PRÀCTICUM 0-3 EDUCACIÓ INFANTIL (Projecte)

PRÀCTICUM 0-3
EDUCACIÓ INFANTIL
(Projecte)
Curs 2015-2016
Pràcticum 0-3 Grau en Educació Infantil
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ........................................................................................................................... ............ 3
1. REQUISITS PREVIS......................................................................................................................... 4
2. COMPETÈNCIES I RESULTATS D’APRENENTATGE................................................................... 4
3. CALENDARI DE REALITZACIÓ...................................................................................................... 6
4. FUNCIONS DE LES PERSONES IMPLICADES.............................................................................. 7
5. PLA DE TREBALL DE L’ESTUDIANT A LES PRÀCTIQUES......................................................... 9
6. C A R P E T A D ’ A P R E N E N T A T G E I A V A L U A C I Ó D E L T R E B A L L D E
PRÀCTIQUES................................................................................................................................. 18
7. P A U T E S
DE
PRESENTACIÓ
DE
LA
CARPETA
D’APRENENTATGE ...........................................................................................................................
..............................21
8. SISTEMA D’AVALUACIÓ DEL TREBALL DE PRÀCTIQUES.......................................................22
9. BIBLIOGRAFIA................................................................................................................................2
2
10. ANNEXOS........................................................................................................................................2
6
2
Pràcticum 0-3 Grau en Educació Infantil
Introducció
L’objectiu d’aquest projecte és informar els estudiants i els tutors dels centres d’Educació Infantil de 0-3
anys sobre els aspectes principals que defineixen les pràctiques de tercer curs de la titulació de grau en
Educació Infantil del CESAG.
El període de pràctiques significa per als estudiants un moment privilegiat per trobar-se amb la realitat
educativa i té com a finalitat establir ponts entre els coneixements teòrics i pràctics adquirits en l’àmbit
acadèmic i els que es construeixen en l’àmbit professional. Es fa necessària la integració dels dos tipus de
coneixements (teòrics i els relacionat amb l’experiència) i això requereix marcs de diàleg en els quals
hauran de participar els mateixos estudiants, el professorat dels centres i el professorat del CESAG.
Les pràctiques a centres escolars suposen un pes important i obligatori en el currículum dels estudis de
grau però, a més, l’estudiant que realitza una estada en pràctiques té la oportunitat de reflexionar sobre la
realitat educativa, contrastant-la amb teoria apresa, aprendre a resoldre problemes, treballar en equip,
comunicar-se de forma eficaç amb companys i amb alumnes… i el fet d’haver viscut una situació real li
proporciona un bagatge molt útil per al desenvolupament de la seva professió.
En alguns estudis sobre l’actuació del docent, com el de Hatton (1988), es posa de manifest que, a la
pràctica, els professors tendeixen a adoptar una postura acomodatícia front les possibles limitacions i
dificultats que poden aparèixer a la seva feina. La seva actuació diària es torna pragmàtica, es restringeix
la seva creativitat, es fa un ús limitat de la teoria i es manifesta una clara resistència al canvi. Les causes
d’aquest comportament es relacionen amb la “socialització anticipatòria” a la qual han estat sotmesos
durant anys com a alumnes dins el sistema educatiu i a les conseqüències no desitjades de la formació
inicial com a mestres. Rompre aquest cicle repetitiu en el qual la vivència personal es converteix en model
d’acció docent es pot aconseguir a través de l’experiència i formació durant el pràcticum. En la mesura que
aquest procés formatiu es fonamenta en un model d’investigació acció es pot canviar aquesta
predisposició acomodatícia des del moment en què es guia l’estudiant cap a una anàlisi objectiva de la
realitat educativa.
L’estudiant que ha d’afrontar una situació real té l’oportunitat de construir la seva identitat professional des
del moment que les reflexions sobre la pràctica i l’anàlisi objectiva de la realitat educativa el duen a
considerar de nou les seves competències en relació amb la seva actuació com a docent. D’aquesta
manera s’ofereix als estudiants la possibilitat de modificar les seves teories implícites.
El pràcticum permet, per tant, als estudiants, confirmar la seva vocació i la seva capacitat professional,
prendre consciència dels seus punts forts i de les seves limitacions i, amb l’ajuda dels seus tutors, prendre
decisions de millora en relació amb el seu desenvolupament professional i personal.
El mòdul en el qual està integrat el pràcticum dels estudis de grau en Educació Infantil troba la seva
correspondència en el bloc de formació bàsica de l’ordre ECI/3854/2007 i, concretament, recull aspectes
dels mòduls del pla d’estudis anomenats: Pràcticum i Treball de Fi de Grau.
La finalitat d’aquest mòdul és formar els estudiants dins l’àmbit professional en els centres d’educació
infantil. Suposa el desenvolupament de les competències personals relacionals, acadèmiques i
professionals treballades en les diferents matèries.
3
Pràcticum 0-3 Grau en Educació Infantil
El Pràcticum 0-3, amb una assignació de 24 ECTS, té com a finalitat que els estudiants consolidin les
competències adquirides dins l’àmbit acadèmic i puguin dur-les a la pràctica. S’han de dur a terme en
centres d’Educació d’Infantil al cicle 0-3 anys.
Amb la finalitat que els estudiants puguin conèixer a fons la dinàmica educativa d’aquests centres, els
responsables de la seva tasca com a tutors li han d’aportar una visió general del cicle. Això significa que
no han d’estar tot el temps de pràctiques a una sola aula, sinó que han de tenir el màxim d’experiències
possibles amb nins de tots els nivells i han de conèixer les tasques que van realitzant els diferents
professionals que fan feina en aquest cicle educatiu.
Per a la realització d’aquest pràcticum el CESAG haurà signat el corresponent conveni amb els centres
educatius col·laboradors de forma que se’n reguli la presència dels estudiants i s’afavoreixi el
treball col·laboratiu.
El projecte que es presenta a continuació té com a finalitat guiar l’estudiant i els seus tutors en les tasques
que ha de realitzar al llarg de les setze setmanes en què restarà en un centre educatiu. Durant aquest
període de temps estarà acompanyat per un mestre tutora del centre i sota la supervisió d’un professor del
CESAG.
1. REQUISITS PREVIS
Per a la realització del Pràcticum 0-3 és necessari haver superat el vuitanta per cent de las matèries de
primer i segon curs de la titulació de grau en Educació Infantil.
2. COMPETÈNCIES I RESULTATS D’APRENENTATGE QUE L’ESTUDIANT ADQUIREIX EN EL MÒDUL
Les competències que els estudiants han de desenvolupar al llarg del Pràcticum són les següents:
Saber ser. Competències personals i relacionals.
- Reafirmar els interessos i les motivacions professionals.
- Mostrar una actitud docent ètica, compromesa en el marc d’una ciutadania responsable i democràtica.
- Conèixer-se en una situació real de pràctica professional, conèixer les pròpies capacitats i limitacions,
així com els aspectes que cal millorar.
- Analitzar els propis sentiments i actituds que les pràctiques mobilitzen i aprendre a regular-los.
- Desenvolupar habilitats socials en les relacions interpersonals, especialment per al diàleg i la negociació
de perspectives.
- Desenvolupar actituds de flexibilitat i adaptació a noves situacions.
- Prendre consciència de les obligacions i responsabilitats professionals.
- Desenvolupar una imatge positiva i una actitud de confiança vers les capacitats dels nins, amb la
valoració i respecte de la diversitat pròpia de qualsevol grup.
4
Pràcticum 0-3 Grau en Educació Infantil
Saber. Competències acadèmiques i disciplinàries.
- Conèixer el funcionament general del centre a partir de la recollida d’informació, anàlisi i contrast amb
altres professionals.
- Conèixer la dinàmica de l’aula i del grup-classe a partir del contrast amb els plantejaments teòrics
treballats a les distintes matèries.
- Conèixer formes de col·laboració amb els diferents sectors de la comunitat educativa i de l’entorn social.
- Adquirir un coneixement pràctic de l’aula i de la seva gestió.
- Conèixer i aplicar els processos d’interacció i comunicació a l’aula, així com dominar les destreses i
habilitats socials necessàries per fomentar un clima que faciliti l’aprenentatge, la convivència i la resolució
de conflictes.
Saber fer. Competències professionals.
- Assumir de manera gradual i progressiva la intervenció en el centre i aula fins arribar a responsabilitzarse del grup en determinats moments i situacions.
- Implicar-se en el treball del centre participant de forma activa en projectes, activitats, elaboració de
recursos…
- Participar en les propostes de millora en els distints àmbits d’actuació que es puguin establir en un
centre.
- Regular els processos d’interacció i comunicació en grups d’alumnes de 0-3 anys.
- Dissenyar, implementar, observar i avaluar els processos d’ensenyança aprenentatge.
- Aprendre a prendre decisions.
- Ser capaços de gestionar la informació, recollir-la, analitzar-la, reflexionar-hi críticament i
constructivament.
Els continguts que s’han de treballar al llarg de les pràctiques són els següents:
- Característiques del centre educatiu i el seu entorn.
- Documents de centre, la seva aplicació i viabilitat.
- Sensibilitat i compromís social i ètic vers el context social.
- Gestió de centres educatius i dinàmiques d’equip.
- Col·laboració i participació amb les famílies i altres agents socials.
- El treball col·laboratiu amb altres professionals.
- Característiques evolutives dels nins i nines.
- Organització i gestió del grup-classe.
- Actituds i rol del professorat.
- Estratègies d’intervenció didàctica.
- Disseny, implementació i avaluació de projectes educatius i projectes d’innovació educativa.
- Documentació i elaboració d’informes.
3. CALENDARI DE REALITZACIÓ DE LES PRÀCTIQUES
El Pràcticum 0-3 està ubicat en el segon semestre del tercer curs dels estudis de grau i té una assignació
de 24 crèdits ECTS i això suposa una dedicació de 600 hores repartides de la forma següent: 512 hores
5
Pràcticum 0-3 Grau en Educació Infantil
d’activitats de treball presencial (85,20% del total i 20,48 crèdits) i 88 hores de treball no presencial
(14,60%; 3,52 crèdits).
El treball presencial es distribueix de la forma següent:
Pràctiques externes (480 hores): 6 hores per dia, 5 dies a la setmana, que suposen 16 setmanes de
permanència en un centre educatiu. Durant aquestes 6 hores que l’alumne serà al centre de pràctiques, ha
de tenir la possibilitat de dedicar 1 hora diària a la planificació, avaluació o reflexió de les tasques que va
duent a terme.
Seminaris (16 hores): això suposa la realització d’un seminari de tres hores abans d’iniciar el pràcticum per
tal de presentar i explicar als alumnes el Projecte que han de realitzar. Posteriorment, mentre les alumnes
estan de pràctiques, es realitzaran 4 seminaris de 2 hores cada un, un dels quals es dividirà en dues
sessions de 2 hores cada sessió. Finalment, abans d’acabar el període de pràctiques, es durà a terme un
seminari de presentació d’experiències innovadores que constarà de 3 hores.
Tutories (16 hores): al llarg del temps en què l’estudiant estarà en els centres educatius les tutores del
CESAG han de fer un mínim de tres visites als centres educatius per tal de mantenir entrevistes conjuntes
amb els mestres tutors i els estudiants La finalitat és revisar els aspectes que es van treballant, poder fer
observacions conjuntes i decidir les intervencions que es faran a l’aula amb els infants. També poden
resoldre dubtes o posar-se en contacte per correu electrònic. La primera setmana d’inici del Pràcticum
cada tutora del CESAG, es posarà en contacte amb els centres de pràctiques assignats per presentar-se i
establir el calendari de visites.
Duració
- Les pràctiques començaran dia 1 de febrer i acabaran dia 1 de juny de 2016.
Els estudiants de grau en Educació Infantil romandran durant tot el període de pràctiques a un centre de
cicle 0-3 sota la supervisió d’un tutor responsable, diplomat en Magisteri, que tengui com a mínim tres
anys d’experiència docent, el qual s’encarregarà d’introduir-los en la dinàmica del centre a fi que puguin
tenir el màxim d’experiències en quantitat i de qualitat. Al llarg de tot el període de pràctiques han d’arribar
a conèixer la dinàmica de tot el centre i això implica que no estaran sempre a la mateixa aula.
La puntualitat i l’assistència diària al centre educatiu són obligatòries de tal forma que si algun dia
l’estudiant no les pot complir, ho ha de comunicar com més aviat possible a les seves tutores i ha de
presentar el corresponent justificant.
Es considera falta justificada una malaltia que impedeixi desenvolupar activitats laborals o posi en perill de
contagi els nins i nines del centre, o la malaltia o mort d’algun familiar en primer o segon grau.
A partir de tres dies sense assistir al centre, sempre per motiu justificat, ha de recuperar totes les faltes.
Per cada dia que falti sense causa justificada se li rebaixarà mig punt de la nota global a més d’haver-la de
recuperar. Més de tres retards sense causa justificada suposaran una rebaixa de mig punt per cada dia en
la nota global del pràcticum.
6
Pràcticum 0-3 Grau en Educació Infantil
4. FUNCIONS DE LES PERSONES IMPLICADES
Coordinadora de centres: Joana Mas Sureda
Coordinadora acadèmica: Joana Mas Sureda
Responsables del Pràcticum I 0-3 d’Educació Infantil: Glòria Grases Colom i Joana Mas Sureda.
Tutors centres educatius: es concretaran a través dels fulls de sol·licitud de practicants.
La coordinadora de centres té la funció de mantenir relació amb els centres de pràctiques tan pel que fa
a les places que poden oferir com pel perfil de l’estudiant que els interessa acollir. Resol i atén els
problemes que puguin sorgir abans, durant i després de les pràctiques respecte al centre i els estudiants,
informa les persones implicades dels centres educatius dels objectius, funcions i tasques que s’han de
desenvolupar durant les pràctiques i aporta la informació que permetrà fer una reflexió crítica sobre els
centres col·laboradors a la memòria final.
La coordinadora acadèmica revisa el projecte de pràctiques amb els diferents tutors, participa en les
sessions informatives sobre la realització de les pràctiques, coordina i supervisa les accions dels diferents
tutors perquè hi hagi el màxim de coherència en les diferents actuacions dels tutors i en els criteris de
valoració del pràcticum, coordina els diferents seminaris, recull els suggeriments que facilitin la millora,
avalua el desenvolupament de les pràctiques i elabora la memòria anual que presenta a la Direcció del
CESAG.
Les professores tutores del CESAG tenen la funció de programar els continguts de les pràctiques
conjuntament amb la coordinadora acadèmica i preparar els elements necessaris per al seu
desenvolupament. Abans d’iniciar les pràctiques, informen els seus estudiants de la seva finalitat i de les
tasques que cal realitzar. Durant les pràctiques, orienten els estudiants en les seves dificultats, es
coordinen amb els tutors dels centres educatius i revisen la tasca que realitzen els estudiants a l’escola
mitjançant visites als centres de pràctiques, coordinen i participen en els seminaris de seguiment de forma
conjunta amb els professors que els imparteixen i atenen qualsevol consulta sobre incidències durant el
període de pràctiques o sobre l’informe final que han de realitzar. Quan les pràctiques han finalitzat,
avaluen el treball final dels estudiants i realitzen una valoració general de la seva experiència, amb la
presentació d’un informe sobre el funcionament de tot el procés a la coordinació acadèmica.
Els estudiants en pràctiques
- Abans de les pràctiques: al llarg d’una primera sessió seminari se’ls informa sobre el pla de pràctiques
(el seu sentit, ètica i deontologia professional, tècniques d’observació, projectes a desenvolupar, criteris
d’avaluació...). L’assistència a aquest seminari és obligatòria. La no-assistència sense causa justificada
suposarà una rebaixa d’un punt en la nota global del pràcticum. Tant si el motiu està justificat com si no,
l’estudiant no pot iniciar el pràcticum sense haver rebut les orientacions del seminari amb la seva tutora del
CESAG.
- Durant les pràctiques: han de mantenir una actitud positiva d’integració al centre educatiu i de relació
amb el professorat, els nins i nines i el personal no docent. Han d’integrar-se a la dinàmica del centre
educatiu i, en la mesura de les possibilitats, participar-hi i s’han d’implicar activament en les activitats que
7
Pràcticum 0-3 Grau en Educació Infantil
s’hi realitzin, s’han de posar d’acord amb el seu tutor perquè els faciliti allò que necessiten per a poder
observar el funcionament del centre i de l’aula i sobre el qual haurà de reflexionar, han de poder participar
en les experiències que els permetin assolir les competències associades al pràcticum i han d’assistir als
seminaris obligatoris i a les tutories al CESAG en què siguin convocats.
És necessari que acceptin les normes de funcionament del centre educatiu (Reglament de Règim Intern,
PEC i caràcter propi del centre) i que mantinguin en tot moment una actitud de respecte a les persones
que els atenen. Cal que atenguin a qualsevol suggeriment que rebin.
- Després de las pràctiques: han de participar obligatòriament en el seminari de presentació
d’experiències i lliurar l’informe de pràctiques als seus tutors en la data prevista. Així mateix, poden
presentar els suggeriments que consideren que poden millorar les pràctiques a la coordinadora
acadèmica.
Els directors dels centres implicats
Han de nomenar mestres tutors de centre per acompanyar els estudiants en les tasques que s’han de
desenvolupar. Els tutors dels estudiants de grau en Educació Infantil han de ser mestres titulats i han de
tenir experiència per acompanyar l’estudiant en pràctiques en el seu desenvolupament professional. El
paper del tutor és fonamental per facilitar l’adaptació de l’estudiant a l’equip humà i conèixer tot allò que fa
referència al fet de fer-hi feina.
- Abans de les pràctiques: han d’haver signat el corresponent conveni de cooperació amb el CESAG.
Això implica haver definit amb claredat el perfil del candidat a fer pràctiques en el seu centre que més
s’ajusta a les seves necessitats, haver realitzat la sol·licitud d’estudiants amb suficient antelació, fer
conèixer el projecte de pràctiques als mestres tutors de centre, saber el nombre d’alumnes que acolliran
en pràctiques i distribuir-los entre els diferents tutors.
- Durant les pràctiques: han d’acollir l’estudiant en pràctiques i facilitar la seva adaptació a les tasques
designades tenint en compte que, en la majoria de casos, és una situació nova per a ells i han d’afavorir la
seva formació i integració.
- Després de les pràctiques: han de fer una revisió general del seu funcionament, amb l’aportació de
propostes de millora.
El mestre tutor
- Abans de les pràctiques: ha de conèixer el projecte de pràctiques i la seva funció com a tutor i ha
d’estar informat sobre la tasca que ha de realitzar amb els alumnes.
- Durant les pràctiques: ha d’orientar l’alumne de pràctiques en els aspectes que requereixi, ajudar-lo en
la seva inserció al centre i a la dinàmica de la classe, ha de realitzar el seu seguiment i intercanviar
8
Pràcticum 0-3 Grau en Educació Infantil
informació i coordinar-se amb la professora tutora del CESAG. A l’annex 7 d’aquest projecte hi ha algunes
de les tasques que ha de realitzar amb els estudiants en pràctiques.
- Després de les pràctiques: ha d’aportar una avaluació global de l’alumne practicant i del procés de
pràctiques en general, així com també del projecte de pràctiques que ha seguit l’alumne, emplenant el full
d’avaluació que es troba a l’annex 6 d’aquest projecte.
5. PLA DE TREBALL DE L’ESTUDIANT A LES PRÀCTIQUES
Els estudiants matriculats al Pràcticum 0-3 d’Educació Infantil, aconsellats pels tutors del CESAG, han
d’haver escollit un centre escolar entre els disponibles en el qual han de romandre les 16 setmanes de
durada de les pràctiques.
Al llarg de les pràctiques, els estudiants han d’assistir de forma obligatòria als seminaris que es duran a
terme amb les professores responsables. Els seminaris tenen la finalitat d’establir un espai de diàleg,
reflexió i debat amb els estudiants i els tutors sobre diferents aspectes de la tasca de mestre d’Educació
Infantil i les taques del projecte que han de realitzar. La no-assistència a més d’un seminari sense causa
justificada, suposarà la rebaixa d’un punt en la nota global del pràcticum per a cada una de les faltes no
justificades. La Comissió de Pràctiques valorarà en cada cas, les circumstàncies per les quals l’alumne no
ha pogut assistir al seminari, a l’hora d’aplicar la penalització establerta.
Els seminaris es desenvoluparan segons el cronograma següent:
Tema
Responsables
Orientació inicial. Conscienciació de tot el que Tutora CESAG: Joana Mas
implica el període de pràctiques i explicació de les
tasques que s’han de dur a terme.
Com planificar, desenvolupar i avaluar Tutores del CESAG (Glòria
experiències pràctiques en relació als àmbits Grases i Joana Mas) i
sensorial, afectiu i emocional, motor,
de alumnes de quart que ja
comunicació i llenguatge i de rutines? Exemples. han cursat el Pràcticum I (0Primera part
3)
Com planificar, desenvolupar i avaluar Tutores del CESAG (Glòria
experiències pràctiques en relació als àmbits Grases i Joana Mas) i
sensorial, afectiu i emocional, motor,
de alumnes de quart que ja
comunicació i llenguatge i de rutines? Exemples. han cursat el Pràcticum I (0Segona part
3)
La comunicació en el primer cicle d’Educació Tutores del CESAG: Glòria
Infantil.
Grases i Joana Mas.
Com afrontar la rutina del moment del menjar en Tutores del CESAG: Glòria
el cicle 0-3?
Grases i Joana Mas.
Revisió de tasques i posada en comú Tutora del CESAG (Glòria
d’experiències.
Grases) i alumnes que
estan cursant el Pràcticum I
Data i hora
13 de gener
les 19 a les
hores
9 de febrer
les 18 a les
hores
de
21
de
20
16 de febrer de
les 18 a les 20
hores
23 de febrer de
les 18 a les 20
hores
8 de març de
les 18 a les 20
hores
12 d’abril de les
18 a les 20
hores
9
Pràcticum 0-3 Grau en Educació Infantil
Presentació d’experiències innovadores.
(0-3)
Tutores CESAG i alumnes 24 de maig de
q u e e sta n cu r sa n t e l les 18 a les 21
Pràcticum I (0-3)
hores
Les feines que aniran fent al llarg de les pràctiques han de quedar documentades en una carpeta
d’aprenentatge. Per tant, s’hauran de lliurar les evidències de la feina i els aprenentatges que es van fent a
la tutora a les dates establertes.
Les pràctiques es desenvoluparan seguint les fases següents:
1. Orientació inicial a la universitat
Abans d’iniciar les pràctiques, els estudiants han d’assistir a un primer seminari en què hom els informarà
sobre qüestions deontològiques, sobre la feina al centre, se’ls explicarà el pla de feina i s’aprofundirà en el
coneixement de les eines i la metodologia. L’assistència és obligatòria i, si no hi poden assistir han de
posar-se d’acord amb la seva tutora del CESAG. La no-assistència suposarà penalització a la nota global.
2. Estada al centre
1a fase: contacte inicial i primer coneixement del centre
Aquesta primera fase comença amb la presentació i integració de l’estudiant en pràctiques al centre per tal
de conèixer l’estructura, funcionament i el context social en què s’ubica i les possibilitats que ofereix a la
pràctica professional. La informació que vagi recollint ha de servir per fer un primer disseny de les activitats
en què pot participar.
El primer contacte amb la complexa realitat escolar li ha de permetre conèixer el seu funcionament i fer-ne
una anàlisi crítica, ja que no existeix una ensenyança genèrica, sinó una situació concreta d’ensenyança.
Aquesta fase ha d’acabar amb una reflexió en sessions conjuntes amb el tutor del centre i el tutor del
CESAG.
El tutor del centre l’ha d’ajudar a mantenir una actitud reflexiva, constructiva, evitant l’acumulació de dades
juxtaposades, sense significat.
En aquesta fase els continguts del pla d’estudis que es treballaran són:
Característiques del centre educatiu i el seu entorn.
Sensibilitat i compromís social i ètic cap al context social.
Gestió de centres educatius i dinàmiques d’equip.
Documents de centre, la seva aplicació i viabilitat.
El treball col·laboratiu amb altres professionals.
Característiques evolutives dels nins i nines.
Organització i gestió del grup-classe.
Actituds i rol del professorat.
10
Pràcticum 0-3 Grau en Educació Infantil
Per completar aquesta fase l’estudiant ha de recollir informació i ha d’observar i això implica que ha de
disposar de la informació pertinent. Convé, també, que tingui a la seva disposició materials bibliogràfics
adequats. A més, per tal de planificar de forma detallada les tasques a realitzar ha de conèixer els recursos
del centre, les possibilitats d’integrar l’activitat a la seva estructura, la relació amb els altres professionals,
la determinació dels objectius que s’han de realitzar, etc.
Si a un centre hi ha més d’un practicant, poden fer part d’aquesta tasca en forma de treball col·laboratiu
quant a demanar informació i revisar la documentació escrita que se’ls ha de proporcionar. Totes o algunes
de les tutories es poden fer de forma conjunta per optimitzar el temps i recursos i oferir a l’estudiant altres
modalitats d’aprenentatge.
La informació que hauran d’aportar a la tutora del CESAG ha d’estar relacionada amb els aspectes
següents:
ASPECTES EDUCATIUS ESPAI-CONTEXT:
1. Característiques Ubicació, població, barri, serveis municipals. Es tracta d’analitzar com tots aquests
de l’entorn on es elements influeixen en l’acció educativa.
troba ubicat el
centre
a S e n s i b i l i t a t i Interacció i inserció del centre en la comunitat. Es tracta de reflectir si el centre duu a
compromís ètic terme o col·labora en algun tipus de projecte que tingui alguna repercussió de caràcter
vers el context ètic i social.
social
2. Característiques Història del centre. Tipus de famílies i alumnat que atén. Característiques espacials
del centre
(estructurals, funcionals-pedagògiques).
a Història
Fundació, anys, trajectòria. Tipus de famílies i alumnat que atén.
b Espais exteriors Patis o jardins, zona de transició (porxos), zona d’arena, zona d’hort, zona de granja,
zona d’aigua, zona d’estructures fixes, zona de jocs mòbils, zona de joc simbòlic, zona
verda, etc.
c Espais interiors Entrada, passadissos, aules i els seus espais (catifa, espai tou, de referència, per a la
manipulació i el joc, racons, per al canvi de bolquer, biberons, etc.), dormitoris, cuina,
menjador, sala de psicomotricitat, taller, sala jocs, biblioteca, espai de l’equip educatiu
(sala de professors, direcció, reunions), zona de serveis (bugaderia, magatzem de
neteja, magatzem- taller).
3. G e s t i ó d e l Organització i gestió del centre.
centre
aP l a n s
d e Plans de formació que es duen a terme, es tenen previstos o es consideren rellevants
formació
per a l’exercici de professional en el primer cicle d’EI.
4. Documents de Projecte educatiu de centre, programacions didàctiques, projecte lingüístic,
centre
programació general anual, memòria, altres documents.
a Aplicabilitat
Es tracta d’analitzar com i qui els elabora, quan es revisen, etc., i també cal analitzar
11
Pràcticum 0-3 Grau en Educació Infantil
com aquests documents es reflecteixen en la dinàmica del centre (el seu grau
d’aplicabilitat i viabilitat).
ASPECTES EDUCATIUS DE CENTRE
1. Equip docent
a Figures / formació
Organigrama de l’equip directiu i docent del centre.
Persones que formen part de l'estructura de la comunitat
educativa.
b Rols professionals
Tasques que desenvolupen, experiència, etc.
c Actitud docent
Predisposició, iniciativa i actuació docent a nivell d’aula i centre.
d Perfil personal / professional
Trets personals que es transfereixen en el seu treball a l'aula.
i Actuació docent
Com estructura la jornada, s'adreça als nins, resol conflictes, etc.
f Dinàmiques d'equip
Incentivació i mesures d'activació i suport a l'equip docent.
g Treball en equip
Coordinació i organització (reunions, temàtica, etc.)
h Reunions
De cicle, d'equip, amb pares (com, quan, on, ordre del dia, actes,
etc.)
i Canals d’informació -comunicació Informació entorn a l’infant i informació de caràcter general.
Canals de col·laboració-participació Diferents formes d’implicació de les famílies i altres agents
Tant amb les famílies com amb socials.
altres agents socials
2. Treball amb altres professionals / Que col laboren en moments puntuals i tasques específiques al
figures
centre / aules.
3.Alumnat de cicle
Fa referència a informació general del conjunt d'aules del cicle
0-3.
a Característiques
Generals i evolutives dels alumnes de primer cicle d'EI.
b Línies / Ràtios
Línies en el cicle i les ràtios dels diferents grups segons la
normativa.
c Agrupament
Criteris i propostes pedagògiques per al seu disseny.
d Diversitat i multiculturalitat
Casos, estratègies d’intervenció, recursos, situacions
específiques, pautes comunes.
GRUP AULA
1.Descripció del Descripció del grup.
grup
a Característiques Trets observats de desenvolupament segons edat / nivell.
12
Pràcticum 0-3 Grau en Educació Infantil
evolutives
b Ràtio
c Agrupaments
Nombre d’alumnes segons la normativa.
Agrupaments flexibles, desdoblaments, etc., sistematitzats o per a diferents sessions o
moments educatius.
d D i v e r s i t a t i Casos, recursos i estratègies d’intervenció.
multiculturalitat
2 . Tr e t s i r o l Estratègies desenvolupades en la tasca diària, sistemes relacionals i comunicatius,
docent
pautes, normes, resolució de conflictes.
3. Metodologia Línies d’actuació, principis, estratègies que s’utilitzen a l’aula tenint en compte el
referents conceptuals psicopedagògics.
4. Organització Organització i disseny. Com la seva concepció i organització afavoreix la qualitat
de l'espai
educativa.
5. Organització Distribució de la jornada, programació de les rutines i tasques. Com la seva concepció i
del temps
organització afavoreix la qualitat educativa.
6 . M a t e r i a l s i Tipus, qualitat, ús, organització, manteniment, ubicació, adquisició, etc.
recursos
7. Avaluació i Com es valora l'aprenentatge?
seguiment dels
infants
a Criteris
Què s'avalua? Estratègies: observació, etc.
b Instruments
Instruments: ús i descripció d'informes, plafons, fotos, vídeo (DAP).
c Moments
Moments: quan s'ofereix la retroalimentació, s'utilitza. DAP.
AUTOOBSERVACIÓ:
Aquest apartat ha de ser necessàriament individual. Es tracta de reflectir la pròpia inserció al centre i
l’adaptació a la seva dinàmica i l’anàlisi de la situació personal generada en l’estudiant en l’àmbit cognitiu,
emotiu i conductual.
*La valoració d’aquesta fase es farà tenint en compte els criteris d’avaluació de la carpeta d’aprenentatge
final (veure pàgina 20).
Ja que l’objectiu del pràcticum no és només realitzar una activitat professional, sinó aprendre i formar-se,
l’estudiant ha d’acompanyar la seva feina d’un adequat nivell de reflexió. Amb aquesta finalitat, ha de
sistematitzar la feina, integrar-la als seus coneixements, generar nous coneixements a partir de l’acció
realitzada, ser capaç de plantejar les diferents problemàtiques i assajar formes de solució.
El treball que completarà aquesta primera fase tindrà, per tant, dues parts, una part descriptiva, basada en
l’observació i revisió de documents del centre, que es podrà fer en treball col·laboratiu entre les diferents
persones que hi fan les pràctiques, i una segona part reflexiva que, de forma individual, ha d’aportar la
tasca que reflecteixi el procés personal d’aprenentatge de cada estudiant sobre les observacions i la
13
Pràcticum 0-3 Grau en Educació Infantil
informació recollida i la confrontació amb la bibliografia revisada. S’ha de lliurar aquesta part del treball en
la data acordada i l’estudiant rebrà retroalimentació de la seva tutora per poder millorar si s’escau.
La tutora del CESAG valorarà el grau i la utilitat de la informació recollida i la reflexió i la capacitat de
contrastar amb la teoria.
2a fase: intervenció
De forma gradual l’estudiant ha d’integrar-se a la dinàmica del centre i participar-hi.
Els continguts del pla d’estudi que haurà de treballar en aquesta fase són:
Característiques del centre educatiu i del seu entorn.
Col·laboració i participació amb les famílies i altres agents socials.
El treball col·laboratiu amb altres professionals.
Característiques evolutives dels nins i nines.
Organització i gestió del grup-classe.
Actituds i rol del professorat.
Estratègies d’intervenció didàctica.
Disseny, implementació i avaluació de projectes educatius i projectes d’innovació educativa.
Documentació i elaboració d’informes.
Amb aquesta finalitat, se li aniran proposant activitats a diferents nivells:
a) Com a intervenció directa. L’objectiu és que l’alumne realitzi el major nombre possible d’activitats
professionals d’acord amb la seva capacitat i els criteris del tutor. Sota la supervisió del tutor, es tracta de
realitzar funcions professionals pròpies del seu àmbit.
Aquesta fase s’ha de posar en marxa com més aviat possible, des del moment en què surti la possibilitat
de fer-ho. Es tracta que l’estudiant planifiqui, dugui a la pràctica i avaluï diferents accions educatives
dirigides a nins de diferents moments evolutius. Les propostes han d’anar sorgint de la dinàmica del centre
o de propostes dels tutors. L’estudiant ha d’aportar evidències que posin de manifest el seu
desenvolupament professional a través de les seves intervencions centrades en els àmbits següents:
- Experiències sensorials: visuals, auditives, disseny d’ambients, disseny de materials, música,
manipulació de materials, construcció del pensament a través de la manipulació de diferents materials, joc
heurístic, panera de tresors, panera vertical, panera visual, capsa de sorpreses…
- Experiències afectives i emocionals: l’educació emocional, racons d’afecte, racó d'intimitat o espais de
tranquil·litat, ambients i entorns de seguretat, tasques per fomentar la coneixença d’un mateix, tallers
d'emocions (contes, música, imatges).
- Experiències motores: disseny d'activitats, materials, zones, racons que afavoreixin el desenvolupament
psicomotriu, el coneixement del cos (experimentar amb el cos), el moviment (dansa, jocs i cançons
populars), la percepció dels diferents sentits. Activitats que afavoreixen l'autonomia personal i corporal.
14
Pràcticum 0-3 Grau en Educació Infantil
- Comunicació i llenguatge: el treball de la llengua al cicle 0-3, jocs lingüístics, contes a través de diferents
mitjans (teatre, projeccions, titelles,...). Evidències d’habilitats comunicatives amb els alumnes, amb els
professionals del centre i amb les relacions amb les famílies.
- Rutines com a eines educatives: disseny i implementació d’alguna pràctica encaminada a la millora
d’alguna de les rutines fonamentals que es duen a terme (arribada i sortida, alimentació, descans,
higiene). Caldrà tenir en compte les variacions efectuades, la comunicació amb la família amb la finalitat
d’establir continuïtat educativa.
En el moment de lliurar a la tutora del CESAG les evidències sobre les experiències realitzades en aquests
cinc àmbits, s’ha de seguir el format següent: (veure annex, que es penjarà al campus virtual del Cesag)
-Justificació
-Objectius didàctics i continguts
-Capacitat de globalitzar
-Organització de l’espai
-Organització temporal
-Materials
-Metodologia
-Evidències
-Avaluació dels infants
-Autoavaluació
-Propostes de millora
-Referències bibliogràfiques
b) Com a gestió i investigació. L’estudiant s’ha d’integrar en projectes d’investigació, desenvolupament i
formació que estiguin duent a terme en el centre per col·laborar en el seu disseny i avaluació. Poden ser
també del tipus escola de pares, projectes innovadors, biblioteca infantil adaptada als més petits,…
Entenem per projecte d’innovació o millora qualsevol proposta de treball plantejada amb la intenció
d’introduir alguna millora en els seus plantejaments i pràctiques educatives.
Els projectes d’innovació i millora poden ser de moltes formes i de complexitat variada segons el nombre
de persones implicades, la durada, les finalitats i la coordinació que suposin.
Si el centre no té iniciatives en aquest sentit, l’estudiant ha d’aportar una proposta d’intervenció que ha de
desenvolupar en col·laboració amb el tutor, però sempre adaptat a la realitat en què es desenvolupen les
pràctiques.
Alguns exemples de projectes poden ser:
- Adreçats a optimitzar recursos i materials del centre.
- Derivats de la realització d’un programa de formació en centres.
- Que incorporin la interrelació dels alumnes de diferent cicle.
- Relacionats amb la gestió social i cultural del centre: relacions amb la família, barri, treball en equip,…
El projecte d’aportacions a la pràctica, ha de sorgir de determinats interrogants:
15
Pràcticum 0-3 Grau en Educació Infantil
- Per què canviar? Justificació. Això suposa:
Anàlisi de les necessitats i identificació del problema
Context on es desenvoluparà
- En què es fonamenta el canvi? Això suposa ser capaç de:
Partir d’un plantejament teòric de referència i argumentar la proposta des de la investigació
- Amb quina finalitat es planteja aquest canvi?
Exposició clara i precisa dels objectius
- Què canvia?
En què consisteix el canvi?
Elements curriculars afectats
- Què l’obstaculitza?
Previsió d’obstacles
Origen i causa dels problemes
- Com es duu a terme?
Accions que cal dur a terme
Recursos i mitjans, instruments
- Què, com i quan s’avaluarà?
Criteris d’avaluació
Moments d’avaluació
Tècniques i estratègies d’avaluació
Beneficis que a nivell educatiu ha reportat la implementació del projecte a nivell personal, en
relació als infants i en relació a l’equip educatiu.
-Especificar les referències bibliogràfiques
3. Tutoria i seguiment a la universitat
Les professores del CESAG estaran en contacte freqüent amb els tutors dels centres educatius i amb els
estudiants en pràctiques. Des del CESAG entenem que la tutoria és, possiblement, la font d’aprenentatge
més important per a l’estudiant en pràctiques. Durant les tutories es pretén que els estudiants tinguin
l’oportunitat de reflexionar sobre les experiències de pràctiques i aprendre de forma vicària a través de les
experiències dels companys.
Amb aquesta finalitat, s’establiran canals de comunicació eficient a través de correu electrònic i visites als
centres educatius de forma que l’estudiant se senti acompanyat en tot moment en la seva tasca.
Sempre que ho necessitin, els estudiants poden contactar amb les seves tutores del CESAG via correu
electrònic per tal de resoldre dubtes o de fixar la data de contacte però, a més, la tutora del CESAG ha de
fer un mínim de tres visites als estudiants en el centre de pràctiques. El cronograma i les tasques que han
de fer les tutores al centre educatiu queda fixat de la forma següent:
16
Pràcticum 0-3 Grau en Educació Infantil
Tutoria
1a
Setmana del…
1 de febrer de 2016
Per telèfon
2a
29 de febrer de 2016
Presencial
3a
11 d’abril de 2016
Presencial
4a
16 de maig de 2016
Presencial
Finalitat
Fer-se conèixer al centre educatiu i explicar el projecte
a les tutores.
Posar-se a la disposició de la directora i les tutores dels
centres educatius per resoldre dubtes o donar-los
suport en la formació dels estudiants.
(Telèfon de contacte i horari de disponibilitat).
Revisar el funcionament de les pràctiques. Establir amb
la tutora del centre el cronograma de les tasques que
ha de realitzar l’alumne practicant.
Fer els suggeriments que es considerin oportuns.
Resoldre els dubtes dels estudiants.
Revisar el treball de l’estudiant.
Revisar actituds, procediments, tècniques i recursos
dels estudiants.
Respondre als dubtes i problemes que hagin sorgit.
Revisar el treball de l’estudiant.
Revisar actituds, procediments, tècniques i recursos
dels estudiants.
Respondre els dubtes i problemes.
Recollir els suggeriments dels tutors del centre respecte
al pla de pràctiques i a la informació i el suport que ha
rebut per part del CESAG a la seva feina de tutoria.
Recollir l’informe d’avaluació.
4. Seminari final. Presentació d’experiències
En la data establerta, els estudiants han de presentar una mostra de la seva experiència de pràctiques a la
resta de companys de curs. Les presentacions es faran de forma oral i aniran acompanyades
preferentment de suport audiovisual (fotografies, PowerPoint,…).
Es valoraran els aspectes següents:
1-Capacitat de comunicació clara i satisfactòria. 3 punts
17
Pràcticum 0-3 Grau en Educació Infantil
2-Format de presentació eficaç que afavoreixi la comprensió del tema. 2 punts
3-Explicació del transfons educatiu que ha reportat l’experiència. 4 punts
4-Temps ajustat a l’exposició. 1 punt
Cada alumne lliurarà la presentació a la tutora (que se li assignarà en el seminari) en el format que
aquesta hagi determinat.
6. CARPETA D’APRENENTATGE I AVALUACIÓ DEL TREBALL DE PRÀCTIQUES
És el document en el qual els estudiants han d’anar reflectint el procés d’aprenentatge durant el període de
pràctiques. Per fer-lo, han d’haver recollit de manera sistemàtica i rigorosa tot allò que ha de reflectir els
aspectes cognitius, de la seva experiència i actitudinals que s’han posat en evidència a través de les
activitats realitzades durant el pràcticum. S’ha d’incloure una exposició dels aspectes previs en què s’ha
d’haver basat l’activitat així com una valoració crítica i constructiva del desenvolupament efectiu d’aquesta
mateixa.
L’execució ha de ser rigorosa i s’ha d’ajustar a les normes d’elaboració acadèmica que s’especifiquen. Ha
de demostrar que s’ha aconseguit una integració suficient entre els elements i estructures teòriques dels
quals parteix l’alumne i l’aprenentatge dels aspectes pràctics que serveixen per replantejar els
coneixements teòrics. També ha de reflectir una reflexió de l’estudiant sobre la seva pràctica professional i
les seves possibilitats en el futur que ha d’emmarcar el seu perfil professional.
S’hi han de recollir aspectes expositius, reflexius, valoratius, crítics i d’aportació personal sistematitzats de
manera adequada. La forma de recollir-ho se cenyirà al tipus de treball (carpeta d’aprenentatge) en el
sentit que aportarà una col·lecció d’evidències que posin de manifests els aprenentatges assolits de forma
individual. Poden ser resultats de tasques genuïnes dutes a terme, mostres d’activitats, avaluacions del
procés, autoavaluacions, discussions i reflexions amb companys, tutors,… És important posar en
evidència la consciència de les pròpies emocions sorgides en situacions d’aprenentatge i l’esforç fet per tal
de contenir-les, gestionar-les o tolerar-les segons sigui el cas.
L’informe final ha d’incloure l’autoavaluació de l’estudiant. Per realitzar-la, cal que l’estudiant reflexioni
sobre els aprenentatges que ha assolit al llarg de l’estada de pràctiques, tant al centre educatiu com a
través de les tutories i els seminaris, sobre la seva actitud i participació, les tasques desenvolupades i el
grau de compromís i implicació durant el període de pràctiques així com sobre l’esforç que ha fet.
La guia per autoavaluar-se respecte a les competències assolides es troba a l’annex 1.
La tutora del CESAG atorgarà la puntuació a aquest apartat sempre sobre la informació aportada per
l’estudiant i el grau en què consideri que les reflexions estan basades en fets reals i formen part del seu
procés d’aprenentatge.
El format de l’informe final ha de tenir l’estructura següent:
Índex:
Primera fase: Contacte inicial i primer coneixement del centre:
18
Pràcticum 0-3 Grau en Educació Infantil
-Anàlisi i reflexió del context del centre i de les situacions educatives.
-Autoobservació.
Segona fase:
a) Nivell d’Intervenció Directa: experiència sensorial, afectiva-emocional, motora, comunicació i
llenguatge, rutines com a eines educatives.
b) Nivell de Gestió i Investigació: projecte d’aportacions a la pràctica.
(En aquests dos apartats, només s’han d’incloure les modificacions que s’han realitzat a les tasques que
no van ser superades amb la nota de 5, quan es van lliurar a la tutora del CESAG. Cal saber que una
tasca que s’hagi modificat o refet, no es qualificarà amb una puntuació superior al 5. En cas que es vulgui
modificar una tasca que va ser puntuada per sobre del 5, cal tenir en compte que les millores presentades
han de ser prou significatives, ja que en cas contrari, la nota inicial pot ser penalitzada. Totes les
modificacions només es poden lliurar a la carpeta d’aprenentatge final).
Autoavaluació reflexiva
L’alumne ha de reflexionar sobre les qüestions plantejades a l’annex 1 de la pàgina 26. Cal contestar a
cada una de les preguntes i no a nivell general.
Propostes de millora
L’alumne ha de proposar a les tutores del CESAG canvis o suggeriments en relació al disseny del Projecte
de Pràctiques, fruit de la reflexió sobre la pròpia experiència del Pràcticum. Per tant, tots els suggeriments
aportats s’han de presentar amb el pertinent raonament.
Annexos 2, 3 i 4 emplenats
La valoració de la carpeta d’aprenentatge final quedarà desglossada de la forma següent:
Fases
Observació
Intervenció
Intervenció directa
Intervenció
Tasques
Recollida d’informació i
reflexió
Recull d’evidències de
participació
Data lliurament
5 d’abril
* 3 de març
22 de març
19 d’abril
3 de maig
Esbós del projecte de 15 de març
Ponderació
15%
40%
15%
19
Pràcticum 0-3 Grau en Educació Infantil
Gestió i investigació
Informe final
millora
Projecte de millora
17 de maig
Autoavaluació (annex 1)
30 de maig
Propostes de millora en
relació al Projecte del
Pràcticum
Aspectes formals i
lingüístics
10%
5%
15%
(Annexos 2, 3 i 4
emplenats)
*Dia 3 de març, juntament amb la primera evidència de participació, s’ha de lliurar també un cronograma
en el qual es reflecteixin quan es duran a terme amb els infants la resta de pràctiques del nivell
d’intervenció directa, previ acord amb la tutora o tutores d’aula.
Els criteris amb què s’avaluarà la carpeta d’aprenentatge final seran els següents:
-Capacitat de síntesi: informació exhaustiva que abraça tots els temes proposats però tenint una meta
clara (suficient per donar una visió completa de la situació però no més de la necessària). Identificació de
punts forts i punts febles.
-Capacitat de reflexió: afirmacions explícites que expressen clarament l’opinió. Capacitat de formular
hipòtesis. Reflexió sobre el propi procés d’aprenentatge. Idees rellevants i innovadores. Relació dels
continguts. Contrast de les seves percepcions amb la realitat. Remarca les idees que ha modificat, les que
ha incorporat i les que no li queden clares.
-Crítica constructiva: anàlisi de les causes. Posicionament davant els fets sense ànim de destruir, amb
actitud de comprensió i millora i sempre basat en evidències científiques.
-Argumentació clara i coherent, tenint en compte referents conceptuals psicopedagògics.
-Rigor en l’anàlisi i la presentació de les evidències: capacitat de seleccionar adequadament i de forma
ordenada allò que vol mostrar. Ús adequat d’instruments de recollida d’informació. Referències a la
bibliografia consultada.
20
Pràcticum 0-3 Grau en Educació Infantil
-Estructura, presentació i redacció: coherència interna a cada apartat. Format adequat a les pautes
donades. Redacció clara. Vocabulari adient, ampli i ric. Correcció ortogràfica i expressiva.
La data de lliurament del treball final amb totes les evidències recollides al llarg de les pràctiques queda
fixada per al 30 de maig de 2016.
Les sancions per incompliment a què es veuran sotmesos els estudiants en la valoració global del
pràcticum són les següents:
- Mig punt per cada dia que falti al centre de pràctiques sense justificar-ne la causa.
- Mig punt per cada dia que arribi tard al centre de pràctiques, després de tres retards, sense justificar-ne
la causa.
- No complir l’horari acordat durant més de tres dies suposarà no poder continuar cursant el pràcticum.
- Un punt per no assistir al primer seminari en el CESAG sense causa justificada.
- Un punt per cada seminari sense assistir en el CESAG, a partir del segon, sense justificar-ne la causa.
- Si una pràctica no es lliura la data prevista, no serà qualificada per sobre del 5.
- Si la carpeta d’aprenentatge final no es lliura la data prevista, sense causa justificada, l’alumne haurà
d’esperar a lliurar-la a la convocatòria següent.
7. PAUTES DE PRESENTACIÓ DE LA CARPETA D’APRENENTATGE
 Ha d’incloure l’índex al començament.
 Tot allò que surt del que es demana estrictament al treball s’ha d’adjuntar al final com a
annexos (fotografies, fotocòpies...).
 Els annexos han d’estar en connexió amb allò que es tracta en el treball com a complement
i, per tant, se n’ha d’indicar el moment de la consulta.
 La bibliografia s’ha de citar al final de tot el treball.
 Totes les pàgines han d’estar numerades.
 S’ha de fer la impressió a doble cara.
 La portada de cada pràctica que es lliuri ha de tenir l’estructura indicada.
S’aconsella utilitzar:
Marge superior i inferior: 2,5 cm.
Marge esquerre per a enquadernacions: 3 cm.
Sagnat dels subparàgrafs: 2,5 cm.
Marge superior, principi del capítol: 5 cm.
Marge dret: 2,5 cm.
S’aconsella que el text del treball estigui justificat; tipus de lletra, Times New Roman o Arial, i de
cos 12 o 14.
Interlineat senzill o 1,5.
El treball i els annexos han d’estar paginats.
Cal recordar que s’ha de deixar un espai doble entre els diferents paràgrafs per facilitar-ne la lectura.
21
Pràcticum 0-3 Grau en Educació Infantil
8. SISTEMA D’AVALUACIÓ DEL TREBALL DE PRÀCTIQUES
INSTRUMENT
VALORA
CIÓ
Nivell d’assoliment de les
Mestre tutor
competències a l’aula
Escala de valoració
25%
Carpeta d’aprenentatge amb
Tutora CESAG
evidències
I n f o r m e carpeta
65%
d’aprenentatge
Presentació d’una
experiència innovadora al Tutora CESAG
seminari final
Comunicació
CATEGORIES AVALUADES
AGENT
AVALUADOR
10%
Sobre la nota amb què es valorarà cada categoria es trauran els percentatges sempre i quan sigui igual o
superior a 5. L’única categoria que no està subjecte a aquests prerequisits és el de la presentació de
l’experiència innovadora al seminari final. Per tant, el suspens en algun dels apartats de les dues primeres
categories, suposarà un suspens a la convocatòria en curs del pràcticum. Ja que la matrícula inclou dues
convocatòries, la tutora del CESAG decidirà quines són les tasques que haurà de fer per presentar-se a la
convocatòria següent.
9. BIBLIOGRAFIA
BÀSICA
- ANTON, M. (2007). Planificar la etapa 0-6. Compromiso de sus agentes y su práctica cotidiana.
Col·lecció Biblioteca d’Infantil 21. Barcelona: Graó.
- BASSEDAS, E.; HUGUET, T.; SOLÉ, I. (1996). Aprendre i ensenyar a l’Educació Infantil. Barcelona:
Graó.
- BORGUI, Q. (2010). La práctica reflexiva en los nidi d'infanzia. Barcelona: Graó.
- CONSELLERIA D’EDUCACIÓ I CULTURA GOVERN BALEAR (2001). Currículum d’Educació Infantil.
- CABANELLAS, I.; ESLAVA, C. (2005). Territorios de la infancia. Diálogos entre arquitectura y
pedagogía. Barcelona: Graó.
- FUSTÉ, S.; BONASTRE, M. (2007). Psicomotricidad y vida cotidiana 0-3 años.
- PABLO, P.D.; TRUEBA, B. (1994). Espacios y recursos. Para ti, para mí, para todos. Diseñar
ambientes en Educación Infantil. Madrid: Narcea.
- PALOU, S. Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infancia. Propuestas educativas.
Barcelona: Graó.
- VEGA, S. (2006). Ciencia 0-3. Laboratorios de ciencias en la escuela infantil. Barcelona: Graó.
- VILA, B.; CARDO, C. (2005). Material sensorial (0-3 años). Manipulación y experimentación.
Barcelona: Graó.
COMPLEMENTÀRIA
22
Pràcticum 0-3 Grau en Educació Infantil
- ALMARZA, J.M.; ARRIETA, B.; de la CRUZ, C. (Coord.) (2002) Prácticum de Filosofia, Universidad
de Deusto.
- ANTON, M.; MOLL, B. (Coord.). (2000). Educación Infantil. Orientaciones y Recursos (0-6 años).
Barcelona: Ciss Praxis.
- ANTUNEZ, S.; CARMEN, L. DEL; IMBERNON, F.; PARCERISA, A. (1991). Del projecte educatiu a la
programació d’aula. El què, el com i el quan dels instruments de la planificació didàctica. Barcelona:
Graó.
- BONALS, J. (2000). El trabajo en pequeños grupos en el aula. Barcelona: Graó.
- BOSCH, E. (2003). Educació i vida quotidiana. Barcelona: Eumo.
- BRAZELTON, T.B.; GREENESPAN, S.L.(2005). Las necesidades básicas de la infancia. Barcelona:
Graó.
- CAPLLONCH, M. (2007). «La evaluación del prácticum mediante portafolio. Una experiencia de
colaboración entre docente y estudiante». En Actas de las II Jornadas de Evaluación Formativa en la
Docencia Universitaria. La Laguna: Universitat de La Laguna.
- CARBONELL, J. L. (1995). Educación Infantil. Bases legales y organizativas. Madrid: Escuela
Española.
- CASTELLÓ, M.; MONEREO, C. (2000). L’avaluació per carpetes al pràcticum de psicopedagogia.
Barcelona: Serveis de Publicacions de la UAB.
- CID, A.; MURADÁS, M.; ZABALZA, M. A.; SANMAMED, M.; RAPOSO, M.; & IGLESIAS, M. L. (Ed.).
(2007). «Buenas prácticas en el Prácticum». En Actas del IX Symposium internacional sobre el
Prácticum y las Prácticas en empresas en la formación universitaria. Poio (Pontevedra): Universitat de
Santiago/ Universitat de Vigo/ Universitat de A Coruña.
- COLÉN, M. T.; GINÉ, N.; & IMBERNON, F. (2006). La carpeta de aprendizaje del alumnado
universitario. La autonomía del estudiante en el proceso de aprendizaje. Barcelona: Octaedro/ICE UB.
- DARDER, P.; MESTRES, J. (Coord.). (1994). Avaluació de centres d’Educació Infantil. ACEI. Guia
d’aplicació. Barcelona: Dossiers Rosa Sensat.
- DÍEZ NAVARRO, M. C. Mi escuela sabe a naranja. Barcelona: Graó.
- DÍEZ NAVARRO, M. C. (2000). Col·leccionant moments. Barcelona: Col·lecció Temes d'Infància.
Rosa Sensat.
- DÍEZ NAVARRO, M. C (1994). La oreja verde de la escuela. Madrid: La Torre.
- DOMÍNGUEZ CHILLÓN, G. (2000). Proyectos de trabajo. Una escuela diferente. Madrid: La Muralla.
- ESCUELAS INFANTILES DE REGGIO EMILIA. (1995). La inteligencia se construye usándola.
Madrid: MEC, Morata.
- FERNANDEZ, M. A. (1994). Proyecto curricular del primer ciclo de la Educación Infantil. Madrid:
Escuela Española.
- HATTON, E. (1988). Teacher’s work as Psychology: implications for teacher education. British journal
of Sociology of Education, vol. 9, núm. 3, p. 337-358).
- HOYUELOS, A. (2004). La ética en el pensamiento y obra pedagógica de Loris Malaguzzi. «Temas
de infancia». Rosa Sensat. Barcelona: Octaedro.
- HOYUELOS, A. (2005). La estética en el pensamiento y obra pedagógica de Loris Malaguzzi.
«Temas de infancia». Rosa Sensat. Barcelona: Octaedro.
- KLENOWSKI, V. (2007). Desarrollo de portafolios, Madrid: Narcea.
- MALAGUZZI, L. (1996). Malaguzzi i l’Educació Infantil a Reggio Emilia. Barcelona: Col·lecció Temes
d’Infància. Rosa Sensat.
23
Pràcticum 0-3 Grau en Educació Infantil
- HARRIS, P. L. (1992). Los niños y la emociones. Madrid: Alianza.
- HORNO, P. ( 2004). Eduquem l'afecte. Barcelona: Graó
- LAGUIA, M. J.; VIDAL, C. (1987). Racons d’activitat a l’Escola Bressol i Parvulari. Barcelona: Graó.
- LOBO, E. (2002). Educar en los tres primeros años. Madrid: Teleno.
- LOPEZ, F.(2007). La escuela infantil: observatorio privilegiado de las desigualdades. Barcelona:
Graó.
- LOUGHLIN,C.; SUINA, J. (1987). El ambiente de aprendizaje. Madrid: Morata.
- LYONS, N. (1999). El uso del portafolio. Propuestas para un nuevo profesionalismo docente. Buenos
Aires: Amorrortu.
- MEC. (1992). Currículum de la etapa de Educación Infantil. Madrid: Cajas Rojas de la Educación
Infantil.
- PANIAGUA, G.; PALACIOS, J. Educación Infantil. Respuesta educativa a la diversidad. Madrid:
Alianza.
- PERRENOUD, P. (2004). Diez nuevas competencias para enseñar. Barcelona: Graó.
- PERRENOUD, P. (2005). «La universitat entre la transmissió de coneixements i el desenvolupament
de competències». En El debat sobre competències a l'ensenyament universitari (pàg. 26-48).
Barcelona: ICE Universitat de Barcelona.
- PERRENOUD, P. (2010). Desarrollar la práctica reflexiva en el oficio de enseñar. Barcelona: Graó.
- PUIG, I.; SATIRO, A. (2000). Tot pensant. Recursos per a l’educació infantil. Barcelona: Eumo. Grup
IREF.
- RIERA, M. A. (1990). «Marco ambiental y distribución de espacios». En AA. VV. La educación
infantil. Vol. III. Barcelona: Paidotribo.
- RIPOLL, J. (1993). La salut a la infància. Parlem-ne. Barcelona: Col·lecció Temes d’Infància. Rosa
Sensat.
- RODRÍGUEZ MARCOS, A. (Ed.). (2002). Cómo innovar en el prácticum de Magisterio. Aplicación del
portafolios a la enseñanza universitaria. Oviedo: Septem Ediciones.
- SAINZ DE, P.; PABLO DE, P.(Coord.). (1990). Educar a los tres años. Madrid: Ministeri d’Educació i
Ciència.
- SCHAFFER, H. R. (1990). El context socio-familiar en l’educació de l’infant. Barcelona: Col·lecció
Temes d’Infància, Rosa Sensat.
- SCHÖN, D. A. (1992). La formación de profesionales reflexivos. Hacia un nuevo diseño de la
enseñanza y el aprendizaje en las profesiones. Barcelona: Paidós/MEC.
- SCHULMAN, L. (1999). «Portafolios del docente: una actividad teórica». En Lyons, N. (1999). El uso
del portafolio. Propuestas para un nuevo profesionalismo docente. Buenos Aires: Amorrortu.
- SILVEIRA, M.C. (2002). Rutines, activitat a l’escola. Col·lecció Temes d’infància. Barcelona. Rosa
Sensat.
- QUINTANA, J. M. (Coord.) (1993). Pedagogía familiar. Madrid: Narcea.
- AA. VV. (1991). Proyecto Curricular de Centro para la Educación Infantil. Madrid: Escuela Española.
- WILD, R. (1999). Educar para ser. Vivencias de una escuela activa. Barcelona: Herder.
- WILLIS, A.; RICCIUTI, H. (1990). Orientaciones para la escuela infantil de cero a dos años. Madrid:
Morata.
- ZABALZA, M. A. (1996). Calidad en la Educación Infantil. Madrid: Narcea.
- ZABALZA, M. A. (2004). Diarios de clase. Un instrumento de investigación y desarrollo profesional.
Madrid: Narcea.
24
Pràcticum 0-3 Grau en Educació Infantil
ANNEXOS
1. GUIA PER A L’AUTOAVALUACIÓ DE L’ESTUDIANT EN PRÀCTIQUES
Nom del mestre/tutor:_________________________________________________
Nom del centre educatiu:__________________________________________________
Població:____________________
Nom de l’alumne practicant:_____________________________________________
Nom del professor/tutor del CESAG:________________________________________
Cal que l’estudiant reflexioni sobre el nivell d’assoliment de les competències associades al
pràcticum segons les directrius següents:
25
Pràcticum 0-3 Grau en Educació Infantil
Competències personals i relacionals
1. La forma com t’has sentit en una situació real de pràctica professional: les capacitats pròpies
que has descobert, les limitacions i els aspectes que cal millorar, els sentiments i actituds propis
que les pràctiques t’han mobilitzat i com els has regulat, les habilitats socials en les relacions
interpersonals que has desenvolupat, especialment el diàleg i la negociació de perspectives tant
amb els adults del centre de pràctiques com amb els infants.
2. Les obligacions i responsabilitats professionals que has descobert.
3. El grau amb el qual has desenvolupat una imatge positiva i una actitud de confiança cap a les
capacitats dels nins i el valor i respecte cap a la diversitat que es dóna a qualsevol grup.
4. El coneixement del funcionament general del centre que t’ha permès la recollida d’informació,
l’anàlisi i el contrast amb altres professionals.
Competències acadèmiques i disciplinàries
5. El coneixement de la dinàmica de l’aula i del grup-classe, justificant-lo a partir de la formació
teòrica i pràctica rebuda en el CESAG.
6. El coneixement de formes de col·laboració amb els distints sectors de la comunitat educativa i
de l’entorn social.
Competències professionals
7. El nivell que consideres que has assolit per assumir de manera gradual i progressiva la
intervenció en el centre i aula fins arribar a responsabilitzar-te del grup en determinats moments i
situacions (reflexió a nivell qualitatiu i quantitatiu).
8. El grau d’implicació en el treball d’aula i centre quan has participat de forma activa en
activitats, elaboració de recursos, processos de presa de decisions, projectes i propostes de
millora.
9. La capacitat per dissenyar, implementar, observar i avaluar els processos d’ensenyança
aprenentatge
10. La capacitat per gestionar la informació recollida, analitzar-la i fer una reflexió crítica i
constructiva.
2. GUIA PER A L’AVALUACIÓ DEL CENTRE DE PRÀCTIQUES
Nom del centre educatiu:_______________________________________________
Població:______________________________________________________________________
Nom de l’alumne practicant:_______________________________________________________
Nom de la tutora del CESAG______________________________________________________
Grau en què el centre educatiu manifesta que:
Debilitat Fortalesa
0 1 2 3 4 5
26
Pràcticum 0-3 Grau en Educació Infantil
Els principals esforços estan clarament orientats a realitzar una acció
educativa de qualitat.
El centre crea o participa en projectes innovadors per solucionar els
problemes emergents i n’avalua els efectes.
Hi ha una cultura de treball en equip i de responsabilitat compartida.
Existeix una normativa clara coneguda i assumida per les famílies i el
professorat que aconsegueix crear un bon clima en el centre.
Les activitats del centre i l’estil de feina del professorat promouen una
educació en valors i hàbits socials.
La relació amb les famílies s’estimula amb una especial cura.
El centre té programes específics, en els quals s’impliquen els equips de
cicle, per atendre la diversitat.
El centre i els diferents equips desenvolupen estratègies de formació per
millorar les pràctiques educatives que es duen a terme a les aules.
Els resultats del treball són satisfactoris, tenint en compte l’edat i les
característiques dels nins, de l’entorn, etc.
Hi ha una participació positiva i de confiança de les famílies en el centre.
L’entorn social coneix i valora la qualitat del centre.
Les famílies s’impliquen en la formació dels fills, en coordinació amb les
estratègies establertes pel centre.
El resultat de les pràctiques s’avalua més enllà de criteris purament
burocràtics.
Els tutors dels practicants en formació tenen com a objectiu la millora de la
professionalitat dels estudiants en pràctiques.
3. QÜESTIONARI DE SATISFACCIÓ DE L’ESTUDIANT AMB EL CENTRE DE
PRÀCTIQUES
Nom del mestre/tutor:____________________________________________________________
Nom del centre educatiu:__________________________________________________
Població:______________________________________________________________________
Nom de l’alumne practicant:_______________________________________________________
Nom del professor/tutor del CESAG:________________________________________________
Grau en què el centre educatiu ha realitzat la seva feina
respecte a:
Introducció i adaptació de l’estudiant al centre educatiu.
Disponibilitat a l’hora de demanar informació o ajuda.
Debilitat
0 1
2
Fortalesa
3
4
5
27
Pràcticum 0-3 Grau en Educació Infantil
Implicació que tenen en el projecte de pràctica.
Interès per millorar.
Aportacions per millorar les nostres propostes.
Acolliment de l’estudiant, presentació al centre, als
companys, donant-li confiança…
Confiança atorgada a l’estudiant a l’hora d’actuar, que li
permeti fer feina de forma supervisada.
Confiança atorgada a l’estudiant que li permeti fer feina de
forma no supervisada.
Confiança atorgada per relacionar-se amb les famílies.
Crítica constructiva de la feina a l’escola.
4. QÜESTIONARI DE SATISFACCIÓ DE L’ESTUDIANT AMB ELS TUTORS
Mestre tutor del centre educatiu
Grau amb el qual el tutor ha realitzat la seva feina respecte a:
Debilitat Fortalesa
0 1 2 3 4 5
La integració de l’estudiant al centre.
La informació proporcionada respecte als documents del centre.
La informació proporcionada referida a recursos del centre.
La disponibilitat a l’hora de proporcionar-li ajuda i orientació.
La informació proporcionada referent a normes per ajudar l’estudiant al
fet que no les alteri.
La motivació de cara a compartir tasques i aportar suggeriments.
L’ajuda per relacionar-se amb els alumnes.
28
Pràcticum 0-3 Grau en Educació Infantil
Les dades, materials, opinions i reflexions que li ha aportat.
L’adequació de les tasques que li ha encomanat.
La incitació progressiva a fer tasques de forma autònoma.
L’ajuda per fer-lo sentir segur, per mantenir la responsabilitat i l’esforç del
alumnes cap a les tasques que es van fent.
L’adequació dels comentaris sobre les actuacions.
La coordinació amb la tutora del CESAG.
El grau de responsabilitat i autonomia que li ha atorgat.
Mestre tutor del CESAG
Grau amb el qual el tutor ha realitzat la seva feina respecte a:
Debilitat Fortalesa
0 1 2 3 4 5
Informació proporcionada sobre el projecte que s’ha de realitzar.
Coordinació amb la tutora del centre de pràctiques.
Orientació durant les pràctiques.
Revisió de les tasques.
Seguiment continu.
Resolució d’incidències.
Resolució de dubtes referents als seminaris.
Ajudes ofertes.
Propostes d’actuació.
Disponibilitat a l’hora de concertar entrevistes.
5. QÜESTIONARI DE SATISFACCIÓ DEL TUTOR DEL CESAG AMB L’ENTITAT
COL·LABORADORA
Grau amb el qual el centre educatiu ha realitzat la feina respecte
a:
La integració de l’estudiant al centre.
La informació proporcionada respecte als documents del centre.
La informació proporcionada referida a recursos del centre.
La disponibilitat a l’hora de proporcionar-li ajuda i orientació.
La informació proporcionada referent a normes per ajudar l’estudiant
al fet que no les alteri.
Debilitat Fortalesa
0 1 2 3 4 5
29
Pràcticum 0-3 Grau en Educació Infantil
La motivació per compartir tasques i aportar suggeriments.
L’ajuda per relacionar-se amb els alumnes.
Les dades, materials, opinions i reflexions que li ha aportat.
L’adequació de les tasques que li ha encomanat.
La incitació progressiva a fer tasques de forma autònoma.
L’ajuda per fer-lo sentir segur i mantenir la responsabilitat i l’esforç
del alumnes cap a les tasques que es van fent.
L’adequació dels comentaris sobre les actuacions.
El grau de responsabilitat i autonomia que li ha atorgat.
6. GUIA PER A L’AVALUACIÓ DE L’ESTUDIANT EN PRÀCTIQUES (TUTOR
CENTRE ESCOLAR)
Nom del mestre/tutor:____________________________________________________________
Nom del centre educatiu:__________________________________________________
Població:____________________
Nom de l’alumne practicant:______________________________________________
Nom del professor-supervisor:_____________________________________________
Debilitat Fortalesa
30
Pràcticum 0-3 Grau en Educació Infantil
Nivell amb el qual l’estudiant en pràctiques ha assolit les
competències…
Ha manifestat interès i motivació vers la professió.
Ha mantingut una actitud docent ètica i responsable.
Ha sabut regular les emocions positives i negatives.
Ha desenvolupat habilitats socials de diàleg i confrontació de
perspectives.
Ha sabut ser flexible i adaptar-se a noves situacions.
S’ha mantingut responsable amb la feina en tot moment.
Ha mantingut una actitud de respecte i confiança vers els nins i
nines.
Ha respectat la diversitat dels nins i nines.
Ha mostrat un bon coneixement del centre i les tasques que s’hi
desenvolupen.
Ha sabut aplicar coneixements teòrics a les situacions d’aula.
S’ha relacionat correctament amb els diferents professionals i ha
conegut formes de col·laboració amb diferents sectors socials.
Ha sabut gestionar correctament l’aula.
Ha sabut facilitar l’aprenentatge, la convivència la resolució de
conflictes i els processos d’interacció i comunicació a l’aula.
De manera progressiva ha anat intervenint en el centre i aula fins
arribar a responsabilitzar-se del grup en determinats moments i
situacions.
Ha participat de forma activa en projectes, activitats, elaboració de
recursos…
Ha participat en propostes de millora en àmbits d’actuació diferents
que s’han pogut establir en el centre.
Ha sabut regular els processos d’interacció i comunicació en grups
d’alumnes de 0-3 anys.
Ha sabut dissenyar, implementar, observar i avaluar processos
d’ensenyança aprenentatge.
Ha pres decisions.
Ha sabut gestionar la informació recollida, l’ha analitzada i ha
reflexionat de forma crítica i constructiva
0 1 2 3
4
5
Valoració qualitativa del treball realitzat per l’alumne en pràctiques:
Capacitats que ha desenvolupat l’estudiant
31
Pràcticum 0-3 Grau en Educació Infantil
Limitacions en el seu desenvolupament professional
Aspectes que cal millorar
Valoració quantitativa (nota de l’1 al 10) del treball realitzat per l’alumne en pràctiques:
Valoració del projecte de pràctiques dissenyat per les tutores del CESAG (aportacions,
suggeriments, etc.):
32
Pràcticum 0-3 Grau en Educació Infantil
7. SUGGERIMENTS PER AL TUTOR DEL CENTRE EDUCATIU
Algunes de les tasques que els tutors del centre educatiu poden fer amb els estudiants en
pràctiques poden ser:
- Facilitar-li el coneixement del centre educatiu, dels companys de feina i de l’organització
general.
- Familiaritzar-lo amb els grups de nins i nines.
- Mostrar-li els recursos de què disposa el centre.
- Comunicar-li les normes generals de funcionament del centre perquè no les alteri.
- Compartir les programacions, els projectes i motivar-lo perquè aporti suggeriments.
- Ajudar-lo a relacionar-se amb els nins i nines.
- Ajudar-lo a observar i valorar tot allò que succeeix a l’aula.
33
Pràcticum 0-3 Grau en Educació Infantil
- Proporcionar-li dades, materials, opinions i reflexions.
- Ajudar-lo a passar d’una pràctica guiada a una pràctica autònoma.
- Encomanar-li petites tasques: construcció d’algun material individual amb alumnes,
construcció d’alguna prova d’avaluació, participació en activitats extraescolars,…
- Incitar-lo perquè planifiqui algun tema, activitat o experiència.
- Ajudar-lo perquè es mostri segur en el manteniment de la responsabilitat i l’esforç dels alumnes
cap al treball escolar.
- Comentar-li les seves actuacions.
- Fer possible que es vagi responsabilitzant progressivament del funcionament de la classe.
34