Cantem Nº20

Cantem
Nº20
EDITORIAL:
El final d'una época?..............................................................................3
ACTIVITATS FECOCOVA
Cor FECOCOVA: Quin 2009! ...............................................................4
Centenari de l'Himne a València............................................................6
XI Concurs de Composició Paco Llácer................................................6
Curs de Direcció de la Federació ...........................................................6
XI Trobada de Cors Mixtes....................................................................7
Trobada de Cors 2009............................................................................8
Entrevistes.............................................................................................. 9
XI Trobada Infantil Borriana .................................................................12
Dia Valencià del Cant Coral...................................................................13
Nadal al Carrer: Entre lluvia y Villancicos ............................................13
XI Trobada Infantil Borriana .................................................................12
ACTIVITATS NOSTRES CORS
XXV Aniversari de La Coral Juvenil "San Sebastià" ............................14
XXV Aniversari de L'escola Coral de Quart de Poblet..........................15
Carta de una excolaboradora..................................................................15
Vint anys amb tu... Cor de l'Eliana ........................................................16
La Coral Belles Arts de Sabadell ..........................................................17
Coral Santísima Trinidad de Valencia....................................................18
La Universitat recupera el compositor Salvador Giner..........................19
III Encontre Nacional de Cors de la Valldigna ......................................20
Concierto Semana Santa de la Coral "Mare de Déu dels Socors" .........21
XXI Festival Coral de Quart..................................................................21
Un any de la Coral Polifónica Ciutat d'Alzira .......................................22
Coro del Colegio Marni actua en Disney y Futurescope .......................23
XXIII Encuentro Coral de Torrevieja ....................................................24
Programa del Encuentro Coral de Torrevieja.........................................25
Concierto Solidario del Cor de la Canyada............................................26
Allegro de Cine......................................................................................27
XIV Concert d'Estiu del Cor de la Vida.................................................27
Curso José Martí (2005-2010) ...............................................................28
XIV Concert d'Estiu del Cor de la Vida.................................................27
Revista de la Federació de
Cors de la Comunitat
Valenciana
Edita: FECOCOVA
C/ Alta, 47 - Bajo
46003 - Valencia
Tel.: 96 315 21 38
Fax: 96 315 21 39
E-mail: [email protected]
www.fecocova.com
Imprime:
Imprenta Alcañiz, S.L.
C/ Avellanas, 17
46003 Valencia
Tel./Fax: 96 392 37 86
Depósito Legal: V-2068-2000
Coordinación-Redacción:
Enrique Rodríguez Serrano
Humor:
Vicente Montalbá
NOSTRES DIRECTORS:
Alexis Calvo ..........................................................................................30
NOSTRES COMPOSITORS:
Albert Alcaraz .......................................................................................32
RECURSOS I DISCOGRAFIA:
Haydn ................................................................................................... 34
Spotify, la revolución definitiva ............................................................35
Colabora:
Recursos i Discografia
SPOTIFY, LA REVOLUCIÓN DEFINITIVA.
medios de comunicación que usamos
habitualmente, la radio y la televisión,
que también son gratuitas pero con
publicidad. De todas maneras, hay una
versión de pago por 9’95 euros al mes,
con la que eliminas la publicidad por
completo y obtienes otras muchas
ventajas.
Después de unos años, creo que ya todos nos
estamos dando cuenta de que el modelo de negocio
de la venta de música ha cambiado, como cambió
en su día el negocio de las máquinas de escribir y
las empresas que las hacían tuvieron que ponerse
a hacer impresoras u ordenadores. En la actualidad,
cuando todo el mundo tiene un reproductor MP3,
seguir vendiendo la música en CD es casi un
contrasentido. Pues bien, aunque los últimos en
enterarse son ciertos “artistas” que se aferran a su
viejo modelo (siempre quedarán nostálgicos), la
puntilla definitiva al CD la está poniendo un
programa llamado Spotify (www.spotify.com).
Y ¿qué es Spotify?. Es tener en tu casa, en tu
ordenador, al alcance de un clic, una discoteca de
más de 1 millón de canciones de todos los estilos,
perfectamente ordenadas, con sus carátulas,
“buscables” por título, autor, intérprete, y que se
pueden escuchar en el momento. ¡Ah! ¡y gratis!
(aunque con publicidad).
¿Dónde está el truco? Pues hay dos trucos. El
primero es que tu no dispones de las canciones en
tu ordenador, sólo las puedes escuchar, al estilo de
Youtube, que te permite ver los vídeos alojados en
su web, pero no bajarlos (en teoría). El segundo
es que, cada 4 o 5 canciones, en el espacio entre
canción y canción, aparece un anuncio, pero ese
es un modelo que no nos molesta demasiado, de
hecho lo tenemos integrado en los dos grandes
¿Y qué música hay en Spotify? Pues
en esencia, casi todo lo importante
(menos los Beatles o Metallica). Las
grandes discográficas están volcando
sus fondos discográficos poco a poco.
En el campo de la música clásica, ya
están Naxos, con sus más de 10.000
CDs (¡10.000!), y también EMI,
Philips y Decca (el grupo Universal).
Hay otros sellos importantes como
Virgin y BIS. De hecho, muchos sellos
que no están aún en Spotify, al darse
cuenta de la importancia que está
adquiriendo, lo están utilizando como
plataforma de lanzamiento y
publicidad, aunque no vuelquen su
catálogo completo. Así, por ejemplo,
el último disco de Deustche Gramophon con la
contralto danesa Anne Sophie von Otter ha sido
lanzado a la vez en CD y en Spotify, aunque hay
pocos discos en Spotify de la casa alemana, que
ha optado por una solución propia en su página
web.
Por poner un ejemplo de la densidad del catálogo
que tenemos a nuestra disposición, cuento no menos
de 6 versiones del Mesías de Haendel, y no 6
versiones cualesquiera, sino las de Harnoncourt,
Pinnock y su English Concert, Sir Andrew Davis
y la London Symphony, Gardiner y los English
Baroque Soloists, Maasaki Suzuki y el Bach
Collegium Japan, I Solisti Veneti y Scimone, y eso
por lo que hace a versiones completas, que luego
tendríamos otras tantos discos de selecciones de
la obra haendeliana. Pero una obra tan poco
conocida como
Cuando me plantearon escribir una crítica
discográfica pensé que, ya que la mayoría de música
que escucho ahora viene de Spotify, era la hora de
actualizarse. A partir de ahora, las críticas que haga
no serán de discos que pueden encontrarse en las
tiendas (o no…) sino que reseñaremos música coral
disponible en Spotify para todo el mundo, y para
siempre. Maravillas de la técnica.
Enrique Llorens Vallés
35
Recursos i Discografia
Franz Joseph Haydn: Misa nº 7 en Sib Mayor,
Hob. XXII:7 “Missa Brevis St. Ioannis de Deo”
pensar que la interpretación va a estar alejada de
lo que entendemos habitualmente por una misa
de esta época, de carácter casi sinfónico (como
Janice Watson, soprano.
ocurre en otras misas del propio Haydn), pero
realmente este carácter casi camerístico le da un
Orquesta y coro Collegium Musicum 90. Richard sabor muy especial a la interpretación (es
Hickox, director
emocionante sentir la textura del violín solo
CD Chandos CHA 0592.
acompañando el tenebroso et crucifixus etiam
pro nobis de los bajos). No se echa de menos la
Enlace Spotify:
sonoridad orquestal de otras interpretaciones
(sin ir más lejos, en el mismo Spotify tenemos la
http://open.spotify.com/album/4GRljx3DnXJt0jyzIF8Icy
más conservadora interpretación de Neville
Marriner, con una orquesta de cuerda completa
En todas las críticas discográficas previas y un coro grande).
que he realizado en esta revista me preocupaba
enormemente que el disco criticado estuviera en
Las intervenciones solistas son excelentes,
mercado, dada la velocidad con que se descatalogan destacando la soprano Janice Watson, que en el
las referencias en música clásica. Pero desde hace Benedictus se compenetra a la perfección con el
un año, cuando nació Spotify (www.spotify.com), órgano y el timbre del violín solo, creando el
mis hábitos de escucha han cambiado tanto que momento más conmovedor de la obra. Los tempi
a partir de ahora, sólo voy a hacer críticas de en general son vivos (compárese los 1:56 del
discos disponibles en la plataforma Spotify (que Kyrie con los 2:37 de Marriner) pero no
son un montón, creedme), para que el disco atropellados, y el equilibrio del coro es fantástico,
reseñado esté al alcance de todos, a un clic de quedando los pasajes que así lo requieren con
distancia. Así, indicaré tras la referencia del disco mucho cuerpo (como el Ossana o el Gloria), pero
físico, su enlace a Spotify.
sin renunciar a las sutilezas (como en la entrada
del Agnus Dei). La orquesta está en todo momento
2009 ha sido el año en que celebrábamos a un gran nivel, tanto de afinación como de
el bicentenario de la muerte de Haydn, y lo hemos equilibrio, y las intervenciones solistas de violín
acabado con un buen montón de oportunidades y órgano son muy bellas. En resumen, un disco
de recuperar la obra del maestro de Rohrau, muy recomendable, por la belleza de la obra (pese
manifestadas en forma de conciertos y nuevas a su simplicidad) y por la interpretación,
grabaciones. En uno de estos conciertos, el que adecuadamente histórica pero realmente
ofreció el Coro Sant Yago por partida doble los expresiva. Un acierto.
pasados meses de Junio y Octubre, tuve la
oportunidad de tocar con ellos y ofrecer al público
Enrique Llorens Vallés
una joya poco conocida, aunque muy apreciada
por los coros de nuestra federación: la Misa Brevis
en Sib Mayor “St. Ioannis de Deo”, también llamada
“pequeña misa de órgano” por causa del precioso
sólo de órgano que podemos encontrar en el
Benedictus.
Esta misa, una de las primeras de Haydn
cronológicamente hablando, toma su título de la
dedicación a la orden de S. Juan de Dios, que
desempeñó una actividad asistencial muy grande
en la ciudad de Viena en la época y de la cual los
Esterhazy, patrones de Haydn, eran unos de sus
principales benefactores. La misa está pensada
para estrenarse en la iglesia de la orden en
Eisenstadt, una iglesia realmente pequeña, lo que
hace que la orquestación de la misa sea la mínima:
cuerda (sin violas) y órgano.
La versión que analizamos toma estos
condicionantes como base de su interpretación,
y utiliza sólo 2 violines, un cello, contrabajo y el
órgano, mientras que el coro se compone de 3
voces por parte. Con ese conjunto, podríamos
34
Nostres Compositors
ALBERT ALCARAZ
1.- Primerament podries presentar-nos
breument la teua biografia?
Soc d'un poble meravellós del Vinalopò
Mitjà: Novelda. Em sentisc valencià del Sud (com
diu la cançó) encara que els arrels de mon pare
estiguen per Catalunya i ma mare a França. Vaig
estudiar piano, violí, cant i direcció de cors als
conservatoris d'Elda, Alacant i Múrcia. Magisteri
e Història a la Universitat. Treballe amb diverses
editorials de música coral a la península i l'extranger
(CM-Ediciones, La mà de Guido, Astrum, Santa
Barbara...) No obstant això sempre he procurat un
aprenentatge llunyà als academicismes a diferents
cursos de direcció de cors i orquestra nacionals i
internacionals, i he sentit una necessitat per poder
comunicar-me amb la cultura i llengües d'altres
països, i per tant, de compositors i directors. Ara
mateix estic, com és lògic, immers a més estudi.
2.- Cóm van ser els teus estudis musicals?
Vaig viure la música des de nen, gràcies a
mon pare, pedagog, professor de guitarra i
composició, i també reconegut director de cors,
entre altres. Vaig tenir la sort de poder compartir
precoçment de personalitats musicals que van
influenciar la meua passió i disciplina per la música.
A més a més, al món coral, recorde tenir un
calendari establit de concursos i festivals on veure
directors i escoltar cors, que avui en dia continuen
a la nostra terra i a tot l'estat. Evidentment, tinc un
record significatiu sobre els viatges per treballar
amb directors de primer nivell i on vaig fer amistats
reials que encara conserve.
3.- A més de ser compositor, també ets un
conegut director de cors. Podries presentar-nos
la teua experiència com director?
Tal com et comentava, sent tot just un nen,
van caure a les meues mans grups instrumentals i
corals abans de saber el que havia de fer. Des
d'aleshores no he parat a lluitar per tenir una
formació el més fèrria possible, dirigint grups
corals i instrumentals de nens, joves, adults,
amateurs o professionals. Actualment estic director
de la OCN, el Cor de la Federació de Cors de la
Regió de Múrcia, el Cor Xivarri i el Orfeó St. Joan,
al marge de diferents compromisos com a director
convidat.
4.- En la teua vessant com compositor,
podries definir quina classe de música o estil
treballes? Podries dir-nos algun compositor de
referència per a tú?
El més important per a mi és l'emoció, en la
música que escric. Depenent del grup i la finalitat
faig servir un llenguatge més actual o elements
anteriors. Però tinc debilitat pels elements
romàntics, la música antiga i la litúrgia cristiana.
Compositors... és especialment complicat
nomenar compositors de referència perquè estarien
molts. Malgrat això, he de dir que sentisc
predilecció pels compositors que al marge d'un
treball acadèmic o no, arriben i emocionen.
5.- ¿Quins estils de la música del Segle XX
creus que han tingut més influència?
Tenint en compte que diferents compositors
van tindre i tenen la capacitat de treballar en
diversos estils, podria dir que l'impresionisme, el
post-romanticisme, el neoclasicisme o fins i tot el
minimalisme, han quallat més a nivell ample, però
no podria enretirar l'atonalisme, el serialisme, el
poliestilisme o la música electrònica.
6.- Perquè moltes corals pensen que la
música moderna és música incantable?
Aquesta afirmació imagine que estarà en
funció de l'obra que hagen abordat
previament...Potser necessitem primerament que
els compositors escriguem segons les possibilitats
reials d'eixos grups amateurs i no amb una dificultat
pròpia de grups professionals. Per altra banda,
apropar els nous llenguatges als cantaires. Estaria
interessant que alguns professors de composició
que no ho fan, eduquen els alumnes a escriure
correctament per a cor, al igual que orquestra,
banda, amb assignatures com instrumentació, etc.
Si sóc sincer crec que milloraria també la seua
escritura instrumental.
7.- Creus que els cors valencians, els cors
amateurs, tenen capacitat per treballar aquest
repertori? Alguna línea de treball?
Depend del material del cor i del seu director.
Sense cap dubte. Però sí estic segur que és important
no tindre por a les noves tendències i sobre tot,
lluitar perquè els nostres compositors siguen
interpretats dignament en la seua terra i per tot
arreu.
També estaria interessant que als festivals i
concursos corals del País Valencià es tinguera
compte que els grups interpretaren música dels
nostres compositors, fet que ajudaria a la promoció
i coneixement de la nostra música.
33
Nostres Compositors
ALBERT ALCARAZ
1.- Primerament podries presentar-nos
breument la teua biografia?
Soc d'un poble meravellós del
Vinalopò Mitjà: Novelda. Em sentisc
valencià del Sud (com diu la cançó)
encara que els arrels de mon pare
estiguen per Catalunya i ma mare a
França. Vaig estudiar piano, violí,
cant i direcció de cors als
conservatoris d'Elda, Alacant i
Múrcia. Magisteri e Història a la
Universitat. Treballe amb
diverses editorials de música
coral a la península i
l'extranger (CM-Ediciones,
La mà de Guido, Astrum,
Santa Barbara...) No
obstant això sempre he
procurat
un
aprenentatge llunyà als
academicismes a
diferents cursos de
direcció de cors i orquestra nacionals i
internacionals, i he sentit una necessitat per poder
comunicar-me amb la cultura i llengües d'altres
països, i per tant, de compositors i directors. Ara
mateix estic, com és lògic, immers a més estudi.
2.- Cóm van ser els teus estudis musicals?
Vaig viure la música des de nen, gràcies a
mon pare, pedagog, professor de guitarra i
composició, i també reconegut director de cors,
entre altres. Vaig tenir la sort de poder compartir
precoçment de personalitats musicals que van
influenciar la meua passió i disciplina per la música.
A més a més, al món coral, recorde tenir un
calendari establit de concursos i festivals on veure
directors i escoltar cors, que avui en dia continuen
a la nostra terra i a tot l'estat. Evidentment, tinc un
record significatiu sobre els viatges per treballar
amb directors de primer nivell i on vaig fer amistats
reials que encara conserve.
3.- A més de ser compositor, també ets un
conegut director de cors. Podries presentar-nos
la teua experiència com director?
Tal com et comentava, sent tot just un nen,
van caure a les meues mans grups instrumentals i
corals abans de saber el que havia de fer. Des
d'aleshores no he parat a lluitar per tenir una
formació el més fèrria possible, dirigint grups
corals i instrumentals de nens, joves, adults,
amateurs o professionals. Actualment estic director
de la OCN, el Cor de la Federació de Cors de la
Regió de Múrcia, el Cor Xivarri i el Orfeó St. Joan,
al marge de diferents compromisos com a director
convidat.
4.- En la teua vessant com
compositor, podries definir
quina classe de música o estil
treballes? Podries dir-nos
algun compositor de
referència per a tú?
El més important per a
mi és l'emoció, en la música
que escric. Depenent del
grup i la finalitat faig servir
un llenguatge més actual
o elements anteriors.
Però tinc debilitat pels
elements romàntics, la
música antiga i la litúrgia
cristiana.
Compositors... és
especialment complicat nomenar compositors de
referència perquè estarien molts. Malgrat això, he
de dir que sentisc predilecció pels compositors que
al marge d'un treball acadèmic o no, arriben i
emocionen.
5.- ¿Quins estils de la música del Segle XX
creus que han tingut més influència?
Tenint en compte que diferents compositors
van tindre i tenen la capacitat de treballar en
diversos estils, podria dir que l'impresionisme, el
post-romanticisme, el neoclasicisme o fins i tot el
minimalisme, han quallat més a nivell ample, però
no podria enretirar l'atonalisme, el serialisme, el
poliestilisme o la música electrònica.
6.- Perquè moltes corals pensen que la
música moderna és música incantable?
Aquesta afirmació imagine que estarà en
funció de l'obra que hagen abordat
previament...Potser necessitem primerament que
els compositors escriguem segons les possibilitats
reials d'eixos grups amateurs i no amb una dificultat
pròpia de grups professionals. Per altra banda,
apropar els nous llenguatges als cantaires. Estaria
interessant que alguns professors de composició
que no ho fan, eduquen els alumnes a escriure
correctament per a cor, al igual que orquestra,
banda, amb assignatures com instrumentació, etc.
Si sóc sincer crec que milloraria també la seua
escritura instrumental.
32
Nostres Directors
ALEXIS CALVO
Dentro de nuestro panorama musical coral,
Alexis Calvo seguramente es un director poco
conocido. Sin embargo bajo su dirección se
encuentran varios de los proyectos musicales más
interesantes que se llevan a cabo. Es probable que
alguno de vosotros haya participado en los
conciertos participativos de El Mesías de Haendel,
puede que alguno de nuestros hijos haya participado
en la Trobada Com Sona l’ESO, que reúne a más
de mil músicos estudiantes de secundaria. Y por
último, también muchos de nosotros habremos
asistido a alguna representación de ópera en el
Palau de Les Arts. Pues bien, en todas esas
actividades, y a buen seguro que alguna más, se
encuentra Alexis Calvo, joven músico valenciano,
pero que dedica muchísimo tiempo a preparar
coros.
Hoy nos acercamos a él y de la misma manera
él se acercará un poco a todos los coros federados.
1.- ¿Podrías presentarnos brevemente tu
biografía personal?
Soy un setabense nacido en Cuenca. Empecé
a estudiar clarinete con 7 añitos en la Música Vella
de Xàtiva y aunque acabé la carrera con buenas
notas siempre tuve claro que las asignaturas que
me llenaban estaban más en la línea del análisis y
de la dirección que en la instrumental. En este
sentido tuvieron mucha culpa algunos profesores
excelentes que encontré por el camino como D.
Luis Blanes en armonía, D. Francisco Tamarit en
Contrapunto y Fuga. Estudié también composición,
de hecho soy premio extraordinario en composición
e instrumentación, pero a esas alturas ya tenía
clarísimo que lo mío era la dirección.
Realicé mis estudios de dirección en Valencia
con dos directores por todos conocidos, Manuel
Galduf en orquesta y Eduardo Cifre en coros y
después me especialicé en dos mundos
aparentemente antagónicos aunque muy próximos
en la realidad como son la música barroca y la
música contemporánea de la mano de dos
especialistas de mucho prestigio, Helmuth Rilling
y Arturo Tamayo. Los cuatro han sido una gran
influencia para mi, con los cuatro guardo una
amistad muy respetuosa y algo de los cuatro hay
en mi forma de entender la dirección.
2.- ¿En la actualidad, qué proyectos
musicales desarrollas?
En estos momentos estoy centrado en la
preparación de un concierto para el festival Tárrega
de Benicàssim donde estrenamos una obra para
guitarra de Vicente Roncero (encargo del IVM en
conmemoración del centenario de la muerte de
Francisco Tárrega). Estoy también estudiando Los
Troyanos de Berlioz, ópera con la que empieza la
temporada en el Palau de les Arts y preparando
para 2010 un ciclo de cantatas de Bach y un ballet
como proyectos más destacables.
3.- ¿Has tenido alguna experiencia como
director de coros no profesionales?
Realmente muy poca. Tengo mucha práctica
con agrupaciones amateurs instrumentales pero
por suerte o por desgracia los coros que he dirigido
han sido siempre muy buenos. Mi única experiencia
continuada con coros no profesionales es el Mesías
participativo, proyecto con el que llevo colaborando
ya cuatro años, este será el quinto.
4.- Hablando en concreto el Mesías
Participativo, ¿Qué tipo de trabajo se hace con
las personas individuales que se apuntan, y
cómo es posible empastar todas esas voces?
Muy buena pregunta (risas). Cada año cuando
me junto con Piru para seleccionar las voces nuevas
y comenzar los ensayos me digo a mi mismo que
es una locura abordar un oratorio tan difícil como
el Mesías con gente con una formación tan dispar.
Los hay con mucha experiencia coral, los hay con
ninguna; los hay con nociones básicas de música,
los hay que apenas pueden seguir su partitura; los
hay con un instrumento vocal fantástico y los hay
con muy poquita voz… Pero el caso es que al final
el resultado es extraordinario y no es casualidad
porque vamos a empezar ya el sexto encuentro y
los conciertos han ido siempre de maravilla.
La verdad es que esta gente compensa la
falta de experiencia con un esfuerzo y una ilusión
cantando que no siempre se encuentra en el mundo
profesional.
5.- ¿Qué tipo de diferencias hay cuando
se trabaja con coros profesionales como el de
la ópera?
La diferencia es que en un coro profesional
todo va mucho más rápido. Los cantantes son muy
buenos músicos y muy experimentados por lo que
la lectura y el trabajo de las obras se hace a
velocidad de vértigo. Todo esto se multiplica en
un teatro de ópera donde los cantantes además son
actores y tienen que realizar ensayos de escena,
pruebas de vestuario, maquillaje, etc…
6.- Desde mayo estás colaborando con el
Cor de la Generalitat… ¿qué aspectos te han
impresionado más del Coro?
31
Nostres Compositors
ALEXIS CALVO
Dentro de nuestro panorama musical coral,
Alexis Calvo seguramente es un director poco
conocido. Sin embargo bajo su dirección
se encuentran varios de los proyectos
musicales más interesantes que se
llevan a cabo. Es probable que alguno
de vosotros haya participado en los
conciertos participativos de El
Mesías de Haendel, puede que
alguno de nuestros hijos haya
participado en la Trobada Com
Sona l’ESO, que reúne a más de
mil músicos estudiantes de
secundaria. Y por último,
también muchos de nosotros
habremos asistido a alguna
representación de ópera
en el Palau de Les Arts.
Pues bien, en todas
esas actividades, y a
buen seguro que
alguna más, se
encuentra Alexis
Calvo, joven músico valenciano, pero que dedica
muchísimo tiempo a preparar coros.
Hoy nos acercamos a él y de la misma manera
él se acercará un poco a todos los coros federados.
1.- ¿Podrías presentarnos brevemente tu
biografía personal?
Soy un setabense nacido en Cuenca. Empecé
a estudiar clarinete con 7 añitos en la Música Vella
de Xàtiva y aunque acabé la carrera con buenas
notas siempre tuve claro que las asignaturas que
me llenaban estaban más en la línea del análisis y
de la dirección que en la instrumental. En este
sentido tuvieron mucha culpa algunos profesores
excelentes que encontré por el camino como D.
Luis Blanes en armonía, D. Francisco Tamarit en
Contrapunto y Fuga. Estudié también composición,
de hecho soy premio extraordinario en composición
e instrumentación, pero a esas alturas ya tenía
clarísimo que lo mío era la dirección.
Realicé mis estudios de dirección en Valencia
con dos directores por todos conocidos, Manuel
Galduf en orquesta y Eduardo Cifre en coros y
después me especialicé en dos mundos
aparentemente antagónicos aunque muy próximos
en la realidad como son la música barroca y la
música contemporánea de la mano de dos
especialistas de mucho prestigio, Helmuth Rilling
y Arturo Tamayo. Los cuatro han sido una gran
influencia para mi, con los cuatro guardo una
amistad muy respetuosa y algo de los cuatro hay
en mi forma de entender la dirección.
2.- ¿En la actualidad, qué proyectos
musicales desarrollas?
En estos momentos estoy
centrado en la preparación de un
concierto para el festival Tárrega
de Benicàssim donde estrenamos
una obra para guitarra de Vicente
Roncero (encargo del IVM en
conmemoración del centenario
de la muerte de Francisco
Tárrega). Estoy también
estudiando Los Troyanos de
Berlioz, ópera con la que
empieza la temporada en el
Palau de les Arts y
preparando para 2010
un ciclo de cantatas
de Bach y un ballet
como proyectos
más destacables.
3.- ¿Has
tenido alguna experiencia como director de
coros no profesionales?
Realmente muy poca. Tengo mucha práctica
con agrupaciones amateurs instrumentales pero
por suerte o por desgracia los coros que he dirigido
han sido siempre muy buenos. Mi única experiencia
continuada con coros no profesionales es el Mesías
participativo, proyecto con el que llevo colaborando
ya cuatro años, este será el quinto.
4.- Hablando en concreto el Mesías
Participativo, ¿Qué tipo de trabajo se hace con
las personas individuales que se apuntan, y
cómo es posible empastar todas esas voces?
Muy buena pregunta (risas). Cada año cuando
me junto con Piru para seleccionar las voces nuevas
y comenzar los ensayos me digo a mi mismo que
es una locura abordar un oratorio tan difícil como
el Mesías con gente con una formación tan dispar.
Los hay con mucha experiencia coral, los hay con
ninguna; los hay con nociones básicas de música,
los hay que apenas pueden seguir su partitura; los
hay con un instrumento vocal fantástico y los hay
con muy poquita voz… Pero el caso es que al final
el resultado es extraordinario y no es casualidad
porque vamos a empezar ya el sexto encuentro y
los conciertos han ido siempre de maravilla.
La verdad es que esta gente compensa la
falta de experiencia con un esfuerzo y una ilusión
cantando que no siempre se encuentra en el mundo
profesional.
30
Activitats Nostres Cors
Celina,RobertExpert,Ruth,Jacobo,CURSOJOSEMARTI2009(LLIRIA-Valencia)
Desde hace cinco años viene desarrollándose el
curso de formación musical José Martí. Hemos
podido contactar con su coordinador para dar a
conocer las novedades para este año:
Su nombre suena como una ópera de Haendel.
Sí, es cierto (sonríe). Reconozco que es un
nombre peculiar, me gusta muchísimo. En la Roma
de entonces se produjeron importantes avances,
sobre todo en sociedad.
Este año se celebra el 5º aniversario del CURSO
JOSE MARTI. Antes de nada quiero preguntarle
de donde viene el nombre:.
José Martí Ramos fue mi abuelo materno. Su
gran pasión era la guitarra, algo que heredé
genéticamente. Decidí ponerle este nombre al curso
por marketing y, aunque, resulta inevitable hacer
mención al poeta cubano, le aseguro que la decisión
tomada es una combinación de muchas cifras.
¿Cómo empezó el curso?
Teníamos previsto un concierto en Denia dentro
de la Semana Internacional de la Música. Momentos
antes coincidí con unos amigos que asistían al
recital, iban acompañados de Miguel Zanetti y me
lo presentaron. Siempre me sentí atraído por sus
discos y se lo dije. El pianista aprovechaba a
menudo para visitar este municipio. Luego nos
vimos en más ocasiones y surgió en mí la idea. Al
poco tiempo se la expuse y me dio su aceptación.
Entonces el CURSO JOSE MARTI lo impulsó
y conformó Miguel Zanetti.
Sí. También contacté con el pianista Santiago
Casero. Miguel tenía muy en consideración a este
discípulo suyo y me indicó su deseo de trabajar
con él.
¿No le parece raro que un curso de canto se
funde a partir de dos pianistas?
En absoluto. Quiero aclarar también que no es
solo de canto, es un curso musical especializado
donde ciertamente se aprende técnica e
interpretación de esta asignatura; al año siguiente
hablé con la catedrática valenciana Ana Luisa
Chova y empezamos a trabajar juntos, ella fue la
primera profesora de técnica vocal. Al paso del
tiempo se han ido incorporando más profesores a
la plantilla.
Quién elige el profesorado del curso.
El coordinador.
¿De qué forma?
Me intereso por un cantante o instrumentista,
observo su técnica, me fijo en su pedagogía, y sobre
todo en lo que me llega de él (lo que me transmite).
Le sigo la pista durante años, entonces un buen
día le llamo por teléfono. Quedamos y comemos
juntos.
Hay un proverbio árabe que dice: “Si quieres
conocer a alguien verdaderamente solo tienes que
ver su forma de comer”
Ahora que lo dice yo tengo mucho de árabe, por
los rasgos. (Sonríe); comer es un instinto, forma
parte de la supervivencia y de entre todos es el más
socializado.
De manera cierta, usted debe ser una persona
muy exigente.
Soy exigente. Cuando trabajas con profesionales
de referencia internacional la tarjeta visible es tu
capacidad de trabajo. No puedes pedir cosas a
alguien que tú no alcances a poder hacer, por ello
soy exigente conmigo. Referente al listón, no lo
pone nadie, aparece.
29
Activitats Nostres Cors
CURSO JOSE MARTI (2005-2010)
ENTREVISTA A JULIO CESAR MARTI, COORDINADOR
Desde hace cinco años viene desarrollándose el
curso de formación musical José Martí. Hemos
podido contactar con su coordinador para dar a
conocer las novedades para este año:
Su nombre suena como una ópera de Haendel.
Sí, es cierto (sonríe). Reconozco que es un
nombre peculiar, me gusta muchísimo. En la Roma
de entonces se produjeron importantes avances,
sobre todo en sociedad.
Este año se celebra el 5º aniversario del CURSO
JOSE MARTI. Antes de nada quiero preguntarle
de donde viene el nombre:.
José Martí Ramos fue mi abuelo materno. Su
gran pasión era la guitarra, algo que heredé
genéticamente. Decidí ponerle este nombre al curso
por marketing y, aunque, resulta inevitable hacer
mención al poeta cubano, le aseguro que la decisión
tomada es una combinación de muchas cifras.
¿Cómo empezó el curso?
Teníamos previsto un concierto en Denia dentro
de la Semana Internacional de la Música.
Momentos antes coincidí con unos amigos que
asistían al recital, iban acompañados de Miguel
Zanetti y me lo presentaron. Siempre me sentí
atraído por sus discos y se lo dije. El pianista
aprovechaba a menudo para visitar este municipio.
Luego nos vimos en más ocasiones y surgió en mí
la idea. Al poco tiempo se la expuse y me dio su
aceptación.
Entonces el CURSO JOSE MARTI lo impulsó
y conformó Miguel Zanetti.
Sí. También contacté con el pianista Santiago
Casero. Miguel tenía muy en consideración a este
discípulo suyo y me indicó su deseo de trabajar
con él.
¿No le parece raro que un curso de canto se
funde a partir de dos pianistas?
En absoluto. Quiero aclarar también que no es
solo de canto, es un curso musical especializado
donde ciertamente se aprende técnica e
interpretación de esta asignatura; al año siguiente
hablé con la catedrática valenciana Ana Luisa
Chova y empezamos a trabajar juntos, ella fue la
28
primera profesora de técnica vocal. Al paso del
tiempo se han ido incorporando más profesores a
la plantilla.
Quién elige el profesorado del curso.
El coordinador.
¿De qué forma?
Me intereso por un cantante o instrumentista,
observo su técnica, me fijo en su pedagogía, y
sobre todo en lo que me llega de él (lo que me
transmite). Le sigo la pista durante años, entonces
un buen día le llamo por teléfono. Quedamos y
comemos juntos.
Hay un proverbio árabe que dice: “Si quieres
conocer a alguien verdaderamente solo tienes que
ver su forma de comer”
Ahora que lo dice yo tengo mucho de árabe,
por los rasgos. (Sonríe); comer es un instinto,
forma parte de la supervivencia y de entre todos
es el más socializado.
De manera cierta, usted debe ser una persona
muy exigente.
Soy exigente. Cuando trabajas con profesionales
de referencia internacional la tarjeta visible es tu
capacidad de trabajo. No puedes pedir cosas a
alguien que tú no alcances a poder hacer, por ello
soy exigente conmigo. Referente al listón, no lo
pone nadie, aparece.
¿Que conclusión saca del curso durante estos
años?
Los cantantes, no solo en el ámbito musical,
son personas muy formadas y tienen claro el camino
que desean recorrer superando en este apartado
a muchos instrumentistas. Esto ocurre
principalmente por la muda de la voz, pues cuando
una persona empieza a estudiar la carrera de canto
ya es bastante adulta. A cierta edad y con la
colaboración de los padres se puede hablar sobre`
trazar un camino´ que te guste, luego solo queda
lo más fácil que es trabajar durísimo; Sacando
conclusiones del curso le diré que tengo un recuerdo
grato de todos los alumnos porque, entre otros
atributos, han demostrado tener capacidad y
valentía, absolutamente todos.
Activitats Nostres Cors
ALLEGRO DE CINE
La Coral Alegro de la ONCE, continúa realizando
un imparable y singular proyecto de crecimiento
coral y humano. El pasado día 1 de diciembre hizo
la presentación de su quinto CD con once temas
arreglados para coro de música de bandas sonoras
de películas. La sala Iturbi del Palau de la Música
acogió dicho concierto, que estuvo dirigido por Juli
Hurtado y en el que pudimos apreciar el entusiasmo
y la calidad que pone este coro en cada uno de sus
proyectos.
XIV CONCERT D’ESTIU
DEL COR DE LA VILA
El sábado 4 de julio de 2009, a las 22:30
horas se celebró la XIV edición del concierto
Música a l’Estiu a Godella, que tuvo lugar
en la Llotgeta del Cristo de la Pau. Este
concierto se ha convertido en Godella en
toda una institución, pues ya con una
temperatura veraniega, el Cor de la Vila
ofrece un concierto que recoge mucho del
trabajo realizado a lo largo del año.
de la Vila ofreció un programa de “Música
de Película” que deleitó al público asistente.
Entre las obras interpretadas destacaron se
ofrecieron obras de las películas: La Misión,
Cinema Paradiso, Desayuno con diamantes,
Muerte en Venecia, La lista de Schindler o
West Side History, entre otras.
Bajo la dirección de Amparo Roig Carsí,
y acompañados por Javier Feltrer como Saxo
soprano y Roberto Capella al Piano, el Cor
27
Activitats Nostres Cors
CONCIERTO SOLIDARIO DEL COR DE
LA CANYADA
Para celebrar el 20 aniversario de la
asociación VALENCIAÊACOGE, ONG
de ayuda al emigrante, dicha asociación
preparó un concierto multicultural en el
que participó el Cor de la Canyada. El
paraninfo de la Universidad Politécnica de
Valencia, acogió la tarde del 4 de diciembre
a tres entidades musicales bien diferentes,
pero que acabaron hermanadas por la
música: El Cor de la Canyada, el Coro del
Centro Cultural Islámico de Valencia y el
Grupo de Jóvenes Musulmanes de
Valencia.
26
La asociación Valencia-Acoge, es una
entidad que ofrece servicios de
asesoramiento legal, inserción sociolaboral,
integración educativa, alojamiento temporal
y sensibilización de la sociedad hacia el
problema que padecen los emigrantes. En
dicho concierto, se pudo ver una muestra
del trabajo musical de las diversas culturas
y cómo la música, ese lenguaje universal,
hace de puente entre todas las culturas.
Activitats Nostres Cors
De manera, que en la gala de clausura del domingo, los seis grupos invitados actuaron todos
juntos en una concierto de altísimo nivel interpretativo. Una vez más, la organización con el
ayuntamiento al frente y la Coral Francisco Vallejos consiguieron hacer de Torrevieja un referente
de la música coral.
PROGRAMA:
XXIII ENCUENTRO
CORAL DE TORREVIEJA
25
Activitats Nostres Cors
XXIII ENCUENTRO CORAL DE
TORREVIEJA
La edición del encuentro coral de Torrevieja
del 2009 ha vuleto a ser espectacular. Entre los
días 13 al 16 de abril, se vivió un largo fin de
semana coral con cuatro días de conciertos y
las actuaciones de siete agrupaciones corales
procedentes de toda Europa. Este año, el
concierto de apertura se realizó la noche del
jueves y estuvo a cargo de los anfitriones, la
Coral Francisco Vallejos de Torrevieja. A partir
de ese día, el Teatro-Auditorio acogió todos los
24
conciertos nocturnos en los que actuaron
primeramente el grupo “Vocal 5” de Soria,
“L’Almodí, Cor de Cambra” de València, i el
“Lund Chamber Choir” procedente de la ciudad
de Lund, Suecia en la noche del viernes. En la
gala del sábado actuaron los grupos “Voices
Unlimited” de Salzburgo, Austria; el Coro “Città
di Roma”, procedente de Italia y el Coro
Femenino Virgo, junto con la Orquesta de la
Universidad de Vilnius, procedentes de Lituania.
Activitats Nostres Cors
"EL CORO LILLO JUAN EN LAS FIESTAS
DE MOROS Y CRISTIANOS"
El pasado domingo 19 de Abril el coro Lillo
Juan de la Asociación Cultural Ball i Art tuvo
el honor de acompañar al Capitán y
Abanderado General del Bando Moro
(perteneciente a la comparsa Tuareg), en su
entrada por las calles de San Vicente del
Raspeig (Alicante) cantando en directo la
marcha "Paco y Carmen" compuesta por D.
Francisco Amat y acompañados por la Banda
"La Armonía".
Para todos nosotros, incluida nuestra
directora Patricia Peinado Brotons era un
importante reto, pues nunca en nuestro pueblo
se había hecho algo igual, cargados de mucha responsabilidad y algo de miedo al principio, aquí
nos veis montados en la plataforma haciendo lo que más nos gusta, cantar y conseguir que ese
día haya sido especial e inolvidable para todos. Al final vencimos el miedo y pudimos ofrecer
un buen espectáculo. Gracias a todos los que confiaron en nosotros.
CORO DEL COLEGIO MARNI
ACTÚA EN DISNEY Y FUTUROSCOPE
La Pasada Semana Santa, el
coro del colegio Marni que
pertenece a la Asociación cultural
Coro y Rondalla del Colegio
Marni, realizaron dos conciertos
en tierras francesas. El primero fue
en Disneyland París en el teatro
Fantasy Festival Stage, llevando
la música coral valenciana a tierras
francesas, así como melodías de
diferentes lugares del mundo. El
concierto fue todo un éxito, tanto
de público como de calidad musical, luego pudieron disfrutar de todas las atracciones del parque.
El segundo concierto se realizó en el parque temático Futuroscope en el Teatro Optique, al
igual que en el anterior el público disfrutó del buen hacer musical del grupo y de diferentes
melodías valencianas, españolas y del folklore de otros países. Los componentes del coro hicieron
participar al público asistente con sus canciones de una forma interactiva, rompiendo así las
barreras del idioma ya que la música es un idioma universal. Los directores musicales de esta
Asociación coral son los profesores responsables de música del colegio Marni José Luis Saíz y
José Ramón Peinado.
23
Activitats Nostres Cors
UN ANY DE LA
CORAL POLIFÒNICA
CIUTAT D’ALZIRA
Estimats amics de la Federació de Cors: Des
d’aquestes ratlles volem presentar-vos a la
nostra coral. El calendari d'activitats de la Coral
Polifònica Ciutat d'Alzira, agrupació amateur
des de la seua fundació en 1986, ho podem
resumir així: al Gener preparem algunes
partitures noves que ens serviran per enriquir
el nostre repertori tant del cant popular com
de la polifonia religiosa, que es la nostra
especialitat.
La primera activitat la tenim en la festa de
la Mare de Déu de la
Murta, la
CANDELARIA. Una missa a quatre veus i
una Ave Maria, a capella, de les diverses que
tenim al nostre repertori, adornen la celebració.
Al Març preparem el Concert de Setmana
Santa i col·laborem en l'esplendor dels festes
falleres amb la “Missa Pontificalis” de L.
Perossi i la interpretació, al final de la mateixa,
del cor de Nabucco, “Va pensiero” de Verdi.
A l'Abril, obrim com a pòrtic de la Setmana
Santa amb el CONCERT SACRE en la
Parròquia de Sant Joan, que compartim amb
una altra coral amiga i amb les millors partitures
que tenim en el nostre repertori. També hem
començat des de fa tres anys una activitat que
consisteix en la interpretació de motets en els
diferents DOSSELS tradicionals de la Setmana
Santa Alzirenya. El cant polifònic religiós sona
en el silenci d'eixes nits com autèntiques
oracions de vigília esperançada amb la Pasqua.
Maig l’iniciem amb una Missa a la Llar
Teresa Jornet a la Mare dels Desemparats i
amb un mini concert de cançons populars
dedicat a les persones majors. Així ja anem
preparant el CONCERT DE PRIMAVERA del
mes de Juny i al qual també invitem a una coral
amiga.
22
Al Juliol assagem i tanquem el mes amb la
Missa Solemne als Sants Bernat, Maria i Gracia,
PATRONS d'Alzira. A l'Agost, descansem. Al
Setembre, assagem i actuem en la Missa
solemne a la Patrona d'Alzira, la Mare de Déu
del Lluch.
A l'Octubre, i Novembre, preparem dos
actuacions importants per a la nostra coral:el
CONCERT DE NADAL que compartim amb
una altra coral i el solemne TEDÈUM del dia
30 de Desembre, en la commemoració de
l'Alliberament d'Alzira pel Rei Jaume I. En
aquest acte ja hem interpretat el de Manuel
Climent, el Gregorià i el Guaraní.
Totes aquestes activitats les adornem amb
algunes contractacions per a bodes i festes, en
els quals sol ser l'estrela el “Pater Noster”
d'Ernesto Artal.
Tot un any construït a poc a poc, durant els
dimarts i dijous de cada setmana, de 22 a 24
hrs. en els quals, a mes de disfrutar cantant,
ens rejovenim, participem en la vida de la
ciutat, evitem la pèrdua de memòria i aportem
art i cultura als nostres conciutadans.
La nostra Coral està coordinada per Jorge
Palau com a president de l’entitat cultural i per
Jose Luis Palomares com director i mestre
d'una coral, la mitja d'edat de la qual ja és per
a considerar.
Coral Polifònica
Ciutat d´Alzira
Activitats Nostres Cors
CONCIERTO SEMANA SANTA DE LA
CORAL “MARE DE DÉU DELS SOCORS”
Dentro de los actos organizados por la
Junta Central de Semana Santa de
Benetússer, la Coral “Mare de Déu dels
Socors” ofreció un concierto de música
sacra el 4 de abril en la parroquia de
Nuestra Señora del Socorro. Este
concierto se enmarcó dentro del programa
de celebraciones de la Semana Santa, y
fue el preámbulo al Pregón, con el que
arrancan todos los actos programados
por la Junta Central de Semana Santa.
En el concierto el Coro interpretó obras
de polifonía religiosa de grandes maestros
como Michael Haydn, N. Rimsky
Korsakov o G. Tartini, entre otros
destacados compositores. La coral cuenta
con casi 200 conciertos desde su fundación en 1987, bajo la dirección de su fundador Miguel
Pons García.
XXI Festival Coral de Quart
Quart de Poblet no ha deixat de tindre
molta i bona música coral enguany. El
Festival organitzat per l’Orfeó Veus Juntes
ha arribat a la important fita de la seua XXI
edició, i sempre con un gran nivell de
qualitat. El 2 de maig, a l’església de la
Puríssima Concepció, de Quart de Poblet,
poguérem assistir a la presentació en
València de la Coral Cantiga de Barcelona,
una prestigiosa coral que va oferir un
programa de polifonia sacra policoral, es a
dir, polifonia religiosa a més de quatre veus,
o bé per a doble cor a l’estil renaixentista
venecià (cori spezzati) o bé amb divisi de
cadascuna de les parts.
Basada en l’estereofonia que ens ofereix
la policoralitat i en les diverses possibilitats
que ens obri amb relació a la col·locació
del cor i dels coralistes respecte del públic
oferint a l’audiència uns efectes sonors
originals, diversificats i sorprenents. El
programa que interpretaren va ser “Ave
regina coelorum” de T. L. de Victoria,
“Regina coeli lætare” de J. Cererols, “Hear
my Prayer o Lord” de H. Purcell la “Missa
en mi bemol major”, op. 109 de J.
Rheinberger, i “l’Ave Maria”, op. 23/2 de
F. Mendelssohn amb Victor Valls, a l’orgue
i dirigits per Josep Prats.
21
Activitats Nostres Cors
III ENCONTRE NACIONAL
DE CORS DE LA VALLDIGNA
Coral Polifònica Marinyen de Tavernes de la Valldigna
Cor Aquae d’Amposta
Cor de Cambra Quinzedemarç
Cor Cantus Firmus de Centelles
El passat estiu, la nit del 4 de juliol, es va
realitzar el tercer encontre coral de la Valldigna
organitzat pel Cor de Cambra Quinzedemarç i
on es va trobar amb tres altres corals, la Coral
Polifònica Marinyen de Tavernes de la Valldigna
i dos corals convidades de Catalunya com van
ser el Cor Aquae d’Amposta i el Cor Cantus
Firmus de Centelles.
20
Un marc incomparable com és el Reial Monestir
de Santa Maria de la Valldigna va acollir una
magnífica vetlada coral que va contar amb la
col.laboració de la Mancomunitat de la
Valldigna i la Fundació Jaime II el just. Cada
coral va interpretar quatre obres, amb peces de
polifonía i obra popular i tots junts oferiren un
homentage a A. Dvorak cantant tots plegats el
Cant Comú.
Activitats Nostres Cors
La Universitat recupera el compositor
Salvador Giner en el concert d’obertura
La Universitat de València inicià el seu curs
acadèmic amb un concert d'obertura que enguany
tindrà lloc el dia 14 d'octubre a les 20.15 hores a
la Sala Iturbi del Palau de la Música de València.
En aquesta ocasió i sota l'epígraf Obres de Salvador
Giner recuperades a l'arxiu de la Societat Coral
El Micalet, la Universitat presentà al públic quatre
obres recuperades de l'insigne compositor valencià.
La intenció de presentar obres pràcticament inèdites
apareix, segons Galbis, "quasi com una obligació,
ja que Giner, a més de ser un dels compositors
valencians més coneguts de la seua època, ha quedat
com a referent en la música espanyola de les últimes
dècades del segle XIX i primers anys del XX. En
realitat, després de la seua mort s'ha interpretat un
nombre molt reduït d'obres de les més de quatrecentes que integren el seu corpus creatiu".
Amb motiu de la preparació del centenari de la
mort de Salvador Giner Vidal, que tindrà lloc l'any
2011, el concert d'obertura d'aquest curs s'emmarca
en el projecte de recuperació del patrimoni musical
de Salvador Giner (1832-1911), impulsat per la
Societat Coral El Micalet, de la qual Giner fou
fundador, desenvolupat pel Patronat d'Activitats
Musicals de la Fundació General de la Universitat
de València i finançat per l'Ajuntament de València.
El director de l'Orquestra Filharmònica de la
Universitat, Cristóbal Soler, coincideix en el
diagnòstic: "Suposa un honor per a la Universitat
recuperar la música de Salvador Giner. En aquest
concert recuperem peces pràcticament
desconegudes, segurament no s'han interpretat des
de la seua estrena, cosa que contribuirà a conèixer
l'àmplia producció d'aquest important creador."
Fruit de cinc anys de treball conjunt, la Universitat
ha programat aquest concert amb quatre obres de
Salvador Giner que s'han recuperat en el marc del
projecte de recuperació dut a terme per les tres
institucions i dirigit pel musicòleg Vicente Galbis.
"La base d'aquesta activitat és, precisament, el llegat
de les partitures i altres tipus de documents que el
compositor llegà al Micalet i que la Societat Coral
ha conservat durant dècades". Per a Galbis, un
"element imprescindible del projecte és la
recuperació i la difusió pública de diverses obres
de Giner que no s'han interpretat des de la mort de
l'autor valencià. Es pretén, a més, que siguen obres
llegades pel compositor al Micalet i que il·lustren
parcel·les poc conegudes de la seua producció
musical".
El concert va estar dividit en dues parts, una
eminentment orquestral i una altra simfònic-coral,
i pretén mostrar, la gran versatilitat del músic
valencià, capaç de tocar tots els gèneres, des dels
motets corals a la música simfònica, passant per
les diferents vessants de la música escènica, amb
òperes i sarsueles.
A més, i atès que aquest concert s'emmarca en el
projecte de recuperació del patrimoni musical de
Salvador Giner (1832-1911), impulsat per la Societat
Coral El Micalet, l'Orquestra Filharmònica de la
Universitat de València i l'Orfeón Universitario de
Valencia estaran acompanyats per músics de les
agrupacions corals i simfòniques d'aquesta societat,
com són la Coral Giner i la Jove Orquestra Salvador
Giner.
19
Activitats Nostres Cors
Coral Santísima
Trinidad de Valencia
CONCERT
HANDEL -JENKINS
2009
La Coral Santísima Trinidad de Valencia
dirigida per Carmina Moreno, va organitzar al
mes de juny un interessante programa de
concerts anomenat Händel-Jenkins. El dia 21
de juny actuaren a la Casa de la Cultura de
Bétera i el 24 de juny al teatre Capitolio de
Godella, acompanyats per l’orquestra “Música
Cordis” baix la direcció de Carlos Marquina
Domínguez, presentant un concert homenatge
a dos compositors separats per més de doscents anys, però que tenen en comú l'haver
aconseguit el reconeixement del seu públic.
de què forma part sens dubte. El gal·lés Karl
Jenkins (1944) és un músic prolífic. El seu èxit
va arribar amb el projecte Adiemus, música
que encarna el concepte global actual amb
orquestra simfònica, ritmes ètnics, cor, idioma
inventat i catalogat com a música culta i pop
al mateix temps. Amb ritmes que es repetixen
de manera persistent sense arribar al
minimalisme o música repetitiva, i una
harmonia tonal.
El mèrit de Händel (1685-1759) rau en haver
sigut modern i amb èxit en vida i després de
la seua mort. El motiu, la gran qualitat de la
seua música, capaç d'emocionar l'oient no
iniciat i al músic més experimentat. Esta qualitat
és pròpia i exclusiva dels grans compositors
El Programa va consistir en obres de Handel
en la primera part: Concerto Grosso Op.6 nº
1, Lascia ch’io pianga de l’ópera Rinaldo ,
Come And Trip It (L’Allegro) i Canticorum
Jubilo. En la segona part obres de Jenkins com:
Paladio Concerto grosso i Adiemus II.
18
Activitats Nostres Cors
La Coral Belles Arts de Sabadell
campió del Certamen Fira de Tots Sants
Coral Belles Arts de Sabadell
La Fira de 2009 va concloure amb el Certamen
Coral. Als 29 anys s’ha consolidat com un concurs
esperat i al temps desitjat, un certamen que a més,
es pot seguir a través de Ràdio Cocentaina i a través
d’internet. Tres van ser les corals participants
provinents del nord, centre i oest: Eskifaia Abesbatza
d’Hondarribia, Matrium Cantat de Madrid i Coral
Belles Arts de Sabadell, els tres grups competien
per un primer premi de 3.000 euros que a més, és
el passaport per participar en el Firacor, un segon
premi de 1.800 euros, un tercer de 1.200 euros i un
ansiat premi del públic dotat amb 600 euros.
Però el Certamen ha sigut molt més, perquè abans
del mateix, dos professors infantils de música, Manel
i Patricia (membres de Discantus) van passar pels
tres col·legis contestans fomentant el cant coral en
uns tallers per a xiquets que s’han convertit en una
activitat extraordinària i divertida per als menuts
que veuen com la seua veu és també un instrument.
Puntualment a les 7 del 7 de novembre s’obria el
teló del Centre de Cultura El Teular i ho feia amb
la presència d’un dels grans comunicadors de la
música: Fernando Argenta, conductor, durant molts
anys, del programa de Ràdio Clàssica “Clásicos
populares” i del programa televisiu “El Conciertazo”.
Va iniciar el Certamen la coral Eskifaia Abesbatza
dirigida per Gorka Aierbe, els bascs que sempre a
Cocentaina han triomfat; els segons en xafar
l’escenari varen ser els madrilenys, Matrium Cantat
dirigits per Javier Blanco i tancaren el concurs la
Coral Belles Arts de Sabadell. Els tres cors, obriren
la seua actuació amb “Melodia al vent”, una obra
composada exclusivament per al Certamen i que
tots els presents esperaven escoltar per la curiositat
de la mateixa, ja que com bé saben, la peça tenia
unes certes versemblances amb l’immortal “Paquito
el Chocolatero” unint-se així el Certamen als actes
organitzats per celebrar el centenari del naixement
de Gustavo Pascual. L’obra va ser encarregada al
compositor Ignacio Yepes sobre una bonica lletra
del poeta contestà Vicent Valls que evocava el
despertar i el sentir de la festa.
A l’hora del descans, el Certamen comptà enguany
amb la participació del cor de la Fecocova dirigit
per Ramón Gil Tárrega qui al temps era membre
del jurat.
El primer premi en desvetllar-se va ser el del públic
per el Matrium Cantat de Madrid, i els catalans, la
coral Belles Arts de Sabadell varen ser els guanyadors
d’aquesta edició.
Mari Nieves Pascual
17
Activitats Nostres Cors
VINT ANYS AMB TU…
De vegades, la vida ens ofereix alguns dies molt
bonics… De vegades, la vida, ens regala moments
inoblidables… El passat dissabte 24 d’Octubre, el
Cor de l’Eliana celebrava el primer concert
commemoratiu del seu vinté aniversari amb el títol
“Vint anys amb tu”… I, per l’ocasió, es va preparar
un preciós espectacle amb cançons corresponents
a alguns dels seus muntatges més representatius…
A l’Auditori de l’Eliana, plé d’amigues i amics,
i al llarg d’una hora i mitja es va fer un passeig en
el temps, recordant eixos treballs que li han donat,
al Cor de l’Eliana, el calificatiu de ser un cor
original, innovador i diferent… Amb una magistral
direcció de Juli Hurtado i amb l’extraordinària
participació al piano del nostre benvolgut Adrià
Gràcia, el Cor de l’Eliana va recordar, com deia el
programa, “les cançons que ens agrada cantar, que
ens han fet crèixer, que ens han fet somniar, que
han nascut amb nosaltres i ja son part de la nostra
història”…
Al llarg d’una hora i mitja el públic va poder
gaudir diferents cançons escrites per alguns músics
amics del Cor de l’Eliana… Així, al programa i
entre d’altres, hi havia inclosa una dolçíssima versió
16
de “Moon river” harmonitzada per Manuel Pérez
Gil, l’emotiva cançó “Mira quines històries”
pertanyent a l’espectacle “Caminem sense papers”
de Paco Medina, el tema “Poble” de la “Cantata
Jubilar” escrita per Antoni Ferrer i Vicent Roncero
amb motiu del 50 aniversari de l’Eliana com a
poble independent, el preciós bolero “Contigo en
la distància” amb una magistral harmonització de
Jesús Debón i les composicions de Vicent Rozalén
“T’estime tant” i “Els amants” sobre el poema, del
mateix nom, de Vicent Andrés Estelles…
En concloure el concert, unes sentides paraules,
ens vàren recordar l’importància que han tingut i
tenen, al Cor de l’Eliana, la seua presidenta Xelo
García i el seu director, l’estimat mestre i amic,
Juli Hurtado… Sense cap dubte, una altra nit màgica
de música i sentiments on, el Cor de l’Eliana, va
tornar a fer realitat la fantasia…
Vicent Rozalén
Activitats Nostres Cors
XXV ANIVERSARI
DE L’ESCOLA CORAL DE QUART DE POBLET
Al llarg de l’any 2009, l’Escola Coral de Quart
de Poblet ha realitzat una gran quantitat de
concerts i actes per a commemorar el XXV
aniversari de la seua creació. Des del concert
amb antics, festivals i concerts amb grans cors
amics. Hi ha que destacar l’organització del “I
Encuentro Mundial de Coros” amb la
participació dels cors “Gaudeamus Korala (de
Gernika – País Vasco), Coro Infantil UENSA
(de Isla Margarita – Venezuela) i la Coral Virelai
de la Escola Coral de Quart de Poblet (Valencia).
Un treball molt intens i que demostren la gran
tasca que realitza una de les nostres millors
escoles corals. Des de la Fecocova vos donem
l’enhorabona.
CARTA DE UNA EXCORALISTA
Cuando un día nos preguntaron a mi amiguita y a mi… “Si hicieran un coro de niños, ¿os apuntaríais
a cantar?” Sin duda dijimos: ¡¡¡Sí, claro!!! Y ciertamente no sabíamos lo que iba a significar esa
respuesta.
Dijimos SÍ a cantar, sin pensar que cuando hicimos la prueba de voz, nos llegó la carta de admitidas,
y se nos citó al primer ensayo el 3 de diciembre de 1983, iba a empezar esta Escola Coral que está
celebrando su 25 cumpleaños.
Dijimos SÍ a cantar, sin imaginar que significaría también un SÍ a reír, a jugar, a viajar, a conocer
personas, a hacer amigos de verdad, a compartir, a llorar, a aprender, a disfrutar, a crecer, a amar
la música, a amar la Escola Coral.
25 años han pasado. Muchos recuerdos y muchas historias que cada uno lleva dentro en su memoria.
25 años que han sido posibles gracias a muchas personas: En primer lugar, a nuestros padres y
familiares que nos han acompañado en los conciertos, nos han esperado, nos han despertado para
no llegar tarde a los ensayos, nos han aplaudido,… Al público de cada concierto, pues siempre nos
ha regalado un aplauso y una sonrisa.
A todos y cada uno de los 1.400 coralistas que han pasado por la Escola Coral, a los monitores, a
los directores, a las presidentas y a nuestro presidente Rafa.
A TODOS, GRACIAS Y FELIZ 25 ANIVERSARIO
Ana Monzó
15
Activitats Nostres Cors
XXV Aniversari
de La Coral Juvenil “Sant Sebastià”
La Coral Juvenil “Sant Sebastià” va ser fundada
l’octubre de 1984 per En Llorenç García Morillas,
Director Honorífic de l’entitat, amb el propòsit
d’acollir als components de la Coral Infantil
“Misericordia” que, una vegada superada l’edat de
14 anys, es veien obligats a deixar-la. El 23 de
desembre d’aquell mateix any va realitzar el seu
primer concert al II Certamen de Cançons
Nadalenques organitzat per la Coral Infantil
“Misericordia”, certamen en què ha continuat
participant tots els anys.
Al llarg d’aquests 25 anys, la coral ha realitzat
nombrosos concerts per la Comunitat Valenciana,
Catalunya, País Basc, Cantabria, Navarra, Aragó,
Múrcia, Andalucía i Castella la Manxa, i ha sortit
fora d’Espanya actuant al sud de França. Anualment
participa als Festivals de Cors que la Federació de
cors de la Comunitat Valenciana organitza des de
1999.
La Coral Juvenil “Sant Sebastià” ha participat
als més importants festivals corals d’àmbit estatal,
com ara al Certamen de la Canción Marinera de
San Vicente de la Barquera (Cantabria) els anys
1985 i 1989, el festival de la Canción Aragonesa
para masas corales de Ejea de los Caballeros
(Zaragoza) al 1987, 1988 i 1998, el XXXIV
Certamen Internacional de Habaneras y Polifonia
de Torrevieja (Alacant) l’any 1988, el Certamen
de la Canción Marinera Juvenil de Portugalete
14
(Biscaia) al 1992 on aconsegui el tercer premi i al
1993 i el Certamen Nacional de Villancicos y
Polifonia “Villa de Rojales” (Alacant) al 1997.
L’any 1999 va asistir al XIX Certamen de Habaneras
de Totana (Múrcia) i al XIX Certamen Coral “Fira
de Tots Sants” de Cocentaina (Alacant). El 15
d’octubre de 1994, en la celebració del seu 10è
aniversari, interpretà juntament amb totes les corals
i banda de música de Vinaròs i una coral de
Benicarló l’extraordinària obra Carmina Burana de
Carl Orff.
L’any 2002, i sota la direcció de Pietat Gandia
i Judith Ferreres es crea la secció jove de la coral
juvenil per tal d’acollir als xiquets i xiquetes de 12
anys que acabaven l’escolaritat obligatòria i es
veien obligats a abandonar les seues corals infantils.
El passat any 2004 i en motiu de la celebració del
seu 20è aniversari, la Coral Juvenil Sant Sebastià
va organitzar a Vinaròs la VI trobada de Cors de
la Comunitat Valenciana, un gran aplec coral que
va reunir a una 30 de corals.
Dels darrers mèrits de la coral, cal destacar el
primer premi del concurs de nadales organitzat per
l’associació belenística del Baix Maestrat i la
participació en el Dia Valencià del cant coral com
a representant de la província de Castelló l’any
2007. Actualment el director de la Coral Juvenil
Sant Sebastià és Carlos Vives, la subdirectora Judith
Ferreres i la presidenta Pietat Gandia.
Activitats FECOCOVA
DIA VALENCIA DEL CANT CORAL
El mes d’octubre, mes de les celebracions oficials
de la Comunitat Valenciana és també el mes de les
celebracions corals de la Federació. I com dia de
reconeixement a totes les corals que realitzen aquesta
important faena. La Federació de Cors de la
Comunitat Valenciana, eix vertebrador de les
agrupacions corals valencianes verdaders focus
d'irradiació cultural-, ha instituït el Dia Valencia del
Cant Coral com a reconeixement generalitzat a tots
els cors valencians i als coralistes que anònimament
i desinteressadament fan possible la puixança de la
música coral. La sala de la Beneficència de València
va acollir aquesta edició amb la participació de les
corals: Sant Jaume de Vila-real, Grup Polifònic Ars
Nova de Xàbia i Orfeó Borja de Gandia, en
representació deis cors de cadascuna de les tres
províncies germanes.
El cant coral ha segut una de les manifestacions
més antigues del esser humà, en la seua necessitat
d'expressar els seus sentiments i vivències en forma
col lectiva, a través del instrument més pròxim i
immediat que posseeix: la seua pròpia veu. Hem de
contribuir a mantindre viva la flama que alimenta
la nostra expressió, legat preciós que ens han deixat
els nostres antecessors i que nosaltres, directors,
dirigents i coralistes, hem pres com a fonament deis
nostres particulars projectes existencials entorn del
cant col·lectiu.
Coral Sant Jaume de Vila-Real dirigit per Alfredo
Sanz Corma presentà obres actual de música pop
ben conegudes.El Grup Polifònic Ars Nova de Xàbia
dirigits per Tere Erades i Sart va interpretar dos
obres de folklore popular i altres dos obres de musica
pop, harmonitzades per la mateixa directora. L’Orfeó
Borja de Gandia, dirigit per Isidro Alemany Sanchis
va interpretar obres de cantautors (Raimon, Serrat),
més l’Agnus Dei de Barber. I per tancar el Cor
Fecocova baix la direcció de Josep Ramon GiITárrega va interpretar una primera part d’obres
sacres contemporànies i una segona part folklore
valencià, a més de l’estrena de l’obra guanyadora
del X concurs de composició “De tu canción
marinera” de Javier Costa Ciscar.
NADAL AL CARRER: ENTRE LLUVIA Y VILLANCICOS
El domingo 13 de diciembre se volvió a celebrar
una de las actividades más entrañables de las que
organiza la Federació de Cors. Ya casi con las fiestas
navideñas en la puerta, veinte coros de la Federación
salieron a las calles de la ciudad de Valencia para
ofrecer conciertos en diferentes lugares públicos de
la ciudad.
Canto Común, que en lugar de realizarlo en la puerta
de la Basílica de Nuestra Señora de los
Desamparados, fue albergado por la Catedral. Allí
todos los coros conjuntamente interpretaron “Adeste
Fideles” arreglado por Reading y “Noche de paz”
de Grüber. La dirección del canto común corrió a
cargo de un director elegido mediante sorteo.
Especialmente centrado en “Ciutat Vella” y sus
calles, los alrededores de la catedral, la Plaza de la
Virgen, la plaza de San Lorenzo de les Corts
Valencianes, la porta del Palau de la Generalitat o
la Plaça de Sant Jaume, o el centro arqueológico
L'Almoina, fueron los improvisados escenarios de
nuestros coros. En ellos se interpretaron obras
populares, y por supuesto villancicos y
“nadalenques” tradicionales, un repertorio que
encandiló al improvisado público que, atraído por
las voces, se paraba a escuchar.
Así pues, posteriormente, a las 19h. 30m se
realizó el tradicional Concierto de Navidad ofrecido
por el COR de la FECOCOVA en la muy cercana
Iglesia de Santa Catalina y en el que el Cor de la
Federació volvió a ofrecer un interesante programa,
conjugando piezas clásicas y contemporáneas, todo
ello con una magnífica interpretación.
La circunstancia de este año fue la lluvia y el
viento que llegó a comprometer seriamente la
realización de la actividad. Pero durante una hora,
los coros fueron desafiando al tiempo e interpretando
sus piezas, para acabar reuniéndonos en un magnífico
13
XI
T
R
O
B
A
D
A INFA NTIL BORRIA NA
12
Activitats FECOCOVA
NOM: Beatriu Farach Pérez
Coral: Agrupació Coral de Benidorm, presidenta.
Quants anys dus cantant? 28 anys en la mateixa
coral, des de la nostra fundació.
Últim projecte que heu fet en la coral? La
Setmana de Música Sacra de Benidorm que porta
XIII edicions i un Aplec Coral a juliol amb altres
3 corals. Estem treballant en l’estrena de l’òpera
“Las horas vacías” de Ricardo Llorca.
Digues una de les teus obres corals preferides:
El Rèquiem de Fauré.
Què ha estat lo millor de la Trobada? La
convivència i conèixer altres cors, cantar junts,
la sonoritat de cantar tanta gent junta,...
Una suggerència a la Federació? Intentar
celebrar actes conjuntament entre més corals. I
de broma, però si acabem a les 21 hores, on
soparem ???
NOM: Pablo Martín
Coral: Gregorio Gea
Quants anys dus cantant? Porte 19 anys, i també
cante a l’Orfeó Universitari, i al cor de cambra
Angelus.
Últim projecte que heu fet en la coral? Viatge al
sud de França, cantar amb la coral de Palamós. El
XV aniversari del cor i un concert al Palau.
Digues una de les teus obres corals preferides:
el Rèquiem de Mozart i especialment el Cor de
Pastorets de “Rosamunde” de Schubert
Què ha estat lo millor de la Trobada? El sopar
de germanor, la convivència. Unir-se cantant, sense
més requisits i sense mínims de qualitats, trobarse cantant com a valencians i com a poble que som.
Una suggerència a la Federació? Una queixa a
la SGAE per cobrar allò que no toca.
11
E
N
T
R
E
V
I
S
T
E
S
Activitats FECOCOVA
E
N
T
R
E
V
I
S
T
E
S
NOM: Chelo Sanchis Sempere
Coral: Directora Coral Ibense
Quants anys dus cantant? 10 anys, des de la
fundació.
Últim projecte que heu fet en la coral? Gravació
d’un CD amb una selecció del Carmina Burana
de Orff.
Digues una de les teus obres corals preferides:
M’agrada Victòria, el rèquiem de Mozart. M’agrada
molt Fauré: Le Cantique de Jean Racine o el seu
Rèquiem.
Què ha estat lo millor de la Trobada? La
convivència i el cant al carrer, vore com s’apropa
la gent i viu algo que no coneixia.
Una suggerència a la Federació? Intentar aplegar
a les províncies com Alacant, a voltes és difícil
participar en la Federació que ens queda massa
lluny.
NOM: Francesc Gamón Olmos
Coral: Director Coral de Montcada
Quants anys dus cantant? Com director 4 anys,
però acompanyant des dels 13 anys.
Últim projecte que heu fet en la coral? “Una
nit d’òpera”, que és una antologia de peces corals
per a ópera amb altres dos corals més.
Digues una de les teus obres corals preferides:
És il·limitada, però m’apassiona el Messies de
Haendel.
Què ha estat lo millor de la Trobada? El Cant
al Carrer per València i la cloenda a tot un Palau
de la Música de València.
Una suggerència a la Federació? No, només
agraïments i felicitacions per tot allò que fa: la
formació, les Trobades, El Cor Fecocova, per les
ajudes,...
10
Activitats FECOCOVA
NOM: Vicent Tamarit
Coral: President de la Coral Ibense
Quants anys dus cantant? 10 anys, des de que
es va fundar.
Últim projecte que heu fet en la coral? Inaugurar
la Seu de la Coral, Organitzar la Pre-Trobada i
el concert extraordinari de les Festes de Moros
i Cristians.
Digues una de les teus obres corals preferides:
Messies de Haendel i l’Alleluia!
Què ha estat lo millor de la Trobada?
L’organització i el companyerisme de totes les
corals.
Una suggerència a la Federació? Intentar
deslocalitzar-les de València i trobar més
ajuntaments implicats.
NOM: Miguel Àngel
Coral: Vicent Ripollès de Castelló
Quants anys dus cantant? Uns 20 anys.
Últim projecte que heu fet en la coral? Cantar el
Stabat Mater de Rossini i dos misses de Mozart.
Digues una de les teus obres corals preferides:
Alleluia de Randall Thompson
Què ha estat lo millor de la Trobada? La germanor
i unir-se amb altres persones que comparteixen el
teu mateix gust e interessos..
Una suggerència a la Federació? Intentaria
millorar la vinculació entre els cors i la Federació,
que siga més directa i visible. Encara no som molt
conscients de pertànyer a una Federació.
9
E
N
T
R
E
V
I
S
T
E
S
Activitats FECOCOVA
TROBADA
DE CORS
2009
AGRUPACIONS
CORALS
PARTICIPANTS
AGRUPACIÓ CORAL BENICALAP
COR HARMONIA DE L'ASS. CORAL DE PATERNA
COR INTERNACIONAL DE LA U.N.E.D. - DÈNIA
CORAL DE MONTCADA
CORAL GENT GRAN – BENICARLÓ
CORAL IBENSE
CORAL VICENT RIPOLLÉS – CASTELLÓ
CORAL VICENTINA DE LAS HH. DEL TRAB. VALÈNCIA
GRUP POLIFÒNIC DE BENAGUASIL
ORFEÓ GREGORIO GEA - BENIMACLET
ORFEÓ SUECÀ
CORO LILLO JUAN DE SANT. VICENT DEL RASPEIG
CORAL STELA MARIS DE CULLERA
CORAL MESTRE LLORENÇ RUIZ DE GUADASSUAR
CORAL POLIFÒNICA DE MANUEL
CORAL GARCÍA JULBE DE VINARÒS
CORAL JUVENIL SANT SEBASTIÀ DE VINARÒS
CORAL POLIFÒNICA BENICARLANDA
AGRUP. CORAL DE BENIDORM
COR POLIFÒNIC CIUTAT DE XÀTIVA
8
Activitats FECOCOVA
XI TROBADA DE CORS MIXTES
DE LA FECOCOVA
El cap de setmana del 3 i 4 d’octubre es va celebrar
a València ciutat la XI Trobada de Cors Mixtes. Una
volta més aconseguirem fer de la Trobada una de les
activitats més impressionants de la Federació: 20
corals participants: 3 de la província de Alacant, 5
de la de Castelló i 12 de València, participaren en un
cap de setmana ple de música i fraternitat coral.
La programació d’activitats començà el dissabte
a les 17 hores amb una recepció dels cors a la porta
de la Llotja. Per participar posteriorment a les 17,45
en la missa cantada en Església de “Santos Juanes”
per la Coral Ibense. En la mateixa església es donà
la benvinguda oficial i el repartiment de records a
les corals participants. Després a les 19,30 començà
el Cant al Carrer pel centre històric de València per
terminar el dia a l´Institut del Carme on es realitzà
el Sopar i la festa de confraternitat amb ball inclòs.
Cant al carrer, fora l'esglesia.
El Diumenge, de matí es va començar amb l’Assaig
general de les obres de Cant Comú que es va realitzar
al Patronat de la Joventut Obrera de Benimaclet, seu
de l’Orfeó Gregorio Gea i ja de vesprada després de
fer un xicotet assaig general de les obres començà
a les 19:30 Al Palau de la Música de València el
Concert de cloenda.
Aquest concert de cloenda va ser especialment
emotiu. El Palau de la Música va mostrar una
assistència de públic magnífica, amb prop de mil
espectadors. La Trobada començà amb el recitatiu
d’un poema de Mario Benedetti, mort recentment, i
que podeu trobar en la contraportada de la revista.
Immediatament començaren els concerts de les setze
agrupacions corals organitzades en tres grups de les
Pretrobades, oferiren tres bons concerts, amb peces
de música popular. Posteriorment actuà el Cor de la
Federació, que a més de la seua qualitat, va estrenar
una peca del propi director Gil-Tàrrega amb un text
de Mario Benedetti , el poema “Sirena”; i l’obra
guanyadora en el X concurs de composició “Ara
vindrà Pasqua” de José Miguel Sánchez al que se li
va recordar especialment als dos mesos de la seua
mort en un fatal accident.
Però els homenatges no havien acabat. Tots els
coralistes plegats, que no cabien entre l’escenari, les
cadires del cor i pujats fins a les escales de les
butaques, tots els coralistes conjuntament interpretaren
l’obra “Al Vent” de Raimon de la qual es celebrava
el 50 aniversari de la seua composició. Prop de mil
cantaires interpretaren esta bonica obra de la nova
cançó, que ja forma part de la nostra memòria musical.
Per acabar, el Messies de Haendel tancà aquesta
gloriosa nit de cors
7
Cant al carrer.
Activitats FECOCOVA
CENTENARI DE L’HIMNE A VALÈNCIA
El dia 22 de maig es va celebrar a l’albereda
un concert homenatge al centenari de la composició
de l’Himne a València pel mestre Serrano. Aquest
acte va estar organitzat pel Institut Valencià de la
Música i va col·laborar la Federació de Cors amb
les corals i coralistes que volgueren afegir-se. La
participació de músics va ser multitudinària, tant
en músics de banda com en coralistes.
L’Himne de València data de 1909 i es va realitzar
amb motiu de l’exposició regional valenciana que
va organitzar l’Ateneu Mercantil. L’obra s’estrenà
eixe mateix dia 22 de maig i va agradar tant que per aclamació quedà com a Himne, primer de la regió
i més tard de la Comunitat Valenciana.
XI CONCURS DE COMPOSICIÓ PACO LLÀCER
Un any més, la Federació de Cors ha convocat el premi de composició de música coral
que du el nom del nostre entranyable Paco Llàcer. La convocatòria és en dos modalitats, de
veus mixtes i vues blanques, amb una mateixa dotació econòmica de 2.000 €, trofeu, i l’estrena
de dita obra en la Trobada de l’any següent.
Reunit el jurat del concurs de composició, compost en aquesta ocasió per Gil-Tàrrega,
Sergi Bosch i Juan Luis Martínez, el resultat ha estat declarar guanyadores les obres: “El
Silbo de la Llaga perfecta” composta per Héctor Oltra García d’Alboraia, en la modalitat de
cors mixtes i l’obra “Ametller” del compositor Carles Valls Pons, de Pla de Santa Maria de
Tarragona.
CURS DE DIRECCIÓ DE LA FEDERACIÓ
Al mes de febrer es realitza una nova edició del curs de direcció coral organitzat per la Federació
de Cors de la Comunitat Valenciana, i que aplega a la seua novena edició. Mantenint la bona estructura
d’altres anys s’ofereixen dos nivells, un nivell inicial per a persones que comencen en la direcció, mestres
o estudiants de música, i un segon nivell dirigit a directors de cor amb experiència . A més hi haurà un
Cor piloto, al que es poden apuntar coralistes amb una bona lectura i que desitgen entendre millor les
tècniques de direcció.
Els dies de realització son els caps de setmana 6 i 7 de febrer i 13 i 14 de febrer, i es realitza al
Conservatori Professional de Velluters de València. El professorat del curs son Josep Ramon Gil-Tàrrega,
Juan Luis Martínez i Carmen Botella en la tècnica vocal. Tots els membres de cors federats comptaran
amb una beca del 50 % del preu del curs, i el curs té el reconeixement de la Direcció General pertinent
de la Conselleria d’Educació per al reconeixement de les hores de formació.
6
Activitats FECOCOVA
Roma, 2009.
Estimada Amanda,
Com estàs? Com va la feina? Espere que tot molt
bé i que el nou país t’haja rebut com et mereixes. Ja t’has
situat a la nova ciutat? Has conegut gent? Estàs cantant
a algun cor? Ací al Cor Fecocova estem preparant el
concert de Logronyo. Recordes que l’octubre passat es
va demanar al cor que cantara un oratori que s’havia
composat expressament per al V centenari de la mort de
Sant Francesc de Paula, patró d’Alaquàs? L’obra, que
ens va dirigir el mestre Juan Luís Martínez, va resultar
un èxit, i entre el públic que omplia fins l’últim racó del
claustre del Castell estava el president de la Federació
de Cors de la Rioja. Va ser arrel d’allò que més tard ens
convidaven al Cor a participar en el XXVII Ciclo de
Música Coral de la ciutat de Logronyo.
Per a aquest concert, Piru, junt amb Sergi, van
proposar un programa ben variat, amb compositors que
anaven des del segle XVI fins al present segle, cosa que
dificultava tot el concert. Perquè ja saps que cada peça
exigeix canviar de caràcter, d’idioma, de color, de segle,
d’idees! I que amb cada director es treballa d’una manera
i el cor pot arribar a sonar molt diferent. A més Carme
va decidir canviar el mètode de treball i ens feu treballar
per quartets, és a dir, que mentre el cor assajava a l’alberg,
ella s’enduia una persona de cada veu i els feia treballar
col·locació, empastat, color, afinació, unes sessions de
tècnica vocal d’allò més encertades! Ens hem redescobert
les veus, les nostres i les dels companys. Amb 2 caps de
setmana d’assaig ens vam aprendre el concert, i cap a
Logronyo que se’n vam anar matí matí del dia 16 de
maig, amb ganes i diversió. El lloc del concert, l’auditori
municipal de Logronyo, ens va rebre amb una prova
acústica i una vocalització, amb el temps just per vestirnos com a borinots i eixir a cantar. Val a dir que no
havíem assajat com eixir i disposar-nos a les tarimes que
ens havien preparat, però hauries d’haver vist l’Anna i
la Cristina, allò pareixia un concurs de miss univers!
5
Però una vegada Piru ens va indicar obrir carpetes...,
silenci..., atenció..., respirem... Passàrem del segle XVI
fins el XXI com si els haguérem viscut. Canviant de
directors, peces amb i sense piano, en llatí, italià, francès,
alemany, valencià... I la música va sonar per a plaer dels
que escoltaven, que sembla van quedar encantats.
L’organització a Logronyo es va portar genial amb
nosaltres, no només l’allotjament era encertat, sinó que
ens van portar de soparet i a passejar la nit. Les
explicacions del nostre acompanyant Manuel María van
allargar l’estada a Logronyo, ho vam passar rebé i ens
van deixar el gust d’haver fet un bonic viatge que
guardarem al cor.
Després de Logronyo vingué el descans estiuenc,
però a setembre vam retornar a la feina, ja que havíem
de preparar molts compromisos. Jo crec, Amanda, que
no hem tingut cap trimestre més enfeinat que aquest
últim de 2009. Pensa que només hem tingut 2 caps de
setmana lliures aquest trimestre. Quasi a meitat de
setembre vam tindre el primer cap de setmana de treball,
el cap de setmana següent concert pel Dia Valencià del
Cant Coral a la Capella d’Alfons el Magnànim de la
Beneficència; al cap de setmana següent concert a
l’Auditori de Benicarló i vam aprofitar l’estada per
treballar un poc més. Al cap de setmana següent, ja en
octubre, concert per una de les trobades corals de la
FECOCOVA al Palau de la Música de València, on per
cert, vam estrenar una peça de Piru, Sirena es diu, feta
a partir d’un poema de Mario Benedetti, preciosa! I al
cap de setmana següent, que ja era el pont, altre viatge
i esta vegada a Roma! Te n’adones en quant de temps
vam preparar tots els compromisos? Una bogeria. Però
és ben cert, que uns dels compromisos era gran i
benvingut. I també és ben cert que aprofitem part del
repertori aprés. És impossible aprendre un concert sencer
Clarai iaIsrael
per a cada compromís si ens venen tan seguits,
més,
i tenor extensíssim
del Cor Fecocova,
tenim(soprano
un repertori
per respectivament)
només 4 anys
Activitats FECOCOVA
COR FECOCOVA: Quin 2009!
Estimada Amanda,
Com estàs? Com va la feina? Espere que tot molt
bé i que el nou país t’haja rebut com et mereixes. Ja
t’has situat a la nova ciutat? Has conegut gent? Estàs
cantant a algun cor? Ací al Cor Fecocova estem preparant
el concert de Logronyo. Recordes que l’octubre passat
es va demanar al cor que cantara un oratori que s’havia
composat expressament per al V centenari de la mort de
Sant Francesc de Paula, patró d’Alaquàs? L’obra, que
ens va dirigir el mestre Juan Luís Martínez, va resultar
un èxit, i entre el públic que omplia fins l’últim racó del
claustre del Castell estava el president de la Federació
de Cors de la Rioja. Va ser arrel d’allò que més tard ens
convidaven al Cor a participar en el XXVII Ciclo de
Música Coral de la ciutat de Logronyo.
Concert a Logroño.
Per a aquest concert, Piru, junt amb Sergi, van
proposar un programa ben variat, amb compositors que
anaven des del segle XVI fins al present segle, cosa que
dificultava tot el concert. Perquè ja saps que cada peça
exigeix canviar de caràcter, d’idioma, de color, de segle,
d’idees! I que amb cada director es treballa d’una manera
i el cor pot arribar a sonar molt diferent. A més Carme
va decidir canviar el mètode de treball i ens feu treballar
per quartets, és a dir, que mentre el cor assajava a l’alberg,
ella s’enduia una persona de cada veu i els feia treballar
col·locació, empastat, color, afinació, unes sessions de
tècnica vocal d’allò més encertades! Ens hem redescobert
les veus, les nostres i les dels companys. Amb 2 caps de
setmana d’assaig ens vam aprendre el concert, i cap a
Logronyo que se’n vam anar matí matí del dia 16 de
maig, amb ganes i diversió. El lloc del concert, l’auditori
municipal de Logronyo, ens va rebre amb una prova
acústica i una vocalització, amb el temps just per vestirnos com a borinots i eixir a cantar. Val a dir que no
havíem assajat com eixir i disposar-nos a les tarimes que
ens havien preparat, però hauries d’haver vist l’Anna i
la Cristina, allò pareixia un concurs de miss univers!
Però una vegada Piru ens va indicar obrir carpetes...,
silenci..., atenció..., respirem... Passàrem del segle XVI
fins el XXI com si els haguérem viscut. Canviant de
directors, peces amb i sense piano, en llatí, italià, francès,
alemany, valencià... I la música va sonar per a plaer dels
que escoltaven, que sembla van quedar encantats.
L’organització a Logronyo es va portar genial amb
nosaltres, no només l’allotjament era encertat, sinó que
ens van portar de soparet i a passejar la nit. Les
explicacions del nostre acompanyant Manuel María van
allargar l’estada a Logronyo, ho vam passar rebé i ens
van deixar el gust d’haver fet un bonic viatge que
guardarem al cor.
4
Cor Logroño.
Després de Logronyo vingué el descans estiuenc,
però a setembre vam retornar a la feina, ja que havíem
de preparar molts compromisos. Jo crec, Amanda, que
no hem tingut cap trimestre més enfeinat que aquest
últim de 2009. Pensa que només hem tingut 2 caps de
setmana lliures aquest trimestre. Quasi a meitat de
setembre vam tindre el primer cap de setmana de treball,
el cap de setmana següent concert pel Dia Valencià del
Cant Coral a la Capella d’Alfons el Magnànim de la
Beneficència; al cap de setmana següent concert a
l’Auditori de Benicarló i vam aprofitar l’estada per
treballar un poc més. Al cap de setmana següent, ja en
octubre, concert per una de les trobades corals de la
FECOCOVA al Palau de la Música de València, on per
cert, vam estrenar una peça de Piru, Sirena es diu, feta
a partir d’un poema de Mario Benedetti, preciosa! I al
cap de setmana següent, que ja era el pont, altre viatge
i esta vegada a Roma! Te n’adones en quant de temps
vam preparar tots els compromisos? Una bogeria. Però
és ben cert, que uns dels compromisos era gran i
benvingut. I també és ben cert que aprofitem part del
repertori aprés. És impossible aprendre un concert sencer
per a cada compromís si ens venen tan seguits, i a més,
tenim un repertori extensíssim per només 4 anys
d’existència de Cor i les poques vegades que ens hem
juntat a treballar (unes 70 peces).
Setembre, Benicarló.
El viatge a Roma ja saps d’on ve, no? Recordes
que quan vam anar a 21º Encuentro Coral Internacional
de Torrevieja en 2007 ens vam “enamorar” d’un cor
italià? Musicanova es diu. D’aquella trobada musical
han vingut altres relacions personals, alguna adopció
vocal i una invitació explícita a cantar a Roma amb ells.
I per fi enguany ha estat possible! Un viatge increïble,
per l’emoció, pel poc temps que hem tingut per prepararlo, perquè eren 2 concerts diferents a interpretar, per tot.
El viatge fou cansadíssim. Però quan dic cansadíssim,
dic mortal de necessitat. Només et diré que el dia d’anada,
el divendres dia 9 d’octubre, ens vam papar ni sé quantes
EDITORIAL
EL FINAL D’UNA ÉPOCA?
¿EL FINAL DE UNA ÉPOCA?
El passat mes de novembre ens va deixar el mestre Luis
El pasado mes de noviembre nos dejó el maestro Luís
Blanes. Amb ell probablement ens ha deixat l’últim gran
mestre dels nostres compositors. L’any anterior ens va
deixar Matilde Salvador; uns pocs anys abans també
faltaren els mestres Paco Llàcer i Amando Blanquer. Tots
ells, i alguns altres més, van ser els nostres músics, els
nostres compositors. Van ser ells qui ens deixaren molta
i bona obra coral. Molts d’ells es formaren en aquell
conservatori que va dirigir el mestre Palau baix l’esperit
del Patriarca Giner. Encara que no podem parlar
directament de deixebles, ja que cadascú busca el seu
propi llenguatge musical, sí podem parlar d’un mateix
estil, d’una personalitat, que amb els seus defectes propis
de l’època, va donar aquella fornada de grans músics i
compositors.
Tots ells mostraren un gran amor per la música coral.
Tots ells s’implicaren amb les corals. Mai ens preguntaren
si eren professionals, si el nostre treball anava a eixir als
diaris. Sempre ens animaren i ajudaren, sempre ens
deixaren les seues partitures, fins i tot ens donaren
suggerències i consells, perquè entenien la música
d’aquesta manera. En especial En Luis Blanes sempre
anava als nostres concerts i sempre estigué al nostre
costat, en els primers concursos de composició o dispost
a l’entrevista de la Revista Cantem. Vivia implicant-se
directament i entregat al món coral.
Segurament amb Luis Blanes s’en va tot un estil de
compositors. Però la vida és imparable i no volem dir
que els nous músics, que els nous compositors siguen
pitjors. Ans al contrari, som ben conscients que les noves
generacions venen molt ben formades, i amb un
compromís amb les corals ben present. Per això també
ens ha dolgut especialment el desgraciat accident de José
Miguel Sánchez. Una mala vesprada d’estiu l’últim
guanyador del premi de composició de la Fecocova va
perdre la vida. Jose Miguel ens havia rebut a sa casa amb
motiu de l’entrevista de la Federació i ens va deixar
l’impressió d’un bon músic, amb molta música per
escriure.
Blanes. Con él probablemente se ha ido el último gran
maestro de nuestros compositores. Ya el año anterior nos
dejó Matilde Salvador; i unos pocos años antes también
fallecieron los maestros Paco Llàcer y Amando Blanquer.
Todos ellos, i algunos más, fueron nuestros músicos,
nuestros compositores. Ellos fueron quienes nos legaron
mucha i buena obra coral. Muchos de ellos se formaron
en el conservatorio que dirigía el maestro Palau, todavía
bajo el aliento del Patriarca Giner. Aunque no podemos
hablar de discípulos directos, ya que cada uno buscó su
propio lenguaje musical, sí podemos hablar de un mismo
estilo, de una personalidad, que con los defectos propios
de la época, nos dio aquella hornada de grandes músicos
y compositores.
Todos ellos han mostrado un gran amor hacia la música
coral. Todos ellos se implicaron con las corales. Nunca
nos preguntaron si éramos profesionales, si nuestro trabajo
iba a salir en los periódicos. Siempre nos animaron y
ayudaron, siempre nos dejaron sus partituras, incluso nos
hicieron sugerencias y nos dejaron su sabio consejo.
Entendían la música de esta manera. En especial Don
Luis Blanes siempre iba a nuestros conciertos y siempre
estuvo a nuestro lado: en los primeros concursos de
composición o dispuesto a la entrevista de la Revista
Cantem. Vivía entregado e implicándose directamente
con el mundo coral.
Seguramente con Luis Blanes se va todo un modo de ser
de compositor. Pero la vida es imparable y no queremos
decir que los nuevos músicos, que los nuevos compositores
sean peores. Al contrario, somos muy conscientes que
las nuevas generaciones vienen muy bien formadas, y
con un gran compromiso con las corales. Por esto mismo,
nos ha dolido especialmente el desgraciado accidente de
José Miguel Sánchez. Una mala tarde de verano, el último
ganador del premio de composición de la Fecocova perdía
la vida. José Miguel nos había recibido en su casa con
motivo de la entrevista para la Federación, y nos dejó la
impresión de ser un buen músico, y con mucha música
por escribir.
Amb tot, les noves generacions de músics i compositors
empenten amb força; amb aquells savis com a mestres,
els nostres compositors actuals també ofereixen bones
obres. Esperem que ell nous compositors no queden
orfes, que continuen aquell esperit; que busquen i renoven
el llenguatje coral, però que no obliden mai als cors.
Especialment que no obliden la gran tasca de les corals
no professionals. Amb la gran facilitat que hi ha hui en
dia de mesurar tot pel diners i pel benefici que reporta,
esperem que no s’en obliden de tots els coralistes que
deixen tantes hores pel seu cor i el seu poble.
Con todo, las nuevas generaciones de músicos y
compositores empujan con fuerza. Con aquellos sabios
como maestros, nuestros compositores actuales también
nos ofrecen buenas obras. Esperemos que estos jóvenes
compositores no queden huérfanos, que continúen con
aquel mismo espíritu; que busquen i renueven el lenguaje
coral, pero que no olviden nunca a los coros.
Especialmente que no olviden la gran faena de los coros
no profesionales. Con la gran facilidad que hay hoy en
día de medir todo según el dinero y los beneficios que
reporta, esperemos que no se olviden de todos los
coralistas que dejan tantas horas por su coro y por su
pueblo.
Ens agradaria que no es perguera aquell cabdal de
coneixements i de sensibilitat que mostraren en les seues
composicions, i com en un mirall ple d’esperança, pugen
mirar-se, millorar els seu treball i anar més lluny encara.
Desitgem que el traspàs de Luis Blanes no siga el final
d’una època. Segur que ell estaria agraït.
Nos gustaría que no se perdiera ese caudal de
conocimientos i de sensibilidad que mostraron en sus
composiciones, y como en un espejo lleno de esperanza,
puedan mirarse, mejorar su trabajo y de ir todavía más
lejos. Desearíamos que el fallecimiento de Luis Blanes
no sea el final de una época. Seguro que él estaria
agradecido.
3
POR QUÉ CANTAMOS?
Si cada hora viene con su muerte
si el tiempo es una cueva de ladrones
los aires ya no son los buenos aires
la vida es nada más que un blanco móvil
cantamos por el niño y porque todo
y porque algún futuro y porque el pueblo
cantamos porque los sobrevivientes
y nuestros muertos quieren que cantemos
usted preguntará por qué cantamos
cantamos porque el grito no es bastante
y no es bastante el llanto ni la bronca
cantamos porque creemos en la gente
y porque venceremos la derrota
si nuestros bravos quedan sin abrazo
la patria se nos muere de tristeza
y el corazón del hombre se hace añicos
antes aún que explote la vergüenza
usted preguntará por qué cantamos
si estamos lejos como un horizonte
si allá quedaron árboles y cielo
si cada noche es siempre alguna ausencia
y cada despertar un desencuentro
usted preguntará por qué cantamos
cantamos porque el río está sonando
y cuando suena el río / suena el río
cantamos porque el cruel no tiene nombre
y en cambio tiene nombre su destino
cantamos porque el sol nos reconoce
y porque el campo huele a primavera
y porque en este tallo en aquel fruto
cada pregunta tiene su respuesta
cantamos porque llueve sobre el surco
y somos militantes de la vida
y porque no podemos ni queremos
dejar que la canción se haga ceniza.
Mario Benedetti
(1920-2009)