Un submarí a les estovalles; Joan Barril

Resum :
Rachid un noi fill de pares emigrants viu a França amb una esperança i un somni que és disposa a complir, el
seu somni és ser un atleta dels millors del seu país, quan passa per Espanya al canviar de tren li roben les
seves pertinències (diners, roba, passaport...), així doncs es veu obligat a quedar−se a Barcelona, un pobre noi
deixat en una ciutat desconeguda i amb les pertinènces d'un antic vestit del seu pare, de manera que passen les
hores i necessita menjar, però no té diners així que anant passejant per una plaça, veu un grup de turistes
entrant en palau, però amb les poques forces que té és desmaia, un guàrdia pensant que es del grup el fa tornar
en si amb aigua del Carme, de manera que Rachid molt agraït es disposa a marxar, però el guàrdia
l'acompanya cap al grup.
Desprès d'una sèrie de mal entesos ell creu que el president d'aquell país a organitzat una reunió de
benvinguda per la gent que per causes personals o involuntàries s'han tingut que quedar en aquell país, allà
sacia la gana amb un pica pica Al dia següent es troba que a totes les portades dels diaris se'l veu a ell i al
president agafats del braç.
Ja es un home de bon veure, però amb la panxa buida, així que voltant per la ciutat va trobar a un home jugant
amb aquells típics jocs de trobar la bola, Rachid al fer−lo guanyar l'home l'obsequia amb 1000 pts.
Aparti d'aquí una nit uns altres de la seva pròpia raça l'atraquen amb tanta bona sort que son de la mateixa
ciutat, així el conviden a venir a casa seva. Allí fan les presentacions amb la casera i els altres i llavors arriba
el dia següent.
Es troba amb l'alcalde desprès de fer amistat el convida a l'opera, així doncs els dos amics que el van atracar,
li aconsegueixen un esmòquing, allí coneix a la reina i com ja li a passat li presta un simpàtic i breu servei (
gràcies a la senyora Rosa que li va dir que a l'opera no s'havia de tossir i li va donar una capsa de pastilles
Juanola per si un cas). Així doncs a la sortida es troba amb tota la seva família i ho van celebrar. Així només li
calia trobar−se amb el seu amor (la Clara), desprès d'estar al museu amb el president i l'alcalde (discutint
sobre els quadres), es trobar amb el seu amor on li digué rient : Per què no em vas dir qui ets? (i els dos van
riure pensant amb la farsa del noi).
• Tracta sobre aquests temes :
• La tolerància en la política.
• L'interès per l'afany de ser més que ningú.
• I com es diria en Castella dime con quien andas i te dire quien eres que és el que li passa al Rachid i el
que pensa la gent.
• Breu descripció dels personatges :
• Rachid : Un noi que aprèn ràpid, admira les coses innovadores, i s'estableix uniformement en
qualsevol conversació o acte.
• President : Un senyor savi, benefactor i que té una gran rivalitat amb el alcalde.
• Alcalde : Un senyor que vol ser més que el propi president i que o vol demostrar guanyat cultura.
• Sra. Rosa : Una senyora servicial i bona persona que en Rachid la té com a mare.
• Alí i Saad : Dos amics que es matarien per ajudar−lo.
Estructura interna:
Té una estructura no uniforme, així que quan canvia de tema deixa una pagina en blanc i comença el nou
1
capítol.
Estructura externa:
És un llibre de 125 pagines dividit en deu capítols els quals expliquen de una forma molt clara la narració. A
les tapes podem observar un submarí dibuixat a una estovalla groguenca.
• Opinió personal :
És un llibre fet per a totes les edats i que per qualsevol que passí per Barcelona entendrà quan parla de el palau
del president, recomano que es llegeixi ja que s'arriba a entendre l'estructura d'aquest Govern.
4rt E.S.O. C
2