GUIA DOCENT

Any acadèmic 2016-17
GUIA DOCENT
ART DEL BARROC
Grau en Història de l’Art
Coordinació: JOAQUIM COMPANY CLIMENT
GUIA DOCENT: ART DEL BARROC 2016-17
Informació general de l'assignatura
Denominació
ART DEL BARROC
Semestre d'impartició
2n semestre
Caràcter
Obligatòria
Nombre de crèdits ECTS
7.5
Crèdits teòrics
0
Crèdits pràctics
0
Coordinació
JOAQUIM COMPANY CLIMENT
Departament/s
Història de l'Art i Història Social
Distribució càrrega docent
entre la classe presencial i el
treball autònom de l'estudiant
Hores presencials: 75
Hores no presencials: 113
Idioma/es d'impartició
Català
2
GUIA DOCENT: ART DEL BARROC 2016-17
Professor/a (s/es)
JOAQUIM COMPANY CLIMENT
Objectius acadèmics de l'assignatura
O.1. Aprendre els fonaments teòrics per a l’anàlisi i la comprensió de la cultura del Barroc (segles XVII
i XVIII) i de la seva significació històrica, social i sobretot artística.
O.2. Interpretar i analitzar críticament les obres artístiques de l’època del Barroc. Les visites
programades i pràctiques a l’aula estaran orientades al procés d’aprenentatge dels objectius esmentats.
Competències significatives
Comprensió diacrònica general de la història universal de l’art.
Consciència crítica de les coordenades espacio-temporals i de les interrelacions sincròniques i
diacròniques dels fets fonamentals de la història de l’art.
Coneixement sistemàtic dels mitjans, procediments, materials i tècniques de la producció
artística al llarg de la història.
Continguts fonamentals de l'assignatura
I. L’EPOCA DEL BARROC
I. 1 El terme Barroc. El dilema Renaixement-Barroc. Bases històriques.
I. 2 Teoria i fonts literàries.
II. URBANISME
II. 1 De la vertebració urbana del “caput mundi” romà a altres episodis puntuals europeus.
II. 2 Itàlia, França, Anglaterra, Espanya. Altres exemples. L'expansió americana.
III. ARQUITECTURA (s. XVII)
III. 1 Entre els espais unitaris i els espais especulatius.
III. 2 Itàlia: Maderno, Rainaldi, Longhena, Bernini, Borromini, Cortona, Guarini.
3
GUIA DOCENT: ART DEL BARROC 2016-17
III. 3 França: J. Lemercier, F. Mansart, L. Le Vau, C. Perrault, J. H. Mansart, L. Bruant.
III. 4 Centre Europa: Caratti, Spezza, Canevale.
III. 5 Països Baixos: Hessius.
III. 6 Anglaterra: Jones, Wren.
III. 7 Espanya (segles XVII i XVIII ): F. Gómez de Mora, S. de la Plaza, D. Martínez Ponze de Urrana,
P. de la Torre, A. Cano, els Xurriguera, P. de Ribera, L. de Figueroa, C. Rudolf, H. Rovira, J. Bort,
Andrade, Peña de Toro, Casas y Novoa, Herrera el Mozo, Ventura Rodríguez, F. Juvara, G. B.
Sacchetti, F. Sabatini.
IV. ESCULTURA (s. XVII)
IV. 1 Moviment i efectisme escenogràfic.
IV. 2 Itàlia: S. Maderno, P. Bernini, F. Mochi, G. L. Bernini.
IV. 3 França: Sarazin, F. Girardon, A. Coysevox, P. Puget.
IV. 4 Alemanya: A. Schlüter, B. Permoser.
IV. 5 Anglaterra: N. Stone, E. Marshall.
IV. 6 Espanya, entre el realisme i el dramatisme.
IV. 6. 1 Castella: G. Fernández, B. del Rincón.
IV. 6. 2 Andalucia: J. Martínez Montañés, J. de Mesa, P. Roldán, A. Cano, P. de Mena, J. de Mora.
IV. 6. 3 València (s. XVII i XVIII): Julio Capuz, Conrado Rudolf, Francisco Vergara, Ignacio Vergara,
José Esteve Bonet, Pedro Juan Guissart, José Cotanda, Hipólito Rovira.
IV. 6. 3 Múrcia: Jaime Bort, Nicolás de Bussy.
IV. 6. 4 Catalunya (s. XVII i XVIII): Agustí Pujol, els Tramulles, Francesc Grau, Pere Costa, Andreu
Sala; de Lluís Bonifaci (besavi) a Lluís Bonifàs i Massó (1730-1786). La influència a Hispanoamèrica.
V. PINTURA (s. XVII)
V. 1 El triomf del verisme i del naturalisme, d’una banda, i la grandiloqüència escenogràfica d’una altra.
V. 2 Itàlia: Els Carraci, Reni, Domenichino, Guercino, Allori, Caravaggio, Cortona, Baccicia, Pozzo,
Giordano.
V. 3 Holanda: J. van Goyen, J. van Ruysdael, Hobbema, J. Steen, G. Ter Borch, P. de Hooch, P.
4
GUIA DOCENT: ART DEL BARROC 2016-17
Claesz, W. Claesz Heda, F. Hals, Rembrandt, Wemeer de Delft.
V. 4 Flandes: Rubens, Van Dyck, Jordaens, Snyders, Teniers.
V. 5 França: Vouet, La Tour, Le Nain, Poussin, Lorena, P. de Champaigne, Ch. le Brun, P. Mignard, N.
de Largillière, H. Rigaud.
V. 6. Espanya: L’Escola Valenciana: Sarinyena, Ribalta, Espinosa, Ribera; Múrcia: Pedro de Orrente
L’Escola Castellana: Bartolomés i Vicente Carducho, Maino, els bodegóns de Juan Sánchez Cotán,
Mateo Cerezo, els bodegons i les flors de Juan van der Hamen, Pereda, Rizzi, Carreño de Miranda,
Antolínez, Coello; L’Escola Andalusa: Herrera el Vell, Pacheco, Francisco Herrera el Jove, Juan de
Roelas, Alonso Cano, Juan de Valdés Leal, Francisco Zurbarán, Bartolomés Esteban Murillo.
V. 7 Un punt i a part: Velázquez: de pintor de monarques a monarca de la pintura.
VI. EL SEGLE XVIII
VI. 1 Situació històrica. La Il·lustració (Bayle i Voltaire) i l’Enciclopedisme (d’Alambert, Diderot i
Rousseau). Expansió cultural, burgesia i revolució industrial. Fonts literàries i teoria de l’art: Hogarth,
Reynolds, Walpole, Lessing, Winckelmann, Palomino, Ardemans, Milizia, Ponz i Bermúdez.
VI. 2 El refinament “Rococó”. Els nous plantejaments artístics: Academicisme i Neoclassicisme.
Escoles i autors més importants.
VI. 3 Arquitectura: Àustria: J. B. Fischer von Erlach, Prandtauer, Lukas von Hildebrandt. Alemanya: els
Asam, F. Cuvilliés, J. B. Neumann, l’obra de J. B. Fischer von Erlach al castell de Schömbrunn.
Txecoslovàquia: els Dientenhofer. França: Jacques-Ange Gabriel.
VI. 4 Escultura (el ressó de Bernini): Itàlia: Bracci, della Valle. França: Bouchardon, Pigalle, Falconet.
Alemanya: Döner, Egidio, Asam. Anglaterra: La influència francesa de L. F. Roubiliac. Espanya: els
Xurriguera, els Tomé i Francisco Salzillo.
VI. 5 Pintura (una producció a mig camí entre el rococó i el neoclassicisme): Nàpols: Giaquinto i
Solimena. Roma: els Battoni, Pannini i Piranesi. Gènova: Magnasco. Bolonya: Crespi. Venècia:
Amiconi, Piazzeta, Ricci, Longhi; els “vedutisti” venecians: Canaletto, Bellotto i els Guardi; les
decoracions de Tiepolo i Bibienna. França: Largilliere, Rigaud, Watteau, Fragonard, Boucher, La Tour,
Nattier i Chardin. Anglaterra: Reynolds, Roeburn, Gainsborough, Rommey, Lawrence i Hogarth.
Espanya: Palomino, la influència francesa de Ranc, Hoauasse i Van Loo; Paret y Alcázar. La influència
italiana: Tiépolo, Mengs i Giaquinto. El naturalisme de Meléndez. L’academicisme de Bayeu i Maella.
Catalunya : Viladomat i els Tramulles.
VI. 6. Goya, un punt i a part. Etapes i evolució pictórica.
5
GUIA DOCENT: ART DEL BARROC 2016-17
Eixos metodològics de l'assignatura
Activitat
CODIFICACIÓ / descripció /
tipologia TPD
o*
G*
HP*
HNP*
Classe magistral
(M)
Vegeu temari i cronograma
O1
1
56
48
Seminaris (S)
II Jornada expositiva d'Estudiants
d'Història de l'Art de la UdL
6
35
Pràctiques (P)
Desenvolupament d'una ponència
en el marc de la II Jornada
expositiva
d'Estudiants d'Història de l'Art de la
UdL
1
20
Treballs (T)
Presentació per escirt del text de la
ponència
Tutories (Tut)
3 Tutories programades. 2 referides
a M, i 5 referides a (S), (P) i (T)
O1 i O2
G
5
O1 i O2
Ind
10
O1 i O2
1
2
5
Altres (AA)
Avaluació (AV)
TOTAL
75
113
O: Objectiu. G: número de grups implicats en l’activitat. HP: hores presencials de l’alumne. HNP: hores
no presencials de l’alumne.
6
GUIA DOCENT: ART DEL BARROC 2016-17
Pla de desenvolupament de l'assignatura
Programació per sessions
Dilluns
Febrer
16
1 Introducció i qüestions teòriques. primera part
17
23
3 Bases històriques i fonts literaries
24
2
5 Arquitectura del segle XVII a Itàlia: Vignola, Giacomo della Porta i Carlo
Maderno
4
9
7 Francesco Borromini
10
16
9 Arquitectura Barroca a Espanya. Primera part
17
Març
23
30
11 escultura italiana del s. XVII, Gianlorenzo Bernini
24
No lectiu
31
6
No lectiu
7
13
14 Caravaggio
14
20
16 Vermeer de Delft
21
27
18 Rubens
28
4
20 Pintura Espanyola del segle XVII. Primera part
5
11
Festa de Sant Anastasi
12
18
23 Velázquez. Segona part
19
25
25 Goya. Segona part
26
Abril
Maig
Juny
7
GUIA DOCENT: ART DEL BARROC 2016-17
Examen Primera Convocatòria / 12 hores
22
Juliol
7
Examen Segona Convocatòria / 12 hores
Sistema d'avaluació
mecanismes
d’avaluació
codificació / descripció-criteris /
tipologia TPD
observacions
O*
Activitat
%*
As: A criteri de la valoració del
professor segons el nivell d'interés dels
estudiants
25
Taller d’avaluació (TA) (
Examen)
TA: Examen del conjunt de la matèria
impartida en M / prova escrita
50
Informe (In) / Treballs (T)
(T) Treball
25
Assistència i
participació (As)
Altres (A)
TOTAL
100
O: Objectiu. %: percentatge en la nota final.
Assistència i participació activa en les classes (25%). Recordeu que és un tema important
Bibliografia i recursos d'informació
BIBLIOGRAFIA
Barroc en general (i Rococó)
* ARGAN, Giulio Carlo: Renacimiento y Barroco, Madrid, Akal, 1987 (el vol. II) (1ª ed. italiana, 1976).
BATTISTI, Eugenio: Renacimiento y Barroco, Madrid, Cátedra, 1990.
8
GUIA DOCENT: ART DEL BARROC 2016-17
* BOTTINEAU, Yves: El Arte Barroco, Madrid, Akal, 1990 (1ª ed., París, 1986).
MINGUET; Philippe: Estética del Rococó , Madrid, Cátedra, 1992 (1ª ed. París,1966).
MORALES Y MARÍN, José Luis: Barroco y Rococó , col. “Historia Universal del Arte Planeta”, vol. VII,
Barcelona, 1986.
* TAPIÉ, Victor L.: Barroco y clasicismo, Madrid, Cátedra, 1978.
TOMAN, Rolf (ed.): El Barroco. Arquitectura. Escultura. Pintura, Maxéville (França), Könemann, 1997.
* WÖLFFLIN, Heinrich: Renacimiento y Barroco, Madrid, Alberto Corazón, 1978 (2a ed. en castellà; 1a.
en alemany 1888).
Teoria, Fonts i Aspectessocials
CÁMARA MUÑOZ, Alicia: Arquitectura y sociedad en el Siglo de Oro, Idea, traza y edificio , Madrid, ed.
El Arquero, 1990.
CROW, Thomas E.: Pintura y sociedad en el París del siglo XVIII , Madrid, Nerea, 1989 (Yale Univ., N.
Haven y Londres, 1985).
FERNÁNDEZ ARENAS, José i BASSEGODA I HUGAS, Bonaventura: Barroco en Europa, Col.
“Fuentes y documentos para la Historia del Arte”, vol. V, Barcelona, Gustavo Gili, 1983.
* HASKELL, Francis: Patronos y pintores. Arte y sociedad en la Italia barroca, Madrid, Cátedra, 1984.
PALOMINO, Antonio: Vidas, Madrid, Alianza, 1986.
SÁNCHEZ CANTÓN, Fco. Javier: Fuentes literarias para la historia del arte español, Madrid, 19231936 (4 vols.).
WITTKOVER, Rudolf i Margot: Nacidos bajo el signo de Saturno. Genio y temperamento de los artistas
desde la Antigüedad hasta la Revo. Francesa, Madrid, Cátedra, 1985.
Itàlia i Europa (en general)
ALPERS, Svetlana: El arte de describir. El arte holandés en el s. XVII , Barcelona, H. Blume, 1987.
ARGAN, Giulio Carlo: Renacimiento y Barroco, Madrid, Akal, 1987 (el vol. II).
AYALA MALLORY, Nina: La pintura flamenca del siglo XVII , Madrid, Alianza, 1995.
* BLUNT, Anthony: Arte y Arquitectura en Francia, 1500-1700 , Madrid, Cátedra, 1983 (1a. ed. en
anglès 1953).
LAVIN, Irving: Visible Spirit: The Art of GianlorenzoBernini, volume III. Bernini at Saint Peter's:
9
GUIA DOCENT: ART DEL BARROC 2016-17
ThePilgrimage, London, PindarPress, 2012
* NORBERG-SCHULZ, Christian: Arquitectura Barroca, Madrid, Aguilar, 1972.
* NORBERG- SCHULZ, Christian: Arquitectura Barroca tardía y Rococó, Madrid, Aguilar, 1973.
PACCIAROTTI, Giuseppe: La pintura barroca en Italia, Madrid, Istmo, 2000 (1ª ed. 1997).
* ROSENBERG, Jakob; SLIVE, Seymour; KUILE, H. ter: Arte y Arquitectura en Holanda, 1600-1800 ,
Madrid, Cátedra, 1981(1966).
WATERHOUSE, E.: Pintura en Gran Bretaña 1530-1790 , Madrid, Cátedra, 1994 (1a. ed.: 1953).
* WITTKOVER, Rudolf: Arte y Arquitectura en Italia, 1600-1750 , Madrid, Cátedra, 1981 (1ª ed. 1958).
Espanya i Iberoamèrica (en general)
General
BROWN, Jonathan: La Edad de Oro de la pintura en España, Madrid, Nerea, 1990 (1a. ed.: 1990).
MARTÍN GONZÁLEZ, Juan José: El artista en la sociedad española del siglo XVII, Madrid, Cátedra,
1984.
RODRÍGUEZ G. DE CEBALLOS, Alfonso: El siglo XVIII. Entre tradición y Academia, Madrid, Sílex,
1992.
Arquitectura
* AA.VV. (CRUZ VALDOVINOS, José Manuel -s.XVII-; VALDIVIESO, Enrique -s.XVIII-; RINCÓN,
Wifredo -Borbons-; CHUECA, Fernando -Neoclàssic-: Arquitectura barroca de los siglos XVII y XVIII,
arquitectura de los Borbones y Neoclásica , Col. “Historia de la Arquitectura Española”, vol. IV,
Zaragoza, Exclusivas de Ediciones, Planeta, 1986.
GUTIÉRREZ, Ramón: Arquitectura y Urbanismo en Iberoamérica , Madrid, Cátedra, 1983.
KUBLER, George: Arquitectura de los siglos XVII y XVIII , Col. “ArsHispaniae”, vol. XIV, Madrid, PlusUltra, 1957.
Escultura
* MARTÍN GONZÁLEZ, Juan José: Escultura barroca en España, 1600-1770, Cátedra, Madrid, 1983.
TOVAR, Virginia; MARTÍN GONZÁLEZ, Juan José: El arte del Barroco.I. arquitectura y escultura ,
Madrid, Taurus, 1990 (Col. “Conceptos Fundamentales en la Historia del Arte Español”).
Pintura
* ANGULO, Diego: Pintura del siglo XVII , Col. “ArsHispaniae”, vol. XV, Madrid, Plus-Ultra, 1971.
10
GUIA DOCENT: ART DEL BARROC 2016-17
* BROWN, Jonathan: La Edad de Oro de la pintura en España , Madrid, Nerea, 1990.
* PÉREZ SÁNCHEZ, Alfonso Emilio: Pintura barroca en España 1600-1750 , Madrid, Cátedra, 1992.
Catalunya
BOSCH I BALLBONA, Joan: Elstallersd’escultura al Bages del segle XVII , Manresa, Caixa de
Manresa (“Beca d’Investigació Caixa d’Estalvis de Manresa”, 1986), 1990.
PÉREZ SANTAMARÍA, Aurora: Escultura Barroca a Catalunya. Elstallers de Barcelona i Vic 16801730 ca.). Projecció a Girona, Lleida, Virgili-Pagès, 1988.
TORRÁS TILLÓ, Santi: Pintura catalana del Barroc: l'augecol·leccionista i l'ofici de pintor al segle XVII,
(col."Memoriaartium"; 11), Bellaterra [etc.] : UniversitatAutònoma de Barcelona [etc.], 2012
* TRIADÓ, Joan Ramon: L’època del Barroc, s. XVII-XVIII, col. “Història de l’Art Català”, vol. V.,
Barcelona, Edicions 62, 1984.
AlgunesMonografiesBàsiques
ALPERS, Svetlana: El taller de Rembrandt , Madrid, Mondadori, 1992 (1a. ed.1988)
AYALA MALLORY, Nina: Bartolomé Esteban Murillo , Madrid, Alianza, 1983.
BLUNT, Anthony: Borromini, Madrid, Alianza, 1982 (1a. ed. anglés, 1979).
BROWN, Jonathan: Velázquez. Pintor y cortesano, Madrid, Alianza, 1986.
CATÀLEG (a cura d’A.E. Pérez Sánchez): Zurbarán , Madrid, Museo del Prado, 1988.
FRIEDLAENDER, Walter: Estudios sobre Caravaggio , Madrid, Alianza, 1982 (1955 anglès).
* GÁLLEGO, Julián (et. alt.): Velázquez , catàlegd’exposició, Madrid, Ministeri de Cultura, 1990.
HELMAN, Edith: Trasmundo de Goya , Madrid, Alianza, 1986.
HERNÁNDEZ DÍAZ, José: Juan Martínez Montañés (1568-1649) , Guadalquivir, Sevilla, 1987.
HIBBARD, Howard: Bernini, Madrid, Xarait , 1982 (anglés, 1965).
ROSENBERG, Jakob: Rembrandt. Vida y obra , Madrid, Alianza, 1987 (Oxford, 1964).
THUILLIER, Jacques: La obra pictórica completa de Poussin, Barcelona, Noguer-Rizzoli, 1975.
WETHEY, Harold E.: Alonso Cano. Pintor escultor y arquitecto , Madrid, Alianza, 1983.
WITTKOWER, Rudolf:Gian Lorenzo Bernini. Escultor del barroco romano, Alianza, Madrid, 1990
(Oxford, 1955).
11
GUIA DOCENT: ART DEL BARROC 2016-17
* Llibresbàsics des d’un punt de vista d’assignaturatroncal
12