• L'ORÍGEN DE LES ESPÈCIES:
Hi ha hagut un accident a la mina flora i el narrador de la història explica com han anat les coses al secretari.
La voluntat manipuladora en el desenvolupament de l'afer és evident.
El narrador i el secretari amaguen els testimonis, l'hora dels fets i altres elements que convé que no surtin a la
llum, segurament per evitar problemes amb el jutjat i per evitar patiments a la familia però sobretot per
benefici propi.
Hi han molts testimonis però ells n'amaguen uns quants i només fan testificar a Silveri Rius ja que és una
persona que es deixa influir i és fácil de dominar.
El narrador fa referència a l'aparició d'un fenòmen en el procès evolutiu d'una espècie, la del miner, que
presenta unes particularitats biològiques extraordinàries, les dues classes són: l'antiga i l'evolucionada.
• FET D'ARMES
El relat ens explica els lligams entre el narrador de la història, Nicanor i en Robert. Pel que es veu eren fills
del mateix pare i ara en Nicanor sospita qui podria ser. La resta de la seva familia també sembla que ho
sapiguin, però tot i això, ho amaguen als nois. En Nicanor veu que dia a dia es van assemblant encara més l'un
a latre i això el condueix a creure certament que són fills del mateix pare. Les seves similituds també els
converteixen en una curiositst pública dels mequinensans.
Entre mig de tots aquests fets la germana d'en Nicanor tramet una carta a en Robert assabentant−lo que espera
un fill seu.
3−PREPARATIUS DE VIATGE
La carola, una dona de dretes molt cristiana es va casar amb el Teodor.
La nit de noces es va donar compte que era ateu. Llavors la seva tia Penélope quan ho va descobrir, va deixar
de parlar a la Carola durant 30 anys. Més tard el Teodor es va suicidar, llavors la Carola es va posar molt
malalta i quan estava a punt de morir va cridar la Penèlope per dir−li que l'enterressin al costat del seu marit, i
que si calia renegava de la seva religió. Volia que tot això constès en un document legal. Tot això li explica el
jutge de Pau al secretari i el fa còrrer per redactar el paper perquè la Carola el pugui firmar abans de morir.
També fa constar que si tot això no es complís tots els seus béns passarien a una leprosería de les Filipines.
4−APARICIÓ PROVIDENCIAL DE LA SARDINA
El protagonista havia calculat que viuria uns 25 anys més a partir dels 50, i va fer càlculs sobre tot el
patrimoni que tenia, ho va sumar tot i ho va dividir entre els mesos que suposadament li quedaven de vida, va
viure sense fotre brot venent−se tot allò que tenia per anar vivint d'una forma folgada durant el que li quedava
de vida, però quan va arribar als 75 anys, no solament no s'havia mort sinó que es trobava perfectament. Com
que ja no li queden diners decideix suïcidar−se, pro al final no te prou valor i no ho fa.
5−ESBORRANY D'UNA TREVA
La història tracta d'una família de Mequinensa en la qual un membre de la familia, en Maties va arribar a ser
Bisbe.
Ara es trobava en una situació social molt bona.
1
Un bon dia la seva germana i la seva mare li escriuen una carta perquè vingui a participar en una cursa molt
important i molt valiosa que se celebra al poble. Ell, en canvi, no es rebaixa a anr−hi. La mare i la seva
germana molt dessabudes, li retreuen que si anar al poble es rebaixar−se, aquell accident que va tenir tornant
d'un club nocturn de Lleida afrimant que havia tingut una aparició era molt pitjor que rebaixar−se a anar a
participar a la cursa.
6−LA METAFÍSICA SOTA LES ACÀCIES
Parla de quatre amics del poble ja retirats, que passen la tarda sentats en una terrassa del poble. En aquestes
veuen passar una noia preciosa, molt lleugera de roba i ells no fan res més que mirar−la i fer comentaris entre
ells. Seguidament apareix el doctor (substitut del metge) i els crida l'atenció ridiculitzant−los. Ells, s'ofenen i
pensen de tirar−lo al riu però al final acaben decindint de denunciar−lo. És llavors quan les seves dones
demanen ajut a la Penèlope per posar fi a la situació.
7−UN DIMECRES DE CENDRA
Una dona portava el seu sogre al bordell de la protagonista per evitar que s'enamores d'una jovenalla, en una
ocasió l'home es deixa uns documents notarials al bordell, la dona necessita aquests documents per
assegurar−se que els seus fills rebin la herència del sogre, però tan la dona com el sogre moren en un accident.
I la protagonista no sap que fer amb els documents per assegurar−se de que la herència faci cap als fills de la
dona, i per això escriu al jutge.
8−OBRES PIADOSES
La gent del poble acostumava a anar a comprar preservatius a la farmàcia però per vergonya no els
anomenaven amb el seu nom sinó que utilitzaven pseudònims. Un dia, la majordoma del mossent, aprofitant
que aquest no hi era, va anar a la farmàcia i va dir a la gent del poble que les dones de la congregació havien
de comprar els preservatiu de Roma per evitar el deteriorament dels edificis de l'Església Catòlica, però el que
fa la Leucofrina es quedar−se els diners. A més a més, encara que els preservatius estaven prohibits per
l'esglèsia, totes els utilitzaven i van acollir els preservatius de Roma.
Calaveres atònites (Jesús moncada)
2
Descargar

L'ORÍGEN DE LES ESPÈCIES: •

PersonajesJuzgadosJuiciosArgumentoNovela juvenilNarrativaNovela de posguerraLiteratura española contemporáneaNovela catalana
APUNTS Jacint Verdaguer explicava moltes històries a Jacint.

APUNTS Jacint Verdaguer explicava moltes històries a Jacint.

Literatura espanyola contemporaiaEstil literariPoesía épica i líricaSegle XIXVidaRenaixençaObres

(CD) Davant darrere 3ª p.p.: els ; les −los/'ls ;−les

(CD) Davant darrere 3ª p.p.: els ; les −los/'ls ;−les

Pred verbalLengua catalanaPronomGramática

Victor Jara rebentant els silencis; Jordi Sierra i Fabra

Victor Jara rebentant els silencis; Jordi Sierra i Fabra

Literatura contemporánea catalanaPersonatgesTempsSiglo XX # Argument

El caçador d'estrelles; Ricardo Gómez

El caçador d'estrelles; Ricardo Gómez

PersonajesArgumentoSáharaLiteratura española contemporáneaNarrativa juvenil

El club de los poetas muertos; Peter Weir (1989)

El club de los poetas muertos; Peter Weir (1989)

CinematografíaPoesíaPlanteamiento: Carpe DiemProfesor y alumnosProfesor KeatingSeñor NolanMelodrama

Estudi en Lila; Maria Antònia Oliver

Estudi en Lila; Maria Antònia Oliver

Estil literariVida i obraArgumentPersonatgesEstructuraLliteratura catalana contemporània del segle XX

Muntanyes mig maleïdes; Pep Coll

Muntanyes mig maleïdes; Pep Coll

Literatura española contemporánea del siglo XXNarrativa y prosa catalana # Recull de llegendes del Pirineu

Invents que faran història

Invents que faran història

Tecnología # Comunicació cervell-màquinaDrets d'autorAutodisseny de robotsInternetSeguretat

HISTÒRIA ECONÒMICA: LA TRANSICIÓ DEL FEUDALISME AL CAPITALISME: DOBB:

HISTÒRIA ECONÒMICA: LA TRANSICIÓ DEL FEUDALISME AL CAPITALISME: DOBB:

Revolución industrial BritánicaTransición del feudalismo al capitalismoIndustrialización

Crónica d'un crepuscule; Josep San Martín

Crónica d'un crepuscule; Josep San Martín

Narrativa catalana # Novel·laPersonatges principals i secundarisLiteratura española contemporánea del siglo XX

Nirvana; Pere Formiguera

Nirvana; Pere Formiguera

Literatura española contemporánea del siglo XXNarrativa y novela catalana # Religió budistaArgumentPersonatges

Els Boiximans

Els Boiximans

Geografía # OrígensCaceraL'adornamet de caraAnálisis antropológicoFamíliesTerritoriLlengua

1.LES DADES SOBRE L AUTOR−AUTORA JORDI SERRA I FABRA

1.LES DADES SOBRE L AUTOR−AUTORA JORDI SERRA I FABRA

NarrativaSiglo XXPersonatgesAmbientNovela catalana juvenil # ArgumentLiteratura española contemporánea

Historiografía latina

Historiografía latina

CatónJulio CésarHistoria AntiguaBiografíaAnales de la historiaMonografía