Untitled - Instituto de la Mujer

Anuncio
2008
AUTORAS
Vicenta Escribá Agüir. Servicio de Promoción de la Salud. Dirección General de Salud
Pública. Conselleria de Sanitat. CIBER en Epidemiología y Salud Pública
Manuela Royo Marqués. CIBER en Epidemiología y Salud Pública
Rosa Mas Pons. Servicio de Salud Infantil y de la Mujer. Dirección General de Salud
Pública. Conselleria de Sanitat
Ana Fullana Montoro. Servicio de Salud Infantil y de la Mujer. Dirección General de Salud
Pública. Conselleria de Sanitat
Maria Piedad Moreno Alonso. Servicio de Salud Infantil y de la Mujer. Dirección General
de Salud Pública. Conselleria de Sanitat
Edita: Generalitat. Conselleria de Sanitat
© de la presente edición: Generalitat, 2008
© de los textos: las autoras
1ª edición, 2008
Coordina: Direcció General de Salut Pública
ISBN: 978-84-482-5119-2
Depósito legal:V-5280-2008
Maqueta: Ad Más Comunicación. Tel. 96 353 37 20
Imprime: ipl gestió gràfica
ÍNDICE
PRESENTACIÓN
PRÓLOGO
GRUPO DE TRABAJO DEL PROTOCOLO PARA LA ATENCIÓN SANITARIA
DE LA VIOLENCIA DE GÉNERO
1. OBJETIVOS Y METODOLOGÍA
2. CONCEPTOS GENERALES
2.1. Definición
2.2. Magnitud del problema
2.3. Factores de riesgo asociados a la violencia de género
2.4. Repercusiones en la salud de la mujer
2.5. Papel del personal de los Servicios Sanitarios
3. ACTUACIÓN EN ATENCIÓN PRIMARIA Y ESPECIALIZADA
3.1. Detección y valoración
3.1.1. Indicadores de sospecha
3.1.2. Confirmación de un posible caso de maltrato
3.1.3. Evaluación del grado de seguridad
3.2. Plan de intervención
4. GUÍA DE RECURSOS
4.1. Guía de recursos de ámbito nacional y a nivel de la Comunitat Valenciana
de tipo urgente
4.2. Guía de recursos de ámbito nacional y a nivel de la Comunitat Valenciana
de tipo no urgente
4.3. Guía de recursos según provincia
5. ACTUACIÓN EN LOS SERVICIOS DE URGENCIAS
6. INFORME MÉDICO POR PRESUNTA VIOLENCIA DE GÉNERO / DOMÉSTICA
(adultos)
7. ACTUACIÓN ANTE AGRESIONES SEXUALES
8. ASPECTOS ÉTICOS Y LEGALES
9. ESTRATEGIAS PARA FAVORECER LA IMPLANTACIÓN DEL PROTOCOLO
10. BIBLIOGRAFÍA
11. ANEXOS
11.1. ANEXO I
- Instrumento de detección precoz de casos de violencia de género
y valoración del grado de seguridad
- Instrumento para registrar las actuaciones implementadas tras la
detección de un caso de violencia de género
11.2. ANEXO II
- Circular 4/2007 del Director Gerente de l’Agència Valenciana de Salut
- Informe Médico por Presunta Violencia de Género/Doméstica (adultos)
13
17
19
20
20
21
21
25
30
30
30
34
35
39
41
42
42
47
51
55
59
63
67
71
73
73
75
77
77
81
PRESENTACIÓN
La violencia de género es un importante problema de salud pública, tanto por la
magnitud de las lesiones producidas, como por sus consecuencias a corto y a largo
plazo sobre su salud física y mental. Los profesionales sanitarios desempeñan un
importante papel en la detección, tratamiento y orientación de este complejo problema,
que requiere un abordaje multisectorial y multidisciplinar por parte de la administración
sanitaria, bienestar social, judicial, policial, educación, entre otros ámbitos.
En la Ley Orgánica 1/2004 de 28 de diciembre, de medidas de protección integral
contra la violencia de género, en su artículo 15.1 se indica que, “las Administraciones
Sanitarias, en el seno del Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud,
promoverán e impulsarán actuaciones por parte de los profesionales sanitarios, para
la detección precoz de la violencia de género y propondrán las medidas que estimen
necesarias a fin de optimizar la contribución del sector sanitario en la lucha contra
este tipo de violencia”. En su artículo 32.3 se indica que, “las Administraciones con
competencias sanitarias promoverán la aplicación, la permanente actualización y la
difusión de protocolos que contengan pautas uniformes de actuación sanitaria, tanto
en el ámbito público como privado, y en especial, del Protocolo aprobado por el
Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud. Tales protocolos impulsarán
actividades de prevención, detección precoz e intervención continuada a la mujer
sometida a violencia de género o en riesgo de padecerla”.
El Ministerio de Sanidad y Consumo ha publicado el Protocolo Común para la
Actuación Sanitaria ante la Violencia de Género, que fue aprobado por el pleno del
Consejo Interterritorial en su reunión de diciembre de 2006 y que fue elaborado por
la Comisión de Violencia de Género del Consejo.
La Comunitat está firmemente comprometida en la lucha contra la violencia de
género. Este compromiso ha quedado reflejado en los Planes de Igualdad de Oportunidades
entre Mujeres y Hombres de la Comunitat, donde se establece un área específica
contra la violencia de género. También ha quedado plasmado en los planes de medidas
del Gobierno Valenciano 2001-2004 y 2005-2008 para combatir la violencia que se
ejerce sobre las mujeres, en los que se contemplan áreas de intervención en prevención,
seguridad, apoyo y atención a las víctimas. Por último, ese compromiso también queda
patente con la realización de actividades de sensibilización, formación e investigación.
Por ello, la Dirección General de Salud Pública ha elaborado este protocolo, que
va a permitir guiar la búsqueda activa, la detección precoz, el diagnóstico y la atención
de los casos de violencia de género. Éste se va a aplicar tanto en el ámbito de la
atención primaria como especializada. Asimismo, se incluyen las estrategias que se
tienen que hacer de forma coordinada con la Administración de Justicia, en aquellos
casos en que exista constatación o sospecha fundada de daños físicos o psíquicos
como consecuencia de la violencia de género. El protocolo también incluye una guía
de recursos disponibles en distintas administraciones públicas, que podrán ayudar al
establecimiento de medidas de intervención adecuadas. En la elaboración de este
protocolo han participado profesionales de la Agència Valenciana de Salut, de la
Dirección General de Salud Pública y otras administraciones públicas.
Finalmente quiero agradecer a todos los profesionales que han participado en la
elaboración de este protocolo, así como a todas las personas que han hecho aportaciones
técnicas a este documento.
Manuel Cervera Taulet
Conseller de Sanitat
PRÓLOGO
La violencia de género es un importante problema de salud pública, que requiere
la actuación coordinada con otros organismos e instituciones implicadas en el tema.
El sector sanitario puede colaborar en la prevención primaria de este problema, si bien
su principal función aparece en la prevención secundaria y terciaria. La detección precoz
de casos de violencia, puede reducir las consecuencias negativas en la salud de la mujer
y prevenir la aparición de episodios de maltrato ulteriores. Debido a ello, en los últimos
años, a nivel normativo, institucional, así como muchas asociaciones profesionales han
elaborado protocolos clínicos, que sirven de guía a los/as profesionales sanitarios/as
para identificar casos de violencia de género.
La detección precoz, el diagnóstico y la atención de la violencia de género, se tiene
que realizar tanto en la atención primaria como especializada. La cartera de servicios
de la Direcció General de Salut Pública incluye actividades destinadas a la monitorización
y prevención de la violencia de género. Estas actividades se realizan de forma coordinada
con la Agència Valenciana de Salut. Por todo ello, se ha elaborado este protocolo para
el abordaje de la violencia de género en el ámbito sanitario, que va a permitir guiar
las actuaciones sanitarias en materia de violencia de género en la Comunitat Valenciana.
El objetivo general de este protocolo es establecer unas pautas normalizadas que
permitan guiar, tanto para la búsqueda activa o detección precoz de posibles casos de
violencia de género, como la instauración de las medidas de intervención a seguir ante
los casos identificados. Así mismo, se establecen estrategias de seguimiento en el ámbito
de la atención primaria y especializada de la Comunitat Valenciana.
Esperamos que este protocolo contribuya a reducir la incidencia de casos de
violencia de género, la magnitud de sus lesiones, así como que permita establecer unas
pautas estandarizadas para su detección, diagnóstico y atención sanitaria.
M. Luisa Carrera Hueso
Directora general de Asistencia Sanitaria
Manuel Escolano Puig
Director general de Salud Pública
GRUPO DE TRABAJO DEL PROTOCOLO PARA LA
ATENCIÓN SANITARIA DE LA VIOLENCIA DE GÉNERO
PERSONAL SANITARIO
Elena Álvaro Jáuregui. Servicio de Urgencias Hospitalarias. Hospital Universitari la Fe.
Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat
M. Dolores Almerich Galdón. Centro de Salud Tomás Ortuño (Benidorm). Agència
Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat
Júlia Asensi Tarín. Centro de Salud de Xàtiva. Agència Valenciana de Salud. Conselleria
de Sanitat
Maria Amparo Català Duet. Centro de Salud de Callosa d´En Sarrià. Agència Valenciana
de Salut. Conselleria de Sanitat
Inma Coltell Boan-Montenegro. Centro de Salud Miguel Servet (Valencia). Agència Valenciana
de Salut. Conselleria de Sanitat
Maria Pilar Ferrer Hernández. Servicio de Urgencias (Pabellón Central). Hospital
Universitari la Fe. Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat
Paz García - Peñuela Pons. Centro de Salud de Alaquàs. Agència Valenciana de Salut.
Conselleria de Sanitat
Ana Gómez Seguí. Centro de Salud Miguel Servet (Valencia). Agència Valenciana de Salut.
Conselleria de Sanitat
Rosa Gonzalez Candelas. Centro de Salud Salvador Pau (Valencia). Agència Valenciana
de Salut. Conselleria de Sanitat - SVMFyC
Felipe Hurtado Murillo. Centro de Salud Sexual y Reproductiva la Fuente San Luís
(Valencia). Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat
Marga Llopis Plà. Centro de Salud Miguel Servet (Valencia). Agència Valenciana de Salut.
Conselleria de Sanitat
Pilar Martinez Mura. Centro de Salud Plaza Segovia (Valencia). Agència Valenciana de
Salut. Conselleria de Sanitat
Ana Orón Carrizosa. Centro de Salud de Nazaret (Valencia). Agència Valenciana de Salut.
Conselleria de Sanitat
Caridad Pacheco Rodríguez. Centre de Salud de Alboraya. Agència Valenciana de Salut.
Conselleria de Sanitat
M. Carmen Parra Vallas. Centro de Salud de Rincón de Loix (Benidorm). Agència Valenciana
de Salut. Conselleria de Sanitat
Elena Pérez Sanz. Unidad de Promoción de la Salud. Centro de Salud Pública de Benidorm.
Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat
Elena Síscar Pastor. Centro de Salud de Beniopa (Gandia). Agència Valenciana de Salut.
Conselleria de Sanitat
Mar Tárrega Rico. Centro de Salud de Paiporta. Agència Valenciana de Salut. Conselleria
de Sanitat
Ángeles Tejedor Tornero. Centro de Salud de Xàtiva. Agència Valenciana de Salud. Conselleria
de Sanitat
TRABAJADORAS SOCIALES
Ana Isabel Cava Ros. Centro de Salud de Burjassot. Agència Valenciana de Salut. Conselleria
de Sanitat
M. Ángeles Celada Pérez. Centro de Salud de Torrent. Agència Valenciana de Salut.
Conselleria de Sanitat
Mercedes Justamante Belda. Centro de Salud de Petrer. Agència Valenciana de Salut.
Conselleria de Sanitat
Eufemia Marcos González. Hospital General de Castellón. Agència Valenciana de Salut.
Conselleria de Sanitat
M. José Monrós Chancosa. Servicio de Asistencia Sociosanitaria. Dirección General de
Asistencia Sanitaria. Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat
Manuela Rocamora Parres. Centro de Salud Almoradí. Agència Valenciana de Salut.
Conselleria de Sanitat
COLABORACIÓN ESPECIAL CON APORTACIONES TÉCNICAS
SOBRE EL DOCUMENTO
Carmen Barona Vilar. Servicio de Salud Infantil y de la Mujer. Dirección General de Salud
Pública. Conselleria de Sanitat
Mercedes Casquero de la Cruz. Servicio de Comunicación con el Paciente. Área de
Calidad y de Atención al Paciente. Dirección General de Calidad y Atención al Paciente.
Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat
Jaime Fons Martínez. Licenciado en Sociología y Licenciado en Administración y Dirección
de Empresas
Carmen Gonzalbo Cebrián. Dirección General de la Mujer y por la Igualdad. Conselleria
de Benestar Social
Joaquín Ibarra Huesa. Escuela Valenciana de Estudios para la Salud. Agència Valenciana
de Salut. Conselleria de Sanitat
Mercedes Igualada Portales. Dirección General de la Mujer y por la Igualdad. Conselleria
de Benestar Social
Vicente Llopis Sala. Área de Justicia Juvenil y Prevención de la Violencia. Dirección General
de Justicia y Menor. Conselleria de Justicia y Administraciones Públicas
José Antonio Lluch Rodrigo. Servicio de Promoción de la Salud. Dirección General de
Salud Pública. Conselleria de Sanitat
Rosa Marín Torrens. Escuela Valenciana de Estudios para la Salud. Agència Valenciana de
Salut. Conselleria de Sanitat
Cristina Nebot Marzal. Servicio de Calidad Asistencial. Dirección General de Calidad y
Atención al Paciente. Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat
Celia Ortega Ruíz. Dirección General de la Mujer y por la Igualdad. Conselleria de
Benestar Social
Carmen Puchalt Sanchis. Área de Coordinación y Planificación. Agència Valenciana de
Salut. Conselleria de Sanitat
Matías Vicente Mendoza. Instituto de Medicina Legal. Dirección General de Justicia y
Menor. Conselleria de Justícia i Administracions Públiques
13
El objetivo general de este protocolo para el abordaje de la violencia de género
en el sector sanitario es establecer unas pautas normalizadas que guíen la búsqueda
activa o detección precoz de posibles casos de violencia de género y las medidas de
intervención a seguir ante los casos identificados. Así mismo, se establecen estrategias
de seguimiento en el ámbito de la atención primaria y especializada de la Comunitat
Valenciana.
Los objetivos específicos de este protocolo son:
1. Sensibilizar a los/las profesionales sanitarios/as sobre la magnitud de la violencia
de género como problema de salud
2. Facilitar un instrumento que permita guiar la búsqueda activa, la detección precoz
y la valoración de las situaciones de maltrato en el ámbito de la atención primaria
y especializada
3. Elaborar unas pautas que permitan guiar las actividades de intervención sanitaria
a seguir tras la detección y valoración de situaciones de maltrato en el ámbito
de la atención primaria y especializada
4. Facilitar una serie de instrumentos que permitan registrar los casos de violencia
y las intervenciones sanitarias instauradas tras su detección y valoración
5. Promover la capacitación de las mujeres que sufren malos tratos para el
reconocimiento de su situación y para la búsqueda de soluciones
6. Contribuir desde el sector sanitario a la sensibilización de la población general
sobre el tema de la violencia de género.
Este protocolo se refiere a cualquier forma de violencia y malos tratos del ámbito
familiar ejercidos contra las mujeres mayores de 14 años, independientemente de
quien sea el agresor. Ahora bien, las actuaciones diseñadas están más centradas en
la violencia ejercida por la pareja o ex pareja, debido a que son las formas de violencia
más frecuentes en nuestro país.
Las agresiones sexuales requieren una atención y actuación sanitaria específica,
dadas las implicaciones médico-forenses y legales que éstas conllevan, por lo que se
tratarán en un capítulo específico.
En la elaboración de este protocolo ha participado un grupo de profesionales de
atención primaria y especializada (personal médico, de enfermería, de trabajo social
y de la psicología, matronas/os, etc.), de la administración sanitaria y otras administraciones
públicas. Para ello, se ha revisado el protocolo de actuación sanitaria propuesto por
el Ministerio de Sanidad y Consumo, así como, los protocolos sanitarios existentes en
algunas Comunidades Autónomas.
15
17
2.1. Definición
La Organización Mundial de la Salud define la violencia como: “el uso de la fuerza
física o el poder contra uno mismo, hacia otra persona, grupos o comunidades y que tiene
como consecuencia la posibilidad de aparición de lesiones de tipo físico, daños psicológicos,
alteraciones del desarrollo, abandono e incluso la muerte”. Dentro de este concepto se
incluye la violencia familiar (doméstica), definida como los malos tratos o agresiones
físicas, psicológicas, sexuales o de otra índole, inflingidas por personas del medio familiar
y dirigidas, generalmente, a los miembros más vulnerables de la misma: niños, mujeres
y ancianos. Cuando el agresor, generalmente varón, tiene una relación de pareja con
la mujer, ejercida en situación de dominio sobre ella, se denomina violencia de género.
En la Resolución de la Asamblea General de las Naciones Unidas de 1993, se propone
una definición más amplia de la violencia de género como: “todo acto de violencia basado
en la pertenencia al sexo femenino, que tenga o pueda tener como resultado un daño o
sufrimiento físico, sexual o psicológico para la mujer, así como las amenazas de tales actos,
la coacción o la privación arbitraria de la libertad, tanto si se produce en la vida pública como
en la privada”.
En función de la naturaleza de los actos violentos se distinguen tres formas de
violencia: a) física, b) psicológica y c) sexual. En la violencia física el agresor produce
en la víctima lesiones corporales, inflingidas de forma intencionada (golpes,
quemaduras, agresiones con armas, heridas, etc.). La violencia psicológica incluye
humillaciones, desvalorizaciones, críticas exageradas, lenguaje soez y humillante,
insultos, amenazas, culpabilizaciones, aislamiento social, control del dinero,
impedimento de la toma de decisiones, etc. La violencia sexual consiste en actos
que atentan contra la libertad sexual de la persona y lesionan su dignidad (relaciones
sexuales forzadas, abuso sexual, violación, etc.).
En la Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral
contra la Violencia de Género, se habla de la violencia de género como: “la violencia
específica contra las mujeres, utilizada como instrumento para mantener la discriminación,
la desigualdad y las relaciones de poder de los hombres sobre las mujeres y que se ejerce
por los cónyuges o quienes hayan estado vinculados a las mujeres por relaciones de afectividad”.
La Organización Mundial de la Salud, define la violencia como: “el uso de la fuerza
física o el poder contra uno mismo, hacia otra persona, grupos o comunidades y que
tiene como consecuencia la posibilidad de aparición de lesiones de tipo físico, daños
psicológicos, alteraciones del desarrollo, abandono e incluso la muerte”.
En la Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral
contra la Violencia de Género, se define la violencia de género como: “la violencia
específica contra las mujeres, utilizada como instrumento para mantener la
discriminación, la desigualdad y las relaciones de poder de los hombres sobre las
mujeres y se ejerce por los cónyuges o quienes hayan estado vinculados a las mujeres
por relaciones de afectividad”.
En función de la naturaleza de los actos violentos se distinguen tres formas de
violencia:
Física
Psicológica
Sexual
19
2.2. Magnitud del problema
La violencia de género es la manifestación más dramática de las desigualdades
existentes entre las mujeres y los hombres. La ONU la considera la primera causa de
mortalidad, a nivel mundial, de las mujeres entre 18 y 45 años. La OMS la considera
como un problema prioritario de salud pública desde el año 1996.
La mayor parte de los estudios, sobre la incidencia y prevalencia de la violencia de
género, han sido realizados en América del Norte y Canadá y muestran importantes
diferencias en la magnitud del fenómeno. Normalmente, los estudios encuentran una
prevalencia entre el 25% y 30% a lo largo de la vida de la mujer, pero la prevalencia
anual se sitúa entre el 2% y 12%.
El Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (Instituto de la Mujer) realizó una
encuesta transversal sobre una muestra representativa a nivel del Estado español. La
prevalencia de mujeres maltratadas (según indicadores objetivos de maltrato) en el
año 1999, fue del 12,4%, del 11,1% en el año 2002 y del 9,6% en el año 2006. En la
Comunitat Valenciana estas prevalencias fueron de 11,6%, 9,9% y 9%, respectivamente.
La prevalencia fue mayor en el grupo de edad de 45 a 64 años (15,6% en el año 1999,
15,1% en el año 2002 y 12% en el año 2006) y menor en las mujeres de más de 65
años (9%, 8,2% y 6,9%, en el año 1999, 2002 y 2006, respectivamente).
2.3. Factores de riesgo asociados a la violencia de género
20
Los resultados de los estudios etiológicos realizados para determinar los factores
de riesgo, que influyen en la aparición de casos de violencia de género, no son
consistentes. Los principales factores de riesgo, vinculados a las características del
agresor, identificados en la literatura científica han sido: la situación de pobreza, los
bajos ingresos económicos, el desempleo, los antecedentes de maltrato familiar durante
la infancia o adolescencia, la edad joven, el consumo de alcohol, el consumo de drogas
ilícitas, el mayor número de relaciones de pareja anteriores, etc. Sin embargo, la violencia
de género se da en todos los niveles sociales, culturales y económicos de la sociedad,
siendo el principal factor de riesgo el hecho de ser mujer.
Así mismo, la literatura ha identificado una serie de patrones de conducta más
frecuente en los agresores (tabla 1).
Tabla 1. Ejemplos de comportamientos abusivos
TIPO DE
Tabla 1. Ejemplos
de comportamientos abusivos
COMPORTAMIENTO
RESULTADO
Destructivo
Destruye muebles o propiedades. Maltrata animales
domésticos, etc.
Controlador
o coercitivo
Retiene el dinero, el coche o el seguro de enfermedad. Se
niega a pagar facturas. Sabotea la voluntad de las víctimas
de ir a trabajar o estudiar, etc.
Acosador
No acepta visitas, llamadas de teléfono, o cartas. Acosa
sexualmente. Humilla a la víctima en público, etc.
Tabla 1. Ejemplos de comportamientos abusivos (continuación)
TIPO DE
RESULTADO
COMPORTAMIENTO
Abofetea, golpea, da patadas, pellizca, muerde, agarra,
Agresivo
estrangula, sujeta, o tira del pelo de la víctima. Abusa
sexualmente, etc.
Intimidatorio
Amenaza verbalmente, implícita o directamente, o critica
a la víctima. Usa armas. Lanza objetos, arrincona a la víctima
mientras discuten. Grita. Utiliza tacos para hablar. Conduce
imprudentemente, etc.
Aislador
Limita y persigue las actividades y el uso del teléfono que hace
la víctima, etc.
Amenazador
Amenaza con quitarle la custodia o raptar a los niños,
matar a la víctima o a sí mismo, etc.
2.4. Repercusiones en la salud de la mujer
La violencia de género puede producir importantes repercusiones tanto en la salud
física como en el bienestar psicológico. Así mismo, va a afectar a la salud y calidad de
vida de los/as hijos e hijas. En el capítulo cinco de este protocolo (tabla 5A y 5B), se
presentan una serie de síntomas y signos que aparecen como consecuencia del maltrato.
2.5. Papel del personal de los servicios sanitarios
La violencia de género es un importante problema de salud pública, por ello, se
requiere un esfuerzo multisectorial para poder implementar medidas de prevención
primaria. El sector sanitario puede colaborar en la prevención primaria de este problema,
si bien su principal función aparece en la prevención secundaria y terciaria. Dentro de
la prevención secundaria cabe destacar la búsqueda activa o detección precoz de casos
de malos tratos. Además, la detección precoz de casos de violencia, puede reducir las
consecuencias negativas en la salud de la mujer y prevenir la aparición de episodios
de maltrato ulteriores. Los servicios sanitarios pueden desempeñar un papel crucial
en esta búsqueda activa o detección precoz de casos de malos tratos, dado que la
mayoría de mujeres acuden al sistema sanitario en algún momento de su vida (embarazo,
revisiones ginecológicas rutinarias, para el cuidado médico de los/as hijos o hijas, para
el cuidado de personas mayores, etc.). Además, dado que los malos tratos tienen
importantes repercusiones en la salud de la mujer, ésta tiene una mayor probabilidad
de acudir a las consultas de los servicios sanitarios, en particular a atención primaria,
servicios de urgencias (atención primaria y hospitalaria), obstetricia y ginecología, salud
mental, etc.
Por ello la Organización Mundial de la Salud (OMS), en su informe “Violencia contra
las mujeres”, destaca el importante papel del personal sanitario en la detección y
prevención secundaria de la violencia de género. En este informe se indica al personal
sanitario que: “No tenga miedo de preguntar. Contrariamente a la creencia popular, la
mayoría de las mujeres están dispuestas a revelar el maltrato cuando se les pregunta de
forma directa y no valorativa. En realidad, muchas mujeres están esperando, silenciosamente,
que alguien les pregunte”. Así mismo, la OMS ha descrito unas funciones mínimas a
desarrollar desde el sistema sanitario (tabla 2).
21
Tabla 2. Funciones del personal sanitario en la detección y prevención secundaria de
la violencia de género
Preguntar con regularidad, cuando sea factible, a todas las mujeres sobre la
existencia de violencia de género, como tarea habitual dentro de las actividades
preventivas
Estar alerta a posibles signos y síntomas de maltrato y hacer su seguimiento
Ofrecer atención sanitaria y registrarla en la historia clínica
Ayudar a entender su malestar y sus problemas de salud como una consecuencia
de la violencia y el miedo
Informar y remitir a las mujeres a los recursos específicos disponibles en la
comunidad
Mantener la privacidad y la confidencialidad de la información obtenida
Estimular y apoyar a la mujer a lo largo de todo el proceso, respetando su
propia evolución
Evitar actitudes insolidarias o culpabilizadoras, ya que pueden reforzar el
aislamiento; favorecer la confianza en ellas mismas y ofrecer la posibilidad de
que busquen ayuda
Establecer una coordinación con otros/as profesionales e instituciones
22
Colaborar en dimensionar e investigar el problema mediante el registro de
casos
Ahora bien, la detección precoz de casos de violencia de género por parte del
personal de los servicios sanitarios, puede presentar una serie de barreras, que se
muestran en la tabla 3.
Tabla 3. Dificultades para identificar la violencia de género
Por parte de la mujer
Miedos (a la respuesta de su pareja, a no ser entendida y ser culpabilizada,
a que no se respete la confidencialidad, a no ser capaz de iniciar una nueva
vida, a las dificultades económicas, judiciales, sociales, a lo que ocurra con
sus hijos/as, etc.)
Baja autoestima, culpabilización por la situación
Padecer alguna discapacidad, ser inmigrante, vivir en un medio rural o en
situación de exclusión social
Dependencia económica. Estar fuera del mercado laboral
Vergüenza y humillación
Deseo de proteger a la pareja
Resistencia a reconocer lo que le está pasando
Desconfianza en el sistema sanitario
Minimización de lo que le ocurre (a veces no son conscientes de su situación
y les cuesta identificar el peligro y su deterioro)
Tabla 3. Dificultades para identificar la violencia de género (continuación)
Por parte de la mujer
Aislamiento y falta de apoyo social y familiar
Valores y creencias culturales (si la sociedad lo tolera, ellas también)
Están acostumbradas a ocultarlo
El trauma físico y psíquico las mantiene inmovilizadas, desconcertadas, alienadas,
etc.
Por parte del personal sanitario
Estar inmersos en el mismo proceso de socialización que el resto de la sociedad
No considerar la violencia de género como un problema de salud
Creencia de que la violencia no es tan frecuente
Intento de racionalización de la conducta del agresor
Miedo a ofenderla, a empeorar la situación, por su seguridad o por la propia
integridad
Formación fundamentalmente biologicista (no abordaje de problemas
psicosociales)
Contexto de la consulta
Falta de privacidad e intimidad
Dificultad en la comunicación (por ejemplo idioma en el caso de mujeres
inmigrantes)
La mujer viene acompañada de su pareja
Sobrecarga asistencial
Escasa formación específica para el abordaje de la violencia de género, sobre
todo para el manejo emocional de la situación
En el ámbito sanitario
Falta de conocimiento y coordinación entre los distintos recursos
Ausencia de trabajo en equipo
Falta de recursos específicos para la atención de los casos, especialmente en
municipios pequeños y para los grupos más vulnerables
23
25
Los/as profesionales de atención primaria y especializada tienen un papel importante
ante la búsqueda activa, la detección precoz y la atención integral a las mujeres, que
pueden ser víctimas de violencia de género. Las características de accesibilidad, contacto
directo y continuado con las mujeres pueden facilitarlo. La actuación es compleja y
requiere la coordinación y colaboración entre el personal sanitario; así como con
otros/as profesionales. Ello va a permitir una correcta actuación de forma interdisciplinar,
y también la derivación a otros dispositivos asistenciales específicos para la mujer, si
el caso lo requiere.
En este apartado del protocolo se refleja las actuaciones a seguir por parte de
los/as profesionales sanitarios/as (facultativos/as, personal de enfermería, matronas/os,
trabajadoras/es sociales, etc.), que sean válidas tanto para los/as profesionales de
atención primaria, como de especializada (consultas externas y hospitalización). La
actuación a nivel de urgencias se desarrollará en un apartado específico.
Respecto a la detección precoz, este protocolo plantea que el personal sanitario
debe mantener una actitud de alerta ante la presencia de conductas, síntomas o signos
de sospecha. Además, se recomienda que a toda mujer de edad mayor a 14 años se
le formule al menos una vez, preguntas exploratorias que permitan el abordaje psicosocial
de este tema. En la tabla 4 se facilita una serie de preguntas marco que pueden guiar
este abordaje psicosocial.
Tabla 4. Preguntas marco para el abordaje psicosocial de la violencia de género
¿Cómo van las cosas en casa?, ¿está contenta de la relación con su pareja y sus
familiares?
La violencia contra las mujeres es un problema más frecuente de lo que se cree
y que puede tener consecuencias muy graves. Por ello, ahora el personal sanitario
pregunta de forma rutinaria a todas las mujeres sobre este tema: “¿alguna vez ha
sufrido algún tipo de maltrato?”
Los malos tratos de los que tanto se habla, son un problema muy común en muchas
mujeres de nuestra sociedad y pueden tener graves consecuencias en su salud. Por
ello, ahora el personal sanitario pregunta de forma rutinaria a todas
las mujeres sobre este tema:“¿le ha ocurrido a Usted alguna vez?”
La violencia contra la mujer es habitual en la vida de algunas personas y sucede
en múltiples tipos de relaciones de pareja o entre los familiares. Desconocemos
si le afecta directamente. Por ello, ahora el personal sanitario pregunta de forma
rutinaria a todas las mujeres sobre este tema: “¿alguna vez ha sufrido algún tipo de
maltrato?”
La violencia contra la mujer tiende a crecer haciéndose más frecuente y grave con
el tiempo. Por ello, ahora el personal sanitario pregunta de forma rutinaria a todas
las mujeres sobre este tema: “¿alguna vez ha sufrido algún tipo de maltrato?”
En la atención y seguimiento a las mujeres que sufren maltrato es necesario, si
existen hijos/as u otras personas dependientes a su cargo, la coordinación con pediatría
o con los servicios pertinentes.
27
Determinadas situaciones (mujeres embarazadas, las que tienen una discapacidad
física, psíquica o sensorial, las inmigrantes, las que se encuentran en situación de
exclusión social, las que viven en entornos rurales, etc.) pueden conducir a que la
mujer sea más vulnerable a sufrir un episodio de maltrato, por lo que es necesario
prestarles una atención especial.
El protocolo de actuación se estructura en las dos fases que se indican a continuación.
Los pasos a seguir se muestran en el gráfico 1.
1. DETECCIÓN Y VALORACIÓN
1.1. Indicadores de sospecha
1.2. Confirmación de un caso de maltrato
1.3. Evaluación del grado de seguridad
2. PLAN DE INTERVENCIÓN
“Para saber cómo intervenir y qué
registrar utiliza el protocolo PDA”
P: Pregunta a todas las mujeres (>14 años)
D: Detecta los malos tratos (cuestionario AAS)
A: Analiza el riesgo (cuestionario DA)
Intervén según cada caso
Registra en la historia clínica
28
Gráfico 1. Algoritmo de actuación para la búsqueda activa y detección de casos
de maltrato
PREGUNTAR AL MENOS UNA VEZ
Preguntas de abordaje psicosocial:
¿Cómo van las cosas en casa? ¿Está usted contenta en la
relación con su pareja y con sus familiares?
BÚSQUEDA ACTIVA en consulta
atendiendo a indicadores de sospecha
INDICADORES
de sospecha
INDICADORES
de sospecha
CONFIRMAR si sufre maltrato
Cumplimentar el cuestionario AAS
Caso
negativo
Caso
posible
Caso
positivo
Cumplimentar el
cuestionario DA
Peligro no
extremo
SIN RIESGO
ACTUAL
SIN RIESGO
ACTUAL
Registrar en la historia clínica
Repetir la búsqueda activa con una
periodicidad amplia o antes, si
aparecen indicadores de sospecha
REGISTRAR EN LA
HISTORIA CLÍNICA
Trabajo en consulta y
seguimiento
Peligro
extremo
PLAN DE
INTERVENCIÓN
SEGÚN CADA CASO
Emitir el Informe Médico
por Presunta Violencia de
Género/Doméstica
(adultos)
29
3.1. Detección y valoración
3.1.1. Indicadores de sospecha
La presencia de una serie de signos y síntomas pueden guiar al personal sanitario
en la identificación de casos de maltrato. Por ello, es importante tenerlos presente y
mantener una actitud de alerta. Estos permitirán orientar la búsqueda activa de los
casos (tabla 5A y 5B).
3.1.2. Confirmación de un posible caso de maltrato
Cuando el personal sanitario sospecha que una mujer puede ser víctima de maltrato,
basada a partir de los antecedentes, de las características personales, por la presencia
de determinadas lesiones físicas o por los síntomas físicos o psicológicos encontrados
(tabla 5A y 5B), deberá confirmar o descartar si se trata de un caso positivo de maltrato.
Para ello, se requiere realizar una entrevista clínica específica. En la tabla 6 se presentan
algunas recomendaciones para crear un clima de confianza que la facilite.
30
Para la confirmación de un posible caso de maltrato se utilizará el instrumento de
cribado AAS (cuestionario AAS), conocido en inglés como “Abuse Assessment Screen”
y que ha sido adaptado en nuestro contexto cultural por Escribá-Agüir y col. Éste está
integrado por una serie de preguntas sencillas y directas, que pueden facilitar la
exteriorización e identificación del problema (anexo I). Se considera un caso positivo,
si se responde afirmativamente a alguna de las preguntas de la número 2 a la 6. De
todos modos, puede ocurrir que en algunos casos sea difícil hacer preguntas directas,
por ello en la tabla 7, se presenta una serie de preguntas que pueden ayudar a la
confirmación de un caso de maltrato.
Algunas veces aunque exista una sospecha de que se trata de un caso de maltrato,
puede que la mujer no reconozca que es víctima de malos tratos. En este caso, es muy
importante no precipitar su testimonio, ofreciéndole apoyo, confianza, continuidad,
mediante visitas de seguimiento que le permitan ganar confianza y afrontar en un futuro
su reconocimiento.Así mismo, se valorará la posibilidad de derivar a otros/as profesionales,
si fuera posible y previa conformidad de la mujer. La estrategia de actuación se indica
en la tabla 8.
En caso de confirmarse un caso positivo de maltrato, existe la obligación legal de
cumplimentar un parte específico de lesiones (Informe Médico por Presunta Violencia
de Género/Doméstica (adultos)), que se detalla en el capítulo 8 de este protocolo. Ello
requerirá una exploración minuciosa de las lesiones y valoración del estado emocional
de la víctima.
Tabla 5A. Indicadores de sospecha de maltrato basados en los antecedentes y en las
características de la mujer
1. Antecedentes de haber sufrido o presenciado maltrato en la infancia o adolescencia
2. Antecedentes personales y de hábitos de vida
Lesiones frecuentes
Abuso de alcohol u otras drogas
Abuso de medicamentos, sobre todo, psicofármacos
Tabla 5A. Indicadores de sospecha de maltrato basados en los antecedentes y en las
características de la mujer (continuación)
3. Hallazgos relacionados con la salud sexual y reproductiva
Como consecuencia de relaciones sexuales no deseadas: embarazo no deseado,
pérdida de deseo sexual, trastornos menstruales, enfermedad inflamatoria crónica,
dispareumia, sangrado vaginal, fibrosis vaginal, infecciones urinarias, dolor pélvico
crónico, infecciones de transmisión sexual incluido el VHI/SIDA, etc.
Como consecuencia del maltrato durante el embarazo: aborto espontáneo, bajo
peso al nacimiento, abruptio placentae, muerte fetal, ruptura prematura de
membranas, hemorragia preparto, etc.
Falta o retraso de atención prenatal, etc.
4. Síntomas psicológicos frecuentes
Insomnio
Depresión
Ansiedad
Trastornos de estrés postraumático
Intentos de suicidio
Baja autoestima
Irritabilidad
Trastornos en la conducta alimentaria
Labilidad emocional
5. Síntomas físicos frecuentes
Cefaleas
Cervicalgia
Dolor crónico general
Mareos
Molestias gastrointestinales (diarrea, estreñimiento, dispepsia, vómitos, dolor
abdominal, etc.)
Dificultades respiratorias
6. Utilización de servicios sanitarios
Periodos de hiperfrecuentación y otros de ausencia
Incumplimiento de citas o tratamientos
Reiterado uso de servicios de urgencia
Frecuentes hospitalizaciones
7. Situaciones de mayor vulnerabilidad y dependencia de la mujer
Aislamiento tanto familiar como social
Migración tanto nacional como extranjera
Enfermedad discapacitante
Dificultades laborales y desempleo
Dificultades de formación y de ascenso en el trabajo
Situaciones de exclusión social (prostitución, indigencia, reclusas)
Ausencia de habilidades sociales
8. Información de familiares, amistades, o de otros/as profesionales o instituciones
de que la mujer está siendo víctima de malos tratos
31
Tabla 5B. Indicadores de sospecha de maltrato durante la consulta
1. Características de las lesiones
Distribución central de las lesiones
Lesiones en la cabeza, cuello y boca
Lesión típica: rotura de tímpano
Lesiones defensivas en los antebrazos
Lesiones que no parecen haber sido justificadas adecuada o coherentemente
Lesiones en múltiples áreas
Hematomas en distintos procesos de curación
Síntomas neurológicos como pérdidas de audición y visión, cefaleas,
entumecimiento y hormigueo (incluso con una aparente buena justificación)
Cualquier tipo de lesión causada por una agresión sexual
2. Actitud de la mujer
32
Temerosa. Se muestra evasiva, incómoda y nerviosa
Rasgos depresivos. Baja autoestima y sentimientos de culpa no justificados
Estado de ansiedad o angustia, irritabilidad
Vestimenta que puede indicar la intención de ocultar lesiones
Falta de cuidado personal
Justifica sus lesiones o quita importancia a las mismas
Si está presente su pareja busca su aprobación o se siente temerosa de sus
respuestas
3. Actitud de la pareja
Solicita estar presente durante toda la visita
Muy controlador, siempre contesta él, puede mostrarse muy “preocupado” o,
por el contrario, despreocupado, despectivo o intentando banalizar los hechos
Excesivamente preocupado o solícito con ella
A veces colérico u hostil con la mujer o con el/la profesional
Tabla 6. Recomendaciones para realizar la entrevista clínica ante sospecha de maltrato
Recomendaciones generales
Ver a la mujer sola, asegurando la confidencialidad
Observar las actitudes y estado emocional (a través del lenguaje verbal y no verbal)
Facilitar la expresión de sentimientos
Mantener una actitud empática, que facilite la comunicación, con una escucha activa
Seguir una secuencia lógica, se aconseja empezar formulando preguntas más generales
e indirectas para posteriormente pasar a otras más concretas y directas
Abordar directamente el tema de la violencia
Expresar claramente que nunca está justificada la violencia en las relaciones humanas,
etc.
Tabla 6. Recomendaciones para realizar la entrevista clínica ante sospecha de maltrato
(continuación)
En caso de que la mujer reconozca sufrir malos tratos
Hacer sentir a la mujer que no es culpable de la violencia que sufre
Creer a la mujer, sin poner en duda la interpretación de los hechos, sin emitir
juicios, intentando quitar miedo a la revelación del abuso
Ayudarle a pensar, a ordenar sus ideas y a tomar decisiones
Alertar a la mujer de los riesgos y aceptar su elección
No dar la impresión de que todo se va a arreglar fácilmente
No dar falsas esperanzas
No criticar la actitud o ausencia de respuesta de la mujer con frases como:
“¿Por qué sigue con él?; si usted quisiera acabar, se iría...”
No infravalorar la sensación de peligro expresada por la mujer
No recomendar terapia de pareja ni mediación familiar
No prescribir fármacos que disminuyan la capacidad de reacción de la mujer
No utilizar una actitud paternalista
No imponer criterios o decisiones, etc.
Tabla 7. Ejemplos de preguntas ante la sospecha de un caso de maltrato
En caso de sospecha por la información obtenida a partir de los antecedentes y
características de la paciente
He repasado su historial y encuentro algunas cosas que me gustaría comentar
con usted: veo que... (relatar los hallazgos); ¿a qué cree que se debe su malestar
o problema de salud?; la encuentro algo intranquila: ¿qué le preocupa?, ¿está
viviendo alguna situación problemática que le haga sentirse así?; ¿qué me puede
decir de esto?; ¿cree que todo está relacionado?
En muchos casos las mujeres que tienen problemas como los suyos, como...
(relatar algunos de los identificados, los más significativos), puede explicarse
porque están recibiendo algún tipo de maltrato por parte de alguien de su
entorno, por ejemplo su pareja, ¿es este su caso?
En caso de sospecha por antecedentes como dispareunia, dolor pélvico, etc.,
preguntar si sus relaciones afectivas y sexuales son satisfactorias o no
En caso de sospecha por la presencia de lesiones físicas
Esta lesión suele aparecer cuando se recibe un empujón, golpe, corte, puñetazo,
etc., ¿es eso lo que le ha ocurrido?
¿Su pareja o alguna otra persona utiliza la fuerza contra usted?, ¿cómo ha
ocurrido?, ¿desde cuándo?
¿Alguna vez la han agredido más gravemente? (palizas, uso de armas, agresión
sexual, etc.)
33
Tabla 7. Ejemplos de preguntas ante la sospecha de un caso de maltrato (continuación)
En caso de sospecha por los síntomas o problemas psíquicos encontrados
Me gustaría conocer su opinión sobre esos síntomas que me ha contado
(ansiedad, nerviosismo, tristeza, apatía, etc.): ¿desde cuándo se siente usted así?,
¿a qué cree usted que se deben?, ¿los relaciona con algo?
Últimamente, ¿ha sucedido algo en su vida que le preocupe o le produzca
tristeza?, ¿tiene algún problema: con su pareja?, con sus hijos/as?, con alguien
de su familia?, en el trabajo?
Parece como si estuviera alerta, asustada, ¿qué teme?
¿Tiene alguna dificultad para ver a sus amistades o familiares?, ¿qué le impide
hacerlo?
Tabla 8. Estrategia de atención a la mujer que presenta indicadores de sospecha, pero
que no reconoce que es víctima de malos tratos
Registrar en la historia clínica la sospecha y la actuación realizada
34
Informar a la mujer de la situación en que se encuentra. Transmitirle que no
está sola
Trabajo en la consulta y seguimiento
Atención integral/interdisciplinar
Atención de los problemas físicos, psíquicos o sociales, encontrados
Ofertar visitas de seguimiento: acompañar a la mujer en el reconocimiento de
la situación de violencia y en la toma de decisiones de manera empática
Ofertar, si es posible, la participación en intervenciones grupales (grupos de
mujeres en el centro o en otros recursos de la zona)
3.1.3. Evaluación del grado de seguridad
La confirmación y valoración de un caso positivo de malos tratos, no pone fin a
la actuación del personal sanitario sino que, en ese momento queda aún por realizar
una tarea importante de información, escucha, atención a la mujer y trabajo en la
consulta. Además, si el caso lo requiere, se realizará una derivación a otros recursos
sociosanitarios. La actuación del personal sanitario será distinta según la situación
de peligro en la que se encuentre la mujer. La valoración de este riesgo de peligro
se hace con respecto al nivel de riesgo de homicidio o suicidio. Para ello, puede
resultar una herramienta de utilidad el cuestionario DA, que en inglés se conoce
como “Danger Assessment”. Este cuestionario ha sido adaptado en nuestro contexto
cultural por Escribá-Agüir y col (anexo I). Se considera peligro extremo
de homicidio o suicidio, si se obtiene una puntuación igual o superior a 4 puntos.
De todos modos en caso de obtenerse una puntuación inferior a 4 puntos, para
guiar las actuaciones, habría que valorar el contenido de las preguntas que se han
respondido afirmativamente; dado que la magnitud del riesgo de las respuestas es
diferente. De este modo se pueden dar dos situaciones:
Mujer que no se encuentra en situación de peligro extremo, es decir obtiene
una puntuación en el cuestionario DA inferior a 4 puntos
Mujer que se encuentra en situación de peligro extremo, es decir obtiene una
puntuación en el cuestionario DA superior o igual a 4 puntos
La descripción del plan de intervención a seguir en función de estas dos posibles
situaciones, se detallan en el apartado siguiente.
3.2. Plan de intervención
Como se ha indicado anteriormente, el plan de intervención se realizará en función
del nivel de peligro. En este sentido, se distinguen dos planes de actuación: a) plan de
intervención cuando la mujer no se encuentra en situación de peligro extremo (tabla
9) y b) plan de intervención cuando la mujer se encuentra en situación de peligro
extremo (tabla 10). Es importante creer el relato de la mujer y manifestar disponibilidad
de actuar a través de los servicios sanitarios u otros servicios.
Tabla 9. Plan de intervención cuando la mujer no se encuentra en peligro extremo
1. La mujer rechaza ayuda en este momento
La intervención se centrará en conseguir una cita de seguimiento, para la
evaluación de su situación a corto o medio plazo. Es positivo comunicar a la
víctima que lo sucedido no es culpa suya
2. Informar a la mujer
2.1 Sobre la situación en que se encuentra. Se le ayudará a asociar los síntomas
detectados con la situación de violencia que sufre, teniendo presente el ciclo de
la violencia y de sus efectos en todas las facetas de la salud. Seguir el ritmo de
la mujer sin presionarla para que pueda expresarse con naturalidad
2.2 Sobre su derecho. Sobre la posibilidad de poner una denuncia o solicitar la
orden de protección en el Juzgado de Guardia, la Comisaría de Policía o el
Cuartel de la Guardia Civil
2.3 Sobre los recursos existentes
35
Tabla 9. Plan de intervención cuando la mujer no se encuentra en peligro extremo
(continuación)
3. Atención por parte de los/as profesionales de atención primaria y especializada
3.1 Trabajo en la consulta y seguimiento individualizado
Asistir las lesiones físicas o psíquicas
Ofrecerle visitas de seguimiento y valorar el riesgo de forma periódica
Informar al pediatra, si la mujer tiene hijos/as, y al médico/a u otro/a profesional
sanitario si tiene otros familiares dependientes de ella, si fuera necesario
Proponerle, si es posible, la participación en intervenciones grupales (grupos
de mujeres del centro sanitario u otros recursos de la zona)
3.2 Derivación interconsulta a otros/as profesionales del centro (previo consentimiento de la mujer)
Trabajador/a social del centro de salud, facultativos/as, matronos/as, enfermeros/as, etc., según sea necesario
3.3 Documentación
Emitir el Informe Médico por Presunta Violencia de Género/
Doméstica (adultos)
Registrar en la historia clínica el episodio, describiendo las lesiones físicas,
psíquicas, así como las actuaciones realizadas
4. Derivación (previo consentimiento de la mujer)
36
Trabajador/a social de referencia de servicios sociales municipales
Centro de especialidades (Traumatología, Ginecología, etc.)
Hospital
Unidad de Salud Mental
Centros de Salud Sexual y Reproductiva
Recursos especializados para la mujer de la zona, etc.
Tabla 10. Plan de intervención cuando la mujer se encuentra en situación de peligro
extremo
1. Informar a la mujer
1.1 Sobre la situación de peligro en que se encuentra ella y sus hijos/as, si los
hubiera
1.2 Sobre su derecho a presentar una denuncia o solicitar una orden de protección
en el Juzgado de Guardia, la Comisaría de Policía o el Cuartel de la Guardia Civil
1.3 Sobre los recursos existentes
2. Atención por parte de los/las profesionales de atención primaria y especializada
Atender las lesiones físicas o psíquicas de forma urgente y si se estima oportuno,
remitir al hospital más cercano o unidad de Salud Mental u otros servicios
sanitarios especializados, según requiera el caso; asegurándonos del
acompañamiento de la mujer en todo momento a través del trabajador/a social
o Cuerpos y Fuerzas de Seguridad (112)
Tabla 10. Plan de intervención cuando la mujer se encuentra en situación de peligro
extremo (continuación)
3. Derivar con carácter urgente, asegurándonos del acompañamiento de la mujer
en todo momento
Al trabajador/a social del centro sanitario o, en su caso, establecer contacto
con el/la trabajador/a social de los servicios sociales municipales
Al Centro Mujer 24 horas (teléfono de asistencia 24h, 900 58 08 88)
4. Ofertar visitas de seguimiento y controles posteriores, si las circunstancias
lo permiten
5. Avisar de la incidencia a los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad (112)
6. Informar a otros/as profesionales sanitarios
En caso de que la mujer tenga hijos/as se deberá informar al pediatra y al
médico/a u otro profesional sanitario, si tiene otros familiares dependientes de
ella, si fuera necesario
7. Documentar
Emitir el Informe Médico por Presunta Violencia de Género/
Doméstica (adultos)
Registrar en la historia clínica el episodio, describiendo las lesiones físicas,
psíquicas, así como las actuaciones realizadas
37
39
Las medidas encaminadas a atender a las mujeres que sufren malos tratos, están
caracterizadas por su enfoque multisectorial y multidisciplinar. Por ello, la coordinación
y colaboración entre los distintos profesionales sociosanitarios, es decisiva para atender
a las mujeres que sufren malos tratos, así como evitar la cronificación de los ya
existentes.
En este sentido y con el objetivo de favorecer e iniciar un cambio de la situación
que experimenta la mujer, resulta necesario que los/las profesionales conozcan los
recursos específicos que existen a nivel nacional, autonómico, provincial y local.
A continuación, se han catalogado una serie de recursos de ámbito nacional y de
la Comunitat Valenciana, dependiendo de la situación de peligro en el que se encuentre
la mujer. Así como, se presentan una serie de recursos a nivel provincial. Estos incluyen
información sobre recursos policiales, judiciales, sociales y sanitarios. No se han detallado
los recursos disponibles a nivel municipal debido al carácter general de este protocolo
y la diversidad y particularidades existentes en cada uno de ellos. No obstante, es
recomendable que este apartado del protocolo sea adaptado y complementado, a nivel
local, con la relación de recursos disponibles en cada municipio.
4.1. Guía de recursos de ámbito nacional y a nivel de la Comunitat
Valenciana de carácter urgente
Recursos de ámbito nacional
Teléfono
TELÉFONO DE EMERGENCIAS
112
TELÉFONO DE URGENCIAS SANITARIAS
061
POLICÍA NACIONAL
TELÉFONO DE ATENCIÓN A VÍCTIMAS DE MALOS
TRATOS (servicio 24 horas)
091
www.policia.es
016
DTS Mujeres con
discapacidad auditiva:
900 116 016
Recursos de la Comunitat Valenciana
Teléfono
TELÉFONO DE EMERGENCIAS
112
POLICÍA LOCAL
092
CENTRO MUJER 24 HORAS
CENTRO DE ASISTENCIA A VÍCTIMAS DE AGRESIONES
SEXUALES (CAVAS) COMUNIDAD VALENCIANA
C/ Martínez Cubells, 2. 46002 VALENCIA
FUNDACIÓN PARA LA ATENCIÓN A LAS VÍCTIMAS
DEL DELITO Y ENCUENTRO FAMILIAR (FAVIDE)
Conselleria de Justícia i Administracions Públiques
C/ Jorge Juan, 11, 2º , 2ª . 46004 VALENCIA
900 58 08 88
96 394 30 69
[email protected]
96 192 30 30
www.favide.org
41
4.2. Guía de recursos de ámbito nacional y a nivel de la Comunitat
Valenciana de carácter no urgente
Recursos de ámbito nacional
INSTITUTO DE LA MUJER
Ministerio de Igualdad
Teléfonos
900 19 10 10
DTS Mujeres con
discapacidad auditiva:
900 15 21 52
www.mtas.es/mujer
TELÉFONO DE ATENCIÓN Y AYUDA A LA MUJER
MALTRATADA
Comisión para la Investigación de Malos Tratos
Recursos de la Comunitat Valenciana
DIRECCIÓN GENERAL DE LA MUJER Y POR
LA IGUALDAD
Conselleria de Benestar Social
C/ Náquera, 9. 46003 VALENCIA
42
DIRECCIÓN GENERAL DE JUSTICIA Y MENOR
Conselleria de Justicia i Administracions Públiques
C/ Avellanas, 14-5ª planta. 46003 VALENCIA
SERVICIO TELEFÓNICO DE ASESORAMIENTO
JURÍDICO A LA MUJER
Conselleria de Benestar Social
TELÉFONO DE ATENCIÓN DE LA GENERALITAT
VALENCIANA (PROP)
900 10 00 09
91 308 27 04
www.malostratos.org
Teléfonos
96 197 16 00
[email protected]
96 386 5546
902 01 10 29
www.bsocial.gva.es
012
4.3. Guía de recursos según provincia
Esta guía contiene información sobre distintos recursos para casos urgentes y no
urgentes de atención a la mujer. En esta guía no se incluyen los recursos existentes a
nivel de cada municipio.
4.3.1. Guía de recursos en Alicante
Dirección
Teléfonos
Trabajadores/as sociales de Centros de Atención Primaria
y Especializada de Alicante y provincia
Según zona
Trabajadores/as sociales de Centros Municipales de
Servicios Sociales de Alicante y provincia
Según zona
4.3.1. Guía de recursos en Alicante (continuación)
Dirección
Teléfonos
CENTRO INFODONA ALICANTE
DIRECCIÓN TERRITORIAL DE LA MUJER Y POR
LA IGUALDAD
Conselleria de Benestar Social
C/ Oscar Esplà, 33- 35. 03003 ALICANTE
965 92 97 47
Fax: 965 92 05 74
CENTRO MUJER 24 HORES
Conselleria de Justícia i Administracions Públiques
Actualmente de forma provisional en:
C/ García Andreu, 12. 03007 ALICANTE
900 58 08 88
JUZGADOS DE VIOLENCIA SOBRE LA MUJER
NÚM. 1 y NÚM. 2
Conselleria de Justícia i Administracions Públiques
Av. Aguilera, 53. 03008 ALICANTE
965 93 57 42
965 93 60 23
OFICINA DE ATENCIÓN A LAS VÍCTIMAS DEL DELITO
(OAVD) Edificio de los Juzgados de Alicante, 1ª planta
Av. Aguilera, 53. 03007 ALICANTE
965 93 57 14
www.gva.es
[email protected]
43
SERVICIO DE ATENCIÓN A LA MUJER (SAM)
Comisaría de Policía
C/ Médico Pascual Pérez, 27. 03071 ALICANTE
965 14 88 97
GABINETE DE ATENCIÓN A LA VÍCTIMA DE
VIOLENCIA DOMÉSTICA (GAVID)
Policía Local de Alicante Polígono Babel
Edificio de la Policía Local
C/ Julián Besteiro, 15. 03008 ALICANTE
965 14 95 37
UNIDAD DE PREVENCIÓN, ASISTENCIA Y
PROTECCIÓN (UPAP) Policía Nacional
C/ Pintor Aparicio,15. 03003 ALICANTE
965 14 88 54
965 14 88 56
EQUIPO MUJER MENOR (EMUME)
Comandancia de la Guardia Civil
C/ San Vicente, 52. 03071 ALICANTE
www.gva.es
965 14 56 60
extensión 414
Tel. genérico que deriva a:
062 EMUME
[email protected]
www.guardiacivil.org
CENTRO DE INFORMACIÓN Y COORDINACIÓN
DE URGENCIAS (CICU-ALICANTE)
965 114 000
OTROS recursos específicos para la mujer
Según zona
4.3.2. Guía de recursos en Castellón
Dirección
Teléfonos
Trabajadores/as sociales de Centros de Atención Primaria
y Especializada de Castellón y provincia
Según zona
Trabajadores/as sociales de Centros Municipales de
Servicios Sociales de Castellón y provincia
Según zona
CENTRO INFODONA CASTELLÓN
DIRECCIÓN TERRITORIAL DE LA MUJER Y
POR LA IGUALDAD
Conselleria de Benestar Social
C/ Enseñanza, 10. 12001 CASTELLÓN
SERVICIO DE IGUALDAD DE OPORTUNIDADES
Excmo. Ayuntamiento de Castellón
Paseo Ribalta, 21- Entresuelo A. 12001 CASTELLÓN
964 22 80 14
Fax: 964 23 95 67
964 35 51 00 (centralita)
964 35 53 22
964 35 19 79
[email protected]
www.ayuncas.es
44
CENTRO MUJER 24 HORAS
Conselleria de Justícia i Administracions Públiques
C/ Major, 100 -11. 12001 CASTELLÓN
JUZGADO DE VIOLENCIA SOBRE LA MUJER NÚM. 1
Conselleria de Justícia i Administracions Públiques
Bulevar Blasco Ibáñez, s/n. 12003 CASTELLÓN
OFICINA DE ATENCIÓN A LA VÍCTIMA DEL DELITO
(OAVD)
Palacio de Justicia
Bulevar Blasco Ibáñez, 10- 2º. 12003 CASTELLÓN
900 58 08 88
www.gva.es
964 62 17 03
964 62 16 88
[email protected]
UNIDAD DE VIOLENCIA DOMÉSTICA (UVIDO)
Policía Local de Castellón
Partida Bovalar
C/ Cuadra Tercera, s/n. 12004 CASTELLÓN
092
964 35 54 00
Móvil: 639 61 97 20
UNIDAD DE PROTECCIÓN, AYUDA Y PREVENCIÓN
DE MALOS TRATOS A LA MUJER (UPAP)
Policía Nacional
C/ Ronda Magdalena, 92. 12004 CASTELLÓN
964 34 23 38
Móvil: 659 98 79 41
SERVICIO DE ATENCIÓN A LA FAMILIA (SAF)
Policía Nacional (Antiguo Cuartel Tetuán)
Comisaría Provincial de la Policía
C/ Ronda Magdalena, 92. 12004 CASTELLÓN
091
964 34 23 26
4.3.2. Guía de recursos en Castellón (continuación)
Dirección
EQUIPO MUJER MENOR (EMUME)
Comandancia de la Guardia Civil
C/ Benicarló, 21. 12003 CASTELLÓN
Teléfonos
964 22 46 00
extensión 239
Tel. genérico que deriva a:
062 EMUME
[email protected]
www.guardiacivil.org
CENTRO DE INFORMACIÓN Y COORDINACIÓN
DE URGENCIAS (CICU-CASTELLÓN)
964 244 300
OTROS recursos específicos para la mujer
Según zona
4.3.3. Guía de recursos en Valencia
Dirección
Teléfonos
Trabajadores/as sociales de Centros de Atención Primaria
y Especializada de Valencia y provincia
Según zona
Trabajadores/as sociales de Centros Municipales de
Servicios Sociales de Valencia y provincia
Según zona
CENTRO INFODONA VALENCIA
DIRECCION GENERAL DE LA MUJER Y
POR LA IGUALDAD
Conselleria de Benestar Social
C/ Náquera, 9. 46003 VALENCIA
45
96 197 16 00
Fax: 96 197 16 01
[email protected]
CENTRO MUJER 24 HORAS
Conselleria de Justícia i Administracions Públiques
C/ Guillem de Castro, 100-102. 46003 VALENCIA
900 58 08 88
JUZGADO DE VIOLENCIA SOBRE LA MUJER
NÚM. 1, NÚM. 2 Y NÚM. 3
Conselleria de Justícia i Administracions Públiques
Ciudad de la Justicia de Valencia
Av. Autopista del Saler, 14. 46013 VALENCIA
96 192 90 60
96 192 74 12
96 192 90 62
OFICINA DE ATENCIÓN A LA VÍCTIMA DEL DELITO
(OAVD)
Ciudad de la Justicia de Valencia, Edificio 24Horas
Av. Autopista del Saler, 14 4ª planta. 46013 VALENCIA
GRUPO DE ACTUACIÓN CONTRA LOS MALOS
TRATOS (GAMA) DE LA POLICIA LOCAL DE
VALENCIA
Unidad 2
www.gva.es
96 192 71 54
Fax: 96 192 71 55
[email protected]
96 373 05 15
4.3.3. Guía de recursos en Valencia (continuación)
Dirección
SERVICIO DE ATENCIÓN A LA MUJER (SAM)
Policía Nacional
Gran Vía. Ramón y Cajal, 40. 46007 VALENCIA
UNIDAD DE PROTECCIÓN, AYUDA Y PREVENCIÓN
DE MALOS TRATOS A LA MUJER (UPAP)
Policía Nacional
Gran Vía Ramón y Cajal, 40. 46007 VALENCIA
EQUIPO MUJER MENOR (EMUME)
Unidad Orgánica de Policía Judicial
Comandancia de la Guardia Civil
C/ Calamocha, 4. 46007 VALENCIA
CENTRO DE INFORMACIÓN Y COORDINACIÓN
DE URGENCIAS (CICU-VALENCIA)
OTROS recursos específicos para la mujer
46
Teléfonos
96 353 95 94
96 353 96 54
[email protected]
96 353 96 51
96 353 96 52
963 17 46 60
extensión 328
Tel. genérico que deriva a:
062 EMUME
[email protected]
www.guardiacivil.org
900 161 161
Según zona
47
Las mujeres que sufren violencia de género acuden con mayor frecuencia a los
servicios de urgencias, tanto del ámbito de la atención primaria como especializada.
Estas pueden presentar, con mayor frecuencia, lesiones y síntomas que pueden ser más
graves, que cuando acuden a las consultas de atención primaria. La mayoría de las
actuaciones planteadas en los dos capítulos anteriores, pueden ser también utilizadas
en los servicios de urgencias, a excepción de las actuaciones referidas al seguimiento
en la consulta. Los pasos a seguir, han sido descritos en los dos capítulos anteriores,
pero a continuación se hacen algunas consideraciones.
1. DETECCIÓN Y VALORACIÓN
1.1. Indicadores de sospecha
1.2. Confirmación de un caso de maltrato
1.3. Evaluación del grado de seguridad
2. PLAN DE INTERVENCIÓN
En caso de sospecha de maltrato durante el triaje se adjuntará el parte de lesiones
específico para violencia de género (Informe Médico por Presunta Violencia de
Género/Doméstica (adultos)), junto con el resto de documentación.Tras la confirmación
de un caso de maltrato, se valorarán de forma minuciosa las lesiones, así como el
estado de salud físico y psicológico, para poder establecer un diagnóstico y tratamiento
adecuado. En función de las lesiones y síntomas, y en caso de no requerirse el ingreso
en planta de hospitalización, se valorará la necesidad de una actuación urgente de
otros/as profesionales del ámbito de la psiquiatría, psicología, trabajo social, etc.
Así mismo, se ha de indagar a cerca de la existencia de menores o personas
dependientes, que también pueden ser víctimas de violencia, por sí hubiera que tomar
medidas específicas.
En el informe de alta que se le facilite a la mujer, se deben detallar las lesiones que
presenta, así como su estado de salud físico y psicológico. Este se debe de entregar a
la mujer, siempre que no se comprometa su seguridad, dado que puede venir acompañada
del presunto agresor o que al llegar a casa el agresor descubra la copia del informe
de alta. En este caso, se puede indicar que la copia puede entregarse a algún familiar
o persona de su confianza. Otra copia se remitirá a atención primaria, con el fin de
asegurar su seguimiento y completar las actuaciones que sean necesarias, extremando
la precaución de la confidencialidad y comunicándolo previamente a la mujer.
Tal y como se ha indicado en el capítulo 5, tras la confirmación de un caso de
maltrato, existe la obligación legal de poner en conocimiento el hecho a la autoridad
judicial, por medio de la emisión y remisión del parte específico de lesiones (Informe
Médico por Presunta Violencia de Género/Doméstica (adultos)). Una copia de este
parte se archivará en la historia clínica. Sus características se detallan en el siguiente
capítulo.
49
51
En la ley 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la
Violencia de Género, se recogen aspectos preventivos, educativos, sociales y de atención
a las víctimas de violencia de género. En su título III, sobre la tutela institucional, en
su artículo 32, sobre planes de colaboración se establece que: “los protocolos, además
de referirse a los procedimientos a seguir, harán referencia expresa a las relaciones
con la Administración de Justicia, en aquellos casos en que exista constatación o
sospecha fundada de daños físicos o psíquicos ocasionados por estas agresiones o
abusos”.
Por otra parte, en los artículos 262 y 544 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal,
dispone la obligatoriedad de que las entidades u organismos asistenciales públicos o
privados, pongan en conocimiento de las autoridades judiciales cualquier indicio fundado
de la comisión de un delito o falta contra la vida, integridad física o moral, libertad
sexual, libertad o seguridad del cónyuge o persona ligada a ella por análoga relación
de afectividad.
La Ley 9/2003, de 2 de abril de la Generalitat Valenciana, para la Igualdad entre
Mujeres y Hombres, en su capítulo VI, recoge la necesidad de establecer una actuación
coordinada de los diversos órganos y entidades que intervengan o presten asistencia
en estos supuestos.
Por todo ello, en la Comunitat Valenciana se ha diseñado un parte de lesiones
específico para la violencia de género/doméstica (adultos):“Informe Médico por Presunta
Violencia de Género/Doméstica (adultos)”. Este informe médico y la circular que lo
regula aparecen en el anexo II.
El informe médico debe ser cumplimentado por el personal facultativo responsable
de la asistencia, siguiendo las instrucciones que se señalan en el mismo. Este informe
consta de un ejemplar original y tres copias (gráfico 2). El original se remitirá en un
sobre cerrado al Juez de Guardia, a través de la Dirección del Centro o de la Policía
y Fuerzas de Seguridad. Las tres copias serán para la administración, la interesada y
el centro que realiza la asistencia, respectivamente. La copia destinada a la administración,
se remitirá también, en un sobre cerrado a la Direcció General de Salut Pública. Ahora
bien, es necesario informar a la mujer de su remisión a la autoridad judicial. La copia
que se debe entregar a la mujer se hará siempre que no se comprometa su seguridad,
dado que puede venir acompañada del presunto agresor o que al llegar a casa el agresor
descubra la copia del informe médico. En este caso puede indicarse, que ésta puede
entregarse a algún familiar o persona de su confianza.
Gráfico 2. Cumplimentación del parte de lesiones por violencia de género/doméstica
(adultos)
Informe Médico por Presunta Violencia
de Género/Doméstica (Adultos)
JUZGADO
ADMINISTRACIÓN
VÍCTIMA
HISTORIA CLÍNICA
53
55
La violencia sexual comprende cualquier acto de naturaleza sexual realizado sin
consentimiento de la mujer, con independencia de que sea cometido por su pareja o
por otras personas, pudiendo adoptar formas muy diversas. Los delitos contra la
libertad e indemnidad sexual quedan recogidos en el Título VIII del Código Penal
(Capítulo I y II).
Se considera agresión sexual a cualquier acto que atente contra la libertad sexual
de otra persona, ejercido con violencia o intimidación. En caso de que exista
penetración con el órgano sexual por vía vaginal, anal o bucal, o introducción
de miembros corporales u objetos por vía vaginal o anal se considerará violación.
Se considera abuso sexual a cualquier acto que atente contra la libertad sexual
de otra persona, ejercido sin violencia o intimidación y sin que medie
consentimiento. Son abusos sexuales no consentidos, los que se ejecuten sobre
menores de trece años o sobre personas que se hallen privadas de sentido o
con trastorno mental. Asimismo, son asimilables los casos en que el consentimiento
se obtiene prevaliéndose de una situación de superioridad manifiesta que coarte
la libertad de la víctima.
Las agresiones sexuales perpetradas por la pareja suelen ser silenciadas por la
mujer, resultando difícil valorar su magnitud. Generalmente, solo se evidencian aquellas
agresiones cometidas por personas distintas a la pareja, ya que es en estos casos cuando
la víctima solicita ayuda o atención sanitaria.
Las consecuencias sobre la salud de la mujer, tanto física como psicológica, son
numerosas y variadas, pudiendo aparecer a corto y/o a largo plazo. Junto a las lesiones
físicas, genitales o extragenitales, producidas por la agresión directa o el forcejeo con
el agresor, existe además la posibilidad de contagio de enfermedades de transmisión
sexual, de un embarazo no deseado o de otros trastornos tales como las disfunciones
sexuales. Las alteraciones psicológicas son, a su vez, muy diversas, tanto en su manifestación
como en la gravedad de las mismas, incluyendo el síndrome de estrés postraumático.
Dada la naturaleza de las lesiones, así como las implicaciones legales existentes, la
atención de una víctima de agresión sexual debe realizarse en un centro hospitalario,
por un equipo multidisciplinar que garantice una asistencia adecuada e integral, que
incluya la valoración del estado físico y emocional de la mujer, la exploración ginecológica
y recogida de muestras, tanto con fines judiciales como sanitarios, así como el tratamiento
y seguimiento adecuado del proceso. En cualquier actuación que se realice deben
primar las necesidades de la mujer como persona, evitando cualquier situación que
pueda agravar su estado. Por ello, la evaluación ginecológica y la médico-forense se
realizarán de forma conjunta en un solo acto, evitando así preguntas y exploraciones
repetidas.
En el caso de que la mujer acuda directamente a un centro de atención primaria
o cualquier otro servicio sanitario no hospitalario, será derivada lo antes posible al
hospital más cercano, excepto cuando la gravedad de las lesiones requiera la actuación
médica inmediata para su tratamiento. Se informará a la mujer de que no debe lavarse
57
ni cambiarse de ropa antes del reconocimiento en el hospital, así como evitar la ingesta
de líquidos o alimentos, si ha habido felación.
El personal sanitario mostrará una actitud empática, de escucha activa, realizando
solo las preguntas necesarias para el esclarecimiento de los hechos y manteniendo en
todo momento la objetividad, sin emitir juicios de valor. Es necesario proporcionar un
ambiente de privacidad, respetando la intimidad de la víctima, y prestar apoyo y
acompañamiento durante todo el examen clínico. Asimismo, es importante explicar
las actuaciones que se van a realizar y la finalidad de las mismas, utilizando un lenguaje
adecuado y fácilmente comprensible por la mujer, solicitando previamente su
consentimiento.
En la Tabla 11 se incluyen las distintas actuaciones a realizar en los servicios de
urgencias hospitalarios en los casos de agresión sexual.
En el caso de que la mujer haya presentado denuncia o tenga intención de hacerlo,
se avisará al Juzgado de Guardia, bien directamente o a través de los Cuerpos y Fuerzas
de Seguridad del Estado, para que éste a su vez lo comunique al médico/a forense. Si
la mujer no quiere presentar denuncia, se le informará de los beneficios de hacerlo y
se le indicará que en cualquier caso el personal sanitario está obligado a la notificación
de los hechos al juzgado, mediante la emisión de un Parte de Lesiones.
Tabla 11. Actuaciones a realizar ante una agresión sexual a nivel hospitalario
58
Actuaciones desde la medicina clínica
Solicitar la actuación de la medicina forense, a través del Juzgado de Guardia,
y colaborar en su trabajo
Realizar la anamnesis y el examen clínico
Toma de muestras del aparato genital para infecciones de transmisión sexual
Petición de analítica sanguínea
Tratamiento inmediato de las posibles lesiones físicas
Tratamiento de las infecciones de transmisión sexual
Profilaxis del embarazo
Emisión del parte de lesiones*
Organización de la derivación y seguimiento adecuado del caso
Actuaciones desde la medicina forense
Toma de muestras de interés legal
Señalar la localización e importancia de las lesiones (fotografiar lesiones)
Realización del Informe Médico Forense para el Juzgado
*En el que se recogerán todas las exploraciones y pruebas específicas realizadas, así
como los resultados de las mismas.
59
La violencia de género no es un problema que afecte solo al ámbito privado, sino
que se manifiesta como un acto brutal de la desigualdad existente en nuestra sociedad.
Esta violencia se dirige contra las mujeres por el hecho mismo de serlo, por ser
consideradas por sus agresores, sujetos carentes de derechos mínimos de libertad,
respeto y capacidad de decisión.
En la realidad española, las agresiones sobre las mujeres tienen una especial incidencia,
existiendo hoy una mayor conciencia que en épocas anteriores. No es un “delito
invisible”, sino que se produce un rechazo colectivo y una evidente alarma social. Por
ello, la conquista de la igualdad y el respeto a la dignidad humana y la libertad de las
personas tienen que ser un objeto prioritario en todos los niveles de socialización.
Nuestra Constitución incorpora, en su artículo 15, el derecho de todos a la vida,
a la integridad física y moral, sin que en ningún caso las personas puedan ser sometidas
a torturas, penas o tratos inhumanos o degradantes. Además, continúa señalando
nuestra Carta Magna que estos derechos vinculan a todos los poderes públicos y sólo
por ley puede regularse su ejercicio.
Las leyes actuales, pretenden atender a las recomendaciones de los organismos
internacionales, en el sentido de proporcionar una respuesta global a la violencia que
se ejerce sobre las mujeres. Como por ejemplo, la Convención sobre la eliminación
de todas las formas de discriminación sobre la mujer de 1979; la Declaración de
Naciones Unidas sobre la eliminación de la violencia sobre la mujer, proclamada en
diciembre de 1993 por la Asamblea General; la Resolución WHA49.25 de la Asamblea
Mundial de la Salud, declarando la violencia como problema prioritario de salud pública
y proclamada por la OMS en 1996; la Resolución de la Comisión de Derechos Humanos
de Naciones Unidas de 1997; y la Declaración de 1999 como Año Europeo de Lucha
Contra la Violencia de Género, entre otros. Recientemente, la Decisión nº 803/2004/CE
del Parlamento Europeo, por la que se aprueba un programa de acción comunitario
(2004-2008) para prevenir y combatir la violencia ejercida sobre la infancia, los jóvenes
y las mujeres y proteger a las víctimas y grupos de riesgo (programa Daphne II), fijando
la posición y la estrategia de los representantes de la ciudadanía de la Unión al respecto.
En los últimos años, se han producido avances legislativos en el derecho español
en materia de lucha contra la violencia de género, como la Ley Orgánica 11/2003, de
29 de septiembre, de Medidas Concretas en Materia de Seguridad Ciudadana,Violencia
Doméstica e Integración Social de los Extranjeros; la Ley Orgánica 15/2003, de 25 de
noviembre, por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del
Código Penal; la Ley 27/2003, de 31 de Julio, reguladora de la Orden de Protección
de las Victimas de Violencia Doméstica; o la Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre,
de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género; además de las leyes
aprobadas por las distintas Comunidades Autónomas, dentro de su ámbito competencial.
Todas ellas abarcan aspectos preventivos, educativos, sociales, asistenciales y de atención
posterior a las víctimas.
En concreto, la citada Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de
Protección Integral contra la Violencia de Género, además de los aspectos anteriormente
mencionados, abarca normativa civil, que incide en el ámbito familiar o de convivencia,
donde principalmente se producen las agresiones, así como el principio de subsidiariedad
en las Administraciones Públicas. En el ámbito sociosanitario se contemplan actuaciones
61
de detección precoz y apoyo asistencial a las víctimas, así como la aplicación de
protocolos sanitarios ante las agresiones derivadas de la violencia.
La Ley 9/2003, de 2 de abril de la Generalitat Valenciana, para la Igualdad entre
Hombres y Mujeres (DOGV nº 4474 de 4 de abril de 2003), se promulga con el objeto
de reforzar más eficazmente las políticas de igualdad en la Comunitat Valenciana. Su
capítulo VI está dedicado exclusivamente a la violencia que se ejerce contra las mujeres,
impulsando acciones encaminadas a la investigación, prevención, sensibilización de la
población, así como a la asistencia integral de las víctimas.
Mencionar, que la violencia doméstica queda tipificada como delito, en el Código
Penal, en su artículo 153, que cita textualmente: “El que habitualmente ejerza violencia
física sobre su cónyuge o persona a la que se halle ligado de forma estable por análoga
relación de afectividad o sobre los hijos propios o del cónyuge o conviviente, pupilos, ascendientes
o incapaces que con él convivan o que se hallen sujetos a potestad, tutela, curatela o guarda
de hecho de uno u otro, será castigado con la pena de prisión de seis meses a tres años, sin
perjuicio de las penas que pudieran corresponder por el resultado que, en cada caso, se
causare”.
62
Así mismo, cabe recordar que en la Ley de Enjuiciamiento Criminal, encontramos
dos artículos de necesaria mención, el artículo 262, que cita: “los que por razón de sus
cargos, profesiones u oficios tuvieren noticia de algún delito público, estarán obligados a
denunciarlo inmediatamente al Ministerio fiscal, al Tribunal competente, al Juez de instrucción
y, en su defecto, al municipal o al funcionario de policía más próximo al sitio, si se tratare
de un delito flagrante. Si la omisión en dar parte fuere de un profesor de Medicina, Cirugía
o Farmacia y tuviese relación con el ejercicio de sus actividades profesionales, la multa no
podrá ser inferior a 125 pesetas ni superior a 250. Si el que hubiese incurrido en la omisión
fuere empleado público, se pondrá además, en conocimiento de su superior inmediato para
los efectos a que hubiere lugar en el orden administrativo.. (....)”, y el artículo 355, donde
podemos leer: “Si el hecho criminal que motivare la formación de una causa cualquiera
consistiese en lesiones, los médicos que asistieren al herido estarán obligados a dar parte
de su estado y adelantos en los períodos que se les señalen, e inmediatamente que ocurra
cualquier novedad que merezca ser puesta en conocimiento del Juez instructor”.
Lo que se entiende como una obligación de cualquier profesional, sea profesional
de la medicina, de enfermería, trabajo social o cualquier otro de poner en conocimiento
de la autoridad judicial el posible hecho delictivo o una falta de lesiones. Los preceptos
éticos respecto a la obligación de la atención a las víctimas de violencia doméstica,
figuran en el código deontológico de la profesión médica en su Capítulo II.
63
Para poder obtener una implantación efectiva del protocolo para el abordaje de
la violencia de género en el ámbito sanitario de la Comunitat Valenciana, es interesante
realizar una serie de actividades, principalmente destinadas a la sensibilización y
formación del personal sanitario, con respecto a la aplicación de este protocolo. Las
actividades que aparecen en la tabla 12, se centran en cuatro áreas principales: a)
institución sanitaria, b) profesional, c) atención a la mujer y d) comunitario.
Tabla 12. Estrategias para favorecer la implantación del protocolo para el abordaje de
la violencia de género en el ámbito sanitario
Institución sanitaria
Incluir la violencia de género en la cartera de servicios de Atención Primaria
y Especializada
Incluir en los registros sanitarios de Atención Primaria y Especializada la
violencia de género, como un proceso más
Profesional
Formar a los/las profesionales sanitarios en aspectos de prevención, detección
precoz y atención integral de la violencia de género
Realización de sesiones clínicas multidisciplinares con casos reales de violencia
de género, que hayan sido abordados en el centro sanitario
Realización de jornadas con otros grupos profesionales e instituciones, para
debatir sobre la forma de abordar el tema de la violencia de género
En la atención sanitaria de las mujeres
Realizar actividades de sensibilización por medio de: colocación de carteles,
folletos, cuñas publicitarias, etc., que indiquen que el sistema sanitario puede
ofrecer ayuda a las mujeres víctimas de violencia de género
Incluir en las actividades de educación para la salud (individual y grupal)
contenidos sobre violencia de género
A nivel comunitario
Colaborar con asociaciones comunitarias a través de talleres, jornadas, sesiones
de debate, etc., sobre el papel del personal sanitario en el tema de la violencia
de género
Otras instituciones
Fomentar la coordinación y colaboración con otras instituciones tanto en
actividades de sensibilización poblacional como de formación de profesionales
(jornadas, cursos de comisiones interdepartamentales, foros, etc.)
65
67
Campbell JC, Johns Hopkins University School of Nursing.
http://www.dangerassessment.org/WebApplication1/pages/psychometric.aspx
Conselleria de Sanitat. Generalitat Valenciana. Jornadas sobre violencia de género en
el ámbito sanitario. Valencia: Conselleria de Sanitat. Generalitat Valenciana; 2006.
Eisenstat SA, Bancroft L. Domestics Violence. N Engl J Med 1999; 16: 886-892.
Escribà-Agüir V, Barona-Vilar C, Calvo-Más C, Carpio-Gesta ML, Fullana-Montoro A.
Lesiones por violencia doméstica en la Comunidad Valenciana. Gac Sanit 2006; 20(6):
510-512.
Escribà-Agüir V, Ruiz-Perez I, Saurel-Cubizolles M-J. Screening for domestic violence
during pregnancy. J Psychosom Obstet Gynaecol 2007; 28(3): 133-134.
Gobierno de Cantabria. Protocolo de Actuación Sanitaria ante malos tratos. “Violencia
contra las mujeres”. Gobierno de Cantabria. Consejería de Sanidad y Consumo.
Dirección General de Salud Pública; 2005.
Gobierno de Cantabria. Protocolo de atención sanitaria a víctimas de agresiones/abusos
sexuales.Violencia contra las mujeres. Gobierno de Cantabria. Consejería de Sanidad.
Dirección General de Salud Pública; 2007.
Jaspart M, Brown E, Condon S et al. Les violences envers les femmes en France. Une
enquete nationale. París: La documentation française; 2003.
Jewkes R. Intimate partner violence: causes and prevention. Lancet 2002; 359:
1423-1429.
McFarlane J, Parker B, Soeken KL, Bullock L. Assessing for Abuse During Pregnancy.
Severity and Frequency of Injures and Associeted Entry Into Prenatal Care. JAMA 1992;
267(23): 3176-3178.
Ministerio de Sanidad y Consumo. Protocolo común para la Actuación Sanitaria ante
la Violencia de Género Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud. Ministerio
de Sanidad y Consumo; 2007.
Naciones Unidas. Declaración sobre la eliminación de la violencia contra la mujer.
Resolución número A/RES48/104 de 20 de diciembre de 1993. Nueva York: Naciones
Unidas; 1994.
OMS. Resolución nº 49. XXV Asamblea Mundial de la Salud. WHA 49.25. Prevención
de la violencia. Una prioridad en Salud Pública. Ginebra: OMS; 1996.
Raya Ortega L, Ruiz-Perez I, Plazaola-Castaño J et al. La violencia contra la mujer en
la pareja como factor asociado a una mala salud física y psíquica. Aten Primaria 2004;
34(3): 117-127.
Rosario González Candelas. Malos tratos en la mujer: Protocolos Sanitarios. Revista
Valenciana de Medicina de Familia 2008; 11: 8-19.
69
Ruiz-Perez I, Blanco-Prieto P, Vives-Cases C. Violencia contra la mujer en la pareja:
determinantes y respuestas sociosanitarias. Gac Sanit 2004; 18(Supl 2): 4-12.
Ruiz-Perez I, Plazaola-Castaño J. Intimate partner violence and mental health consequences
in women attending family practice in Spain. Psychosom Med 2005; 67: 791-797.
Waltermaurer E. Measuring intimate partner violence (IPV).You may only get what you
ask for. Journal of Interpersonal Violence 2005; 20(4): 501-506.
Wathen CN, MacMillan HL. Interventions for Violence Against Women: Scientific Review.
JAMA 2003; 289(5): 589-600.
WHO. World report on violence and health. Ginebra: World Health Organization;
2002.
WHO. Guidelines for medico-legal care for victims of sexual violence. Ginebra: World
Health Organisation; 2003.
70
71
ANEXO I
Cuestionario AAS
SÓLO PARA MUJERES EMBARAZADAS
1. En alguna ocasión, ¿ha sufrido abuso emocional o físico por parte de su marido/pareja
o por una persona importante para usted?
5. Desde que está embaraza da, ¿le han humillado, insultado, menospreciado, amenazado o
le han causado algún otro daño emocional?
NO
NO
SÍ
0
1
FIN CUESTIONARIO
¿Qué edad tenía usted?
¿Durante cuánto tiempo?
años
años
SÍ
0
1
¿Quién lo hizo? (varias respuestas posibles)
meses
(Ver códigos en lista inferior)
1
8
2
9
3
10
4
11
5
12
6
13
7
14
¿Con qué frecuencia?
(Ver códigos en lista inferior)
¿Quién lo hizo? (varias respuestas posibles)
1
8
2
9
3
10
4
11
5
12
6
13
7
14
RARAS VECES
ALGUNAS VECES
1
2
FRECUENTEMENTE
3
MUY FRECUENTEMENTE
4
(Especificar)..........................................................
(Especificar)..........................................................
2. Durante el último año, ¿le han humillado, insultado, menospreciado, amenazado o causado
algún otro daño emocional?
6. Desde que está embarazada, ¿le han golpeado, abofeteado, dado patadas o causado algún
otro daño físico?
NO
NO
SÍ
0
SÍ
1
¿Quién lo hizo? (varias respuestas posibles)
¿Con qué frecuencia?
(Ver códigos en lista inferior)
1
8
2
9
3
10
4
11
5
0
1
¿Quién lo hizo? (varias respuestas posibles)
¿Cuántas veces?
(Ver códigos en lista inferior)
RARAS VECES
1
1
8
2
2
9
3
3
10
4
4
11
12
5
12
6
13
6
13
7
14
7
14
ALGUNAS VECES
FRECUENTEMENTE
MUY FRECUENTEMENTE
(Especificar)..........................................................
(Especificar)..........................................................
3. Durante el último año, ¿le han golpeado, abofeteado, dado patadas o causado algún otro
daño físico?
NO
SÍ
0
RESULTADO DEL CRIBADO:
1
¿Quién lo hizo? (varias respuestas posibles)
¿Cuántas veces?
(Ver códigos en lista inferior)
1
8
2
9
3
10
4
11
5
12
6
13
7
14
NEGATIVO
0
**POSITIVO
1
DUDOSO
Cumplimentar ‘Informe Médico por Presunta
Violencia de Género/Doméstica (Adultos)’
Entregar el DA
2
** Se considera un CASO POSITIVO, si responde afirmativamente a algunas de
las preguntas de la número 2 a la 6
(Especificar)..........................................................
4. Durante el último año, ¿le han forzado a mantener relaciones sexuales?
NO
SÍ
0
Lista de códigos para identificar quién lo hizo
1
¿Quién lo hizo? (varias respuestas posibles)
¿Cuántas veces?
(Ver códigos en lista inferior)
1
8
2
9
3
10
4
11
5
12
6
13
7
14
(Especificar)..........................................................
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
Marido/Pareja
Exmarido/Expareja
Novio
Exnovio
Padre
Madre
Suegro
Suegra
Hijo
Hija
Hermano
Hermana
Desconocido
Otros (especificar)............................................
73
ANEXO I
Cuestionario DA
Con la finalidad de poder valorar el nivel de riesgo que puede tener dada la situación en que
se encuentra, le pedimos que responda a estas preguntas, que se refieren a la persona que la está
agrediendo, (su marido o pareja, exmarido o expareja u otra persona cercana a usted)
NO
1. En el último año, ¿ha aumentado la violencia emocional o física en severidad o frecuencia?
2. ¿Tiene alguna arma de fuego?
3. ¿Está en paro?
4. ¿Ha amenazado con matarle?
5. ¿Se ha librado de ser detenido por violencia doméstica?
6. ¿La ha forzado a mantener relaciones sexuales?
7. En alguna ocasión, ¿ha intentado estrangularla?
8. ¿Consume drogas? (como por ejemplo, estimulantes o anfetaminas, speed, polvo de ángel, cocaína, heroína, drogas de diseño o mezclas)
9. ¿Tiene algún problema con el alcohol o es alcohólico?
10. ¿Se pone celoso de forma violenta? (por ejemplo, dice “si yo no puedo tenerte, nadie te tendrá”)
11. ¿Amenaza con hacer daño a sus hijos/as?
12. ¿Cree que es capaz de matarla?
13. ¿La persigue o la espía, le deja notas amenazantes o le deja mensajes, rompe sus cosas, o la llama cuando
usted no quiere?
14. En alguna ocasión, ¿ha amenazado o ha intentado suicidarse?
15. En alguna ocasión, ¿la ha golpeado cuando ha estado embarazada?
NO
74
SÍ
NUNCA HE ESTADO EMBARAZADA DE LA
PERSONA QUE ME ESTÁ AGREDIENDO
0
1
2
16. En el último año, ¿ha dejado a su pareja o expareja, después de vivir juntos?
NO
SÍ
NUNCA HE VIVIDO CON ÉL
0
1
2
17. ¿Controla la mayoría o todas sus actividades diarias? (como por ejemplo, le dice con quién puede hacer amistades,
cuándo puede ver a su familia, cuánto dinero puede gastar, o cuándo puede coger el coche, etc)
NO
SÍ
LO INTENTA PERO NO LE DEJO
0
1
2
18. En alguna ocasión, ¿ha usado alguna arma contra usted o la ha amenazado con ella?
NO
SÍ
0
1
¿Fue con un arma de fuego?
NO
SÍ
0
1
19. ¿Tiene usted algún hijo/a que no sea de la persona que le está agrediendo?
NO
SÍ
0
1
20. En alguna ocasión, ¿usted ha amenazado con suicidarse o lo ha intentado?
NO
SÍ
PUNTUACIÓN:
0
1
(Contar el número de respuestas positivas)
* Se considera PELIGRO EXTREMO DE HOMICIDIO O SUICIDIO, sí se obtiene una puntuación igual o
superior a 4 puntos. No obstante, si se obtiene una puntuación inferior a 4, se recomienda valorar el contenido
de las preguntas que ha respondido afirmativamente, para guiar las actuaciones
SÍ
0
1
0
1
0
1
0
1
0
1
0
1
0
1
0
1
0
1
0
1
0
1
0
1
0
1
0
1
ANEXO I
Plan de Intervención
Cuando la mujer no se encuentra en peligro extremo
Cuando la mujer se encuentra en peligro extremo
La mujer rechaza apoyo en este momento
Informar a la mujer
Ofrecer una nueva cita para valorar el estado de salud
biopsicosocial de la mujer y el riesgo de malos tratos
Informar a la mujer
Sobre la situación de malos tratos detectada
Sobre su derecho a presentar una denuncia o solicitar
una orden de protección en el juzgado de guardia,
comisaría de policía o cuartel de la Guardia Civil
Sobre los recursos existentes
Atender, por parte de los/as profesionales de
atención primaria y especializada
Las lesiones físicas o psíquicas
Hacer seguimiento individualizado en la consulta
Informar al pediatra, si fuera necesario
Informar a otros/as profesionales del centro si tiene
familiares dependientes de ella, si fuera necesario
Proponerle, si es posible, la participación en
intervenciones grupales (grupos de mujeres en el
centro sanitario u otros recursos de la zona)
Hacer actuaciones coordinadas con otros profesionales
del centro (trabajador/a social, enfermero/a, matrón/a,
etc.)
Documentar
Emitir el Informe Médico por Presunta
Violencia de Género/Doméstica (adultos)
Registrar en la historia clínica
Derivar, según sea necesario
Al trabajador/a social de los servicios sociales municipales
Centro de especialidades (traumatología, ginecología,
etc.)
Hospital
Unidad de Salud Mental
Centro de Salud Sexual y Reproductiva
Recursos específicos para mujeres en la zona
Otros (especificar).................................................................
Otras actuaciones (especificar)......................................................
Sobre la situación de peligro en que se encuentra ella,
sus hijos/as y otros familiares dependientes, si los hubiera
Sobre su derecho a presentar una denuncia o solicitar
una orden de protección en el juzgado de guardia,
en la comisaría de policía o en el cuartel de la Guardia
Civil
Sobre los recursos existentes
Atender, por parte de los/as profesionales de
atención primaria y especializada las lesiones
físicas o psíquicas
En el centro de salud o unidades de apoyo
Remitir al hospital
Remitir a la unidad de Salud Mental
Remitir a o tros servicios sanitarios especializados
Derivar, con carácter urgente
Al trabajador/a social del centro sanitario
Al trabajador/a social de referencia de servicios
sociales municipales
Al Centro Mujer 24 horas
Ofertar visitas de seguimiento individualizado
Avisar de la incidencia a los Cuerpos y Fuerzas
de Seguridad
Informar a otros/as profesionales del centro si
tiene familiares dependientes de ella, según sea necesario
Informar al pediatra, si fuera necesario
Documentar
Emitir el Informe Médico por Presunta
Violencia de Género/Doméstica (adultos)
Registrar en la historia clínica
Otras actuaciones (especificar)......................................................
75
ANEXO II
77
78
79
ANEXO II
INFORME MÈDIC PER VIOLÈNCIA DE GÈNERE/DOMÈSTICA
PRESUMPTA (Adults)
INFORME MÉDICO POR PRESUNTA VIOLENCIA DE GÉNERO
/DOMÉSTICA (Adultos)
81
82
83
84
2008
AUTORES
Vicenta Escribà Agüir. Servici de Promoció de la Salut. Direcció General de Salut Pública.
Conselleria de Sanitat. CIBER en Epidemiologia i Salut Pública
Manuela Royo Marqués. CIBER en Epidemiologia i Salut Pública
Rosa Mas Pons. Servici de Salut Infantil i de la Dona. Direcció General de Salut Pública.
Conselleria de Sanitat
Ana Fullana Montoro. Servici de Salut Infantil i de la Dona. Direcció General de Salut
Pública. Conselleria de Sanitat
María Piedad Moreno Alonso. Servici de Salut Infantil i de la Dona. Direcció General de
Salut Pública. Conselleria de Sanitat
Edita: Generalitat. Conselleria de Sanitat
© de la present edició: Generalitat, 2008
© dels textos: les autores
1ª edició, 2008
Coordina: Direcció General de Salut Pública
ISBN: 978-84-482-5119-2
Depòsit legal:V-5280-2008
Maqueta: Ad más Comunicación. Tel. 96 353 37 20
Imprimix: ipl gestiò gràfica
ÍNDEX
PRESENTACIÓ
PRÒLEG
GRUP DE TRABALL DEL PROTOCOL PER A L’ATENCIÓ SANITARIA
DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
1. OBJECTIUS I METODOLOGIA
2. CONCEPTES GENERALS
2.1. Definició
2.2. Magnitud del problema
2.3. Factors de risc associats a la violència de gènere
2.4. Repercussions en la salut de la dona
2.5. Paper del personal dels Servicis Sanitaris
3. ACTUACIÓ EN ATENCIÓ PRIMÀRIA I ESPECIALITZADA
3.1. Detecció i valoració
3.1.1. Indicadors de sospita
3.1.2. Confirmació d’un possible cas de maltractament
3.1.3. Avaluació del grau de seguretat
3.2. Pla d’intervenció
4. GUIA DE RECURSOS
4.1. Guia de recursos d’àmbit nacional i a escala de la Comunitat Valenciana
de tipus urgent
4.2. Guia de recursos d’àmbit nacional i a escala de la Comunitat Valenciana
de tipus no urgent
4.3. Guia de recursos segons província
5. ACTUACIONS EN ELS SERVICIS D’URGÈNCIES
6. INFORME MÈDIC PER PRESUMPTA VIOLÈNCIA DE GÈNERE / DOMÈSTICA
(adults)
7. ACTUACIÓ DAVANT D’AGRESSIONS SEXUALS
8. ASPECTES ÈTICS I LEGALS
9. ESTRATÈGIES PER A AFAVORIR LA IMPLANTACIÓ DEL PROTOCOL
10. BIBLIOGRAFIA
11. ANNEXOS
11.1. ANNEX I
- Instrument de detecció precoç de casos de violència de gènere i
valoració del grau de seguretat
- Instrument per a registrar les actuacions implementades després de la
detecció d’un cas de violència de gènere
11.2. ANNEX II
- Circular 4/2007 del director gerent de l’Agència Valenciana de Salut
- Informe Mèdic per Presumpta Violència de Gènere/Domèstica (adults)
13
17
19
20
20
21
21
25
30
30
30
34
35
39
41
42
42
47
51
55
59
63
67
71
73
73
75
77
77
81
PRESENTACIÓ
La violència de gènere és un problema de salut pública important, tant per la
magnitud de les lesions produïdes, com per les conseqüències a curt i a llarg termini
sobre la seua salut física i mental. Els professionals sanitaris exercixen un important
paper en la detecció, tractament i orientació d'este problema complex, que requerix
un abordatge multisectorial i multidisciplinar per part de l'administració sanitària,
benestar social, judicial, policial, educació, entre altres.
En la Llei Orgànica 1/2004 de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral
contra la Violència de Gènere, en l’article 15.1 s’indica que “les Administracions sanitàries,
en el si del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, promouran i impulsaran
actuacions per part dels professionals sanitaris per a la detecció precoç de la violència
de gènere i proposaran les mesures que estimen necessàries a fi d'optimitzar la
contribució del sector sanitari en la lluita contra este tipus de violència”. L'article 32.3
indica que, “les Administracions amb competències sanitàries promouran l'aplicació,
la permanent actualització i la difusió de protocols que continguen pautes uniformes
d'actuació sanitària, tant en l'àmbit públic com a privat, i en especial, del Protocol
aprovat pel Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut. Estos protocols
impulsaran activitats de prevenció, detecció precoç i intervenció continuada a la dona
sotmesa a violència de gènere o en risc de patir-la.”
El Ministeri de Sanitat i Consum ha publicat el Protocol Comú per a l'Actuació
Sanitària davant de la Violència de Gènere, que va ser aprovat pel ple del Consell
Interterritorial en la reunió de desembre de 2006 i que va ser elaborat per la Comissió
de Violència de Gènere del Consell.
La Comunitat està fermament compromesa en la lluita contra la violència de gènere.
Este compromís ha quedat reflectit en els Plans d'Igualtat d'Oportunitats entre Dones
i Hòmens de la Comunitat, en què s'establix una àrea específica contra la violència de
gènere. Així mateix, ha quedat plasmat en els plans de mesures del Govern Valencià
2001-2004 i 2005-2008 per a combatre la violència que s'exercix sobre les dones, en
els quals s'inclouen àrees d'intervenció en prevenció, seguretat, suport i atenció a les
víctimes. Finalment este compromís també queda patent amb la realització d'activitats
de sensibilització, formació i investigació.
Per això, la Direcció General de Salut Pública ha elaborat este protocol, que permetrà
guiar la cerca activa, la detecció precoç, el diagnòstic i l'atenció dels casos de violència
de gènere. El protocol s'aplicarà tant en l'àmbit de l'atenció primària com especialitzada.
Així mateix, s'inclouen les estratègies que s'han de fer de forma coordinada amb
l'Administració de Justícia, en els casos en què hi haja constatació o sospita fundada
de danys físics o psíquics com a conseqüència de la violència de gènere. El protocol
també inclou una guia de recursos disponibles en algunes administracions públiques,
que podran ajudar a l'establiment de mesures d'intervenció adequades. En l'elaboració
d'este protocol han participat professionals de l'Agència Valenciana de Salut i de la
Direcció General de Salut Pública i altres administracions públiques.
Finalment vull agrair a tot el personal professional que ha participat en l'elaboració
d'este protocol, així com a totes les persones que hi han fet aportacions tècniques.
Manuel Cervera Taulet
Conseller de Sanitat
PRÒLEG
La violència de gènere és un problema de salut pública important que requerix
l'actuació coordinada amb altres organismes i institucions implicades en el tema. El
sector sanitari pot col·laborar en la prevenció primària d'este problema, si bé la seua
principal funció apareix en la prevenció secundària i terciària. La detecció precoç de
casos de violència pot reduir les conseqüències negatives en la salut de la dona i
previndre l'aparició d'episodis de maltractament ulteriors. A causa d'això, en els últims
anys, en l'àmbit normatiu, institucional i de moltes associacions professionals, han
aparegut protocols clínics que servixen de guia als professionals sanitaris per a identificar
casos de violència de gènere.
La detecció precoç, el diagnòstic i l'atenció de la violència de gènere s'ha de fer
tant en l'atenció primària com en l'especialitzada. La cartera de servicis de la Direcció
General de Salut Pública inclou activitats destinades a la monitorització i prevenció
de la violència de gènere. Estes activitats es fan de forma coordinada amb l'Agència
Valenciana de Salut. Per tot això, s'ha elaborat este protocol per a l'abordatge de la
violència de gènere en l'àmbit sanitari, que permetrà guiar les actuacions sanitàries en
matèria de violència de gènere a la Comunidat Valenciana.
L'objectiu general d'este protocol és establir unes pautes normalitzades que permeten
guiar, tant per a la cerca activa o detecció precoç de possibles casos de violència de
gènere, com la instauració de les mesures d'intervenció que s'han de seguir davant dels
casos identificats. Així mateix, s'establixen estratègies de seguiment en l'àmbit de
l'atenció primària i especialitzada de la Comunidat Valenciana.
Esperem que este protocol contribuïsca a reduir la incidència de casos de violència
de gènere, la magnitud de les lesions que provoca i que permeta establir unes pautes
estandarditzades per a la detecció, el diagnòstic i l'atenció sanitària dels casos.
M. Luisa Carrera Hueso
Directora general d’Assistència Sanitària
Manuel Escolano Puig
Director general de Salut Pública
GRUP DE TREBALL DEL PROTOCOL PER A L’ATENCIÓ
SANITÀRIA DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
PERSONAL SANITARI
Elena Álvaro Jáuregui. Servici d'Urgències Hospitalàries. Hospital Universitari la Fe.
Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat
M. Dolores Almerich Galdón. Centre de Salut Tomás Ortunyo (Benidorm). Agència
Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat
Júlia Asensi Tarín. Centre de Salut de Xàtiva. Agència Valenciana de Salud. Conselleria
de Sanitat
Maria Amparo Català Duet. Centre de Salut de Callosa d'En Sarrià. Agència Valenciana
de Salut. Conselleria de Sanitat
Inma Coltell Boan-Montenegro. Centre de Salut Miquel Servet (Valencia). Agència Valenciana
de Salut. Conselleria de Sanitat
Maria Pilar Ferrer Hernández. Servei d'Urgències (Pavelló Central). Hospital
Universitari la Fe. Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat
Paz García-Peñuela Pons. Centre de Salut d'Alaquàs. Agència Valenciana de Salut.
Conselleria de Sanitat
Ana Gómez Seguí. Centre de Salut Miquel Servet (València). Agència Valenciana de Salut.
Conselleria de Sanitat
Rosa Gonzalez Candelas. Centre de Salut Salvador Pau (València). Agència Valenciana
de Salut. Conselleria de Sanitat
Felipe Hurtado Murillo. Centre de Salut Sexual i Reproductiva la Font Sant Lluís (València).
Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat
Marga Llopis Plà. Centre de Salut Miquel Servet (València). Agència Valenciana de Salut.
Conselleria de Sanitat
Pilar Martínez Mura. Centre de Salut Plaça Segòvia (València). Agència Valenciana de
Salut. Conselleria de Sanitat
Ana Orón Carrizosa. Centre de Salut de Natzaret (València). Agència Valenciana de Salut.
Conselleria de Sanitat
Caridad Pacheco Rodríguez. Centre de Salut d'Alboraia. Agència Valenciana de Salut.
Conselleria de Sanitat
M. Carmen Parra Vallas. Centre de Salut de Racó de L’Oix (Benidorm). Agència Valenciana
de Salut. Conselleria de Sanitat
Elena Pérez Sanz. Unitat de Promoció de la Salut, Centre de Salut Pública de Benidorm
(Alacant). Direcció de Salut Pública. Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat
Elena Síscar Pastor. Centre de Salut de Beniopa (Gandia). Agència Valenciana de Salut.
Conselleria de Sanitat
Mar Tárrega Rico. Centre de Salut de Paiporta. Agència Valenciana de Salut. Conselleria
de Sanitat
Ángeles Tejedor Tornero. Centre de Salut de Xàtiva. Agència Valenciana de Salud.
Conselleria de Sanitat
TRABALLADORES SOCIALS
Ana Isabel Cava Ros. Centre de Salut de Burjassot. Agència Valenciana de Salut. Conselleria
de Sanitat
M. Ángeles Celada Pérez. Centre de Salut de Torrent. Agència Valenciana de Salut.
Conselleria de Sanitat
Mercedes Justamante Belda. Centre de Salut de Petrer. Agència Valenciana de Salut.
Conselleria de Sanitat
Eufemia Marcos González. Hospital General de Castelló. Agència Valenciana de Salut.
Conselleria de Sanitat
M. José Monrós Chancosa. Servici d'Assistència Sociosanitària. Direcció General
d'Assistència Sanitaria. Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat
Manuela Rocamora Parres. Centre de Salut d'Almoradí. Agència Valenciana de Salut.
Conselleria de Sanitat
COLABORACIÓ ESPECIAL AMB APORTACIONS TÈCNIQUES
DEL DOCUMENT
Carmen Barona Vilar. Servici de Salut Infantil i de la Dona. Direcció General de Salut
Pública. Conselleria de Sanitat
Mercedes Casquero de la Cruz. Servici de Comunicació amb el Pacient. Àrea de Qualitat
i d'Atenció al Pacient. Direcció General de Qualitat i d'Atenció al Pacient. Agència
Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat
Jaime Fons Martínez. Llicenciat en Sociologia i Llicenciat en Administració i Direcció
d'Empreses
Carmen Gonzalbo Cebrián. Direcció General de la Dona i per la Igualtat. Conselleria de
Benestar Social
Joaquín Ibarra Huesa. Escola Valenciana d'Estudis per a la Salut. Agència Valenciana de
Salut. Conselleria de Sanitat
Mercedes Igualada Portales. Direcció General de la Dona i per la Igualtat. Conselleria
de Benestar Social
Vicente Llopis Sala. Àrea de Justícia Juvenil i Prevenció de la Violència. Direcció General
de Justícia i Menor. Conselleria de Justícia i Administracions Públiques
José Antonio Lluch Rodrigo. Servici de Promoció de la Salut. Direcció General de Salut
Pública. Conselleria de Sanitat
Rosa Marín Torrens. Escola Valenciana d'Estudis per a la Salut. Agència Valenciana de
Salut. Conselleria de Sanitat
Cristina Nebot Marzal. Servici de Qualitat Assistencial. Direcció General de Qualitat i
d'Atenció al Pacient. Agència Valenciana de Salut. Conselleria de Sanitat
Celia Ortega Ruíz. Direcció General de la Dona i per la Igualtat. Conselleria de Benestar
Social
Carmen Puchalt Sanchis. Àrea de Coordinació i Planificació. Agència Valenciana de Salut.
Conselleria de Sanitat
Matías Vicente Mendoza. Institut de Medicina Legal. Direcció General de Justícia i Menor.
Conselleria de Justícia i Administracions Públiques
13
L'objectiu general d'este protocol per a l'abordatge de la violència de gènere en
el sector sanitari és establir unes pautes normalitzades que guien la cerca activa o la
detecció precoç de possibles casos de violència de gènere i les mesures d'intervenció
que s'han de seguir davant dels casos identificats. Així mateix, s'establixen estratègies
de seguiment en l'àmbit de l'atenció primària i especialitzada de la Comunitat Valenciana.
Els objectius específics d'este protocol són:
1. Sensibilitzar els/les professionals sanitaris/es sobre de la magnitud de la violència
de gènere com a problema de salut.
2. Facilitar un instrument que permeta guiar la cerca activa, la detecció precoç i
la valoració de les situacions de maltractament en l'àmbit de l'atenció primària
i especialitzada de la Comunitat Valenciana.
3. Elaborar unes pautes que permeten guiar les activitats d'intervenció sanitària
que s'han de seguir després de la detecció i valoració de situacions de maltractament
en l'àmbit de l'atenció primària i especialitzada.
4. Facilitar una sèrie d'instruments que permeten registrar els casos de violència
i les intervencions sanitàries instaurades després de la detecció i valoració.
5. Promoure la capacitació de les dones que patixen maltractaments per al
reconeixement de la seua situació i per a la cerca de solucions.
6. Contribuir des del sector sanitari a la sensibilització de la població general sobre
el tema de la violència de gènere.
Este protocol es referix a qualsevol forma de violència i maltractaments de l'àmbit
familiar exercits contra les dones majors de 14 anys, independentment de qui siga
l'agressor. Ara bé, les actuacions dissenyades estan més centrades en la violència
exercida per la parella o exparella, pel fet que són les formes de violència més freqüents
al nostre país.
Les agressions sexuals requerixen una atenció i actuació sanitària específica, donades
les implicacions medicoforenses i legals que estes comporten, per la qual cosa es
tractaran en un capítol específic.
En l'elaboració d'este protocol ha participat un grup de professionals d'atenció
primària i especialitzada (personal mèdic, d'infermeria, de treball social i de la psicologia,
comares, etc.) de l'administració sanitària i d'altres administracions públiques. Per a
això, s'han revisat el protocol d'actuació sanitària proposat pel Ministeri de Sanitat i
Consum com també els protocols sanitaris existents en algunes comunitats autònomes.
15
17
2.1. Definició
L'Organització Mundial de la Salut definix la violència com: “l'ús de la força física o
el poder contra un mateix, cap a una altra persona, grups o comunitats i que té com a
conseqüència la possibilitat d'aparició de lesions de tipus físic, danys psicològics, alteracions
del desenvolupament, abandó i inclús la mort”. Dins d'este concepte s'inclou la violència
familiar (domèstica), definida com els maltractaments o agressions físiques, psicològiques,
sexuals o d'una altra índole, infligides per persones del medi familiar i dirigides,
generalment, als membres més vulnerables: xiquets, dones i ancians. Quan l'agressor,
generalment baró, té una relació de parella amb la dona, exercida en situació de domini
sobre ella, es denomina violència de gènere. En la Resolució de l'Assemblea General
de les Nacions Unides de 1993, es proposa una definició més àmplia de la violència
de gènere: "tot acte de violència basat en la pertinença al sexe femení, que tinga o puga
tindre com a resultat un dany o sofriment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com
les amenaces d'eixos actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si es produïx
en la vida pública com en la privada".
En funció de la naturalesa dels actes violents es distingixen tres formes de violència:
a) física, b) psicològica i c) sexual. En la violència física l'agressor produïx en la víctima
lesions corporals, infligides de forma intencionada (colps, cremades, agressions amb
armes, ferides, etc.). La violència psicològica inclou humiliacions, desvaloracions, crítiques
exagerades, llenguatge groller i humiliant, insults, amenaces, culpabilitzacions, aïllament
social, control dels diners, impediment de la presa de decisions, etc. La violència sexual
consistix en actes que atempten contra la llibertat sexual de la persona i lesionen la
seua dignitat (relacions sexuals forçades, abús sexual, violació, etc.).
19
En la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral
contra la Violència de Gènere, es parla de la violència de gènere com: “la violència
específica contra les dones, utilitzada com a instrument per a mantindre la discriminació, la
desigualtat i les relacions de poder dels hòmens sobre les dones i que s'exercix pels
cònjuges o pels qui hagen estat vinculats a les dones per relacions d'afectivitat”.
L'Organització Mundial de la Salut, definix la violència com: “l'ús de la força física o
el poder contra un mateix, cap a una altra persona, grups o comunitats i que té com
a conseqüència la possibilitat d'aparició de lesions de tipus físic, danys psicològics,
alteracions del desenvolupament, abandó i inclús la mort”.
En la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral
contra la Violència de Gènere, es definix la violència de gènere com: “la violència
específica contra les dones, utilitzada com a instrument per a mantindre la discriminació,
la desigualtat i les relacions de poder dels hòmens sobre les dones i s'exercix pels
cònjuges o pels qui hagen estat vinculats a les dones per relacions d'afectivitat”.
En funció de la naturalesa dels actes violents es distingixen tres formes de violència:
Física
Psicològica
Sexual
2.2. Magnitud del problema
La violència de gènere és la manifestació més dramàtica de les desigualtats existents
entre les dones i els hòmens. L'ONU la considera la primera causa de mortalitat, a
escala mundial, de les dones entre 18 i 45 anys. L'OMS la considera un problema
prioritari de salut pública des de l'any 1996.
La major part dels estudis sobre la incidència i prevalença de la violència de gènere
han sigut realitzats a Amèrica del Nord i Canadà i mostren importants diferències en
la magnitud del fenomen. Normalment, els estudis troben una prevalença entre el 25%
i el 30% al llarg de la vida de la dona, però la prevalença anual se situa entre el 2% i
el 12%.
El Ministeri de Treball i Assumptes Socials (Institut de la Dona) va fer una enquesta
transversal sobre una mostra representativa a nivell de l'Estat espanyol. La prevalença
de dones maltractades (segons indicadors objectius de maltractament) l'any 1999, va
ser del 12,4%, de l'11,1% l'any 2002 i del 9,6% l'any 2006. A la Comunitat Valenciana
estes prevalences foren de l'11,6%, 9,9% i 9%, respectivament. La prevalença va ser
major en el grup d'edat de 45 a 64 anys (15,6% l'any 1999, 15,1% l'any 2002 i 12% l'any
2006) i menor en les dones de més de 65 anys (9%, 8,2% i 6,9%, l'any 1999, 2002 i
2006, respectivament).
2.3. Factors de risc associats a la violència de gènere
20
Els resultats dels estudis etiològics fets per a determinar els factors de risc, que
influïxen en l'aparició de casos de violència de gènere, no són consistents. Els principals
factors de risc, vinculats a les característiques de l'agressor, identificats en la literatura
científica han sigut: la situació de pobresa, els baixos ingressos econòmics, la desocupació,
els antecedents de maltractament familiar durant la infància o adolescència, l’edat jove,
el consum d'alcohol, el consum de drogues il·lícites, el nombre més gran de relacions
de parella anteriors, etc. No obstant això, la violència de gènere es dóna en tots els
nivells socials, culturals i econòmics de la societat i el fet de ser dona és el principal
factor de risc.
Així mateix, la literatura ha identificat una sèrie de patrons de conducta més freqüent
en els agressors (taula 1).
Taula 1. Exemples de comportaments abusius
TIPUS DE
Tabla
1. Ejemplos de comportamientos abusivos
COMPORTAMENT
RESULTAT
Destructiu
Destruïx mobles o propietats. Maltracta animals domèstics,
etc.
Controlador
o coercitiu
Reté els diners, el cotxe o l'assegurança de malaltia. Es nega
a pagar factures. Saboteja la voluntat de les víctimes d'anar
a treballar o estudiar, etc.
Acaçador
No accepta visites, telefonades o cartes. Acaça sexualment.
Humilia la víctima en públic, etc.
Taula 1. Exemples de comportaments abusius (continuació)
TIPUS DE
COMPORTAMENT
Agressiu
RESULTAT
Galteja, colpeja, dóna puntellons, pessiga, mossega, agarra,
estrangula, subjecta, o estira el cabell de la víctima. Abusa
sexualment, etc.
Intimidatori
Amenaça verbalment, implícitament o directament, o critica
la víctima. Usa armes. Llança objectes, arracona la víctima
mentres discutixen. Crida. Utilitza paraulotes per a parlar.
Conduïx imprudentment, etc.
Aillador
Limita i perseguix les activitats i l'ús del telèfon que fa la
víctima, etc.
Amenaçador
Amenaça de llevar-li la custòdia o raptar els xiquets, matar
la víctima o a si mateix, etc.
2.4. Repercussions en la salut de la dona
La violència de gènere pot produir repercussions importants tant en la salut física
com en el benestar psicològic. També afectarà la salut i la qualitat de vida dels fills i
de les filles. En el capítol cinc d'este protocol (taula 5A i 5B) es presenten una sèrie
de símptomes i signes que apareixen com a conseqüència del maltractament.
2.5. Paper del personal dels servicis sanitaris
La violència de gènere és un problema de salut pública important, per això, es
requerix un esforç multisectorial per a poder implementar mesures de prevenció
primària. El sector sanitari pot col·laborar en la prevenció primària d'este problema,
si bé la seua principal funció apareix en la prevenció secundària i terciària. Dins de la
prevenció secundària cal destacar la cerca activa o la detecció precoç de casos de
maltractaments. A més a més, la detecció precoç de casos de violència pot reduir les
conseqüències negatives en la salut de la dona i previndre l'aparició d'episodis de
maltractament ulteriors. Els servicis sanitaris poden exercir un paper crucial en esta
cerca activa o detecció precoç de casos de maltractaments, atés que la majoria de
dones acudixen al sistema sanitari en algun moment de la seua vida (embaràs, revisions
ginecològiques rutinàries, per a l'atenció mèdica dels fills o filles, per a l'atenció de
persones majors, etc.). A més a més, atés que els maltractaments tenen repercussions
importants en la salut de la dona, esta té una major probabilitat d'acudir a les consultes
dels servicis sanitaris, en particular a atenció primària, servicis d'urgències (atenció
primària i hospitalària), obstetrícia i ginecologia, salut mental, etc.
Per això l'Organització Mundial de la Salut (OMS), en el seu informe “Violència
contra les dones”, destaca l'important paper del personal sanitari en la detecció i
prevenció secundària de la violència de gènere. En este informe s'indica al personal
sanitari que: “No tinga por de preguntar. Contràriament a la creença popular, la majoria
de les dones estan disposades a revelar el maltractament quan se'ls pregunta en forma
directa i no valorativa. En realitat, moltes dones estan esperant, silenciosament, que
algú els pregunte”. Així mateix, l'OMS ha descrit unes funcions mínimes, per a aplicar
des del sistema sanitari (taula 2).
21
Taula 2. Funcions del personal sanitari en la detecció i prevenció secundària de la
violència de gènere
Preguntar amb regularitat, quan siga factible, a totes les dones sobre l'existència
de violència de gènere, com a tasca habitual dins de les activitats preventives
Estar alerta a possibles signes i símptomes de maltractament i fer-ne el seguiment
Oferir atenció sanitària i registrar-la en la història clínica
Ajudar a entendre el malestar i els problemes de salut de la pacient com una
conseqüència de la violència i la por
Informar i remetre les dones als recursos específics disponibles en la comunitat
Mantindre la privacitat i la confidencialitat de la informació obtinguda
Estimular i donar suport a la dona al llarg de tot el procés, respectant la seua
pròpia evolució
Evitar actituds insolidàries o culpabilitzadores, ja que poden reforçar l'aïllament;
afavorir la confiança en elles mateixes i oferir la possibilitat que busquen ajuda
Establir una coordinació amb altres professionals i institucions
22
Col.laborar a dimensionar i investigar el problema per mitjà del registre de
casos
Ara bé, la detecció precoç de casos de violència de gènere per part del personal
dels servicis sanitaris pot presentar una sèrie de barreres que es mostren en la
taula 3.
Taula 3. Dificultats per a identificar la violència de gènere
Per part de la dona
Pors (a la resposta de la parella, a no ser entesa i ser culpabilitzada, que no
es respecte la confidencialitat, a no ser capaç d'iniciar una nova vida, a les
dificultats econòmiques, judicials, socials, al que puga passar amb els seus
fills/es, etc.)
Baixa autoestima, culpabilització per la situació
Patir alguna discapacitat, ser immigrant, viure en un medi rural o en situació
d'exclusió social
Dependència econòmica. Estar fora del mercat laboral
Vergonya i humiliació
Desig de protegir la parella
Resistència a reconéixer el que li està passant
Desconfiança en el sistema sanitari
Minimització del que li passa (a vegades no són conscients de la seua situació
i els costa identificar el perill i el seu deteriorament)
Taula 3. Dificultats per a identificar la violència de gènere (continuació)
Per part de la dona
Aïllament i falta de suport social i familiar
Valors i creences culturals (si la societat ho tolera, elles també)
Estan acostumades a amagar-ho
El trauma físic i psíquic les manté immobilitzades, desconcertades, alienades,
etc.
Per part del personal sanitari
Estar immersos en el mateix procés de socialització que la resta de la societat
No considerar la violència de gènere com un problema de salut
Creença que la violència no és tan freqüent
Intent de racionalització de la conducta de l'agressor
Por d'ofendre-la, a empitjorar la situació, per la seua seguretat o per la pròpia
integritat
Formació fonamentalment biologicista (no-abordatge de problemes
psicosocials)
Context de la consulta
Falta de privacitat i intimitat
Dificultat en la comunicació (per exemple, idioma en el cas de dones
immigrants)
La dona ve acompanyada de la parella
Sobrecàrrega assistencial
Escassa formació específica per a l'abordatge de la violència de gènere,
sobretot per al maneig emocional de la situació
En l’àmbit sanitari
Falta de coneixement i coordinació entre els distints recursos
Absència de treball en equip
Falta de recursos específics per a l'atenció dels casos, especialment en municipis
xicotets i per als grups més vulnerables
23
25
Els/les professionals d'atenció primària i especialitzada tenen un paper important
davant de la cerca activa, la detecció precoç i la atenció integral a les dones que
poden ser víctimes de violència de gènere. Les característiques d'accessibilitat,
contacte directe i continuat amb les dones poden facilitar-ho. L'actuació és complexa
i requerix la coordinació i col.laboració del personal sanitari; així com amb altres
professionals. Això permetrà una correcta actuació de forma interdisciplinària, així
com la derivació a altres dispositius assistencials específics per a la dona, si el cas
ho requerix.
En este apartat del protocol es reflectixen les actuacions que s'han de seguir per
part dels professionals sanitaris (facultatius/ves, personal d'infermeria, comares,
treballadors/es socials, etc.), que siguen vàlides tant per als/les professionals d'atenció
primària, com d'especialitzada (consultes externes i hospitalització). L'actuació pel que
fa a urgències es farà en un apartat específic.
Respecte a la detecció precoç, este protocol planteja que el personal sanitari ha
de mantindre una actitud d'alerta davant de la presència de conductes, símptomes o
signes de sospita. A més a més, es recomana que a tota dona de més de 14 anys se li
facen, almenys una vegada, preguntes exploradores que permeten l'abordatge psicosocial
d'este tema. En la taula 4 es facilita una sèrie de preguntes marc que poden guiar este
abordatge psicosocial.
Taula 4. Preguntes marc per a l'abordatge psicosocial de la violència de gènere
Com van les coses a casa?, està contenta de la relació amb la parella i els familiars?
La violència contra les dones és un problema més freqüent del que es pensa i que
pot tindre conseqüències molt greus. Per això ara el personal sanitari pregunta
de forma rutinària a totes les dones sobre este tema:“alguna vegada ha patit algun
tipus de maltractament?”
Els maltractaments de què tant es parla és un problema molt comú en moltes
dones de la nostra societat i poden tindre greus conseqüències en la seua salut.
Per això ara el personal sanitari pregunta de forma rutinària a totes les dones
sobre este tema:“li ha passat a vosté alguna vegada?”
La violència contra la dona és habitual en la vida d'algunes persones i succeïx en
múltiples tipus de relacions de parella o entre els familiars. Desconeixem si l'afecta
directament. Per això ara el personal sanitari pregunta de forma rutinària a totes
les dones sobre este tema:“alguna vegada ha patit algun tipus de maltractament?”
La violència contra la dona tendix a créixer i es fa més freqüent i greu amb el
temps. Per això ara el personal sanitari pregunta de forma rutinària a totes les
dones sobre este tema: “alguna vegada ha patit algun tipus de maltractament?”
En l'atenció i seguiment a les dones que patixen maltractament, és necessari, si hi
ha fills/es o altres persones dependents a càrrec seu, la coordinació amb pediatria o
amb els servicis pertinents.
27
Determinades situacions (embaràs, discapacitat física, psíquica o sensorial, ser
immigrant, estar en situació d'exclusió social, viure en entorns rurals, etc.) poden fer
que la dona siga més vulnerable a patir un episodi de maltractament i, per tant, és
necessari prestar-los una atenció especial.
El protocol d'actuació s'estructura en les dues fases que s'indiquen a continuació.
Els passos que cal seguir es mostren en el gràfic 1.
1. DETECCIÓ I VALORACIÓ
1.1. Indicadors de sospita
1.2. Confirmació d’un cas de maltractament
1.3. Avaluació del grau de seguretat
2. PLA D’INTERVENCIÓ
“Per a saber com s’ha d’ intervindre i
què registrar utilitza el protocol PDA”
P: Pregunta a totes les dones (>14 anys)
D: Detecta els maltractaments (qüestionari AAS)
A: Analiza el risc (qüestionari DA)
Intervé segons cada cas
Registra en la història clínica
28
Gràfic 1. Algoritme d'actuació per a la cerca activa i detecció de casos de maltractament
PREGUNTAR ALMENYS UNA VEGADA
Preguntes d’abordatge psicosocial
Com van les coses en casa? Està contenta de la relació
amb la parella i amb els seus familiars?
CERCA ACTIVA en consulta atenent
indicadors de sospita
INDICADORS
de sospita
INDICADORS
de sospita
CONFIRMAR si pateix maltractament
Complimentar el qüestionari AAS
Cas
negatiu
Cas
possible
Cas
positiu
29
Complimentar el
qüestionari DA
Perill no
extrem
SENSE RISC
ACTUAL
SENSE RISC
ACTUAL
Registrar en la història clínica
Repetir la cerca activa amb una
periodicitat àmplia o abans, si
apareixen indicadors de sospita
REGISTRAR EN LA
HISTÒRIA CLÍNICA
Treball en consulta i
seguimient
Perill
extrem
PLA
D’INTERVENCIÓ
SEGONS CADA CAS
Emetre l’Informe Mèdic
per Presumpta Violència
de Gènere/Domèstica
(adults)
3.1. Detecció i valoració
3.1.1. Indicadors de sospita
La presència d'una sèrie de signes i símptomes poden guiar el personal sanitari en
la identificació de casos de maltractament. Per això, és important tindre'ls presents i
mantindre una actitud d'alerta. Estos permetran orientar la cerca activa dels casos
(taula 5A i 5B).
3.1.2. Confirmació d’un possible cas de maltractament
Quan el personal sanitari sospita que una dona pot ser víctima de maltractament,
basada a partir dels antecedents, de les característiques personals, per la presència de
determinades lesions físiques o pels símptomes físics o psicològics trobats (taula 5A
i 5B), ha de confirmar o descartar si es tracta d'un cas positiu de maltractament. Per
això, es requerix fer una entrevista clínica específica. En la taula 6 es presenten algunes
recomanacions per a crear un clima de confiança que la facilite.
30
Per a la confirmació d'un possible cas de maltractament s'utilitzarà l'instrument de
cribratge AAS (qüestionari AAS), conegut en anglés com “Abuse Assessment Screen”
i que ha sigut adaptat en el nostre context cultural per Escribá-Agüir i col·l. Este està
integrat per una sèrie de preguntes senzilles i directes, que poden facilitar l'exteriorització
i identificació del problema (annex I). Es considera un cas positiu, si es respon
afirmativament a alguna de les preguntes de la número 2 a la 6. De totes maneres, pot
ocórrer que en alguns casos siga difícil fer preguntes directes i per això, en la taula 7,
es presenta una sèrie de preguntes que poden ajudar a la confirmació d'un cas de
maltractament.
Algunes vegades, encara que existisca una sospita que es tracta d'un cas de
maltractament, pot ser que la dona no reconega que és víctima de maltractaments.
En este cas, és molt important no precipitar el seu testimoni, oferint-li suport, confiança,
continuïtat, per mitjà de visites de seguiment que li permeten guanyar confiança i
afrontar en un futur que ho reconega. Així mateix, es valorarà la possibilitat de derivar
a altres professionals, si fóra possible i amb la conformitat de la dona. L'estratègia
d'actuació s'indica en la taula 8.
En cas de confirmar-se un cas positiu de maltractament, hi ha l'obligació legal
d'omplir un informe de lesions (Informe Mèdic per Violència de Gènere/ Domèstica
Presumpta (adults)), que es detalla en el capítol 8 d'este protocol. Això requerirà
una exploració minuciosa de les lesions i valoració de l'estat emocional de la
víctima.
Taula 5A. Indicadors de sospita de maltractament en els antecedents i en les
característiques de la dona
1. Antecedents d'haver patit o presenciat maltractament en la infància o adolescència
2. Antecedents personals i d’hàbits de vida
Lesions freqüents
Abús d’alcohol o altres drogues
Abús de medicaments, sobre tot, psicofàrmacs
Taula 5A. Indicadors de sospita de maltractament en els antecedents i en les
característiques de la dona (continuació)
3. Troballes relacionades amb la salut sexual i reproductiva
Com a conseqüència de relacions sexuals no desitjades: embaràs no desitjat,
pèrdua de desig sexual, trastorns menstruals, malaltia inflamatòria crònica,
disparèunia, sagnat vaginal, fibrosi vaginal, infeccions urinàries, dolor pelvià crònic,
infeccions de transmissió sexual inclòs el VIH/sida, etc.
Com a conseqüència del maltractament durant l'embaràs: avortament espontani,
baix pes al nàixer, abrupció de placenta, mort fetal, ruptura prematura de
membranes, hemorràgia prepart, etc.
Falta o retard d'atenció prenatal, etc.
4. Símptomes psicològics freqüents
Insomni
Depressió
Ansietat
Trastorns d’estrés posttraumàtic
Intents de suïcidi
Baixa autoestima
Irritabilitat
Trastorns en la conducta alimentària
Labilitat emocional
5. Símptomes físics freqüents
Cefalees
Cervicàlgia
Dolor crònic general
Marejos
Molèsties gastrointestinals (diarrea, restrenyiment, dispèpsia, vòmits, dolor abdominal, etc.)
Dificultats respiratories
Trastorns de tipus psicosomàtic
6. Utilització de servicis sanitaris
Períodes d’hiperfreqüentació i altres d’absència
Incumpliment de cites o tractaments
Ús reiterat de servicis d’urgència
Hospitalitzacions freqüents
7. Situacions de major vulnerabilitat i dependència de la dona
Aillament tant familiar com social
Migració tant nacional com extrangera
Malaltia discapacitant
Dificultats laborals i desocupació
Dificultats de formació i d’ascens en el treball
Situacions d’exclusió social (prostitució, indigència, recluses)
Absència d’habilitats socials
8. Informació de familiars, amistats, o d’altres professionales i institucions que
la dona està sent víctima de maltractaments
31
Taula 5B. Indicadors de sospita de maltractament durant la consulta
1. Característiques de les lesions
Distribució central de les lesions
Lesions en el cap, coll i boca
Lesió típica: ruptura de timpà
Lesions defensives en els avantbraços
Lesions que no pareixen haver sigut justificades adequadament o coherentment
Lesions en múltiples àrees
Hematomes en distints processos de curació
Símptomes neurològics com ara pèrdues d'audició i visió, cefalees, entumiment
i formigueig (inclús amb una aparent bona justificació)
Qualsevol tipus de lesió causada per una agressió sexual
2. Actitud de la dona
32
Temorosa. Es mostra evasiva, incòmoda i nerviosa
Trets depressius. Baixa autoestima i sentiments de culpa no justificats
Estat d'ansietat o angoixa, irritabilitat
Vestimenta que pot indicar la intenció d'ocultar lesions
Falta d'atenció personal
Justifica les lesions o els lleva importància
Si està present la seua parella busca la seua aprovació o se sent temerosa de
les seues respostes
3. Actitud de la parella
Sol.licita estar present durant tota la visita
Molt controlador, sempre contesta ell, pot mostrar-se molt “preocupat” o, al
contrari, despreocupat, despectiu o intentant banalitzar els fets
Excessivament preocupat o sol.lícit amb ella
A vegades colèric o hostil amb la dona o amb el/la professional
Taula 6. Recomanacions per a realitzar l’entrevista clínica davant de sospita de
maltractament
Recomanacions generales
Veure la dona sola, assegurant la confidencialitat
Observar les actituds i l'estat emocional (a través del llenguatge verbal i no verbal)
Facilitar l'expressió de sentiments
Mantindre una actitud empàtica, que facilite la comunicació, amb una escolta activa
Seguir una seqüència lògica, s'aconsella començar formulant preguntes més generals
i indirectes i posteriorment passar a altres de més concretes i directes
Abordar directament el tema de la violència
Expressar clarament que mai està justificada la violència en les relacions humanes,
etc.
Taula 6. Recomanacions per a realitzar l’entrevista clínica davant de sospita de
maltractament (continuació)
En el cas de que la dona reconega patir maltractament
Fer-li sentir que no és culpable de la violència que patix
Creure-la, sense posar en dubte la interpretació dels fets, sense emetre juís,
intentant llevar por de la revelació de l'abús
Ajudar-la a pensar, a ordenar les idees i a prendre decisions
Alertar-la dels riscos i acceptar la seua elecció
No fer la impressió que tot s'arreglarà fàcilment
No donar falses esperances
No criticar l'actitud o absència de resposta de la dona amb frases com: “Per
què continua amb ell?; si vosté voldria acabar, se n'aniria...”
No infravalorar la sensació de perill expressada per la dona
No recomanar teràpia de parella ni mediació familiar
No prescriure fàrmacs que disminuïsquen la capacitat de reacció de la dona
No utilitzar una actitud paternalista
No imposar criteris o decisions, etc.
Taula 7. Exemples de preguntes davant la sospita d’un cas de maltractament
En cas de sospita per la informació obtinguda a partir dels antecedents i
característiques de la pacient
He repassat el seu historial i he trobat algunes coses que m'agradaria comentar
amb vosté: veig que... (relatar les troballes); a què creu que es deu el seu
malestar o problema de salut? La trobe un poc intranquil·la: què la preocupa?,
està vivint alguna situació problemàtica que la faça sentir-se així?; què em pot
dir d’açò?, creu que tot està relacionat?
En molts casos, les dones que tenen problemes com els seus, com... (relatar
alguns dels identificats, els més significatius), pot explicar-se perquè estan rebent
algun tipus de maltractament per part d'algú del seu entorn, per exemple la
seua parella, és este el seu cas?
En cas de sospita per antecedents com disparèunia, dolor pelvià, etc., preguntar
si les seues relacions afectives i sexuals són satisfactòries o no
En cas de sospita per la presencia de lesions físiques
Esta lesió sol aparéixer quan es rep un espenta, colp, tall, punyada, etc., és això
el que li ha passat?
La seua parella o alguna altra persona utilitza la força contra vosté? Com ha
passat? Des de quan?
Alguna vegada l'han agredit més greument? (palisses, ús d'armes, agressió
sexual, etc.)
33
Taula 7. Exemples de preguntes davant la sospita d’un cas de maltractament (continuació)
En cas de sospita pels símptomes o problemes psíquics trobats
M'agradaria conéixer la seua opinió sobre eixos símptomes que m'ha contat
(ansietat, nerviositat, tristesa, apatia, etc.): des de quan se sent vosté així? A què
creu vosté que es deuen? Els relaciona amb alguna cosa?
Últimament, ha succeït alguna cosa en la seua vida que la preocupe o li produïsca
tristesa? Té algun problema amb la parella? Amb els fills/es? Amb algú de la
família? En el treball?
Pareix com si estiguera alerta, espantada, de què tè por?
Té alguna dificultat per a veure les seues amistats o familiars? Què li impedix
fer-ho?
Taula 8. Estratègia d’atenció a la dona que presenta indicadors de sospita encara que
ella no reconeix que és víctima de maltractaments
Registrar en la història clínica la sospita i l'actuació feta
Informar la dona de la situació en què es troba. Transmetre-li que no està sola
34
Treball en la consulta i seguiment
Atenció integral/interdisciplinària
Atenció dels problemes físics, psíquics o socials que s'han trobat
Oferir visites de seguiment: acompanyar la dona en el reconeixement de la
situació de violència i en la presa de decisions de manera empàtica
Oferir, si és possible, la participació en intervencions grupals (grups de dones
en el centre o en altres recursos de la zona)
3.1.3. Avaluació del grau de seguretat
La confirmació i valoració d'un cas positiu de maltractaments no posa fi a
l'actuació del personal sanitari sinó que, en eixe moment, queda encara per fer una
tasca important d'informació, escolta, atenció a la dona i treball en la consulta.
A més, si el cas ho requerix, s'ha de fer una derivació a altres recursos sociosanitaris.
L'actuació del personal sanitari serà distinta segons la situació de perill en què es
trobe la dona. La valoració d'este risc de perill es fa respecte al nivell de risc
d'homicidi o suïcidi. Per a això, pot resultar una ferramenta d'utilitat el qüestionari
DA, que en anglés es coneix com “Danger Assessment”. Este qüestionari ha sigut
adaptat en el nostre context cultural per Escribá-Agüir i col.l (annex 1). Es considera
perill extrem d'homicidi o suïcidi si s'obté una puntuació igual o superior a 4 punts.
De totes maneres, en cas d'obtindre's una puntuació inferior a 4 punts, per a guiar
les actuacions, caldria valorar el contingut de les preguntes que s'han respost
afirmativament, ja que la magnitud del risc de les respostes és diferent. D'esta manera
es poden donar dues situacions:
Dona que no es troba en situació de perill extrem, és a dir, obté una puntuació
en el qüestionari DA inferior a 4 punts
Dona que es troba en situació de perill extrem, és a dir, obté una puntuació
en el qüestionari DA superior o igual a 4 punts
La descripció del pla d'intervenció que s'ha de seguir en funció d'estes dues possibles
situacions, es detallen en l'apartat següent
3.2. Pla d’intervenció
Com s'ha indicat anteriorment, el pla d'intervenció s'ha de fer en funció del nivell
de perill. En este sentit, es distingixen dos plans d'actuació: a) pla d'intervenció quan
la dona no es troba en situació de perill extrem (taula 9) i b) pla d'intervenció quan
la dona es troba en situació de perill extrem (taula 10). És important creure el relat
de la dona i manifestar disponibilitat a actuar a través dels servicis sanitaris o altres
servicis.
Taula 9. Pla d’intervenció quan la dona no es troba en perill extrem
1. La dona rebutja ajuda en este moment
La intervenció s'ha de centrar a aconseguir una cita de seguiment, per a l'avaluació
de la seua situació a curt o mitjà termini. És positiu comunicar a la víctima que allò
que ha succeït no és culpa seua
2. Informar a la dona
2.1 Sobre la situació en què es troba. Se l'ajudarà a associar els símptomes
detectats amb la situació de violència que patix, tenint present el cicle de la
violència i dels seus efectes en totes les facetes de la salut. Seguir el ritme de
la dona sense pressionar-la perquè puga expressar-se amb naturalitat
2.2 Sobre el seu dret. Sobre la possibilitat de posar una denúncia o sol·licitar
l'orde de protecció en el Jutjat de Guàrdia, la Comissaria de Policia o el Quarter
de la Guàrdia Civil
2.3 Sobre els recursos existents
35
Taula 9. Pla d’intervenció quan la dona no es troba en perill extrem (continuació)
3. Atenció per part dels professionals d’atenció primària i especialitzada
3.1 Treball en la consulta i seguiment individualitzat
Assistir les lesions físiques o psíquiques
Oferir-li visites de seguiment i valorar el risc de forma periòdica
Informar el pediatre/a, si la dona té fills/es i el metge/ssa o altres professionals
sanitaris si la dona té familiars dependents d´ella
Propasar-li, si és possible, la participació en intervencions grupals (grups de
dones en el centre sanitari o altres recursos de la zona)
3.2 Derivació interconsulta a altres professionales del centre (amb elconsentiment
de la dona)
Treballador/a social del centre de salut, facultatius, comares, infermers/es,
etc., segons siga necessari
3.3 Documentació
Emetre l´Informe Mèdic per Violència de Gènere/Domèstica
Presumpta (adults)
Registrar en la història clínica l'episodi, descrivint les lesions físiques, les
psíquiques i les actuacions fetes
4. Derivació (amb el consentiment de la dona)
36
Treballador/a social de referència dels servicis socials municipals
Centre d’especialitats (Traumatologia, Ginecologia,etc.)
Hospital
Unitat de Salut Mental
Centres de Salut Sexual i Reproductiva
Recursos especialitzats per a la dona de la zona,etc.
Taula 10. Pla d’intervenció quan la dona es troba en situació de perill extrem
1. Informar a la dona
1.1 Sobre la situació de perill en que es troba ella i els seus fills/es, si n'hi ha
1.2 Sobre el seu dret a presentar una denúncia o sol·licitar una orde de protecció
en el Jutjat de Guàrdia, la Comissaria de Policia o el Quarter de la Guàrdia
Civil
1.3 Sobre els recursos existents
2. Atenció per part dels professionals d’atenció primària i especialitzada
Atendre les possibles lesions físiques i psíquiques de forma urgent i, si es creu
oportú, remetre a l'hospital més proper o a una unitat de Salut Mental o altres
servicis sanitaris especialitzats, segons requerisca el cas, assegurant-nos de
l'acompanyament de la dona en tot moment a través del treballador/a social o
Cossos i Forces de Seguretat (112)
Taula 10. Pla d’intervenció quan la dona es troba en situació de perill extrem (continuació)
3. Derivar, amb caràcter urgent, assegurant-nos de l'acompanyament de la dona
en tot moment
Al treballador/a social del centre sanitari o, si és el cas, establir contacte amb
el/la treballador/a social dels servicis socials municipals
Al Centre Dona 24 hores (telèfon d'assistència 24h, 900 58 08 88)
4. Ofertar visites de seguimient i controls posteriors, si les circumstàncies ho
permeten
5. Avisar de la incidència els Cossos i Forces de Seguretat (112)
6. Informar a altres professionals sanitaris
En el cas que la dona tinga fills/es s'ha d'informar el pediatre/a i el metge/ssa o
altre professional sanitari, si té altres familiars dependents d'ella, si fóra necessari
7. Documentar
Emetre l’Informe Mèdic per P resumpta Violència de
Gènere/Domèstica (adults)
Registrar en la història clínica l'episodi, descrivint les lesions físiques i
psíquiques, així com les actuacions fetes
37
39
Les mesures encaminades a atendre les dones que patixen maltractaments estan
caracteritzades per l'enfocament multisectorial i multidisciplinari. Per això, la coordinació
i col·laboració entre els distints professionals sociosanitaris és decisiva per a atendre
les dones que patixen maltractaments i per a evitar la cronificació dels ja existents.
En este sentit, i amb l'objectiu d'afavorir i iniciar un canvi de la situació que
experimenta la dona, resulta necessari que els/les professionals coneguen els recursos
específics que existixen a escala estatal, autonòmica, provincial i local.
A continuació, s'han catalogat una sèrie de recursos d'àmbit nacional i a la Comunitat
Valenciana, depenent de la situació de perill en què es trobe la dona.També es presenten
una sèrie de recursos d'àmbit provincial. Estos inclouen informació sobre recursos
policials, judicials, socials i sanitaris. No s'han detallat els recursos disponibles a escala
municipal donat el caràcter general d'este protocol i la diversitat i particularitats
existents en cada un d'ells. No obstant això, és recomanable que este apartat del
protocol siga adaptat i complementat, a escala local, amb la llista de recursos disponibles
en cada municipi.
4.1. Guia de recursos d’àmbit nacional i a nivell de la Comunitat
Valenciana de tipus urgent
Recursos d’àmbit nacional
Telèfon
TELÈFON DE EMERGÈNCIES
112
TELÈFONO D’URGÈNCIES SANITÀRIES
061
POLICIA NACIONAL
TELÈFON D’ATENCIÓ A VÍCTIMES DE
MALTRACTAMENTS (servici 24 hores)
091
www.policia.es
016
DTS Dones amb
discapacitat auditiva:
900 116 016
Recursos a la Comunitat Valenciana
Telèfon
TELÈFON DE EMERGÈNCIES
112
POLICIA LOCAL
092
CENTRE DONA 24 HORES
CENTRE D’ASSISTÈNCIA A VÍCTIMES D’AGRESSIONS
SEXUALS (CAVAS) COMUNITAT VALENCIANA
C/ Martínez Cubells, 2. 46002 VALÈNCIA
FUNDACIÓ PER A L’ATENCIÓ A LES VÍCTIMES DEL
DELICTE I TROBADA FAMILIAR (FAVIDE)
Conselleria de Justícia i Administracions Públiques
C/ Jorge Juan, 11, 2n , 2a . 46004 VALÈNCIA
900 58 08 88
96 394 30 69
[email protected]
96 192 30 30
www.favide.org
41
4.2. Guia de recursos d’àmbit nacional i a nivell de la Comunitat
Valenciana de tipus no urgent
Recursos d’àmbit nacional
INSTITUT DE LA DONA
Ministeri d’Igualtat
Telèfons
900 19 10 10
DTS Dones amb
discapacitat auditiva:
900 15 21 52
www.mtas.es/mujer
TELÈFON D’ATENCIÓ I AJUDA A LA DONA
MALTRACTADA
Comissió per a la Investigació de Maltractaments
Recursos a la Comunitat Valenciana
DIRECCIÓ GENERAL DE LA DONA I PER
LA IGUALTAT
Conselleria de Benestar Social
C/ Nàquera, 9. 46003 VALÈNCIA
42
DIRECCIÓ GENERAL DE JUSTÍCIA I MENOR
Conselleria de Justícia i Administracions Públiques
C/ Avellanes, 14-5a planta. 46003 VALÈNCIA
SERVICI TELEFÓNIC D’ASSESORAMENT JURÍDIC
A LA DONA
Conselleria de Benestar Social
TELÈFON D’INFORMACIÓ GENERALITAT VALENCIANA
(PROP)
900 10 00 09
91 308 27 04
www.malostratos.org
Telèfons
96 197 16 00
[email protected]
96 386 5546
902 01 10 29
www.bsocial.gva.es
012
4.3. Guia de recursos segons província
Esta guia conté informació sobre recursos per a casos urgents i no urgents d'atenció
a la dona. En esta guia no s'inclouen els recursos existents en cada municipi.
4.3.1. Guia de recursos a Alacant
Adreça
Telèfons
Treballadors/es socials de Centres d'Atenció Primària i
Especialitzada d'Alacant i província
Segons zona
Treballadors/es socials de Centres Municipals de Servicis
Socials d'Alacant i província
Segons zona
4.3.1. Guia de recursos a Alacant (continuació)
Adreça
Telèfons
CENTRE INFODONA ALACANT
DIRECCIÓ TERRITORIAL DE LA DONA I PER
LA IGUALTAT
Conselleria de Benestar Social
C/ Òscar Esplà, 33- 35. 03003 ALACANT
965 92 97 47
Fax: 965 92 05 74
CENTRE DONA 24 HORES
Conselleria de Justícia i Administracions Públiques
Actualment de forma provisional en:
C/ Garcia Andreu, 12. 03007 ALACANT
900 58 08 88
JUTJATS DE VIOLÈNCIA SOBRE LA DONA
NÚM. 1 i NÚM. 2
Conselleria de Justícia i Administracions Públiques
Avd. Aguilera, 53. 03008 ALACANT
965 93 57 42
965 93 60 23
OFICINA D’ATENCIÓ A LES VÍCTIMES DEL DELICTE
(OAVD) Edifici dels Jutjats d’Alacant,1a planta
Avd. Aguilera, 53. 03007 ALACANT
965 93 57 14
www.gva.es
[email protected]
43
SERVICI D’ATENCIÓ A LA DONA (SAM)
Comissaria de Policia
C/ Metge Pascual Pérez, 27. 03071 ALACANT
965 14 88 97
GABINET D’ATENCIÓ A LA VÍCTIMA DE VIOLÈNCIA
DOMÈSTICA (GAVID)
Policia Local d’Alacant
Polígon del Baber. Edifici de la Policia Local
C/ Julián Besteiro, 15. 03008 ALACANT
965 14 95 37
UNITAT DE PREVENCIÓ, ASISTÈNCIA I PROTECCIÓ
(UPAP) Policia Nacional
C/ Pintor Aparici,15. 03003 ALACANT
965 14 88 54
965 14 88 56
EQUIP DONA MENOR (EMUME)
Unitat Orgànica de Policia Judicial
Comandància de la Guàrdia Civil
C/ Sant Vicent, 52. 03071 ALACANT
www.gva.es
965 14 56 60
extensió 414
Tel. genèric que deriva a:
062 EMUME
[email protected]
www.guardiacivil.org
CENTRE D’INFORMACIÓ I COORDINACIÓ
D’URGÈNCIES (CICU-ALACANT)
965 114 000
ALTRES recursos especifics per a la dona
Segons zona
4.3.2. Guia de recursos a Castelló
Adreça
Telèfons
Treballadors/es socials de Centres d'Atenció Primària i
Especialitzada de Castelló i província
Segons zona
Treballadors/es socials de Centres Municipals de Servicis
Socials de Castelló i província
Segons zona
CENTRE INFODONA CASTELLÓ
DIRECCIÓ TERRITORIAL DE LA DONA I
PER LA IGUALTAT
Conselleria de Benestar Social
C/ Ensenyament, 10. 12001 CASTELLÓ
SERVICI D’IGUALTAT D’OPORTUNITATS
Excm. Ajuntament de Castelló
Passeig Ribalta, 21- Entresòl A. 12001 CASTELLÓ
964 22 80 14
Fax: 964 23 95 67
964 35 51 00 (centraleta)
964 35 53 22
964 35 19 79
[email protected]
www.ayuncas.es
44
CENTRE DONA 24 HORES
Conselleria de Justícia i Administracions Públiques
C/ Major, 100 -11. 12001 CASTELLÓ
JUTJAT DE VIOLÈNCIA SOBRE LA DONA NÚM. 1
Conselleria de Justícia i Administracions Públiques
Bulevard Blasco Ibáñez, s/n. 12003 CASTELLÓ
OFICINA D’ATENCIÓ A LA VÍCTIMA DEL DELICTE
(OAVD)
Palau de Justícia
Bulevard Blasco Ibáñez, 10- 2n. 12003 CASTELLÓ
900 58 08 88
www.gva.es
964 62 17 03
964 62 16 88
[email protected]
UNITAT DE VIOLÈNCIA DOMÈSTICA (UVIDO)
Policia Local de Castelló
Partida Bovalar
C/ Quadra Tercera, s/n. 12004 CASTELLÓ
092
964 35 54 00
Mòbil: 639 61 97 20
UNITAT DE PROTECCIÓ, AJUDA I PREVENCIÓ DE
MALTRACTAMENTS A LA DONA (UPAP)
Policia Nacional
C/ Ronda Magdalena, 92. 12004 CASTELLÓ
964 34 23 38
Mòbil: 659 98 79 41
SERVICI D’ATENCIÓ A LA FAMÍLIA (SAF)
Policia Nacional (antic Quarter Tetuan)
Comissaria Provincial de la Policia
C/ Ronda Magdalena, 92. 12004 CASTELLÓ
091
964 34 23 26
4.3.2. Guia de recursos a Castelló (continuació)
Adreça
EQUIP DONA MENOR (EMUME)
Unitat Orgànica de Policia Judicial
Comandància de la Guàrdia Civil
C/ Benicarló, 21. 12003 CASTELLÓ
Telèfons
964 22 46 00
extensió 239
Tel. genèric que deriva a:
062 EMUME
[email protected]
www.guardiacivil.org
CENTRE D’INFORMACIÓ I COORDINACIÓ
D’URGÈNCIES (CICU-CASTELLÓ)
964 244 300
ALTRES recursos específics per a la dona
Segons zona
4.3.3. Guia de recursos a València
Adreça
Telèfons
Treballadors/es socials de Centres d'Atenció Primària i
Especialitzada de València i província
Segons zona
Treballadors/es socials de Centres Municipals de Servicis
Socials de València i província
Segons zona
CENTRE INFODONA VALÈNCIA
DIRECCIÓ TERRITORIAL DE LA DONA I
PER LA IGUALTAT
Conselleria de Benestar Social
C/ Nàquera, 9. 46003 VALÈNCIA
CENTRE DONA 24 HORES
Conselleria de Justícia i Administracions Públiques
C/ Guillem de Castro, 100-102. 46003 VALÈNCIA
JUTJAT DE VIOLÈNCIA SOBRE LA DONA
NÚM. 1, NÚM. 2 i NÚM. 3
Conselleria de Justícia i Administracions Públiques
Ciutat de la Justícia de València
Av. Autopista del Saler, 14. 46013 VALÈNCIA
OFICINA D’ATENCIÓ A LA VÍCTIMA DEL DELICTE
(OAVD)
Ciutat de la Justícia de València, Edifici 24 HORES
Av. Autopista del Saler, 14, 4a planta. 46013 VALÈNCIA
GRUP D’ACTUACIÓ CONTRA ELS MALTRACTAMENTS
(GAMA) DE LA POLICIA LOCAL DE VALÈNCIA
Unitat 2
45
96 197 16 00
Fax: 96 197 16 01
[email protected]
900 58 08 88
www.gva.es
96 192 90 60
96 192 74 12
96 192 90 62
96 192 71 54
Fax: 96 192 71 55
[email protected]
96 373 05 15
4.3.3. Guia de recursos a València (continuació)
Adreça
SERVICI D’ATENCIÓ A LA DONA (SAM)
Policia Nacional
Gran Via Ramón i Cajal, 40. 46007 VALÈNCIA
UNITAT DE PROTECCIÓ, AJUDA I PREVENCIÓ DE
MALTRACTAMENTS A LA DONA (UPAP)
Policia Nacional
Gran Via Ramón i Cajal, 40. 46007 VALÈNCIA
EQUIP DONA MENOR (EMUME)
Unitat Orgànica de Policia Judicial
Comandància de la Guàrdia Civil
C/ Calamocha, 4. 46007 VALÈNCIA
46
Telèfons
96 353 95 94
96 353 96 54
[email protected]
96 353 96 51
96 353 96 52
963 17 46 60
extensió 328
Tel. genèric que deriva a:
062 EMUME
[email protected]
www.guardiacivil.org
CENTRE D’INFORMACIÓ I COORDINACIÓ
D’URGÈNCIES (CICU-VALÈNCIA)
900 161 161
ALTRES recursos específics per a la dona
Segons zona
47
Les dones que patixen violència de gènere solen acudixen amb major freqüència
als servicis d'urgències, tant de l'àmbit de l'atenció primària com de l'especialitzada.
Estes poden presentar, amb major freqüència, lesions i símptomes que poden ser més
greus que quan acudixen a les consultes d'atenció primària. La majoria de les actuacions
plantejades en els dos capítols anteriors poden ser també utilitzades en els serveis
d’urgències, a excepció de les actuacions referides al seguiment en la consulta. Els
passos que s'han de seguir han sigut descrits en els dos capítols anteriors, però a
continuació es fan algunes consideracions.
1. DETECCIÓ I VALORACIÓ
1.1. Indicadors de sospita
1.2. Confirmació d’un cas de maltractament
1.3. Avaluació del grau de seguretat
2. PLA D’INTERVENCIÓ
En cas de sospita de maltractament, durant el triatge s'ha d'adjuntar l'informe de
lesions específic per a la violència de gènere,(Informe Mèdic per Presumpta Violència
de Gènere/Domèstica (adults)), juntament amb la resta de documentació. Després de
la confirmació d'un cas de maltractament es valoraran de forma minuciosa les lesions,
així com l'estat de salut físic i psicològic, per a poder establir un diagnòstic i tractament
adequat. En funció de les lesions i símptomes, i en cas de no requerir-se l'ingrés en
planta d'hospitalització, es valorarà la necessitat una actuació urgent d'altres professionals
de l'àmbit de la psiquiatria, psicologia, treball social, etc.
Així mateix, s'ha d'indagar sobre l'existència de menors o persones dependents,
que també poden ser víctimes de violència, per si calguera prendre mesures específiques.
En l'informe d'alta que es facilite a la dona, s'han de detallar les lesions que presenta,
així com l'estat de salut físic i psicològic. L'informe s'ha d'entregar a la dona, sempre
que no comprometa la seua seguretat, atés que pot vindre acompanyada del presumpte
agressor o que en arribar a casa l'agressor descobrisca la còpia de l'informe d'alta. En
este cas, es pot indicar que la còpia pot entregar-se a algun familiar o persona de la
seua confiança. Una altra còpia es remetrà a atenció primària, a fi d'assegurar el
seguiment i completar les actuacions que siguen necessàries, extremant la precaució
de la confidencialitat i comunicant-ho prèviament a la dona.
Tal com s'ha indicat en el capítol 5, després de la confirmació d'un cas de maltractament,
hi ha l'obligació legal d'informar el fet a l'autoritat judicial, per mitjà de l'emissió i
remissió de l'informe de lesions. Una còpia d'este informe s'arxivarà en la història
clínica. Les seues característiques es detallen en el capítol següent.
49
51
La Llei 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la
Violència de Gènere, recull aspectes preventius, educatius, socials i d'atenció a les
víctimes de violència de gènere. En el títol III, sobre la tutela institucional, l'article 32,
sobre plans de col.laboració establix que: “els protocols, a més de referir-se als
procediments a seguir, faran referència expressa a les relacions amb l'Administració
de Justícia en aquells casos en què hi haja constatació o sospita fundada de danys físics
o psíquics ocasionats per estes agressions o abusos”.
D'altra banda, els articles 262 i 544 de la a Llei d'Enjudiciament Criminal disposen
l'obligatorietat que les entitats o organismes assistencials públics o privats informen
les autoritats judicials de qualsevol indici fundat de la comissió d'un delicte o falta
contra la vida, integritat física o moral, llibertat sexual, llibertat o seguretat del cònjuge
o persona lligada a ella per anàloga relació d'afectivitat.
La Llei 9/2003, de 2 d'abril de la Generalitat Valenciana, per a la Igualtat entre Dones
i Hòmens, en el capítol VI, recull la necessitat d'establir una actuació coordinada dels
diversos òrgans i entitats que intervinguen o presten assistència en estos supòsits.
Per tot això, a la Comunitat Valenciana s'ha dissenyat un informe de lesions específic
per a la violència de gènere/domèstica (adults): “Informe Mèdic per Presumpta Violència
de Gènere/Domèstica (adults)”. Este informe mèdic i la circular que el regula apareixen
en l'annex II.
L'informe mèdic l'ha d'omplir el personal facultatiu responsable de l'assistència,
seguint les instruccions que s'hi indiquen. L'informe consta d'un exemplar original i
tres còpies (gràfic 2). L'original es remetrà en sobre tancat al jutge de guàrdia, a través
de la direcció del centre o de la policia i forces de seguretat. Les tres còpies són per
a l'administració, per a la interessada i per al centre que fa l'assistència, respectivament.
La còpia destinada a l'administració s'envia també en sobre tancat a la Direcció General
de Salut Pública. Ara bé, és necessari informar a la dona de l'enviament a l'autoritat
judicial. La còpia que s'ha d'entregar a la dona es farà sempre que no comprometa la
seua seguretat, atés que pot vindre acompanyada del presumpte agressor o que en
arribar a casa l'agressor descobrisca la còpia de l'informe mèdic. En este cas, pot indicarse que la còpia pot entregar-se a algun familiar o persona de la seua confiança.
Gràfic 2. Ompliment de l’informe de lesions per violència de gènere/domèstica (adults)
Informe Mèdic per Presumpta Violència
de Gènere/Domèstica (Adults)
JUTJAT
ADMINISTRACIÓ
VÍCTIMA
HISTÒRIA CLÍNICA
53
55
La violència sexual comprén qualsevol acte de naturalesa sexual fet sense consentiment
de la dona, amb independència que siga comés per la seua parella o per altres persones,
i pot adoptar formes molt diverses. Els delictes contra la llibertat i indemnitat sexual
es recullen en el títol VIII del Codi Penal (capítols I i II).
Es considera agressió sexual qualsevol acte que atempte contra la llibertat sexual
d'una altra persona, exercit amb violència o intimidació. En el cas que hi haja
penetració amb l'òrgan sexual per via vaginal, anal o bucal, o introducció de
membres corporals o objectes per via vaginal o anal es considerarà violació.
Es considera abús sexual qualsevol acte que atempte contra la llibertat sexual
d'una altra persona, exercit sense violència o intimidació i sense que hi haja
consentiment. Són abusos sexuals no consentits els que s'executen sobre menors
de tretze anys o sobre persones que es troben privades de sentit o amb trastorn
mental. Així mateix, són assimilables els casos en què el consentiment s'obté
prevalent-se d'una situació de superioritat manifesta que coarte la llibertat de
la víctima.
Les agressions sexuals perpetrades per la parella solen ser silenciades per la dona
i resulta difícil valorar-ne la magnitud. Generalment, només s'evidencien les agressions
comeses per persones diferents de la parella, ja que és en estos casos quan la víctima
sol·licita ajuda o atenció sanitària.
Les conseqüències sobre la salut de la dona, tant física com psicològica, són
nombroses i variades, i poden aparéixer a curt i/o a llarg termini. Juntament amb les
lesions físiques, genitals o extragenitals, produïdes per l'agressió directa o el forcejament
amb l'agressor, existix a més la possibilitat de contagi de malalties de transmissió sexual,
d'un embaràs no desitjat o d'altres trastorns com ara les disfuncions sexuals. Les
alteracions psicològiques són, al seu torn, molt diverses, tant en la seua manifestació
com per la seua gravetat, i inclouen la síndrome d'estrés posttraumàtic.
Donada la naturalesa de les lesions, així com les implicacions legals existents,
l'atenció d'una víctima d'agressió sexual ha de fer-se en un centre hospitalari, per un
equip multidisciplinari que garantisca una assistència adequada i integral, que incloga
la valoració de l'estat físic i emocional de la dona, l'exploració ginecològica i la recollida
de mostres, tant amb fins judicials com sanitaris, així com el tractament i seguiment
adequat del procés. En qualsevol actuació que es faça han de primar les necessitats de
la dona com a persona, evitant qualsevol situació que puga agreujar el seu estat. Per
això, l'avaluació ginecològica i la medicoforense s'han de fer de forma conjunta en un
sol acte, per evitar preguntes i exploracions repetides.
En el cas que la dona acudisca directament a un centre d'atenció primària o qualsevol
altre servici sanitari no hospitalari, serà derivada com més prompte millor a l'hospital
més pròxim, excepte quan la gravetat de les lesions requerisca l'actuació mèdica
immediata de tractament. S'ha d'informar la dona que no ha de llavar-se ni canviar-se
de roba abans del reconeixement en l'hospital, i també evitar la ingesta de líquids o
aliments, si hi ha hagut fel·lació.
57
El personal sanitari ha de mostrar una actitud empàtica, d'escolta activa, fer només
les preguntes necessàries per a l'aclariment dels fets i mantenir en tot moment
l'objectivitat, sense emetre juís de valor. És necessari proporcionar un ambient de
privacitat, respectant la intimitat de la víctima, i prestar suport i acompanyament durant
tot l'examen clínic. Així mateix, és important explicar les actuacions que s'hagen de
fer i la finalitat que tinguen amb un llenguatge adequat i fàcilment comprensible per
la dona, i demanar-li prèviament el consentiment.
En la taula 11 s'inclouen les distintes actuacions que cal fer en els servicis d'urgències
hospitalaris en els casos d'agressió sexual.
En el cas que la dona haja presentat denúncia o tinga intenció de fer-ho, s'ha d'avisar
el Jutjat de Guàrdia, bé directament o a través dels cossos i forces de seguretat de
l'Estat, perquè este al seu torn ho comunique al metge forense. Si la dona no vol
presentar denúncia, se l'ha d'informar dels beneficis de fer-ho i se li ha d'indicar que,
en qualsevol cas, el personal sanitari està obligat a la notificació dels fets al jutjat per
mitjà de l'emissió d'un informe de lesions.
Taula 11. Actuacions davant d’una agressió sexual en l’àmbit hospitalari
Actuacions des de la medicina clínica
Sol.licitar l'actuació de la medicina forense, a través del jutjat de guàrdia
i col.laborar en el seu treball
58
Fer l'anamnesi i l'examen clínic
Presa de mostres de l'aparell genital per a infeccions de transmissió sexual
Petició d'analítica sanguínia
Tractament immediat de les possibles lesions físiques
Tractament de les infeccions de transmissió sexual
Profilaxi de l'embaràs
Emissió de l'informe de lesions*
Organització de la derivació i seguiment adequat del cas
Actuacions des de la medicina forense
Presa de mostres d'interés legal
Assenyalar la localització i importància de les lesions (fotografiar les lesions)
Realització de l'informe medicoforense per al jutjat
*En el qual s'han de recollir els resultats de totes les exploracions i proves específiques
que s'han fet.
59
La violència de gènere no és un problema que afecte sols l'àmbit privat, sinó que es
manifesta com un acte brutal de la desigualtat existent en la nostra societat. Esta violència
es dirigix contra les dones pel fet mateix de ser-ho, per ser considerades pels seus
agressors subjectes faltats de drets mínims de llibertat, respecte i capacitat de decisió.
En la realitat espanyola, les agressions sobre les dones tenen una especial incidència,
i hui en dia existix una major consciència que en èpoques anteriors. No és un “delicte
invisible”, sinó que es produïx un rebuig col.lectiu i una evident alarma social. Per això,
la conquista de la igualtat i el respecte a la dignitat humana i la llibertat de les persones
han de ser un objecte prioritari en tots els nivells de socialització.
La nostra Constitució incorpora, en l'article 15, el dret de tots a la vida, a la integritat
física i moral, sense que en cap cas les persones puguen ser sotmeses a tortures, penes
o tractes inhumans o degradants. A més, continua assenyalant la nostra carta magna
que estos drets vinculen tots els poders públics i que només per llei pot regular-se
el seu exercici.
Les lleis actuals pretenen atendre les recomanacions dels organismes internacionals,
en el sentit de proporcionar una resposta global a la violència que s'exercix sobre les
dones. Com per exemple, la Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de
discriminació sobre la dona de 1979; la Declaració de Nacions Unides sobre l'eliminació
de la violència sobre la dona, proclamada al desembre de 1993 per l'Assemblea General;
la Resolució WHA49.25 de l'Assemblea Mundial de la Salut, que declara la violència
com un problema prioritari de salut pública i proclamada per l'OMS en 1996; la
Resolució de la Comissió de Drets Humans de Nacions Unides de 1997; i la declaració
de 1999 com a Any Europeu de Lluita Contra la Violència de Gènere, entre altres.
Recentment, la Decisió 803/2004/CE del Parlament Europeu, per la qual s'aprova un
programa d'acció comunitari (2004-2008) per a previndre i combatre la violència
exercida sobre la infància, els jóvens i les dones i protegir les víctimes i grups de risc
(programa Daphne II), i fixa la posició i l'estratègia dels representants de la ciutadania
de la Unió respecte a això.
En els últims anys hi ha hagut avanços legislatius en el dret espanyol en matèria de
lluita contra la violència de gènere, com la Llei Orgànica 11/2003, de 29 de setembre,
de Mesures Concretes en Matèria de Seguretat Ciutadana, Violència Domèstica i
Integració Social dels Estrangers; la Llei Orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la
qual es modifica la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal; la Llei
27/2003, de 31 de juliol, reguladora de l'Orde de Protecció de les Víctimes de Violència
Domèstica; o la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció
Integral contra la Violència de Gènere; a més de les lleis aprovades per les comunitats
autònomes dins del seu àmbit competencial. Totes estes lleis comprenen tant aspectes
preventius, educatius, socials, assistencials i d'atenció posterior a les víctimes.
En concret, l'esmentada Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de
Protecció Integral contra la Violència de Gènere, a més dels aspectes anteriorment
esmentats, comprén normativa civil, que incidix en l'àmbit familiar o de convivència,
on principalment es produïxen les agressions, així com el principi de subsidiarietat en
les Administracions Públiques. En l'àmbit sociosanitari es contemplen actuacions de
detecció precoç i suport assistencial a les víctimes, així com l'aplicació de protocols
sanitaris davant de les agressions derivades de la violència.
61
La Llei 9/2003, de 2 d'abril, de la Generalitat Valenciana, per a la Igualtat entre
Hòmens i Dones (DOGV núm. 4474, de 4 d'abril de 2003), es promulga amb l'objecte
de reforçar més eficaçment les polítiques d'igualtat a la Comunitat Valenciana. El capítol
VI està dedicat exclusivament a la violència que s'exercix contra les dones, impulsant
accions encaminades a la investigació, prevenció, sensibilització de la població, així com
a l'assistència integral de les víctimes.
Cal esmentar que la violència domèstica queda tipificada com a delicte en l'article
153 del Codi Penal, que diu textualment: “El qui habitualment exercisca violència física
sobre el seu cònjuge o persona a qui es trobe lligat de forma estable per anàloga relació
d'afectivitat o sobre els fills propis o del cònjuge o convivent, pupils, ascendents o
incapaços que convisquen amb ell o que es troben subjectes a potestat, tutela, curatela
o guarda de fet de l'un o de l'altre, serà castigat amb la pena de presó de sis mesos a
tres anys, sense perjuí de les penes que pogueren correspondre pel resultat que, en
cada cas, es causara”.
62
Així mateix, cal recordar que en la Llei d'Enjudiciament Criminal, trobem dos articles
de necessària menció, l'article 262, que diu:“els qui per raó dels seus càrrecs, professions
o oficis tinguen notícia d'algun delicte públic, estan obligats a denunciar-lo immediatament
al ministeri fiscal, al tribunal competent, al jutge d'instrucció i, si no n'hi ha, al municipal
o al funcionari de policia més pròxim al lloc, si es tracta d'un delicte flagrant. Si l'omissió
d'informar és d'un professor de medicina, cirurgia o farmàcia i té relació amb l'exercici
de les seues activitats professionals, la multa no pot ser inferior a 125 pessetes ni
superior a 250. Si el qui haja incorregut en l'omissió és empleat públic, a més, s'ha de
posar en coneixement del seu superior immediat per als efectes a què hi haguera lloc
en l'orde administratiu(...)”, i l'article 355, on podem llegir: “Si el fet criminal que motiva
la formació d'una causa qualsevol consistix en lesions, els metges que assistisquen el
ferit estan obligats a informar del seu estat i avanços en els períodes que se'ls assenyalen,
i immediatament que ocórrega qualsevol novetat que meresca ser posada en coneixement
del jutge instructor”.
Cosa que s'entén com una obligació de qualsevol professional, siga professional de
la medicina, d'infermeria, treball social o qualsevol altre, la d'informar l'autoritat judicial
del possible fet delictiu o d'una falta de lesions. Els preceptes ètics respecte a l'obligació
de l'atenció a les víctimes de violència domèstica figuren en el capítol II del codi
deontològic de la professió mèdica.
63
Per a poder obtindre una implantació efectiva del protocol per a l'abordatge de
la violència de gènere en l'àmbit sanitari de la Comunitat Valenciana, és interessant fer
una sèrie d'activitats, principalment destinades a la sensibilització i formació del personal
sanitari, respecte a l'aplicació d'este protocol. Les activitats que apareixen en la taula
12, se centren en quatre àrees principals: a) institució sanitària, b) professional,
c) atenció a la dona i d) comunitari.
Taula 12. Estratègies per a afavorir la implantació del protocol per a l’abordatje de la
violència de gènere en l’àmbit sanitari
Institució sanitària
Incloure la violència de gènere en la cartera de servicis d’atenció primària i
especialitzada
Incloure en els registres sanitaris d’atenció primària i especialitzada la violència
de gènere, com un procés més
Professional
Formar els i les professionals sanitàries en aspectes de prevenció, detecció
precoç i atenció integral de la violència de gènere
Realització de sessions clíniques multidisciplinàries amb casos reals de violència
de gènere, que hagen sigut abordats en el centre sanitari
Realització de jornades amb altres grups professionals i institucions, per a
debatre sobre la forma d'abordar el tema de la violència de gènere
En l’atenció sanitària de les dones
Realitzar activitats de sensibilització per mitjà de: col.locació de cartells, fullets,
falques publicitàries, etc., que indiquen que el sistema sanitari pot oferir ajuda a
les dones víctimes de violència de gènere
Incloure en les activitats d'educació per a la salut (individual i grupal) continguts
sobre violència de gènere
A escala comunitària
Col.laborar amb associacions comunitàries a través de tallers, jornades, sessions
de debat, etc., sobre el paper del personal sanitari en el tema de la violència de
gènere
Altres institucions
Fomentar la coordinació i col.laboració amb altres institucions tant en activitats
de sensibilització poblacional com de formació de professionals (jornades,
cursos de comissions interdepartamentals, fòrums, etc.)
65
67
Campbell JC, Johns Hopkins University School of Nursing.
http://www.dangerassessment.org/WebApplication1/pages/psychometric.aspx
Conselleria de Sanitat. Generalitat Valenciana. Jornadas sobre violencia de género en
el ámbito sanitario. Valencia: Conselleria de Sanitat. Generalitat Valenciana; 2006.
Eisenstat SA, Bancroft L. Domestics Violence. N Engl J Med 1999; 16:886-892.
Escribà-Agüir V, Barona-Vilar C, Calvo-Más C, Carpio-Gesta ML, Fullana-Montoro A.
Lesiones por violencia doméstica en la Comunidad Valenciana. Gac Sanit 2006; 20(6):
510-512.
Escribà-Agüir V, Ruiz-Perez I, Saurel-Cubizolles M-J. Screening for domestic violence
during pregnancy. J Psychosom Obstet Gynaecol 2007; 28(3): 133-134.
Gobierno de Cantabria. Protocolo de Actuación Sanitaria ante malos tratos. “Violencia
contra las mujeres”. Gobierno de Cantabria. Consejería de Sanidad y Consumo.
Dirección General de Salud Pública; 2005.
Gobierno de Cantabria. Protocolo de atención sanitaria a víctimas de agresiones/abusos
sexuales.Violencia contra las mujeres. Gobierno de Cantabria. Consejería de Sanidad.
Dirección General de Salud Pública; 2007.
Jaspart M, Brown E, Condon S et al. Les violences envers les femmes en France. Une
enquete nationale. París: La documentation française; 2003.
Jewkes R. Intimate partner violence: causes and prevention. Lancet 2002; 359: 14231429.
McFarlane J, Parker B, Soeken KL, Bullock L. Assessing for Abuse During Pregnancy.
Severity and Frequency of Injures and Associeted Entry Into Prenatal Care. JAMA 1992;
267(23): 3176-3178.
Ministeri de Sanitat i Consum. Protocolo común para la Actuación Sanitaria ante la
Violencia de Género Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud. Ministeri
de Sanitat i Consum; 2007.
Nacions Unides. Declaración sobre la eliminación de la violencia contra la mujer.
Resolución número A/RES48/104 de 20 de diciembre de 1993. Nova York: Nacions
Unides; 1994.
OMS. Resolución nº 49. XXV Asamblea Mundial de la Salud. WHA 49.25. Prevención
de la violencia. Una prioridad en Salud Pública. Ginebra: OMS; 1996.
OMS. Guidelines for medico-legal care for victims of sexual violence. Ginebra: OMS;
2003
Raya Ortega L, Ruiz-Perez I, Plazaola-Castaño J et al. La violencia contra la mujer en
la pareja como factor asociado a una mala salud física y psíquica. Aten Primaria 2004;
34(3): 117-127.
69
Rosario González Candelas. Malos tratos en la mujer: Protocolos Sanitarios. Revista
Valenciana de Medicina de Familia 2008; 11 : 8-19.
Ruiz-Perez I, Blanco-Prieto P, Vives-Cases C. Violencia contra la mujer en la pareja:
determinantes y respuestas sociosanitarias. Gac Sanit 2004; 18(Supl 2): 4-12.
Ruiz-Perez I, Plazaola-Castaño J. Intimate partner violence and mental health consequences
in women attending family practice in Spain. Psychosom Med 2005; 67: 791-797.
Waltermaurer E. Measuring intimate partner violence (IPV).You may only get what you
ask for. Journal of Interpersonal Violence 2005; 20(4): 501-506.
Wathen CN, MacMillan HL. Interventions for Violence Against Women: Scientific Review.
JAMA 2003; 289(5): 589-600.
WHO. World report on violence and health. Ginebra: World Health Organization;
2002.
WHO. Guidelines for medico- legal care for victims of sexual violence. Ginebra; 2003.
70
71
ANNEX I
Qüestionari AAS
NOMÉS PER A LES DONES EMBARASSADES
1. En alguna ocasió, ¿ha patit abús emocional o físic per part del seu marit/parella o per
una persona important per a vosté?
5. Des que està embarassada, l’han humillat, insultat, menyspreat, amenaçat o causat algun
altre dany emocional?
NO
NO
SÍ
0
1
FI DEL QÜESTIONARI
Quina edat tenia vosté?
Durant quant de temps?
anys
anys
SÍ
0
1
Qui ho ha fet?
(diverses respostes possibles)
(Vegeu els codis en llista de baix)
mesos
Qui ho ha fet?
(diverses respostes possibles)
(Vegeu els codis en llista de baix)
1
8
2
9
3
10
4
11
5
12
6
13
7
14
1
8
2
9
3
10
4
11
5
12
6
13
7
14
Amb quina freqüència?
POQUES VEGADES
ALGUNES VEGADES
1
2
SOVINT
3
MOLT SOVINT
4
(Especifiqueu)..........................................................
(Especifiqueu)..........................................................
2. Durant l'últim any, l'han humiliat, insultat, menyspreat, amenaçat o causat algun altre dany
emocional?
6. Des que està embarassada, li han donat galtades, puntellons o colps o li han causat algun
altre dany físic?
NO
NO
SÍ
0
SÍ
1
Qui ho ha fet?
(diverses respostes possibles)
(Vegeu els codis en llista de baix)
1
8
2
9
Amb quina freqüència?
POQUES VEGADES
ALGUNES VEGADES
SOVINT
MOLT SOVINT
0
1
Qui ho ha fet?
(diverses respostes possibles)
(Vegeu els codis en llista de baix)
1
1
8
2
2
9
3
3
10
4
4
11
3
10
4
11
5
12
5
12
6
13
6
13
7
14
7
14
(Especifiqueu)..........................................................
Quantes vegades?
(Especifiqueu)..........................................................
3. Durant l'últim any, li han donat galtades, puntellons o colps o li han causat algun altre
dany físic?
NO
SÍ
0
RESULTAT DEL CRIBATGE:
1
Qui ho ha fet?
(diverses respostes possibles)
(Vegeu els codis en llista de baix)
1
Quantes vegades?
8
2
9
3
10
4
11
5
12
6
13
7
14
NEGATIU
0
**POSITIU
1
DUBTÓS
Omplir ‘Informe Mèdic per Presumpta
Violència de Gènere/Domèstica (Adults)’
Entregar el DA
2
** Es considera un CAS POSITIU, si respon afirmativamente a algunes de les
preguntes de la número 2 a la 6
(Especifiqueu)..........................................................
4. Durant l'últim any, l’han forçat a mantindre relacions sexuals?
NO
SÍ
0
Llista de códigs per a la identificació de qui ho ha fet
1
Qui ho ha fet?
(diverses respostes possibles)
(Vegeu els codis en llista de baix)
1
Quantes vegades?
8
2
9
3
10
4
11
5
12
6
13
7
14
(Especifiqueu)..........................................................
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
Marit/Parella
Exmarit/Exparella
Nòvio
Exnòvio
Pare
Mare
Sogre
Sogra
Fill
Filla
Germà
Germana
Desconegut
Altres (especifiqueu)...….…...…………...
73
ANNEX I
Qüestionari DA
Amb la finalitat de poder valorar el nivell de risc que pot tindre donada la situació en què es
troba, li demanem que responga a estes preguntes, que es refereixen a la persona que està agredint-la,
(el seu marit o parella, exmarit o exparella o una altra persona pròxima a vosté)
NO
1. En l’últim any, ha augmentat la violència emocional o física en severitat o freqüència?
2. Té alguna arma de foc?
3. Està desocupat, sense treballar?
4. Ha amenaçat matar-la?
5. En alguna ocasió, s’ha lliurat de ser detingut per violència domèstica?
6. L’ha forçada a mantindre relacions sexuals?
7. En alguna ocasió, ha intentat estrangular-la?
8. Consumix drogues? (com ara estimulants o amfetamines, speed, pols d'àngel, cocaïna, heroïna, drogues de disseny o mescles)
9. Té problemes amb l'alcohol o és alcohòlic?
10. Es posa gelós de forma violenta? (per exemple, diu: "si jo no puc tindre't, no te tindrà ningú")
11. Amenaça fer mal als seus fills/es?
12. Creu que és capaç de matar-la?
13. La perseguix o l'espia? Li deixa notes amenaçadores o li deixa missatges? Trenca les seues coses o la crida quan
vosté no vol?
14. En alguna ocasió, ha amenaçat o ha intentat suïcidar-se?
15. En alguna ocasió, l’han colpejat quan ha estat embarassada?
NO
74
SÍ
NO HE ESTAT MAI EMBARASSADA DE LA
PERSONA QUE M’ESTÀ AGREDINT
0
1
2
16. En l'últim any, ha deixat la seua parella, després de viure junts?
NO
SÍ
NO HE VISCUT MAI AMB ELL
0
1
2
17. Controla la majoria o totes les seues activitats diàries? (com ara, li diu amb qui pot fer amistat, quan pot vore
la família, quants diners pot gastar o quan pot agafar el cotxe, etc.)
NO
SÍ
HO INTENTA, PERÒ NO EL DEIXE
0
1
2
18. En alguna ocasió, ha usat alguna arma contra vosté o l'ha amenaçat amb una arma?
NO
SÍ
0
Va ser amb una arma de foc?
1
NO
SÍ
0
1
19. Té vosté algun fill/a que no siga de la persona que l'està agredint?
NO
SÍ
0
1
20. En alguna ocasió, vosté ha amenaçat de suïcidar-se o ho ha intentat?
NO
SÍ
PUNTUACIÓ:
0
1
(Compteu les respostes positives)
* Es considera PERILL EXTREM D’HOMICIDI O SUÏCIDI si s‘obté una puntuació igual o superior a 4
punts. No obstant, si s’obté una puntuació inferior a 4, es recomana valorar el contingut de las preguntes
que ha respost afirmativament, per a guiar les actuacions
SÍ
0
1
0
1
0
1
0
1
0
1
0
1
0
1
0
1
0
1
0
1
0
1
0
1
0
1
0
1
ANNEX I
Pla d’Intervenció
Quan la dona no es troba en perill extrem
Quan la dona es troba en perill extrem
La dona rebutja suport en este moment
Informar la dona
Oferir una nova cita per a valorar l'estat de salut
biopsicosocial de la dona i el risc de maltractaments
Informar la dona
Sobre la situació de maltractaments detectada
Sobre el seu dret a presentar una denúncia o sol·licitar
una orde de protecció en el jutjat de guàrdia,
comissaria de policia o quarter de la Guàrdia Civil
Sobre els recursos existents
Atendre, per part dels professionals d'atenció
primària i especialitzada
Les lesions físiques o psíquiques
Fer seguiment individualitzat en la consulta
Sobre la situació de perill en què es troba ella, els
seus fills/es i altres familiars dependents, si en té
Sobre el seu dret a presentar una denúncia o sol.licitar
una orde de protecció en el jutjat de guàrdia, en la
comissaria de policia o en el quarter de la Guàrdia
Civil
Sobre els recursos existents
Atendre, per part dels professionals d'atenció
primària i especialitzada les lesions físiques o
psíquiques
En el centre de salut o unitats de suport
Remetre a l'hospital
Remetre a la unitat de Salut Mental
Remetre a altres servicis sanitaris especialitzats
Informar el pediatre, si fóra necessari
Informar altres professionals del centre si té familiars
dependents d'ella, si fóra necessari
Proposar-li, si és possible, la participació en intervencions
grupals (grups de dones en el centre sanitari o altres
recursos de la zona)
Fer actuacions coordinades amb altres professionals
del centre (treballador/a social, infermer/a, comare,
etc.)
Documentar
Emetre l’Informe Mèdic per Presumpta
Violència de Gènere/Domèstica (adults)
Registrar en la història clínica
Derivar, segons siga necessari
Al treballador/a social dels servicis socials municipals
Derivar, amb caràcter urgent
Al treballador/a social del centre sanitari
Al treballador/a social de referència de servicis
socials municipals
Al Centre Dona 24 hores
Oferir visites de seguiment individualitzat
Avisar de la incidència els Cos sos i Forces
de Segu reta t
Informar altres professionals del centre si té
familiars dependents d’ella, segons siga necessari
Informar el pediatre/a, si fóra necessari
Documentar
Centre d'especialitats (traumatologia, ginecologia,
etc.)
Emetre l’Informe Mèdic per Presumpta
Violència de Gènere/Domèstica (adults)
Hospital
Registrar en la història clínica
Unitat de Salut Mental
Centre de Salut Sexual i Reproductiva
Recursos específics per a dones en la zona
Altres (especifiqueu)..............................................................
Altres actuacions (especifiqueu)....................................................
Altres actuacions (especifiqueu)....................................................
75
ANNEX II
77
78
79
ANNEX II
INFORME MÈDIC PER VIOLÈNCIA DE GÈNERE/DOMÈSTICA
PRESUMPTA (Adults)
INFORME MÉDICO POR PRESUNTA VIOLENCIA DE GÉNERO
/DOMÉSTICA (Adultos)
81
82
83
84
Descargar