•i^xíy V Ai. j.^j.»»iAj^i.c;,v -i^^cs—a;-«"<ar'V"'CJ:t"i^'*2írs'-«:j""«=««;;* - ' ^ ••• m^EÜ-DEOMONISERRAP íil^í ;Í^1 ^ .«T ', »." »l! S^i -a••T - , fc-* **- í (Stti'tM^'J* 2-^ =?X£ÍÜSl£ltTjS SITMiMÁM F@fWAI i l CATÁWMYÁ. ÜN CAS FÜLMINANT DE LAICISME. -^>00^00^- La cosa's va aprimant. Las sutilesas teológich-políticas ab que'ls integristas tractan de cohonestar sa actitut, tan funesta á la religió coni perjudicial á la mateixa política que pretenen sostenir; los arriscats distingos sobre el poder jurisdiccional deis Prelats de la Iglesia y las novíssimas teorías sobre la obediencia deis católichs; las babilitats, quan menos irrespectuosas, per eludir l'alcans deis documents pontificis y torturar lo seu natural significat; tota aqueixa espantosa baraúnda de ideas y de procediments, de polémicas rencuniosas y de manifestacions tumultuarias, per forsa havia de donar un dia'l seu precipitat, per forsa havia d'exirne d'eix gresol ruent la fórmula espantosa, pero clara, neta, terminant, y decisiva, d'un sistema errat, d'una escola desatentada, d'una secta. Conatos mes ó menos ardits, insinuacions mes ó menos accentuadas las hem añadas trobant eneixa especie de vertiginosa Iluyta; y per nosaltres havian de bastarnos, pera teñir fundats recéis, las veus d'alarma d'insignes Pastors, comió Sr. Arquebisbe de Tarragona, que ja desde un principi denunciaren á la cautela deis fiéis los perdis d'eixa nova fase del Lliberalisme. Pero la fórmula ha sortit, y acaba de donárnosla, copiantla del Rigoleto de Madrit, nostre colega barceloní lo Correo Catalán. Diu axis, y suplicam a nostres lectors no'n perden una sílaba: «Partidarios del principio de autoridad, co- »lumna y base de la doctrina católica y tradi»cionalista, consagrada por todos los siglos, »nos sometemos incondicionalmente á la auto«ridad del augusto duque de Madrid y de su «dignísimo poder-habiente el señor D. Gándi»do Nocedal, así en la política como en la reli» g Í O n , PERSUADIDOS DE QUE EL DERECHO QUE SIM))BOLIZA EL PRIMERO, NO PUEDE REPRESENTAR ))\ADA QUE NO SEA CATÓLICO Y MONÁRQUICO, EN ))LAS ACCEPCIONES MAS ORTODOXAS DE AMBAS «EXPRESIONES.» Ni mes ni menos. Lo que va en versalitas, axis senyalat ho Irobam en lo Correo Catalán, n." del dimars, dia 4 de Novembre, página 10, secció de Z)ícAo6'?/ Hechos. La fórmula es crua, pero es la fórmula, y'l Correo Catalán l'accepta tal com la ha eructada'l seu valiente compañero. Mes val axis, que no pas matar lo temps y omplir las planas ab interminables elucubracions sobre la tesis y la hipótesis. Axis sabrem á qué atenirnos, y'ns faria molt de pler nostre colega, si sustituís la llegendadel frontispici, lo Estote fortes, per aqueixa fórmula, verdadera sara fundamental del Corán del Laicismo espanyol, rebrot tarda del Cessarisme. Per aquí comensá'l Iliberalisme á i n filtrarse en las altas capas socials per baxar á las ínfimas; d'aquexa fusta's feren los Arandas y'ls Pombals y demés que expulsaron ais jesuítas en virtut del quod placuit principi, de la voluntat deis Reys que duyan encara ben fresca la sanch borbónica y que estavan PERS U A D I D O S DE QUE EL DERECHO QUE SIMBOLIZABAN ^-'',Í£ NO P O D Í A REPRESENTAR NADA QUE NO FUESE C^--s TÓLICO Y MONÁRQUICO, EN LAS ACCKPCIONES ^ Á S " ORTODOXAS DE AMBAS EXPRESIONES. '- Bv'<i •£ T.*-^ír^-^-r ic^T". ^^ss^ffsumemm I Jí-%^-a-i-a,K^~KÁMrw 9 Poden anar parlant del poder tuitivo los integristas, fent chor á son maestro al cémbalo lo Siglo Futuro/ Be es altra que la tuitiva aquexa sumissió incondicional, así en la política como en la religión, al Duch de Madrit y á son poder-habiente, com diu el Rigoleto, per suavisarTasperesa de la páranla apoderado! Mes dexem la part política de aquexa fórmula que no te espina ni os, puix lo temps ha de dir com exirá'l partit tradicionalista de mans deis laicistas, empenyats en arribar al fons del abisme. A la claror d'aquexa Uanternada del Rigoleto,]Q!^ veu lo que hi ha al cap d'avall: la lletja mueca déla rebeldía Iliberal, dissimulada ab un gesto de compungit autoritari, d'hipócrita regalista. A exa claror, que esperam han de fer crexer los integristas, s'obrirán molts ulls ara ofuscats, V no ha de tardar á sentirse en las filas avuy alborotadas del tradicionalisme espanyol, enérgicas veus de protesta lleal, echo de las que un dia proferiren llabis molt autorisats: Venga el rey católico enhorabuena: el César jamás! No hem pres avuy la ploma per refutar, en la part que afecta al ordre religiós, la nova r e 9¿a c/e/e formulada per l'integrisme; sois nos plaurá recordar y transcriure fielment unas frases que foren dictadas en los primers moments de la brega moguda l'any 80, y que Deu sab quán s'acabará. En carta escrita al Sr. D. Joan Manuel Ortí y Lara, á 16 de Janer de 1881, y publicada en la Ciencia Cristiana á 31 del mateix mes, deya el Sr. Chantre de Granada, D. Joaquim Torres Asensio, lo següent: veure á ningú los laicistas, y axis s'explica V estat deplorable de l'Espanya católica que ^s va convertint, com ha dit en Menendez Pelayo, en verdader erial en que mor tota idea fecunda y 's pert tota iniciativa pe'l be. Axis s'explica que r acció sempre benéfica deis Bisbes se veje avuy dia coartada, quan no obertament contrariada, y que aquexa diabólica sembra de Uavors de desconíiansa en lo poblé fiel, y'lconstant exemple de la detracció elevada á la categoría de virtut, hage portat á la Iglesia d'Espanya á un extrem que te angustiat lo cor del Vicari de Cristo, y justament alarmats á quants ab mirada serena consideran los estragos del esperit Iliberal, axis insidiosament ficat en las massas católicas. Trist y esglayador es lo present; mes si fa escruxir lo veure en diaris que's diuhen católichs fórmulas sectarias com la que hem copia t del Correo Catalán, es preferible que lio digan tot y ho digan ciar d'una vegada, y arriben de proposició en proposició á las últimas conseqüencias de sa errada doctrina, perqué axis será mes fácil, ó que la majoría se repense y cambie de senda, ó caygue, d'allá hont ha de caure, l'anatema de reprobado, que en tots temps ha fet saltar del arbre de la Iglesia las ramas mortas y ha destruhit las plantas parássitas. J. C . , P b r e . « ningún jefe de partido puede abrigar la pretensión, ni tiene derecho de dirigir á su albedrío la acción católica, de la cual son jefes y directores, por disposición de Dios, los Sres. Obispos que el Espíritu Santo ha puesto para regir la Iglesia de Dios, con exclusión de cualesquiera jefes de partidos; aunque tuvieran la más alta dignidad y estuvieran en posesión de ella. »Y añado muy de propósito estas últimas palabras, porque si no debiera guardar ciertos miramientos, no imposibles de adivinar, podría presentar alguna autoridad científica respetable é imparcial, según la cual los más altos y legítimos derechos, cuando no se está en posesión y ejercicio de ellos, quedan en suspenso, y lo mismo por consiguiente las obligaciones correspondientes. Observación es esta que, á la vez que pone á cubierto cualquier derecho, reclama toda la atención por su notoria trascendencia.» Y ja que hi som posats avuy á departir ab lo Correo Catalán, hem de advertirli que procure vigilar mes los niaterials de redacció, puix si volguessem obrir la nostra secció de Dichos y Hechos, no'ns faltaría rama tallada per dias, ab los renuncios y ensopegadas que totsovint hi trobam, y que quan son moltgarrafals y'ls hi fan notar, sol apel-lar nostre colega al' socorregut efugi de faltas deis caxistas que ¡pobrets! no hi teñen cap culpa. Com per exemple, ahir per ahir, que en la primera gacetilla rectificaba una páranla de son corresponsal de Madrit qui, parlant de las operacions del Banch Colonial las calificaba de chanchullos, y axis ho llegiren los caxistas de can Ramírez, y diu que havia dedir... cláusulas. J a ! Loque hi ha aquí, es que Viritegro valent que tira á mans plenas lo fanch sobre reputacions molt altas, y no fará un acte de reparació quan se tracta de una sotana, s'ha esporuguitcom un cunill ab un B. L. M. d'algun oficial del Banch Colonial. Pero acó deis chanchullos es res en comparació del disbarat com un temple que estampa Donchsaeó que tetan notoria trascendencia, s han empenyaten no véureho ven no dexarho •~^2>5>=s>=í;>^i>- ESlMEISr^. LA VEU DEL MONTSERRAT. en la primera línea de la secció de Noticias, áe\ niimevQ áol dia deis morts. Es una gacetilla llarga ab honors d'article, que porta lo cristiá epígrafe de El Campo Santo. Y comensa las absoltas propias de tal diada ab la barrabassada següent: «No queremos llamar á aquel sagrado lugar cementerio, que si bien indica tierra de donde todos salimos, y á donde sin escepcion volvemos; no responde adecuadamente á la idea que queremos significar, pues que no envuelve en sí la idea de la religión.» Ja veuhen com s'explica aquest petit doctor de la Iglesia, ab un cigarro de mitx ral á la boca. Tan enamorat está de la moderna denominació de Campo-Santo—tan moderna que en cátala se'ns ha introduhit d'ensá que'ns castellanisem—que assevera no inclou la idea de religió Túnica paraula ecclesiástica, canónica, profundament religiosa, que ha servit divuy.t sigles seguits per designar lo lloch d'enterrament deis cristians : lo Cementiri. Perqué ha de saber lo gacetiller ab ínfulas de articulista del Correo Catalán, que la paraula cementiri, coímeterium (y si tinguessem á l'imprempta carácters grechs li posariam la paraula en sa forma originaria) es, com diu Martigny, un mot exclusivament cristió.. La paraula grega de la que s'es derivada la llatina y las demés de sas filias^ val tant com dir dormitori, lloch de repós, responent á la altíssima idea de la mort com passatge ú millor vida y al dogma consolador de la resurrecció de la carn. Pels cristians, deya Sant Geroni, la mort no es mort sino que ¿anomena DOUMITIO ET SOMNUS; y pergó'I redactor del Correo Catalán que sabrá un poch de llatí y alguna vegada deu assistir á funerals, haurá sentit que'l subdiaca feya ressonar fort en lo temple aquellas paraulas del Apóstol Sant Pau ais Tessalonicenses: Nolwruis vos ignorare de dormientibus, etc., etc. La paraula cementiri es de las primeras que surt en lo vocabulari nou ab que'l Cristianisme anava á enriquir l'humá llenguatge, per expressar las novas ideas, las santas creencias que venia á predicar ais homens;' y ja en las primeras llissons deis mártyrs, sagrats rudiments del Breviari, hi trobem freqüentment la indicació de sepultas est in coemcterio Balbinoi ó Ccdepodii, etc. Y bastan aquestas senzillas indicacions^ per corretgir la extranya especie vertida per lo Correo Catalán, en lo dia de la commemoració deis fiéis difunts, afirmant ab Ueugeresa impropia d'un diari católich^ que la paraula Cementiri no enclou la idea religiosa. 355 SOBRE LA QUESTIÓ ROMANA. No passa may un mes, si lie lio observan nostres lectors, que per un cantó ó altre no's remene, aquesta questió que'Is italianíssims voldrian fer creure está irremissibilmente chiusa. Aquestos dias han saltat algunas espumas de la prempsa, de las quals se fa cárrech la Civiltá Cattólica en lo següent s o l t d e l a s u a Crónica. «Si te fonament lo que escribia la Capitale del 16 de Octubre passat, lo regne de Italia estaría amenassat de un nou Éxodo, com fora un nou trasport de la sede del seu gobern de Roma á Florencia. L'article de la Capitale es un verdader crit de alarma, Uansaten mitx de lasgrans minas económicas, moráis y políticas acumuladas per la revolució, y també de lasgrans desventuras que han ferit la nostre pobre Italia. Lo citat diari diu: «Es cosa molt seria que de Berlin se remogue tan sovint aquesta qüestió» (go es de la capital). En efecte, un telegrama de Berlin anunciava no fa molt que «la Gaceta de la Creu dava per segur en modo formal, quel'Italia pensa en marxar de Roma y traslladar á Florencia la Cort, la Consulta y las Legacions extrangeras.» Verdadera ó falsa la noticia del diari alemany, la Capitale anyadeix: «quan ne parlaren las revistas mensuals y setmanals, los órguens del Mancini respongueren que eran publicacions de poca importancia. Ara es la Gaceta de la Creu la que torna á fer corre la veu, y la acostumada resposta no te cap valor. La Gaceta de la, Creu es Fórguen no sois del partit feudal, que es lo mes poderos en las esferas gobernativas, sino que es l'órguen autorisat de la Cort de Berlin, y aquest fet mereix gran ponderació». Sens dupte! dihem nosaltres, la cosa es seria, seríssima, perqué, com observa la Capitale, «ó la noticia es falsa ó es verdadera. Si es falsa é inventada, alashoras revela la tendencia política de la noblesa y de la Cort germánicas. Lo que's busca á Berlin es la pau interior, y'I gobern prussiá estaria dispost á sacrificar fins los drets de Italia sobre Roma (?) per fer callar lo partit del Centro, qual oposició se li ha fet mes que molesta. Si acás fos verdadera y tingues algún fonament, sia en la debilitat deis nostres minitres, sia en lo plan de la Higa conservadora^ concertada entreoís tres Emperadors, en aquest cas constituhiria una seria amenassa.» Qui temps arrera hagués dit á la Capitale 6 altre diari semblant que en las Iluytas de la Revolució ab lo Papat, aquest acaba sempre per vencer^ y hagués citat algún deis innume- LA VEU DEL MONTSERRAT. 356 rabies exemples de que abunda la historia, compres lo de Napoleón I y Pió VII, hauria tingut per resposta una rialla. Ara, després de aquell terrible despaig de Berlin,esla matexa Capitale la que recorda que «Garlos V dexava saquejar Roma, per ser, pochs anys després, lo campeó del catolicismo y'l persegiiidor de Luther y de la Reforma.» A mes de que, anyadeix lo diari radical, «no devem oblidar, que la Santa Aliansa del 1815 tingué per fundadors principáis, després de l'Austria, l'Inglaterra y la Prussia protestants y la Russia heterodoxa .» ími ie trabccló catalana iels Salms ie Bavil SALM X X X V I I . David composá aquest Salm reunint, segons parer de Belarmino, varias máximas que manifeslan la Providencia divina, la qual permel que'ls impios prosperin per mes ó menos temps, pero que al fi venen á ésser castigáis. Podriam dir que lo argument en resumen es lo que diuhen los Proverbis (II, 21 y 22): Qui enim recti sunt, habitabunt in ierra, et simplices permanebunt in ea. Impii vero de térra perdentur; et qui inique agunt, auferentur ex ea. Es un deis Salms alfabélichs, encara que lo alfabeto no lo forman las primeras lletras de cada hu deis verséis, sino de las deis distichs, que se distingeixen segons la diversitat deis senlimenls. Segons lo vers. 25 sembla que David era ja vell quant reuni aquesta colecció de sentencias ó aforismes. TRADUCCIÓ. A 1. De David. b Aleph. No te irritís contraéis que Jan mal; ni envejis ais que obran inicuament. 2. Perqué com agram depressa's marxitarán, y com la verdor de la herba's mustigarán. c 3. Belh. Confia en lo Senyor y obra bé; habita la ierra y pastura la veritat. 4. Deléitaf ab lo Senyor y te donará las peticions de ton cor. ' 5 . Ghimel. Dirigeix al Senyor ton cami y confia en Eli, y Eli Jará. 6. Puix fará sortir com llum ta justicia, y ton judici com lo mitx dia. 7. Dalelh. Escolta ab reverencia al Senyor y espéral. No te exasperis contra lo afortunat, contra lo home que obra ab astucia. 8. He. Sacut la ira y abandona l'enuig. No te irritis: que soiament serveix per fer mal. el 9, Perqué'Is que obran malament serán extirpáis; mes los que en Deu confian, aquestos hereterán la ierra. 10. Vau. V adhuc un poch de temps y no existirá lo malcat; y coneixerás que ni son lloch ha quedat. 11. Y los mansos hereterán la ierra y se deleiterán per la molta pau. (a) Títol. (b) Exhorta á que niiigú s'indigni al veure la prosperltat delís homes malvats. r t(c) Sino que conflhin en Deu Senyor nostre. (d) Diferencia de sort entre'ls justos y'ls pecadors. e 12. Zain. Maquinará lo malvat contra'l just, y apreta contra ell sas dents. 13. Lo Senyor se burla de ell, perqué veu que ha vingut son dia. 14. Helh. Lo coliell obriren los malváis y prepararen llurs archs per fer cáurer al oprimii y al necessitai, per assessinar ais que van per lo cami dret. f 15. Llur coliell entrará en llur cor, y llurs archs se trencarán. g 16. Theth. Es mes bó un poch al just, que las riquesas de molts pecadors. 17. Perqué los brassos deis pecadors serán trencats. Mes lo sosteniment deis justos es lo Senyor. h 18. Jod. Coneix lo Senyor los días deis qui no teñen mácula, y llur heretai será eterna. 19. En lo mal temps no se tornarán roigs y en los dias de fam serán assaciats. i 20. Caph. Perqué'Is malváis pereixerán; y'ls enemichs del Senyor com preciositai d'anyells. Finiren en fum, finiren. j 21. Lamed. Pren diners á guany lo malvat y no resiituhirá; nies lo just es compassiu y dona. 22. Perqué los que'l beneheixen possehirán la ierra, y'ls que lo blasfeman serán de ella arrancáis. k 23. Mem. Per lo Senyor los passos del home fóren dirigits, y son cami deleitará. 24. Si cau no quedará postrai, perqué lo Senyor posa sa má. 25. Nun. Jove vaig ésser, ja m'he fet vell, y no he vist lo just abandonat, ni sa descendencia buscant pá. 26. Tot lo dia es compassiu y deixa diners, y sa descendencia es una benedicció. 1 27. Samech. Apariat del mal y fes be, y viurás eternament. 28. Perqué lo Senyor ayma lo judici, y no abandonará ais seus devots, sempre serán guardáis. Mes lo llinatge deis malvats será destruhit. 29. Los justos hereterán la ierra y habitarán perpetuament sobre ella. m 30. Phe. La boca del just rumiará sabiduría, y sa llengua pronunciará judici. 31. La lley de son Deu está en son cor; no vacillarán sos passos. n 32. Sade. Observa'l malvat al just y busca ferio morir. o 33. Lo Senyor no'I deixará en sa má, y no li fará mal quant lo judiqui. p 34. Coph. Espera en lo Senyor y guarda son cami, y te exaliará per possehir la ierra. Veurás desiruhir ais malváis. 35. Resch. Veji al home malvat prepotenf'y extés com arbre indígena pie de vida. 36. Mes va passar y ja no hi era; y'l vaig buscar y no va ésser trobat. q 37. Sin. Guarda la puresa y mira la rectitui; perqué la posieriiat del home es la pau. V 38. Mes al mateix temps los rebeldes serán devastáis; la posieriiat deis malváis será desiruhida. (e) (t) (g) (h) (i) (i) (k) (1) (m) (n) (o) (p) (q) (r) Las tramas deis pecadors no son de temer. Perqué al cap y al fl recauhen sobre ells mateixos. No .son de envejar las riquesas deis homes dolents. Puix lo Senyor protegéis ais bons. Es caduca la felicitat deis dolents. Lo obrar del just es tot diferent del deis pecadors. Y per qó Deu té de aquell un cuydado especial. Regla per conseguir las benediccions de Deu. Lo just es sabi y fiel á la Lley de Deu. Lo home dolent busca la mort del just. Mes lo Senyor defensa á aquest. Es precis donchs esperar en lo Senyor. Diferencia entre la posteritat del just. Y la deis pecadors. LA VEU DEL MONTSERRAT. s 39. Than. Y la salvado deis justos provó del Senyor, llur refugi en temps adcers. 40. Y'ls ajudará lo Senyor y'ls Iliurará; los lliurará deis malváis y'ls salvará, perqué contaren en Eli. ACLARACIONS. 3. Pastura la veritat. En la sagradas Escripturas veritat vol dir mollas vegadas bondat, probitat, (I Reg, XII, 24—111 Reg. II, 4—Isai. XXVI, 2); de modo que lo sentit es que la probitat, la virtut sía ton aliment. 4. Deléitat ab lo Senyor. Ton gust no sia gosar de cosas terrenas, sino compláute en lo Senyor. —Peticions de ton cor, aixó es: lo que demanas. 5. Eli fará, es com si diguós y déixlo fer. 6. Fará sortir com llum ta justicia, fará brillar ta justicia. 7. Afortunat, lo hebreu diu: aquell que fá prosperar son cami. 11. Y'ls mansos hereterán la térra, es lo mateix que mes tart digué iioslre Salvador: Beati mites, quoniam ipsi possidebunt ierram. (Math. V, 4.)—Y's deleiterán per la nostra pau, concorda tambó ab lo que digué Jesús: Discite á me quia mitis sum... et inveníetis réquiem animabas vestris. (Ibid. XI, 29). 14. Ais qui van per lo cami dret; lo hebreu literalment diu: ais recles de cami. 17. Los brassos deis pecadors, aixó es,_ llur poder, llurs riquesas. 20. Preciositat d'anyells. Gomparació un xich obscura. Hi ha qui creu que es una ironía y que vol significar la fempta del bestia. García Blanco li dona la significació de grasa de carneros. Belarmino creu que los Setanta en lloch de la paraula charim (anyells) llegireu charum (exaltat), de ahont procehí la llissó de la Vulgata que diu: Inimici vero Domini, mox ut honorificati fuerint et exaltati, deficientes quemadmodum fumus, deficient. A mí me sembla que la intel-ligencia de aquest verset sens móurerse del original, es la següent: «Perque'ls malvats pereixerán, y'ls enemichs del Senyor pereixerán tambó com anyells preciosos, que quant mes preciosos son, mes goig fan per matarlos; de modo que acabarán sa vida, y com lo fum se desvaneixerán.» 21. A aquest verset sembla que segueix lo verset 26, mes en aquest cas lo 22 ha de passar á ocupar lo lloch del 26. Lo P. Patrizi ho té per cert, y lo context li dona la rahó. Lo cambi en aquest cas seria obra probablement inconscient deis amanuenses. 2fí. La descendencia es una benedicció. Aqueix verset, que com acabem de dir, ha de anar detrás del 21, vol dir que los filis del home compassiu serán benehits, de modo que no'ls hi fallará lo sustento necessari. Nota un comentador deis Salms que rara vegada succeheix que per la Iliberalitat deis pares los filis bajen de anar á captar. 28. Mes lo llinatje deis malváis, etc. En la Vulgata abans de aquestas páranlas hi ha: Injusti punientur, frase que també leñen los Setanta, y que se creu que fou traduhida del original, pero que desprós per descuyt fou passada per alt. 30. Pronunciará judici, aixó es, parlará com parlar deu tot home de judici, perqué té ferma la lley de Deu en son cor: ex abundantia cordis loquitur os. (Math. XII, 34). 33. No'I deixará en sa má, que vol dir, no'l deixará cáurer en poder del impío.—A^o li fará mal quant lo judiqui, es dir, quant los dolents calumniant al just lo fassin compáréixer á judici, fará Deu Nostré Senyor (s) Conclusió que resumeix las sentencias anteriors. 357 regonéixer la ignocencia de aquell, de modo que no sia condemnat. 39. Antes del than en lo hebreu y en sas traduccions hi ha un vau, que correspon á la conjunció y; mes la circunstancia de teñir de comensar aquest verset en than, y'l no fer cap falta lo vau, nos fá cróurer que aquesta lletra se escorregué á la ploma deis copistas. TOMÁS SUCONA, PBRE. Crónica Helípsa. La Santa Sede ha expedit ais Nuncis una circular, per comunicarla ais respectius Goberns prop deis quals están acreditáis, en la qual se exposan las justas quexas del Sant Pare per los continuos insults de la prempsa revolucionaria, que, sens excepció deis órguens oficiosos del Gobern, ha volgut desnaturalisar y oposarse á la caritat del Papa en la inslalació del Hospital pontifici de Santa Marta. La Nota conclou de aquest fet una nova proba de las dificultáis que cada dia fan mes penosa la condició del Cap de la Iglesia. Lo Moniteur de Home publica lo Reglament del Arxiu Vaticá, que facilita molt alts doctes la investigació y esludi deis documenls histórichs. Retrato loral ile Lleé XIII fet peí Uilieral BÜMM. Lo periodista y dipulat italiá, Ruggero Bonghi, en un de sos arlicles que solen publicar ab avidés los diaris Iliberals d'Italia, fa la següent pintura del Papa actual: «Lleó XIII es en la sua persona un bell y complert exemple de lo que pot arribar á ser un elet sacerdot. Venint per naxensa de la noblesa provincial, d'ingeni ben formal, instruhidíssim, excel-lenl escriptor llatí, bon escriptor italiá, d'ánimo piados, de doctrina rigidament católica, del passat y del esdevenidor de la Iglesia admirador sinceríssim, perfel; persuadit en lo íntim de son cor de la utilitat preminent de la inñuencia social de la Iglesia fins avuy dia; habitual al gobern deis pobles; práclich en las relacions inlernacionals de la Gort de Roma; expert deis usos, prácticas y reglas de la mateixa; crescut de any en any en dignitat y experiencia....» La Sagrada Gongregació de Ritos ha aprobal un R e glament per portar «un eficás remey ais graves abusos que s'han introduhit en la música sacra en varias iglesias de Ilaha.» Aquest Reglament, redaclat ab gran conexement de la cosa, ha merescut del Sumo Pontífice la mes plena aprobació: y en conseqüencia lo Secretan de la sobredita Gongregació de Ritus, al enviarlo ais Ordinaris de Italia, los invita «á darse pressa á que en las iglesias de sas diócesis sian adoptadas las normas contingudas en lo reglament, á fl de mantenir en sa magestal y santedat una part tan imporlant de la Sacra liturgia, allunyanlse las melodías indecorosas y profanas.» ; En las últimas eleccions peí Parlament alemany no solament lo Centro ha conservat intactas las suas forsas, sino que se suposa, després de las novas eleccions per los empals, obtindrá una majoría respectabilíssima que en qualsevol ocasió podrá ser de influencia definitiva en las decisions del Reichstag. LA VEU DEL MONTSERRAT. 358 Lo Centenar de Sant Cirios Borroieo. Per las primeras noticias que's reben, se veu que en totas parts y principalment á Italia, ha sigut celebrat dignament per los Seminaris lo tercer Centenar de la mort del gran Arquebisbe de Milán Sant Carlos Borromeo. • La fasta deis Seminaris de Roma s'ha celebrat expléndidament en la magnífica iglesia de San Cario al Corso ab un octavari. Lo dia del Sant se tingué una Academia poliglota, y terminaren las funcions ab una hermosa demostració deis Seminaris ais peus del Sumo Pontífice, inspirada en los sentiments que'l Borromeo abriga sempre en son gran cor de Sacerdot envers la Santa Sede. Sant Carlos, quan li presentavan un Breu ó altre document pontifici, lo prenia y llegia sempre ab lo cap descubert. Dietari iel Priiipat. Herraosissima y edifioant fou la Peregi-inació al Santuari de Puiglagulla, celebrada'l dia de Tots-Sants per conclusió del Mes del Sanlíssim Rosar!, que en noslra ciiitat s'ha fet ab singular devoció. Preparat estava'l poblé fiel ab la prédica del R. P. Ramonet y la pastoral paraula del Rvin. Sr. BIsbe, qui sens descansar de las fatigas de la Visita pastoral que ha dura! tot lo mes d'Octuhi'e, volgué pujar ala Irona de Sant Domingo, la nit del divendres, per enfervorisar ais Qels que's dispesavan á donar l'endemá eix hermós espectacle d'una Romería devotfssima. Al malí del dia de Tots-Sants, lo Rosar! de l'Aiirora exí pels principáis carrers de la cliitat á despertar los peregrins; y á las 5 y milja la capella del Sagrament de Sant Doniingo presenta va l'aspecte d'una Comunió general. A las sel comensá á desfilar la processó, que perfectament organisada al ser al pont de Gnrri, continua peí poélich caraí de Saladeuras cap á Puiglagulla, orant sens intermissió y fent ressonar lo espay ab cánlichs en alabansa del Rosari. Hi anavan los pendons del Rosari del carrer de Sant Francesch, de la Academia de Sant Tomás, de la Confraría del Roser, y l'estandart de la Verge missionera del inolvidable Pare Coll; al comensar los homens venia'l Sant Cristo portal dret tot lo camí per un grupo de fervorosos confrares, y terminava la llarga processó la imalge de Ntra. Sra. del Roser portada en un enrama! tabernacle y acompanyada per nostre Excm. Prelat y una comissiódel M. L Ajuntament. Al arribará Puiglagulla, tots los vollants del Santuari estavan ja ocupáis per una multilut de geni de las parroquias circumvehinas que havian 8Ígut oficialment convidadas á la Romería, y'ls peregrins de Y\á\ canlant la Lletanía passaren desfilant per devanl del portal de la ermita, saludanl á la Verge, qual imalge eslava ja col-locada en mitx del biombo del nou camaril A las onze coraensá l'Oflci que celebra lo M. L Sr. Dr. Joseph Marcer, Mestrescola de esta Catedral, menlres en lo baleó central de la casa deis hermitans se deya un'allra Missa resada. Los oradors, que foren lo M. L Sr. Arxipreste D. Francisco Xavier Fonlanellas en lo dit baleó, convenientment adornat, y en la costa al ayre liiure los RR. Dr. D. Joseph Alabern y Dr. Joseph Tallabuit, ponderaren al poblé á son enlorn ágrupat las excel-lencias del Sant Rosari, la necessitat de acudirhi en las presents calamitats, y al terminar sas prédicas la multitut entussiasta aclama á María y viotorejá al Rosari y al Papa. Després de un curt descans per pendre'l necessari, pero molí frugal refrigeri, lo Sr. BIsbe passá á benehir lo nou camaril, mentres á la plataforma del temple un chor de Joves de Vich eantava'l Rosari, y un allre de Sant Julia de Vilatorta ab gran ajust y brio entonava religiosos cánlichs. Revestit de pontiflcal lo Sr. Bisbe dona la benedicció al poblé apinyat áTesplanada de la hermita; y luego marxaren las parroquias ab sas creus y ganfarons, organisanlse aitria ve- gada la processó de Vich que entra á la ciulat ab un ordre y un enlussiasme difíciis de descriare. La entrada á la iglesia de Sant Domingo, ab aquell incessant cántich alternant ab Torga, commovia profundarnenl l'ánima mes avesada á rebre exas grans impressions. Tal fou, brevíssimament relatada, la Romen'a á Puiglagulla, deixant en lols los fiels (que's calcularen uns sis mil) un mislich recort y viu desitx de tornarhi quan siga l'hora, per revivar la pietat y donar nous lestimonis de amor á María y de adhesió á la Santa Sede Apostólica. —Una enhorabona cordialíssima hem de tributar á nostre Prelat, Professors y alumnos del Seminari per la magnífica festa que'l dia 4 celebraren en commemoració del tercer Centenar de S. Carlos Borromeo. Duptem que en altre Seminari, Uevat deis de Roma, s'hage honrat mes explendidament al sabi instituidor deis Seminaris Tridentins, al héroe de Milán. Al malí lingueren los Seminaristas sa Comunió general, y á las deu oficia l'Il-lustrissim Capítol ab assistencia del Excm. Sr. Bisbe, y digué las glorias del Sant Arquebisbe lo Dr. Albert Boix, professor de ciencias, que ab galana forma y abundancia de dalos y doctrina delinea la gran figura de Sant Carlos, especialmenl en la obra de reformació ecclesiáslica tan providencialment iniciada per lo Concili de Trenlo. La Missa fou cantada al armonium per un nutrit chor d'esludiants dirigits per lo Sr. Casanovas, que's feren acreadors á las felicilacions que'ls intel-ligents los prodigaren. La Academia literaria-musical de la larde, en la matexa iglesia, á pesar del poch temps de preparació, fou per nosaltres una proba mes deis elementa imporlanls ab que conla un establiment com lo nosire Seminari, per realisar acles com aquest, que son una gloria per I'Iglesia que axis cultiva la inteligencia y estimula 'Is ingenis. No'ns es possible citar en detall las pessas del programa, que tenia potser demasiada exlensió; pero tots, professors y alumnos, tant en los Ireballs en prosa en llalí y castellá, com en las composicions poéticas y musirals, cridaren la alendó deis oyents y donaren gran satisfacció al zelós Prelat que presidia la extraordinaria festa. —Demá comensan en la iglesia de la Pietat los Sants Exercicis que donará á la Joventut Católica lo R. P. Cándido Becli, de la Companyía de Jesús, servint de preparació á la Romería que'l diumenge, dia 16, se fará á Thermita de Sant Francesch s'hi moría, per inaugurar lo monument en recordansa de la célebre Peregrinació que s'hi feu l'any 82. Molí fruyl hem d'esperar farán en lojovenlde la ciulat estos exercicis espirituals que constarán de dos actes, l'un de bon matí y l'allre á bona hora del vespre. —Desde la nit del dijous ha plogut abundantment en aquesta y creyem que en general en tot lo Principal. A l'hora de escriure aquestas rallas no tenim noticias d'inundacions, mes no fora extrany qu'en algún lloch haguessen rebut. —Los telegramas que portan los diaris d'avuy donan per declarada la presencia del cólera á París. Se veu que l'epidemia s'ha corregut al Norl. ESCANDALL DEL MERCAT DE VICH. (Dia 8 de Novembre de Qnartera. HectúUtre. Xexa Formen t. Mestall. . Ségol . . Ordi. . . Gibada. . Espelta. . Ptas. es Ptas. es. 19'69. 14' 13' » 18'29. 10'50 14'75. 9'50 13'35. 7'50 10'54. 6'50 9'16. 5' » 7'04. 1884.) Qnartera. Hectóiítre. Ptas. es. Biatdomoro.. 11'50 Mili 12' » Fajol 10' » Fabas 11' » Llegiim. . . . ll'óO Fasols 16'50 C i u r o n s . . . . 19' » Ptas. es. . 16'15. . 16'88. . 14'05. . 15'45. . 16'15. . 23'22. . 26'73. 359 LA V E U DEL M O N T S E R R A T . DESDE BARCELONA. La festa de Santa María del Mar.—Bons senyals y mals pressagis.—Coses de la moda. — Un afamat cantor y una gabatxa. Encara que ab retrás, puix la quinzena ha sigut columnaria, he de consignar en esta crónica barcelonina la extraordinaria festa celebrada'! dia 19 d'Octubre en Santa Maria del Mar. Aquesta iglesia es una bellíssima joya de la arquitectux-a cristiana per antonomassia, es nn temple gótich aixecat á ran de les ones á despeses deis richs mercaders y d'aquells admii-ables bastaixos que portaren sobre llurs espatlles les pedrés del edifici desde las pedreres del Montjuich. La má del temps havia fet la seva mala feyna en la bellesa del temple, per lo qual s'emprengué una restaurado que verdaderament mereix los mes entussiastes aplausos, especialment deis que estiman de cor les glories del art cristiá, y gracias á la qual la iglesia de Santa Maria presenta ja un aspecte hermosissim que posa mes en evidencia la necessitat de treure per sempre alguns adefessis com es la pesadissima, si be que santuosa tribuna barroca, que no te ja rahó de ser desde que Santa María, si guarda l'honor, no te la efectivitat com tenia de Capella Real. Cinchcents anys s'han complert de la celebrado en dita iglesia de la primera missa, y per tan plausible motiu foren celebrades espléndides fuacions, oferint l'Iglesia'l dia 19 de Octubre un aspecto verament esbalahidor, fent ressaltar una U-luminació tan profusa com ben combinada las admirables proporcions de la Basílica popular de la Ciutat ('omlal. Si es d'aplaudir lo zel del Sr. Párroco y de la M. I. Obra de Santa Maria per commemorar dignament una data tan important, especial llohansa merexen per haver volgut que'l sermó principal deis cultos triduans fos predieat en la materna ilengua. L'efecte axis fou complert, podent en tal diada ohir la nostre benvolguda parla rajar, expléndida, viril y hermosa, de la cátedra del Esperit Sant, fent estremir dol-sament á la una les dues cordes mes delicadas del cor deis filis d'aquesta térra: Fé y Patria. En gran manera me plauria parlar llargament del sermó, com ho exigeix l'entussiasme que sentó renovarse en mon cor, pero m'lio nega la circunstancia de ser lo predicador d'aquell mati lo Sr. Director d'aquest Setmanari, y haverne ja parlat ab singulars elogis los diaris locáis. Se m'ha dit, y lio celebran! moltissim los amants de les glories catalanes, que va á darse é la estampa aqueixa catalane.sca prédica del Sr. Canonge Collell, Uevant nort la I. Obra de Santa Maria de publicar un quadern en remembransa del quint centenar. No fa gayres dies que un periódich d'aquesta ciutat, que sol dir veritats com un temple y bestieses com una catedral, y aqui está'l verdader busilis, fentse eco de les queixes d'alguns d'aquets senyorons que pei'deut les nits entre'l burgit encaparrador deis teatres y cafés han de dormir á la matinada, se dolia de que'ls católichs se Uevessen demati y s'entreguessen á la bellissima práctica del Rosari de la aurora, y flns amenassava ferlos acabar á cops de fanal. Aixó dirá, primerament, á mos llegidors que á Barcelona s'ha aprofltat molt be lo mes del Sant Rosari, lo qual es una bona senyal, pero altrement significa també que aqui se está fent una gueira decidida á les manifestacions religio.ses^ lo qual es un mal pressagi. Ara com ara fa un temps agradabilíssim; han passat aquells dies de calor soíocadora ab ses nits xafegoses, y ,no s'ha sentit encara una aleñada de fret, lo qual, no obstant, no es inconvenient perque's pugan veuro passejar Rambla amunt y Rambla avall una pila de barcelonins ab lo sobre-todo cordal desde la nou del coll flns ais genolls, com tampoch hi ha inconvenient en que hi hagen á Barcelona embaixadors del hivern com en los pobles de la niontanya; ab la diferencia que'ls d'aquest solen solen ser pobres jays que les canes los bi tremolan, y'ls d'aquí son jovenets frescos y bellugadissos, y es que aquells se guardan del fret, y aquestos guardan l'istil, es dir, la moda. A no ser per aqüestes visions y per l'agradable olor de castanyes torrades que se sent al girar de Cada cantonada, ni podriam sospitar que'ns acostem á l'hivern. Los teatres se desfán buscan t medís de proporcionar á la gent distraccions agradables que ajudin á passar les llargues vetlles de ''hivern. Ja fa una pila de dies que tenim á Barcelona al famós tenor Gayarre, y diuhen que vindrá aviat la Judie. Oom en la "lajor part de les coses de Barcelona no teñen, ja fa temps, la llar, '^ ha d'anar á fer passar lo fret en los teatres, que escalfan lo cap y '•efredan lo cor, y per aixó es que les empreses se disputan la concurrencia de rhivern, contractant notabilitats artistiques ó notabihtats fastigoses. En Gayarre es un verdader artista, pero la Judie, ** Jutjar per la seva campanyada madrilenya, no es ni una artista, ui una dama, es, ja ho he indicat, un'tipo parisién que fará les delicies deis que cobejan sensación» de mala lley. Y, mentres ells se divertirán, los numerosissims pobres treballadors que no teñen feyna haurán d'aliméntarse de ses llágrimes arraulits en un racó de sa miserable vivenda. Aquest any mes que may podría dir lo poeta: L'hiver, saison des jeux pour le viche du monde, Saison des pleurs pour l'indigent. Barcelona, 5 Novembre 1884. N. VKRDAGUER CALLÍS. Tarieíats. L A GA.SXANYA1DA. A la vóra de Tots Sants ja n'es bon curta la diada, la bromas tapan lo sol y tantosts'es amagat darrera del Collbai.x ja es l'oscli tot de seguit: poch dura gens ni mica la clai'or, tan tost os dia tan tost es nit. Montsei'rat n ' e s tapat d'un cap al altro per espessa broma y no s'en vou pas cap de sas piinxegudas simeras: ai.'có sol ser senyal de pinja, raes no'us ne tien pas massa diu'l P/idri, perqué la montanya pelada es alta, veu lo mar molt be y la maitinada lii arremolina la broma y no sempre vol dir pinja certa y segura: si la broma vé do per amunt y al Montserrat s'atura, plou, si, no hi Ija pas cap dupte; mes si ve de por avall que la marinada la porti, encara que en lo Montserrat s'atupi y tota 1* montanyft tapí, la b r o m a ' s ' . infla, s'astarrufa y moltas vegadas s e ' n ' v á com lia vingut. Quan n'es senyal certa y que may falla, es quan una brometa blanquinosa y esponjosa s'ajou á la veliina costa de Coll-buix, quan s'lii posa aquei.K c;ipell que sembla un turbant de moro, llavors sí, conten ab pluja segura y abundosa. Aqueixas llissons d'observació individual dava lo Padrí de las Torras á tota la maynada, donas y mossos qu'estavan tora del portal de la masía esperant quelcom. Estava núvol, era cap al tart, la brómela blanca coronava lo front del Coll-baix, y com las paraulas del Padi-i eran per tots com cosa de fé, porque 1'esperiencia de sos anys li havia ensenyat moltas cosas, estranyavan que iiabentlii totas las senyals, (;o es, la broma que venia de per amunt, lo Montserrat tapat, la brómela al cim del Coll-baix y ab tot aixó encara no plogiiés: tan qu'algun deis mossos de Sampcdor, que sempre es estat térra de gent divertida, casi mitj mofantsen, digné; —¿Y sembla que no vol ploure, Padri? —Encara no está seré, Cristófol. —Si lo capell ó turbant del Coll-baix fos de llana, no lo podrirla la pluja. —Qué sabs tú ximplet; ¿qué tira lo seré per ventura ? ¿Qué vous que fassi ull enllooli? No veus la broma junta y espessa y tot lo cel mes llis y ras que pedra mármol? —Y si no plogués?... perqué quan Deu vol, de cap vent plou. — i Ali! mil-a ab aixó no mi fico. -Donchs avuy no plourá, vaja: q u e j a fa mes de dugas horas ({u'está aixis y encara no ha caygut una gota. —Donchs jo't dich que si 1'Antón no cuyta, elT y las castanyas arribai'iin ben mulladas. —Ja s'hi poden afanyar las bromas á llensar aygua, perqué me sembla que l'Anton y la muía ja passan sota'ls noguers y encara que plogui, l'Anton, la muía y castanyas casi be no teñen temps de mullursc. — P r o a t'lio pensas. Tófol, cjue ja puja l'Anton, mes com es entro dos Ilustres y jo no hi veig gayro, no ho puch a s segurar, pero me sembla per lo bulto y l'andatje que no son pas la muía y l'Anton. ¿Quó't sembla, Joanet, tú que tens mes bona vista ? —Ca, si es lo robada y lo Colom, ¿no veyeu com blanqiieja lo peí del mastí? En efecto, lo Joanet no s'enganyava, ben aviat so reuní al aplech de la casa, lo robada y lo Colom, que s'havian adelanlat un xich al remat per arreglar lo corral y preparar los anyells que ja balavan. Tots esperavan al Antón que devia portar las castanyas, quan los feu observar lo jfoanet q u e j a queyan gotas: lo rebadá també digué que las ovellas no volian enti'etenirse á la pastura, coneixent ab son instint la pluja que anava á caure: aviat comensá á pluvisquejá molt menudet, y veyent que en va esperavan al Antón, se Acaren tots á la cuyna y tancaren la porta del barri, moments després d'haver entrat las ovellas á mes c o r r e , cap á trovar sos fillets que ja las cridavan. La pluja de mica en mica anava mes abundosa, y dins de la cuyna tot eran bromas y xansas contra el Sampodorench, que se b.urlava de lo que deya'l Padri y havia assegurat que no plouria. Las cañáis ja espategavan dalló mos, y qui li deya,—si la haguessis de portar l'aygua que cau. 360 L.A V Ü U UÜL. —Si te l'hngiiessis do beure tota, Tófol. — Vamos que tons bou ull. —Si es mes sabi que lo recto, li doya l'altre. —Si eudevina los anys que tcns. —Si, mirante las dents, responguó'n ToCol, ja enfadat per tanta pulla. Aixó es tractarme de burro, ho pucli ser pero no vull que tú m'bi tractis. Y qui sab aliont hauria arribat la disputa si lo mateix Padrí no hi haguós posat la pau. Ab tot aixó pa.ssava lo temps y l'Autoa no ari'ibava: las donas ja creyan certa alguna desgracia y verament feya temensa aquella liora do nit, ia fosca y la pluja. Ja lo Padrí oomensava lo derrer Pare nostre per las animas del purgatori, quan ressonaren por tota la casa dos cops molt l'orts donats per la grossa anella de la porta. Xichs y grans, y seos acabar de resar 1' Ave María, deixaren sol al Padrí y corregueren cap al barri. EuTólbl fou lo que primer ai'ríbá al portal, y coneguent la veu do i'Anton, tragué lo bevnat y obri la porta. Com era Ibsch, no poguercn distingir Testranya figura de l'Antou, que era lo conco de la casa y sois se li voya blanquejar sa cara com si portes una careta: menava la muía peí ronsal y somblava que ostava de mal humor, puig deya molt pocas paraúlas. Quan í'ou dins do la cuyna, ab lo llum do la llar y la tellera pogueren veure sa cara plena de draps y venas, que sois deixavan descuberts los uUs y la boca; també algún deis pedassos se veja enrojit por alguna goía de sancli, y la gorra y tota la roba enfangada y bruta; era 1' Antón un lióme alt y escardalencli, y posat com un Sant Llatze, feya la mes estranya figura que pogueu pensar: En Tófol y també en Joanet tot mirántsel comensaren per dissimular las ganas de riure, mes prest no pogueren y 1'Antón advertintho, sens dir paraula, dona al Joanet tan forta catxeta, que lo feu cauro damunt del brassol, fentlo volcar y llensant á quatre passos la criatura de mamas que tranquilament lii dormía. Llavors la Francisca, sa mare, crida com boja, se las heu contra en Joanet, la criatura plora, los gossos lladran, l'Anton dret al mitj de tots troya focli pels ulls y va passar bona estona avans no s' ha assossegués aquell bnrgit y escándol. Veyentlo negre humor de TAnton ja ningú tingué ganas de riure, y llavors lo Padrí li pregunta lo motiu de sa tardansa y com succehí que prengués mal. La Francisca li feu beure un tr;igo y l'Anton ja un xiquet mes de bou temple, contá son fracás de la manera següent: —Anant per la plassa del mercat, d'una pila a l'altre pila de castanyas, per triar las mes grossas y si pogués ser barato, m'ha passat lo temps sens adonármen; al fí, no prench tres cuartans á pesseta y sis, y marxo á cercar la muía: deixava las darreras casas de la vila que ja casi bé era fosch, quan comensá á ploure: obro lo paraygua vermell, se m'cspanta la bestia y ab sos brincos y cossas m'ha fet saltar per las orellas y he caygut al mitj d'un bassal; sort qu'ho topat ab una pila de térra, que sí no potser no ho centava. • — Valgam Den, digueren las donas, y'us habeu fet molt mal? —Vejam, digué lo Padrí, troute'l vendatje. —Teniu, digué l'Anton tot fent y dient; los de la taberna de can Toni que m' lian vist saltar, m' han portat á la casa y allí m'han rentat la cara ab vi y m'han envenat com habeu vist. La part mes mal tractada, era lo ñas tot xafat y morat y un petit trench en lo front. Li agafá lo ñas lo Padrí després de mírarli be, assegurá que tot alió no seria res si á Deu plau. Tragué una figueta vcrda d' un armari y ab una ploma de gallina que mullava ab lo bálsam qii' cll se feya, li unta lo ñas y tota la cara, y l'hi encomaná que dormís qu'á l'endemá ja no s'en recordaría. — Y las castanyas? pregunta en Joanet. ^ A las alforjas las trobaréu; oy que prou s'haurán ben mullat. Ficalas al forn que comensarán á torrarse. —Penseu á convidar al recto, recomena lo Padrí. —No'n bascajou, jo mateix hi aniré. Vamos, bona nit y bona hora. — Bona nit, Padrí. Tota la nit ha plogut y encara no's pot dir que lo temps ja s'hoji alsat, es la diada de Tots Sants y no cal dir qu' es festa y festa grossa: ja no quedan pampas ais ceps, ja lo blat ha nascut y la gent de las Torras mira cap al camí do Joncadella esperant á Mossen Jaume qu'ha promés al Joanet que no faltaría. Encara qu'es cap al tart, aviat entre los pins se va vcurei al rector que carainava á bon pas; porta va per companyia un noy do Basopa y un gosset perdiguer: ab la teula, la sotana arremangada y com cenyida á la cintura, las calsas de tela crua, las sabatas de vellut negre ab sola d' es- MUiNTSÜtinAr, pardenya y un gros paraygua de cotó^ arriba Mossen Jauine á las Torras, ahont fou molt bon rebut de tota la gent que l'esperava. Tots li besaren la má, ['aturaren una mica al portal, la canalla li agafá la sotana, festejant alguna estampa; liomes y donas lo voltavan, los cans 1'afalagavan y aixís tots junts l'acompanyaren á la cuyna ahont prenguú assicnto al costat del Padrí. Allí contá lo iTiiracle de Santa Eulalia do Barcelona que feu torna cega á una reyna que volgué veure lo eos sant, y com li feu torna la vista quan flu lo ricli present á la custodia, y altres passos y historias qu'ell savia y d' alió mes tots l'escoltavan embadalits: olí mateix mena lo rosari, no tan llarcli com altres dins perqué no hi afejia taiits parenostres com lo Padrí: las donas anavan y venían parant la tauhi, la canalla saltant y brincaiit y lo Joanet no deixava lo mánech de la paella l'oradada ahont se torravan las castanyas. En Tófol guardava las torradas ab una senalla, y de tant en tant no probava alguna. Quan lo Rector, lo Padrí, lo Mariano y l'Anton, liagucren sopat ells sois á la taula,—Vaja, donas y minyons, digné lo Padrí, la casíanijadd. La Francisca liavia posat unas estoballas do bri, un xicli groixudetas, pero mes blancas que la non: una llumanera de quatre brochs que sois servia certas diadas, dos estalvis de llautó, bonas Hoscas de pa de xeixa y quatre porrons de vi blanch. Al sentir lo crit del Padrí, mossos y xicots, no 1' esperaren per segona vegada; cap á la taula á mes corre, y prest ocuparen los banchs del entorn. Las donas, dretas, també prenian part en la conversa, anavan portant castanyas y ompliht porrons de vi blanch. Lo rector soya al cap de la taula y tot anava molt bé sens que cap deis xicots fes cap ontremaliadura. La Francisca dona un passich al Joanet perqué esta lleig xumar. —Los noys no xuman. — Si no raja. —No ha do raijar, deurias voler una canal? — Es tan dols y fá una cosa aquí á las barras que sembla que, bebent mes, te de passar. —No beguessis tant, no t'ho faria. —Pitjor fá en Tófol qu'esbroca lo porro ab las dents. —Es engany. —Be, tant si es engany com si no ho es, quíetut y que duri, digué lo Padrí.—Tinguéu respecte al cap de taula. —¡ Oh! per aixó, be so pot fer una mica de broma. —Aixó no es broma, sino mals modos. —A lo menos que toqui lo fluviol en Climent. —Si vol tocar que toqui. —Prou tocaré. Y en Climent ab lo fluviol y bufant tant com podia, aixordava á totliom ab una tonada que volia ser la marxa real. Al senyor rector no li agradava gayre, perqué tan forts xisclets li feyan a r r u g a r lo front, mes ningú hi reparava y com lo pastor tenia fama de bon tocador que fins lo llogavan per bailadas, ningú somiava que pogués desagradar. Lo rector, donclis, prenia paciencia; las donas miravan al Climent ab complacencia y los hornos de la taula, picant de mans, seguían lo compás de la música. Fins lo Padrí ho prenia tot en bé y hi feya mitja rialleta. De tant en tant en Tófol y lo Joanet, que no podían estar quiets, tiravan alguna peloya, y alguna castanya de las que liavian quedat per repelosas y alguna també queya prop del senyor rector. En Climent seguía entussiasmat ab sa música, y veyent Tacompanyamont que li feyan, mes s'entussiasmava, picava á térra ab los peus: li havia tocal l'estrem d'un banch, sit¡ ben escás per sa persona, y ab lomoviment y entussiasme ana perdont l'assiento sens adonarsen, fins que li falta del tot. Caygué á térra ab gran ostrépit, mes volguent salvar la cayguda, s'agafá ab las estoballas^ y feu seguir la llumanera, estalvis, porrons y tot va íinar al ayre. Tots á las foscas: d'osclamacions y crits may n'lieu sentit mes; los porrons se feren mil micas, y ab una teya qu'en Tófol porta de la cuyna, .se pogué veure las estoballas tacadas d'oli y de vi; en Climent un bon susto y per mes desgracia lo fluviol escardat. Las donas encara lio contan^ lo Padrí diu qu' en Tófol te de tot la culpa, l'Anton recorda lo del sen ñas de la vetlla y s'acomoda ab la companyia d'en Climent. Lo senyor rector te per tots bonas paraulas, logra calmar á las donas, que no es poch, y dona la bona nit á tots. Veus aquí la castanyada en lo mas do las Torras. Aixís festejan en lo camp del Pía de Bajes l'entrada de l'hivern. JOSEPH DE A R G U L L O L . VicH.—Imprempta de R. Anglada.—1884.