Vacances pagades; Pere Quart

VACANCES PAGADES de PERE QUART ( Joan Oliver)
METRICA I LLENGUA
La poesia de Pere Quart té versos bons. Bons de veritat. Or de llei, mercaderia garantida. No te palla ni brossa.
Es pura, essencial, profunda i alhora irònica, expansiva i continguda, cordial i retallada. Amb un estil
caracteritzat per la "passió del concret", triant paraules "substancioses i denses"
Vol construir un nou llenguatge poètic, s'apropa a la realitat per distorsionar−la a través de la caricatura, el
grotesc, l'esquematisme i l'absurd, posant en evidència la condició humana. S'aproxima a la poesia anomenada
de realisme social.
EL POEMA COM A CRITICA HISTORICA I MECANISME DE TRANSFORMACIO SOCIAL
Entra en contacte amb joves universitaris qui el porten a accentuar la vessant més crítica. En certs poemes es
presenta com un poeta social que s'enfronta a l'ordre imperant i en denuncia de les injustícies. Aquest grup
tenia el projecte de bastir un moviment ideològic d'oposició al règim franquista. Aquí trobem l'expressió
"realisme històric", la poesia es converteix en un instrument de denúncia, compromesa amb la transformació
de la societat, la poesia de Pere Quart coincideix amb reserves amb aquests punts.
L'actitud constant de Pere Quart: L'escepticisme, esdevé el motor de la reflexió i li otorga la cohesió.
Consideracions sobre el dubte:
"El dubte és l'estat natural de l'home pecador, del l'home que s'atreveix a pensar −bé o malament− en ell
mateix i els altres i en les coses i les idees del món. Només amb el dubte es pot trobar el camí de la fe".
El món poètic de Vacances Pagades es constitueix a partir del conflicte entre:
L'esperança i el Desengany
Que dona pas a altres jocs de tensions:
Ideal Realitat
Individualisme col.lectivitat
Racionalisme escèptic sentit transcendent a l'existència
L'esperança en l'home el mou a l'escriptura la desil.lusió l'aboca al silenci
CANÇONETA NOUCENTISTA DEL MAL CAMÍ
El tòpic del camí li serveix per mostrar l'estat de contradicció de qui es debat entre l'Esperança, situada
darrera, i la Fe, trontolladissa (em diu que no i que si) i, tanmateix, mòbil de la trajectòria que inicia.
ESCEPTICISME FE
SIS ENDEVINALLES
1
Poemes que parteixen d'un pretext bíblic a excepció de la darrera. Cada endevinalla se soluciona amb el nom
d'un personatge, les 5 primeres fan referència a personatges bíblics de l'Antic Testament mentre la 6ª oculta un
poeta clàssic: Dante.
I. Parla d'Eva en termes comercials − de trinca, sense tara, feina d'encàrrec, peça única − presenten la història
bíblica des d'una perspectiva desmitificadora.
II. Fa referència a Josuè. S'inicia amb una interrogació que delata la incredulitat de la veu poètica i dóna una
explicació versemblant, que despulla el prodigi del miracle de Josuè a partir d'un altre fenomen "màgic": el
cinema.
III. La historia de Job. Símbol de la paciència i de les desgracies que Jahvé li envia per tal de provar la seva
fe, en la d'un home qualsevol de temps actual.
També es qüestiona l'existència de Deu, de manera que l'atzar seria la resposta mes probable a les calamitats
de Job.
IV. El rei David. Permet veure la mesquinesa de la decisió del rei, sense escrúpols i dominat per la lascívia.
Satiritza les actuacions arbitràries del poder absolut, justificat amb raons d'estat.
V. Naufragi de Jonàs. El moment en que surt disparat de l'interior de la balena, on va passar tres dies. Jonàs
es equiparat a un "vòmit a mig pair".
VI. Parla de Dante. Ironitza sobre la vanitat de l'escriptor. Descobreix l'invenció de l'infern, invenció de
poetes, moguts per la vanitat i el desig d'impressionar.
BONES FESTES
Llenguatge angèlic que contrasta amb les misèries dels homes que, com Jesús, prediquen el canvi.
Segueixen vides paral·lels, des del naixement fins a la mort. Apareixen referències evangèliques, aquesta
identificació expressa els dos pols en que es mou el poema:
La humanització de la divinitat
L'acostament de l'home a la figura de Jesús
El missatge de Jesús no ha arrelat a la terra, i la pau i la gloria promeses als primers versos són una utopia, les
desgracies terrenals dels homes que lluiten per cambiar el món obliguen els àngels a callar.
L'única certesa tangible és la infidelitat que domina.
El poeta primer clou la composició amb la possibilitat d'esperança, deixant les portes obertes (punts
suspensius) a la transformació.
PREGÀRIA DE GENER
Ritu occidental de la festa de l'Epifania: els tres Reis d'Orient.
Es censuren les actituds consumistes pròpies del capitalisme i, fins i tot, s'al.ludeix al context històric de
l'època, marcat pels ajuts econòmics dels Estats Units al règim franquista. Oremus...
CHRISTMAS
2
Retrat sarcàstic dels costums amb què se celebra el Nadal, serveix per vehicular una critica de les desigualtats
socials amb el contraste entre els rics i l'Infant un, representant dels pobres i dels inocents.
JOC
La llibertat del jo s'imposa per oposició als altres.
Composició de versos d'art menor, recrea expresions de la llengua col.loquial, joc amb les paraules de la
"tribu", utilitza antítesis (ploro i somric en silenci), paradoxes (moribund festejaré), acudits (cerco l'anell que
he perdut), la citació d'un vers de Cino da Pistoia sintetitza la ideaia central − la rebel.lia de qui discrepa de
la majoria i afirma la llibertat individual −.
LAI
Reflexió sobre la experiencia amorosa que adreça a l'estimada per agrair−li un amor salvador, un nom que
suggereix el mateix títol Laia (Eulalia).
Transforma una realitat autobiogràfica en una realitat poètica que li permet meditar sobre l'amor; la donna
representa, doncs, una resposta a la solitus amarga en que ès trobava el poeta.
LA CROADA
Exaltació èpica d'uns herois en el moment d'unir−se per a la lluita. Es ridiculitza l'esperit de grandesa dels
croats i s'evoca una escena, la dels militants feixistes, caracteritzats pel seu fanatisme.
AQUELLA BESTIA
A partir de la recreació còmica de l'origen de l'home, i al.ludint irònicament a la confrontació entre la teoria
darwiniana i la concepció judeo−cristiana, es denuncia el domini de l'home per l'home:
L'home (EL PODER) cociència de la bèstia (L'HOME OPRIMIT)
i el desordre consegüent, exerceix el control sobre allò que humanitza "aquella bèstia" i li permetria la
llibertat: el pensament.
L'AMOR DE L'HOME
L'home es bestialitza arrossegat per la força descrontrolada de la luxúria. El poema descriu el seu procés de
degradació i descubreix la hipocresia de les convencions burgeses i de la literatura que origina al despullar la
concepció amorosa de tot tipus de sentimentalisme. Segueix el procediment propi de la sàtira.
ESPERO, SOSPITO, TEMO, VOLDRIA
Debat entre el temor i el desig d'amor. Visió d'un Deu omnipresent (temor) i un Deu "rracional", a l'abast de
l'home i comprensiu a les seves sùpliques. Manifesta l'anhel de simplicitat i fusió amb Deu. Transfiguració per
fondre's en un tot, el cansament existencial finiria "vull amor o repòs": la impossibilitat de l'amor el faria
desitjar al mort, repòs definitiu per al seu desassosec.
JA ES HORA QUE SE SAPIGA
Afirmació còmica de l'egocentrisme, resultat de una reflexió sobre la naturalesa del discurs.
3
Erigir−se en la causa de l'existència dels altres, els quals están en funció del seu arbitri.
El resultat evidentment humorístic, posa en evidència el caràcter egocentric del llenguatge, a partir del jo.
LES SOLEDATS
De caràcter elegíac per la mort de l'estimada i per tant la separació dels amants. La poesia aconsegueix de
perpetuar la imatge de l'amada i salvar−la de l'oblit.
COFIDENCIES A ANTONIO MACHADO
Es dirigueix a aquest poeta, amb una cordialitat que crea el clima apropiat per a la confidència, per tal de
plànyer−se d'un present degradat. Estem davant una elegia. El tema d l'enyor es un motiu recurrent entre el
passat i el present.
El contrast li permet de reflexionar sobre aquest sentiment, quan retornant de l'exili, experimenta encara més
dolor quan descrubeix la impossibilitat del seu ideal.
MORT DE CARLES RIBA
Es també una elegia on es reflexiona sobre la mort, l'acció destructora del pas del temps i la trascedència. La
mort de Riba el porta a meditar sobre la brevetat de l'existència i la inexorabilitat de la mort.
CODICIL D'UN POEMA
Anuncia el testament d'un poeta que s'oblida de deixar−nos, sorprenentment allò que el defineix com a tal, al
poesia (paradoxa).
Enten la vida amb austeritat, allunyat de les solemnitats d'un testament, una vida sense excesos i el domini de
les passions, així com una reflexió de caire metafísic, sobre al mort i la trascedència.
CENT ANYS DE JOAN MARAGALL
Escrit amb motiu del centenari del seu naixement. El tractament es de vostè contrastant expressions
col.loquials. El poema oscil.la entre l'allunyament i l'afinitat respecte l'obra de Joan Maragall.
La visió maragalliana sublim de l'amor, la natura i la mort és posada en entredit.
Ell insinua lka contradicció entre l'obra − l'amoralitat i el vitalisme desfermat − i la vida ordenada d'impecable
burgès de Maragall.
SAVIS, POESTES, HOMES FELIÇOS, DONES DE POBLE MALMENJADES
Satira caricaturesca del panorame social.
Primer s'ofereix un retrat grotesc dels savis, els cuals fomenten la confusió amb idees inconsistents, han
perdut la funció de guies i apareixen, en la seva ignorància.
Després els poetes inventan mentides, procuren més confusió.
Els homes feliços son aquells que volen mantenir la seva parcela de poder −religiós, politic,..−
4
COBLES DEL TEMPS
Sàtira de la societat i de la politica oficials de la dictadura.
Actitud d'oposició al règim, que el lliga als joves universitaris.
Pere Quart expressa la voluntat de fer−se ressò de la realitat del seu temps i del seu lloc. Recorda l'època de
joventut des d'una perspectiva autocrítica, i denúncia la corrupció moral, el servilisme, la política
exterior, els escriptors afins al franquisme i la cultura oficial.
VACANCES PAGADES
S'hi reflecteix l'experiencia terrible de l'exiliat que ah viscut l'enyor i el desengany.
El poema es construeix amb la tensió que es trova al retornar el 1948 a Catalunya; estranyesa por la
distància que hi ha entre el su ideal de pàtria i la realitat amb que s'enfronta.
LLETANIA
El poema recrea el discurs d'aquesta forma litúrgica fruit d'un conflicte existencial.
Vol desenganyar i delatar tota mena de mentides: històriques, literàries, tècniques,... que pretenen la
resignació i l'inmovilisme social.
El poeta es debat entre l'excepticisme i la necesitat de creure (o ser enganyat).
SEIXANTA
El poeta fa un repàs de la seva vida des de la maduresa.
Es concentra en l'evolució de la actitud del jo devant les distintes experiències, sobretot amorosas, i no en els
fets.
Reflexiona sobre el pas del temps, el sexe, el pecat, l'amor i la mort.
SALM DE LLAGRIMES
Aprofita alguns del nuclis temàtics propis del salm per descriure i revisar críticament, per mitjà de la sàtira, la
situació personal i la del grup social.
Finament invoca a Deu des de la desolació, tant col.lectiva com individual, s'imposa la presència del jo, entant
que implora una salvació essencialment personal.
Gracies als Textos: Les Naus d'Empuries
Editorial Proa − Vacances Pagades
5
6