facana de Casa Gioi

Núm. 763
Calella, 14 maig de 1977
Concepció Drgan ...
Fa molt de temps que la poetessa calellenca, collaboradora constant de totes les publicacions de la nostra ciutat, guanyà el títol de «Mestre en Gai Saber»;
així ho publicàrem i així fou.
Però el que ens omple de joia és l'anunciar que
diumenge passat dia 8 en el transcurs dels Jocs Florals de Muntanya, celebrats a l'Ermita miHenària de
Sant Pere de Ciarà, li fou entregat el Mestratge amb
solemnitat i enmig d'un fervorós aplaudiment de
tots els assistents poetes, excursionistes i enamorats
de la muntanya.
Aquests Jocs Floral.s ja fa 16 anys que es celebren
en aquest paratge d'Orrius -molt a prop d'Argentona- preparats i organitzats per l'Agrupació Excm·sionista Icària, i a la convocatòria hi participen
poetes de tot Catalunya.
La mateixa Conxita aquest any hi guanyà un accèsit, com en altres anys aconseguí, en diferents ocasions, els tres títols màxims. En aquests Jocs Florals de Muntanya hi han concorregut persones vinculades a Ca1ella, com són Francesc Castells i Pla i tam-
Preu:
bé Isidre Julià Avellaneda, premiats altres anys.
El fet que avui ens mou a escriure unes ratlles dedicades a la nostra poetessa, no és altre que el participar-ho a tots els nostres lectors, felicitar ara, avui
-i no més endevant quan sigui tm record- a la nostra amiga calellenca.
A Calella, hem tingut persones que han trascendit
fora dels límits locals, per la seva vàlua, en art, ciència o esport ... I només ens recordem d'ells quan són
fora ...
Avui molt cofois manifestem que acompanyàrem
a Conxita en la festa de l'otorgació del seu Mestratge
en Gai Saber dels Jocs Florals de Muntanya.
_
Els calellencs ens devem sentir contents de tenir
un altre poeta consagrat, corn han sigut tants d'altres
ompatricis, als qui recordem ara, avui i aquí sense
anomernar-ne cap.
Una felicitació ben sincera a Concepció Organ, en
nom del Director d'ESTELA, i companys de Redacció
i Administració.
Angel Badalló Cabutí
Al rebre el Pergamí del Mestratge, la poetessa calellenca llecrí un cant d'agraïment a tots els presents
a la festa, treball que ·ens plau oferir a continuació:
cant
Flaires de bosc ens volten fent sardana
i el verd i espès fullam ens fa d'abric,
cada branca té un tracte de germana
i cada brot novell se'ns vol fer amic.
Tenim per cobricel la poesia,
per remuntar ideals un tronc de faig,
Icaria i els cimals per companyia
i una reina genti com flor de maig.
Gaudim la pau que la muntanya ens deixa
talment un raig de sol damunt la lleixa
cada any es fa més ampla l'abraçada
del cor jove tostemps, tothora alat;
i sempre hi hem trobat taula parada
amb el menjar exquisit de l'amistat.
Concepción Organ i Valverde
facana de Casa Gioi-Galceràn
I
Motiu de la Medalla de les Festes de Primavera d'enguay
Dibuix de Pilar Llo ret
20 ptes.
Ag.e n.eia Vila
31 de Enero, 89
CALELLA
- Teléfono 769 09 88
•
Casa en venta, situada en colle lglesia . Ideal para negocio . Precio 5 000.000 pl o s .
•
Pisos y estudies en venta, zona riera fora, de 1, 2 . 3 y 4 habitaciones, comedor, caci na, baño y aseo. Preciosa partir de 875.500 o 2.894. 300 plas .
e
Pisos en venta situades en el Paseo de las Rocas, de 3 hobitaciones, comedor , cocino,
baño y aseo, preciosa partir de 2.260.000 a 3 . 630 .000 ptas.
e
Piso en venta calle Europa, de 4 habitaciones, comedor, caci na, boño y aseo, amue blado . Precio 1 . 500 .000 ptas.
•
Terrencs en venta para torres zona riera fara, preciosa partir ¿e ~CO plos.
•
Permutas en zona riera fara , en el sector Poniente y en el cent·o de Calella.
•
Terrencs en vento en Avdo. Hisponidod, colle Europa , Puerto Rico, Avdo . Mediterró ·
neo y Argentina . Paro inversioniste s, grcn ocasión .
•
Ademós disponemos de pisos , apart. locoles de olquiler por temporada y pa ro toda
el oño.
•
Casa en venta en Anselmo Clové, consto de planta boja y piso, muy amplio, paro
vivir de inmedioto.
r almo .
PARKIIISO L
Venda de locals comercials i garatges
INAUGURACIO PRIMAVERA 1977
Finques Vilà
Finques Camps
Agenda Badalló
Agenda Vila
762 37 00
7691984
769 17 44
769 09 88
PINEDA
CALELLA
CALELLA
CALELLA
Un
centre comercial important, per a Calella
Carrers:
1
comarca
S. Jaume - Mola - Monturiol - Calvo Sotelo
la e all e
Suplement de FULL PARROQUIAl
-
Año XXXI
Calella, 14 de Mayo de 1977
DIRECTOR: Rdo. luis Feixas Mercader
REDACCION: Arrabal, 1
PUBLICIDAD: Jubara, 292
ADMINISTRACION: Teléf, 769 17 44
IMPRI ME: Artes Graficas Atlas
DEPOSITO LEGAL:
B. 3.292-64
,
gota local
CASA RECTORAL
AYUNTAMIENTO .
DELG. C. SINDICAL .
POLICIA MUNICIPAL.
CLINICA-t!OSPITAL
CRUZ ROJA
BOMBEROS .
GUARDIA CIVIL
TAXIS . . . . . .
SERVICIO DE AGUAS
JUZGADO MUNICIPAL
INST. NAC. PREVISION
Servicio Urgencias
Ambulatorio S.O.E.
Comadrona S .O.E.
MEDI COS
Dr. Filiat .
Dr. Guerra
Dr. Ibañez . .
Dr. S. Iturralde
Dr. Llaverías
Dr. Prat .
Dr. Puig .
Dr. Pardo
T. 769.09.90
T. 769.02.32
T. 769.01.58
T. 769.03.13
T. 769.02.01
T. 769.04.56
T. 769.01.23
T. 769.05.91
T. 769.04.48
T. 769.12.16
T. 769.04.84
T. 769.02.55
T. 769.16.13
T. 769.04.60
T.
T.
T.
T.
T.
T.
T.
T.
769.16.13
769.07.76
769.09.30
769.09.03
769.16.90
769.06.13
769.02.05
769.10.39
La voz. est.a .en la calle, es una realidad mas de la que ya no
podemos mhibirnos. Con razón o sin ella, y casi siempre con
un poco de cada, el clamor callejero resuena en las decisiones
y rumbos del país. Que sí, que ·la calle tiene la fuerza y no
'
podemos ignoraria.
, No hace mucho veíamos las manifes taciones, llamémoslas
as1 para entel}-dernos, como. un extrañ? fenómeno que padecían
las «corromp1das demo~racias extran.Jeras»; y .tas mujeres, las
m~dres, frente al televisor comentaban con alivio y agradecimiento: «Menos mal que.aquí no pasan estas cosas, ¡Jesús! »...
Luego, fueron nuestr.a~ cmdades fo,cos de explosión popular y
l~s .madres, menos alivia~as, pero aun tranquilas, se consolaban
d~c1endo:. << Estas barbandades 5Ólo se dan en la ciudad, ¡GraCias a, Dwsl». .. Pero, :y~ hoy, la calle es protagonista en todos
los nucleos de poblacwn, porque en todos -con razón o sin
ella- hay algo, o mucho, que pedir.
Siempre e~ de lamentar la violencia, y mas aún las víctimas,
pero · es el tnste resultada que va a menudo unido a toda acción de masas, si bien las m'lis de las veces este fatal desenlace
se provoca o alienta; éste sí, es el verdadera cancer de toda manifestación masiva, y en ninguna parte del mundo, ni en los
mas democraticos y civilizados países, se ha podido extirpar totalmente.. . Pero la calle no ha de concebirse, o no debería,
com~ un foco de violencia sino como un foro de opinión esp.ontanea -aunqu.e hemos de admitir que esta opinión esta
ISiempre, o casi, b~~n controlada y dirigida- a la que hay que
P.restar.Je la atencwn que a cada uno, particular o comunitanamente, nos. m~rezca lo que se grita, pide o reivindica, pero
a lo que de nmgun modo hay que tenerle miedo ... No, la calle
debe hablar, porque es un fenómeno mas; pero hemos de tomarlo como una realidad, sin mas, sin miedo ... Siempre, claro
esta, que la voz de la calle respete física y moralmente al ciudadano, al espectador que capta su multitudinario mensaje.
, Por eso, calellenses, ahora que entre nosotros, tímidamente
aun, la calle ha empezado a bullir, nuestra conducta, aparte la
adhesión, desinterés o repulsa que cada ideología pueda merecernos, ha de ser de corrección y mutuo respeto ... Que aquí,
pasando mucho, no pasa nada y lo que pueda pasar no dependera del que mas grite, sino de todos nosotros, de nuestro voto
libre .. . A lo único que hay que tenerle miedo en estos históricos
momentos es al miedo mismo, y a sus irracionales consecuen·
cias.
Podemos, ademas, preguntarnos si estaríamos donde estamos
si la voz de la calle no hubiese desperta do ... Creo que, afortunadamente, se ha dejado oír a tiempo y, salvo tristes excepciones, con medida. Y ya no se callara, si no la obligan, jamas.
Fausta
PLAZAS ESCOLARES LIBRES. - Cosa que no oc~cn·e en otras poblaciones, en Calella queàan plazas escolares libres.
Así lo notifica el Claustra de Profesores del Colegio Nacional
«Doctor Carlos Salicrú», a la Alcaldía de nuestra ciudad, quien a su
vez lo transmite a toda la población indicando que podran solicitar
la correspondiente in.scripción. y matrícula den.tro del presente mes
de mayo.
Se complace en "Jfrecer a aua eonéludadanos el fum' rJe Farmaclu
15 Mayo
Farmacla BARRI. Iglesia, 89
22 Mayo
l"armacia HUMET. Iglesia, 116
29 Mayo
Farmacla ALONSO. Bruguera, 202
30 Mayo
Farmacia GALIMANY. Colón, 1
VETLLA DE SANTA MARIA, A MONTSERRAT. - Com cada
any, en ocasió de la Festa de la Verge de Montser·rat, es ceZ.Zebrà
el dia 26 a la Basílica Benedictina la tradicional <<Vetlla de Sta_Maria» organitzada per primera vegada l'any 1947 pel Pare Franquesa.
Com de costum, es fa l'ofrena simbòlica per l'oli de les llànties
i Calella y Comarca, enguany també hi varen ser representades.
NOTA DE ADMINISTRACION
COBRO DE LA SUSCRIPCION 1977. - Estamos ultimando los
recibos del importe de las suscripciones para el presente ejer·cicio.
A pesar d!e que toda se ha aumentado en forma exagerada, por
ética no podemos aumentar el precio de nuestra publicación, hasta
el próximo mïo; aumento que anunciarem.os oportunam.ente.
Rogamos a todos los amigos que envían talones o transferencia,
lo hagan a la mayor· br·evedad, pues estamos pasando un momento
crítica, económicamnete hablando. Si ademas de las 400 pesetas
anuales pueden enviarnos algo mas, se lo agradeceremos.
A todos: Muchas gmcias por sus atenciones.
nostre teatre
<< JOVENTUT ARTISTICA », AGRAEIX
Ayuntamlent o
Ban do
Don Luis Maya Casadevall, Alcalde-Presidente
del Excmo. Ayuntamiento de la Ciudad de Calella.
Hago saber, para general cumplimiento por la
población, las normas siguientes:
PROPAGANDA ELECTORAL-Se fijaran con
exatitud los lugares de la población donde podran
ponerse, gratuitamente anuncios de propaganda
electoral. Se hara responsable a quienes anuncien
en sitio distinta, de los daños y perjuicios que ocasionen. Según R. D . Ley 20/77, de I 8 de marzo, s/
Normas Electorales .
HORARIO CARGA Y DESCAHGA.-Autorizado
únicamente de 8 a 12 y de l4 a 1~ hora s.
t,¡., SEÑA LES ACUS11CAS.- Prohibidas en el Casco
Urbano ·
r .,VELOCIDAD VEHICULOS.-Limitada en el Casco Urbano a 30 Kms . hora como maximo .
RECOGLDA BASURAS.-Los sabados no hay
recogida . Se sancionara con rigor a quienes dejen
basura en la calle, en la noche del saba do .
RE COGIDA DE ENSEHES Y MUEBLES .-El 5 de
cada mes en la Pl. de Cataluña . El 15 de cada mes
en la Pl . del Rey . Y el 25 de cada mes en la Pl . de
España .
Horario: desde 1 de Abril a 30 Septiembre, de 22
a 24 horas. 1 de Octubre a 30 de Marzo, de 20 a
24 ho rai .
No se admitira material de derribos . Los muebles
deberan desmontarse, antes de ser entregados al
Servicio de Recogida .
NOTA: Este Ayuntamiento considera oportuna
aclarar que el escrita aparecido en «El Lorreo Catalan )), con la firma de Pere Artiga s, sobre la Sesión
del pasado día 5 de Mayo, publicada en pag. 9 el
día 7, vierte una serie de apreciaciones que del
principio al fin, no se ajustan al desarrollo del Pleno
comentada.
Lo que comunicamos para orientación de quit-nes
no pudieron asistir al mismo, aunque consideramos
innecesario rebatirlo, porqué estos comentarios son
ya conocidos y no sorprenden a nadie .
A. I. S. S.
(Organización Sindical)
El B.O.P. núm. 97, del 23-4-77, publica una Resolución
de la Delegación Provincial de Trabajo, ¡por la que se
dicta Decisión Arbitral Obligatoria ;para la Agrupación
Provincial de Distribución de Combustible Líquido.
El B.O.P. núm. 101, del 28-4-77, ¡publica una Resolución de la Delegación Provincial de Trabajo, por la que
se homologa el Convenio Colectivo Sindical de Trabajo
de la Agrupación Provincial de Auto-Escuelas. (Enseilanza).
El B.O.P. núm. 103, del 30-4-77, publica una Resolución de la Delegación Provincial de Trabajo, por la que
se 1homologa el Convenio Colectivo Sindical de Trabajo
de la Agrupación Provincial de Clubs de Tenis.
El B.O.P. núm. 108, del 6-5-77, publica una Resolución Provincial de Trabajo, por la que se homologa el
Convenio Colectivo Sindical de Trabaj o de la Agrupación Provincial de Auxiliares de Oficinas de Farmacia.
4 I5TILA
Com a continuació de la nota publicada a l'anterior número d 'ESTELA, en què donàvem compte del
veredicte del III Concurs de Teatre d'Aficionats, Premi «Ciutat de Calell a>>, avui, volem fer pública la relació d'Entitat i persones que, am.b la seva aportació
econòmica, han donat suport a la nostra tasca i em;
han demostrat que, quan tot un poble ho vol, la seva
cultura en manté viva i puixant:
Excm . Ajuntament de Calella.
Obra Sindi cal «Educació i Descans».
Caixa de Pensions p er a la Vellesa d'Estalvi.
Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat.
Caixa d'Estalvis Provincial.
Banca Catalana.
Omnium Cultural de Calella.
Tints Bogunyà, S. A., de Pineda.
Destileries Montara, S. A., de Pineda.
Antex. S. A.
Josep Lluís Par, de Barcelona.
Manufactures Estampats de Mataró.
Vicenç Tenas (Cal Porró).
Electricitat Rob ert Pi.
Mobles J . Blanch .
Ferros E. Casabò.
Comercial Llobet, S. A.
Per a tots ell s, vagi el nostre agraïment, en nom
de tot Calella.
COL. DE
ManuAl Vila
ADMINISTRADOR DE FINCAS
San Jose, 10, bajo
Tel.7691491
CAlEllA
Les ofrece sus servicios para toda clase de
información.
Terrenos en venta Zona Industrial Pineda, a
55 ptas. palmo.
Casa en venta Iglesia, situación muy comercial, precio 3 . 500.000 ptas.
Aptos y pisos de alquiler por temporada.
2 aptos. en venta en Avda . Meditemíneo,
amueblados precio 630.000 y 700 .000.
Restaurante en venta pié carretera, clientela
asegurada, precio 6.300.000 ptas.
Terrenos en venta o permuta, Zona Riera Fa·
ro desde 350 ptas. palmo.
Estudios y Aptos . en venta chafllan Iglesia y
San José, desde 734.127 hasta 1 . 104 .203 ptas.
Torre en venta Calella de Da lt, amueblada 4
habitaciones, comedor, cocina, baño y aseo
calefacción y piscina con depurador . Precio
2.900 000 ptas .
ParceJa de 1.200 m 2 en San Ginés de Palafolls
Precio 792 .000 ptas .
Guspires
El temps passa volant. No ens adonem gairebé de les
coses. I el ptljor del cas és que hem de prendre decision s, actituds, i no hi hem pensat, meditat, reflexionat
gairebé gens. Ara podríem fer llista d'aquestes coses i
no s'acabaria mai. Però l'experiència ens ensenya que hi
lla coses 1. coses i que unes van al davant de les altres
i ... ell t:na paraula, després de l'un ve el dos. Doncs ara
farà un mes, els elies 20 al 22 d'abril, que la Comissió
Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola públicà un comunicat que diu: «é'ls cristians davant les
pròx ; ¡n ::~s eleccions».
1.:.'! que cal és meditar-lo, parlar-ne i tenir-ho en
compt e. Per això, tal com s'ha pub licat, te'l copio:
1. Toc/os debemos ser conscientes de la gran responsabilidacl y del deber de participar con el voto
en e/ecciones como las que van a tener lugar en
España.
2. Ningún progmma política es capaz de realizar p lena y satisfacto1'iamente los valores esenciales de
la concepción er is tiana de la vida.
3. A nadie le es lícita arrogarse en exclusiva a favor de su parecer polít ica la auto ridad de la Jglesia. Desde el dmbito de la fe cristiana caben diversas opciones políticas con tal de que no sean
opuestas, ni en program.as ni en métodos de acción, a los contenidos evangélicos.
4. La concordia de un programa con la enseñanza
social de la I glesia es, para el cristiana, uno de
los principales crilerios de opción por un partida
o por un programa. En consecuencia los cristianos deben apoyar siempre valores como la libertad, la moralidacl, la estabilidacl de la familia, el
derecho a la vida aun antes de nacer, el plena
respeto a la conciencia religiosa de toda persona
humana tan/o en lo que se refiere al culta debido a Dios como a la eclucación de los hi jos, la
jus licia social y, en especial, los derechos de los
mas pob¡·es.
5. Por la misma m zón, los cristianos deberdn negar
su apoyo a aquellos particlos o programas incom-
Adquiera
patibles con la fe, como, por ejemplo, los quil
niegan los derechos fundamentale s y las libertacles del hombre, los que propugnan la estatificactón de ta ensei1an za contra el derecho de los
pacLJ·es a el eg¡r la escuela que prefieren para sus
wjos, tos qut; hacen del lucro el motor esencial
y e-'clu sivo del progreso económico, de la conctJ rem;ta, La tey suprema de la economía, y de la
propiec/aa privada de los medios de producción,
un clerecho ab soluta sin limites ni obligaciones
correspondientes.
6. I gualmente los cristianos no deberdn colaborar
con los que emplean la viole11Cia, el odio y la
menttra para conseguir sus fines. Muy al contrario, dei;erdn cuidar de modo especial ser haceclores cle paz con fid elidad a la verdad y respecto
a las personas en las tensiones características de
toda campana preelectoral.
7. Como puede ser que el programa de un partida
no traduzca su verdadera proyecto bien por est¡·ategta, bien por ¡·eferirse sólo a una fase de tal
proyécclo, toda opciun responsable, y muy especialmente la de un cristiana, debe considerar,
aclemds del programa de los partidos, la posibilidad de que de/ras del mismo se encuentre una
icleología o un juego de intereses que condicione
la opción por inspirarse en concepciones incmnpatibles con el pensamiento cristiana.
* *
L'altre elia, tot mirant la TV, va sortir un b1·eu reportatge sobre la benedicció de la nova ambulància de
la nostra ciutat.
Hom. pensa no sols amb les persones que, gràcies a
ella, podran ser atesas degudament, sinó també amb
les persones que durant les vi11t-i-quatre hores del dia
estant preparades per anar allà on més convingui. Es la
seva feina, cobren; és veritat, però no deixa de ser un
gmn servei que molts ni amb diners a sobre ho farien. Es massa lligat. Sabem agrail·-ho i tenir-ho en
compte? Gràcies.
Mn. Ignasi
Televi1or PHILIPS Blanco I Negro y Color
con la1 ventaja1 y el predigio de:
Oomeroial Llobet
IU
CALELLA
ESTELA S
Concurs fotogràfic
Proclama
d·Aplec
Hom ja sap que l'Aplec d'enguany, l'Aplec dels 50 anys és organitzat per l'Agrupació Sardanista. Es també un fet ben palesat que
l'Agrupació amb més de vint-i-cinc anys de ta>Sca sardanista, pro·
tagonista en la quasi totalitat de les ballades calell enques, era la
gran absent de la nostra màxima festa.
H i hagué un moment que, un gran calellenc, avui encara en el
record tfe tots, el senyor Jaume Marxuach (e. p. r.), volgué integrar
l'Agrupació a la feina de l'Aplec. No pas per culpa nostra, ben cert,
això no es portà a terme. Des de llavors dues postures, segurament
que justificades per cada part, feren possible a casa nostra que la
sardana no fos el símbol d'unió que representa fonamentalm ent nostra dansa.
Avui bufen vents diferents; el país camina envers un futur Tenovaclor que haurem de const1·uir units entre tots i és per això que no
és moment oportú de miraT enrera. Un horit zó d'esperança, de concòrdia i de respecte als drets fonamentals de la humanitat fan que
avui la fita aconseguida de 50 Anys d'Aplec siguin l'esforç d'uns
homes i un temps i que allò que és Ílnportant sigui una continuació envers una altra data que potser semblarà llunyana però que
eles d'ara la pTimera petjada cap a l'Aplec del CentenaTi seTà ja
posada.
Tan de bó l'Aplec de Calella sigui fins aquesta fita llunyana una
festa arrelada al poble, viscuda pel poble i per donar de la Sardana la projecció universal de dansa d'amor de fraternitat i sobre
tot de llibertat. Que cada calellenc representat en forma efectiva
o no en l'Agrupació, consideri l'Aplec com a cosa pròpia, com la
gran festa en la qual Calella, des de la gran platja que l'incessant
anar i venir de les ones d'un hivern que tot just acaba li ha rentat
la cara, fins als camps que ens envolten les rodalies flamejant s
de veTmelles maduixes, s'obren en am.orosa abraçada per abastar
tota aquesta rotllana.
L'Aplec és de tots, si aquest sentiment és veTitable, si en cada
ú de vosaltTes sentiu la necessitat de volcar vostra coZ.Zaboració,
vostra recolzament i us identifiqueu amb la festa popular de la Sardana, llavors la nostra feina, el treball i la dedicació de l'Agrupació no haurà estat en va.
No pidolem una almoina, vostra coZ.Zabomció que eles d'ESTELA
us demanem des d'ara, pot ésser la vostra p1·esència moml a
l'Aplec i l'ajuda material de vostra contribució a l'entrada. Des
d'aquí l'Agrupació s'obre a qualsevol coZ.Zaboració; qui vulgui ajudar té les portes ben obertes.
Avui més que mai l'Agrupació pren una postura fern'La i clara
i fa constm· que ni la Sardana, ni l'Aplec pod·e n ésser bandem política d'ús exclusiu d'un determinat partit. Si fos així la nostra postura dumnt molts anys hauria siguit en và. La Sardana és i serà
un símbol molt ¡·epresentati u de les virtuts d'una cultum y d'un
país, la sardana és i serà símbol de catalanitat i de Catalunya.
I és per això que adrecem un prec al civisme d'un poble que en
la diada d!e l'Aplec ha de dm· davant els nost1·es visitants la cara de
la seva personalitat i evitar que l'euforiw d'unes primeres eleccions
després de més de 40 anys, podrien convertir l'imatge grata dels
pins del nostre pa1·c vestit de les seves millors gales, en un escampall de propaganda electorista.
Calallencs volqueu vostra hospitalitat, vostra cordialitat i el millor de vosaltres mateixos, envers la multitud que d'arreu de les
nostres comarques vindràn al nostre Aplec.
Que els 50 Anys d'Aplec siguin la Festa Major de la Sardana de
tot un poble que ha senyalat la nostra ciutat per celebrm·-la.
Calellencs tots a l'Aplec!!!
Anuncis als Diaris. Ràdio. Cinema
i TV
Publicitat exterior
Miquel Cabutí
Monturiol, 75 -Tel. 769 04 72 - CAL E LLA
50 ANYS D'APLEC »
ORGANITZA: AGRUPACIO SARDANISTA
COL.LABORA: FOTO-FILM CALELLA
PATROCINA: JUNTA MUNICIPAL
DEL TURISME
BASES
Participants: Poden pendre-hi part tots els
aficionats a la fotogratia.
Tema: << Calella, SO Anys d'Aplec» (qualsevo l ac te relacionat amb la celebració del
50 Aplec de la Sardana a Calella, que tindrà
lloc e l dia 5 de .itmy de 1977).
Número d'obres: Una coHecció de tres fo·
lografi es en blanc i negre.
Tamany: 30 x 40, o ·s uperfícies equivalents.
Presentació : Reforçades amb una cartolina d'igual mida de les fotos.
Al clors figürarà el nom i l'adreça de l 'autor, i si es membre d'algw1a agrupació fotogràfica, el nom de la mateixa.
Trameses: Al local de Foto-Film, carrer
Miquel Cuní, 26, de Calella.
Junts : Un d'admisió i un de qualificació,
compostos per persones de reconeguda solvència en l'àmbit fotogràfic.
CALENDARI
Plaç cl'admisió: El 30 de juny de 1977.
Exposició de les fotos: Del 18 al 24 de ju.
li~.
Repartiment de premis: El 17 de juliol, al
Pati de l'Os, acabat el concurs de Colles Sardanistes.
PREMIS
Primer premi: 10.000 ptes i trofeu.
Segon premi: 5.000 ptes. i trofeu.
Tercer premi: 3.000 ptes. i trofeu.
Es concediran a més tots els de col·laboració que s'obtinguin.
Tots els participants rebran una medalla
comm emorativa.
Tot·s els premis es donaran per coHeccions.
NOTES
Les coHeccions premiades quedaran en
propietat de l'entitat organitzador a.
L'Oganitzaci ó tractarà correctamen t ]es
obres, pera no es responsabili tzarà de possibles perdues o danys en les trameses.
Qualsevol situació no prevista en les presents bases, es resoldní per l'Organitzaci ó.
La participació implica la total acceptació
de les presents bases.
Plaltico•
SAM OH
colabo ra en ESTELA •••
Centre E5:plai - Cagal delg avig, en Calella
UNA IMPORTANTE OBRA PATROCINADA Y COSTEADA POR LA CAJA DE
PENSIONES PARA LA VEJEZ Y DE AHORROS
El nuevo delegada de «la Caixa », don José Forcada Co, nos ha comunicada
personalmente la buena noticia para Calella, que ya es un hecho la adquisición de
los locales con destino a Centre Esplai y otras dependencias con destino a salas
de Conferencia-s y Exposiciones.
Quï.siéramos extendernos en consideraciones de lo que representa y puede
representar para nuestra ciudad la obra ya a punto.
Creemos que es de justícia lo que va a hacer «.la Caixa» y también es de justicia que Calella lo agradezca.
No seran solamente unos obsequies -unos bombones- los que dedicara
«la Caixa» y el Patronato de Homenajes a la Vejez; sera un homenaje constante de
piedra y obra, donde quedara plasmada el sentir y la idea del fundador de «La
Caixa»: Una obra social y cultural.
Transcribimos algunes parrafos de la carta que hemos recibido de la indicada Institución y agradecemos al señor Forcada la deferencia que ha tenido con
ESTELA.
A. B. C.
Todos los años en el mc::; ci.:: mayo, "la Caixa", contc'.clo con 1:: valiosa colaboración del Excmo. Ayun~a­
mi·e nto de la ciudad, del Patronato Local de Homenajes
a la Vejez y de importantes adhesiones, llevaba a cabo
el acto anual de homenaje en esta ciudad.
Es muy grato poder comunicaries que esta Institución estima que los valores que movieron a su insigne
(unúaclor, cxcelentís imo sei'íor don Francesc Moragas i
Barret, a la creación de tales conmemoraciones de reconocimiento de los mas nobles e importantes valores humanos, son en nuestros días completamente vali des y
totalmente necesarios.
Por ello, "la Caixa", deseando potenciar el acto de
homenaj e que •h asta el pasado año se ha venido celebrando ep Calella, ha determinada introducir al mismo
importau tes variaciones.
Al propio tiempo, y por encargo especial de la superioridad, me es muy grato constatar a usted que "la
Caixa", siente por la ciudad de Calella el mas profundo
cariño y estimación. Sentirnientos ambos, nacidos del
cotidiano trato que a través de esta sucursal y por espacio de mds de media siglo ha unido a "la Caixa" con
un muy considerable número de calellenses, los cuales
han merecido en todo memento, en base a su actuación, los mas nobles merecirnientos.
·Por lo ex¡puesto, es para mí motivo de íntima satisfacción poder comunicarle una noticia que estimo importante.
De acuerdo con la estructura social y de instalaciones varias de la ciudad, y a la vez, después de haber
escuchado autorizadas voces de importantes representaciones que han trasladado s us anlhelos a "la Caixa",
se ha tornado :p or parte de la superioridad una determinación.
Hace muy breves feeihas han sido adquirides los bajos comerciales sitos en calle Anselmo Clavé, números
46 y 47, y calle Bartrina, números 10 y 12 (antes Hotel
Playa), cuya extensión es de 700 metros cuadrados.
Dada su considerable extensión, es proyecto de "la
Caixa " instalar en los mismos un "Centre Esplai - Casal
d els Avis" y una sala de conferencias y exposiciones.
A través del mismo se pretende un doble objetivo.
Patentizar en aquellas personas de "la tercera edad"
nuestro mas calido y fervorosa homenaje, que en adelante no sera de un solo día, sino de 365 días cada año.
Por otra parte, y a través de los locales que se destinaran a actividades culturales, ayudar en la maxirna
medida que a esta Institución le sea posible, al mayor
desarrollo de la cultura y de aquellas actividades relacionadas con la misma en esta estimada ciudad. Para
ello, y encuadrando todas estas facetas bajo el marco
de la Obra Social de "la Caixa", se pondra paralelamente al servicio de las rnismas la total actividad de la
"Obra Cultural" y que bajo diversas fórmulas sera llevada a cabo.
No quisiera terminar sin expresar que en este proyecto va unida mi ilusión personal, puesto que desde
·~l pasado mes de enero he venido visitando periódicamente (aunque de manera informal) esta ciudad y esta
sucursa l, a través de cuyas visitas me COlllplace enorm emente poder comunicar a usted la decisión de la superioridad al respecto. Ilusión que vive igualmente el
equipo humano de "la Caixa" destinada en esta sucursal del que me honro en formar parte y que traducira
en el mas sincero empeño, voluntad y dedicación, en la
ejecución de los proyectos de esta Institución, encaminades todos ellos al mayor esplendor de una maravillosa ciudad: CALBIJLA.
Cordialmente a su disposición.
lr
I
'
Parroquia de Calella
Divendres dia 20 de maig de 1977. a les 1O del vespre
Bala Mozart
Conferència per ERNEST BOU. advocat
tema:
participació del cristià en la política})
Cal oir idees clares que ens ajudin a participar actiuament
en el mon d'auui.
1
sense dubtes
UNA RESPOSTA CRISTIANA
ESTELA 7
jurentud
Abrimos nuevam ente otra .p uerta a la esperanza a l iniciar hoy esta sección cu idad a por
unos j6v·~n es calellenses con ansias de aportar s us inq uietudes ...
Les hemos pedido pe rseveranci a a ellos.
Y a toda Ja j uventud ca lellense, so licitam os
otra vez ilusión para es te p eriódico de Calella.
LA J UVENTUD SE PREGUNTA ...
Hace poco mas de! un año que la política española
ha dado un giro de 360 grados. l.Jesd entonces, y a marohas forzaclas, nacen pa r tidos y mas partido , todo los
cuales, y cara a las próxlmas elecciones, se esmeran en
presentarnos program as de lo que sera España caso d~
que lleguen al Gobierno.
Ante tanta promesa y tan ta renovación, los jóvenes
y los que ya no son tan jóvenes nos preguntamos: ¿acaso h a sido tan malo lo qu e h a h abido basta aquí, p ara
que se pr·etenda borrarlo del todo? Creo, sinceramente,
que mejor ería es tudiar lo que ha habido de fa llo,
puesto que en toda política lo hay, y una vez convencidos de ello, intentar salvar lo bueno, puesto que no
hay sistema del cua! no se p ueda extraer algo po itivo .
O sea que hay que renovarse, "o renovarse o morir",
pero salvando lo q ue m erece la [)ena de ser sa lvado.
Otra de las preguntas qu e me gustaria que me contestasen es: ¿clara resultada en Es:Paña el sistema democratico? Si atendemos al eslogan de que "Esapaña es
diferente", quiza ihallemos u na contestación adecu ada.
De todos modos, esperemos la ,p uesta en practica del
sistema y .. . "que Dios nos coja confesados".
Ve larde
LA NUMI SMATICA EN CALELLA
Desde hace muchu tiern po venga pensando en la constitución de un Círculo Numismtí.tico aquí en Calella. S e
me presentan diversos pmblemas y obsttí.culos, entre
los cuales, ¿po¡· qué no?, existe la generalizada ignorancia de lo que es la numismtí.tica.
Calella, por ser sitio turística, lleno de hoteles, etc.,
en verano es visitada pur multitud de turistas de muy
diversos países, que alguna que otra vez dejan pmpinas, casi siempre en moneda extranjera. Muchas las hacen pasar luego, según su tamaiio, color, características,
por monedas nacionales; otras, po1· simple curiosidad,
por ser bonitas .. ., sun conservadas. Pe1·o esta no es la
numismtí.tica, precisamente es aquí en Calella donde la
numismtí.tica es mcís desconocida.
La numismcítica, esta noble fonna de coleccionismo,
110 consiste tan sólo en ir consiguiendo poca a poeu
todas las piezas de una nación en una det erminada época, si b ien ésta es una de las facetas qu e ela mas cmsias al colecc.o;úsm o, mcís ganas, al poseer una, de conseguir las restantes de la colección.
La numismcítica. consis te en conucer las caracteristicas geogrcíficas, económicas y políticas del país en cuesU - ll, et rey que las hizo acul1ar, la situación del pcus
: J!l er ,o .- y exte riorm ente y, sob re toda, el porque del
!amaFio, 11letul, etc. Es decir, que las mon eaas se puede n analizar y connntar al igual que un cuadro, por ser
éstas una obra de arte.
La prufundidacl de la numismcítica es grande y muy
poca comprendida. Consiste en indagar en las diversas
ciencias a las que mtí.s directamente toca, como son
la his toria, geografía, economía, etc. Es un. nob le arte,
puente entre diversas ciencias.
En próximos artículos desarrollaré, por países y épocas, el andlisis numismcílicu.
Asimismo ruego a todos los coleccionistas de Calella
se pongan, por favor, en contacto conmigo, a fin de poder organizar un futura Círculo Numismcí tico en CaLella.
J orge Ama t Teixidó
Lletr es des de
Pekin
Hi ha lln noi a la meva barriada que, com molts, és
111agnific.
Quimet, un dels tant s Quimets, no és un noi molt
Í11 strl!it, el que no vol dil· que sia dels que es queden
em e.·a. Quan és el temps (perquè és molt fo rt) treballa
com un negre. La seva dona (que no sé si és més simpàtica que maca o v iceversa) l'a juda amb tot el que
pot .
Ni ell ni ella perteneixen a les «famílies» de Calella,
però ell i ella son ja família de Calella.
Hi ha un adagi que diu que «El que dóna lo que
pol, no està obligat a m és», i si això és jus t, com em
sembla, Quimet dóna tot lo que pot.
Es tan senzill que ja no ho pot ser més. E ls seus
braços i les seves cames d'atleta (sense haver m ai practicat l'atletisme ) donen, quan convé, tot el que poden.
F-1 o donem tots?
T,! el cervell petit? No ho sé. Crec que no. Del que
n'eslic segur és que tant ell com la dona que li ha
tocat per sort, tenen el cor molt gran.
Quimet, un d'aques ts tants Quimets de Pekín, no
serà potser molt lletrat, però és un home senzill, t¡·ehallaclor i bo on n'hi hagi un altre; i jo, que ya tinc
una «pata al calaix», li demano a Déu que mai, ni a
Pek íu ni al món, li manquin homes com Quimet.
M. Folgado
Fugarolas, S. J\.
Montunol , 34- 42
CA LELL A
Taller de reparación
Lavado y Engra1e
Venta s:
Iurtsmos Nuevos
Cocnes y camtunes usaoos
procenemes or cammus
SIMCA
CONCESIONARIO DE
DODGE
d~ CHRVSLER
~ ESPA-'IA
NOVES REGLAMENTACIONS
Aprofitant la solicitada amnistía dels presos polítics twnbé han
sortit alliberats molts dels anomenats co1nuns, de quins elements,
que jo sàpiga, mai ningú havia reivindicat el seu ex empresonament.
La consequència inwwdiata no ha trigat a manifestar-se; mulliplicació de robos de cotxes, desvalisament de xalets, estirades de
bosses, etc. Tant i tant s'han incrementat els delictes contra la propietat que han pmvocat situacions jocoses, pintoresques.
Ment¡-e un caco havia fet el pont per endur-se'n un cotxe, i quart
ja tenía el m.otor en marxa, no el va poder arrancar degut a que
un altre al mateix temps ja s'havia endut les rodes
Ment1·e un lladre despanyant la porta havia entrat a ·un xalet, un
altre es deslliçà per la xemeneia i, brut de sutge aquest, amb careta
negre l'altre, al trobar-se ambós al menjador es clavaren un espant
esganifós.
També es conegut el cas de dues bandes d'atracadors que coincidiren en poc espai de tem.ps al mateix banc i, es clar, pels segons,
tota la complicada planificació del cop no els va servir de res, de
cap profit.
Vist els antecedents, es natural que s'imposi una nova reglamentació més d'acord amb la situació plantejada. Suggereixo alguns apartats:
Prim.erament s'ilnposarà nova denominació excluidora de pillet,
carteriste, bandit, desvalisador, saquejador, caco, etc. degut a que
tals mots adoleixen de malsonancia i despropietat de conceptes;
verbigracia, de carterista es pot titllar a tothom que porta cartera,
arribant-se a la conclusió de que alguns ministres inclús podrien
restar englobats amb tal calificatiu. Bandit tam.poc respon a la corresponència del nom; recordem sina a Curra Jiménez, que es un
bandit fomwsot i can-e¡;at de mó i, per fi, sona malament el nom
de caco, sob¡-etot si es femení.
S'imposa doncs, nova re¡;lam.entació, una nova visió d'enfocament de la qüestió. Per evitar malentesos i situacions enutjoses ofereixo unes bases que poden allargar-se fins a límits insospitats.
Exemple:
1. Els despectivam ent anomenats pillets, escurabosses, desfalcadors, etc. s'els coneixerà per «substractors de propietat aliena».
2. Tot delinqüent haurà de posseí¡· un carnet acreditant-lo com
a tal, especificant llur especialitat, quantia exacte del robatori i
períodes operacionals.
·
3. Els caps de banda seràn responsables de la comptabilitat
dels atracaments efectuats, veient-se obligat a satisfer declamció
de renta així com. mostrar els llibres a requeriment de l'autoritat.
4. Els escurabosses, una vegada apropiats dels diners es comprometen a tornar la documentació i efectes personals sense valor·,
al propietari, mit jançant con-eu certificat.
5. A cada banda li serà ad iudicada una demarcació i, el dia estipulat, el comissionat de relacions públiques de la banda, es presentarà amb un taló oficial a l'entitat banca¡-ia.. la qual abona¡~à
de caixa la quantitat ressenyada, no com abans que rompien més
del que s~emportaven.
6. Si els atracs son espaiats s'els re¡;alaràn llibres.
7. La vaga totalm.ent autoritzada.
8. Vacances pagades i jubilació anticipada al qui denwst1·i cert
grau de regeneració.
9. Al qui trans¡;radeixi tals lleis naturalment no s'els confinarà
a cap presó doncs molts es el que volen, sina a treballar que és el
que més te1nen.
10. Etc. , etc.
F. Oliver
HIPOTEQUES
FOTO-FILM CALELLA, A NIVEL
NACIONAL
Con UIJa natural y merecida ilusión, hemos visto publicadas, en los números de
abril y de mayo de la revista de fotografía y cine «Arte Fotografico>>, y firmadas
con los comentarios de don José de la
Riguera, fotografías de nuestros socios
premiadas en el Certamen Nacional de
Fotografía «< Trofeo Torretes» (que organizó nuestra entidad el pasado mes de
septiembre) y en el Salón Nacional de Fotografía de Mataró.
Es ya UIJa realidad ver reproducidas en
esta revista, especialista en su género,
obras de fotógrafos calellenses. En la del
mes de abril .se incluyeron las premiadas
en Mataró. El premio de honor que obtuvo Quim Botey y el cuarto premio que
fue para Joaquin Sitja, jUIJto con UIJ descrÏ'ptivo comentaria, abrían a Foto-Film
Calella un escaparate a nivel nacional y
para todos los aficionados amantes de la
fotografía. En este mes de mayo dedica
una amplia información al certamen nacional «Trofeo Torretes» y a sus obras
premiadas, en blanco y negro y color, y
a Foto-Film Calella tanto a nivel hurnano
como de entidad. Las obras publicadas
corresponden a la.s colecciones ganadoras de los tres prirneros premios, entre
los cuales se encuentran Jas de Josep Ma,.
ria Colomer y Quim Botey, segundo y tercero, respectivamente, y dos fotos mas
pertenecientes a los accésits primera y segundo. Asirnismo hace un comentaria de
los premios prirnero y segundo, JaunJe
Riera y Quim Botey.
Para un autor uno de los objetivos a lograr es ver sus obras publicadas. Para
una entidad es también w1a satisfacción
el reconocimiento público de su trabajo,
v aunque ambos puntos han sido conseguidos, · no representau la meta final, sino
Fiaber dado solamente UIJ paso importaute dentro de la labor que se pretende realizar, bien como fotógrafo o como entidad, y debe servirnos de estimulante para
nuestro futuxo.
Animo, pues, a todos; sigamos los carninos trazados, para lograr los objetivos
que cada uno se haya propuesto.
Foto-Film Calella, E. y D.
RAPIDES
Almendra
..CALELLENCA ..
En 48 hores podreu disposar del
capital sol•licitat.
EN VENDA
~ases claus a mà
1 terrenys.
lntormeu-vos o
Esteu e
Saluañà
Gral. Mola, 29, 2."- Tel. 769 07 58
CALELLA (afore6)
CHARCUTERIA - ROTISSERIE
Especialidad
de Calella
ESTElA 9
Impressions d'un uiatge a la Xina de Mao
Per el doctor Salvador Puig i Serrat
Arribem a Kwelin amb un temps infernal, que
no ha deixat de perseguir-nos des de la sortida de
Pekin. Kwelin està emplaçada dintre d'una vall, roc1ejada de muntanyes i més muntanyes, volcàniques
tot es elles. Té un riu ample i poc profund, amb un
petit port. El riu és el Likiang i és navegable p er
barques de poc calatge. L'endemà ens port n a un
m irador on es troba un templet i, abans de pujarhi, passem per una foradada de roques on les dones renten, i on es troben unes ~scultures a la roca
bastant b en conservades; comencem a pujar poc a
poquet, t t admirant la bella panoràmica. A la tarda
sortim a passejar tot solets pel poble, que és una
monada, pujant a un turó des d'on es domina tot,
formós i corprenedor. La regió de Kwelin té una
certa autonomia i vida pròpia. Al costat de l'hotel
t enim una botigueta on comprem escultures típiques
c!e pedra volcànica, representant ocells i f lors, molt
boniques i típiques de la regió i no molt cares. A la
tarda faig observar a un dels nostres guies que tinc
tots els dos jocs d'ulleres fotudes i les que menys,
es tan descentrades dels braços, degut al gran sotrac que varen rebre en l'incident del tren, preguntant-li i podria lograr que almenys me'n dei;xessin
unes amb condicions. Ell, sense cap comentari, se
les emporta i, al vespre, ja me les porta arreglades.
I aquí va una anècdota que considero bona, sobre
l1 mentalitat xinesa en un cas apurat: Com que no
tenien recanvis, perquè les d'ells són totes de ceHuloide, per compensar el blincarnent i no forçar-les,
perquè si les trenquen, bona nit i bona hora, varen
è.esbli ncar cuidadosament, encar que no del tot, el
braç més deteriorat i així varen quedar embastades
p er el r este del viatje. El cas era no trencar-les, corn
hagués passat amb la immensa majoria dels nostres
a r tesans en la matèria.
L'endemà fem una travessia en un vaixell petit,
de 6 hores de durada, pel bonic riu, sempre rodejats de muntanyes; de pujada, per evitar els molts
baixos fon , sempre s'ha d'anar de dia. Ens creuem
é'.mb infinitats de petits vaixells com el nostre, sols
o en forma de tren; alguns d'aquests vaixells (zampans), van a vela i ajudats els uns per motor i altres
t enen com un bogit, mitjançant el qual el fa moure
l'hèlice, resultant una excursió magnífica. I ara una
altra de les moltes sorpreses que hen tingut: una
hora abans del dinar ens creuem amb un vaixell de
pesca al que, ignorant-ho nosaltres, els hi han encomanat molta estona abans que pesqui dues grosses
i fresques carpes daurades. El motiu és, senzillament, perquè el dinar tenia d'ésser de Pik-Nik, si
bé sense- dir-nos res i, a la seva manera, per consideració a les dues parelles de diguem-ne vells que
fo rmem el doctor Castellsaguer i jo amb les respectives esposes, i amb l'única finalitat d'evitar-nos les
molèsties del pic-nie, es dóna per el camarada responsable d'Informació i Turisme de Kwelin que ens
ncompanya en aquesta excursió, l'ordre de què el
menjar per a tots fos especial i, per cert, exquisit
com sempre. Durant tot el matí, una parella de Madris, un dels quals crec que era un alt jerarca ministerial, han estat parlant molt a fons d'assumptes
política-social, si bé no hem tingut temps de prendre-hi part, tota vegada que les màquines fotogràfiques de toda classe han funcionat a tot tren. Ens és
servit el dinar a la xinesa i, a mitja tarda, desembarquem i, amb l'autocar que ens espera, recorrem
de tornada, en algunes ocasions a peu, aquells formosos paratges. Després de sopar, cap a dormir desseguida, que demà anem a Cantón. Kwelin resulta
molt bonic, però és una llàstima, doncs la pluja i
quan no el cel tapat, no ens han deixat.
L'endemà, després d'esmorzar, pugem a l'autocar
que ens ha de portar a l'aeroport, tota vegada que a
Cantón hi anem volant. Però abans, deixeu que us
conti una a ltra anècdota sorprenent, i que a Occident
es dóna un cas de cada milló, que el resultat final sigui positiu: un dels companys de viatge, que anava
preparat per a fer infinitat de compres a Hong-Kong
i Nepal, va deixar-se oblidada i no pas a l'habitació
de l 'hotel, sinó en el lavabo públic del mateix, la cartera grossa que va penjada al coll, amb la documentació i tot el que es necessita sempre per anar per
el món, la qual falta va observar quan erem ja a mig
camí de l'aeroport. Tot esverat ho comunica seguidament aJs guies i se li contesta que no es preocupi,
que l'avió no sortirà fins que tot aquest assumpte no
quedi aclaraL Tan bon punt arribats a l'aeroport, telefonen a l'hotel de Kwelin i els hi contesten que han
trobat la cartera i que un cotxe militar ja ha sortit
cap allí per a fer-ne entrega •a l seu propietari. Aquest,
decidit a agrair de totes maneres Ja recuperació de
la cartera, en la que hi portava uns dos milions de
pessetes en dòlars, es veu totalment impossibilitat de
portar-ho a la pràctica, en la part diguem-ne crematística, tota vegada que la propina, sigui quin sigui
el motiu, és considerada allà com tm insult, convertint-se en una profunda ferida moral la insistència.
Són tan delicats també en aquest aspecte, que un cop
a so.les amb l'encarregat de portar-ho i després amb
cada un dels guies, els dos que queden i que són els
que no ens de1xaran fins a la frontera de Hong-Kong,
es procedeix a fer el recompte, per assegurar-se, més
élls que nosaltres, de què no hi faltava res.
Amb un temps força dolent, arribem a Cantón a
l'hora de dinar. Cantón està un a mica occidentalitzat;
allí hi tenen lloc vàries fires a l'any i a l'hotel que
estem nosaltres hi ha el que aquí en diem Sales de
congressos, com també sales de jocs esportius tals
com pmg-pong, escacs, etc. A la tarda visitem una
guarderia, que vé a ser del mateix estil de les que ja
11em vist, i al vespre intentem sortir, tota vegada que
ja ens podem fer entendre una mica en anglès aquí,
arribam-nos fins a l'estació, de caire bastant modern,
sense que ningú ens molesti. Davant de l'hotel hi han
tres grans blocs, on es celebren les ja esmentades fires o exposicions internacionals, i a poca distància
sentim música i cants en anglès, tractant-se d'un teatre del poble en el que som invitats a entrar, si bé no
ho fem perquè l'espectacle finia al cap de molts pocs
minuts. L'endemà i malgrat la pluja intensa, som
invitats i anem a visitar una Comuna als afores de
Cantón; Xina, poble essencialment agrícola, en té a
munts espargides per tot el país, agrupades en comunitats regionals autònomes, que vénen a ser, de
fet, unes masoveries mancomunades i de gran extensió, a l'estil, com .si diguéssim, dels plans de la que
podríem anomenar Comuna de Mataró, de Vilassar, i
també de Calella i Pineda abans de transformar-se en
plantes hoteleres.
(e anti nuarà)
DISCS
JOSEP CASAS
Servei técnic
Radio- TV
Sant Pere, 40- Tel. 769 02 78
10 ESTELA
CALELLA
CTUALIDAD
Sabíam os que "nuestro corresponsal en
México" tampoco nos fa llaría esta vez.
Hoy nos complacemos en publicar un
tema de actualiclacl en ambas naciones.
iGracias, José María!
de sd e México
RELACIONES DIPLOMAT/CAS Y VISI TA DE SUAREZ
A MEXI CO
Ultimamente, por lener todavía mds ocupaciones y
cuidarme mds direclamenle de La barriada de La Selvila
donde tenemos Catequesis, Kinder y construcción de La
r1ueva iglesia y centro parroquial de lo que con el liem'
po serd la nut:va Parroquia desmembrada de la del Pmgresa Nacional, casi no he tenido tiempo para escribir
algunas no tas para ESTE LA como acoslumbraba anleriormenle. Te11go mucha correspondencia que espera
cont estación. Al esperanto me puedo dedicar poca por
el mismo mo tivo, pera no lo de jo. Este verano el Congn:so Nacional tendra lugar en S abadell.
Tema obligada de un nuevo ai7ículo mío es el de
La reanudación de las relaciones cliplomdticas de México
con Espaiia. Ambos países hacía tiempo que lo cleseaban, y al no haber el obstdculo de Franco por parte de
México y de Echevarría por parle de España, se dio
u11a úue/la solución a lo de los republicanos cancelando
relaciones y dando paso a la reanudación, después de
tantos años.
La prensa, revislas y en especial la televisión mexicana lúciemn muchos comentarios. Segura que lenía
nuís ganc1s de recmudar México que Espaiia, por lo que
Es pmïa significa para América. E L mismo día, la tele,
1¡ue ya lo tenía preparada, hizo un resumen de mds de
dos horas de Las relaciones cullurales y comerciales que
hubo duran/e los casi cuarenta aíios de no haber l'elaciones diplomdticas.
Gran alegría para toclos los espmïoles fue ver ondear
dc nuevo La bandera roja y gualda. La mayor pal'te de
rc pu.blicanos lo han ido aceptando, e inclusa han ala!Jado la ob ra de Franco en Espmïa (cob ran del tiempo
que trabajamn en la patria antes de exiliarse).
Otro motivo de satisfacción para la colonia espmïola, bastante munerosa y al frente de muchas empresas
y negocios en México, ha sida la reciente visita del
presidente Adolfo Sudrez, que con su simpatía se ganó
a los mexicanos, que se interesan por toda lo de Espaí1a.
Fruto de la visita y relaciones diplomdticas serd el
inte rcambio de ambos países en todos sentidos.
Ya ha venido una comisiún de Agencias de Viajes de
España para organizar excursiones. México es realmente uno de los países mds típicos y con mds historia de
Ioda la América Latina, que hace tiempo fomenta el
tu rismo como fuente de ingresos.
En cucmto a los emba jadores, en el primer momento
se lúciemn gmncles alabanzas de Díaz 0 1·daz, por haber nombrada a un ex presidente de la R epública para
la Emba jacla, que tenia tantos aspirantes; luego ha sida
muy criticada esta designación, por ¡·ecordar la matanza
de estudiantes de Tlatelolco en tiempo de su mandato.
Del emba jador que envía España se han hecho pocos comental'ios. Como aquí piden técnicos y economistas, Espa!Ïa. manda a uno de éstos como primer embajador cle la Monarquía postfranquista.
Como decía Sudrez en México, esperamos que nunca
11uís se rompan estas relaciones.
Entre las visilas que tenía programadas Sudrez estaba la cle la nueva Basílica de la Virgen de Guadalupe.
Su esposa y la esposa del se!Ïor Oreja allí estuvieron.
Sudrez tenía múcho interés en esta1· en el Santuario de
la Virgen mds famosa de América, como estuvieron
Kennecly, De Gaulle y otros presidentes católicos, y clecía que quería estar por muchos motivos, pero al final
no pudo, clebido a lo apretaclo del programa y a las
pocas lwras que estuvo en. el país. Espera hacerlo otm
vez cuanclo venga con mas calma.
Si la tempomda turística de España va bien como
se espera, tal vez en otoño veremos a algUIWS calellenses en las tien·as aztecas y mayas del México actual.
P. J osé M. Claramunt, escola;pio
DIA MUNDIAL DE LA CREU ROJA. - Dintre del
marc de les nostres Festes de Primavera -l'exposició
de roses també en fou un altre exponent-, tingué lloc
el di umenge passat, elia 8, al Passeig de Manuel Puigvert, convenientmente engalanat, el "Dia Mundial de la
Creu Roja", en homenatge al fundador de la mateixa,
Joan Enric Dunant.
La jornada clonà començ amb la visita d'elements
joves de Ja Creu Roja als malalts del nostre Hospital
i a Ics senyores acollides al Casal de Nostra Senyora
de Fà ti ma, a tots e]s q uals obsequiaren, seguint la cercavi la per part de les Majorets i Timbalers de Calella,
per cles.plaçar-se acte seguit al Passeig i, previ l'acte
d'hissament de banderes, procedir-se a la revista a la
Brigada de Tropes, Ambulàncies i material de campanya, amén de la proclamació del Dia Mundial de la Creu
Roja, seguida de la benedicció i inauguració d'una nova
ambulà ncia, obtinguda a base de generosos donatius,
mentre es procedia a l'engegada de coloms en homenatge a Dunant, per acabar amb l'entrega de condecoracions, diplomes i títols .
En resum, w1s actes mol emotius i agradables.
NOTA$ DE HUMOR ofrecidas por
Electricidad
port
Regal os_
COQUETERIA
-Hija mía , bueno es que seas coqueta ,
pera es necesorio que seas mós formal.
- Pera , mamó, tú también has sida jo ve n.
-Sí , hija , pera no tanta como t ú ...
ESTILA 11
Calella típica
LA FESTA DEL PRIMER DE MAIG
El dia Primer de Maig era çonsiderat festiu i es
tenia per una festa laica. Els promotors de la mateixa, foren Ja Junta del Centre Obrer, que llavors tenia
ribets del Partit Socialista Obrer, capitanejat per en
Pau Iglesias. Feia poc que s'havia inaugurat el local
de dit Centre Obrer i, per aquella festa, ondejava a
la fatxada una gran bandera vermella amb el símbol
d'un triangle i unes gros es lletres que deien: «Viva
el 1.0 de Mayo».
Cal recordar que el promotor i fundador de l'Associació d 'Obrers del Gènere de Punt fou don Francesc
Matas i Rodés , un home progressista de tendència
moderada; però degut a la obstinació dels patrons,
al no voler admetre unes reformes justes que demanaven els 'obrers, el Centre va anar desviant-se, paulatinament, cap al sectarisme.
Vull fer constar també, que al demanar el Centre
Obrer que es declarés dia festiu el primer de maig, un
altre grup d'obrers feren la proposta de que fos així
mateix acceptat com a festiu el dia 13 de desembre,
festivitat de Santa Llúcia. Aquests homes varen sortir
amb la seva i, des d'allavors, la Santa va quedar proclamada com a Patrona del gènere de punt, amb la
deprecació <<Que Santa Llúcia ens guardi la vista i la
claredat».
Els administradors de la Santa foren sempre dos
homes que perteneixien al gènere de punt. Aquell dia
es celebraba un gran Ofici Solemne, amb panegíric
a càrreg d'un sacerdot de renom. La recollida de ciris
era tan gran, que no tenia pas cap més Sant que
l'igualés; molta gent, indiferent en religió, aquell dia
feia acte de presència a l'Església per deixar la seva
ofrena. Cal tenir en compte que aquesta festa solament es celebrava a Calella, mentre que l'altra, el
Primer de Maig, es va imposar a tota la nació.
Tornant a aquesta última, s'havia convertit ja en
una costum característica el que moltes persones, de
la mateixa manera que per Santa Llúcia anaven de
compres a Barcelona, es traslladessin a la Ciutat
Comtal, per visitar quelcom d'interès i, de pa·s sada,
disfrutar d'un suculent dinar de duro, concentrantse la gran majoria a les fondes <<La Española>>, del carrer de la Boqueria, o bé a la de <<Sant AgustÍ», del
carrer de l'Hospital. Els més modestos i que la butxaca no els hi donava per tant, anaven a <<Can Culleretes», del carrer de Quintana, en quina fonda, per
deu ralets, també saborejaven un bon dinar.
La gran majoria i principalment el jovent, es traslladaven a passar el dia al camp o a la muntanya. Als
paratges de Sant Jaume, la Font del Ferro, Santa
Cristina i Lourdes, no s'hi cabia pas. Es feia el dinar
a l'aire lliure, es ballaven sardanes, s'improvitzaven
jocs, etc. Tampoc faltaven colles que anaven a aquests
llocs per esplaiar els seus ideals de llibertat i anticlericalisme. Allò era una barrija barreja sucada amb
vi. Els perteneixents al Partit Radical, que ja tenien
centre a Calella, acostumaven sempre, quan baixaven,
a cantar la següent cançó:
Venim plegats,
baixem de la Font del Ferro,
venim plegats,
som els descamisats.
No ho sabrà ningú
on hem deixat la branca,
no ho sabrà ningú
fins que vingui en Lerru.
Passada la guerra civil, va tornar-se a implantar la
festivitat de Santa Llúcia, cuidant la Delegació Sindical de fer una subscripció per l'adquisició d'una nova
imatge de la Santa, com també uns terns de color
vermell. Avui, la festivitat quasi ja ni es recorda, ja
12 ESTELA
que ha deixat d'ésser festi u. No obstant, la recollida
de ciris encara perdura, mostra palesa de que la devoció a la Santa no ha minvat.
En quant a la jornada del Primer de Maig, que va
restar prohibida durant uns quants anys, te ara més
vigor que mai, des de que el Sant Pare la va declarar
dedicada a Sant Josep Artesà.
Jo sep Andreu i Gay
Per la transcripció: Ll. C. C.
Mossen J. Verdaguer·, 24 - Tel. 790 20 13 - MATAUU
Música ambiental
Sonorización
TelPfonía interior
lntercomunicación
Circuitos cerra dos 1 V
Equipos Hifi para parlit ui ares
Pubs-Discotecas (instalación y mantenimiento)
Discoteca móvil en alquiler (para Bodas, Piestl<ls, etc.
Servicio técnico propio
Proyectos· Presupuestos
Al menos hasta el momento de esta transcripción,
continúa nuestra primavera mediterninea bajo el imperativa de las alternativas meteorológicas, pudiendo
decir al re51pecto que queda todo ello debidamente encajado dentro de la mas estri·c ta normalidad, si bien
este año se esta pasando algo de la raya.
Después de un par de jornadas francamente estables
y de tende ncia al calor, volvió a refrescar el ambiente,
traducido en nieve en la alta montmïa y !luvia en nuestra zona, que a intervalos cayó durante los días 28, 29
y 30 de abril, siguiendo un 1.• de mayo soleado pero
ventosa, para desembocar nuevamente en borrasca a
partir del 3 y cont inuar en esta situación los días 4 y 5,
estos dos últimos a base de gran canticlad, para mejorar paulatinamente y llegar al pasado domingo con
una mañana francamente calurosa, que atrajo muchísima concurrencia a nuestras playas, y volver a dar un
nuevo tumbo la mismísima tarde, en que inclusa volvió
a lloviznar ligeramente, si bien el lunes apareció sereno
y soleado.
DROGUERIA
Po peles
BRICOLAGI:
Pintades
Esmaltes
MOVIMENT HOSPITALARI DEL MES D'ABRIL. OUJ·ant el propassat m es d 'abril, el moviment hospi·
talari registrat per el nostre benemèrit centre hospitalari de Sant J aume, ha sigut el següent : Ingressats en
Medicin a, 11; en Cirurgia interna, 18; en C1rurgia externa, 31; i e n MateJ mad, 13, tot el qual fa un total
genera l de '13 ingressos.
En q uant als diversos serveis prestats en el mateix
penocle, t1gure n 37 electrocardiogra mes, 137 radiologies
1 104 assistències per diversos accidents.
Pintures
Perfumerío
SAN JUAN
•
Plóstico~
Brochos
~
-c.¡ Snn Juan, 70
Rodi llos
Tel.
769 07 77
Artículos
Limpiezc
Raticides
Insecticides
Disolventes
CALELLA
MITING DEL P.S.U.C. - Tal com ja in for màvem en
el número passat, tots els partits polítics legalitzats es ·
preparen de cara a les properes eleccions. Si llavors
uo uarem compte d'una reunió informal de l'Ali ança
l'c·pul ar, dirigida a un reduït número de persones, aixi
com també d'un a conferència col.loqui a càrrec d'Hen ... c¡·¡ .l:larrera, d'Esquerra Republicana de Catalunya,
av ui hem de fer con tar el míting efectuat el passat
clissabt·~, al c: nema de la "Sala Mozart", per el Partit
Socialista Unificat de Catalunya (com unistes), en el que
feren ús d·e la paraula Xavier Folch, Dolors Calvet,
Agu tí Valdé i els ca lellencs Francesc Frutos, Maria
Rosa Buoh i Antoni Zurano.
Ara veurem a qui toca el torn.
X EXPOSICIO DE ROSES. - Com cada any, l'Exposició Concurs Provincial de Roses, celebrada el passat
dissabte, dia 7, en els salons de l'Ho tel Vila, va atraure
ç:ap a Ja nostra Calella un bon nombre de participants
amateurs, vinguts de di·ferents llocs de Catalunya, que
donaren amb las seve fastuoses col.leccions l'acostumat relleu que vé imperant en totes les edicions celebra das fins ara.
Concorregueren a la mateixa personalitats de gran
rell eu, de les quals no volem fer menció por no fer
involuntàries omissions, cuidant de la glosa literària
del dit certamen, el nostre bonvulgat conciutadà y mestre en ga i saber, Francesc Castells i Pla, apreciat col.!aborador d'ESTELA, i com a presentador, el jove Ramon
Villaret.
Platería
ARGEN T
TALLER PROPIO
Bruguera , 251 - CA L E L LA
CASAL DE NOSTRA SENYORA DE FATIMA. - Amb
el concert que la Coral Polifònica de la nostra Calella
oferirà demà diumenge, a les 6 de la tarda, en el propi Casal, a totes les àvies acollides al m ateix i als assistents, haurà arribat al seu final tota una semana de
celebracions religioses i profanes, destinades a exalçar
la festa o diada de la Mare de Déu de Fàtima i el primer aniversari de l'inauguració del local que està sota
el seu empar i protecció.
Així hauran tingu t lloc, s i no s'ha produït cap contratemps, la visita de cortesia de tots els col.legials calellencs a les senyores allí acollide , així com també un
tridu de conferències per a persones grans, de caràcter
marià, un s torns d'oració amb exposició del Santíssim
Sagra ment, programats per la jornada màxima del dia
13, ademés de la celebració de la Santa Missa, rematat
amb la inauguració de la tòmbola benèfica instal.lada
enfront del Casal i una audició de sardanes, p atrocinada per la Comissió del Barri de Pekín, i finalment,
avui, a les 7 de la tarda, Hora Santa i Rosari solemne.
Confiem i esperem que tots aquests actes hagin tingut tant d'èxit com iLlusió els seus organitzadors en
preparar-lo.
Parr oqui al s
DE LA PASSADA CONFIRMACIO. - Heus ací la
lli sta de tots els nois i noies que el dia 30 d'abril reberen la Sagrada Confirmació de mans del nostre bisbe
Jaume: Josep Maria Nogueras Hermíndez, Joan-David
Coll Costas, Joan Pera Guinart, Miquel Pastor Barragan,
Joan-Carles Cerdan Rossell, Joan García Toro, Maria
Rosa Nualart Surís, Marta Canaleta Catarineu, Maria
Dolors Campeny Morgadella, Dalva Sanmartín Moreno,
'-Túria Duch Castellà. Maria Mercè Castelos Pedret,
Maria Consol Vila Pujol, Dolors Camarasa Solé, Núria
Montés Montés i Maria Tere a Boada Mejorado.
L'enhorabona a tots ells i que l'Esperit Sant els
aj udi a preseverar en la fe que declararen públicament
acceptar.
PRIMERES COMUNIONS. - El dia 1 del corrent
maig tingué lloc a la nostra Església Parroquial el primer dels tres dies destinats ,per a la celebració de la
P rimera Comunió de tots els nens i nenes de Calella
que s''han vingut p reparant com cada any, assessorats
conveni·e ntment per un grup d'abnegades catequistes, als
que cal felicitar públicament.
Heus ací la relació de tots ells. A les 10 del matí
la celebraren : Juan-Carlos Lorenzo Pérez, José Antonio
Muñoz Núñez, José AlmohaUa Rodríguez, Felipe y Manuel Bravo Ortiz, Juan-Carlos Castella Marchan, David
Embid Bravo, i les nenes Alexandra Villvendas Rapp,
Montserrat Bravo Ortiz y Ana Maria Ramos Muñoz.
A les 11, els nens Ramon Laplana López, Daniel Cardó Torrent, Joan Valls Quevedo, Josep Maria Busqu ets
Gay, Antoni Caparrós Moya, Carles Palet Rico, Miquel
Moré Mate u, Jordi Palomero Heras, Alrfred Colomer Haro, Rubén Mollfulleda Luckassen, Joan-Carles Font Muñoz, Joan Hernandez Juncà i Carles ColomiDes Moya.
Nenes: Maria Carme Bor rull Alarcón, Núria Rico
Martí, Lidia Pidemunt Arnijas, Mercè Moreno Expósito,
Maria Carme de los San tos Solenoh, Carme Cortina Fogueras, Maria Carme Escribano Lerones, Sandra Caritg
Toledo, Maria Neus Matas Teixidor, Maria Martínez
Baià, Isabel Martínez Romero i Olga Moreno García.
El Butlletí del 50 any• d'Aplec,
serà pallat a domicili a tots
el• socil.
Qui vulgui adquirir altres
exemplar s al preu de 25 pte•·
podrà dirigir-se a:
MOBLES MASSÓ - Bruguera, 71
DECORAC IÓ NOGUÉ • S. Antoni, 56
VIATGES MISTRAL- Jubara, 223pis
Tardes de 4 a S.
delS de Mayo al lO de junio solicite su
participación en cualquiera de nuestras ofici nas
11!~ LA
~I XA
DE TOT5
CAJA DE AHORROS FROVIf\ICIAL
DEMRCELONA
Civismo
Ante la moda de la cria de los gusanos de seda,
llamamos la atención a los niños que destrozan
tiernos arboles, especialmente moreras, plantadas
;:1:":--'ftt. en la Plaza de España y en los Eucaliptus .
!.:..-·;~;.?'?-'. -~l :::l -:· ,-fo
/ •' ~~
r.:¡
..... v ~· ." J.)tI
~;/
Por civismo no debemos dejar que cundan estos
atropellos, ademas que ya han iido amonestados
por parte de la Autoridad, varios desaprensivoi .