lA^EUDEL-MONTSERRATi

Aaxy
VIII.
D i s s a p t e , 2 8 d e Novemlpr'© d e
1885.
NÚ.XXX. 4 8 -
lA^EUDEL-MONTSERRATi
\f^i
¿m
IJ^Í
*tSi"
^^"^i
Jí^-ÍA
mr&i:
'KX*
^^:
^4^
"X»A-
síó ^pjs v^'
SITMÁMÁH f i f i i A I M CATAiiJMYA.
GRAVÍSSIMA SITÜACÍÓ.
En lo real siti del Pardo, á las nou horas del
matí del dia 25 de Novembre, morí D. Alfons
XII, rey constitucional d'Espanya, després de
deu anys de regnat, y ais vint y vuyt de sa edat,
dexant duas filias de son matrimoni ab D.''
Cristina d'Austria. Un bressol sobre un polvorí, es la herencia que dexa^l monarca que ha
baxat á la tomba sense poder merexer' lo títol
de Restaurador que sos entussiastas partidaris
al aclamarlo li otorgaren. Si bon desitx no li
manq^, ni'l temps ni la política espanyola li
han consentit altra cosa. Anhelava sens dupte
la pan y prosperitat de son pays, y aquesta justicia li fará l'Hisloria al estudiar son regnat ni
bórraseos ni fecundo. Dirigint al cel la nóstra
oració peí monarca difunt, devant de aquexa
lomba que s'obra en lo panteó del Escorial,
just es que pensem en la patria, altra volta posada en crítica y pavorosa situació. Y com no
rebem las inspiracions de cap deis partits militants, ni sentim mes apassionaments que'ls
del amor a l a veritat y á la justicia, ni tenim
mes compromís que'l del patriotisme, podem
parlar ab tota sinceritat, sense afectats circumloquis ni estudiadas reticencias, apuntant
«reument las reflexions que aquest fet d'alta
trascendencia nos inspira.
La situació causada per la mort de D. Alfons, es grave, gravíssima. La prematura mort
Qel monarca ha imposat un general silenci á
tota la nació; pero aqueix silenci de Novembre
*íe 1885 es mes imponent, direm en terme vul-
gar pero molt signiñcatiu, mes esborronador
que'l estrépitos brugit del Setembre de 1868.
Yaco que alashoras caygué'l trono, y que's
passava no sois á lo desconegut, sino a l o nou;
pero mes prenyada de conseqüencias es la testamentaría constitucional que dexa oberta D.
Alfons, que no pas la situació creada per la batalla de Alcolea y'l crit de ¡Abo.ix los Borbons!
que politicament constituhí á Espanya en nació veré nullius, en que fou possible assajar
totas las . evolucions parlamentarias, probar
tots los temperaments constitucionals y encendrer duas guerras civils á la vegada.
No per aquell proverbi histórich de que totas las minorías son borrascosas y funestas
s'ha de jutjar de la gravedat de la actual situació, perqué la minoría en sí no es res quan hi
ha prous elements per sostenir y avivar lo r e brot dinástich en qui te sas esperansas una
nació entera. Mes, ¿qué representa y qué implica la actual minoría ab sa correlativa regencia?
Sarcasmo de la sort ó justos judicis de Deu!
Los qui per la lógica de las cosas, y s'enten de
las cosas d'Espanya, se troban al peu de la
tomba de D. Alfons, encarregats de amparar
la sua filia y jurarla Reyna, son los monárquichs condicionáis, los dinástichs de última
hora, lo partit que, disputant lo poder ais conservadors, ha anat fent aproximacions á la
monarquía, sens rompre las intel-ligencias
mes ó menos lleals ab los partidaris d'una altra forma de gobern. La democracia, que havia
entrat á pactes ab la monarquía, recull la h e rencia deis conservadors, no per una crisis
parlamentaria, constitucionalment resolta, s|;
no per la mort del quefe Gonstitucional'^^ W
•
378
"
/
!
LA VEU DEL MONTSERRAT.
Estat que'ls dexa á las mans una noyeta de
cinch anys y una corona que ja la conexen
per lo que l'han feta rodolar.
Aquexa anomalía que la forsa deis acontexements ha fet lógica, es pe'l moment una garantía de la conservació del ordre, y no hem
de tardar en veure adoptada una política de
severa repressió per part deis qui han defensat
fins ara la llegitimitaf de certs drets de la personalitat humana. Que en las protestas de patriotisme que exos dias están fent los ói-guens
detots los partits monárquichs constitucionals
hi ha un gran fondo de sinceritat, no'nduptam,
puix que de vegadas la necessitat s'imposa de
tal manera ais homens, que'ls fa teñir felices
inconseqüencias, y'l que aliir estava á la saltadora de la ilegalitat, demá's pot trovar havent
de sostenii* y defensar la legajitat constituhida.
Per altra part los partits que aspiran á un
cambi radical en la manera de ser de la nació,
no están suficientment preparáis per una acció
inmediata, puix que si be molt temuda y pronosticada no's creya tan próxima la mort de D.
Alfons; y las veus de prudencia que corren en
distints camps, la anticipada desautorisació
que fan certs órguens en la prempsa de possibles.intentonas, proban que tothom se posa á
veure venir y que hem entrat en un período de
ansiosa expectativa, expectativa general que
participan tots los espanyols desde la desolada
viuda, la Reina Gobernadora, que porta en sas
entranyas un ser qual naxensa pot influhir
molt en la marxa de las cosas, fins al últim ciutadá que veu soptadament plantejada una situado complexa y dificilíssima.
«¡Quín conflicte! quín conflicte!» diuen que
foren casi las últimas paraulas que pronuncia
D. AlfonsXII. Ellas son realment la expressió de la situació present. No es una revolució;
es un conflicte; no es un cambi, es un conflicte. La Constitució vigent ha sortit al pas, com
un mestre de ceremonias, per dir lo que de
moment s'havia de fer; pero 1 conflicte subsisteix y s'anirá desenrotllant de dia en dia ab la
enconada Iluyta deis partits que per un moment se ha sossegat devant d'un cadáver. ¡Deu
sois sab lo que'ns aguarda en lo pervenir! EU
s'apiade de la nació espanyola en tan crítichs
moments, y'ns dongue á tots Uum per no errar y fortalesa per soportar totas las probas, y
per cumplir llealment tots los devers de bons
filis de una patria infortunada.
Los monárquichs al us d'ora diuen: lo Rey
ha mort, visca la Constitució. Nosaltres fiéis á
nostre dever y á nostre programa clamarém:
visca la Patria!
J . COLLELL, P B R E .
CARTA-ENCÍCLICA
DE NOSTRE SANTÍSSIM P A R E , PER DIVINA PROVIDENCIA
F'AF'A.
L L E Ó
321111.
DE LA CONSTITUCIÓ CRISTIANA DELS ESTATS.
Ais venerables Germans los Patriarcas,
Primáis,
Arguebisbes y Bisbes del mon católích en gracia y
común ió ab la Sede Apostólica
LLEÓ XIII PAPA.
Venerables Germans, salid y benedicció
apostólica.
Inmortal obra de Deu misericordiós, la Iglesia, encara que per si y per sa naturalesa mira á la salvació
de las ánimas y á lograr la eterna felicitat del cel, no
obstant en l'ordre temporal proporciona tantas y tan
grans ventatjas, que mes y majors no podria, si directa y principalinent fos instituhida per feria prosperitat
de aquesta vida terrena. En efecte, per tol allá hont la
Iglesia ha posat la sua planta, desseguit las cosas han
cambial d'aspecte, ó informa las coslums del poblé ab
virtuts abans desconegudas y per tant ab nova cultura,
de modo que'ls pobles que l'han ben rebuda, aventatjaren ais demés en mansuetut, en equitat y en gloriosas
empresas.
Pero ab lot agó es ja vella y estantissa la acusació
que's fa á la Iglesia de ser incompatible ab l'ordre civil, é incapás de portarli aquell benestar y aquella dignitat que de dret y per tendencia natural tota societat
ben constituhida reclama. Tothom sab que ja desde'l
principi de la Iglesia, per causa de semblant inicua opinió, foren perseguits los cristians y que se'ls solia fer
objecte d'odi y sospita, presentanllos com enemichs del
Imperi, ti'-ant tothom sobre d'ells la culpa deis mals
que afligían al Estat, quan era la justicia de Deu que
castigava ais culpables. Una calumnia tan atróg, ab
motiu ariná l'ingeni y afila la ploma de Sant Agustí,
qui principalment en la Ciutat de Deu, posa tan en
ciar la eficacia de la doctrina cristiana baix lo punt de
vista social, que's pot dir que no sois feu la defensa
deis cristians del seu temps, sino que triumfá per sempre,,.dels falsos calumniadors. No s'aquietá percó lá
funesta manía de moure semblants quexas é imputacións; y mollissims son los que han volgut buscar las
reglas del gobern civil fora deis principis proclamáis
per la Iglesia católica, venint al fi en nostres dias á
prevalexer y dominar casi per lot lo que'n diuhen dret
modern, com que fos una conquista de un sigle ja major d'edat, per los progressos de la Ilibertat alcansada.
Mes per las mollas probas que molls ja n'han felas,
s'ha ben vist que, per constituhir y regir los Estáis, no
s'ha Irobat millor sistema que'I que brota espontáneament de la doctrina del Evangeli. Judicam, per lo lant,
esser cosa de suprema importancia y molí propia del
Nostre aposlólich minisleri, confrontarlas modernas teorías políticas ab la doctrina cristiana; confianl axis que,
obrintse camí la veritat, se desvanexerán las causas
d'error y de dupte, de modo que sia fácil conexer las
principáis normas de conducta á las quals deu cadescú
obehir y alenirse.
No es difícil determinar quin seria l'aspecle y la organisació de una societat, enterament regida per los
principis cristians. L'home, per sa naturalesa, está ordenal á viure en societat civil; puix que no podent en
la soledat procurarse tot la necessari á lo vida y al
perfeccionament intel-lectual y moral, la Providencia
disposá que nasqués incHnat ^ ajuntarse y unirse a b
altres, sia en la societat doméstica, sia en la societat civil, única que pot procurarli tot lo que basta
perfectament á la vida. Y com per altra part no pot
subsistir societat alguna, si no hi ha qui presidesca á
tots los demos, movent á cada hu ab eficacia y unitat
de medis envers un fi comú; se'n s e g u é i s que á la
societat civil li es necessaria la autoritat que la r e g e s ca, la qual del mateix modo que la societat, se origina
de la naturalesa y per lo tant ve de Deu son autor. De
lo qual se'n despren que'l poder públich en si mateix
no pot derivar sino de Deu; puix sois Deu e s lo v e r duder y s u p r e m o Senyor de tolas las cosas, y á ell
deuhen estar subjectes tolas las criaturas y servirlo, de
manera que quaisevol que estiga investit de la soberanía, no d'altra part l'ha rebuda que de Deu, que es lo
soberá de tots. No hi ha poder sino de Deu. (1).
L'autoritat s o b e r a n a , per sí, no está de precis Hígada á ninguna forma de gobern especial; pot pendren
una ó altra, mentres sia apta á obrar lo públich benestar y utilitat. Pero'ls g o b e r n a n t s , en qualsevuíla organisació de la cosa pública, han de dirigir la vista al
Supremo Gobernador del mon, y proposársel com exemple y norma que seguir en la gobernació del E s t a t .
P u i x que, axis com en l'ordre de las cosas visibles
disposá Deu las causas secundarias, que revelessen en
certa manera la naturalesa y acció divina y fossen d e gudamenl coordinadas al fi últim de la creació, axis en
lo gobern civil volguó que hi b a g u e s u n poder s o b e r á ,
quals depositaris presentessen en sí com una imatge
de la potestat y de la providencia divina sobre'l llinatje h u m a . Per lo tant deu lo ¡mperi esser just, no com
d'amo, sino paternal; perqué la potestat que Deu e x e r ceix sobre'ls homens es justíssima y de paternal bondat
acompanyada; pergó s'ha de exercir lo poder á utilitat
deis súbdits, perqué la única rahó del poder del qui g o berna es la tutela del bé social. Ni de cap manera se pot
fer, que la civil autoritat sérvesca ais interessos de un
ó de pochs, havent s i g u t constituhida, com ho e s , pe'l
bé procomural de tots. Que si'ls gobernants se d e x e s sen portar á un injust domini, si manquessen per d u r e sa ó per orgull, si no miressen peí bó del poblé, sápigan que algún dia h a u r á n de dar compte á Deu tant mes
rigorosament quant mes h o n r e s fou son ministeri y mes
alt lo grau de dignitat que obtingueren. Los
poderosos
serán poderosament
castigáis
(2). E n tal modo, á la
preeminencia deis Soberans respondrá decorosa y e s pontánea la reverencia deis súbdits. P u i x que, una volta
pérsuadits que 1'autoritat deis gobernants ve de Deu,
compondrán que es deute de justicia obehir ais princeps, serlos obsequiosos y g u a r d a r l o s faeltat y a m o r ,
com de filis envers los seus propis p a r e s . Tot home á
ias altas potestats estiga suhjecte (3). Desobehir al p o der llegítim, sia quisvulla la persona que n'estiga investida, no es mes licitque l'oposarse á la voluntat divina,
é la qual qui resisteix se precipita á voluntaria perdid o . Qui resisteix á la potestat,
resisteix
á
l'ordenació divina, y aquells que hi resistexen
ells
matéxos
se guanyan la condemnació
(4). P e r lo tant, faltar á la
obediencia y per la violencia de las turbas moure sedició en l'Estat, es crim de lesa magestat, no sois h u m a na sino també divina.
(Continuará.)
(1)
(3)
(3)
(4)
Rom. XIII, 1.
Sap. VI. 7.
Rom. XIII, 1.
Ibid. V. 2.
kimí k traiiiGcló catata ñels Salís í§ Davil
SALM X L V .
T a m b é a p a r que's de un corista aquest Salm, puix
no seis se despren aixó del títol, mes Testil poétich ho
confirma. S e parla aquí d'un rey que's casa ab una filia d'un altre rey; y que aquell era Salomó, que prengué per esposa la filia del rey d'Egipte (ni. Reg. in. i.)
no'n podem dubtar; puix las qualitals que's mencionan
en lo Salm de c a p manera convenen á Micol, ni á Maa'ca, muUers de David (ii. Reg. ni. 3. 14.); ni á Jesabel
(ni. Reg. xvi. 31) esposa de Acab, ni lampoch á Alalia (iv. Reg. VIII. 25. 26.) que ho era de J o r a m .
E s aquesta poesía un epitalami en ocasió de las b o das de Salomó; aixó, no obstant, l'objecte del Salm no
es solament lo sabi flll de David, sino que principalment mira á Jesucríst Fill de Deu, de qui aquell fou
una figura. Y, en efecte; l'unió del Verb etern ab la
naturalesa h u m a n a y la de Jesucrist ab la Iglesiq, es
considerada per Sánl P a u y'ls Sanls Paresícóin lo m i s teri que representa mes perfectament lo sant m a t r i m o n i .
(Ad. E p h e s . V. 32.) Així es que lo dit apóstol sens titubejar aplica á J e s ú s (Ad heb. i. 8. 9.) las paraulps
d'aquest Salm.
TRADUCCIÓ.
a 1. Al Mestre deis Iliris deis filis de Coré,
instructiu cántich
d'amors.
b 2. Vessa en mon cor la paraula bona, cantaré jo
mos versos al rey. Ma llengua es testimoni d'un expert
escriba.
c 3. Lo mes hermas sou d' entre 'Is
filis
d'Adam;
derramada está la gracia en vostres llabis; per fó tos
ha benehit Deu
perpétuament.
d 4. Cenyiu vostra espasa al costal, oh valent, que
es vostre adorno y vostre
honor.
5.
Y ab vostre honor prospereu.
cavalqueu
sobre
la veritat, la clemencia y la justicia;
y us
ensenyará
cosas maravillosas
vostra dreta.
'
6. Agudas son las flelxas. Los pobles á tos peus
cauhen, quant en mitx hi ha enemichs del rey.
7. Vostre trono, oh Deu, es perpetuo y pera sempre
ceptre de rectitut es lo ceptre de vostre
regnat.
e 8. Amau la justicia y odiau la maldat: per ptí de
entre'ls companys á vos va ungir Deu, lo vostre Deu
ab oli de alegría.
9. Mirra, áloes y acassias son tas vestiduras.
Minnea't proporciona
mes alegría que'ls palaus de marfil.
f 10. Filias
de reys hi há entre las
preciosítats.
Col-locada está la reyna á ta ma dreta en or
d'Ofir.
g 11. Escolta, filia, y mira; aplica l'orella y olvida ton poblé y la casa de ton pare:
12.
Y ansiará'l
rey ta bellesa. Qu'es ton
Senyor;
per lo tant
adóral.
13. Ab regalos de la filia de Tiro, imploran ta gracia los richs del
poblé.
h 14. La filia del Rey es una gloria en lo interior;
de teixit d'or son sos
vestits.
(a) Titol.
(b) Exordi y dedicado.
(c) Descripció deis dots del rey: sa hermosura y la ' gracia que
té en lo parlar.
(d) Valor, virtut, victorias, perpetuitat de son regne.
(e) Protecció y benefici de Deu.
(f) En ocasió de cantar sa opulencia'1 poeta's dirigeix a l a
Reyna.
(g) y l'exhorta á amar al Rey.
(h) Descripció de la gloria de la Reyna tan en lo tráete intim,
com quant s'ha de exhibir püblicament.
15. Ab brodats es conduhida al Rey.
Donzellas
detrás de ella anirán y companyeras secas.
Las'han
Jet venir per tu.
16. Se't presentan ab alegría y goig: cenen al palau del Rey.
i 17. En lloch de tos pares hi haurá ios filis; los
farás princeps en iota la ierra.
j 18. Faré recordar ton nom de generado en generació, per aixó'ls pables t'alabarán sempre y perpetuament.
•>
17. Los farás princeps, lo verb hebreu te lo significat de posarás, aixó es, «farás que sian aclamáis princeps per lot lo mon.
ACLARACIONS.
IVEELENGIA.
1. Hiris, Iraducció de schochannim. La major part
deis intérpretes creuhen que's lo nom d'un instrument
musical.
2. Mos versos, l'hebreu diu mas obras, servintse de
un nom genérich.
4. Oh valent. L'original Guibbor, s'aplica solament
á personas y equival al grech Héroe.
5. Prosperen, cavalquen. Figura molt freqüenl en
hebreu, que equival á prosperament cavalquen. Lo verb
racab vol dir anar á caball (equitare).— Y'.us ensenyará, aixó es, y^us mostrará, us fará viurer.
'
6. Aquesf" verset es de difícil construccio. Belarmino y Vatablo ab la major part deis intérpretes creuhen
que s'ha d'enténdrer així: «Tas agudas fletxas cauhen
en mitx de tos enemichs; los pobles cauhen també á tos
peus.» Mes l'hipérbaton es molt violent y la puntuació
sembla que també s'hi oposa, per aixó l'hem traduhit
diferent, acoslantnos algún tant al P. Patrizzi. A tos
peus, l'hebreu di\i'. dessota teu.
7. Aquest verset y'l següent los aplica Sant Pau (Ad
Hebr. i. 8. 9.) á Jesucrist. Freqüentissim es entre'ls
Salms y'ls Profetas parlar de la figura y cambiar d'improvis dirigintse á la cosa figurada. Parlava aqui'l poeta ab Salomón, mes, presentantse aquest com la figura
del Messias, y volguent parlar del trono en lo qual Deu
constituhí á son pare David, prometentli que's perpetuaría en sa descendencia, 's dirigeix á Deu ó á Cristo, segons r Apóstol, y aferma que son trono es elern,
de lo qual se'n alegra. Lo verset 8, segons sembla, parla liíeraíment dé Salomón y espiriiualment de Jesu'crist, encara que alguns Sants Pares l'entenen de Jesús
fins en lo sentit literal. •
9. Minnea, nom propi de una regió de l'Arabia Felís molt abundant en sustancias aromáticas. La frase
hebrea es la segtient: «Mes qUe'ls palaus de marfil», que
en aquella regió n'hi havia molls, segons Diódoro Sículo (Biblioth. III. 47.) Minnea i'alegran; verb en lo
plural perqué la pronuncia 's pren de sos habitants.
l-O. Preciositais,' \o sen-tit esi «entre las cosas -preciosas que't rodejan hi ha filias de reys.»—Reina, així
hem traduhit lo nom schegal, que significa muHer.
11. Escolta...
mira. Aquest verset proba que la
Reyna no era de Israel sino extrangera.
12. Aquí, en sentit profétich se dirigeix lo Salmista
á l'Esposa de Jesucrist, ó sia l'Iglesia, passant també
de la figura á la cosa significada. La Vulgata, per donar á coneixer que aquí 's parla literalment de l'Iglesia
anyadeix: Quoniam ipse est Dominas Deus tuus.
13. Ab dons ó regalos de la filia de Tiro. Aixó
es, los poderosos y richs voldrán teñirte propicia y per
aixó 't farán regalos preciosos. Tiro 's. diu per antonomasia per quan los materials mes preciosos del Temple y del, Palau de Salomón vingüéren d'aquell lloch.
14. No sois es hermosa la Reyna quan se presenta
alpúblich, sino que tambó ho es dins de casa.
15. Las han fet venir, sobreentent á posta.
To.MÁs SucoNA, PBRE.
Seccíó Literaria.
i Qué de jorn l'he enamorada,
trista imatge del dolor !
tu, de tothom rebutjada,
temps ha que ets la despiadada
companya d'est pobre cor.
Quan ¡ ay ! tendré nii^, saUava,
del niu flayrós del bregol,
mon cor ton ull esguardava,
ta pupila s'hi esplayava.....
y ja may mes he anat sol.
En lo camí de ma vida
prompte una espina trobí;
¡ay! quán greu fou sa punyida!
la dolorosa ferida
sagna avuy tanl com ahí.
Jo he vist esclatarhi roses
en mon camí de dolors;
s'han marcit les mes hermoses
y'l vent de tardor confoses
se'n ha duyt fulles y flors.
He vist cares enciseres
que creguí miralls del cor
¡ m'han trahit, les mentideres !
creman encar les darreres
espumes de mon candor.
Davant ma vista esverada
han passat,! com un foll torb,
mil formes qne l'han burlada;
sois ta figura endolada
m'acompanya sens destorb.
Mes ta amargor y feresa
no don' ja á mon cor neguit;
fa tant temps que soch ta presa
que de ta cara l'aspresa
me sembla qne s'ha endolcit.
Ja no plor' ta companyía
y'l segueixo sens reeel;
puig ets, dolor, santa aymía
que m'omplas de poesía
y'm fas guaytar sempre'l cel.
N.
(i) Augura ais novells esposos una Ilarga descendencia.
(j) Y li profetisa l'eterna celebritat de son nom.
Maig 1884.
VERDAGÜER
CALLÍS.
Críica Belipss.
La Santa Sede ha donat tanta importancia á las mostras dé adhesió de tot l'Episcopat católich fetas ab motíu de la Carta de S. S. al Cardenal Guibert de París
sobre l'incidenl del Emm. Cardenal Pitra que, per ordre del Papa, se ha publicat en la Tipografía Vaticana
un volum que conté totas las Cartas enviadas pels Bisbes, classificadas per páysos. Com Apéndice, '1 Papa hi
ha fet anyadir la Carta de fervent adhesió y obediencia
qne en nom ele tola la Companyía de Jesús ha elevat
á Sa Sanledat lo Rvm. P . Vicari General del Instituí, Antoni Anderledy.
Los católichs del Norl de Fransa reunils á Lilla,
abans de cloure las sessions del Congrés presidit per
l'Arquebisbe de Cambrai, acordaren dirigir al Papa un
Missalge, del qual copiarém los següenls párrafos:
«Esta volta B. P. los católichs francesos, tenim una
rahó del tot especial per endressar á Vostra Beatilut
l'ardent expressió del nostre afecte y de la nostra profunda gralilut. Reunils l'enderaá mateix del dia en que
la Vostra infal-lible paraula promulga las lleys y las
condicions essencials de la civilisació cristiana, es un
deber y un goig per nosallres ser los pY-imers, encara
que'ls mes humiis de voslres filis, de fer echo á las
ensenyansas tan sabias y oportunas que Vos digneu
compartir al mon en exos lemps de tenebras, de confusió, de errors.
Si, Bealíssim Pare, en nom nostre, en unió ab tots
los fiéis de la provincia ecclesiástica de Cambrai y, nos
atrevim á dirho, en unió ab tots los católichs francesos,
nos adherim del ínlini de la nostra ánima, y ab tot lo
goig del noslre cor á tot quant enclou la Vostra Encíclica Immovtale Dei del !.•• de Novembre de 1885, y
perqué aquest acle de obediencia y de fé sia tan solemne y explícit com convé, en las graves circunstancias
en que's troba la societat humana y sobrelot la francesa, envers la qual Vostra Sanledat no cessa de mostrarse tan bondadós y afecluós, volem avuy fer, y servintnos de las propias páranlas vostras, una professió de
fe entera á tols los principis leórichs determináis per
Vostra Sanledat y al mateix temps una professió de
obediencia á tolas las normas prácticas que Nos haveu
trassat.»
Lo Gobern francés, per medi del general en quefe del
Cos expedicionari del Tonkin ha eonferit la condecoració de la Legió de Honor al capellá mililar De Boude
y á Sor María de la Creu (Laroche), Superiora de las
ambulencias á Haiphong. Lo decret fa constar que la
dislinció se'ls dona per serveys excepcionals.
Los Germans de las Escolas Cristianas han obtingut
á la Exposició de Nova-Orleans los matexos expléndils
••esullats que en la Exposició de Londres. Un Congrés
de pedagogía que se celebra en-aquells matexos dias de
la Exposició visita detingudament, ja en comissions ja
6n corporació, los treballs exposats'per las Escolas del
Eslat y pels parliculars. Lo congrés fou unánime en
•tonar la palma ais Germans. Lo Times Democrat,
Poch sospilós de afavorir ais católichs, deya: «La ins"talació deis Germans de las Escolas Cristianas fou la
»que mes admirado causa ais homens encarregals del
*sxámen. Tots se convenceren plenament de que, com
*Perfecció de treball, los Germans superavan de molí á
*lols los expositors.»
Lo tribuual ecclesiástich de Tarragona, especialment
depulat per la formació del procés de beatificació de la
V. Sor Filomena de Santa Coloma, mínima del convent
de Valls, ha eslat alguns dias á Barcelona per rebre
declaracions relativas á la matexa. Ab lo mateix objecte passá a la ciutal de Mataró.
Lo dia 21, morí á Roma lo Cardenal Antón Maria
Panebianco, del ordre de Menors Conventuals, á la edat
de 78 anys, virtuós y digne flil de Sanl Francesch, desde
que fou elevat ais honors de la Purpura, no dexá las
costums del claustre. Fou moJts anys Penilencier Major
de la S. R. Iglesia.
Uns Pares missioners de la Congregació del Esperit
Sanl y del SS. Cor de María eonlan del modo següent
una audiencia que'ls concedí te Emperalris de Alemanya:
«Nos trobavam en la sala de recepció quan comparegué S. M. en una poltrona ab rodas. Apesar de la
sua edat avansada y de la sua gran debilitat, TEfriperalris empenyá desseguit ab nosaltres viva conversación
mostrant gran interés per tot lo que's refereix á nostras
Missions. Alabé moltíssim lo nostre sanl ministeri,
dihent que un zel semblan no podia atribuhicse rae$
que á la gracia celestial, y's condolgué de la trista sort
deis missioners del Tonkin. Despedíiitse de nosallres la
Emperalris nos saluda ab estas bellas páranlas: Alahat
sia Jesucríst, á las quals nosaltres responguérem: Per
sempre, Amen.»
Un diari protestanl inglés, lo London and China,
Telegraph, en un arlicle titulát: Las missions católicas
á Xina, elogia l'qrganisació de aquestos en los varis
Vicariats aposlólichs y escriu: «Tot missioner católich,
que marxa cap á Xina, ja te la sua missió anlicipadament determinada. No es axis deis missioners protestanls: allá hont se Iroban ministres ingleses es segur
trobarnhi d'americans. En lo inmens y magnffich organisme que tan armónicament treballa baix l'impuls
del Valicá, no's perl ni una sola partícula de forsa.»
Escriu VUnivers que'ls treballs de la iglesia del Sant
Rosari de Lourdes van avansant de bo y millor. L09
capilells de las vuyl columnas que deuhen decorar la
falxada, representan los signes del Zodiach, per indicar
que en tot temps y eslacíó se ha de pregar. Ja están
esculturáis los quaranla cinch capitells per las pilastras
del interior de la Iglesia,
En lo convent de dominicos de Fiésole se ha trobat
una nova pintura al fresch de Fra Angélich. Lo diari
de Florencia «// Nuoco ossercatore» ne dona de la trobaila detalls importanls. Després que hagueren recobrat
lo convent de Fiésole, lo P. Massini, no trobanthi rastre de pinturas y sabent per las crónicas del convent
que n'hi havia de haver alguna represenlant Cristo
crucificat, obra del pinzell de Fra Angéücb, coménsá de
fer serias investigacíons, y al úllim, rascanl la paret de
la antiga sala de Capitol, que desde 1507 eslava dividida en dos, conegué que havia dat ab lo que buscava.
Ab grans precaucions ana trayent tolas las capas deis
emblanquinats successius, y al cap de deu mesos de
treball pacient ha conseguit tornar á la llum un quadro
de Fra Angélich magníficamenl conservat.
l^A
V i:JU
MJMJUÍU
Pi I iiii'ii •'
Dlfitari leí Priflclpal
Lo número exlraordinari del BotUeli Oficial de la Diócessis de Vich, publicat lo dia 26, inserta la següent Circular:
«Per la Subsecretaría del Ministeri de Gracia y Justicia,
se ha trames á nostre dignissim Prelat, un telegrama participanlli la mort de S. M. lo Rey D. Alfons XII (q. d. s. g. g.)
En.sa virtuty sens perjudici de las demés deraostracions
de dol que en temps oportú acordarém, encarregam ais SS.
Párrocos y Ecónomos de la Diócessis que, luego de rebuda
la present, ordenen se fassen en sas respectivas iglesias los
tochs de difunts, acosturaals en tais cassos.
Vich, 26 de Novembre de 1885.—Jaume Serra y Jordt,
Vic. Gen. Gob.»
En esta ciutat se feu lo toch de mors á la larde del dia 26.
Al malí, quan reunidas las autoritats civil, militar y judicial
en la Catedral, anava á coraensar l'Ofici de pregarlas per la
salut del rey, se rebé la noticia de la sua mort. Tols los conóurrehts se quedaren á oir la Gonvehtual.
—Bonas noticias son las que tenim del viatje y estancia á
Roma de nostre Excm. Prelat y demés personas que l'acompanyan.. A mes de la audiencia especial que'l Papa dona á
tots los Bisbes que van k fer la visita ad limina per presentar
la relació del eslat del Bisbat, logra lo Sr. Morgades una audiencia especial per los que l'han acompanyat á Roma, de la
•qual se'n dona compte en lo següent telegrama del Diario
de Barcelona de ahir, edieíó de la tarde:
tRoma, dijous, 26 novembre (2-20 tarde). Lo Papa ha
rebut al Sr. Bisbe de Vich y ais peregrins. Al inspirat discurs que ha pronunciat lo Sr. Bisbe, lo Papa ha cx)ntextat
lamentan! la mort de S. M. lo Rey D. Alfons XII, quals
qualitats ha elogiat; ha dít que pregaba por la felicital d'Espanya, y ha dirigit luego carinyosas frases ais peregrins, á
qui ha manifestal que abriga grans esperansas mescladas ab
lo dolor y l'infortuni de la patria.»
Avuy regularment haurá raarxat de Roma lo Sr. Bisbe,
visílant la Santa Casa de Loreto ans de regressar á sa amada
diócessis, que en esperit l'ha acompanyat en son viatje á la
Ciutat Eterna. Á mes del Ecónomo de la parroquia de lá Catedral, acompanyan á S. E. los arxiprestes de Manresa v
Calaf. .
—Dintre poch, si no sobrevé cap destorb, tindrem lasalisfacció de veure entre nosaltres al estimadigsím bisbe de Segorbe, Il-lm. Dr. D. Francescli Aguilar y Serrat, anlich
professor de nostre Seminari. Lo dia de la Inmaculada Concepció pensa celebrar de pontifical en la iglesia de Maullen
sa vila natal, y'ls manlleuenchs se preparan per demostrar
son amor á son sabi y virluós compatrici que no oblida may
que en aquella industriosa vila passá sa infancia y part de sa
joventut essent modelo de obrers, com després lia sigut modelo de bisbes.
—Aquesta nit dona una sessió en lo Cfrcol Lilerari lo Sr.
D. Joaquim de Abadal per explicar lo fenómeno de la pluja
d'estrellas que ahir excita tant la curiositat de la gent, y dona
llóch ais consabuts vulgars comentaris.
-7-En la parroquial iglesia del Carme, lo dimecres vinent,
se farán los funerals en sufragi de Sor Maria deis Dolors
Serra y Colomines, germana de la Caritat que á la flor de la
edat mor! lo dia 21 en l'hospital de Murcia, al qual havia
arribat poclis dias feya, procedent del Hospital de Vich. Sas
virtáis y bonas qualitats de filia de Sant Vioens que la feyan
:,riii
I 'ü
ser molt estimada deis raalalls y de sas germanas de religió,
haurán tingut ja la recompensa en lo cel.
—Lo numero considerable de acreditats molins de xocolate
d' esta ciutat acaba de aumentarse ab un estabiiment industrial qne es sens dupte de lo millor que poí presentai"se en sa
classe. La nova fábrica moguda ab vapor y montada á 1' altura deis avensos de la actual maquinaria, que ocupa un graa
espay del carrer de Saot'Just, áevant del Seminari, honra
á son duenj« loSr. D.-Joan Arumí que ha sabut axampiar
lo mercal de aquest exquisit article que en Vich se ha fabricat sempre excel-lent.
Dita fábrica fou solemnement benehida peí Sr. Bisbe, lo
dia 2 deis corrents, posantse inmediatament á funcionar totas
las máquinas, desde la que tria y neteja 'I cacao flns á la que
dexa arregladas y enmonlladas las rejolas de xocolate, essent
tots los aparatos delingudament inspeccionáis per lo Excm,
Sr. Morgades y demés personas convidadas. Ab tan plausible
motiu lo Sr. Arumi feu una cuyta especial per regalar ais que
assistiren á la benedicció y á tots los albergats deis diversos
eslabliments de beneficencia de la ciutat.
Ais que suposan que decau lo moviment industrial de Vicli
los recomanem visiten la fábrica del Sr. Aruml y la fundició
de ferro deis SS. Prats que acaba de ser extraordinariament
minorada, comündrém lo gust de manifestar un altre dia.,
—Ahir no pogué teñir lloch la Junta General que debia
celebrar la Proleclora Vicense per no haberse reunit majoría absoluta de socis, com prevé 'I Reglament perqué los
acorts sian válidos. Demá, diamenge, á las 6 y mitja se
reunirá la de segona convocatoria, y com tal vegada alguns
socis no assistiren á la primera per no haver tingut coneixement de ella per causas independents de la voluntat de la
Junta Administrativa, se'ns prega que ho fera püblich á fi de
que arribi á conexement de tots los socis. Lo principal objecte de aquesta Junta General es la reforma del Reglament.
La reunió se tindrá en lo Saló de la Columna de las Casas
Consistorials.
—Hem rebut im exemplar de la traducció italiana de
L' Atlántida, felá per lo escriptor italiá originan de Catalunya D. Lluis Suñer. Es una versió esmeradissima y fiel del
poema de Mossen Verdaguer. Se din també que va á publicarse, si no s'ha publicat ja, la traducció al alemany,
felá per un alumno de la Universitat de Berlin, Eberard
Voghel.
Está al raaleix temps molt avansada la impressió de la segona edició de la traducció francesa en vers del lletrat rossellonés D. Aguslí Pepratx. Mentres d'una de las traduccions
francesas se'n fa ja segona edició, voldriam saber quants
exemplars s'han despatxat de la magnífica traducció castellana del Sr. Diaz Carmona.
—Diu Z'Ar/ del Pagés:
«Lo distingit advocat don Victoria Santamaría, resident al
Vendrell, ha redaclat usa fórmula d'escriptura que's facilita
impresa ais culliters y c>omerciants, pera la celebrado de
contractes de compra-venda de vi.
Dita fórmula d'escriptura te uns espays sense omplir, en
los quals se consignan los noms, professions, domicili y demés circunstancias deis conlractants, aixís com las cláusulas
especiáis que s'acostuma consignar en aquesta classe de contractes, atesa sa naturalesa; de lo qual resulta una gran ventatja pera'ls otorgants, puig poden contractar facilment sense
necessital de valdres de Jurispérits ni Notaris que á vegadas
es difícil trobar en lo lloch y ab la promptitut que requereix
la índole de las tranzaccions.
'
383
LA V E Ü D E L MONTSERRAT.
La fórmula ideada per lo senyor Santamaría ve á salisfer
una gran necessitat en las comarcas vinícolas, en quant ha
d'afavorir necessariamenl la compra-venda de! vi, sustituliint
los pactes verbals ó incomplerts que aclualment son niu de
plets y discordias, per contractes extesos enjegal forma y ab
la clarelal y precisió desitgables.»
=rLo Dr. Llansó, especialista en las enfermetats del ventrell, y baix qual tractaraent, únicli y exclusiu, s'obtenen
assombrosos resultáis, ha obert sa consulta en Barcelona,
carrer Ampie, núm. 54,-1 .*•• Lo sens níimero de curacions
portadas á cap ab felís éxil, y la opinió que la prempsa de
tota Espanya ha donat respecte lo sistema curatiu y especial
del Dr. Llansó, es- una verdadera garantía pera las personas
que pateixen de dita enfermetat, la que veurian desapareixer
en breus dias.
ESCANDALL DEL MERCAT DE VJCH.
(D¿a 28 de Novembre
Xexa. . .
Formen t.
Mestall. .
Ségol. . .
Ordi. . . .
Gibada. .
Espelta. .
de
1885.)
Qaartera. Hectólitre.
Qoartera. Hectóiítre.
l^tiis. os. Ptas. es.
Ptas. es. Ptas. es.
13'50
12'50
lO'oÜ
9'50
7'50
6' »
5' »
18'99.
17'58.
14'75.
13'35.
10'54.
8'44.
7'04.
üliitdemoi'o.
Mili
Fajol. . . .
Fabas. . . .
Llegiim. . .
Fasols.. . .
Ciurons.. .
9' »
10' »
10' »
9'50
II'ÓO
18' »
18' »
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
12'64
]4'05
14-05
13'35
]6'I5.
25'33
25'33
Corren taeral.
NACIONAL.
Relirat al Pardo, feya alguns dias, lo rey D. Alfons, convalesoent en apariencia de sa malaltia y disposanlse á fer un
«atge á Andalusía en busca de miilor clima, lo sorprengué
la mort lo dia 2S, no adonantse ningü de la gravedat lins
poch abans. Impotents foren los auxilis de la ciencia, reu^
nintse molls meljes en la Real Cambra sois per fer constar
que tot estaba ja llest, y ab prou feynas arriba á temps lo
Cardenal Benavides per administrarli la Exlrema-Unció sub
conditíom,
... ,..,
, ,
A las primeras noticias del succés, dona las primeras senyals de pánich la Bolsa saltan! á la baixa sel enters tot d'un
pl^al, y la curiosilat y ansietat pública se dirigiren principalmenl á veure quina solució de primera intenció tindria lo
conflicle ocasional per la mort del monarca.
Segons sembla, á previsió de lo que podría succehir, lo
senyor Cánovas havia ja lingut lo diumenge passal unaentre>íisla ab lo senyor Sagasta y'l general Martínez Campos; de
tots modos, lo que succelií fou que inmedialament després de
•a mort del rey, lopresídent del Consell de Ministres prengué'l jurament á la Reyna, que en virlut del arl. 67 de la
Conslitució actual quedava de fet regenta del Regne, y desseguil presenta la dimissió de ^ tot loMínisleri. Donya María
Cristina conlextá que en aquelis raoments de dolor no eslava
per pendre una resolució y suplica que continúes en lo poder lo Sr. Cánovas ab lols sos oompanys, 0O8 á haver pres
«na determinación Aquesta se inclina molí promple á la part
«el fusíonisme, quals prohoms, desde las primeras noticias
de la gravedat de D. Alfons, comensaren á reunirse á casa
"61 Sr. Sagasta, y felá la explorado de •volantats y presos los
primers acorls de sostenir concordes la legalilat actual, se
combina ja la candidatura que's presentaría á la Reyna Gobernadora en cas de que realmenl fos crídat lo Sr. Sagasta
al poder.
Axis ha estat, y'ls despaigs telegráfichs de avuy nos donan
per conslíluhit lo minísteri en la fprma següent:
Presidencia, Sagasta; Eslal, Moret; Gracia y Justicia,
Alonso Martínez; Guerra, Jovellar; Hisenda, Camacho; Gobernació, González (D. Venanci); Marina, Beranger; Foment. Montero Ríos; y Ullramar, Gamazo.
De lo primer que s'ha parlat ha siguí de sostenir l'ordre
á tot trance, y percó s'han despalxal ordres a lols los distríctes mílítars, y s'ha publicat ja Testal de guerra. Las noticias
de totas las provincias son deque regna la major tranquilítat
en tola la Península, per mes que, comes natural en situacíogs consemblants, corren rumors d'alarma en algunas provincias.
Los monárquichs diuhen que van á formar una concentració de forsas per resistir á tola tentativa republicana; y
persa partios republicans diuhen que també 'sconcentran y
s'esborran difereneias, regoneixent lols la quefalura den Caslelar. De manera que la nota política del día á Espanya, es
de concenlracíó. Lo temps nos ha de dír si durará gayre.
Lo cadáver de D. Alfons fou lo divendres trasladat á Madril, y demá diumenge será portal al panleó del Escorial. Se
diu qne, seguínl las coslums d'Auslría, la Reyna que volgué
amortallarlo, l'acompanyará fins á rúltima morada^ com ho
feu desde'l Pardo á Madril. Las potencias envían embaxadors
extraordinarís per lo enterro y funerals.
Al mateix día, ó á la vigilia de la mort de D. Alfons se
firmá'l protocol del arreglo de la qüesiió de las Carolinas en
conformítal al molu-proprio de Sa Sanledal, qual medíació
ha donat aquest bon resultal, fent regonexer la soberanía de
Espanya sobre l'arxípélach.
Sobre las concessions que fa Espanya á Alemanya, y que
ara .sembla las demana lambe l'Inglaterra, no S'ha dit encara lerminanlment en que consistexen.
La selmana enlranl se reunirán las Corts que no farán
mes que rebre'l jurament de la Reyaa Gobernadora, votar
algunas autorisacíons y serán disoltas desseguída.
Tarletats.
' OBSERVACIÓN^ PRÁCTICAS
DE ASTRONOMÍA Y DE METEOROLOGÍA.
PRONOSTICHS GENERALS
observáis deis fenómens nalurals y aplicables
á tot l'any.
PRONOSTICHS OBSERVATS PELS NÚVOLS.
Quan los núvols numerosos y molí eslesos^ ó be molí plens
y. negres s'enxiqueixen, se fan en menor número, mes
blancbs, mes prims y Iransparenls, llavors podem esperar un
temps bo.
També hem de pressagiar lo mateix senlít quan los núvols
son pelils, arrodonits y d'un color de plom.
S'anuncia una próxima pluja per lo temps nuvoiós, lo cel
cubert, quan lo sol y'ls astres están del tot lapats; y quan
menos claror hi haje mes próxima y abundant es la pitya.
384
LA. VEU DEL MONTSERRAT.
També s'anuncia per los petits nüvols que van creixent
cada volta mes y's tornan mes espessos y numerosos.
Los nüvols blanquinosos, encaballats l'un sobre l'altre,
formant torres, campanars, campanas y altres figuras, *quan
van tallats per núvols negras ó bruns, pressagian també la
pluja.
".
. Támbela anuncian:
Los núvols petits que's detenen en la cima de las montanyas ó sobréis buscos.
Los núvols negres que surten aquí y allá en las vetllas
completament serenas.
Los núvols negres ó grises que's veueu al entorn del sol
ó al entorn de.la lluna.
Los núvols que surten y's fonen rapidament y, van seguits
d'altres que desapareixen també aviat.
En tots aquestos cassos la pluja es mes segura y mes próxima quan lo vent bufa del Mitj-diaó de Ponent y entie
aquestos dos punts y los núvols son baxos.
Quan lo temps es sech y apareixen núvols molt alts, mes ó
menos ríatllats y clars, lleugers y blanquinosos ploui^ probablement dinlre un ó dos dias.
Quan se veuen á gran alsaria núvols lleugers, de forma
semblan! á la llana cardada y que venen de Llevant, es probable que dintre (¡uatre dias ploga.
Los núvols grossos que s'acostan poch á poch de duas
parts diferentas anuncian regularraent latempestat.
Moltas vegadas quan un ven que per l'horisó puja uu nüvol que s'axeca contra'1 vent ó de la part oposada al vent, lo
vent cambia y bufa moltas vegadas del punt d'hont ha sortit
lo núvol.
Quan tot lo cel está cubert per igual, si'l costal oposat al
vent s'aserena no tardará'1 vent á bufar d'aquest costal.
Si l'ayre pert sa transparencia, lo cel de mica en mica's
va enfosquint y'l Sol y la Lluna semblan perdre son brill,
acostuma venir pluja de gran durada.
Si al mitj dia comensa á ploure, ab gran vent dugas ó tres
horas, si'l vent acaba y continua la pinja podeni pensar que
quan menos plourá deu horas, fins y á tant que un violent
venldel Nort arrebassi'ls nüvols.
Raras voltas las plujas duran mes de dotze horas seguidas;
de manera que sois acoslumem á veuro aquest fenómeno ima
ó dos vegadas al any.
PRONÓSTICHS
DIVERSOS.
PRONÓSTICHS OBSERVATS DE LAS PLÜJAS.
Los llampechs que crenan peí' l'liorizó al capvespre, sens
qiie'ls nüvols coi-rin peí cel, no anant acompanyats de trons,
no deteririinan may la tempestat.
Los llampechs que surten deis núvols, anuncian la próximitat de la tempesta, sobre tot si'l vent porta cap á vosaltres
IQS núvols.
Los trons que retrunyen al lluny, anuncian una tempestat
próxima, sobrelot si "I vent Mensa cap á vosaltres los núvols.
Casi sempre las tempestáis portan mal temps, fi-escor y humitat y vent del Milj-dia ó de Ponent.
L'arcli de Sant Martí al dematí ó al vespre nos pressagia
pluja.
L'arch de Sant Martí, quan apareix á la part de Llevant y
á milja tarde anuncia bon temps.
Si'ls nüvols se detenen en la carena de las montanyas ó en
los boscos, generalment tindrem mal temps: en istiu molt
sech y en hivern freís molí vius.
La gelada del venido Llevant porta un fret que dura molt.
Los parelis y las auroras boreals prometen grans freís.
Quan al lluny, á una distancia de duas ó tres horas, sentim lo só de las campanas, los crits deis animáis ó altres sorolls, produhils al Mitj-dia ó á Ponent ó al Sndoest la pluja
no acostuma á ser lluny. Si los sorolls provenen de Llevant
ó del Nort tindrem bon lemps.
Los rius que s'estenen mes que de comú en tal estació,
anuncian que dintre pocas setmanas tindrem abundantissimas plujas.
Al revés quan los rius baixan son nivell després de grans
plujas, esperarém un temps sech.
Podem crem-es^n nn temps sech quan las sais, las fustas
pintadas ó barnissadas; l'escorsa deis arbres, las pedras, etc.,
soQ sechsal locarlas.
Si després de grans plujas las pedras, las fustas, etc., permaneixen húmidas per poch temps, també podem esperar
sequedal.
També n'esperarém:
Quan las cordas de guitarra y violí que son fetas de tripa
se posarán tivantas.
Quan desapareixen los dolors de cor y los reumálichs.
Quan las portas deis armaris que costavan d'obrir s'obren
ab facililat.
Podem pressagiar humilats:
Quan la sal d'amanir s'humiteja y fon.
Quan las fustas barnissadas, lo márbre, los vidres, las
pinturas, etc., se cnbreixen d'aygua.
Quan los dolors reumálichs y del cor son mes vius y
Quan la térra, y sobre tot, los terrenos humits y pantanosos, las comunas, lc« femers, etc., Ilensan mes fetorque
d'ordinari.
l a pliija que ve tot de cop, habentse cubeft lo cel ab poch
lemps, no acostuma á ser de diiriada.
Impremptíde R. Anglada.—1886.
PRONÓSTICHS OBSERVÁIS DE LA BOYRA.
La boyra que s'aixeca al dematí en los terrenos baixos y's
fon tot seguit, escampantse per la Ierra, fenómeno que'n
dihem caure la boyra, nos anuncia nn bon temps.
La boyra que apareix aferrada á la térra y sepai-ada del
cel y la que s'acosta á la Ierra y baixa també anuncian bon
dia.
La boyra que puja enlayre separanlse de la Ierra, moltas
vegadas va seguida ó d'un dia nüvulós ó de pluja, sobre tot
en la primavera y en la tardor.
Tres boyras fan una pluja se diu: moltas vegadas duas y
també una sola la determinan.
Quan la boyra se posa á las cimas de las montanyas y en
los boscos, ó queda suspesa demunt d'ells, podrém creure
que avans de tres dias tindrem pluja.
Si després de una pluja poch abundant se veu una boyra,
parescuda al fum sortit de la térra, proropte tindrem molla
aygua.
PRONÓSTICHS ORSERVATS DE LA ROSADA.
Quan no's forma gens de rosada, y quan se fon ó seca á
lamatinada, ó quan aquell es molt abundant, debem creure
que tindrem un dia nuvulós y que la pluja's determinará
avans de dos ó fres dias.
Podem predir un dia hermós, quan la rosada es regular y
permaneix per Ilarchs temps sobre l'herba encare que fasse
sol.