pr3_salut i economia 15_16

Pla de
Transició
al Treball
GUÍXOLS VALL – D’ARO
PR3 Salut i economia domèstica
Objectius del treball d’aquesta setmana
 Conèixer les característiques de la dieta mediterrània
 Conèixer el concepte de dieta equilibrada
 Reflexionar sobre alguns hàbits i trastorns de la salut
 Conèixer i reflexionar sobre els costos de l’alimentació i de la vida quotidiana
 Aprendre els principals conceptes relacionats amb l’economia domèstica i
dominar-ne els càlculs.
 Ser crítics amb el consumisme i les conductes de consum, producte de la
societat actual.
 Reflexionar sobre les conductes de risc (conducció, alcoholisme, drogues...) i les
implicacions sobre la pròpia salut.
 Presentar i exposar el treball
Descripció del treball a presentar:
A final de setmana caldrà presentar el dossier. Malgrat algunes activitats es realitzin en
grup, cadascú haurà de presentar el seu dossier de treball amb les tasques fetes a
nivell individual i de grup.
PARTS DEL TREBALL:
Part 1: Hàbits de salut
Part 2: Economia domèstica.
Part 3: Exposició de treballs i presentació del dossier.
DATA ENTREGA: 21 D’OCTUBRE DE 2015
NOM
ENTREGAT...
Pla de
Transició
al Treball
GUÍXOLS VALL – D’ARO
Part 1. Hàbits de salut: descripció i propostes de millora.
ACTIVITAT 1: ELS NOSTRES HÀBITS DE SALUT
Fes una descripció dels hàbits de salut d’un company/a, intenta ser el màxim
d’exhaustiu possible per ajudar a fer un bon diagnòstic general de la seva salut i hàbits
saludables. Has d’indagar, amb algunes preguntes, sobre els seus hàbits pel què fa a:
 Alimentació: què menja en un dia normal, menja prou verdura?, peix?, menja
massa sucres (llaminadures, refrescos), etc., podeu preguntar si té alguna
intolerància o al·lèrgia alimentària (làctics, gluten..). Calculeu l’Índex de Massa
Corporal (IMC).
 Consum de tòxics: consumeix alcohol?, tabac?, cafè?, en quina quantitat, consum
d’altres drogues. Feu una taula amb quantitat i freqüència.
 Higiene: té problemes amb càries, visita al dentista regularment (mínim, 1v/any),
etc., higiene auditiva, problemes auditius, otitis, higiene general, higiene postural
(mal d’esquena, lumbàlgies, si s’asseu correctament, ...)
 Exercici físic / esport: si camina regularment, (periodicitat, temps), fa esport, és
variat i complet?...
 Altres ???
Recull les teves preguntes i les seves respostes.
ACTIVITAT 2: ÍNDEX DE MASSA CORPORAL
L’índex de massa corporal (IMC) és una mesura d’associació entre el pes i la talla d’un
individu. També se’l coneix com a índex de Quetelet perquè va ser ideat per l’estadístic
belga L. A. J. Quetelet. El valor obtingut no és constant, sinó que varia en funció de
d’edat i el pes. També depèn d’altres factors, com les proporcions de teixit muscular i
adipós. S’ha utilitzat com un dels recursos per a avaluar el seu estat nutricional,
d’acord amb els valors proposats per la OMS.
Es calcula segons la següent expressió matemàtica:
Calcula l’IMC i comenta l’estat nutricional del teu company segons la classificació de la
OMS.
Classificació de la OMS de l’estat nutricional d’acord amb l’IMC
Classificació
IMC (kg/m2)
Valors principals
Valors adicionals
Infrapès
<18,50
<18,50
Primesa severa
<16,00
<16,00
Primesa moderada
16,00 - 16,99
16,00 - 16,99
Primesa acceptable
17,00 - 18,49
17,00 - 18,49
18,50 - 22,99
Normal
18,50 - 24,99
23,00 - 24,99
Pla de
Transició
al Treball
GUÍXOLS VALL – D’ARO
Sobrepès
≥25,00
Preobesitat
25,00 - 29,99
Obesitat
≥30,00
Obesitat tipus I
30,00 - 34,99
Obesitat tipus II
35,00 - 39,99
Obesitat tipus III
≥40,00
≥25,00
25,00 - 27,49
27,50 - 29,99
≥30,00
30,00 - 32,49
32,50 - 34,99
35,00 - 37,49
37,50 - 39,99
≥40,00
ACTIVITAT 3: DIAGNÒSTIC SOBRE L’ESTAT DE SALUT
Cal que elaboris i omplis una graella amb la informació diagnòstica del teu company/a.
Aquesta graella tindrà dues columnes: la primera amb els indicadors de salut (has de
transformar el que has observat en l’entrevista en indicadors de salut positius i
negatius) i en l’altra, fer propostes de millora.
Exemple:
Alimentació
Consum tòxics
Indicador de salut
Valoració
- no menja fruita
- cal que mengi 3 peces de fruita al dia.
- ....
....
....
....
...
....
...
Higiene
Exercici físic
Finalment, cal que facis un petit informe mèdic diagnòstic sobre els teus propis hàbits
saludables i hi facis recomanacions de millora (com si fossis un/a metge/essa).
Informe mèdic diagnòstic de salut general i hàbits saludables:
La seva salut general és bona/millorable/molt millorable.
Ha de millorar els seus hàbits pel què fa a alimentació/consum de tòxics / higiene/ exercici /altres.
Per això li recomano que:
1. .....
2. .....
3. .....
Atentament,
El seu metge/essa.
Envia’l, com a document adjunt al teu tutor. Cal que posis assumpte i facis un petit
escrit a l’hora d’enviar-lo.
Pla de
Transició
al Treball
GUÍXOLS VALL – D’ARO
ACTIVITAT 4: SALUT JOVE
Reflexiona sobre l’alimentació i la seva influència a la teva salut.
Exercici 1: Fes una descripció de les principals característiques de la dieta mediterrània.
Fes una cerca i redacta-ho amb les teves pròpies paraules, intenta ser el màxim
d’exhaustiu possible i tingues cura de la redacció.
Exercici 2: Dibuixa la piràmide de l’alimentació saludable. Fes una llista d’aliments que
es poden incloure a cada apartat en anglès. Draw the nutritional pyramid and write all
the diferent kind of food in each department.
Exercici 3: Descriu un exemple de menú saludable setmanal. El menú ha de tenir, com
a mínim, tres àpats.
ACTIVITAT 5: TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA
Lee la información en el anexo 1 sobre los distintos trastornos de la conducta
alimentaria (bulimia, anorexia y vigorexia).
Ejercicio 1: Elige uno de los trastornos. Únete a los compañeros de otros grupos que
también lo hayan elegido. Consensuad una explicación sobre la enfermedad y sus
principales características. Reflexionad sobre las implicaciones a nivel de salud y qué se
podría hacer para evitarlas (la redacción debe tener mínimo 50 palabras). Vuelve a tu
grupo de trabajo y explícaselas. Anota las explicaciones de tus compañeros.
Ejercicio 2: Reflexionad. ¿Qué opináis sobre estos trastornos? Conocéis alguien que los
haya sufrido o los esté sufriendo? Explicad su experiencia i qué podría haber hecho
para evitarlo.
ACTIVITAT 6: RISCOS PER A LA SALUT
Participa de la xerrada que ens ofereix l’Agent de Salut. Reflexiona-hi i explica quins
són els principals riscos per a la salut i les seves causes.
ACTIVITAT 7: EL MEU DECÀLEG DE MILLORA DE LA SALUT
Proposa 10 millores en la teva dieta i en els teus hàbits de salut. Exposa-ho als
companys de classe.
ACTIVITAT 8: ELS COSTOS DEL CONSUM DE TÒXICS
Exercici 1: Feu una estimació de costos econòmics directes del consum de tòxics.
Classifica el consum de diferents substàncies tòxiques (cafè, tabac, alcohol, haixix,
marihuana, cocaïna o altres) segons el nivell de consum que en facis - baix, moderat i
elevat. Fes una graella i indicant-hi les quantitats (unitat/dia):
Substància
Consum baix
Consum moderat
Consum elevat
Pla de
Transició
al Treball
GUÍXOLS VALL – D’ARO
...
Calcula el cost (€/any)
Substància
Cost setmanal
Cost mensual
Cost anual
...
Exercici 2: Proposa activitats d’oci alternatiu que podria fer una persona amb els diners
que destina al consum de tòxics durant un any.
Exercici 3: Escriu 5 frases que promoguin la salut. Tria’n una i fes-ne un cartell
publicitari.
Part 2. Economia domèstica. Càlcul de costos de la compra.
ACTIVITAT 9: LA LLISTA PER A COMPRAR
Imagineu que vius en un pis i cuines. Elabora el menú d’aquesta setmana. A partir del
teu menú setmanal, cal que facis la llista per anar a comprar. Posa a la llista els
aliments que necessites per a fer el menú i les quantitats que necessitaràs.
Llista de la compra
Aliments




Quantitats




ACTIVITAT 10: CÀLCUL DE COSTOS AMB EXCEL
Feu un full de càlcul (amb excel) amb la llista de la compra.
Has d’entrar les dades en les diferents columnes. Cal que facis cinc columnes: nom del
producte, les unitats de pes, el preu de venda, la quantitat a comprar i deixa una
columna per calcular el preu final de cost. Introdueix els diferents productes a cada
fila.
Envia-ho com a document adjunt al teu tutor, escrivint un petit text al correu.
Pla de
Transició
al Treball
GUÍXOLS VALL – D’ARO
ACTIVITAT 11: ECONOMIA DOMÈSTICA
Cal que coneguis els principals conceptes relacionats amb l’economia domèstica.
Llegeix el dossier i fes els exercicis.
Exercici 1
Defineix els següents conceptes:
- Llei de la oferta i la demanda
-
Comissió, augment i recàrrec
-
Descompte, rebaixa i liquidació
-
Impostos (IRPF, IVA) i interessos
Exercici 2
A un representant d’una fàbrica d’embotits li donen el 3,5% de les vendes que fa. En
una xarcuteria ven per valor de 1.500€. Quant cobrarà de comissió?
Exercici 3
A una botiga venen un televisor al comptat per 750€. Però si es compra a terminis
carreguen un 12%. Quin és el preu del televisor si es compra a terminis?
Exercici 4
Pla de
Transició
al Treball
GUÍXOLS VALL – D’ARO
El lloguer d’un pis era de 420€. Davant de la manca de pisos de lloguer en el mercat, el
preu ha anat pujant: el primer any un 15% i el segon any un 20% més. Quin és el preu
del lloguer de cada any?
Exercici 5
Ens fan un descompte del 18% en la compra d’un televisor i paguem 730€. Quin era el
preu inicial del televisor?
Exercici 6
Vols posar una persiana nova a casa teva i tens dos pressupostos:
En el primer, de «Persianes González», el preu de la persiana és de 195€, però et fan
un 20% i després t’augmenten el 21% d’IVA. En el segon, d’«Iturbe-persianes», el preu
també és de 195€ però primer t’apliquen el 21% d’IVA i després et fan un descompte
del 20%. Quin és el pressupost millor?
Exercici 7
Si el teu sou brut és de 1.500€ i cobres 1.230€, quin és el % d’IRPF que t’han
descomptat?
Pla de
Transició
al Treball
GUÍXOLS VALL – D’ARO
Part 3. Presentació del dossier i exposició
Exposició 1: Exposa el teu decàleg de propostes de millora per a la salut.
Cal que prepareu un guió que serveixi de base per fer l’exposició. L’exposició es farà a
la resta de companys. Podeu fer servir el projector per presentar el Power Point.
Presentació del dossier:
El dossier individual d’aquesta setmana ha de recollir totes les activitats que has
realitzat al llarg de la setmana.
Avaluació:
Criteris
Assistència, participació, conducta i treball en
grup.
Qualitat en la presentació del dossier (activitats
completes, presentació adequada, ...)
Coherència textual i correcció escrita en el
dossier.
Domini de les TIC (ha buscat informació?, n’ha
fet una bona selecció?, utilitza les aplicacions
adequadament?)
Contingut del projecte [activitats 1 a 5]
Contingut del projecte [activitats 6 a 10]
Contingut del projecte [activitat 11]
Anotacions
Nota
2
1
1
1
1
1
1
Qualitat en el cartell [activitat 8.3] (han treballat
els continguts?, s’explica bé?, la presentació és
una bona síntesi del contingut?)
1
Qualitat en l’exposició del treball (han treballat
els continguts?, s’explica bé?, la presentació és
una bona síntesi del contingut?)
1
Pla de
Transició
al Treball
GUÍXOLS VALL – D’ARO
AUTOAVALUACIÓ DEL PROJECTE REALITZAT
Valora el funcionament del projecte: l’has trobat interessant? Has après? T’han
agradat les activitats? Què milloraries?
Valora els ítems següents i justifica’ls:
1. He vingut cada dia i puntual?
2. He intervingut a classe, donant la meva opinió en grup i fent les activitats
proposades?
3. M’he comportat correctament? M’han hagut d’avisar o tinc alguna incidència?
4. He fet totes les activitats? Quines no? Les he presentat de forma adequada? He
entregat el dossier?
5. He preparat el guió de l’exposició? Ho he explicat de forma entenedora davant els
companys?
6. El grup ha funcionat? Hem treballat i assolit els objectius? He col·laborat perquè
funcionés? M’hi he implicat i he mostrat iniciativa?
7. He tingut dificultats en les activitats? He? En quines?
8. He après coses noves? He entès tot el que hem treballat?
Pla de
Transició
al Treball
GUÍXOLS VALL – D’ARO
Annex 1 – ACTIVITAT 5: TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA
NUEVAS ADICCIONES: ANOREXIA, BULIMIA Y VIGOREXIA
INTRODUCCIÓN: ALTERACIONES DE LA IMAGEN CORPORAL.
La preocupación por la imagen corporal se ha desarrollado a lo largo de la historia de
los diferentes pueblos y culturas. Los cánones de belleza varían con el paso del
tiempo en las civilizaciones. La presión de los medios de comunicación hacia la
consecución de un cuerpo “danone” para lograr una imagen socialmente deseada ha
desempeñado un papel esencial en la aparición y/o aumento de nuevas patologías
mentales. En la actualidad el canon de belleza es el cuerpo, se vive por y para el
cuerpo, lo cual se engloba bajo la concepción del culto al cuerpo.
Las patologías que se describen a continuación tienen como factor común una
preocupación excesiva por la apariencia e ideas intrusivas y recurrentes sobre la
imagen corporal así como conductas relacionadas con dichas ideas. El deseo de
perfección y la distorsión de la propia imagen caracterizan estos cuadros. Los últimos
estudios indican que un 56% de las mujeres y un 43% de los hombres se encuentran
insatisfechos con su imagen corporal. Los estudios realizados en España demuestran
que la mayoría de las mujeres quieren pesar menos aunque tengan un peso normal y
las chicas muestran mayor grado de insatisfacción corporal que los chicos.
ANOREXIA NERVIOSA
Características fundamentales:
La anorexia nerviosa (AN) se caracteriza por un
miedo y rechazo a mantener el peso en el mínimo de
lo considerado normal según su talla y peso. El deseo
irrefrenable de delgadez lleva a una resistencia a
comer o a retener la comida. En el complejo
sindrómico destacan las autolimitaciones dietéticas, la
percepción distorsionada del cuerpo, intenso miedo a
engordar que no disminuye a pesar de la delgadez, y
diferentes
alteraciones
psicopatológicas
como
consecuencia de la desnutrición.
Epidemiología: 1% de la población entre 14 y 40 años,
con picos entre los 14,5 y 18 años.
Características clínicas:
 Restricciones de ingesta.
 Rituales alimentarios
 Ayunos
 Conductas compensatorias para no ganar peso (vómitos, laxantes, diuréticos,
ejercicio físico...)
 Preocupación excesiva por el peso, cuerpo o forma.
 Pesarse en exceso o fobia al peso.
 Fijación en ciertas partes del cuerpo.
 Dificultades para comer en público
 Engaños respecto a lo que comen u ocultación de alimentos.
 Desinterés en torno al sexo (asexualidad)
Pla de
Transició
al Treball
GUÍXOLS VALL – D’ARO
La sintomatología es similar en hombres y mujeres. Los rasgos de personalidad
asociados son: perfeccionismo, obsesividad, disciplina y necesidad de control,
ansiedad e irritabilidad.
Causas:
Algunos predisponentes individuales son: necesidad de aprobación, inseguridad, baja
autoestima, rasgos obsesivos y fóbicos, antecedentes de maltrato. A nivel familiar
son: sobreprotección, superficialidad de las relaciones, educación sin límites,
dificultades en resolver conflictos, trastornos afectivos y alcoholismo. A nivel social
encontramos: mensajes sociales y culturales sobrevalorando la delgadez, miedo a la
madurez. Los principales precipitantes de la enfermedad son: dietas rigurosas;
pérdidas afectivas; separación de los padres; enfermedades somáticas; comentarios
sobre el físico; crecientes demandas provenientes del medio.
Prevención: Se previene reforzando las propias cualidades y capacidades, y
enseñando a no relacionarlo con la apariencia. Se debe aprender a ver los mensajes
publicitarios de forma crítica y no relacionar las formas y silueta con la felicidad. El
mensaje es “tú no eres tu cuerpo”. El inicio de realización de dietas debe ser
controlado por un profesional.
Tratamiento: Los objetivos principales son tanto que desaparezcan las conductas
purgativas y que el sujeto salga de la desnutrición. El modo más apropiado de
tratamiento es el que combina tratamiento farmacológico y psicológico.
VIGOREXIA
Se caracteriza por una alteración de la imagen
corporal por la cual las personas se creen más
débiles y pesadas de lo que son. Se trata de una
preocupación excesiva por la propia musculatura
por lo que pasan horas realizando ejercicio (más
de 3-4 horas/día se considera excesivo) y
abandonan sus obligaciones. Se puede considerar
una variedad de la alteración dismórfica centrada
en la musculatura global.
Epidemiología: no se dispone de datos fiables. Se
considera que un 10% de los hombres que acuden
al gimnasio pueden presentar este síndrome. No
todos los culturistas lo padecen ni es exclusivo de
los hombres aunque su prevalencia es mayor. La
edad más frecuente de aparición es entre 18-35
años.
Se considera patológico cuando la preocupación por el cuerpo y la musculatura
absorbe varias horas al día y las repercursiones en la salud son relevantes. La
consecución de un cuerpo deseado se convierte en una meta imprescindible para ser
feliz. Se puede detectar por signos médicos como: acné importante, testes pequeños
o infertilidad que la causan el abuso de esteroides anabolizantes androgénicos que
suelen consumir.
Pla de
Transició
al Treball
GUÍXOLS VALL – D’ARO
Características clínicas:
 trabajan su cuerpo de forma compulsiva;
 actitudes anómalas hacia la comida, seleccionan los alimentos y tienen
conocimientos detallados sobre las dietas rechazando las grasas;
 obsesión por verse musculosos que les hace mirarse continuamente en el
espejo y pesarse varias veces al día;
 retraimiento social;
 camuflan su físico con ropas superpuestas o que abulten para parecer más
voluminosos;
 levantamiento de pesas y ejercicio físico más de 6 horas/día cuya meta es
aumentar la masa muscular.
 Narcisismo.
 A nivel psicológico muestran alteraciones caracteriales, irritabilidad y perfil
agresivo.
Complicaciones:
Consumo de anabolizantes ⇒ repercusiones cardiovasculares, lesiones hepáticas por
exceso de proteínas, aumento del colesterol, retención de líquidos y repercusiones
renales. En los hombres se produce: disfunción eréctil, atrofia testicular, baja
formación de esperma y mayor proporción de cáncer de próstata. En la mujer se
produce: ginecomastia, vello facial y voz ronca.
Problemas físicos y estéticos: desproporción entre cabeza y cuerpo; problemas óseos
y articulares; sobrecarga del músculo, lo cual influye negativamente en los tendones y
huesos con mayor número de desgarros, esguinces y falta de agilidad.
Dieta: se eliminan grasas y se consumen proteínas en exceso lo cual requiere un
trabajo extra del hígado.
Tratamiento multidisciplinar: psiquiatra, psicólogo, dietista y educadores físicos.
BULIMIA NERVIOSA
El comportamiento bulímico se caracteriza por
episodios de ingesta incontrolada de gran
cantidad
de
alimentos
y
conductas
compensatorias para eliminar la ansiedad y
culpa posterior. Estos pacientes se suelen
diferenciar de los anoréxicos porque no están
delgados, generalmente tienen un peso normal
o sobrepeso. La obesidad o sobrepeso previo
al trastorno suele ser lo que lleva a la persona
a iniciar una dieta, que normalmente no puede
seguir, dando lugar a la ingestión compulsiva
de alimentos. Estos pacientes tienen una
personalidad distinta a la que hemos visto en la
anorexia. Generalmente son desinhibidos,
inestables emocionalmente, impulsivos y con
dificultades temperamentales desde la infancia.
Dentro del trastorno bulímico se diferencian el purgativo (vómitos, laxantes…), y el no
purgativo (ayuno, ejercicio intenso). Lo más frecuente es la inducción de vómito.
Pla de
Transició
al Treball
GUÍXOLS VALL – D’ARO
Prevalencia: La edad de inicio es más tardía que la anorexia, sobre los 20 años. Su
prevalencia global es de un 0’8%.
La mayoría de los pacientes entran en el círculo dieta – atracón - conducta
compensatoria, ocasionando estados disfóricos, baja autoestima y aislamiento social.
Características clínicas:
 Pérdida de control sobre la conducta alimentaria - atracón.
 Mecanismos
compensatorios
(para impedir el aumento de
peso): en la BN de tipo
purgativo:
vómitos
autoinducidos,
laxantes,
diuréticos... y en la BN de tipo no
purgativo: ayuno, ejercicio físico
excesivo....
 Autoevaluación exageradamente
influida por el peso y figura
corporal.
La
insatisfacción
corporal representa el aspecto
nuclear en la BN, se autoevalúa
excesivamente en términos de
figura y peso.
Factores de riesgo:
 La masa corporal predice prospectivamente la insatisfacción corporal y el
comienzo de BN.
 El ser mujer también se asocia con mayor insatisfacción corporal con
determinadas partes del cuerpo y peso.
 Las presiones culturales hacia la delgadez.
 Las familias se suelen centrar más en la apariencia física y en el peso.
 Las burlas sobre la talla y el peso corporal.
 Los medios de comunicación
 La internalización del ideal de delgadez que precede a la BN.
 Una mala transición de la adolescencia a la edad adulta.
Tratamiento: los objetivos primordiales se centran en eliminar los vómitos, atracones,
corrección de los patrones cognitivos que son similares a los de la anoréxica, tratar
las complicaciones médicas y mantener la normalidad.
Pla de
Transició
al Treball
GUÍXOLS VALL – D’ARO
Annex 2 - ACTIVITAT 11: ECONOMIA DOMÈSTICA
1. Oferta i demanda
Comprar, vendre o intercanviar no és exclusiu de la nostra societat, ni tan sols del
nostre temps. Des de les primeres civilitzacions l’home ha tingut la necessitat
d’adquirir aquells productes que necessitava i que no podia produir. Així, la gent
intercanviava els productes que li sobraven per aquells que necessitava.
Posteriorment aparegué el diner i la compravenda es va simplificar.
Les necessitats que es poden cobrir mitjançant la compra poden ser de béns o de
serveis.
Els béns són tots aquells objectes físics que podem comprar; per exemple, un tros de
carn, una peça de roba, un llapis, un cotxe, un llibre. En canvi, els serveis no són
objectes que ens puguem endur a casa, són un conjunt d’activitats de les quals podem
gaudir. Per exemple una visita al metge, l’escola, una hora de pàrking, un viatge, el
dret a banyar-se en un piscina, poder veure una pel·lícula, etc. Tots el béns i serveis
tenen el seu preu; alguns els paguem directament de la nostra butxaca però n’hi ha
d’altres que paguem mitjançant els impostos.
D’altra banda, per què l’or i els diamants són tan cars i l’aigua i la sorra, posem per
cas, són tan barats? Qui fixa el preu dels productes? Els empresaris? L’estat? Els
compradors? En una societat com la nostra els preus dels productes, tant siguin béns
com serveis, vénen fixats per la llei de l’oferta i la demanda.
L’oferta és la quantitat d’un producte que els fabricants poden produir i per tant
vendre. La demanda és la quantitat de producte que els consumidors volen comprar.
Així, segons la llei de l’oferta i la demanda, si la demanda d’un producte és més gran
que l’oferta, el producte puja de preu, però si l’oferta és més gran que la demanda el
producte baixa de preu.
demanda ↑ + oferta ↓ = preu ↑
demanda ↓ + oferta ↑ = preu ↓
Tots sabem que quan hi ha un acte esportiu important, al voltant dels estadis es
produeix la revenda d’entrades. Els revenedors compren moltes entrades a les
taquilles al preu estipulat i d’aquesta manera provoquen que aquestes s’esgotin, és a
dir, que disminueixi l’oferta. Qui vulgui una entrada no tindrà més remei que comprarla a un revenedor. Com que l’oferta és escassa els revenedors pugen els preus. Quan
l’acte esportiu no és important, la demanda d’entrades baixa i a les taquilles hi ha suficient oferta de tal forma que les entrades no s’exhaureixen.
Pla de
Transició
al Treball
GUÍXOLS VALL – D’ARO
2. Percentatges aplicats a l’economia
Comissions i recàrrecs
1. Comissions
En el cas dels revenedors d’entrades, la seva comissió serien
els diners que guanyen en la venda de cada entrada.
Les comissions són els guanys que es cobren per cada producte que es ven.
Normalment els representants de productes o d’empreses acostumen a tenir una
comissió, és a dir, guanyen un % sobre els articles que venen.
Així, si un viatjant té una comissió del 25% vol dir que per cada 100€ de venda guanya
25€. (El 25% = 25/100 = 0.25). Si un dia fa vendes per valor de 540€ el 25% serà: 540 x
0,25 = 135€. Haurà guanyat 135€.
2. Augment i recàrrec
Les empreses i les botigues, quan posen un article a la venda, li augmenten el preu de
cost per obtenir els beneficis. Aquest augment el calculen aplicant el %.
Per exemple, una botiga de calefaccions vol obtenir un benefici del 80% en la venda
d’un radiador que ha comprat a la fàbrica per 18,50€. El preu de venda serà: el preu
de cost + % de benefici = 18,5€ + 80% de 18,50€.
Un recàrrec del 80% = 80/100 = 0.80
Per tant, el 80% de 18,50€ és: 18,50 x 0,8 = 14,80€ són els guanys.
El preu de venta del radiador serà: 18,50 + 14,80 = 33,30€.
Ens solen aplicar recàrrecs quan no paguem un deute en el termini establert o bé
quan demanem aplaçar els pagaments. Els recàrrecs també es calculen en
percentatges.
Descomptes, rebaixes i liquidacions
Els productes a la venda estan subjectes a descomptes, rebaixes i liquidacions.
1. Descomptes
Un descompte és la quantitat deduïda de l’import d’un producte.
Per exemple, et vols comprar uns pantalons esportius que valen 95€ i decideixes anar
a la botiga del teu amic que saps que et farà un descompte del 10%. Ja saps que un
10% vol dir que de cada 100€ que has de pagar et trauran 10€ i només pagaràs 90€.
Per calcular el preu dels pantalons hem de fer: 95€ - 10% de 95.
Un descompte del 10% = 10/100 = 0.1
El 10% de 95€ és: 95 x 0,1 = 9,50€ que t’has estalviat.
Els pantalons et costaran doncs 85.5€: 95€ — 9,50€ = 85,50€
2. Rebaixes
Les rebaixes són descomptes generalitzats en els preus dels productes. Els botiguers
volen eliminar els estocs que els han quedat i per això han de baixar els preus. És a dir,
Pla de
Transició
al Treball
GUÍXOLS VALL – D’ARO
s’han de rebaixar aquelles peces en què l’oferta ha estat més gran que la demanda,
per donar-los sortida. Però hem de vigilar que no ens rebaixin alhora la qualitat!
A les rebaixes, en una sabateria fan un descompte del 30 % en unes sabates que valen
105€. Les mateixes sabates estan en una altra botiga que fan el 3x2. Com puc saber
què em surt més a compte?
Calculem el preu de les sabates a la primera botiga.
Per calcular el preu de les sabates hem de fer: 105€ — 30% de 105€.
Un descompte del 30% = 30/100 = 0.3
El 30% de 105€ és: 105 x 0,3 = 31,50€ que ens estalviem.
Les sabates costaran 73.5€: 105 — 31,50 = 73,50.
Calculem el preu d’un parell de sabates a la botiga de 3x2.
Comprem 2 parell a 105€ cada u. Per tant paguem: 105 x 2 = 210€.
Si ens emportem 3 parells de sabates, cada parell ens costarà: 210:3 = 70€.
En aquest cas són més barates les sabates a la botiga de 3x2.
3. Liquidacions
Les liquidacions són vendes de caràcter extraordinari i amb gran rebaixa de preus que
fan els establiments comercials per cessació, reforma o trasllat.
A les liquidacions que fa una botiga de mobles, per canvi d’exposició, comprem una
taula per 480€. Tenim curiositat per saber quant costava abans de fer-nos el 40% de
descompte.
Un descompte del 40% vol dir que de cada 100 ens han tret 40, per tant, hem pagat el
60%. És a dir, el 60% correspon als 480€.
60 correspon a 480€
100 correspon a x
Això escrit en forma de proporcionalitat:
60/100 = 480/x
X = 480*100/60 = 800
Per tant, el preu inicial era de 800€.
Impostos i interessos
Impostos
Com ja hem dit, la principal manera de cobrir les nostres necessitats és comprant i per
tant pagant-les, però els pagaments poden ser directes o indirectes.
Tots aquells serveis que són gratuïts: l’assistència mèdica, les escoles, la policia, la
neteja dels carrers, la construcció de carreteres i tantes altres coses, els paguem
mitjançant els impostos.
Els impostos són tributs o retencions econòmiques que rep el govern cada vegada que
es fan actes de naturalesa econòmica com poden ser negocis, compres, etc.
Pla de
Transició
al Treball
GUÍXOLS VALL – D’ARO
Els impostos més coneguts són:
1. L’IRPF (l’impost sobre la renda de les persones físiques) és un percentatge
que grava els guanys obtinguts per cadascú de nosaltres en un període
determinat; qui més guanya més paga.
2. L’impost sobre el valor afegit, conegut com a IVA, és un valor que s’afegeix
cada vegada que es compra un producte. Hi ha diferents tipus de d’IVA que
s’apliquen segons el producte. El tipus normal d’IVA és del 21%, que s’aplica a
la majoria de productes, però també hi ha tipus d’IVA reduïts com el de
l’alimentació, que és d’un 7%, i d’altres que tenen un 4% d’IVA.
Interessos
Els bancs i les caixes d’estalvi utilitzen el % en les seves operacions:
· Quan reben diners dels clients i els col·loquen en un compte corrent o en un dipòsit a
termini donen uns beneficis aplicant uns percentatges.
· Quan fan préstecs i hipoteques cobren unes quantitats superiors als diners prestats.
Per fer els càlculs es fan servir unes fórmules que tenen en compte diversos factors,
entre ells el % i el temps que dura el dipòsit de diners o el préstec.
Hi ha altres operacions, com el canvi de divises, en les quals els bancs obtenen
beneficis aplicant un percentatge.
Per exemple, si vols fer un viatge a l’estranger, com per exemple als EUA, i necessites
850$ hauràs d’anar al banc o a la caixa a fer el canvi de moneda. Vols fer els càlculs
per saber quants euros necessites canviar. Suposem que en aquell moment 1€ val
0,944$.
0,944 $ és 1 €
850 $ seran x €
0,944/850 =1/x
X = 850/0.944=900.42 €
Necessites canviar 900,42€.
En el banc et demanen 904,92€ en lloc dels 900,42€ que tu havies previst. Això vol dir
que el banc et cobra una comissió de 4.5€ (904,92 — 900,42 = 4,5).
Volem saber quin % ens han cobrat. Per tant, hem de saber el 4,5€ a quin %
correspon.
4,5/900.42 = x/100
x = 450 / 900.42 = 0.5
T’han aplicat un 0,5% de comissió.