Definició Bulimia

Definició Bulimia
La bulimia es la injecta excessiva d'aliments que després s'intenten compensar de manera com vòmits, abús de
laxants i diürètics, o dietes restrictives intermitents, la qual cosa s'acaba convertint en un conducte que
modifica el costum de la persona malalta.
Amb el vòmit pretendran anular les calories ingerides, però aquesta idea es errònia, ja que mai arriben a
conseguir expulsar tot el que han menjat; a més un elevat percentatge del valor calòric se absorbeix
directament.
En l'origen d'aquesta malaltia intervenen factors biològics, psicològics i socials, que desvirtuen la visió que el
malalt té de si mateix i responen a un gran temor d'engreixar−se. El malalt sempre es veu gras, encara que el
seu pes sigui normal, però no pot reprimir les seves ganes de menjar, pot arribar a consumir 15 atipaments i
vòmits per setmana; I en un sol atipament de 10.000 a 40.000 calories.
Generalment la bulimia es manifesta després de haver realitzat numerades dietes sense control mèdic. La
limitació dels aliments causada per el propi malalt li causa atacs d'ansietat i necessitats patològiques d'ingerir
grans quantitats d'aliments.
Aquesta malaltia normalment es causada per l'entorn social, dietes i la por de les burles de la gent sobre el
físic.
El nucli central de la bulimia, es la ingestió voraç d'aliments. El vòmit es una complicació augmentada que fa
mes difícil la recuperació i augmenta la gravetat del trastorn.
Desprès el atipaments de menjar, disminueixen alguns trastorns emocionals, principalment l'ansietat.
Bulimia Nerviosa
La bulimia nerviosa es un trastorn de l'alimentació d'origen nerviós. Les persones bulimiques mengen fins que
no poden més, d'una manera descontrolada i sobretot mengen productes d'un gran valor calòric (engreixa
molt).
Pot passar períodes de temps mes o menys llargs (dies o setmanes) sense presentar ningú comportament
anormal. Però de sobte, hi ha alguna cosa en concret que dona lloc a un atipament, o a un vòmit i torna a
reanudar−se el cicle bulimic. Tota situació estresant difícil d'afrontar por posar en marxa una nova situació de
crisis. O pot acusar−lo un problema emocional o avegades inclòs el fet de encontrar−se davant les mateixes
circumstancies que donen lloc a altres episodis bulimics.
La bulimia en molts casos ve procedida per nervis, o altres conseqüències com malestar, discussions amb la
família ...
I tot això s'acumula i es perd el control, es menja a grans quantitats fins que ja no es pot més i vomites.
Comporta malalties (la bulimia) semblants a la anorexia, però normalment solen ser mes greus, ja que en
produir−se el vòmit de manera regular pot produir malformacions d'estómac, fetge, tenir hemorràgies, càncer i
es pot arribar a la mort.
Un 90/95 % de les persones afectades son dones. La edat d' aparició de aquesta malaltia sol estar entre els 18 i
20 anys. I molts casos provenen d'una anorexia que no està del tot curada.
1
La bulimia nerviosa es divideix en dos tipus la purgativa i la no purgativa, en tots dos tipus hi ha una
preocupació exagerada per la imatge corporal, la silueta i el pes.
• Bulimia purgativa: els atipaments de menjar van seguits de vòmits provocats, o abús de laxants,
diürètics o enemas.
• Bulimia no purgativa: els atipaments de menjar van seguits de altres conductes compensatòries, com
el alluni, la dieta restrictiva i el exès de exercici físic.
Al comparar els dos tipus, s'observa que el bulimics de tipus purgatiu tenen major ansietat, mes preocupació
per la seva imatge corporal, i en general, presenten mes trastorns psicopatologics.
Símptomes
Generalment les persones que pateixen bulimia han sigut obeses o han realitzat nombroses dietes sense
control mèdic. Tracten d'ocultar el vòmits, per la que la malaltia sol passar desapercebuda per molt temps. Els
símptomes típics d'un quadre de bolimia son els símptomes següents:
• Atipar−se a menjar desconsoladament, fins i tot durant períodes de dues hores.
• Sensació de no poder parar de menjar.
• Fer dejunis o dietes molt rigoroses, per compensar els tipus de menjar anteriors.
• Provocar−se vòmits que la persona malalta no reconeix.
• Aspecte aparentment saludable, cosa que fa mes difícil detectar la malaltia
• Abús de laxants i diürètics
• Anar sovint al WC després del menjar.
• Preocupació pel propi pes.
• Menstruacions irregulars.
• Problemes amb la dentadura.
• Canvis d'humor i depressions fàcilment detectables.
• Menjar en secret.
• Símptomes de depressió.
Així mateix, es produeixen altres canvis físics i emocionals (depressió, ansietat) que manifesten el
desenvolupament de la malaltia. Els bulimics es veuen grassos inclos quan el seu pes es normal s'avergonyen
del seu cos i l'eviten, pel que intenten fer dietes en tot moment. a pesar de tot la ingestió compulsiva durant les
nits es una de les principals característiques d'aquesta patologia. Poden arribar a gastar una quantitat de diners
en menjar o menjar la que hi ha a casa, que comença a desaparèixer misteriosament de la rebosteria. quan
mengen no busquen el gust dels aliments sinó el plaer d'omplir−se menjant. Intenten evitar els llocs on hi ha
menjar i procuren menjar sols. El seu comportament pot ser, no social, aïllar−se i el menjar es el seu únic tema
de conversació. A demes, la falta de control en els aliments els produeix gran sentiments de culpabilitat i
vergonya.
En quant als signes físics que mostren la malaltia es troben la debilitat, dolors de cap; inflamació del rostre per
l'augment de les glàndules salivals i parotides, problemes amb les dents, pèrdua de cabells...
La bulimia pot anar conjuntament amb trastorns com la cleptomania, el alcoholisme o promiscuidat sexual.
Diagnòstics
El diagnòstic de la bulimia resulta complicat ja que el episodis de voracitat i vòmits s'oculten amb facilitat. A
demés, alguns símptomes poden ser equivocats amb els de altres patologies. Per un diagnòstic adequat, son
necessàries entrevistes psiquiatres, on el malalt, disposa de llibertat d'expressar la opinió que te del propi cos y
2
la relació que manté amb el menja. Alguns exemples son:
• Els bulimics tenen crisis, en las que ingereixen grans quantitats de aliments, es dir, atipaments.
• Aquests atipaments, es repeteixen amb certa freqüència, al menys dos vegades per setmana i durant
tres mesos.
• El bulimic té la sensació de que els atipaments estan fora de el seu control i que durant els mateixos,
no poden dominar−se.
• Per evitar el augment de pes, es prova el vòmit i es recurreix al abús de laxants i diürètics, o bé
restringeixen el menjà o fa un abús de exercici físic.
• Esta molt preocupat per la seva silueta i el seu pes corporal. La seva autoestima esta molt influïda per
aquests valors.
Complicacions de la Bulimia
• Personal.
Hi existeixen pocs problemes majors de salut per a les persones bulímiques que mantenen el pes normal i no
arriben a convertir−se en anorèxiques. En general, les perspectives son majors per a la bulímia que per a
l'anorèxia. Es deu observar, que un estudi de pacients bulímics, desprès de sis anys la taxa de mortalitat va ser
de 1% en les dones amb teràpia. Un altre estudi va trobar que el 20% de les dones amb bulímia encara estaven
lluitant contra el trastorn desprès de deu anys.
Els bulimic solen ser persones amb dificultat per afrontar els problemes de la vida quotidiana. Ante els
conflictes, reaccionen con ansietat o amb sentiment de indefensa.
1.2. Autoestima
El futur bulimic, basa el seu afecte personal en els canons de bellesa i es sent emprenyat per la pressió social,
que tant enfadis posa en el cos perfecte. Això li porta a un intent continu de conseguir aquesta silueta, i el
fracàs en obtenir−lo l'hi produeix ansietat.
Molts bulímics tenen una autoestima baixa i creen erròniament que aquesta millorarà si son capaços de reduir
el menjar i aprimar−se, o si poden desenvolupar una major musculatura.
En canvi, no es plantegen que potser canviant altres característiques personals o alguns comportaments es
sentirien millor. Posteriorment es donen compte de que no tan sols no millora la seva autoestima sinó que, pel
contrari, quant més intens es el seu trastorn alimentari, tant menor es aquella.
• Social
Durant l'atipament senten una sensació de llibertat; que desvaneix la inquietud o preocupació que tenien i ja
no tenen pensaments inquiets ni negatius. Al final del atipament, la majoria de bulímics se senten menys
tensos e inquiets, però pot ser que no se sentin bé amb si mateix per lo que han fet amb el seu cos. Al
sentir−se malament vomiten i llavors al vomitar li provoca més inquietud i tensió i llavors tornen a atipar−se
de nou. Es estableix un cercle viciós.
• Habilitats socials
Pots millorar i ampliar les teves habilitats socials. Es possible que creguis que no saps com comportar−te quan
estàs amb altres persones, i per això l'evites. Tens por de no saber que dir, de resultar avorrit, i procures passar
sempre inadvertit.
3
La timidesa i la introversió o, per lo contrari, la extroversió, son en gran part trets de temperament, es a dir,
característiques innates. La majoria de les persones, amb el transcurs del temps, amb experiències viscudes,
aprenen a ser menys tímides.
¿No creus que si millores moltes de les habilitats mencionades et sentiries millor i donaries menys
importància al teu cos perquè haurà millorat la teva autoestima, perquè la teva ment estarà ocupada en altres
coses i perquè obtindràs més satisfaccions?
3. .Problemes mèdics.
La erosió de les dents, cavitats i els problemes amb les encies son comuns en la bulímia. Els episodis bulímics
també poden resultar en la retenció d'aigua e infladura e inflamació abdominal. Ocasionalment, el procés de
menjar excessiu i purgacions resulten en la pèrdua de líquid i nivells de potassi baixos, que poden causar
debilitat extrema i quasi paràlisi. Els nivells perillosament baixos de potassi poden resultar en ritmes cardíacs
perillosos i mortals. Els incidents de esòfag trencats deguts als vòmits forçats s'han associat amb dificultat
aguda del estomac i amb ruptura del esòfag o el tub alimentari. Rara vegada, les parets del recte poden
debilitar−se tant degut a la purgació que arriben a sortir per l'anus; aquesta es una condició greu que requereix
cirurgià.
Les dones bulímiques son propenses a la depressió y es troben també en perill de comportaments impulsius
perillosos, els quals s'han trobat en la major part de la gent bulímica. El abús d'alcohol i drogues es més comú
en dones amb bulímia que en la població en general o les persones amb anorèxia. El 33% abusen d'alcohol i el
28% de drogues, la cocaïna i les amfetamines van se les drogues més abusades.
• Medicaments sense prescripció
Les dones amb bulímia amb freqüència abusen dels medicaments sense prescripció com per exemple els
laxants, supressors del apetit, diürètics i drogues que provoquen el vòmit.
Les pastilles de dieta, inclusive les herbes i els medicaments sin prescripció, poden ser perillosos, en particular
si se'n abusen.
Trastorns
• Trastorns emocionals
La persona bulímica pot reconèixer que el seu caràcter i el seu estat d'ànim han empitjorat. No s'agrada. Ni tan
sols se sent orgullosa d'ella mateixa per estar aconseguint el seu objectiu, a més pot arribar a odiar−se.
Te un alt sentiment de culpabilitat. Això li passa a tots els bulímic. S'atipen perquè tenen una gran ansietat,
però quan acaben de fer−ho se senten culpables per no haver−se controlat. Se senten malament per tot lo que
estan fent (pels atipaments, vòmits, per tenir conductes tan estranyes, pels problemes que causen els demes,
etc). No es donen compte que son malalts, i per això reben els seus comportaments com alguna cosa immoral i
degradant. És veuen sense voluntat i tenen una imatge sobre ells mateixos molt negativa. Senten vergonya de
si mateixos i és menyspreen. Han perdut la confiança. A vegades tenen gelosia als anorèxics perquè pensen
que ells sí que tenen voluntat pròpia.
Però a continuació del atipament es donen compte de que la ansietat continua perquè la ingestió rapida de
menjar no era la solució. De vegades pretenen contrarestar−la, també equivocadament, vomitant el menjar
ingerit. Així, com hem dit abans, es un cercle viciós, ja que la reducció de ansietat es momentània i poc
desprès tornen a atipar−se de menjar, un nou vòmit, etc. La reducció de la ansietat deu resoldre's per altres
camins.
4
Les persones bulímiques experimenten una gran inestabilitat emocional. Poden estar alegres i passar amb gran
facilitat de desanimar−se o a la tristesa.
Després del vòmit poden experimentar cansament físic i apatia general, amb gran desinterès per tot. Amb
freqüència tenen idees obsessives, preferentment en relació amb temes relatius amb el menjar, el pes o la
silueta.
Els símptomes depressius son comuns a la majoria dels bulímics de tipus purgatiu. Son freqüents els
pensaments entorn a la mort e idees suïcides (Quan és greu).
En cap estudi que s'ha fet sobre aquesta malaltia s'ha observat que la bulímia no dona lloc a canvis positius.
Els bulímics no son més alegres, optimistes ni segurs de si mateix. Y tampoc són més feliços.
• Trastorns del comportament alimentari no especificat
En el cas de duda respecte a la bulimia, la persona en cuestió pot estar realitzant atipaments i vòmits només
amb una freqüència de lo que correspon al criteri establert. Altres vegades, vomita no desprès de un
atipament, si no desprès de atipar−se, però en petites quantitats. O en el cas en que disposa a ingerir grans
quantitats de menjar, però en realitat, no arriba ah empassar−la, limitant només a masticar−la i expulsar−la.
Teràpia de grup
La teràpia de grup va molt bé per aquesta malaltia, però no sols per intentar curar−la s'ha de fer aquest
tractament, sinó, també conjuntament amb altres. Fins i tot pot ser millor que els medicaments o altres tipus de
teràpia. Això sol passar perquè moltes de les persones que pateixen aquesta malaltia pensen que son les
úniques que van a aquest tipus de llocs on fan les teràpies de grup, i allà es on se'n adonen de que hi ha altres
persones que també hi van.
Aquesta teràpia intenta explicar perquè i com es produeix aquest comportament o el pensament, d'on surt
aquest tipus de sentiments o emocions, i qui intervé en aquests processos. Aquestes teràpies es fan en grups
perquè hi ha diferents persones que pateixen això i ho poden sentir de diferents maneres als demés.
Aquesta teràpia està basada com la d'alcohòlics Anònims, la diferencia es que en aquesta tracta de les
persones bulímiques. Les persones que assisteixen a aquestes teràpies han de comprometerse a intentar els
atipaments, provocació del vòmit, tot lo que fan i relacionat amb la malaltia. Han de fer un gran esforç que
poc a poc ho han de anar complint. També existeixen altres teràpies per als familiars que envolten als malalts,
però aquestes teràpies les fan per separat del malalt. Depèn de cada pacient el temps que han de estar en la
teràpia, però lo normal son unes dues hores aproximadament, dos cops a la setmana durant sis mesos com a
5
mínim.
En aquest tractament s'intenta ajudar a aquestes persones a rebre aquestes situacions d'una manera més
positiva a la que ells pensen. Només un 5% dels pacients que participen en aquestes teràpies tenen que ser
internats, ja que aquest tipus de mètode es molt efectiu. El psiquiatra que porta el grup corresponent dona una
medicació si en fa falta, només ho fa quan existeix una depressió causada pel trastorn alimentari.
6