Revista A Punt núm. 4 (11-15)

, pare
$_~AS
rena
l!J~~lD~l~1
'brerla
UI Alba
~
I
15W~ iu.;: LktÍ 'Martí
¡C!:Miquef çraue/I, 8
43870 )Imposta
'1d977 106414
rfaY\,977 703832
43870 AMPOSTA
L!i6re$
(fremsa
5'1atcn'a(csco{¡¡r I
d'ofuina
(FOlocopies
Servcl de fa..:(
iJ?f.g afs
le 97: -0";22
F." Ci' -0~ 7"9
. .•,..
..
Serveis d'Impressió Digita!
Catàlegs· Cartells· Revisle5 .Targetes" Talonaris
1.-,
coi mol': ",n s,n. I. 16< O....M
ldi"'J7(,l.;\)
'NO
''''r:<Jn,
''''t..
•
'C"P0''" ;~arr'qo"","Jsc'l cw
<:¿C\
~'ò
.
ca\e~acClO
Col·1 abora- h i
a Casa i a l'Institut
cmloV""I"
treballem junts per
un consum sostenible
r" ~nl0.iic,;
f1ltp: "w"p"SI;',,,;""om
11
•
Les Drogues I els joves
Hoy en dia y habitualmente, las drogas estan a nuestro
alcance, y a veces parece que todo el mundo las usa.
Muc:hos jóvenes consumen drogas y estan tentadas
por el entusiasmo y la evaslón que las drogas parecen
afrecer, pero por todos los sitlas hay información que
puede ayudarte a ver la realidad y alejarte de elias.
Actualmente hay miles de drogas que nos pueden
perjudicar, pero algunas de elias tienen usos
terapéutlcos.
E)(lsten muchas drogas i1egales que algunas personas
consumen para Que les ayuden a sent.rse blen, para
enfTentarse CI la vida V el estres.
Algunes tipos conOCldos de drogas son:
ALCOHOL: Es la droga mas antigua y de mayor
consumo en el mundo. Es un depresl"o que altera las
percepClones, las emocIones y los sentldos. El alcohol
es un estlmulante y cuando una persona lo bebe le
hace sentlrse relajado. En dOSIS altas plerde el juido,
su(re depreslón y pêrdida de memona a carta plazo.
Los grandes volúmenes de a1cohol pueden causar
intoxicadón etíhca.
COCAÍNA:la cocaína eleva la frecuenCla cardiaca
aumenta la resplraclón, la presión artenal y la
'
temperatura corporal. !nyectarte
cocaína puede hacer que te
contagies de hepatItis o sida si
compartes aguja con otro adlcto.
HEROÍNA: La heroina te da una
sensación inmedlata de eufona,
especialmente si se lnyecta;
te puede provocar nauseas,
calambres estomacales y vómito.
La heroína destruye el cuerpo.
LSD: Conocldo como cripi. Ellsd
produce alucmaciones entre los
30 y 90 minutos. Los riesgos
fislcos pueden ser insomio,
ha bla dificultosa, aumento de la
frecuencía cardiaca y coma.
MARIHUANA:Puede afectar
el estado de animo y a la
coordlnación, en algunas personas se les enrojecen los
ojos o tienen mucho sueño o tlenen mucha hambre.
La droga tambien puede causar ansiedad, paranoya o
alucinaclones.
NICOTINA:Nos puede provocar efectos fíSICOS como
laUdos cardiacos rapldos, aumento de la presión
artenal, falta de allento y mayores probabihdades de
su(rir resfriados y grlpe. Los sintomas de abstinencia
pueden Induir ansiedad, ma!humor, inquietud e
¡nsomio.
Estas drogas son altamente adictivas y como resultado,
la droga, y no quien las usa, son quien manda. A
menudo nos preguntamos sobre las drogas, como por
eJemplo:
¿Por que empiezan a usar drogas'
La respuesta de esta pregunta puede ser:
-Por la curioSidad
-Presión del grupo
-Autoestima
-Aburrimlento
-Falta de atención de los padres
-Falta de prinClpios morales
Hay caminos para salir de las drogas, pera la persona
que quiere salir tiene que ser muy conSClente y decidir
con finneza que las drogas no les ¡nteresan en su vida
Supuestas solUCIones:
-Curiosldad: en muchas personas hay culiosldad sobre
las drogas, pero hay que pensar muy blen lo que te
pueden causar en tu Vida, SI tu tlenes clara tu mente
y tu corazón de que eso es mala, no vas a entrar en el
mundo de las drogas.
-Presl6n del grupo: elegir buenas compañ¡as y saber
rechazar las malas compañias con firmeza.
-Autoestima: En algunas personas la autoestIma es
muy baja porque SI se encuentra un defecto de su
cuerpo se pueden poner fatal. Pera las casas no son
asi, uno tlene
que te- ner
mas respeto a
Sl mlsmo.
-Abummiento:
¿Por quê hay
abummiento
cuando hay
tantas casas
buenas y
bonitas que
hacer?
Quizas un fallo
de la sociedad,
incluída la
familia, ha sida
el proporcionar
con abundancia
demasiadas
casas materillles, Eso hace que los jóvenes no lo
valoren y que llegue el aburrimiento.
-Falta de princlpios morales: Cada persona debe
de tener blen clara su mente antes de tomar sus
declslón, porque si no la tiene bien clara puede que
se equivoque. Cada ser humana tiene en su Interior
alga que le ayuda a tomar sus decisiones y es muy
importante que escuche.
I
Mayra Ramírez
Evelyn loaiza
12
Sobre la casta dels professors
Si alguna vegada us heu preguntat qui són
aquells que s'anomenen professors i per que
van sempre coberts de guix i porten carteres
enormes plenes de paperassa, potser us vindrà
de gust escoltar aquesta història (una histÒria
de les d'abans) que comença de la següent
manera: .. Una vegada fa moltíssims anysgairebé milers- quan els homes i els animals
de la sabana ja no vivien plegats ni pasturaven
com germans hi havia un grup d'homes i
dones (d'aquells dels d'abans) que vivien a
unes coves al peu d'un riu llarguíssim i molt
terrós - com ho són tots els rius de l'Àfrica.
Aquest grup s'alimentava de fruits i ous que
robaven a algun ocell despistat i cada dia que
passava observaven amb tristesa els ramats de
zebres, gaseles i nyus salvatges que pasturaven
tranquil·lament i que no gosaven apropar-s'hi.
N'estaven tan tristos de saber-se exclosos de
la societat animal i estaven tan famolencs i
tips de menjar ous i baies del camp - perque
tothom sap que les baies i els ous fan un còctel
gairebê indigest- que van decidir sortir i caçar
els mateixos animals que un dia anomenaren
germans.
Aixi ho van fer i prompte s'adonaren que quant
mes corrien cap als ramats, mes lluny fugien els
animals i en poc de temps van quedar esgotats
i molt mes afamegats que abans.
Llavors va ocórrer que un dia, estant tots a la
cova principal - perquè les coves d'avui en dia
ja no són com les d'abans- I mentre tractaven
de distreure's la fam tan ferotge, un home de la
tribu anomenat Feshoo, que llençava els fruits
rogencs de l'arbre del Ke-txuu-p a un company
que dormia, va ensopegar i es va estavellar
mans per davant contra l'aspra paret de la cova.
Quan tots van parar de riure s'hI van adonar
que degut als fruits del ke-txu-p o be degut a
la intervenció divina d'algun dels 328 déus que
volten la sabana africana, la paret de la cova
apareixia creuada per un llamp de tinta rogenca
amb cap de fletxa que acabava tot just damunt
el cap de Feshoo.
I
altres històries
Molt prompte les instruccions de Feshoo foren tan sofisticades que
per tal de recordar-les Feshoo feia servir la pell del llom d'un nyu.
Sobre aquesta pell, fàcilment transportable, Feshoo anotava els
moviments i les posicions, i llavors baixava als prats de la sabana
i, com si es tractés d'un entrenador de futbol, corria i escridassava
els caçadors quan aquests no seguien al peu del dibui¡< els plans
previstos.
Molt prompte els homes i dones caçaven amb eficàcia i molt
prompte també els crits ¡ carreres de Feshoo començaren a resultar
fastigosos. Sovint li deien: «Prou! Prou Feshoo!,., però Feshoo
continuava i continuava.
Els crits de «Prou Feshoo!» esdevingueren habituals i gairebé tota la
gent del poble - perquè amb tanta cacera i tanta organització la tribu
havia pujat de categoria - començà a anomenar-lo «Proufeshoo"".
Però l'actitud de Proufeshoo es féu insuportable i una nit, a la plaça
principal del poble, tots els savis i la gent gran es reuniren per
decidir com aturarien ¡'activitat frenètica de Proufeshoo. Llavors
van decidir buscar-li un lloc a Proufeshoo per tal que no fes nosa
i pogués dibuixar tranquil-lament. Després de pensar moltíssim,
algú va exclamar: «Ewrre-ka!», i conclogueren que el millor lloc
per a Proufeshoo era l'antiga cova on temps enrere va rebre el
senyal dels déus.
¡ alli va quedar Proufeshoo lligat amb un cordill a l'estalactita
gruixuda que es troba al fons a mà dreta i envoltat d'un munt de
fruits de ke-txuu-p. Com que estava acostumat a tenir audiència i
com que els homes i dones estaven molt enfeinats, els nens i nenes
del poble passaven llargues estones a la cova amb ell i Proufeshoo
feia les delicies del més petits amb els seus dibuixos d'animals i
plantes I sobretot amb les innumerables històries que coneixia sobre
els caçadors de les praderies.
I així és com - segons diuen - es va originar la casta dels
"'Proufeshoos», que més tard esdevingueren «professors» perquè
tothom sap que les lletres s6n molt capritxoses· i de com els fruits
del ke-txuu-p foren els avantpassats del guix. Avui en dia ja han
sortit de les cavernes (encara que de vegades si els temps són difícils
han de tornar-hi) i s6n molt fàcils de reconèixer pels crits i veus
que fan. A mes, van sempre envoltats de nens i nenes que semblen
molt interessats en tot el Que diuen i porten a sobre carteres de pell
que, si t'apropes i olores amb atenci6, recorden les flaires a pell del
bou salvatge de la sabana africana"".
Xelo Santonja
Tots s'hi van esvalotar i van comprendre la
senyal dels déus: Feshoo els mostraria què fer
per sortir de la situació de fam que patien i amb
els fruits del ke-txuu-p els déus parlarien als
homes. Van agafar el malferit Feshoo - que en
aquells moments veia petites estrelles al seu
voltant- i el llençaren al riu per reanimar-lo.
Llavors II portaren munts de fruits de ke-txuup i l'estavellaren repetides vegades contra la
paret de la cova fins que Feshoo va comprendre
i els va demanar que el deixessin tot sol que ja
s'estavellaria ell mateix.
Van passar els dies i Feshoo s'esforçava per
dibuixar amb la tinta dels fruits fins que fou
capaç de reproduir els animals de la sabana (i
fins i tot diuen que pintà una dona molt maca
tombada amb les mans a la nuca i lleugera de
pellissa ... però bé, aquesta és un altra història).
El cas és que Feshoo començà a dibuixar plans
d'atac per tal de caçar els animals i aquests van
resultar un èxit.
13
Brasil
El Brasil,
un país diferent
Liliane Alves, una
brasilera de 17
anys, va venir al
nostre institut fa
ro imadament
, Va venir
a cosina,
haver de
se dels seus
ns, i va ser
,,
'V
\
aquí i al Brasil. Ella ens va explicar que
canviava molt, en primer lloc el que
nosaltres diem ESO alia es diu Sèrie. Les
assignatures són les mateixes excepte
el català i el castellà. «Aquí estic bé,
però no és el meu país. La meitat de
la meua família està allí, podem dir
tota ... », ens va dir al preguntar-li què
preferia si haver vingut aquí o haver· se
quedat allà. AI Brasil, igual que aquí,
l'institut comença als 12 anys. «Per
ica dur. L'lES
n Beren 9 ue;lser alguna cosa en aquesta vida has
,
/
14
••
/
/'
--
a ser el seu
er institu f
però no va te?'ír
gaire dificulta~er
adaptar-se, i;' que
al seu país ¡parlen
el portug~s. Vam
decidir feyli aquest
reportat,ge a Liliane
ja que prove d'un
continent diferent i
ens picava la curiositat
saber si era diferent
l'educació secundària
de tenir estudis aquí, allà i per tot»,
ens va comentar. En el seu pafs porten
uniforme, cosa que aquí majoritàriament
nomes es fa als instituts privats. Ens va
aclarir que els professors no canvien
gaire, que a l'igual que aquí, hi ha de
tot. Finalment ens va explicar, «AI meu
país es pot viure tranquil·lament
amb pocs diners, l'única cosa que
necessites és una feina i ganes de
treballar. El meu país és molt bonic
però al mateix temps perillós.»
Gisela Valldeperez
Sarai Benito
MuIticu Itura Iitat
("oufe....' 'Iuc he \ ,,,"UI hr»lÒI1C'> d"llnkll" amb ..... r"Ol1C" dcb ClOC
O;'>llllllCl1h
rn~ PfC1:UIllCtl1
quc flJS>3r:1 :lI1m hM~ la ~--nl que csla arnbam li k"
OO'r~ lC"C~ LI ~'\:"r1 ,., q.... au~n"'m3 l;l !'ossib.lnat de conIllet,., f"-TI>
Iambe :lU~IIK'Il1J I~ po:""bll'l~l d"cnnqulmcnl
I l~ C...K"\ ,'Illlncng _u,'eCcl\l:n 1I1t"'¡x-odemnxfll .....-i qu" no;.;¡lln....
, ...km n J.."Wlll 0..' ,,,......: d .. ,'aO\ IS s'lII,,¡aHcn en b qU"Il<haocll;ll
-<:tN,' il'
,.;¡r, un oc rn-"';1
n ,"lIk' dIC' '3m -«l,r a cooqUl.'nr 1 1"'1" ull "bunl
¡'lo.)S;l'.
':;)nI
"i,...,
fonna' ....~n d.:1
JIiII' Ull 11'\3.1 n
d""¡ I. ,"'I(\o.--nlll,,"m. , ..
llIr cl .....cl I." mes:t
1TlC"i. C\'N11J'(J\Cln amb ci lJn.1 dI> I. F>-P",,~a !CRIa 13 mi~,,,) de ~llêU
b fe cn;;l:LaJ\òl \1 l:-JO e.. \ an d.."",,,onr <:I_ ¡¡IOll< de pI:lla I d' (.... dl.'
.lac;uC'(';l< I f'l>!o;.¡. IÀ-......::."fII_ q.."k~ d',,,, d, ........ n1IIM.'ll'> d.: Qtul;).,
de pbu. ;q;ulb d pruii.~....... llal1l,lI,'n. no 1I':I"",,""1r r '\llanut: ,'n un
>l.'l;k Ib p1at\'}òlb n-ab ,·,p.m\\"h M'\:J'I _meda '""Hellt a l ,lO<In-.,;¡
'\mbcrn. a L}oo I ~ (;CIIO\:I. \1 ,.... ,,\,,",,1\",:1\:1 amb ells:lb m,·Il.'us d,~
ell!l;lb ,'(Ifll ci (¡uro o B3~daJ.
Ill'lOU 11100 \":1 Jugar un p;¡p.." dcfimllu per:l p.11!J' Ie, guem.'"
d'Europa S, peni. «llU C' \Oln "''''1'' el. habll.lnl' d·;¡qud ...... Iem:,
rrlllOl,")
..A} iC1ltn_'C7l;aJl'Klnll" po«joc 1"'Pron'
DI.·I OIlI:nll' \
lII ....
n.., "'u:lndu lI~rtlfl:¡' 0;-..1"- t¡crra los rortludos. 10>.
.nc:n.....Jcro:. de la ",1\oI\k l'I di' mid.....l
lo< C\lr.lIlJ('ro~ de lJ lIcrr:1. kl'
twlnlbrC' mh":ulII"" . r ste Uio" 'crdadcru qoc 'I('ne tkl eiclu _!llo do:
~klll.lllbr:i ......10 de J'C'C'loo.-er.! 'u ell>l.·úanz:l. Inllul1}¡loo,. ....·r:l.n
~u, ""kb<\ol;. C'llIC'k-< ~~ ng,l1ncs 00'0>....
\qut.... lo;-.. un pc1u C'\C'mplc n'ColllI :11 llibre del ClnlJm B~laJ1l. Llibre
que"" lIITibal a no..allm.. IOl: I 1.. fo,,'UCfi'< dds òp'ImlJk
IlaII P-1""1l 'l'O Sl.1 J;l.'rlCr.J(,'K" .llI1llJól 110 d',""UlIm ... 'h, h..l ~ qoc
'C1ltn :tn1lll3
qll<' 110_ Ara la qu<'-l1O de l':anH1\;1 ,;embla que lla
rocrduI '0111.....1la quo.-...tlO'" SI un ,.. ~ (> 00 el, l,'; l'anlK aforhlllt
<10.' l"'- ·~ "(l\\.k' ~'O 'lUm~ C'" pollr,¡n,lòrm;¡ ,·n .. Tul(' pap..'T'
dom e\I>I..,\u".
T..l,,,,..o.l fl<'N(lJlt" qu;r.n pa~'\C'rl C'Iloollol:- ",,'n 'an :I un allrr.
cnUl ho fall<. IU o Jl:'. o ho 'a fer ('I Ie'I' 1;11(1 o ci l''''' 1'\... <";>101100 un
aUlI.: 1,"'1
I e, ...,.-K.al< nloOllOl;"uhurab no (,\I~"l\'''' I 110 ptk. l1l\;len= Lm altn:
e..nu 'lue lru/);Ir ('anal, , eO(II< per l:I1l('fl(jn:·lb. lè>tlll..,,~r ...11'\.....fl<·'.-1" •
l.fa\<ll1r el dl~I~.
<:OI1<'l\er l' ,od" ,du eOlIl:Tel p.:rmel I" ar"'\11l1ó1l'11l a r alin'. 1111..... ,.,,11..
de la "",a U;K'1011<illlal Ouatl en, OC\"'I~m a la p.:",-l\¡';, el, pn'Judl(h
calK'11 , C'llCll1:llI 'IU" C~<Ll"'·ll ..... Iw.....lll'C, I,' Ull ",.. ei)lTl a índll idu
I que .... Il\tlll Unr"r1:1Il1 qu.: cllIll¡;llI. ( ...00'1<11 pcrqllC 3q11C"'l pe,
Imfl<'\kl~ quo.' ..e·II' pugllllll.UUrular
Ilc "OlgUI.I'lu'Ir:lr :l<llk"1 .lrlide :'lIlh :''1UC~1 ("('ITal 'l'''' I"alunu",",
\lano:l (ja_ '''' n::.I'lnr .lcl ~u e'>II1p;l1I) Ru...·n R("\',ü. de f..... nla
c-.potllal1la. la utla _Ul1.',i lIl ullleul1ur:.l d ~on'crlCI\ ell ull 11I<1, fUlllalll
la l''ra do: la p;lu. ci dee''!':1 :lIl1b IVI,I UI\;l wrk de <Ilnlx>b ¡"lboll>l",'> i
cll"'l.. lcrllll~,1 mnb UI¡';. r¡lem de 1"r("1II¡;':1 1"0n:113
TOl' portem un :.rU"J dlllll"(". earl pcrln,'1 lI'Cun: d m,·s ,,","c,i.... q"" ""
por\;l dUl~. permel 1r:IIl~rOrlllar a U... f'<I<,Inl "Ol m,'ra .. "U,.,_
I.c' (<l'oC' «>Il COlli ~oll. po:ro III 11.. all,'m..l" e, ,'Ol b forlll" de nll r."·
k<: r<'1""r ell. ho podem 11C1l....r di" 'c~a,l..-.;
L'as.<o<.·lae,,, LIll.")Çu ha ",Illu-..:al un e'''lI:u", ",,,11 .." '.... n. d,lI:l\ amb
.1000 euros'~ Im:n".;I1 'lual c' PO" pn:wnm, \\llh"",. 1'....1.-" ,'''"sullar
'1'1"".. .
k<I>:I'C<
a
""" un.,,,...OlOrl.,,,, org
Núria Àrias
L-' l>J':E1~lrA; CVLTUIU.L
cori
[\IIHo:,JIl.1CI.. T.COtl(..-!Ht, ~
3.0~~S EJ(JERltNCIE-S oCON'.' d~t :"tltlll:~ tt,lll\,llll:
La diversitat cultural
com a enriquiment
lr concurs
Bones experiències de
convivència entre cultures
lr Premi Federico
~
..
Mayor Zaragoza
••
. .•. -I.'
'l, ......
Allresados en Venezuela
160 inmigrantes i1egales Canarios
• Les guerres neh:en en la ment
de les persones l, per tant, ês
en la ment de les persones on
cal bastir baluards de la pau»
J e d e r ¡cc
M a y o I
Zaragozc