Federación Española de Ingenieros Químicos Federación Española

Anuncio
FEBRER 2003
FEBRERO
A
news
35
ASOCIACIÓN DE QUÍMICOS E INGENIEROS DEL INSTITUTO QUÍMICO DE SARRIÀ
BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS
BOLETÍN INFORMATIVO DE LA AIQS
Federación Española
de Ingenieros
Químicos
CELEBRACIÓN
SAN ALBERTO,
PROMOCIÓN 2005
DE LA FIESTA DE
ORGANIZADA POR LA
PASQUAL MARAGALL, CANDIDATO A LA PRESIDENCIA
DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA POR EL PSC,
PARTICIPÓ EN LAS TARDES A-IQS
ANA VALERO GÓMEZ, PRESIDENTA DE LA
FEDERACIÓN ESPAÑOLA DE INGENIEROS QUÍMICOS
SUMARI
35
SUMARIO
3.
Editorial / Editorial
4.
Assemblea A-IQS 2002 / Asamblea A-IQS 2002
8.
Federació Espanyola d’Enginyers Químics (FEIQ) /
8
Federación Española de Ingenieros Químicos (FEIQ)
12.
Grups Professionals / Grupos Profesionales
22.
Tardes Associació / Tardes Asociación
34.
Enginyeria Industrial a l’IQS /
Ingeniería Industrial en el IQS
12
35.
Futures Promocions / Futuras Promociones
22
38.
Notícies A-IQS / Noticias A-IQS
35
51.
Federació Europea d’Enginyeria Química (EFCE) /
Federación Europea de Ingeniería Química (EFCE)
52
55.
Premis P. Salvador Gil, S. I. /
Premios P. Salvador Gil, S. I.
58.
Aniversaris Promocions / Aniversarios Promociones
JUNTA DIRECTIVA ASSOCIACIÓ DE QUÍMICS I ENGINYERS DE L’INSTITUT QUÍMIC DE SARRIÀ
President: Lluís Seguí i Garriga
A-IQS
Vicepresident: Jaume Árboles i Muntadas
Via Augusta, 390
Secretari: Josep Beumala i Griño
08017 Barcelona
Sots-secretari: Máximo Hidalgo i Villarroya
Tresorer: Ramon Escamilla i Montlleó
Sotstresorer: Íñigo Babot i Gutiérrez
2
Tel. 93 267 20 12 / 93 267 20 00
Tel. i fax directe 93 280 42 76
Web: http://www.aiqs.es
E-mail: [email protected]
Vocals: Magda Faijes i Simona, Germán Fañanás
Secretari General Tècnic: Anton M. Sitjes
i Lanau, Rafael Queralt i Teixidó, Xavier Tomàs i
Coordinació editorial i disseny: BPMO Edigrup
Morer, Teresa Vidal i Llucià
Dipòsit legal: B-37419-97
A-IQS es
miembro de
la EUROPEAN
FEDERATION
OF CHEMICAL
ENGINEERING
desde 1974
Preside
EDITORIAL
CONTINUAR L’ACTIVITAT
Benvolguts tots,
EDITORIAL
CONTINUAR LA ACTIVIDAD
Apreciados todos,
El desembre passat ens vam trobar a l’Assemblea
de l’Associació.
Va estar bé, potser el sopar va ser una mica “íntim”,
però l’ambient i la cordialitat van superar tots els inconvenients. Però, sobretot, crec que va ser un moment oportú per tal que tots ens adonéssim de la gran
activitat que tenim i que tots vosaltres, amb la vostra
participació, ens doneu el millor recolzament per continuar i mantenir-la.
Com veureu en aquest número, hem continuat amb
la nostra política de mantenir trobades als llocs
on ens podem concentrar uns quants químics IQS.
Ho vam fer a Galícia i a Tarragona, i amb motiu de
l’Expoquímia. Us puc assegurar que són realment
gratificants. I la propera escala, Girona.
Ja us avisarem, perquè ens agradaria que tots els
que volguéssiu ens hi acompanyéssiu.
Ja som a la Federació Espanyola d’Enginyeria Química (FEIQ). Volem ser-hi i col·laborar en el seu desenvolupament.
Continuem amb el recolzament als nostres joves i
la festa de Sant Albert en va ser un exemple. Són el
nostre futur i volem que l’A-IQS col·labori amb el seu.
Aviat us convocarem a dues assemblees extraordinàries: la primera, per modificar els estatuts de
l’Associació i ampliar el nombre de membres de la
Junta, i la segona per triar la nova Junta. Us hi
esperem.
Comencem un any nou. Que sigui un any de béns
per a tots. ❏
El pasado diciembre nos encontramos en la Asamblea de la Asociación.
Estuvo bien, aunque puede que la cena fuese un poco “íntima”, pero el ambiente y la cordialidad superaron todos los inconvenientes. Pero, sobre todo, creo
que fue un momento oportuno para que todos nos diésemos cuenta de la gran actividad que tenemos y de
que todos vosotros, con vuestra participación, nos
dais el mejor apoyo para continuar y mantenerla.
Como veréis en este número, hemos seguido con
nuestra política de mantener encuentros en lugares
donde podemos concentrarnos unos cuantos químicos IQS. Lo hicimos en Galicia y en Tarragona, y con
motivo de Expoquimia. Puedo asegurar que son realmente gratificantes. Y la próxima escala, en Girona.
Ya os avisaremos, porque nos gustaría que todos
los que lo desearais nos acompañaseis.
Ya estamos en la Federación Española de Ingeniería Química (FEIQ). Queremos estar y colaborar en su
desarrollo.
Seguimos con el apoyo a nuestros jóvenes y la fiesta de San Alberto fue un ejemplo de ello. Son nuestro
futuro y queremos que la A-IQS colabore en el suyo.
Pronto os vamos a convocar a dos asambleas extraordinarias: la primera, para modificar los estatutos
de la Asociación y ampliar el número de miembros de
la Junta, y la segunda para escoger la nueva Junta.
Os esperamos.
Empezamos un nuevo año. Que sea un año de bienes para todos. ❏
Lluís Seguí
President de l’A-IQS
Lluís Seguí
Presidente de la A-IQS
3
35
ASSEMBLEA A-IQS
ASAMBLEA A-IQS
ASSEMBLEA A-IQS 2002
ASAMBLEA A-IQS 2002
E L 13 D E D E S E M B R E P A S S A T E S V A D U R A T E R M E
L ’A SSEMBLEA O RDINÀRIA DE L ’A SSOCIACIÓ A LA SALA
MULTIMÈDIA DE L ’I NSTITUT Q UÍMIC DE S ARRIÀ . T AL COM
ES FA CADA ANY , EN EL TRANSCURS DE L ’A SSEMBLEA ES
VA FER UN REPÀS DE TOTES LES ACTIVITATS QUE HA
DESENVOLUPAT L ’A SSOCIACIÓ I ES VAN LLIURAR ELS PRE MIS
P ARE S ALVADOR G IL ,
MEMORATIVES
EL
50 È , 25 È
VAN
A
I
LES
12 È
FINALITZAR
EL
AIXÍ COM LES INSÍGNIES COM -
PROMOCIONS
QUE
CELEBRAVEN
E L P A S A D O D Í A 13 D E D I C I E M B R E T U V O L U G A R L A
A SAMBLEA O RDINARIA DE LA A SOCIACIÓN EN LA SALA
MULTIMEDIA DEL I NSTITUTO Q UÍMICO DE S ARRIÀ . C OMO
SE VIENE HACIENDO CADA AÑO , EN EL TRANSCURSO DE LA
A SAMBLEA SE HIZO UN REPASO DE TODAS LAS ACTIVIDA DES QUE HA DESARROLLADO LA A SOCIACIÓN Y SE ENTRE GARON LOS PREMIOS P ARE S ALVADOR G IL , ASÍ COMO LAS
INSIGNIAS CONMEMORATIVAS A LAS PROMOCIONES QUE
ANIVERSARI , ÉS A DIR , A LES QUE
CELEBRABAN EL
1952,
A LAS QUE FINALIZARON EN
EL
1977
I
EL
1990,
RESPECTIVAMENT .
50, 25
Y
12 ANIVERSARIO ,
1952, 1977
ES DECIR ,
Y
1990,
RESPECTIVAMENTE .
D’esquerra a dreta, Máximo Hidalgo, Lluís Seguí, Lluís Vitori i
Jaume Árboles a la mesa presidencial
De izquierda a derecha, Máximo Hidalgo, Lluís Seguí, Lluís Vitori
y Jaume Árboles en la mesa presidencial
A l’Assemblea A-IQS 2002 hi van intervenir Íñigo Babot,
vicetresorer de l’Associació, i diversos vocals de la Junta
Directiva de l’Associació: la Dra. Teresa Vidal, Magda Faijes, Germán Fañanás i Rafael Queralt
En la Asamblea A-IQS 2002 intervinieron Íñigo Babot, vicetesorero de la Asociación, y varios vocales de la Junta
Directiva de la Asociación: la Dra. Teresa Vidal, Magda
Faijes, Germán Fañanás y Rafael Queralt
4
ASSEMBLEA A-IQS
ASAMBLEA A-IQS
35
Cristina Longhini Senpau rep el premi P. Salvador Gil del departament d’Estadística Aplicada
Cristina Longhini Senpau recibe el premio P. Salvador Gil del departamento de Estadística Aplicada
Cristina Flors Ong, premi P. Salvador Gil del departament de
Química Física
Cristina Flors Ong, premio P. Salvador Gil del departamento de
Química Física
La mare de Núria Mont Casellas va recollir, en nom de la seva filla, que no va poder assistir a la vetllada, el premi P. Salvador Gil
del departament de Química Orgànica
La madre de Núria Mont Casellas recogió, en nombre de su hija,
que no pudo asistir, el premio P. Salvador Gil del departamento
de Química Orgánica
Meritxell Ventura Benítez rep el premi P. Salvador Gil del departament de Química Analítica
Meritxell Ventura Benítez recibe el premio P. Salvador Gil del departamento de Química Analítica
Emilio López Castro recull el premi P. Salvador Gil del departament d’Enginyeria Química
Emilio López Castro recoge el premio P. Salvador Gil del departamento de Ingeniería Química
5
35
ASSEMBLEA A-IQS
ASAMBLEA A-IQS
Abans de sopar, els assistents van poder gaudir d’un aperitiu
Antes de cenar, los asistentes pudieron disfrutar de un aperitivo
Com ja és tradició, quan va acabar l’aperitiu els associats van
sopar tots plegats
Como es ya tradición, una vez finalizado el aperitivo los asociados cenaron todos juntos
Jaume Mestre, delegat de la Promoció 1952, va rebre la insígnia
commemorativa del 50è aniversari de mans del president de
l’A-IQS, Lluís Seguí
Jaume Mestre, delegado de la Promoción 1952, recibió la insignia conmemorativa del 50 aniversario de manos del presidente
de la A-IQS, Lluís Seguí
Lluís Seguí lliura la insígnia commemorativa del 25è aniversari a
Manuel Ruiz, delegat de la Promoció 1977
Lluís Seguí entrega la insignia conmemorativa del 25 aniversario
a Manuel Ruiz, delegado de la Promoción 1977
Jorge Grima, delegat d’Anàlisi de la Promoció 1990, va rebre la
insígnia commemorativa del 12è aniversari
Jorge Grima, delegado de Análisis de la Promoción 1990, recibió
la insignia conmemorativa del 12 aniversario
6
ASSEMBLEA A-IQS
ASAMBLEA A-IQS
35
Per la seva banda, Joan Cirujeda,
delegat d’Orgànica de la Promoció 1990, va recollir la insígnia
commemorativa
A su vez, Joan Cirujeda, delegado
de Orgánica de la Promoción
1990, recogió la insignia
conmemorativa
Promoció 1952
Promoción 1952
Promoció 1977
Promoción 1977
Promoció 1990
Promoción 1990
7
35
FEIQ
FEIQ
FEDERACIÓN ESPAÑOLA
DE INGENIEROS QUÍMICOS
A NA V ALERO G ÓMEZ
FEDERACIÓN ESPAÑOLA
DE INGENIEROS QUÍMICOS
ÉS ENGINYERA QUÍMICA PER LA
UPV
I ACTUALMENT ESTÀ FENT LA TESI DOCTORAL AL DEPARTA M E N T D ’E N G I N Y E R I A
QUÍMICA
I
NUCLEAR
D’AQUESTA
U NIVERSITAT .
ÉS PRESIDENTA DE LA FEDERACIÓ ESPANYOLA
D ’E N G I N Y E R S Q U Í M I C S (FEIQ) I V I C E P R E S I D E N T A D E
L ’A SSOCIACIÓ D ’E NGINYERS Q UÍMICS DE LA U NIVERSITAT
P OLITÈCNICA DE V ALÈNCIA , AINQUIVA.
E N AQUESTA ENTREVISTA PRESENTA I INFORMA DE LA
SITUACIÓ ACTUAL DE LA F EDERACIÓ , EXPOSANT - NE ELS
OBJECTIUS I LES ACTIVITATS QUE ESTÀ DUENT A TERME .
8
A NA V ALERO G ÓMEZ
ES INGENIERA QUÍMICA POR LA
UPV
Y ACTUALMENTE REALIZA LA TESIS DOCTORAL EN EL DEPAR TAMENTO DE
I NGENIERÍA Q UÍMICA
Y
N UCLEAR
DE ESTA
U NIVERSIDAD .
ES PRESIDENTA DE LA FEDERACIÓN ESPAÑOLA DE
I NGENIEROS Q UÍMICOS (FEIQ) Y VICEPRESIDENTA DE LA
A SOCIACIÓN DE I NGENIEROS Q UÍMICOS DE LA U NIVERSIDAD
P OLITÉCNICA DE V ALENCIA , AINQUIVA.
E N ESTA ENTREVISTA PRESENTA E INFORMA DE LA SITUA CIÓN ACTUAL DE LA F EDERACIÓN , DANDO A CONOCER SUS
FINES Y LAS ACTIVIDADES QUE ESTÁ REALIZANDO .
Què és la Federació
Espanyola d’Enginyers
Químics?
La FEIQ es va constituir
al IV Congrés Nacional
d’Enginyeria Química, que
es va dur a terme a Saragossa l’octubre de 2001.
I és una federació
d’àmbit estatal que agrupa, actualment, 18 de
les 24 associacions existents a Espanya, formades per estudiants d’Enginyeria Química i per
enginyers químics titulats.
El creixement del nombre d’Associacions d’Enginyers Químics a Espanya ha estat íntimament relacionat amb l’organització i la successió dels Congressos
Nacionals d’Enginyeria Química que s’han fet fins ara.
D’aquí va sorgir la FEIQ, com a resposta a una millor
organització com a col·lectiu.
¿Qué es la Federación
Española de Ingenieros
Químicos?
La FEIQ se constituyó
en el IV Congreso Nacional de Ingeniería Química,
celebrado en Zaragoza en
octubre de 2001.
Y es una federación de
ámbito estatal que agrupa, en la actualidad, 18
de las 24 asociaciones
existentes en España,
formadas por estudiantes de Ingeniería Química y por
ingenieros químicos titulados.
El crecimiento del número de Asociaciones de Ingenieros Químicos en España ha estado íntimamente relacionado con la organización y la sucesión de los
Congresos Nacionales de Ingeniería Química realizados
hasta la fecha. Fue de ellos de donde surgió la FEIQ, como respuesta a una mejor organización como colectivo.
Quins objectius té?
La FEIQ es va constituir principalment per tal
d’aconseguir el reconeixement legal de les Atribucions Professionals dels Enginyers Químics i per crear
Col·legis Professionals d’Enginyers Químics.
Entre els seus objectius es troben la defensa de la
figura de l’Enginyer Químic, tant en l’àmbit acadèmic
com en el professional, i el d’agrupar, coordinar i representar les Associacions d’Enginyers Químics que
la formen.
També cal destacar, entre els objectius de la FEIQ,
el de col·laborar amb altres associacions, societats i
federacions amb diverses activitats relacionades
amb l’Enginyeria Química.
¿Cuáles son sus fines?
La FEIQ se constituyó principalmente para conseguir
el reconocimiento legal de las Atribuciones Profesionales de los Ingenieros Químicos y para la creación de
Colegios Profesionales de Ingenieros Químicos.
Entre sus fines se encuentran la defensa de la figura del Ingeniero Químico, tanto en el ámbito académico como en el profesional, y el de agrupar, coordinar
y representar a las Asociaciones de Ingenieros Químicos que la componen.
También cabe destacar, dentro de los fines de la
FEIQ, el colaborar con otras asociaciones, sociedades y federaciones en diversas actividades relacionadas con la Ingeniería Química.
FEIQ
FEIQ
En quines activitats ha participat la FEIQ des de la
seva creació?
Entre les activitats que s’han dut a terme des de
la FEIQ cal destacar la participació i la coorganització de congressos d’Enginyeria Química: I Congrés
Iberoamericà d’Estudiants d’Enginyeria Química, I
COIBEIQ i V Congrés Nacional d’Enginyeria Química,
entre altres. Més recentment hem participat com
a ponents en el 9è Congrés Mediterrani d’Enginyeria
Química. A més a més, vam ser a Expoquímia com
a expositors.
Hem establert contactes amb altres titulacions afins a la nostra,
perquè també són titulacions recents i no tenen competències
professionals atribuïdes per llei. A
partir d’aquest acostament es va
firmar un “Acord entre Titulacions”
per tal d’unir esforços en temes
d’interès comú, i es va aprovar un
pla d’actuació conjunt proposat
per la FEIQ.
¿En qué actividades ha participado la FEIQ desde
su creación?
Entre las actividades que se han llevado a cabo desde la FEIQ cabe destacar la participación y co-organización de congresos de Ingeniería Química: I Congreso
Iberoamericano de Estudiantes de Ingeniería Química,
I COIBEIQ y V Congreso Nacional de Ingeniería Química, entre otros. Más recientemente participamos
como ponentes en el 9º Congreso Mediterráneo de
Ingeniería Química. Además, estuvimos en Expoquimia como expositores.
Hemos establecido contactos
con otras titulaciones afines a la
nuestra por ser titulaciones recientes y no tener sus competencias
profesionales atribuidas por ley. A
partir de este acercamiento se firmó un “Acuerdo entre Titulaciones” para aunar esfuerzos en
temas de interés común, y se
aprobó un plan de actuación conjunto propuesto por la FEIQ.
Els Enginyers Químics tenen desavantatges en comparació amb
altres titulacions menys recents?
El problema que s’ha observat
en les titulacions de creació recent és que s’han aprovat oficialment, juntament amb el seu pla
d’estudis, i s’han posat en funcionament a les universitats espanyoles, però no se’ls han atribuït
competències professionals, per
la qual cosa, quan els estudiants
es titulen, es troben en el desemparament legal en l’àmbit professional, sense cap llei d’atribucions professionals
que els recolzi. Això no ocorre amb titulacions més
antigues, com pot ser la d’Enginyeria Industrial o la
Llicenciatura en Química, que sí que tenen les seves
competències professionals reconegudes.
¿Se encuentran los Ingenieros
Químicos en desventaja ante otras
titulaciones menos recientes?
El problema que se ha observado en las titulaciones de reciente
creación es que se han aprobado
oficialmente, junto a su plan de
estudios, y se han puesto en marcha en las universidades españolas, pero no se les ha atribuido
competencias profesionales, por
lo que, una vez los estudiantes se
titulan, se encuentran con el desamparo legal en el ámbito profesional, sin una ley de atribuciones profesionales que
les respalde. Esto no ocurre con titulaciones más
antiguas, como puede ser la Ingeniería Industrial o
la Licenciatura en Química, que sí que tienen reconocidas sus competencias profesionales.
És necessari tenir les Atribucions Professionals
reconegudes per llei per treballar?
Depèn del tipus de treball, pot ser necessari o no
tenir unes atribucions reconegudes legalment. Quan
més es posa de manifest aquesta necessitat és a
l’hora d’exercir la “professió lliure”, perquè aleshores cal tenir un Col·legi Professional que recolzi la feina que es fa i en moltes Comunitats Autònomes per
tal de crear aquest Col·legi cal tenir aprovades les
¿Es necesario tener las Atribuciones Profesionales reconocidas por ley para trabajar?
Dependiendo del tipo de trabajo puede o no ser necesario tener unas atribuciones legalmente reconocidas. Cuando más se pone de manifiesto esa
necesidad es a la hora de ejercer la “profesión libre”,
puesto que es necesario tener un Colegio Profesional
que respalde el trabajo que se realiza y en muchas
Comunidades Autónomas para crear dicho Colegio se
35
9
35
10
FEIQ
FEIQ
atribucions professionals per llei. Per tant, aquesta
carència limita molt els camps en què podem dur a
terme la nostra feina.
requiere tener aprobadas las atribuciones profesionales por ley. Por lo tanto, esta carencia limita mucho
los campos en los que realizar nuestro trabajo.
Hi ha Col·legis Professionals d’Enginyers Químics
actualment?
Actualment, a Espanya no hi ha cap Col·legi Professional d’Enginyers Químics. Des de la Federació s’està promovent la seva creació a nivell
autonòmic.
En diverses Comunitats Autònomes les Associacions
d’Enginyers Químics existents estan treballant per tal
de poder crear els col·legis professionals en qüestió.
¿Existen Colegios Profesionales de Ingenieros
Químicos en la actualidad?
En la actualidad, no existe en España ningún Colegio Profesional de Ingenieros Químicos. Desde la Federación se está promoviendo su creación a nivel
autonómico.
En varias Comunidades Autónomas las Asociaciones de Ingenieros Químicos existentes están trabajando para poder crear dichos colegios profesionales.
Cal un Col·legi Professional per a aquest
col·lectiu?
Com ja sabem, els
col·legis professionals
són corporacions de dret
públic, emparades per la
llei i reconegudes per l’Estat, la funció essencial de
les quals és l’ordenació
de l’exercici de la professió, la seva representació
exclusiva i la defensa dels
interessos professionals dels seus col·legiats. Per
tant, es necessita un organisme regulador davant la llei
per tal d’estar en les mateixes condicions que la resta
d’enginyeries que en tenen i així poder aconseguir el
ple reconeixement de la nostra professió.
D’altra banda, tot i que un col·legi no impedeix
l’exercici de certes funcions per part d’altres professionals, sí que serveix perquè l’exercici d’aquestes
funcions comunes no se’ns impedeixi a nosaltres.
¿Es necesario un Colegio Profesional para este colectivo?
Como sabemos, los colegios profesionales son
corporaciones de derecho
público, amparadas por la
ley y reconocidas por el
Estado, cuyo fin esencial
es la ordenación del ejercicio de la profesión, la
representación exclusiva
de la misma y la defensa
de los intereses profesionales de sus colegiados. Por
lo tanto, se necesita un organismo regulador ante la
ley para estar en las mismas condiciones que el resto
de ingenierías que lo tienen y poder así conseguir el reconocimiento pleno de nuestra profesión.
Por otro lado, aunque un colegio no impida el ejercicio de ciertas funciones por parte de otros profesionales, sí que sirve para que el ejercicio de dichas
funciones comunes no se nos impida a nosotros.
Accions futures que pretén dur a terme.
Sabem que s’ha fet un esborrany d’Avantprojecte
de Llei d’Atribucions per a Enginyers i Arquitectes,
que des de 1997 està paralitzat, i si l’aprovessin regularitzaria la nostra situació. Per això se sol·licitarà
l’aprovació d’aquest Avantprojecte de Llei de manera
conjunta per part de les enginyeries que hem firmat
l’Acord entre Titulacions. A més a més, s’adjuntarà
diversa informació que justifica la necessitat d’una
llei que reguli aquestes professions.
Entre les accions per potenciar i divulgar la figura
de l’Enginyer Químic, la FEIQ participarà en els següents esdeveniments: com a ponent al II Fòrum
d’Enginyeria Química de la Universitat de Huelva, a
l’espai del I FòrumFuture i elaborant el programa del
Acciones futuras que pretende llevar a cabo.
Sabemos que existe un borrador de Anteproyecto
de Ley de Atribuciones para Ingenieros y Arquitectos,
el cual lleva paralizado desde 1997, y su aprobación
regularizaría nuestra situación. Por ello, se va a solicitar la aprobación de este Anteproyecto de Ley de
forma conjunta por las ingenierías que hemos firmado el Acuerdo entre Titulaciones. Se adjuntará, además, diversa información que justifique la necesidad
de una ley que regule estas profesiones.
Dentro de las acciones para potenciar y divulgar la
figura del Ingeniero Químico, la FEIQ va a participar
en los siguientes eventos: como ponente en el II Fórum de Ingeniería Química de la Universidad de Huelva, dentro del espacio del I ForoFuture y elaborando
FEIQ
Student Program al 4th European Congress of Chemical Engineering, dins del tema Enginyeria Química
i Societat.
S’estan promovent grups de treball dins de la
FEIQ, com el de relacions amb les empreses, recopilació de dades per fer estadístiques, relacions
amb l’Administració i elaboració d’una pàgina
web, i més recentment, gràcies a l’oferiment de
l’A-IQS, es podran publicar, en aquesta revista, els
diferents actes relacionats amb l’Enginyeria Química que duguin a terme la FEIQ o les seves associacions membres. ❏
FEIQ
35
el programa del Student Program en el 4th European
Congress of Chemical Engineering, dentro del tema
Ingeniería Química y Sociedad.
Se están promoviendo grupos de trabajo dentro de
la FEIQ, como el de relaciones con las empresas, recopilación de datos para realizar estadísticas, relaciones con la Administración y elaboración de una
página web, y más recientemente, gracias al ofrecimiento de la A-IQS, se podrán publicar, en esta revista, los diferentes eventos relacionados con la
Ingeniería Química que tanto la FEIQ como sus asociaciones miembro vayan a realizar. ❏
PROPERS ACTES RELACIONATS AMB
L’ENGINYERIA QUÍMICA ORGANITZATS PER
ASSOCIACIONS MEMBRES DE LA FEIQ
PRÓXIMOS EVENTOS RELACIONADOS CON LA
INGENIERÍA QUÍMICA ORGANIZADOS POR
ASOCIACIONES MIEMBROS DE LA FEIQ
II JORNADES D’ENGINYERIA QUÍMICA DE LA
UNIVERSITAT COMPLUTENSE DE MADRID
Els dies 12, 13 i 14 de març, a la Universitat
Complutense de Madrid, es faran les II Jornades
d’Enginyeria Química. Després de l’èxit de les
I Jornades el 2001, l’AMIQ (Asociación Madrileña de
Ingenieros Químicos) i l’AEIQ (Asociación de
Estudiantes de Ingeniería Química) tornen a organitzar
conjuntament una nova edició. Aquest any les jornades
estaran enfocades en L’Enginyeria Química i el medi
ambient, entre altres, amb xerrades sobre energia
nuclear, piles de combustible, tractament de residus,
legionel·losi, petroquímica, etc., a més de repetir
l’apartat de sortides professionals.
Pàgina web: http://www.geocities.com/amiq_2000
E-mail: [email protected]
II JORNADAS DE INGENIERÍA QUÍMICA DE LA
UNIVERSIDAD COMPLUTENSE DE MADRID
Los días 12, 13 y 14 de marzo se realizarán en la
Universidad Complutense de Madrid las II Jornadas de
Ingeniería Química. Dado el éxito de las I Jornadas en
2001, la AMIQ (Asociación Madrileña de Ingenieros
Químicos) y la AEIQ (Asociación de Estudiantes
de Ingeniería Química) repiten conjuntamente la organización de una nueva edición. Este año las jornadas
estarán enfocadas a La Ingeniería Química y el Medio
Ambiente, y contarán, entre otras, con charlas sobre
energía nuclear, pilas de combustible, tratamiento de
residuos, legionelosis, petroquímica, etc., además de
repetir el apartado de salidas profesionales.
Página web: http://www.geocities.com/amiq_2000
E-mail: [email protected]
II FÒRUM D’ENGINYERIA QUÍMICA
Del 23 al 26 d’abril, Huelva es convertirà en la capital
espanyola de l’Enginyeria Química i s’hi espera la presència de més de 600 participants de totes les comunitats
que formen el panorama actual de la titulació a Espanya,
Europa i l’Amèrica Llatina.
Hi haurà conferències presentades per personalitats de
gran rellevància en el panorama científic tecnològic
europeu i llatinoamericà i importants multinacionals del
sector industrial. Una exposició, amb la presència de
multinacionals punteres en l’Enginyeria dels Reactors.
Una sessió de pòster i el I FòrumFuture, amb assessorament de beques, màsters, postgraus, auto-ocupació i
empresa privada completen els continguts d’aquesta
segona edició, que té com a tema fonamental
l’Enginyeria de Reactors i totes les disciplines que se’n
deriven, com són els reactors nuclears, els bioreactors,
la catàlisi, el modelat, la simulació, etc. Es tracta d’un
dels actes de referència per a l’Enginyeria Química
espanyola d’enguany, amb el qual es comptarà amb la
majoria d’universitats que imparteixen la titulació, a
més de diversos col·lectius i comunitats universitàries
de l’Amèrica Llatina.
Telèfons: + 34 959 017 303 / + 34 959 019 985
Fax:
+ 34 959 017 304
E-mail: [email protected]
Pàgina web: http://www.uhu.es/forumiq
II FÓRUM DE INGENIERÍA QUÍMICA
Del 23 al 26 de abril, Huelva se convertirá en la capital
española de la Ingeniería Química y para ello se espera
la presencia de más de 600 participantes de todas las
comunidades que componen el panorama actual de la
titulación en España, Europa y Latinoamérica.
Tendrán lugar conferencias presentadas por personalidades de gran relevancia en el panorama científico tecnológico europeo y latinoamericano e importantes multinacionales del sector industrial. Una exposición, con la presencia
de multinacionales de gran calado en la Ingeniería de los
Reactores. Una sesión de póster y el I ForoFuture, con
asesoramiento sobre becas, masters, postgrados, autoempleo y empresa privada completan los contenidos de esta
segunda edición, cuyo tema fundamental será la Ingeniería
de Reactores y todas las disciplinas que de ella se derivan, como son los reactores nucleares, los biorreactores,
la catálisis, el modelado, la simulación, etc. Se trata de
uno de los eventos de referencia para la Ingeniería
Química española durante este año, con que se contará
con la mayoría de las universidades que imparten la titulación, además de diversos colectivos y comunidades universitarias de Latinoamérica.
Teléfonos: + 34 959 017 303 / + 34 959 019 985
Fax:
+ 34 959 017 304
E-mail: [email protected]
Página web: http://www.uhu.es/forumiq
11
GRUPS PROFESSIONALS
L’ENVÀS INDUSTRIAL: LEGISLACIÓ,
PROBLEMÀTIQUES I SOLUCIONS
EL ENVASE INDUSTRIAL: LEGISLACIÓN,
PROBLEMÁTICAS Y SOLUCIONES
ORGANITZADA PEL GRUP PROFESSIONAL DE MEDI
A MBIENT , L ’1 D ’ OCTUBRE PASSAT ES VA DUR A TERME LA
J ORNADA SOBRE L ’ ENVÀS INDUSTRIAL .
V A INAUGURAR LA J ORNADA J OSEP S IMÓ C ABRÉ , DIREC TOR DE L ’À REA M UNICIPAL (J UNTA DE R ESIDUS ), QUE VA
ESTAR DIVIDIDA EN TRES ÀMBITS : LEGISLACIÓ RELATIVA A
LA RECOLLIDA I EL TRACTAMENT DELS ENVASOS , SOLU -
O RGANIZADA POR EL G RUPO P ROFESIONAL DE M EDIO
A MBIENTE , EL PASADO 1 DE OCTUBRE SE REALIZÓ LA
J ORNADA SOBRE EL ENVASE INDUSTRIAL .
I NAUGURÓ LA J ORNADA J OSEP S IMÓ C ABRÉ , DIRECTOR
DEL Á REA M UNICIPAL (J UNTA DE R ESIDUOS ), QUE ESTUVO
DIVIDIDA EN TRES ÁMBITOS : LEGISLACIÓN RELATIVA A LA
RECOGIDA Y AL TRATAMIENTO DE LOS ENVASES , SOLUCIO -
CIONS IMPLANTADES A DIVERSOS SECTORS INDUSTRIALS I
NES IMPLANTADAS EN DIVERSOS SECTORES INDUSTRIALES
EL CONTRAPUNT APORTAT PER UNA ASSOCIACIÓ EMPRESA -
Y EL CONTRAPUNTO APORTADO POR UNA ASOCIACIÓN
RIAL , EN AQUEST CAS
EMPRESARIAL , EN ESTE CASO
ADELMA.
Tot i que l’envàs industrial representa aproximadament entre el 5 i
el 7 % de les tones totals de residus proc e d e n t s de tot tipus
d’envasos, l’aplicació de
la Llei 11/97, de 24 d’abril, d’Envasos i residus
d’envasos converteix
aquest percentatge en
un punt crític, perquè incideix de manera desigual en els diferents sectors industrials.
La primera conferència, duta a terme per Xavier
Bosch i Gros, cap del Departament de Recollida Selectiva i Envasos de la Junta de Residus, va aportar
una visió global de la Llei 11/97 (transposició de la
Directiva 94/62/CE). L’explicació es va iniciar fixant
els objectius de la llei esmentada: reducció de l’impacte ambiental generat pels envasos per mitjà de
l’aplicació del principi “qui contamina, paga” i harmonització dels mercats interns, igualant exigències
pel que fa a l’envàs i el seu etiquetatge i evitant la
interferència dels mercats de productes reciclats entre els països de la UE. La definició d’envàs en el
marc de la Llei 11/97 reflecteix clarament que l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei no se centra només en
el contenidor de la mercaderia, sinó en tots els elements d’embalatge.
A partir d’aquestes definicions, Bosch va plantejar
els tres punts bàsics per tal d’aconseguir els objectius: distribuir les responsabilitats entre els agents
que intervenen en el cicle de vida d’un envàs, fixar
objectius quantificables de reciclatge i valoració i establir un calendari per aplicar la normativa i complir
els objectius.
12
GRUPOS PROFESIONALES
ADELMA.
A pesar de que el envase industrial representa aproximadamente
entre el 5 y el 7 % de las
toneladas totales de residuos procedentes de
todo tipo de envases, la
aplicación de la Ley
11/97, de 24 de abril,
de Envases y Residuos
de Envases convierte
este porcentaje en un
punto crítico, al incidir
de forma dispar en los distintos sectores industriales.
La primera conferencia, realizada por Xavier Bosch
i Gros, jefe del Departamento de Recogida Selectiva
y Envases de la Junta de Residuos, aportó una visión
global de la Ley 11/97 (transposición de la Directiva
94/62/CE). La explicación se inició fijando los objetivos de dicha Ley: reducción del impacto ambiental
generado por los envases mediante la aplicación del
principio “quien contamina, paga” y la armonización
de los mercados internos, igualando exigencias en
cuanto al envase y su etiquetaje y evitando la interferencia de los mercados de productos reciclados entre los países de la UE. La definición de envase en el
marco de la Ley 11/97 refleja claramente que el ámbito de aplicación de la misma no sólo se centra en
el propio contenedor de la mercancía, sino en todos
los elementos de embalaje.
A partir de estas definiciones, Bosch planteó los
tres puntos básicos para conseguir los objetivos: distribuir las responsabilidades entre los agentes que
intervienen en el ciclo de vida de un envase, fijar objetivos cuantificables de reciclaje y valorización y establecer un calendario para aplicar la normativa y
cumplir los objetivos.
GRUPS PROFESSIONALS
En cas que l’envasador assumeixi la seva
responsabilitat, la Llei
11/97 proposa dos sistemes:
GRUPOS PROFESIONALES
Caso de asumir el envasador su responsabilidad, la Ley 11/199
propone dos sistemas:
• Sistema de Dipòsit,
Devolució i Retorn
(SDDR), en el qual
l’envasador recupera físicament l’envàs
després de fer-lo
servir.
• Sistema Integrat de
Gestió (SIG), en què l’envasador transfereix la
gestió dels envasos a un SIG, que actua com a
entitat privada sense ànim de lucre.
• Sistema de Depósito, Devolución y Retorno (SDDR), en el
cual el envasador recupera físicamente
el envase después
de su uso.
• Sistemas Integrados
de Gestión (SIG),
donde el envasador transfiere la gestión de los
envases a un SIG, que actúa como entidad privada sin ánimo de lucro.
La responsabilitat del posseïdor final de l’envàs
consisteix a facilitar-ne la retirada classificant-los per
tal de possibilitar que es reutilitzin o es reciclin.
Finalment, com en qualsevol projecte, cal disposar
d’un flux d’informació establert que permeti conèixer
l’evolució en el seu desenvolupament, i en aquest
aspecte es disposa de la Declaració anual d’envasos
de residus industrials (DARI) i de la Declaració anual
d’envasos (DAE).
El segon bloc de la Jornada s’ha d’emmarcar en
l’opció que permet la llei, a l’envasador de l’àmbit comercial i industrial, de transferir la responsabilitat de
recuperar l’envàs a l’usuari final i el que comporta
aquesta acció.
José Mª Ubago, cap del departament de Tecnologia
de Processos i Medi Ambient de MERCK Farma y Química, S.A., va exposar a la seva conferència el Pla
seguit tenint en compte l’actuació com a usuari final
i com a envasador.
Actuant com a usuari final, MERCK assumeix la
gestió dels envasos, amb el procediment següent: caracterització i classificació del residu,
determinació del seu tractament, selecció del
gestor i/o tractador, aprovació del gestor i/o tractador, contractació del transportista autoritzat,
expedició del full de seguiment o itinerant i seguiment del gestor seleccionat mitjançant auditories
periòdiques. L’aplicació d’aquesta sistemàtica ha
permès elaborar un pla de millores per reduir els
envasos i millorar la seva responsabilitat com a
envasador.
A continuació Josep Enric Sendil, director general
de Bidones Roma, S.A., va presentar la implantació de
la Llei 11/97 des de la perspectiva de les empreses
La responsabilidad del poseedor final del envase
consiste en facilitar su retirada clasificándolos para
posibilitar que se reutilicen o se reciclen.
Finalmente, como en todo proyecto, debe disponerse de un flujo de información establecido que permita conocer la evolución en el desarrollo del mismo,
y en este aspecto se dispone de la Declaración Anual
de Envases de Residuos Industriales (DARI) y de la
Declaración Anual de Envases (DAE).
El segundo bloque de la Jornada debe enmarcarse
dentro de la opción que permite la ley al envasador
del ámbito comercial e industrial de transferir la responsabilidad de recuperar el envase al usuario final y
lo que esta acción conlleva.
José Mª Ubago, jefe del departamento de Tecnología de Procesos y Medio Ambiente de MERCK Farma
y Química, S.A., expuso en su conferencia el Plan seguido teniendo en cuenta la actuación como usuario
final y como envasador.
Actuando como usuario final, MERCK asume la
gestión de los envases, con el procedimiento siguiente:
caracterización y clasificación del residuo, determinación de su tratamiento, selección del gestor y/o tratador
autorizado, auditoría y evaluación del gestor y/o
tratador, aprobación del gestor y/o tratador, contratación del transportista autorizado, expedición de la
hoja de seguimiento o itinerante y seguimiento del
gestor seleccionado mediante auditorías periódicas.
La aplicación de esta sistemática ha permitido elaborar un plan de mejoras para reducir los envases y
mejorar su responsabilidad como envasador.
A continuación Josep Enric Sendil, director general
de Bidones Roma, S.A., presentó la implantación de
la Ley 11/97 desde la perspectiva de las empresas
13
GRUPS PROFESSIONALS
14
GRUPOS PROFESIONALES
de tractament d’envasos industrials.
Sendil va exposar les dues possibles accions que
es poden dur a terme amb l’envàs industrial:
de tratamiento de envases industriales.
Sendil expuso las dos posibles acciones para realizar con el envase industrial:
• Recondicionament de l’envàs per a un nou ús.
• Reciclatge dels materials, quan l’envàs no es pot
recondicionar.
Es va tancar aquest segon bloc de la Jornada, amb la
conferència d’Antoni Pou, director general de Lavandería DIANA. En l’activitat industrial d’aquesta bugaderia es generaven un total de 3.000 envasos
anuals. Es va dur a terme, en col·laboració amb l’empresa subministradora dels productes detergents, un
projecte consistent en la instal·lació d’una estació d’emmagatzematge de productes a granel, així com la seva
distribució i dosificació automàtica als punts d’ús. Amb la
posada en funcionament d’aquesta instal·lació no només es va eliminar completament l’ús d’envasos, sinó
que es va obtenir una reducció del preu dels productes.
Per acabar la Jornada i en representació del punt
de vista de les associacions empresarials afectades
per l’aplicació de la Llei 11/97 en l’àmbit comercial i
industrial, Juan V. Robledo, director general d’ADELMA
(Asociación de Empresas de Detergentes, Productos
de Limpieza, Mantenimiento y Afines), va plantejar en
la seva exposició diversos aspectes de la llei esmentada que cal adequar per a la seva correcta implantació i estricte compliment. Conceptes com “distribució
difusa” i “distribució confusa”, o bé falta de mitjans
per a la recollida selectiva d’envasos són temes que
exigeixen un aclariment més enllà d’una simple lectura de la Llei 11/97.
Com a conclusió d’aquesta Jornada, amb el permís
de Xavier Bosch, podem prendre els punts plantejats
a la seva conferència sota el títol de Futur immediat
i conclusions:
La revisió de la directiva d’envasos que cal fer els
propers mesos, l’aplicació d’aquesta directiva als
dipòsits controlats i les noves modalitats de subministrament de productes poden facilitar el compliment de la llei i del seu calendari d’aplicació.
I, com a conclusió, “l’adequació de les necessitats
dels envasadors i dels usuaris dels productes envasats han d’influir de manera positiva en la reorganització dels fluxos existents, tant dels residus dels
envasos com dels envasos fets servir”.
En vista de la gran quantitat de sectors industrials
representats pels assistents a aquesta Jornada i de
la inquietud demostrada per l’aplicació de la llei en
cadascun dels sectors esmentats, el Grup Professional de Medi Ambient s’ha plantejat dur a terme una
nova Jornada sobre aquesta qüestió. ❏
• Reacondicionamiento del envase para su nuevo uso.
• Reciclado de los materiales, cuando el envase
no puede ser reacondicionado.
Se cerró este segundo bloque de la Jornada con la
conferencia de Antonio Pou, director general de Lavandería DIANA. En la actividad industrial de esta lavandería se generaban un total de 3.000 envases anuales.
Se realizó, en colaboración con la empresa suministradora de los productos detergentes, un proyecto
consistente en la instalación de una estación de almacenamiento de productos a granel, así como su distribución y dosificación automática a los puntos de uso.
Con la puesta en marcha de esta instalación no sólo se
eliminó completamente el uso de envases, sino que se
obtuvo una reducción del precio de los productos.
Para finalizar la Jornada y en representación del punto de vista de las asociaciones empresariales afectadas por la aplicación de la Ley 11/97 en el ámbito
comercial e industrial, Juan V. Robledo, director general
de ADELMA (Asociación de Empresas de Detergentes,
Productos de Limpieza, Mantenimiento y Afines), planteó en su exposición diversos aspectos de dicha ley
que requieren su adecuación para su correcta implantación y estricto cumplimiento. Conceptos como
“distribución difusa” y “distribución confusa”, o bien
falta de medios para la recogida selectiva de envases
son temas que requieren una clarificación más allá de
una simple lectura de la Ley 11/97.
Como conclusión de esta Jornada, podemos tomar, con permiso de Xavier Bosch, los puntos planteados en su conferencia bajo el título de Futuro
inmediato y conclusiones:
La revisión de la directiva de envases que hay que
realizar en los próximos meses, la aplicación de dicha
directiva a los depósitos controlados y las nuevas modalidades de suministro de productos pueden facilitar el
cumplimiento de la ley y de su calendario de aplicación.
Y, como conclusión, “la adecuación de las necesidades de los envasadores y de los usuarios de los productos envasados deben influir de forma positiva en la
reorganización de los flujos existentes, tanto de los
residuos de los envases como de los envases usados”.
A la vista de la gran cantidad de sectores industriales representados por los asistentes a esta Jornada y
de la inquietud demostrada por la aplicación de la ley
en cada uno de dichos sectores, el Grupo Profesional
de Medio Ambiente se ha planteado realizar una nueva Jornada sobre esta cuestión. ❏
GRUPS PROFESSIONALS
LA RESPONSABILITAT SOCIAL
A LA INDÚSTRIA QUÍMICA
EL 8 DE NOVEMBRE PASSAT, EL GRUP PROFESSIONAL DE
MÀRQUETING I GESTIÓ COMERCIAL DE L’A-IQS VA DUR A TERME UNA TAULA RODONA AMB EL TÍTOL LA RESPONSABILITAT
SOCIAL A LA INDÚSTRIA QUÍMICA . L A PONENT VA SER LA
DRA. BEGOÑA ROMAN, QUE VA CENTRAR EL TEMA PRESENTANT
ELS PRINCIPIS DE L’ÈTICA APLICADA A LES ORGANITZACIONS I UNS
PRINCIPIS QUE ES PODRIEN APLICAR A LA INDÚSTRIA QUÍMICA.
GRUPOS PROFESIONALES
35
LA RESPONSABILIDAD SOCIAL
EN LA INDUSTRIA QUÍMICA
EL PASADO 8 DE NOVIEMBRE, EL GRUPO PROFESIONAL DE
MARKETING Y GESTIÓN COMERCIAL DE LA A-IQS CELEBRÓ
UNA MESA REDONDA BAJO EL TÍTULO L A RESPONSABILIDAD
SOCIAL EN LA INDUSTRIA QUÍMICA . L A PONENTE FUE LA
DRA. BEGOÑA ROMAN, QUE CENTRÓ EL TEMA PRESENTANDO
LOS PRINCIPIOS DE LA ÉTICA APLICADA A LAS ORGANIZACIONES
Y UNOS PRINCIPIOS APLICABLES A LA INDUSTRIA QUÍMICA .
Redacto aquesta nota amb els punts que vaig considerar més importants i en trec unes conclusions
que assenyalo en negreta.
Redacto esta nota con los puntos que consideré
más importantes y saco unas conclusiones que señalo en negrita.
1. La responsabilitat social implica una actitud positiva (voler ser responsable i actuar en conseqüència) i
un estudi sistemàtic, rigorós i crític de les situacions,
evitant tota mena de prejudicis i actuant, per tant i
com a conseqüència d’un coneixement veritable.
1. La responsabilidad social implica una actitud positiva (querer ser responsable y actuar en consecuencia) y un
estudio sistemático, riguroso y crítico de las situaciones,
evitando todo tipo de prejuicios y actuando, por lo tanto y
como consecuencia de un conocimiento verdadero.
La responsabilitat social a la indústria és fruit
d’una voluntat (voler ser-ho) i exigeix un coneixement (ser competent per poder actuar de manera
responsable).
La responsabilidad social en la industria es fruto
de una voluntad (querer serlo) y exige un conocimiento (ser competente para poder actuar de forma
responsable).
2. La responsabilitat l’entenem individualment
com l’assumpció de les conseqüències dels actes
propis. Però es pot considerar també que les empreses i institucions poden i han de ser responsables. La manera d’actuar de les organitzacions
(cultura de l’empresa) influeix decisivament en la
“personalitat” d’una companyia. És en aquest sentit
(la valoració dels objectius i les polítiques d’actuació) que podem considerar la responsabilitat social
de les organitzacions.
2. La responsabilidad la entendemos individualmente como la asunción de las consecuencias de los
actos propios. Pero puede considerarse también que
las empresas e instituciones pueden y deben ser responsables. La forma de actuar de las organizaciones
(cultura de la empresa) influye decisivamente en la
“personalidad” de una compañía. Es en ese sentido
(la valoración de los objetivos y las políticas de actuación) que podemos considerar la responsabilidad
social de las organizaciones.
Una empresa socialment responsable té un sistema d’objectius i polítiques, impulsades per l’alta direcció i acceptades a tots els nivells, que valora i
assumeix les conseqüències de la seva actuació en
tots els àmbits.
Una empresa socialmente responsable tiene un
sistema de objetivos y políticas, impulsadas por la
alta dirección y aceptadas en todos los niveles, que
valora y asume las consecuencias de su actuación
en todos los ámbitos.
3. Les empreses i els seus directius són responsables més enllà dels límits estrictament legals. Com
que la llei tendeix a establir com a legal allò que socialment és acceptable, legisla sempre a posteriori i
això és molt important en els sectors tecnològicament
avançats, on es desenvolupen nous productes i sistemes. En aquest sentit el compliment de la legislació
és una condició necessària, però no suficient.
3. Las empresas y sus directivos son responsables
más allá de los límites estrictamente legales. Como la
ley tiende a establecer como legal lo que socialmente
es aceptable, legisla siempre a posteriori y eso es muy
importante en los sectores tecnológicamente avanzados, donde se desarrollan nuevos productos y sistemas. En ese sentido el complimiento de la legislación
es una condición necesaria, pero no suficiente.
15
35
GRUPS PROFESSIONALS
La responsabilitat social d’una empresa va
més enllà de les normes
i codis tècnics i dels
preceptes legals.
16
GRUPOS PROFESIONALES
La responsabilidad social de una empresa va
más allá de las normas y
códigos técnicos y de
los preceptos legales.
4. La responsabilitat
social de l’empresa no ho
és únicament amb els
seus clients. Ho és davant tots els grups relacionats amb l’activitat de l’empresa, els stakeholders,
però també davant tota la societat. I en el temps, ara
i en el futur (generacions futures).
4. La responsabilidad
social de la empresa no lo
es únicamente con sus
clientes. Lo es ante todos
los grupos relacionados
con la actividad de la empresa, los stakeholders, pero
también ante toda la sociedad. Y en el tiempo, ahora y
en el futuro (generaciones futuras).
La responsabilitat social d’una empresa no es circumscriu a la satisfacció dels clients. Ha de vetllar
pels seus efectes en tota la societat.
La responsabilidad social de una empresa no se
circunscribe a la satisfacción de los clientes. Debe
velar por sus efectos en toda la sociedad.
5. Una actuació responsable implica fer funcionar
bé l’empresa. Generar beneficis, satisfer les expectatives dels accionistes i augmentar el valor de l’empresa. Retribuir els empleats. Tenir bones relacions
amb els proveïdors i els distribuïdors. Si no hi ha èxit
empresarial no hi ha responsabilitat. Implica, per
tant, una actitud possibilista. Però el que diferencia
una empresa socialment responsable és que l’èxit
no es pot aconseguir a qualsevol preu.
5. Una actuación responsable implica hacer funcionar bien la empresa. Generar beneficios, satisfacer las
expectativas de los accionistas y aumentar el valor de
la empresa. Retribuir a los empleados. Tener buenas
relaciones con los proveedores y los distribuidores. Si
no hay éxito empresarial no hay responsabilidad. Implica, por lo tanto, una actitud posibilista. Pero lo que
diferencia a una empresa socialmente responsable es
que el éxito no puede conseguirse a cualquier precio.
La primera responsabilitat d’una empresa és funcionar i funcionar bé. Però una empresa socialment
responsable ho és amb un sistema d’objectius i polítiques que vetllen pel benestar de tota la societat
i del medi ambient.
La primera responsabilidad de una empresa es
funcionar y funcionar bien. Pero una empresa socialmente responsable lo es con un sistema de objetivos y políticas que velan por el bienestar de toda
la sociedad y del medio ambiente.
Crec que és fàcil que tothom estigui d’acord en
aquests cinc punts. El que és més difícil és aplicarlos a situacions concretes, en l’activitat de les empreses i en les preses de decisions. Les dificultats
es presenten en situacions com, per exemple:
La valoració del risc o aspectes negatius de l’activitat i la definició de límits.
Els costos o inversions necessaris per minimitzar-los.
Les conseqüències negatives per a la societat quan
una empresa abandona o reestructura una activitat.
En aquestes situacions hi ha una certa tendència a
buscar respostes concretes sobre quines decisions
s’han de prendre. Especialment en sectors tècnicament avançats és més convenient considerar les raons per les quals s’ha d’actuar d’una manera
determinada i estudiar les conseqüències. Així, es pot
Creo que es fácil que todo el mundo esté de acuerdo en estos cinco puntos. Lo que es más difícil es aplicarlos a situaciones concretas, en la actividad de las
empresas y en la toma de decisiones. Las dificultades
se presentan en situaciones como, por ejemplo:
La valoración del riesgo o aspectos negativos de la
actividad y la definición de límites.
Los costes o inversiones necesarios para minimizarlos.
Las consecuencias negativas para la sociedad cuando una empresa abandona o reestructura una actividad.
En estas situaciones hay una tendencia a buscar
respuestas concretas sobre qué decisiones se han de
tomar. Especialmente en sectores técnicamente avanzados es más conveniente considerar las razones por
las cuales se ha de actuar de una manera determinada
y estudiar las consecuencias. Así, se puede cambiar la
GRUPS PROFESSIONALS
GRUPOS PROFESIONALES
canviar la norma de conducta concretada en un protocol rígid (norma) a un procés sistemàtic i continu de revisió de l’actuació (procés de millora) des de l’òptica
de la responsabilitat social i de la prevenció de riscos
inmediats o a llarg termini. En els sectors tecnològicament avançats les situacions evolucionen molt ràpidament i els protocols i normes cal que siguin revisats
per adequar-se a la dinàmica de la tecnologia.
norma de conducta concretada en un protocolo rígido
(norma) a un proceso sistemático y continuo de revisión
de la actuación (proceso de mejora) desde la óptica de
la responsabilidad social y de la prevención de riesgos
inmediatos o a largo terminio. En los sectores tecnológicamente avanzados las situaciones evolucionan muy rápidamente y los protocolos y normas se han de revisar
para adecuarse a la dinámica de la tecnología.
Per mantenir una actuació socialment responsable, les empreses han de revisar la seva activitat per
avaluar l’impacte en el conjunt de la societat i establir plans de millora en aquest sentit.
Para mantener una actuación socialmente responsable, las empresas han de revisar su actividad para evaluar el impacto en el conjunto de la sociedad y
establecer planes de mejora en este sentido.
La responsabilitat és exigible a totes les organitzacions i sempre amb el mateix rigor. El que és acceptable o inacceptable per a una empresa ho ha de ser per
a totes, però això, que és obvi, no sempre s’aplica. En
alguns casos, es defensen o es qüestionen posicions
relatives o productes, sistemes i procediments industrials amb arguments que afecten la seguretat, efectes sobre la salut o la protecció del medi ambient i que
s’utilitzen com a arguments de màrqueting.
La responsabilidad es exigible en todas las organizaciones y siempre con el mismo rigor. Lo que es aceptable o inaceptable para una empresa debe serlo para
todas, pero eso, que es obvio, no siempre se aplica. En
algunos casos, se defienden o se cuestionan posiciones
relativas o productos, sistemas y procedimientos industriales con argumentos que afectan a la seguridad, a
efectos sobre la salud o a la protección del medio ambiente y que se utilizan como argumentos de marketing.
Els arguments comercials no s’haurien de basar en arguments sobre prejudicis o arguments
no validats, sinó sobre dades objectives i aplicables a tothom.
Los argumentos comerciales no deberían basarse
en argumentos sobre prejuicios o argumentos no validados, sino sobre datos objetivos y aplicables a todo el mundo.
La responsabilitat social té una gran importància
en la imatge pública de les empreses i dels sectors
industrials. En cert sentit, la indústria química no té
una bona imatge pública i al col·loqui no vam tenir
temps d’aprofundir prou en aquest tema. Crec que
convindria aprofundir en el seu estudi i proposaria
que ens formuléssim algunes preguntes:
La imatge pública de la nostra indústria química
s’ajusta a la realitat?
És el resultat de la seva activitat? De tot el sector?
D’algunes empreses? D’esdeveniments concrets?
Quina és la situació actual i les perspectives de futur?
Espero que continuem l’estudi i el debat. De vegades, penso que les millores en aquests aspectes són
responsabilitat de l’alta direcció de les empreses.
Però també penso que la tasca de millorar la responsabilitat social s’ha de fer també des de tot tipus
d’empreses i des de tot tipus de llocs de responsabilitat en les diferents companyies. Estic segur que la
mentalització a tots els nivells ens farà millorar l’activitat del sector. No ho creieu? ❏
La responsabilidad social tiene una gran importancia
en la imagen pública de las empresas y de los sectores industriales. En cierto sentido, la industria química
no tiene una buena imagen pública y en el coloquio no
tuvimos tiempo de profundizar lo suficiente en ese tema. Creo que convendría profundizar en su estudio y
propondría que nos formuláramos algunas preguntas:
¿Se ajusta la imagen pública de nuestra industria
química a la realidad?
¿Es el resultado de su actividad? ¿De todo el sector? ¿De algunas empresas? ¿De sucesos concretos?
¿Cuál es la situación actual y las perspectivas de futuro?
Espero que sigamos el estudio y el debate. A veces,
pienso que las mejoras en estos aspectos son responsabilidad de la alta dirección de las empresas. Pero
también pienso que la tarea de mejorar la responsabilidad social debe hacerse también desde todo tipo de
empresas y desde todo tipo de lugares de responsabilidad en las diferentes compañías. Estoy seguro de que
la mentalización a todos los niveles nos hará mejorar la
actividad del sector. ¿No creéis? ❏
Josep Gassiot i Matas (Promoció 1963)
Josep Gassiot i Matas (Promoción 1963)
35
17
35
GRUPS PROFESSIONALS
GRUPOS PROFESIONALES
EL VALOR DE LES MARQUES I EL SEU
POTENCIAL EN EL MÀRQUETING INDUSTRIAL
E L 12
DE SETEMBRE PASSAT,
DIRECTOR
ESTRATÈGIC
DE
ANTONIO MONERRIS,
L’AGÈNCIA
V INIZIUS Y OUNG & R UBICAM ,
DE
PUBLICITAT
ENS VA FER UNA INTERES -
SANT PRESENTACIÓ DE COM ES CONSTRUEIX I ES GESTIO -
EL
PASADO
12
DE SEPTIEMBRE ,
A NTONIO M ONERRIS ,
DIRECTOR ESTRATÉGICO DE LA AGENCIA DE PUBLICIDAD
V INIZIUS Y OUNG & R UBICAM ,
NOS HIZO UNA INTERESAN -
TE PRESENTACIÓN DE CÓMO SE CONSTRUYE Y SE GESTIO -
NA UNA MARCA , AMB NOMBROSOS EXEMPLES DEL SECTOR
NA UNA MARCA , CON NUMEROSOS EJEMPLOS DEL SECTOR
DEL GRAN CONSUM I FENT LA CONNEXIÓ AMB EL SECTOR
DEL GRAN CONSUMO Y HACIENDO LA CONEXIÓN CON EL
INDUSTRIAL .
SECTOR INDUSTRIAL .
D ESPRÉS
DE LA XERRADA ELS ASSISTENTS
VAN FER UN ANIMAT COL · LOQUI .
Antonio Monerris va començar descrivint els factors
psicològics que envolten el procés de compra: “no és
un procés racional; en processos de compra industrial, s’intenta racionalitzar-los al màxim, però mai no
s’aconsegueix plenament. Si la compra fos purament
racional, aleshores la marca no tindria cap valor”.
Però llavors, què fa la marca per tal d’afegir valor a la
percepció del comprador? “La compra sempre és un
acte traumàtic, ja que obliga a prendre decisions i tota decisió té un cost. La marca el que fa és simplificar
el procés de decisió, permet evitar els riscos en
aquesta decisió; en definitiva, una marca és un prejudici, ja que fa prejutjar el comprador.” Però la cosa no
s’acaba aquí, perquè una marca també és un símbol,
és a dir, que el producte o servei adquireix una dimensió més gran, de més envergadura, i tot això
redunda en valor. Tal com va explicar Monerris, “un
exemple clar és el McDonald’s: és molt més que
un proveïdor d’hamburgueses, perquè a la ment dels
nens, especialment, equival a diversió familiar”.
Una marca industrial pot ser una organització en
si mateixa (que els compradors puguin associar,
per exemple, a “productes innovadors”) o pot ser la
marca concreta d’un producte. En vendes de productes industrials, el fet de tenir el recolzament
d’una bona marca simplifica molt la tasca i el
18
EL VALOR DE LAS MARCAS Y SU POTENCIAL
EN EL MARKETING INDUSTRIAL
D ESPUÉS
DE LA CHARLA TUVO LUGAR
UN ANIMADO COLOQUIO POR PARTE DE LOS ASISTENTES .
Antonio Monerris empezó describiendo los factores
psicológicos que rodean al proceso de compra: “no es
un proceso racional; en procesos de compra industrial,
se intenta racionalizarlos al máximo, pero nunca se
consigue plenamente. Si la compra fuera puramente
racional, entonces la marca no tendría ningún valor”.
Pero entonces, ¿qué hace la marca para añadir valor en
la percepción del comprador? “La compra siempre es
un acto traumático, ya que obliga a tomar decisiones y
toda decisión tiene un coste. La marca lo que hace es
simplificar el proceso de decisión, permite evitar los
riesgos en dicha decisión; en definitiva, una marca es
un prejuicio, ya que hace prejuzgar al comprador.” Pero
la cosa no acaba aquí, ya que una marca también es un
símbolo, es decir, que el producto o servicio adquiere
una dimensión mayor, de más envergadura, y todo esto redunda en valor. Como explicó Monerris, “un ejemplo claro es McDonald’s: es mucho más que un
proveedor de hamburguesas, ya que en la mente de los
niños, especialmente, equivale a diversión familiar”.
Una marca industrial puede ser una organización
en sí misma (que los compradores pueden asociar,
por ejemplo, a “productos innovadores”) o puede ser
la marca concreta de un producto. En ventas de productos industriales, tener el apoyo de una buena
marca simplifica mucho la tarea y el tiempo necesario
GRUPS PROFESSIONALS
GRUPOS PROFESIONALES
temps necessari per aconseguir la venda. La confiança que diposita un comprador en una persona
no la transforma, tanmateix, en una marca; per tal
que això ocorri, cal que la marca perduri més enllà
de l’existència de la persona.
Antonio Monerris ens va explicar que hi ha metodologies per construir una marca, tot i que va subratllar que per a això “cal, en primer lloc, tenir un bon
producte (anomenat atribut tangible) i a partir d’aquí
cal inversió, disciplina i mètode per tal de trobar i comunicar els atributs intangibles”.
Ja al col·loqui, es va parlar de les marques de distribuïdor, de si tindrien èxit al món industrial o no. Monerris ens va recordar que, tant en el gran consum
com en el camp industrial, el distribuïdor afegeix valor,
ja que substitueix les mancances del fabricant. Partint
d’aquest paral·lelisme és totalment viable construir
marques de distribuïdor en el camp industrial.
I com a colofó final d’aquesta interessant taula rodona, Monerris ens va recordar el factor clau que es persegueix amb la política de marques i, en definitiva, amb
l’estratègia de màrqueting: la diferenciació dels nostres productes en comparació de la competència. ❏
para conseguir la venta. La confianza que deposita
un comprador en una persona no la transforma, sin
embargo, en una marca; para que ello ocurra, es necesario que la marca perdure más allá de la existencia de la persona.
Antonio Monerris nos explicó que existen metodologías para construir una marca, aunque subrayó que
para ello “hace falta, ante todo, tener un buen producto (llamado atributo tangible) y a partir de allí hace falta inversión, disciplina y método para encontrar
y comunicar los atributos intangibles”.
Ya en el coloquio, se habló de las marcas de distribuidor, de si tendrían o no éxito en el mundo industrial.
Monerris nos recordó que, tanto en el gran consumo
como en el campo industrial, el distribuidor añade valor, ya que suple las carencias del fabricante. Partiendo de este paralelismo es totalmente viable construir
marcas de distribuidor en el campo industrial.
Y como colofón final a esta interesante mesa redonda, Monerris nos recordó el factor clave que se
persigue con la política de marcas y, en definitiva,
con la estrategia de marketing: la diferenciación de
nuestros productos frente a la competencia. ❏
José Mosquera Arias (Promoció 1984)
José Mosquera Arias (Promoción 1984)
35
GRUPOS PROFESIONALES
• ¿QUÉ SON?
Reuniones de profesionales de un mismo sector
• ¿QUÉ PRETENDEN?
Formación continuada
Contactos con profesionales de distintas empresas
Intercambio de opinión y problemáticas
Estar al día de las últimas novedades
Asistencia a seminarios monotemáticos
Organización de conferencias
• ¿CUÁLES HAY?
Alimentación
Bioquímica y biotecnología
Ética profesional
Marketing industrial y gestión comercial
Medio ambiente
Seguridad y prevención
Informática
Y cualquier nueva propuesta de los asociados
• ¿DESEAS FORMACIÓN CONTINUADA DE TU SECTOR?
Contacta con la Asociación que lo comunicará a asociados de
ese mismo sector y se hará la máxima difusión del nuevo grupo.
19
35
GRUPS PROFESSIONALS
GRUPOS PROFESIONALES
FÒRUM DE DIÀLEG
A MB
LA PUBLICACIÓ DEL
TERIOR
A-IQS N EWS ,
FORO DE DIÁLOGO
C ODI DE
G RUP
AL
CONDUCTA ÈTICA A L ’ AN -
CON
D ’È TICA
ANTERIOR
P ROFESSIONAL
HEM ADQUIRIT EL COMPROMÍS DE MANTENIR UN FÒRUM DE
A-IQS NEWS,
CÓDIGO DE CONDUCTA ÉTICA EN EL
GRUPO DE ÉTICA PROFESIONAL
EN EL
HEMOS ADQUIRIDO EL COMPROMISO DE MANTENER UN FORO DE
DIÀLEG SOBRE SITUACIONS EN CONFLICTE DES DE LA PERS -
DIÁLOGO SOBRE SITUACIONES EN CONFLICTO DESDE LA PERS -
PECTIVA DE L ’ ÈTICA PROFESSIONAL COM A QUÍMICS .
PECTIVA DE LA ÉTICA PROFESIONAL COMO QUÍMICOS .
Considerem que es tracta d’una activitat pluridisciplinària en un àmbit horitzontal entre els
Grups Professionals existents. Per això demanem
la participació de tots els associats amb reflexions i casos en els quals destaqui la perspectiva
ètica. Per als propers mesos, a més de desenvolupar el Codi de Conducta Ètica, proposem centrar
l’atenció en dues àrees:
A.- La imatge social de la Química. Periòdicament
sorgeixen iniciatives, com el Compromís de Progrés,
que afecten la satisfacció dels químics en l’exercici
de la seva professió: l’ètica pot proporcionar una nova perspectiva?
B.- Estudi de casos. A partir de breus descripcions de situacions dilemàtiques, coneixerem diferents opinions, sense pretendre donar una solució
definitiva.
Les propostes i respostes s’hauran d’enviar a la
Secretaria de l’Associació, e-mail: [email protected], o al
fax: 932804276. Les propostes rebudes seran estudiades per el Grup d’Ètica Professional i publicades
en el NEWS o a la web de l’Associació.
La imatge social de la Química
A1.- Conflicte entre el progrés científic i les necessitats de la societat. En tant que la Química
ens permet conèixer la composició i el comportament dels materials, des de la perspectiva molecular, se suposa que amb la seva aplicació
hauríem de ser capaços d’eliminar els riscos en la
utilització dels materials. De fet, quan té lloc algun
accident relacionat amb els materials, la Química
ajuda a trobar una explicació a posteriori, amb la
qual cosa s’indueix la idea que els químics podrien haver actuat quan calia per tal d’evitar
l’accident.
Qüestions:
A1.1- Quins arguments has trobat a la teva activitat professional a favor i en contra de la Química?
A1.2.- Quina és la contribució de la Química a la societat? I la teva com químic?
20
LA PUBLICACIÓN DEL
Consideramos que se trata de una actividad pluridisciplinaria, con un ámbito horizontal entre los
Grupos Profesionales existentes. Por ello pedimos
la participación de todos los asociados con reflexiones y casos en los que destaque la perspectiva
ética. Para los próximos meses, además de desarrollar el Código de Conducta Ética, proponemos centrar
la atención en dos áreas:
A.- La imagen social de la Química. Periódicamente se producen iniciativas, como el Compromiso de
Progreso, que afectan a la satisfacción de los químicos en el ejercicio de su profesión: ¿puede la ética
proporcionar una nueva perspectiva?
B.- Estudio de casos. A partir de breves descripciones de situaciones dilemáticas, conoceremos diferentes opiniones, sin pretender dar una solución
definitiva.
Las propuestas y respuestas deberán enviarse a
la Secretaría de la Asociación, e-mail: [email protected],
o al fax: 932804276. Las propuestas recibidas serán
estudiadas por el Grupo de Ética Profesional y publicadas en el NEWS o en la web de la Asociación.
La imagen social de la Química
A1.- Conflicto entre el progreso científico y las
necesidades de la sociedad. En tanto que la Química nos permite conocer la composición y el comportamiento de los materiales, desde la perspectiva
molecular, se supone que con su aplicación deberíamos ser capaces de eliminar los riesgos en la utilización de los materiales. De hecho, cuando ocurre
algún accidente relacionado con los materiales, la
Química ayuda a encontrar una explicación a posteriori, con lo que se induce la idea de que los químicos podrían haber actuado en su momento para
evitar el accidente.
Cuestiones:
A1.1- ¿Qué argumentos has encontrado en tu actividad profesional a favor y en contra de la Química?
A1.2.- ¿Cuál es la contribución de la Química a la
sociedad? ¿Y la tuya como químico?
GRUPS PROFESSIONALS
Estudi del cas
B1.- L’empresa X ha d’augmentar la producció per
tal de mantenir la seva continuïtat, en conseqüència
es produeix un increment de les aigües residuals,
que sobrepassen la capacitat de la seva planta depuradora, de la qual en Joan és el responsable. Per ara
l’empresa no té els recursos per afrontar la nova situació, amb la qual cosa produirà uns abocaments
que superen els límits autoritzats, amb la possible
sanció penal per delicte ecològic. L’abocament es
produeix en un curs d’aigua públic cabalós però que
els últims mesos s’ha reduït per raons externes a
l’empresa X i l’impacte ambiental es fa més notable.
Qüestions:
B1.1.- Quines són les persones i institucions implicades en aquest conflicte? Per què?
B1.2.- Si fossis en Joan, quina seria la teva principal preocupació: l’empresa, la feina, el medi ambient?
Activitats:
• El grup Ethos de la Universitat Ramon Llull organitza el seminari La Judicialització de la vida quotidiana: ús i abús del Dret, els dies 9 i 26 de
març, a l’edifici de l’Hospital Sant Joan de Déu,
seu de l’Institut Borja de Bioètica. L’assistència
és gratuïta. Per a més informació consulteu la
web URL.es, en el link Ethos.
Lectures recomanades:
• Ethics and Industrial Chemistry, Ullman’s Encyclopedia of Industrial Chemistry (1995), volum
B7. Pàgines 1 a 18.
• El libro verde de la Comisión Europea. Comunicació de la Comissió (02-07-2002).
• Código español de buenas prácticas para la promoción de los medicamentos, Farmaindustria
2002. ❏
GRUPOS PROFESIONALES
35
Estudio del caso
B1.- La empresa X debe aumentar la producción para mantener su continuidad, en consecuencia se produce un incremento de las aguas residuales, que
rebasan la capacidad de su planta depuradora, de la
que Juan es el responsable. De momento la empresa
carece de los recursos para hacer frente a la nueva situación, con lo que producirá unos vertidos que superan los límites autorizados, con la posible sanción
penal por delito ecológico. El vertido se produce en un
cauce público caudaloso pero que en los últimos meses se ha reducido por razones externas a la empresa X y el impacto ambiental se hace más notable.
Cuestiones:
B1.1.- ¿Quiénes son las personas e instituciones
implicadas en este conflicto? ¿Por qué?
B1.2.- Si fueras Juan, ¿cuál sería tu principal preocupación: la empresa, el empleo, el medio ambiente?
Actividades:
• El grupo Ethos de la Universidad Ramon Llull organiza el seminario La judicialización de la vida cotidiana: uso y abuso del Derecho, los días 9 y 26 de
marzo, en el edificio docente del Hospital Sant
Joan de Déu, sede del Instituto Borja de Bioética.
La asistencia es gratuita. Para más información
consultar la web: URL.es, en su link Ethos.
Lecturas recomendadas:
• Ethics and Industrial Chemistry, Ullman’s Encyclopedia of Industrial Chemistry (1995), volumen B7.
Páginas 1 a 18.
• El libro verde de la Comisión Europea. Comunicación de la Comisión (02-07-2002).
• Código español de buenas prácticas para la promoción de los medicamentos, Farmaindustria
2002. ❏
21
TARDES ASSOCIACIÓ
LES TARDES ASSOCIACIÓ:
UNA SÒLIDA REALITAT
Í ÑIGO B ABOT , 38 ANYS , LLICENCIAT EN C IÈNCIES
Q UÍMIQUES URL (IQS), ENGINYER INDUSTRIAL UPC I
PDG PER L ’IESE, HA ESTAT DIRECTOR GENERAL ADJUNT DE
C EYS , S.A., DIRECTOR GENERAL DE DESA, S.A. I ,
ACTUALMENT , ÉS DIRECTOR GENERAL DE GEO P LANETA , S.A.
(G RUPO P LANETA ). C OM A MEMBRE DE LA J UNTA D IRECTIVA
DE L ’A-IQS ( VICETRESORER ) ÉS EL COORDINADOR I RES PONSABLE DEL PROGRAMA DE T ARDES A SSOCIACIÓ , QUE ,
AQUEST CURS , CELEBRA LA TERCERA EDICIÓ . L’ ENTRE VISTEM PER TAL DE CONÈIXER DE PROP AQUESTA ACTIVITAT
DE L ’A-IQS.
22
TARDES ASOCIACIÓN
LAS TARDES ASSOCIACIÓ:
UNA SÓLIDA REALIDAD
Í ÑIGO B ABOT , 38 AÑOS , LICENCIADO EN C IENCIAS
Q UÍMICAS URL (IQS), INGENIERO INDUSTRIAL UPC Y PDG
POR EL IESE, HA SIDO DIRECTOR GENERAL ADJUNTO DE
C EYS , S.A., DIRECTOR GENERAL DE DESA, S.A. Y ,
ACTUALMENTE , DIRECTOR GENERAL DE GEO P LANETA , S.A.
(G RUPO P LANETA ). C OMO MIEMBRO DE LA J UNTA D IRECTIVA
DE LA A-IQS ( VICETESORERO ) ES EL COORDINADOR Y RES PONSABLE DEL PROGRAMA DE T ARDES A SSOCIACIÓ , QUE ,
ESTE CURSO , CELEBRA SU TERCERA EDICIÓN . L E ENTRE VISTAMOS PARA CONOCER , DE CERCA , ESTA ACTIVIDAD DE
LA A-IQS.
Què són les Tardes
Associació?
Un programa de conferències i col·loquis que
es duen a terme a l’IQS i
que reuneixen, any rere
any, ponents que són primeres figures en la seva
especialitat, líders de
l’àmbit polític, social,
econòmic, cultural, tècnic
i tecnològic del nostre
temps. Aquests professionals són convidats a compartir amb nosaltres
els seus coneixements i opinions, i, amb posterioritat, a debatre-les en col·loqui obert amb tots els
assistents. El fet de tenir l’oportunitat de veure de
prop i conversar amb aquests destacats conferenciants permet que, qualsevol associat que hi vulgui
assistir, pugui aprendre, reciclar-se i formar-se contínuament i conèixer, de la mà dels mateixos protagonistes, els últims canvis i novetats en qualsevol
sector d’activitat.
¿Qué son las Tardes
Associació?
Un programa de conferencias y coloquios que
se celebran en el IQS y
que reúnen, año tras
año, ponentes que son
primeras figuras en su
especialidad, líderes del
ámbito político, social,
económico, cultural, técnico y tecnológico de
nuestro tiempo. Estos
profesionales son invitados a compartir con nosotros sus conocimientos y opiniones y, posteriormente, a debatirlas en coloquio abierto con todos los
asistentes. Tener la oportunidad de ver de cerca y
conversar con estos destacados conferenciantes
permite que, todo asociado que desee asistir, pueda aprender, reciclarse y formarse continuamente
conociendo, de la mano de sus propios protagonistas, los últimos cambios y novedades en cualquier
sector de actividad.
Quantes són, quan se celebren i quins requisits es
demanen als assistents?
Són unes 12-14 Tardes que es presenten, a principi de curs, en un programa compacte que es desenvolupa d’octubre a juny. Hi ha cinc grans cicles, que
agrupen les més variades temàtiques i que poden interessar a qualsevol associat: medi ambient, carrera
professional, incorporació al món laboral, noves tecnologies i Tardes culturals.
Es duen a terme de 19 h a 20:30 h a les sales Multimèdia de l’IQS (generalment, els dijous). Consten
de conferència (un ponent) o panell (diversos po-
¿Cuántas son, cuándo se celebran y qué requisitos se piden a los asistentes?
Son unas 12-14 Tardes que se presentan, a principio de curso, en un programa compacto que se desarrolla de octubre a junio. Hay cinco grandes ciclos, que
agrupan las más variadas temáticas y que pueden interesar a cualquier asociado: medio ambiente, carrera
profesional, incorporación al mundo laboral, nuevas
tecnologías y Tardes culturales.
Se celebran de 19 h a 20:30 h en las salas Multimedia del IQS (generalmente, los jueves). Constan
de conferencia (un ponente) o panel (varios ponen-
TARDES ASSOCIACIÓ
TARDES ASOCIACIÓN
nents), seguits d’un col·loqui, i estan obertes a qualsevol associat de l’A-IQS o AGFE.
tes), seguidos de un coloquio, y están abiertas a
cualquier asociado de la A-IQS o AGFE.
Quants ponents hi han participat?
Fins ara, en un total de 30 Tardes hi han participat
102 ponents que pertanyen a 89 empreses o organismes. Per exemple, hem tingut amb nosaltres el
proper president de la Generalitat (sigui qui sigui,
perquè han vingut els dos candidats més destacats),
cinc consellers de la Generalitat, dos ministres o
exministres del govern espanyol, el màxim responsable eclesiàstic de Catalunya, el president de
la Cambra de Comerç, quatre presidents de les empreses industrials més importants d’Espanya, dos
directors generals de grandíssimes entitats financeres d’àmbit nacional, quatre esportistes d’elit, onze
científics i investigadors de prestigi internacional,
dotze reconeguts catedràtics de tot Espanya, vinti-nou màxims responsables d’altres empreses
(presidents, consellers delegats o directors generals), etcètera.
¿Cuántos ponentes han participado?
Por ahora, en un total de 30 Tardes han participado
102 ponentes pertenecientes a 89 empresas u organismos. Por ejemplo, hemos tenido con nosotros al
próximo presidente de la Generalitat (sea el que
sea, ya que han venido los dos candidatos más destacados), a cinco consellers de la Generalitat, a dos ministros o ex ministros del gobierno español, al máximo
responsable eclesiástico en Catalunya, al presidente
de la Cámara de Comercio, a cuatro presidentes de
las mayores empresas industriales de España, a dos
directores generales de importantes entidades financieras de ámbito nacional, a cuatro deportistas de elite, a once científicos e investigadores de prestigio
internacional, a doce reconocidos catedráticos de toda
España, a veintinueve máximos responsables de otras
tantas empresas (presidentes, consejeros delegados
o directores generales), etcétera.
Com han funcionat les dues edicions anteriors del
programa i com evoluciona el curs 2002-2003?
Aquest any, el programa presenta un canvi important: ha estat coorganitzat per les juntes directives
de l’A-IQS i AGFE. Això ha tingut un efecte molt positiu, tant en el nivell de les ponències com en l’assistència. A més a més, significa un primer pas
important de col·laboració entre totes dues associacions, que, després de tot, pertanyen al mateix centre docent.
Si els dos primers anys ja vam veure una mitjana
d’assistència molt notable (64 persones per Tarda, a
l’edició 2000-2001, i 88 persones per Tarda, a l’edició 2001-2002), aquest any la mitjana s’ha disparat,
de moment, fins a 135 persones per Tarda. En total,
ja han assistit a alguna sessió 2.564 persones. Des
de qualsevol punt de vista que es miri i comparat
amb qualsevol altre programa de reciclatge continu, de qualsevol altra
escola o universitat que
coneixem, aquesta resposta és realment satisfactòria.
Els mitjans de comunicació també han dedicat
una atenció destacada al
programa. Gràcies a la
notorietat dels ponents,
han aparegut inclusions
¿Cómo han funcionado las dos anteriores ediciones
del programa y cómo evoluciona el curso 2002-2003?
Este año, el programa presenta un cambio importante: ha sido co-organizado por las juntas directivas de la A-IQS y AGFE. Esto ha redundado muy
positivamente, tanto en el nivel de las ponencias
como en la asistencia. Además, significa un primer
paso importante de colaboración entre ambas asociaciones que, al fin, pertenecen al mismo centro
docente.
Si ya los dos primeros años hubieron asistencias
medias muy notables (64 personas por Tarde, en
la edición 2000-2001, y 88 personas por Tarde, en la
edición 2001-2002), este año la media se ha disparado hasta, por ahora, 135 personas por Tarde.
En total, ya han asistido a alguna sesión 2.564
personas. Desde cualquier punto de vista que se
mire y comparado con
cualquier otro programa
de reciclaje continuo, de
cualquier otra escuela o
universidad que conozcamos, esta respuesta es
realmente satisfactoria.
Los medios de comunicación también han prestado atención destacada
al programa. Debido a la
notoriedad de los ponentes, han aparecido inclu23
TARDES ASSOCIACIÓ
24
TARDES ASOCIACIÓN
d’alguna sessió, diverses vegades, en premsa nacional i també en diferents televisions locals, regionals i
nacionals.
siones de alguna sesión, varias veces en prensa nacional y también en diferentes televisiones locales, regionales y nacionales.
Com queden de satisfets d’aquestes sessions
els assistents? Es té alguna informació d’aquest
aspecte?
Se’n té una informació estadísticament molt rellevant. A tots els assistents se’ls demana que emplenin una senzilla enquesta de valoració, quan acaba
cada sessió. Se’ls demana que puntuïn cada factor
des d’1 (no els agrada gens) fins a 7 (els agrada
molt) i, després, es treuen percentatges. No tots
l’entreguen, però sí un nombre molt representatiu.
En total, han respost aquesta enquesta 979 persones (un 38 % del total d’audiència).
El promig de valoració en les preguntes més importants ha estat, de moment, molt elevat. Valoració
de ponents: 92 %, utilitat pràctica de les sessions:
89 %, valoració general de les sessions: 93 %.
Naturalment, hi ha aspectes que hem de millorar i
polir, però, globalment, ens sentim satisfets.
¿Cuán satisfechos de estas sesiones quedan los
asistentes? ¿Se tiene alguna información a este
respecto?
Se tiene una información estadísticamente muy relevante a este respecto. A todos los asistentes se
les pide que rellenen una sencilla encuesta de valoración, al acabar cada sesión. Se les ruega que puntúen cada factor desde 1 (no les gusta nada) a 7 (les
gusta mucho) y, luego, se sacan porcentajes. No todos la entregan, pero sí un número muy representativo. En total, han respondido a esta encuesta 979
personas (un 38 % del total de audiencia).
La valoración promedio en las preguntas más importantes ha sido, por ahora, muy elevada. Valoración
de ponentes: 92 %, utilidad práctica de las sesiones:
89%, valoración general de las sesiones: 93 %.
Naturalmente, nos quedan aspectos que mejorar y
pulir pero, en global, nos sentimos satisfechos.
Què en podem esperar,
de les properes edicions?
Sincerament, crec que
coses molt bones. A mesura que el programa es
va consolidant i va adquirint prestigi, a mesura
que vénen més i més ponents importants, ens
és més fàcil captar altres conferenciants d’alt
nivell i també creix el
nombre d’assistents. És
un efecte de bola de neu. A més a més, pensem
que l’IQS té un prestigi i una força enormes al nostre país. El fet de rebre una invitació per ser ponent
al nostre centre és rellevant, fa il·lusió fins i tot a
les més altes personalitats. Moltes vegades no ens
n’adonem, però és així.
Per a la propera edició 2003-2004 ja hem precontractat figures realment destacades. És una alegria
comprovar com de seguida accepten venir a l’IQS i
constatar que, molts d’ells, ja havien sentit parlar
d’aquest programa de Tardes.
Voldria convidar tots els nostres associats perquè
ens acompanyin en alguna o algunes sessions que
els interessin: s’ho passaran molt bé, s’oxigenaran,
coneixeran gent molt interessant, hi podran xerrar de
tu a tu i aprofitaran el temps. ❏
¿Qué podemos esperar
de próximas ediciones?
Sinceramente, creo
que cosas muy buenas.
A medida que el programa se va consolidando y
adquiriendo prestigio, a
medida que vienen más
y más ponentes importantes, nos es más fácil
captar a otros conferenciantes de alto nivel y
crece también el número
de asistentes. Es un efecto de bola de nieve. Además,
pensemos que el IQS tiene un prestigio y una fuerza
enormes en nuestro país. Recibir una invitación para
ser ponente en nuestro centro es algo relevante, hace
ilusión incluso a las más altas personalidades. Muchas
veces no nos damos cuenta de ello, pero así es.
Para la próxima edición 2003-2004 ya tenemos precontactadas a figuras verdaderamente destacadas.
Es una alegría comprobar cómo enseguida aceptan
venir al IQS y constatar que, muchos de ellos, ya habían oído hablar de este programa de Tardes.
Querría invitar a todos nuestros asociados a que nos
acompañen en alguna o algunas sesiones que sean
de su interés: lo pasarán muy bien, se oxigenarán, conocerán a gente muy interesante, podrán charlar con
ellos de tú a tú y aprovecharán el tiempo. ❏
TARDES ASSOCIACIÓ
CATALUNYA: DE LES OLIMPÍADES
AL NOU SEGLE
L ES T ARDES A-IQS VAN COMENÇAR UNA NOVA ETAPA . E L
5 DE NOVEMBRE PASSAT I DINS DEL C ICLE C ARRERA
PROFESSIONAL VAN TENIR COM A CONVIDAT PASQUAL
M ARAGALL , PRESIDENT DEL PSC I CANDIDAT A LA PRE SIDÈNCIA DE LA G ENERALITAT DE C ATALUNYA , QUE VA
DONAR LA SEVA VISIÓ DE LA CATALUNYA ACTUAL EN
TERRENYS COM L ’ ECONÒMIC I EL CULTURAL .
Pasqual Maragall
Enric Juliá
El tema escollit per a la primera conferència del Cicle Carrera Professional va ser Catalunya: de les
Olimpíades al nou segle, a càrrec de Pasqual Maragall, com a president del PSC i candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya.
Tot fent una mica d’història Maragall va recordar el
període olímpic com una cosa molt important, ja que
“hi havia un projecte i hi havia consens i aquesta seqüència de fets ens va donar una sensació de certa
eufòria social, perquè la gent sentia que formava part
d’un projecte col·lectiu d’una manera significativa”.
Tanmateix, de la Catalunya actual va apuntar que
“falta una idea clara de país i això ha succeït particularment els últims sis o set anys. És cert que Catalunya abans tenia una direcció, amb què es podia
estar d’acord o no, però que existia, però aproximadament des de 1997 el país ha perdut terreny.” Per
encarrilar de nou el camí, va afegir, és imprescindible
trobar una línia conductora que tingui efectes en el
camp econòmic, industrial, cultural, etc., i per aconseguir-ho “calen noves idees amb noves persones
que les dirigeixin”.
Maragall va afirmar que en el terreny laboral s’exigeix la capacitat de mobilitat dels treballadors, un
factor que és bo sempre que ocorri per pròpia voluntat i no pas per falta d’oportunitats, ja que “la mobi-
TARDES ASOCIACIÓN
CATALUNYA: DE LAS OLIMPÍADAS
AL NUEVO SIGLO
L AS T ARDES A-IQS COMENZARON UNA NUEVA ETAPA . E L
PASADO 5 DE NOVIEMBRE DE 2002 Y DENTRO DEL C ICLO
C ARRERA P ROFESIONAL SE CONTÓ COMO INVITADO CON
P ASQUAL M ARAGALL , PRESIDENTE DEL PSC Y CANDIDATO
A LA PRESIDENCIA DE LA G ENERALITAT DE C ATALUNYA ,
QUIEN DIO SU VISIÓN SOBRE LA C ATALUNYA DE HOY EN
TERRENOS COMO EL ECONÓMICO Y EL CULTURAL .
Álvaro Echevarría
Lluís Seguí
El tema elegido para la primera conferencia dentro
del Ciclo Carrera Profesional fue Cataluña: de las
Olimpíadas al nuevo siglo, a cargo de Pasqual Maragall, como presidente del PSC y candidato a la presidencia de la Generalitat de Catalunya.
Haciendo un poco de historia Maragall recordó el
periodo olímpico como algo muy importante, ya que
“había un proyecto y había consenso y esa secuencia
de hechos nos dio una sensación de cierta euforia
social, ya que la gente sentía que formaba parte de
un proyecto colectivo de forma significativa”.
Sin embargo, sobre la Cataluña actual señaló que
“falta una idea clara de país y esto ha sucedido particularmente en los últimos seis o siete años. Es cierto que Cataluña antes tenía una dirección, con la que
se podía o no estar de acuerdo, pero que existía, pero aproximadamente desde 1997 el país ha perdido
terreno.” Para encauzar nuevamente el camino, agregó, es imprescindible encontrar una línea conductora
que tenga efectos en el campo económico, industrial, cultural, etc., y para lograrlo “hacen falta nuevas ideas con nuevas personas que las dirijan”.
Maragall afirmó que en el terreno laboral se exige
la capacidad de movilidad de los trabajadores, factor
que es bueno siempre y cuando ocurra por propia voluntad y no por falta de oportunidades, ya que “la mo25
TARDES ASSOCIACIÓ
litat forçosa no pot ser bona ni aconsellable, perquè
d’aquí sorgeixen els problemes de competència amb
què ens trobem, específicament amb els països
d’Europa de l’Est, ja que ofereixen condicions similars a les nostres però amb salaris més baixos”.
A més a més, fent servir una metàfora esportiva, va
remarcar que “la carrera continua, i nosaltres hi som;
però, tot i que estem corrent, no estem en línia d’avançar posicions. Això no és dolent, sempre que
sapiguem reaccionar.”
Continuant amb l’anàlisi de l’actualitat política catalana, el president del PSC va repassar les inversions que es fan en terrenys com l’educació, la
recerca i el desenvolupament, de les quals va destacar que estem “per sota de la Comunitat Europea i,
per descomptat, de Madrid”. Fins i tot es va mostrar
molt preocupat pels índexs de fracàs escolar, del
qual va indicar que “tenim una taxa molt alta, inacceptable. La població activa amb baixa formació arriba al 53 % i les persones amb estudis secundaris es
troben en un percentatge més baix del que és habitual. Això es deu a un fenomen del mercat laboral,
que abusa molt d’oferir feina a joves que encara no
han acabat de formar-se.”
Pel que fa a la formació en carreres científiques i
tècniques, que considera insuficient, va considerar
que “se li ha de donar un nou impuls, amb el qual estic disposat a comprometre’m personalment, ja que
això serà prioritari per créixer com a país”.
Després d’aquesta anàlisi, Maragall va explicar
l’actuació social necessària per poder avançar ade26
TARDES ASOCIACIÓN
vilidad forzosa no puede ser buena ni aconsejable,
porque de ahí surgen los problemas de competencia
con los que nos encontramos, específicamente con
los países de Europa del Este, ya que ofrecen condiciones semejantes a las nuestras pero con salarios
más bajos”. Además, utilizando una metáfora deportiva, señaló que “la carrera sigue, estamos en ella;
pero a pesar de que estamos corriendo, no estamos
en línea de avanzar posiciones. Esto no es malo,
siempre y cuando sepamos reaccionar.”
Siguiendo con su análisis de la actualidad política
catalana, el presidente del PSC hizo un repaso por las
inversiones que se realizan en terrenos como la educación, la investigación y el desarrollo, de las que señaló que estamos “por debajo de la Comunidad
Europea y, por supuesto, de Madrid”. Incluso se demostró muy preocupado por los índices de fracaso
escolar, del que indicó que “tenemos una tasa muy
alta, inaceptable. La población activa con baja formación llega al 53 % y las personas con estudios secundarios se encuentran en un porcentaje más bajo de lo
habitual. Esto es debido a un fenómeno del mercado
laboral, que abusa mucho de ofrecer trabajo a jóvenes que aún no han terminado su formación.”
En cuanto a la formación en carreras científicas y
técnicas, a la que considera insuficiente, consideró
que “debe dársele un nuevo impulso, con el que estoy dispuesto a comprometerme personalmente, ya
que esto será prioritario para crecer como país”.
Tras este análisis, Maragall explicó la actuación social necesaria para poder avanzar adecuadamente,
TARDES ASSOCIACIÓ
quadament, ja que “la falta d’una política social té
efectes perniciosos i negatius”. Va citar com a
exemple la falta d’un servei social familiar, que permetria que un major nombre de dones accedissin al
mercat laboral, ja que una família necessita un sou
i mig per cobrir totes les seves necessitats. “No tenim el que hi ha a molts països europeus, un servei
d’atenció a la llar per a persones de la tercera
edat”, va afegir.
Finalment va comentar que, si bé som en un país
que és a dins d’Europa, i que ha avançat en molts
terrenys, encara queda molt per fer per tal de connectar la xarxa física i demogràfica espanyola, un fet
que s’ha de solucionar “creant una xarxa de comunicacions amb eixos, que sigui gravitacional, on tots
els punts es puguin connectar amb el punt central.
Això és evident en casos com el de l’AVE, que fins
ara no tocava cap punt del Mediterrani. Vivim en un
país que té una política territorial passada, totalment superada.” ❏
TARDES ASOCIACIÓN
ya que “la falta de una política social tiene efectos
perniciosos y negativos”. Citó como ejemplo la falta
de un servicio social familiar, que permitiría que un
mayor número de mujeres accedieran al mercado laboral, ya que una familia necesita un sueldo y medio
para cubrir todas sus necesidades. “No tenemos lo
que existe en muchos países europeos, un servicio
de atención en el hogar para personas de la tercera
edad”, agregó.
Finalmente señaló que, si bien estamos en un país
que está dentro de Europa, y que ha avanzado en muchos terrenos, aún queda mucho por hacer para conectar la red física y demográfica española, hecho
que se debe solucionar “creando una red de comunicaciones con ejes, que sea gravitacional, donde todos los puntos se puedan conectar con el punto
central. Esto es evidente en casos como el del AVE,
que hasta el momento no tocaba ningún punto del
Mediterráneo. Vivimos en un país que tiene una política territorial pasada, totalmente superada.” ❏
27
TARDES ASSOCIACIÓ
TARDES ASOCIACIÓN
ESTILS DE DIRECCIÓ
ESTILOS DE DIRECCIÓN
E N EL C ICLE C ARRERA P ROFESSIONAL DE LES T ARDES
A-IQS, EL 21 DE NOVEMBRE PASSAT ES VA ABORDAR EL
TEMA E STILS DE DIRECCIÓ . E N AQUESTA OPORTUNITAT ES
VA COMPTAR AMB LA PARTICIPACIÓ DE J UAN E CHEVARRÍA ,
PRESIDENT D ’ HONOR DE N ISSAN M OTOR I BÉRICA , EXPRE SIDENT DE FECSA I EXVICEPRESIDENT D ’E NDESA , ENTRE
ALTRES CÀRRECS D ’ UN EXTENS CURRÍCULUM .
Íñigo Babot
Juan Echevarría
Parlar d’estils de direcció va ser un suggeriment
del mateix Juan Echevarría, que es va basar, en
aquesta elecció, “en l’instint, com gairebé tot el que
faig a la vida”. Per començar va definir la paraula estil segons la definició que en fa Goethe com a aquella decisió interna de vida que es manifesta
conscientment o inconscient en cada fet i en cada
paraula.
D’aquesta manera Echevarría considera erroni
pensar en l’estil de direcció com un vademècum per
crear un clima més bo entre empleats i empleadors,
ja que “és una farsa centrar l’estil de direcció a
crear més bon ambient de treball. Per mi, si l’estil
és el que va dir Goethe, aleshores és quelcom que
transcendeix el camp del que s’anomenen ‘maneres
de direcció’, de les relacions dels estaments humans d’una empresa, per passar a convertir-se en
el principi inspirador de la totalitat de les accions
directives que afecten l’empresa en tots els seus
aspectes.”
És així com va considerar que, si es pot parlar de
la integritat de les persones, també es podria parlar
de la integritat de les empreses “i això vol dir que
l’estil de l’empresa ha de ser recta, honrada i irre28
DENTRO DEL CICLO CARRERA PROFESIONAL DE LAS
T ARDES A-IQS, EL PASADO 21 DE NOVIEMBRE SE ABORDÓ
EL TEMA E STILOS DE DIRECCIÓN . E N ESTA OPORTUNIDAD
SE CONTÓ CON LA PARTICIPACIÓN DE J UAN E CHEVARRÍA ,
PRESIDENTE DE HONOR DE NISSAN MOTOR IBÉRICA,
E X P R E S I D E N T E D E FECSA Y E X V I C E P R E S I D E N T E D E
ENDESA , ENTRE OTROS CARGOS DE UN EXTENSO CURRÍCULUM.
Ricardo Úbeda
Hablar de estilos de dirección fue una sugerencia
del propio Juan Echevarría, quien se basó en esta
elección “en el instinto, como casi todo lo que hago en la vida”. Para comenzar definió la palabra estilo según la definición de Goethe como aquella
decisión interna de vida que se manifiesta consciente o inconscientemente en cada hecho y en cada palabra.
De esta manera Echevarría considera erróneo pensar en el estilo de dirección como un vademécum para crear mejor clima entre empleados y empleadores,
ya que “es una farsa centrar el estilo de dirección en
crear mejor ambiente de trabajo. Para mí, si el estilo
es lo que dijo Goethe, es entonces algo que trasciende el campo de las llamadas ‘maneras de dirección’, de las relaciones de los estamentos humanos
de una empresa, para pasar a convertirse en el principio inspirador de la totalidad de las acciones directivas que afectan a la empresa en todos sus
aspectos.”
Es así como consideró que, si puede hablarse de la
integridad de las personas, podría también hablarse
de la integridad de las empresas “y esto quiere decir
que el estilo de la empresa debe ser recto, probo e
TARDES ASSOCIACIÓ
prensible.” Atesa la manera en què les empreses
són presents avui a la societat aquest concepte
d’estil pren una rellevància especial, ja que “de portes cap enfora, l’empresa és subjecte de responsabilitat social, econòmica i política. El govern d’una
empresa és al carrer, al Parlament, de tal manera
que rep un títol gairebé medieval, el de Bon Govern
de l’Empresa.”
A continuació es var referir a la preocupació creixent dels governs, presidents i consells d’administració pel funcionament útil de les empreses, i va
assenyalar que la solució rauria a col·locar-hi personatges honrats i irreprensibles al capdavant.
Per aprofundir encara més en aquest concepte,
Echevarría va fer un repàs per la seva biografia i sobretot per la seva etapa com a professor adjunt a la
Universitat de Dret i Econòmiques de Barcelona. En
aquella època va ser quan va descobrir llibres com La
riquesa darrere el poder, de Robert Brady, i L’ètica
protestant i l’esperit del capitalisme, de Max Weber.
“Brady va escriure el seu llibre l’any 1943 i hi explica
que s’estava teixint una xarxa, en aquell moment no
es parlava de globalització, sinó d’organització; i adverteix que per això mai no havia estat tan necessària la rebel·lia. Parlava de l’economia dels països
totalitaris, dels monopolis, dient que tot això està posat al servei d’una minoria perillosa i irresponsable…
Em pregunto si tot això no seria repetible en aquests
moments.” Per completar la idea Echevarría va abordar l’obra de Weber, on s’accepta l’activitat econòmica i els negocis com una cosa compatible amb la
religió. “De Brady dedueixo que la preocupació per
TARDES ASOCIACIÓN
intachable”. Dada la forma en que las empresas están presentes hoy en la sociedad este concepto de
estilo toma especial relevancia, ya que “de puertas
hacia fuera, la empresa es sujeto de responsabilidad
social, económica y política. El gobierno de una empresa está en la calle, en el Parlamento, de tal manera que recibe un título casi medieval, el de Buen
Gobierno de la Empresa.”
A continuación se refirió a la preocupación creciente
de los gobiernos, presidentes y consejos de administración por la marcha útil de las empresas, señalando
que la solución estaría en colocar a personajes probos
e intachables al frente de las mismas.
Para profundizar aún más en este concepto, Echevarría hizo un repaso por su propia biografía y sobre
todo por su etapa como profesor adjunto en la Universidad de Derecho y Económicas de Barcelona. En
esa época fue cuando descubrió libros como La riqueza tras el poder, de Robert Brady, y La ética protestante y el espíritu del capitalismo, de Max Weber.
“Brady escribió su libro en el año 1943 y en él explica
que se estaba tejiendo una red, en ese momento no
se hablaba de globalización, si no de organización; y
advierte que por ello nunca había sido tan necesaria
la rebeldía. Hablaba de la economía de los países totalitarios, de los monopolios, diciendo que todo esto
está puesto al servicio de una minoría peligrosa e
irresponsable... Yo me pregunto si todo esto no sería
repetible en estos momentos.” Para completar la
idea Echevarría abordó la obra de Weber, donde se
acepta la actividad económica y los negocios como algo compatible con la religión. “De Brady deduzco que
29
TARDES ASSOCIACIÓ
aconseguir poder econòmic per a una minoria anul·la
el poder polític de les majories, és l’essència del sistema democràtic; de Weber rescato la preocupació
per l’abús consumista”, va concloure.
En un pla més actual, va analitzar la situació com
a preocupant, ja que, “quan a l’agnosticisme galopant dels nostres dies s’uneix el desprestigi de la
classe política, i la desconfiança per tantes coses
que han passat en la classe empresarial, es comença a tenir l’obligació de preocupar-se. Quan es
fa de l’estil el millor i únic mètode correctiu dels
errors, un es comença a preguntar moltes coses:
No ens caldria recordar l’esperit de servei? El bé
immens que tindreu a les mans ha d’estar posat,
encara que sigui en una mínima part, al servei dels
altres.”
Per acabar va subratllar que l’ètica ha de ser l’imperi de totes les obligacions “fent de la veritat la norma i del sentit de l’humor, el millor vehicle per
transmetre les idees”. ❏
30
TARDES ASOCIACIÓN
la preocupación por lograr poder económico para una
minoría anula el poder político de las mayorías, es la
esencia del sistema democrático; de Weber rescato
la preocupación por el abuso consumista”, concluyó.
En un plano más actual, analizó la situación como
preocupante, ya que, “cuando al agnosticismo galopante de nuestros días se le une el desprestigio de
la clase política, y la desconfianza por tantas cosas
que han pasado en la clase empresarial, uno empieza a tener la obligación de preocuparse. Cuando se
hace del estilo el mejor y único método correctivo de
los errores, uno empieza a preguntarse muchas cosas: ¿No nos hará falta recordar el espíritu de servicio? El bien inmenso que tendrán en vuestras manos
debe estar puesto, aunque sea en una mínima parte,
al servicio de los demás.”
Para finalizar subrayó que la ética debe ser el imperio de todas las obligaciones “haciendo de la verdad la norma y del sentido del humor, el mejor
vehículo para transmitir las ideas”. ❏
TARDES ASSOCIACIÓ
TARDES ASOCIACIÓN
ENERGIA I CREIXEMENT
E NERGIA
ENERGÍA Y CRECIMIENTO
I CREIXEMENT SÓN DOS TEMES ÍNTIMAMENT COM -
PROMESOS AMB EL MEDI AMBIENT .
EN
UN MÓN AMB UN
E NERGÍA
Y CRECIMIENTO SON DOS TEMAS ÍNTIMAMENTE
COMPROMETIDOS CON EL MEDIO AMBIENTE .
EN
UN MUNDO
CREIXEMENT INDUSTRIAL CADA VEGADA MÉS GRAN , ES FA
CON UN CRECIMIENTO INDUSTRIAL CADA VEZ MAYOR , SE
IMPRESCINDIBLE EL COMPROMÍS D ’ EMPRESES I PARTICU -
HACE IMPRESCINDIBLE EL COMPROMISO DE EMPRESAS Y
LARS PER TAL DE MANTENIR UN DESENVOLUPAMENT SOS -
PARTICULARES PARA MANTENER UN DESARROLLO SOSTENI -
ANTONI BRUFAU, DIRECTOR
GENERAL DEL G RUP “ LA C AIXA ”, PRESIDENT DE G AS
N ATURAL SDG I PRESIDENT DEL C ERCLE D ’E CONOMIA ,
QUE VA TRACTAR AQUEST TEMA EL 12 DE DESEMBRE PAS S A T A L E S T A R D E S A-IQS, D I N S D E L C I C L E M E D I
A MBIENT .
BLE .
A SÍ
RAL
DEL
TENIBLE.
AIXÍ
HO ENTÉN
Energia i creixement
estan íntimament lligats
al que s’ha optat per anomenar desenvolupament
sostenible i actualment
no hi ha creixement que
no provoqui la destrucció
d’alguns elements, ja
que lògicament necessita recursos. Per Antoni
Brufau l’energia mal utilitzada crea, a més a
més, efectes distorsioAntoni Brufau
nats que posen en perill
constant la societat, per tant “primer hem de definir
què és el desenvolupament sostenible; a mi se
m’ocorre que significa convenir les necessitats del
present, sense comprometre les capacitats de regeneració futures. I avui tenim un creixement extraordinari a costa del futur.”
A continuació va especificar les àrees de reflexió
que permeten analitzar el conjunt de la Unió Europea,
com són el canvi climàtic, els impactes de l’energia
mal utilitzada, la salut pública, la mobilitat i el desenvolupament urbà, l’envelliment i la demografia, la
pobresa i l’exclusió social, i finalment els recursos.
Aquests àmbits delimiten el futur sostenible de la
societat, per a la qual “mantenir un progrés econòmic
i social sense cap mena de dubte és una necessitat
urgent i ineludible, tant de nosaltres com a ciutadans,
com també de tots nosaltres com a empresaris”.
Brufau va remarcar que les empreses actualment
han de fer un triple balanç: l’econòmic, el social i el
mediambiental, ja que les empreses no són només
dels accionistes, sinó també dels proveïdors, dels
empleats i de la societat en general. “El valor d’una
A NTONI B RUFAU , DIRECTOR GENE G R U P O “ L A C A I X A ”, P R E S I D E N T E D E G A S
NATURAL SDG Y PRESIDENTE DEL CÍRCULO DE
E C O N O M Í A , Q U I E N T R A T Ó E S T E T E M A E L P A S A D O 12
DE DICIEMBRE EN LAS T ARDES A-IQS, DENTRO DEL C ICLO
M EDIO A MBIENTE .
LO ENTIENDE
Energía y crecimiento
están íntimamente ligados a lo que se ha dado
en llamar desarrollo sostenible y en la actualidad no hay crecimiento
que no provoque la destrucción de algunos elementos, ya que necesita
lógicamente recursos.
Para Antoni Brufau la
energía mal utilizada
crea, además, efectos
distorsionados que ponen en peligro constante a la sociedad, por lo tanto
“debemos definir primero qué es el desarrollo sostenible; a mí se me ocurre que significa convenir las necesidades del presente, sin comprometer las
capacidades de regeneración futuras. Y hoy tenemos
un crecimiento extraordinario a costa del futuro.”
A continuación especificó las áreas de reflexión que
permiten analizar el conjunto de la Unión Europea,
como el cambio climático, los impactos de la energía
mal utilizada, la salud pública, la movilidad y el desarrollo urbano, el envejecimiento y la demografía, la
pobreza y la exclusión social, y por último los recursos. Estos ámbitos delimitan el futuro sostenible de
la sociedad, para la que “mantener un progreso económico y social es sin duda una necesidad urgente e
ineludible, tanto de nosotros como ciudadanos, como
también de todos nosotros como empresarios”.
Brufau señaló que las empresas en la actualidad
deben realizar un triple balance: el económico, el social
y el medioambiental, ya que las empresas no son
sólo de los accionistas, sino también de los proveedores, de los empleados y de la sociedad en general.
31
TARDES ASSOCIACIÓ
empresa avui és el valor de la seva reputació. Actualment és bàsica l’ètica empresarial que condueix
al respecte de la societat, i després cal veure com es
relaciona l’empresa amb la seva responsabilitat social. A “la Caixa” de vegades ens pregunten si tenim
relació amb alguna empresa que causi danys al medi ambient o que porti a terme activitats que van en
contra del desenvolupament sostenible”, va afegir.
A partir d’aquí Brufau va analitzar les diverses
energies bàsiques que actualment s’utilitzen al
món, com ara el carbó, el petroli, el gas natural,
l’energia nuclear, la hidràulica i les renovables, i va
subratllar que “si ho mirem en termes de creixement, el consum d’energia està creixent en la mateixa proporció que el Producte Brut Intern (PBI) dels
països. Això ocorre perquè, com més creixement de
l’economia, com més creació de riquesa, hi ha més
necessitat de les energies que ajuden a produir aquesta riquesa.” A això cal
sumar-hi el creixement de les poblacions urbanes i, en la
mateixa línia, va estimar que de 2000 a
2030 el món passarà
d’un consum de 9.000
milions de tones
de petroli a gairebé
15.000 milions, cosa
que significarà una
major emissió de gasos contaminants a
l’atmosfera.
A continuació va pronosticar un creixement espectacular del consum de gas natural, per sobre del petroli, que pararà el seu creixement, cosa que serà
beneficiosa per al medi ambient, ja que el gas emet
menys diòxid de carboni que els altres combustibles.
“El gas natural és l’energia del segle XXI i això marcarà la tendència, ja que a partir d’aquest gas es
pot obtenir electricitat, per la qual cosa es converteix
en font d’energia primària i energia final”. Va remarcar, a més a més, que si bé no està totalment desenvolupat, a Espanya el seu consum creixerà, en 10
anys, de tres a quatre vegades.
“Però el tema que a mi em preocupa especialment
és el del desenvolupament sostenible a Espanya”, va
continuar, “perquè el món ha passat de tenir 1.000 milions d’habitants a tenir-ne 6.000 milions; el PBI s’ha
multiplicat per 70 i el consum d’energia s’ha multiplicat
per 30, cosa que és bona, ja que s’ha gastat menys
energia per unitat de producció. En canvi a Espanya no
32
TARDES ASOCIACIÓN
“El valor de una empresa hoy es el valor de su reputación. Actualmente es básica la ética empresarial que
trae como resultado el respeto de la sociedad, y luego
hay que ver cómo se relaciona la empresa con su responsabilidad social. En “la Caixa” a veces nos preguntan si tenemos relación con alguna empresa que cause
daño al medio ambiente o que lleve a cabo actividades
que van en contra del desarrollo sostenible”, agregó.
A partir de ahí Brufau analizó las distintas energías
básicas que actualmente se utilizan en el mundo, tales como el carbón, el petróleo, el gas natural, la
energía nuclear, la hidráulica y las renovables, y subrayó que “si miramos esto en términos de crecimiento, el consumo de energía está creciendo en la
misma proporción que el Producto Bruto Interno (PBI)
de los países. Esto sucede porque, a mayor crecimiento de la economía, a mayor creación de riqueza, hay
más necesidad de las energías que ayudan a producir esa riqueza”. A esto debe sumarse el
crecimiento de las
poblaciones urbanas
y, en esta misma línea,
estimó que de 2000
a 2030 el mundo pasará de un consumo
de 9.000 millones de
toneladas de petróleo
a casi 15.000 millones, lo que significará
una mayor emisión de
gases contaminantes
a la atmósfera.
A continuación pronosticó un crecimiento espectacular del consumo de gas natural, por encima del
petróleo, que parará su crecimiento, lo que será
beneficioso para el medio ambiente, ya que el gas
emite menos dióxido de carbono que los demás combustibles. “El gas natural es la energía del siglo XXI y
eso marcará la tendencia, ya que a partir de él puede
obtenerse electricidad, convirtiéndose entonces en
fuente de energía primaria y energía final”. Señaló,
además, que si bien no está totalmente desarrollado, en España su consumo crecerá en 10 años de
tres a cuatro veces.
“Pero el tema que a mí me preocupa especialmente
es el del desarrollo sostenible en España”, continuó,
“ya que el mundo ha pasado de tener 1.000 millones
de habitantes a 6.000 millones; el PBI se ha multiplicado por 70 y el consumo de energía se ha multiplicado por 30, lo que es bueno, ya que se ha gastado
menos energía por unidad de producción. En cambio en
TARDES ASSOCIACIÓ
hem estat capaços d’anivellar la nostra riquesa energètica i des dels anys 90 s’entreveu un creixement del
consum energètic molt superior al que es produeix a
Europa.” Brufau considera que això col·loca Espanya
en situació de desavantatge competitiu.
Per concloure va apel·lar a la responsabilitat
d’empresaris i particulars, ja que “la preservació de
l’energia és un dels desafiaments més importants
de la nostra vida. Les múltiples activitats que duu a
terme l’espècie humana i que li permeten modificar
el món adaptant-lo a les seves necessitats creixents amenacen els complexos i delicats equilibris
de salut del nostre planeta. Les conseqüències són
el dany mediambiental que produeix el desenvolupament econòmic, que posa en perill el futur humà.
La humanitat vol ser més poderosa, vol ser més
que la naturalesa, i per primera vegada el futur
depèn de nosaltres mateixos, atesa la nostra il·limitada capacitat de crear i destruir. D’una vegada
per totes ens hem de posar en acció, perquè el que
demostra el que som no són les nostres habilitats,
sinó les nostres eleccions. S’ha de triar, tenim les
eines per fer-ho: els boscos, el cel, el mar i la terra
són el nostre llegat per a les generacions futures.
No només es tracta del nostre futur, sinó del de tota la humanitat.” ❏
TARDES ASOCIACIÓN
España no hemos sido capaces de nivelar nuestra riqueza energética y desde los años 90 se vislumbra un
crecimiento del consumo energético muy superior al
producido en Europa.” Brufau considera que esto coloca a España en situación de desventaja competitiva.
Para concluir apeló a la responsabilidad de empresarios y particulares, ya que “la preservación de la
energía es uno de los desafíos más importantes de
nuestra vida. Las múltiples actividades que desarrolla la especie humana y que le permiten modificar el
mundo adaptándolo a sus crecientes necesidades
amenazan los complejos y delicados equilibrios de la
salud de nuestro planeta. Sus consecuencias son el
daño medioambiental que produce el desarrollo económico, que pone en peligro el futuro humano. La humanidad quiere ser más poderosa, quiere ser más
que la naturaleza, y por primera vez el futuro depende de nosotros mismos, dada nuestra ilimitada capacidad de crear y destruir. De una vez por todas
debemos poner manos a la obra, porque lo que demuestra lo que somos no son nuestras habilidades,
sino nuestras elecciones. Se ha de elegir, tenemos
las herramientas para hacerlo: los bosques, el cielo, el
mar y la tierra son nuestro legado para las generaciones futuras. Se trata no sólo de nuestro futuro,
sino del de toda la humanidad.” ❏
33
35
ENGINYERIA INDUSTRIAL A L’IQS
CURS D’ADAPTACIÓ D’ENGINYERIA
QUÍMICA A INDUSTRIAL
A
PARTIR DELS CANVIS DE PLANS D ’ ESTUDI , AMB LA QUAL
COSA LA CARRERA IMPARTIDA PER L ’IQS PASSAVA DE
E NGINYERIA I NDUSTRIAL ESPECIALITAT Q UÍMICA A
E NGINYERIA Q UÍMICA , VA SORGIR L ’ OPORTUNITAT DE CREAR
EL CURS D ’E NGINYERIA I NDUSTRIAL .
SER
Després d’estudiar-ne els avantatges i els inconvenients, l’IQS va decidir portar a terme aquest curs. Es
van fer estudis comparatius entre la carrera d’Enginyeria Química impartida a l’IQS i la carrera d’Enginyeria Industrial elaborada pel Ministeri d’Educació, i
d’aquesta manera es van establir les assignatures
que ens faltaven per cursar de la carrera d’Enginyeria
Industrial.
Es va organitzar un curs de llarga durada (10 mesos de 4 hores diàries de classe), amb un temari
dur (amb assignatures com Organització industrial,
Teoria d’estructures i construcció industrial, Dibuix
industrial, Elasticitat i resistència de materials, Tecnologia elèctrica, Tecnologia energètica, etc.) i amb
pràctiques en tots els camps (mecànica, electrotècnia amb pràctiques a Siemens, taller, enginyeria
tèrmica de fluids a SEAT, enginyeria de transport
a TMB i Metro Barcelona, etc.).
Gràcies al fitxatge de bons professors (alguns
amb experiència en el camp de la docència i de la
indústria i altres amb una àmplia experiència professional), al nombre reduït d’alumnes a classe i,
és clar, gràcies al gran esforç i sacrifici fet per tots
nosaltres, hem passat aquest any.
Per això hem volgut escriure
aquest article per explicar la
nostra experiència com els primers alumnes del curs d’Enginyeria Industrial de l’IQS. Creiem
que ha estat una experiència
molt grata i que hem ampliat el
nostre camp de coneixement.
Ara som enginyers químics i enginyers industrials amb totes
les de la llei i amb el prestigi
IQS. ❏
1a promoció d’Enginyeria
Industrial (2002)
34
INGENIERÍA INDUSTRIAL EN EL IQS
CURSO DE ADAPTACIÓN DE INGENIERÍA
QUÍMICA A INDUSTRIAL
A
PARTIR DE LOS CAMBIOS DE PLANES DE ESTUDIO , CON
IQS PASABA DE
I NGENIERÍA I NDUSTRIAL ESPECIALIDAD Q UÍMICA A
I NGENIERÍA Q UÍMICA , SURGIÓ LA OPORTUNIDAD DE CREAR
EL CURSO DE I NGENIERÍA I NDUSTRIAL .
LO QUE LA CARRERA IMPARTIDA POR EL
SER
Tras estudiar las ventajas y los inconvenientes, el
IQS decidió llevar a cabo dicho curso. Se realizaron
estudios comparativos entre la carrera de Ingeniería
Química impartida en el IQS y la carrera de Ingeniería
Industrial elaborada por el Ministerio de Educación, y
de este modo se establecieron las asignaturas que
nos faltaban por cursar de la carrera de Ingeniería Industrial.
Se organizó un curso de larga duración (10 meses
de 4 horas diarias de clase), con un temario duro
(con asignaturas como Organización industrial, Teoría de estructuras y construcción industrial, Dibujo
industrial, Elasticidad y resistencia de materiales,
Tecnología eléctrica, Tecnología energética, etc.) y
con prácticas en todos los campos (mecánica, electrotecnia con prácticas en Siemens, taller, ingeniería
térmica de fluidos en SEAT, ingeniería de transporte
en TMB y Metro Barcelona, etc.).
Gracias al fichaje de buenos profesores (algunos
con experiencia en el campo de la docencia y de la industria y otros con amplia experiencia profesional), al
reducido número de alumnos en clase y, cómo no,
gracias al gran esfuerzo y sacrificio realizado por todos nosotros, hemos pasado este año.
Por eso hemos querido escribir este artículo para explicar
nuestra experiencia como los
primeros alumnos del curso de
Ingeniería Indrustrial del IQS.
Creemos que ha sido una grata
experiencia y hemos ampliado
nuestro campo de conocimiento.
Ahora somos ingenieros químicos e ingenieros industriales
con todas las de la ley y con el
prestigio IQS. ❏
1ª promoción de Ingeniería
Industrial (2002)
FUTURES PROMOCIONS
FUTURAS PROMOCIONES
Festa de Sant Albert
Fiesta de San Alberto
GRAN FESTA MALGRAT LA PLUJA
GRAN FIESTA PESE A LA LLUVIA
E L 15
DE NOVEMBRE PASSAT ELS ESTUDIANTS DE TERCER
CURS DE L ’IQS ES VAN ENCARREGAR , TAL COM ÉS TRADI CIÓ , DE PREPARAR ELS ACTES DE COMMEMORACIÓ DE LA
FESTA DE
S ANT A LBERT ,
PATRÓ DELS QUÍMICS .
EL
PASADO
15
CER CURSO DEL
35
DE NOVIEMBRE LOS ESTUDIANTES DE TER -
IQS
SE ENCARGARON , COMO ES TRADI -
CIÓN , DE PREPARAR LOS ACTOS DE CONMEMORACIÓN DE
LA FIESTA DE
S AN A LBERTO ,
PATRÓN DE LOS QUÍMICOS .
Promoció 2005 / Promoción 2005
Sant Albert és una celebració molt important en el
calendari de l’IQS, “la més important de l’any”, segons una de les organitzadores. Actes esportius i lúdics es juxtaposen en una jornada en què no es van
aturar les classes, atès que els actes van començar
a les tres de la tarda, quan es van acabar les hores
lectives dels alumnes de Química.
Els estudiants de tercer curs són els encarregats
d’organitzar tots els actes i amb els diners que aconsegueixen recaptar disminueixen les despeses del
viatge que faran per celebrar el pas de l’Equador.
Per tal d’organitzar tots els actes del dia de Sant
Albert es va crear una comissió de festes formada
per diverses persones, cadascuna de les quals tenia una funció específica. Així doncs, n’hi havia
que s’encarregaven de gestionar les activitats esportives, uns altres es van encarregar del sopar, de
la barra o de l’avituallament de beguda, uns altres
de la gimcana, i també del pregó d’inici de festa,
que es realitzaba per primera vegada.
San Alberto es una celebración muy importante en
el calendario del IQS, “la más importante del año”,
según una de las organizadoras. Actos deportivos y
lúdicos se yuxtaponen en una jornada en la que no
se pararon las clases, puesto que los actos empezaron a las tres de la tarde, una vez acabadas las horas lectivas de los alumnos de Química.
Los estudiantes de tercer curso son los encargados de organizar todos los actos y con el dinero que
consiguen recaudar aminoran los gastos del viaje
que harán para celebrar el paso del Ecuador.
Para organizar todos los actos del día de San Alberto se creó una comisión de fiestas compuesta por
varias personas, cada una de las cuales tenía una
función específica. Así, hay quien se encargaba de
la gestión de las actividades deportivas, otros se
encargaron de la cena, otros de la barra y del avituallamiento de bebida, otros de la gincana y también del pregón de inicio de fiesta, que se realizaba
por primera vez.
35
35
FUTURES PROMOCIONS
Una vegada llegit el pregó d’inici va començar la
celebració amb la gimcana, una activitat ludicocompetitiva, el funcionament de la qual és sobradament conegut i en què guanya aquell equip que
hagi resolt amb més puntuació una sèrie de proves
(els organitzadors de l’activitat en van proposar
16). Al mateix temps es van començar les activitats esportives al recinte contigu, que pertany al
Col·legi dels Jesuïtes de Sant Ignasi. Setze equips
de futbol sala (cinc contra cinc) i dotze equips de
bàsquet (tres contra tres) van prendre part en la
competició, amb l’arbitratge de membres de la comissió organitzadora i per mitjà d’un procediment
de lligueta. La mala sort va voler que la pluja deslluís gran part de la jornada i que s’haguessin de
suspendre les competicions.
El sopar posterior va ser força animat i va comptar amb la presència d’unes 100 persones. Enguany l’acte es va celebrar als
barracons, ja que el centre no va
permetre utilitzar la cafeteria, tal
com era tradició. La preparació del
sopar va anar a càrrec dels alumnes de tercer, que van col·laborar
portant un plat fet a casa. D’altra
banda, i a diferència de l’any passat, no es va fer cap concert per no
entorpir les classes d’altres alumnes del centre.
Després del sopar, cap a les dotze de la nit, entre 500 i 600 estudiants van anar a una discoteca on
es va acabar la celebració.
El viatge de pas de l’Equador,
tan típic en la majoria de centres
36
FUTURAS PROMOCIONES
Una vez leído el pregón de inicio
comenzó la celebración con la
gincana, una actividad lúdicocompetitiva, cuyo funcionamiento
es sobradamente conocido y en
la cual gana aquel equipo que haya resuelto con más puntuación
una serie de pruebas (16 fueron
las propuestas por los organizadores de la actividad). Al mismo
tiempo se iniciaron las actividades deportivas en el recinto contiguo, perteneciente al Colegio de
los Jesuitas de San Ignacio. Dieciséis equipos de fútbol sala (cinco contra cinco) y doce equipos
de baloncesto (tres contra tres)
fueron los que tomaron parte en la competición, con
el arbitraje de miembros de la comisión organizadora y mediante un procedimiento de liguilla. La mala
suerte quiso que la lluvia desluciera gran parte de
la jornada y que se tuvieran que suspender las
competiciones.
La cena posterior fue bastante animada y contó
con la presencia de unas 100 personas. Este año el
acto se celebró en los barracones, ya que el centro
no permitió utilizar la cafetería, como era tradición.
La preparación de la cena fue a cargo de los alumnos
de tercero, que colaboraron llevando un plato hecho
en casa. Por otra parte, y a diferencia del año pasado, no se hizo ningún concierto para no entorpecer
las clases de otros alumnos del centro.
Después de la cena, sobre las doce de la noche,
entre 500 y 600 estudiantes se dieron cita en una
discoteca donde se finalizó la celebración.
FUTURES PROMOCIONS
universitaris, s’ha de començar a preparar amb un
marge de temps que permeti organitzar diferents activitats per tal d’abaratir els costos. La previsió, és
anar a passar uns dies a Cuba, que sol ser una de
les destinacions preferides pels estudiants universitaris. A l’IQS, a més a més, hi ha una cooperativa
(formada en exclusiva per estudiants de tercer curs)
des d’on es ven material de laboratori, bates, samarretes, etc. La venda de loteria és una altra de
les principals fonts d’ingressos i, en principi, la festa de Sant Albert n’havia de ser una altra, però segons els organitzadors “no va resultar tan rendible
com haguéssim volgut perquè el temps no ens va
acompanyar”.
L’Associació de Químics de l’IQS (A-IQS) col·labora
amb la comissió organitzadora en la confecció dels
cartells que anuncien les festes o les activitats esportives, dels pitets i dels tiquets d’entrada al sopar
de Sant Albert. Com que són exalumnes del mateix
centre, aporten una experiència essencial als joves
que preparen tots els actes, no només els del dia de
Sant Albert, sinó també de la resta d’activitats de recaptació per a aquest objectiu.
Per això la comissió organitzadora vol “donar les
gràcies a tota la gent que va col·laborar en la celebració del dia de Sant Albert molt específicament a
l’Associació de Químics de l’IQS i particularment a en
Marc Saura”. ❏
FUTURAS PROMOCIONES
35
El viaje de paso del Ecuador, tan típico en la mayoría
de centros universitarios, debe empezarse a preparar
con un margen de tiempo que permita organizar diferentes actividades para abaratar los costes. La previsión es ir a pasar unos días a Cuba, que suele ser uno
de los destinos preferidos por los estudiantes universitarios. En el IQS, además, hay una cooperativa (formada en exclusiva por estudiantes de tercer curso)
desde la que se vende material de laboratorio, batas,
camisetas, etc. La venta de lotería es otra de las principales fuentes de ingresos y, en principio, la fiesta de
San Alberto debía ser otra, pero según los organizadores “no resultó todo lo rentable que hubiéramos deseado a causa de que el tiempo no nos acompañó”.
La Asociación de Químicos del IQS (A-IQS) colabora
con la comisión organizadora en la confección de los
carteles que anuncian las fiestas o las actividades deportivas, de los petos y de los tickets de entrada a la
cena de San Alberto. Al ser ex alumnos del propio centro, aportan una experiencia esencial a los jóvenes
que preparan todos los actos, no sólo del día de San
Alberto, sino también del resto de actividades de recaudación para ese fin.
Por ese motivo la comisión organizadora quiere
“dar las gracias a toda la gente que colaboró en la
celebración del día de San Alberto, muy específicamente a la Asociación de Químicos del IQS y particularmente a Marc Saura”. ❏
La comissió de festes amb Marc Saura (promoció 1999)
La comisión de fiestas con Marc Saura (promoción 1999)
37
35
NOTÍCIES A-IQS
NOTICIAS A-IQS
EXPOQUÍMIA 2002
D EL 26
AL
30
EXPOQUIMIA 2002
DE NOVEMBRE ,
F IRA
DE
B ARCELONA
VA
AL
30
DE NOVIEMBRE ,
F IRA
DE
B ARCELONA
FUE
EL ESCENARIO EN EL QUE SE CELEBRÓ UNA EDICIÓN MÁS
MÉS D ’E XPOQUÍMIA , L ’ ENCONTRE FIRAL MÉS IMPORTANT
DE
DE LA QUÍMICA APLICADA DEL
Cada tres anys, el Saló
Internacional de la Química, Expoquímia, constitueix un punt de trobada
de científics i investigadors de les àrees més diverses. Amb l’objectiu
d’aprofitar aquest retrobament, l’A-IQS va oferir
un còctel que va reunir
professionals del món de
la química.
L’acte va començar
amb unes paraules de
Lluís Seguí, president
de l’A-IQS, que va destacar la importància de la
química i, per tant, dels
químics en el món actual. A continuació, el
Dr. Enric Juliá, director
general de l’IQS, va parlar dels tres pilars que
sustenten el químic: professors, empreses que
M EDITERRANI .
E XPOQUIMIA ,
EL MAYOR ENCUENTRO FERIAL DE LA QUÍ -
MICA APLICADA DEL
Pòster de l’Associació per a l’estand a Expoquímia
Póster de la Asociación para el stand en Expoquimia
El còctel organitzat per l’A-IQS es va celebrar a la Sala Vip’s del
Palau de Congressos de Barcelona
El cóctel ofrecido por la A-IQS se celebró en la Sala Vip’s del
Palacio de Congresos de Barcelona
38
D EL 26
SER L ’ ESCENARI EN QUÈ ES VA DUR A TERME UNA EDICIÓ
M EDITERRÁNEO .
Cada tres años, el Salón Internacional de la
Química, Expoquimia,
constituye un punto de
encuentro de científicos
e investigadores de las
más diversas áreas. Con
el objetivo de aprovechar
este reencuentro, la A-IQS
ofreció un cóctel que reunió a profesionales del
mundo de la química.
El acto comenzó con
unas palabras de Lluís
Seguí, presidente de la
A-IQS , quien destacó la
importancia de la química y, por tanto, de los
químicos en el mundo
actual. A continuación,
el Dr. Enric Juliá, director
general del IQS, habló
de los tres pilares que
sustentan al químico:
profesores, empresas que
Dr. Enric Juliá, director general de l’IQS, i Lluís Seguí, president
de l’A-IQS
Dr. Enric Juliá, director general del IQS, y Lluís Seguí, presidente
de la A-IQS
NOTÍCIES A-IQS
NOTICIAS A-IQS
Josep M. Castelló, Ventura Heras, Jordi Penella, José Mª Cortés.
Exalumnes. Josep, Jordi i José María, companys de la selecció
de futbol del Químic (anys 80)
Josep M. Castelló, Ventura Heras, Jordi Penella, José Mª Cortés.
Ex alumnos. Josep, Jordi y José María, compañeros de la selección de fútbol del Químico (años 80)
Miquel Àngel Alós, Celia Miquel, Juan José Palma. Exalumnes.
Promoció del 82
Miquel Àngel Alós, Celia Miquel, Juan José Palma. Ex alumnos.
Promoción del 82
el recolzen i els presents a l’acte, dels quals va emfatitzar la importància com a tercer pilar. El Dr. Juliá
també va comentar la nova llicenciatura en Enginyeria Industrial i Direcció d’Empreses que ofertarà
l’IQS el 2003.
Entre els més de 100 assistents, les noves generacions es barrejaven amb associats feliços d’haver-se retrobat. “No havia vingut mai i estic
encantada de trobar-me antics alumnes i companys
de la promoció que feia tant que no veia que ja ni
recordava com es deien”, va comentar Celia Miquel, de la promoció del 82. D’altra banda, Juan
Luis Chesa, de Las Palmas de Gran Canaria, és a
l’últim curs de carrera i l’any que ve farà el TFC. Rodejat d’un grup d’amics va apuntar que “hem vingut
per veure el que és l’A-IQS des de dins, perquè sempre l’hem vista des de fora”.
lo apoyan y los allí presentes, de los cuales enfatizó su importancia como tercer pilar. El Dr. Juliá también comentó la nueva licenciatura en Ingeniería
Industrial y Dirección de Empresas que ofertará el
IQS en 2003.
Entre los más de 100 asistentes, las nuevas generaciones se mezclaban con asociados felices de haberse
encontrado de nuevo. “No había venido nunca y estoy
encantada de encontrarme a antiguos alumnos y compañeros de la promoción que hacía tanto que no veía
que ya ni me acordaba de sus nombres”, comentó Celia Miquel, de la promoción del 82. Por otra parte, Juan
Luis Chesa, de Las Palmas de Gran Canaria, está en el
último curso de carrera y el año que viene hará el TFC.
Rodeado de un grupo de amigos apuntó que “hemos
venido para ver lo que es la A-IQS desde dentro, porque
siempre la hemos visto desde fuera”.
Antoni Planas (catedràtic de Bioquímica de l’IQS) i Josep Rocas
(Oficina de Transferència de Tecnologia de l’IQS)
Antoni Planas (catedrático de Bioquímica del IQS) y Josep Rocas
(Oficina de Transferencia de Tecnología del IQS)
Estand que l’Institut Químic de Sarrià va tenir a Expoquímia
Stand que el Instituto Químico de Sarrià tuvo en Expoquimia
35
39
35
NOTÍCIES A-IQS
NOTICIAS A-IQS
El marcat caràcter inEl marcado carácter internacional d’Expoquíternacional de Expoquimia també es reflectia
mia también se reflejaba
en la trobada organitzaen el encuentro organizada per l’A-IQS, que compdo por la A-IQS, que contava amb la presència de
taba con la presencia de
Javier Linares, un estuJavier Linares, un estudiant Erasmus procedent
diante Erasmus procede Bolívia que és al labodente de Bolivia que está
ratori de Bioquímica de
en el laboratorio de Biol’IQS fent el doctorat.
química del IQS haciendo
Des d’aquest any també
el doctorado. Desde este
és membre de l’A-IQS i ja
año es también miembro
ha participat en alguns
de la A-IQS y ya ha partiesdeveniments, com el
cipado en algunos evenCongrés d’antics alumtos, como el Congreso de
nes de Jesuïtes que es
antigüos alumnos de Jeva dur a terme a Astúsuitas que tuvo lugar en
ries. Per la seva banda,
Asturias. Por su parte, el
l’americà Norbert Furuamericano Norbert Furumo, que també col·lamo, que también colabora amb Toni Planes,
bora con Toni Planes,
catedràtic de Bioquímica
catedrático de Bioquíde l’IQS, es va mostrar
mica del IQS, se mostró
encantat de ser allà. En
encantado de estar allí.
Lluís Seguí, president de l’A-IQS
general, aquest acte tan
En general, este acto tan
Lluís Seguí, presidente de la A-IQS
entranyable serveix com
entrañable sirve como
a motiu de trobada per a
motivo de encuentro para
antics companys, possibles col·laboradors en un fuantiguos compañeros, posibles colaboradores en un
tur, i també és útil, sobretot, a les noves generafuturo, y también es útil, sobre todo, a las nuevas gecions, per fer contactes professionals. ❏
neraciones, para hacer contactos profesionales. ❏
D’esquerra a dreta: Josep Albert Jover, José Mosquera, Leonardo
Gaza, Josep Fullat i Jordi Parés
De izq. a dcha.: Josep Albert Jover, José Mosquera, Leonardo
Gaza, Josep Fullat y Jordi Parés
40
José Luis Chesa, Ana Milagra, María Serptien, Azahara Izquierdo.
Alumnes de l’IQS
José Luis Chesa, Ana Milagra, María Serptien, Azahara Izquierdo.
Alumnos del IQS
NOTÍCIES A-IQS
NOTICIAS A-IQS
RUTA GAUDÍ
A MB
RUTA GAUDÍ
MOTIU DE LA CELEBRACIÓ DE L ’A NY
SABTE
28
G AUDÍ ,
EL DIS -
DE SETEMBRE PASSAT L ’A-IQS VA ORGANITZAR
C OLÒNIA G ÜELL ,
L A P EDRERA .
UNA EXCURSIÓ A LA CRIPTA DE LA
TERIOR DE LA
35
C ASA B ATLLÓ
I A
A L ’ IN -
El punt de trobada va ser
l’Institut Químic de Sarrià i a
les 9:30 h del matí es va sortir amb autocar cap a Santa
Coloma de Cervelló. Quan
s’hi va arribar, i durant una
hora, els associats van fruir
d’una visita guiada per la
cripta de la Colònia Güell. De
tornada a Barcelona, la parada següent va ser l’interior
de la Casa Batlló, que tan
sols ha obert les portes al
públic l’any 2002. A continuació es va visitar La Pedrera i per acabar la sortida es
va tornar a l’IQS, on l’Associació va convidar els assistents a un aperitiu.
Es va aprofitar l’ocasió per
repartir una enquesta als assistents per tal de conèixer
la seva opinió de la visita.
L’èxit va ser rotund, fent-se dues sortides, i la majoria va mostrar interès perquè es facin altres rutes
guiades. L’enquesta també va servir perquè els associats valoressin noves propostes de sortides organitzades per l’A-IQS, de les quals la visita al Barri
Gòtic va obtenir més puntuació, seguida del cicle de
cuina. Altres possibles opcions que ofereix l’Associació són visitar un teatre (el Liceu, per exemple) o fer
una ruta guiada pel Montseny.
Per la seva banda, els associats també han fet diverses propostes socioculturals, d’esports i lleure,
relacionades amb la naturalesa o sortides de més
d’un dia. Alguns exemples són el Castell de Claramunt (Osó), la Ruta dels Càtars, el Delta de l’Ebre,
les mines de sal de Cardona o els estudis de TV3, o
cursos d’especialització, programació i internet.
Amb totes aquestes idees s’han elaborat una sèrie
de propostes, que actualment s’estan estudiant per
dur a terme l’any 2003: ruta guiada per Girona, la cuina de la xocolata, la meteorologia, amb una visita als
estudis de TV3, i la cata de cafè.
C ON
A ÑO G AUDÍ , EL
A-IQS ORGANIZÓ
CRIPTA DE LA C OLONIA G ÜELL , AL
B ATLLÓ Y A L A P EDRERA .
MOTIVO DE LA CELEBRACIÓN DEL
PASADO SÁBADO
28
DE SEPTIEMBRE LA
UNA EXCURSIÓN A LA
INTERIOR DE LA
C ASA
El punto de encuentro fue
el Instituto Químico de Sarrià
y a las 9:30 h de la mañana
se salió en autocar hacia
Santa Coloma de Cervelló.
Una vez allí, y durante una
hora, los asociados disfrutaron de una visita guiada por
la cripta de la Colonia Güell.
De vuelta a Barcelona, la siguiente parada fue el interior
de la Casa Batlló, que sólo
abrió sus puertas al público
durante el año 2002. A continuación se visitó La Pedrera
y para finalizar la salida se
regresó al IQS, donde la Asociación invitó a los asistentes a un aperitivo.
Se aprovechó la ocasión para repartir a los asistentes
una encuesta para conocer
su opinión de la visita. El éxito fue rotundo, haciéndose dos salidas y la mayoría
mostraron interés en que se realizasen otras rutas
guiadas. La encuesta también sirvió para que los asociados valorasen nuevas propuestas de salidas organizadas por la A-IQS, de las que la visita al Barrio
Gótico fue la que obtuvo mayor puntuación, seguida
del ciclo de cocina. Otras posibles opciones que ofrece la asociación son visitar un teatro (el Liceo, por
ejemplo) o hacer una ruta guiada por el Montseny.
Por su parte, los asociados también han realizado
varias propuestas socio-culturales, de deportes y
ocio, relacionadas con la naturaleza o salidas de más
de un día. Algunos ejemplos son el Castillo de Claramunt (Osó), la Ruta de los Cátaros, el Delta del Ebro,
las minas de sal de Cardona o los estudios de TV3, o
cursos de especialización, programación e internet.
Con todas estas ideas se han elaborado una serie
de propuestas, que actualmente se están estudiando
para llevar a cabo durante el año 2003: ruta guiada
por Girona, la cocina del chocolate, la meteorología,
con una visita a los estudios de TV3, y la cata de café.
41
35
NOTÍCIES A-IQS
NOTICIAS A-IQS
Ana Monegal (Promoció 1998),
de la Comissió de Joves
L’objectiu principal d’aquestes activitats és motivar
la trobada dels associats. Així, a la Ruta Gaudí s’hi
han trobat companys de diferents promocions, ja que
hi han assistit associats des de la Promoció del 58
fins a la del 2000. L’objectiu d’aquestes sortides
també és que es vagin formant a poc a poc grups
amb la mateixa dinàmica que els Grups Professionals,
però enfocats al lleure. ❏
El objetivo principal de estas actividades es motivar el encuentro de los asociados. Así, en la Ruta
Gaudí se han encontrado compañeros de diferentes
promociones, ya que han asistido asociados desde
la Promoción del 58 hasta la del 2000. El objetivo de
estas salidas es también que se vayan formando
poco a poco grupos con la misma dinámica que los
Grupos Profesionales, pero enfocados al ocio. ❏
CUINAR AMB BOLETS
COCINAR CON SETAS
ELS DIES 8
L ’A-IQS VAN
I
15
DE NOVEMBRE ELS MEMBRES DE
TENIR L ’ OPORTUNITAT DE GAUDIR D ’ UNA
LOS
PASADOS
DE LA
A-IQS
8
Y
15
DE NOVIEMBRE LOS MIEMBROS
TUVIERON LA OPORTUNIDAD DE DISFRUTAR DE
NOVA ACTIVITAT PROMOGUDA PER L ’A SSOCIACIÓ : LA CUINA
UNA NUEVA ACTIVIDAD PROMOVIDA POR LA
DELS BOLETS .
COCINA DE LAS SETAS .
A SOCIACIÓN :
LA
Els bolets sempre han
Las setas han estado
estats envoltats d’una
siempre rodeadas de una
aureola de fantasia, màaureola de fantasía, magia i mites. Els antics els
gia y mitos. Los antiguos
definien com “la unió
las definían como “la
d’una gota d’aigua i un
unión de una gota de agua
raig de sol” i fins a èpoy un rayo de sol” y no es
ques més recents no van
hasta épocas más recienaparèixer veritables estes que aparecen verdadetudis científics.
ros estudios científicos.
A Catalunya, i també al
En Catalunya, y tamOrganitzadors: Francesc Blanch, Carme Brosa,
País Basc, sempre hi ha
bién en el País Vasco,
Pedro Sainz i Marc Castelló
hagut una autèntica trasiempre ha existido una
dició de collir i cuinar bolets que ha anat transcendint
auténtica tradición de recoger y cocinar setas que ha
de pares a fills.
ido trascendiendo de padres a hijos.
42
NOTÍCIES A-IQS
NOTICIAS A-IQS
35
Elaboració dels diferents plats per part dels professors
Elaboración de diferentes platos por parte de los profesores
La seva relació directa amb la química, tal com va exSu directa relación con la química, como explicó
plicar Carme Brosa, una associada que va participar en
Carme Brosa, una asociada que participó en la actil’activitat, va portar l’A-IQS a promoure aquesta original
vidad, llevó a la A-IQS a promover este original acto,
activitat, que es va dur a terme a l’Escola Superior
que se desarrolló en la Escuela Superior de Hostelería
d’Hostaleria i Turisme Sant-Ignasi-Sarrià a càrrec dels
y Turismo San-Ignacio-Sarrià a cargo de los profesoprofessors del mateix centre Pedro Sainz i Marc Castelló.
res del mismo centro Pedro Sainz y Marc Castelló.
Com que van ser molts els associats que es van inDebido a que fueron muchos los asociados que se
teressar i el desenvolupament pràctic de l’activitat
interesaron y el desarrollo práctico de la actividad sónomés permetia 20 persones, es van fer dues seslo permetía 20 personas, se hicieron dos sesiones.
sions.
Con el objetivo de hacer una aproximación al munAmb l’objectiu de fer una aproximació al món dels
do de las setas, hubieron tres partes: la difusión de
bolets, va haver tres parts: la difusió dels bolets que
las setas más utilizadas en la cocina, la elaboraes fan servir més a la cuina, l’elaboració de diferents
ción de diferentes platos en directo y finalmente, la
plats en directe i, finalment, la degustació.
degustación.
Al curs es van cuinar receptes com el carpaccio de
En el curso se cocinaron recetas como el carpaccio de
reig, la coca amb botifarra de perol i bolets, l’estofat
oronjas, la coca con butifarra de perol y setas, el estode cua de bou amb llenegues, l’orada de platja amb
fado de cola de buey con palomitas, la dorada de playa
cloïsses i rossinyols, les tripes de bacallà amb tromcon almejas y cabrillas, las tripas de bacalao con trompetes de la mort o els camagrocs amb salsitxes.
petas o los rebozuelos anaranjados con salchichas.
A més, va haver una exposició dels diferents boAdemás, hubo una exposición de las diferentes selets que l’Escola d’Hosteleria havia preparat simutas que la Escuela de Hostelería había preparados silant una parada de mercat i els assistents van
mulando una parada de mercado y los asistentes
participar en un joc en què es posava a prova el seu
participaron en un juego en el que se ponía a prueba
coneixement dels bolets.
su conocimiento sobre setas.
La bona interacción enLa buena interacción
tre els professionals que
entre los profesionales
ensenyaven i els assisque enseñaban y los
tents i la qualitat dels
asistentes, y la calidad
plats preparats va fer
de los platos preparados
que els associats punllevó a los asociados a
tuessin l’activitat de mapuntuar la actividad con
trícula d’honor (98 %) i
matrícula de honor (98 %)
proposessin, entre aly a proponer, entre otras,
tres, la cuina catalana,
la cocina catalana, de
d’arrossos o xocolata
arroces o de chocolate
com a futures activitats
como futuras actividades
Coca amb botifarra de perol i bolets
Coca de butifarra de perol y setas
d’interès. ❏
de interés. ❏
43
35
NOTÍCIES A-IQS
III CONGRÉS D’ASSOCIACIONS
D’ANTICS ALUMNES DE JESUÏTES
E LS DIES 4, 5 I 6 D ’ OCTUBRE DE 2002 VA TENIR LLOC
A STÚRIES EL III C ONGRÉS D ’A SSOCIACIONS D ’A NTICS
A LUMNES DE J ESUÏTES D ’E SPANYA , AMB EL TÍTOL E LS
A
ANTICS ALUMNES DAVANT DE LES CLAUS I ELS REPTES DE
L ’ EDUCACIÓ EN EL NOU SEGLE .
A l’acte, que es va dur
a terme a les escoles
que la Companyia té
a Xixon (Col·legi de la
Immaculada) i Oviedo
(Col·legi de Sant Ignasi), hi van assistir, en
representació de l’A-IQS,
Jordi Cuadros (promomoció 96, doctorand al
departament d’Estadística Aplicada), Javier
Linares (doctorand al
Jordi Cuadros
departament de Bioquímica), Antoni Sitjes i el
P. Rafael Queralt. D’altra banda, Josep M. Jané, també
antic alumne de l’IQS, hi va participar en representació
de l’Associació d’Antics Alumnes de Sant Ignasi.
Les associacions jesuïtes d’antics alumnes estan
agrupades en una federació de què forma part l’A-IQS.
A nivell estatal, aquestes associacions es reuneixen
per compartir en anys alterns una assemblea i un
congrés. Així, el 2002, prop de 100 representants
de les associacions d’antics alumnes de l’estat van
participar al III Congrés.
44
NOTICIAS A-IQS
III CONGRESO DE ASOCIACIONES
DE ANTIGUOS ALUMNOS DE JESUITAS
L OS
4, 5 Y 6 DE OCTUBRE DE 2002 TUVO
A STURIAS EL III C ONGRESO DE A SOCIACIONES
DE A NTIGUOS A LUMNOS DE J ESUITAS DE E SPAÑA , BAJO EL
TÍTULO L OS ANTIGUOS ALUMNOS ANTE LAS CLAVES Y LOS
RETOS DE LA EDUCACIÓN EN EL NUEVO SIGLO .
PASADOS
LUGAR EN
Al acto, que se celebró
en las escuelas que la
Compañía tiene en Gijón
(Colegio de la Inmaculada) y Oviedo (Colegio de
San Ignacio), asistieron,
en representación de la
A-IQS, Jordi Cuadros (promoción 96, doctorando
en el departamento de
Estadística Aplicada),
Javier Linares (doctorando en el departamento
de Bioquímica), Antoni
Sitjes y el P. Rafael Queralt. Por otra parte, Josep M. Jané, también antiguo
alumno del IQS, participó en representación de la
Asociación de Antiguos Alumnos de San Ignacio.
Las asociaciones jesuitas de antiguos alumnos están agrupadas en una federación de la que forma parte la A-IQS. A nivel estatal, estas asociaciones se
reúnen para compartir en años alternos una asamblea
y un congreso. Así, en 2002, cerca de 100 representantes de las asociaciones de antiguos alumnos del
estado participaron en el III Congreso.
NOTÍCIES A-IQS
Jordi Cuadros considera
que aquestes trobades
permeten un “temps de
reflexió i treball conjunt
sobre diversos temes que
es consideren d’interès”.
L’octubre passat l’acte va
girar entorn de tres ponències: la primera, titulada El
marc de l’educació a Espanya: un pacte pendent,
va ser presentada per
Agustín Blanco, director de
la Fundación Encuentro; la
segona, Missió educadora
de la Companyia de Jesús:
els centres evangelitzadors, va ser presentada pel
P. Joaquín Barrero, superior provincial de Castella
de la Companyia de Jesús;
i la tercera, La formació
dels antics alumnes: una
tasca global i contínua, per
Antonio Marzal, catedràtic de
la facultat de Dret d’ESADE.
A nivell de l’A-IQS es va aprofitar per presentar la figura de Francesc Castelló, beatificat l’11 de març
de 2001, mitjançant vídeos i quaderns explicatius de
la seva figura.
Jordi Cuadros afegeix que la primera ponència es va
referir a l’educació a Espanya (un tema d’especial interès per a ell, ja que està acabant un doctorat en temes educatius) i al repte pendent que educació
pública i privada funcionin conjuntament d’una manera correcta. Per la seva banda, la segona ponència es
va centrar en el significat de l’espiritualitat ignasiana
a nivell educatiu, que, segons Jordi Cuadros, “pot ser
un aspecte que ens afecta més en l’àmbit universitari, en tant que centre educatiu que pertany a la Companyia, perquè quan aquesta es planteja treballar en
l’àmbit docent no només ho fa per tal que determinades persones tinguin una formació amb un nivell tècnic determinat, sinó que també es busca una
formació humana i espiritual. I aquestes expectatives
ens arriben a nosaltres com a antics alumnes.”
A més a més, Jordi Cuadros, vinculat a Cristianisme i Justícia, afirma que “és molt important reflexionar, tot i que hi ha molt poca tendència a fer-ho, i
tenir en compte l’espiritualitat que hi ha al darrere
de la reflexió, la part menys tècnica de la nostra
professió.” ❏
NOTICIAS A-IQS
35
Jordi Cuadros considera
que estos encuentros permiten un “tiempo de reflexión y trabajo conjunto
sobre diferentes temas que
se consideran de interés”.
El octubre pasado el acto
giró en torno a tres ponencias: la primera, titulada El
marco de la educación en
España: un pacto pendiente, estuvo presentada por
Agustín Blanco, director de
la Fundación Encuentro; la
segunda, Misión educadora
de la Compañía de Jesús:
los centros evangelizadores, estuvo presentada por
el P. Joaquín Barrero, superior provincial de Castilla de
la Compañía de Jesús; y la
tercera, La formación de
los antiguos alumnos: una
tarea global y continua, por
Antonio Marzal, catedrático
de la facultad de Derecho
de ESADE. A nivel de la A-IQS se aprovechó para presentar la figura de Francesc Castelló, beatificado el
11 de marzo de 2001, mediante vídeos y cuadernos
explicativos sobre su figura.
Jordi Cuadros añade que la primera ponencia se refirió a la educación en España (un tema de especial
interés para él, ya que está finalizando un doctorado
en temas educativos) y al reto pendiente de que educación pública y privada funcionen conjuntamente de
una forma correcta. Por su parte, la segunda ponencia se centró en el significado de la espiritualidad ignaciana a nivel educativo, que, según Jordi Cuadros,
“puede ser un aspecto que nos afecta más a nivel
universitario, en tanto centro educativo perteneciente
a la Compañía, porque cuando ésta se plantea trabajar en el ámbito docente no sólo lo hace para que determinadas personas tengan una formación con un
nivel técnico determinado, sino que se busca también
una formación humana y espiritual. Y estas expectativas nos llegan a nosotros como antiguos alumnos.”
Además, Jordi Cuadros, vinculado a Cristianismo
y Justicia, afirma que “es muy importante reflexionar, aunque hay muy poca tendencia a hacerlo, y
tener en cuenta la espiritualidad que hay detrás de
la reflexión, la parte menos técnica de nuestra profesión.” ❏
45
35
NOTÍCIES A-IQS
NOTICIAS A-IQS
TROBADES A TARRAGONA I
A LA CORUNYA
E LS
ENCUENTROS EN TARRAGONA Y
EN LA CORUÑA
ÚLTIMS MESOS S ’ HAN DUT A TERME DUES TROBADES
LOS ÚLTIMOS MESES SE HAN REALIZADO DOS ENCUEN -
TROS DE MIEMBROS DE LA
UNA VETLLADA AGRADABLE ENTRE ANTICS COMPANYS I
UNA AGRADABLE VELADA ENTRE ANTIGUOS COMPAÑEROS Y
AMICS .
T AL
TROBADES
COM ES POT VEURE A LES FOTOGRAFIES , LES
VAN
TENIR
LLOC
A
TARRAGONA
I
A
LA
C ORUNYA .
46
EN
DE MEMBRES DE L ’A-IQS AMB L ’ OBJECTIU DE PASSAR
AMIGOS .
C OMO
A-IQS
CON EL FIN DE PASAR
SE PUEDE VER EN LAS FOTOGRAFÍAS , LOS
ENCUENTROS TUVIERON LUGAR EN
T ARRAGONA
Y EN
LA
C ORUÑA .
Trobada a Tarragona
Encuentro en Tarragona
Al voltant de la taula veiem Artur Gutiérrez (Promoció 1985),
Agustín Montolío (Promoció. 1981), Jaime Árboles (Promoció
1980), Anton M. Sitjes (Promoció 1969), Valentín Izquierdo (Promoció 1975), Bartolomé Ramírez (Promoció 1975), Daniel López
(Promoció 1975), Àngels Genebat (Promoció 1995) i Primitivo
Gutiérrez (Promoció 1978)
Sra. Hidalgo, Máximo Hidalgo (Promoció 1969), Sra. Fontbote,
Ramón Fontbote, Xavier Romeu (Promoció 1973), Rosa Caballol,
Lluís Seguí (Promoció 1969) i Sra. Seguí
Pare Queralt (Promoció 1946), Emilio Baldrich (Promoció 1956),
Sra. Osta, Eduard Osta (Promoció 1952), Javier Peralta (Promoció 1962), Sra. Peralta, A. Borrell (Promoció 1967) i Sr. Punyet
Helio Serrano (Promoció 1994), Francisco Sánchez (Promoció
1994), Mª Luisa Sánchez-Guardamino (Promoció 1994), David
Pallicer (Promoció 1998), Natalia Villagrasa (Promoció 2001),
Ana Micó, Benito Martínez-Caamaño (Promoció 1995) i Ana Belén
Salas (Promoció 1996)
NOTÍCIES A-IQS
Trobada a La Corunya
NOTICIAS A-IQS
35
Encuentro en La Coruña
La trobada dels membres de l’Associació a La Corunya va permetre
gaudir d’un dia en agradable companyia
El encuentro de los miembros de la Asociación en La Coruña permitió
disfrutar de un día en agradable compañía
47
35
NOTÍCIES A-IQS
ACTUALITZACIÓ DE LA BASE DE DADES
A L F R E D O Á L V A R E Z , D E L A P R O M O C I Ó 2000 D E
L ’I NSTITUT Q UÍMIC DE S ARRIÀ , FA UN ANY I MIG QUE ESTÀ
COL · LABORANT AMB L ’A SSOCIACIÓ , I ACTUALMENT S ’ EN CARREGA D ’ ACTUALITZAR LA BASE DE DADES DE L ’A-IQS.
A MB 25 ANYS , ESTÀ ENCANTAT AMB LA GENT QUE HA
CONEGUT I AMB L ’ EXPERIÈNCIA QUE LI HA PROPORCIONAT
EL FET DE PERTÀNYER A L ’A SSOCIACIÓ .
NOTICIAS A-IQS
ACTUALIZACIÓN DE LA BASE DE DATOS
A L F R E D O Á L V A R E Z , D E L A P R O M O C I Ó N 2000 D E L
I NSTITUTO Q UÍMICO DE S ARRIÀ , LLEVA UN AÑO Y MEDIO
COLABORANDO CON LA A SOCIACIÓN Y , ACTUALMENTE , SE
ENCARGA DE LA ACTUALIZACIÓN DE BASE DE DATOS DE LA
A-IQS. A
SUS
25
AÑOS , ESTÁ ENCANTADO CON LA GEN -
TE QUE HA CONOCIDO Y CON LA EXPERIENCIA QUE LE HA
PROPORCIONADO EL PERTENECER A LA
A SOCIACIÓN .
Alfredo Álvarez
48
Com entres en contacte amb l’A-IQS?
Quan feia el projecte de final de carrera al departament de PQAT. L’Alexis, responsable de la pàgina web
de l’Associació, em va comentar que volien modificarla i em va preguntar si em venia de gust encarregarme de fer-ho. En principi la meva col·laboració es va
establir en termes de posar al dia aquesta pàgina
web i de dissenyar una sèrie de serveis per oferir als
associats. Més endavant es va decidir canviar la base
de dades i… bé, això és el que estem fent.
¿Cómo entras en contacto con la A-IQS?
Durante la realización del proyecto de fin de carrera
en el departamento de PQAT. Alexis, responsable de la
página web de la Asociación, me comentó que querían
modificarla y me preguntó si me apetecía encargarme
de hacerlo. En principio mi colaboración se estableció
en términos de puesta al día de dicha página web y en
el diseño de una serie de servicios para ofrecer a los
asociados. Más adelante se decidió cambiar la base
de datos y... bueno, en eso estamos.
Amb quin objectiu es decideix actualitzar la base
de dades de l’Associació?
La idea era posar-la al dia, perquè fins ara la base
de dades estava en format antic. Posar-la en un format més nou permet fer consultes per mitjà de la
web, com per exemple contactar amb companys de
promoció, conèixer les activitats que organitza l’Associació o informar d’on treballen altres companys
de promoció, etc.
¿Con qué objetivo se decide actualizar la base de
datos de la Asociación?
La idea era ponerla al día, porque hasta ahora la
base de datos estaba en formato antiguo. Pasarla a
un formato más nuevo permite realizar consultas
a través de la web, como por ejemplo contactar con
compañeros de promoción, conocer las actividades
que organiza la Asociación o informar dónde trabajan
otros compañeros de promoción, etc.
NOTÍCIES A-IQS
NOTICIAS A-IQS
El format nou també permet mantenir la base de dades actualitzada fàcilment, una cosa que abans no
era possible. El que es busca és que, quan calgui canviar-la de nou, afegir o restringir una informació, es pugui fer d’una manera senzilla. I el fet d’haver utilitzat
Microsoft Access per actualitzar-la ho permet.
Un altre objectiu era posar-la a l’abast de tots els
membres de l’Associació i de la gent del sector a qui
pugui interessar, perquè l’antiga base de dades no
ho estava. A més a més, també s’han canviat els ordinadors. És un pack integrat, ja que estem duent a
terme un projecte multimèdia.
El formato nuevo también permite mantener la base
de datos actualizada fácilmente, algo que antes no era
posible. Lo que se busca es que, cuando sea necesario
cambiarla otra vez, añadir o restringir una información,
se pueda hacer de forma sencilla. Y el haber utilizado
Microsoft Access en la actualización, lo permite.
Otro de los objetivos era ponerla al alcance de todos los miembros de la Asociación y de la gente del
sector a quien le pueda interesar, porque la antigua
base de datos no lo estaba. Además, también se han
cambiado los ordenadores. Es un pack integrado, ya
que estamos llevando a cabo un proyecto multimedia.
Quan estarà enllestit, aquest projecte?
Bé, com que és un projecte integrat estem una mica a l’espera de veure com es desenvolupen les altres parts: qui allotja la pàgina web, quin proveïdor
triem per tal de poder integrar-ho tot i fer-ho tot junt,
etc. Com a màxim falta un any fins que estigui tot a
punt. Seria desitjable que no tardés més, però dependrà de com es desenvolupin les coses.
¿Para cuándo estará finalizado este proyecto?
Bueno, al ser un proyecto integrado estamos un poco a la espera de ver cómo se desarrollan las otras
partes: quién aloja la página web, qué proveedor
escogemos para poder integrarlo todo y hacerlo junto,
etc. Como máximo falta un año hasta que esté todo.
Sería deseable que no tardase más, pero dependerá
de cómo se desarrollen las cosas.
Com a membre de la
Comissió de Joves de
l’A-IQS, en quins projectes esteu pensant?
Ara mateix, una de les
activitats principals és
contactar amb la gent de
les noves promocions.
L’objectiu és que se sentin identificats amb l’AIQS. Es parla amb els
delegats o s’organitzen
xerrades (per exemple de
com preparar un currículum). La idea també és
informar les noves promocions de quines opcions tenen després de
la carrera, dels avantatges i desavantatges de
continuar estudiant, de
fer una tesi o d’anar-se’n
o no a l’estranger. ❏
35
Como miembro de la
Comisión de Jóvenes de
la A-IQS, ¿qué proyectos
tenéis en mente?
Ahora mismo, una de
las principales actividades es contactar con la
gente de las nuevas promociones. El objetivo es
que se sientan identificados con la A-IQS. Se habla
con los delegados o se organizan charlas (por ejemplo sobre cómo preparar
un currículum). La idea
también es informar a las
nuevas promociones de
qué opciones tienen después de la carrera, de las
ventajas y desventajas de
seguir estudiando, de hacer una tesis o de irse o
no al extranjero. ❏
49
35
NOTÍCIES A-IQS
JOAQUIM VIDAL I ARTÉS
E L 17 DE NOVEMBRE PASSAT , J OAQUIM V IDAL I A RTÉS
(P ROMOCIÓ 1960) VA SER ORDENAT DIACA PEL CARDENAL
R ICARD M. C ARLES A LA BASÍLICA DE S ANTA M ARIA DEL
M AR DE B ARCELONA . A L ’ ACTE D ’ ORDENACIÓ , V IDAL ,
JUNTAMENT AMB SIS SEMINARISTES MÉS , ES VA CONSA GRAR A C RIST PER TOTA LA VIDA DAVANT DE FAMILIARS I
FIDELS .
Joaquim Vidal i Artés, de 63 anys, que
va enviudar fa quatre anys i té dos fills, ja
grans, va decidir fer alguna cosa que fos
al mateix temps un servei a la comunitat
cristiana i un testimoni de fe. Així, va sol·licitar entrar al Seminari Conciliar de Barcelona i cursar els estudis de teologia a la
Facultat de Teologia de Catalunya.
Tal com va sortir publicat al diari Catalunya Cristiana, Vidal creu que la seva ordenació com
a diaca és “un pas decisiu en el camí que he escollit
per servir els meus germans des del presbiteri de la
nostra diòcesi. D’altra banda, el do de l’Esperit que
se’m confereix mitjançant l’Església en aquest ministeri, l’entenc com un signe de la voluntat del
Senyor que m’empeny a seguir endavant en l’opció
que he pres. Tot plegat, em porta a acollir amb molta
il·lusió, però, a la vegada, amb emoció i respecte,
aquest do de Déu.” ❏
NOUS SOCIS DEL 16/09/02 AL 03/02/03
Alcover García-Tornel, Feliciano (67)
Ametlló López de Avechucho, Arantxa (01)
Aznar Ibáñez, Marta (01)
Badell Rodríguez, Marta (01)
Bagó Lacida, Bárbara (98)
Bellsolell Arce, Lluís (85)
Cabruja Gutiérrez, Jaume (98)
Canut Anda, Iratxe
(Màster Gestió Empresa Industrial)
Capdevila Urbaneja, Enric (02)
Carmona Martínez, Juan (01)
Carné Claveria, Francesc (01)
Catalina Martínez de Luna, Alejandro (01)
Colón Serrano, Guillermo (00)
Cuadros Margarit, Jordi (96)
Cusó Mas, Silvia (01)
Domènech Torrent, Àngels (01)
Elias Sanllehy, Marc (01)
50
NOTICIAS A-IQS
JOAQUIM VIDAL I ARTÉS
E L PASADO 17 DE NOVIEMBRE , J OAQUIM V IDAL I A RTÉS
(P ROMOCIÓN 1960) FUE ORDENADO DIÁCONO POR EL
CARDENAL R ICARD M. C ARLES EN LA BASÍLICA DE S ANTA
M ARÍA DEL M AR DE B ARCELONA . E N EL ACTO DE ORDENA MIENTO , V IDAL , JUNTO CON SEIS SEMINARISTAS MÁS , SE
CONSAGRÓ A C RISTO PARA TODA LA VIDA ANTE FAMILIARES
Y FIELES .
Joaquim Vidal i Artés, de 63 años, que
enviudó hace cuatro años y tiene dos hijos,
ya mayores, decidió hacer algo que fuese al
mismo tiempo un servicio a la comunidad
cristiana y un testimonio de fe. Así, solicitó
entrar en el Seminario Conciliar de Barcelona y cursar los estudios de teología en la
Facultad de Teología de Catalunya.
Tal como salió publicado en el diario Catalunya Cristiana, Vidal cree que su ordenamiento como diácono es “un paso decisivo en el camino que
he escogido para servir a mis hermanos desde el
presbiterio de nuestra diócesis. Por otra parte, el don
del Espíritu que se me confiere a través de la Iglesia
en este ministerio, lo entiendo como un signo de la
voluntad del Señor que me anima a seguir adelante
en la opción que he tomado. Todo ello me lleva a acoger con mucha ilusión, pero a la vez con emoción y
respeto, este don de Dios.” ❏
Fiol Iglesias, Sandra (01)
Flores Romero, Manuel (01)
Gómez García, Antonio (01)
Gotor Navarro, Gemma (01)
Grau Pérez, Iban (01)
Hernan Galobart, Sandra (01)
Hernández Robleda, Xavier (01)
Jaén Fernández, Darío (01)
Jover Mulero, Fernando (01)
Junqué Navez, Pol
(Màster Enginyeria Ambiental Empresa)
Larpa Serrano, Javier (00)
Llorens Insa, Antonio (84)
López García, Laura (01)
Loredo Damiani, Erick
(Màster Química i Eng. Alimentària)
Martí Pérez, Montserrat (98)
Pratginestós Gonzalo, Olga (99)
Raso Martínez, Christian (01)
EFCE
EFCE
‘EFCE JOURNAL’
L A F EDERACIÓ E UROPEA
‘EFCE JOURNAL’
D ’E NGINYERIA
Q UÍMICA ENS HA
2003 HA DECIDIT
LA PUBLICACIÓ CHEMICAL ENGINEERING
& D ESIGN COM A MITJÀ DE COMUNICACIÓ ,
COMPLETANT - NE L ’ EDICIÓ .
COMUNICAT QUE DES DEL GENER DE
UTILITZAR
R ESEARCH
AMPLIANT I
Així doncs, a partir de 2003
en aquesta publicació s’inclouran una o dues pàgines d’informació amb actes i notícies
referents a l’EFCE, amb l’objectiu de completar el material
disponible a la seva web.
Per tal d’obtenir més difusió
del diari i nous lectors, els
membres de les associacions
que formen part de l’EFCE es
poden beneficiar d’una tarifa
de subscripció especial. Així, la
subscripció per a associats
que vulguin rebre la revista per
al seu ús personal és de 180
euros, cosa que suposa un
descompte important pel que
fa a la tarifa existent de
904,20 euros per a organitzacions i biblioteques. ❏
Ravich Calafell, Sergio (90)
Rey Puiggrós, Oscar (98)
Rifá Pujol, Jordi (01)
Rovira Matas, Marta (98)
Sabaté Cárdenas, Josep (97)
Sagarra Lamiel, Jaume (99)
Sala Roca, Ana (01)
San Miguel Riva, Blanca (01)
Sedó Vegara, Josep (93)
Serrat Mulà, Ferran (01)
Sistach Soler, Jaume (99)
Soria Illa, Jaume (02)
Terès Domingo, María del Puy (99)
Torrents Alegre, Ròmul (88)
Torres Fabià, Enrique Manuel (01)
Vallejos Talavera, Carlos
(Màster Química i Eng. Alimentària)
Velásquez Hernández, Pedro Pablo
(Màster Tèc. Química)
L A F EDERACIÓN E UROPEA
DE I NGENIERÍA
Q UÍMICA NOS HA
2003 HA DECIDIDO
UTILIZAR LA PUBLICACIÓN CHEMICAL ENGINEERING
R ESEARCH & D ESIGN COMO SU MEDIO DE COMUNICACIÓN ,
AMPLIANDO Y COMPLETANDO SU EDICIÓN .
COMUNICADO QUE DESDE ENERO DE
Así, a partir de 2003 en dicha
publicación se incluirán una o
dos páginas de información con
eventos y noticias referentes a
la EFCE, con el objetivo de completar el material disponible en
su web.
Para obtener una mayor difusión del diario y nuevos lectores, los miembros de las
asociaciones que forman parte
de la EFCE pueden beneficiarse
de una tarifa de suscripción especial. Así, la suscripción para
asociados que quieran recibir la
revista para su uso personal es
de 180 euros, lo que supone un
importante descuento respecto
a la tarifa existente de 904,20
euros para organizaciones y bibliotecas. ❏
Vicente Delgado, Manuel (91)
Vidal Tasa, Jordi (01)
DEFUNCIONS
Marcel Sirvent Nadal (Prom. 1952),
el dia 8/4/02
Prof. George Porter (soci honorífic),
comunicada el 13/11/02
Prof. Dr. E. J. Ariëns (soci honorífic),
comunicada el 13/12/02
Luis Mª de la Maza Naveda (Prom. 1965),
el dia 10/12/02
Josep M. Puig Vila (Prom. 1946),
el dia 21/12/02
Juan José Morant Alfonso (Prom. 1954),
comunicada el 18/02/03
TROBADES DE PROMOCIONS
Promoció 1997, sopar el dia 29/11/02
Promoció 1971, sopar el dia 23/01/03
51
EFCE
EFCE
4t Congrés Europeu d’Enginyeria Química
“EL CONGRÉS SERÀ UNA PLATAFORMA DE
LLANÇAMENT”
E L 4 T C ONGRÉS E UROPEU D ’E NGINYERIA Q UÍMICA TINDRÀ
LLOC EL PROPER MES DE SETEMBRE A G RANADA , AMB EL
TÍTOL E NGINYERIA QUÍMICA , UNA EINA PER AL PROGRÉS .
P ER TAL DE CONÈIXER LA FUNCIÓ DE L ’A-IQS EN L ’ ORGA NITZACIÓ D’AQUEST ACTE HEM PARLAT AMB LA ROSA
N OMEN , VICEPRESIDENTA EXECUTIVA DE L ’EFCE, AMB
J AIME Á RBOLES , DE L ’A-IQS I INTEGRANT DEL COMITÈ
ORGANITZATIU , I AMB J ULIÀ S EMPERE , DE LA U NIVERSITAT
R AMON L LULL .
Jaime Árboles
52
Rosa Nomen
4º Congreso Europeo de Ingeniería Química
“EL CONGRESO SERÁ UNA PLATAFORMA DE
LANZAMIENTO”
E L 4º C ONGRESO E UROPEO
DRÁ
LUGAR
GRANADA,
EL
PRÓXIMO
CIÓN DE LA
A-IQS
I NGENIERÍA Q UÍMICA
MES
DE
TEN -
SEPTIEMBRE
EN
INGENIERÍA QUÍMICA,
PROGRESO . P ARA CONOCER LA
UNA
BAJO EL TÍTULO
HERRAMIENTA PARA EL
DE
FUN -
EN LA ORGANIZACIÓN DE ESTE EVENTO
R OSA N OMEN , VICEPRESIDENTA EJE CON J AIME Á RBOLES , DE LA A-IQS
E INTEGRANTE DEL COMITÉ ORGANIZATIVO , Y CON J ULIÀ
S EMPERE , DE LA U NIVERSIDAD R AMON L LULL .
HEMOS HABLADO CON
CUTIVA DE LA
EFCE,
Julià Sempere
Què se sent en formar part de l’organització d’un
congrés com el que es durà a terme a Granada?
Rosa Nomen: D’una banda responsabilitat per
aconseguir un acte amb el nivell d’aquest congrés
europeu, i de l’altra significa treballar en la línia del
dia a dia per tal que tot surti bé.
¿Qué se siente al formar parte de la organización de
un congreso como el que se llevará a cabo en Granada?
Rosa Nomen: Por una parte responsabilidad por
conseguir un evento con el nivel de este congreso europeo, y por otra parte significa trabajar en la línea
del día a día para que todo salga bien.
Quina és la funció de l’Associació dins de l’organització del congrés?
Jaime Árboles: Nosaltres vam rebre la invitació de
l’Associació Nacional de Químics per participar-hi i
realment ens sentim molt satisfets de poder aportar-hi els nostres contactes i els nostres coneixements per a una bona realització. Naturalment
aquest tipus de congressos són molt adients per als
que ens hem format en l’IQS, ja que de fet som per
antiguetat la primera Associació formada per enginyers químics a Espanya, i per tant ens sentim molt
satisfets de col·laborar-hi. Des del 1972 formem
part de la Federació Europea d’Enginyeria Química,
intentant participar en tot el que hem pogut, en els
actes i les manifestacions de l’EFCE (European Federation of Chemical Engineering).
¿Cuál es el papel de la Asociación dentro de la organización del congreso?
Jaime Árboles: Nosotros recibimos la invitación de
la Asociación Nacional de Químicos para participar en
este Congreso y realmente nos sentimos muy satisfechos de poder aportar nuestros contactos y nuestros
conocimientos para su buena realización. Naturalmente este tipo de eventos son muy afines a los que nos
hemos formado en el IQS, ya que de hecho somos por
antigüedad la primera Asociación formada por ingenieros químicos en España, y por tanto nos sentimos muy
satisfechos de colaborar. Formamos parte, desde
1972, de la Federación Europea de Ingeniería Química, intentando participar en todo lo que hemos podido,
en los actos y las manifestaciones de la EFCE (European Federation of Chemical Engineering).
EFCE
EFCE
Quins temes s’hi tractaran?
Rosa Nomen: És un congrés dels que podríem
anomenar generalistes, no és un congrés especialitzat, i funcionarà com un punt de trobada de tots
els professionals, tant investigadors de la indústria
com de la Universitat i de qualsevol àmbit que tingui a veure amb l’enginyeria química. Hi haurà temes
tan generals com enginyeria química i societat, d’interès divulgatiu, perquè l’enginyeria química té
una funció molt important a la nostra societat de
consum i del benestar, fins a temes molt més específics, com els de bioquímica. Tanmateix també
es tocaran aspectes molt importants actualment,
com ara seguretat, salut, medi ambient o desenvolupament sostenible.
Julià Sempere: M’agradaria afegir que es tractaran
unes qüestions que potser sorprendran una mica,
pel fet que no es coneix quina relació hi ha entre els
enginyers químics i la bioquímica, la tecnologia d’aliments o el desenvolupament de nous productes i
tecnologia. Però els professionals de l’IQS durant dècades han estat treballant en aquests camps, encara que es considerin molt novedosos dins de
l’enginyeria química.
¿Cuáles serán los temas que se tratarán?
Rosa Nomen: Es un congreso de los que podríamos llamar generalistas, no es un congreso especializado, y funcionará como un punto de encuentro de
todos los profesionales, tanto investigadores de la
industria como de la Universidad y de cualquier ámbito que abarque la ingeniería química. Habrá temas
tan generales como ingeniería química y sociedad,
de interés divulgativo, porque la ingeniería química
desempeña una función muy importante en nuestra
sociedad de consumo y del bienestar, hasta temas
mucho más específicos, como los de bioquímica. Sin
embargo se tocarán también aspectos muy importantes en la actualidad, como seguridad, salud, medio ambiente o desarrollo sostenible.
Julià Sempere: Me gustaría añadir que se tratarán
unas cuestiones que quizás sorprendan un poco, por
el hecho de que no se conoce qué relación existe
entre los ingenieros químicos y la bioquímica, la tecnología de alimentos o el desarrollo de nuevos productos y tecnología. Pero los profesionales de IQS
han estado durante décadas trabajando en estos
campos, aunque se consideren muy novedosos dentro de la ingeniería química.
Quants participants concorreran en aquest quart
congrés?
Rosa Nomen: Una estimació optimista és que s’arribarà a uns 800 participants. El primer congrés es
va fer a Itàlia i hi van assistir 800 professionals, el
segon va ser a França, on el nivell de participació va
ser més baix, prop dels 700, el tercer va ser a Alemanya i es va superar el nombre de 1.500, però la
indústria química alemanya és un altre món, és lògic
que allà s’hi aboquessin més professionals. Ara, tot
i que és la quarta edició, no s’ha de pensar en un
crescendo, però sí a mantenir les xifres de les dues
primeres edicions. Sigui com sigui cal veure com
respon la societat espanyola.
¿Cuántos participantes concurrirán a este cuarto
congreso?
Rosa Nomen: Una estimación optimista es que se
llegará a unos 800 participantes. El primer congreso
se realizó en Italia y asistieron 800 profesionales, el
segundo fue en Francia, donde el nivel de participación fue más bajo, cerca de los 700, el tercero fue en
Alemania y se superó el número de 1.500, pero la industria química alemana es otro mundo, es lógico
que allí se volcaran más profesionales. Ahora, aunque sea la cuarta edición, no hay que pensar en un
crescendo, pero sí en mantener las cifras de las dos
primeras ediciones. De todas formas hay que ver cómo responde la sociedad española.
Com influirà el congrés en el futur de l’enginyeria
química a Espanya i Catalunya?
Julià Sempere: Aquest tipus de congressos tan amplis, tan oberts, serveixen per prendre el pols de cap
a on van les diferents disciplines, en aquest cas l’enginyeria química i les seves diverses àrees. És un
lloc de trobada entre investigadors i indústria que pot
captar què s’està fent, fer una prospectiva tecnològica. De fet, aquesta és una de les finalitats i, encara
que puguem afirmar que hi hagi un gran progrés tecnològic, de segur que serà una gran plataforma per
tal que molts dels treballs d’investigació aconseguei-
¿Cómo influirá este congreso en el futuro de la ingeniería química en España y en Catalunya?
Julià Sempere: Este tipo de congresos tan amplios,
tan abiertos, sirve para tomar el pulso de hacia dónde
van las distintas disciplinas, en este caso la ingeniería química y sus distintas áreas. Es un lugar de encuentro entre investigadores e industria que puede
captar qué se está haciendo, hacer una prospectiva
tecnológica. De hecho, ésta es una de las finalidades
y, aunque no podamos afirmar que haya un gran avance tecnológico, seguro que será una gran plataforma
para que muchos de los trabajos de investigación
53
EFCE
54
EFCE
xin el seu desenvolupament industrial en poc temps.
D’altra banda, el congrés és un impuls per tal que
grups de diferents àmbits coneguin els treballs d’altres àrees properes: és interessant, perquè pot significar el començament de nous camins.
Rosa Nomen: En l’àmbit d’Espanya i Catalunya el
més important seran els contactes que es podran establir en aquest congrés. Serà una plataforma de
llançament per donar-se a conèixer, perquè se sàpiga el que s’està fent aquí.
Jaime Árboles: Jo destacaria el concepte de punt
de trobada i d’intercanvi d’experiències, entre investigadors universitaris i industrials.
consigan su desarrollo industrial en poco tiempo. Por
otra parte, el congreso es un impulso para que grupos
de distintos ámbitos conozcan los trabajos de otras
áreas cercanas: esto es interesante, porque puede
significar el comienzo de nuevos caminos.
Rosa Nomen: En el ámbito de España y Catalunya
lo más importante serán los contactos que se podrán
establecer en este congreso. Será una plataforma de
lanzamiento para darse a conocer, para que se sepa
qué es lo que se está haciendo aquí.
Jaime Árboles: Yo resaltaría el concepto de punto
de encuentro y de intercambio de experiencias, entre
investigadores universitarios e industriales.
Voldrien afegir-hi alguna cosa més?
Rosa Nomen: M’agradaria aclarir que, tot i que
formalment l’entitat organitzadora del congrés és
l’ANQUE, realment està fomentat, reconegut i volgut des de l’EFCE. Serà el punt de trobada de la
gent que és a la federació europea, que és l’associació de les associacions de tot Europa, no de la
Comunitat Europea, sinó d’Europa en el seu marc
més ampli.
Julià Sempere: L’objectiu de l’EFCE és, a més a
més, atraure tots els professionals de la indústria,
no només els acadèmics. I Granada és prou atractiva
perquè vinguin tant de la indústria d’altres països
com de la indústria espanyola.
Jaime Árboles: Vull ressaltar que tant per a la nostra
Associació com per als membres que la formen serà
molt important la col·laboració amb altres Institucions
amb les que ens uneixen interessos comuns. ❏
¿Quisieran agregar algo más?
Rosa Nomen: Me gustaría aclarar que, aunque formalmente la entidad organizadora del congreso es la
ANQUE, realmente está fomentado, reconocido y
querido desde la EFCE. Será el punto de encuentro
de la gente que está en la federación europea, que
es la asociación de las asociaciones de toda Europa,
no de la Comunidad Europea, sino de Europa en su
marco más amplio.
Julià Sempere: El objetivo de EFCE es, además,
atraer a todos los profesionales de la industria, no
sólo a los académicos. Y Granada es lo suficientemente atractiva para que vengan tanto de la industria
de otros países como de la industria española.
Jaime Árboles: Quiero resaltar que tanto para nuestra
Asociación como para los miembros que la componen
será muy importante la colaboración con otras Instituciones con las que nos unen intereses comunes. ❏
PREMIS P. SALVADOR GIL, S.I.
PREMIS P. SALVADOR GIL, S.I.
Establerts per l’acord de
l’Assemblea General
de l’Associació de Químics,
el dia 12 d’abril de 1959,
per enaltir la memòria del
P. Gil (Promoció 1919),
director de l’IQS (1934-1957),
i concedit als alumnes
que hagin realitzat el millor
Treball de Final de Carrera.
PREMIOS P. SALVADOR GIL, S.I.
PREMIOS P. SALVADOR GIL, S.I.
Establecidos por acuerdo de
la Asamblea General de la
Asociación de Químicos,
el día 12 de abril de 1959,
para enaltecer la memoria
del P. Gil (Promoción 1919),
director del IQS (1934-1957),
y concedidos a los alumnos
que hayan realizado el mejor
Trabajo de Fin de Carrera.
CRISTINA FLORS I SANTIAGO NONELL
CRISTINA FLORS Y SANTIAGO NONELL
En què consisteix el teu TFC?
Cristina Flors: En l’estudi de la interacció de la
llum amb les fenalenones, productes naturals dels
bananers. Se sospitava que l’acció que tenien és per
defensar-se d’agressions externes de microorganismes i que la llum actua en el procés d’inactivació
d’aquests microorganismes.
¿En qué consiste tu TFC?
Cristina Flors: En el estudio de la interacción de la
luz con las fenalenonas, productos naturales de las
bananeras. Se sospechaba que la acción que tienen
es defenderse de agresiones externas de microorganismos y que la luz actúa en el proceso de inactivación de esos microorganismos.
Quin ha estat l’objectiu de dur a terme aquest
TFC?
C. F.: Conèixer quin efecte exercia realment la llum
en els bananers és el tema general de la meva tesi.
El TFC és la primera part d’aquest treball i el seu
objectiu és estudiar els mecanismes fotofísics que
tenen lloc quan aquestes molècules absorbeixen la
llum. A la segona part, estudiaré la interacció entre
les fenalenones i altres biomolècules, com pot ser,
per exemple, l’ADN.
Santiago Nonell: Exacte, l’objectiu era conèixer les
característiques fotofísiques, perquè si s’entén el
mecanisme que pateixen els bananers en l’absorció
¿Cuál ha sido el objetivo de llevar a cabo este
TFC?
C. F.: Conocer qué efecto ejercía realmente la luz
en las bananeras es el tema general de mi tesis. El
TFC es la primera parte de este trabajo y su objetivo
es el estudio de los mecanismos foto-físicos que tienen lugar cuando estas moléculas absorben la luz.
En la segunda parte, estudiaré la interacción entre
las fenalenonas y otras biomoléculas, como puede
ser, por ejemplo, el ADN.
Santiago Nonell: Exacto, el objetivo era conocer las
características foto-físicas, porque al entender el mecanismo que sufren las bananeras en la absorción de
55
PREMIS P. SALVADOR GIL, S.I.
C RISTINA F LORS , LLICENCIADA PER L ’IQS EN L ’ ESPECIALI TAT DE Q UÍMICA O RGÀNICA , P ROMOCIÓ 2000, I GUARDO NADA AMB EL PREMI P. S ALVADOR G IL DEL DEPARTAMENT
DE Q UÍMICA F ÍSICA AMB UN TREBALL SOBRE CARACTERÍSTI QUES FOTOFÍSIQUES DE PRODUCTES NATURALS .
S ANTIAGO N ONELL , DIRECTOR DEL DEPARTAMENT DE
Q UÍMICA F ÍSICA I DIRECTOR DEL G RUP D ’E NGINYERIA
M OLECULAR , ÉS DOCTORAT PEL M AX -P LANCK -I NSTITUT FÜR
S TRAHLENCHEMIE (1988) I INVESTIGADOR POSTDOCTORAL
A L ’A RIZONA S TATE U NIVERSITY (1991) I A LA U NIVERSITY
OF C ALIFORNIA L OS A NGELES (UCLA) (1992). D ES DE
1994 ÉS PROFESSOR CATEDRÀTIC DE Q UÍMICA F ÍSICA . L ES
LLUM LÀSER PER INICIAR REACCIONS
C RISTINA F LORS , LICENCIADA POR EL IQS EN LA ESPECIA LIDAD DE Q UÍMICA O RGÁNICA , P ROMOCIÓN 2000, Y
GALARDONADA CON EL PREMIO P. S ALVADOR G IL DEL
DEPARTAMENTO DE Q UÍMICA F ÍSICA CON UN TRABAJO SOBRE
CARACTERÍSTICAS FOTOFÍSICAS DE PRODUCTOS NATURALES .
S ANTIAGO N ONELL , DIRECTOR DEL DEPARTAMENTO DE
Q UÍMICA F ÍSICA Y DIRECTOR DEL G RUPO DE I NGENIERÍA
M OLECULAR , ES DOCTORADO POR EL M AX -P LANCK -I NSTITUT
FÜR S TRAHLENCHEMIE (1988) E INVESTIGADOR POST - DOC TORAL EN LA A RIZONA S TATE U NIVERSITY (1991) Y EN LA
U NIVERSITY OF C ALIFORNIA L OS A NGELES (UCLA) (1992).
D ESDE 1994 ES PROFESOR CATEDRÁTICO DE Q UÍMICA
F ÍSICA . S US INVESTIGACIONES SE CENTRAN EN LA FOTOQUÍ MICA Y LAS INTERRELACIONES ENTRE LUZ , MOLÉCULAS Y
MATERIALES . U TILIZA LUZ LÁSER PARA INICIAR REACCIONES
QUÍMIQUES GENERANT ESPÈCIES REACTIVES I N ’ EXPLORA
QUÍMICAS GENERANDO ESPECIES REACTIVAS Y EXPLORA SU
L ’ APLICACIÓ A LA QUÍMICA , LA BIOLOGIA I LA MEDICINA .
APLICACIÓN EN LA QUÍMICA , LA BIOLOGÍA Y LA MEDICINA .
SEVES INVESTIGACIONS SE CENTREN EN LA FOTOQUÍMICA I
LES INTERRELACIONS ENTRE LLUM , MOLÈCULES I MATE RIALS.
56
PREMIOS P. SALVADOR GIL, S.I.
UTILITZA
de la llum és més fàcil
entendre la interacció i
la manera que tenen de
defensar-se. L’objectiu a
llarg termini és poder
aplicar els resultats a
pesticides fotoactius (són
més ecològics) i, per què
no, a fàrmacs per aplicar en teràpia fotodinàmica (teràpies contra el
càncer).
la luz es más fácil entender la interacción y la
manera que tienen de
defenderse. El objetivo a
largo plazo es poder aplicar los resultados a pesticidas foto-activos (son
más ecológicos) y, por
qué no, a fármacos para
aplicar en terapia foto-dinámica (terapias contra
el cáncer).
Què destacaries
d’aquest TFC?
C. F.: Hi havia molt
poca investigació sobre
aquesta qüestió i era un
tema que m’interessava.
Tampoc no n’havíem vist
gaire a la carrera, només
n’havíem tingut una assignatura i, com que
volia fer la tesi sobre
fotoquímica, ja vaig orientar el TFC cap a aquest
camp.
S. N.: Al laboratori de
fotoquímica hi ha un
grup que estudia les aplicacions biomèdiques de
¿Qué destacarías de
este TFC?
C. F.: Existía muy poca
investigación sobre esta
cuestión y era un tema
que me interesaba. Tampoco habíamos visto
demasiado durante la
carrera, sólo habíamos
tenido una asignatura y,
como quería hacer mi tesis sobre fotoquímica, ya
orienté mi TFC hacia ese
campo.
S. N.: Dentro del laboratorio de fotoquímica, existe un grupo que estudia
las aplicaciones biomédi-
PREMIS P. SALVADOR GIL, S.I.
PREMIOS P. SALVADOR GIL, S.I.
la llum, i fa uns anys vam trobar que Darwin mencionava unes plantes amb components fototòxics, així
que la història ja es remunta a 150 anys.
cas de la luz, y hace unos años encontramos que Darwin
hacia mención a unas plantas con componentes fototóxicos, así que la historia ya se remonta a 150 años.
Quina va ser la part més difícil del TFC?
C. F.: El més difícil ha estat aconseguir defensarme amb les tècniques. Fonamentalment he treballat
amb làser i amb espectroscòpia en estat estacionari. Per tal d’aconseguir fer servir bé el làser primer
t’havies d’equivocar moltes vegades. D’altra banda,
la teoria que hi ha al darrere no és gaire senzilla, tot
i que, com ja he dit abans, el Dr. Nonell ens havia
introduït en el tema a la carrera.
S. N.: La fotoquímica no es veu gaire a la carrera,
per la qual cosa els alumnes no solen optar per
aquesta especialitat, encara que, quan la coneixen,
solen descobrir un món emotiu i interessant. Estic
encantat amb l’elecció de la Cristina, a més a més,
ha treballat molt i molt bé.
¿Cuál fue la parte más difícil de tu TFC?
C. F.: Lo más difícil ha sido conseguir defenderme
con las técnicas. Fundamentalmente he trabajado con
láser y con espectroscopia en estado estacionario.
Para conseguir utilizar bien el láser primero tenías
que equivocarte muchas veces. Por otra parte, la teoría
que hay detrás no es muy sencilla, aunque, como ya
he dicho antes, el Dr. Nonell nos había introducido
en el tema durante la carrera.
S. N.: La fotoquímica es algo que no se ve demasiado durante la carrera, por lo que los alumnos no suelen optar por esta especialidad, aunque, cuando se
conoce, el alumno suele descubrir un mundo emotivo
e interesante. Yo estoy encantado con la elección de
Cristina, además, ha trabajado mucho y muy bien.
Què és el que et va agradar més del TFC?
C. F.: Una de les coses que m’han agradat més del
TFC és la barreja entre experiment i teoria. Hi ha hagut un bon balanç entre la teoria i l’experimentació.
S. N.: Quan entens la teoria és bonic dissenyar experiments per aconseguir el que necessites.
¿Qué es lo que más te gustó del TFC?
C. F.: Una de las cosas que más me ha gustado del
TFC es la mezcla entre experimento y teoría. Ha habido
un buen balance entre la teoría y la experimentación.
S. N.: Una vez entiendes la teoría es bonito diseñar
experimentos para conseguir lo que necesitas.
Us esperàveu el premi?
C. F.: Els premis mai no s’esperen i aquest especialment m’anima molt per continuar amb la tesi.
S. N.: A mi també m’ha fet molta il·lusió, perquè la
Cristina ha fet un treball molt creatiu. Hi ha posat
molta maduresa i no és normal tenir estudiants així.
A més a més, aquest últim any, tot i que hem estat
en obres al laboratori, hi ha hagut una atmosfera
molt constructiva i això motiva, fa que surtin bons
treballs. ❏
¿Os esperabais el premio?
C. F.: Los premios nunca se esperan y éste especialmente me anima mucho para continuar con la tesis.
S. N.: A mí también me ha hecho mucha ilusión,
porque Cristina ha realizado un trabajo muy creativo.
Le ha puesto mucha madurez y no es normal tener
estudiantes así. Además, este último año, a pesar
de estar en obras en el laboratorio, ha habido una atmósfera muy constructiva y eso motiva, hace que salgan buenos trabajos. ❏
57
35
ANIVERARIS DE PROMOCIONS
JOSEP MARIA ROMANÍ (PROMOCIÓN 1952)
El momento histórico que mejor recuerdas.
Probablemente la muerte de Franco. Siempre me
había preocupado cómo iba a resolverse la situación
en ese momento clave. Éramos muchos los que temíamos que como poco podrían producirse algaradas
callejeras; y una siempre posible vuelta a una confrontación armada. Por mi parte tenía cuidadosamente pensado un plan para salir de España y trabajar
temporalmente en el extranjero. La realidad fue muy
otra. El hecho me cogió en París. Mi primera preocupación fue procurar por todos los medios regresar inmediatamente a Barcelona, es decir justamente la
situación recíproca a la que había imaginado.
Por rara casualidad me tocó vivir un segundo hecho
histórico exactamente en el mismo lugar (ciudad, hotel e incluso habitación). Aunque en vivo y en directo
no podía tener ni idea de su trascendencia, me desperté el lunes 6 de mayo de 1968 viendo como los
estudiantes de la Sorbona empezaban a levantar
los adoquines de la plaza, ante la mirada neutra de
unos pocos gendarmes. De aquel pequeño grupo
arrancó nada menos que la revolución del 68 y todos
los grandes cambios que siguieron.
¿Y en el IQS?
Mi IQS de estudiante, al menos visto desde esta
distancia, carece de “hechos históricos”, lo cual se
me antoja como muy bueno. Hoy percibo nuestra vida de estudiantes en el IQS como algo luminoso y positivo: muy motivados por trabajar en serio a
dedicación plena, con pocas distracciones ajenas al
estudio. El no reconocimiento oficial de nuestra titulación por el gobierno español de entonces (aunque
sí y mucho por la industria española y por cada vez
más universidades extranjeras), hacía flotar en el
ambiente una motivación colectiva hacia la excelencia que se percibía en todo momento.
Los profesores que recuerdas con más cariño
El P. Salvador Gil, director humanísimo; profesor
sabio, siempre en busca de poner en claro relaciones entre conceptos, en contraposición a la memorística en uso; consejero y paño de lágrimas para
cada uno de nosotros, disponible a todas horas sin
limitación. Su empeño y clarividencia en motivar y
ayudar a obtener titulaciones de universidades oficiales a los que sentíamos una vocación docente,
fue en mi opinión el punto crítico clave de no retorno de toda la magnífica evolución del IQS en estos
últimos 50 años.
58
ANIVERSARIOS DE PROMOCIONES
El Dr. Pedro Ribosa, mi maestro, del que tuve el honor de ser auxiliar y luego adjunto durante bastantes
años. Ribosa representaba para mí el paradigma del
profesor que quería y sabía enseñar la realidad, no
sólo la teoría. Hombre a caballo entre la docencia
y la industria (era director técnico y socio de una
importante empresa de tensoactivos), sus enseñanzas, siempre perfectamente fundamentadas en lo
teórico, no se agotaban hasta habernos hecho ver su
aplicación a la realidad industrial. Su impronta me ha
marcado toda la vida: salvo una breve temporada de
dedicación total al mundo docente (dirección de la
Escuela de Organización Industrial, Madrid, 198891), toda mi vida profesional se ha desarrollado
siempre con un pie en la docencia y otro en la realidad empresarial. Incluso hoy día,en que me ha llegado la jubilación legal, sigo en activo coordinando un
grupo de investigación, por cierto, muy poco químico,
en el que intentamos llevar inmediatamente a la
práctica cualquier conocimiento teórico adquirido
que nos va pareciendo válido.
La asignatura más difícil
No es broma, lo digo completamente en serio. La
asignatura que más me costó, y que en aquel tiempo
era considerada una “María”, fue el inglés, en la que
obtuve la peor calificación de mi carrera.
¿Quién me hubiese dicho lo mucho que después
he tenido que luchar contra, –y acabar conviviendo
con–, ese idioma?
¿Qué música escuchabas?
En mi primera juventud mi ídolo musical era Wagner. Había llegado a asistir en el Liceo hasta a cuatro
representaciones consecutivas de mis óperas favoritas (Tristan y Walkyria). Poco después descubriría la
música sinfónica de Brahms, de la mano (de la batuta)
de Eduard Toldrà, que lo programaba con gran frecuencia. Finalmente llegué a la música de cámara,
–muy especialmente también la de Brahms, mi actual
preferida ya para los restos–, gracias a la que hoy es
mi mujer, la pianista Mary Ruiz-Casaux.
¿Recuerdas alguna anécdota curiosa en el IQS?
Citaré una anécdota pequeña pero bastante indicativa del carácter familiar en el que trabajábamos.
Hubo una gran nevada y alguien recordó una supuesta
“tradición” de los primeros tiempos del IQS: el primer
día que nieva, es fiesta. Se formó una comisión para
visitar al director, P. Salvador Gil.
Sonriendo, dijo recordar algo de eso y concedió
la fiesta. ❏
ANIVERARIS DE PROMOCIONS
ANIVERSARIOS DE PROMOCIONES
50 ANYS DE LA PROMOCIÓ 1952
50 AÑOS DE LA PROMOCIÓN 1952
No és fàcil resumir en unes poques línies tot el que
em ve al cap quan penso en els meus anys d’estudiant a l’IQS. Tot just la meva promoció ha fet el
cinquantè aniversari i, com a delegat d’aquesta promoció, m’han demanat que escrigui unes línies amb
els records i les experiències que tinc d’aquells anys
d’estudiant. Començo dient que va ser Lluís Condal
qui em va animar a estudiar Química, i també els
meus pares, que em van ajudar en tot.
Tinc un record molt especial de l’homenatge al Pare Vitoria, en el qual es van muntar uns estands, com
si es tractés d’una fira de mostres, al Col·legi Sant
Ignasi, perquè, a causa d’aquesta celebració, vaig
haver de substituir el Sr. Díaz al laboratori d’anàlisi
de 2n curs.
I parlant de professors, tinc un record especial del
Pare Gil, que, quan anaves a veure’l per consultar-li
quelcom, sempre et feia fer una “combustión orgánica”, és a dir, una cigarreta. I, també, del Sr. Gassiot,
que em va fer estimar la Cristal·lografia, que al
principi odiava.
Durant els estudis, les assignatures que em van
costar més van ser les Matemàtiques i la FísicoQuímica, de les quals vaig treure un aprovat justet.
Però, tot i que hi havia classes que em van costar de
superar, són moltes més les bones vivències, com
quan a les tardes, a les classes pràctiques al laboratori, fèiem, a dins d’una càpsula, una crema catalana estupenda, i és que passàvem molta fam, a la
pensió. També recordo el Sr. Muñoz, que quan tocava el timbre que marcava el final de la classe de Matemàtiques deixava caure el guix que tenia a les
mans immediatament, cosa que era un alleugeriment per a tots. ❏
No es fácil resumir en unas pocas líneas todo lo
que se me viene a la cabeza cuando pienso en mis
años de estudiante en el IQS. Mi promoción acaba de
celebrar el cincuenta aniversario y, como delegado de
esta promoción, me han pedido que escriba unas líneas con los recuerdos y las experiencias que tengo
de esos años de estudiante. Empiezo diciendo que
fue Lluís Condal quien me animó a estudiar Química,
y también mis padres, que me ayudaron en todo.
Tengo un recuerdo muy especial del homenaje al
Padre Vitoria, en el que se montaron unos stands, como
si tratara de una feria de muestras, en el Colegio San
Ignacio, porque, a causa de esa celebración, tuve
que sustituir al Sr. Díaz en el laboratorio de análisis
de 2º curso.
Y hablando de profesores, tengo un especial recuerdo del Padre Gil, quien, cuando ibas a verle para
consultarle algo, siempre te hacía hacer una “combustión orgánica”, es decir, un cigarrillo. Y, también, del
Sr. Gassiot, que me hizo amar la Cristalografía, que
al principio odiaba.
Durante los estudios, las asignaturas que me costaron más fueron las Matemáticas y la Físico-Química,
de las que saqué un aprobado justillo. Pero, aunque
había clases que me costaron superar, son muchas
más las buenas vivencias, como cuando por las
tardes, en las clases prácticas en el laboratorio,
hacíamos, dentro de una cápsula, una crema catalana
estupenda, y es que pasábamos mucha hambre, en
la pensión. También recuerdo al Sr. Muñoz, que
cuando tocaba el timbre que marcaba el final de la
clase de Matemáticas dejaba caer la tiza que tenía
en las manos inmediatamente, lo que era un alivio
para todos. ❏
Jaume Mestre Fontanet (Promoció 1952)
Jaume Mestre Fontanet (Promoción 1952)
35
59
Descargar