DiTiRií DE t cwmLunyA

^ftilí..-
m mu. - B^ÍICELDH^ DILLIIHS, 15 DE NOyflMfiflE DE )8II7, -- «ÜM. IM
DiTiRií DE t
cwmLunyA
Redacció y A d m i n i s t r a c i ó : Xuclá, 13, Barcelona —Teléfono 1 507.
PllfOSi E!pao][Si I peisetai ai iDesrADtlIíaii IS pessetas irífliestrej-Eitraogerj 12 IdrOo oúnieroi fO céoílois, Aíraiiat íli
Nosti«e p r o g r a m a
May lo caíalanisme ha trarallat á 1' ombra pera
arribar á la realisació deis seus ideáis. Defensor
deis principis honrats que sustenta, ben clars y á
lallum del sol los va exposar á la Reyna Regent d'
Espanya en sa ringuda á Barcelona y ben clars y
concretament los va donar al país en la Assamblea
deManresade 1892.
Com allavors diguérem, enteném avuy que han
de quedar á carreen del poder central del Estat espanyol las relacions internacíonals, 1' exércit de
mar y térra, las relacions económicas d' Espanya
ablosdemés paíssos, la construccíó d'obras públicas de carácter general, la resolució de totas las
cuestions y conflictes inter-regionals y la formació
del pressupost anyal de gastos, al que deurán contribuhir las regioj^s á proporció de sa riquesa; tot
flb la organisacic /orresponent y adecuada.
Pero enteném que correspón al Poder regional
lo régimen intern de Catalunya, y que ha de constituhirse aquesta mantenint lo temperament expansiu de sa llegislació y segons sas necessítats y
son modo de ser.
En consecuencia, volém la llengua catalana
ab carácter oficial y que sian catalans tots los que
á Catalunya desempenyin cárrechs públichs: volém
Corts catalanas, no sois per estatuhir nostre dret y
lleys civils, sino tot quant se refereixí á la organisació interior de nostra térra: volém que catalans
sian los jut) s y magistrats, y que dintre de Catalunya 's fallía en última instancia 'Is plets y causas: volém ser arbitres de nostra administració, ñxant ab entera llibertat las contribucions é impostos, y volém. en fí, la facultat de poder contribuhir
á la rormacíó del exércit esjsanyol per medi de voluntaris ó díners, suprimint en absolut quintas y
llevas en massa y establínt que la reserva regional
forsosa prestí servey tantsols díntre de Catalunya.
Aquest es nostre catalanisme díntre d'Espanya;
aquest es lo nostre regionalísme dins de CatalU'
nya. Aíxó es lo que volém; per aixó aném; á n' AÍXÓ
arríbarém á no trígar gayre.
(Del Manífest de la «Unió Catalanista» del día 16
de Mars de 1897.)
Santdeldia:
Sant Eug-eni, bisbe y mártir y Sant Leopoldo, euaperador y confessor.—
Santde demá: Santa Rufino, Elpidi, Eustaqui y companys mártirs. — Quaranta Horas: Continúan en la igrlesia parroquial de Santa Maria del Pí. Se descubreix á las vuyt del matí y
's reserva á las sis de la tarde. — Cort de María: Avuy se fa la visita á la Mare de Deu del
TráDzit (5 de Ag-ost, en Santa Maria del Mar, en la Concepció (Ensanxej 6 en Valldonzella.
Se ven un magnifich rellofje d' or á preu veníatjosissim. — Carrer de
Tallers, número 54, primer pis.
p e r a vendjre, á tots los preo.»^¿^^x,
tots los districtes d e Sant M a r t i d£
Provensals, propis pera fáJbricas,
í a l l e r s y al t r a s constraccions.
Bonará r a n o J . R i v e r a , d e 1 á 2, e n lo c a r r e r d e l Cío*, niína. €1,
^©1 mateix pobló. Talófono 1.798.
:^8pectacles púbJiciis.
TEATRO PRINCIPAL.-Socíetat Balagruer.—Avuy dilluns L A ROSA BLANCA y L A MALUSÍA DE SrTJES.—A dos q u a r t s de nou.—Entrada 2 rals.
TBATRO CÁTALA. — ROMEA. — Avuy dilluns á las 7.—Entrada 2 rals.—Ultima fun-
mm^má
igfg
L A RBKAIXENSA — DURi DE CATALUN-ÍA
ció monstruo.—Beneflci del públich.—D. JUAN TENORIO, E L NUBVO TENOBIO y LA CASTANYADA. il5 acteeü -Demá estreno MATRIMONIS FI DE SIGLB (drama 3 actes original de Don
Antón Ferrer y Codina) y la comedia d* éxit L' APOTECABI DE MALGEAT. — Se despatxa en
contaduría.
TEATRO TIVOLI.—Lo SoMNi DH LA IGNOCBNCIA y FLOR DE TÉ.
TEATRO DE NOVETATS.—Dilluns, dimars y dimecres no lii haurá funció.—Dijoua
estreno del drama en 7 actes, traduhlt al castellá per D. Joan Bta. Knaefiat Los DOS PILLETES (Les deux grosses), Decoracions del Sr. Moragras.
ELDORIDO. —TEATRO DE CATALUNYA.—Avuy dilluns. LA rzARiNA.—AQuí VA Á.
HABER ALGO GORDO 6 LA CASA DE LOS ESCÁNDALOS —LA VIBJECITA (éxit cada Vegada mea
•brillant).—ESCUELA MUSICAL (nova d' excelenlent éxit.—A dos quarts de nou. — Demá dimara, dia de Moda. LA BANDA DE TROMPETAS, ESCUELA MUSICAL, LA VIEJECITA y AQUÍ VA Á
HABER ALGO GORDO.—Tota la Betmana, LA VIEJECITA.
FRONTO CONDAL. —Avuy, á las quatre de la tarde, Melchor é Irecet contra Vergarés
é Ibaceta.
A dos quarts de deu de la nit: Fisuri y Vicandi, contra Gdriazola y Arnedillo. A continuació se jugará altre á 15 tantos entre Irun y Ayestarán, contra Unzueta y Olaiz.
SECCIQ P O L Í T I C A
A mes deis combats que ha tingut aquestos dias á la provincia de la Habana la brigada de Valderrama, dona compte '1 gobern d' una renyidíssima acdó
sostinguda per la columna del brigadier H e r n á n d e z de Velasco ea la provincia
de Pinar del Rio. Aquesta acció costa á las tropas 3 i morts y 52 ferits.
May, donchs, millor ocasió pera fer una gran rebuda al casipacificador át
aquellas duas provincias y al quebrantador de la insurrecció en lo resiantde ia
isla.
Q u e s' apressi, donchs, lo vapor Montserrat
á arribar á Barcelona, que'ls
roures ja 's van despuUant y aviat no quedarán fullas pera leixirli una corona.
Los pacifícadors de veras no Us corren aquestos peiills, perqué de rams
d' oliveras y de Uorer tants n' hi ha peí Agost com per Pascua florida.
Pio/elice,
triunfador
Trafano deis carllns y de La Publicidad: que 'Is hi
dirás á aquestas infelissas mares que han deizat los trossos del seu cor á Mada*
me,á Romero y á Guayabitos? T a m b é 'Is hi dirás, com á n' en Cánovas, que
no quedava cap partida á Pinar del Rio?
Q u e no s* hi amohinin en aizecarli un pont de taulons. Ab un de fullola
n^ hi ha de sobras.
CORRESPONDENCIA
Z
MADRID
12 de Novcmbre.
E n lo Consell de ministres que ahir s' efectúa en lo Palau real no 's firmaren los decrets relatius á la i m p l a n t a d o de la lley electoral á Cuba y Puerio
Rico que 's consideran preliminats de la autonomía; si 's firmaren al menos no
ho dluhen avuy los periódichs oficiosos: lo que diuhen ti que 'Is decrets se publicarán passats deu ó dotze dias. Aixó fa que avuy se digui per los rotllos politichs que han aparescui entrebanchs y dificultáis per la firma d' aquells decrets
y's parli de cartas de Cuba que en determlnat sentit s'han rebut en altas regions.
Posslble
formas, los c
Llástima seri
mensa á pres
T a m b é *s
neral Weyleí
s'en dlu tem
á la C o r u ñ a ,
que tai díube
respecte del d
en tot cas qui
sa, y encare £
sionarán, ja q
Gibara no es c
tributáis per h
Ds lo de R
deis aludits ó c
refecte produl
rá aquesta nit,
es que 's digui,
situado en que
día. Li convé 1
de política 's pií
que dona que p
separat de Cano
Los de la coi
aquella clutat n
rcdaccíons deis p
firde fam ais ol
concret: de mod<
en aquell arsenal
travalladors. Y «
Esfat bagues com
com sí Ja mateixa
Poguessin alegarh
SI s' atengués
un bon pas cap a
ÍJÜcans francesos Í
Prou ab los arsena
hem de pagar lo /o
sería que '1 Goberi
que sino, tant rem
* ÍQslnúan, q u e es
Corre aquesta tí
ODaungran dlpó;
'nsísteiiin de n o u <
"ludan los telégram
15 DÉ NOVEMBRÉ DÉ 1897
fpSp
Possíble es que lo Indlcat no passi d' esser caborlas deis enemlchs de las reformas, los quals no saben ja aboot agarrarse per parar lo cop que 'Is ameaassa.
Llástima sería que'1 remor tingues tonament are que la cuestió antillana comensa á presentar mlllor aspecte.
També *s parla de la actitut del gobern en la cuestió del desembarch del general Weyler á Gibara. Supósan los mlnisterlals que 's van á adoptar lo que
s'en diu temperaments.d' energía, y que en quan lo vapor «Montserrat» arribi
á l a C o r u ñ a , hi haurá noticias de sensadó. Dupto que estiguin en lo cerf, los
que tal diuhen. Se preguntará á Weyler si es cert lo que 'Js perlódichs han dit
respecte del discurs de la Habana, y parin de contar. En quant á lo de Gibara
en tot cas qui pagará Ms plats trencats será '1 gobernador militar d' aquella plassa, y encare aiJÍs no es de temer que siguln grans los pcrjudicis que se li ocasionarán, ja que 'Is militas perits en aquestas cosas diuhen que lo succehit á
Gibara no es mes que una senziUa infracció deis reglaments relatius ais honors
tributats per la forsa armada en plassas de guerra.
Ds lo de Romero Robledo n o ' s diu res nou: segueizen las rectifícacions
deis aludits ó maltractats per ell en lo seu discurs, y va decayent de dia en día
r efecte produhit per lo mateiz. Veurém si en lo diñar que en Lhardy hi haurá aquesta nit, se dirá alguna cosa que torni á escitar á la gent novella. Fácil
es que 's digui, perqué lo pitjor que li pot succehir á Romero Robledo en la
situació en que s' ha posat es que *is periódichs deizin de parlar d' ell ni un sol
dia. Li convé fer soroll de qualsevol modo y 'n fará perqué per aquesta mena
de política 's pinta sol 1'aniich quefe civil del reformlsme. Recordis lo molt
que dona que parlar y escriure durant aquells tres ó quatre anys que va estar
separat de Cánovas.
Los de la comissió de Cádiz que demanan un barco per 1' arsenal civil de
aquella ciuiat no 's deizan camas, visitant personatjes y anant y venint de las
redaccions deis periódichs demanant per Deu y per los sants que no 's deizi morir defamáis obrers d'aquella ciutaf. Han redubit la cuestió á aquest punt
coacret: de modo que ja diuhen ciar que 1' Estat ve obligat á construhir barcos
en aquell arsenal, sois perqué d' aquest modo podrán ocuparse dos ó tres cents
travalladors. Y alzó 's diu com si ios la cosa mes natural del mon, com si '1
Estat bagues contret alguna obligado ab los senvors que crearen aquell arsenal:
com si la mateixa rahó de conveniencia per los travalladors que ells alegan, no
poguessin alegarla 'Is amos de tots los demés establiments industriáis d'Espanya.
Si s' atengués á tal motiu, podrían cantar victoria 'is socialistas: haurían dat
uo bon pas cap al establiment deis tallers nacionals que plante/aren los republicans francesos en 1848, ab 1' ézit que tothom sab. Com si no 'n íingucssim
prou ab los arseoals del Estat en los quals hi hagi ó no barcos per construhir
bem de pagar lo jornal á sis mil travalladors mesó menos manuals. Convenient
sería que '1 Gobern desenganyés d' una vegada ais comissionats de Cádiz; perqué sino, tant remouhen per aquí ahont domina V element andalús y talment
s'iasinúan, que es de temer que acabin per conseguir lo que demanan.
Corre aquesta tarde per lo Congrés la noticia d' haverse descubert á Barcelona un gran dipósit d' armas destinadas ais carlins. D' aquí que 'is alarmistas
iosisteizin de nou en que estém abocats á una nova guerra civil, en lo qual los
aludan los telegramas que en lo mateix sentlt venen del eztranger destlnats prq<¡
ig6o
LA RENAIXENSA — DIARI DE CATALUNYA
bablement á fer efecte en la cotlsacló de la Bolsa. La gent experta no creu que
'i perfil deis carllns siguí Inmlnent ni molt menos. M«ntres no vlngul de part
de Cuba la terrabastellada que 's tem, no es probable que D. Carlos s' ezposi á
novas aventuras. Y si s' exposa, pitjor per ell.
Las inundaclons en lo regne de Valencia, de que avuy parlan extensament
los los periódicchs, produhelxen per aquí 1'efecte que es de suposar. Tot va
bé per acabar de fer tristísslms los dias que corren.—J^.
MADRID
i3 de Novembre.
Ha resultat certa en part la noticia que ahir corría d' haver los conservadors
Intranzlgents de Cuba acordat enviar á la Reyna R«gent un Missatjfc exposantli
los grans mals que la autonomía va á produhir en las nostras Antillas, y pregantli que no firmi 'Is decrets que relatius á las reformas autonomistas te acordats lo Gobern. La nova no ha produhit la sensacló que sígurament los patriotas aquells esperavan. En primer llocb, es tart per la;reclamació. Al mes llech en
materias d'aquesta mena se H ocorre que quan lo senyor Sagasta encarregá á
Moret la ledacció deis decrets y 's discutiren y s* aprobaren en Consell de ministres, estavan ja vensudas totas las diñcultats si es que n' bl bagues de cap
mena, es á dir que era cosa convinguda entre la Corona y'1 poder responsable.
Es mes: la cayguda deis conservadora y la pujada deis lllberals al poder, no
ha tingut altra signiñcació que la ferma resolució de variar la política cubana y
plantejar relatiu á aquest important pant lo programa del partit Iliberal. Per lo
tant, r acte deis conservadors de la Habana no passa d* una protesta tan irrespectuosa com inoportuna.
Y la cosa acaba de perdre tota mena d* importancia al considerar que no
son tots los notables del partit constitucional los que han pres tal acort. En pri<
mer Doch i* han pres á espatllas del seu quefe lo Marqués de Apezteguia que
fíns avans d' ahir se trobava á Madrid, y deya públicament que accepta la nova
legalitat per mes que no te gran conñansa de que 'ns porti prompte á la paciñcació de Cuba, pero que encara aizís no cpnsiderava prudent ni patrióilcb posar cap mena d' entrabanch á la resolució del Gobern. En lo mateix sentit estavan los que ara fíarman la protesta ó lo que slgui. Si han mudat de parer es
desde que han sapigut que Sagasta ha dit ais diputats cubaos del partit incon
dicional que 1* altre dia varen visitarlo, que per ara y tant aquest partit s' baurá de resignará no manar á Cuba y deixar ais autonomistas tots los cárrechs
polítichs. De modo que 'Is patriotas aquells acceptavan la autonomía en quaot
aquesta Ms deixés en possessió del mando. En quant han vist que se Ms aparta
del poder los h¡ han entrat los escrúpols y s' han considerat obligats á alsar la
protesta.
Deixemlos dlr, y fíns amenassar com se diu que ja fan ab ferse carllns y ñns
anexionistas de la isla ais Estats Units. ¡Si tots los mals de Cuba 'ns viaguessin
per aquesta part podríam dormir tranquils.
Lo ministre Woodford visita ahir al senyor Moret, mostrantse molt suau,
molt afectuós y dihentli que, havent entrat de pie per lo camí de las reformas en
la cuestió de Cuba, no 'ns cal tindre cuydado de la conducta del gobern deis
Estats Units. Alzó si, de pas toca T assumpto del «Competidor», es á dir, lo
de si s* indu
haversels ag
cubans. Lo
sumpto y, p
y no sense n
hagi posat ei
debo contra
Bo sería c
que '1 Presid
en aquest doi
psraulss de (
nort amerlcá
dona lloch á i
Convé aclarir
que prou ho I
Romero y
festa no 's par
quefe ha dit q
raulas. Lo gra
efectuará á MÍ
Lo que avi
carlins 1' arma
autonomía á C
tía ía un rato t
se que no s' ha
senyor aquell «
ren quedar cesí
pervladre qui s
No hl ha mé
las noticias d* u
parlan molt del
La gent avis
Avuy repartir
—Ahir á las
de Barcelona en
Francisco de S.
Ventosa. Despré
ca d' elecció de I
d'Octubre, y de
ÍTc la proposició
gué relativa ais e
Consistorl tres i
aprobats per una
sultaní votada se
^-4
15 DE NOVEMBRE DE 1 8 9 7
1^(5 I
de si sMadultará Ó Qo ais súbdits amerlcans á punt de ser coadempaats per
haversels agafat en lo aioment que desembarca van armas per los iosurrectes
cubaos. Los ptriódichs ^ankees també aquets días s' ocupan molt d' aquest assumpto y, parlant d' Espanya, fan lo que se 'n dlu la fariña blana, sosphantse
y no sense motlu, quesols se traeca d* una especie de treva fíos á tant que s'
Jbagí posat en IHbertat ais presos aquells, y consegult aixó tornar apretar de
debo contra Espanya.
Bo sería que '1 nostre gobern se mostrés previsor y que no afluixi fins á lant
que '1 President Mac-Kíniey hagi presentat al Gongrés lo Míssaije y demostrat
en aquest documeni que las sevas bonas Intenclons son alguna cosa mes que
psraulas de cortesía. Perqué la conducta d' algún deis ministres del gobern
nortamerlcá y sobretot la del cónsul deis Estats Units á la Habana, Mr. Lee,
dona Iloch á sospítas sino al convenciment de que 'i gobern aquell no juga net,
Convé aclarir aixó y no resignarnos mes temps á representar lo paper de primo,
que prou ho heoí fet durant la funesta dcmlnació de Cánovas.
Romero y 'Is seus notables en lo diñar d' ah!r no han donat qué dir. En la
festa no 's parla de política y si se 'n parla, va ésser en broma. Contan que U
quefe ha dlt que fjns á la arribada d' en Weyler convé certa reserva en las pa raulas. Lo gran cop se donará en la Assamblea que '1 nou partit ó lo que s!a,
efectuará á Madrid en lo vlnent mes de Desembre.
Lo que avuy priva entre 'Is añcionats á las impresions fortas es saber si 'Is
carlins 1' arman ó no 1* arman sn quant se publiquin los decrets plantejant la
autonomía á Cuba y á Puerro-Rico. En un rotllo del saló de Conferencias sentía la un rato un senyor tot acalorat que apostava á que no s' aacaba 1' any sense que no s' hagi comensat de debo la tercera guerra civil. Pero ai saber que '1
senyor aquell es un deis consellers d' Estatdel partit conservador que abir varen quedar cessants s' esplica tan trlsta profecía. Cóm no ha de veure negre *1
pervlndre qui s' ha de resignar á no fírmar nómina Dsu sab per quant temps?
No bi ha mes de qué escriure. La Bolsa baixa. Se diu que es, segons uns, per
las noticias d* un nou empréstit; segons altres, perqué 'Is perlódichs francesos
parlan molt del perlll d' un alsament carlí.
La gent avispada en política no creu en tal perill per ara y tant.—Jf.
NOTICIAS
~
Avuy repartim á noslres suscriptors lo plech número 24 de la Revista Literaria.
—Ahir á las cinch de la tarde 's reuní '1 Cos d' Adjunts deis Jochs Floráis
de Barcelona ea lo Consistori Nou de la Casa de la Ciuiat. Presidí V acte don
Francisco de S. Maspons y Labros, actuant de secretar! don Lluls Duran y
Ventosa, Després d* aprobarse una modificado al Reglament referent á la época d' elecció de Mantenedors, que será d' aquí en avant en la scgona quiozsna
d'Octubre, y de nombrarse per la presidencia una comissió que dlctamlni sobre la proposició presentada en la reunió anterior per don Norbert Fonr y Sagué relativa ais escriptors que haguessen guanyat lo preml de prosa creat peí
Consistori tres anys seguits, se procedí á la lectura deis comptes, que forcn
aprobats per unanimitat, y á la elecció de Mantenedors pera i* any que vé, re
sultaní votada sense oposlció la següent candidatura:
I
/gga
LA RENAIXENSA — DIARI DÉ CATALUNYA
Mantenedors: Don Francisco Romaní y Pulgdengolas, don Maurici Barres,
don Ramón d* Abadal, don Albert Llanas, don Alexandre de Riquer y don Pe*
legri Casades y Gramatxes.
Suplents: Don Jaume Maspons y Camarasa, don Pere Pagés y Rueda, don
Ramón N. Comas y don Joseph Gudiol, Pbre.
La espayosa sala del Holel Comtal d' aquesta ciutat, resulta ahir insufí.
dentó poch menos pera aplegar al gran número de catalanistas que s' hi de.
vían reunir al objecte de festejar la tornada de Lo Regionalista á Barcelona.
Durant tot r acte regná un entussiasme extraordinari, que s'aumenta ab los
brindis pronunciats y ab la lectura de las adbessions rebudas deis presidents
deis centres catalanistas de Mollet y de Sabadell, del senyor Ximeno y d' una
colla de companys nostres de Malgrát.
En encoratjadors termes brindaren los [oves Marsans, Fuster, Muntanyola,
Morera, Mallofré y Alsina y accediat ais prechs deis concurrents que desitjavan
sentir la veu autorlsada de dlstingidas personalitats del camp catalanista, varea
fer us de la paraula 'Is seayors don Joan Permanyer y don Antón Suñol.
Tan agradosa festa va teñir terme ab la proposició feta per lo senyor Mont«
fort, que fou unanimannent acccptada, d' enviar un telegrama d*agrahiment ais
companys de Glrona y de Reus y del Vendrell que acuUiren á Lo Regionalista
y á LA RENAIXENSA, al ser objecie d' Incalificables persecucions.
—En lo local del Institut Agrícola Cátala de Sant Isidro va celebrar abir á
la tarde la Assoclacló general pera la reforma penitenciaria á Espanya una sessió necrológica pera honrar la memoria del seu fundador don Pere Armcngol
y Cornet que va resultar molt lluhida y á la que hi van assistir representants
de dlferentas auYoritats d'aquesta ciutat. Declarada oberta la sessió per lo senyor president don Joan B. Orriols se va donar lectura al acort en virtut del
qual se celebrava aquell acte y á las numerosas adheslons que s* havían rebut.
Lo secretari de la Assoclacló 1' advocat don Ramón Albo y Martí va Uegir un
estudl del senyor Armengol y Cornet devane de la ciencia penitenciaria. Lo catedrátlch d' aquesta Universitat Dr. don Joseph Domenech y Estapá va donar
lectura al seu discurs «Armengol y Cornet en la arquitectuxa penitenciarla» y
1* advocat don Pese Estasen á un altre considerant al senyor Armengol com á
cscriptor y economista. Aquestos travalls van esser tots molt aplaudits per la
numerosa y distingida concurrencia que omplía la Sala d' actes del Icstitut de
Sant Isidro.
—L' aplaudit y célebre mestre compositor y director deis concerts del Teatro Lírich, don Rlcart Strauss, acompanyat del mestres Nicolau, García Robles,
Torelló y altras dlstingidas personas visitaren ahir tarde al «Orfeó Cátela».
Aquesta entltat coral pera corrcspondre á tant assenyalat obsequl, y ademes pera satisfer los desitjos del mestre Strauss, va cantar algunas cansons populars
catalanas, composicions de Clavé y d* alguns altres mestres catalans. Lo mestre
Strauss se mostré entussiasmai de la música popular catalana y de la esmerada
interpretado que rO.fió dona á aquellas composicions, fellcitant calurosament
al mestre Millet y ais orfeonistas.
—Anit s' efectúa en lo Teatro Lírich 1' últim d' abono deis concerts Nlco
IflU, vejentae la sala brllantment concorreguda.
S'estrenaren duas composicions del mestre Strauss; un preludl de Gun-
15 DE NOVEMBRE DE 1 8 9 7
1963
tram, molt ben escrit y '1 poema Mort y Transfigurado.
Aquest es una obra
de gran vol, a h o n t 1' autor ideallsa lo mes sublím que te 1' h o m e en sas peijadas per la térra; lo iránzlc d* aquesta vida á la eternitat. La Uuyta a b la mort
y 'i recort de temps passats está descrít tot lo clarament q u e *s pot, oferiat s o vlnt sorpresas de bona lley. L o tema final se va preparant á intérvals fins &
arribar á la apoteosis, detall de gran efecte.
V úoich que trobárem á la citada composicíó es que '1 metall ab sos acorta
estrldents en lo decurs de la obra, se seat mafsa sovinf. AIxís es que al a r r i v t r
al final no pot p r o d u h i r al públlch la sensació per que hauría passaf, á no haver
sentlt avans sonoritais tan fortas. Pero per altra part hem de teñir en compte
que Mr. Strauss escrígué aquesta música pera las orquestas d' Alemania y a J í
tocan lo metall ab mes suavltat que no pss entre nosaltres.
Al terminarse las citadas obras 1' autor tingué una calurosa ovació. íguais
demostracions rebé M. Strauss al dirigir las oberturas Leonora de Beethoven, y
Tannhauser de W a g a c r y preludi y mort de Tristan ¿Isolda del mateix mestre. La obertura de Tannhauser
la dirigí portant mes poch á poch la primera
m&ytat de la bacanal ab lo qual guanyá extraordinariament la obra, puig se
va sentir lo travall mes ciar, podentse fercárrer i ' o y e n t deis dibuixos d é l a s
violas y c o n t r a p u n t deis violoncellos. E n cámbl '1 preludi de Tristan lo porta
mes viu de lo que era costum entre nosaltres.
Mr. Strauss tragué á totas las obras admirables efectes entusslasmant al a u diiori un sens fí de vegadas.
—Com última representado en la present temporada, se posarán aquesta
nít en lo teatro Romea los populars dramas Don Juan Tenorio^ El nuevo Tenorio y la pessa catalana La castanyada,
comensant la f u n d ó á las set pera es
tar acabada á las dotze.
—Lo partit jugat abir tarde en lo F r o n t ó Condal per los tercetos Unzueta,
Altimira y Olaiz contra I r u n Chiquito,
Pequeño de A b a n d o y Pásiegulto, r e sulta bó y íou d' emocions, fent passar continuats sobressalts y espasmes al di'
ner. Las Igualadas sovintejaren; are s* avansava un bando, are i' altre, y desenrotliant tots sis jugadors tots los seus recursos y travallant ab verdader empenyo
yentenenise perfectamcní uns y altres, no deixaren calcular pas ab probablUfat
d'acert de q u í sería la victoria. Al fi la obtingué '1 bando primer, que era *1
vermell, per sois 4 tantos. Los aplausos foren frecuents y u n á n l m s , avuy en lo
Frontó cosa rara, per alió de que '1 dlner no s ' a v e may á perdre y en tot hí
veu sombras. La entrada ben bona.
G u a y t a M a r i t i m del C a s t e l l de M o n t j u i c h del d í a 1 4 d e N o v e m b r e .
Olservacions oneteorológicas. — A la sortida del sol vent al SE. fresquet, drcul mitjCubtrt A las doLze del mitj día SSE, també fresquet, núvols al drcul, y á la posta
del sol segueix lo temps de la mateixa manera. Marejada del SE. y despres cubert lo
circuí 7 pluja.
Mcviment de oarcos á entrada de foscli. — Demoran al E. un bergantí que ve, una
poiiacra-gojeta que cenjeir cap á térra. Ptíl S. una corbeta y un bergantí goleta que
passan á ponent, y al SO. dos barcos de gevias que surten del horitzó, que recalan á tot
orsar. De vela liatina, quatre falutios per variat rumbo y un pera aquest port. Entrats
de nit ó matinada: de Liverpool lo corredor vapor «Jacinta* deis Srs. Serra y Font, de
Londres lo corredor vapor «Ulloa» deis Srs. Mac-Andrew y C , de Marsella lo vapor
xg64
I-A RENAIXKNSA— DlARl DE CATALUNYA
«Cabo Prior» déla Srs Ibarra y C.*, de Liverpool á tres quarts de nou del malí lo corredor Tapor «Tordera» deis Srs. D. Pau M. Tintoré y C Del SE á dos quarts de duas
de la tarde lo Tapor francés «Foria» de Mr. David Rouvier, de Londres á las quatre lo
corredor vapor «Pizarro» deis Srs. Mac Andrew y C
Distancia navegada deis barcos que avuy han sortlt.— Fora d' horitzó 's troban los vapors corredor «Canalejas» pera Valencia, de la Sra. Viuda de D. Vicents Sanz Selma,
«Andalucía» de D. Santos Palomo y «Laffilte» deis Srs. Busanyas y C los dos pera
Marsella, «Luis de Cuadra pera ponent, «León de Oro» pera Cette deis Srs. Rosich y C,*,
«Luis Pinzón» deis Srs. Molí y Uorominas pera Alacant, inglés «Ridalfell», norueclis
«Sevilla» y «Holby» tots dos pera ponent.
TELEGRAMAS
MADRID, 14, á las g'iS matí.—Dil balans setmanal pubUcat peí Banch d'
Espanya resulta que la plata ba aumentat en mes de tres milions de pessetas
y 'Is bltUets ea clrculació per valor de 3,970.050 pessetas. En 1' or no bi ba bagut variado.
Dluhea de Nova-York que 'Is insurrectes ban fet saltar un tren á Nuevitas,
valentse de la dinamita, bavent quedat 12 personas mortas y 27 ferldas.
A Plasencla ba desbordat lo rlu Jalón negant mes de 4 0 casas. Hi ba mol'
tas pérduas materials; personáis cap, per baverse adoptat moltas precaucions.
(Ja autonomista important ba assegurat que T element blancb de la insurreccló cubana no trigará gayre á abandonar las armas.
MADRID, 14» é las i2'3o tarde.—Lo general Blanco ba telegrafíat al gobern
desmentint que la guarnido de Puerto-Príncipe bagues promogut cap esvalot
per causa deis aliments. També ba notiñcat que á consecuencia de la dlñcultat
de comunlcadons no te altras noticias de Gibara sino que '1 general Weyler
ana al cassino de la poblado invitat per las autoritats. La banda música civil
toca la marxa real al desembarcar 1' ex gobernador de Cuba.
U n periódicb de Londres publica un article estudiant la cuestió de Cuba,
que presenta com á molt grave per no entendre Espanya en materias colonials
y per la lacapacitat y falta d' acert deis dlrectors de la campanya.
A las provincias de Valencia, Terol y Zaragoza bl ban ocorregut novas
Inundacions que ban causat molts perjudicis.
MADRID, 14, á las 6'25 tarde.—La baixa del 60 per 100 que han fet los contractlstas del exércit de Cuba s' explica perqué fíns are se 'Is havía pagat en paper y d* avuy endavant cobrarán en or.
Lo telegrama oñcial de Cuba dona compte d' una séiie de combats sostinguts per la columna que custodiava un important convoy desticat á Manzanillo,
bavent tingut de treure de sas trinxeras al enemicb. La tropa tingué 5 morts y
41 ferits, suposantse que Ms insurrectes sufriren moltas baixas.
Ha mort á Palma de Mallorca '1 bisbe d' aquella diócessls senyor Cervere.
MADRID, 14, á las g'io nir.—La Diputado provincial de Mallorca ba acordat no pendre part en cap festa de las que *s projectan fer en bonor del general
Weyler.
A la provincia de Pinar del Rio bi ba bagut un renyit combat entre 'Is in*
surrectes y la brigada del general Velasco. Aquesta tingué un oficial y 3o soldáis
morts, 3 oficiáis y 25 soldats ferits de gravetat y 24 deis últims ab feridas leves.
'^
Imprempta LA RENAIXENSA, XuQlá, 13, baisoa.
""
m nwi,
Redacció y
PSEDSi Eípanya, I pj
May lo catalanisi
arribar á la realis
desprincipis honr
lallum del sol los v
Espanya en sa vin
concrctament los va
deManresa de 1892
Com allavors dle
de quedará cárrech
panyol las relacior
mar y térra, las reí
ablos demés paísso
micas de carácter ee
cuestions y conflíctei
del pressupost anyal
tribuhir las regióos i
ablaorganísacit /or
-Pero enteném qu
ip régimen íntern de
tituhirse aquesta m;
pansiu de sa lleeisL
son modo de ser.
Sa7tt del dia: Sa
Gertrudis, verg-e,
iglesia parroquial
Jas 8is de la tarde
GerÓDimas, en San
. Ea de color clai
«lons: es inofensiu,
•^«W2»c JSscriv
'.cantoi