LA PERDIDA DE UN MAESTRO

Anuncio
P O R T A V O Z
D E
L A
V I D A
Redacción y Administración:
Año V»/ - Núm. 66
LA
PERDIDA
con
la muerte
tro don Juan
L
Castañer,
A desaparición
reciente
Borras
de
del inspirado
Borras
compositor
1953
MAESTRO
Canet
de Mar
un sincero
admirador
y un
prosigue dignamente en nuestros días la histórica musicali-
don
dad de Canet de Mar.
J u a n B o r r a s de Palau, remueve m i s recuerdos con since-
Están en la memoria de todos multitud de rasgos de su
ros y profundos sentimientos.
personalidad que, a través d e su b o n d a d o s a m a n e r a d e ser,
de M a r e n la osasión de p r e s e n t a r m e p o r p r i m e r a vez con
revelaban
u n d i m i n u t o violin, a n t e u n n u m e r o s o público f o r m a d o p o r
ciones.
una
figura
preeminente por sus valiosas
condi-
a m a n t e s d e la música. Él fué quien p a r a estos inicios insinuó
U n a vez ya desaparecido de nosotros, c o n t a n d o m á s de
halagüeños vaticinios y quien alentó a m i p a d r e p a r a que
ochenta años, sería o p o r t u n o exponer a la presencia d e las
y o p r o s i g u i e r a e n el a r t e e n el c u a l é l e l e r a v e r s a d o v e x -
generaciones n u e v a s el considerable valor del m a e s t r o
Borras de Palau.
Del t r a n s c u r s o d e s u prolongada vida se c u e n t a n h e c h o s
s e ñ a l a d í s i m o s q u e influyeron i n d u d a b l e m e n t e e n l a evoluc i ó n d e l a m ú s i c a d e n u e s t r o p a í s , s o b r e t o d o e n el p e r í o d o
de los g r a n d e s desarrollos espirituales q u e tuvieron efecto
e n los últimos a ñ o s d e l siglo X I X . S u s m é r i t o s le fueron
r e c o n o c i d o s e n l a m i s m a c a p i t a l d e E s p a ñ a . E n 1906 f u é n o m brado Académico Correspondiente de la Real Academia de
S a n Fernando, a propuesta del insigne maestro Tomás Bret ó n y e l e x i m i o e s c u l t o r M a r i a n o B e n l l i u r e , a m b o s con-^iderados como glorias nacionales e n sus respectivas artes. E n
el a c t o d e l a elección el c o m p o s i t o r c a t a l á n c o n s i g u i ó el v o t o
unánime de los componentes de la Real Academia.
El reducido espacio d e que a h o r a disponemos n o s impide
ocuparnos con la atención debida acerca los sobresalientes
m e r e c i m i e n t o s q u e a d o r n a r o n e s t a i l u s t r e figura d e l a M ú sica, q u e h a s t a h a c e poco convivió c o n n o s o t r o s . P e r o es d e
justicia t e n e r presente que la irradiación d e su lozana y afect u o s a personal-dad a p o r t ó beneficiosa influencia artística a
las nobles gentes de C a n e t d e M a r d u r a n t e los largos a ñ o s
q u e él g u s t a b a d e a c u d i r y f o r m a r p a r t e e n t r e l o s h a b i t a n tes p r e c l a r o s d e e s t a Villa.
Después, a través de n u e s t r a s vidas, afines en ciertos a s pectos, e s ' n a t u r a l
que coincidiéramos innumerables
veces.
P r o n t o reconocí su a u t o r i d a d como crítico; m e h e sentido d e
veras e n c a n t a d o siempre a l oír s u s canciones, a d m i r a b l e s en
su simplicidad, y a d e m á s m e c o m p l a c í a n especialmente los
coloquios, a veces e x t e n s í s i m o s , q u e r e c o r d a n d o
históricas, contando
referencias
anécdotas sabrosas basadas en datos
La Cruz de Pedracaslell
psicológicos d e la vida d e a r t i s t a s q u e h a b í a t r a t a d o , e n íln,
H e m o s lefdo la p r o c l a m a oficial, y
ia c o l e c t a p o p u l a r p a r a la r e c o n s t r u c c i ó n d e la Creu iia c o m e n z a d o . La Com i s i ó n e j e c u t i v a , f o r m a d a por u n a ponencia d e P E D R A C A S T E L L , está int e g r a d a por g e n t e j o v e n . S o n l o s q u e
van a trabajar. Los q u e llamarán d e
puerta e n puerta a todos los hogares
c a n e t e n s e s , y p e d i r á n p a r a la r e c o n s t r u c c i ó n d e l a Cruz. N o e s u n a c o m i s i ó n m á s , porque é s t a n o e s u n a colect a m á s d e las que a n u a l m e n t e visitan
nuestras casas.
El p r e s u p u e s t o p a r a l a r e c o n s t r u c c i ó n
s o b r e p a s a l a s c i n c u e n t a mil p e s e t a s .
H e m o s d e r e s p o n s a b i l i z a r el d e s e o , l a
v o l u n t a d y la r e p a r a c i ó n d e l e v a n t a r
n u e v a m e n t e l a Cruz.
Al e m p e z a r s a b e m o s , s i n d o n d e pro^
fecfa, q u e t o d o s l o s b u e n o s c a n e t e n s e s
nos ayudarán. Los «canetenses» d e
Barcelona, los esparcidos aquende y
allende d e nuestras pequeñas fronteras
lósales. ¡Todos! ¡Todos! Muy pocos s e
negarán a ayudarnos espléndidamente,
c o n e s t u e r z o q u i z á s . P e r o s a b e m o s al
empezar que los mejores, los m á s inteligentes, los m á s buenos n o s ayudarán. Y e s t o n o s b a s t a .
ñ a n z a por ser experiencias de aquella a g u d a inteligencia y
L a c r i s t í a n f s i m a o b r a d e la C a j a Local d e C o m p e n s a c i o n e s , el c e l o e j e m plar d e u n h o m b r e d e l a t a l l a d e l doc-r
tor M a n r e s a , y la g e n e r o s a a p o r t a c i ó n
d e d o ñ a J o s e f a O c h o a v i u d a d e Mañach, dotarán a Canet d e u n a obra
n u e v a , e f i c a c í s i m a e n el o r d e n s o c i a l .
A n e x o al S a n t o Hospital P a r t i c u l a r
d e l a Villa h a s i d o l e v a n t a d o u n n u e v o
edificio, c o n g r a n d e s s a l a s , v e n t a n a les, luz. U n P a b e l l ó n d e la Obra a n t i t u b e r c u l o s a q u e r e a l i z a la C a j a Local
d e C o m p e n s a c i o n e s . Alli d o n d e n o c e g a
la frialdad e s q u e m á t i c a d e los n ú m e r o s
y las previsiones socía'es, por justas que
sean, puede llegar y ha llegado en éste
c a s o , u n a c o m p r e n s i ó n f r a t e r n a l , cristiana, d e las d f¡cuitados y sinsabores
d e la v i d a c o t i d i a n a .
Nos encontramos con gozo ante una
o b r a «positiva», ¡ L o a d o s e a D i o s ! , c u a n do h a y t a n t a s y t a n t a s d e « n e g a t i v a s » .
N u e s t r o editorial d e b e s e r c o r t o . D e b e
s e r breve. C o m o u n t o q u e d e a t e n c i ó n .
ha perdido
d e Mar - Enero-marzo
Palau.
perto.
El Pabellón antituberculoso
UN
de Palau
No es e x t r a ñ o . Le conocí, siendo yo m u y n i ñ o , e n C a n e t
EDITORIALES
Canet
8
DE
de don Juan
L O C A L
d a n d o m u e s t r a s d e su refinada cultura, m e servían d e ensesu ágil juicio.
P o r eso, c o i n c i d i e n d o c o n él d u r a n t e el v e r a n o e n C a n e t
d e M a r , d o n d e el i l u s t r e m a e s t r o g u s t a b a d e e n c o n t r a r d e s c a n s o y, p o r m i p a r t e , y o b u s c a b a a m b i e n t e c o r d i a l í s i m o ,
acontecía que nos sintiéramos ensamblados
en los m i s m o s
a m o r e s hacia las a t r a y e n t e s bellezas que refulgen c o m o esplendor de esta magnífica Villa: la sublimidad espiritual, su
tradición
artística, la familiaridad
y el e n c a n t o
luminoso
de su naturaleza.
M e c o n s t a q u e el m a e s t r o B o r r a s d e P a l a u v e n e r a b a e!.«tas
cosas imponderables. M e c o n t a b a que e r a en C a n e t d e M a r
donde sentía
florecer
sus inspiraciones. F r u t o de este efecto
eran las piezas musicales que periódicamente dedicaba a la
Virgen de la Misericordia y destinadas a la tradicional Noven a o el Oficio religioso d e l a f e s t i v d a d d e M a r í a .
Es indispensable n o olvidar las altas lecciones que, con
su t r a t o exquisito y p o r la b o n d a d d e s u s virtudes, elevadas
h a s t a la inspiración poética que se t r a d u j o e n s u labor m u sical, n o s legó el m a e s i r o B o r r a s d e P a l a u .
D e s a p a r e c i ó d e n o s o t r o s el n o t a b l e c o m p o s i t o r , c u y a m e m o r i a p u e d e r e n o v a r s e a t r a v é s d e -obras p e r d u r a b l e s ;
Dedicó u n g r a n afecto al inolvidable «Orfeó Canetenc», d e
pero
e n t r e nosotros — y y o m e cuento, como siempre, con los in-
t a n g r a t a m e m o r i a . P a r a esta institución escribió «La S a r -
teresados e n la excelencia de C a n e t de M a r — , h e m o s de
dana», según la poesía de J u a n M a r a g a l l
lamentar profundamente la pérdida irreparable de u n ami-
el c u a l v i n o
a
C a n e t d e M a r p a r a conocer esta composición que después
go, a q u . e n t o d o s t e n í a m o s a l g o q u e a g r a d e c e r d e b i d o a s u
pasó
señorial tendencia a u n a generosa
a formar
«Orfeó
parte
del repertorio
musical
del glorioso
Català». También Borras de Palau sentía
p r e d i l e c c i ó n p o r el b e n e m é r i t o
«Orfeó
Un señalar lo m á s sobresaliente. Pero
a n t e esta realidad, nuestro entusiasmo
se desborda.
Hay u n a lección profunda e n todo
esto, y quisiéramos desentrañarla limp i a m e n t e . ( ¡ C ó m o la d e s c u b r i r l a el P a d r e L o m b a r d i ! ) H e m o s q u e r i d o decir
a n t e s q u e la c o a c c i ó n j u r í d i c a p u e d a
realizar u n a obra d e justicia, pero por
sí n o p u e d e u n i r , f r a t e r n i z a r a l o s h o m b r e s . E s o e s obra d e l a m o r y el a m o r
f r a t e r n a l e s el t e s o r o i n a g o t a b l e d e )a
Iglesia Católica.
Si la crisis actual del m u n d o e x i g e
de l o s h o m b r e s h o n r a d o s u n t e s t i m o n i o
h e r o i c o d e v i d a f r a t e r n a l , d e v i d a crist i a n a , l o s d i r e c t i v o s d e l a C a j a Local
d e C o m p e n s a c i o n e s , obreros y p a t r o n o s
s i n d i s t i n c i o n e s e s t r e c h a s , j u n t o c o n el
Rdo. D r . C o s t a , q u e s a b e l u c h a r s i e m pre s i n d e s c a n s o , e l D r . M a n r e s a y l a
señora Mañach, n o s han dado un ejemplo i m p r e s i o n a n t e d e c ó m o s e t r a b a j a
para una sociedad mejor.
especial
estimación.
ENRIQUE
ROIG
Misericordia», q u e
PEDRACASTELL a g r a d e c e a
D. Modesto Solsona
En uno de los editoriales
de nuestra
última
edición
dimos
un clarín
de alarma
sobre la
crisis crematistica
en que se hal.aba
nuestra
Revista.
Y encontramos
una respuesta
espléndida,
ffan-crcsa,
en el prestigioso
industrial
barcelonés
y "canetense"
por simpatia
y por
bondad,
don Modesto
Solsona.
El señor Solsona,
no solamente
nos ha urbanizado
un sector de nuestra
villa, sino que
ha querido
saber de las cosas de la
misma..
Esic querer sentirse
canetense
le ha valido la
admiración
y el ap.auso de todos los que bregamos
sin descanso
por un Canet
mejor.
No es la primera
vez que el señor
Solsona
tiene
un gesto
de liberalidad
para
nuestras
cosas. Saben de ello las Instituciones
benéficas de ¡a villa, y ahora nos place
agradecer
públicamente
desde estas columnas
su
importantísima
aportación
para salvar el déficit
de
PEDRACASTELL.
GroJciaS; señor Solsona,
en nombre
de los
numerosos
amigos de PEDRACASTELL,
que es
licito constar
como los mejores
canetenses.
S
O
•O
(O
X
(O
X
c
(O
OQ
o
•o
:^
APUNTES DE HISTORIA
HOMBRES DE CANET
I C e n t e n a r i o de l a p r i m e r a
piedra del actual templo de
Nuestra Señora de la Misericordia
A p r o v e c h a n d o l a c o y u n t u r a d e l a f e c h a d e l 31 d e
- e n e r o d e l c o r r i e n t e a ñ o 1953, e n q u e s e c u m p l e n
cien años d e la colocación d e la p r i m e r a piedra del
templo actual, jus.o es recordar en PEDRACASTELL la eíeménde canetense q u e hoy, después de
t r a n s c u r r i d o u n siglo, p o d e m o s m e d i r b i e n s u p r o pio alcance y testimoniar la gratitud hacia aquellos b u e n o s h i j o s d e C a n e t , y p o r e n d e hijos d e
Nuestra Señora d e la Misericordia, q u e tuvieron
a m p l i t u d d e m i r a s a l querer construir u n a iglesia
mayor, capaz d e cobijar cómodamente a los n u m e r o s o s fieles q u e d e b í a n e n l o s u c e s i v o p o s t r a r s e
b a j o el m a n t o d e n u e s t r a celestial P a t r o n a ,
Conocido es q u e el primitivo templo, situado e n
el m i s m o e m p l a z a m i e n t o q u e e l a c t u a l , s i r v i ó p o c o
m á s d e u n s i g l o (1461-1591) c o m o P a r r o q u i a d e l n u e vo pueblo d e C a n e t d e M a r , y q u e e n u n a capilla
l a t e r a l s e v e n e r a b a una i m a g e n d e l a V i r g e n d e
a l a b a s t r o , d e f a c t u r a italiana,; l a c u a l a l c o n s t r u i r se la Iglesia P a r r o q u i a l a c t u a l m e n t e existente, y
ser trasladados a ésta s u s titulares S a n P e d r o y
S a n Pablo, l a I m a g e n m a r i a n a debió p o r razón n a t u r a l venerarse e n el c e n t r o d e i p r i m i t i v o t e m p l o
que e n t o n c e s t e n í a t a n sólo l a c a t e g o r í a d e e r m i t a .
L a devoción í u é e n a u m e n t o , y si bien es obscuro
eí origen del título d e «Misericordia», la persistencia y consagración definitiva del n o m b r e , d e m u e s tra c o n claridad l a devoción d e Canet, y m á s tarde
comarca, a l p o s t r a r s e a los pies d e l a Virgen pidiéndole protección p a r a s u s males morales y m a teriales, a quien como m a d r e del M a y o r Dolor, cons e c u e n t e m e n t e e r a t o d o M i s e r i c o r d i a p a r a s u s fieles.
D e m o s t r a c i ó n p a l p a b l e es l a institución del «Vot
d f i V i l a » d e l a ñ o 1703., e n q u e t o d o u n p u e b l o v e r d a deramente angustiado, imploró como último recurso,, l a l l u v i a d e s e a d a , m e d i a n t e l a i n t e r c e s i ó n d e l a
Virgen d e la Misericordia, a la q u e y a desde entonces debía s e r p a r a C a n e t « p r o t e c t o r a y a d v o c a d a
;sua, n o s o i s e n l a s n e c e s s i t a t s d e a y g u a p e r o e n c a r e
,^n - c u a n s e v o l . a l t r e s . t a n t d e p e d r e g a d e s , a y g u a t s ,
vens,' neus, g u e r r a s , pesta, m a l a l t i a s y a l t r e s adversitats; y plagas» conforme transcribimos del acta
mencionada.
El t i e m p o i b a transcurriendo, l a ermita e r a p e queña y s e a m p h ó c o n u n presbiterio y camarín;
las proporciones d e l a i m a g e n a l a b a s t r i n a t a m b i é n
e r a n e x i g u a s y se p e n s ó e n s u s t i t u i r l a p o r o t r a nue¬
Va, d é a c u e r d o t a m b i é n c o n l a s e x i g e n c i a s d e l m o m e n t o , e h lo q u e a i m á g e n e s d e devoción se referia..
Mas a pesar d e todo, l a ermita e r a reducida y se
encargó al arquitecto d o n Erancisco Daniel Molina
q u e e j e c u t a s e ,un p l a n o p a r a u n a n u e v a e d i f i c a c i ó n ,
siendo objeto d e aprobación p o r la R e a l Academia
de Bellas Artes.
S e com'enzó la r e c a u d a c i ó n p a r a l a s o b r a s y como
siempre i o s buenos canetenses fueron dadivosos p a r a
su M a d r e é incluso d e allende los m a r e s se acordaron con p r o n t i t u d y larguza. Así, contando y a con•
lo principái, p u d o llegar l a fecha d e l 31 d e enero
dfi,,l8.53,,:en,.que d e b í a , c o l o c a r s e l a p r i m e r a p i e d r a ;
pero dejemos a h o r a hablar a los personajes estampados e n el g r a b a d o c o n m e m o r a t i v o d e la ceremonia, q u e - f u é d i b u j a d o p o r el D r . J u a n D u r a n y d e l
éüál-Sé iiicíeroñ profusión d e copias.
E n el m i s m o v e m o s c ó m o e n l o q u e e s h o y e l
presbiterio, está u n altar provisional con la Virgen
de la Misericordia, debidamente dispuesto p a r a la
celebraxíión d e l S a n t o S a c r i f i c i o , e n e l c u a l p r e d i c ó
el q u e d e s p u é s h a b í a d e ' s e r C a r d e n a l L l u c h , a r z o b i s p o d e Sevilla; a n t e el a l t a r , e s c o l a n i a y clero,
u n o s c o n pluvial y o t r o s con sobrepelliz; e n actitud
de guardia, los gonfarones y banderas parroquiales,
presididos p o r la Cruz; n i ñ a s d e primera comunióny d o s n i ñ o s vestidos d e á n g e l ( p e r m í t a s e m e ha'cer
alusión a que u n o d e los tales e r a m i querido abuelo
materno d o n José Simón y Pujades, a la sazón de
dos años d e edad, y s u s compañeros según s u s prop i a s referencias, a u n c u a n d o e n el g r a b a d o sólo
sea u n o , fueron d o n Luis D o m è n e c h y M o n t a n e r y
don Ricardo de Mir.
E n el centro d e l á r e a d e s t i n a d a a templo, u n a
l a r g a m e s a con sillones, dispuesta s i n d u d a p a r a
la f i r m a d e l a c t a d e l a c e r e m o n i a ; a s u alrededor,
miembros del Magnifico Ayuntamiento de Canet.
distinguiéndose los tales p o r l a b a n d a cruzada en
el pecTio, a c o m p a ñ a d o s d e o t r o s v a r o n e s p e r t e n e cientes a comisiones, obreros y a d m i n i s t r a d o r e s d e
la P a r r o q u i a , arquitecto, etc., c i r c u n d a n d o el recinto
el p u e b l o e n a c t i t u d d e e s p e c t a d o r . A l p i e d e l
g r a b a d o e s t á n detallados todos s u s n o m b r e s , apellidos p o r cierto bien conocidos e n C a n e t p o r pertenecer a familias t o d a v í a existentes.
L a s ^obras d e l n u e v o t e m p l o d u r a r o n p o c o m á s
d e c u a t r o a ñ o s , el cual a p e s a r d e s u p a r c i a l d e s trucción d u r a n t e la revolución marxista, todavía
subsiste e n s u s líneas generales, desprovisto n o obst a n t e e n s u interior d e muchos detalles q u e l a s
dificultades del m o m e n t o presente impiden reponer con la celeridad q u e se quería. Esperemos q u e
en la fecha de la Natividad de Nuestra Señora del
a ñ o 1957, c e n t e n a r i o d e s u t o t a l i n a u g u r a c i ó n , p u e d a
estar repuesto c u a n t o e n la actualidad falta.
JUAN COSTA
SIMÓN
R a m ó n Fors Soler
El espíriu e m p r e n d e d o r q u e aparece c o n frecuencia e n l a h i s t o r i a d e C a n e t d e M a r , como n o t a c a racterística de s u s hijos, y l a s facilidades q u e a
fines d e siglo h a b í a n d e e n c o n t r a r s e e n C a n e t , d e bido a s u s m u c h a s actividades m a r i n e r a s t a n dest a c a d a s , l a n z a r o n a m u c h o s c a n e t e n s e s a l a aven¬
, t u r a d e c r u z a r el A t l á n t i c o y e s t a b l e c e r s e e n l a s
colonias españolas d e ultramar, especialmente e n
Cuba, c o n el propósito preconcebido d e a c u m u l a r
con s u trabajo u n a f o r t u n a y regresar luego, p a r a
disfrutarla, a s u tierra natal.
U n o s d e estos «indianos» h a n dejado s u recuerdo
en e s p l é n d i d a s c a s a s , casi p a l a c i o s , calles y urbani-a c i o n e s , q u e recuerdan a ú n los tiempos de bienest a r q u e t r a j e r o n consigo. Otros h a n dejado e n a l g ú n
centro o institución, el í r u t o d e s u s iniciativas y
generosidades.
U n o d e esos «indianos» q u e d e s t a c a n p o r s u recia
personalidad e n la vida púoiica canetense d e finales
del siglo p a s a d o y principios d e l p r e s e n t e , e s R a m ó n
P o r s y S o l e r , n a c i d o e n 1846. E n c u a n t o s e s c r i t o s
h a c e n r e f e r e n c i a a l a vida p ú b l i c a d e la villa, d e
este período d e tiempo y a u n posterior, aparece el
nombre de R a m ó n Pors, «hombre de voluntad de
hierro y carácter d e bronce», e n p a l a b r a s d e M a riano Serra y Font.
Era u n muchacho d e catorce años cuando con
otros compañeros d e su edad m a r c h ó a América,
deseoso d e e n s a n c h a r s u s horizontes y con la ambición d e reunir, c o n s u esfuerzo, u n capital q i e le
p e r m i t i e r a e n c a u z a r d e s a h o g a d a m e n t e s u v i d a e n el
futuro. Ayudado p o r compatriotas canetenses a h í
establecidos, s e colocó c o m o a p r e n d i z e n u n a i m portante pastelería. S u patrono, desde u n principio,
ya descubrió e n él dotes n o c o m u n e s . Observó, p o r
ejemplo, c o n cierta alarma, q u e c u a n d o comía s u s
apetitosos productos, s i e m p r e lo h a c í a c o n s u m a
mesura y moderación. L a s repetidas invitaciones
del dueño p a r a que comiera sin reparos, tenían como
fin lograr q u e s e e m p a c h a r a y a s í d e t e s t a r a p a r a
siempre s u s dulces y pasteles. Fracasó r o t u n d a m e n . te. E l m u c h a c h o n o es tonto, se decía a sí mismo.
S u despierta inteligencia y fuerte voluntad, le
hicieron prosperar r á p i d a m e n t e . Aprovechó algunas
oportunidades p a r a visitar s u pueblo natal. E n u n o
de estos viajes q u e coincidió c o n la F i e s t a Mayor,
se p r e n d ó d e u n a b e l l a m u c h a c h a d e l a v i l l a , l l a m a d a Florentina Vidal Pujadas, ü n a correspondencia s e n t i m e n t a l , p o r t a d o r a d e l a s m á s nobles í p t e n ciones, cruzó a l g ú n t i e m p o el Atlántico, h a s t a q u e
u n a de las cartas trajo a Canet u n a solemne declar a c i ó n y o t r a se llevó a C u b a u n bien a c e n t u a d o
adverbio afirmativo. Y a los veintinueve a ñ o s él
y d i e c i s i e t e ella, e l s a c r a m e n t o d e l a m o r l e s u n i ó
para siempre.
LENCERÍA^
ofrecen
a sus clientes y
a m i g o s su
nuevo
Arimón,
domicilio
22, 3.°, 1.°
B A R C E L O N A (S. G . )
Stma. T r i n i d a d , 12
CANET
DE M A R
C o n el p r o p ó s i t o d e q u e d a r s e e n E s p a ñ a c o m p r ó
a unos canetenses residentes e n Barcelona u n a tiend a d e mercería, sita e n el n ú m e r o 1 d e l a calle
Escudellers. P e r o sintió l a atracción d e s u vüla n a tal y trasladó s u tienda a l a calle principal d e
C a n e t , e n d o n d e fijó s u r e s i d e n c i a . S ó l o l a a b a n d o n ó c u a n d o s u a r d o r p a t r i ó t i c o l e llevó a a l i s t a r s e
como voluntario e n la guerra de Cuba.
De regreso a Canet, pudo dedicar sus grandes
cualidades, acrecentadas p o r su conocimiento del
mundo, a l bien de Canet y d e s u s conciudadanos.
Ocupó, s i e m p r e c o n el m a y o r e n t u s i a s m o , varios
cargos públicos. F u é Juez Municipal, Alcalde, Cabo
de S o m a t é n y P r e s i d e n t e del «Orfeó C a n e t e n c » . A él
se deben varias r e f o r m a s d e l a población. U n a d e
ellas fué e m p e d r a r la -cuesta q u e conducía a l S a n tuario d e N u e s t r a S e ñ o r a d e la Misericordia, si bien
m á s tarde fué destrozada su obra p o r u n fuerte
temporal que causó al Municipio grandes pérdidas.
Trabajó con incansable entusiasmo en la organización del C e r t a m e n convocado c o n motivo d e l a s
fiestas d e la Coronación C a n ó n i c a d e n u e s t r a Virgen
de Misericordia, q u e alcanzó u n éxito insospechado
y que causó verdadera admiración.
Mientras ocupó la presidencia d e la Corporación
Municipal, trazó u n ambicioso plan p a r a la construcción d e u n a e x t e n s a r e d d e .cloacas, q u e t a n t o
n e c e s i t a b a n u e s t r a villa. N o p u d o l l e v a r a l a p r á c tica su proyecto, p u e s l a m u e r t e segó a n t e s s u vida.
Su vehemente carácter y su siempre tenso interés
por los p r o b l e m a s d e la población, l e llevaban a l a s
m á s arriesgadas t e m e r i d a d e s . Así, c u a n d o , a consecuencia del fuerte temporal mencionado, la m i n a
de agua que abastecía a la población quedó obtur a d a quiso a v e r i g u a r p e r s o n a l m e n t e l a s c a u s a s . R e corrió l a m i n a y logró d e s c u b r i r el d e s p e r f e c t o , p e r o
su i m p r u d e n c i a le o r i g i n ó u n a f u e r t e p u l m o n í a q u e
después d e u n a s s e m a n a s d e e n f e r m e d a d le ocasion ó la m u e r t e . S u a l m a voló a l d e s t i n o d e Dios
su
cuerpo quedó inerte entre s u s familiares q u e le rod e a b a n , e l d í a 20 d e m a r z o d e 1909.
Su fallecimiento fué sentidísimo e n C a n e t y e n
t o d a l a c o m a r c a . C i n c o a r t í c u l o s le d e d i c a el s e m a n a r i o « L a C o s t a d e L l e v a n t » e n s u n ú m e r o d s ! 27
d e m a r z o d e 1909. M á s e l o c u e n t e q u e n u e s t r a s p a labras será l a transcripción d e algunos d e s u s p á rrafos. M a r i a n o S e r r a y F o n t a l describir e n bello
e s c r i t o , el a c t o d e l s e p e l i o , d i c e a s í : « L ' O r f e ó C a n e t e n c h a b sos noyets, n o y a s y joves, enlayre la
senyera endolada, voltava la caixa y cantà; c a n t à
ab melangia, ressonant l a s h a r m o n í a s de aquella
fúnebre pregaría, pel a m b e n t d e l cementiri. A p e u
d r e t el p o b l e s i l e n c i ó s , t r i s t , n o ' n p e r d u n a n o t a
sentintse'l c o r a p e s a r a t d'haver d e d o n a r el d a r r e r
comiat a n'aquell bon amich, excelent compaoy y
desinteressat canetench».
Cuando sobrevino su muerte e r a Presidente del
Orfeó Canetenc. S u Director, T o m á s Jover, escribe
t a m b i é n u n o s e m o c i o n a d o s p á r r a f o s . U n o d e ellos
es é s t e : « E n s i s a n y s d e b a s t i r a b p a c i e n c i a y c o n s t a n c i a a q u e s t edifici q u e ' s d i u O r f e ó C a n e t e n c h ,
n ' h a b i a m sofert algunas, e n apariencia tortas t a m bé, m é s q u e e n r e a h t a t n o p a s s a r e n d e s e r p e t i t a s
caigudas d e m u r s d e m a h ó d e cantell. A r a n o ,
amichs, a r a ens h a caigut u n a paret mestre. Home
de energías y sentit pràctic, l a seva intervenció e n
la j u n t a h a sigut b e n profitosa y d e r e s u l t a t s b e n
positius.»
El poeta Moisés J a u m e j o a n Roca- le dedica e n
la m i s m a revista u n emotivo soneto q u e t e r m m a
con este terceto:
«Home d e conviccions, d'acció y d'empresa,
fóreu d'aquells q u e m a y p e r d e n d e vista
al é s s e r h o m e s p ú b l i c h s , l ' h o n r a d e s a . »
Este párrafo del articulo de Vicente Puigvert, titulado «Recort» es sencillamente conmovedor: «Ent r à el n o s t r e Orfeó a l a c a p e l l a d e l c e m e n t i r i p e r
d o n a r - l i el ú l t i m t r i b u t , c o m a o r a c i ó d e m a n a n t a
D é u que reculli la seva à n i m a , y c a n t à «O D o m i n e
Jesucriste» d e ' n Victoria. Y t o t c a n t a n t , n o puguer e m p a s a g u a n t a r n o s l a s Uàgrlmas q u e cara avall
nos cayan.»
E n t r e s a c a m o s p o r último d e l a s n o t a s biográficas
que publica la m e n c i o n a d a revista, estas palabras
que r e s u m e n la vida d e este insigne c a n e t e n s e q u e
tanto a m ó a Canet, con ese amor verdadero q u ese
demuestra con obras: «Eh Fors contava a Canet
a b m o l t a s simpatías, o c u p a n t lloch distingit e n t r e
els v e h i n s ; s o n c a r à c t e r e r a s e n c e r , l o q u e s ' e n d i u
d ' u n a sola pessa, recte actiu, trevallador. S e feya
estimar, t r o b a n t e n ell u n a g r a n a j u d a s e m p r e q u e
del b é d e C a n e t s e t r a c t a v a . »
A e s t o s dafx)s, r á p i d a m e n t e h i l v a n a d o s , p o d e m o s
añadir otro, t a l vez sin importancia, pero a nuest r o juicio significativo. C a d a ' jueves c o n s u «espasó» —• e l e g a n t e b a s t ó n q u e s e r v í a d e v a i n a a u n a
fina e s p a d a — , recuerdo t a l vez d e s u s a n d a n z a s
por Cuba, t o m a b a el c a m i n o del Aubó d e l a c a r e n a
o del «Bienteveo» y ascendía p a u s a d a m e n t e , a la
cima d e Pedracastell. Y decimos q u e es significativo e s t e d a t o , p o r q u e c r e e m o s q u e e n l a a p a c i b l e
soledad d e la cumbre, y a la vista d e la h e r m o s a
villa q u e s e r e p l i e g a e n el valle el a m o r a C a n e t s e
a g r a n d a y a la sombra d e la m o n u m e n t a l Cruz se
purifica, y se desea p a r a él m a y o r e s gracias, m a y o r
expansión, mayór bienestar.
Allí f o r j a r í a R a m ó n P o r s s u s a n s i o s o s p l a n e s
para Canet de Mar.
S
O
•O
(O
X
(O
X
I
c
m
(O
OQ
O
•o
José Sisquella Quinto
b
PORTAVOZ DE LA V I D A
LOCAL
Constitución del Consejo
Local de F. E. T. y de las
J. 0. N. S.
El p a s a d o d í a 4 d e e n e r o s e constit u y ó e n e s t a V i l l a el C o n s e j o L o c a l
de F E T y d e las J O N S , de acuerdo con
las disposiciones e m a n a d a s de la Secretaría General del Movimiento.
La misión asignada al Consejo Local
es l a d e s e r v i r d e ó r g a n o c o n s u l t i v o y
asesor del Jefe Local de F E T y de las
J O N S . E n relación con las diversas Delegaciones Locales d e los d i s t i n t o s Servicios, t i e n d e a o r i e n t a r l a s a c t i v i d a d e s
p r o p i a s d e c a d a u n a d e ellas, al p r o p i o
tiempo que a coordinarlas. E n t r a en sus
atribuciones organizar los actos públicos e n l a s f e s t i v i d a d e s p o l í t i c a s ; e s t u d i a r los p r i n c i p a l e s a c o n t e c i m i e n t o s p o líticos, económicos y sociales de la localidad; vivir d e cerca los p r o b l e m a s p l a n t e a d o s a l a Villa, i n t e r e s á n d o s e p o r s u
resolución, y a i n f o r m á n d o s e d e l a s disposiciones que piensa adoptar en tal
s e n t i d o el E x c m o . A y u n t a m i e n t o , y a
c o l a b o r a n d o p o r s u p a r t e , s i es preciso,
r e c a b a n d o la a y u d a d e las J e r a r q u í a s
P r o v i n c i a l e s u o t r o s O r g a n i s m o s oficiales.
D e l a s r e u n i o n e s q u e c e l e b r e el C o n sejo Local, a p a r t e d e l e v a n t a r s e la cor r e s p o n d i e n t e acta, u n a copia de la
misma h a de ser cursada a la Jefat u r a Provincial del Movimiento p a r a
su e s t u d i o . C o n lo cual se p r e t e n d e q u e
los O r g a n i s m o s superiores estén informados debidamente y por fuentes radic a d a s en los m i s m o s lugares donde
existan p l a n t e a d o s los problemas.
E n C a n e t y bajo la presidencia del
señor Alcalde y Jefe Local de F E T y
de las J O N S , don Pedro P l a n a s Llaug e r , el C o n s e j o L o c a l h a q u e d a d o i n t e g r a d o p o r las siguientes p e r s o n a s :
don J u a n C a m p i n s Alsina, d o n F r a n cisco M a s U r r u t i c o e c h e a , d o n J o s é Alegret Xiques, don Quirico Planet Fors,
señoril a Elvira M a y n a t Salicrú, d o n
Alfonso González Herranz, d o n Alberto
M a y o r Trillo, d o n Narciso M i t j á M a r t í ,
don Bartolomé Ciuró Barot, d o n Sebastián J a n é Ferrer, don R a m ó n Pérez
Batlle, don Celestino Fors Reverter, don
S a n t i a g o Pujadas Ferrer, don José Cab r u j a C r i a z o l a , d o n J o s é CoU F e l i u , d o n
J u a n CDII F e l i u y d o n J o s é C i d P é r e z .
No d u d a m o s que este nuevo Organismo Local vendrá a reforzar los ya
existentes, p a r a bien y prosperidad de
d e la Villa.
A.
Aniversario de la Liberación
Bajo el p a t r o n a t o del E x c m o . A y u n t a m i e n t o celebróse d i g n a m e n t e el d í a 30
de e n e r o la F i e s t a d e la L i b e r a c i ó n d e
C a n e t . Los a c t o s c o n m e m o r a t i v o s y los
festejos p o p u l a r e s v i é r o n s e m u y c o n c u r r i d o s , P o r l a m a ñ a n a , a n t e s de la cerem o n i a de d e p o s i t a r l a s c o r o n a s d e l a u rel al p i e d e l m o n u m e n t o d e los Caídos, d o n F r a n c i s c o M a s U r r u t i c o e c h e a ,
D s l e g a d o S i n d i c a l Local p r o n u n c i ó u n a
'elocuente oración patriótica exaltando
el s i g n i f i c a d o h i s t ó r i c o d e la j o r n a d a .
U n a vez m á s , C a n e t r e c o r d ó e n e s t e
a n i v e r s a r i o el f i n d e u n o s a ñ o s d e a n g u s t i a y d e p e n a y r e a v i v ó el s i n c e r o
deseo de u n a v i d a m á s t r a n q u i l a y fraternal.
EL
SEÑOR
CANET
LARRAZ
DE
EN
MAR
El p a s a d o d o m i n g o , d í a 22 d e f e b r e ro, visitó el C a s t i l l o d e los s e ñ o r e s C o n d e s del Valle de C a n e t , el e x c e l e n t í s i m o
s e ñ o r d o n José L a r r a z , ex m i n i s t r o d e
H a c i e n d a , a c o m p a ñ a d o d e los d o c t o r e s
4on Guillermo de Benavent y d o n Peres
Casañas.
El s e ñ o r L a r i a z , a u e t u v o frases elogiosas p o r l a a g r a d a b l e i m p r e s i ó n q u e
C a n e t le p r o d u j o , f u é d e b i d a m e n t e o b à~quiado e n l a f i n c a «Mas A n d r e u » , r e s i d e n c i a de l a s d i s t l g u i d a s f a m i l i a s can e t e n s e s P e r e s y . Vergés.
S
O
•o
(O
X
(O
X
c
(O
OQ
o
•o
:^
+J
b
F I E S T A DE S A N T O
TOMÁS
El d í a 6 d e m a r z o c e l e b r ó l a E s c u e l a
Especial de Tejidos de P u n t o , la festividad de S a n t o T o m á s de Aquina, Pat r ó n d e los e s t u d i a n t e s , con la misa sol e m n e e n el t e m p l o p a r r o q u i a l , q u e
ofició el B d o . C u r a P á r r o c o , d o c t o r Cost a , y a l a q u e a s i s t i e r o n los p r o f e s o r e s
y a l u m n o s d e l a s e s c u e l a s d e l a villa,
y c o n el a c t o a c a d é m i c o e n l a s a l a d e
a,ctos d e l a E s c u e l a , p r e s i d i d o p o r el
Presidente-Delegado dei P a t r o n a t o , ilustrísimo señor d o n Felipe Ferrer Calbet ó y a u t o r i d a d e s locales. El Director d e
la E s c u e l a , d o n Celso IMira M a r t í n e z d e
Cantullera, pronunció unas palabras de
salutación y presentación del e m i n e n t e
orador d o n J o a q u í n Fors Blanch, Catedrático del Seminario Concillar d e G e rona, q u i e n desarrolló m a g i s t r a l m e n t e
el t e m a «La Idea d e D i o s e n la v i d a y
e n el p e n s a m i e n t o d e S a n t o T o m á s » .
Se leyó a c o n t i n u a c i ó n el v e r e d i c t o
del C e r t a m e n técnico-literario, e n virt u d del c u a l q u e d a r o n l o s p r e m i o s r e partidos de la siguiente forma :
Trabajos técnicos : Premio, desierto ;
p r i m e r a c c é s i t , al a l u m n o A l b e r t o IMorell : s e g u n d o a c c é s i t , a R a f a e l G i l y
P a s c u a l Díaz.
Trabajos prácticos: Premio, desierto;
p r i m e r a c c é s i t , a l\Œanuel M a r í a G o n z á lez, J o s é B i s b a l , C a r l o s A z n a r y C a r l o s
J i m é n e z ; s e g u n d o a c c é s i t , a J u l i o Lorza y A n t o n i o Vergés.
Trabajos literarios : Premio, a Anton i o S á b a t ; accésit, a J u a n Lobera.
F u e r o n entregados, t a m b i é n la copa
al a t l e t a m á s c o m p l e t o , q u e c o r r e s p o n d i ó a E n r i q u e M u r , y los t r o í e o s a los
e q u i p o s finalistas d e f ú t b o l y b a l o n c e s to. E n el comedor de la Residencia Esco.ar fué s 3 r v i d o a las autoridades, personal y a l u m n o s u n almuerzo con u n
escogiáo m e n ú apropiado a la a b s t i n e n cia p r e s c r i t a e n d i c b o d í a .
Con motivo de la festividad, la T u n a
e s t u d i a n t i l recorrió, l a n o c h e anterior,
l a s callas d e n u t s ú r a villa, c u m p l i m e n t a n d o a las autoridades, profesores y
amistades f e m e n i n a s de los a l u m n o s .
ASI HABLO LA
TULNA ESTUDIANTIL
Nos u n i m o s c o n l a T u n a e s t u d i a n t i l
d e l a E. E. T . P . , y e n t r e c a n t o y c a n t o
—^i s i e m p r e d e a m o r p r o f u n d o ! — , d e b a jo d e la v e n t a n a d e la m o r e n a m á s
guapa del pueblo, charla q u e t e charla...
Y o . —' ¿ Q u é t e g u s t a m á s y q u é m e n o s
de Canet?
MuR. — U n a m o r e n a d e l a R i e r a , q u e
se l l a m a M a r í a T e r e s a . Y lo m e n o s
el p r e c i o d e l a c e n a d e d e s p e d i d a d e
los b r a s i l e ñ o s ; ¡ 80 p t a s . ] D o s c u s i
u n tros de pollastre.
Yo. —• D e f i n e C a n e t e n p o c a s p a l a b r a s .
FERNÁNDEZ. — U n p u e b l o a b u r r i d o , p e ro simpático, sin la vigilancia de los
padres. (Ah, d o l e n t ! . )
Yo. — ¿ E l p r o f e s o r m á s p r o f e s o r d e l a
Escuela?
A CORO. — L o s d e c u a r t o : S o l e r ; l o s
de tercero : P l a u a g u m á ; los d e seg u n d o ; Coll ; l o s d e p r i m e r o : D r l o l ;
los
preparatorios :
Rlus.
( i Coba !
¡Coba! ¡Coba!)
Y o . — ¿El bedel m á s b u e n o ?
NICOLAU.
En
Peret,
veiem.
Yo. — ¿A c u á n t a s a m a s ?
RIPOLL
y PADI
(Al
pirqué
unísono). —
mai
el
Una,
y
l a m i s m a . ( T e n o r i o y Mejía.)
Yo. — ¿ C u á n t a s h o r a s e m p o l l a s ?
BoFARULL. — S e g ú n e s t e h o r a r i o : doce
horas dormir;
o c h o clase, y c u a „ r o
d e s c a n s a r . El r e s t o p a r a el e s t u d i o .
Yo. — ¿ Y p o r q u é e m p o l l a s ?
BoFAKULL. — E s t o l a s a b e n e n casa, q u e
son los q u e m a n d a n la pasta.
Yo. — ¿Hay a l g ú n poeta?
MARCET. — P o e t a , p o e t a , n o . P e r o u n
m í s t i c o m u y m í s t i c o , sí : E s t r a d a .
Yo. —• ¿ T e c a s a r á s c u a n d o t e r m i n e s l á
carrera?
TODOS. ( C o n g r a n e n t u s i a s m o . ) — Sí,
t o d o s m e n o s B i s b a l , q u e t i e n e vocación d e soltero.
Yo. — ¿ Y p a r a q u é h a b é i s e s t u d i a d o
t a n t o ? ¿ Q u é es mejor : t e n e r novia
o t e n e r la gripe?
BISBAL. — L a g r i p e , s i n d u d a , p o r q u e
es u n m a l p a s a j e r a . ( E s l i s t o e s t e
hombre.)
Yo. —. ¿ P o r q u é c u a n d o se a c e r c a n los
e x á m e n e s t o d o el m u n d o s o n r í e a l a
hija del profesor...?
MARCET. —• E s t o s sí ; yo s i e m p r e s o n r i o
a su mujer.
Yo. — ¿ D e q u i é n e s e s t a voz t a n c á lida, t a n «pastosa»?
oro de la Escuela :
S
<o
O
T
•O
(O
X
(O
X
Serrano, «Medicina».
Yo. —• D a m e u n a d e f i n i c i ó n « o o d o r n i cesca» d e u n a m á q u i n a c i r c u l a r .
OETÍNEZ. — U n t i o v i v o c o n l a i d a s .
Yo. — ¿ Q u é p a s a r í a si t u profesor a m a neciera tonto?
U N A VOZ ERRANTE.-—No h a b r í a d i f e r e n cia.
Yo. — Caray, t a m b i é n .
(O
O
-Q
,
T3
BUFA. —
Las
de la
amor
feas,
L a voz
de
•o
g u i t a r r a s , el v i n o y l a s c a n c i o n e s
T u n a se f i l t r a n e n l a n o c h e . Y el
cosquillea a l a s g u a p a s y a las
i Q u é b e l l o e s vivir !
^ (
Impuestos tenemos
L a s leyes, al Igual q u e l a s n o r m a s
que reglamentan
los impuestos, n o
siempre preven todos aquellos casos
q u è p u e a e n p r e s e n t a r s e e ñ s u aplicación.- P a r a s a i v a r tal i n c o n v e n i e n t e , h a y
q u e i n t e r p r e t a r m á s q u e l a l e t r a , el
espíritu a e las disposiciones, es decir,
alcanzar, el í i n que persiguen.'
Y: p u n m á l i z a n a o el p r o o i e m á , etí el
t e r r e n o d e los i m p u e s t o s municipales
d e C a n e t d e M a r , si r a z o n a m o s ,como
meros contribuyentes, acaso nuestra
opinión discrepe de la que viene m a n t e niendo la Comisión dé Hacienda del
E x c m o . A y u n t a m i e n t o , e ñ Ciertos ' a'spec.os.
. : . •
'•
•: N o e s l a p r i m e r a v e z e n l a V i l l a , q u e
u n impuesto aplicado a rajatabla; cause l a p o b r e i m p r e s i ó n e n t r e los afectados, d e q u e e l ú n i c o b i e n q u e s e p e r s i g u e l o g r a r ^ál i m p o n e r l o , es el d e p r o c u rar ingresos económicos, s m tener eñ
« u e n t a razonables excepciones. El impúeslo estará fuera de razón, en aquéllos casos, q u e e n l u g a r d e c o í r e g í r u n
d e f e c t o u r b a n o , lo c r e a ; e n aquellos casos que pretende' corregir u n abuso
inexistente.
• : :
C o n c r e t a m e n t e . A l esta'olecer , ei i m puesto sobre las p u e r t a s exteriores que
se a b r e n hacia la viá pública, parece
que p a r a los vecinos situados a ambos
lados de las rieras es u n a necesidad primdrtjiatl, y - p r e t e n d e r s u p r i m i r l a s o
g r a v a r l a s e s i r c o n t r a el s e n t i d o d e d e fensa,. A q u i , c a b í a . u n a . . . e x c e p c i ó n d e l
impuesto.
"r::
T r a t á n d o s e del g r a v a m e n sobre los
e s c a l o n e s q u e d a n a l a v í a pú'nlicá,
precisaba tener e n cuenta aquellos escalones que, significaran u n a defensa
d e i a f a c h a d a d e l edificio, o d e s u s
moradores,, ál carecer de aceras.
' A l e s t u d i a r el d i s c u t i d o i m p u e s t o sobre las viviendas cerradas, entre l a s q u e
figuraban
m u c h a s d e ellas, c o m o d e
t e m p o r a d a ' p a r a uso exclusivo-de sus
propietarioSi debía e x a m i n a r s e antes,
sí aquellas p e r s o n a s afectadas podían
juzgarse como simples desconocidos,
sin n i n g ú n vínculo ni relación oon la
villa d e C a n e t . o p p r el c o n t r a r i o , e n
los registros municipales estaíjan consideradas como vecinos y d e p r i m e r ord e n , c u a n d o d e s u s c r i p c i o n e s - publica,s
y a y u d a s económicas se t r a t a , a m é n de
las influencias que en. m u c h o s círculos
d e l a c a p i t a l . p u e d a n m o v i l i z a r p a r a ..res o l v e r c i e r t o s , p r o b l e m a s , ; S i . el . i m p u e s t o p r e t e n d í a a l i v i a r lá. e s c a s e z d e . v i viendas, ¿puede a f i r m a r s e . s i e n esté
caso se logró? C i e r t a m e n t e q u e n o .
S i d e , c a n a l e s y d e s a g ü e s "¡en l a vía
pública se t r a t a , n u n c a h e m o s logrado
explicarnos que se h a y a n resucitado
ejercicios económicos a t r a s a d o s , c o n
recibos correspondientes a los a ñ o s
1948, 1949, 1950, e t c . M á s q u e l a c u a n tía del impuesto, que m u c h a s veces es
una cantidad relativamente pequeña,
causa impresión deplorable el concepto
p o r el q u e s e a p l i c a .
El m á s reciente i m p u e s t o sobre terre^
n o s s i n e d i f i c a r , n o e s d e c r e e r q u e 'ali^l
vie e n m u c h o el p a v o r o s o p r o b l e m a d e
l a v i v i e n d a , ,:perQ s e r v i r á p a r a ..que r e v i s e m o s a l g u n o s c o n c e p t o s . S i el i d e a l
urbanístico, p a r a la construcción de viv i e n d a s , s e r í a q u e , todas-ellas pu(i>eran
contar con jardines, ¿por qué aplicar
u n g r a v a m e n sobre los mismos, aunque
s ó l o s e t r a t e d e 50 c é n t i m o s m e n s u a l e s ?
E l i n i p o r l é d e 10 r e c a u d a d o s e r á i r r i s o r i o , p e r o el c o n c e p t o q u e p e r d e m o s , .
al g r a v a r lo bello y a g r a d a b l e , t i e n e
üiás i m p o r t a n c i a . ,
.
O t r o s terrenos sin edificar s e r á n
huertos familiares que acaso cultiven
sus propietarios o Inquilinos, en las
h o r a s libres. De^sër-'asi, lo l o g r a d o p o r
el i m p u e s t o s e r á , ¿ e d i f i c a r ? , o p a r t i c i par de las viandas y legumbres que
produzca la tierra...! E n . a m b o s casos,
o se d i s m i n u i r á la r e n t a d e los p r o pietarios, d e sí t a n mezquina, o se g r a v a r á el alquiler d e los a r r e n d a t a r i o s .
S i n e m b a r g o , s i el i m p u e s t o , p o d í a a l - i
c a n z a r el 15 p o r m i l a n u a l , d e l v a l o r
real del terreno, y la Comisión de H a c i e n d a h a decidido a p l i c a r s o l a m e n t e el
10 p o r m i l ; -es : u n a c o n s i d e r a c i ó n q u e
debemos agradecer.
A h o r a bien, a c a s o i g n o r e m o s los a p u ros económicos por que atraviesa nuest r a H a c i e n d a ^ m u n i c i p a l ; y los equilibrios que h a n de h a c e r s e p a r a nivelar
eJ p r e s u p u e s t o . P u e d e h a b e r l e o c u r r i d o lo q u e al p e q u e ñ o r e n t i s t a , q u e u n
d í a -ya p a s a d o , p o d í a vivir; t r a n q u i l o
c o r t a n d o s u s c u p o n e s , p e r o h o y còïi l a
r e n t a fija y los g a s t o s e n o r m e m e n t e
L A V O Z DEL
P o r e I SENYOR
C u a n d o p a r e c í a q u e la c o s a n o t e n í a r e m e d i o p a r a n u e s tro P E D R A C A S T E L L , l í e n o s aquí r e s u c i t a d o s por a r t e y
g r a c i a d e u n p u ñ a d o d e b i l l e t e s . C o n s t e q u e n o lo c o m e n t a m o s e n t é r m i n o s p e y o r a t i v o s , p'orqiie h a c e m u c h o s a ñ o s que
n o s h e m o s d a d o c u e n t a d e l poder a d q u . s i t i v o , y a ¡a vez
suasorio, del dinero. Desde esta m o d e s t a sección, bendecim o s y a g r a d e c e m o s e n el a l m a el g e s t o d e m e c e n a s d e l s e ñ o r
S o í s o n a . Le c o n o c í a m o s c o m o f a b r i c a n t e d e u n a s e s t u p e n d a s g a l l e t a s ; a h o r a s a b e m o s d e él q u e si p r o f e s i o n a l m e n t e
e n d u l z a la v i d a d e s u s s e m e j a n t e s , e n el t e r r e n o p r i v a d o
s a b e a c o g e r y p r o t e g e r p a t e r n a l m e n t e al d e s h e r e d a d o PEDRACASTELL, que cuenta con tantas deudas como simpat í a s g e n e r a l e s , c o m o s u e l e o c u r r i r al q u e t i e n e v a c í o s los
bolsillos.
Ya e n ei p a l e n q u e d e nuevOj o c u p é m o n o s u n poco d e la
Plaza C o l o m e r . H e m o s h a b l a d o i n f i n i d a d d e v e c e s d e e s t a
p l a z a , c o m o l u g a r a c t u a l m e n t e d e s é r t i c o , frío y a b a n d o n a d o .
Por s u e m p l a z a m i e n t o y d i m e n s i o n e s , p o d r í a c o n v e r t i r s e e n
u n o d e los r i n c o n e s m á s b e i i o s d e n u e s t r a villa. U n a s p e s e tas, ¡ s i e m p r e d i n e r o ! , u n poco d e g u s t o „ y u n m u c h o d e
v i g i l a n c i a e s Cuanto s e p r e c i s a p a r a e s t a t r a n s f o r m a c i ó n .
Y a u n q u e m e n t i r a p a r e z c a , l a s d o s p r i m e r a s c o s a s s o n relat i v a m e n t e f á c i l e s . En c u a n t o a lo d e la v i g i l a n c i a , por d e s g r a c i a y a e s o t r o c a n t a r . R e c u é r d e s e , si n o , c u a n d o e l señor
Coiomer urbanizó bellamente esta m i s m a plaza. Duró m e n o s . q u e el s a l a r i o d e u n obrero, q u e ál m e n o s e n c a s a , s u e l e
l l e g a r n o s e s c a s a m e n t e al s i g u i e n t e l u n e s .
P E D R A C A S T E L L e s b a s t a n t e c o n o c i d o e n Madrid. N o
d i r e m o s c o m o el «ABC» o «La Y a n g u a r d . a » , p e r o e n f i n lo
s u f ¡ c i e n - e p a r a q u e a l g u n a s v e c e s n o s p r e g u n t e n d e s d e la
c a p i t a l d e ; E s p a ñ a q u é t a l s i g u e l o del « e s p i g ó n » . A h o r a est a m o s e n c o n d i c i o n e s d e c o n t e s t a r . Está construyéndo<>e el
tan cacareado «espigón», sueño dorado de varias generaciones marineras. D e n t r o de no m u c h a s s e m a n a s la línea d e l
e s p i g ó n s e abrirá c a m i n o rhár a d e n t r o y por p o c o q u e el
t e m p o r a l d e l a s «faves» n o s a y u d e , u n a d i l a t a d a p l a y a bord e a r á el l i t o r a l c a n e t e n s e . U n a c o n t e c i m i e n t o q u e t i e n e para
e¡ p u e b l o u n a g r a n i m p o r t a n c i a y q u e por a h o r a s u b r a y a m o s
ligeramente.
'
^
¿Qué ocurre con las luces de la iluminación pública? Hemos visto e n distintos lugares como son protegidas por gruesos morrillos. Sólo n o s faltaba esto. Estábamos y a a media
i u z i y a h o r a c o n t a l e s m á s c a r a s p a r e c e q u e v o l v e m o s a la
éjioca d e l o s c u r e c i m i e n t o . Del o s c u r e c i m i e n t o y d e l g a m b e rrismo, p u e s , t a l í r o t e c O i ó n e n l a s l u c e s s u p o n e q u e h a y
d e s a p r e n s i v o s q u e s e d i v i e r t e n r o m p i e n d o l a s b o m b i l l a s . Lo
PUEBLO
PEPET
peor del c a s o e s q u e n o s e t r a t a d e c o s a s d e n i ñ a s , s i n o d e
m a y o r c i t o s . Pero h a b i e n d o u n o s s ó t a n o s t a n a c o g e d o r e s y
c o n f o r t a b l e s e n la p l a z a M e r c a d o y p a p e l e s d e m u l t a a d i s c r e c i ó n , c r e e m o s q u e el r e m e d i o s e r í a eficaz, Y e n t o n c e s l o s
morrillos podrían meterlos a los que s e dedican i m p u n e m e n t e a romper las tuces d e las calles.
Por D i o s , q u e q u i t e n el a n t i e s t é t i c o s o p o r t e q u e s o s t i e n e
l a luz d e la f u e n t e d e la P l a z a d e l S a n t u a r i o d e la Misericordia.
N o s a b e m o s d e q u i é n .fué t a n i n g e n i o s a idea, p e r o d e b i ó
q u e d a r d e s c a n s a d o d e s p u é s d e t a n bella obra. Q u e q u i t e n
e s t e a r m a t o s t e y fijen la l u z e n la r e p i s a d e la f u e n t e .
En d i s t i n t o s l u g a r e s u r b a n o s d e la v i l l a d o n d e florece el
a r b o l a d o , f a l t a n d e t e r m m a d o s á r b o l e s . Y a l o s h u b o , p e r o los
desventurados cayeron víctimas d e su situación. Con los
á r b o l e s p a s a lo q u e a j o s h u m a n o s . Es a r r i e s g a d o p o n e r s e
frente a u n poderoso. De u n a u otra m a n e r a s e te quitan
d e d e l a n t e c o m o u n p o b r e e i n o f e n s i v o árbol. E x a c t a m e n t e
c o m o les ocurrió a a q u e l l o s q u e n o t e n í a n o t r o p e c a d o q ü e
h a b e r s i d o p l a n t a d o s f r e n t e a los i n f l u y e n t e s ,
Hace y a m u c h o s días que u n incesante ajetreo tiene lugar
a l o l a r g o y a lo a n c h o d e l a l í n e a férrea, q u e d i s c u r r e por
C a n e t . La e l e c t r i f i c a c i ó n h a s t a T o r d e r a y la c o n s t r u c c i ó n
del e s p i g ó n a r m a n u n a b a r a ú n d a d e m i l d i a b l o s , ¡ Q u é grarid e v a a s e r C a n e t , d e n t r o d e p o c o ! Y el edificio d e la e s t a c i ó n q u e d a r á allí, igual, e s t á t i c o , i n d i f e r e n t e , c o m o u n a d e s balazada y triste casilla d e peones camineros.
D u r a n t e e s t e l a r g o plazo d e n u e s t r o s i l e n c i o , h a s o n a d o
d e n u e v o la v o z d e l p u e b l o , p i d i e n d o u n c a m p o d e d e p o r t e s .
S e h a n m o v i d o m u c h o s r e s o r t e s y la j u v e n t u d t i e n e g r a n d e s
e s p e r a n z a s . D i o s s e a l o a d o si l l e g a a s e r u n a r e a l i d a d . Porr
que a pesar de los pesares, conviene al pueblo u n lugar de
s a n o e s p a r c i m i e n t o . Asi los c h i c o s , e n l u g a r d e e s t a r m e t i d o s
t o d o el s a n t o d í a e n el c a f é , p o d r á n d i v e r t i r s e a s u s a n c h a s
y d i s t r a e r n o s a q u i e n e s y a la j u v e n t u d n o s h i z o u n n u d o
e n la c a m i s a .
L a s o b r a s del p a b e l l ó n a n t i t u b e r c u l o s o d e l a C a j a Local
d e C o m p e n s a c i o n e s s i g u e n a r i t m o a c e l e r a d o . j Q ú é obra,
a m i g o s , m á s bella y h u m a n a ! P r o n t o n o s o c u p a r e m o s e x t e n s a m e n t e y en primera plana. Merece esto y m u c h o m á s .
A S I FUE EL C A R N A V A L
N O T A DE LA A D M I N I S T R A C I Ó N . — H e m o s recibido d e d o n
Se h a n celebrado con brillantez en
n u e s t r a Villa Ips festejos c a r n a v a l e s cos, d á n d o l e s m á s r e a l c e l o s t í p i c o s
c o n c u r s o s d e d i s f r a c e s , f r e c u e n t a d o s pol-,
n u m e r o s o público, y l a variedad de
premios ofrecidos.
Superándose de a ñ o en año, las entidades del Centro Cultural Canetense
y E d u c a c i ó n y D e s c a n s o n o s h a n ofrecido, e n u n d e s e o d e e m u l a c i ó n y b u e n
gusto, variedad d e diversiones a cual
mejor. Los bailes, conciertos y sardan a s del C. C. C . a m e n i z a d o s p o r l a orq u e s t a «Nois d ' O l e s a » ; el d o m i n g o d í a
15, e n el b a i l e d e t a r d e , s e c e l e b r ó é l
concurso de disfraces p a r a niños, que
s e vio m u y c o n c u r r i d o y f u é a d j u d i c a d o el p r i m e r p r e m i o a l a n i ñ a M a r í a
Mercedes Carbonell, vestida d e capér u c i t a roja.; t a m b i é n e l l u n e s p o r l a
n o c h e , d u r a n t e el c o n c u r s o p a r a p e r s o n a s m a y o r e s , s e a c o r d ó d a r él p r i m e r
a u m e n t a d o s , vive e n s i t u a c i ó n
precaria.
Después de las quejas, n o s queda la
d u d a de si cabrá ser exigente, p o r q u e
el a d e c e n t a m i e n t o d e l a V i l l a n o s e a
t o d o lo e x t e n s o q u e d e s e a r í a m o s ; d e
si la conservación d e l a s calles p a v i mentadas y nueva pavimentación de
otras, s e r á cosa ' posible, c o n t a n d o c o n
un presupuesto enclenque: y tantos
o t r o s servicios municipales, d é los q u e
h a s ' a la feaha h e m o s estado descont e n t o s . S i e,llD fmera a s i ( o t r o s c o n m á s
a u t o r i d a d en la materia, lo sabrán),,
como b u e n o s canetenses., a u n q u e n o s
duela, siempre hemos reconocido q u e
,e,s p r e c i s o c o n t r i b u i r , " c a d a cual,; s e g ú n
l e corresponda, en la vida económica
del Municipio. P e r o al menos, como buen o s p a c i e n t e s , ya q u e n o s a p l i c a n el
bi'stürí2 q u e p e r m i t a n d o l e m o s .
Alfonso González
Herranz
premio a la señorita Nieves H e r n á n dez, q ü e l u c í a u n b o n i t o v e s t i d o d e p o l i c h i n e l a ; f i n a l m e n t e , el m a r t e s , y c o n
el tradicional y curioso baile d e la p i í
ñ a t a d i ó s e fin a l a s
fiestas.
E n el l o c a l d e E d u c a c i ó n y D e s c a n so,, l a o r q u e s t a « L a P r i n c i p a l d e C a s s à
de la Selva» deleitó t a m b i é n al público
asistente t a n t o en bailes como e n conc i e r t o s y,, a u d i c i o n e s d e s a r d a n a s c o n
lo m e j o r d e s u r e p e r t o r i o .
D u r a n t e los bailes del d o m i n g o y
lunes p o r la noche fueron repartidos
variedad de obsequios a los asistentes
y ganadores de pequeños concursos; cab e d e s i a c a r , e n el b a i l e d e l m a r t e s p o r
la n o c h e , l a elección d e M i s s C a r n a v a l 1953, y s u c o r t é d e h o n o r , "titulo q u e
fué c o n c e d i d o a l a b e l l a s e ñ o r i t a C o n chita • Ciuró, y como a c o m p a ñ a n t e s , a
las ño menos bonitas señoritas Isabel
Vidal y Dolores Rovira. .
Fiestas paganas, pero celebradas en
u n m a r c o de rnoralidad, t a l cómo sé h a ce e n n u e s t r a Villa, s o n d e l e i t e d e
g r a n d e s y chicos.
PUJOL
Junta pro Reconstrucción
Crüz Pedra-Castell
R E U N I O N EN C A S A D E L O S
SEÑORES SERRA
Con la asistencia del Excmo. señor
Alcalde, d o n P e d r o P l a n a s ; el r e v e r e n do señor Cura Párroco, Dr. Costa; de
•don H i g i n l b N e g r a y d o n E n r i q u e D o m è n e c h , y l a m a y o r í a d e los c o m p o n e n t e s ' d e la Comisión Ejecutiva, tuvo lug a r e n casa doña Dolores Viñas, viuda
Serra, u ñ a importante reunión e n la
que se t o m a r o n i m p o r t a n t e s acuerdos
par^ la nueva reconstrucción d e la
Cruz. R e s u m i e n d o u n a información des-
M o d e s t o S o l s o n a la c a n t i d a d d e
T R E S MIL P E S E T A S e n c a l i d a d
de donativo extraordinario.
t a c a d a , p o d e m o s a n o t a r : el a r q u i t e c t o
d o n P e d r o D o m è n e c h , j u n t o con los
ingenieros señores Negra y Enrique
Domènech resolverán definitivamente
el e s t u d i o d e l a n u e v a c o n s t r u c c i ó n , p o siblemente d é . hormigón armado real i z a n d o s i e m p r e • u n a r e p r o d u c c i ó n fidelísima de la anterior. E n referencia
a las posibilidades crematísticas, al
m i s m o tiempo que se inicia e n C a n e t
la r e c o l e c t a p o p u l a r , u n a C o m i s i ó n d e
canetenses en Barcelona, presididos por
don Higinio Negra, informarán del proyecto y p e d i r á n la a y u d a d e l a Colonia canetense en la ciudad Condal.
ASI V A LA C O L E C T A
L a s calles' Calvo: Sotelo, Abell, G r a m ,
Iglesia y Eusebio G o l a r t h a n sido l a s
p r i m e r a s del plan d e visitas particulares. L a s c o s a s m a r c h a n "bien. Y l o s c a netenses responden con uíia. generosidad, que sí bien n o p u e d e sorprendernos, n o s e n t u s i a s m a m á s y m á s e n l a
.empresa.
SE P U B L I C A R A N L O S D O N A T I V O S
Siguiendo la, p a u t a señalada en la
construcción de las Cruces anteriores,
en las que se imprimieron y publicaron
los n o m b r e s y aportaciones d e los don a n t e s , a p a r t i r d e la p r ó x i m a edición
de P E D R A C A S T E L L a p a r e c e r á n l a s
p r i m e r a s ; listas. N o puede significar
n i n g u n a v a n i d a d torpe,, sino u n p o n e r
las cosas c l a r a s y e n s u sitio. A d e m á s ,
n o h a c e m o s o1;ra c o s a q u e s e g u i r l a
n o r m a , de los q u e n o s precedieron e n
u n a empresa .idéntica.
'ti
S
O
•o
(O
X
i(0
X
c
^>
(O
(O
OQ
o
•o
:^
+J
'<^
CONFERENCIAS
Y a h a y u n a butaca para nosotros e n
el d e s p a c h o del E x c m o . Sr. Alcalde,
D o n P e d r o P l a n a s nos recibe c o n su
cordialidad siempre t a n sincera, t a n de
gobernante que sabe levantarse por encima de u n enfoque personal d e los problemas y las cosas. Así debe ser. L a
conferencia de p r e n s a de hoy h a resultado importantísima
en
noticias
«gordas» y buenas.
E S P I G Ó N D E LA C A T E L
DE PRENSA
lo deseen pueden encontrar ampliada
esta noticia e n los tableros de anuncios
de la Casa Consistorial.
C u a n d o t e r m i n a m o s n u e s t r a conver.'
s a c i e n c o n el s e ñ o r A l c a l d e , le a g u a r d a n
aún buen número de visitas y u n montón impresionante de papeles para la
firma.
CONFERENCIAS
C O N T E S T E SIN
MIEDO
JAIME FERRER NOÉ, un gran organizador
— E l « N i u d'Art» c u m p l i r á e s t o s d í a s
un año de su fundación.
-¿...?
— N a c i ó d e u n a s a n s i a s d e m a y o r difusión d e las cosas del arte.
-¿...?
—Esto es; u n m á s amplio conocimiento del arte y de las letras. Música.
Canto. Poesía. Pero con la participac i ó n , c o n el e j e r c i c i o d e l a m a y o r í a d e
los c o m p o n e n t e s del «Niu».
con e l e m e n t o s que a s e g u r e n la reunión
e n el c a s o d e p r e s e n t a r s e p o c o s e s p o n táneos
—i-I
—Sí. H e m o s descubierto valores n u e vos. U n d e s c u b r i m i e n t o p ú b l i c o , d e e s treno, podríamos llamarlo.
-¿...?
—¡Pues van
nombres!
Rapsodas:
Salvador Mitjá y Teresa Brugarola.
C a n t o r e s : h e r m a n o s CoU, J u a n R u i z y
José Masvidal. Concertistas: Filomena
Jofre, José B o h i g a s , Eduardo Estol y
R a m ó n Pera. Poetas: Jorge Cabot y
Narciso Salicrú. Y un pequeño compos i t o r : J a i m e Coll.
H a n c o m e n z a d o y a l a s o b r a s d e l Espi·'
gón, y s e h a n construido los primeros
m e t r o s del m i s m o . T e n d r á u n a l o n g i t u d
-¿...?
d e 85 m e t r o s , p a r t i e n d o d e l a C a t e l
— H a y u n a c o m i s i ó n c o n f u n c i o n e s die n dirección a l a v a n t e .
El S r . P l a n a s d e c l i n a d a r n o s u n i n rectivas. E s t á n e n ella los señores PuDigna de t o d a alabanza y merecedora
f o r m e s o b r e e s t a obra t a n i m p o r t a n t e ,
jadas, Guasc, Crusat, Pera, Nicolau,
del i n t e r é s de los canetenses y e n espe-6...?
i n d i c á n d o n o s que h a g e s t i o n a d o , m u y
cial del e l e m e n t a f e m e n i n o , es la labor
Carbonell, Torrents y yo.
—^La a s i s t e n c i a a n u e s t r a s v e l a d a s
q u e viene desarrollando con sencillez y
amablemente, y para
PEDRACAS-¿...?
siempre es pública. P e r o ahora, con
eficacia la E s c u e l a H o g a r d e l a S e c c i ó n
TELL, i m a entrevista especial c o n el
—^Más d e c i e n i n s c r i t o s , d e l o s c u a F e m e n i n a d e F . E. T . y d e l a s J . O. N . S.,
motivo del aniversario, h e m o s o r g a m al f r e n t e d e l a c u a l e s t á c o m o D e l e g a d a
ingeniero señor Isla.
les s e s e n t a y cinco h a n participado perz a d o u n a e x t r a o r d i n a r i a p a r a el d í a
la i n q u i e t a señorita Elvira M a y n a t .
H e aquí u n a s palabras del E x c m o .
sonalmente e n las veladas.
14 d e m a r z o .
Últimamente organizó para sus aliunSr. Alcalde q u e n o s h o n r a m o s e n transnas y para todas las jóvenes caneten-¿...?
-¿...?
ses u n a a m e n i s i m a c o n f e r e n c i a . L a s a l a
cribir t e x t u a l m e n t e : « A n t e e s t e a c o n —Una velada mensual. Sin programa
—Preparamos u n a emisión especial
de actos de la Escuela r e s u l t ó , sin h i t e c i m i e n t o del E s p i g ó n , t a n i m p o r t a n anticipado. U n poco d e trampa, claro.
para Radio Maresma.
p é r b o l e , i n s u f i c i e n t e p a r a d a r c a b i d a al
te para la estructura urbanística de
gentil público que acudió p u n t u a l m e n —¿...?
te. Los pasillos y escalera q u e d a r o n t o l a villa, q u e n o s v a abrir d e f i n í t l v a m e n - .
C. C. R. U n a d i s e r t a c i ó n c l a r a , c o n c r e — A ú n c o n l a c o n f i a n z a que m e h a n
talmente ocupados.
t a , c o n v i n c e n t e , p r á c t i c a , si v a l l e r a el
te u n balcón al mar, debo felicitar c o m o
El o r a d o r , q u e a t r a j o a t a n t a s j ó v e depositado en repetidas ocasiones mis
b a r b a r i s m o , d i r í a m o s v i v i d a . Vives S u n
e
s
s
o
l
t
e
r
a
s
y
a
v
a
r
i
a
s
s
e
ñ
o
r
a
s
c
a
s
a
d
a
s
a l c a l d e al «equipo» d e P E D R A C A S c o m p a ñ e r o s d e l «Niu», el « N i u d'Art»
riá está con los oradores q u e convenq u e se i n t e r e s a r o n p o r el t e m a , e r a
TELL, que inició y bregó i n c e s a n t e m e n cen. S u s a r g u m e n t o s son p r o f u n d o s y
e s u n a obra d e t o d o s , y . e x i s t e e n t r e t o nuestro particular amigo y compañero
d
e
u
n
a
lógica
i
n
c
o
n
t
e
s
t
a
b
l
e
.
P
o
r
eso
h
t
te por la c a m p a ñ a deí espigón. H a y
d o n J o s é R o v i r a P o r s . El t e m a ; «divados, m u y e s t r e c h a m e n t e e n l a C o m i m
a
s
q
u
e
r
i
d
o
e
s
c
r
i
b
i
r
a
n
t
e
s
q
u
e
e
s
u
n
g a c i o n e s e n t o r n o al a m o r » .
mucho de PEDRACASTELL en esta
sión, u n a unidad de criterio y de comh o m b r e d e n u e s t r o t i e m p o . Vives S u r l á ,
José Rovira Fors es m i e m b r o del Cont e d a l a i m p r e s i ó n s i e m p r e — a los q u e ,
n u e v a victoria canetense».
prensión que n o s a s e g u r a n todos los casejo d e R e d a c c i ó n d e la r e v i s t a gráfica
l
e
c
o
n
o
c
e
m
o
s
—
d
e
l
h
o
m
b
r
e
q
u
e
p
e
r
s
i
PASEO DE MAR
«Momento» y es orador ya consagrado
minos.
g u e el o b j e t i v o y s a b e l o c a l i z a r l o c o n
p
o
r
s
u
s
b
r
i
l
l
a
n
t
e
s
i
n
t
e
r
v
e
n
c
i
o
n
e
s
e
n
a
c
Al preguntar al Excmo. Sr. Alcalde
u n sentido de orientación poco común.
F E R R E R N O E . N O S HACE
tos de gran resonancia nacional, cuya
H o m b r e s c o m o Vives s o n los q u e n o s
sí la construcción del E s p i g ó n signifip u b l i c a c i ó n e n PEDRACASTELL h a s u f r i d o
UN R U E G O
f
a
l
t
a
n
.
Y
n
o
e
s
n
e
c
e
s
a
r
i
o
e
x
p
l
i
c
a
r
q.ue
c a r í a el c o m i e n z o d e u n a e t a p a d e f i n i siempre s u veta.
s u conferencia fué a p l a u d i d a IncondíInvitar, en nombre de la Comisión,
Burlándolo, h a b l a m o s ahora, ya que
tiva para esa situación aludida de u n
cionalmente.
no quedaría tranquila nuestra conciena todos los c a n e t e n s e s a la V e l a d a exCanet cara al mar, con u n gran paseo
cia d e r e d a c t o r , si d e j á r a m o s d e i n f o r traordinaria, y agradecer públicamente
marítimo, h e m o s sido sorprendidos por
m a r d e b i d a m e n t e a n u e s t r o s lectores,
d e lo o c u r r i d a e n C a n e t el d í a 29 d e
el s e ñ o r P l a n a s c o n el a c u e r d o t o m a d o
a don Salvador Pujol, D e l e g a d o d e
enero-, a l a s o c h o d e l a n o c h e , e n l a
recientemente por la Permanente sobre
Educación y D e s c a n s o , la a y u d a c o n
Escuela Hogar, e n d o n d e p r o n u n c i ó la
l a p r o h i b i c i ó n , a b s o l u t a y t o t a l , d e edia n u n c i a d a conferencia.
que h a venido favoreciendo la obra
ficar n i c o n s t r u i r e n l a s z o n a s c o m Reaamir sus palabras resulta más
desde su fundación. ¿Conforme, F e Nuestro querido Francisco Mas h a daq u e dificU, p u e s sólo p o d r e m o s d a r una
prendidas entre la carretera general y
d o u n a c o n f e r e n c i a e n el «Niu d ' A r t » ,
rrer?
i d e a d e l d i s c u r s o c o n el e s q u e m a d e s u
s
o
b
r
e
t
e
m
a
s
y
c
a
n
c
i
o
n
e
s
n
a
v
i
d
e
ñ
a
s
.
Si
la vía férrea. C u y a decisión viene recontenido.
al a g u d o sentido crítico canetense u n i forzada por otra similar adoptada por
NUESTRA OPINION
Expuso ágilmente las diversas m a n e mos s u erudición y su gran sensibilir a s c ó m o se h a a m a d o a t r a v é s d e los
O b r a s P ú b l i c a s y l a R e n f e.
dad a toda manifestación artística, tenEsta gente, t a n inquieta, del «Niu
t
i
e
m
p
o
s
y
c
ó
m
o
h
a
n
s
e
n
t
i
d
o
el
a
m
o
r
d r e m o s el «secreto» d e l é x i t o d e s u c o n Todo confirma que puede pensarse,
los g r a n d e s h o m b r e s ; s u s influencias
d'Art», n o q u i e r e n h a c e r u n a obra c e f e r e n c i a e n el « N i u » . F r a n c i s c a M a s
como en u n a realidad n o lejana, en u n
e n la m ú s i c a , e n la l i t e r a t u r a , e n la
habló reposadamente, algunos ratos poérrada, exclusivista. N o quieren s e r u n
historia. Detalló varios ejemplos conPa,seo d e Mar;, i n i c i a d o p a r c i a l m e n t e e n
t i c a m e n t e , s o b r e la g r a n i n f l u e n c i a d e
grupito m á s . Y abren las puertas, —«de
cretos de diversos personajes.
l
a
N
a
v
i
d
a
d
e
n
l
a
p
o
e
s
í
a
y
l
a
m
ú
s
i
c
a
.
las z o n a s m e n o s edificadas.
Se e x t e n d i ó , l u e g o , e n o r i g i n a l e s c o n bat a bat!» — en cada nueva actuación.
Como u n torrente. Mas nos recordó ins i d e r a c i o n e s s o b r e q u é e s el a m o r , cofinitos
poetas y compositores que han
ELECTRIFICACIÓN
(«Uns tíos ferms!»)
m e n t a n d o varias definiciones, y en q u é
sentido profundamente
a n t e el g r a n
N o s a s e g u r a el s e ñ o r P l a n a s q u e l o s
A n t e s de termmar, Ferrer Noé nos
se f u n d a m e n t a el a m o r v e r d a d e r o , p a r a
m i s t e r i o y g o z o d e N a v i d a d . N o h a y exallegar a la conclusión de q u e la ú n i c a
m f o r m e s q u e p o s e e s o b r e l a electriflm u e s t r a u n l i b r o d e a c t a s , d o n d e s e reg e r a c i ó n al c o n f i r m a r q u e la c o n f e r e n m a n e r a d e l o g r a r u n a s o c i e d a d feliz
cia d e M a s h o n r ó y vino a d a r u n m á s
cación de la línea Barcelona-Empalme
gistran las actuaciones del «Niu» con
e s s a l v a n d o el a m o r c r i s t i a n o e n el m a p o s i t i v o p r e s t i g i o a la o b r a q u e r e a l i permiten suponer que s u inauguración
trimonio.
u n a meticulosidad sobrecogedora. Lisz a n los c o m p o n e n t e s del «Niu d Art»,
Rovira Pors t e r m i n ó su conferencia
tendrá efecto dentro del presente año.
t a s alfabéticas, gráficos, estadísticas
q u e s i g u i e r o n c o n vivo i n t e r é s l a d i s e r c
o
n
u
n
a
f
e
r
v
o
r
o
s
a
e
x
a
l
t
a
c
i
ó
n
d
e
la
m
u
t a c i ó n . Y n u e s t r o F r a n c i s c o M a s n o sóSe está construyendo ya una importanetcétera. U n libro p a r a leerlo con a y u jer española, que en medio de esa terlo
f
u
é
f
e
l
i
c
i
t
a
d
o
y
a
p
l
a
u
d
i
d
o
,
s
i
n
o
c
o
m
t e c e n t r a l e l é c t r i c a e n el E m p a l m e y l a s
giversación de valores h a sabido m a n t e d a del microscopio.
p
r
o
m
e
t
i
d
a
p
a
r
a
q
u
e
p
r
o
n
u
n
c
i
a
r
a
,
e
n
nerse en pie.
brigadas de la R e n f e h a n iniciado los
otra ocasión cercana, u n a n u e v a cnarla
PREGUNTÓN
L a p r e s e n t ó casi g r á f i c a m e n t e c o m o
trabajos d e a c o n d i c i o n a m i e n t o y arree n el «Nlu».
bella, alegre y devota, a pesar de t a n t a s
glo de la v í a férrea.
c o r r i e n t e s d e e s t a n d a r i z a c i ó n q u e el cin e y la p o s t g u e r r a h a n e x t e n d i d o p o r el
mundo.
H O M E N A J E A LA V E J E Z
U n a c e r r a d a ovación s i g u i ó a s u s p a C o m o es y a tradicional el d o m i n g o
labras, q u e fueron escuchadas con credespués d e P a s c u a se celebrará en
ciente interés por t a n sugestivo auditorio. Las enhorabuenas y plácemes que
n u e s t r a v i l l a l a F i e s t a d e l a V e j e z . El
le d i r i g i e r o n f u e r a n t a n t o s y t a n exPatronato Local e n la reunión que va
p r e s i v o s q u e l o g r a r o n , casi; d e s c o n c e r SALUDA
a c e l e b r a r s e , d e c i d i r á el p r o g r a m a d e
t a r al a m i g o R o v i r a , q u e ya es l o g r a r
mucho.
los festejos; p e r o p a r a que p u e d a n reaLa a l u m n a de la Escuela, señorita F.
... a los industriales
y comerciantes
de esa localidad
y se
complace
lizarse c o n l a m a y o r brillantez e s preUrpSnell V i ñ a s , i n t e r p r e t ó a d m i r a b l e ciso que colaboren todos. P o r e s t o ruem e n t e al p i a n o c o m p o s i c i o n e s de Beeen comunicarles
la apertura
de los servicios
de la misma,
tanto
go a t o d o s l o s c a n e t e n s e s que colabothoven, Cliopin, S t r a u s s y C h a u d e n s ,
q u e fueron p T e m i ^ d a s con
cariñosos
r e n e c o n ó m i c a m e n t e " c o n el p e q u e ñ o
administrativos
como
laborales,
al propio
tiempo
que,
aplausos.
donativo a que se les m v i t a al ofrecerLa señorita Urpinell, q u e fué Uustran
les el «tiket» especial e n los especd o , a r e q u e r i m i e n t o del d i s e r t a n t e , d i v e r s o s p a s a j e s d e la c o n f e r e n c i a , d i ó
táculos y cafés.
con este breve recital, s e g ú n frase del
aprovecha
gustosa
esta
ocasión
para
reiterarles
el testimonio
de
o r a d o r , u n a m a y o r c a t e g o r í a al a c t o .
IMPUESTO SOBRE SOLARES
L a v e l a d a , q u e p r e s i d i ó el E x c m o . sesu consideración
más
distinguida.
ñ o r Alcalde, d o n P e d r o P l a n a s , acomTodo nuevo impuesto en sus comienp a ñ a d o de su esposa y de a l gunos m i e m Mataró,
6 de marzo
de
1953.
zos lleva consigo sus dificultades de
b r o s d e PEDRACASTEI-L, g u s t ó a t o d o s ,
a d a p t a c i ó n , a p e s a r d e l o s b u e n o s det a n t o , q u e l a señorita Elvira M a y n a t
al r e c i b i r l a s f e l i c i t a c i o n e s p o r s u b u e n a
s e o s d e q u e s e a e s t a b l e c i d o d e l a forIdea, recibía t a m b i é n numerosos ruegos
Riera
Pinar,
13
m a m á s j u s t a y equitativa. Y o quisieRambla
Generalísimo,
54
d e q u e se r e p i t a n a c t o s d e e s t a í n d o l e ,
ra que los propietarios afí^tado^ por
y a s e a n e n f o r m a d e c u r s i l l o s s o b r e liCANET
t e r a t u r a , a r t e , e t c . , ya s o b r e t e m a s c o n MATARÓ
este i m p u e s t o que se m u e s t r a n disco.icretos de actualidad.
formes con la cantidad que se les ha
L
a
s
m
u
c
h
a
c
h
a
s
c
a
n
e
t
e
n
s
e
s
d
i
e
r
o
n
u
n
señalado, a n t e s d e atribuirlo e n sus
t o n o d e o p t i m i s m o al m o v i m i e n t o c u l comentarios a una arbitrar'edad o int u r a l d e n u e s t r a villa. A c u d i e r o n u n á n i m e m e n t e al a c t o q u e p a r a e l l a s h a justicia, e x p o n g a n a quien nroceda sus
bía organizado la Escuela Hogar, y ded i s c r e p a n c i a s . C o n m u c h o g u s t o escu-m o s t r a r o n q u e existen e n ellas m u y n o c h a r é e n m i d e s p a c h o m u n i c i p a l cualbles i n q u i e t u d e s , a l m a n i f e s t a r s u s afan e s d e e n r i q u e c e r l a v i d a d e s u espíquier c o n s u l t a s o b r e e l p a r t i c u l a r , y l o
ritu.
m i s m o p u e d o decir d e la Comisión de
Haciendan S e l e s i n f o r m a r á y a t e n d e r á
O r g a n i z a d a p o r l a D e l e g a c i ó n e n C a n e t d e M a r d e Viajes « I n t e r n a c i o n a l
de l a f o r í n a m á s c o n v e n i e n t e .
Expresa».
AGUAS POTABLES
S a l i d a d e C a n e t d e M a r el d i a 2 d e a g o s t o ( s e p t a n a d e v a c a c i o n e s ) .
Duración de la excursión, c u a t r o días.
Al preguntar al señor P l a n a s , c ó m o
C o n Vives S u r i á n o s h a l l a m o s a n t e
Itinerario a recorrer :
la realidad de u n Intelectual católico
corría el «affaire» de las A g u a s P o t a de pies a cabeza. Su gran prestigio proC a n e t . — B a r c e l o n a . — Z a r a g o z a . —• S a n S e b a s t i á n . — B i a r r i t z . —
bles, q u e t a n t o quebradero d e cabeza
f e s i o n a l , d e s d e el T r i b u n a l T u t e l a r - e
LOURDES. — Pulgcardá. — C a n e t d e Mar.
nos h a traído de unos a ñ o s acá, n o s
M e n o r e s , s u l a b o r c o n s t a n t e c o m o geEn espléndido AüTOPULLMAN.
r e n t é y e d i t o r i a l i s t a d e l s e m a n a r i o «Moinforma con satisfacción de que la muP r e c i o MUY E C O N Ó M I C O y al a l c a n c e d e t o d o s .
m e n t o » , le inviste de u n a a u t o r i a a d
nicipalización de las m i s m a s está y a
P l a z a s l i m i t a d a s . — P i d a cuanto antes d e t a l l e y p r e s u p u e s t o a l D e l e g a d o
q u e responde y corresponde siempre con
-JOAQUÍN M A R T I P U N T A S . — R a m b l a J o s é A n t o n i o , 27. Canet ae Mar.
e n camino de u n a resolución definiticreces a la expectación q u e p u e d e susc i t a r c u a l q u i e r a c t u a c i ó n s u y a . Así p a va. H a s i d o e x p u e s t o e l a s u n t o a i n f o r só c o n s u c o n f e r e n c i a n a v i d e ñ a e n el
m a c i ó n pública, y los c a n e t e n s e s que
Rovira Fors habla de amor
en la Sección Femenina
F. MAS URRUTICOECHEA
en ei «Niu d'Arf»
FRAMI GESTORIA ADMINISTRATIVA
Interésame excursión a
Nuestra Señora de Lourdes (Francia)
Vives Suriá en el Centro
Católico
URARIÜA» MARINA. 3 . A.
BARCBL·LIN'
S
•O
(O
X
(O
X
I
(O
OQ
•o
Descargar