Arxiu PDF

Any acadèmic 2014-15
GUIA DOCENT
PLURILINGÜISME I EDUCACIÓ
Màster en Psicopedagogia
Professorat: Carme Moncasí
GUIA DOCENT: PLURILINGÜISME I EDUCACIÓ 2014-15
Informació general de l'assignatura
Denominació
PLURILINGÜISME I EDUCACIÓ
Caràcter
Optativa
Nombre de crèdits ECTS
5
Semestre d'impartició
2n
Crèdits teòrics
0
Crèdits pràctics
0
Modalitat
Presencial
Idioma/es d'impartició
Català
Grau/Màster
Màster en Psicopedagogia
Curs
1
Professor/a (s/es)
Carme Moncasí
Departament/s
Pedagogia i Psicologia
Adreça electrònica professor/a
(s/es)
[email protected]
Horari de tutoria/lloc
Carme Moncasí Despatx 2.29
Coordinació
Carme Moncasí
2
GUIA DOCENT: PLURILINGÜISME I EDUCACIÓ 2014-15
Objectius acadèmics de l'assignatura
Assolir una formació sobre los coneixements teòric-científics i les bases psicopedagògiques que
fonamenten l’educació bilingüe i plurilingüe.
Conèixer els principals models d’educació bilingüe i plurilingüe, així com els aspectes relacionats
amb el seu disseny, organització i avaluació.
Conèixer i reflexionar sobre el procés d'adquisició d'una segona llengua en contextos educatius.
Reflexionar sobre les implicacions educatives de la relació ‘llengua-escola- immigració’.
Conèixer i comprendre la didàctica d'ensenyament i aprenentatge de segones llengües.
Analitzar i valorar criteris organitzatius i metodològics.
Reflexionar, reconèixer i analitzar la importància de la intervenció psicopedagògica en
l'ensenyament i aprenentatge de l'educació plurilingüe.
Conèixer i valorar el component actitudinal en l'educació plurilingüe.
Competències significatives
Competències generals
CG1. Integrar els coneixements i avenços de la psicopedagogia en la seva actuació professional,
amb actitud reflexiva i crítica, prenent decisions a partir d'una anàlisi dels problemes, integrant
coneixements i enfrontant-se a la complexitat derivada d'una informació incompleta.
CG3. Prendre consciència de les seves creences i estereotips sobre la pròpia cultura i altres
cultures o grups, i de les seves implicacions sobre l'actuació professional respectant les
diferències individuals, socials i culturals.
CG5. Saber resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts, i en contextos més amplis o
multidisciplinaris, així com generar processos innovació i canvi.
Competències específiques
CE2. Assessorar i orientar els professionals de l'educació, així com als agents socioeducatius,
en l'organització, el disseny, la implementació i l'avaluació de processos i experiències
d'ensenyament-aprenentatge, en contextos plurilingües i pluriculturals.
CE6. Analitzar, interpretar i actuar de manera coherent amb les polítiques educatives derivades
d'un context social dinàmic i en contínua evolució.
Continguts fonamentals de l'assignatura
BLOC 1: Del bilingüisme al plurilingüisme: principis bàsics.
Educació bilingüe i plurilingüe
Programes d’immersió a Catalunya versus programes de submersió
3
GUIA DOCENT: PLURILINGÜISME I EDUCACIÓ 2014-15
BLOC 2: Bases psicopedagògiques de l'educació bilingüe i plurilingüe.
Bilingüisme additiu i substractiu.
Hipòtesi d’interdependència lingüística.
Hipòtesi del llindar.
BICS i CALP
Teoria del quadrant (Cummins i Coelho)
Input, Output i Interllengua
Enfocament comunicatiu de l’aprenentatge lingüístic.
El component actitudinal en l'ensenyament de les llengües.
BLOC 3: Aspectes organitzatius i metodològics de la didàctica de segones llengües
Educació intercultural
Metodologia d’ensenyament d’una segona llengua.
Anàlisi dels errors. Didàctica de les interferències lingüístiques.
El paper de l’ensenyant.
El Projecte Lingüístic de Centre.
Projectes integrats de llengües.
El tractament de la llengua familiar.
Actuacions educatives de llengua, interculturalitat i cohesió social.
Pràctica educativa en contextos plurilingües.
Eixos metodològics de l'assignatura
La metodologia que s’utilitzarà en el desenvolupament de la matèria és la metodologia activaparticipativa en aquesta metodologia el professor és coordinador de la classe i l'alumnat és el que
ocupa el paper central, en estar en contacte directe amb el medi el seu aprenentatge és autònom.
Activitat formativa
Hores destinades a la activitat
formativa
Percentatge de presencialitat
Classes magistrals
14h
100%
Conferències experts
4h
100%
Participació en debats i col·loquis.
10h
100%
Estudi de casos. Anàlisi
8h
100%
Exposicions oral dels treballs dels
alumnes
6h
100%
Tutories individuals i grupals
5h
100%
4
GUIA DOCENT: PLURILINGÜISME I EDUCACIÓ 2014-15
Lectures i anàlisis de documents.
33h
10%
Recerca d’informació
10h
0%
Elaboració de treballs i síntesis
(indv. i en grup)
35h
0%
Pla de desenvolupament de l'assignatura
SESSIÓ
MODALITAT
CONTINGUT
Dia de la setmana
Setmana 1 i
2
P
BLOC 1
Dilluns i Dimarts
Setmanes 3
a7
P
BLOC 2
Dilluns i Dimarts
Setmanes 8
a 14
P
BLOC 3
Dilluns i Dimarts
P
PRESENTACIÓ TREBALLS
Dilluns i Dimarts
Setmana 15
Sistema d'avaluació
Sistemes d’avaluació
Ponderació mínima
Ponderació màxima
Activitats i pràctiques de l’aula
25%
25%
Treball “bases psicopedagògiques”
15%
15%
Treball final “model educatiu”
20%
20%
Treball final escrit part ”b” pràctica educativa
25%
25%
5
GUIA DOCENT: PLURILINGÜISME I EDUCACIÓ 2014-15
Exposició oral dels treballs
15%
15%
AVALUACIÓ PELS ESTUDIANTS AMB NEE
(Condició: certificat de discapacitat o de tenir alguna dificultat específica d’aprenentatge)
El professorat de l’assignatura podrà modificar el sistema d’avaluació i la realització d’activitats
presencials, i no presencials, en funció de les Necessitats Educatives Específiques de cada alumne,
sempre consensuat amb la comissió d’Atenció a la Diversitat de la UdL.
AVALUACIÓ ÚNICA
Els alumnes que al principi quadrimestre demostrin exercir un horari laboral incompatible amb les
sessions de classe (mitjançant vida laboral i contracte) i es valori positivament per la comissió pertinent
de la FEPTS, tindrà dret a una avaluació única. Aquesta constarà de:
Examen: 100%
DATES IMPORTANTS
Data d’entrega de les evidències:
Les dates previstes per l’entrega del treball escrit es concretarà per a les setmanes 16 -18 del
calendari oficial de la FEPTS.
REQUISITS A TENIR EN COMPTE:
S’han de superar TOTES les evidències amb una nota igual o superior a 5.
Les faltes ortogràfiques penalitzen.
Bibliografia i recursos d'informació
Arnau, J. (2005). El modelo catalán de atención educativa a los escolares inmigrantes. Cultura &
Educación, 17 (3), 265-282.
Besalú, X. (2006). El Plan para la Lengua y la Cohesión Social (Plan LIC) del Gobierno de
Cataluña. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 20 (2), 45-68.
6
GUIA DOCENT: PLURILINGÜISME I EDUCACIÓ 2014-15
Coelho, E. (2005). Ensenyar i aprendre en aules multiculturals. Una aproximació integrada.
Barcelona: Horsori.
Cots, JM., Ibarran, A., Irún, M. i Lasagabaster, D. (2010). Plurilingüismo e interculturalidad en la
escuela: reflexiones y propuestas didácticas. Barcelona. Horsori.
Cuminis, J. (2005). La hipótesis de interdependencia 25 años después: La investigación actual y sus
implicaciones para la educación bilingüe. Dins de D. Lasagabaster i J. M. Sierra. Multilingüismo y
multiculuralismo en la escuela. Barcelona: Horsori.
Huguet, À. (2004). La educación bilingüe en el Estado español: situación actual y perspectivas.
Cultura & Educación, 16 (4), 399 – 418.
Huguet, À. (2005). Génesis y desarrollo de las actitudes lingüísticas en contextos bilingües. Análisis
de algunas variables del ámbito escolar y sociofamiliar. Revista de Psicología Social, 20 (2), 175172.
Huguet, À i Janés, J. (2005). Niños inmigrantes en sociedades bilingües. Las actitudes ante las
lenguas por parte de los escolares recién llegados a Cataluña. Cultura & Educación, 17 (4), 309-321.
Huguet, À. i Madariaga, J. (2005). Fundamentos de educación bilingüe. Bilbao: Servicio Editorial de
la Universidad del País Vasco.
Huguet, À. i Navarro, J.L. (2006). Inmigración y resultados escolares: Lo que dice la investigación.
Cultura & Educación, 18 (2), 117-126.
Huguet, À. i Suïls, J. (1998). Contacte entre llengües i actituds lingüístiques. El cas de la frontera
catalano-aragonesa. Barcelona: Horsori.
Lapresta, C. i Huguet, À. (2004). Identidad etnolingüística en contextos multiculturales y
multilingües. El caso del Valle de Arán. Revista de Psicología Social, 19 (2), 173-189.
Huguet, À., Chireac, S.,Lapresta, C. i Sansó, C. (2011). Reflexiones sobre el conocimiento
lingüístico declarado por los escolares catalanes al final de la Educación Secundaria Obligatoria.
Estudios sobre Educación, 21, 119-137.
Huguet, À., Chireac, S., Navarro, J. L. i Sansó, C. (2011). Tiempo de Estancia y aprendizajes
lingüísticos. El caso de los escolares inmigrantes en Cataluña. Cultura & Educación, 23 (3), 355-370.
Moreno, J.C., Serrat, E., Serra J.M. i Farrés, J. (2003). Llengua i immigració. Barcelona: Generalitat
de Catalunya.
Navarro, J.L., Huguet, A., Sansó, C. i Chireac, S. (2012). Acerca de la competencia lingüística del
alumnado de origen inmigrante en la Educación Secundaria en Cataluña: el papel del tiempo de
estancia y la lengua familiar. Anales de Psicología, 28 (2), 457-464.
Pascual, V. (2006) El tractament integrat de les llengües en un model d’educació plurilingüe.
Valencia. Generalitat Valenciana.
Sansó, C., Huguet, A. i Navarro, J.L. (2011). Un estudio longitudinal sobre el conocimiento
7
GUIA DOCENT: PLURILINGÜISME I EDUCACIÓ 2014-15
lingüístico del alumnado inmigrante en Cataluña. Dins de J-M. Román, M-A. Carbonero i J-D.
Valdivieso. Educación, aprendizaje y desarrollo en una sociedad multicultural (pp. 11077-11093).
Madrid: Ediciones de la Asociación Nacional de Psicología y Educación.
Serra, J. M. (2006). El plan de lengua y cohesión social en Cataluña: primeros datos de una
investigación. Cultura & Educación, 18 (2), 159-172.
Vila, I. (2005). Actualidad y perspectivas de la educación bilingüe en el Estado español. En X. P.
Rodríguez-Yáñez, A. M. Lorenzo-Suárez y F. Ramallo (eds.) Bilingualism and education. From the
family to the school. Munich: Lincom.
Vila, I., Siqués, C. i Roig, T. (2006). Llengua, escola i immigració: un debat obert. Barcelona: Graó
Vila, I. (2006). Lengua, escuela e inmigración. Cultura & Educación, 18 (2), 127-142.
BIBLIOGRAFÍA COMPLEMENTÀRIA
Arenas, J. i Muset, M. (2007) La immersió lingüística. Barcelona: Centre d’Estudis Jordi Pujol.
Arnau, J. (1992). Educación bilingüe: modelos y principios psicopedagógicos. En J. Arnau, C.
Comet, J.M. Serra e I. Vila. La educación bilingüe. Barcelona: Horsori.
Clua, E., Estelrich, P., Klein, H. i Stegmann, T.D. (2003). EuroComRom – Els set sedassos:
Aprendre a llegir les llengües romàniques simultàniament. Alemanya: EuroCom Shaker Verlag
Cots, J.M. i Díaz, J.M. (2005). El aula de acogida de alumnos de origen inmigrante en Catalunya.
Dins de D. Lasagabaster i J.M. Sierra (eds.). Multilingüismo y mulituclutalismo en la escuela.
Barcelona: Horsori.
Consell d’Europa (2002). Marc comú europeu de referència per a les llengües: Aprenentatge,
ensenyament i avaluació. Madrid. MECD
Cummins, J. (2000). Lenguaje, poder y pedagogía. Madrid: Morata.
Espai LIC (2006). Caixa d’Eines. [En línea] http://gregal.xtec.cat/lic/intro/caixa.htm [Consulta: 10 de
julio de 2012].
Huguet, À. i Navarro, J.L. (2005). Inmigrantes en la escuela. Una revisión de estudios sobre las
relaciones entre rendimiento escolar e inmigración. Dins de D. Lasagabaster i J.M. Sierra (eds.)
Multilingüismo, competencia lingüística y nuevas tecnologías. Barcelona: Horsori.
Huguet, À., Navarro, J.L. Chireac, S. i Sansó, C. (2009). Edad de llegada y lengua de la escuela.
Consideraciones a partir de un estudio con alumnado inmigrante. Revista de Psicología General y
Aplicada, 62 (3), 219-229.
Huguet, A., Navarro, J.L., Chireac, S. i Sansó, C. (2012). Immigrant children and access to school
language. A comparative study between Latin American and non-Latin American students in Spain.
VIAL- Vigo International Journal of Applied Linguistics, 9, 85-106.
8
GUIA DOCENT: PLURILINGÜISME I EDUCACIÓ 2014-15
Junyent, C. (1999). La diversitat Lingüística: Didàctica i recorregut de les llengües del món.
Barcelona: Octaedro.
Lapresta, C., Huguet, A., Janés, J., Navarro, J.L., Chireac, S., Querol, M. i Sansó, C. (2009).
Actitudes lingüísticas, escuela e inmigración. Los escolares ante la diversidad lingüística y cultural.
Dins de Ministerio de Educación. Instituto de Formación del Profesorado, Investigación e Innovación
Educativa (IFIIE). Premios Nacionales de Investigación Educativa y Tesis Doctorales 2007 (pp. 109153). Madrid: Secretaría General Técnica.
Maruny, Ll. i Molina, M. (2001). Identidad sociocultural y aprendizaje lingüístico. El caso de la
inmigración. Textos de Didàctica de la Lengua y la Literatura, 26, 55-64.
Noguerol, A. (2004). Ensenyar llengua en una societat multilingüe. Perspectiva escolar, 290, 4-15.
Noguerol, A. (2008). El tratamiento integrado de las lenguas en el marco europeo. Textos de
didàctica de la lengua i literatura, 47, 10-19.
Vila, I. (1995). El català i el castellà en el Sistema Educatiu de Catalunya. Barcelona: Horsori.
Vila, I. (1998). Bilingüisme i educació. Barcelona: Proa.
9
GUIA DOCENT: PLURILINGÜISME I EDUCACIÓ 2014-15
Notes i observacions
10