LEGISLÜCiO social

AÑO I
MIÉRCOLES 26 NOVIEMBRE 1 9 3 0
EL DIA DE IGUALADA
B e d M ^ y Administración
RuaUa San Isidro, 41. - Teléfono 3S
DIARIO
PRBCIOSt
POLÍTICO
igualada, «'50 ptas. al mes
Resto de Bspaña, 3 pesetas
Número suelto 10 cts. Atrasado SO cts.
S* adadten eiqaefas haita la* cinco de la tarde
ULTIMA HORA
De Barceiona
TOMA D E POSEvSION
D E UNOvS CARGOS
Mañana a las diez de la mañana,
tomará posesión de su cargo el nuevo Gobernador Civil, señor Márquez Caballero, y a las once el general Despujol se posesionará en el
mando de la región.
EL I N F A N T E DON CARLOS
El Infante don Carlos ha estado
en cl Ayuntamiento para despedirse de la municipalidad de Barcelona, siendo recibido por el Alcalde
y gran número de concejales.
Entre el Infante don Carlos y el
Alcalde .se han cruzado palabras de
afecto.
Asimismo el Infante don Carlos
se ha despedido de muchísimas de
sus amistades.
D E UNO.S RUMORES
El Gobernador ba manifestado
que ignoraba los rumores que corren acerca de la dimisión del Jefe
Superior de Policía.
EN LIBERTAD
Han sido puestos en libertad 15
de los que quedaban detenidos durante las pasadas huelgas.
V I S T A D E U N A CAUSA
En la Audiencia se ha visto una
causa contra Ginés Pérez, quien estando desfdando las tropas frente a
Capitanía General y encontrándose
Primo de Ribera en el balcón, profirió contra éste palabras ofensivas.
El fiscal en vista de las pruebas
practicada.-i ha retirado la acusación.
L A CONSTRUCCIÓN
DE U N PESEBRE
La Junta de Museos ha acordado
construir y exhibir un pesebre compuesto con figuras del célebre imaginero catalán Ramón Amadeu.
El objeto de la construcción de
dicho pesebre es para recaudar fondos para adquisiones destinadas a
las colecciones de los Museos.
INCIDENTE EN EL MATCH
UZCUDUM-CARNERA
Parece ser que ha /surgido un incidente en el match de boxeo Uzcudum-Carnera, ya que Uzcudum
quiere que sea la Federación Española la que designe el arbitro.
Camera entiende que en este caso serían dos los arbitros españoles
con uno italiano quienes arbitrarían el match y él a su vez quiere
que haya uno neutral, el cual podría nombrar la Federación Internacional de Boxeo.
EL CONFLICTO D E
ARTES GRÁFICAS
Los tipógrafos han tenido ima
reunión, acordando persistir en la
huelga en la forma planteada, eso
es, no yendo a trabajar en late casas
donde no han sido aceptadas sus
bases y trabajando en las que han
dado ya su conformidad.
Durante dicha reunión se ha presentado una proposición para ir a
lá huelga genéráfdel ramo lo que
no ha sido aceptado.
LEGISLÜCiO social
Si contràriament a ço que diucn tots els catedràtics
d'Història d'Bspanya poguéssim desfer l'erro de nostra segona ensenyança, a Irecomenar aquells s'estudií
l'Història, atenent-se solament a sa part antiga i gairebé sense importància, deixant en el buit més espantós
la part moderna, millor dit, la contemporània, no passaria l'espectacle que és avui lan freqüent, de trobar
joves que coneixen a la perfecció les querrcs
"médicas", "púnicas", els triumvirats, que Bavila fou devorat per un os a l'anar de cacera, etc., i ignoren del tot
les lluites carlistes, el regnat d'Amadeu, ço que fou la
Regència o el regnat d'Alfons XII. I no parlem dels
temps més moderns, car tots, quasi tots ignoren qtdn
era el Gabinet anterior al dictatorial d'Un Primo de
Rivera, i no sabrien dir-nos amb .seguretat qui fou
l'Uduard Dato o bé l'Antoni
Maura.
Si fos així. seria inútil el present article.
Ul principi llençat per la Joventut
IJbcral-conser-aadora de Madrid, cn el seu manifest, quan diu:
"Continuar la tríulició del partit mitjançant una legislació encaminada a resoldre cl problema social, fomentant l'assegurança, l'estalvi i el retir obrer", està uuissa
lligat amb l'Història de nostra Pàtria per comentar-ho,
si agüella fos prou coneguda.
Un breu repàs dels darrers Ministeris,
confrontant amb un índex de legislació ens donaria la prova :
llei d'accidents del treball; descans dominical ; llei regulant el treball de les dones i nens ; creació dels Instituts de Reformes Socials; llei declarant lícites les
l'ctgues, etc., i totes elles baix un Gabinet
conservador,
refrendades per un Mini.stre afiliat aacjuell partit.
Així es comprèn que la Joventut
Liberal-conservadc/ra, en arribar a aquest extrem del seu Manifest, no
es vegi obligada a sentar noves i rodones
manifestacions, .sinó a dir .senzillament "seguir la tradició", cs
a dir, recordar ço que ha estat, i continuar pel mateix
camí emprès. Les innovacions portades a cap en els
darrers temps pre-dictatorials en favor d'una Icgi.slació
obrera, són prou clares.
Ja cn l'any T 8 8 I , quan tothom s'oposava a una legislació obrera, taticant els ulls a la realitat de l'e.vistència dc la qüestió social, el partit conservador surt
FIGURAS DE MUJER
La embajadora
bolchevique
La actualidad europea vuelve a
girar en torno a una figura de mujer : la Embajadora Ixilcbevique en
Suecia.
Cierto (pie en esta ocasión la
triunfadora — envuelta en pieles,
descendiendo de ((ouatadas» carrozas, recibiendo reverencias y homenajes de palatinos y halagada por
todos los honores de la Corte del
rey Gustavo — tiene la menor cantidad de feminidad que pueda darse en una mujer. Mme. Kolontay
cs la mujer fuerte de la república
soviétiai. Ceño duro, andares hombrunos, ademán desenvuelto, rostro
extremadamente vulgar. Mejor que
sus toilettes cortesanas y sus capas
de marta y su sombrerito de terciopelo le cuadrarían las bastas ropas
de las campesinas rusas. Mejor que
entre palatinos ceremoniosos sabría
desenvolverse entre el proletariado
de su país.
Sin embargo Mme. Kolontay es
un ejemplo vivo de la capacidad
política dc la mujer. Sin un adarme
de gracia ni de coquetería supo ambientarse en medio del desquiciamiento general de su país. Y al
triunfar la revolución ocupó un lugar destacado en el Estado Mayor
de Lenín y si bien no llevó a la Re-
ULTIMA HORA
De Madrid
per mediació d'en Cánovas del Castillo en defensa
d'aquesta.
Igualment, el mai prou plorat D. Eduard
Dato,
quefe que fou del partit conservador, paladí dels interessos obrers, surt advocant per un retir obrer, i en
una memorable .sessió del Congrés de Diputats exclanuí devotament : "L'obrer extenuat pel treball, quan
arriba als sei.vanta, als seixanta cinc anys, quan els
muscles no tenen força per sostenir la feixuga
eina,
no deu tenir per única esperança el llit d'un hospital;
aquest obrer demana un tros Ae pa, í és acte de justícia no negar-li."
Seguint aciuest impuls que niava dintre seu, logra,
l'any [900, que es promulgtd la llei d'accidents del
Lreball; fa igualm-ent que en maig del mateix any, es
decreti la llei. regulant el treball de les dones i nens, i
(¡ue en 1908, com a reconeixement al seu esperit de sociòleg il-lustre, se'l nombri President de l'Institut de
/\'eformes
Socials.
Emperò, més timbres de glòria té el partit conservador. Líi llei regulant el descans domitdcal, la que
declarava lícites les vagues, són altres botons de mostra, com també diu ben clar en favor d'aquesta tendència la nmgidfica obra titulada Quinta de Salud La
Alianza, de Barcelona, brillant institució social d'inapreciable mèrit, de la que fou En Dato entusiasta
protector, i que fa poc va retre im homenatge a l'illustre polític aixecant-li im monument
en els seus
jardins.
Es comprèn, doncs, que en parlar de legislació .social, tan necessària en tots moments i en totes les nacions, no puguem menys de dirigir-nos al partit conservador i reconèixer els mèrits que 1'exornen.
La vida obrera, el treball de les dones i nens, com
aquells altres aspectes de lensenyança
obligatòria, la
propietat privada, l'afavorir la classe mitja, etc., són
les veritables qüestions que engrandeixen una Pàtria,
més, molt més que ks capelletes polítiques de cafè,
taula- i veïnat, que no tenen ni tindran mai la magnitud
d'un sacrifici per una vertadera millora de la Pàtria,
ja (¡ue són nascudes al voltant d'un neci egoisme i d'una
ig!:orcínria imperdonable.
v o l u c i í H i la nota humanitaria de un
sentimentalismo
femenino, supo
igualar y aun superar a s u s colegas cn dureza de corazón participando de las matanzas con que el
terrorismo r o j o afianzó su triunfo.
N o es .\lejan(Ira Kolontay un
d c feminiismo triunfante.
I^ero bien merece que nna pluma
de mujer desta(]ue el triunfo de su
imperativo político sobre su feminidad. En otros ejemplos de la Historia la mujer supo imponer al rigor dc las circunstancias su delicadeza y su coquetería, venció con su
gracia y con sn amor. En este caso ha sido la mujer la que para
triunfar ba aniquilado todo lo que
hay de sentimental, de dulce, de
compasivo y de suave en el alma
femenina.
modelo
De todos los Embajadores q u e
Rusia envió en nombre del bolchev i ( ] U Í s m o a las naciones burguesas
figura la Kolonta\' entre los pocos
q u e no han regresado fracasados.
.Su gestión en Méjico superó a todas las esperanzas. ?kIéjico cn i n m i n e n t e peligro de un comunismo revolucionario tuvo que pedir a la
Embajadora el retorno a su país.
Fué quizás el mayor triunfo que
baya logrado representante alguno
d e los soviets. Ello le valió el a s censo en vez de la acostumbrada
destitución y destierro a que h a n
sido condenados tantos otros,
Y a pesar de su rude7.a la Kolontay triunfa alternando con príncipes y con reyes, comiendo con no-
bles y con embajadores en banquetes palatinos, luciendo joyas, ricas
toilettes, disfrutando grandes sueldos, viviendo en expléndida mansi(')ii y tratando como una señora
orgullosa de su rango a una legión
de criados, lacayos y chofers.
.\lgún periódico tratando el caso
ha apuntado c\ peligro de que nuestras burguesitas admiren con excesiva complacencia como en Rusia
puede triunfar una mujer y disfrutar del elevado cargo de Embajadora.
N o ha}' miedo. Las obreritas es[lañolas, toda esti masa de muchachitas trabajadoras y presumidas
<¡uc saben sisar de sus pequeños
sueldos cl importe de la barrila de
carmín \' dc las medias de seda, estan seguras dc que en cl caso de
Rusia ellas no habrían sabido escalar el puesto de la Kolontay con
sus joyas y sus pieles y su automóvil.
Se lo hubiera impedido la ternura de su corazón, su espíritu delicado de mujer.
Br.ANCA DE AZEVËDO
ULTIMA
HORA
En la sessió extraordinària
de
l'Ajuntament,
celebrada
aquesta
tarda, per unanimitat, a excepció
del senyor Orfila s'ha donat un vot
de censura contra el ple de l'Ajuntament que va autoritzar al senyor
Orfila, que era alcalde, perquè dongués amb exempció de subhasta l'adoquinamenl d'alguns carrers.
POK
TRLÉFONO.
—
DE
NUBSTRO
RED,\CTOR ESPECIAL
DESPACHO CON E L R E Y
Han despachado con el Rey, el
general Berenguer y el Ministro de
Marina.
Berenguer dijo a su salida que se
había firmado un decreto nombrando Sub-secretario dc Gobernación
al señor Martínez Acacio. N e g ó
que hubiese combinación de altos
cargos militares.
LAMENT.\NDOSE DE
U N O S SUCESOS
El Ministro de la Gobernación se
ha lamentado de los sangrientos sucesos ocurridos en Tenerife, los
cuales ba dicho, que tienen su origen en un manifiesto error relacionado con las comunicaciones marítimas de aquella provincia.
'
FIRIVIA D E U N DECRETO
El Rey ba firmado un decreto
modificando las condiciones de ingreso en los cuerpos Administrativos de la Armada.
TOMA D E POSESIÓN
El señor Estrada se ha posesionado hoy de su cargo de Ministro
de Fomento.
Le dió posesión el señor Matos,
ciuieu le ha dedicado grandes elogios. Estrada ha dicho que la dirección de Obras Públicas, la ocupará el señor Taboada.
D E LA F U G A DE FRANCO
La policía se ha incautado del automóvil número 3.611 propiedad de
don José Gándara, cuyo coche es
el que parece estuvo frente a Prisiones Militares la noche de la fuga
de Franco y de Reyes, utilizándolo
éstos para poder escapar.
El propietario del auto ha dicho
que se lo había pedido prestado su
amigo Rada y que él se lo cedió
ignorando para que fin lo necesitaba Rada.
Dicho propietario ha quedado de
momento a disposición del Juzgado
Militar, lo propio que el capitán señor Romero, íntimo amigo de Franco, cl cual, como se vsabe, fué detenido ayer en el domicilio que
Franco tiene en un hotel de la
Guindalera.
El Juzgado Militar continúa en
sus actuaciones, lo mismo que la
policía, sin que por ahora hayan
dado ningiin resultado acerca de
donde pueblen encontrarse el comandante Franco y Reyes, También sigue ignorándose el paradero de Rada.
MINISTRO Q U E S E N I E G A A
RECIBIR A U N O S ESTUDIANTES EN HUELGA.
Los alumnos de la Escuela Industrial de Madrid, actualmente en
huelga, para pedir la destitución
del Director de aquella escuela, han
pertendido visitar al Ministro del
Trabajo, quien se ha negado a recibirleí-i hasta tanto no hayan entrado en clase.
3
S
•o
m
t<
ra
X
I
ra
c
^
(i
OQ
(U
•O
ra
t^
Miércoles, 26 noviembre de 1930
EL DIA DE IGUALADA
Página 2
De colaboración
CRÓNICA LOCAL
Cada any, des de que fou instituida la Diada Universal de l'Es¬
talvi, la Caixa de Pensions per a la
Vellesa i d'Estalvis acorda el lliurement de gran número de concessions benèfiques i socials de les
qualli en són beneficiaris entre altres, els qui demostrin major constància en la pràctica de l'estalvi, els
vells desvalguts, infants, mestres,
obrers, mutilats i els qui s'aculleii
als seus diversos organismes socials
i de beneficència.
Una d'aquestes concessions consisteix eii el repartiment de cent
premis de 10 pessetes als nens i
nenes que amb més constància hagin concorregut a les Biblioteques
Públiques de les Cases de Cultura
que té establertes a Santa Coloma
de Parnés, Igualada, Badalona,
Vich, Lleida, Berga, Sóller, Inca,
Seu d'Urgell, Viella, Lès, Mahó,
Lluchmajor i Manacor.
clixés de edificis desapareguts : així com del quarter de la plaça mercat, del teatre Principal, etc.
El tambor
de Sampedor
A q u i B c u n a de les fotografies h i
serà afegida una crítica o comentari històric.
Si algun edifici notable no tenia
cap fotografia es procurarà dibuixar-lo. U a n promès la seva col-laboració més entusiasta a la realització d'aquesta iniciativa, entre altres, el senyor Bas i Jordi i el senyor Gabriel Castellà.
Aquest arxiu serà ampliat amb
visttv de diferents castells de la comarca, així com de cases de camp
notables.
Hem de felicitar de bell nou la
gran embranzida d'una Agrupació,
(p:e si bé és jove d'edat, és ja vella
en mereixements.
Diumenge passat va fer-se el lliurement d'una d'aquestes llibretes a
la Biblioteca Pública d'aquesta
ciutat. Foren afavorits els petits
lectors següents : Jaume Orgue i
Sogas, Pilar Soler i Talió, Rosa Jorba i Piqué, Xavier Julià i Mas,
Antoni Lladó i Torras, Jaume Martí i Vives, Ramon Roca i Giner,
Maria Vives i Vila, Aima Gual i
Riba, Montserrat Morera i Bové,
Rosa Andreví i Pujc^ i Francesc
Astor i Capell.
No deixi de llegir a cuarta
plana les ofertes de N. O. 5.
Els funerals per l'ànima de don
Leopold Godó Llucià s'han efectuat aquest matí, a l'església parroquial de Santa Maria. El sant
temple apareixia ornat amb els
dossers de dol més ric que posseiex.
Una imatge del Sant Crist col-loca¬
da al bell mig del altar major convidava a una fonda religiositat.
La capella de música augmentada amb elements de diverses esglésies de la ciutat cantà d'una manera ajustada la «missa pro defunctis» d'En R. Cassimini. Los notes
de la seva música entraven fins lü
més íntim de l'ànima.
La grau nau era plena de gom a
gom de persones d'ambdós sexes
deliroses de retre el darrer tribut al
qui en vida fou un bon quefe de
família i exemplar ciutadà.
Després de l'Ofici cantat amb
acompanyament d'harmonium i
corda foren celebrades tres misses
simultáneas, essent executades per
la pròpia capella sentides peces lúgubres.
Finalment, fou resada la missa
del perdó.
Renovem a la família l'expressió més sincera de nonstre sentiment,
tot aconsellant-li cristiana resignació. (A. C. S.)
UI
Sr prccindc tanlo
ción local como
dc la
dc la
documentaComarcal
\'eamos ahora lo que sobre el popular tambor ki nueva crítica defensora, i)í)r lo (|tR' \cnios, en aquellos
días dc "reparlinienls" y "mobilitzacions", auníjue nadie pueda presentar ningún documento auténtico
de pueblo alguno de este antiguo corregimiento, empezando por Manresa, cpic así lo acredite.
,\ los que hacen ;darde de la gran
documentación oficial de Manresa
y corregimental, mirad lo que son
las cosas, no les cale otro recurso
(|ue. solícitos, acudir al "fora.ster a m " . como dirianios. para encontrar algo en 1a i)rcnsa de entonces
sobre la i)rimcra ac<'ión ; y eso pu¿Ha vist les ofertes dei anun- blicándose ya "Diario de Manresa",
ci N. O. S. de cuarta plana? ciivo director tenía soljrados datos
]íru-a escribirla. Se dice que tal publicación tenía "vanes caires", que
El mercat d'avui s'és vist força
no siempre era informativa, que su
concorregut.
director era algo jjropenso a hacer
S'han fet moltes transaccions.
"algún pelendengue". Enterados.
E l s ous anaven de cinc a cinc
Volviendo, ])ues. n los que tienen
pcííctes i mitja.
(|ue
acudir al dichoso " f o r a s t e r a m "
L'aviram cotitzada als mateixos
liara
negar autcntira.? glorias comar •
preus dc la setmana anterior.
canas,
vemos (¡uc en la "Gazeta Mí* **
itar
y
Política de Cataluña" del .2
El interés despertat en tots els
le
septiembre
de 1^08. cuando desaimants de la llengua nostrada és
cubriendo
aquella
acción, IKJS dice
molt gran, pel curs de català que
o
siguiente:
".\i)cnas
oyeron los
l'Acadèmia Cots, d'aquesta ciutat
franceses el ruido de la caja de Samté anunciat.
pedor, y creyendo venir tropa de lí* **
nea .se cntregaaron a la más vertiDiumenge vinent la Secció Exííinosa fuga."
cursionista de l'Agrtipació FotoSin duda qtic lo transcrito, como
gràfica realitzarà nna sortida al casel
resto dc la descri]x-ión, es e x a g e tell de la Tossa de Montbui
rado y cn \YAXiQ. también erróneo.
Pero eso no es suficiente para neLeed y propagad
;-ar el tambor, como tampoco que
lor exagerarse va a raíz el hecho
EL DIA DE IGUALADA mismo, so neg:ise ^u existencia, senu lo íliclio. l.ri exageración no
¡uita la realidad, la esencia de lo
En l'església i)arro(piial de Sansucedido. tami)fK-o cn este caso la
ta Maria, dissabte vinent contraurà
l)reseucia del tambrir en el desfilamatrimonial enllaç el jove, senyor
Jcrcmies . \ n d r è í Peñas a m b la sim- dero. Xo deljemos confundir tales
extremos : ni dar. pür otra parte, tan
pàtica senyoreta. Na Joana Rodríexcesiva importancia a la prensa de
guez García.
a(¡uella é]ioca. Porque uí la Gazeta
1.,'cnhorabona.
ratnquc cn lu;(ar de publicarse enton* * *
ces cn TnrragoiKi. hubiese sido aquí,
Hem rebut el cartell aínmciador
dels Jocs Florals de Valls celebra- ni Diario dr Mmircs'd eran suficiente^ ni tenían bastante poder, para
úors, el dia 3 de febrer de 1 9 3 1 a m b
fiuc. inveiilando un infundio y más
motiu de les festes dcsenals de la
una sola ve/, fuese luego siempre
Candela.
más creído por el luieblo, cuando
A (¡ui interessi ])ot passar ])cr
bien conocía el de estas comarcas tonostra Redacció per enterar-se dc
do el historial de la acción, aunque
Ics basef.í.
no fuese entonces tan aficionado,
como ahora, a leer la Prensa.
E s troba molt millorat de la greu
malaltia que sofria, el senyor Pere
Torné, secretari del .Sindicat de
Fusters.
H o celebrem.
• •*
Els dos inspectors de contribució
industrial han començat a seguir alguns pobles de la Comarca.
Avui han estat a Vilanova del
Camí.
• •»
Avui, demà i sempre N. O. S.
Capitalistas veieu son anunci.
AGRUPACIÓ FOTOFRAFICA
DE IGUALADA
La Junta d'aquesta novella entitat acaba de prendre un acord que
indubtablement serà d'una gran
transcendència per a la vida igualadina. Consisteix aquest en formar
un arxiu fotogràfic de la Igualada
que fou. A tal efecte seran buscats
LA V A G A DELS B L A N Q U E R S
El Comité de vaga dels obrers
blanquers ha fet circular unes fulles per refutar algunes afirmacions
de la Comissió de Patrons blanquers que eren consignades en unes
altres fulles que ahir circularen per
Igualada.
; Pero es que la defensa del tam)or debemos basarla en la literatura
le gaceta alguna, grande ni pequeña?" En manera alguna, según vamos a ver y no menos demostrar.
A t t T L ' R O
X A N Ü R I
La Mort ens produeix una basarda immotivada dins el curs natural
de la vida. Diem immotivat — lògicament pensant — puix és innegable que és la norma més justiciera que existeix, ja que quan és l'hora, a tots els éssers humans executa
la sentència inapel-lable el mateix
en el p(xlerós qtie en el desvalg'ut.
sultat un volum de lectura recomanable per tots aquells qui tenen desitjós de conèixer l'època que ha
precedit sempre a un canvi d é govern, com el que s'operà a Rússia
durant la gran guerra.
b'.l llibre és una sèrie d'aiguaforts
en cls que es pinta amb els colors
corresponents l'epopeia que escrígueren els obrers i els pagesos russos cn fer la revolució de 1905, que
si bc va avortar, serví perquè uns
anys després, en Lenin trobés el cami íranc. Cal assenyalar que el
enguatge en què és escrit el llibrt
és potser una miqueta cru ; té cruesa en les imatges i cruesa en el lèxic; però, un quadre negre, tètric
i alhora esgarrifós com fou la revolucír '-ussa, no pot pas escriure'"'
amb filigrana, ni pintar-lo de color
(le rosa.
La presentació adeípiada a l'obra
amb cert aire de modernisme que
tant bé s'adiu amb el text, com així
mateix les il-hístracions que fan
pendant amb el contingut del llibre.
iXs un encert d e l'Editorial .\riel,
dins l'orientació d'aciue.sta classe de
obres. — / . G.
Generalment som induits d'un
egoisme raonable dins l'obtenció de
les obres profitoses, així pròpies com
alienes; puix per molt que siguin
abundants, les trobarem escasses, i
així aquell egoisme, a l'igual que
amb el diner, sí són nostres, encara
les volem més crescudes.
Jamai [jodrà reclamar la llibertat
d'obrar i de pensar, qui a m b el seu
procedir intenta cohibir la voluntat
dels altres en l'exercici lliure de les
lliljertats aconseguides.
La raó de la força, té una valor
tan escassa, que acaba quan s'imposa la força de la raó.
L'acontentar-se en ésser un element mediocre, sots el pretext de la
senzillesa, és equivalent a voler ésser el "quasi no r e s " aquell que podria ésser "molt m é s " .
PARAULES
L'estupidesa és la patent de l'home que té la sola noció d'una idea
secundària a tot ordre primordial, i
s'esforça entre els intel-lectuals per
a fer-la prevalèixer malgrat mancar-li la força natural de raó i lògica.
I^a dona, és la màxima subHmitat considerada dins el llinatge humà
per lo que fou c r e a d a ; ' p e r ço cap
de les d'aquell sexe, que no segueixi amb fidelitat la seva elevada missió, conseguirá desmerèixer aquella
màxima subi imitat, sinó estampar
tan sols una taca a la seva dignitat
personal pn'ipia, í que servirà d'esjjeró i tot i^cr a estimular el legítim
obrar de les seves consemblants.
L a virtut que mereix ésser considerada com a pròpia de tot ésser
humà, és més gran quant menys
s'esforça en propagari-la aquell que
creu posseir-la.
Consultem l'intent dels nostres
projectes, amb el cervell i el cor, i
si l'un 110 es contradiu manifestament a l'altre, podem realitzar-los
sossegadan'^ent, car pla bé quant
menys, seran aquells d'eficàcia legal.
Comptades vegades les presons
serveixen d'esmena absoluta als éssers defectuosos : d'altra faisó les
sanes doctrines valen per evitar la
fiscalització dels fets per part d'aquells tnateixos éssers.
La Moral és la ciència més íntimament lligada amb la filosofia : per
ço qui .sap distingir serenament les
accicms bones de les males, amb les
seves virtuts o vicis, és un bon filòsof : i com que la raó natural senyala
a l'home conscient, la marcada diferència entre unes i altres, sols obrant
amb bona voluntat, es pot ésser un
veritable filòsop.
I / ú s llegilim del ]irincipi d'autoritat, és la ba.se fonamental de l'ordre per garantir els drets elementals de ciiUadanía : Tabús ininiesurat d'aquell principi, és el foc (pie
pot inflamar el desordre i d u r una
desorientació social originada per la
\dcíiiiia d'aital abús : però, la negació
al)solnt;i, cn tot moment, del mateix
princijjí. és el pas més géganlí per
conduir ;i l'anarquisme desenfrenat.
La i)assivítat no és pas el signe
més evident de criteri i serenitat en
cls moments que cal la divulgació del
nostre esperit en tots aquells actes
que preci.sa exterioritzar la més ferma voluntat per <lemostrar que sentim afecte per les coses justes : arril>at a(|tiest cas, l'inactivitat és pla bé
una covardia.
La senyoria si és exercida contra
la voluntat serena i unànime dels
subordinats, perd tota la seva força
i resta sui>editada a la cjue adquireix
l'obrar llegítítn dels inferiors.
A N T O N I
M U S E T
M A S
3
S
BIBLIOGRAFIA
revolució
O
A R T U K O SERVITJE C L A R A M U N T
russa, per Miquel Mat-
veev, traducció d'Emili GraníerBarrera. i amb il-lustracions de
Helios Gómez. Edicions /\riel,
Barcelona.
Els noms de l'adaptador í de l'íllustrador d'aquesta obra, força coneguts per les seves idees avençades, són ja una garantia de que el
llibre ha estat seleccionat abans de
decidir-se a traduir-lo i publicar-lo
i, per tant, es comprèn que hagi re-
DF.LEGADO-REPRRSENTANTE
DE
B E R T R A N
&
(O
V I D A L
DE
c
(O
PARA EL
HIPOTECARIO
(O
X
AGENTES DE PRESTAMOS
BANCO
•o
ESPAÑA
OQ
o
•o
(O
+J
t^
Miércoles, 26 noviembre de 1 9 3 0
EL DIA DE IGUALADA
Página 3
CINES
ESPECIAC
CRÓNICA
La gosadia d'alguns
empressaris
és qneleoni
massa clàssic, per la
quaL, avui que teniín ocasió,
deixem
de dedicar-li un petit
comentari.
L'afany
etern de dir que en les
seves sales es projecta lo millor de
lo millor, repetint amí) autobond)os
ço que mai ningú s'ha pres la molèstia de dir-los-tii,
ha pres ja caràcter permanent,
i els
empressaris en fan ús d'ella, amb la mateixa senzillesa
que usen
l'estilogràfica quan han de firmar un contracte. Projecten una pel-licula,
presenten una atracció i ho fan com si fos
immillorable;
com si allò que aquell
dia ens donen,
fos el màxim
que
s'ha
fet. I l'endemà
mateix,
rectifiquen
i diuen, que lo millor no és
lo d'ahir sinó lo d'avui.
De tal manera, que si un cs té de
fiar del que ells diuen, acabaria donant-li voltes el cap.
El pitjor del cas, és que a vegades aquests empressaris
en fan un
gra massa i no s'immuten
en dir
i Ah !, ¿pero tn encara vas al
tals barbaritats,
que si
n'haguéssim
de fer cas, dubtaríem
fins de vosaltres mateixos.
Durant un temps no
tenen inconvenienl
en cobrar les localitats a uns preus
cxageradíssims,
per ço que no val, ní la
mílcssima
part del que fan pagar, i en canvi
altres 110 dubten en posar en els cartells que presenten
tal
espectacle
que segons diuen cs procedent
d'un
dels millors espectacles
de
Londres.
ILs a dir, que unes vegades ens donen el pitjor, dient que és cl millor
i altres volen fer-nos empassar
que
Imn coniraetat
lauj atracció de categoria, de la categoria de fer pagar
a sis o vuit pessetes una butaca. J
qne ells tanl esplèndids
ens la presenten per sis 0 set rals. /Uxò, quan
uo anuncien
que procedeix
d'un
teatre on només hi ha actuat
vista
per la fogosa imaginació
de l'empressari
que la
contracta.
í lot per obra i gràcia d'una gosadia i nn afany de treure'n
cl màxim,
donant el
mínim.
."^PECrATOR
Ui anava. Des d'a\'ui he jurat
no tornar-hi a i)osar els peus.
- - Nosaltres fa temps que jtigneni a «la manilla)) t o t e s les festes.
Mentre enl, donginn aípiests
programes hem ])roincs no assistir
a cap cine.
— Doncs, com])teu amb nn. Des
de (pte he vist /.</ diablesa sóc dels
vostres.
Les novies de Harold
Les primeres campanyes de la
carrera cinematogràlica dc Harold
lyloyd, ai.xí com les del grau còmic
Chariot, foren en les pel-lícules còmiqueií de curt metratje, fins que,
consolidada la fama del gran artista, es filmaren les gran produc-
CARNET
cions ; Marino de .4gua dulce. La
caza del zorro. El Hombre
mosca,
Ay
mi madre.
El mivmdo
de la
abuela, líl hermanito,
etc.
ThAIRE
Igualment les seves parelles feren and) ells els començaments, i
tenim el cas de 13ebé Daniels qui,
en començar la seva carrera cinematogràfica, actuà al costat del po- j
puiar /•;/ fins (pie declarada ja estrella de primera magnitud començà a treballar íimb independència.
Llavors Harold Lloyd agafà per
companya a la moníssima Mildred
llavis, ((Ue ho segueix essent ja fa |
més de cinc anj-s.
i
í'"em a(|nest petit comentari per- •
(|nò jutgin nostres llegidors de l'es- i
pleiididesa dels n o s t r e s empressaris j
cu donar-nos Ics «més recents no- '
Una obra inédita y desconocida
hasta la fecha, de JMendelsshon,
acaba de .ser descubierta en Alemania. ,Se trata de una cantata de
?dendelsshon, escrita en su juventud con uiotivo del Congreso dc lo*-;
Naturalistas en Berlín.
Próximamente los abonados de la
Opera de París verán por vez ])rimera jiisar las tablas del gran teatro ]>or una banda de ¡(jazz», ([ue ha
<!e li.gurar en ini nuevo ((ballet».
Se practican gestiones ])ara hallar una falange dc «jazz)) digna de
la repu!ACII')n del teatro de la O J K T A .
En el estreno de nna zarzuela
rematadamente mala, un espectador, procurador
de
profesión,
aplaude con gran entusiasmo los
números de música.
— i Qué mal giïsto tienes, hombre ! — le dijo u n , a m i g o que ocupaba la butaca contigua.
— No lo creas — contestó — ;
es que estoy harto de protestar letras, que no puedo por menos de
a])laiuHr la música.
CINE
Combinando felizmente las características de dos de los más famo);os hoteles europeos, el departamento técnico de la Metro Goldwin Mayer erigió los bellísimos escenarios que aparecen en «Oliml)ia)), película totalmente hablada
cn español, interpretada por María
Alba y José Crespo.
líu «Olimpia», la última producción totalmente hablada en español
que han producido los estudios de
la Metro Goldwyn Mayer y que se
exhibe actualmente en el cine Fémina, casi toda la acción se desarrolla en los lujosos 'salones de un elegante hotel, y cn la escenografía
do la pelícida, los dibujantes emplearon los planos .según los cuales
se consí ruyeron el hotel Palazzio,
de Ronra y el hotel San .Sebastián
de Madrid.
«Olimpia» cs una adaptación castellana ]K)r Miguel de Zárraga de la
rillante comedia dc F'erenc Molnar,
debiéndose la dirección de la cinta
a Jnan de Homs.
I
Una producción
de irving Berlin
L·
N o r m a fehearcr y R o b e r t M o n t g o m e r y , doruint tuls els visos de r-e<ILI(CIT
a aquest petó de pel·lícula. Això inissa en AM \Nh:Ct-:U D E
cinta
sonora de pròxima estrena,
(Foto. Mttro).
és com si diguessin : «Vinguin a
veure nostre programa. Es de la
pitjor categoria que existeix.»
L'ATREVIT VAUDEVILLE...
- ¿Qué m e ' n dius d'axc) noi ?
— Què vols que et digui. H o trobo completament ridícol. Això d'anunciar un atrevit vaudeville
i que
després resulti ésser més innocent
que una primera comunió, diu molt
poc en favor d ' u n empressari.
— Són els darrers esforços de l'agonia, com diria qualsevol metge.
E n veure que cada dia tenen menys
èxit, ban d'inventar-se noves mentidai per enganyar al públic.
— Però, no ho aconsegueixen.
— Es natural. Això de tenir
a(iuest esi^ecial empenyo en titolar
«atrevit vaudeville», no essent-ho.
.Son también intérpretes de esta
producción Edward Everett Horton, Kate Price, Walter Walker,
Claud AlHster, Niles Welch y
.\drieinie d'Ambricourt.
El argumento de la misma es del)ido a William .Anthony McGuire.
Los cxpléndidos decorados han sido creados por \\'illiam Cameron
Menzies, supervisor artístico dc los
estudios de los Artistas Asociados.
T O N Y
X'ctatS)).
Diàlegs caçats ai vol
Las creaciones que constitttyen
una anticipación de la moda de
i g , S 2 son debidas al dibujante David Cox, especializado en la materia, ostentándolas dos de las jóvenes (jue aparecen en la película. Bebé Daniels (jue trabaja al lado de
Douglas y June Mac Cloy que desempeña un rol importante también.
cine ?
I,.\ Dl.XBl.ESA
— - ¿On \'as tant corrents?
— ¡ .\ la farmàcia ! ]:i torno des¬
seguida.
- P e r ò , escolta bome. ¿Que no
et trobes bé ?
(Ja era inútil, l'altre havia mar.xat. Al cap d'un minut torna.)
— H e anat a com|)rar una pastilla d'Sipirina.
— ¿ Estàs malalt ?
— Creia que em moria. H e vist
La diablesa i ¡ m ' h a agafat un mal
de cap ! No be vist cosa mes dolenlenta en la meva vida. I això (pie a
Igualada, vu tot el pitjor.
El tipo dc belleza JIARA lais jc'we- |
nes artistas de la i)antalla de 1 9 3 2
será el creado ])OR dos de los intérI prêtes femeninos dc la nueva pelí- '
cula dc Douglas Fairbanks para los j
.Artistas Asociados, titulada ((Para
' alcanzar la L u n a » .
Las características distintivas de
la'IS nuichachas dc 1 9 , 3 2 fueron eleI gidas entre una lista de varios cen, tenares por Douglas, Irving Berlin,
; compositor-productor y E d m u n d
' Goulding, director,
j Cara bonita, elegante figura, per¬
; sonalidad y hal)iHdad en llevar los
i vestidos dc un modo adecuado, fue¬
' ron las principales de estas caracte; rísticas. L a s jóvenes de 1 9 3 2 serán
altas, de constitución atlètica y se
! conducirán con la gracia de la que
I ha sido recientemente presentada
j en sociedad. Deberán tener hom¬
: bros robustos para dedicarse a la
: natación y al tennis con tendencia
a una vigorosa personalidad en la
I elección de sus vestidos.
3
S
•o
m
t<
ra
X
I
ra
c
^
(i
OQ
(U
•O
Una aparato.sa escena de la pellícula LA ISLA MISTEl í i O S A en la qual desenipenyan els principals rols els
afamats artistes : Lionel B a r r y m o r e , L l o y d H u g u e s i
Jane D a l y .
(Foto. Metro).
ra
t^
Miércoles, 26 noviembre de 1930
EL DIA DE KÎUALADA
Pagina 4
DûDuaaoriDiPH lllSililfillilBIiBllSlJíilffllalllSíüSlS
HmiIillIBEI
EL DIA DE IGUALADA
PUBLICARÀ
LUNES
Vida Deportiva
MARTES
Vida femenina
MIÉRCOLES
Cine y espectáculos
JUEVES
Comercio,lndustria,Banea
VIERNES
Literatura y arte
SÁBADO
Página Igualadina
FINCAS
urDanas
y
rústicas
en
Ifîialaôa y Barcelona
Leed y Propagad
de
EL DIA DE IGUALADA
todos valores y precios
Ultimas cotizaciones
—¡Rediez qué suerte tenéis i o s animalicos!
E s t e t o m ó io que prepara un farmacéutico de Barcelona
y mia que s'ha puesto rollizo; y o cada día e s t o y m á s d e s mejorao y casi mc he tragado la botica.
CEBO ANIMAL
Hipoteca;adelantos
•••
¡al
H()LS.'\ DE BARCELONA
(Cierre del 26 noviembre de 1930)
/VCCIONES
Nortes
108,75
Alicantes
100,60
N. O. S.
Andaluces
4i>50
Gas serie E
i35)Oo
(Escribir a el Dia de Igualada n.° 71).
—La máxima reserva y discreción.
Minas Rif
108,75
Filipinas
387 )00
Explosivos
188,25
Colonial
109,00
Banco de Cataluña
114,00
Aguas Barcelona
213,50
Quien mejor lo atiende
EL MEJOR PRODUCTO PARA
E N G O R D A R EL G A N A D O
li
Depositario: D A V Í D F E R R E R - P a s e o de Gracia, 94, Barcelona
illilllliaiIalBBBllllllilililílIlHHllHilllllílHIililBilllllilllilBil®
¡Ni
l i i i M i i l l I i i l i P l I ^ ^
E M F E R M O S
DEL
E
S
T
O
M
A
G
O
"EL
Todos os curaréis tomando
DÍA DE
IGUALADA"
E. Aéreo Montserrat
69,00
C. E . Petróleos
10,00
S E VENDE EN BARCELONA:
EUPEPTOGÁSTRIL
KIOSCO
CARMEN,
KIOSCO
Que cura radicalmente las alteraciones del estómago, hígado, intestinos, sensación de pesadez después de las comidas, nidores, exceso
= ^ — '
de ácido, náuceas, vómitos, eruptos, mal g u s t o de boca y dolores de
ES VEN
una casa
s i t u a d a aí c a r r e r
dc la S o í c d a t , n ú m . 9
cabeza.
S ó l o EUPEPTOQASTRIL salvará vuestros e s t ó m a g o s .
Venta en las buenas farmacias y centros dc líspecíflcos
i
D E P Ó S I T O
E N
I G U A L A D A
ADRECES
FARMACIA
D E L PILAR
,
INTERESSANTS
ADVOCATS
Pamias, Joan A., R. S. Isidre, 41
Vila San-Juan, P., R. S . Isidre, 41
AEÍÑADORS DE PIANO
Pujol, Ramon, Carrer Roca, 41
FOTÒGRAFS
Rius, Matias, Ronibla S. Isidre. 11
FONDES
Antiga fonda "Maria" — Rambla
Canalejas, 3.
"La P a z " Re.stauriint. Platería, 37,
Telèfon 10851 . - B A R C E L O N A
HOTELS
Pedrera de cimeni
disposa per a primeres hipotecas al 6 %
Raó a aquesta Admi
'ni.strnció.
REPRESENTANTS
E. Badia, Pere.—St. Magí. 39, 1
SASTRES
Marsà, Gonçal, R. Sant Isidre, 43
CLASIFICADOS
GASTAR
DINERO
en publicidad e s semÀ pocs km. d'Igualada a n u n c i o c l a s i f i c a d o , | brar para luego recos ' a r r c n d a . Raó en puede anunciar-se t o - ger.
aquesta administració do, con discreción,
empleando la lista | Persona resident a
Té algun litigi a Bar-i gratuita de este peMadrid, ocupant imcelona? Necessita j
riódico.
portantíssim carree
que allí s e li resolgui
de tota solvència i
algun assumpte?; se
responssabilitat, reb cuidara de llurs trà
presentaria o s'enmits el Procurador
de Tribunals, Artur Curación Radical oor
carregaria dels
Servitje, qui té allí cirujana especialista. A S S U M P T E S
son despatx, carrer Masaje Médico. Con- d'alguna casa coBailén, 86, \ . " Telèmercial a hores
sulta: domingos. San
fon 51.945. À Igualada
vagatives.
Simplicio, 16.
al Passeig Mossèn Ja
Escriure
a A. C. Q.
cinto Verdaguer, 63,
Velázquez. í5.iliip.,rMllitlD
pral. Telèfon 32
NlCOI.AU PONCSU.
Fábrica de Ciment
1 5 . 0 0 0 pessetes es
2500 ptas. sobre géneros de valor 5 mil
necesito dc un particular. Escribir El Día
de Iguciladü núm. 67.
PROCURADORS
Servitje, Artur, Passeig Verdaguer, 65, pral.
MESTRES PARTICULARS
DE MUSICA
Castelló, Jaume, J. García, 11,2.°"
amb accessoris hi ha una botiga de comes- peí- arrendar aprop
escribir H a m m o n d ,
^
per vendre a bon preu. tibles que estigui ben d'Igualada, amb molt
nueva con cuatro tibones condicions.
i
MÀQUINA
d'escriure
^
Raó en aquesta Àdmi- situada, en aquesta
pos de letra vendo baRaó
en aquesta Admi;
R
O
Y
A
L
hi
ha
per
nistració.
rato. Escribir «El Día
ciutat. Raó en aquesnistració.
de lgualada>, Núm. 74. 1 vendre. Bon e s t a t \\
ta administració.
Trituradora grande
TORRAS, propia para moler granos, yeso
cemento, etc. À buen
precio. Razón en esta
Admini.stracióii.
46,95
2,i375
EN.SENYAMENT PRIMARI
Astor, Vicens, P. Verdaguer, 15
MOBLES OFICIN4
Sala, Jaume. Màquines escriure.
S a n l Jordi, 3.
'^'"·
bon preu. Raó a
Hi ha UNA CASA
aquesta Adminisper vendre en la platració.
ça Pi i Margall en molt
bonestat. Condicions
v e n t a t j o s e s . Raó C A S A situada cn
Procurador Servitje molt bon punt de la
8,94
{Cambios facilitados por el Banco
LAMPISTERIES
Cortès, Alfons, Ódena. 40
Mestres, Benet, Argent, 9
lElilBB
COMPRARIA
43>45
Central.)
DE A N U N C I O S
ES
125,05
PER 'EL DÍA D E IGUALADA"
ASSEGURANCES
Servitjc, Artur. Segurs en General, Passeig Verdaguer, 65, pral.
máquina
Reichsmarck
(Fàbrica de curtit.s)
Bertran,Pcrc.Taller.PlacetaS.]oan2
Tancat b¡ ha per ven- Ciutat es vendria.
dre, situat al Passeig Raó en aquesta Ad
ininistració.
Verdaguer, amb aigua
; abundant.
Raó cn
¡aquesta Administrade Cine
Dollars
,
GRANJES
Granja, Borràs, T . S. Sebastià
SECCÍON
belgas
Libras esterlinas
Lirali
.\GENTS COMERCIALS
E. Badia, Pere. Passatge Margenat, 1
EXPOSICIÓ MOBLES
»
'
1
Per a detalls
B a i x de SL Antoni, núm. 9 2
FUSTERIES
Codorniu, Manuel, Sant Pau
ESTORES I ALFOMBRES
Casa Cortadellas, A r g e n t , 2 5
'
dirigir-sc al carrer
.
RECOMENADES
CIRUGIANS
Cervera de Burgués, Julia. Hernies i fractures; Sant Simplici, 16.
CAMBIOS EXTRANJEROS
Francos
35,15
»
suizos
173165
TALLERS,
sito en la Rambla esquina
Tallers
sito en la Rambla esquina
Puertaferrisa
Con
el
pequeño
Herniss y Fractures
3
S
O
•o
m
t<
X
(O
c
1^
OQ
O
•O
(O
+J