Un mundo sin rumbo; Ignacio Ramonet

1. L'autor i el llibre
U
n mundo sin rumbo. Crisis de fin de siglo és un dels múltiples llibres escrits per Ignacio Ramonet. Aquest
gallec, nascut a Redondela (Pontevedra) ara fa cinquanta−sis anys, és un dels intel·lectuals de la comunicació
amb més carisma dels darrers temps. Així ho expressa el periodista de l'Avui Quim Aranda en dir que,
l'estatura intel·lectual d'Ignacio Ramonet (...) és fora de dubte
Director del prestigiós mensuari francès Le Monde Diplomatique i del trimestral Manière de voir, Ramonet
alterna la seva feina als periòdics amb la redacció de llibres com La tiranía de la comunicación, Geopolítica
del caos o Cómo nos venden la moto, aquest últim en col·laboració amb el filòsof Noam Chomski. Com
alumne de Roland Barthes a l'Escola d'Alts Estudis en Ciències Socials a París, Ignacio Ramonet ha adquirit
una particular manera de donar significat als fenómens que es donen en aquest final de segle. En aquest sentit
és una de les poques veus que ha gosat qüestionar l'atac de l'OTAN en la guerra de Kosovo, tot provocant una
sèrie de reaccions en l'elit política, econòmica, diplomàtica i social. En una recent visita a Barcelona, Ramonet
va afirmar que els Estats Units pretenen legitimar l'OTAN amb la guerra contra Milosevic. Per l'autor d'Un
mundo sin rumbo, la intervenció als Balcans ha ensorrat un segle de construcció de la comunitat internacional.
El caràcter de Ramonet l'ha dut a dirigir un dels pocs mitjans de comunicació que poden atribuir−se l'adjectiu
independent. Le Monde Diplomatique pertany a l'equip de redacció i als seus lectors. Tal i com destaca el
mateix Ramonet, aquest fet és, cal ser−ne conscient, una situació d'extrema raresa dins l'univers de la premsa.
Les Amis du Monde Diplomatique, paguen una quota anual, de manera que lectors i redactors disposen d'un
poder de control decisiu, tot garantint la independència de la línia redaccional del nostre mensuari, afirma el
director del mitjà.
Un mundo sin rumbo és un llibre que sintetitza els pensaments de l'autor sobre els fets que es donen a tres
anys d'acabar el mil·leni (el llibre va ser escrit el 1997). A partir d'una anàlisi geopolítica de la situació actual,
Ramonet mostra quin és el rumb que pren la Humanitat arran de l'extensió del neoliberalisme en els darrers
anys. Descrivint els canvis provocats en la política, la societat, l'economia i la cultura de final de segle,
Ramonet mostra una visió una mica apocalíptica de l'actualitat i del futur.
Amb aquest llibre l'autor fa una crida per un canvi. De l'exposició apocalíptica de Ramonet el lector extreu la
idea que cal un gir radical en el rumb de la història actual. Cal que les coses canviïn ja que, de continuar així,
la Humanitat es veurà en Un mundo sin rumbo. L'autor, però, no aporta gaire idees per solucionar el
problema.
2. El fil conductor del llibre. La hipòtesi de l'autor
E
l camí que està prenent la Humanitat de cara al proper mil·leni, caracteritzat per la mundialització provocada
pel neoliberalisme, no és sostenible i derivarà en grans desastres econòmics, polítics, mediambientals, socials i
culturals si no s'hi posa remei. Aquesta és la hipòtesi que exposa Ignacio Ramonet a Un mundo sin rumbo.
La crítica al neoliberalisme i a la conseqüent mundialització és una constant que plana pel llibre des de la
primera fins a la darrera pàgina. L'anàlisi crítica dels efectes del pensament únic sobre la cultura, la societat,
l'economia o la política és el fil conductor que permet a l'autor exposar la seva opinió sobre la situació actual
al món.
1
Ramonet sintetitza els seus pensaments en deu capítols, una introducció i un epíleg. Una revisió general de la
situació internacional després de la Guerra Freda és necessària abans d'abordar altres qüestions. Això és el que
fa Ramonet al primer capítol, El nuevo paisaje internacional, on descriu, entre d'altres, l'impacte del triomf
del capitalisme sobre els països de l'Est, la situació del mercat regit per l'ultraliberalisme o el paper de la
Triada (Estats Units, Europa i Japó) en l'economia mundial. Tot seguit dedica un capítol sencer a l'anàlisi del
protagonisme actual dels Estats Units. Ignacio Ramonet és molt crític amb el país hegemònic i posa de
manifest el declivi interior que està patint actualment malgrat el poder econòmic mundial que ostenta. En
aquest sentit, l'autor augura la fi de l'imperi dels nordamericans.
Els capítols centrals del llibre analitzen i critiquen profundament el pensament únic, la filosofia extesa pels
neoliberalistes que ha provocat els canvis en el panorama mundial. Ramonet dóna proves de les enormes
diferències socials mundials que ha generat la nova manera de pensar, que també ha provocat la concentració
de la població a les ciutats i l'aparició del que ell diu regímenes globalitarios, uns estats que en nom del mercat
governen a esquenes dels ciutadans. Aquests, segons l'autor, es troben desconcertats davant la caòtica situació
actual i recorren a l'evasió, a allò irracional i a la religió. A més, la població mundial es veu exposada a la
World Culture, un missatge homogeni que destrueix les característiques culturals particulars i que encén els
nacionalismes tot provocant una sèrie de conflictes. Aquests conflictes estan exemplificats al setè capítol, on
Ramonet fa una volta al món mostrant la situació dels escenaris bèl·lics a Àfrica, Pròxim Orient, Amèrica
Llatina, Europa, etc.
Per l'autor, la cultura és un dels puntals de la Humanitat. El director de Le Monde Diplomatique no apunta una
solució clara a la situació actual, però destaca el paper de la cultura en el desenvolupament dels
esdeveniments. Deixar de considerar la cultura com una mercaderia i evitar que cap conglomerat empresarial
s'apoderi d'Internet són algunes de les vies per aturar l'avanç del neoliberalisme, segons Ramonet. Amb tot, la
conclusió que extreu el lector és d'un món condemnat a la destrucció.
3. L'opinió personal de la lectora
S
i algú pateix una crisi existencial que li provoca qüestionar−se el seu paper en el món, més val que no llegeixi
Un mundo si rumbo, d'Ignacio Ramonet. Aquest prestigiós autor, director del també prestigiós mensuari Le
Monde Diplomatique, no pot ser més crític amb el curs dels esdeveniments de l'actualitat internacional.
Des de les pàgines del seu llibre, Ramonet fa un repàs general a la situació de la política, l'economia, la
societat i la cultura derivades de l'efecte del neoliberalisme de les darreres dècades. Sota una òptica clarament
apocalíptica, l'autor critica obertament l'actitud dels actors protagonistes dels esdeveniments de finals del
mil·leni. Segons Ignacio Ramonet, una elit de personatges controla els fils que mouen el món, tot abandonant
milions de persones a la seva sort sota la justificació de la llibertat de mercat. L'economia del lliure comerç és
la gran culpable dels problemes socials, polítics, econòmics i culturals que treuen el nas ara i que prendran ple
protagonisme en el proper mil·leni.
Un lector una mica més optimista, potser catalogat d'il·lús per Ramonet, pot trobar que Un mundo sin rumbo
és una galleda d'aigua freda a la cara. Un pessimisme immens recorre totes les pàgines del llibre, que ofereix
una de les visions més apocalíptiques de la realitat que he tingut la possibilitat de conèixer. La conclusió final
que extreu el lector és francament decebedora i convida a abandonar a la seva sort la Humanitat de què
formem part.
Ara bé, la tasca feta per Ramonet en aquest llibre té, en la meva opinió, una vessant positiva. Cal que algú alci
la veu i culpi directament els neoliberalistes del curs que està prenent la història. Els conflictes nacionalistes
com el de Kosovo, la destrucció del medi ambient, la crisi de la democràcia, la inestabilitat de l'economia
mundial i la massificació de les informacions, entre d'altres, estan causats principalment per la filosofia del
2
pensament únic que en les darreres dècades ha estat la bandera d'un grup reduït de persones del primer món.
Aquest sector mínim de la població ha condemnat la resta de la Humanitat a viure en unes condicions
insostenibles. Mai, ni en la pitjor època colonialista, les diferències entre els humans havien estat tan abismals.
Aquest és un fet que tothom té present però que sovint cau en letargia a causa de la massificació
d'informacions que provoca el mateix sistema creat pels neoliberalistes.
Així, cal destacar de Ramonet la capacitat crítica que mostra en fer un crit per sobre del soroll quan la
Humanitat sembla que ha acceptat sense resistència el curs dels esdeveniments. Un mundo sin rumbo és una
galleda d'aigua freda a la cara, però és, de ben segur, un bany desagradable necessari.
Sistemes Polítics Comparats
Ignacio Ramonet, Un mundo sin rumbo
1
1
3