m^EÜ-DEOMONISERRAP - Hemeroteca Digital

Anuncio
•i^xíy
V Ai.
j.^j.»»iAj^i.c;,v
-i^^cs—a;-«"<ar'V"'CJ:t"i^'*2írs'-«:j""«=««;;* - ' ^ •••
m^EÜ-DEOMONISERRAP
íil^í
;Í^1
^
.«T
',
»." »l!
S^i
-a••T
- ,
fc-*
**- í
(Stti'tM^'J*
2-^
=?X£ÍÜSl£ltTjS
SITMiMÁM F@fWAI i l CATÁWMYÁ.
ÜN CAS FÜLMINANT DE LAICISME.
-^>00^00^-
La cosa's va aprimant. Las sutilesas teológich-políticas ab que'ls integristas tractan de
cohonestar sa actitut, tan funesta á la religió
coni perjudicial á la mateixa política que pretenen sostenir; los arriscats distingos sobre
el poder jurisdiccional deis Prelats de la Iglesia y las novíssimas teorías sobre la obediencia deis católichs; las babilitats, quan menos
irrespectuosas, per eludir l'alcans deis documents pontificis y torturar lo seu natural significat; tota aqueixa espantosa baraúnda de
ideas y de procediments, de polémicas rencuniosas y de manifestacions tumultuarias, per
forsa havia de donar un dia'l seu precipitat,
per forsa havia d'exirne d'eix gresol ruent la
fórmula espantosa, pero clara, neta, terminant,
y decisiva, d'un sistema errat, d'una escola
desatentada, d'una secta.
Conatos mes ó menos ardits, insinuacions
mes ó menos accentuadas las hem añadas trobant eneixa especie de vertiginosa Iluyta; y per
nosaltres havian de bastarnos, pera teñir fundats recéis, las veus d'alarma d'insignes Pastors, comió Sr. Arquebisbe de Tarragona, que
ja desde un principi denunciaren á la cautela
deis fiéis los perdis d'eixa nova fase del Lliberalisme. Pero la fórmula ha sortit, y acaba de
donárnosla, copiantla del Rigoleto de Madrit,
nostre colega barceloní lo Correo Catalán.
Diu axis, y suplicam a nostres lectors no'n
perden una sílaba:
«Partidarios del principio de autoridad, co-
»lumna y base de la doctrina católica y tradi»cionalista, consagrada por todos los siglos,
»nos sometemos incondicionalmente á la auto«ridad del augusto duque de Madrid y de su
«dignísimo poder-habiente el señor D. Gándi»do Nocedal, así en la política como en la reli» g Í O n , PERSUADIDOS DE QUE EL DERECHO QUE SIM))BOLIZA EL PRIMERO, NO PUEDE REPRESENTAR
))\ADA QUE NO SEA CATÓLICO Y MONÁRQUICO, EN
))LAS ACCEPCIONES MAS ORTODOXAS DE AMBAS
«EXPRESIONES.»
Ni mes ni menos. Lo que va en versalitas,
axis senyalat ho Irobam en lo Correo Catalán, n." del dimars, dia 4 de Novembre, página
10, secció de Z)ícAo6'?/ Hechos. La fórmula es
crua, pero es la fórmula, y'l Correo Catalán
l'accepta tal com la ha eructada'l seu valiente
compañero. Mes val axis, que no pas matar
lo temps y omplir las planas ab interminables
elucubracions sobre la tesis y la hipótesis. Axis
sabrem á qué atenirnos, y'ns faria molt de
pler nostre colega, si sustituís la llegendadel
frontispici, lo Estote fortes, per aqueixa fórmula, verdadera sara fundamental del Corán
del Laicismo espanyol, rebrot tarda del Cessarisme. Per aquí comensá'l Iliberalisme á i n filtrarse en las altas capas socials per baxar á
las ínfimas; d'aquexa fusta's feren los Arandas
y'ls Pombals y demés que expulsaron ais jesuítas en virtut del quod placuit principi, de la
voluntat deis Reys que duyan encara ben
fresca la sanch borbónica y que estavan PERS U A D I D O S DE QUE EL DERECHO
QUE
SIMBOLIZABAN
^-'',Í£
NO P O D Í A REPRESENTAR NADA QUE NO FUESE C^--s
TÓLICO Y MONÁRQUICO, EN LAS ACCKPCIONES ^ Á S "
ORTODOXAS DE AMBAS EXPRESIONES.
'-
Bv'<i
•£
T.*-^ír^-^-r ic^T".
^^ss^ffsumemm
I Jí-%^-a-i-a,K^~KÁMrw 9
Poden anar parlant del poder tuitivo los integristas, fent chor á son maestro al cémbalo
lo Siglo Futuro/ Be es altra que la tuitiva
aquexa sumissió incondicional, así en la política como en la religión, al Duch de Madrit y
á son poder-habiente, com diu el Rigoleto, per
suavisarTasperesa de la páranla apoderado!
Mes dexem la part política de aquexa fórmula que no te espina ni os, puix lo temps ha de
dir com exirá'l partit tradicionalista de mans
deis laicistas, empenyats en arribar al fons del
abisme.
A la claror d'aquexa Uanternada del Rigoleto,]Q!^ veu lo que hi ha al cap d'avall: la lletja
mueca déla rebeldía Iliberal, dissimulada ab
un gesto de compungit autoritari, d'hipócrita
regalista.
A exa claror, que esperam han de fer crexer
los integristas, s'obrirán molts ulls ara ofuscats, V no ha de tardar á sentirse en las filas
avuy alborotadas del tradicionalisme espanyol,
enérgicas veus de protesta lleal, echo de las
que un dia proferiren llabis molt autorisats:
Venga el rey católico enhorabuena: el César
jamás!
No hem pres avuy la ploma per refutar, en
la part que afecta al ordre religiós, la nova r e 9¿a c/e/e formulada per l'integrisme; sois nos
plaurá recordar y transcriure fielment unas
frases que foren dictadas en los primers moments de la brega moguda l'any 80, y que Deu
sab quán s'acabará. En carta escrita al Sr.
D. Joan Manuel Ortí y Lara, á 16 de Janer de
1881, y publicada en la Ciencia Cristiana á 31
del mateix mes, deya el Sr. Chantre de Granada, D. Joaquim Torres Asensio, lo següent:
veure á ningú los laicistas, y axis s'explica V
estat deplorable de l'Espanya católica que ^s va
convertint, com ha dit en Menendez Pelayo, en
verdader erial en que mor tota idea fecunda y
's pert tota iniciativa pe'l be. Axis s'explica que
r acció sempre benéfica deis Bisbes se veje
avuy dia coartada, quan no obertament contrariada, y que aquexa diabólica sembra de Uavors de desconíiansa en lo poblé fiel, y'lconstant exemple de la detracció elevada á la categoría de virtut, hage portat á la Iglesia d'Espanya á un extrem que te angustiat lo cor del Vicari de Cristo, y justament alarmats á quants
ab mirada serena consideran los estragos del
esperit Iliberal, axis insidiosament ficat en las
massas católicas.
Trist y esglayador es lo present; mes si fa
escruxir lo veure en diaris que's diuhen católichs fórmulas sectarias com la que hem copia t del Correo Catalán, es preferible que lio
digan tot y ho digan ciar d'una vegada, y arriben de proposició en proposició á las últimas
conseqüencias de sa errada doctrina, perqué
axis será mes fácil, ó que la majoría se repense y cambie de senda, ó caygue, d'allá hont
ha de caure, l'anatema de reprobado, que en
tots temps ha fet saltar del arbre de la Iglesia
las ramas mortas y ha destruhit las plantas
parássitas.
J. C . , P b r e .
«
ningún jefe de partido puede abrigar la
pretensión, ni tiene derecho de dirigir á su albedrío la acción católica, de la cual son jefes y
directores, por disposición de Dios, los Sres.
Obispos que el Espíritu Santo ha puesto para
regir la Iglesia de Dios, con exclusión de cualesquiera jefes de partidos; aunque tuvieran la
más alta dignidad y estuvieran en posesión de
ella.
»Y añado muy de propósito estas últimas palabras, porque si no debiera guardar ciertos
miramientos, no imposibles de adivinar, podría presentar alguna autoridad científica respetable é imparcial, según la cual los más altos
y legítimos derechos, cuando no se está en posesión y ejercicio de ellos, quedan en suspenso, y lo mismo por consiguiente las obligaciones correspondientes. Observación es esta que,
á la vez que pone á cubierto cualquier derecho,
reclama toda la atención por su notoria trascendencia.»
Y ja que hi som posats avuy á departir ab
lo Correo Catalán, hem de advertirli que procure vigilar mes los niaterials de redacció,
puix si volguessem obrir la nostra secció de
Dichos y Hechos, no'ns faltaría rama tallada
per dias, ab los renuncios y ensopegadas que
totsovint hi trobam, y que quan son moltgarrafals y'ls hi fan notar, sol apel-lar nostre colega al' socorregut efugi de faltas deis caxistas
que ¡pobrets! no hi teñen cap culpa. Com per
exemple, ahir per ahir, que en la primera gacetilla rectificaba una páranla de son corresponsal de Madrit qui, parlant de las operacions
del Banch Colonial las calificaba de chanchullos, y axis ho llegiren los caxistas de can Ramírez, y diu que havia dedir... cláusulas. J a !
Loque hi ha aquí, es que Viritegro valent que
tira á mans plenas lo fanch sobre reputacions
molt altas, y no fará un acte de reparació quan
se tracta de una sotana, s'ha esporuguitcom un
cunill ab un B. L. M. d'algun oficial del Banch
Colonial.
Pero acó deis chanchullos es res en comparació del disbarat com un temple que estampa
Donchsaeó que tetan notoria
trascendencia,
s han empenyaten no véureho ven no dexarho
•~^2>5>=s>=í;>^i>-
ESlMEISr^.
LA VEU DEL MONTSERRAT.
en la primera línea de la secció de Noticias,
áe\ niimevQ áol dia deis morts. Es una gacetilla llarga ab honors d'article, que porta lo cristiá epígrafe de El Campo Santo. Y comensa
las absoltas propias de tal diada ab la barrabassada següent:
«No queremos llamar á aquel sagrado lugar
cementerio, que si bien indica tierra de donde
todos salimos, y á donde sin escepcion volvemos; no responde adecuadamente á la idea
que queremos significar, pues que no envuelve
en sí la idea de la religión.»
Ja veuhen com s'explica aquest petit doctor
de la Iglesia, ab un cigarro de mitx ral á la
boca. Tan enamorat está de la moderna denominació de Campo-Santo—tan
moderna que
en cátala se'ns ha introduhit d'ensá que'ns
castellanisem—que assevera no inclou la idea
de religió Túnica paraula ecclesiástica, canónica, profundament religiosa, que ha servit divuy.t sigles seguits per designar lo lloch d'enterrament deis cristians : lo Cementiri.
Perqué ha de saber lo gacetiller ab ínfulas
de articulista del Correo Catalán, que la paraula cementiri, coímeterium (y si tinguessem
á l'imprempta carácters grechs li posariam la
paraula en sa forma originaria) es, com diu
Martigny, un mot exclusivament cristió.. La
paraula grega de la que s'es derivada la llatina
y las demés de sas filias^ val tant com dir dormitori, lloch de repós, responent á la altíssima
idea de la mort com passatge ú millor vida y al
dogma consolador de la resurrecció de la carn.
Pels cristians, deya Sant Geroni, la mort no es
mort sino que ¿anomena DOUMITIO ET SOMNUS;
y pergó'I redactor del Correo Catalán que sabrá un poch de llatí y alguna vegada deu assistir á funerals, haurá sentit que'l subdiaca
feya ressonar fort en lo temple aquellas paraulas del Apóstol Sant Pau ais Tessalonicenses: Nolwruis vos ignorare de dormientibus, etc., etc.
La paraula cementiri es de las primeras que
surt en lo vocabulari nou ab que'l Cristianisme
anava á enriquir l'humá llenguatge, per expressar las novas ideas, las santas creencias
que venia á predicar ais homens;' y ja en las
primeras llissons deis mártyrs, sagrats rudiments del Breviari, hi trobem freqüentment la
indicació de sepultas est in coemcterio Balbinoi ó Ccdepodii, etc.
Y bastan aquestas senzillas indicacions^ per
corretgir la extranya especie vertida per lo
Correo Catalán, en lo dia de la commemoració deis fiéis difunts, afirmant ab Ueugeresa
impropia d'un diari católich^ que la paraula
Cementiri no enclou la idea religiosa.
355
SOBRE LA QUESTIÓ ROMANA.
No passa may un mes, si lie lio observan
nostres lectors, que per un cantó ó altre no's
remene, aquesta questió que'Is italianíssims
voldrian fer creure está irremissibilmente chiusa. Aquestos dias han saltat algunas espumas
de la prempsa, de las quals se fa cárrech la
Civiltá Cattólica en lo següent s o l t d e l a s u a
Crónica.
«Si te fonament lo que escribia la Capitale
del 16 de Octubre passat, lo regne de Italia estaría amenassat de un nou Éxodo, com fora
un nou trasport de la sede del seu gobern de
Roma á Florencia. L'article de la Capitale es
un verdader crit de alarma, Uansaten mitx de
lasgrans minas económicas, moráis y políticas acumuladas per la revolució, y també de
lasgrans desventuras que han ferit la nostre
pobre Italia. Lo citat diari diu: «Es cosa molt
seria que de Berlin se remogue tan sovint
aquesta qüestió» (go es de la capital). En efecte, un telegrama de Berlin anunciava no fa
molt que «la Gaceta de la Creu dava per segur en modo formal, quel'Italia pensa en marxar de Roma y traslladar á Florencia la Cort,
la Consulta y las Legacions extrangeras.» Verdadera ó falsa la noticia del diari alemany, la
Capitale anyadeix: «quan ne parlaren las revistas mensuals y setmanals, los órguens del
Mancini respongueren que eran publicacions
de poca importancia. Ara es la Gaceta de la
Creu la que torna á fer corre la veu, y la acostumada resposta no te cap valor. La Gaceta de
la, Creu es Fórguen no sois del partit feudal,
que es lo mes poderos en las esferas gobernativas, sino que es l'órguen autorisat de la Cort
de Berlin, y aquest fet mereix gran ponderació». Sens dupte! dihem nosaltres, la cosa es
seria, seríssima, perqué, com observa la Capitale, «ó la noticia es falsa ó es verdadera. Si
es falsa é inventada, alashoras revela la tendencia política de la noblesa y de la Cort germánicas. Lo que's busca á Berlin es la pau interior,
y'I gobern prussiá estaria dispost á sacrificar
fins los drets de Italia sobre Roma (?) per fer
callar lo partit del Centro, qual oposició se li
ha fet mes que molesta. Si acás fos verdadera
y tingues algún fonament, sia en la debilitat
deis nostres minitres, sia en lo plan de la Higa
conservadora^ concertada entreoís tres Emperadors, en aquest cas constituhiria una seria
amenassa.»
Qui temps arrera hagués dit á la Capitale 6
altre diari semblant que en las Iluytas de la
Revolució ab lo Papat, aquest acaba sempre
per vencer^ y hagués citat algún deis innume-
LA VEU DEL MONTSERRAT.
356
rabies exemples de que abunda la historia,
compres lo de Napoleón I y Pió VII, hauria
tingut per resposta una rialla. Ara, després de
aquell terrible despaig de Berlin,esla matexa
Capitale la que recorda que «Garlos V dexava
saquejar Roma, per ser, pochs anys després,
lo campeó del catolicismo y'l persegiiidor de
Luther y de la Reforma.» A mes de que, anyadeix lo diari radical, «no devem oblidar, que la
Santa Aliansa del 1815 tingué per fundadors
principáis, després de l'Austria, l'Inglaterra y
la Prussia protestants y la Russia heterodoxa .»
ími ie trabccló catalana iels Salms ie Bavil
SALM X X X V I I .
David composá aquest Salm reunint, segons parer de
Belarmino, varias máximas que manifeslan la Providencia divina, la qual permel que'ls impios prosperin
per mes ó menos temps, pero que al fi venen á ésser
castigáis. Podriam dir que lo argument en resumen es
lo que diuhen los Proverbis (II, 21 y 22): Qui enim
recti sunt, habitabunt in ierra, et simplices permanebunt in ea. Impii vero de térra perdentur; et qui inique agunt, auferentur ex ea.
Es un deis Salms alfabélichs, encara que lo alfabeto
no lo forman las primeras lletras de cada hu deis verséis, sino de las deis distichs, que se distingeixen segons la diversitat deis senlimenls.
Segons lo vers. 25 sembla que David era ja vell quant
reuni aquesta colecció de sentencias ó aforismes.
TRADUCCIÓ.
A 1. De David.
b Aleph. No te irritís contraéis que Jan mal; ni envejis ais que obran inicuament.
2. Perqué com agram depressa's marxitarán, y com
la verdor de la herba's
mustigarán.
c 3. Belh. Confia en lo Senyor y obra bé; habita la
ierra y pastura la veritat.
4. Deléitaf ab lo Senyor y te donará las peticions
de ton cor.
' 5 . Ghimel. Dirigeix al Senyor ton cami y confia
en Eli, y Eli Jará.
6. Puix fará sortir com llum ta justicia, y ton judici com lo mitx dia.
7. Dalelh. Escolta ab reverencia al Senyor y espéral. No te exasperis contra lo afortunat, contra lo
home que obra ab astucia.
8. He. Sacut la ira y abandona l'enuig. No te irritis: que soiament serveix per fer mal.
el 9, Perqué'Is que obran malament serán extirpáis;
mes los que en Deu confian, aquestos hereterán la
ierra.
10. Vau. V adhuc un poch de temps y no existirá
lo malcat; y coneixerás que ni son lloch ha quedat.
11. Y los mansos hereterán la ierra y se deleiterán per la molta pau.
(a) Títol.
(b) Exhorta á que niiigú s'indigni al veure la prosperltat delís
homes malvats.
r t(c) Sino que conflhin en Deu Senyor nostre.
(d) Diferencia de sort entre'ls justos y'ls pecadors.
e 12. Zain. Maquinará lo malvat contra'l just, y
apreta contra ell sas dents.
13. Lo Senyor se burla de ell, perqué veu que ha
vingut son dia.
14. Helh. Lo coliell obriren los malváis y prepararen llurs archs per fer cáurer al oprimii y al necessitai, per assessinar ais que van per lo cami dret.
f 15. Llur coliell entrará en llur cor, y llurs archs
se trencarán.
g 16. Theth. Es mes bó un poch al just, que las
riquesas de molts pecadors.
17. Perqué los brassos deis pecadors serán trencats. Mes lo sosteniment deis justos es lo Senyor.
h 18. Jod. Coneix lo Senyor los días deis qui no
teñen mácula, y llur heretai será eterna.
19. En lo mal temps no se tornarán roigs y en los
dias de fam serán assaciats.
i 20. Caph. Perqué'Is malváis pereixerán; y'ls enemichs del Senyor com preciositai d'anyells.
Finiren
en fum, finiren.
j 21. Lamed. Pren diners á guany lo malvat y no
resiituhirá; nies lo just es compassiu y dona.
22. Perqué los que'l beneheixen possehirán la ierra, y'ls que lo blasfeman serán de ella arrancáis.
k 23. Mem. Per lo Senyor los passos del home fóren dirigits, y son cami deleitará.
24. Si cau no quedará postrai, perqué lo Senyor
posa sa má.
25. Nun. Jove vaig ésser, ja m'he fet vell, y no he
vist lo just abandonat, ni sa descendencia buscant pá.
26. Tot lo dia es compassiu y deixa diners, y sa
descendencia es una benedicció.
1 27. Samech. Apariat del mal y fes be, y viurás
eternament.
28. Perqué lo Senyor ayma lo judici, y no abandonará ais seus devots, sempre serán guardáis. Mes
lo llinatge deis malvats será
destruhit.
29. Los justos hereterán la ierra y habitarán perpetuament sobre ella.
m 30. Phe. La boca del just rumiará sabiduría, y
sa llengua pronunciará
judici.
31. La lley de son Deu está en son cor; no vacillarán sos passos.
n 32. Sade. Observa'l malvat al just y busca ferio
morir.
o 33. Lo Senyor no'I deixará en sa má, y no li
fará mal quant lo judiqui.
p 34. Coph. Espera en lo Senyor y guarda son cami, y te exaliará per possehir la ierra. Veurás desiruhir ais malváis.
35. Resch. Veji al home malvat prepotenf'y
extés
com arbre indígena pie de vida.
36. Mes va passar y ja no hi era; y'l vaig
buscar
y no va ésser
trobat.
q 37. Sin. Guarda la puresa y mira la rectitui;
perqué la posieriiat
del home es la pau.
V 38. Mes al mateix temps los rebeldes serán
devastáis; la posieriiat
deis malváis será
desiruhida.
(e)
(t)
(g)
(h)
(i)
(i)
(k)
(1)
(m)
(n)
(o)
(p)
(q)
(r)
Las tramas deis pecadors no son de temer.
Perqué al cap y al fl recauhen sobre ells mateixos.
No .son de envejar las riquesas deis homes dolents.
Puix lo Senyor protegéis ais bons.
Es caduca la felicitat deis dolents.
Lo obrar del just es tot diferent del deis pecadors.
Y per qó Deu té de aquell un cuydado especial.
Regla per conseguir las benediccions de Deu.
Lo just es sabi y fiel á la Lley de Deu.
Lo home dolent busca la mort del just.
Mes lo Senyor defensa á aquest.
Es precis donchs esperar en lo Senyor.
Diferencia entre la posteritat del just.
Y la deis pecadors.
LA VEU DEL MONTSERRAT.
s 39. Than. Y la salvado deis justos provó del Senyor, llur refugi en temps adcers.
40. Y'ls ajudará lo Senyor y'ls Iliurará; los lliurará deis malváis y'ls salvará, perqué contaren en
Eli.
ACLARACIONS.
3. Pastura la veritat. En la sagradas Escripturas
veritat vol dir mollas vegadas bondat, probitat, (I Reg,
XII, 24—111 Reg. II, 4—Isai. XXVI, 2); de modo que
lo sentit es que la probitat, la virtut sía ton aliment.
4. Deléitat ab lo Senyor. Ton gust no sia gosar de
cosas terrenas, sino compláute en lo Senyor. —Peticions
de ton cor, aixó es: lo que demanas.
5. Eli fará, es com si diguós y déixlo fer.
6. Fará sortir com llum ta justicia, fará brillar ta
justicia.
7. Afortunat, lo hebreu diu: aquell que fá prosperar son cami.
11.
Y'ls mansos hereterán la térra, es lo mateix
que mes tart digué iioslre Salvador: Beati mites, quoniam ipsi possidebunt ierram. (Math. V, 4.)—Y's deleiterán per la nostra pau, concorda tambó ab lo que
digué Jesús: Discite á me quia mitis sum... et inveníetis réquiem animabas vestris. (Ibid. XI, 29).
14. Ais qui van per lo cami dret; lo hebreu literalment diu: ais recles de cami.
17. Los brassos deis pecadors, aixó es,_ llur poder,
llurs riquesas.
20. Preciositat d'anyells. Gomparació un xich obscura. Hi ha qui creu que es una ironía y que vol significar la fempta del bestia. García Blanco li dona la
significació de grasa de carneros. Belarmino creu que
los Setanta en lloch de la paraula charim (anyells) llegireu charum (exaltat), de ahont procehí la llissó de la
Vulgata que diu: Inimici vero Domini, mox ut honorificati fuerint et exaltati, deficientes
quemadmodum
fumus, deficient. A mí me sembla que la intel-ligencia
de aquest verset sens móurerse del original, es la següent: «Perque'ls malvats pereixerán, y'ls enemichs del
Senyor pereixerán tambó com anyells preciosos, que
quant mes preciosos son, mes goig fan per matarlos;
de modo que acabarán sa vida, y com lo fum se desvaneixerán.»
21. A aquest verset sembla que segueix lo verset 26,
mes en aquest cas lo 22 ha de passar á ocupar lo lloch
del 26. Lo P. Patrizi ho té per cert, y lo context li dona la rahó. Lo cambi en aquest cas seria obra probablement inconscient deis amanuenses.
2fí. La descendencia es una benedicció. Aqueix verset, que com acabem de dir, ha de anar detrás del 21,
vol dir que los filis del home compassiu serán benehits,
de modo que no'ls hi fallará lo sustento necessari. Nota
un comentador deis Salms que rara vegada succeheix
que per la Iliberalitat deis pares los filis bajen de anar
á captar.
28. Mes lo llinatje deis malváis, etc. En la Vulgata abans de aquestas páranlas hi ha: Injusti
punientur,
frase que també leñen los Setanta, y que se creu que
fou traduhida del original, pero que desprós per descuyt
fou passada per alt.
30. Pronunciará judici, aixó es, parlará com parlar deu tot home de judici, perqué té ferma la lley de
Deu en son cor: ex abundantia cordis loquitur os.
(Math. XII, 34).
33. No'I deixará en sa má, que vol dir, no'l deixará cáurer en poder del impío.—A^o li fará mal quant
lo judiqui, es dir, quant los dolents calumniant al just
lo fassin compáréixer á judici, fará Deu Nostré Senyor
(s) Conclusió que resumeix las sentencias anteriors.
357
regonéixer la ignocencia de aquell, de modo que no sia
condemnat.
39. Antes del than en lo hebreu y en sas traduccions
hi ha un vau, que correspon á la conjunció y; mes la
circunstancia de teñir de comensar aquest verset en
than, y'l no fer cap falta lo vau, nos fá cróurer que
aquesta lletra se escorregué á la ploma deis copistas.
TOMÁS SUCONA, PBRE.
Crónica Helípsa.
La Santa Sede ha expedit ais Nuncis una circular,
per comunicarla ais respectius Goberns prop deis quals
están acreditáis, en la qual se exposan las justas quexas del Sant Pare per los continuos insults de la prempsa revolucionaria, que, sens excepció deis órguens oficiosos del Gobern, ha volgut desnaturalisar y oposarse
á la caritat del Papa en la inslalació del Hospital pontifici de Santa Marta. La Nota conclou de aquest fet
una nova proba de las dificultáis que cada dia fan mes
penosa la condició del Cap de la Iglesia.
Lo Moniteur de Home publica lo Reglament del Arxiu Vaticá, que facilita molt alts doctes la investigació y esludi deis documenls histórichs.
Retrato loral ile Lleé XIII fet peí Uilieral BÜMM.
Lo periodista y dipulat italiá, Ruggero Bonghi, en
un de sos arlicles que solen publicar ab avidés los diaris Iliberals d'Italia, fa la següent pintura del Papa actual:
«Lleó XIII es en la sua persona un bell y complert
exemple de lo que pot arribar á ser un elet sacerdot.
Venint per naxensa de la noblesa provincial, d'ingeni
ben formal, instruhidíssim, excel-lenl escriptor llatí,
bon escriptor italiá, d'ánimo piados, de doctrina rigidament católica, del passat y del esdevenidor de la Iglesia
admirador sinceríssim, perfel; persuadit en lo íntim de
son cor de la utilitat preminent de la inñuencia social
de la Iglesia fins avuy dia; habitual al gobern deis pobles; práclich en las relacions inlernacionals de la Gort
de Roma; expert deis usos, prácticas y reglas de la
mateixa; crescut de any en any en dignitat y experiencia....»
La Sagrada Gongregació de Ritos ha aprobal un R e glament per portar «un eficás remey ais graves abusos
que s'han introduhit en la música sacra en varias iglesias de Ilaha.» Aquest Reglament, redaclat ab gran conexement de la cosa, ha merescut del Sumo Pontífice
la mes plena aprobació: y en conseqüencia lo Secretan
de la sobredita Gongregació de Ritus, al enviarlo ais
Ordinaris de Italia, los invita «á darse pressa á que en
las iglesias de sas diócesis sian adoptadas las normas
contingudas en lo reglament, á fl de mantenir en sa
magestal y santedat una part tan imporlant de la Sacra
liturgia, allunyanlse las melodías indecorosas y profanas.»
;
En las últimas eleccions peí Parlament alemany no
solament lo Centro ha conservat intactas las suas forsas, sino que se suposa, després de las novas eleccions
per los empals, obtindrá una majoría respectabilíssima que en qualsevol ocasió podrá ser de influencia
definitiva en las decisions del Reichstag.
LA VEU DEL MONTSERRAT.
358
Lo Centenar de Sant Cirios Borroieo.
Per las primeras noticias que's reben, se veu que en
totas parts y principalment á Italia, ha sigut celebrat
dignament per los Seminaris lo tercer Centenar de la
mort del gran Arquebisbe de Milán Sant Carlos Borromeo.
• La fasta deis Seminaris de Roma s'ha celebrat expléndidament en la magnífica iglesia de San Cario al
Corso ab un octavari. Lo dia del Sant se tingué una
Academia poliglota, y terminaren las funcions ab una
hermosa demostració deis Seminaris ais peus del Sumo
Pontífice, inspirada en los sentiments que'l Borromeo
abriga sempre en son gran cor de Sacerdot envers la
Santa Sede. Sant Carlos, quan li presentavan un Breu
ó altre document pontifici, lo prenia y llegia sempre ab
lo cap descubert.
Dietari iel Priiipat.
Herraosissima y edifioant fou la Peregi-inació al Santuari
de Puiglagulla, celebrada'l dia de Tots-Sants per conclusió
del Mes del Sanlíssim Rosar!, que en noslra ciiitat s'ha fet ab
singular devoció. Preparat estava'l poblé fiel ab la prédica del
R. P. Ramonet y la pastoral paraula del Rvin. Sr. BIsbe, qui
sens descansar de las fatigas de la Visita pastoral que ha dura! tot lo mes d'Octuhi'e, volgué pujar ala Irona de Sant Domingo, la nit del divendres, per enfervorisar ais Qels que's
dispesavan á donar l'endemá eix hermós espectacle d'una Romería devotfssima.
Al malí del dia de Tots-Sants, lo Rosar! de l'Aiirora exí
pels principáis carrers de la cliitat á despertar los peregrins;
y á las 5 y milja la capella del Sagrament de Sant Doniingo
presenta va l'aspecte d'una Comunió general. A las sel comensá á desfilar la processó, que perfectament organisada al
ser al pont de Gnrri, continua peí poélich caraí de Saladeuras
cap á Puiglagulla, orant sens intermissió y fent ressonar lo
espay ab cánlichs en alabansa del Rosari. Hi anavan los pendons del Rosari del carrer de Sant Francesch, de la Academia de Sant Tomás, de la Confraría del Roser, y l'estandart
de la Verge missionera del inolvidable Pare Coll; al comensar los homens venia'l Sant Cristo portal dret tot lo camí per
un grupo de fervorosos confrares, y terminava la llarga processó la imalge de Ntra. Sra. del Roser portada en un enrama! tabernacle y acompanyada per nostre Excm. Prelat y
una comissiódel M. L Ajuntament. Al arribará Puiglagulla,
tots los vollants del Santuari estavan ja ocupáis per una multilut de geni de las parroquias circumvehinas que havian 8Ígut oficialment convidadas á la Romería, y'ls peregrins de
Y\á\ canlant la Lletanía passaren desfilant per devanl del
portal de la ermita, saludanl á la Verge, qual imalge eslava
ja col-locada en mitx del biombo del nou camaril
A las onze coraensá l'Oflci que celebra lo M. L Sr. Dr.
Joseph Marcer, Mestrescola de esta Catedral, menlres en lo
baleó central de la casa deis hermitans se deya un'allra Missa resada. Los oradors, que foren lo M. L Sr. Arxipreste
D. Francisco Xavier Fonlanellas en lo dit baleó, convenientment adornat, y en la costa al ayre liiure los RR. Dr. D. Joseph Alabern y Dr. Joseph Tallabuit, ponderaren al poblé á
son enlorn ágrupat las excel-lencias del Sant Rosari, la necessitat de acudirhi en las presents calamitats, y al terminar
sas prédicas la multitut entussiasta aclama á María y viotorejá al Rosari y al Papa.
Després de un curt descans per pendre'l necessari, pero
molí frugal refrigeri, lo Sr. BIsbe passá á benehir lo nou camaril, mentres á la plataforma del temple un chor de Joves
de Vich eantava'l Rosari, y un allre de Sant Julia de Vilatorta ab gran ajust y brio entonava religiosos cánlichs. Revestit de pontiflcal lo Sr. Bisbe dona la benedicció al poblé
apinyat áTesplanada de la hermita; y luego marxaren las
parroquias ab sas creus y ganfarons, organisanlse aitria ve-
gada la processó de Vich que entra á la ciulat ab un ordre y
un enlussiasme difíciis de descriare. La entrada á la iglesia
de Sant Domingo, ab aquell incessant cántich alternant ab
Torga, commovia profundarnenl l'ánima mes avesada á rebre
exas grans impressions.
Tal fou, brevíssimament relatada, la Romen'a á Puiglagulla, deixant en lols los fiels (que's calcularen uns sis mil) un
mislich recort y viu desitx de tornarhi quan siga l'hora, per
revivar la pietat y donar nous lestimonis de amor á María y
de adhesió á la Santa Sede Apostólica.
—Una enhorabona cordialíssima hem de tributar á nostre Prelat, Professors y alumnos del Seminari per la magnífica festa que'l dia 4 celebraren en commemoració del tercer
Centenar de S. Carlos Borromeo. Duptem que en altre Seminari, Uevat deis de Roma, s'hage honrat mes explendidament
al sabi instituidor deis Seminaris Tridentins, al héroe de
Milán. Al malí lingueren los Seminaristas sa Comunió general, y á las deu oficia l'Il-lustrissim Capítol ab assistencia
del Excm. Sr. Bisbe, y digué las glorias del Sant Arquebisbe lo Dr. Albert Boix, professor de ciencias, que ab galana
forma y abundancia de dalos y doctrina delinea la gran figura de Sant Carlos, especialmenl en la obra de reformació
ecclesiáslica tan providencialment iniciada per lo Concili de
Trenlo. La Missa fou cantada al armonium per un nutrit
chor d'esludiants dirigits per lo Sr. Casanovas, que's feren
acreadors á las felicilacions que'ls intel-ligents los prodigaren.
La Academia literaria-musical de la larde, en la matexa
iglesia, á pesar del poch temps de preparació, fou per nosaltres una proba mes deis elementa imporlanls ab que conla
un establiment com lo nosire Seminari, per realisar acles
com aquest, que son una gloria per I'Iglesia que axis cultiva
la inteligencia y estimula 'Is ingenis. No'ns es possible citar
en detall las pessas del programa, que tenia potser demasiada exlensió; pero tots, professors y alumnos, tant en los Ireballs en prosa en llalí y castellá, com en las composicions
poéticas y musirals, cridaren la alendó deis oyents y donaren gran satisfacció al zelós Prelat que presidia la extraordinaria festa.
—Demá comensan en la iglesia de la Pietat los Sants
Exercicis que donará á la Joventut Católica lo R. P. Cándido
Becli, de la Companyía de Jesús, servint de preparació á la
Romería que'l diumenge, dia 16, se fará á Thermita de
Sant Francesch s'hi moría, per inaugurar lo monument en
recordansa de la célebre Peregrinació que s'hi feu l'any 82.
Molí fruyl hem d'esperar farán en lojovenlde la ciulat estos exercicis espirituals que constarán de dos actes, l'un de
bon matí y l'allre á bona hora del vespre.
—Desde la nit del dijous ha plogut abundantment en aquesta y creyem que en general en tot lo Principal. A l'hora de
escriure aquestas rallas no tenim noticias d'inundacions, mes
no fora extrany qu'en algún lloch haguessen rebut.
—Los telegramas que portan los diaris d'avuy donan per
declarada la presencia del cólera á París. Se veu que l'epidemia s'ha corregut al Norl.
ESCANDALL DEL MERCAT DE VICH.
(Dia 8 de Novembre de
Qnartera. HectúUtre.
Xexa
Formen t.
Mestall. .
Ségol . .
Ordi. . .
Gibada. .
Espelta. .
Ptas. es Ptas. es.
19'69.
14'
13' »
18'29.
10'50
14'75.
9'50
13'35.
7'50
10'54.
6'50
9'16.
5' »
7'04.
1884.)
Qnartera. Hectóiítre.
Ptas. es.
Biatdomoro.. 11'50
Mili
12' »
Fajol
10' »
Fabas
11' »
Llegiim. . . . ll'óO
Fasols
16'50
C i u r o n s . . . . 19' »
Ptas. es.
. 16'15.
. 16'88.
. 14'05.
. 15'45.
. 16'15.
. 23'22.
. 26'73.
359
LA V E U DEL M O N T S E R R A T .
DESDE BARCELONA.
La festa de Santa María del Mar.—Bons
senyals
y
mals pressagis.—Coses
de la moda. — Un
afamat
cantor y una
gabatxa.
Encara que ab retrás, puix la quinzena ha sigut columnaria,
he de consignar en esta crónica barcelonina la extraordinaria
festa celebrada'! dia 19 d'Octubre en Santa Maria del Mar.
Aquesta iglesia es una bellíssima joya de la arquitectux-a cristiana per antonomassia, es nn temple gótich aixecat á ran de les
ones á despeses deis richs mercaders y d'aquells admii-ables bastaixos que portaren sobre llurs espatlles les pedrés del edifici
desde las pedreres del Montjuich. La má del temps havia fet la
seva mala feyna en la bellesa del temple, per lo qual s'emprengué
una restaurado que verdaderament mereix los mes entussiastes
aplausos, especialment deis que estiman de cor les glories del art
cristiá, y gracias á la qual la iglesia de Santa Maria presenta ja
un aspecte hermosissim que posa mes en evidencia la necessitat
de treure per sempre alguns adefessis com es la pesadissima, si be
que santuosa tribuna barroca, que no te ja rahó de ser desde que
Santa María, si guarda l'honor, no te la efectivitat com tenia de
Capella Real.
Cinchcents anys s'han complert de la celebrado en dita iglesia
de la primera missa, y per tan plausible motiu foren celebrades
espléndides fuacions, oferint l'Iglesia'l dia 19 de Octubre un aspecto verament esbalahidor, fent ressaltar una U-luminació tan
profusa com ben combinada las admirables proporcions de la Basílica popular de la Ciutat ('omlal. Si es d'aplaudir lo zel del
Sr. Párroco y de la M. I. Obra de Santa Maria per commemorar
dignament una data tan important, especial llohansa merexen per
haver volgut que'l sermó principal deis cultos triduans fos predieat en la materna ilengua. L'efecte axis fou complert, podent
en tal diada ohir la nostre benvolguda parla rajar, expléndida,
viril y hermosa, de la cátedra del Esperit Sant, fent estremir dol-sament á la una les dues cordes mes delicadas del cor deis filis
d'aquesta térra: Fé y Patria. En gran manera me plauria parlar
llargament del sermó, com ho exigeix l'entussiasme que sentó
renovarse en mon cor, pero m'lio nega la circunstancia de ser lo
predicador d'aquell mati lo Sr. Director d'aquest Setmanari, y
haverne ja parlat ab singulars elogis los diaris locáis. Se m'ha
dit, y lio celebran! moltissim los amants de les glories catalanes,
que va á darse é la estampa aqueixa catalane.sca prédica del Sr.
Canonge Collell, Uevant nort la I. Obra de Santa Maria de publicar un quadern en remembransa del quint centenar.
No fa gayres dies que un periódich d'aquesta ciutat, que sol dir
veritats com un temple y bestieses com una catedral, y aqui está'l
verdader busilis, fentse eco de les queixes d'alguns d'aquets senyorons que pei'deut les nits entre'l burgit encaparrador deis teatres y cafés han de dormir á la matinada, se dolia de que'ls católichs se Uevessen demati y s'entreguessen á la bellissima práctica
del Rosari de la aurora, y flns amenassava ferlos acabar á cops
de fanal. Aixó dirá, primerament, á mos llegidors que á Barcelona
s'ha aprofltat molt be lo mes del Sant Rosari, lo qual es una bona
senyal, pero altrement significa també que aqui se está fent una
gueira decidida á les manifestacions religio.ses^ lo qual es un mal
pressagi.
Ara com ara fa un temps agradabilíssim; han passat aquells dies
de calor soíocadora ab ses nits xafegoses, y ,no s'ha sentit encara
una aleñada de fret, lo qual, no obstant, no es inconvenient perque's pugan veuro passejar Rambla amunt y Rambla avall una
pila de barcelonins ab lo sobre-todo cordal desde la nou del coll
flns ais genolls, com tampoch hi ha inconvenient en que hi hagen
á Barcelona embaixadors del hivern com en los pobles de la
niontanya; ab la diferencia que'ls d'aquest solen solen ser pobres
jays que les canes los bi tremolan, y'ls d'aquí son jovenets frescos
y bellugadissos, y es que aquells se guardan del fret, y aquestos
guardan l'istil, es dir, la moda. A no ser per aqüestes visions y
per l'agradable olor de castanyes torrades que se sent al girar de
Cada cantonada, ni podriam sospitar que'ns acostem á l'hivern.
Los teatres se desfán buscan t medís de proporcionar á la gent
distraccions agradables que ajudin á passar les llargues vetlles de
''hivern. Ja fa una pila de dies que tenim á Barcelona al famós
tenor Gayarre, y diuhen que vindrá aviat la Judie. Oom en la
"lajor part de les coses de Barcelona no teñen, ja fa temps, la llar,
'^ ha d'anar á fer passar lo fret en los teatres, que escalfan lo cap y
'•efredan lo cor, y per aixó es que les empreses se disputan la concurrencia de rhivern, contractant notabilitats artistiques ó notabihtats fastigoses. En Gayarre es un verdader artista, pero la Judie,
** Jutjar per la seva campanyada madrilenya, no es ni una artista,
ui una dama, es, ja ho he indicat, un'tipo parisién que fará les
delicies deis que cobejan sensación» de mala lley. Y, mentres ells
se divertirán, los numerosissims pobres treballadors que no teñen
feyna haurán d'aliméntarse de ses llágrimes arraulits en un racó
de sa miserable vivenda.
Aquest any mes que may podría dir lo poeta:
L'hiver, saison des jeux pour le viche du monde,
Saison des pleurs pour l'indigent.
Barcelona, 5 Novembre 1884.
N. VKRDAGUER CALLÍS.
Tarieíats.
L A
GA.SXANYA1DA.
A la vóra de Tots Sants ja n'es bon curta la diada, la
bromas tapan lo sol y tantosts'es amagat darrera del Collbai.x ja es l'oscli tot de seguit: poch dura gens ni mica la
clai'or, tan tost os dia tan tost es nit.
Montsei'rat n ' e s tapat d'un cap al altro per espessa broma y no s'en vou pas cap de sas piinxegudas simeras: ai.'có
sol ser senyal de pinja, raes no'us ne tien pas massa diu'l
P/idri, perqué la montanya pelada es alta, veu lo mar molt
be y la maitinada lii arremolina la broma y no sempre vol
dir pinja certa y segura: si la broma vé do per amunt y al
Montserrat s'atura, plou, si, no hi Ija pas cap dupte; mes
si ve de por avall que la marinada la porti, encara que en
lo Montserrat s'atupi y tota 1* montanyft tapí, la b r o m a ' s ' .
infla, s'astarrufa y moltas vegadas s e ' n ' v á com lia vingut.
Quan n'es senyal certa y que may falla, es quan una brometa blanquinosa y esponjosa s'ajou á la veliina costa de
Coll-buix, quan s'lii posa aquei.K c;ipell que sembla un turbant de moro, llavors sí, conten ab pluja segura y abundosa.
Aqueixas llissons d'observació individual dava lo Padrí
de las Torras á tota la maynada, donas y mossos qu'estavan
tora del portal de la masía esperant quelcom. Estava núvol,
era cap al tart, la brómela blanca coronava lo front del
Coll-baix, y com las paraulas del Padi-i eran per tots com
cosa de fé, porque 1'esperiencia de sos anys li havia ensenyat moltas cosas, estranyavan que iiabentlii totas las senyals, (;o es, la broma que venia de per amunt, lo Montserrat tapat, la brómela al cim del Coll-baix y ab tot aixó encara no plogiiés: tan qu'algun deis mossos de Sampcdor,
que sempre es estat térra de gent divertida, casi mitj mofantsen, digné;
—¿Y sembla que no vol ploure, Padri?
—Encara no está seré, Cristófol.
—Si lo capell ó turbant del Coll-baix fos de llana, no lo
podrirla la pluja.
—Qué sabs tú ximplet; ¿qué tira lo seré per ventura ?
¿Qué vous que fassi ull enllooli? No veus la broma junta
y espessa y tot lo cel mes llis y ras que pedra mármol?
—Y si no plogués?... perqué quan Deu vol, de cap vent
plou.
— i Ali! mil-a ab aixó no mi fico.
-Donchs avuy no plourá, vaja: q u e j a fa mes de dugas
horas ({u'está aixis y encara no ha caygut una gota.
—Donchs jo't dich que si 1'Antón no cuyta, elT y las castanyas arribai'iin ben mulladas.
—Ja s'hi poden afanyar las bromas á llensar aygua, perqué me sembla que l'Anton y la muía ja passan sota'ls noguers y encara que plogui, l'Anton, la muía y castanyas
casi be no teñen temps de mullursc.
— P r o a t'lio pensas. Tófol, cjue ja puja l'Anton, mes com
es entro dos Ilustres y jo no hi veig gayro, no ho puch a s segurar, pero me sembla per lo bulto y l'andatje que no son
pas la muía y l'Anton. ¿Quó't sembla, Joanet, tú que tens
mes bona vista ?
—Ca, si es lo robada y lo Colom, ¿no veyeu com blanqiieja lo peí del mastí?
En efecto, lo Joanet no s'enganyava, ben aviat so reuní
al aplech de la casa, lo robada y lo Colom, que s'havian
adelanlat un xich al remat per arreglar lo corral y preparar los anyells que ja balavan. Tots esperavan al Antón
que devia portar las castanyas, quan los feu observar lo
jfoanet q u e j a queyan gotas: lo rebadá també digué que las
ovellas no volian enti'etenirse á la pastura, coneixent ab
son instint la pluja que anava á caure: aviat comensá á
pluvisquejá molt menudet, y veyent que en va esperavan
al Antón, se Acaren tots á la cuyna y tancaren la porta del
barri, moments després d'haver entrat las ovellas á mes
c o r r e , cap á trovar sos fillets que ja las cridavan.
La pluja de mica en mica anava mes abundosa, y dins
de la cuyna tot eran bromas y xansas contra el Sampodorench, que se b.urlava de lo que deya'l Padri y havia assegurat que no plouria.
Las cañáis ja espategavan dalló mos, y qui li deya,—si
la haguessis de portar l'aygua que cau.
360
L.A V Ü U
UÜL.
—Si te l'hngiiessis do beure tota, Tófol.
— Vamos que tons bou ull.
—Si es mes sabi que lo recto, li doya l'altre.
—Si eudevina los anys que tcns.
—Si, mirante las dents, responguó'n ToCol, ja enfadat per
tanta pulla. Aixó es tractarme de burro, ho pucli ser pero
no vull que tú m'bi tractis. Y qui sab aliont hauria arribat
la disputa si lo mateix Padrí no hi haguós posat la pau.
Ab tot aixó pa.ssava lo temps y l'Autoa no ari'ibava: las
donas ja creyan certa alguna desgracia y verament feya
temensa aquella liora do nit, ia fosca y la pluja.
Ja lo Padrí oomensava lo derrer Pare nostre per las animas del purgatori, quan ressonaren por tota la casa dos
cops molt l'orts donats per la grossa anella de la porta.
Xichs y grans, y seos acabar de resar 1' Ave María, deixaren sol al Padrí y corregueren cap al barri. EuTólbl fou
lo que primer ai'ríbá al portal, y coneguent la veu do i'Anton, tragué lo bevnat y obri la porta.
Com era Ibsch, no poguercn distingir Testranya figura
de l'Antou, que era lo conco de la casa y sois se li voya
blanquejar sa cara com si portes una careta: menava la
muía peí ronsal y somblava que ostava de mal humor, puig
deya molt pocas paraúlas.
Quan í'ou dins do la cuyna, ab lo llum do la llar y la tellera pogueren veure sa cara plena de draps y venas, que
sois deixavan descuberts los uUs y la boca; també algún
deis pedassos se veja enrojit por alguna goía de sancli, y
la gorra y tota la roba enfangada y bruta; era 1' Antón un
lióme alt y escardalencli, y posat com un Sant Llatze, feya
la mes estranya figura que pogueu pensar: En Tófol y també en Joanet tot mirántsel comensaren per dissimular las
ganas de riure, mes prest no pogueren y 1'Antón advertintho, sens dir paraula, dona al Joanet tan forta catxeta, que
lo feu cauro damunt del brassol, fentlo volcar y llensant á
quatre passos la criatura de mamas que tranquilament lii
dormía.
Llavors la Francisca, sa mare, crida com boja, se las
heu contra en Joanet, la criatura plora, los gossos lladran,
l'Anton dret al mitj de tots troya focli pels ulls y va passar
bona estona avans no s' ha assossegués aquell bnrgit y escándol.
Veyentlo negre humor de TAnton ja ningú tingué ganas
de riure, y llavors lo Padrí li pregunta lo motiu de sa tardansa y com succehí que prengués mal.
La Francisca li feu beure un tr;igo y l'Anton ja un xiquet
mes de bou temple, contá son fracás de la manera següent:
—Anant per la plassa del mercat, d'una pila a l'altre pila
de castanyas, per triar las mes grossas y si pogués ser barato, m'ha passat lo temps sens adonármen; al fí, no prench
tres cuartans á pesseta y sis, y marxo á cercar la muía:
deixava las darreras casas de la vila que ja casi bé era
fosch, quan comensá á ploure: obro lo paraygua vermell,
se m'cspanta la bestia y ab sos brincos y cossas m'ha fet
saltar per las orellas y he caygut al mitj d'un bassal; sort
qu'ho topat ab una pila de térra, que sí no potser no ho
centava. •
— Valgam Den, digueren las donas, y'us habeu fet molt
mal?
—Vejam, digué lo Padrí, troute'l vendatje.
—Teniu, digué l'Anton tot fent y dient; los de la taberna de can Toni que m' lian vist saltar, m' han portat á la
casa y allí m'han rentat la cara ab vi y m'han envenat com
habeu vist.
La part mes mal tractada, era lo ñas tot xafat y morat y
un petit trench en lo front. Li agafá lo ñas lo Padrí després
de mírarli be, assegurá que tot alió no seria res si á Deu
plau. Tragué una figueta vcrda d' un armari y ab una ploma de gallina que mullava ab lo bálsam qii' cll se feya, li
unta lo ñas y tota la cara, y l'hi encomaná que dormís qu'á
l'endemá ja no s'en recordaría.
— Y las castanyas? pregunta en Joanet.
^ A las alforjas las trobaréu; oy que prou s'haurán ben
mullat. Ficalas al forn que comensarán á torrarse.
—Penseu á convidar al recto, recomena lo Padrí.
—No'n bascajou, jo mateix hi aniré.
Vamos, bona nit y bona hora.
— Bona nit, Padrí.
Tota la nit ha plogut y encara no's pot dir que lo temps
ja s'hoji alsat, es la diada de Tots Sants y no cal dir qu' es
festa y festa grossa: ja no quedan pampas ais ceps, ja lo
blat ha nascut y la gent de las Torras mira cap al camí do
Joncadella esperant á Mossen Jaume qu'ha promés al Joanet que no faltaría.
Encara qu'es cap al tart, aviat entre los pins se va vcurei al rector que carainava á bon pas; porta va per companyia un noy do Basopa y un gosset perdiguer: ab la teula,
la sotana arremangada y com cenyida á la cintura, las calsas de tela crua, las sabatas de vellut negre ab sola d' es-
MUiNTSÜtinAr,
pardenya y un gros paraygua de cotó^ arriba Mossen Jauine á las Torras, ahont fou molt bon rebut de tota la gent
que l'esperava.
Tots li besaren la má, ['aturaren una mica al portal, la
canalla li agafá la sotana, festejant alguna estampa; liomes y donas lo voltavan, los cans 1'afalagavan y aixís
tots junts l'acompanyaren á la cuyna ahont prenguú assicnto al costat del Padrí.
Allí contá lo iTiiracle de Santa Eulalia do Barcelona que
feu torna cega á una reyna que volgué veure lo eos sant, y
com li feu torna la vista quan flu lo ricli present á la custodia, y altres passos y historias qu'ell savia y d' alió mes
tots l'escoltavan embadalits: olí mateix mena lo rosari, no
tan llarcli com altres dins perqué no hi afejia taiits parenostres com lo Padrí: las donas anavan y venían parant la
tauhi, la canalla saltant y brincaiit y lo Joanet no deixava
lo mánech de la paella l'oradada ahont se torravan las castanyas. En Tófol guardava las torradas ab una senalla, y
de tant en tant no probava alguna.
Quan lo Rector, lo Padrí, lo Mariano y l'Anton, liagucren sopat ells sois á la taula,—Vaja, donas y minyons, digné lo Padrí, la casíanijadd.
La Francisca liavia posat unas estoballas do bri, un xicli
groixudetas, pero mes blancas que la non: una llumanera
de quatre brochs que sois servia certas diadas, dos estalvis
de llautó, bonas Hoscas de pa de xeixa y quatre porrons de
vi blanch.
Al sentir lo crit del Padrí, mossos y xicots, no 1' esperaren per segona vegada; cap á la taula á mes corre, y prest
ocuparen los banchs del entorn.
Las donas, dretas, també prenian part en la conversa,
anavan portant castanyas y ompliht porrons de vi blanch.
Lo rector soya al cap de la taula y tot anava molt bé sens
que cap deis xicots fes cap ontremaliadura.
La Francisca dona un passich al Joanet perqué esta lleig
xumar.
—Los noys no xuman.
— Si no raja.
—No ha do raijar, deurias voler una canal?
— Es tan dols y fá una cosa aquí á las barras que sembla
que, bebent mes, te de passar.
—No beguessis tant, no t'ho faria.
—Pitjor fá en Tófol qu'esbroca lo porro ab las dents.
—Es engany.
—Be, tant si es engany com si no ho es, quíetut y que
duri, digué lo Padrí.—Tinguéu respecte al cap de taula.
—¡ Oh! per aixó, be so pot fer una mica de broma.
—Aixó no es broma, sino mals modos.
—A lo menos que toqui lo fluviol en Climent.
—Si vol tocar que toqui.
—Prou tocaré.
Y en Climent ab lo fluviol y bufant tant com podia, aixordava á totliom ab una tonada que volia ser la marxa real.
Al senyor rector no li agradava gayre, perqué tan forts
xisclets li feyan a r r u g a r lo front, mes ningú hi reparava
y com lo pastor tenia fama de bon tocador que fins lo llogavan per bailadas, ningú somiava que pogués desagradar.
Lo rector, donclis, prenia paciencia; las donas miravan al
Climent ab complacencia y los hornos de la taula, picant de
mans, seguían lo compás de la música. Fins lo Padrí ho
prenia tot en bé y hi feya mitja rialleta.
De tant en tant en Tófol y lo Joanet, que no podían estar
quiets, tiravan alguna peloya, y alguna castanya de las
que liavian quedat per repelosas y alguna també queya
prop del senyor rector.
En Climent seguía entussiasmat ab sa música, y veyent
Tacompanyamont que li feyan, mes s'entussiasmava, picava
á térra ab los peus: li havia tocal l'estrem d'un banch, sit¡
ben escás per sa persona, y ab lomoviment y entussiasme ana perdont l'assiento sens adonarsen, fins que li falta
del tot. Caygué á térra ab gran ostrépit, mes volguent salvar la cayguda, s'agafá ab las estoballas^ y feu seguir la
llumanera, estalvis, porrons y tot va íinar al ayre.
Tots á las foscas: d'osclamacions y crits may n'lieu sentit
mes; los porrons se feren mil micas, y ab una teya qu'en
Tófol porta de la cuyna, .se pogué veure las estoballas tacadas d'oli y de vi; en Climent un bon susto y per mes desgracia lo fluviol escardat.
Las donas encara lio contan^ lo Padrí diu qu' en Tófol te
de tot la culpa, l'Anton recorda lo del sen ñas de la vetlla
y s'acomoda ab la companyia d'en Climent. Lo senyor rector te per tots bonas paraulas, logra calmar á las donas,
que no es poch, y dona la bona nit á tots.
Veus aquí la castanyada en lo mas do las Torras. Aixís
festejan en lo camp del Pía de Bajes l'entrada de l'hivern.
JOSEPH DE A R G U L L O L .
VicH.—Imprempta de R. Anglada.—1884.
Descargar