2008 AUTORAS Vicenta Escribá Agüir. Servicio de Promoción de la Salud. Dirección General de Salud Pública. Conselleria de Sanitat. CIBER en Epidemiología y Salud Pública Manuela Royo Marqués. CIBER en Epidemiología y Salud Pública Rosa Mas Pons. Servicio de Salud Infantil y de la Mujer. Dirección General de Salud Pública. Conselleria de Sanitat Ana Fullana Montoro. Servicio de Salud Infantil y de la Mujer. Dirección General de Salud Pública. Conselleria de Sanitat Maria Piedad Moreno Alonso. Servicio de Salud Infantil y de la Mujer. Dirección General de Salud Pública. Conselleria de Sanitat Edita: Generalitat. Conselleria de Sanitat © de la presente edición: Generalitat, 2008 © de los textos: las autoras 1ª edición, 2008 Coordina: Direcció General de Salut Pública ISBN: 978-84-482-5119-2 Depósito legal:V-5280-2008 Maqueta: Ad Más Comunicación. Tel. 96 353 37 20 Imprime: ipl gestió gràfica ÍNDICE PRESENTACIÓN PRÓLOGO GRUPO DE TRABAJO DEL PROTOCOLO PARA LA ATENCIÓN SANITARIA DE LA VIOLENCIA DE GÉNERO 1. OBJETIVOS Y METODOLOGÍA 2. CONCEPTOS GENERALES 2.1. Definición 2.2. Magnitud del problema 2.3. Factores de riesgo asociados a la violencia de género 2.4. Repercusiones en la salud de la mujer 2.5. Papel del personal de los Servicios Sanitarios 3. ACTUACIÓN EN ATENCIÓN PRIMARIA Y ESPECIALIZADA 3.1. Detección y valoración 3.1.1. Indicadores de sospecha 3.1.2. Confirmación de un posible caso de maltrato 3.1.3. Evaluación del grado de seguridad 3.2. Plan de intervención 4. GUÍA DE RECURSOS 4.1. Guía de recursos de ámbito nacional y a nivel de la Comunitat Valenciana de tipo urgente 4.2. Guía de recursos de ámbito nacional y a nivel de la Comunitat Valenciana de tipo no urgente 4.3. Guía de recursos según provincia 5. ACTUACIÓN EN LOS SERVICIOS DE URGENCIAS 6. INFORME MÉDICO POR PRESUNTA VIOLENCIA DE GÉNERO / DOMÉSTICA (adultos) 7. ACTUACIÓN ANTE AGRESIONES SEXUALES 8. ASPECTOS ÉTICOS Y LEGALES 9. ESTRATEGIAS PARA FAVORECER LA IMPLANTACIÓN DEL PROTOCOLO 10. BIBLIOGRAFÍA 11. ANEXOS 11.1. ANEXO I - Instrumento de detección precoz de casos de violencia de género y valoración del grado de seguridad - Instrumento para registrar las actuaciones implementadas tras la detección de un caso de violencia de género 11.2. ANEXO II - Circular 4/2007 del Director Gerente de l’Agència Valenciana de Salut - Informe Médico por Presunta Violencia de Género/Doméstica (adultos) 13 17 19 20 20 21 21 25 30 30 30 34 35 39 41 42 42 47 51 55 59 63 67 71 73 73 75 77 77 81 PRESENTACIÓN La violencia de género es un importante problema de salud pública, tanto por la magnitud de las lesiones producidas, como por sus consecuencias a corto y a largo plazo sobre su salud física y mental. Los profesionales sanitarios desempeñan un importante papel en la detección, tratamiento y orientación de este complejo problema, que requiere un abordaje multisectorial y multidisciplinar por parte de la administración sanitaria, bienestar social, judicial, policial, educación, entre otros ámbitos. En la Ley Orgánica 1/2004 de 28 de diciembre, de medidas de protección integral contra la violencia de género, en su artículo 15.1 se indica que, “las Administraciones Sanitarias, en el seno del Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud, promoverán e impulsarán actuaciones por parte de los profesionales sanitarios, para la detección precoz de la violencia de género y propondrán las medidas que estimen necesarias a fin de optimizar la contribución del sector sanitario en la lucha contra este tipo de violencia”. En su artículo 32.3 se indica que, “las Administraciones con competencias sanitarias promoverán la aplicación, la permanente actualización y la difusión de protocolos que contengan pautas uniformes de actuación sanitaria, tanto en el ámbito público como privado, y en especial, del Protocolo aprobado por el Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud. Tales protocolos impulsarán actividades de prevención, detección precoz e intervención continuada a la mujer sometida a violencia de género o en riesgo de padecerla”. El Ministerio de Sanidad y Consumo ha publicado el Protocolo Común para la Actuación Sanitaria ante la Violencia de Género, que fue aprobado por el pleno del Consejo Interterritorial en su reunión de diciembre de 2006 y que fue elaborado por la Comisión de Violencia de Género del Consejo. La Comunitat está firmemente comprometida en la lucha contra la violencia de género. Este compromiso ha quedado reflejado en los Planes de Igualdad de Oportunidades entre Mujeres y Hombres de la Comunitat, donde se establece un área específica contra la violencia de género. También ha quedado plasmado en los planes de medidas del Gobierno Valenciano 2001-2004 y 2005-2008 para combatir la violencia que se ejerce sobre las mujeres, en los que se contemplan áreas de intervención en prevención, seguridad, apoyo y atención a las víctimas. Por último, ese compromiso también queda patente con la realización de actividades de sensibilización, formación e investigación. Por ello, la Dirección General de Salud Pública ha elaborado este protocolo, que va a permitir guiar la búsqueda activa, la detección precoz, el diagnóstico y la atención de los casos de violencia de género. Éste se va a aplicar tanto en el ámbito de la atención primaria como especializada. Asimismo, se incluyen las estrategias que se tienen que hacer de forma coordinada con la Administración de Justicia, en aquellos casos en que exista constatación o sospecha fundada de daños físicos o psíquicos como consecuencia de la violencia de género. El protocolo también incluye una guía de recursos disponibles en distintas administraciones públicas, que podrán ayudar al establecimiento de medidas de intervención adecuadas. En la elaboración de este protocolo han participado profesionales de la Agència Valenciana de Salut, de la Dirección General de Salud Pública y otras administraciones públicas. Finalmente quiero agradecer a todos los profesionales que han participado en la elaboración de este protocolo, así como a todas las personas que han hecho aportaciones técnicas a este documento. Manuel Cervera Taulet Conseller de Sanitat PRÓLOGO La violencia de género es un importante problema de salud pública, que requiere la actuación coordinada con otros organismos e instituciones implicadas en el tema. El sector sanitario puede colaborar en la prevención primaria de este problema, si bien su principal función aparece en la prevención secundaria y terciaria. La detección precoz de casos de violencia, puede reducir las consecuencias negativas en la salud de la mujer y prevenir la aparición de episodios de maltrato ulteriores. Debido a ello, en los últimos años, a nivel normativo, institucional, así como muchas asociaciones profesionales han elaborado protocolos clínicos, que sirven de guía a los/as profesionales sanitarios/as para identificar casos de violencia de género. La detección precoz, el diagnóstico y la atención de la violencia de género, se tiene que realizar tanto en la atención primaria como especializada. La cartera de servicios de la Direcció General de Salut Pública incluye actividades destinadas a la monitorización y prevención de la violencia de género. Estas actividades se realizan de forma coordinada con la Agència Valenciana de Salut. Por todo ello, se ha elaborado este protocolo para el abordaje de la violencia de género en el ámbito sanitario, que va a permitir guiar las actuaciones sanitarias en materia de violencia de género en la Comunitat Valenciana. El objetivo general de este protocolo es establecer unas pautas normalizadas que permitan guiar, tanto para la búsqueda activa o detección precoz de posibles casos de violencia de género, como la instauración de las medidas de intervención a seguir ante los casos identificados. Así mismo, se establecen estrategias de seguimiento en el ámbito de la atención primaria y especializada de la Comunitat Valenciana. Esperamos que este protocolo contribuya a reducir la incidencia de casos de violencia de género, la magnitud de sus lesiones, así como que permita establecer unas pautas estandarizadas para su detección, diagnóstico y atención sanitaria. M. Luisa Carrera Hueso Directora general de Asistencia Sanitaria Manuel Escolano Puig Director general de Salud Pública GRUPO DE TRABAJO DEL PROTOCOLO PARA LA ATENCIÓN SANITARIA DE LA VIOLENCIA DE GÉNERO PERSONAL SANITARIO Elena Álvaro Jáuregui. Servicio de Urgencias Hospitalarias. Hospital Universitari la Fe. Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat M. Dolores Almerich Galdón. Centro de Salud Tomás Ortuño (Benidorm). Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat Júlia Asensi Tarín. Centro de Salud de Xàtiva. Agència Valenciana de Salud. Conselleria de Sanitat Maria Amparo Català Duet. Centro de Salud de Callosa d´En Sarrià. Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat Inma Coltell Boan-Montenegro. Centro de Salud Miguel Servet (Valencia). Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat Maria Pilar Ferrer Hernández. Servicio de Urgencias (Pabellón Central). Hospital Universitari la Fe. Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat Paz García - Peñuela Pons. Centro de Salud de Alaquàs. Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat Ana Gómez Seguí. Centro de Salud Miguel Servet (Valencia). Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat Rosa Gonzalez Candelas. Centro de Salud Salvador Pau (Valencia). Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat - SVMFyC Felipe Hurtado Murillo. Centro de Salud Sexual y Reproductiva la Fuente San Luís (Valencia). Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat Marga Llopis Plà. Centro de Salud Miguel Servet (Valencia). Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat Pilar Martinez Mura. Centro de Salud Plaza Segovia (Valencia). Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat Ana Orón Carrizosa. Centro de Salud de Nazaret (Valencia). Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat Caridad Pacheco Rodríguez. Centre de Salud de Alboraya. Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat M. Carmen Parra Vallas. Centro de Salud de Rincón de Loix (Benidorm). Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat Elena Pérez Sanz. Unidad de Promoción de la Salud. Centro de Salud Pública de Benidorm. Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat Elena Síscar Pastor. Centro de Salud de Beniopa (Gandia). Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat Mar Tárrega Rico. Centro de Salud de Paiporta. Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat Ángeles Tejedor Tornero. Centro de Salud de Xàtiva. Agència Valenciana de Salud. Conselleria de Sanitat TRABAJADORAS SOCIALES Ana Isabel Cava Ros. Centro de Salud de Burjassot. Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat M. Ángeles Celada Pérez. Centro de Salud de Torrent. Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat Mercedes Justamante Belda. Centro de Salud de Petrer. Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat Eufemia Marcos González. Hospital General de Castellón. Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat M. José Monrós Chancosa. Servicio de Asistencia Sociosanitaria. Dirección General de Asistencia Sanitaria. Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat Manuela Rocamora Parres. Centro de Salud Almoradí. Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat COLABORACIÓN ESPECIAL CON APORTACIONES TÉCNICAS SOBRE EL DOCUMENTO Carmen Barona Vilar. Servicio de Salud Infantil y de la Mujer. Dirección General de Salud Pública. Conselleria de Sanitat Mercedes Casquero de la Cruz. Servicio de Comunicación con el Paciente. Área de Calidad y de Atención al Paciente. Dirección General de Calidad y Atención al Paciente. Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat Jaime Fons Martínez. Licenciado en Sociología y Licenciado en Administración y Dirección de Empresas Carmen Gonzalbo Cebrián. Dirección General de la Mujer y por la Igualdad. Conselleria de Benestar Social Joaquín Ibarra Huesa. Escuela Valenciana de Estudios para la Salud. Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat Mercedes Igualada Portales. Dirección General de la Mujer y por la Igualdad. Conselleria de Benestar Social Vicente Llopis Sala. Área de Justicia Juvenil y Prevención de la Violencia. Dirección General de Justicia y Menor. Conselleria de Justicia y Administraciones Públicas José Antonio Lluch Rodrigo. Servicio de Promoción de la Salud. Dirección General de Salud Pública. Conselleria de Sanitat Rosa Marín Torrens. Escuela Valenciana de Estudios para la Salud. Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat Cristina Nebot Marzal. Servicio de Calidad Asistencial. Dirección General de Calidad y Atención al Paciente. Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat Celia Ortega Ruíz. Dirección General de la Mujer y por la Igualdad. Conselleria de Benestar Social Carmen Puchalt Sanchis. Área de Coordinación y Planificación. Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat Matías Vicente Mendoza. Instituto de Medicina Legal. Dirección General de Justicia y Menor. Conselleria de Justícia i Administracions Públiques 13 El objetivo general de este protocolo para el abordaje de la violencia de género en el sector sanitario es establecer unas pautas normalizadas que guíen la búsqueda activa o detección precoz de posibles casos de violencia de género y las medidas de intervención a seguir ante los casos identificados. Así mismo, se establecen estrategias de seguimiento en el ámbito de la atención primaria y especializada de la Comunitat Valenciana. Los objetivos específicos de este protocolo son: 1. Sensibilizar a los/las profesionales sanitarios/as sobre la magnitud de la violencia de género como problema de salud 2. Facilitar un instrumento que permita guiar la búsqueda activa, la detección precoz y la valoración de las situaciones de maltrato en el ámbito de la atención primaria y especializada 3. Elaborar unas pautas que permitan guiar las actividades de intervención sanitaria a seguir tras la detección y valoración de situaciones de maltrato en el ámbito de la atención primaria y especializada 4. Facilitar una serie de instrumentos que permitan registrar los casos de violencia y las intervenciones sanitarias instauradas tras su detección y valoración 5. Promover la capacitación de las mujeres que sufren malos tratos para el reconocimiento de su situación y para la búsqueda de soluciones 6. Contribuir desde el sector sanitario a la sensibilización de la población general sobre el tema de la violencia de género. Este protocolo se refiere a cualquier forma de violencia y malos tratos del ámbito familiar ejercidos contra las mujeres mayores de 14 años, independientemente de quien sea el agresor. Ahora bien, las actuaciones diseñadas están más centradas en la violencia ejercida por la pareja o ex pareja, debido a que son las formas de violencia más frecuentes en nuestro país. Las agresiones sexuales requieren una atención y actuación sanitaria específica, dadas las implicaciones médico-forenses y legales que éstas conllevan, por lo que se tratarán en un capítulo específico. En la elaboración de este protocolo ha participado un grupo de profesionales de atención primaria y especializada (personal médico, de enfermería, de trabajo social y de la psicología, matronas/os, etc.), de la administración sanitaria y otras administraciones públicas. Para ello, se ha revisado el protocolo de actuación sanitaria propuesto por el Ministerio de Sanidad y Consumo, así como, los protocolos sanitarios existentes en algunas Comunidades Autónomas. 15 17 2.1. Definición La Organización Mundial de la Salud define la violencia como: “el uso de la fuerza física o el poder contra uno mismo, hacia otra persona, grupos o comunidades y que tiene como consecuencia la posibilidad de aparición de lesiones de tipo físico, daños psicológicos, alteraciones del desarrollo, abandono e incluso la muerte”. Dentro de este concepto se incluye la violencia familiar (doméstica), definida como los malos tratos o agresiones físicas, psicológicas, sexuales o de otra índole, inflingidas por personas del medio familiar y dirigidas, generalmente, a los miembros más vulnerables de la misma: niños, mujeres y ancianos. Cuando el agresor, generalmente varón, tiene una relación de pareja con la mujer, ejercida en situación de dominio sobre ella, se denomina violencia de género. En la Resolución de la Asamblea General de las Naciones Unidas de 1993, se propone una definición más amplia de la violencia de género como: “todo acto de violencia basado en la pertenencia al sexo femenino, que tenga o pueda tener como resultado un daño o sufrimiento físico, sexual o psicológico para la mujer, así como las amenazas de tales actos, la coacción o la privación arbitraria de la libertad, tanto si se produce en la vida pública como en la privada”. En función de la naturaleza de los actos violentos se distinguen tres formas de violencia: a) física, b) psicológica y c) sexual. En la violencia física el agresor produce en la víctima lesiones corporales, inflingidas de forma intencionada (golpes, quemaduras, agresiones con armas, heridas, etc.). La violencia psicológica incluye humillaciones, desvalorizaciones, críticas exageradas, lenguaje soez y humillante, insultos, amenazas, culpabilizaciones, aislamiento social, control del dinero, impedimento de la toma de decisiones, etc. La violencia sexual consiste en actos que atentan contra la libertad sexual de la persona y lesionan su dignidad (relaciones sexuales forzadas, abuso sexual, violación, etc.). En la Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género, se habla de la violencia de género como: “la violencia específica contra las mujeres, utilizada como instrumento para mantener la discriminación, la desigualdad y las relaciones de poder de los hombres sobre las mujeres y que se ejerce por los cónyuges o quienes hayan estado vinculados a las mujeres por relaciones de afectividad”. La Organización Mundial de la Salud, define la violencia como: “el uso de la fuerza física o el poder contra uno mismo, hacia otra persona, grupos o comunidades y que tiene como consecuencia la posibilidad de aparición de lesiones de tipo físico, daños psicológicos, alteraciones del desarrollo, abandono e incluso la muerte”. En la Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género, se define la violencia de género como: “la violencia específica contra las mujeres, utilizada como instrumento para mantener la discriminación, la desigualdad y las relaciones de poder de los hombres sobre las mujeres y se ejerce por los cónyuges o quienes hayan estado vinculados a las mujeres por relaciones de afectividad”. En función de la naturaleza de los actos violentos se distinguen tres formas de violencia: Física Psicológica Sexual 19 2.2. Magnitud del problema La violencia de género es la manifestación más dramática de las desigualdades existentes entre las mujeres y los hombres. La ONU la considera la primera causa de mortalidad, a nivel mundial, de las mujeres entre 18 y 45 años. La OMS la considera como un problema prioritario de salud pública desde el año 1996. La mayor parte de los estudios, sobre la incidencia y prevalencia de la violencia de género, han sido realizados en América del Norte y Canadá y muestran importantes diferencias en la magnitud del fenómeno. Normalmente, los estudios encuentran una prevalencia entre el 25% y 30% a lo largo de la vida de la mujer, pero la prevalencia anual se sitúa entre el 2% y 12%. El Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (Instituto de la Mujer) realizó una encuesta transversal sobre una muestra representativa a nivel del Estado español. La prevalencia de mujeres maltratadas (según indicadores objetivos de maltrato) en el año 1999, fue del 12,4%, del 11,1% en el año 2002 y del 9,6% en el año 2006. En la Comunitat Valenciana estas prevalencias fueron de 11,6%, 9,9% y 9%, respectivamente. La prevalencia fue mayor en el grupo de edad de 45 a 64 años (15,6% en el año 1999, 15,1% en el año 2002 y 12% en el año 2006) y menor en las mujeres de más de 65 años (9%, 8,2% y 6,9%, en el año 1999, 2002 y 2006, respectivamente). 2.3. Factores de riesgo asociados a la violencia de género 20 Los resultados de los estudios etiológicos realizados para determinar los factores de riesgo, que influyen en la aparición de casos de violencia de género, no son consistentes. Los principales factores de riesgo, vinculados a las características del agresor, identificados en la literatura científica han sido: la situación de pobreza, los bajos ingresos económicos, el desempleo, los antecedentes de maltrato familiar durante la infancia o adolescencia, la edad joven, el consumo de alcohol, el consumo de drogas ilícitas, el mayor número de relaciones de pareja anteriores, etc. Sin embargo, la violencia de género se da en todos los niveles sociales, culturales y económicos de la sociedad, siendo el principal factor de riesgo el hecho de ser mujer. Así mismo, la literatura ha identificado una serie de patrones de conducta más frecuente en los agresores (tabla 1). Tabla 1. Ejemplos de comportamientos abusivos TIPO DE Tabla 1. Ejemplos de comportamientos abusivos COMPORTAMIENTO RESULTADO Destructivo Destruye muebles o propiedades. Maltrata animales domésticos, etc. Controlador o coercitivo Retiene el dinero, el coche o el seguro de enfermedad. Se niega a pagar facturas. Sabotea la voluntad de las víctimas de ir a trabajar o estudiar, etc. Acosador No acepta visitas, llamadas de teléfono, o cartas. Acosa sexualmente. Humilla a la víctima en público, etc. Tabla 1. Ejemplos de comportamientos abusivos (continuación) TIPO DE RESULTADO COMPORTAMIENTO Abofetea, golpea, da patadas, pellizca, muerde, agarra, Agresivo estrangula, sujeta, o tira del pelo de la víctima. Abusa sexualmente, etc. Intimidatorio Amenaza verbalmente, implícita o directamente, o critica a la víctima. Usa armas. Lanza objetos, arrincona a la víctima mientras discuten. Grita. Utiliza tacos para hablar. Conduce imprudentemente, etc. Aislador Limita y persigue las actividades y el uso del teléfono que hace la víctima, etc. Amenazador Amenaza con quitarle la custodia o raptar a los niños, matar a la víctima o a sí mismo, etc. 2.4. Repercusiones en la salud de la mujer La violencia de género puede producir importantes repercusiones tanto en la salud física como en el bienestar psicológico. Así mismo, va a afectar a la salud y calidad de vida de los/as hijos e hijas. En el capítulo cinco de este protocolo (tabla 5A y 5B), se presentan una serie de síntomas y signos que aparecen como consecuencia del maltrato. 2.5. Papel del personal de los servicios sanitarios La violencia de género es un importante problema de salud pública, por ello, se requiere un esfuerzo multisectorial para poder implementar medidas de prevención primaria. El sector sanitario puede colaborar en la prevención primaria de este problema, si bien su principal función aparece en la prevención secundaria y terciaria. Dentro de la prevención secundaria cabe destacar la búsqueda activa o detección precoz de casos de malos tratos. Además, la detección precoz de casos de violencia, puede reducir las consecuencias negativas en la salud de la mujer y prevenir la aparición de episodios de maltrato ulteriores. Los servicios sanitarios pueden desempeñar un papel crucial en esta búsqueda activa o detección precoz de casos de malos tratos, dado que la mayoría de mujeres acuden al sistema sanitario en algún momento de su vida (embarazo, revisiones ginecológicas rutinarias, para el cuidado médico de los/as hijos o hijas, para el cuidado de personas mayores, etc.). Además, dado que los malos tratos tienen importantes repercusiones en la salud de la mujer, ésta tiene una mayor probabilidad de acudir a las consultas de los servicios sanitarios, en particular a atención primaria, servicios de urgencias (atención primaria y hospitalaria), obstetricia y ginecología, salud mental, etc. Por ello la Organización Mundial de la Salud (OMS), en su informe “Violencia contra las mujeres”, destaca el importante papel del personal sanitario en la detección y prevención secundaria de la violencia de género. En este informe se indica al personal sanitario que: “No tenga miedo de preguntar. Contrariamente a la creencia popular, la mayoría de las mujeres están dispuestas a revelar el maltrato cuando se les pregunta de forma directa y no valorativa. En realidad, muchas mujeres están esperando, silenciosamente, que alguien les pregunte”. Así mismo, la OMS ha descrito unas funciones mínimas a desarrollar desde el sistema sanitario (tabla 2). 21 Tabla 2. Funciones del personal sanitario en la detección y prevención secundaria de la violencia de género Preguntar con regularidad, cuando sea factible, a todas las mujeres sobre la existencia de violencia de género, como tarea habitual dentro de las actividades preventivas Estar alerta a posibles signos y síntomas de maltrato y hacer su seguimiento Ofrecer atención sanitaria y registrarla en la historia clínica Ayudar a entender su malestar y sus problemas de salud como una consecuencia de la violencia y el miedo Informar y remitir a las mujeres a los recursos específicos disponibles en la comunidad Mantener la privacidad y la confidencialidad de la información obtenida Estimular y apoyar a la mujer a lo largo de todo el proceso, respetando su propia evolución Evitar actitudes insolidarias o culpabilizadoras, ya que pueden reforzar el aislamiento; favorecer la confianza en ellas mismas y ofrecer la posibilidad de que busquen ayuda Establecer una coordinación con otros/as profesionales e instituciones 22 Colaborar en dimensionar e investigar el problema mediante el registro de casos Ahora bien, la detección precoz de casos de violencia de género por parte del personal de los servicios sanitarios, puede presentar una serie de barreras, que se muestran en la tabla 3. Tabla 3. Dificultades para identificar la violencia de género Por parte de la mujer Miedos (a la respuesta de su pareja, a no ser entendida y ser culpabilizada, a que no se respete la confidencialidad, a no ser capaz de iniciar una nueva vida, a las dificultades económicas, judiciales, sociales, a lo que ocurra con sus hijos/as, etc.) Baja autoestima, culpabilización por la situación Padecer alguna discapacidad, ser inmigrante, vivir en un medio rural o en situación de exclusión social Dependencia económica. Estar fuera del mercado laboral Vergüenza y humillación Deseo de proteger a la pareja Resistencia a reconocer lo que le está pasando Desconfianza en el sistema sanitario Minimización de lo que le ocurre (a veces no son conscientes de su situación y les cuesta identificar el peligro y su deterioro) Tabla 3. Dificultades para identificar la violencia de género (continuación) Por parte de la mujer Aislamiento y falta de apoyo social y familiar Valores y creencias culturales (si la sociedad lo tolera, ellas también) Están acostumbradas a ocultarlo El trauma físico y psíquico las mantiene inmovilizadas, desconcertadas, alienadas, etc. Por parte del personal sanitario Estar inmersos en el mismo proceso de socialización que el resto de la sociedad No considerar la violencia de género como un problema de salud Creencia de que la violencia no es tan frecuente Intento de racionalización de la conducta del agresor Miedo a ofenderla, a empeorar la situación, por su seguridad o por la propia integridad Formación fundamentalmente biologicista (no abordaje de problemas psicosociales) Contexto de la consulta Falta de privacidad e intimidad Dificultad en la comunicación (por ejemplo idioma en el caso de mujeres inmigrantes) La mujer viene acompañada de su pareja Sobrecarga asistencial Escasa formación específica para el abordaje de la violencia de género, sobre todo para el manejo emocional de la situación En el ámbito sanitario Falta de conocimiento y coordinación entre los distintos recursos Ausencia de trabajo en equipo Falta de recursos específicos para la atención de los casos, especialmente en municipios pequeños y para los grupos más vulnerables 23 25 Los/as profesionales de atención primaria y especializada tienen un papel importante ante la búsqueda activa, la detección precoz y la atención integral a las mujeres, que pueden ser víctimas de violencia de género. Las características de accesibilidad, contacto directo y continuado con las mujeres pueden facilitarlo. La actuación es compleja y requiere la coordinación y colaboración entre el personal sanitario; así como con otros/as profesionales. Ello va a permitir una correcta actuación de forma interdisciplinar, y también la derivación a otros dispositivos asistenciales específicos para la mujer, si el caso lo requiere. En este apartado del protocolo se refleja las actuaciones a seguir por parte de los/as profesionales sanitarios/as (facultativos/as, personal de enfermería, matronas/os, trabajadoras/es sociales, etc.), que sean válidas tanto para los/as profesionales de atención primaria, como de especializada (consultas externas y hospitalización). La actuación a nivel de urgencias se desarrollará en un apartado específico. Respecto a la detección precoz, este protocolo plantea que el personal sanitario debe mantener una actitud de alerta ante la presencia de conductas, síntomas o signos de sospecha. Además, se recomienda que a toda mujer de edad mayor a 14 años se le formule al menos una vez, preguntas exploratorias que permitan el abordaje psicosocial de este tema. En la tabla 4 se facilita una serie de preguntas marco que pueden guiar este abordaje psicosocial. Tabla 4. Preguntas marco para el abordaje psicosocial de la violencia de género ¿Cómo van las cosas en casa?, ¿está contenta de la relación con su pareja y sus familiares? La violencia contra las mujeres es un problema más frecuente de lo que se cree y que puede tener consecuencias muy graves. Por ello, ahora el personal sanitario pregunta de forma rutinaria a todas las mujeres sobre este tema: “¿alguna vez ha sufrido algún tipo de maltrato?” Los malos tratos de los que tanto se habla, son un problema muy común en muchas mujeres de nuestra sociedad y pueden tener graves consecuencias en su salud. Por ello, ahora el personal sanitario pregunta de forma rutinaria a todas las mujeres sobre este tema:“¿le ha ocurrido a Usted alguna vez?” La violencia contra la mujer es habitual en la vida de algunas personas y sucede en múltiples tipos de relaciones de pareja o entre los familiares. Desconocemos si le afecta directamente. Por ello, ahora el personal sanitario pregunta de forma rutinaria a todas las mujeres sobre este tema: “¿alguna vez ha sufrido algún tipo de maltrato?” La violencia contra la mujer tiende a crecer haciéndose más frecuente y grave con el tiempo. Por ello, ahora el personal sanitario pregunta de forma rutinaria a todas las mujeres sobre este tema: “¿alguna vez ha sufrido algún tipo de maltrato?” En la atención y seguimiento a las mujeres que sufren maltrato es necesario, si existen hijos/as u otras personas dependientes a su cargo, la coordinación con pediatría o con los servicios pertinentes. 27 Determinadas situaciones (mujeres embarazadas, las que tienen una discapacidad física, psíquica o sensorial, las inmigrantes, las que se encuentran en situación de exclusión social, las que viven en entornos rurales, etc.) pueden conducir a que la mujer sea más vulnerable a sufrir un episodio de maltrato, por lo que es necesario prestarles una atención especial. El protocolo de actuación se estructura en las dos fases que se indican a continuación. Los pasos a seguir se muestran en el gráfico 1. 1. DETECCIÓN Y VALORACIÓN 1.1. Indicadores de sospecha 1.2. Confirmación de un caso de maltrato 1.3. Evaluación del grado de seguridad 2. PLAN DE INTERVENCIÓN “Para saber cómo intervenir y qué registrar utiliza el protocolo PDA” P: Pregunta a todas las mujeres (>14 años) D: Detecta los malos tratos (cuestionario AAS) A: Analiza el riesgo (cuestionario DA) Intervén según cada caso Registra en la historia clínica 28 Gráfico 1. Algoritmo de actuación para la búsqueda activa y detección de casos de maltrato PREGUNTAR AL MENOS UNA VEZ Preguntas de abordaje psicosocial: ¿Cómo van las cosas en casa? ¿Está usted contenta en la relación con su pareja y con sus familiares? BÚSQUEDA ACTIVA en consulta atendiendo a indicadores de sospecha INDICADORES de sospecha INDICADORES de sospecha CONFIRMAR si sufre maltrato Cumplimentar el cuestionario AAS Caso negativo Caso posible Caso positivo Cumplimentar el cuestionario DA Peligro no extremo SIN RIESGO ACTUAL SIN RIESGO ACTUAL Registrar en la historia clínica Repetir la búsqueda activa con una periodicidad amplia o antes, si aparecen indicadores de sospecha REGISTRAR EN LA HISTORIA CLÍNICA Trabajo en consulta y seguimiento Peligro extremo PLAN DE INTERVENCIÓN SEGÚN CADA CASO Emitir el Informe Médico por Presunta Violencia de Género/Doméstica (adultos) 29 3.1. Detección y valoración 3.1.1. Indicadores de sospecha La presencia de una serie de signos y síntomas pueden guiar al personal sanitario en la identificación de casos de maltrato. Por ello, es importante tenerlos presente y mantener una actitud de alerta. Estos permitirán orientar la búsqueda activa de los casos (tabla 5A y 5B). 3.1.2. Confirmación de un posible caso de maltrato Cuando el personal sanitario sospecha que una mujer puede ser víctima de maltrato, basada a partir de los antecedentes, de las características personales, por la presencia de determinadas lesiones físicas o por los síntomas físicos o psicológicos encontrados (tabla 5A y 5B), deberá confirmar o descartar si se trata de un caso positivo de maltrato. Para ello, se requiere realizar una entrevista clínica específica. En la tabla 6 se presentan algunas recomendaciones para crear un clima de confianza que la facilite. 30 Para la confirmación de un posible caso de maltrato se utilizará el instrumento de cribado AAS (cuestionario AAS), conocido en inglés como “Abuse Assessment Screen” y que ha sido adaptado en nuestro contexto cultural por Escribá-Agüir y col. Éste está integrado por una serie de preguntas sencillas y directas, que pueden facilitar la exteriorización e identificación del problema (anexo I). Se considera un caso positivo, si se responde afirmativamente a alguna de las preguntas de la número 2 a la 6. De todos modos, puede ocurrir que en algunos casos sea difícil hacer preguntas directas, por ello en la tabla 7, se presenta una serie de preguntas que pueden ayudar a la confirmación de un caso de maltrato. Algunas veces aunque exista una sospecha de que se trata de un caso de maltrato, puede que la mujer no reconozca que es víctima de malos tratos. En este caso, es muy importante no precipitar su testimonio, ofreciéndole apoyo, confianza, continuidad, mediante visitas de seguimiento que le permitan ganar confianza y afrontar en un futuro su reconocimiento.Así mismo, se valorará la posibilidad de derivar a otros/as profesionales, si fuera posible y previa conformidad de la mujer. La estrategia de actuación se indica en la tabla 8. En caso de confirmarse un caso positivo de maltrato, existe la obligación legal de cumplimentar un parte específico de lesiones (Informe Médico por Presunta Violencia de Género/Doméstica (adultos)), que se detalla en el capítulo 8 de este protocolo. Ello requerirá una exploración minuciosa de las lesiones y valoración del estado emocional de la víctima. Tabla 5A. Indicadores de sospecha de maltrato basados en los antecedentes y en las características de la mujer 1. Antecedentes de haber sufrido o presenciado maltrato en la infancia o adolescencia 2. Antecedentes personales y de hábitos de vida Lesiones frecuentes Abuso de alcohol u otras drogas Abuso de medicamentos, sobre todo, psicofármacos Tabla 5A. Indicadores de sospecha de maltrato basados en los antecedentes y en las características de la mujer (continuación) 3. Hallazgos relacionados con la salud sexual y reproductiva Como consecuencia de relaciones sexuales no deseadas: embarazo no deseado, pérdida de deseo sexual, trastornos menstruales, enfermedad inflamatoria crónica, dispareumia, sangrado vaginal, fibrosis vaginal, infecciones urinarias, dolor pélvico crónico, infecciones de transmisión sexual incluido el VHI/SIDA, etc. Como consecuencia del maltrato durante el embarazo: aborto espontáneo, bajo peso al nacimiento, abruptio placentae, muerte fetal, ruptura prematura de membranas, hemorragia preparto, etc. Falta o retraso de atención prenatal, etc. 4. Síntomas psicológicos frecuentes Insomnio Depresión Ansiedad Trastornos de estrés postraumático Intentos de suicidio Baja autoestima Irritabilidad Trastornos en la conducta alimentaria Labilidad emocional 5. Síntomas físicos frecuentes Cefaleas Cervicalgia Dolor crónico general Mareos Molestias gastrointestinales (diarrea, estreñimiento, dispepsia, vómitos, dolor abdominal, etc.) Dificultades respiratorias 6. Utilización de servicios sanitarios Periodos de hiperfrecuentación y otros de ausencia Incumplimiento de citas o tratamientos Reiterado uso de servicios de urgencia Frecuentes hospitalizaciones 7. Situaciones de mayor vulnerabilidad y dependencia de la mujer Aislamiento tanto familiar como social Migración tanto nacional como extranjera Enfermedad discapacitante Dificultades laborales y desempleo Dificultades de formación y de ascenso en el trabajo Situaciones de exclusión social (prostitución, indigencia, reclusas) Ausencia de habilidades sociales 8. Información de familiares, amistades, o de otros/as profesionales o instituciones de que la mujer está siendo víctima de malos tratos 31 Tabla 5B. Indicadores de sospecha de maltrato durante la consulta 1. Características de las lesiones Distribución central de las lesiones Lesiones en la cabeza, cuello y boca Lesión típica: rotura de tímpano Lesiones defensivas en los antebrazos Lesiones que no parecen haber sido justificadas adecuada o coherentemente Lesiones en múltiples áreas Hematomas en distintos procesos de curación Síntomas neurológicos como pérdidas de audición y visión, cefaleas, entumecimiento y hormigueo (incluso con una aparente buena justificación) Cualquier tipo de lesión causada por una agresión sexual 2. Actitud de la mujer 32 Temerosa. Se muestra evasiva, incómoda y nerviosa Rasgos depresivos. Baja autoestima y sentimientos de culpa no justificados Estado de ansiedad o angustia, irritabilidad Vestimenta que puede indicar la intención de ocultar lesiones Falta de cuidado personal Justifica sus lesiones o quita importancia a las mismas Si está presente su pareja busca su aprobación o se siente temerosa de sus respuestas 3. Actitud de la pareja Solicita estar presente durante toda la visita Muy controlador, siempre contesta él, puede mostrarse muy “preocupado” o, por el contrario, despreocupado, despectivo o intentando banalizar los hechos Excesivamente preocupado o solícito con ella A veces colérico u hostil con la mujer o con el/la profesional Tabla 6. Recomendaciones para realizar la entrevista clínica ante sospecha de maltrato Recomendaciones generales Ver a la mujer sola, asegurando la confidencialidad Observar las actitudes y estado emocional (a través del lenguaje verbal y no verbal) Facilitar la expresión de sentimientos Mantener una actitud empática, que facilite la comunicación, con una escucha activa Seguir una secuencia lógica, se aconseja empezar formulando preguntas más generales e indirectas para posteriormente pasar a otras más concretas y directas Abordar directamente el tema de la violencia Expresar claramente que nunca está justificada la violencia en las relaciones humanas, etc. Tabla 6. Recomendaciones para realizar la entrevista clínica ante sospecha de maltrato (continuación) En caso de que la mujer reconozca sufrir malos tratos Hacer sentir a la mujer que no es culpable de la violencia que sufre Creer a la mujer, sin poner en duda la interpretación de los hechos, sin emitir juicios, intentando quitar miedo a la revelación del abuso Ayudarle a pensar, a ordenar sus ideas y a tomar decisiones Alertar a la mujer de los riesgos y aceptar su elección No dar la impresión de que todo se va a arreglar fácilmente No dar falsas esperanzas No criticar la actitud o ausencia de respuesta de la mujer con frases como: “¿Por qué sigue con él?; si usted quisiera acabar, se iría...” No infravalorar la sensación de peligro expresada por la mujer No recomendar terapia de pareja ni mediación familiar No prescribir fármacos que disminuyan la capacidad de reacción de la mujer No utilizar una actitud paternalista No imponer criterios o decisiones, etc. Tabla 7. Ejemplos de preguntas ante la sospecha de un caso de maltrato En caso de sospecha por la información obtenida a partir de los antecedentes y características de la paciente He repasado su historial y encuentro algunas cosas que me gustaría comentar con usted: veo que... (relatar los hallazgos); ¿a qué cree que se debe su malestar o problema de salud?; la encuentro algo intranquila: ¿qué le preocupa?, ¿está viviendo alguna situación problemática que le haga sentirse así?; ¿qué me puede decir de esto?; ¿cree que todo está relacionado? En muchos casos las mujeres que tienen problemas como los suyos, como... (relatar algunos de los identificados, los más significativos), puede explicarse porque están recibiendo algún tipo de maltrato por parte de alguien de su entorno, por ejemplo su pareja, ¿es este su caso? En caso de sospecha por antecedentes como dispareunia, dolor pélvico, etc., preguntar si sus relaciones afectivas y sexuales son satisfactorias o no En caso de sospecha por la presencia de lesiones físicas Esta lesión suele aparecer cuando se recibe un empujón, golpe, corte, puñetazo, etc., ¿es eso lo que le ha ocurrido? ¿Su pareja o alguna otra persona utiliza la fuerza contra usted?, ¿cómo ha ocurrido?, ¿desde cuándo? ¿Alguna vez la han agredido más gravemente? (palizas, uso de armas, agresión sexual, etc.) 33 Tabla 7. Ejemplos de preguntas ante la sospecha de un caso de maltrato (continuación) En caso de sospecha por los síntomas o problemas psíquicos encontrados Me gustaría conocer su opinión sobre esos síntomas que me ha contado (ansiedad, nerviosismo, tristeza, apatía, etc.): ¿desde cuándo se siente usted así?, ¿a qué cree usted que se deben?, ¿los relaciona con algo? Últimamente, ¿ha sucedido algo en su vida que le preocupe o le produzca tristeza?, ¿tiene algún problema: con su pareja?, con sus hijos/as?, con alguien de su familia?, en el trabajo? Parece como si estuviera alerta, asustada, ¿qué teme? ¿Tiene alguna dificultad para ver a sus amistades o familiares?, ¿qué le impide hacerlo? Tabla 8. Estrategia de atención a la mujer que presenta indicadores de sospecha, pero que no reconoce que es víctima de malos tratos Registrar en la historia clínica la sospecha y la actuación realizada 34 Informar a la mujer de la situación en que se encuentra. Transmitirle que no está sola Trabajo en la consulta y seguimiento Atención integral/interdisciplinar Atención de los problemas físicos, psíquicos o sociales, encontrados Ofertar visitas de seguimiento: acompañar a la mujer en el reconocimiento de la situación de violencia y en la toma de decisiones de manera empática Ofertar, si es posible, la participación en intervenciones grupales (grupos de mujeres en el centro o en otros recursos de la zona) 3.1.3. Evaluación del grado de seguridad La confirmación y valoración de un caso positivo de malos tratos, no pone fin a la actuación del personal sanitario sino que, en ese momento queda aún por realizar una tarea importante de información, escucha, atención a la mujer y trabajo en la consulta. Además, si el caso lo requiere, se realizará una derivación a otros recursos sociosanitarios. La actuación del personal sanitario será distinta según la situación de peligro en la que se encuentre la mujer. La valoración de este riesgo de peligro se hace con respecto al nivel de riesgo de homicidio o suicidio. Para ello, puede resultar una herramienta de utilidad el cuestionario DA, que en inglés se conoce como “Danger Assessment”. Este cuestionario ha sido adaptado en nuestro contexto cultural por Escribá-Agüir y col (anexo I). Se considera peligro extremo de homicidio o suicidio, si se obtiene una puntuación igual o superior a 4 puntos. De todos modos en caso de obtenerse una puntuación inferior a 4 puntos, para guiar las actuaciones, habría que valorar el contenido de las preguntas que se han respondido afirmativamente; dado que la magnitud del riesgo de las respuestas es diferente. De este modo se pueden dar dos situaciones: Mujer que no se encuentra en situación de peligro extremo, es decir obtiene una puntuación en el cuestionario DA inferior a 4 puntos Mujer que se encuentra en situación de peligro extremo, es decir obtiene una puntuación en el cuestionario DA superior o igual a 4 puntos La descripción del plan de intervención a seguir en función de estas dos posibles situaciones, se detallan en el apartado siguiente. 3.2. Plan de intervención Como se ha indicado anteriormente, el plan de intervención se realizará en función del nivel de peligro. En este sentido, se distinguen dos planes de actuación: a) plan de intervención cuando la mujer no se encuentra en situación de peligro extremo (tabla 9) y b) plan de intervención cuando la mujer se encuentra en situación de peligro extremo (tabla 10). Es importante creer el relato de la mujer y manifestar disponibilidad de actuar a través de los servicios sanitarios u otros servicios. Tabla 9. Plan de intervención cuando la mujer no se encuentra en peligro extremo 1. La mujer rechaza ayuda en este momento La intervención se centrará en conseguir una cita de seguimiento, para la evaluación de su situación a corto o medio plazo. Es positivo comunicar a la víctima que lo sucedido no es culpa suya 2. Informar a la mujer 2.1 Sobre la situación en que se encuentra. Se le ayudará a asociar los síntomas detectados con la situación de violencia que sufre, teniendo presente el ciclo de la violencia y de sus efectos en todas las facetas de la salud. Seguir el ritmo de la mujer sin presionarla para que pueda expresarse con naturalidad 2.2 Sobre su derecho. Sobre la posibilidad de poner una denuncia o solicitar la orden de protección en el Juzgado de Guardia, la Comisaría de Policía o el Cuartel de la Guardia Civil 2.3 Sobre los recursos existentes 35 Tabla 9. Plan de intervención cuando la mujer no se encuentra en peligro extremo (continuación) 3. Atención por parte de los/as profesionales de atención primaria y especializada 3.1 Trabajo en la consulta y seguimiento individualizado Asistir las lesiones físicas o psíquicas Ofrecerle visitas de seguimiento y valorar el riesgo de forma periódica Informar al pediatra, si la mujer tiene hijos/as, y al médico/a u otro/a profesional sanitario si tiene otros familiares dependientes de ella, si fuera necesario Proponerle, si es posible, la participación en intervenciones grupales (grupos de mujeres del centro sanitario u otros recursos de la zona) 3.2 Derivación interconsulta a otros/as profesionales del centro (previo consentimiento de la mujer) Trabajador/a social del centro de salud, facultativos/as, matronos/as, enfermeros/as, etc., según sea necesario 3.3 Documentación Emitir el Informe Médico por Presunta Violencia de Género/ Doméstica (adultos) Registrar en la historia clínica el episodio, describiendo las lesiones físicas, psíquicas, así como las actuaciones realizadas 4. Derivación (previo consentimiento de la mujer) 36 Trabajador/a social de referencia de servicios sociales municipales Centro de especialidades (Traumatología, Ginecología, etc.) Hospital Unidad de Salud Mental Centros de Salud Sexual y Reproductiva Recursos especializados para la mujer de la zona, etc. Tabla 10. Plan de intervención cuando la mujer se encuentra en situación de peligro extremo 1. Informar a la mujer 1.1 Sobre la situación de peligro en que se encuentra ella y sus hijos/as, si los hubiera 1.2 Sobre su derecho a presentar una denuncia o solicitar una orden de protección en el Juzgado de Guardia, la Comisaría de Policía o el Cuartel de la Guardia Civil 1.3 Sobre los recursos existentes 2. Atención por parte de los/las profesionales de atención primaria y especializada Atender las lesiones físicas o psíquicas de forma urgente y si se estima oportuno, remitir al hospital más cercano o unidad de Salud Mental u otros servicios sanitarios especializados, según requiera el caso; asegurándonos del acompañamiento de la mujer en todo momento a través del trabajador/a social o Cuerpos y Fuerzas de Seguridad (112) Tabla 10. Plan de intervención cuando la mujer se encuentra en situación de peligro extremo (continuación) 3. Derivar con carácter urgente, asegurándonos del acompañamiento de la mujer en todo momento Al trabajador/a social del centro sanitario o, en su caso, establecer contacto con el/la trabajador/a social de los servicios sociales municipales Al Centro Mujer 24 horas (teléfono de asistencia 24h, 900 58 08 88) 4. Ofertar visitas de seguimiento y controles posteriores, si las circunstancias lo permiten 5. Avisar de la incidencia a los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad (112) 6. Informar a otros/as profesionales sanitarios En caso de que la mujer tenga hijos/as se deberá informar al pediatra y al médico/a u otro profesional sanitario, si tiene otros familiares dependientes de ella, si fuera necesario 7. Documentar Emitir el Informe Médico por Presunta Violencia de Género/ Doméstica (adultos) Registrar en la historia clínica el episodio, describiendo las lesiones físicas, psíquicas, así como las actuaciones realizadas 37 39 Las medidas encaminadas a atender a las mujeres que sufren malos tratos, están caracterizadas por su enfoque multisectorial y multidisciplinar. Por ello, la coordinación y colaboración entre los distintos profesionales sociosanitarios, es decisiva para atender a las mujeres que sufren malos tratos, así como evitar la cronificación de los ya existentes. En este sentido y con el objetivo de favorecer e iniciar un cambio de la situación que experimenta la mujer, resulta necesario que los/las profesionales conozcan los recursos específicos que existen a nivel nacional, autonómico, provincial y local. A continuación, se han catalogado una serie de recursos de ámbito nacional y de la Comunitat Valenciana, dependiendo de la situación de peligro en el que se encuentre la mujer. Así como, se presentan una serie de recursos a nivel provincial. Estos incluyen información sobre recursos policiales, judiciales, sociales y sanitarios. No se han detallado los recursos disponibles a nivel municipal debido al carácter general de este protocolo y la diversidad y particularidades existentes en cada uno de ellos. No obstante, es recomendable que este apartado del protocolo sea adaptado y complementado, a nivel local, con la relación de recursos disponibles en cada municipio. 4.1. Guía de recursos de ámbito nacional y a nivel de la Comunitat Valenciana de carácter urgente Recursos de ámbito nacional Teléfono TELÉFONO DE EMERGENCIAS 112 TELÉFONO DE URGENCIAS SANITARIAS 061 POLICÍA NACIONAL TELÉFONO DE ATENCIÓN A VÍCTIMAS DE MALOS TRATOS (servicio 24 horas) 091 www.policia.es 016 DTS Mujeres con discapacidad auditiva: 900 116 016 Recursos de la Comunitat Valenciana Teléfono TELÉFONO DE EMERGENCIAS 112 POLICÍA LOCAL 092 CENTRO MUJER 24 HORAS CENTRO DE ASISTENCIA A VÍCTIMAS DE AGRESIONES SEXUALES (CAVAS) COMUNIDAD VALENCIANA C/ Martínez Cubells, 2. 46002 VALENCIA FUNDACIÓN PARA LA ATENCIÓN A LAS VÍCTIMAS DEL DELITO Y ENCUENTRO FAMILIAR (FAVIDE) Conselleria de Justícia i Administracions Públiques C/ Jorge Juan, 11, 2º , 2ª . 46004 VALENCIA 900 58 08 88 96 394 30 69 [email protected] 96 192 30 30 www.favide.org 41 4.2. Guía de recursos de ámbito nacional y a nivel de la Comunitat Valenciana de carácter no urgente Recursos de ámbito nacional INSTITUTO DE LA MUJER Ministerio de Igualdad Teléfonos 900 19 10 10 DTS Mujeres con discapacidad auditiva: 900 15 21 52 www.mtas.es/mujer TELÉFONO DE ATENCIÓN Y AYUDA A LA MUJER MALTRATADA Comisión para la Investigación de Malos Tratos Recursos de la Comunitat Valenciana DIRECCIÓN GENERAL DE LA MUJER Y POR LA IGUALDAD Conselleria de Benestar Social C/ Náquera, 9. 46003 VALENCIA 42 DIRECCIÓN GENERAL DE JUSTICIA Y MENOR Conselleria de Justicia i Administracions Públiques C/ Avellanas, 14-5ª planta. 46003 VALENCIA SERVICIO TELEFÓNICO DE ASESORAMIENTO JURÍDICO A LA MUJER Conselleria de Benestar Social TELÉFONO DE ATENCIÓN DE LA GENERALITAT VALENCIANA (PROP) 900 10 00 09 91 308 27 04 www.malostratos.org Teléfonos 96 197 16 00 [email protected] 96 386 5546 902 01 10 29 www.bsocial.gva.es 012 4.3. Guía de recursos según provincia Esta guía contiene información sobre distintos recursos para casos urgentes y no urgentes de atención a la mujer. En esta guía no se incluyen los recursos existentes a nivel de cada municipio. 4.3.1. Guía de recursos en Alicante Dirección Teléfonos Trabajadores/as sociales de Centros de Atención Primaria y Especializada de Alicante y provincia Según zona Trabajadores/as sociales de Centros Municipales de Servicios Sociales de Alicante y provincia Según zona 4.3.1. Guía de recursos en Alicante (continuación) Dirección Teléfonos CENTRO INFODONA ALICANTE DIRECCIÓN TERRITORIAL DE LA MUJER Y POR LA IGUALDAD Conselleria de Benestar Social C/ Oscar Esplà, 33- 35. 03003 ALICANTE 965 92 97 47 Fax: 965 92 05 74 CENTRO MUJER 24 HORES Conselleria de Justícia i Administracions Públiques Actualmente de forma provisional en: C/ García Andreu, 12. 03007 ALICANTE 900 58 08 88 JUZGADOS DE VIOLENCIA SOBRE LA MUJER NÚM. 1 y NÚM. 2 Conselleria de Justícia i Administracions Públiques Av. Aguilera, 53. 03008 ALICANTE 965 93 57 42 965 93 60 23 OFICINA DE ATENCIÓN A LAS VÍCTIMAS DEL DELITO (OAVD) Edificio de los Juzgados de Alicante, 1ª planta Av. Aguilera, 53. 03007 ALICANTE 965 93 57 14 www.gva.es [email protected] 43 SERVICIO DE ATENCIÓN A LA MUJER (SAM) Comisaría de Policía C/ Médico Pascual Pérez, 27. 03071 ALICANTE 965 14 88 97 GABINETE DE ATENCIÓN A LA VÍCTIMA DE VIOLENCIA DOMÉSTICA (GAVID) Policía Local de Alicante Polígono Babel Edificio de la Policía Local C/ Julián Besteiro, 15. 03008 ALICANTE 965 14 95 37 UNIDAD DE PREVENCIÓN, ASISTENCIA Y PROTECCIÓN (UPAP) Policía Nacional C/ Pintor Aparicio,15. 03003 ALICANTE 965 14 88 54 965 14 88 56 EQUIPO MUJER MENOR (EMUME) Comandancia de la Guardia Civil C/ San Vicente, 52. 03071 ALICANTE www.gva.es 965 14 56 60 extensión 414 Tel. genérico que deriva a: 062 EMUME [email protected] www.guardiacivil.org CENTRO DE INFORMACIÓN Y COORDINACIÓN DE URGENCIAS (CICU-ALICANTE) 965 114 000 OTROS recursos específicos para la mujer Según zona 4.3.2. Guía de recursos en Castellón Dirección Teléfonos Trabajadores/as sociales de Centros de Atención Primaria y Especializada de Castellón y provincia Según zona Trabajadores/as sociales de Centros Municipales de Servicios Sociales de Castellón y provincia Según zona CENTRO INFODONA CASTELLÓN DIRECCIÓN TERRITORIAL DE LA MUJER Y POR LA IGUALDAD Conselleria de Benestar Social C/ Enseñanza, 10. 12001 CASTELLÓN SERVICIO DE IGUALDAD DE OPORTUNIDADES Excmo. Ayuntamiento de Castellón Paseo Ribalta, 21- Entresuelo A. 12001 CASTELLÓN 964 22 80 14 Fax: 964 23 95 67 964 35 51 00 (centralita) 964 35 53 22 964 35 19 79 [email protected] www.ayuncas.es 44 CENTRO MUJER 24 HORAS Conselleria de Justícia i Administracions Públiques C/ Major, 100 -11. 12001 CASTELLÓN JUZGADO DE VIOLENCIA SOBRE LA MUJER NÚM. 1 Conselleria de Justícia i Administracions Públiques Bulevar Blasco Ibáñez, s/n. 12003 CASTELLÓN OFICINA DE ATENCIÓN A LA VÍCTIMA DEL DELITO (OAVD) Palacio de Justicia Bulevar Blasco Ibáñez, 10- 2º. 12003 CASTELLÓN 900 58 08 88 www.gva.es 964 62 17 03 964 62 16 88 [email protected] UNIDAD DE VIOLENCIA DOMÉSTICA (UVIDO) Policía Local de Castellón Partida Bovalar C/ Cuadra Tercera, s/n. 12004 CASTELLÓN 092 964 35 54 00 Móvil: 639 61 97 20 UNIDAD DE PROTECCIÓN, AYUDA Y PREVENCIÓN DE MALOS TRATOS A LA MUJER (UPAP) Policía Nacional C/ Ronda Magdalena, 92. 12004 CASTELLÓN 964 34 23 38 Móvil: 659 98 79 41 SERVICIO DE ATENCIÓN A LA FAMILIA (SAF) Policía Nacional (Antiguo Cuartel Tetuán) Comisaría Provincial de la Policía C/ Ronda Magdalena, 92. 12004 CASTELLÓN 091 964 34 23 26 4.3.2. Guía de recursos en Castellón (continuación) Dirección EQUIPO MUJER MENOR (EMUME) Comandancia de la Guardia Civil C/ Benicarló, 21. 12003 CASTELLÓN Teléfonos 964 22 46 00 extensión 239 Tel. genérico que deriva a: 062 EMUME [email protected] www.guardiacivil.org CENTRO DE INFORMACIÓN Y COORDINACIÓN DE URGENCIAS (CICU-CASTELLÓN) 964 244 300 OTROS recursos específicos para la mujer Según zona 4.3.3. Guía de recursos en Valencia Dirección Teléfonos Trabajadores/as sociales de Centros de Atención Primaria y Especializada de Valencia y provincia Según zona Trabajadores/as sociales de Centros Municipales de Servicios Sociales de Valencia y provincia Según zona CENTRO INFODONA VALENCIA DIRECCION GENERAL DE LA MUJER Y POR LA IGUALDAD Conselleria de Benestar Social C/ Náquera, 9. 46003 VALENCIA 45 96 197 16 00 Fax: 96 197 16 01 [email protected] CENTRO MUJER 24 HORAS Conselleria de Justícia i Administracions Públiques C/ Guillem de Castro, 100-102. 46003 VALENCIA 900 58 08 88 JUZGADO DE VIOLENCIA SOBRE LA MUJER NÚM. 1, NÚM. 2 Y NÚM. 3 Conselleria de Justícia i Administracions Públiques Ciudad de la Justicia de Valencia Av. Autopista del Saler, 14. 46013 VALENCIA 96 192 90 60 96 192 74 12 96 192 90 62 OFICINA DE ATENCIÓN A LA VÍCTIMA DEL DELITO (OAVD) Ciudad de la Justicia de Valencia, Edificio 24Horas Av. Autopista del Saler, 14 4ª planta. 46013 VALENCIA GRUPO DE ACTUACIÓN CONTRA LOS MALOS TRATOS (GAMA) DE LA POLICIA LOCAL DE VALENCIA Unidad 2 www.gva.es 96 192 71 54 Fax: 96 192 71 55 [email protected] 96 373 05 15 4.3.3. Guía de recursos en Valencia (continuación) Dirección SERVICIO DE ATENCIÓN A LA MUJER (SAM) Policía Nacional Gran Vía. Ramón y Cajal, 40. 46007 VALENCIA UNIDAD DE PROTECCIÓN, AYUDA Y PREVENCIÓN DE MALOS TRATOS A LA MUJER (UPAP) Policía Nacional Gran Vía Ramón y Cajal, 40. 46007 VALENCIA EQUIPO MUJER MENOR (EMUME) Unidad Orgánica de Policía Judicial Comandancia de la Guardia Civil C/ Calamocha, 4. 46007 VALENCIA CENTRO DE INFORMACIÓN Y COORDINACIÓN DE URGENCIAS (CICU-VALENCIA) OTROS recursos específicos para la mujer 46 Teléfonos 96 353 95 94 96 353 96 54 [email protected] 96 353 96 51 96 353 96 52 963 17 46 60 extensión 328 Tel. genérico que deriva a: 062 EMUME [email protected] www.guardiacivil.org 900 161 161 Según zona 47 Las mujeres que sufren violencia de género acuden con mayor frecuencia a los servicios de urgencias, tanto del ámbito de la atención primaria como especializada. Estas pueden presentar, con mayor frecuencia, lesiones y síntomas que pueden ser más graves, que cuando acuden a las consultas de atención primaria. La mayoría de las actuaciones planteadas en los dos capítulos anteriores, pueden ser también utilizadas en los servicios de urgencias, a excepción de las actuaciones referidas al seguimiento en la consulta. Los pasos a seguir, han sido descritos en los dos capítulos anteriores, pero a continuación se hacen algunas consideraciones. 1. DETECCIÓN Y VALORACIÓN 1.1. Indicadores de sospecha 1.2. Confirmación de un caso de maltrato 1.3. Evaluación del grado de seguridad 2. PLAN DE INTERVENCIÓN En caso de sospecha de maltrato durante el triaje se adjuntará el parte de lesiones específico para violencia de género (Informe Médico por Presunta Violencia de Género/Doméstica (adultos)), junto con el resto de documentación.Tras la confirmación de un caso de maltrato, se valorarán de forma minuciosa las lesiones, así como el estado de salud físico y psicológico, para poder establecer un diagnóstico y tratamiento adecuado. En función de las lesiones y síntomas, y en caso de no requerirse el ingreso en planta de hospitalización, se valorará la necesidad de una actuación urgente de otros/as profesionales del ámbito de la psiquiatría, psicología, trabajo social, etc. Así mismo, se ha de indagar a cerca de la existencia de menores o personas dependientes, que también pueden ser víctimas de violencia, por sí hubiera que tomar medidas específicas. En el informe de alta que se le facilite a la mujer, se deben detallar las lesiones que presenta, así como su estado de salud físico y psicológico. Este se debe de entregar a la mujer, siempre que no se comprometa su seguridad, dado que puede venir acompañada del presunto agresor o que al llegar a casa el agresor descubra la copia del informe de alta. En este caso, se puede indicar que la copia puede entregarse a algún familiar o persona de su confianza. Otra copia se remitirá a atención primaria, con el fin de asegurar su seguimiento y completar las actuaciones que sean necesarias, extremando la precaución de la confidencialidad y comunicándolo previamente a la mujer. Tal y como se ha indicado en el capítulo 5, tras la confirmación de un caso de maltrato, existe la obligación legal de poner en conocimiento el hecho a la autoridad judicial, por medio de la emisión y remisión del parte específico de lesiones (Informe Médico por Presunta Violencia de Género/Doméstica (adultos)). Una copia de este parte se archivará en la historia clínica. Sus características se detallan en el siguiente capítulo. 49 51 En la ley 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género, se recogen aspectos preventivos, educativos, sociales y de atención a las víctimas de violencia de género. En su título III, sobre la tutela institucional, en su artículo 32, sobre planes de colaboración se establece que: “los protocolos, además de referirse a los procedimientos a seguir, harán referencia expresa a las relaciones con la Administración de Justicia, en aquellos casos en que exista constatación o sospecha fundada de daños físicos o psíquicos ocasionados por estas agresiones o abusos”. Por otra parte, en los artículos 262 y 544 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, dispone la obligatoriedad de que las entidades u organismos asistenciales públicos o privados, pongan en conocimiento de las autoridades judiciales cualquier indicio fundado de la comisión de un delito o falta contra la vida, integridad física o moral, libertad sexual, libertad o seguridad del cónyuge o persona ligada a ella por análoga relación de afectividad. La Ley 9/2003, de 2 de abril de la Generalitat Valenciana, para la Igualdad entre Mujeres y Hombres, en su capítulo VI, recoge la necesidad de establecer una actuación coordinada de los diversos órganos y entidades que intervengan o presten asistencia en estos supuestos. Por todo ello, en la Comunitat Valenciana se ha diseñado un parte de lesiones específico para la violencia de género/doméstica (adultos):“Informe Médico por Presunta Violencia de Género/Doméstica (adultos)”. Este informe médico y la circular que lo regula aparecen en el anexo II. El informe médico debe ser cumplimentado por el personal facultativo responsable de la asistencia, siguiendo las instrucciones que se señalan en el mismo. Este informe consta de un ejemplar original y tres copias (gráfico 2). El original se remitirá en un sobre cerrado al Juez de Guardia, a través de la Dirección del Centro o de la Policía y Fuerzas de Seguridad. Las tres copias serán para la administración, la interesada y el centro que realiza la asistencia, respectivamente. La copia destinada a la administración, se remitirá también, en un sobre cerrado a la Direcció General de Salut Pública. Ahora bien, es necesario informar a la mujer de su remisión a la autoridad judicial. La copia que se debe entregar a la mujer se hará siempre que no se comprometa su seguridad, dado que puede venir acompañada del presunto agresor o que al llegar a casa el agresor descubra la copia del informe médico. En este caso puede indicarse, que ésta puede entregarse a algún familiar o persona de su confianza. Gráfico 2. Cumplimentación del parte de lesiones por violencia de género/doméstica (adultos) Informe Médico por Presunta Violencia de Género/Doméstica (Adultos) JUZGADO ADMINISTRACIÓN VÍCTIMA HISTORIA CLÍNICA 53 55 La violencia sexual comprende cualquier acto de naturaleza sexual realizado sin consentimiento de la mujer, con independencia de que sea cometido por su pareja o por otras personas, pudiendo adoptar formas muy diversas. Los delitos contra la libertad e indemnidad sexual quedan recogidos en el Título VIII del Código Penal (Capítulo I y II). Se considera agresión sexual a cualquier acto que atente contra la libertad sexual de otra persona, ejercido con violencia o intimidación. En caso de que exista penetración con el órgano sexual por vía vaginal, anal o bucal, o introducción de miembros corporales u objetos por vía vaginal o anal se considerará violación. Se considera abuso sexual a cualquier acto que atente contra la libertad sexual de otra persona, ejercido sin violencia o intimidación y sin que medie consentimiento. Son abusos sexuales no consentidos, los que se ejecuten sobre menores de trece años o sobre personas que se hallen privadas de sentido o con trastorno mental. Asimismo, son asimilables los casos en que el consentimiento se obtiene prevaliéndose de una situación de superioridad manifiesta que coarte la libertad de la víctima. Las agresiones sexuales perpetradas por la pareja suelen ser silenciadas por la mujer, resultando difícil valorar su magnitud. Generalmente, solo se evidencian aquellas agresiones cometidas por personas distintas a la pareja, ya que es en estos casos cuando la víctima solicita ayuda o atención sanitaria. Las consecuencias sobre la salud de la mujer, tanto física como psicológica, son numerosas y variadas, pudiendo aparecer a corto y/o a largo plazo. Junto a las lesiones físicas, genitales o extragenitales, producidas por la agresión directa o el forcejeo con el agresor, existe además la posibilidad de contagio de enfermedades de transmisión sexual, de un embarazo no deseado o de otros trastornos tales como las disfunciones sexuales. Las alteraciones psicológicas son, a su vez, muy diversas, tanto en su manifestación como en la gravedad de las mismas, incluyendo el síndrome de estrés postraumático. Dada la naturaleza de las lesiones, así como las implicaciones legales existentes, la atención de una víctima de agresión sexual debe realizarse en un centro hospitalario, por un equipo multidisciplinar que garantice una asistencia adecuada e integral, que incluya la valoración del estado físico y emocional de la mujer, la exploración ginecológica y recogida de muestras, tanto con fines judiciales como sanitarios, así como el tratamiento y seguimiento adecuado del proceso. En cualquier actuación que se realice deben primar las necesidades de la mujer como persona, evitando cualquier situación que pueda agravar su estado. Por ello, la evaluación ginecológica y la médico-forense se realizarán de forma conjunta en un solo acto, evitando así preguntas y exploraciones repetidas. En el caso de que la mujer acuda directamente a un centro de atención primaria o cualquier otro servicio sanitario no hospitalario, será derivada lo antes posible al hospital más cercano, excepto cuando la gravedad de las lesiones requiera la actuación médica inmediata para su tratamiento. Se informará a la mujer de que no debe lavarse 57 ni cambiarse de ropa antes del reconocimiento en el hospital, así como evitar la ingesta de líquidos o alimentos, si ha habido felación. El personal sanitario mostrará una actitud empática, de escucha activa, realizando solo las preguntas necesarias para el esclarecimiento de los hechos y manteniendo en todo momento la objetividad, sin emitir juicios de valor. Es necesario proporcionar un ambiente de privacidad, respetando la intimidad de la víctima, y prestar apoyo y acompañamiento durante todo el examen clínico. Asimismo, es importante explicar las actuaciones que se van a realizar y la finalidad de las mismas, utilizando un lenguaje adecuado y fácilmente comprensible por la mujer, solicitando previamente su consentimiento. En la Tabla 11 se incluyen las distintas actuaciones a realizar en los servicios de urgencias hospitalarios en los casos de agresión sexual. En el caso de que la mujer haya presentado denuncia o tenga intención de hacerlo, se avisará al Juzgado de Guardia, bien directamente o a través de los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado, para que éste a su vez lo comunique al médico/a forense. Si la mujer no quiere presentar denuncia, se le informará de los beneficios de hacerlo y se le indicará que en cualquier caso el personal sanitario está obligado a la notificación de los hechos al juzgado, mediante la emisión de un Parte de Lesiones. Tabla 11. Actuaciones a realizar ante una agresión sexual a nivel hospitalario 58 Actuaciones desde la medicina clínica Solicitar la actuación de la medicina forense, a través del Juzgado de Guardia, y colaborar en su trabajo Realizar la anamnesis y el examen clínico Toma de muestras del aparato genital para infecciones de transmisión sexual Petición de analítica sanguínea Tratamiento inmediato de las posibles lesiones físicas Tratamiento de las infecciones de transmisión sexual Profilaxis del embarazo Emisión del parte de lesiones* Organización de la derivación y seguimiento adecuado del caso Actuaciones desde la medicina forense Toma de muestras de interés legal Señalar la localización e importancia de las lesiones (fotografiar lesiones) Realización del Informe Médico Forense para el Juzgado *En el que se recogerán todas las exploraciones y pruebas específicas realizadas, así como los resultados de las mismas. 59 La violencia de género no es un problema que afecte solo al ámbito privado, sino que se manifiesta como un acto brutal de la desigualdad existente en nuestra sociedad. Esta violencia se dirige contra las mujeres por el hecho mismo de serlo, por ser consideradas por sus agresores, sujetos carentes de derechos mínimos de libertad, respeto y capacidad de decisión. En la realidad española, las agresiones sobre las mujeres tienen una especial incidencia, existiendo hoy una mayor conciencia que en épocas anteriores. No es un “delito invisible”, sino que se produce un rechazo colectivo y una evidente alarma social. Por ello, la conquista de la igualdad y el respeto a la dignidad humana y la libertad de las personas tienen que ser un objeto prioritario en todos los niveles de socialización. Nuestra Constitución incorpora, en su artículo 15, el derecho de todos a la vida, a la integridad física y moral, sin que en ningún caso las personas puedan ser sometidas a torturas, penas o tratos inhumanos o degradantes. Además, continúa señalando nuestra Carta Magna que estos derechos vinculan a todos los poderes públicos y sólo por ley puede regularse su ejercicio. Las leyes actuales, pretenden atender a las recomendaciones de los organismos internacionales, en el sentido de proporcionar una respuesta global a la violencia que se ejerce sobre las mujeres. Como por ejemplo, la Convención sobre la eliminación de todas las formas de discriminación sobre la mujer de 1979; la Declaración de Naciones Unidas sobre la eliminación de la violencia sobre la mujer, proclamada en diciembre de 1993 por la Asamblea General; la Resolución WHA49.25 de la Asamblea Mundial de la Salud, declarando la violencia como problema prioritario de salud pública y proclamada por la OMS en 1996; la Resolución de la Comisión de Derechos Humanos de Naciones Unidas de 1997; y la Declaración de 1999 como Año Europeo de Lucha Contra la Violencia de Género, entre otros. Recientemente, la Decisión nº 803/2004/CE del Parlamento Europeo, por la que se aprueba un programa de acción comunitario (2004-2008) para prevenir y combatir la violencia ejercida sobre la infancia, los jóvenes y las mujeres y proteger a las víctimas y grupos de riesgo (programa Daphne II), fijando la posición y la estrategia de los representantes de la ciudadanía de la Unión al respecto. En los últimos años, se han producido avances legislativos en el derecho español en materia de lucha contra la violencia de género, como la Ley Orgánica 11/2003, de 29 de septiembre, de Medidas Concretas en Materia de Seguridad Ciudadana,Violencia Doméstica e Integración Social de los Extranjeros; la Ley Orgánica 15/2003, de 25 de noviembre, por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal; la Ley 27/2003, de 31 de Julio, reguladora de la Orden de Protección de las Victimas de Violencia Doméstica; o la Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género; además de las leyes aprobadas por las distintas Comunidades Autónomas, dentro de su ámbito competencial. Todas ellas abarcan aspectos preventivos, educativos, sociales, asistenciales y de atención posterior a las víctimas. En concreto, la citada Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género, además de los aspectos anteriormente mencionados, abarca normativa civil, que incide en el ámbito familiar o de convivencia, donde principalmente se producen las agresiones, así como el principio de subsidiariedad en las Administraciones Públicas. En el ámbito sociosanitario se contemplan actuaciones 61 de detección precoz y apoyo asistencial a las víctimas, así como la aplicación de protocolos sanitarios ante las agresiones derivadas de la violencia. La Ley 9/2003, de 2 de abril de la Generalitat Valenciana, para la Igualdad entre Hombres y Mujeres (DOGV nº 4474 de 4 de abril de 2003), se promulga con el objeto de reforzar más eficazmente las políticas de igualdad en la Comunitat Valenciana. Su capítulo VI está dedicado exclusivamente a la violencia que se ejerce contra las mujeres, impulsando acciones encaminadas a la investigación, prevención, sensibilización de la población, así como a la asistencia integral de las víctimas. Mencionar, que la violencia doméstica queda tipificada como delito, en el Código Penal, en su artículo 153, que cita textualmente: “El que habitualmente ejerza violencia física sobre su cónyuge o persona a la que se halle ligado de forma estable por análoga relación de afectividad o sobre los hijos propios o del cónyuge o conviviente, pupilos, ascendientes o incapaces que con él convivan o que se hallen sujetos a potestad, tutela, curatela o guarda de hecho de uno u otro, será castigado con la pena de prisión de seis meses a tres años, sin perjuicio de las penas que pudieran corresponder por el resultado que, en cada caso, se causare”. 62 Así mismo, cabe recordar que en la Ley de Enjuiciamiento Criminal, encontramos dos artículos de necesaria mención, el artículo 262, que cita: “los que por razón de sus cargos, profesiones u oficios tuvieren noticia de algún delito público, estarán obligados a denunciarlo inmediatamente al Ministerio fiscal, al Tribunal competente, al Juez de instrucción y, en su defecto, al municipal o al funcionario de policía más próximo al sitio, si se tratare de un delito flagrante. Si la omisión en dar parte fuere de un profesor de Medicina, Cirugía o Farmacia y tuviese relación con el ejercicio de sus actividades profesionales, la multa no podrá ser inferior a 125 pesetas ni superior a 250. Si el que hubiese incurrido en la omisión fuere empleado público, se pondrá además, en conocimiento de su superior inmediato para los efectos a que hubiere lugar en el orden administrativo.. (....)”, y el artículo 355, donde podemos leer: “Si el hecho criminal que motivare la formación de una causa cualquiera consistiese en lesiones, los médicos que asistieren al herido estarán obligados a dar parte de su estado y adelantos en los períodos que se les señalen, e inmediatamente que ocurra cualquier novedad que merezca ser puesta en conocimiento del Juez instructor”. Lo que se entiende como una obligación de cualquier profesional, sea profesional de la medicina, de enfermería, trabajo social o cualquier otro de poner en conocimiento de la autoridad judicial el posible hecho delictivo o una falta de lesiones. Los preceptos éticos respecto a la obligación de la atención a las víctimas de violencia doméstica, figuran en el código deontológico de la profesión médica en su Capítulo II. 63 Para poder obtener una implantación efectiva del protocolo para el abordaje de la violencia de género en el ámbito sanitario de la Comunitat Valenciana, es interesante realizar una serie de actividades, principalmente destinadas a la sensibilización y formación del personal sanitario, con respecto a la aplicación de este protocolo. Las actividades que aparecen en la tabla 12, se centran en cuatro áreas principales: a) institución sanitaria, b) profesional, c) atención a la mujer y d) comunitario. Tabla 12. Estrategias para favorecer la implantación del protocolo para el abordaje de la violencia de género en el ámbito sanitario Institución sanitaria Incluir la violencia de género en la cartera de servicios de Atención Primaria y Especializada Incluir en los registros sanitarios de Atención Primaria y Especializada la violencia de género, como un proceso más Profesional Formar a los/las profesionales sanitarios en aspectos de prevención, detección precoz y atención integral de la violencia de género Realización de sesiones clínicas multidisciplinares con casos reales de violencia de género, que hayan sido abordados en el centro sanitario Realización de jornadas con otros grupos profesionales e instituciones, para debatir sobre la forma de abordar el tema de la violencia de género En la atención sanitaria de las mujeres Realizar actividades de sensibilización por medio de: colocación de carteles, folletos, cuñas publicitarias, etc., que indiquen que el sistema sanitario puede ofrecer ayuda a las mujeres víctimas de violencia de género Incluir en las actividades de educación para la salud (individual y grupal) contenidos sobre violencia de género A nivel comunitario Colaborar con asociaciones comunitarias a través de talleres, jornadas, sesiones de debate, etc., sobre el papel del personal sanitario en el tema de la violencia de género Otras instituciones Fomentar la coordinación y colaboración con otras instituciones tanto en actividades de sensibilización poblacional como de formación de profesionales (jornadas, cursos de comisiones interdepartamentales, foros, etc.) 65 67 Campbell JC, Johns Hopkins University School of Nursing. http://www.dangerassessment.org/WebApplication1/pages/psychometric.aspx Conselleria de Sanitat. Generalitat Valenciana. Jornadas sobre violencia de género en el ámbito sanitario. Valencia: Conselleria de Sanitat. Generalitat Valenciana; 2006. Eisenstat SA, Bancroft L. Domestics Violence. N Engl J Med 1999; 16: 886-892. Escribà-Agüir V, Barona-Vilar C, Calvo-Más C, Carpio-Gesta ML, Fullana-Montoro A. Lesiones por violencia doméstica en la Comunidad Valenciana. Gac Sanit 2006; 20(6): 510-512. Escribà-Agüir V, Ruiz-Perez I, Saurel-Cubizolles M-J. Screening for domestic violence during pregnancy. J Psychosom Obstet Gynaecol 2007; 28(3): 133-134. Gobierno de Cantabria. Protocolo de Actuación Sanitaria ante malos tratos. “Violencia contra las mujeres”. Gobierno de Cantabria. Consejería de Sanidad y Consumo. Dirección General de Salud Pública; 2005. Gobierno de Cantabria. Protocolo de atención sanitaria a víctimas de agresiones/abusos sexuales.Violencia contra las mujeres. Gobierno de Cantabria. Consejería de Sanidad. Dirección General de Salud Pública; 2007. Jaspart M, Brown E, Condon S et al. Les violences envers les femmes en France. Une enquete nationale. París: La documentation française; 2003. Jewkes R. Intimate partner violence: causes and prevention. Lancet 2002; 359: 1423-1429. McFarlane J, Parker B, Soeken KL, Bullock L. Assessing for Abuse During Pregnancy. Severity and Frequency of Injures and Associeted Entry Into Prenatal Care. JAMA 1992; 267(23): 3176-3178. Ministerio de Sanidad y Consumo. Protocolo común para la Actuación Sanitaria ante la Violencia de Género Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud. Ministerio de Sanidad y Consumo; 2007. Naciones Unidas. Declaración sobre la eliminación de la violencia contra la mujer. Resolución número A/RES48/104 de 20 de diciembre de 1993. Nueva York: Naciones Unidas; 1994. OMS. Resolución nº 49. XXV Asamblea Mundial de la Salud. WHA 49.25. Prevención de la violencia. Una prioridad en Salud Pública. Ginebra: OMS; 1996. Raya Ortega L, Ruiz-Perez I, Plazaola-Castaño J et al. La violencia contra la mujer en la pareja como factor asociado a una mala salud física y psíquica. Aten Primaria 2004; 34(3): 117-127. Rosario González Candelas. Malos tratos en la mujer: Protocolos Sanitarios. Revista Valenciana de Medicina de Familia 2008; 11: 8-19. 69 Ruiz-Perez I, Blanco-Prieto P, Vives-Cases C. Violencia contra la mujer en la pareja: determinantes y respuestas sociosanitarias. Gac Sanit 2004; 18(Supl 2): 4-12. Ruiz-Perez I, Plazaola-Castaño J. Intimate partner violence and mental health consequences in women attending family practice in Spain. Psychosom Med 2005; 67: 791-797. Waltermaurer E. Measuring intimate partner violence (IPV).You may only get what you ask for. Journal of Interpersonal Violence 2005; 20(4): 501-506. Wathen CN, MacMillan HL. Interventions for Violence Against Women: Scientific Review. JAMA 2003; 289(5): 589-600. WHO. World report on violence and health. Ginebra: World Health Organization; 2002. WHO. Guidelines for medico-legal care for victims of sexual violence. Ginebra: World Health Organisation; 2003. 70 71 ANEXO I Cuestionario AAS SÓLO PARA MUJERES EMBARAZADAS 1. En alguna ocasión, ¿ha sufrido abuso emocional o físico por parte de su marido/pareja o por una persona importante para usted? 5. Desde que está embaraza da, ¿le han humillado, insultado, menospreciado, amenazado o le han causado algún otro daño emocional? NO NO SÍ 0 1 FIN CUESTIONARIO ¿Qué edad tenía usted? ¿Durante cuánto tiempo? años años SÍ 0 1 ¿Quién lo hizo? (varias respuestas posibles) meses (Ver códigos en lista inferior) 1 8 2 9 3 10 4 11 5 12 6 13 7 14 ¿Con qué frecuencia? (Ver códigos en lista inferior) ¿Quién lo hizo? (varias respuestas posibles) 1 8 2 9 3 10 4 11 5 12 6 13 7 14 RARAS VECES ALGUNAS VECES 1 2 FRECUENTEMENTE 3 MUY FRECUENTEMENTE 4 (Especificar).......................................................... (Especificar).......................................................... 2. Durante el último año, ¿le han humillado, insultado, menospreciado, amenazado o causado algún otro daño emocional? 6. Desde que está embarazada, ¿le han golpeado, abofeteado, dado patadas o causado algún otro daño físico? NO NO SÍ 0 SÍ 1 ¿Quién lo hizo? (varias respuestas posibles) ¿Con qué frecuencia? (Ver códigos en lista inferior) 1 8 2 9 3 10 4 11 5 0 1 ¿Quién lo hizo? (varias respuestas posibles) ¿Cuántas veces? (Ver códigos en lista inferior) RARAS VECES 1 1 8 2 2 9 3 3 10 4 4 11 12 5 12 6 13 6 13 7 14 7 14 ALGUNAS VECES FRECUENTEMENTE MUY FRECUENTEMENTE (Especificar).......................................................... (Especificar).......................................................... 3. Durante el último año, ¿le han golpeado, abofeteado, dado patadas o causado algún otro daño físico? NO SÍ 0 RESULTADO DEL CRIBADO: 1 ¿Quién lo hizo? (varias respuestas posibles) ¿Cuántas veces? (Ver códigos en lista inferior) 1 8 2 9 3 10 4 11 5 12 6 13 7 14 NEGATIVO 0 **POSITIVO 1 DUDOSO Cumplimentar ‘Informe Médico por Presunta Violencia de Género/Doméstica (Adultos)’ Entregar el DA 2 ** Se considera un CASO POSITIVO, si responde afirmativamente a algunas de las preguntas de la número 2 a la 6 (Especificar).......................................................... 4. Durante el último año, ¿le han forzado a mantener relaciones sexuales? NO SÍ 0 Lista de códigos para identificar quién lo hizo 1 ¿Quién lo hizo? (varias respuestas posibles) ¿Cuántas veces? (Ver códigos en lista inferior) 1 8 2 9 3 10 4 11 5 12 6 13 7 14 (Especificar).......................................................... 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 Marido/Pareja Exmarido/Expareja Novio Exnovio Padre Madre Suegro Suegra Hijo Hija Hermano Hermana Desconocido Otros (especificar)............................................ 73 ANEXO I Cuestionario DA Con la finalidad de poder valorar el nivel de riesgo que puede tener dada la situación en que se encuentra, le pedimos que responda a estas preguntas, que se refieren a la persona que la está agrediendo, (su marido o pareja, exmarido o expareja u otra persona cercana a usted) NO 1. En el último año, ¿ha aumentado la violencia emocional o física en severidad o frecuencia? 2. ¿Tiene alguna arma de fuego? 3. ¿Está en paro? 4. ¿Ha amenazado con matarle? 5. ¿Se ha librado de ser detenido por violencia doméstica? 6. ¿La ha forzado a mantener relaciones sexuales? 7. En alguna ocasión, ¿ha intentado estrangularla? 8. ¿Consume drogas? (como por ejemplo, estimulantes o anfetaminas, speed, polvo de ángel, cocaína, heroína, drogas de diseño o mezclas) 9. ¿Tiene algún problema con el alcohol o es alcohólico? 10. ¿Se pone celoso de forma violenta? (por ejemplo, dice “si yo no puedo tenerte, nadie te tendrá”) 11. ¿Amenaza con hacer daño a sus hijos/as? 12. ¿Cree que es capaz de matarla? 13. ¿La persigue o la espía, le deja notas amenazantes o le deja mensajes, rompe sus cosas, o la llama cuando usted no quiere? 14. En alguna ocasión, ¿ha amenazado o ha intentado suicidarse? 15. En alguna ocasión, ¿la ha golpeado cuando ha estado embarazada? NO 74 SÍ NUNCA HE ESTADO EMBARAZADA DE LA PERSONA QUE ME ESTÁ AGREDIENDO 0 1 2 16. En el último año, ¿ha dejado a su pareja o expareja, después de vivir juntos? NO SÍ NUNCA HE VIVIDO CON ÉL 0 1 2 17. ¿Controla la mayoría o todas sus actividades diarias? (como por ejemplo, le dice con quién puede hacer amistades, cuándo puede ver a su familia, cuánto dinero puede gastar, o cuándo puede coger el coche, etc) NO SÍ LO INTENTA PERO NO LE DEJO 0 1 2 18. En alguna ocasión, ¿ha usado alguna arma contra usted o la ha amenazado con ella? NO SÍ 0 1 ¿Fue con un arma de fuego? NO SÍ 0 1 19. ¿Tiene usted algún hijo/a que no sea de la persona que le está agrediendo? NO SÍ 0 1 20. En alguna ocasión, ¿usted ha amenazado con suicidarse o lo ha intentado? NO SÍ PUNTUACIÓN: 0 1 (Contar el número de respuestas positivas) * Se considera PELIGRO EXTREMO DE HOMICIDIO O SUICIDIO, sí se obtiene una puntuación igual o superior a 4 puntos. No obstante, si se obtiene una puntuación inferior a 4, se recomienda valorar el contenido de las preguntas que ha respondido afirmativamente, para guiar las actuaciones SÍ 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 ANEXO I Plan de Intervención Cuando la mujer no se encuentra en peligro extremo Cuando la mujer se encuentra en peligro extremo La mujer rechaza apoyo en este momento Informar a la mujer Ofrecer una nueva cita para valorar el estado de salud biopsicosocial de la mujer y el riesgo de malos tratos Informar a la mujer Sobre la situación de malos tratos detectada Sobre su derecho a presentar una denuncia o solicitar una orden de protección en el juzgado de guardia, comisaría de policía o cuartel de la Guardia Civil Sobre los recursos existentes Atender, por parte de los/as profesionales de atención primaria y especializada Las lesiones físicas o psíquicas Hacer seguimiento individualizado en la consulta Informar al pediatra, si fuera necesario Informar a otros/as profesionales del centro si tiene familiares dependientes de ella, si fuera necesario Proponerle, si es posible, la participación en intervenciones grupales (grupos de mujeres en el centro sanitario u otros recursos de la zona) Hacer actuaciones coordinadas con otros profesionales del centro (trabajador/a social, enfermero/a, matrón/a, etc.) Documentar Emitir el Informe Médico por Presunta Violencia de Género/Doméstica (adultos) Registrar en la historia clínica Derivar, según sea necesario Al trabajador/a social de los servicios sociales municipales Centro de especialidades (traumatología, ginecología, etc.) Hospital Unidad de Salud Mental Centro de Salud Sexual y Reproductiva Recursos específicos para mujeres en la zona Otros (especificar)................................................................. Otras actuaciones (especificar)...................................................... Sobre la situación de peligro en que se encuentra ella, sus hijos/as y otros familiares dependientes, si los hubiera Sobre su derecho a presentar una denuncia o solicitar una orden de protección en el juzgado de guardia, en la comisaría de policía o en el cuartel de la Guardia Civil Sobre los recursos existentes Atender, por parte de los/as profesionales de atención primaria y especializada las lesiones físicas o psíquicas En el centro de salud o unidades de apoyo Remitir al hospital Remitir a la unidad de Salud Mental Remitir a o tros servicios sanitarios especializados Derivar, con carácter urgente Al trabajador/a social del centro sanitario Al trabajador/a social de referencia de servicios sociales municipales Al Centro Mujer 24 horas Ofertar visitas de seguimiento individualizado Avisar de la incidencia a los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad Informar a otros/as profesionales del centro si tiene familiares dependientes de ella, según sea necesario Informar al pediatra, si fuera necesario Documentar Emitir el Informe Médico por Presunta Violencia de Género/Doméstica (adultos) Registrar en la historia clínica Otras actuaciones (especificar)...................................................... 75 ANEXO II 77 78 79 ANEXO II INFORME MÈDIC PER VIOLÈNCIA DE GÈNERE/DOMÈSTICA PRESUMPTA (Adults) INFORME MÉDICO POR PRESUNTA VIOLENCIA DE GÉNERO /DOMÉSTICA (Adultos) 81 82 83 84 2008 AUTORES Vicenta Escribà Agüir. Servici de Promoció de la Salut. Direcció General de Salut Pública. Conselleria de Sanitat. CIBER en Epidemiologia i Salut Pública Manuela Royo Marqués. CIBER en Epidemiologia i Salut Pública Rosa Mas Pons. Servici de Salut Infantil i de la Dona. Direcció General de Salut Pública. Conselleria de Sanitat Ana Fullana Montoro. Servici de Salut Infantil i de la Dona. Direcció General de Salut Pública. Conselleria de Sanitat María Piedad Moreno Alonso. Servici de Salut Infantil i de la Dona. Direcció General de Salut Pública. Conselleria de Sanitat Edita: Generalitat. Conselleria de Sanitat © de la present edició: Generalitat, 2008 © dels textos: les autores 1ª edició, 2008 Coordina: Direcció General de Salut Pública ISBN: 978-84-482-5119-2 Depòsit legal:V-5280-2008 Maqueta: Ad más Comunicación. Tel. 96 353 37 20 Imprimix: ipl gestiò gràfica ÍNDEX PRESENTACIÓ PRÒLEG GRUP DE TRABALL DEL PROTOCOL PER A L’ATENCIÓ SANITARIA DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE 1. OBJECTIUS I METODOLOGIA 2. CONCEPTES GENERALS 2.1. Definició 2.2. Magnitud del problema 2.3. Factors de risc associats a la violència de gènere 2.4. Repercussions en la salut de la dona 2.5. Paper del personal dels Servicis Sanitaris 3. ACTUACIÓ EN ATENCIÓ PRIMÀRIA I ESPECIALITZADA 3.1. Detecció i valoració 3.1.1. Indicadors de sospita 3.1.2. Confirmació d’un possible cas de maltractament 3.1.3. Avaluació del grau de seguretat 3.2. Pla d’intervenció 4. GUIA DE RECURSOS 4.1. Guia de recursos d’àmbit nacional i a escala de la Comunitat Valenciana de tipus urgent 4.2. Guia de recursos d’àmbit nacional i a escala de la Comunitat Valenciana de tipus no urgent 4.3. Guia de recursos segons província 5. ACTUACIONS EN ELS SERVICIS D’URGÈNCIES 6. INFORME MÈDIC PER PRESUMPTA VIOLÈNCIA DE GÈNERE / DOMÈSTICA (adults) 7. ACTUACIÓ DAVANT D’AGRESSIONS SEXUALS 8. ASPECTES ÈTICS I LEGALS 9. ESTRATÈGIES PER A AFAVORIR LA IMPLANTACIÓ DEL PROTOCOL 10. BIBLIOGRAFIA 11. ANNEXOS 11.1. ANNEX I - Instrument de detecció precoç de casos de violència de gènere i valoració del grau de seguretat - Instrument per a registrar les actuacions implementades després de la detecció d’un cas de violència de gènere 11.2. ANNEX II - Circular 4/2007 del director gerent de l’Agència Valenciana de Salut - Informe Mèdic per Presumpta Violència de Gènere/Domèstica (adults) 13 17 19 20 20 21 21 25 30 30 30 34 35 39 41 42 42 47 51 55 59 63 67 71 73 73 75 77 77 81 PRESENTACIÓ La violència de gènere és un problema de salut pública important, tant per la magnitud de les lesions produïdes, com per les conseqüències a curt i a llarg termini sobre la seua salut física i mental. Els professionals sanitaris exercixen un important paper en la detecció, tractament i orientació d'este problema complex, que requerix un abordatge multisectorial i multidisciplinar per part de l'administració sanitària, benestar social, judicial, policial, educació, entre altres. En la Llei Orgànica 1/2004 de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, en l’article 15.1 s’indica que “les Administracions sanitàries, en el si del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, promouran i impulsaran actuacions per part dels professionals sanitaris per a la detecció precoç de la violència de gènere i proposaran les mesures que estimen necessàries a fi d'optimitzar la contribució del sector sanitari en la lluita contra este tipus de violència”. L'article 32.3 indica que, “les Administracions amb competències sanitàries promouran l'aplicació, la permanent actualització i la difusió de protocols que continguen pautes uniformes d'actuació sanitària, tant en l'àmbit públic com a privat, i en especial, del Protocol aprovat pel Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut. Estos protocols impulsaran activitats de prevenció, detecció precoç i intervenció continuada a la dona sotmesa a violència de gènere o en risc de patir-la.” El Ministeri de Sanitat i Consum ha publicat el Protocol Comú per a l'Actuació Sanitària davant de la Violència de Gènere, que va ser aprovat pel ple del Consell Interterritorial en la reunió de desembre de 2006 i que va ser elaborat per la Comissió de Violència de Gènere del Consell. La Comunitat està fermament compromesa en la lluita contra la violència de gènere. Este compromís ha quedat reflectit en els Plans d'Igualtat d'Oportunitats entre Dones i Hòmens de la Comunitat, en què s'establix una àrea específica contra la violència de gènere. Així mateix, ha quedat plasmat en els plans de mesures del Govern Valencià 2001-2004 i 2005-2008 per a combatre la violència que s'exercix sobre les dones, en els quals s'inclouen àrees d'intervenció en prevenció, seguretat, suport i atenció a les víctimes. Finalment este compromís també queda patent amb la realització d'activitats de sensibilització, formació i investigació. Per això, la Direcció General de Salut Pública ha elaborat este protocol, que permetrà guiar la cerca activa, la detecció precoç, el diagnòstic i l'atenció dels casos de violència de gènere. El protocol s'aplicarà tant en l'àmbit de l'atenció primària com especialitzada. Així mateix, s'inclouen les estratègies que s'han de fer de forma coordinada amb l'Administració de Justícia, en els casos en què hi haja constatació o sospita fundada de danys físics o psíquics com a conseqüència de la violència de gènere. El protocol també inclou una guia de recursos disponibles en algunes administracions públiques, que podran ajudar a l'establiment de mesures d'intervenció adequades. En l'elaboració d'este protocol han participat professionals de l'Agència Valenciana de Salut i de la Direcció General de Salut Pública i altres administracions públiques. Finalment vull agrair a tot el personal professional que ha participat en l'elaboració d'este protocol, així com a totes les persones que hi han fet aportacions tècniques. Manuel Cervera Taulet Conseller de Sanitat PRÒLEG La violència de gènere és un problema de salut pública important que requerix l'actuació coordinada amb altres organismes i institucions implicades en el tema. El sector sanitari pot col·laborar en la prevenció primària d'este problema, si bé la seua principal funció apareix en la prevenció secundària i terciària. La detecció precoç de casos de violència pot reduir les conseqüències negatives en la salut de la dona i previndre l'aparició d'episodis de maltractament ulteriors. A causa d'això, en els últims anys, en l'àmbit normatiu, institucional i de moltes associacions professionals, han aparegut protocols clínics que servixen de guia als professionals sanitaris per a identificar casos de violència de gènere. La detecció precoç, el diagnòstic i l'atenció de la violència de gènere s'ha de fer tant en l'atenció primària com en l'especialitzada. La cartera de servicis de la Direcció General de Salut Pública inclou activitats destinades a la monitorització i prevenció de la violència de gènere. Estes activitats es fan de forma coordinada amb l'Agència Valenciana de Salut. Per tot això, s'ha elaborat este protocol per a l'abordatge de la violència de gènere en l'àmbit sanitari, que permetrà guiar les actuacions sanitàries en matèria de violència de gènere a la Comunidat Valenciana. L'objectiu general d'este protocol és establir unes pautes normalitzades que permeten guiar, tant per a la cerca activa o detecció precoç de possibles casos de violència de gènere, com la instauració de les mesures d'intervenció que s'han de seguir davant dels casos identificats. Així mateix, s'establixen estratègies de seguiment en l'àmbit de l'atenció primària i especialitzada de la Comunidat Valenciana. Esperem que este protocol contribuïsca a reduir la incidència de casos de violència de gènere, la magnitud de les lesions que provoca i que permeta establir unes pautes estandarditzades per a la detecció, el diagnòstic i l'atenció sanitària dels casos. M. Luisa Carrera Hueso Directora general d’Assistència Sanitària Manuel Escolano Puig Director general de Salut Pública GRUP DE TREBALL DEL PROTOCOL PER A L’ATENCIÓ SANITÀRIA DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE PERSONAL SANITARI Elena Álvaro Jáuregui. Servici d'Urgències Hospitalàries. Hospital Universitari la Fe. Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat M. Dolores Almerich Galdón. Centre de Salut Tomás Ortunyo (Benidorm). Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat Júlia Asensi Tarín. Centre de Salut de Xàtiva. Agència Valenciana de Salud. Conselleria de Sanitat Maria Amparo Català Duet. Centre de Salut de Callosa d'En Sarrià. Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat Inma Coltell Boan-Montenegro. Centre de Salut Miquel Servet (Valencia). Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat Maria Pilar Ferrer Hernández. Servei d'Urgències (Pavelló Central). Hospital Universitari la Fe. Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat Paz García-Peñuela Pons. Centre de Salut d'Alaquàs. Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat Ana Gómez Seguí. Centre de Salut Miquel Servet (València). Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat Rosa Gonzalez Candelas. Centre de Salut Salvador Pau (València). Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat Felipe Hurtado Murillo. Centre de Salut Sexual i Reproductiva la Font Sant Lluís (València). Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat Marga Llopis Plà. Centre de Salut Miquel Servet (València). Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat Pilar Martínez Mura. Centre de Salut Plaça Segòvia (València). Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat Ana Orón Carrizosa. Centre de Salut de Natzaret (València). Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat Caridad Pacheco Rodríguez. Centre de Salut d'Alboraia. Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat M. Carmen Parra Vallas. Centre de Salut de Racó de L’Oix (Benidorm). Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat Elena Pérez Sanz. Unitat de Promoció de la Salut, Centre de Salut Pública de Benidorm (Alacant). Direcció de Salut Pública. Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat Elena Síscar Pastor. Centre de Salut de Beniopa (Gandia). Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat Mar Tárrega Rico. Centre de Salut de Paiporta. Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat Ángeles Tejedor Tornero. Centre de Salut de Xàtiva. Agència Valenciana de Salud. Conselleria de Sanitat TRABALLADORES SOCIALS Ana Isabel Cava Ros. Centre de Salut de Burjassot. Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat M. Ángeles Celada Pérez. Centre de Salut de Torrent. Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat Mercedes Justamante Belda. Centre de Salut de Petrer. Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat Eufemia Marcos González. Hospital General de Castelló. Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat M. José Monrós Chancosa. Servici d'Assistència Sociosanitària. Direcció General d'Assistència Sanitaria. Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat Manuela Rocamora Parres. Centre de Salut d'Almoradí. Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat COLABORACIÓ ESPECIAL AMB APORTACIONS TÈCNIQUES DEL DOCUMENT Carmen Barona Vilar. Servici de Salut Infantil i de la Dona. Direcció General de Salut Pública. Conselleria de Sanitat Mercedes Casquero de la Cruz. Servici de Comunicació amb el Pacient. Àrea de Qualitat i d'Atenció al Pacient. Direcció General de Qualitat i d'Atenció al Pacient. Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat Jaime Fons Martínez. Llicenciat en Sociologia i Llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses Carmen Gonzalbo Cebrián. Direcció General de la Dona i per la Igualtat. Conselleria de Benestar Social Joaquín Ibarra Huesa. Escola Valenciana d'Estudis per a la Salut. Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat Mercedes Igualada Portales. Direcció General de la Dona i per la Igualtat. Conselleria de Benestar Social Vicente Llopis Sala. Àrea de Justícia Juvenil i Prevenció de la Violència. Direcció General de Justícia i Menor. Conselleria de Justícia i Administracions Públiques José Antonio Lluch Rodrigo. Servici de Promoció de la Salut. Direcció General de Salut Pública. Conselleria de Sanitat Rosa Marín Torrens. Escola Valenciana d'Estudis per a la Salut. Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat Cristina Nebot Marzal. Servici de Qualitat Assistencial. Direcció General de Qualitat i d'Atenció al Pacient. Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat Celia Ortega Ruíz. Direcció General de la Dona i per la Igualtat. Conselleria de Benestar Social Carmen Puchalt Sanchis. Àrea de Coordinació i Planificació. Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat Matías Vicente Mendoza. Institut de Medicina Legal. Direcció General de Justícia i Menor. Conselleria de Justícia i Administracions Públiques 13 L'objectiu general d'este protocol per a l'abordatge de la violència de gènere en el sector sanitari és establir unes pautes normalitzades que guien la cerca activa o la detecció precoç de possibles casos de violència de gènere i les mesures d'intervenció que s'han de seguir davant dels casos identificats. Així mateix, s'establixen estratègies de seguiment en l'àmbit de l'atenció primària i especialitzada de la Comunitat Valenciana. Els objectius específics d'este protocol són: 1. Sensibilitzar els/les professionals sanitaris/es sobre de la magnitud de la violència de gènere com a problema de salut. 2. Facilitar un instrument que permeta guiar la cerca activa, la detecció precoç i la valoració de les situacions de maltractament en l'àmbit de l'atenció primària i especialitzada de la Comunitat Valenciana. 3. Elaborar unes pautes que permeten guiar les activitats d'intervenció sanitària que s'han de seguir després de la detecció i valoració de situacions de maltractament en l'àmbit de l'atenció primària i especialitzada. 4. Facilitar una sèrie d'instruments que permeten registrar els casos de violència i les intervencions sanitàries instaurades després de la detecció i valoració. 5. Promoure la capacitació de les dones que patixen maltractaments per al reconeixement de la seua situació i per a la cerca de solucions. 6. Contribuir des del sector sanitari a la sensibilització de la població general sobre el tema de la violència de gènere. Este protocol es referix a qualsevol forma de violència i maltractaments de l'àmbit familiar exercits contra les dones majors de 14 anys, independentment de qui siga l'agressor. Ara bé, les actuacions dissenyades estan més centrades en la violència exercida per la parella o exparella, pel fet que són les formes de violència més freqüents al nostre país. Les agressions sexuals requerixen una atenció i actuació sanitària específica, donades les implicacions medicoforenses i legals que estes comporten, per la qual cosa es tractaran en un capítol específic. En l'elaboració d'este protocol ha participat un grup de professionals d'atenció primària i especialitzada (personal mèdic, d'infermeria, de treball social i de la psicologia, comares, etc.) de l'administració sanitària i d'altres administracions públiques. Per a això, s'han revisat el protocol d'actuació sanitària proposat pel Ministeri de Sanitat i Consum com també els protocols sanitaris existents en algunes comunitats autònomes. 15 17 2.1. Definició L'Organització Mundial de la Salut definix la violència com: “l'ús de la força física o el poder contra un mateix, cap a una altra persona, grups o comunitats i que té com a conseqüència la possibilitat d'aparició de lesions de tipus físic, danys psicològics, alteracions del desenvolupament, abandó i inclús la mort”. Dins d'este concepte s'inclou la violència familiar (domèstica), definida com els maltractaments o agressions físiques, psicològiques, sexuals o d'una altra índole, infligides per persones del medi familiar i dirigides, generalment, als membres més vulnerables: xiquets, dones i ancians. Quan l'agressor, generalment baró, té una relació de parella amb la dona, exercida en situació de domini sobre ella, es denomina violència de gènere. En la Resolució de l'Assemblea General de les Nacions Unides de 1993, es proposa una definició més àmplia de la violència de gènere: "tot acte de violència basat en la pertinença al sexe femení, que tinga o puga tindre com a resultat un dany o sofriment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com les amenaces d'eixos actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si es produïx en la vida pública com en la privada". En funció de la naturalesa dels actes violents es distingixen tres formes de violència: a) física, b) psicològica i c) sexual. En la violència física l'agressor produïx en la víctima lesions corporals, infligides de forma intencionada (colps, cremades, agressions amb armes, ferides, etc.). La violència psicològica inclou humiliacions, desvaloracions, crítiques exagerades, llenguatge groller i humiliant, insults, amenaces, culpabilitzacions, aïllament social, control dels diners, impediment de la presa de decisions, etc. La violència sexual consistix en actes que atempten contra la llibertat sexual de la persona i lesionen la seua dignitat (relacions sexuals forçades, abús sexual, violació, etc.). 19 En la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, es parla de la violència de gènere com: “la violència específica contra les dones, utilitzada com a instrument per a mantindre la discriminació, la desigualtat i les relacions de poder dels hòmens sobre les dones i que s'exercix pels cònjuges o pels qui hagen estat vinculats a les dones per relacions d'afectivitat”. L'Organització Mundial de la Salut, definix la violència com: “l'ús de la força física o el poder contra un mateix, cap a una altra persona, grups o comunitats i que té com a conseqüència la possibilitat d'aparició de lesions de tipus físic, danys psicològics, alteracions del desenvolupament, abandó i inclús la mort”. En la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, es definix la violència de gènere com: “la violència específica contra les dones, utilitzada com a instrument per a mantindre la discriminació, la desigualtat i les relacions de poder dels hòmens sobre les dones i s'exercix pels cònjuges o pels qui hagen estat vinculats a les dones per relacions d'afectivitat”. En funció de la naturalesa dels actes violents es distingixen tres formes de violència: Física Psicològica Sexual 2.2. Magnitud del problema La violència de gènere és la manifestació més dramàtica de les desigualtats existents entre les dones i els hòmens. L'ONU la considera la primera causa de mortalitat, a escala mundial, de les dones entre 18 i 45 anys. L'OMS la considera un problema prioritari de salut pública des de l'any 1996. La major part dels estudis sobre la incidència i prevalença de la violència de gènere han sigut realitzats a Amèrica del Nord i Canadà i mostren importants diferències en la magnitud del fenomen. Normalment, els estudis troben una prevalença entre el 25% i el 30% al llarg de la vida de la dona, però la prevalença anual se situa entre el 2% i el 12%. El Ministeri de Treball i Assumptes Socials (Institut de la Dona) va fer una enquesta transversal sobre una mostra representativa a nivell de l'Estat espanyol. La prevalença de dones maltractades (segons indicadors objectius de maltractament) l'any 1999, va ser del 12,4%, de l'11,1% l'any 2002 i del 9,6% l'any 2006. A la Comunitat Valenciana estes prevalences foren de l'11,6%, 9,9% i 9%, respectivament. La prevalença va ser major en el grup d'edat de 45 a 64 anys (15,6% l'any 1999, 15,1% l'any 2002 i 12% l'any 2006) i menor en les dones de més de 65 anys (9%, 8,2% i 6,9%, l'any 1999, 2002 i 2006, respectivament). 2.3. Factors de risc associats a la violència de gènere 20 Els resultats dels estudis etiològics fets per a determinar els factors de risc, que influïxen en l'aparició de casos de violència de gènere, no són consistents. Els principals factors de risc, vinculats a les característiques de l'agressor, identificats en la literatura científica han sigut: la situació de pobresa, els baixos ingressos econòmics, la desocupació, els antecedents de maltractament familiar durant la infància o adolescència, l’edat jove, el consum d'alcohol, el consum de drogues il·lícites, el nombre més gran de relacions de parella anteriors, etc. No obstant això, la violència de gènere es dóna en tots els nivells socials, culturals i econòmics de la societat i el fet de ser dona és el principal factor de risc. Així mateix, la literatura ha identificat una sèrie de patrons de conducta més freqüent en els agressors (taula 1). Taula 1. Exemples de comportaments abusius TIPUS DE Tabla 1. Ejemplos de comportamientos abusivos COMPORTAMENT RESULTAT Destructiu Destruïx mobles o propietats. Maltracta animals domèstics, etc. Controlador o coercitiu Reté els diners, el cotxe o l'assegurança de malaltia. Es nega a pagar factures. Saboteja la voluntat de les víctimes d'anar a treballar o estudiar, etc. Acaçador No accepta visites, telefonades o cartes. Acaça sexualment. Humilia la víctima en públic, etc. Taula 1. Exemples de comportaments abusius (continuació) TIPUS DE COMPORTAMENT Agressiu RESULTAT Galteja, colpeja, dóna puntellons, pessiga, mossega, agarra, estrangula, subjecta, o estira el cabell de la víctima. Abusa sexualment, etc. Intimidatori Amenaça verbalment, implícitament o directament, o critica la víctima. Usa armes. Llança objectes, arracona la víctima mentres discutixen. Crida. Utilitza paraulotes per a parlar. Conduïx imprudentment, etc. Aillador Limita i perseguix les activitats i l'ús del telèfon que fa la víctima, etc. Amenaçador Amenaça de llevar-li la custòdia o raptar els xiquets, matar la víctima o a si mateix, etc. 2.4. Repercussions en la salut de la dona La violència de gènere pot produir repercussions importants tant en la salut física com en el benestar psicològic. També afectarà la salut i la qualitat de vida dels fills i de les filles. En el capítol cinc d'este protocol (taula 5A i 5B) es presenten una sèrie de símptomes i signes que apareixen com a conseqüència del maltractament. 2.5. Paper del personal dels servicis sanitaris La violència de gènere és un problema de salut pública important, per això, es requerix un esforç multisectorial per a poder implementar mesures de prevenció primària. El sector sanitari pot col·laborar en la prevenció primària d'este problema, si bé la seua principal funció apareix en la prevenció secundària i terciària. Dins de la prevenció secundària cal destacar la cerca activa o la detecció precoç de casos de maltractaments. A més a més, la detecció precoç de casos de violència pot reduir les conseqüències negatives en la salut de la dona i previndre l'aparició d'episodis de maltractament ulteriors. Els servicis sanitaris poden exercir un paper crucial en esta cerca activa o detecció precoç de casos de maltractaments, atés que la majoria de dones acudixen al sistema sanitari en algun moment de la seua vida (embaràs, revisions ginecològiques rutinàries, per a l'atenció mèdica dels fills o filles, per a l'atenció de persones majors, etc.). A més a més, atés que els maltractaments tenen repercussions importants en la salut de la dona, esta té una major probabilitat d'acudir a les consultes dels servicis sanitaris, en particular a atenció primària, servicis d'urgències (atenció primària i hospitalària), obstetrícia i ginecologia, salut mental, etc. Per això l'Organització Mundial de la Salut (OMS), en el seu informe “Violència contra les dones”, destaca l'important paper del personal sanitari en la detecció i prevenció secundària de la violència de gènere. En este informe s'indica al personal sanitari que: “No tinga por de preguntar. Contràriament a la creença popular, la majoria de les dones estan disposades a revelar el maltractament quan se'ls pregunta en forma directa i no valorativa. En realitat, moltes dones estan esperant, silenciosament, que algú els pregunte”. Així mateix, l'OMS ha descrit unes funcions mínimes, per a aplicar des del sistema sanitari (taula 2). 21 Taula 2. Funcions del personal sanitari en la detecció i prevenció secundària de la violència de gènere Preguntar amb regularitat, quan siga factible, a totes les dones sobre l'existència de violència de gènere, com a tasca habitual dins de les activitats preventives Estar alerta a possibles signes i símptomes de maltractament i fer-ne el seguiment Oferir atenció sanitària i registrar-la en la història clínica Ajudar a entendre el malestar i els problemes de salut de la pacient com una conseqüència de la violència i la por Informar i remetre les dones als recursos específics disponibles en la comunitat Mantindre la privacitat i la confidencialitat de la informació obtinguda Estimular i donar suport a la dona al llarg de tot el procés, respectant la seua pròpia evolució Evitar actituds insolidàries o culpabilitzadores, ja que poden reforçar l'aïllament; afavorir la confiança en elles mateixes i oferir la possibilitat que busquen ajuda Establir una coordinació amb altres professionals i institucions 22 Col.laborar a dimensionar i investigar el problema per mitjà del registre de casos Ara bé, la detecció precoç de casos de violència de gènere per part del personal dels servicis sanitaris pot presentar una sèrie de barreres que es mostren en la taula 3. Taula 3. Dificultats per a identificar la violència de gènere Per part de la dona Pors (a la resposta de la parella, a no ser entesa i ser culpabilitzada, que no es respecte la confidencialitat, a no ser capaç d'iniciar una nova vida, a les dificultats econòmiques, judicials, socials, al que puga passar amb els seus fills/es, etc.) Baixa autoestima, culpabilització per la situació Patir alguna discapacitat, ser immigrant, viure en un medi rural o en situació d'exclusió social Dependència econòmica. Estar fora del mercat laboral Vergonya i humiliació Desig de protegir la parella Resistència a reconéixer el que li està passant Desconfiança en el sistema sanitari Minimització del que li passa (a vegades no són conscients de la seua situació i els costa identificar el perill i el seu deteriorament) Taula 3. Dificultats per a identificar la violència de gènere (continuació) Per part de la dona Aïllament i falta de suport social i familiar Valors i creences culturals (si la societat ho tolera, elles també) Estan acostumades a amagar-ho El trauma físic i psíquic les manté immobilitzades, desconcertades, alienades, etc. Per part del personal sanitari Estar immersos en el mateix procés de socialització que la resta de la societat No considerar la violència de gènere com un problema de salut Creença que la violència no és tan freqüent Intent de racionalització de la conducta de l'agressor Por d'ofendre-la, a empitjorar la situació, per la seua seguretat o per la pròpia integritat Formació fonamentalment biologicista (no-abordatge de problemes psicosocials) Context de la consulta Falta de privacitat i intimitat Dificultat en la comunicació (per exemple, idioma en el cas de dones immigrants) La dona ve acompanyada de la parella Sobrecàrrega assistencial Escassa formació específica per a l'abordatge de la violència de gènere, sobretot per al maneig emocional de la situació En l’àmbit sanitari Falta de coneixement i coordinació entre els distints recursos Absència de treball en equip Falta de recursos específics per a l'atenció dels casos, especialment en municipis xicotets i per als grups més vulnerables 23 25 Els/les professionals d'atenció primària i especialitzada tenen un paper important davant de la cerca activa, la detecció precoç i la atenció integral a les dones que poden ser víctimes de violència de gènere. Les característiques d'accessibilitat, contacte directe i continuat amb les dones poden facilitar-ho. L'actuació és complexa i requerix la coordinació i col.laboració del personal sanitari; així com amb altres professionals. Això permetrà una correcta actuació de forma interdisciplinària, així com la derivació a altres dispositius assistencials específics per a la dona, si el cas ho requerix. En este apartat del protocol es reflectixen les actuacions que s'han de seguir per part dels professionals sanitaris (facultatius/ves, personal d'infermeria, comares, treballadors/es socials, etc.), que siguen vàlides tant per als/les professionals d'atenció primària, com d'especialitzada (consultes externes i hospitalització). L'actuació pel que fa a urgències es farà en un apartat específic. Respecte a la detecció precoç, este protocol planteja que el personal sanitari ha de mantindre una actitud d'alerta davant de la presència de conductes, símptomes o signes de sospita. A més a més, es recomana que a tota dona de més de 14 anys se li facen, almenys una vegada, preguntes exploradores que permeten l'abordatge psicosocial d'este tema. En la taula 4 es facilita una sèrie de preguntes marc que poden guiar este abordatge psicosocial. Taula 4. Preguntes marc per a l'abordatge psicosocial de la violència de gènere Com van les coses a casa?, està contenta de la relació amb la parella i els familiars? La violència contra les dones és un problema més freqüent del que es pensa i que pot tindre conseqüències molt greus. Per això ara el personal sanitari pregunta de forma rutinària a totes les dones sobre este tema:“alguna vegada ha patit algun tipus de maltractament?” Els maltractaments de què tant es parla és un problema molt comú en moltes dones de la nostra societat i poden tindre greus conseqüències en la seua salut. Per això ara el personal sanitari pregunta de forma rutinària a totes les dones sobre este tema:“li ha passat a vosté alguna vegada?” La violència contra la dona és habitual en la vida d'algunes persones i succeïx en múltiples tipus de relacions de parella o entre els familiars. Desconeixem si l'afecta directament. Per això ara el personal sanitari pregunta de forma rutinària a totes les dones sobre este tema:“alguna vegada ha patit algun tipus de maltractament?” La violència contra la dona tendix a créixer i es fa més freqüent i greu amb el temps. Per això ara el personal sanitari pregunta de forma rutinària a totes les dones sobre este tema: “alguna vegada ha patit algun tipus de maltractament?” En l'atenció i seguiment a les dones que patixen maltractament, és necessari, si hi ha fills/es o altres persones dependents a càrrec seu, la coordinació amb pediatria o amb els servicis pertinents. 27 Determinades situacions (embaràs, discapacitat física, psíquica o sensorial, ser immigrant, estar en situació d'exclusió social, viure en entorns rurals, etc.) poden fer que la dona siga més vulnerable a patir un episodi de maltractament i, per tant, és necessari prestar-los una atenció especial. El protocol d'actuació s'estructura en les dues fases que s'indiquen a continuació. Els passos que cal seguir es mostren en el gràfic 1. 1. DETECCIÓ I VALORACIÓ 1.1. Indicadors de sospita 1.2. Confirmació d’un cas de maltractament 1.3. Avaluació del grau de seguretat 2. PLA D’INTERVENCIÓ “Per a saber com s’ha d’ intervindre i què registrar utilitza el protocol PDA” P: Pregunta a totes les dones (>14 anys) D: Detecta els maltractaments (qüestionari AAS) A: Analiza el risc (qüestionari DA) Intervé segons cada cas Registra en la història clínica 28 Gràfic 1. Algoritme d'actuació per a la cerca activa i detecció de casos de maltractament PREGUNTAR ALMENYS UNA VEGADA Preguntes d’abordatge psicosocial Com van les coses en casa? Està contenta de la relació amb la parella i amb els seus familiars? CERCA ACTIVA en consulta atenent indicadors de sospita INDICADORS de sospita INDICADORS de sospita CONFIRMAR si pateix maltractament Complimentar el qüestionari AAS Cas negatiu Cas possible Cas positiu 29 Complimentar el qüestionari DA Perill no extrem SENSE RISC ACTUAL SENSE RISC ACTUAL Registrar en la història clínica Repetir la cerca activa amb una periodicitat àmplia o abans, si apareixen indicadors de sospita REGISTRAR EN LA HISTÒRIA CLÍNICA Treball en consulta i seguimient Perill extrem PLA D’INTERVENCIÓ SEGONS CADA CAS Emetre l’Informe Mèdic per Presumpta Violència de Gènere/Domèstica (adults) 3.1. Detecció i valoració 3.1.1. Indicadors de sospita La presència d'una sèrie de signes i símptomes poden guiar el personal sanitari en la identificació de casos de maltractament. Per això, és important tindre'ls presents i mantindre una actitud d'alerta. Estos permetran orientar la cerca activa dels casos (taula 5A i 5B). 3.1.2. Confirmació d’un possible cas de maltractament Quan el personal sanitari sospita que una dona pot ser víctima de maltractament, basada a partir dels antecedents, de les característiques personals, per la presència de determinades lesions físiques o pels símptomes físics o psicològics trobats (taula 5A i 5B), ha de confirmar o descartar si es tracta d'un cas positiu de maltractament. Per això, es requerix fer una entrevista clínica específica. En la taula 6 es presenten algunes recomanacions per a crear un clima de confiança que la facilite. 30 Per a la confirmació d'un possible cas de maltractament s'utilitzarà l'instrument de cribratge AAS (qüestionari AAS), conegut en anglés com “Abuse Assessment Screen” i que ha sigut adaptat en el nostre context cultural per Escribá-Agüir i col·l. Este està integrat per una sèrie de preguntes senzilles i directes, que poden facilitar l'exteriorització i identificació del problema (annex I). Es considera un cas positiu, si es respon afirmativament a alguna de les preguntes de la número 2 a la 6. De totes maneres, pot ocórrer que en alguns casos siga difícil fer preguntes directes i per això, en la taula 7, es presenta una sèrie de preguntes que poden ajudar a la confirmació d'un cas de maltractament. Algunes vegades, encara que existisca una sospita que es tracta d'un cas de maltractament, pot ser que la dona no reconega que és víctima de maltractaments. En este cas, és molt important no precipitar el seu testimoni, oferint-li suport, confiança, continuïtat, per mitjà de visites de seguiment que li permeten guanyar confiança i afrontar en un futur que ho reconega. Així mateix, es valorarà la possibilitat de derivar a altres professionals, si fóra possible i amb la conformitat de la dona. L'estratègia d'actuació s'indica en la taula 8. En cas de confirmar-se un cas positiu de maltractament, hi ha l'obligació legal d'omplir un informe de lesions (Informe Mèdic per Violència de Gènere/ Domèstica Presumpta (adults)), que es detalla en el capítol 8 d'este protocol. Això requerirà una exploració minuciosa de les lesions i valoració de l'estat emocional de la víctima. Taula 5A. Indicadors de sospita de maltractament en els antecedents i en les característiques de la dona 1. Antecedents d'haver patit o presenciat maltractament en la infància o adolescència 2. Antecedents personals i d’hàbits de vida Lesions freqüents Abús d’alcohol o altres drogues Abús de medicaments, sobre tot, psicofàrmacs Taula 5A. Indicadors de sospita de maltractament en els antecedents i en les característiques de la dona (continuació) 3. Troballes relacionades amb la salut sexual i reproductiva Com a conseqüència de relacions sexuals no desitjades: embaràs no desitjat, pèrdua de desig sexual, trastorns menstruals, malaltia inflamatòria crònica, disparèunia, sagnat vaginal, fibrosi vaginal, infeccions urinàries, dolor pelvià crònic, infeccions de transmissió sexual inclòs el VIH/sida, etc. Com a conseqüència del maltractament durant l'embaràs: avortament espontani, baix pes al nàixer, abrupció de placenta, mort fetal, ruptura prematura de membranes, hemorràgia prepart, etc. Falta o retard d'atenció prenatal, etc. 4. Símptomes psicològics freqüents Insomni Depressió Ansietat Trastorns d’estrés posttraumàtic Intents de suïcidi Baixa autoestima Irritabilitat Trastorns en la conducta alimentària Labilitat emocional 5. Símptomes físics freqüents Cefalees Cervicàlgia Dolor crònic general Marejos Molèsties gastrointestinals (diarrea, restrenyiment, dispèpsia, vòmits, dolor abdominal, etc.) Dificultats respiratories Trastorns de tipus psicosomàtic 6. Utilització de servicis sanitaris Períodes d’hiperfreqüentació i altres d’absència Incumpliment de cites o tractaments Ús reiterat de servicis d’urgència Hospitalitzacions freqüents 7. Situacions de major vulnerabilitat i dependència de la dona Aillament tant familiar com social Migració tant nacional com extrangera Malaltia discapacitant Dificultats laborals i desocupació Dificultats de formació i d’ascens en el treball Situacions d’exclusió social (prostitució, indigència, recluses) Absència d’habilitats socials 8. Informació de familiars, amistats, o d’altres professionales i institucions que la dona està sent víctima de maltractaments 31 Taula 5B. Indicadors de sospita de maltractament durant la consulta 1. Característiques de les lesions Distribució central de les lesions Lesions en el cap, coll i boca Lesió típica: ruptura de timpà Lesions defensives en els avantbraços Lesions que no pareixen haver sigut justificades adequadament o coherentment Lesions en múltiples àrees Hematomes en distints processos de curació Símptomes neurològics com ara pèrdues d'audició i visió, cefalees, entumiment i formigueig (inclús amb una aparent bona justificació) Qualsevol tipus de lesió causada per una agressió sexual 2. Actitud de la dona 32 Temorosa. Es mostra evasiva, incòmoda i nerviosa Trets depressius. Baixa autoestima i sentiments de culpa no justificats Estat d'ansietat o angoixa, irritabilitat Vestimenta que pot indicar la intenció d'ocultar lesions Falta d'atenció personal Justifica les lesions o els lleva importància Si està present la seua parella busca la seua aprovació o se sent temerosa de les seues respostes 3. Actitud de la parella Sol.licita estar present durant tota la visita Molt controlador, sempre contesta ell, pot mostrar-se molt “preocupat” o, al contrari, despreocupat, despectiu o intentant banalitzar els fets Excessivament preocupat o sol.lícit amb ella A vegades colèric o hostil amb la dona o amb el/la professional Taula 6. Recomanacions per a realitzar l’entrevista clínica davant de sospita de maltractament Recomanacions generales Veure la dona sola, assegurant la confidencialitat Observar les actituds i l'estat emocional (a través del llenguatge verbal i no verbal) Facilitar l'expressió de sentiments Mantindre una actitud empàtica, que facilite la comunicació, amb una escolta activa Seguir una seqüència lògica, s'aconsella començar formulant preguntes més generals i indirectes i posteriorment passar a altres de més concretes i directes Abordar directament el tema de la violència Expressar clarament que mai està justificada la violència en les relacions humanes, etc. Taula 6. Recomanacions per a realitzar l’entrevista clínica davant de sospita de maltractament (continuació) En el cas de que la dona reconega patir maltractament Fer-li sentir que no és culpable de la violència que patix Creure-la, sense posar en dubte la interpretació dels fets, sense emetre juís, intentant llevar por de la revelació de l'abús Ajudar-la a pensar, a ordenar les idees i a prendre decisions Alertar-la dels riscos i acceptar la seua elecció No fer la impressió que tot s'arreglarà fàcilment No donar falses esperances No criticar l'actitud o absència de resposta de la dona amb frases com: “Per què continua amb ell?; si vosté voldria acabar, se n'aniria...” No infravalorar la sensació de perill expressada per la dona No recomanar teràpia de parella ni mediació familiar No prescriure fàrmacs que disminuïsquen la capacitat de reacció de la dona No utilitzar una actitud paternalista No imposar criteris o decisions, etc. Taula 7. Exemples de preguntes davant la sospita d’un cas de maltractament En cas de sospita per la informació obtinguda a partir dels antecedents i característiques de la pacient He repassat el seu historial i he trobat algunes coses que m'agradaria comentar amb vosté: veig que... (relatar les troballes); a què creu que es deu el seu malestar o problema de salut? La trobe un poc intranquil·la: què la preocupa?, està vivint alguna situació problemàtica que la faça sentir-se així?; què em pot dir d’açò?, creu que tot està relacionat? En molts casos, les dones que tenen problemes com els seus, com... (relatar alguns dels identificats, els més significatius), pot explicar-se perquè estan rebent algun tipus de maltractament per part d'algú del seu entorn, per exemple la seua parella, és este el seu cas? En cas de sospita per antecedents com disparèunia, dolor pelvià, etc., preguntar si les seues relacions afectives i sexuals són satisfactòries o no En cas de sospita per la presencia de lesions físiques Esta lesió sol aparéixer quan es rep un espenta, colp, tall, punyada, etc., és això el que li ha passat? La seua parella o alguna altra persona utilitza la força contra vosté? Com ha passat? Des de quan? Alguna vegada l'han agredit més greument? (palisses, ús d'armes, agressió sexual, etc.) 33 Taula 7. Exemples de preguntes davant la sospita d’un cas de maltractament (continuació) En cas de sospita pels símptomes o problemes psíquics trobats M'agradaria conéixer la seua opinió sobre eixos símptomes que m'ha contat (ansietat, nerviositat, tristesa, apatia, etc.): des de quan se sent vosté així? A què creu vosté que es deuen? Els relaciona amb alguna cosa? Últimament, ha succeït alguna cosa en la seua vida que la preocupe o li produïsca tristesa? Té algun problema amb la parella? Amb els fills/es? Amb algú de la família? En el treball? Pareix com si estiguera alerta, espantada, de què tè por? Té alguna dificultat per a veure les seues amistats o familiars? Què li impedix fer-ho? Taula 8. Estratègia d’atenció a la dona que presenta indicadors de sospita encara que ella no reconeix que és víctima de maltractaments Registrar en la història clínica la sospita i l'actuació feta Informar la dona de la situació en què es troba. Transmetre-li que no està sola 34 Treball en la consulta i seguiment Atenció integral/interdisciplinària Atenció dels problemes físics, psíquics o socials que s'han trobat Oferir visites de seguiment: acompanyar la dona en el reconeixement de la situació de violència i en la presa de decisions de manera empàtica Oferir, si és possible, la participació en intervencions grupals (grups de dones en el centre o en altres recursos de la zona) 3.1.3. Avaluació del grau de seguretat La confirmació i valoració d'un cas positiu de maltractaments no posa fi a l'actuació del personal sanitari sinó que, en eixe moment, queda encara per fer una tasca important d'informació, escolta, atenció a la dona i treball en la consulta. A més, si el cas ho requerix, s'ha de fer una derivació a altres recursos sociosanitaris. L'actuació del personal sanitari serà distinta segons la situació de perill en què es trobe la dona. La valoració d'este risc de perill es fa respecte al nivell de risc d'homicidi o suïcidi. Per a això, pot resultar una ferramenta d'utilitat el qüestionari DA, que en anglés es coneix com “Danger Assessment”. Este qüestionari ha sigut adaptat en el nostre context cultural per Escribá-Agüir i col.l (annex 1). Es considera perill extrem d'homicidi o suïcidi si s'obté una puntuació igual o superior a 4 punts. De totes maneres, en cas d'obtindre's una puntuació inferior a 4 punts, per a guiar les actuacions, caldria valorar el contingut de les preguntes que s'han respost afirmativament, ja que la magnitud del risc de les respostes és diferent. D'esta manera es poden donar dues situacions: Dona que no es troba en situació de perill extrem, és a dir, obté una puntuació en el qüestionari DA inferior a 4 punts Dona que es troba en situació de perill extrem, és a dir, obté una puntuació en el qüestionari DA superior o igual a 4 punts La descripció del pla d'intervenció que s'ha de seguir en funció d'estes dues possibles situacions, es detallen en l'apartat següent 3.2. Pla d’intervenció Com s'ha indicat anteriorment, el pla d'intervenció s'ha de fer en funció del nivell de perill. En este sentit, es distingixen dos plans d'actuació: a) pla d'intervenció quan la dona no es troba en situació de perill extrem (taula 9) i b) pla d'intervenció quan la dona es troba en situació de perill extrem (taula 10). És important creure el relat de la dona i manifestar disponibilitat a actuar a través dels servicis sanitaris o altres servicis. Taula 9. Pla d’intervenció quan la dona no es troba en perill extrem 1. La dona rebutja ajuda en este moment La intervenció s'ha de centrar a aconseguir una cita de seguiment, per a l'avaluació de la seua situació a curt o mitjà termini. És positiu comunicar a la víctima que allò que ha succeït no és culpa seua 2. Informar a la dona 2.1 Sobre la situació en què es troba. Se l'ajudarà a associar els símptomes detectats amb la situació de violència que patix, tenint present el cicle de la violència i dels seus efectes en totes les facetes de la salut. Seguir el ritme de la dona sense pressionar-la perquè puga expressar-se amb naturalitat 2.2 Sobre el seu dret. Sobre la possibilitat de posar una denúncia o sol·licitar l'orde de protecció en el Jutjat de Guàrdia, la Comissaria de Policia o el Quarter de la Guàrdia Civil 2.3 Sobre els recursos existents 35 Taula 9. Pla d’intervenció quan la dona no es troba en perill extrem (continuació) 3. Atenció per part dels professionals d’atenció primària i especialitzada 3.1 Treball en la consulta i seguiment individualitzat Assistir les lesions físiques o psíquiques Oferir-li visites de seguiment i valorar el risc de forma periòdica Informar el pediatre/a, si la dona té fills/es i el metge/ssa o altres professionals sanitaris si la dona té familiars dependents d´ella Propasar-li, si és possible, la participació en intervencions grupals (grups de dones en el centre sanitari o altres recursos de la zona) 3.2 Derivació interconsulta a altres professionales del centre (amb elconsentiment de la dona) Treballador/a social del centre de salut, facultatius, comares, infermers/es, etc., segons siga necessari 3.3 Documentació Emetre l´Informe Mèdic per Violència de Gènere/Domèstica Presumpta (adults) Registrar en la història clínica l'episodi, descrivint les lesions físiques, les psíquiques i les actuacions fetes 4. Derivació (amb el consentiment de la dona) 36 Treballador/a social de referència dels servicis socials municipals Centre d’especialitats (Traumatologia, Ginecologia,etc.) Hospital Unitat de Salut Mental Centres de Salut Sexual i Reproductiva Recursos especialitzats per a la dona de la zona,etc. Taula 10. Pla d’intervenció quan la dona es troba en situació de perill extrem 1. Informar a la dona 1.1 Sobre la situació de perill en que es troba ella i els seus fills/es, si n'hi ha 1.2 Sobre el seu dret a presentar una denúncia o sol·licitar una orde de protecció en el Jutjat de Guàrdia, la Comissaria de Policia o el Quarter de la Guàrdia Civil 1.3 Sobre els recursos existents 2. Atenció per part dels professionals d’atenció primària i especialitzada Atendre les possibles lesions físiques i psíquiques de forma urgent i, si es creu oportú, remetre a l'hospital més proper o a una unitat de Salut Mental o altres servicis sanitaris especialitzats, segons requerisca el cas, assegurant-nos de l'acompanyament de la dona en tot moment a través del treballador/a social o Cossos i Forces de Seguretat (112) Taula 10. Pla d’intervenció quan la dona es troba en situació de perill extrem (continuació) 3. Derivar, amb caràcter urgent, assegurant-nos de l'acompanyament de la dona en tot moment Al treballador/a social del centre sanitari o, si és el cas, establir contacte amb el/la treballador/a social dels servicis socials municipals Al Centre Dona 24 hores (telèfon d'assistència 24h, 900 58 08 88) 4. Ofertar visites de seguimient i controls posteriors, si les circumstàncies ho permeten 5. Avisar de la incidència els Cossos i Forces de Seguretat (112) 6. Informar a altres professionals sanitaris En el cas que la dona tinga fills/es s'ha d'informar el pediatre/a i el metge/ssa o altre professional sanitari, si té altres familiars dependents d'ella, si fóra necessari 7. Documentar Emetre l’Informe Mèdic per P resumpta Violència de Gènere/Domèstica (adults) Registrar en la història clínica l'episodi, descrivint les lesions físiques i psíquiques, així com les actuacions fetes 37 39 Les mesures encaminades a atendre les dones que patixen maltractaments estan caracteritzades per l'enfocament multisectorial i multidisciplinari. Per això, la coordinació i col·laboració entre els distints professionals sociosanitaris és decisiva per a atendre les dones que patixen maltractaments i per a evitar la cronificació dels ja existents. En este sentit, i amb l'objectiu d'afavorir i iniciar un canvi de la situació que experimenta la dona, resulta necessari que els/les professionals coneguen els recursos específics que existixen a escala estatal, autonòmica, provincial i local. A continuació, s'han catalogat una sèrie de recursos d'àmbit nacional i a la Comunitat Valenciana, depenent de la situació de perill en què es trobe la dona.També es presenten una sèrie de recursos d'àmbit provincial. Estos inclouen informació sobre recursos policials, judicials, socials i sanitaris. No s'han detallat els recursos disponibles a escala municipal donat el caràcter general d'este protocol i la diversitat i particularitats existents en cada un d'ells. No obstant això, és recomanable que este apartat del protocol siga adaptat i complementat, a escala local, amb la llista de recursos disponibles en cada municipi. 4.1. Guia de recursos d’àmbit nacional i a nivell de la Comunitat Valenciana de tipus urgent Recursos d’àmbit nacional Telèfon TELÈFON DE EMERGÈNCIES 112 TELÈFONO D’URGÈNCIES SANITÀRIES 061 POLICIA NACIONAL TELÈFON D’ATENCIÓ A VÍCTIMES DE MALTRACTAMENTS (servici 24 hores) 091 www.policia.es 016 DTS Dones amb discapacitat auditiva: 900 116 016 Recursos a la Comunitat Valenciana Telèfon TELÈFON DE EMERGÈNCIES 112 POLICIA LOCAL 092 CENTRE DONA 24 HORES CENTRE D’ASSISTÈNCIA A VÍCTIMES D’AGRESSIONS SEXUALS (CAVAS) COMUNITAT VALENCIANA C/ Martínez Cubells, 2. 46002 VALÈNCIA FUNDACIÓ PER A L’ATENCIÓ A LES VÍCTIMES DEL DELICTE I TROBADA FAMILIAR (FAVIDE) Conselleria de Justícia i Administracions Públiques C/ Jorge Juan, 11, 2n , 2a . 46004 VALÈNCIA 900 58 08 88 96 394 30 69 [email protected] 96 192 30 30 www.favide.org 41 4.2. Guia de recursos d’àmbit nacional i a nivell de la Comunitat Valenciana de tipus no urgent Recursos d’àmbit nacional INSTITUT DE LA DONA Ministeri d’Igualtat Telèfons 900 19 10 10 DTS Dones amb discapacitat auditiva: 900 15 21 52 www.mtas.es/mujer TELÈFON D’ATENCIÓ I AJUDA A LA DONA MALTRACTADA Comissió per a la Investigació de Maltractaments Recursos a la Comunitat Valenciana DIRECCIÓ GENERAL DE LA DONA I PER LA IGUALTAT Conselleria de Benestar Social C/ Nàquera, 9. 46003 VALÈNCIA 42 DIRECCIÓ GENERAL DE JUSTÍCIA I MENOR Conselleria de Justícia i Administracions Públiques C/ Avellanes, 14-5a planta. 46003 VALÈNCIA SERVICI TELEFÓNIC D’ASSESORAMENT JURÍDIC A LA DONA Conselleria de Benestar Social TELÈFON D’INFORMACIÓ GENERALITAT VALENCIANA (PROP) 900 10 00 09 91 308 27 04 www.malostratos.org Telèfons 96 197 16 00 [email protected] 96 386 5546 902 01 10 29 www.bsocial.gva.es 012 4.3. Guia de recursos segons província Esta guia conté informació sobre recursos per a casos urgents i no urgents d'atenció a la dona. En esta guia no s'inclouen els recursos existents en cada municipi. 4.3.1. Guia de recursos a Alacant Adreça Telèfons Treballadors/es socials de Centres d'Atenció Primària i Especialitzada d'Alacant i província Segons zona Treballadors/es socials de Centres Municipals de Servicis Socials d'Alacant i província Segons zona 4.3.1. Guia de recursos a Alacant (continuació) Adreça Telèfons CENTRE INFODONA ALACANT DIRECCIÓ TERRITORIAL DE LA DONA I PER LA IGUALTAT Conselleria de Benestar Social C/ Òscar Esplà, 33- 35. 03003 ALACANT 965 92 97 47 Fax: 965 92 05 74 CENTRE DONA 24 HORES Conselleria de Justícia i Administracions Públiques Actualment de forma provisional en: C/ Garcia Andreu, 12. 03007 ALACANT 900 58 08 88 JUTJATS DE VIOLÈNCIA SOBRE LA DONA NÚM. 1 i NÚM. 2 Conselleria de Justícia i Administracions Públiques Avd. Aguilera, 53. 03008 ALACANT 965 93 57 42 965 93 60 23 OFICINA D’ATENCIÓ A LES VÍCTIMES DEL DELICTE (OAVD) Edifici dels Jutjats d’Alacant,1a planta Avd. Aguilera, 53. 03007 ALACANT 965 93 57 14 www.gva.es [email protected] 43 SERVICI D’ATENCIÓ A LA DONA (SAM) Comissaria de Policia C/ Metge Pascual Pérez, 27. 03071 ALACANT 965 14 88 97 GABINET D’ATENCIÓ A LA VÍCTIMA DE VIOLÈNCIA DOMÈSTICA (GAVID) Policia Local d’Alacant Polígon del Baber. Edifici de la Policia Local C/ Julián Besteiro, 15. 03008 ALACANT 965 14 95 37 UNITAT DE PREVENCIÓ, ASISTÈNCIA I PROTECCIÓ (UPAP) Policia Nacional C/ Pintor Aparici,15. 03003 ALACANT 965 14 88 54 965 14 88 56 EQUIP DONA MENOR (EMUME) Unitat Orgànica de Policia Judicial Comandància de la Guàrdia Civil C/ Sant Vicent, 52. 03071 ALACANT www.gva.es 965 14 56 60 extensió 414 Tel. genèric que deriva a: 062 EMUME [email protected] www.guardiacivil.org CENTRE D’INFORMACIÓ I COORDINACIÓ D’URGÈNCIES (CICU-ALACANT) 965 114 000 ALTRES recursos especifics per a la dona Segons zona 4.3.2. Guia de recursos a Castelló Adreça Telèfons Treballadors/es socials de Centres d'Atenció Primària i Especialitzada de Castelló i província Segons zona Treballadors/es socials de Centres Municipals de Servicis Socials de Castelló i província Segons zona CENTRE INFODONA CASTELLÓ DIRECCIÓ TERRITORIAL DE LA DONA I PER LA IGUALTAT Conselleria de Benestar Social C/ Ensenyament, 10. 12001 CASTELLÓ SERVICI D’IGUALTAT D’OPORTUNITATS Excm. Ajuntament de Castelló Passeig Ribalta, 21- Entresòl A. 12001 CASTELLÓ 964 22 80 14 Fax: 964 23 95 67 964 35 51 00 (centraleta) 964 35 53 22 964 35 19 79 [email protected] www.ayuncas.es 44 CENTRE DONA 24 HORES Conselleria de Justícia i Administracions Públiques C/ Major, 100 -11. 12001 CASTELLÓ JUTJAT DE VIOLÈNCIA SOBRE LA DONA NÚM. 1 Conselleria de Justícia i Administracions Públiques Bulevard Blasco Ibáñez, s/n. 12003 CASTELLÓ OFICINA D’ATENCIÓ A LA VÍCTIMA DEL DELICTE (OAVD) Palau de Justícia Bulevard Blasco Ibáñez, 10- 2n. 12003 CASTELLÓ 900 58 08 88 www.gva.es 964 62 17 03 964 62 16 88 [email protected] UNITAT DE VIOLÈNCIA DOMÈSTICA (UVIDO) Policia Local de Castelló Partida Bovalar C/ Quadra Tercera, s/n. 12004 CASTELLÓ 092 964 35 54 00 Mòbil: 639 61 97 20 UNITAT DE PROTECCIÓ, AJUDA I PREVENCIÓ DE MALTRACTAMENTS A LA DONA (UPAP) Policia Nacional C/ Ronda Magdalena, 92. 12004 CASTELLÓ 964 34 23 38 Mòbil: 659 98 79 41 SERVICI D’ATENCIÓ A LA FAMÍLIA (SAF) Policia Nacional (antic Quarter Tetuan) Comissaria Provincial de la Policia C/ Ronda Magdalena, 92. 12004 CASTELLÓ 091 964 34 23 26 4.3.2. Guia de recursos a Castelló (continuació) Adreça EQUIP DONA MENOR (EMUME) Unitat Orgànica de Policia Judicial Comandància de la Guàrdia Civil C/ Benicarló, 21. 12003 CASTELLÓ Telèfons 964 22 46 00 extensió 239 Tel. genèric que deriva a: 062 EMUME [email protected] www.guardiacivil.org CENTRE D’INFORMACIÓ I COORDINACIÓ D’URGÈNCIES (CICU-CASTELLÓ) 964 244 300 ALTRES recursos específics per a la dona Segons zona 4.3.3. Guia de recursos a València Adreça Telèfons Treballadors/es socials de Centres d'Atenció Primària i Especialitzada de València i província Segons zona Treballadors/es socials de Centres Municipals de Servicis Socials de València i província Segons zona CENTRE INFODONA VALÈNCIA DIRECCIÓ TERRITORIAL DE LA DONA I PER LA IGUALTAT Conselleria de Benestar Social C/ Nàquera, 9. 46003 VALÈNCIA CENTRE DONA 24 HORES Conselleria de Justícia i Administracions Públiques C/ Guillem de Castro, 100-102. 46003 VALÈNCIA JUTJAT DE VIOLÈNCIA SOBRE LA DONA NÚM. 1, NÚM. 2 i NÚM. 3 Conselleria de Justícia i Administracions Públiques Ciutat de la Justícia de València Av. Autopista del Saler, 14. 46013 VALÈNCIA OFICINA D’ATENCIÓ A LA VÍCTIMA DEL DELICTE (OAVD) Ciutat de la Justícia de València, Edifici 24 HORES Av. Autopista del Saler, 14, 4a planta. 46013 VALÈNCIA GRUP D’ACTUACIÓ CONTRA ELS MALTRACTAMENTS (GAMA) DE LA POLICIA LOCAL DE VALÈNCIA Unitat 2 45 96 197 16 00 Fax: 96 197 16 01 [email protected] 900 58 08 88 www.gva.es 96 192 90 60 96 192 74 12 96 192 90 62 96 192 71 54 Fax: 96 192 71 55 [email protected] 96 373 05 15 4.3.3. Guia de recursos a València (continuació) Adreça SERVICI D’ATENCIÓ A LA DONA (SAM) Policia Nacional Gran Via Ramón i Cajal, 40. 46007 VALÈNCIA UNITAT DE PROTECCIÓ, AJUDA I PREVENCIÓ DE MALTRACTAMENTS A LA DONA (UPAP) Policia Nacional Gran Via Ramón i Cajal, 40. 46007 VALÈNCIA EQUIP DONA MENOR (EMUME) Unitat Orgànica de Policia Judicial Comandància de la Guàrdia Civil C/ Calamocha, 4. 46007 VALÈNCIA 46 Telèfons 96 353 95 94 96 353 96 54 [email protected] 96 353 96 51 96 353 96 52 963 17 46 60 extensió 328 Tel. genèric que deriva a: 062 EMUME [email protected] www.guardiacivil.org CENTRE D’INFORMACIÓ I COORDINACIÓ D’URGÈNCIES (CICU-VALÈNCIA) 900 161 161 ALTRES recursos específics per a la dona Segons zona 47 Les dones que patixen violència de gènere solen acudixen amb major freqüència als servicis d'urgències, tant de l'àmbit de l'atenció primària com de l'especialitzada. Estes poden presentar, amb major freqüència, lesions i símptomes que poden ser més greus que quan acudixen a les consultes d'atenció primària. La majoria de les actuacions plantejades en els dos capítols anteriors poden ser també utilitzades en els serveis d’urgències, a excepció de les actuacions referides al seguiment en la consulta. Els passos que s'han de seguir han sigut descrits en els dos capítols anteriors, però a continuació es fan algunes consideracions. 1. DETECCIÓ I VALORACIÓ 1.1. Indicadors de sospita 1.2. Confirmació d’un cas de maltractament 1.3. Avaluació del grau de seguretat 2. PLA D’INTERVENCIÓ En cas de sospita de maltractament, durant el triatge s'ha d'adjuntar l'informe de lesions específic per a la violència de gènere,(Informe Mèdic per Presumpta Violència de Gènere/Domèstica (adults)), juntament amb la resta de documentació. Després de la confirmació d'un cas de maltractament es valoraran de forma minuciosa les lesions, així com l'estat de salut físic i psicològic, per a poder establir un diagnòstic i tractament adequat. En funció de les lesions i símptomes, i en cas de no requerir-se l'ingrés en planta d'hospitalització, es valorarà la necessitat una actuació urgent d'altres professionals de l'àmbit de la psiquiatria, psicologia, treball social, etc. Així mateix, s'ha d'indagar sobre l'existència de menors o persones dependents, que també poden ser víctimes de violència, per si calguera prendre mesures específiques. En l'informe d'alta que es facilite a la dona, s'han de detallar les lesions que presenta, així com l'estat de salut físic i psicològic. L'informe s'ha d'entregar a la dona, sempre que no comprometa la seua seguretat, atés que pot vindre acompanyada del presumpte agressor o que en arribar a casa l'agressor descobrisca la còpia de l'informe d'alta. En este cas, es pot indicar que la còpia pot entregar-se a algun familiar o persona de la seua confiança. Una altra còpia es remetrà a atenció primària, a fi d'assegurar el seguiment i completar les actuacions que siguen necessàries, extremant la precaució de la confidencialitat i comunicant-ho prèviament a la dona. Tal com s'ha indicat en el capítol 5, després de la confirmació d'un cas de maltractament, hi ha l'obligació legal d'informar el fet a l'autoritat judicial, per mitjà de l'emissió i remissió de l'informe de lesions. Una còpia d'este informe s'arxivarà en la història clínica. Les seues característiques es detallen en el capítol següent. 49 51 La Llei 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, recull aspectes preventius, educatius, socials i d'atenció a les víctimes de violència de gènere. En el títol III, sobre la tutela institucional, l'article 32, sobre plans de col.laboració establix que: “els protocols, a més de referir-se als procediments a seguir, faran referència expressa a les relacions amb l'Administració de Justícia en aquells casos en què hi haja constatació o sospita fundada de danys físics o psíquics ocasionats per estes agressions o abusos”. D'altra banda, els articles 262 i 544 de la a Llei d'Enjudiciament Criminal disposen l'obligatorietat que les entitats o organismes assistencials públics o privats informen les autoritats judicials de qualsevol indici fundat de la comissió d'un delicte o falta contra la vida, integritat física o moral, llibertat sexual, llibertat o seguretat del cònjuge o persona lligada a ella per anàloga relació d'afectivitat. La Llei 9/2003, de 2 d'abril de la Generalitat Valenciana, per a la Igualtat entre Dones i Hòmens, en el capítol VI, recull la necessitat d'establir una actuació coordinada dels diversos òrgans i entitats que intervinguen o presten assistència en estos supòsits. Per tot això, a la Comunitat Valenciana s'ha dissenyat un informe de lesions específic per a la violència de gènere/domèstica (adults): “Informe Mèdic per Presumpta Violència de Gènere/Domèstica (adults)”. Este informe mèdic i la circular que el regula apareixen en l'annex II. L'informe mèdic l'ha d'omplir el personal facultatiu responsable de l'assistència, seguint les instruccions que s'hi indiquen. L'informe consta d'un exemplar original i tres còpies (gràfic 2). L'original es remetrà en sobre tancat al jutge de guàrdia, a través de la direcció del centre o de la policia i forces de seguretat. Les tres còpies són per a l'administració, per a la interessada i per al centre que fa l'assistència, respectivament. La còpia destinada a l'administració s'envia també en sobre tancat a la Direcció General de Salut Pública. Ara bé, és necessari informar a la dona de l'enviament a l'autoritat judicial. La còpia que s'ha d'entregar a la dona es farà sempre que no comprometa la seua seguretat, atés que pot vindre acompanyada del presumpte agressor o que en arribar a casa l'agressor descobrisca la còpia de l'informe mèdic. En este cas, pot indicarse que la còpia pot entregar-se a algun familiar o persona de la seua confiança. Gràfic 2. Ompliment de l’informe de lesions per violència de gènere/domèstica (adults) Informe Mèdic per Presumpta Violència de Gènere/Domèstica (Adults) JUTJAT ADMINISTRACIÓ VÍCTIMA HISTÒRIA CLÍNICA 53 55 La violència sexual comprén qualsevol acte de naturalesa sexual fet sense consentiment de la dona, amb independència que siga comés per la seua parella o per altres persones, i pot adoptar formes molt diverses. Els delictes contra la llibertat i indemnitat sexual es recullen en el títol VIII del Codi Penal (capítols I i II). Es considera agressió sexual qualsevol acte que atempte contra la llibertat sexual d'una altra persona, exercit amb violència o intimidació. En el cas que hi haja penetració amb l'òrgan sexual per via vaginal, anal o bucal, o introducció de membres corporals o objectes per via vaginal o anal es considerarà violació. Es considera abús sexual qualsevol acte que atempte contra la llibertat sexual d'una altra persona, exercit sense violència o intimidació i sense que hi haja consentiment. Són abusos sexuals no consentits els que s'executen sobre menors de tretze anys o sobre persones que es troben privades de sentit o amb trastorn mental. Així mateix, són assimilables els casos en què el consentiment s'obté prevalent-se d'una situació de superioritat manifesta que coarte la llibertat de la víctima. Les agressions sexuals perpetrades per la parella solen ser silenciades per la dona i resulta difícil valorar-ne la magnitud. Generalment, només s'evidencien les agressions comeses per persones diferents de la parella, ja que és en estos casos quan la víctima sol·licita ajuda o atenció sanitària. Les conseqüències sobre la salut de la dona, tant física com psicològica, són nombroses i variades, i poden aparéixer a curt i/o a llarg termini. Juntament amb les lesions físiques, genitals o extragenitals, produïdes per l'agressió directa o el forcejament amb l'agressor, existix a més la possibilitat de contagi de malalties de transmissió sexual, d'un embaràs no desitjat o d'altres trastorns com ara les disfuncions sexuals. Les alteracions psicològiques són, al seu torn, molt diverses, tant en la seua manifestació com per la seua gravetat, i inclouen la síndrome d'estrés posttraumàtic. Donada la naturalesa de les lesions, així com les implicacions legals existents, l'atenció d'una víctima d'agressió sexual ha de fer-se en un centre hospitalari, per un equip multidisciplinari que garantisca una assistència adequada i integral, que incloga la valoració de l'estat físic i emocional de la dona, l'exploració ginecològica i la recollida de mostres, tant amb fins judicials com sanitaris, així com el tractament i seguiment adequat del procés. En qualsevol actuació que es faça han de primar les necessitats de la dona com a persona, evitant qualsevol situació que puga agreujar el seu estat. Per això, l'avaluació ginecològica i la medicoforense s'han de fer de forma conjunta en un sol acte, per evitar preguntes i exploracions repetides. En el cas que la dona acudisca directament a un centre d'atenció primària o qualsevol altre servici sanitari no hospitalari, serà derivada com més prompte millor a l'hospital més pròxim, excepte quan la gravetat de les lesions requerisca l'actuació mèdica immediata de tractament. S'ha d'informar la dona que no ha de llavar-se ni canviar-se de roba abans del reconeixement en l'hospital, i també evitar la ingesta de líquids o aliments, si hi ha hagut fel·lació. 57 El personal sanitari ha de mostrar una actitud empàtica, d'escolta activa, fer només les preguntes necessàries per a l'aclariment dels fets i mantenir en tot moment l'objectivitat, sense emetre juís de valor. És necessari proporcionar un ambient de privacitat, respectant la intimitat de la víctima, i prestar suport i acompanyament durant tot l'examen clínic. Així mateix, és important explicar les actuacions que s'hagen de fer i la finalitat que tinguen amb un llenguatge adequat i fàcilment comprensible per la dona, i demanar-li prèviament el consentiment. En la taula 11 s'inclouen les distintes actuacions que cal fer en els servicis d'urgències hospitalaris en els casos d'agressió sexual. En el cas que la dona haja presentat denúncia o tinga intenció de fer-ho, s'ha d'avisar el Jutjat de Guàrdia, bé directament o a través dels cossos i forces de seguretat de l'Estat, perquè este al seu torn ho comunique al metge forense. Si la dona no vol presentar denúncia, se l'ha d'informar dels beneficis de fer-ho i se li ha d'indicar que, en qualsevol cas, el personal sanitari està obligat a la notificació dels fets al jutjat per mitjà de l'emissió d'un informe de lesions. Taula 11. Actuacions davant d’una agressió sexual en l’àmbit hospitalari Actuacions des de la medicina clínica Sol.licitar l'actuació de la medicina forense, a través del jutjat de guàrdia i col.laborar en el seu treball 58 Fer l'anamnesi i l'examen clínic Presa de mostres de l'aparell genital per a infeccions de transmissió sexual Petició d'analítica sanguínia Tractament immediat de les possibles lesions físiques Tractament de les infeccions de transmissió sexual Profilaxi de l'embaràs Emissió de l'informe de lesions* Organització de la derivació i seguiment adequat del cas Actuacions des de la medicina forense Presa de mostres d'interés legal Assenyalar la localització i importància de les lesions (fotografiar les lesions) Realització de l'informe medicoforense per al jutjat *En el qual s'han de recollir els resultats de totes les exploracions i proves específiques que s'han fet. 59 La violència de gènere no és un problema que afecte sols l'àmbit privat, sinó que es manifesta com un acte brutal de la desigualtat existent en la nostra societat. Esta violència es dirigix contra les dones pel fet mateix de ser-ho, per ser considerades pels seus agressors subjectes faltats de drets mínims de llibertat, respecte i capacitat de decisió. En la realitat espanyola, les agressions sobre les dones tenen una especial incidència, i hui en dia existix una major consciència que en èpoques anteriors. No és un “delicte invisible”, sinó que es produïx un rebuig col.lectiu i una evident alarma social. Per això, la conquista de la igualtat i el respecte a la dignitat humana i la llibertat de les persones han de ser un objecte prioritari en tots els nivells de socialització. La nostra Constitució incorpora, en l'article 15, el dret de tots a la vida, a la integritat física i moral, sense que en cap cas les persones puguen ser sotmeses a tortures, penes o tractes inhumans o degradants. A més, continua assenyalant la nostra carta magna que estos drets vinculen tots els poders públics i que només per llei pot regular-se el seu exercici. Les lleis actuals pretenen atendre les recomanacions dels organismes internacionals, en el sentit de proporcionar una resposta global a la violència que s'exercix sobre les dones. Com per exemple, la Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació sobre la dona de 1979; la Declaració de Nacions Unides sobre l'eliminació de la violència sobre la dona, proclamada al desembre de 1993 per l'Assemblea General; la Resolució WHA49.25 de l'Assemblea Mundial de la Salut, que declara la violència com un problema prioritari de salut pública i proclamada per l'OMS en 1996; la Resolució de la Comissió de Drets Humans de Nacions Unides de 1997; i la declaració de 1999 com a Any Europeu de Lluita Contra la Violència de Gènere, entre altres. Recentment, la Decisió 803/2004/CE del Parlament Europeu, per la qual s'aprova un programa d'acció comunitari (2004-2008) per a previndre i combatre la violència exercida sobre la infància, els jóvens i les dones i protegir les víctimes i grups de risc (programa Daphne II), i fixa la posició i l'estratègia dels representants de la ciutadania de la Unió respecte a això. En els últims anys hi ha hagut avanços legislatius en el dret espanyol en matèria de lluita contra la violència de gènere, com la Llei Orgànica 11/2003, de 29 de setembre, de Mesures Concretes en Matèria de Seguretat Ciutadana, Violència Domèstica i Integració Social dels Estrangers; la Llei Orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal; la Llei 27/2003, de 31 de juliol, reguladora de l'Orde de Protecció de les Víctimes de Violència Domèstica; o la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere; a més de les lleis aprovades per les comunitats autònomes dins del seu àmbit competencial. Totes estes lleis comprenen tant aspectes preventius, educatius, socials, assistencials i d'atenció posterior a les víctimes. En concret, l'esmentada Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, a més dels aspectes anteriorment esmentats, comprén normativa civil, que incidix en l'àmbit familiar o de convivència, on principalment es produïxen les agressions, així com el principi de subsidiarietat en les Administracions Públiques. En l'àmbit sociosanitari es contemplen actuacions de detecció precoç i suport assistencial a les víctimes, així com l'aplicació de protocols sanitaris davant de les agressions derivades de la violència. 61 La Llei 9/2003, de 2 d'abril, de la Generalitat Valenciana, per a la Igualtat entre Hòmens i Dones (DOGV núm. 4474, de 4 d'abril de 2003), es promulga amb l'objecte de reforçar més eficaçment les polítiques d'igualtat a la Comunitat Valenciana. El capítol VI està dedicat exclusivament a la violència que s'exercix contra les dones, impulsant accions encaminades a la investigació, prevenció, sensibilització de la població, així com a l'assistència integral de les víctimes. Cal esmentar que la violència domèstica queda tipificada com a delicte en l'article 153 del Codi Penal, que diu textualment: “El qui habitualment exercisca violència física sobre el seu cònjuge o persona a qui es trobe lligat de forma estable per anàloga relació d'afectivitat o sobre els fills propis o del cònjuge o convivent, pupils, ascendents o incapaços que convisquen amb ell o que es troben subjectes a potestat, tutela, curatela o guarda de fet de l'un o de l'altre, serà castigat amb la pena de presó de sis mesos a tres anys, sense perjuí de les penes que pogueren correspondre pel resultat que, en cada cas, es causara”. 62 Així mateix, cal recordar que en la Llei d'Enjudiciament Criminal, trobem dos articles de necessària menció, l'article 262, que diu:“els qui per raó dels seus càrrecs, professions o oficis tinguen notícia d'algun delicte públic, estan obligats a denunciar-lo immediatament al ministeri fiscal, al tribunal competent, al jutge d'instrucció i, si no n'hi ha, al municipal o al funcionari de policia més pròxim al lloc, si es tracta d'un delicte flagrant. Si l'omissió d'informar és d'un professor de medicina, cirurgia o farmàcia i té relació amb l'exercici de les seues activitats professionals, la multa no pot ser inferior a 125 pessetes ni superior a 250. Si el qui haja incorregut en l'omissió és empleat públic, a més, s'ha de posar en coneixement del seu superior immediat per als efectes a què hi haguera lloc en l'orde administratiu(...)”, i l'article 355, on podem llegir: “Si el fet criminal que motiva la formació d'una causa qualsevol consistix en lesions, els metges que assistisquen el ferit estan obligats a informar del seu estat i avanços en els períodes que se'ls assenyalen, i immediatament que ocórrega qualsevol novetat que meresca ser posada en coneixement del jutge instructor”. Cosa que s'entén com una obligació de qualsevol professional, siga professional de la medicina, d'infermeria, treball social o qualsevol altre, la d'informar l'autoritat judicial del possible fet delictiu o d'una falta de lesions. Els preceptes ètics respecte a l'obligació de l'atenció a les víctimes de violència domèstica figuren en el capítol II del codi deontològic de la professió mèdica. 63 Per a poder obtindre una implantació efectiva del protocol per a l'abordatge de la violència de gènere en l'àmbit sanitari de la Comunitat Valenciana, és interessant fer una sèrie d'activitats, principalment destinades a la sensibilització i formació del personal sanitari, respecte a l'aplicació d'este protocol. Les activitats que apareixen en la taula 12, se centren en quatre àrees principals: a) institució sanitària, b) professional, c) atenció a la dona i d) comunitari. Taula 12. Estratègies per a afavorir la implantació del protocol per a l’abordatje de la violència de gènere en l’àmbit sanitari Institució sanitària Incloure la violència de gènere en la cartera de servicis d’atenció primària i especialitzada Incloure en els registres sanitaris d’atenció primària i especialitzada la violència de gènere, com un procés més Professional Formar els i les professionals sanitàries en aspectes de prevenció, detecció precoç i atenció integral de la violència de gènere Realització de sessions clíniques multidisciplinàries amb casos reals de violència de gènere, que hagen sigut abordats en el centre sanitari Realització de jornades amb altres grups professionals i institucions, per a debatre sobre la forma d'abordar el tema de la violència de gènere En l’atenció sanitària de les dones Realitzar activitats de sensibilització per mitjà de: col.locació de cartells, fullets, falques publicitàries, etc., que indiquen que el sistema sanitari pot oferir ajuda a les dones víctimes de violència de gènere Incloure en les activitats d'educació per a la salut (individual i grupal) continguts sobre violència de gènere A escala comunitària Col.laborar amb associacions comunitàries a través de tallers, jornades, sessions de debat, etc., sobre el paper del personal sanitari en el tema de la violència de gènere Altres institucions Fomentar la coordinació i col.laboració amb altres institucions tant en activitats de sensibilització poblacional com de formació de professionals (jornades, cursos de comissions interdepartamentals, fòrums, etc.) 65 67 Campbell JC, Johns Hopkins University School of Nursing. http://www.dangerassessment.org/WebApplication1/pages/psychometric.aspx Conselleria de Sanitat. Generalitat Valenciana. Jornadas sobre violencia de género en el ámbito sanitario. Valencia: Conselleria de Sanitat. Generalitat Valenciana; 2006. Eisenstat SA, Bancroft L. Domestics Violence. N Engl J Med 1999; 16:886-892. Escribà-Agüir V, Barona-Vilar C, Calvo-Más C, Carpio-Gesta ML, Fullana-Montoro A. Lesiones por violencia doméstica en la Comunidad Valenciana. Gac Sanit 2006; 20(6): 510-512. Escribà-Agüir V, Ruiz-Perez I, Saurel-Cubizolles M-J. Screening for domestic violence during pregnancy. J Psychosom Obstet Gynaecol 2007; 28(3): 133-134. Gobierno de Cantabria. Protocolo de Actuación Sanitaria ante malos tratos. “Violencia contra las mujeres”. Gobierno de Cantabria. Consejería de Sanidad y Consumo. Dirección General de Salud Pública; 2005. Gobierno de Cantabria. Protocolo de atención sanitaria a víctimas de agresiones/abusos sexuales.Violencia contra las mujeres. Gobierno de Cantabria. Consejería de Sanidad. Dirección General de Salud Pública; 2007. Jaspart M, Brown E, Condon S et al. Les violences envers les femmes en France. Une enquete nationale. París: La documentation française; 2003. Jewkes R. Intimate partner violence: causes and prevention. Lancet 2002; 359: 14231429. McFarlane J, Parker B, Soeken KL, Bullock L. Assessing for Abuse During Pregnancy. Severity and Frequency of Injures and Associeted Entry Into Prenatal Care. JAMA 1992; 267(23): 3176-3178. Ministeri de Sanitat i Consum. Protocolo común para la Actuación Sanitaria ante la Violencia de Género Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud. Ministeri de Sanitat i Consum; 2007. Nacions Unides. Declaración sobre la eliminación de la violencia contra la mujer. Resolución número A/RES48/104 de 20 de diciembre de 1993. Nova York: Nacions Unides; 1994. OMS. Resolución nº 49. XXV Asamblea Mundial de la Salud. WHA 49.25. Prevención de la violencia. Una prioridad en Salud Pública. Ginebra: OMS; 1996. OMS. Guidelines for medico-legal care for victims of sexual violence. Ginebra: OMS; 2003 Raya Ortega L, Ruiz-Perez I, Plazaola-Castaño J et al. La violencia contra la mujer en la pareja como factor asociado a una mala salud física y psíquica. Aten Primaria 2004; 34(3): 117-127. 69 Rosario González Candelas. Malos tratos en la mujer: Protocolos Sanitarios. Revista Valenciana de Medicina de Familia 2008; 11 : 8-19. Ruiz-Perez I, Blanco-Prieto P, Vives-Cases C. Violencia contra la mujer en la pareja: determinantes y respuestas sociosanitarias. Gac Sanit 2004; 18(Supl 2): 4-12. Ruiz-Perez I, Plazaola-Castaño J. Intimate partner violence and mental health consequences in women attending family practice in Spain. Psychosom Med 2005; 67: 791-797. Waltermaurer E. Measuring intimate partner violence (IPV).You may only get what you ask for. Journal of Interpersonal Violence 2005; 20(4): 501-506. Wathen CN, MacMillan HL. Interventions for Violence Against Women: Scientific Review. JAMA 2003; 289(5): 589-600. WHO. World report on violence and health. Ginebra: World Health Organization; 2002. WHO. Guidelines for medico- legal care for victims of sexual violence. Ginebra; 2003. 70 71 ANNEX I Qüestionari AAS NOMÉS PER A LES DONES EMBARASSADES 1. En alguna ocasió, ¿ha patit abús emocional o físic per part del seu marit/parella o per una persona important per a vosté? 5. Des que està embarassada, l’han humillat, insultat, menyspreat, amenaçat o causat algun altre dany emocional? NO NO SÍ 0 1 FI DEL QÜESTIONARI Quina edat tenia vosté? Durant quant de temps? anys anys SÍ 0 1 Qui ho ha fet? (diverses respostes possibles) (Vegeu els codis en llista de baix) mesos Qui ho ha fet? (diverses respostes possibles) (Vegeu els codis en llista de baix) 1 8 2 9 3 10 4 11 5 12 6 13 7 14 1 8 2 9 3 10 4 11 5 12 6 13 7 14 Amb quina freqüència? POQUES VEGADES ALGUNES VEGADES 1 2 SOVINT 3 MOLT SOVINT 4 (Especifiqueu).......................................................... (Especifiqueu).......................................................... 2. Durant l'últim any, l'han humiliat, insultat, menyspreat, amenaçat o causat algun altre dany emocional? 6. Des que està embarassada, li han donat galtades, puntellons o colps o li han causat algun altre dany físic? NO NO SÍ 0 SÍ 1 Qui ho ha fet? (diverses respostes possibles) (Vegeu els codis en llista de baix) 1 8 2 9 Amb quina freqüència? POQUES VEGADES ALGUNES VEGADES SOVINT MOLT SOVINT 0 1 Qui ho ha fet? (diverses respostes possibles) (Vegeu els codis en llista de baix) 1 1 8 2 2 9 3 3 10 4 4 11 3 10 4 11 5 12 5 12 6 13 6 13 7 14 7 14 (Especifiqueu).......................................................... Quantes vegades? (Especifiqueu).......................................................... 3. Durant l'últim any, li han donat galtades, puntellons o colps o li han causat algun altre dany físic? NO SÍ 0 RESULTAT DEL CRIBATGE: 1 Qui ho ha fet? (diverses respostes possibles) (Vegeu els codis en llista de baix) 1 Quantes vegades? 8 2 9 3 10 4 11 5 12 6 13 7 14 NEGATIU 0 **POSITIU 1 DUBTÓS Omplir ‘Informe Mèdic per Presumpta Violència de Gènere/Domèstica (Adults)’ Entregar el DA 2 ** Es considera un CAS POSITIU, si respon afirmativamente a algunes de les preguntes de la número 2 a la 6 (Especifiqueu).......................................................... 4. Durant l'últim any, l’han forçat a mantindre relacions sexuals? NO SÍ 0 Llista de códigs per a la identificació de qui ho ha fet 1 Qui ho ha fet? (diverses respostes possibles) (Vegeu els codis en llista de baix) 1 Quantes vegades? 8 2 9 3 10 4 11 5 12 6 13 7 14 (Especifiqueu).......................................................... 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 Marit/Parella Exmarit/Exparella Nòvio Exnòvio Pare Mare Sogre Sogra Fill Filla Germà Germana Desconegut Altres (especifiqueu)...….…...…………... 73 ANNEX I Qüestionari DA Amb la finalitat de poder valorar el nivell de risc que pot tindre donada la situació en què es troba, li demanem que responga a estes preguntes, que es refereixen a la persona que està agredint-la, (el seu marit o parella, exmarit o exparella o una altra persona pròxima a vosté) NO 1. En l’últim any, ha augmentat la violència emocional o física en severitat o freqüència? 2. Té alguna arma de foc? 3. Està desocupat, sense treballar? 4. Ha amenaçat matar-la? 5. En alguna ocasió, s’ha lliurat de ser detingut per violència domèstica? 6. L’ha forçada a mantindre relacions sexuals? 7. En alguna ocasió, ha intentat estrangular-la? 8. Consumix drogues? (com ara estimulants o amfetamines, speed, pols d'àngel, cocaïna, heroïna, drogues de disseny o mescles) 9. Té problemes amb l'alcohol o és alcohòlic? 10. Es posa gelós de forma violenta? (per exemple, diu: "si jo no puc tindre't, no te tindrà ningú") 11. Amenaça fer mal als seus fills/es? 12. Creu que és capaç de matar-la? 13. La perseguix o l'espia? Li deixa notes amenaçadores o li deixa missatges? Trenca les seues coses o la crida quan vosté no vol? 14. En alguna ocasió, ha amenaçat o ha intentat suïcidar-se? 15. En alguna ocasió, l’han colpejat quan ha estat embarassada? NO 74 SÍ NO HE ESTAT MAI EMBARASSADA DE LA PERSONA QUE M’ESTÀ AGREDINT 0 1 2 16. En l'últim any, ha deixat la seua parella, després de viure junts? NO SÍ NO HE VISCUT MAI AMB ELL 0 1 2 17. Controla la majoria o totes les seues activitats diàries? (com ara, li diu amb qui pot fer amistat, quan pot vore la família, quants diners pot gastar o quan pot agafar el cotxe, etc.) NO SÍ HO INTENTA, PERÒ NO EL DEIXE 0 1 2 18. En alguna ocasió, ha usat alguna arma contra vosté o l'ha amenaçat amb una arma? NO SÍ 0 Va ser amb una arma de foc? 1 NO SÍ 0 1 19. Té vosté algun fill/a que no siga de la persona que l'està agredint? NO SÍ 0 1 20. En alguna ocasió, vosté ha amenaçat de suïcidar-se o ho ha intentat? NO SÍ PUNTUACIÓ: 0 1 (Compteu les respostes positives) * Es considera PERILL EXTREM D’HOMICIDI O SUÏCIDI si s‘obté una puntuació igual o superior a 4 punts. No obstant, si s’obté una puntuació inferior a 4, es recomana valorar el contingut de las preguntes que ha respost afirmativament, per a guiar les actuacions SÍ 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 ANNEX I Pla d’Intervenció Quan la dona no es troba en perill extrem Quan la dona es troba en perill extrem La dona rebutja suport en este moment Informar la dona Oferir una nova cita per a valorar l'estat de salut biopsicosocial de la dona i el risc de maltractaments Informar la dona Sobre la situació de maltractaments detectada Sobre el seu dret a presentar una denúncia o sol·licitar una orde de protecció en el jutjat de guàrdia, comissaria de policia o quarter de la Guàrdia Civil Sobre els recursos existents Atendre, per part dels professionals d'atenció primària i especialitzada Les lesions físiques o psíquiques Fer seguiment individualitzat en la consulta Sobre la situació de perill en què es troba ella, els seus fills/es i altres familiars dependents, si en té Sobre el seu dret a presentar una denúncia o sol.licitar una orde de protecció en el jutjat de guàrdia, en la comissaria de policia o en el quarter de la Guàrdia Civil Sobre els recursos existents Atendre, per part dels professionals d'atenció primària i especialitzada les lesions físiques o psíquiques En el centre de salut o unitats de suport Remetre a l'hospital Remetre a la unitat de Salut Mental Remetre a altres servicis sanitaris especialitzats Informar el pediatre, si fóra necessari Informar altres professionals del centre si té familiars dependents d'ella, si fóra necessari Proposar-li, si és possible, la participació en intervencions grupals (grups de dones en el centre sanitari o altres recursos de la zona) Fer actuacions coordinades amb altres professionals del centre (treballador/a social, infermer/a, comare, etc.) Documentar Emetre l’Informe Mèdic per Presumpta Violència de Gènere/Domèstica (adults) Registrar en la història clínica Derivar, segons siga necessari Al treballador/a social dels servicis socials municipals Derivar, amb caràcter urgent Al treballador/a social del centre sanitari Al treballador/a social de referència de servicis socials municipals Al Centre Dona 24 hores Oferir visites de seguiment individualitzat Avisar de la incidència els Cos sos i Forces de Segu reta t Informar altres professionals del centre si té familiars dependents d’ella, segons siga necessari Informar el pediatre/a, si fóra necessari Documentar Centre d'especialitats (traumatologia, ginecologia, etc.) Emetre l’Informe Mèdic per Presumpta Violència de Gènere/Domèstica (adults) Hospital Registrar en la història clínica Unitat de Salut Mental Centre de Salut Sexual i Reproductiva Recursos específics per a dones en la zona Altres (especifiqueu).............................................................. Altres actuacions (especifiqueu).................................................... Altres actuacions (especifiqueu).................................................... 75 ANNEX II 77 78 79 ANNEX II INFORME MÈDIC PER VIOLÈNCIA DE GÈNERE/DOMÈSTICA PRESUMPTA (Adults) INFORME MÉDICO POR PRESUNTA VIOLENCIA DE GÉNERO /DOMÉSTICA (Adultos) 81 82 83 84