"Auto Sport Igualada" s`ha presentat ja a la Ciutat

P E R I Ò D I C D E L'ANOIA
miCC
- ..ITO»,
A la Tossa
Festa de la
«SO,., S.A., Cl. C.UE.A,
- A , . , „ , , ,n
.
m«0«.
..3 7 . «
- »«y «u - ^UMFI». , m
"Auto Sport Igualada" s'ha
presentat ja a la Ciutat
_ .1.,..,.. >
...... „.
.
„
,.s„,^
üimecres s'inaugura a Igualada una
extraanllnârja expnslclñ de peces
I tapisses en cuiro
Candelera i
de Sant Blai
Demà
diumenge,
a
les
o n z e d e l m a t í , a la sala d e l
castell d e la Tossa d e
bui s'inaugurarà
Mont-
una e x p o -
sició d e f o t o g r a f i e s d e l'artista i g u a l a d í Pere F r a n q u e sa i Fàbregas.
A i x í m a t e i x , i a dos q u a r t s
d e d o t z e , a l'església p r e r o mànica se celebrarà la festa
d e la
Candelera
i de
sant
Blai. Hi haurà b e n e d i c c i ó d e
Dijous passat, al vespre,
als salons de l'Hotel Canaletas, es presentà oficialment
a la Ciutat i comarca "Auto
Sport Igu.aíada", entitat que
candeles i d e f r u i t s .
Hoquei sobre patins
Els juvenils necessiten avui
el suport de l'a ficio
té per finalitat la promoció
de rautomòbil tant en l'aspecte esportiu com en el
sòcio-cultural.
Assistiren a l'acte les primeres autoritats locals, al
davant de les quals figurava l'alcalde Sr. Manuel Miserachs. La fotografia de
J o a n Balsells recull un moment de l'acte, concretament la presentació feta pel
president de l'entitat, senyor Josep Ma. Guix i Mussons.
Detall
d'un
tapís
de Martínez
(Foto:
Dimecr«s vinent, dia 10,
s'inaugura a l a S a l a d'Art del
Banc de Bilbao una exposició de peces i tapissos en
cuiro que hom. qualiflca e n certadament
d'extraordinària, t a n t per ia seva qualitat
com
p e r les circumstàncies
que rodegen el fet.
La m o s t r a és obra de l'aragonès J o a n Mawtlnez Escó i
els magníñcs treballs que
presenta h a n estat p a t r o c i n a t s p e r la "Comissió E s p a nyola pro Sola de Cuiro", a
Escó.
Pep Bou)
la qual no són p a s aliens els
blanquers igualadins. Sota
aquest m e c e n a t g e , Martínez
Escó h a treballat d u r a n t dos
anys i a r a la mostra, es p r e senta, a b a n s que a c a p altre
lloc, a Igualada. Més e n d a ^rant l'exposició es p r e s e n t a r à
a la S a l a G a s p a r de B a r c e l o na i t a m b é al Centre C a t a là
de Madrid. R o m a n d r à
oberta flns al 27 de febrer.
En
p a r l a r e m m é s àmpliam e n t a l a n o s t r a propera
edició.
El nou polisportiu de l'Escola Pia
m
(0
m - '
O
•O
I
CD
C
Avui a les 7, a la pista dei Ve'lòdrcm, l'Ignalada Hoquei
Ç3
Club Scorpia decideix la seva possible classiñcació p-er al C a m pionat de Cai'alunya, d a v a n t el P. Mañanet. D'esquerra a dreta,
dtets, el President Sr. Bausüi, Jordi Bausiii, l'entrenador J o a n
Torra, J o a n Sala, J o r d i Carbonell, X a v i e r Vila i el delegat Salvador Solé; a sota, J o a n Carles, J o a n Moreno, Lluís Esquerra
i F r a n c e s c Monclús. T o t s ells compten amb l'ajut de rafició
per
aconseguir-ho. (Més informació a les pàgines 22 i 2 4 ) .
Divendres vinent, dia 12, serà inaugurat oficialment el nou polisportiu que s'ha
construït a l'antic col.legi dels Escolapis.
Aouesta, important obra, que suposa una
evident millora per al centre, i per a la
ciutat, s'ha fet en estreta col.laboració en-
tre l'Associació de Pares d'alumnes i el
centre. El nou polisportiu conté ima pista
que permetrà la pràctica de tots els esports
que li són propis i tres aules sota d'ella,
ensems que dos patis coberts i vestuaris.
(Foto: J o a n Balsells).
•a
VOSTÈ OPINA
IGUALADA, PERIÒDIC DE L'ANOIA
"EL DESASTRE SINDICAL"
Sr. Director:
Le
transcribo esta nota
leída en la revista Gaceta
Ilustrada: "El desastre sindical". Sólo un quince por
ciento de la población activa está sindicada. Pero un
buen número de esta minoría de "afiliados" no pagan
cuotas ni mantienen ima
mínima disciplina. Los sindicatos españoles están en
crisis.
Lamentable. ¿Para esto
hemos tenido que soportar
tanto discurseo y tanta demagogia? ¿Nos obligarán a
volver la vista atrás y reconocer las muchas cosas buenas del llamado (y no sé
por qué) sindicalismo vertical?
Tantos desengaños empiezan a matar las esperanzas
de ios trabajadores. Odios,
disenciones, v e n g a n z a s ,
buen camino para echarlo
todo a rodar. ¿Tendremos
que repetir aquello de ¡pobre España!?
J . J . M.
—oOo—
RECTIFICACIÓ
Benvolgut amic:
Llegeixo a "Igualada, Periòdic de l'Anoia" de la
vostra direcció, en una informació bíbliogrànca signada per Miquel Térmens,
ima nota relativa a la Biografia del P. Josep Ma. Vüaseca i Aguilera, escrita per
Àngel M. Gariba y K, i atribuïda la traducció, equivocadament, al qui subscriu
aquesta carta. Tinc al davant un exemplar de l'esmentada traducció on es
diu clarament que el traductor és el meu cosí Miquel
Solà i Dalmau.
Us agrairia que volguéssiu fer la rectificació del
lapsus, puix és de justícia
que els llorers —es tracta
d'una traducció acurada i
digna—
sie'Is
adjudiqui
aquell qui hi tingui dret.
Atentament us saluda,
Antoni Dalmau i Jover
—oOo—
ELS CARROSSES
Sr. Director:
De la carta que firmada
pel senyor Robert Genovès
van publicar l'altre dia, carta força plena d'incongruèndies, només voldria destacar im punt molt xocant.
I contradictori. Diu que
"per culpa de la gent "madura" el futiu* es veu cada
vegada més negre, perquè
la "gent madura" és la responsable dels conflictes entre nacions, destrosses ecològiques...".
El bo del cas és que aleshores cita com a redemptors
de la Humanitat gent tan
"madura" com Luther King,
Gandhi, Einstein, Pau Picasso i Pau Casals, grans,
homes, però, també grans
"carrosses".
Gràcies, senyor Genovés,
pel tip de riure que m'ha
fet fer.
Un
'tú. i
"carroíisa" del 14
Els lectors q u e vuíguín fer-nos arribar les seves carfes a - " I g u a l a d a , Periòdic d e
l'Anoia", A p a r t a t d e Correus, 4 1 8 o peisonalment a la mateixa Redacció-
són
pregats d e tenir presents les normes següents:
—
Les cartes - e n català o en castellà- portaran el n o m , domicili i signatura d e
DISSABTE,, 6 DE FEBRER DE 1982
Tendría que seguir, pero
el espacio que pueden darme se me terminó hace rato.
Me gustaría haber contestado algo de, lo que Vd. lanzó
al aire.
Eidogi D. Guix
—oOo—
l'autor o autors, fins i tot quan h o m desitgi utilitzar un pseudònim.
—
Es creu necessari q u e els originals estiguin escrits a màquina, a doble espai i a
una
—
sola cara.
Es prega igualment que,
per afavorir la varietat, les lletres siguin breus. En cas
contrari, aquesta Redacció es reserva la possibilitat d'abreujar-les.
—
La seva publicació no significa q u e aquest periòdic participi en les opinions
exposades.
AGRAÏMENT
...a la j i m t a del C.F.
Igualada i a l'equíp de govern de l'ajuntament i molt
concretament al senyor Ramon Mir, infatigable treballador per a l'esport iguaiadí, i a la vegada tan criticat per algmis, en ésser possible conquerir la futura
realitat d'un nou camp de
futbol, malgrat la rotimda
oposició socialista.
I felidítació per l'encert
dels films projectats el proppassat düluns dia 25 abans
de la trascendental assemblea per a tota l'Igualada
esportiva...
Soci núm. 848 del C F I i
núm. 24 de l'AVI.
—oOo—
LA ESTACIÓN
DE AUTOBUSES
Sr. Director:
Con referencia a la instalación de la Estación de
Autobuses en los terrenos de
la vieja estación del F F .
c e . comprendemos que efectivamente podíamos reclamarla cuando en la Feria de
Septiembre se presentó la
maqueta, pero de haberlo
hecho en aquel momento
hubiera parecido que esta
petición favorecía a una empresa determinada en la
Plaza de Catalimya y por
eso no lo hicimos.
Hoy esta empresa se ha
trasladado, por lo tanto ya
no hay motivo para pensar
en favoritismos. Se puede
instalar la Estación Central
de Autobuses precisamente
en el centro de Igualada,
favoreciendo a las tres cuartas partes de la población.
Sobre todo a los ciudadanos
de más de 50 o 60 años que
vamos a menudo a Barcelona para visitar al médico y
tenemos que andar uno o
dos quilómetros para coger
el tren. Por lo menos que
tengam.os más cerca los autobuses.
No hay motivo para que
no se pueda ubicar allí dicha Estación. Si hay árboles
se pueden trasp'lantar, que
no les pasará nada. Y si hay
que hacer una pequeña modificación en los planos, no
tiene importancia, pues hay
sitio para todo. El rectificar
es de inteligentes.
Esperando se considere
este punto le saludan,
Un grupo de vecinos
de las 3/4 partes.
—oOo—
DINERO MORAL
Y DINERO INMORAL
Señor R M . :
Trataré de airear su es^
críto en "Vostè opina".
El Banco de España pagará al portador 1.000 pesetas, indistintamente, morales e inmorales.
El hombre, convertido en
hombre ya, fue dejando de
serlo, perdiendo en muchos
aspectos, hasta convertirse
en un simio. Mucho dest-i
pues, el mismo simio o por
lo menos un ser gemelo, fue
cambiando valores, en muchos aspectos ganando y se
convirtió en este ser en continua evolución. Usted y yo,
una muestra.
¿Somos monos con grandes valores himianos? ¿Somos hmnanos que vamos
perdiendo nuestros valores
importantes? ¿Nos vamos
acercando a un calamitoso
final, para partir de cero?
Nadie es lo bastante hombre para contestari. Nadie
puede trazar esta tmportan^te línea y aseguramos que
.avanzamos
dürecítamente
hacia el ser humano perfecto, logradoi, a imagen y
semejanza de Dios. O por el
otro lado de la lúiea, despeñándonos hasta llegar a este simpático animal que vemos encerrado en una jaula
y a veces trabajando en un
circo, deleitando a pequeños
y mayores.
Dr. JOSE LUIS NICOLEHI
Planificación f amUiar - Control de la gestación.
Enfermedades del aparato genital femenino.
Martes, miércoles, jueves y sábados.
Horas convenidas.
Paseo Verdaguer, 141. Telf. 803 11 45.
LES
SALES, E L LLOC
I LA FAL·LERA
Sr. Director:
¿ Influeix la situació urbana d'una sala d'actes en
el fpt que les exposfiteions
que s'hi facin siguin més o
menys visitades? J o diria
que sí i n'exposaré un exemple. Comprovo, per exemple,
que a les sales situades a
les Rambles, quan hi h a una
exposició la gent hi va a
carrera feta. En canvi, locals com és ara la "Sala
municipal d'exposicions" de
la Plaça de S a n t Miquel i la
mateixa Agrupació Fotogràfica, no són ni de bon tros
tan concorreguts.
L'experiència m'ho h a demostrat més d'xma vegada.
El dia que vaig visitar l'exposíció del "Concurs Ibèric
de Fotografia" a l'AFI, i això que feia pocs dies que
s'havia inaugurat, no hi havia ningú. L'altre dia vaig
anar a l'esmentada "sala
municipal d'exposicions" on
per cert hi ha ima extraordinària mostra de dibuixos
humorístics dels m ^ celebrats artistes catalans, i
malgrat que m'hi vaig passar més de mitja hora, no
va venir ningú més.
Què ho fa que la gent tinguí mandra d'anar més enllà de l a Rambla en casos
com aquests?
D'altra banda, i com deia
algú fa dies en aquesta secció, crec que convindria tma
coordinadora d'actes culturals perquè ara hi h a gran
fal.lera a fer coses i com que
no es pot anar a tot arreu la
majoria d'actes es veuen
deslluïts.
M'agradaria saber d'altres opinions sobre aquesta
qüestió.
Xavi
Si de verdad caemos así,
Vd. y yo somos culpables,
culpables más o menos, según el grado de inteligencia
de cada uno.
Dice que circulan en
Barcelcna diariamente 2
millones de pesetas gastados inmoralmente. Ví/endo
lo que estamos dispuestos a
perder no debería importarnos los puestos de trabajo
que se perderían deteniendo este flujo de dinero. Todavía nuestra conciencia
nos dice que cada acción
nuestra que estimule o fomente la circulación de este
dinero es un atentado a l a
terminación de este ser, a
llegar a este hombre íntegro que soñamos. Todavía la
parte material de nuestro
cuerpo nos llama a stmiarnos como uno más en este
despilfarro inmoral. Por eso
la duda, de si avanzamos o
retrocedemos.
A la pregimta de si el ser
humano tiene derecho a ganar y gastar su dinero como
guste, le diré que sí, pero:
con
la condición de que
tenga un grado de humanidad aceptable. El solo hecho
de poseer un carnet de identidad no le sitúa a la altura
requerida; debe dar más da^
tos.
Nuestra sociedad marcharán tan bien o tan mal
según el valor que se le dé
al
dinero. Importará en
nuestro futuro,
seremos
—OQO—
más o menos felices cuanto
más honradamente sepamos
Davant l'abundosa corresganafrlo, emplearlo o giasipmdèncjia, publiquem més
tarlo.
cartes dels nostres lectors a
Si nos dejamos mentalizar la pàgina 11.
por unos cuantos vividores
sin escrúpulos, que se mantienen de estas flaquezas
humanas que todavía arrastra nuestro cuerpo, si les
comprometemos todos nuestros bailes y bañamos al son
que tocan, seguiremos; sufriendo estas lacras que
cuestan 2 mülones y terribles sufrimientos a mües de
familias.
Aquel ser marginado, si
queremos muy lejos de nosotros, que sí no muere enseguida de nacer, sufre toda
clase ide necesidades, está
en este mundo, no en un
llamado tercer mimdo, sino
en este mismo globo y él ni
sabe, ni puede saber, la forma de emplear nuestroi dinero. Nosotros sí sabemos
TELEFONO 803 27 99.
que allí hay verdaderas necesidades.
-Abrillantados
• limpiezas
- lavado de Tapicerías
-Mantenimiento
(O
O
•O
1
co
c
Ç3
•a
co
DIÀLEG
Dissabte, 6: Smt
màrtir
Diumenge,
rei
7:
IGUALADA, PERIÒDIC DE L'ANOIA
Pau Milci,
Sant
Dissabte, 6:
Born, 23
J.
his-
Apol.lònia,
Bausili.
Diumenge, 7: C. Soler.
bla Nova, 1
cl.
Ram-
8: A. Secanell.
d'Antequera,
60
Dillims,
Ferran
DISSABTE, 6 DE FEBRER DE 1982
3
Tres frases definidores de 36 anys (1)
Ricard,
Dilluns, 8: Sant Honorat,
be; Santa
Elisenda
Dimarts, 9: Santa
verffe i màrtir
/
Dimarts, 9: MR. Verdes,
Soledat, 95
cl.
cl.
TELÈFONS
Guàrdia CivU
Departament Tràfic
Patrulles G. Civil
Comissaria Policia
Policia Nacional
Policia Municipal
Bombers
Càritas
S. O. E .
Creu Roja
Hospital Comarcal
Mútua Igualadina
Metge d'urgències
Clínica Sant Josep
Taxis (P. de la Creu)
Taxis (Urg. Policia)
Ajuntament
S e i T v e i perm. grua
Averies Fecsa
803 12 66
803 24 94
322 11 00
803 75 20
803 79 79
803 12 34
803 03 13
803 27 47
803 1 1 2 1
803 07 89
803 46 54
803 28 04
803 2 8 0 0
803 26 50
803 16 66
803 12 34
803 19 50
803 10 42
803 04 80
803 06 89
809 40 28
803 16 28
IGUAIADA
I PERIÒDIC OE LANCIA I
EDITORA:
GRÀFIQUES ANOIA, S.A.
PRESIDENT:
LLEONARD DEL RIO I CAMPMAJO
ADMINISTRADOR:
JOSEP VIDAL I BERTRAN
— Igualada ha milloraf
molt, però Manresa és una
capital. — A i x ò d e i a el m e u
padrí tot
enraonant
amb
uns forasters
abans
que
l'any Í 9 4 5 s'acabés.
A l e s h o r e s , a pocs mesos
d ' h a v e r - s e e s d e v i n g u t la f i
d e ia Segona G u e r r a M u n - .
d i a l , la
Igualada
oficial
comprava 16.000 habitants
e n f r o n t dels 3 8 . 0 0 0
d'una
Manresa a m b
t o t a la seva
i n d ú s t r i a a l i e n í g e n a i t o t el
seu c o m e r ç
local
animat
per ella en una època
de
g r a n e s p l e n d i d e s a . . El q u e
p e n s a v a i e x t e r i o r i t z a v a el
m e u p a d r í era el reflex més
f i d e l d e la realitat i m p e r a n t .
La I g u a l a d a real tenia el
1 9 4 5 uns 1 9 . 0 0 0 p o b l a d o r s ;
i t a m p o c en aquest aspecte
n o arribava a ¡a m e i t a t d e
M a n r e s a , q u e ja havia der
passat eis 4 0 . 0 0 0 s u m a n t - l i
els residents
al t e r m e d e
Sant
Martí
de Torroella.
T a m b é 3 6 anys
endarrera
el m u n i c i p i d e V i c
assolia
1 6 . 0 0 0 . habitants
—com
Igualada—
i 17.000
la
concentració
urbana ausonenca;
Va'llsi i V i l a f r a n c a ,
a m b 1 1 . 0 0 0 h a b i t a n t s per
a cadascuna d'elles, ja q u e d a v e n m o l t l l u n y d e l'empat V i c - ! g u a l a d a en t e r m e s
generals.
Cal f i g u r a r - s e
que
als
inicis d e l'Era A t ò m i c a els
actuals
barris
septentrionals d e la ciutat
n o eren
res més axje c a m p s , q u a n
encara la Carretera N-ll nos'havia desplaçat cap al d e fora.
Vilanova
d e l Camí
encara era m o l t petita i no
es t r o b a v a tan soldada c o m
e n g u a n y a lg,ualada. A l lloc
d e l nucli g e g a n t í
d e Sant
M a u r n o m é s hi h a v i a
l'ins i g n i f i c a n t b a r r i d'ÈI Pi.
rança d o n a n t a Igualada el
g u a r i s m o d e referència 1 0 0 :
Les principals, i n d ú s t r i e s
igualadines eren
!es dels
b l a n q u e r s i les
clàssiques
der t e i x i t de dues sèries d e
f i l s , q u a n encara no s'havia ni tan sols c o m e n ç a t l'època d e la g r a n e x p l o s i ó del
G è n e r e d e Punt. Els a u t o b u sos u r b a n s , e l s , s e m à f o r s , el
telèfon automàtic, un mercat central f r i g o r í f i c , bancs
de sang, unitats de diàlisi o
unitats coronàries s'antulla^
v e n simples u t o p i e s irrealitzables — c o m el v i a t g e a la
L l u n a — en l ' a m b i e n t d e c i u tat d e j o g u i n a d e l'any 1 9 4 5
* * *
Manresa 2 0 5 ,
Igualada
100, Vie 77. Vilafranca 4 9 ,
Valls 4 4 .
L'any 1 9 6 4 M a n r e s a en^
cara c o n t i n u a essent més d e l
doble de gran
d'Igualada.
Però les m a r q u e s i g u a l a d i nes ja fa t e m p s q u e s u r t e n
pels marcadors
simultanis
d e tots els camps d e f u t b o l
espanyols p r e g o n a n t les e x cel·lències d e l
gènere
de
punt de l'Anoia;
mentrest a n t , la i n d ú s t r i a a l i e n í g e n a
d e M a n r e s a comença d ' e n r
catllar-se i la seva crisi " r e m o l c a " la d ' u n c o m e r ç local
fins a a u e l l m o m e n t e s p o n e rós d e l t o t .
e m compararà pas
i 9 u aS a d a amb Manresa!
— h e u s ací la típica s e n t è n cia " f u i m i n a d o r a " d ' u n sen y o r barceloní d e v o r a 7 0
anys q u a n p r e t é n " i n s t r u i r "
i a 'gent de pagès".
Ens t r o b e m ja a l'any
1 9 6 4 , en el curs d ' u n a c o n versa al " c a r r i l e t "
a m b un
representant de comerç de
ia C i u t a t C o m t a l
d'aquells
q u e d e f o r a d e i seu à m b i t
c i u t a d à n o m é s en c o n e i x e n
eis q u a t r e tòpics
de sempre. En c a n v i a r del 1 9 6 4 al
1965, i quant a termes m u nicipals, Manresa
aconsegueix
58.156
habitants,
igualada 2 2 . 4 4 8 , V i c 2 2 . 1 4 4
Vilafranca
1 4 . 7 6 3 i Valls
13.360.
Aquestes
dades
v a r i e n en referir-se al c o n c e p t e d e les C O N C E N T R A C I O N S URBANES c o r r e s p o nents:
Manresa,
61.653 habit.
Igualada 3 0 . 0 3 6 , V i c 2 3 . 0 5 6
Vilafranca
1 4 . 7 6 3 , . Valls
13.360.
V e g e m una altra c o m p a -
Igualada es distancia e n cara més d e V i c , i n o cal d í r
d e V i l a f r a n c a i d e V a l l s . Ja
ha c o m e n ç a t la seva e x p a n sió d e c i d i d a
c a p al N o r d ,
cap a la n o v a carretera g e n e r a l ; V i l a n o v a i Sant M a u r
ja c o m e n c e n d ' e x p e r i m e n t a r
un creixement
demogràfic
galopant.
* **
— igualada |a és tota una
c a p i f a l . Segur q u e ja té més
d e 5 0 . 0 0 0 habitants
—pa-
raules d ' u n t a r g a r í .
Ja és b e n g a l d ó s q u e s i g u i n els d e f o r a els q u e ens
hagin de fer veure
les coses. Llevat dels d e Barcelona, és clar, q u e s e m b l a q u e
f r u e i x i n d ' u n d o més l i m i t a t
d e la percepció.
I té tota la raó el t a r g a r í :
i g u a l a d a ja ha dépassât els
5 0 . 0 0 0 h a b i t a n t s i d e u ésser força més capital q u e la
magnificent
Manresa
del
1 9 4 5 a m b els seus 4 0 . 0 0 0 .
Però repassem les darreres
estadístiques
bacions
1981:
d e les c o n u r -
reals
l'abril
del
Manresa
74.409
habit.
Igualada 5 0 . 6 6 4 V i c 3 1 . 3 8 4
Vilafranca
25.029,
Valls
17.608.
En x i f r e s relatives:
Manresa
147,
Igualada
100, Vic 6 2 , Vilafranca 4 9 ,
Valls 3 7 .
La relació e n t r e M a n r e s a i
i g u a l a d a ha passat d e 2 0 5 /
1 0 0 l'any 1 9 6 4 a 1 4 7 / 1 0 0
el 1981 i es va r e d u i n t cada
dia més.
La relació
entre
V i c i I g u a l a d a , e n el m a t e i x
p e r í o d e , ha e v o l u c i o n a t des
d e 7 7 / 1 0 0 fins a 6 2 / 1 0 0 ; i
a m b aquest
pas Igualada
b e n aviat d o b l a r à V i c .
Fins a q u í el nostre c i u tadà
de
Tàrrega
escolta
a m b atenció
i resta ad^
mirat
dels
nostres
prcy
grossos. Però et m i r a a m b
un t o a m i g c a m í e n t r e i n crèdul
i compassiu
quan
s'assabenta q u e
La M a s i a ,
V i l a n o v a , el Polifibra i eis
barris d e Sant Pere î d e Sant
M a u r encara n o són I g u a l a da i q u e
Igualada-municipi
— i a Igualada o f i c i a l — tan
sols c o m p t a b i l i t z a
31.532
residents.
—
I doncs
igualadins?
reacció
—
que
—és
f e u eis
la
seva
finai.
Què fem?
dem
preguntar
mateixos.
-ens p o nosaltres
—
— Q u è fem...!! —exclam e m t o t a d m i r a n t - n o s nosaltres m a t e i x o s d e l nostre esquarterament.
Josep Castelltort i Riba
CAMIOM-MGONES
ADTOCABES
DIRECTOR:
JOAN VALLS I PIQUE
(O
Redacció, Administració, Publidtat i
Tallers: carrer de
la Creueta, 30.
Telèfon 803 70 06. Apartat de Correus 418. Igualada (Barcelona).
O
•O
"igualada. Periòdic de l'Anoia" és
una publicació independent, d'informació general, i no assumeix necessàriament com a seves les opinions
qUe es publiquen en articles i collaboradons.
"Igualada,
Periòdic
de
l'Anoia"
agraeix totes les col·laboracions no
sol·licitades, però no mantindrà correspondència amb els seus autors,
ni tampoc seran retornats els originals np publicats.
Dipòsit legal B. 1267-1960
Avia
SERVICIO
VENTA Y CAMBIO
MEJORES PRECIOS
CON FACILIDADES
DE FAGO
COMPRUÉBELO EN:
TALLERES BALMES
CTRA. MANRESA, 5.
IGUALADA.
1
co
c
Ç3
•o
DIÀLEG
IGUALADA, PERIÒDIC DE L'ANOIA
El carrer de la Soledat i els entremalfeits
del barri (1912-1922)-ffl
Un bon dia, de la finestra esD'ençà d'aquella malifeta a m b
la _velleta Nadala, l a m e v a m a r e tant, vaig veure u n t r a g i n e r que
h a v i a perdut completament l a baixava Soledat avaJl a m b el
confiança a m b mi. I jo a c a s a , ' seu c a r r o c a r r e g a t de bales de
era, quasi, quasi bé, c o m un paUa c o m aquelles que feien a
presoner amb llibertat vigilada. Cal Coix del Masqué; 1 c a r r e ter i mules m a r x a n t al m a t e i x
E m tenia mig segrestat.
Als m a t i n s se m'enduia a l a pas.
El dimoniet que . sempre he
plaça a vendre ous, conills i c o lomins o e m portava per lesi c a - d u t a dins, v a t e m p t a r - m e . I
ses senyores d'Igualada on feia ara, ben mirat, ben mirat, penfeines setmanals... Val a dir que so que la m a l a idea que se m'aïa seva m a r e e r a u n a d o n a molt cudí no era t a n dolenta c o m
n e t a i tot el que t o c a v a h o dei- això.
x a v a com u n a p a t e n a . O se
Senzillament v a ^ p e n s a r que
m'enduia als safareigs públics si refrescava fel pobre c a r r e t e r
d e les voreres de l'Anoia...
que passava per l a voravia de
I les tardes que n o e m t a n c a v a c a s a i que s'eixugava l a suor
a c a s a pany i clau, se m'empor- amb el seu g r a n m o c a d o r à s de
t a v a , amb u n a a l t r a dona que quadres blaus, c o m aquells que
ens acomanyava, a fer h e r b a p o r t a v a el meu pare, quan a n a per als conills.
va p e r les carreteres, a m b els
Perquè els coniUs de casa, us carros, potser li f a r i a uïi favor.
ho puc assegurar, eren uns c o Vaig córrer al pou, vaig o m nills sans i bons. Menjaven, plir u n a galleda d'aigua fresca
igualment que les gallines i els i la vaig posar a l a finestra e s pollastres i els coloms, la cosa perant que passés él bon c a r r e m é s s a n a que us pugueu imagi- ter i quan el vaig tenir a punt,
nar.
vaig abocar l'aigua, a m b t a n
Quan jo li duia a la m a r e u n bona fortuna que l'arreplegà de
grapat d'herba per a posar al ple.
sac, ella se la m i r a v a i molt soPerò el món, no em digueu
vint em deia:
que n o sigui u n a incomprensió
J o a n e t , fixa't amb les r a v e - pura! Aquell bon traginer, e n nisses i els lletsons. N'hi h a de lloc d'agrair aquella d u t x a que
bons i en canvi d'àltres que si li venia del cel, v a enftirismarels coniUéts se'ls m e n g e n a n i r a n se de t a l m a n e r a que a g a f a n t
d e cagarrines.
un roc del mig del c a r r e r de l a
1 els llençava i al sac solam e n t h i posava l'herba s a n à . I
jo aprenia el que li c a l i a m e n j a r a u n conill, a u n a gallina,
a un colom c r i a t a c a s a .
Penso que el Lluísi de Cal
Sarró, l a R i t e t a de Cal Valent
dle la Pobla i algú més, en t é la
culpa que jo; sigui de • n a t u r a l
tan Uamenc i que miri de reüll
els pKïllastres a l'ast i els conills
fets a la brasa, segons- a on, etc.
Ara, que us; ho ben asseguro.
Totes aquestes bès+ies t a n m e n givoles, ni r e m o t a m e n t les trobo
ara, que tinguin aquell gust que
tenien els de c a s a meva, a
Igualada.
Els dies que l a m a r e n o se'm
podia endur, e r a inflexible. E m
t a n c a v a amb pany i clau, e m
deixava el b e r e n a r a punt per
quan em llevés de l a migdiada
(us parlo dfels estius,, temps de
vacances) i jo n o podia sortir
al c a r r e r a j u g a r a m b els meus
amic®, fins que ella retornava.
Però, pobre R i t e t a ! N'hi vaig
fer unes quantes de molt s o n a des. T a n t , que v a veure's obligada a prendre a m b mi, ü n a s e riosa decisió.
Com podeu comprendre, jo a
c a s a , t o t sol, m'avorria solemn e m e n t i c o m que sempre he est a t inquiet i bellugadís, m'ent r e t e h i a c o m podia. I com que
vivíem en un pis grandiós que
donava al c a r r e r de la Soledat
i que l a galeria queia sobre uns
horts, que t o t s els veïns hi t e níem el nostre bocinet, jo t o t
era fer viatges a m u n t i avall de
la finestra que donava al c a r rer a l a galeria que donava als
horts.
Soledat que llavors de pols i de
rocs n'estava ple, l'etzivà c o n t r a
la íinestra d'on h a v i a sortit l'aigua; però c o m que la finestra
esitava oberta de b a t a bat no
va tocar-la. J a vaig sentir t r e n cadissa de vidres, peròj, jo t r a n quil. Tranquil... sí, sí! L a pedra
havia tocat al balcó del costat
que e r a l a c a m b r a matrimonial
dels pares.
c a t s i qufe el pare, que jvistam e n t aquell dia e r a a casa, però
què l'endemà havia de llevar-se
a p u n t a de dia, n o s'adonés de
la malifeta. I vaig aconseguirho.
Vaig llançar daltabaix t o t els
vidres, vaig n e t e j a r els que enc a r a estaven t r e n c a t s i n o h a vien sortit dels
finestrons
i
abans d'anar el pare a dormir,
vaig a n a r a t a n c a r el balcó o
millor dit a debcar-lo entreobert
com el deixàvem a l'estiu. I no
va passar res.
E m penso que aquella nit no
vaig dormir gaire. Però el pare
no s'assabentà de res. L a mare,
no c a l dir que se n'havia d'as^
sabentar per força. Però fou
gràcies a les bones animetes
santes, les x a f a r d e r e s del barri,
que quan ella sortia per a a n a r
a l a plaça, bo i p a s s a n t per la
parròquia de la Soledat a fer les
seves pregàries, j a l'esperaven,
per a dir-li:
— Riteta, per això, aquell t r a giner, quin m a l c o r ! . . .
I li ensenyaven
els vidres
t r e n c a t s del seu balcó. I l a m a r e
pujà a c a s a d'una revolada. J o
estava tremolant. I v a pujar,
plorant. Pobra m a r e . No e n t e nia prou de plorar c a d a dia pe'.s
fills absents: el Josep 1 l a P a u leta, que de passada havia de
plorar per l'únic bordegàs que
li havia quedat i que li a m a r g a va l'existència.
— J o a n e t , què h a p a s s a t ?
R a s i net, li h o vaig explicar.
,1 no va passar res. Aquell m a t e i x
dia es posaren els nous vidres i
el dissabte quan el'Lluís de c a l
Sarró a r r i b a v a a casa, ni v a a s sabentar-se'n. I els anys que
tn-igà a a d o m a r - s e ' n !
L a m a r e , solament e m tenia
Quan arribà la m a r e , surto confiança en u n a cosa: i e r a que
saltant, c a p el c a r r e r , però els quan em preguntava u n a cosa,
meus amics i les santes persones sabia que no mentiria i que 11
x a f a r d e r e s d e tots els barris del .diria c l a r i net el que havia
m e u temps, j a m'esperaven per passat.
a ensenyar-me com h a v i a que.Tal vegada, si us cito els meus
dat el balcó de c a s a . . .
pecalts, t a m b é qaldria que up
L a m a r e v a e s t r a n y a r - s e que parlés d'alguna de les meves popugés t a n a v i a t i v a p r e g u n t a r - ques virtuts. I u n a d'elles, és la
me si no em trobava bé. Sobre- sinceritat. Ni a casa, ni fora de
tot va trobar estrany que aquell casa, inclus en moments difícils
vespre fos t a n servicial. L'aju- de presonus i c a m p s de concendava a p r e p a r a r el sopar. J o tració, prefectures de policia i
m a t e i x vaig a n a r a obrir les del que sigui, n o he necessitat
portes i finestres, quan j a no hi ni necessito advocats. F i n s a r a
havia perill dels mosquits, per- h e sabut ésser sincer, absolutaquè era fosc i calla fer e n t r a r la m e n t sincer, amb mi m a t e i x i
fresca. Ella n o h o entenia. J o sí. amb els altres... Us ho aconsello.
Senzillament el que jo pretenia e r a t r e u r e els vidres t r e n -
.^r;tejido:
^in tejer
O
Joan
¡
N
V
E
D
A
LA
NUEVA G E N E R A C I Ó N
RIUS i VILA
D
-
DEL"TRAPO'
I N D U S T R I A L
I BERLl
M,
T R A P O S VIEJOS
Jazmín,
4
araula.avüi
a
rhoine a la cuneta
El l l i b r e d e J o b
—personatge
llegendari
l'A.T. en l'època d e d e s p r é s d e l desterro—^
de
ens
presenta la f i g u r a d e l'honne a b a n d o n a t a si m a t e i x .
•
L ' h o m e està a la terra c o m a q u e l l q u e c o m p l e i x el
servei m i l i t a r . M a n o i ! C o m el j o r n a l e r espera l'hora
d e cobrar... els seus dies c o r r e n més q u e una l l a n çadora. Els meus ulls n o t o r n a r a n a v e u r e més la f e licitat. Tot u n p a n o r a m a ,
oi?
Un l l i b r e r e a l m e n t b e n m o d e r n . Es p r o v o c a t i u .
Cal l l e g i r - l o sencer. N o és pas a p t e p e r als c o n f o r mistes. N o acaba d e d o n a r les respotes
suflGients.
Serà precís a r r i b a r al c r i s t i a n i s m e , m a l g r a t q u e a l g u n s n o h o accepten així.
El c r i s t i a n i s m e t r i u n f a
"
d e l s o f r i m e n t d i n s el s o f r i m e n t m a t e i x . À d h u c s'at r e v e i x a buscar-hi u n sentit. I el t r o b a en la c o n t e m p l a c i ó d e l ' h o m e n o u , Crist crucificat. La seva
faç e n s inspira
l'horror, repulsiu.
La cara
resplan-
d e n t d e l Ressuscitat li d e m o s t r a q u e el d o l o r n o t é
pas l ' ú l t i m a p a r a u l a .
* **
Déu v o l unir-se a m b l ' h o m e i n c o n f o r m i s t a .
p o t ser estar b é a m b t o t h o m .
No
Malgrat que et t p - ,
q u i n el gec, has d e sentir èl n e r v i q u e p o r t e n la v e ritat i la sinceritat. Pobre d e m i si n o anunciés l'e^;;v a n g e l i . Sóc l l i u r e , p e r ò
tothom
m'he
posat al servei- d'e-
per g u a n y a r - n e c o m més
el q u e s i g u i a m b t o t h o m
millor.
Em" f & r è ; '
per g u a n y a r - n e
alguns
sigui com sigui...
~
—
Som així?
complir
—
Quelcom
més q u e Hmitar-se a
.
Oi'oi!
V u l l arribar a p o d e r
sentir
el g r a n
g o i g d e c r i d a r : sóc l l l u r e Calassanç
BALAGUE
IIIOAUIDA Y COMARCA
REBAJAMOS
lAS REBAJAS
Pantalón Tergal caballero
Pantalón Pana
Pantalón Tejano
Pantalón Tergal pinzas
Pantalón Tergal señora
Pantalón Pana
Pantalón Pana niño
Pantalón Tergal niño
Jersey grueso Lana
Camisa Tergal
Téjanos
Pantalón Pana niño
Oferta especial 2 x
1.200
1.200
1.175
1.400
1.660
500
750
890
1.500
950
500
ptas.
1.500
»
(O
»
Descuentos M 30 por ciMo en Géneros É
INVIERNO y VERANO,
¡VISÍTENOS NO LE PESARÁ!
JORBA PANTALÓN
A B S O R B E N T E . . .
LOS
DISSABTE, 6 DE FEBRER DE 1982
O
•O
1
co
c
Ç3
•a
HlGIEÍ30aPRACTICO
j O L V I D E
/
1
Tel.
8032799
Rambla Nova, 16
IGUALADA
co
IGUALADA, PERIÒDIC DE L'ANOIA
puitciulciclâ
Serà difícil
El c o m e n t a r i m é s r e c e n t al
carrer, sobre l a t a s c a m u n i cipal, és l a intenció d e f e r
una emissió de Deute Públic.
Una
-emiésió d e c e n t s e t a n ta-cinc milions p e r atendre
una colla d'obres importants
destinades a l'ús dels igualadins.
Això, sincerament, h a sorprès. T o t s els a m u n t s i avalis
que protagonitza el Consistori h a n aconseguit un costum
entre nosaltres. Parers f a v o rables, altres desfavorables i
la m a j o r i a de les vegades e s tablerts sense un coneixem e n t gaire e x a c t e de c a d a
assumpte i les c i r c u m s t à n cies que l'envolten. Això per
p a r t del públic, que sols els
analitza a travési de l a informació llegida o escoltada
als m i t j a n s d e comunicació,
i especialment a t r a v é s del
c o m e n t a r i poc e x a c t e o d e f o r m a t d e l c a r r e r . Allò que
ims a m b altres e® fan l a t r a v e t a és j a m a s s a es·tèsi. Massa
estès negativament. Però s i gui c o m sigui sembla que l a
forma de fer de l'Ajuntament
ha establert um costum o n les
sorpreses havien d'ésser p o ques.
I a r a h i h a l a intenció de
fer u n a emissió de Deute P ú blic. Els igualadins h e m quedat descoLlocats (que es diu
en t e r m e s futbolístics). T e nim l a impressió que l a línia |
seguida per l'equip municipal
vol f e r u n salt imprevist que
tant pot resultar de, m o l t a
efectivitat
econòmica c o m
d'un perill evident. Opinar
sobre unas obres sol tenir
possibilitats puix és c o s a a
i'abast de s a b e r - n e l a neces^
sitat o no. Opinar sobre i m a
emissió d e Deute Públic r e sulta dubtós; si bé s e sap les
obres que vol a b a s t a r - s e a m b
ella, (que poden s e r importantíssimes, n o e n dubteu),
no es t é coneixement de l'estat veritable de l a tresoreria
que l'haxirà de m a n e j a r . E l s
comptes de l'Ajuntament, la
solidtesa leconòmica i les possibilitats de m a n t e n i r - l a no
áóh a l n o s t r e abast.Però és que d a r r e r a de t o t
això h o m h i veu a l t r a cosa.
'Inicialment, al c a r r e r , sembla
que n o h i h a u r à bona disposició, a d e i x a r peissetes a l'Aj u n t a m e n t . ¿ P e r què u n a
emissió d'aquesta m e n a , s u poso que és perquè els c i u t a dans h i invertim quantitats
de l'estalvi personal, no?
Caldrà, sl a r r i b a ei m o ment, que ei Municipi expliqui ben c l a r l e s condicions
d'aquesta emissió i e n especial les seves garantiesi i la
seva solidesa. Aspectes molt
necessaris per a i n t e n t a r c o n vencer. I fer-ho a m b llenguatge planer i clar, m a r g i nanit e ï s tecnicismes econòmics.
MARS
/
DISSABTE, 6 OE FEBRER DE 1982
5
LA GRAN FESTA DE "Pirulís": color i moviment
L'ESPORT JA TÉ DATA
; —
El J u r a t qualificador de
l'esportista més desitacat
d'Igualada 1981, j a h a començat les seves diligènciesi,
o si més no, reprès, j a que,
pràcticament mai no es
perd el contacte directe
amb el departament municipal d'E&ports que és qm
té cura de l'organització.
Després d'unes quantes
reunions prèvies s'ha donat
llum verda al nou reglament que regirà a partir
d'enguany per elegir l'afortunat.
La data de l a gran festa,
que com j a és costum serà
ameniïtzada per un acreditat conjunt orquestrial, és
la del dia 27 de maxç. Les
invitacions a tots els clubs
esportius i entitats perquè
inscriguin els seus candidats han estat curssades i j a ,
en les properes setmanes,
s'aniran perfilant definitivament els últims-detalls d'organització i desenvolupament de l'acte.
Reglament per a l'eleííció de
l'Esportista més destacat
d'Igualada.
Les
fotografies que de la
festa de S a n t F r a n c e s c de
Sales publicàvem a les pàgines 1 i 5 de l'edició de d i mecres passat, dia 3, n o eren
obtingudesi per J o a n Balsells
com
e r r ò n i a m e n t cons.tava,
sinó p e r J o a n Cànovas. Al
Cèsar el del Cèsar...
Avui, missa a la Pietat,
per en Joan Caballé i Solé
Avui
dissabte,
dia 6 de
f e b r e r , a 2 / 4 d e 7 la t a r d a ,
al S a n t u a r i d e N t r a . Sra. d e
la Pietat d e les Escoles Pies
d ' I g u a l a d a , la Schola C a n t o rum
d'Igualada
dedicarà
una missa e n s u f r a g i d e l s e u
c o m p a n y Joan C a b a l l é i So-
' La Comissió d'Esports del
M.I. Ajuntament, amb la finalitat d'estimular i donar
suport a l'esport local i als
seus practicants, organitza,
anualment,
l'eleccüó
dels Esportistes més destaoats d'Igualaria, masculí i
femení, per a l a designació
dels quals seran tingudes
en compte les normes següents:
. . . . . ¿ E i S i a i i ^ á
:¿-":'-i|)fe''l'íf:'^'
2.^ — CAlSroIDATS. Per a
peder ésser inclòs en l a
llista de candidats és condició
indispensable
que
l'eSr
portista sigui F I L L o R E S I DENT d'Igualada, o E S T I GUI FEDERAT EN ALGUNA EiSÍTITAT IGUALADINA (els tres aspectes d'aquest primer article seran
considerats, ensems, com a
mèrits i acmnulables quan
el candidat en reuneixi més
d'un).
Les
candidatures seran
presentades pels clubs o
pels mateixos membres del
Jurat i hauran d'ésser signades, ensems, per l'esportista-candidat.
2.a — MÈRITS. E l J u r a t
valorarà, preferentment, els
títols assolits pels candidats,
els récords i les seleccions
en les que hagin estat inclosos.
L'esportivitat i la constància, h a n d ' é ^ r , tanmateix, característiques! iinseiparables de l a seva trajectòria esportiva.
3.^ P R E J V n S . A més dels
premis als esportistes més
destacats i a tots els finalistes, el J u r a t atorgarà, cada
any, una distinció a l'esportista més destacat de cada
modalitat.
Tanibé podrà
atorgar
mencions especials als eÉr
portistes que no hagin estat
presentats per tm d u b i que,
a criteri del Jurat, en siguin
creditors. Aquestes mencions, per un mateix concepte, només podran ésser lliurades una vegada a cada es^
portista.
El "pirulí" de l a fotografia j a n o hi és; o, m é s ben dit, s'ha
h a g u t de desplaçar m é s amunt, a i m m e t r e de l a c a b i n a t e lefònica. I també h a desaparegut, afortunadament, el d e l a
P l a ç a del Pilar. Aquest, a l a R a m b l a de S a n t Isidre, t a l c o m
s'instal.là inicialment f a c u l t a v a d'una m a n e r a notable l'accés
a l'entitat d'estalvi, i d'aquí ei desiplaçament. i pel que fa- al
de l a P l a ç a del Pilar, s'ha optat e n c e r t a d a m e n t per eliminar-lo,
d a v a n t les protestes del veïnat. B e n c e r t que l'Hèrcules n o es
merfeLxia semblant "pirulí"... T o t e s t à resolt, però sembla que
no h i h a h a g u t p a s excessiva c u r a a l'hora d'elegir on col.tocarrlos.
I p a r l a n t dels "pirulí®", hom c o m e n t a l a dualitat de colors
amb els quals són pintats. L a m a j o r i a a m b color m a r r ó i beige
—colors de predilecció municipal per allò de l a ttnatge c i u t a d a n a — i uns quants a m b u n blau-llla ben curiós. ¿S'ha a c a b a t
la pintura, o e n l a v a r i e t a t hi h a el gust?
"El regreso de Grâcula" al Rec
La f i l m a c i ó e n s u p e r - 8 d e
la p e l . l í c u l a
"El r e g r e s o d e
D r a c u l a " s'inicia a v u i a Igualada, concretament
dels c o m p o n e n t s
i simpatit-
zants d e la Schola, t o t s els
f a m i l i a r s i amics q u e es v u l g u i n a d h e r i r a aquesta
pre-
gària c o m u n i t à r i a p e r la seva à n i m a " .
Vidade,
REI^CIO
4.a _ E l Jurat, presidit
pel Regidor d'Esports de l'Ajuntament estarà compost
per tots el regidors del Departament; dos representants de cada im dels següents mitjans de comtmicació local: "Igualada, periòdic de l'Anoia", "Ràdio
Igualada" i l a "Revista Vlh
da..."; els corresponsals de
la premsa esportiva foram
acreditats a Igualada i im
màxim de dos ex-esportistes
locals (designats per l a Comissió
Municipal
d'Eís;ports).
NAIXEMENT
— E l s esposos T o m à s Compte
i Navarro i A n n a Ma. Castelltort i Solà són pares per t e r c e r a
vegada. H a n tingut u n n e n que
es d i r à T o r o ^ .
Actuarà com a secretari
el funcionari encarregat del
Departament d'Eisports, el
qual assistirà amb veu, però
sense vot.
d'altres,
Carles M u -
ñoz, Dolors Bertran i Dolors
Puiggròs.
a la z o -
na d e l Re;c, p e l q u e f a a les
p r i m e r e s seqüències
d'exte-
riors. L'igualadí J a u m e
Sin-
1er. Torneig obert
d'escacs a l'Aleneu
g l a g u a n y à a m b aquest g u i ó
i títol
el p r i m e r
premi del
Concurs d e g u i o n s
ganitzà
q u e or-
l'any passat
la d i s-
L'Ateneu
Igualadí
d e la
Classe O b r e r a o r g a n i t z a u n
coteca Scorpia.
L'esmentat Concurs
pre-
veia ja
la realització
dels
guions
guanyadors.
Joan
Balada i Joan T o m à s
seran
els encarregats
d e la f i l m a -
ció e n la q u a l
intervindran.
lé ( a . C s . )
H j q u e d e n i n v i t a t s a, p a r t
entre
1 r. T o r n e i g
obert
d'escacs.
El p r o p e r d i m e c r e s , d i a 1 0 ,
es tanca el t e r m i n i
d'inscrip-
ció.
Delegació de Cecs
Es tindrà en compte que
el nombre de membres del
Jurat sigui senar.
5.a — INCOMPATIBILITATS (només per a l'elecció
de l'esportista niés destacat
d'Igualada).
A — Ésser membre de la
directiva d'un club que
presenti carulidats.
B — Ésser famüiar directe d'algim dels candidats.
6^
— ATRIBUCIONS.
Qualsevol c a s imprevist serà resolt a criteri del Jurat,
essent inapel.lable la seva
decisió.
Dimarts, 2: núm. 689,
200.000 ptes.
(0
Dimecres, 3: núm. 042,
75.000 ptes.
Dijous, 4: núm. 102,
200.000 ptes.
O
•O
I
Colabore
con
Caritas
CD
C
Ç3
•a
Q
IGUALADA, PERIODIC DE L'ANOIA
/
DISSABTE, 6 DE FEBRER DE Í982
Hospitalitat d'Igualada
m m
Actes amb motiu de la Mare
de Déu de Lurdes
"Res de nou a l'Oest"
Ni m é s ni menys que els poderosos - E s t a t s Units de
"mister" R e a g a n , l a ü o s t r a I g u a l a d a t é t a m b é el seu " F a r
"West". E l seu "lejano Oeste",
Tots els vells igualadins coneixen els n o m s de les p a r tides ponentines del t e r m e municipal: el Mòü Nou, la
Taverneta, l a Massa... E-s, igualadins nous e n coneixen
millor un altre: Fàtitha. Que sempre ens h a semblao postís però que h a pres plena c a r t a d e n a t u r a l e s a dins eí
nostre m a p a a m b característiques, p e r Cert, ben precises.
Igiialada v a c o m e n ç a r l a coionltzacló deí seu Oest geogràfic j a í à no gens menys de 48 anys, quan l'Ajuiitament
republicà de l'època (1934D, va i n a u g u r a r la p r i m e r a piscina municipal dé l a ciutat. Inauguració que Va representar uh g r a n esdeveniment c i u t a d à i esportiu j a que,
en aquells temps, n o disposava p a s de p i s c i n a t o t a c i u t a t
que e n volia. A Catalunya, fora de Barce-ona, es podien
c o m p t a r a m b els dits d'una m à . I e n c a r a sobraven dits!
Com
és n a t u r a l la situació de l a Piscina va venir condicionada pel fet de poder utilitzar les aigües "de l'Anoia
abans de la seva c o n t a m i n a c i ó que, aleshores c o m a r a ,
s'inicia a p a r t i r de la seva confluència amb el c a b a l que
baixa d e l'Espelt. E l riu-ciaveguera, amics ecologistes, río
és p a s c o s a d'avui.
Posteriorment, barri de F á t i m a a part, els igualadins
h e m vist a i x e c a r - s e a l a m a t e i x a z o n a l'Institut, una E s cola: estatal, un E s t a d i A t l è t i c ' d e dimensions olímpiques,
un pavelló cobert a m b pista i piscina climatitzada i, dàirrerament, l a nova Escola Professional.
En conjunt, u n a p e t i t a c i u t a t Esportiva i Cultural que
sembla que h a v i a de r e p r e s e n t a r l'autèntica conquesta de
l'Oest p e r p a r t de l a c i u t a d a n i a igualadina.
Sorprenentment, no hi h a r e s d'això. El "far west"
segueix t a n lluny del c o r de l a c i u t a t c o m mig segle enrera. Igualada no h a pogut domesticar l a feréstega geografia dei seu Oest. E l s edificis h i són, c e r t a m e n t . Però
els barrancs, els tossaJs i els desmunts t a m b é . Amb i m posant presència. L a civilització qüe podríem a n o m e n a r
"urbana" s'acaba poc més enllà de " L a Palma". Amb r o des, n a t u r a l m e n t , no h i h a problema. r'Srò a s a b a t a hi
són tots. Els igualadins que í a n el t r a j e c t e "al natuial",
es troben e x a c t a m e n t avui a m b els m a t e i x o s obstacles
que els igualadins que, l'esi-iu de l'any 1934, anaven e n
corrua a l a inauguració de l a piscina.
E n í e r e m iexpexiencia, personalment, u n a f r e s c a ! "
clara t a r d a ae Oener. k í cei e r a o un b,au a l t i einDianquuiai, s e n s e . n l un nuvoi i en sol, riaiier, e n g a n y a v a . e l .
passejant a m b u n a escaiior ficticia. Un a i i e t sec i fi baix a v a a e 1.a isegarra pero l·iiumitat p u j a v a a e ieó obaguts.
Típica t a i a a a n i v e r n a la C o n c a d O ü e n a .
Des de " L a i-aima" h o m enfila i'Avmguaa d'Ang^&l Quimera. Jbsen aviat les voravies l o i e n üe t e r r a avapinada.
Per i'Aviiiguda Gaudi v a m t r e n c a r c a p a £ u t i m a , lOt a d m i r a n t ei magmfic pont nou l e n t coriu-ast a m b la m i g r a aesa de ia veUa c a r r e t e r a de l'Esipelt. El barri, humií, és
com un poblet independent i p r e s e n t a l a s e v a mi^ja dotzena de c a r r e r s s o t a advocacions m a r i a n e s c o r r e c t a m e n t
pavimentats. Hi h a modèstia però també dignitat i pulcritud. Malgrat tot, l'aire suburbial sembla u n fet i r r e versible i l a b a r r a n c a d a que el s e p a r a del nucli urbà és
inhòspita, p r e g o n a m e n t d e g r a d a d a .
Vista- l a "Avenida d© Nuestra S e ñ o r a de la Piedad"
vam
e s t r e n a r l a flamant p a s s a r e l J a que p o r t a a la quitx a l l a del barri c a p a les escoles de l'altre c a n t ó de la
riera. Molt útil, indubtablement, però a l'ensems u n a de
les obres públiques més e s t r a n y e s que h à g i m vist mai. Un
pèl t e r c e r - m u n d i s t a , al nostre p a r e r .
Arribat a l'altiplà hoïn comprova, i n o de bon grat,
que el descuit més absolut r o d e j a les i n s t a l i a c i o n s escolars i esportives. L'eix d'aquest sector és l'Avinguda
d'Emili Vallès. P e r ò n o us fieu p a s de l a sonoritat dels
noms.. C o m passa a m b les anteriors que h e m m e n c i o n a t
són ayinguda&'qué e n c a r a h a n de venir.
B a i x a t s a l'antiga Nacional-n v a m donar u n a ullada
al pavelló c o b e r t a través d'un a c c é s d e bucòlica ru^sticitat. I, un c o p a d m i r a t el darrer t r a m d'un Anoia d'aigües
e n c a r a no c o n t a m i n a d e s , poblades d e j o n c s secs, decidírem t o r n a r "cap a ciutat" travessant el pontet del Molí
Nou que t é im p a s de 30 c e n t í m e t r e s per a peatons a c a d a
banda.
La t a r d a j a queia i els darrers raigs del sol treien r e -
.
L'Hospitalitat
d'Igualada
ha p r o g r a m a t per als dies 7
i
11 d e f e b r e r
commemoratius
uns
actes
d e ia festa
rigeix
se
celebrarà
precisa-
ment dijous v i n e n t / d i a 1 1 .
/
D e m à d i u m e n g e , dia 7 , a
les 2 del m i g d i a t i n d r à lloc a
la capella d e l c o l . l e g i d e les
M a r e s Escolàpies una
participada
per a
ofe-
El " C a n t dels a d é u s " , a les
7, posarà fi a la festa.
i el d i j o u s , d i a
1 1 , a les
8 d e l v e s p r e se celebrarà a
la p a r r ò q u i a d e la S o l e d a t la
missa d e la Festa d e la V e r g e Blanca.
A
Missa
malalts,,
Esteve C o r b e l l a ,
rirà u h concert ais presents.
d e la M a r e d e D é u d e Lurdes
que
l'actuació d e la Schola
Cantorum, demà
diumenge,
i n f e r m e r e s , c a m i l i e r s i amics
hi és c o n v i d a t
d e la V e r g e Blanca. A les 3
dinar,
tarda, dinar
gar a M a . Isabel Paredes
o
bé
i
ai
de
germanor
mateix col.legi,
al
seguirà u n a llarga
qual
"sobre-
^
tothom.
p e r ò , s'ha
El
d'encarre-
a Josep M a . Ortínez
G o d ó , als q u a l s t a m b é
t a u l a " . I a les 6 d e la t a r d a ,
avisar-se per si
la Schola C a n t o r u m , q u e d i -
algun malalt a m b
cal
pot
recollir
cotxe.
PROXmHO ESTRENO
"La festa de
l'home del bosc"
Én
acte organitzat p e r
l'Associació de P a r e s d^Aiumnes de l'Escola Mowgli i
amb
assistència d'unfes duescentes persones, divendres
passat, dia 29 de gCher, a l
Saló B l a u d e l a G r a n j a Pla,
va tenir Uoc l a projecció en
vídeo de " L a P e s t a de l'home
del bosc".
La filmació f e t a i>er Televisió Anoia recull íntegrament
la descoberta per p a r t dels
aluimnes de tercer d'E.G.B.
de "l'home del bosc", el qual
explica i contesta totes les
preguntes que els nois ' noies
li f a n sobre la n a t u r a . E s
t r a c t a d'una classe viva í a c tiva — f e t a 3? m a t e i x bosc—
que es repeteix c a d a curs,
des de fa molts anys, i que
ha esdevingut ü n a festa t r a dicional d'aqüesta escola. •
La realització tècnica . va
merèixer els elogis d e l s , as^
sistents., t a n t per l a fotografia com
.per l'espontaneïtat
de 163 escenes recollides .p^r
Televisió, Anoia..,,
de gener
«
*
H e m r e b u t a la n o s t r c í f R ^
dacció el Butlletí
Municipal
Sociai'tstà - " C i u t a d à " responent
al mes d e g e n e r
d e 1 9 8 2 . Editorialitza
, .Mim ¿
éòr-
el Pla G e n e r a l
sobre
d'Ordenacio
b o i lamentat-se d e i a manca
d'informació
municipal.
Co-
m e n t a el Ple del m e s , e n el
q u a l l'esport f o u t e m a
im-
p o r t a nt, en a p r o v a r-se I a. instai.lació d ' u n a zona e s p o r t i -
mm
1
«•
va al P o l í g o n
Residencial. 1
la crònica
complementa
a m b un a m p l i c o m e n t a r i sob r e l ' o f e r i m e n t d e la G e n e ralitat
de
dotar
Igualada
d'un gran complex
esportiu,
ensems q u e planteja
l'opi-
nió socialista respece a l ' i n d r e t escollit p e r a s i t u a r - i o i
al p o s s i b l e
condicionament
per ai f u t u r urbanístic d e la
ciutat.
A la p à g i n a i n t e r i o r
taca la i n f o r m a c i ó
des-
(0
s o b r e él
treball " A t u r juvenil i delinqüència
flexes densos i m a t i s a t s de les pells d'una adobería penjades a assecar. E n arribar al trencall de l a c a r r e t e r a
de Valis l a c i u t a t c o m e n ç a v a a encendre els seus llums
dintre d'una atmosfera n e t a i polida.
Sabem, c o m segurament t a m b é els que ens llegeixen,
que hi h a g r a n s i bons projectes pel futur de l'Avinguda
d'Angel Guimerà. I t a m b é pel pontet del Molí Nou. I p e n sem que j a és arribada l'hora que I g u a l a d a es posi a t r e ballar decididament per l'assimilació a l a t r a m a u r b a n a
d'una zona que es resisteix a la integració d'una m a n e r a
ben curiosa.
De moment, però, res de nou a l'Oest!
J . G. M.
es
—Aproximació
so-
ciològica a la Conca d e
l'A-
noia. A q u e s t e s t u d i
mació d e l q u a l
O
•O
—infor-
eí c i u t a d à ,
I
n o s o l a m e n t el socialista, s i -
CD
C
nó T i g u a i a d í ,
tindria dret a
saber-ne a l g u n a cosa,
d i g u e m ja els m i t j a n s
i
no
infor-
m a t i u s locals-— f o u e n c a r r e g a t per
l'Ajuntament
fundació
"Jaume
l'han t r e b a l l a t
Ç3
a
la
Bofill"
i
els sociòlegs
R a i m o n Bonai i J o a n Costa.!
•a
IGUALADA, PERIÒDIC DE L'ANOIA
/
DISSABTE, 6 DE FEBRER DE 1982
7
Crónica de la Permanent Municipal
Obres, recursos î llicències
Sota la presidència de
l'Alcalde, senyor Manuel
Miserachs i amb assistència
de tots els seus compoiients,
es va reunir el passat dimarts dia 2 la Permanent
municipal.
E5n despatx ofic&al,, l'AÍcalde và informar dels escrits rebuts del Departament de Comerç i Turisme
amb la resolució de la Comissió de Preus de Catalunya per la qual es desestimen els rmxrsos que va interposar l'Ajuntament contra la resolució que autoritzava les noves tarifes de
subministrament
d'Aigxia
per part de les empreses
"Aigua de Rigat S.A." i
"Aguas Artés S.A.".
També va informar de la
carta rebuda del senyor Riba Ortínez, agraiirit la felicitació de l'Ajuntament per
la concessió de la Creu de
San Jordi per part de la
Generalitat.
Igualment es va donar
compte de l'escrit del Govern Civil de la Província
dictant normes sobre la pro^
hibicíó d'efectuar la matança del porc a la vista del
públic com a espectacle.
Una vegada dintre dels
temes de l'ordre del Dia, i a
proposta de la Comissió
d'Arquitectura i Urbanisr
me, es van concedir llicències per fer obres a Ramon
Felip i Bolba i Antoni García Arjona per construir un
edifici al solar del carrer Pujades cantonada carrer de
les G a r d è n i e s; a L·luís
Graells i Llort per realitzar obres interiors a la
plapjta baixa de l'edifici
núm. 12 de la Plaça de l'Ajuntament; també es van
concedir autoritzacions administratives a Joan Clemente î Tarrida per connectar a la coLlectora general
al Passeig Verdaguer 116, i
"Gas Igualada S.A." per a
diverses canalitzacions.
La permanent va desesti-
mar el recurs de reposició
presentat pel senyor Blas
González García contra l'acord denegatori de coLlocar
ció d'un rètol lluminós a la
Rambla
Nova, cantonada
carrer de Santa Caterina.
També es ya desestimar el
recurs presentat pel senyor
Josep M, Oller i Berenguer
en nom de l'empresa "Subliprint S.A." contra l'acord
de la Permanent municipal
denegant la sol.licitud de
llicència d'obres per a l'edifici situat al carrer de la
Torre, núm. 61.
A proposta de la Comissió
d'Urbanisme i Construcció
es va deixar sense efecte la
fiança sol.lícitada al senyor
Albert Farreres i Riba per a
la construcció d'un gual al
carrer del Bisbe Castelltort.
Previ l'informe de la Comissió de Governació es van
concedir llicències per a Fobertura d'establiments a:
Antoni Giménez i Gilabert
per a la venda de dolços al
local de la Rambla de Sant
Isidre, núm. 38; a Cristina
Sala i Mordillo per a la confecció de peces de vestir femenines al local del carrer
de la Concepció 6, interior;
a DARSA per a la venda de
peces de recanvi per a veiiicles al Passeig de Mn. J .
Verdaguer núm. 100; a Manuel Bertran i Salles per a
la reparació d'apareUs de ràr
dio i televisió al carrer de
Santa Teresa núm. 7.
A proposta de la mateixa
comissió es van autoritzar
traspasos a: Antoni Giménez i Gilabert per adquirir
a Mercè Pablo Munió l'establiment dedicat a la venda
de productes químicsi per a
la cosmètica i perroqueria
al carrer de Sant Josep,
57.
A proposta de la Comissió
de Finances es van aprovar
liquidacions de plusvàlua,
certificacions' d'obres feta i
factures per un total de
70.539 ptes.
T o d a E u r o p a exige
calor económico.
B O M B A DE C A I O R
CARRIER
50 años de euperiencia
en bombas de calor.
\^
Primera marca mundial
en aire acondicionado.
EMilFOR
C A M P S!, C A M P N O
A i x ò del- " c a m p d e f u t b o l " ha g e n e rat una p o l è m i c a quje s e m b l a q u e v u l g u i
c o n d u i r al " c a m p d e l ' h o n o r " . Els " s í " i
els " n o " d e la g a l e r i a són c o m pilotes
q u e se les passen uns i altres a cops d e
cap i a p u n t a d e s d e p e u . Cadascú t é la
seva idea p r e c o n c e b u d a i ja s a b e m q u e
a les idees n o es renuncia així c o m així.
La v e r i ' a t és q u e n o m ' h a v i a d e t i n g u t a reflexionar gaire sobre aquesta polèmica q ü e s t i ó . La pilota només m ' a g r a da a l'olla i q u a n n o se sent interès per
una cosa, la i n d i f e r è n c i a és e x p l i c a b l e .
Però ara m ' h e q u e d a t
ple de dubtes.
C a m p sí? C a m p n o ? A f a v o r e i x l'esport.
Però hipoteca l ' u r b a n i s m e i g u a l a d í ?
D'altra b a n d a el
d e l f u t b o l és un
es c o m p r è n q u e
més el " c a m p "
qui de sempre
guillat
prefereixi
q u e la " c i u t a t " .
Instalaciones
Prat
Ja t a dies q u e eí BOE v a a p r o v a r la t a rifa q u e la Teietònica ens apiícarà p e r a
instal.lar a d o m i c i l i u n
"marcapassos",
a p a r e l l q u e p e l q u e es v e u n o és p r i v a t i u
aeis q u i h a n t i n g u t una a n g i n a d e p i t o
u n . i n r a r t d e m i o c a r d i . L'estri c o n t r o l a d o r
de "salts" — i no d ' a l e g r i a — d i u q u e
costarà 3 0 0 pessetes d e l l o g u e r
cada
mes,
és a d i r 3 . 6 0 0 l'any. A aquest m a r capassos sí q u e n o p o d r e m parar-li els
peus.
Deia u n tècnic e n la m a t è r i a q u e a q u e s t
i n s t r u m e n t f a b r i c a t e n sèrie n o costaria
més e n l l à d ' u n e s 2 . 0 0 0 pessetes. La Telefònica e n t r e u r à 3 . 6 0 0 cada a n y . N e goci rodó. "Doña M a t i l d e " rebentarà d e
tan grassa.
Marcapassos a la vista
i p e r postres a p r e u d ' o r ?
M é s d ' u n q u a n v e g i c o m salta
p o t t e n i r u n atac d e cor.
XíUlETS ¡ APLAUDIMENTS
En més d ' u n p r o g r a m a d e t e l e v i s i ó
h a u r e u a d v e r t i t q u e el p ú b l i c , per d e mostrar l'aprovació o entusiasme per u n
cantant o a l g u n a actuació d e t e r m i n a d a ,
x i u l a . A l g u n s a p l a u d e i x e n p e r ò d'altres
xiulen.
Aquesta novetat de manifestar
a m b xiulets l'acceptació d'una cosa p ú b l i c a m e n t es v e u q u e , c o m tantes d'altres
s i n g u l a r i t a t s , ens va v e n i r d e N o r d - A m è rica. ! no crec pas q u e t o t a i x ò els h o e n senyés el C r i s t ó b a l . El cas és q u e aquí
— o r i g i n a l s com s o m — ho v a m copiar.l
ara d e f e t ens q u e d e m sense saber si una
x i u l a d a significa a p r o v a c i ó o r e p r o v a c i ó .
X i u l a r un actor o un cantant és a p l a u d i r lo? X i u l a r una c o m è d i a és a p r o v a r - l a ?
X i u l a r el discurs d ' u n o r a d o r és picar f r e n è t i c a m e n t d e mans?
Per m i una x i u l a d a és l'antítesi d e
l ' a o l a u d i m e n t . Si c o m e n c e m a i n v e r t i r act i u d s en l'expressió dels nostres s e n t i men+s notser v i n d r à u n dia e n q u è e n
lloc d'abraçades ens f u m e r e m cops d e
coses o p e r c o m p t e s d e p l o r a r en u n e n t e r r a m e n t ens f a r e m u n t i p d e r i u r e .
TELECINE
Els cines es v a n q u e d a n t a les f o s ques. Vull dir q u e tanquen l'establiment.
Deia u n d i a r i q u e a Espanya d e 1 9 6 6 a
1 9 7 9 h a n d e s a p a r e g u t 5 . 1 8 7 sales d e c i n e m a . A c t u a l m e n t n'hi ha 4 . 0 9 6 i u n 8 5
per cent c o r r e n el p e r i l l d ' h a v e r d e t a n car. A Barcelona hi ha en concret u n c e n tenar d e locals dedicats a l ' e x h i b i c i ó c i n e m a t o g r à f i c a . L'any 1 9 8 0 se'n v a n t a n car una v i n t e n a i l'any passat d o t z e . Es
de pel.lícula!
La nota n o explica les causes d ' a quests t a n c a m e n t s . P r o b l e m e s laborals?
La Tele, les discoteques i " p u b s " absorb e i x e n el p e r s o n a l ? O és q u e les p e l . l i cules d ' a v u i es c o n s i d e r e n a v o r r i d e s e n
repetir-se t a n t el t e m e d'aquestes nenes
més tocades q u e la m a r x a r e i a l ?
A l g u n s d i u e n q u e el c i n e és car 1 d o lent. D a v a n t d ' a i x ò la Tele t é u n a v a n t a t g e i és q u e encara q u e s i g u i d o l e n t a
és g r a t i s .
MARCAPASSOS
Ja sabeu q u i és " D o ñ a M a t i l d e " , o i ?
Sí, h o m e , sí, a q u e l l a f i l a n t r ò p i c a senyora
q u e feia tan bones " a c c i o n s " . . . Temps e n rera
"Doña Matilde"
es va e n g r e i x a r
m o l t . Però pel q u e s e m b l a , n o s o l a m e n t
La g a n g a d e la Tele
encara és m o l t més g r a n
p e r q u è t o t el p r o g r a m a
el pots v e u r e en p i j a m a
o b é d e l llit estant.
ço
IÑIGO
•3
•o
ROBA INFANTIL
Aquests dies rebaixes en gènere exterior.
Aire acondicionado
Refrigeración • Electricidad
Còpons1
,4 Tel.8035254- Apdò.Correos.lS
g
I uaa
lda (Barcelona)
n o fa c a p r è g i m p e r a p r i m a r - s e , sinó q u e
està a p u n t d e f e r u n n o u t r a c t a m e n t v i tamínico-econòmic.
Hi trobaran preus interessants.
Be 5'30 a 9.
Sant Agustí, 33.
ENGUSH
c
THE INTERNATMAl
lANGUAGE!
o
POLY LINGUAL. Rambla
General Vives, 12, 3.«».
From 5 to 9 hr.
Tel. 803 17 05.
Q
m
IGUALADA, PERIODIC DE L'ANOIA
. H o ha d i t el polític q u e
p o d i a d i r - h o : la v a r i a n t d e
la carretera N - l l , prevista e n
l'Avanç d e l
Pla
General
d ' O r d e n á c i ó , poft ser realitat e n u n t e r m i n i d e t e m p s
m o l t b r e u . Ens r e f e r i m a les
declaracions efectuades pel
miriistré d ' O b r e s Publiquéis,
Luis O r t i z ,
abans-d'ahir a
Barcelona.
Segons el m i n i s t r e , e n t r e
els projectes d e carreteres
q u e el seu d e p a r t a m e n t té
previstos per a Cat,alunya hi
figura la v a r i a n t d e la N-ll
al seu pas per Igualada. El
projecte seria d e 5 0 0 m i lions d e pessetes i, segons
la transcripció d e l cronista
d e (La V a n g u a r d i a " , "estas
obras serán licitadlas el próx i m o año si la cooperación
d e los ayuntamientos correspondientes es la q u e esperamos". A i x ò d i g u é el
m i n i s t r e . 1, a m b més precisió encara, "El C o r r e o Catalán" a f i r m a q u e la licitació
t i n d r i a lloc " a principios d©
/
La variant de la N-II: una posibiütat real
1 9 8 3 " . Es a d i r , d ' a q u í a u n
any.
Una utopia real
Ves per o n la noticia q u e
els igualadins h a u r í e m v o l g u t sentir d e llavis d e l nost r e alcalde — c o m a resultat
d e les visites i d e les gestions a M a d r i d q u e nosaltres
r e c l a m à v e m i q u e n o s'han
f e t — ens l'ha v i n g u d a a d i r
el m i n i s t r e a Barcelona i al
m a r g e de l ' e q u i p d e g o v e r n
d e l nostre A j u n t a m e n t .
A i x ò significa q u e a q u e l l
projecte d e v a r i a n t d e f e n s a t
a capa i espasa p e l g r u p m u nicipal socialista c o m a possible
i necessari,
p o t ser
aviat, una nealiíjat p a l p a b l e
i concreta. A q u e l l a " u t o p i a " ,
a q u e l l a "aspiració h i p o t è t i ca",
aquell
plantejament
" a l l u n y a t d e les possibilitats
reals", p o t arribar a ser, en
un t e r m i n i b r e v í s s i m , una
solució e f e c t i v a q u e evitarà
q u e la N-il p a r t e i x i ia Igualada del f u t u r en dues m e i tats.
Q u a n d e f e n s à v e m la poss i b i l i t a t d e la v a r i a n t , q u a n
ens o p o s à v e m al pas subterrani d e l ' A v . Balmes, q u a n
d e n u n c i à v e m el s e g u i d í s m e
q u e l ' e q u i p d e g o v e r n ha
praciicat respecte a l'Institut
Català del Sòl e n el t e m a
dels Polígons, e n s t i t l l a v e n
d'utòpics
i d'i 1.1 usos.
En
aquestes m a t e i x e s p à g i n e s ,
f a dos mesos
que l'equip
d e g o v e r n escrivia t e x t u a l m e n t : "Sl nosaltres albiréssim a l'horitzó, en un futur
proper, una solució com la
dei trasllat d e la N-ll fora d e
la ciutat, no dubtaríem a
suspendre l'acord (del pas
subterrani). (...) Però (...) no
creiem que els igualadins
tinguem més sort. I per tant
no ens v o l e m carregar la
gravíssima
responsabilitat
que tot cercant l'òptim ens
q u e d e m sense res. (...) La
política del "tot o res" n o
és la nostra". V e t aquí una
mostra antològica d e visió
política, i així resulta
que
ara el m i n i s t r e O r t i z v e a
d o n a r la raó al g r u p m u n i cipal socialista i d e i x a
l'eq u i p d e g o v e r n e n una p o sició desairosa i iamentalole.
Una actitud previsible
i c o m és a i x ò ? Per q u è
aquesta d i l i g è n c i a per p a r t
dei g o v e r n c e n t r a l ? Per q u è
la v a r i a n t esdevé u n object i u t a n p r o p e r ? N o pas, ja
h o h e m v i s t , per les gestions
de l'equip de g o v e r n , que
descartava aquesta possibilitat i, e n paraules t e x t u a l s
de
l'alcalde,
considerava
q u e aquesta solució p o d i a
tardar
b e n bé
vint-i-cinc
anys... El nostre p a r e r és
q u e s'ha c o n f i r m a t
exactam e n t allò q u e ja v a m p r o nosticar a l ' e q u i p d e g o v e r n :
el m o m e n t actual és u n b o n
m o m e n t per o b t e n i r inversions a Catalunya per pari"
del g o v e r n c e n t r a l . Per una
b a n d a , hi ha una certa c o m petència e n t r e
aquest i el
g o v e r n d e la
Generalitat.
Per l'altra, s'acosten les eleccions generals i la UCD n e cessita bons t r u m f o s per
a presentar a l'electorat català. De la suma d'aquests
dos factors, u n e q u i p d e g o v e r n d i l i g e n t i actiu n'havia
d e t r e u r e beneficis per a
Igualada. A i x í h o han entès
t a m b é a l g u n s mitjans
periodístics d e Barcelona, q u a n
han qualificat d " ' e l e c t o r a listes" els objectius tan i m m e d i a t s q u e ens ha present a t el m i n i s t r e O r t i z .
VENGA, PRUEBE UN FIESTA
OUNESCORTYGANEUNO
DE LOS USS PREMIOS
QUE TENEMOS PARA USTED.
Además, una lluvia de regalos
con cada prueba.
Comenzamos estefinde
semana, 6 y 7 de Febrera
Mengaavemos.
CAMPANA
FAMILIARIZACION
FORD
PORPRIMERAYEZ
EN ESPAÑA,
UNA PRUEBA DE VERDAa
Dd 6 de Febrero al 31 de Marza
DISSABTE, 6 DE FEBRER DE 1982
3
tre e n t e n d r e cal m o u r e ' s i
fer complir
les promeses
concretes d e l m i n i s t r e . Tenim
al d a v a n t
una g r a n
o p o r t u n i t a t històrica q u e n o
p o d e m d e i x a r escapar. C o n c r e t a m e n t p r o p o s e m a V&q u i p d e g o v e r n tres m e s u res concretes:
la.—
Visitar i m m e d i a t a m e n t el d e l e g a t del g o v e r n
a C a t a l u n y a , Sr. Rovira Tarazona, per tal d e c o n f i r m a r
o f i c i a l m e n t les paraules del
m i n i s t r e , concretar t e r m i n i s
d e projecte i d e realització i
oféñri la c o l j a b o r a c i ó q u e
el m i n i s t r e d e m a n a v a .
2a.—
Entrar en contacte
i m m e d i a t a m e n t a m b l'Instit u t Català del Sòl per tal q u e
es paralitzi la realització d e l
projecte d e pas s u b t e r r a n i
d e l ' A v . Balmes,
almenys
m e n t r e el g o v e r n d e M a d r i d
n o es faci enrera d e d u r a
t e r m e la v a r i a n t . A i x í
ens
p o d r e m estalviar el " n y a p "
urbanístic q u e els socialistes h e m d e n u n c i a t reiteradament.
3a.—
Concretar a m b l'Inst i t u t Català del Sòl tots els
passos necessaris
per tal
q u e a q u e s t o r g a n i s m e , tal
com havia promès, doni totes les facilitats q u e p e r m e tin que
la v a r i a n t
pugui
passar pels Polígons q u e
a v u i són p r o p i e t a t d e la G e neralitat d e C a t a l u n y a .
Es
tracta
d'impulsar
l'entesa
e n t r e g o v e r n central i g o v e r n a u t ò n o m per tal d ' e v i t a r q u e una possible desc o o r d i n a c i ó n o i m p e d e i x i la
variant.
I g u a l a d i n s , ens j u g u e m
m o l t en aquesta
operació.
Cal q u e les recents paraules
del m i n i s t r e es concretin sob r e els papers oficials, i això
d e p è n t a m b é en part
de
l'interès i la d i l i g è n c i a q u e
d e m o s t r e m . La Igualada d e
demà
e n ens d e m a n a r à
comptes.
Assegurar el projecte
I ara q u è cal f e r ? A l nos-
GRUP M U N I C I P A L
SOCIALISTA
(O
ENSEÑANZA AMPLIA Y COMPLETA
DE
O
•O
MECANOGRAFIA
PROFESOR TITULADO PERMANENTE
I
co
c
HORAS A ELEGIR
DABSA
C t r a . N I I T . 8 0 3 0 5 4 6 / 0 0 5 0 Igualada
GARANTIZAMOS RESULTADOS CON DIPLOMA.
1.500 PTAS. MES. 1 HORA DIARIA.
ACADEMIA MECANOGRAFIA. A. M. CHICO.
Plaza Catalxmya 5 (antes estación vieja),
í IGUALADA.
Ç3
•o
IGUALADA, PERIÒDIC DE L'ANOIA
per passar !a resta d e l'any.
l'Hospitalitat d'lgualada
"Cada any portem en peregrinació trenta
malalts a lurdes"
L'Hespitaütat d e la M a r e d e D é u d e Lurdes porrarà
enguany en peregrirsació a ia g r u t a d e la V e r g e Blanca
trenta persones impedàdes. Les díspeses d e l viatge es
cobreixen a m b donatius parficufars i a m b aportacions
d'algunes entitats d'estalvis d e la ciutat.
Desde la 1 " aparició d e la M a r e d e Déu a la Bernadette, I'l 1 d e ' f e b r e r d e Ï 8 5 8 , les peregrinacions al Santuari d e Lurdes se succeeixen tots els anys. La ciutat passa d e 1 8 . 0 0 0 habitants a l'hivern, a 5 0 i 6 0 . 0 0 0 a l'estiu.
Fins ara l'Església catòlica només ha reconegut cinquanta curacions instantáneas.
Un m e m b r e d e la C o m i s sió Diocesana d e l'Hospitalitat, el senyor Josep M a . O r tínez, ens parla d e l t e m a .
Q u i n a f i n a l i t a t t é l'entitat?
— Doncs portar malalts
sense mitjans econòmics a
Lurdes, i buscar el camí d e la
santificació i la pietat. També ens d e d i q u e m a la promoció del malalt, li busq u e m pis, residència, on es
pogui acollir. Durant t o l
cerdot i amics de la V e r g e
Blanca. En total o m p l i m
tres autocars.
— En els dies 7 i 11 p r o pers escau la Festa d e la
M a r e d e Déu d e Lurdes,
¿com la c e l e b r a n ?
— La Festa d e la V e r g e
Blanca és la nostra Festa
ior. Celebrem dues misses, u n a el dia 7 , a les dues
del migdia, a la capella de
que ens hi ajuntem les Comarcas de l'Anoia, Bages i
Osona.
Amb
q u i n esperit se
desplacen el malalts?
Potser p e r r e b r e u n m i r a c l e ?
— El malalt es molt generós; si esperessin un m i racle potser ja no hi tornarien, en canvi venen cada
any. Jo crec q u e v a n a santifícar-se i a buscar ànims
— En el marc d e la societat actual encara son v i g e n t s
aquestes manifestacions?
— Sembla que dintre el
materialisme que ens envolta, aquest tipus d'actes no
tenen cabuda. Però la realitat és ben diferent. Tots els
anys és molt elevat el nombre d e pelegrins q u e es
desplaça a Lurdes.
— Entorn d'aquests centres religiosos s e m p r e h i ha
un gran muntaíge
comerc i a l , ¿hi ha alguna relació?
— Això t a m b é ho p o d e m
veure a Montserrat. Però a
Lurdes és molt més exage-
Esto de la agricultura francesa anda
como puede, según se desprende de las
manifestaciones de los agricultores. Claro que también hay quien dice que tienen la virtud de no estar nunca lo bastante satfefechos y que pretenden ser los
niños privilegiados de la comunidad europea. Sea como fuere no respetan ni a
la ministra. Porque tienen ministra. Y
además con apellido hortícola (berros
en traducción Ubre y literal). Pues esta
semana nos enteramos, el miércoles, que
la habían secu^trado el martes, durante media hora, en una granja. Los gendarmes tuvieron que sacarla. No le valió
ser del género femenino ni la admiración que parece que hay que sentir en
estos casos por haber llegado t a n alto
llevando faldas. Será que los agricultores
franceses creen de verdad en la igualdad
de derechos. Y de deberes.
* **
* **
—• Sens d u b t e el f e t més
vistós és la p e r e g r i n a c i ó ;
per q u è n o ens en p a r l a ?
— Cada any portem trenta persones impedides, q u e
van acompanyades per personal voluntari. Entre ells hi
ha camillers, infermeres, un
o dos ATS, un metge, un sa-
les M . M . Escolàpies, a les
tres un dinar d e germanor,
i a les sis u n concert a càrrec
d e la Schola Cantorum, tot
al mateix Col.legi. El dia 1 1 ,
a les vuit del vespre, a la
Parròquia de la Soledat la
Missa de la Festa de la Verg e Blanca.
—
¿I la p e r e g r i n a c i ó ?
— Del 1 7 al 2 1 d e ¡ u n y .
Serà la quincena peregrinació d e la Diòcesi d e V i c , ja
DISSABTE, 6 DE FEBRER DE 1982
Ç
rat. Per exemple els hotels
tots porten noms de sants,
també hi ha boites, discoteques, i s'hi poden trobar les
mateixes revistes pornogràfiques que ací. Però un cop
traspassada la porta del recinte sagrat, la religiositat
arriba a les cotes més altes.
— A m b el n i v e l l d e la
niedicina actual, ¿es p o t
pensar en miracles?
— Bé, miracle és la curació instantánea d'una malaltia incurable. Fins ara
l'Esgiéisia només
en r'eco^
neix cinquanta, tots demostrats ! comprobáis per metges.
J O A N MÎRAS M .
E l mundo deRubén
Vayan enterándose de donde juega
el equipo de Camerún en los mundiales
no sea que se vean sorprendidos por las
prácticas de brujería que ejercitan al
saltar a la cancha. Por lo visto igual
pueden lanzarle rabos de gata que ratones muertos o una lluvia de plumas
gallináceas. Sin embargo, esto no tiene
punto de comparación con lo que afirman de su portero. Que para los penalties desconcertandoi al ejecutor con una
fija mirada. ¿Sera que los hipnotiza? Podría ficharlo un equipo de estos que posee línea defensiva de aupa.
l'any
mantenim
contacte
a m b e l l , no solament e n el
moment d e fer la peregrinació.
/
Contra lo que afirmaban de que el
butano era im gas que, liberado, andaba
por los suelos, ahora nos hemos enterado
que seguirá subiendo con tendencia a ir
hacia las nubes. 605 pesetas nos va a
costar la bombona de butano. O sea un
diez por ciento más. Claro que uno puede consolarse pensando que el resto de
gases subirán un once o im doce, con lo
cual parecerá que sigue yendo por los
suelos. Los españoles amantes de la tortilla de patatas ya están calculando
cuanto les costará de más este condumio, dado que además del gas para cocerlas han aumentado también el precio
los fertilizantes para desarrollar el tubérculo. Por lo demás, aquí no pasa
nada.
* * *
La noticia de la semana para las almas viajeras habrá sido sin duda la que
afirma que las célebres cajas negras serán modificadas para que detecten las
averías antes de que se produzcan. Los
viajeros están de enhorabuena. Ya sólo
falta que alguien invente ima caja negra para nuestra economía. Aimque
puede que tampoco tuviera gracia el
ber con anticipación cuando se nos van
a producir los fallos si, como siempre,
andamos convencidos de que se producirán indefectiblemente.
* * *
Las familias que tuvieron ingresos
inferiores a las trescientas cincuenta mil
pesetas anuales durante el año 1981 no
pagarán el impuesto de recogida de basuras. ¿Que donde? Eh Zaragoza. Tierra,
noble. Aquí basculamos entre los que
opinan que esto es un servicio y que hay
que cubrirlo pagándolo y quienes están
seguros de que, de tomar esta medida,
todos encontraríamos la manera de demostrar que no llegamos a dicha cifra.
* * *
Cundió la alarma en los del F B I .
Un atentado contra el vice-presidente
americano?
Primera
impresión: un
proyectil alcanzó su coche. Segunda impresión: proyectil sí aunque pedrada.
Tercera impresión: se desprendió un pedrusco de algún edificio en construcción
y existe la duda razonable de si alguien
le ayudó a caer en el preciso momento
en que pasaba el vice-presidente. Ultima
impresión: el mandatario se dirigía a su
oficina para estar allí a las siete treinta.
¿Qué diablos hace un mandatario presentándose a la oficina a esta hora?
* * *
(O
Los agentes secretos ingleses andan
mal del oído. La culpa por lo visto la
tiene los soviéticos por emitir sus cosas
secretas en ondas de alta frecuencia que
destrozan los oídos; de los secretos oyentes. Por contra, los Príncipes de Gales se
afirma que andan a grito pelado en las
cacerías. Será para compensar algo.
O
•O
* **
co
c
A partir del miércoles pueden ustedes haberse olvidado de que existe el
Senegal y GramMa. E n su lugar ha nacido Senegambia o más bien Confederación de Senegambia. Aseguran que un
primer paso hacia esta confederación fue
la integración de las fuerzas armadas de
los países ahora confederados. Casi igual
que en Europa.
Ç3
^I
•o
IGUAIADA, PERIODIC DE L'ANOIA
Caritas
D O N A T I U S REBUTS:
BUSTiA STA. M A R I A :
Pel m e u a n i v e r s a r i , 5 . 0 0 0 :
sobre blanc, 2 . 0 0 0 ; anònims, 300: 2 0 0 ; 100: 100;
25;
BUSTIA CARITAS
Associació d e la S g d a . Família d e la Soledat,
10.000;
D'un Pere per
a Caritas,
1.000: C.T.C., 1.200; P.B.B.
1.2000: F.M.P. 1.000; A C M
1.500; S.S.V., 5 . 0 0 0 ;
Ma.
C.G. 1.000; U n a n ò n i m d e
/Çarragona per a Caritas.
1.000.
diversos 5 2 .
BUSTIA SOLEDAT
Targeta blanca. Caritas 3 0 0 ;
anònims, 2 0 0 ;
100;
100;
50.
ALTRES D O N A T I U S : A través dels P. C a p u t x i n s per a
Polònia 2 . 0 0 0 ; En m e m ò r i a
d e J . M . per a Polònia 2 . 0 0 0 ;
Para los polacos, 3 . 0 0 0 .
BUSTIA SGDA. F A M I L I A
A n ò n i m s , 1.000; 2 5 ; 2 5 ; d i versos, 4 5 .
Per a la Llar dels nens del
Barri d e M o n t s e r r a t 1.000;
Pro s u b n o r m a l s 5 . 0 0 0 ptes.
Proelek,&a.
Instalaciones
TEENDA y OFICINA: Salud, 9 y
T A L I i E R :
Fdo. Antequera, 8 y
Tel. (93) 803 26
IGUALAD
11
10
81
A
Instalaciones industriales y domésticas de:
ELECTRICIDAD - FONTANERIA - CALEFACCIÓN
- AGUA - GAS.
Aire acondicionado
Presupuestos
Muebles de cocina y baño
y--Falsos techos de fibras
Alarmas
Tratamientos de aguas
Piscinas
etc.
Antenas TV
OFICINA TÉCNICA
Ventilación
Y DE INGENIERÍA
Automatismos
Legalizaciones
Energía solar
Tramitaciones
Bomba de calor
Presupuestos
Aire acondicionado
Proyectos
Riego por aspersión
Gestiones
Tuberías de plástico
Estudios
Porteros electrónicos
d e la Associació d e la Sag r a d a Familia d e la Soledat;
para la Escuela A u r i a
de
Igualada 3 . 0 0 0 .
GRACIES MOLTES GRACIES
A TOTHOM
PREGON DE LA CARIDAD
CASOS A T E N D I D O S :
— M a t r i m o n i o c o n 4 hijos
todos p e q u e ñ o s . Debían los
recibos d e electricidad
de
c u a t r o meses. En caso d e n o
pagarlos Jes c o r t a b a n
el
fluí'do. A n t e la situación p r e caria d e esta f a m i l i a , les pag a m o s dichos recibos, c u y o
i m p o r t e era d e 7 . 3 9 7 ptes.
— A una t i e n d a d e comestibles le h e m o s p a g a d o una
factura d e 1.179 ptes. por
una f a m i l i a c u y o p a d r e se
encuentra sin t r a b a j o .
— H e m o s p a g a d o el i m p o r t e d e 2 3 . 4 2 0 píes, a un col e g i o c o m e d o r p o r tres herm a n o s , c u y o p a d r e hace
m u c h o s meses q u e se e n cuentra e n f e r m o .
— 4 . 0 0 0 ptas. d e a y u d a a
una señora soltera, q u e sólo
t i e n e la p a g a d e Asistencia
Social ( 5 . 0 0 0 ptas. al mes).
Modificaciones de cocinas y baños completos.
Venta de electrodomésticos y de material para
instalaciones.
Posible financiación de las obras
Para ésta y otros tipos de instalaciones
CONSÚLTENOS
SOMOS INSTALADORES DESDE 1960
Cobro o reclamación de
letras, talones, facturas,
etc., sin gastos anticipados.
CREDISA
Delegación en Igualada:
LIBERTO MAS AMOROS
Dr. Padró, núm. 18.
Telí. 803 17 23.
DISSABTE, 6 DE FEBRER DE 1982
Campanya contra la íam
Avui, exposició i conferencia
al Casal
A dos quarts d e 7 d e la
tarda se celebrará al Casal
la i n a u g u r a c i ó d e l'exposi¬
ció deis t r e b a l l s q u e u n b o n
g r u p d'artistes
igualadins
a p o r t e n e n g u a n y a la C a m panya contra la f a m , la recapta d e la q u a i es destinarà a la tasca q u e a G u a t e m a la porta a t e r m e la religiosa
i g u a l a d i n a Dolors O l i v a .
A dontinuaci'ó, l ' i g u a l a d í
Josep Castelltort pronunciairà una conferència sobre el
projecte d e l ' O N U a f a v o r
dels països d e s e n v o l u p a t s .
L'anyal sopar s i m b ò l i c t i n d r à lloc ei p r o p e r d i v e n d r e s ,
dia 1 2 , a les 9 del v e s p r e .
Donatius a APIÑAS
A n ò n i m R.M. 5 0 . 0 0 0 pessets, J.LI. 1 0 . 0 0 0 , A n ò n i m
M.C. 1 0 . 0 0 0 , A l m o i n a Penitencial
52.000,
Anònim
3 . 3 0 0 , M a . J u n y e n t 1.000,
N a t i v i d a d Font 5 0 0 ,
Rosa
Castelltort 1.000,
Anònim
2 0 . 0 0 0 , J.V.R. 2 . 0 0 0 , A . M .
5.000,
Mútua
Igualadina
1 0 . 0 0 0 , J.V.C. 7 0 . 0 0 0 , Per
m e d i a c i ó Parròquia Soledat
— A una f a m i l i a , c u y o pad r e se encuentra sin t r a b a jo y sin s e g u r o d e d e s e m p l e o , les a y u d a m o s con alimentos y pago de alquiler,
4 . 5 0 0 ptas.
MOROSOS IMPAGADOS
/
1 0 . 0 0 0 , Per Caritas A . E . M .
5 . 0 0 0 , Per Caritas 1 0 . 0 0 0 ,
Per Caritas 1.000, M . R.
2 . 0 0 0 , Sra. D. Solà 4 . 0 0 0 ,
M a r e a g r a ï d a A . R. 5 0 0 ,
A n ò n i m Caritas 5 0 . 0 0 0 , A s soc. Sagrades Família (Soledat) 5 . 0 0 0 , A n ò n i m F.B.F.
500,
M . Il.ltre.
Sr. Bisbe
2 5 . 0 0 0 , i A n ò n i m (Sta. M a ria) 2 0 . 0 0 0 .
maquinaria
Vendo polipastos 2.000 kgs. a 25 mü pesetas., básculas, estanterías metálicas, grupo electrógeno
con damarré y 380 voltios, laminadores de 2, 3
y 10 CV. máq. de enderezar alambre, varilla y fleje,
prensas excéntricas de 40 y 60 TN nuevas, máq.
carpintero, compresores 2 y 3 fases motores eléctricos, extractores, unitermce, hormigoneras- 2
fases, grupos motor bomba, soldador por pimtos,
material eléctrico. Tel. 808 62 85.
Distingits clients i
Amb nn millnranient de vende i servei
d'assistència tècnica de ia nnstra Urma representada
" CELSO - COSTA eis merini rampia gamma de planxes
per a gèneres de punt i conlecció, i tambe tota mena de rmanvis
miginate que tennn en mtistèmàa:
25è ANIVERSARI
SUBMINISTRES INDUSTRIALS BALSELLS
Carrer de Sant Mayí, 18 • IGUALADA
Telèfons 803 15 i - 803 23 40
(O
O
•O
I
co
c
•o
co
VOSTÈ
UNA
OPINA
R E I X A PERILLOSA
Sr. Director:
Ja fa dies, passejant per
la Rambla del Oral. Vives,
a l'altura del núm. 27, he
observat que hi ha una mena de botiga que queda per
sota del nivell del carrer, i
que té una finestra que
queda arran de la vorera.
Aquesta finestra té una reixa que ve a parar a una altura d'uns quaranta centímetres de terra, i que pel
meu semblar, suposa un perill per a la gent, especialment la quitxalla, j a que a
prop hi h a un col·legi, i
també una parada d'autobús, j a que l'esmentada reixa té unes puntes molt afilades acabades en forma de
fietxa.
Es de suposar, que el dia
que algú s'hi faci mal l'Ajuntament, j a que els propietaris no semblen adonarse del perill, els faci arreglar la reixa.
Atentament,
A. R.
-oOo—
LOS ARBOLES Y
LA PROCESIONARIA
Sr. Director:
El próximo domingo día
7 de febrero, tendrá lugar
D. m. ima plantada de árboles en el pintoresco lugar
que ocupa la Eimita de
S a n t Pere en Castellfollilt
del Boix a cargo de los jóvenes entusiastas de Maians,
del mismo Castellfollit del
Boix y de todo aquel que
desea apuntarse en el noble
trabajo de plantar un árbol.
El hecho en sí reviste una
gran importancia por el
sentido de inspiración que
tiene y la trascendencia que
ímplita cara a las nuevas
generaciones. Es de resaltar
la gran labor de equipo que
vienen llevando a cabo los
dos citados grupos!, en la
confección de Festejos, Fiestas Populares, actividades
deportivas, ciiiturales y últimamente en la confección
de un "periódico", "Casma"
que mensualmente sale a la
luz, gracias al esfuerzo y dedicación de irnos jóvenes
que saben aprovechar bien
su tiempo libre "periódico"
que está consiguiendo ima
gran acogida entre los vecinos y otros que no lo son;
ñel reflejo de sus inquietu-,
des, aspiraciones e ilusiones.
Con ocasión de im viaje a
Castelltersol y en otro orden de cosas, pude apreciar
el extraordinario desarrollo
que está adquiriendo una
plaga que ataca los pinos
y encinas de los bosques
mediterráneos; la procesionaria, conocida prácticamente por todos los residentes en nuestrasi comarcas.
¿Quién no conoce y no h a
visto las típicas bolsas blancas colgadas de las ramas
de los pinos? Nunca como
ahora había adquirido tal
dim.ensión. La desaparición
de determinadas aves depredadoras, favorece el incremento de las larvas, que
pueden permanecer bajo tie-
IGUALADA, PERIODIC DE L'ANOIA
rra por espacio de vailios
añcs, con lo que el tratamiento por elementos químicos presenta graves dificultades, además de afectar
gravemente las aguas y
la fauna; el caso es urgente
y apremiante, si no se quieren ver mermadas las esfiecíes de pinos, manjar predilecto de la insaciable
procesionaria. En nuestra
ciudad, los pinos existentes
ya fueron en su día tratados contra tal plaga. El problema es buscar la solución más idónea y efectiva
para el caso.
T. P.
—oOo—
CARTA DEL IGUALADA
HC. A SUS SOCIOS Y AFICIONADOS
Es nuestra intención recordar a todos los socios y
aficionados, que en esta semana, y a nivel deportivo,
nuestro club tiene dos compromisos muy importantes,
que afectan a los equipos
juvenil y senior (périmer
equipo).
En lo que se refiere a los
mayores, el domingo a la
hora habitual de las 12'30
de la mañana, nos visita el
líder del grupo A.D. Ripoll.
Es el máximo aspirante al
ascenso a División de Honor y se cuenta en sus filas
con hombres de la talla de
Recio, Turró, Usart, etc. de
reconocida calidad en la
máxima categoría. Vienen
sosteniendo a lo largo del
Campeonato un espectacular duelo con el equipo gerundense del G.E. y E.G.,
ue como recordarán ya fue
vencido en nuestra pista,
para la obtención de la primera plaza que da derecho
al ascenso directo' o bien al
segundo lugar que da acceso a una fase de promoción.'
Por su parte, los juveniles tienen ante sí un compromiso decisivo para su
-clasificación para la fase
previa del Campeonato de
España en esta categoría.
De vencer por la diferencia
de goles adecuada depende
la clasificación de nuestro
equipo y del equipo barcelonés del Pare Manyanet "A"
que dirige nuestro conocido
Garriga y que es precisiamente el equipo que nos visita hoy sábado, a las siete
de la tarde, día y hora excepcionales para este encuentro.
El motivo principal de esta carta es ponerles al corriente de los horarios de estos partidos, pero también
el pedir una masiva asisten-
PROXMO ESTRENO
«
•.
*
M\m:.
/
cia a ambos encuentros, tan
decisivos para nuestros colores. Nuestros jugadores
necesitan del apoyo de la
afición igualadina,, tan retraída en los últimos años.
Creemos
siaceriamente
que nuestros muchachos y
muchachas (hay que tener
en cuenta a nuestras féminas)
en todas las categorías
que compiten, están hajciendo los suficientes méritos como para que el aficionado
vuelva a asistir al hockey en
nuestra ciudad; que entre
todos consigamos elevar de
nuevo este bello deporte
nuestro a la máxima categoría. Pero para ello no es
suficiente que una J u n t a Directiva trabaje con üusión,
ni que los jugadores se partan el pecho en cada partido si falla lo más importante, la afición. Hay que decir,
sin embargo, que hay una
parte de esta afición que así
lo ha comprendido ya y
prueba de ello fue l a gran
afluencia de iguaiadinos a
Piera el pasado domingo, y
que agradecemos profundamente.
Para finalizar, ponerles al
corriente de que el partido
de juveniles de hoy sábado,
tendrá entrada totalmente
gratuita, y que el encuentro de Primera División
del domingo, h a sido declarado media jornada económica del club. Esperamos
sabrán comprender esta medida, por otro lado obligada
para la economía de la entidad.
Igualada H.C.
—oOo—
EL PIRULÍ DE LA
FONT VELLA
Sr. Director:
1 r e s coses tal com siguin.
En aquesta secció van sortir algunes cartes demanant
que no s'instal.lés el pirulí
de la Plaça del Pilar al costat de l'estátiía d'Hércules.
Veig que l'Ajuntament ha
fet cas d'aquesta observació
í l'ha suprimit. Crec que el
fet
d'atendre les diverses
peticions que en aquest sentit s'havien fet, és digne de
consideració. Gràcies. I dic
gràcies en nom propi i
creient interpretar el pensar dels altres veïns de la
Font Vella.
No dubto que potser d'altres persones estaran quei-
DISSABTE, 6 DE FEBRER DE 1982 | 1
xoses dels lloes on s'han
col.locat alguns d'aquests
pirulís. J o se sap que no es
fa res a gust de tothom.
Però aquest de la Plaça del
Filar exigia una reconsideració que com avui he comprovat h a estat atesa.
Gràcies a qui ho hagi disposat així.
Un veí del PUar
AA/UHCÍS
per paraules
S'OFEREIX Sra. per a tenir
cura de nens de totes les
edats. A hores o tot el dia.
Tel. 80418 44.
—oOo—
PIS en venda. Avda. Barcelona. TeL: 804 12 57 nits.
—oOo—
LLICENCIAT Ciències: classes particular E G B , BUP i
COU. Matemàtiques, física i
química, anglès. Telèfon
804 31 59.
—oOo—
SE VENDE piso, a estrenar,
soleado. Tel. 804 04 42.
O O O r —
VENDO parcelas y chalet en
"El Xaró", totalmente terminado. Tel. 801 00 63.
—oOo—
VENDO kart. Tel. 8 0 3 1 1 2 5 .
—oOo—
RENAULT R-12 Famíüar
B-ED. Sólo estrenado. Hiperauto, Florencio Valls, 30.
Tel. 804 23 51.
—oOo—
RENAULT R-4 Furgoneta
B-CJ.
Seminueva. Hiperauto, Florencio Valls, 20. Tel.:
801 23 51.
—oOo—
RENAULT R-6 B-BM. Impecable. Hiperauto, Florencio Valls, 20. Tel. 804 23 51.
—oOo—
MOTOGUZZI SP B-DL. Pocos kms. Hiperauto, Florencio Valls, 20. Tel.: 804 23 51.
—oOo—
BUSCO persona m'inicia a
l'anglès. Tel.: 803 18 03. Horari feiner.
EN MONTBÍlí - pueblo
Solar 255 m.2 en el mismo centro con 15 m. de
fachada al sol, asfaltado
y con todos los servicios.
Por sólo 950.000 ptas.
Telf. 803 79 39.
(O
O
•o
I
ME
co
c
OFREZCO COMO
COBRADOR
Para el cobro de recibos.
Resulta más económico,
que cobrarlos a través del
Banco.
Doy referencias mías.
Interesados
escribir a
A.R. C/. Mayor 18.
JORBA
Injeccions, vacunes, cures, control de la pressió
arterial, determinació del grup sanguini i factor
RH, prova de l'embaràs.
•o
co
C/. Pare Tous Soler, 6.
Servei a domicili,
telf. 803 28 83.
Q
IGUALADA, PERIÒDIC DE L'ANOIA
sea r e a l i d a d el q u e t e n g a m o s un local p r o p i o , c o m o
rrierecemos".
VlLAfiOVA DEl CAMI
lli Anjversarío del CIÉ de lubilados
El d o m i n g o 5 d e f e b r e r o
de 1978 tuvo
Jugar e n
nuestra p o b l a c i ó n u n g r a n
a c o n t e c i m i e n t o social, d e i
q u e este f i n d e semana se
festeja el c u a r t o aniversario.
Nos estamos r e f i r i e n d o a la
apertura oficial d e l C l u b d e
J u b i l a d o s , en la calle d e
Santa Luqía. Allí, se d i o cita
casi m e d i o p u e b l o — j u b i l a dos y n o j u b i l a d o s — para
participar, ansiosos, en la
o f r e n d a d e cocas, licores y
pasteles b r i n d a d a
p o r la
Junta organizadora. A l g u i e n
h a b l ó d e l festín d e Baltasar
al o b s e r v a r con q u é afán se
c o m í a n y acaparaban los
manjares dejados sobre las
mesas, p e r o y a sabemos
q u e s i e m p r e se e x a g e r a . Se
d i e r o n casos d e v e r d a d e r o s
abusos r a y a n d o en los l í m i tes d e la g l o t o n e r í a , más
con b u e n h u m o r
y gracia.
Sin mala f e en t o d o m o m e n to, p o r a q u e l l o d e q u e " u n
día es un d í a " .
Los actos proyectados p a ra la c o n m e m o r a c i ó n d e est e cuarto a n i v e r s a r i o , son
los siguientes:
H o y sábado, a las 4 d e la
t a r d e , t e n d r á l u g a r en los
colegios d e la calle A l f o n so XIII un festival
infantil
para p e a u e ñ o s y m a y o r e s .
En este festejo se procederá
al repar+o d e p r e m i o s a los
g a n a d o r e s d e l Concurso d e
redacción basado en el t e m a
" l a Tercera e d a d " , en el
aue han oarticipado alumnos d e l 8 ° curso d e EGB.
A las 6 , c e l e b r a c i ó n de.
u n lucido baile en el local
social, c o r r i e n d o la p a r t e
musical a cargo d e l acordeonista i g u a l a d i n o Pepito y su
Conjunto.
'
M a ñ a n a d o m i n g o , a las
1 T 3 0 d e la m a ñ a n a , alegre
desfile p o r nuestras
calles
más céntricas d e l " G r u p G r a l l a " , d e Igualada. A las
1 2 ' 3 0 d e l m e d i o d í a , recital
d e sardanas p o r la Cobla
" T à r r e g a " , en la plaza d e l
ambulatorio.
Con m o t i v o d e este cuart o aniversario d e l C l u b d e
J u b i l a d o s , su Junta Gestora ha lanzado u n m a n i f i e s t o
a la o p i n i ó n p ú b l i c a . C o n t o da c l a r i d a d e x p o n e los p r o blemas a u e se h a n t e n i d o
o u e resolver desde su f u n dación — t o d o s d e o r d e n
económico—, agradecindo
a sus benefactores la colaboración prestada,
así c o m o
o r g a n i s m o s oficiales y la i n i ciativa particular d e l v e c i n dario aunque, como e n toda
v i ñ a d e l Señor,
haya descontentos y detractores, term i n a n d o con las siguientes
palabras:
"Aprovechamos
la ocasión para insistir e n q u e
nuestro local resulta y a peq u e ñ o para aposentar a los
socios c o n u n . m í n i m o
da
comodidades,
pues a p e nas se cabe
cuando
nos
¡untamos t o d o s , p o r l o q u e
p e d i m o s a las a u t o r i d a d e s
locales ef m á x i m o interés
para q u e en fecha p r ó x i m a
" A T E N C I Ó N A LOS
NECESITADOS"
Por c o n s i d e r a r l o d e interés, c o p i a m o s
literalmente
u n suelto aparecido el pasad o d o m i n g o en el suplem e n t o d o m i n i c a l d e la Hoja
Parroquial d e V i l a n o v a d e l
C a m í , y q u e lleva p o r t í t u l o
el q u e arriba q u e d a c o n s i g nado:
" Y a se llamaba la atenc i ó n sobre este asunto en la
Hoja d e la semana pasada.
Ya h a n h a b i d o personas q u a
se h a n o f r e c i d o para iniciar
una acción c a r i t a t i v a , especialmente
para
los casos
m á s u r g e n t e s . N o obstante,
d e b i d o a q u e han sido p o cos, esperamos q u e h o y con
m o t i v o d e la presencia d e
los fieles para la Santa M i s a ,
sean muchos más los q u e
m a n i f i e s t e n su interés y p o d a m o s plantearnos t o d o s el
p r o b l e m a a fin d e encontrar
a l g u n a solución
satisfactoria.
Evangelizar a los p o b r e s
era una d e las señales q u e
d a b a el vSeñor c o m o p r u e b a
d e q u e era el Mesías esperado. U n o d e los signos q u e
disfinguía
a los p r i m e r o s
cristianos era su a m o r f r a t e r n o y p o n e r en c o m ú n sus
bienes en f a v o r d e t o d o s .
Signos q u e nunca d e b e r á n
desaparecer, pues el m i s m o
Señor d i j o : " D e p o b r e s , los
tendréis siempre entre voso+ros".
Repetimos q u e nuestro
deseo es el d e p o d e r f o r m a r
una , p e q u e ñ a c o m i s i ó n o
Omnium Cultural
Campanya de Normalització del Català
Noy horari del Serve! de Traduccions i Correccions
Dilluns i dimecres de B a 8 dei vespre.
Dimarts, dijous i divendres de dos quarts de 5
dos quarts de 7 de la tarda.
Ds recordem que el Servei es totalment gratuït.
/
junta d e jóvenes y a d u l t o s ,
d e manera p e r m a n e n t e . Es
d e esperar q u e en esta ocasión nuestra c o m u n i d a d par r o q u i a l escuche la l l a m a d a .
Es c o m o si los p o b r e s , q u e
cada día los habrá m á s , llamasen a t u p u e r t a .
¿Qué
respuesta les p u e d e s d a r ?
A c l a r e m o s q u e n o se trata
d e q u e j a s personas q u e se .
b r i n d e n d e n el d i n e r o necesario, sino q u e b r i n d e n f o r m a r para p o d e r l o encontrar,
y no sólo el d i n e r o , sino car i ñ o y otros bienes q u e n o
q u e d a n c o m p l e t o s c o n ia
a y u d a m a t e r i a l . Los p o b r e s
d e b e n ser e v a n g e l i z a d o s " .
Hasta aquí
ia iniciativa
d e l Rvdo. Bars Borràs. Esperamos y deseamos q u e la
suerte la c o r o n e en la m e d i da q u e e x i g e el p r o b l e m a
d e la p o b r e z a . ¿El d i n e r o
para m e d i a r l a , en i o p o s i b l e ? Se podría
obtener.
DISSABTE, 6 DE FEBRER DE 1982
]2
Pues el d i n e r o se manifiesta
o s t e n t o s a m e n t e todos los fines d e semana, y c u a l q u i e ra, e n esos lugares d e r e creo y d i v e r s i ó n , podría desp r e n d e r s e d e diez pesetas,
con poco q u e a y u d e n las
a u t o r i d a d e s . Hace m u c h o s
años v i m o s el e j e m p l o c o n
resultados t a n g i b l e s .
LA D E C I M A DEL SÁBADO
Ruiseñor
Le llama la v e c i n d a d
" e l artista c a n t a o r " ,
pues c o m o u n ruiseñor
canta el m u c h a c h o en v e r [dad.
Es tanta la c a n t i d a d
d e arte q u e él atesora,
a u e el p ú b l i c o lo valora
en el sitial q u e merece,
y a p l a u d e c u a n d o le ofrece
un f a n d a n g o a c u a l q u i e r
[hora.
J U A N DUARTE
lA POBIA DE ClARAMMf
III iam lira de la Candelera
El diixmenge al mautí se
celebra l a I I I Cursa Popular
de la Candelera. Molta animació malgrat que el dia
era més aviat fred per l a
boira segarresa, l a qual no
fou obstacle per als setanta
participants que correguegueren la prova. El lliurar
ment de trofeus es féu el dimarts, dia de la Candelera;
en el transcurs de l'audició
de Sardanes.
CLASSIFICACIÓ GENERAL
1er. Guillem Pascual
2on. Eladi Cabrerizo
3er. Rafael Cabrerizo
1^ femenina Conxita Ferran
1er. jovenil Antoni Domingo
CLASSIFICACIÓ LOCAL
Benjamins:
1er. Enrique Pérez
2on. Rosend Pérez
1^ fem. Cristina Martorell
Infantils:
1^ Lairra Martorell
2^ Marisol Jurado
3^ Antoni Jové
Jovenils:
1er. Salvador Rico
2on. David Parellada
1^ fem Montserrat Parellada
Seniors:
1er. J u a n Fernández
2on. Rosend Pons
Amateiirs:
1er. Isidre Surroca
2on. J a u m e Surroca
1.^ fem. Pepita Estrada
Trofeu veterans
1er. Francisco Seva
2on. Josep Seva
Trofeu més edat:
Francesc Vila Almirall
Trofeu més petit:
Salvador Jacomet
Repare Vd. mismo su
propio vehículo
(O
con herramientas adecuadas y el asesoramiento de personal especializado en
Autoreparaciones
FREIXAS
O
•O
I
co
•a
Sant Martí de Sesgueioles, 25 - Tel. 803 72 02
IGUALADA
co
IGUALADA, PERIÒDIC DE L'ANOIA
"Anuari ^ualadí-Bl"
A q u e t a és la fotografia del troíeu cedit peir
l'empresa "Vives Vidal
S.A." per al concurs de
fotografia d o c u m e n t a l
"Anuari Igualadí-81".
L'esmentat trofeu amida 28 cms. d'alçada i és
d'etil fimcional. La copa
és d'acer inoxidable platejat i té iin diàmetre de
16 cms.
L'empresa "Vives Vidal
SA." atorga així mateix
una dotació econòmica
de 5.000 pessetes.
TOO
Salita estar, 4 butacones,
estampados, mesita de
cristal.
Buen precio.
Telf. 803 7 1 9 4 , mediodías
y noches.
Se dan clases de gimnasia y de boxeo, para defensa personal y profesionales.
Amb l'arxiu okrl (52)
Demà, diumenge,
B prier ram É flor^
La bicicleta, segons les enciclopèdies, la va inventar el senyor Michaux rany 1865. La roda davantera era de gran diàmetre mentre que la de darrera era relativament petita. Hom tè
coneixement que l'any 1887 el senyor Joan Vives, propietari
de "Can. Macià" (Odena), ¡a corria per Igualada amb una bicicleta d'aquest tipus, marca "Renard".
-, . A l'arxiu municipal hi ha una fotografia de l'any 1895 referida als primers temps de l'esport del ciclisme a Igualada. El
primer local del "Club Ciclista" era instal.lat a l'edifici del
carrer de Santa Caterina Que fa xamfrà amb el Passeig Verdaguer. Als programes oficials de la Festa Major dels anys
1902 i 1905 figuren curses organitzades per l'esmentat Club i
patrocinades per l'Ajuntament aue oferia premis de 10 fins a
100 pessetes. Cap al 1909 el "Club Ciclista" traslladà el seu
local social al cafè-bar "La Palma". L'octubre de l'any 1920
es fundà la Penya Ciclista de l'Ateneu.
Amb tot, el tema d'aquest article el volem centrar en un
fet anecdòtic relatiu a l'arribada a Igualada de la "VIII Volta a
Catalunya", per la Festa Major de l'any 1926. Aquell dia vingueren a Igualada periodistes espanyols i estrangers i destacades personalitats de l'esport. La meta era a la Rambla de Manuel Girona (avui Rambla de Sant Isidre) i allí s'havia aixecat
una tribuna ocupada per senyores, autoritats i invitats. El guanyador de retapa Reus-lgualada. que comprenia 200 quilòmetres i era la més Important de tota la cursa, fou el francès Simon Téqui. La senyora Pepita Sàbat d'Orfila. esposa de l'aleshora alcalde d'Igualada senyor Emili Orfila i Gomila, li féu lliurament d'un ram de flors. La premsa elogià aquest simpàtic
gest tot comentant que Igualada era la primera ciutat d'Espanya on es produïa l'insòlit fet que un grup de noies i senyores
: ocupés la tribuna de meta I es lliurés un ram de flors al vencedor de l'etapa. Pel que es veu, doncs, aquests actes esportius eren fins aleshores "cosa de hombres" i l'element femení
en restava al marge. Aqui no. la representació femenina fou
nombrosa i a més a més portava un elegant vestuari completat, amb aquells capells d'ala ampla propis de l'època.
Cal dir, ja que hem parlat del senyor Emili Orfila, que aquest,
abans de ser alcalde, havia estat mestre director de l'Escola
Primària de l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera i fou sempre
un gran impulsor del ciclisme a Igualada.
tes activitats dels amants d'aquest esport no s'interromperen ni durant un determinat període de la guerra civil l això ho
comprovem mitjançant un àlbum fotogràfic de l'igualadí i gran
amant'del ciclisme senyor Josep Oriol i Rosich, mort l'any
1896, àlbum que els seus familiars han dipositat a l'Arxiu Municipal per tal d'extreure'n dades informatives. Allí hi ha fotografies de curses celebrades els dies 3 de gener. 25 d'abril
i 10 d'octubre de l'any 1937. organitzades per les penyes "Bar
Amèrica" i "Cafè Goya". A partir d'aqui. pel que sembla, es
produí un parèntesi en les activitats ciclistes igualadines les
quals es reprengueren el 25 de juny de 1939 amb una cursa
organitzada pel "Sindicato Español Universitario" d'lgualada en
la qual resultà vencedor el ciclista igualadí Joan Rey i Alemany.
Esmentem el curiós fet que en entrar ei citat ciclista a la meta
de la Rambla, un grup d'elements pertanyents al Requête Carlista es posaren a cridar amb segones intencions: visca el Rey!,
visca el Rey!
,
La història del ciclisme igualad!, densa i brillant tothora,
continuà sobre rodes.
Pel que fa a l'anècdota que hem explicat del lliurament del
ram de flors al vencedor de l'etapa Reus - Igualada de la "VIII
Volta a Catalunya" l'any 1926, no hem trobat cap referència
sobre si aquest va ser rebut i felicitat amb un petó a cada galta
com ara s'estila. Més aviat creuríern que no. La moralitat era
llavors molt estricta.
IGNASI CASTELLTORT
Cronista de la Ciutat
Llamar al Tal: 803 22 19.
Es lloguen
apartaments
moblats. Tracte
directe,
equipats amb robes i parament. Un de 2 cambres
i un d'individual o matrimoni. Cèntric. Opció garatge. Tel. 803 05 33.
]3
Denla, lie non, "Rialies" a i'Ateneu
dotze del
Trofeu
Vives yiikil S.A.
DISSABTE, 6 DE FEBRER DE 1982
/
MARCEL CLARAMUNT
REPAIíACION DE
AUTOMÓVILES
Y
PLANCHISTISKIA
AVDA. NAVARRA. N.° 9
PART. TEL. 803 54 39.
ALQUILER COCHES
SIN
CONDUCTOR
COCHES NUEVOS
OFICINAS TEL. 803 01 79
IGUALADA
matí,
presenta un nou
p e r als nois
nostra
espectacle
i noies
ciutat,
l'Ateneu
a les
"Rialles"
d e la
al Teatre d e
Igualadí.
t r i g a , realitzada
actors:
Bou, Carles
cesc
fia
per q u a t r e
Josep
Parés,
T o r r a n o i Fran-
Amorós.
L'escenogra-
és a càrrec d e
Salvador
A n t o n i el v e s t u a r i
En aquesta ocasió el g r u p
Pep
d'Anton
Poch.
q u e ens v i s i t a és una a g r u pació
grups
C o m el t í t o l i n d i c a , l ' o b r a
"Tíeatre C u -
tracta sobre dos a v e n t u r e r s ,
d e dos altres
q u e es d i u e n :
rial " i "La v i u - v i u
teatre",
que presenten
l'obra " L ' i l l a
del Tam-Tam".
A q u e s t a és
una e x p e r i è n c i a
interessant
en P e p i t u i en Pepet,
tot
mar
a
navegant
l'horitzó,
¡a q u e , a més d e l'espectacle
Aquesta
q u e cada g r u p t é
tam-tam
preparat,
per
es p e r d e n ,
terra
que,:
l'ampla
però lluny,
veuen
terra.
és l'illa
,on passaran
del
uns
s'han a g r u p a t p e r a f e r una
d i e s p l e n s d ' a v e n ' u r e s i es-
obra conjuntament.
p e r e n q u e m o l t s nois i noies
"L'illa
del
tam-tam"
una o b r a d ' a v e n t u r e s
és
i d'in-
d e la nostra c i u t a t els a c o m p a n y a r a n e n aquest v i a t g e .
SE TRASPASA
lOCAL COMERCIAL
100
metros cuadrados en lugar céntrico.
Carretera de Valls.
Totalmente instalado
cualquier ramo.
para
estableciímiento de
Información:
ALEX JULIEN, teléfono 804 32 01.
PRÓXIMO ESTRENO
.
;
* *
mm
(O
CULTURA
IGUALADA, PERIODkC DE l'ANOIA
El Cor de Santa Maria
a la llar del Sant Crist
cine amateur
Demà
DISSABTE, 6 DE FEBRER DE 198J
' d'Igualada
d e Santa
Normalització del català
visitarà
Maria
la
Llar
d e l Sant Crist, p e r t a l
d'o-
religioses
a Jes
i ais ancians allí
LA CAMPANYA DEI llORO (5)
Escolteu, h i ha uña paraula
q u e t é força m a l r e g u s t
acollits, els q u a l s seran g e n -
i a i x ò q u e es tracta d e " c a l d o " . . .
tilment
El correcte és brou o sue.
obsequiáis.
Si algú d i u q u è això fa
Del9'30 al Super-8, pasando por el 16 y el 8 mm.
Cuando en 1921 Charles P a t h é lanzó la película de
9'5 m m . y creó el inefable proyector P a t h é - B a b y , accionado a m a n o , y e n 1923 completó el equipo c o n su tornan
vistas de 9'5 m m . también accionado a mano, lo que r e a l mente hizo este francés insigne fue entrai- en l a Historia
como padre del Cine Amateur.
En el mismo 1923, K o d a t presentaba su c á m a r a Cinfi
Kodak A, l a p r i m e r a én utilizar película d© 16 m m . L a
propia Kodak, en 1932, dio a c o n o c e r un nuevo f o r m a t o :
el 8 mm., y en 1965 el super-8.
Este último, el b e n j a m í n de los c u a t r o pasos substandard es, a c t u a l m e n t e , el m á s popular y el que c u e n t a con
xma m a y o r m a s a de adeptos. Y p o r el contrario, el p r i mogénito, el 9'5 m m . el que gozó ©n los comienzos de l a
era a m a t e u r d e m a y o r predicamento, lleva hoy t a n sólo
e n F r a n c i a , s u patria, u n a vida totalmente lánguida, m a n teniendo a duras penas el r a n g o que siU' alcurnia m e r e c e .
Ironías del destino. F r a s e m u y de lois felices 20, de
los felices años en que él 9'5 h a c í a la felicidad' de los
a m a t e u r s de l a época, que se a c e r c a b a n à él con Ingenua
curiosidad, a t r a í d o s por ese hechizo que el cine h a ejercido siempre sobre l a m a s a .
Muchos de nuestros m á s antiguos aficionados, J o s é
Caselltort, Alfonso Cortés, l a .UCA.I., M. Mateu,... Imn
dejado en los cajones y armarios aquellos inolvidables
rollas d e película de 9'5 m m . Algimos m a n t i e n e n todavía
e n funcionamitento los vetustos proyectores d e 9'5, por
aquello de poder revivir tiempos pasados. Otros, se h a n
visto obligados a efectuar copias a S u p e r - 8 ó 16 m m . a
fin de poder s a l v a r las imágenes d e siu deterioro.
0 v o l u m si així us a g r a d a .
D e m à d i u m e n g e dia 7 d e
M o t s d'aquests n'hi ha m é s d ' u n .
f e b r e r , a les 6 d e la t a r d a , la
Montserrat
Prat, N a t u r ò p a t a
nal,
parlarà
Casais
professio--
sobre
l'intéres-
Las cotizaciones, y a es sabido, no siempre reflejan la
realidad. U n a s veces p e c a n por exceso y o t r a s por defecto. Y este es el c a s o del 9'5. Y n o por defecto del sist e m a , q u e e s t á m á s que probado, sino por defecto del a c cionista, del inversor, del que comercia, que no "afinan
el foco".
Mientras meditábamos sobre estos e x t r e m o s y especulábamos c o n las v e n t u r a s y desventuras del 9'5, tuvimos
un sueño y en él oímos una voz e n "off" — n a t u r a l m e n t e ;
t r a t á n d o s e d e u n sueño cinematográflco— que, c o n un
ligero efecto de r e s o n a n c i a decía: "Esto os p a s a —^refiriéndose al 9'5-^ p o r h a b e r nacido en F r a n c i a . ¿ A quién
se le o c u r r e ? Podríais h a b e r buscado al otro lado del
Atlántico...".
Al d e s p e r t a r , pensamos e n voz alta: "¡Qué t o n t e r í a de
sueño!". P e r o i n m e d i a t a m e n t e u n a voz interior nos r e cordó: "El 16, el 8 y Super-8 vieron l a luz en EE.UU., in¬
ventados y potenciados p o r el gigante de las c a j i t a s a m a lillas". B u e n o , podríamos c o n t a s t a r n o s , como en el cine,
"es sólo m e r a coincidencia...''
ACTIVIDADES
— E l p a s a d o viernes día 29, tuvo lugar, la a n u n c i a d a
dle dos films del c i n e í s t a D. J o s é B e l a r t de Piera: "Lluvia
sesión-tertulia d e F i l m A m a t e u r d«l C.N.I., con proyección
y F a n t a s í a " y "Barcelona". AI finalizar la proyección,
hubo mesa r e d o n d a c o n el autor y comentarios generales
sobre t e m a s cinematográficos.
P a r a a y e r e s t a b a prevista en Film A m a t e u r del C . N J .
la sesión púbMca d e todos los primeros viernes d e mes.
d i g u e u - l i : n o , fa
A l q u i sigui un
digueu-li
embalum
"caradura"
caragruixut.
T a m b é és b a r b a r i s m e
"enfado"
el m o t correcte és e n u i g .
sant t e m a d e "Les herbes í la
circulació".
t o t h o m , h i es c o n v i d a t .
"Campanilla"?
"Albornos"?
Campaneta^
Digueu
barnús
" D o n a r ascos" és " f e r fàstic".
1 " s u s t o " és esglai o ensurt.
S'OFEREIX
PROGRAMADOR
COBOl
Amb experiència administrativa.
Telfs. 803 35 27
i 803 17 07.
Q u i d i g u i " a p o i " f a una p l a n x a .
S'ha d e d i r suport o a¡ut
" P e a t ó " ? A l " F a b r a " posa
vianant o transeünt.
D'això d e l " f i d e s e t m a n a "
d e d e b ò se'n f a u n a b ú s .
V a l m é s d i r cap d e setmana
i n o us h i f e u m é s e m b u l l .
" C o t x i n o " ? N o . Si és " c o t x i n o "
d i g u e u - l i porc o b é brut.
F i n a l m e n t , e n lloc d e
"tonto"
h e u d e d i r b a b a u o ruc.
BANC DE SANG DE
Ignasi Castelltort
CEEU ROJA - IGUALADA
Ironía, que el m á s r a c i o n a l y funcional de los pasos
h a y a sido desdeñado y a r r i n c o n a d o por nuevas g e n e r a ciones d e añcionadois. E n e s t a época d e materialismo qiie
nos h a tocado vivir, el f o r m a t o que m á s renitabilldad da
en i m a g e n por l a inversión en m a t e r i a l sensible, en pelicula, m a n t i e n e u n a cotización m u y b a j a e n t o d a s las
"Bolsas" mundiales del cine a m a t e u r .
Y, sin embargo, sus dividendos son los m á s elevados,
diel orden del 71% e n i m a g e n sobre el 100% de pellcuia
ffimada o p a g a d a . Dividendo que en ei 16 m m . es del 54%,
del 60% en el Super-8, y apenas del 46% e n el 8 m m . n o r mal.
•
"bulto"
Convivència al Casal
senyora
14
d i u m e n g e , e l Cor
Parroquial
f e r i r u n c o n c e r t coral
Reflexiones y divagaciones de un amateur
/
E
donar
sang
és
donar
rida
UNA m C A DE LA TEVA
SANG POT SALVAR MES
D'UNA VIDA
Esperem la teva coLIaboració.
HORARI BANC DE SANG.
Dies feiners: 9 a 13 i de 16
a 20.
Dissabtes: 9 a Í3.
GRACIES!!
Seleccionará
XOR
TITULADO SUPERIOR O DE GRADO MEDIO
Para desempeñar cargo a nivel directivo en E X O R
dto. Organización tras superar período de adaptación correspondiente.
Se requiere xm. hombre joven, activo, responsable y
con gran capacidad para el trato social a todos los
niveles.
Indispensable poseer potencial en el aspecto vocación profesional.
El capítulo de ofrecimientos será tratado persor
nalmente dada la importancia de los objetivos, que
se persiguen con relación al cargo y a la inmediata reestructura de nuestra Empresa de servicios.
Interesados dirigirse a través de carta manuscrita
adjuntando fotografía a:
EXOR
Selección
(O
C/. Lerda 15, entio. 4.^
IGUALADA
Ref. 2A-03-253
INEM B-10/161
con proyección de películas todas ellas c o n t e m a deportivo y realizadas p o r cineístas locales. Seguirán otras
sesiones que c o m p l e t a r á n el ciclo dedicado a los D E P O R TES. E n nuestra p r ó x i m a colimma efectuaremos un breve
comentario de las películas proyectadas.
— El próximo jueves día 11, se inicia a través de la
a n t e n a de Radio Igualadia-RadioCadena, el espacio "Cine
amateur". De diez minutos de duración, tendrá periodicidad mensual, todos los segundos jueves de c a d a mes,
en h o r a de 2 a 2'30 de la tarde.
O
•O
VENDO o ALQUILO
Local, 95 m.2. C/. Pujades
chaflán. P. Casals. Todo
instalado. Gran fachada
de 16 m. y 3 puertas.
Otros locales en J . Galtés,
Copons y P. Oasals.
Teléf. 804 27 01.
1
01
c
o
S
iS
o
•o
IGUALADA, PERIÒDIC DE L'ANOIA
Uñando el celuloide
habla...
"lili MARIEN",
FASSBINDER Ï SUS
MITOS AlEMANES
Cuando miichos vieron su
Obra m á s significativa h a s t a
el presente ("El matrimonio
de María:' Braun") sospecharóii lo que iba a ocurrir. Que
Rainer W e m e r Fassibinder,
u n director de minorías, a c a baría siendo el multitudinario
glosador de todos los
grandes mitos de la a l e m a nidad d e nuestro siglo.
Así h a sido. Fassbinder, últim.amente, "toca", uno' t r a s
otro, todosi los temas, todos
los ambientes y todos los t ó picos (si, tópicos) a que h a
dado lugar su Alemania. L a
Alemanáa que enjsangrenitó
trágicamente a E u r o p a por
dos veces en u n plazo d e 25
años. Y que fue doble y abrumadjoramente derrotada.
Fassbinder, h a y que decirlo, ve a u n a p a r t e de su descuartizada nación bajo u n
prfema m u y personal que se
nos a n t o j a c a r g a d o d e simbolismos y de segundas Intenciones.
¿Es Fassbinder un nostálgico del nazismo? ¿O es todo
lo contrario? Nadie es capaz
de verlo c l a r o pero l a s i m á genes d e Fassibinder fascinan
a c a p a s c a d a vez m á s amplias
de público
La obra de Passbinder roza
a menudo l a vulgaiidad, l a
grosería y el m a l gusto. Pero
ei colorido de sus imágenes,
su plástica cinematográfica,
tienen un hechizo al que es
difícil sustraerse.
El hombre, sin embargo,
sabe lo que quiere y su estilo
es \mo de los m á s personales
e inconfundibles del c i n e eu^
ropeo de hoy. T a n inconfundible c o m o la forma d e interpretar de su actriz favorita: H a n n a Schygulla (María Braun, c l a r o ) . "Lili M a r len", l a tonada q u e se hizo
famosa en todas l a s trincheras de u n a Europa destrozada por todos los demonios de
la guerra, viene a s e r l a biografía de l a c a n t a n t e que l a
creó y l a popularizó a través
de l a radio. Dicen que c u a l quier parecido c o n l a realidad es pura coincidencia. P e ro n o Importa.
La obra nos pone en c o n t a c t o directo con u n a época
especialmente triste p a r a E u ropa. U n a época e n l a que
Alemania fue protagonista de
un gigantesco d r a m a colectivo que, a ú n hoy, presenta
c a r a c t e r e s alucinantes.
Sigan c o n atención a R a i ner Werner Fassbinder. Actualmente, n o h a y otro como
él.
J . G-.
(En la página Ae "Espectacles" pueden
hallar
nuestros lectores información sobre horario y sala de la película
comentada).
/
Al Mercantil
Josep Ma Torras, a r"Apalata 80'"
Dimarts, "Aqualata 8 0 ' " ,
o f e r í una c o n f e r è n c i a d e J o sep M a . Torras i Ribé. Es
Doctor e n Història
Moderna, ha p u b l i c a t diversos t r e balls d'investtigació
i, p e r
nosaltres cosa q u e e n s enorg u l l e i x , és i g u a l a d í . U n c o n ciutadà q u e ha assolit n o t a b l e p r e s t i g i d i n s la seva especialitat c u l t u r a l i d o c e n t .
El t e m a f o u " C o n d i c i o n a ments geogràfics i energètics d e la indústria i g u a l a d i na".
iljambé u n t e m a
molt
n o s t r e , v i s c u t pels
nostres
avis i p e r m o l t s d e nosaltres
en la seva d a r r e r i a . C o m e n tem això perquè
l'estudi
desenvolupat per Josep M . "
.Torras, acollí els fets i n d u s trials dels segles X V I I I i X I X
i una petita p a r t d e l'actual.
Foren els anys d e la p u i x a n ça i n d u s t r i a l d ' I g u a l a d a , q u e
segons el c o n f e r e n c i a n t a r r i bà a ésser l a segona e n i m portància d e l Principat ( i n i cis segle X V I I I )
i després
caminà vers
l'enfonsament
d r a m à t i c m o t i v a t per' l'evolució ¡ la r e v o l u c i ó i n d u s t r i a l
q u e la nostra ciutat n o p o g u é assimilar c o n d i c i o n a d a
per la g e o g r a f í a i els mitjans
energètics.
L'explicació d e J o s e p M a .
Torras f o u interessant: M o l t
interessant. I d e t a l l a d a d e
forma ben entenedora a m b
paraula clara i exacta. Demostrà' u n c o n e i x e m e n t p r o f u n d d'aquest t e m a i d e t o tes les particularitats històriques q u e l ' e n v o l t e n . H o m
d i r i a q u e aconseguí u n v e ritable realisme e n d e m o s trar els fets d e la g r a n d e v a l l a d a industrial q u e d e i x a r e n Igualada e n situació
g r a v í s s i m a . M o l t més g r a víssima d e l q u e p o d e m i m a g i n a r a v u i els q u i t e n i m la
sort d e v i u r e e n ella.
1 és q u e segons
Torras,
aquelles circumstàncies t a n
penoses, q u e o b l i g a r e n a
m a r x a r a m é s d e tres m i l
igualadins
d e la c i u t a t en
q ü e s t i ó d e pocs anys ( t i n g u e m e n c o m p t e q u e el
cens era d'uns 16 m i l ) , s e m bla q u e n o p o d e n repetir-se.
A v u i el n o m b r e d e ciuta-
dans q u e h i v i v i m , els t r e n ta-un m i l i escaig, és m o l t
a d i e n t p e r f e r g r a t a la v i d a
ciutadana i d o m i n a r i p r e v e u r e els p r o b l e m e s i necessitats p e r v i u r e - h i . N o és
una ciutat q u e o f e g a i insensibilitza la c o m u n i t a t , c o m
sol passar en tantes d'altres.
Els c o n d i c i o n a n t s g e o g r à fics,
explicà
el c o n f e r e n c i a n t , són les m u n t a n y e s
q u e encerclen l ' A n o i a
i la
situació d'aquesta
allunyad a d e la costa els q u a l s , a
p r i n c i p i s d e segle
XVIII,
f e i e n difícils íes c o m u n i c a cions
a m b el l i t o r a l ,
així
c o m t a m b é l'escassa d o t a ció d ' a i g u a .
Factor aquest
m o l t necessari p e r a là i n dústria
cotonera
d'aquell
p e r í o d e . A m b tott, la m à
d'obra q u e immigrà
aquí
f é u possible la g r a n p u i x a n ça i n d u s t r i a l . De m o l t a e n vergadura.
Seguirem
els
anys i la q ü e s t i ó energètica
-hidràulica i de vapor, com
t a m b é l'obtenció d e l c a r b ó
anglès descarregat
al Titoraf, d i f í c i l d e t r a n s p o r t a r a
DISSABTE, 6 DE FEBRER DE 1982
15
la nostra c o m a r c a - e n f o n s à
d e mica e n mica aquesta i n dústria (segle X i X ) , e n n o
p o d e r e v o l u c i o n a r p e r aconseguir els mitjans mecànics
q u e la f e r e n , d i n s el r a m d e l
c o t ó , una potència i n d u s t r i a l
d e l Principat. Igualada q u e dà aïllada d'aquesta e v o l u ció t a n p o s i t i v a . S'enfonsà i
fins a ú l t i m s d e segle n o
inicià la recuperació q u e n o
f o u efectiva fins als anys 3 0
d e l segle actual. La història
posterior,
el
millorament
i m p o r t a n t d e la i n d ú s t r i a , ja
és c o n e g u d a p e r tots nosaltres.
Finida la c o n f e r è n c i a h i
h a g u é el c o l . l o q u i h a b i t u a l .
Preguntes concretes i respostes clares. T una i m p r e s sió g l o b a l b e n esperançadora sobre la indústria nostra
d e l'actualitat. Segons iTorras és clar. Els c o n d i c i o n a n t s
g e o g r à f i c s i energètics dels
dos segles anteriors, n o p o d e n ésser a v u i obstacles t a l
c o m h o f o r e n aleshores. L'electricitat i les comunicacions d e la nostra
comarca
vers els diversos p u n t s d e
l'Estat, h o p o s s i b i l i t e n .
J o s e p M a . Torras f o u p r e sentat, a m b v i s i ó exacta i
concreta, p e r A n t o n i M a t e u
i Vives.
A.Cb.
Fotografies de l'Arxiu Municipal
Sèrie-1: Conjunts Musicals (3)
Fitxa núm. 3.022
Foto:
P. Llucià
BANDA MUNICIPAL D'IGUALADA
La banda Municipal d'Igtialada fou creada pel miestre
Joan Just l'any 1941. Estava integrada per 28 professors.
L'any 1942 adquirí caràcter municipal i com a tal actuà per primera vegada el 22 de gener de 1941, segon
aniversari a Igualada del final de la guerra civil. A partir d'aquest moment l'Ajuntament contractà uns determinats serveis amb l'esmentada Banda, i>er actuar en
dades assenyalades com és ara, Reis, Fiesta del Sant
Crist, processons del Divendres Sant i Corpus i Festa
Major i així com d'altres actes popiilars.
1.* fila, d'esquerra a dreta: Llorenç Galtés, Ignasi Castelltort, Joan J u s t (director), Adeli Casulleres (sotsdirector), Joan Muntaner, Narcís Montaner, Salvador
Riera, J o a n Rubí.
2.* fila: Bonaventura Castellà, Josep Bagà, Josep Brunet, Josep Ma. Gumà, Martí Ferrer, Pere Morera, Josep
Fitxa
núm. 664
Foto:
P. Llucià
"TRIUNFAL ORQUESTA"
L'any 1948 l'orquestra de música moderna "Triunfal Orquesta" experimentà una transformación pel que ía
a presentació i personal.
D'esquerra a dreta: AdeU CasuLlleres (piano), J o a n
Muntaner (bateria), Manuel Morera (saxofón), Isidre
Roig (guitarra), Baldiri Sala, Josep Jordana i J . Abencó
(saxofons).
Segona fila: Joan Servitge (contrabaix), I. Selva, Miquel
Prim (trompetes) i Salvador Riera (trombó).
(0
•O
I
CD
•o
Mestre, Josep Morera Joan Xaus, Baldiri Sala, Joan
Servitge.
3.^ fila: Josep Vilanova, Miquel Prim, Jaume Artigas,
Manuel Morera, Wifred Artigas, Xavier Miquel, J o a n gm^
Romeu, Ricard Rubí i Antoni Morros.
IGUAIADA,
t e m p o r a d a pels p r o b l e m e s
q u e d a r r e r a m e n t es t e n e n
per creuar la f r o n t e r a a m b
França.
Parlemüe sardanes
APLEGS
El dia 3 0 d e g e n e r va t e nir Hoc una nova r e u n i ó d e
T A g r u p a c i ó d ' A p l e c s Sardanistes d e les C o m a r q u e s G i ronines en relació a m b la
propera temporada d'activitats. En aquesta t r o b a d a es
v a n d i s t r i b u i r les Guies dels
A p l e c s d e la Sardana d ' e n g u a n y , a m b una e d i c i ó d e
5 5 . 0 0 0 e x e m p l a r s , ja q u e , a
més dels aplecs d e les comarques g i r o n i n e s s'hi i n c l o u e n els q u e se celebraran
a la Catalunya N o r d , S'ha
avançat l'aparició
d e l'esm e n t a d a i útil G u i a d'Aplecs
¡a q u e d e m à d i u m e n g e , dia
7 d e f e b r e r , se celebra la
p r i m e r a g r a n festa sardanista d e l'any a la v i l a rossellonesa d e Cabestany, encara
q u e m o l t s dels afeccionats
q u e h a b i t u a l m e n t segueix e n totes les grans manifestacions d'aplecs sardanistes
potser es v e u r a n r e p r i m i t s
d'assistir al I r . aplec d e la
COLLES SARDANISTES
Ens ha a r r i b a t
aquesta
setmana la notícia d e l result a t d e la 1 9 ° edició del C a m p i o n a t d e Colles Sardanistes d e la Catalunya C e n t r e
que organitza
l'Agrupació
C u l t u r a l d e l Bages d e M a n resa i q u e es v a c l o u r e el
mes d e n o v e m b r e a Súria.
Ens plau anunciar
aquesta
notícia a manera d e " f l a s h "
i n f o r m a t i u pel f e t q u e e n
aquesta c o m p e t i c i ó h i p r e nia part una colla i g u a l a d i na, la q u a l aconseguí
una
e x c e l . l e n t classificació. Els
p r i m e r s llocs en les d i f e r e n t s
categories v a n ser per a les
colles següents: " A u s a " , d e
Vic, en grans; "Ocellets p r i m e r e n c s " , d'Hostalets
de
B a l e n y à , en la d e j u v e n i l s ; i
"Jove amista*", d ' I g u a l a d a ,
e n infantils.
PROPERA BALLADA DE
SARDANES
Tot seguint l'ànim
de
l ' A g r u p a c i ó Sardanista, d ' o f e r i r una ballada d e sardanes u n c o p al m e s , us p o d e m anunciar q u e n'està
p r o g r a m a d a una p e l d i u m e n g e v i n e n t , dia 14 d e f e b r e r , serà al m i g d i a
i en
t i n d r à cura la c o b l a Bages.
CALEFACCIONS
1. LLANAS QUERALT. S. A.
Casa fimdada en 1939.
Eis ofereix els seus serveis en les noves oficines.
C/. Florenci Valls, 23.
Teléf. 803 25 65.
PANTOMIIVIA !
A càrrec del mim:
ElvTRIC LA HOZ
Les classes es donaran - els dissabtes al matí a
partir del dia 20 de febrer (curs de dos mesos).
Per a l'inscripció, Esquüadors, 33, baixos, dies
feiners de 6 a 9 de la tarda (places molt limitades).
1~
K ;
•tii:;:T;ifr:i - ~ r-^^ r
/
DISSABTE,
6
DE FEBRER
DE
1982
]5
Noves adqiilsjcíoiis en català de la biblioteca de "bi Gana"
La biblioteca de "la Caixa" s'adhereix a la campanya de normalitacié del català i per tal de donar a conèixer les noves adquisicions de llibres en català, publicarem periòdicament xmes IKstes bibliogràfiques.
La biblioteca és oberta a tothom i el servei de
préstec és gratuït.
INFANTILS
Aragay, Martina
Ahkn, enigma al país dels
faraons
Montserrat, Publicacions de
l'Abadia, 1981.
Carbó, Joaquim
L'ocell meravellós
Montserrat, Publicacions de
l'Abadia, 1981.
Sennell, Joies
EI cas de la Terra de Xirinola
Montserrat, Publicacions de
l'Abadia, 1981.
Vergés, Oriol
Les trifulgues dels herois
Barcelona, Joventud, 1981.
Centre
El... de salut integrat, base
d'im nou sistema sanitari.
Barcelona, Laia, 1981.
Bspinet, Blai
Centrals nuclears i autonomis
Barcelona, La Magrana,
1981.
Museu de la Ciència
Guia del Museu
Barcelona, CEGE, 1981.
ART I ESPORTS
Centre Excursionista de Cataltmya
Homemtge dels artistes catalans
Barcelona, CEC, 1976.
OBRES GENERALS
INLE
Libres en català
Barcelona, Gràfiques Diamant, 1980.
FILOSOFIA
Yaikin B . , Felip
Problemes normals de la
conducta infantil.
Barcelona,
Edic&ons
62,
1980.
E&port
L'... de b ^ e a Catalunya
Barcelona, Ketre, 1981.
Giralt, Cati
Puntes de coixí
Barcelona, L'Enclusa, 1981.
Griñó, David
Oficis que es jïerden
Barcelona, Mülà, 1981.
Mas, Llibetata
Macramé a l'escola
Barcelona, L'Enclusa, 1981.
Puixkin, Àléxandr S.
Noyeiles i contes
Barcelona, Edicions 62,
1981.
Riera, Carme
Una primavera per a Domenico Guarini
Barcelona, Edicions 62, 1981
Rodoreda, Mercè
Quanta, quanta guerra...
Barcelona, Club Editor 1980.
Rvisiñol, Santiago
Teatre
Barcelona, Edicions 62,
1981.
Salvat, Ricard
Salvat Papasseit i la seva
època
Barcelona, Edicions 62,
1981.
Serra, Antoni
Gràcies, no volem ñors
Villalonga
1981.
Barcelona, La Magrana,
Mort de dama
Barcelona, Edicions 62
1981.
GEOGRAFIA I HISTORIA
Benet, Josep
Fets i personatges
.
Montserrat, Publicacions de
l'Abadia, 1981.
RELIGIÓ
LITERATURA
Cfentre Exciírsionista de Catalvmya
El Bages
Granollers, Montblanc, 1980
Martí Bonet, Josep M.
El convent i la parròquia de
Sant Agustí.
Barcelona, Arxiu Diocesà,
1980.
Carner, Josep
Les bonhomies i altres proses
Barcelona, Edicions 62, 181.
Comissions del Mil.lenari
Tous, mü anys d'història
Montserrat, Publioacionsi de
l'Abadia, 1981.
CIÈNCIES SOCIALS
Pla, Josep
L'herència
Barcelona, Destino, 1981.
Campmany, Aureli
Calendari de llegendes, costums i festes
Barcelona, Laia, 1981.
Olavarrieta, Jordi
Gust de terra catalana
Barcelona, HMB, 1979.
Quart, Pere (Joan Oliver)
Antologia
Barcelona, Lumen, 1980.
FILOLOGIA
Ofereix per primera vegada a Igualada
DE L ' A N O I A
Campanya de normalització del català
Obra
L'...
legislativa 1932-1939.
Parlament de Catalunya
Barcelona, Publicacions del
Parlament, 1981.
ESTUDI DE DANSA I EXPRESSIÓ
PERIODIC
Coromiínes, Joan
Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, voL 2.
Barcelona, Curial, 1981.
MARIA-TERESA
I SOLE
MIRET
El calor que n o contamina.
B O M B A DE C A I O R
CARRIER
•O
Guàrdia, Roser
Diccionari
alemany-català,
català-alemany
Barcelona, Pòrtic, 1981.
ViLaplana, Joaquim
Elémenst per a una gramàtica generativa.
Barcelona. Edicions 62, 1981
CIÈNCIES
Cabanyes, Eli de
Les melmelades del bosc
Barcelona, L'Enclusa, 1981.
(0
1
SO años de experiencia
en bomijas de calor.
Instalaciones
Prat
P r i m e r a marca m u n d i a l
«naireacondidoiiado.
^5
Aire acondicionado
Refrigeración • ElectriGidad
-
•o
Copons.14 Tel.8035254 Apdo.Correos.lS
Igualada (Barcelona)
m
IGUAIADA, PERIODIC DE L'ANOIA
Este v o c a b l o q u e inicia el
artículo n o es nada q u e i n d i q u e el parentesco d e una
señora, h e r m a n a del p a d r e
o d e la m a d r e , sino q u e es
la m a n e r a a b r e v i a d a d e d e signar ei accidente i s q u é m i co î r a n s i î o r i o (T| A d e los ¡ngleóes al c a m b i a r el o r d e n
d e ios vocablos) q u e e x p r e sa la consecuencia p r o v o c a da por ia obstrucción d e a l g u n a arteria cerebral c o n la
aparición d e signos y síntomas q u e se p r o d u c i r á n seg ú n el área d e localización
intracerebral del t r o m b o o
é m b u l o causante del siíndrome.
Ei t é r m i n o , antes m e n c i o n a d o f u e o b j e t o d e una
magnífica c h a r l a , el o t r o d í a ,
por el Prof. Barraquer Bordas catedrático d e N e u r o l o gía, el cual a n t e u n m u y n u t r i d o p ú b l i c o , d i s e r t ó sobre
ia Fisiopatología d e la o b s trucción
cerebral-arterial
transitoria.
Anteriormente
d i c h o a n a g r a m a era c o n o c i d o por eí d e espasmo cereb r a l y en la a c t u a l i d a d , tras
los estudios e f e c t u a d o s , se
está en c o n d i c i ó n d e a f i r m a r
q u e su etiología es d e b i d a a
la f o r m a c i ó n d e m i c r o - é m bolos.
Para c o m p r e n d e r él m e n cionado síndrome, tendríam o s q u e adentrarnos en el
c a m p o s i e m p r e apasionante
d e ia anatomía dei c e r e b r o ,
t e n i e n d o en cuenta todas las
áreas, s e g m e n t o s y la i r r i g a c i ó n por todas las arterias, p r i n c i p a l m e n t e las q u e
partiendo del polígono de
W i l i s (centro n e u r á l g i c o d e
d i s t r i b u c i ó n de sangre) v a n
a parar a los h e m i s f e r i o s cerebrales. De este p o l í g o n o
arterial p a r t e n las arterias
occipitales, t e m p o r a l e s , oftálmicas, a u d i t i v a s , etc.- y a
el le llepan a través d e las
v e r t e b r a l e s , carótidas, etc...
Tan+o si la mini-obstrucción se p r o d u c e d e n t r o
o
f u e r a d e l c e r e b r o , se o r g a nizan u n o o varios síntomas
con sus
correspondientes
signos, n u e a la hora d e exp l o r a r al paciente serán los
q u e nos a y u d a r á n a la localización d e la arteria o b s t r u i da. La aDarición d é la enferm e d a d p o d r á ser t a n t r a n sitoria. Que a veces incluso
PROXMO ESTDENO
«
*
••.Mm-:
para el m i s m o paciente será
d i f í c i T d e apreciar, p o r lo
q u e se d i f i c u l t a r á el c a m b i o
d e impresiones q u e t i e n e
q u e haber con el m é d i c o ,
p e r d i é n d o s e así u n t i e m p o
s u m a m e n t e i m p o r t a n t e para
p o d e r actuar d e f o r m a p r e coz, y así p o d e r e v i t a r la
e v o l u c i ó n d e l c u a d r o e n los
días posteriores.
Ei t r a t a m i e n t o d e la e n f e r m e d a d será consecuencia
d e l p o d e r c o m p r e n d e r el cóm o se p r o d u c e la m i s m a . De
nuestro o r g a n i s m o
puede
soltarse un é m b o l o o t r o m bo siempre de
una arteria
lesionada, b i e n sea por ia
arteriosclerosis, o tjambién
d e una e n f e r m e d a d cardíaca v a l v u l a r . Lo i m p o r t a n t e
de la cuestión es q u e sea
cual f u e r e el o r i g e n , el ém-b o l o se enclavará e n las arterias d e l p o l í g o n o d e W i l i s .
Por ahora la creencia más
e x t e n d i d a es q u e el t r o m b o
p u e d e ser parte d e la p a r e d
d e la arteria, teoría d e la arteria-arteria,
que
indica
q u e se v a n d e s p r e n d i e n d o
de f o r m a
microscópica
f r a g m e n t b s d e p a r e d arterial, hasta el p u n t o q u e
o b s t r u i r á n y crearán
patología.
Por t o d o lo d i c h o , el m e jor t r a t a m i e n t o sería el q u i r ú r g i c o , p e r o con una c i r u gía m u y especializada, q u e
en nuestro país aún n o la
pueden
ofrecer*
nuestros
cirujanos, a pesar d e q u e
existen a l g u n o s d e ellos q u e
en estos m o m e n t o s S9 están
a d i e s t r a n d o en M o n t p e l l i e r
o en H o u s t o n , centro
en
d o n d e en estos m o m e n t o s
se realizan
intervenciones
espectaculares. Por lo t a n t o ,
ante lo e x p u e s t o , lo único
q u e nos q u e d a es hacer u n
b u e n d i a g n ó s t i c o y para e l l o
s e - d i s p o n e d e l Scanner cer e b r a l , m é t o d o m u y útil para p o d e r d e l i m i t a r las lesiones p r o d u c i d a s por la obst r u c c i ó n , y así p o d e r actuar
c o n los fármacos q u e en estos m o m e n t o s parecen ser
los más eficaces: a n t i c o a g u lantes y a n t i a g r e g a n t e s plaquetarios.
Los m e d i c a m e n t o s antes
indicados se p u e d e n a d m i nistrar a t o d o s los pacientes
q u e padezcan la TÍA, siem-p r e q u e n o existan c o n t r a i n dicaciones f o r m a l e s q u e lo
i m p i d a n , y en este p u n t o es
interesante a f i r m a r y reconocer los esfuerzos realizados por los i n v e s t i g a d o r e s
/
DISSABTE, 6 DE FEBRER DE 1982
|7
MEDICIHA
PSICOSOCIAL
El Éisafio üe la luventnii
El ¡oven siente la necesidad de entrar a formar parte del
mundo del adulto. Las dificultades para ingresar en ese mundo son cada vez mayores. Los adultos no dejamos paso a las
nuevas generaciones de ¡óvenes por miedo a una revisión critica de nuestros logros y de nuestro particular mundo de valores.
Vivimos en una sociedad de rígidas estructuras, insolidaria. incomprensiva y hostil frente a aquellos jóvenes lúcidos
y responsables que quieren actuar sobre el mundo y modificarlo
de acuerdo con sus propios Ideales y creencias.
La juventud presenta una especial vulnerabilidad para asimilar los conflictos de los demás y asumir los aspectos más enfermos del medio en que vive. Esto es lo que actualmente ocurre en nuestra sociedad que proyecta sus propios fracasos y
contradicciones en las llamadas desviaciones de ia juventud, a
la Que responsabiliza de la delincuencia, las adicciones a las
drogas, la prostitución, etc.
Es la sociedad la aue recurre a un mecanismo esquizoide
y patológico haciendo Que una de sus propias partes en conflicto, como lo es la juventud, adquiera las características de
todo lo malo, justificando asi la violencia de los adultos contra
los jóvenes, estableciendo una singular relación sado-masoquista.
La violencia de los estudiantes no es sino la violencia institucionalizada de las fuerzas de orden familiar y social. Los
estudiantes se rebelan contra nuestro modo de vida, en busca
de una sociedad más justa que ponga la fuerza al servicio de
los ideales de vida y eduque las nuevas generaciones con vistas a una lucha solidaria y no a una muerte fratricida.
La severidad y la violencia con aue a veces se pretende
reprimir a los jóvenes sólo engendra un distanciamiento cada
viez mayor y una agravación de los conflictos, con el desarrollo de personalidades y grupos sociales marginados y peligrosos, que representan una amenaza de autodestrucción suicida
de nuestra sociedad occidental.
Asi vemos al ¡oven, en conflicto, en lucha, en posición marginal frente a un mundo insolidario y represivo. Es este marginarse del ¡oven lo que puede llevarlo à la actividad delictiva,
o por el contrario, puede utilizarlo como mecanismo de defensa, preservando los valores esenciales de la especie humana, intentando la transformación y modificación del mundo
hostil que le rodea, hasta alcanzar una madurez positiva y creadora.
Dr. LLUIS MIRO QUINTANA
farmacéuticos q u e cada v e z
se v a n acercando más a la
solución d e l p r o b l e m a .
En r e s u m e n d e t o d o lo
d i c h o , sería interesante p r o ceder al t r a t a m i e n t o precoz
d e dichas
enfermedades,
s i e m p r e c o n t a n d o c o n la colaboración d e pacientes, m é dicos y f a r m a c é u t i c o s , ú n i cos interesados en ellas...
Dr. J o r d i ZAPATER
BOLSA
VEHÍCULOS OCASIÓN
(O
J E E P VIASA Diesel perfecto estado
SEAT 124 Diesel
RENAULT 12 S L E B - F
DYANE 6 L-B
SEAT 124 S B-H
RENAULT 5 GTL L-F con extras
MORRIS MINI 850 B-AL
SEAT 127 3p. B^BC
TAUNUS 2.000 L-H
CITROEN GS Club B-AD. Oportunidad
SEAT 1430 B-AP, nuevo
RENAULT 4 S B - B F en buen estado
650.000
250.000
250.000
200.000
180.000
340.000
100.000
200.000
300.000
140.000
225.000
200.000
•O
1
•o
DABSA
-UsBaEM8M«««-
Ctra.N.tl,Km.556,2
Tels.8030050/8030546
IGUALADA
MEDICA
IGUALADA, PERIÒDIC DE L'ANOIA
Breve historia de la
sangre ( i l )
La prohibición d« las transfusiones sanguíneas por el
Parlameinto de P a r í s en 1667 provocó un vacío de p r o greso en la recién aparecida ciencia de la Hemoterapia.
Hemos de remonítamos a los inicios del siglo X I X p a r a
volver a e n c o n t r a r referencias a transifusiones sanguíneas.
Es en esta época cuando se realiza la p r i m e r a t r a n s fusión con s a n g r e h u m a n a , tiene lugar e n el Guy's Hospital de Londres, a c a r g o de J a m e s Blundell, por lo que se
le considera "padre de la transfusión sanguínea) m o dlema".
E s t a p r i m e r a transfusión se realizó en 1818 y se le
practicó a u n a joven p a r t u r i e n t a en estado de shock,
debido a u n a importante h e m o r r a g i a ocurrida durante el
parto. Según escritos del Dr. J . Blundell, l a transfusión se
realizó c u a n d o l a paciente "ya había expirado", lográndose u n a espectacular reanimación. Este éxito t a n _ro^
tundo tiene c o m o consecuencia l a vuelta al interés por
las transfusiones y un perfeccionamiento progresivo de
las técnicas transfusionales.
En e s t a época se desechan totalmente las transfusiones de sangre animal, g r a c i a s a los experimentos de
Keynes, que demuestra que provocando u n a hemorragia
a un animal, éste sólo se r e c u p e r a c o n la transfusión de
sangre procedente de xm animal de su m i s m a especie,
agravándose la situación e incluso muriendo c u a n d o se
le administra sangre procedente de animales de distinta
especie. E n 1873 se corroboran estas teorías mediante
experimentos dé laboratorio, y a que se observa la aglutinación de hematíes himaancs al mezclarlos con sangre
de animales.
A pesar de las espectaculares reanimaciones obtenidas
mediante transfusiones de s a n g r e h u m a n a , de c u a n d o en
c u a n d o se producían cuadros de muerte repentina, que
quedaban sin explicación m é d i c a satisfactoria, hecho que
Influye en los médicos de la época y les mantiene reacios
al empleo de transfusiones.
En el año 1900 se d a el p a s o m á s importante en la
historia de las transfusiones; K a r l Landsteiner descubre
en el laboratorio los grupos sanguíneos, observando la
aglutinación de los glóbulos rojos de un sujeto al ponerlos
e n . c o n t a c t o c o n sueros de otros individuos.
E s t e hecho le permite clasificar a los glóbulos rojos en
tres grupos, A, B , O. Dos años m á s t a r d e se descubrió el
grupo AB.
A pesar de todo es sorprendente comprobar que la r e lación entre los grupos sanguíneos y los accidentes t r a n s fusionales se estableció de f o r m a m u y paulatina. I n l cialmente sólo se usaron los grupos sanguíneos p a r a dilucidar problemas legales relacionados con 1e p a t e r n i dad.
H a s t a 1907 no se empiezan a realizar estudios que r e lacionan a los grupos sanguíneos c o n las transfixiones.
En 1914 Moss, es el primero que preconiza la realización
de l a "Prueba biológica pretransfusional", que consistía
e n inyectar e n el paciente de 10 a 20 mi. de s a n g r e del
donante y e s p e r a r 15 minutos p a r a observar cualquier
tipo de síntoma que d e m o s t r a r a l a intolerancia t r a n s fusional.
La p r i m e r a y la segunda g u e r r a mundial t r a j e r o n
como consecuencia la multiplicación de las transfusiones
y con ello u n a depuración importante de las técnicas
transfusionales, estableciendo las bases de la H e m o t e r a pia actual.
/
DISSABTE, 6 DE FEBRER DE 1982
| g
Dentició temporal
La " h i s t ò r i a
odontológi-
c a " del nen comehça
del n a i x e m e n t
abans
i ve determi-
n a d a en aquesta
etapa i n i -
c i a l , n o sois p e r factors
r e d i t a r i s sinó
he-
p e r actes v o -
Això
perquè
si
l'incisiu lateral la B, l'ullal la
de temps,
el
C, el p r i m e r
és p e r i l l ó s
cauen
abans
nen n o
aprèn
correctament,
data d e sortida
deformació
mandíbula
b l e q u e les d e n t s
En e l n a i x e m e n t . s u r t i n m a l
el n e n està d e s d e n t a t ,
e n realitat
¡a
però
les d e n t s
formades
estan
molt
abans d e n é i x e r
ció c o m e n ç a
temps
la calcifica-
e n t r e els 4 i 6
A l'anagrama inferior
nar
una
Ordre
de
i es m o l t
la
possi-
definitives
cronològic
d e sor-
t i d a d e les d e n t s d e llet:
Aquestes
nen
dents
p e r lletres;
s'anomeaixí
corresponen
els
a la
expressada
en mesos.
A
B
C
Maxilar
posades.
la D i
el s e g o n q u e i x a l la E.
ban-
números
luntaris d e la m a r e , c o m p e r
limentació.
mastegar
da la f a l i a d e peces p o t d o -
e x e m p l e , el seu r è g i m
d'a-
a
p e r altra
queixal
8
9
D
18
14
Maxilar
inferior
6-7
18
10
E
superior
14
24
24
Dr. JOSEP M °
tenim
USTRELL
I TORRENT
q u e l'íncisiu central és la A ,
mesos d e v i d a f e t a l .
Data i o r d r e d ' e r u p c i ó :
més importància
l'odre
la d a t a , ja q u e hi ha
0
avançaments
dents
a
de
encara
sions
als
que
Les
comencen
sis
hi
que
depe-
factors.
llet
sortir
retards
que
nen d e molts
té
que
no
mesos,
ha
oca-
és fins als
10 mesos. Els p r i m e r s
acos-
t u m e n a ser els incisius centrals i n f e r i o r s , s e g u i n t
tervals
bastant
a in-
regulars
altres incisius
(son 4
els
supe-
riors i 4 i n f e r i o r s ) ; p o r t e r i o r ment
sortiran
queixals
els
primers
i els ullals. Cap als
2 anys i m i g s u r t e n els ú l t i m s q u e i x a l s d'aquesta p r i mera dentició
que
consta
d e 2 0 peces.
El caràcter més n o t o r i d ' a questa d e n t i c i ó
provisional.
és
d e ser
A l s 6 anys co-
m e n c e n a sortir
les d e f i n i t i -
v e s . Potser a q u e s t f e t d e ser
provisionals explica
ca d ' i n t e r è s vers
la m a n -
les
dents;
q u a s i n i n g ú pensa en elles a
l'hora d e f e r un t i p u s
d'ali-
m e n t a c i ó , ni o b l i g a el nen a
mantenir
tal;
una
higiene
den-
hi ha pocs casos d e pa-
res q u e p o r t i n els seus nens
al dentis-fa
si res n o f a
1 q u a n cau una d e n t
pensa
sí c o n v i n d r i a
n i r l'espai
oue
n o es
mante-
queda
q u e s u r t i la d e n t
mal
fins
HERPES
Dentro de las afecciones
c u t á n e a s debidas a u n virus,
el herpes simple (la llamada
"pansa") es el m á s frecuente y p r á c t i c a m e n t e casi nadie
puede decir que no lo h a y a
padecido alguna vez.
El herpes es u n a virasis gen e r a l m e n t e inoculada en el
curso de u n a estomatitis (inflamaición de l a boca) de l a
infancia..
Sus formas graves, que
afectan simultáneamente a
varias visceras, son excepcionales y sólo a t a c a n al l a c t a n te.
Habitualmente, el virus vive en estado saprofito en el
sistema nervioso y se m a n i fiesta en l a piel en circunstancias diversas: enfermedades infecciosas, pairticularmente por neumococos y m e ningococos, casos fisiológicos
(herpes menstrual) y t r a u matismos físicos (un accident>3) o psíquicos (una depresión), y sobre todo es muy
frecuente t r a s u n a infección
gripal.
Su localización es, en general, en lá c a r a y m á s c o n c r e t a m e n t e e n los alrededores de
los orificios naturales, boca,
nariz, si bien en los niños,
puede a p a r e c e r en cualquier
sitio, incluso e n los dedos d e
las manos.
O t r a localización frecuente es l a genital, que puede
a l a r m a r a ciertos pacientes
al
temer una eniermedad
venérea.
El herpes simple es iina
erupción c a r a c t e r i z a d a por
un r a c i m o de vesículas agrupadas, que produce prurito y
de u n a evolución de
unos
quince días. El verdadero problema del herpes es su c a r á c ter recidivante, pues h a y niños que lo presentan c o n suma frecuencia y puede dejar
huellas indelebles en l a c a r a .
Hay
señoritas que delatan
sus días de l a menstruación
con su herpes y otros lo p r e sentan t r a s u n a trasgresión
alimenticia o im vulgar resfriado. El t r a t a m i e n t o r e c u rre a antisépticos y antiinñamatorios locales, corrección
de la dieta (exceso de grasas,
etc.)
del tránsito intestinal
(estreñimiento) o a l a p r á c t i c a de vacunaciones qiie no
són útiles en todos los casos.,
debido a que los virus ocasionantes del proceso son
muy variopintos.
Y p a r a t e r m i n a r , digamos,
a fin de evitar confusiones,
que,el llamado herpes zoster
o zona no tiene n a d a que ver
con el que hoy m e n t a m o s y
que s e r á fruto, en el futuro,
de o t r o artículo.
Dr.
JOAN BONET BOSCH
definitiva.
(0
Clínica Dental Igualada
LLIBRERIA, PAPERERIA, DIDÁCTICA
Dr. Ricardo Nogueira
SECCIÓ REGALS
MUSICA I DISCOS
•O
SEMPRE TROBAREU NOVETATS I BONS SERVEIS P E R A LES
Colegiado n." 894
I
CD
LLISTES DE NOCES I LES VOSTRES PARTICIPACIONS
Odontología general —• Infantil — Preventiva
Ortodòncia — Cirugía — Radiografías .
Horas convenidas:
Rambla S a n Isidro, 19, 1.°, 2.^
Carnestoltes - Tenim disfresses molt bonlqnes!
Argent, 35
Tel.
804 07 51
Passatge Galí, 8
IGUALADA
Telf. 803 05 03 - 803 41 74
•a
ESPORTS
IGUALADA, PERIÒDIC DE L'ANOIA
El clep0rte
Francesc Perramon i Enrich i Brigitte de
Perram®n, autors del lübre "La Volta al
mon
Heus aquí el pensament enlloc. El vestuari l'anava
del nostre admirat compa- canviant d'acord amb les
trici, resident a Paris, casat peculiaritats del país. E n
amh l'eixerida Brigitte i pa- moltes ocasiom els primers
re de dos filLs, el David i la diners guanyats del treball
Natàlia, motiu gairebé fona- eren precisament per assimental d'aquesta aventura milar-me a la dona d'alÜ.
¿ 3 divuit mesos i que va és- ¿I el treball de quin tiser culminada després d'ha- pus era?
ver donat la volta al nostre
- Ai, de tot el que es prercdanxó planeta, portant, sentava. Les circumstàncies
com a únic bagatge, les res^ no ens permitien escollir.
pectives m^otxilles.
Llegim
en
el llibre:
- Veuràis-, • ílub
—en "Aquest matí la Brigitte h a
Francesc en; r 3 C arda de trobat feina de netejar cotquan era petit. El vàrem, xes en una estació de servei
ensenyar a nedar—, ücsal- de la Shell, gairebé sense
tres, la Brigitte i jo, vo- cercar-la...". "En Peter, j a
líem portar a cap xma gesía ha trobat feina: treballa
de fort impacte per als nos- d'encaixador en una factot r a fills. E n arribar a l'edat adulta devien fer-se
càrrec com eren els seus pares de joves. I j a està. A més
de disfrutar de la incògnita
del no saber res com anirà,
satisfent la nostra debiUtat
per l'excureionisme i el conèixer món, hem pogut desenvolupar la nostra aventura, superant tots els obstacles i, ara ens ho sembla,
amb relativa facilitat.
- ¿Va ésser molt elevat el
pressupost?
- No en vàrem fer. La
qüestió era anar endavant.
Amb vms 7.500 ff., unes
240.000, ens vàrem llançar a
la peripècia viatjant sempre
amb els sistemes més econòmits i allotjant-nos en els
hotels més barats. Ens Van ría de gambes salades...".
arribar fins Austràlia. Això "Avui, a les set del matí, he
vol dir caminar, auto-stop, començat a treballar al Don
trens de carga... pensions, Hotel. He fet la neteja del
cases particulars, campings, bar, he regat les plantes i
aire lliure...
he desembarassat les taules
„ La Brigitte somriu. E s del restam-ant...". Ella, la
una noia ^pigada. De bell Brigitte, continua:
- El que importava era
tiipus nòrdib,
escultural.
anar segumt: guanyar diParla molt bé el <^tellà.
- ¿I tu, Brigitte, com a ners per a continuar. Girar
dona, no vas passar per di- el cap era veure el camí fet:
ficultats
perilloses anant mai no per buscar el repel món d'aquesta manera? torn. Hi h a moments en què
- Potser en algxm mo- et troves que és t a n llarg timent em vaig ^ p a n t a r una rar endarrera com contimica, però, no gaire, eh! nuar endavant. I nosaltres
Tenia sempre la precaució som dels que mai no recude no cridar mai l'atemàó lem.
DISSABTE, 6 DE FEBRER DE 1982
| 9
C A U N D A R 1 tSPORTIU
ysupetsons^e
"A partir d'ara liavíem d'avançar pels nostres propis mitjans. Havíem tallat amb el passat, no teníem
cap lligam i el futur se'ns oferia ampli, obert, U-limitat.
Erem fora de casa i ens trobàvem sols al mig d'un escenari grandiós. J o era conscient d'ima cosa extraordinària: la sensació que començava a viure, que aprenia a
¿sser. J a no comptava éí que havia estat ni el que fóra,
slr^j, simplranent, el que era a cada instant. Crec que
E Ï S altres els estava passant el mateix. El troç de carretera, el projíer revolt, la parada del vespre eren els fets
presents que ens importaven sense preocupar-nos. Ahir
o abans d'ahir es tornaven immediatament records
sense altre valor que el de l'experiència. El present era
tan ric, que no feia falta ancorar-se en e t passat. Sentia,
simplement, que era".
/
La Brigitte és d'actitud
audaç —ens diu en Francesc—, i el seu pensament
prudent. Es una campanya
immillorable, valenta sense
ésser temerària.
- ¿Deis quatres continents visitats quiii país et
va agradar més?
- Afganistan. Es un poble
que estima, per sobre de tot ^ les coses, les seves tradicions. E s noble i viu amb
dignitat malgrat l€s desgràcies que l'envolten constantment. Els cwstimis de
milers d'anys enrera encara avui mantenen el seu
més pur sabor. J o crec que
l'Afganistan ens va arribar
al cor de tots quatre. E l seu
ambient de llegenda ens va
fer sentir per primera vegada com a autèntií» viatgers de grans camins i començar a comprendre el ritme de la vida, els costums
nòmades i la petitesa del
p ^ del temps. J o no crec
en el turisme americà d'americanes de quadres, de
fotos i de luxosos automòbils. El dòlar no ho és tot.
Així no s'arriba a conèixer
el vertader poble. Per compenetrar-te i saber realment
(Foto: Joan Cánovas)
fins on arriba el ser humà
s'ha de conviure amb ells,
amb la seva intimitat, sense que mai no, però, vulguis
ésser superior.
- ¿I de Sudamèrica qtiina impressió n'has tret?
- La veritat, gens agradable. Dóna'm la misteriosa
Asia i et regalo tota aquesta
part del continent americà.
Per
comentar-te quelcom
solament et diré que fins i
tot dormint dintre la tenda
de campanya em van pispar
les sabates.
- ¿De tot el conjimt del
viatge què és el que agraeixes més?
BÀSQUET
Campionat de
Catalunya
PaveUó Cobert, 10'30 h :
C B . I g u a l a d a - C B . St. Vicenç
(juvenil-senior)
Campionat
femení
Pavelló cobert, avui, 17 ii:
O.B. I g u a l a d a - L a Florida
CAÇA
Camp. local ocells cantors
L«cal social, 10 h:
V Jornada
FUTBOL
III Divisió
nacional
Camp d'Espor's Ateneu, a les
16'30 h:
C F . I g u a l a d a - C D . Jupiter
Primera
regional
Vilanova - Turó P e i r a
Capellades - S a n Mauro
Segunda
regional
Poble Sec - Montserrat
F á t i m a - Organyà
// División
juvenü
Piera - Capellades
Vilanova - Poble Sec
F á t i m a - Montserrat
Calaf - S t a . Coïoma
Igualada - S a n Mauro
///
Divisió juvenil
El Puente - Gimnàstic
Montbui - Igualada
Masquefa - Carme
Ateneu - Vallbona
Cepa
Primavera
Infantil
Capellades - Vilanova
Fcbla - Ateneu
- El no haver estat mai
malalt ningú de nosaltres.
Ni t a n sols indisposat. Algun refredat i prou.
- ¿ I el més desagradable?
- Doncs, potser, els tràmits dels visat. Llavors, els
anys 73 i 75 encara figurava
al meu passaport aquella
frase estampillada que deia:
"...jtodos los países, excepto...».
La Brigitte i el Francesc
ens ofereixen una emotiva
sessió de fumines i després,
en obert diàleg, ens comentaren les mil i una vivències d'aquest fascinant viatge per arreu del món. Certament n'hi h a per escnure'n
un llibre. I el Uibre j a està
editat. Eis titula: "La volta
al món amb motxilla" i acaba així:
"...Les motxüles estan soles, esmaperdudes en un
racó d'armari. Hem trobat
feina de seguida. Per
qui
lí interessi hem fet comptes:
tot comprès, hem gastat
ims 3.200 dòlars per perso»-
Rebrot - Vallbona
F á t i m a - Tous
Odena - S a n Mauro
Montserrat - Igualada
Alevins
Igualada - Capellades
VUanova - Odena
F á t i m a - Ateneu
Camp. Catalunya
Veterans
Oamp d'Esports Ateneu, avui
tarda,
A. V. I g u a l a d a - B a r c e l o n e t a
HOQUEI
Pista velòdrom Ateneu, 12'30:
Igualada H.C.-A.D. Ripoll
Preliminar,
1.°- divisió
juv.
Igualada H.C.-Mañanet " B "
PILOTA BASCA
F r o n t ó municipal, 11 h:
OJSr. I g u a l a d a - F l o r i d a "A"
(modalitat m à )
PING PONG
Campionat
Catalunya
Ltocal social, 11 h:
C P P . Igualada-Vicenta " B "
Tercera
categoria
A Mataxó,
Mataró " B " - I g u a l a d a " B "
Juvenil
femenina
Odena, avui, 18 h:
Igualada - M a t a r ó
X X X J O C S ESCOLARS
Bàsquet
Futbol s a l a
Handbol
Hoquei
Mini-bàsquet
na (imes 250.000 ptes.). i,
gràcies al nostre treball a
Austràlia, hem t o m a t amb
més diners que no pas quan
vam marxar. Coneixem més
bé la humanitat, els pobles
i els seus costums i tradicions. Esperem que això ens
ajudarà més bé a comprendre les limitacions del progrés, el comportament dels
pobles i la plenitud de la
pau".
LLUÍS BASAS I TEIXIDÓ
lilta É! terreno
Zona céntrica.
Ideal para
construir torre
(O
Tls. 803 44 27 y 803 63 22.
•O
Ferretería Montserrat
I
Ç3
Autoservicio de brioolaje, menaje y Ferretería.
PRECIOS ajustadísimos.
Visítenos sin compromiso en calle Montserrat, 22.
Vilanova del Camí. Tel. 803 75 82.
Sábados abierto hasta las 9 de la tarde.
•o
lííïí
ESPORTS
IGUALADA, PERIÒDIC DE i.'ANOIA
En el "Ateneu" contenderán nuestro I g u a l a d a y el J ú piter, dos temibles "outsiders" de los a c t u a l m e n t e f a voritos que son Badalona,
Barcelona y Hospitalet. P u e de decirse que, en este p a r tido, tanto los de Solsona c o -
XXX
mo los ds Díaz Dagoraz se
juegan su futuro en l a c o m petición. Un futuro brillante
queremos decir. Por cierto
que, detalle bien importante,
el Igualada-Júpiter se celebrará cuando y a s e r á n c o n o cidos los marcadores del " F a bra i Coats" y del "Narcís
Sala". Lo que multiplica su
interés.
Ei Girona se juega u n a de
sus últimas c a r t a s , si las t i e ne, con la visita del Olot a
Montilivi y L a Cava, que a c túa en Horta, podría colocarse de nuevo entre l a "crema"
PARTIDOS PROX. JORNADA
Barcelona - Badalona
Santboià - Europa
Vilafranca - Malgrat
Sant Andreu - Hospita''et
Mataró - Figueres
Girona - Olot
IGUALADA - J ú p i t e r
Lloret - Vic
Horta - L a Cava
Canovelles - Gavà
JOCS ESCOLARS
Muy intrigante se presenta
la visita al c a m p o de S a n t
Boi después de la h a z a ñ a de
los samboyanos e n B a d a l o n a
y también la del Figueres a
Mataró debe decirnos si los
ampurdaneses h a n dicho y a
la última palabra... o todavía
no.
El Canovelles, en f r a n c a
buena forma de juego, p a r e ce n o h a de tener dificultades
p a r a g a n a r al Gavà. Y m u c h a s menos debe tener el Vil a f r a n c a p a r a derrotar a un
Malgrat que p a r e c e haber
perdido definitivamente la
c a r t a de navegar.
En cambio, y con sinceridad, no sabemos lo que puede p a s a r en el Lloret - Vic
pues los de la Costa B r a v a
p a s a n d e no e n c a j a r ni un
solo gol un domingo a "recibir" seis el siguiente.
A m b f u t b o l sala la p a r t i és,
pràcticament,
massiva. 4 9 e q u i p s , 15 b e n -
Torna bollici deis issÉtes ai mati
Després
d'uns
jorns
de
amb
descans, es r e a n u d a r e n
les
d i s p u t a n t - s e la fase d e ç a m -
competicions
escolars i ja,
diverses
modalitats,
pionat.
jamins,
ca,
a
llurs
Igualada i c o m a r -
p r o v a e l o q ü e n t d e Tin-
teros q u e p r o m o u
disciplina
tots
PRÓXIMO ESTRENO
17 a l e v i n s i 17 i n -
f a n t i l s , represeniten
col·legis.
aquesta
esportiva
eis à m b i t s ,
dintre
cosa
que
ens a t r e v i m a d i r , va en d e t r i m e n t d e les altres m o d a l i tats d e pista. En la c a t e g o ria B e n j a m i n s
p r i m e r lloc
f i g u r e n en el
el Sant M a u r e ,
els M a r i s t e s i el M e s t r a l . En
Alevins
l'Escola
• *
l'Herois
d e l Bruc,
Pia i el
R. Castell-
t o r t i en la d ' i n f a n t i l s el M e s t r a l , l'Herois d e l Bruc i l ' A l ta Segarra.
En Bàsquet
tants,encara
do.
n o n'hi
que
Déu
ha
n'hi
13 e q u i p s alevins f e m e -
nins, 14 i n f a n ' i l s i 7 cadets.
En masculins
••..israuiv.
són 4 d e ca-
dets, i 8 infantils.
L'espscialitat
bol,
de
sense a n o m e n a r
leibol del
cap,
l'Handal V o -
q u e n o n'hi
ha
és l'esport m e n y s prac-
ticat:
20
Viene el lúpiter. el
equipo que nunca
pierde en campn
contrario...
aprovechando la oportunidad
de visitar a uno de los co.listas.
cipació
DISSABTE, 6 DE FEBRER DE 1982
El rival de turno
Tercera División Nacional
M r a i Coaís - Narcís Sala - Alenu
Por dichos tres campos de
Tercera División c a t a l a n a p a sa el m á x i m o interés dé esta
jornada. Los dos primeros se
hallan uibicados en la b a rriada de S a n t Andreu. El
tercero, como todos sabemos,
en nuestra ciudad.
En el " F a b r a y Coats" se
juega un Barcelona-Badalona de t r e m e n d a trascendencia. Caso de vencer los b a r celonistas quedarían únicamente un p u n t o por detrás
de los costeños. E n el "Narcís, Sala", feudo del S a n t Andreu, reciben n a d a menos
que al Hospitalet. Que si g a n a r a alcanzaría el primer
puesto junto al B a d a l o n a si,
a su vez, i>erdiera.
/
en f e m e n i n e s 5
ale-
v i n s , 6 i n f a n t i l s i 2 cadets i
El pasado domingo leímos en "El Mundo Deportivo" que el Júpiter llevaba nada menos que trece partidos consecutivos en campo ajeno sin conocer la derrota. Y de ello se deducía que, de no ha^
ber tenido tantos tropiezos en su campo de "La
Verneda", ahora sería un líder con toda la barba.
Muchos nos parecen trece desplazamientos; sin
derrota pero debe ser verdad cuando ló dicen los
sesudos periodistas de "El Mtmdo". Con este impresionante palmares viene, por lo tanto, el popular e histórico club barcelonés a nuestro "Xipreret". Un detalle como para ser tenido muy en
cuenta. Pero que mucho.
Seguro que vendrán a por la imbatibilidad número catorce aunque, por nuestra parte, tenemos
esperanzas de que nuestro Igualada sea el que
trunque la racha "mitológica" que, más que cuestión de mitología parece serlo de brujería.
En la pimtuación real el equipo de Pueblo
Nuevo tiene un punto más que el local pero en la
puntuación positiva tiene uno menos. Queda, además, pendiente la segunda parte del partido Júpiter-Canovelles que cuando se suspendió por la lluvia, en el medio tiempo, señalaba un 0—1 favorable a los vallesanos.
Las cosas, por lo tanto, andan muy niveladas.
He aquí la "escala" positiva que es la que, en definitiva, permite hacerse ima idea más exacta de
las posibilidades de cada cual.
BADALONA
8 positivos
BARCELONA "A" 7
* IGUALADA
6
"
HOSPITALET
6
* JUPITER
5
SANT ANDREU 4
Lo cual significa, ni más ni menos, que cualquiera de los clubs indicados tiene posibilidades de
alcanzar las dos primeras plazas^ del grupo que
dan derecho a promocionar para ascender a Segunda B .
Justamente mañana se juegan tres partidos
"clave" para empezar a ver un poqmto más claro.
Uno de ellos es, precisamente, el Igualada-Júpiter
sobre la arena del "camp de I'Ateneu". El segundo
es el Earcelona-Badalona a disputar en el "Fabra".
Y ei tercero el Sant Andreu-Hospitalet a jugar en
el estadio del club rojigualdo.
Si ganan los tres Clubs que juegan en casa la
clasificación real quedaría con el Badalona líder,
con 32 pimtos. El Barcelona segundo con 31 punr
tos. El Hospitalet tercero con 30 y nuestro Igualada cuarto con 28 pimtos. ¿Qué les pOirece?
Hasta ahora, las visitas del Júpiter a nuestro
campo se han saldado siempre con victoria local
tras partidos de gran nivelación y espectacularidad. Mientras que en L a Verneda el balance es
también netamente favorable a nuestro equipo. Un
empate a un gol y dos victorias igualadinistas.
Estamos verdaderamente ansiosos por ver lo
que pasará el domingo. ¿Y ustedes, amigas aficionados?
(0
en masculins 7 a l e v i n s , 7 i n f a n t i l s i 4 cadets.
Per acabar
aquesta fase
de completar
de campicnat,
s'estan cursant
cions p e r
les
disputar
Materials per a cunicultura,
Galünes ponedores
avicultura i ramaderia
Conills de raça
Pollets de carn
Animals de companyia
inscripEscacs,
per e q u i o s . Ping P o n g , N a -
•O
I
Magatzem de pinsos i cereals
CD
Ç3
tació i A t l e t i s m e .
•a
PERIÓDICO DEL ANOIA
LLAMANDO Al ®
803 70 0€
SUSCRÍBASE A "IGUALADA"
I 01
Sebastià Artés, 13
Casa Marc
—
Tel. 835 60 06
—
IGUALADA
MAIANS
ESPORTS
IGUALADA, PERIÒDIC DE L'ANOIA
Primera Categoria Regional
Capellades ¿en plena forma?
El resultado victorioso de
S a n t Cugat apenas d e j a d u das d e que así es. E l CapeUades h a s a l t a d o y a h a c i a la
mitad superior de la tabla y
su papel e s t á e n alza. Los m o mentos de angustia p a r e c e n
h a b e r quedado a t r á s . . . j u s t a m e n t e en el momento en que
en el cuidado c a m p o mvmicipal
de l a vecina villa se
aprestan a recibir l a visita
del S a n Mauro. Rivalidad al
canto.
Aunque, l a verdad, e n e s t a
ocasión en Montbui a n d a n
un poco malhumorados después de ver como el V ü a n o v a
les a r r a n c a b a u n punto de su
c a m p o de " L a Tossa" el p a sado domingo. De modo que
los amarillos v a n a ir a C a pellades c o n m a l a s caras' y
dispuestos a puntuar... si les
dejan, claro.
En "Can Tito" reciben la
visita de uno de los equipos
mejor clasificados del grupo
y que no es otro que el h o r tense T u r ó de l a Peira. Bien
capaz de a m a r g a r l e s l a m a ñ a n a a los rojiblancos que, de
todos modos, también h a n
visto m e j o r a r su clasificación.
PARTIDOS P R O X . JORNADA
T à r r e g a - Artesa
Roquetes - Martinenc
Martorell - Bellcairense
VILANOVA - Turó l a P e i r a
CAPELLADES - SAN MAURO
Balaguer - S a n t Cugat
Oliana - Poble S e c
Rubí - Mollerussa
Agramunt - Mediterráneo
En l a j o r n a d a de m a ñ a n a
los m a r t i n e n s e s tienen los
dos puntos seguros e n el c a m po del colista Roquetes iwro
el Rubí n o se d e j a r á sorprender a domicilio por un Mollerussa que está dando
uchos disgustos a su afición.
Segunda Categoría Regional
El Fátima toma ventaja.,
Si las cosas siguen así, al
F á t i m a n o le v a a t o c a r otro
remedio que ascender a P r i m e r a Regional. Aunque no
quiera. Que no sabemos si
quiere o n o porque el a m biente n o es lo eufórico y
triunfal que lógicamente d e bería s e r t r a s t a n sonados
triunfos.
En fin, sea c o m o sea, lo
cierto es que el Suria cayó
e n el "García Fossas" y que,
al mismo tiempoj el equipo
de l a Seu d'Urgell e r a v e n cido también e n Piera, c o n tra
todo pronóstico. P o r si
fuera poco el S a n t Vicenç de
Castellet tampoco pasó m á s
allá del e m p a t e e n S a n t J o a n
de Mediona. Total, que el
equipo del barrio occidental
puede p e r f e c t a m e n t e conser-
var su v e n t a j a teniendo en
c u e n t a que m a ñ a n a vuelve a
jugar en c a m p o propio c o n
el colista Organyà.
Un O r g a n y à que saldó su
visita al c a m p o de "Can B u s qué"
c o n u n a nueva derrota
a n t e nuestro Montserrat que,
con
t r e s triunfos consecutivos,
h a alcanzado al Poble
Sec en l a tabla.
PARTIDOS P R O X . JORNADA
P O B L E SEC - MONTSERRAT
Seo d'Urgell - P. I . Puig
Olesa - PIERA
Fructuosenc - Ponts
Santpedor - Cervera
Solsona - Abrera
S a n t Vicenç - Castellibsbal
Súria - MEDIONA
PATIMA - O r g a n y à
Mañana, en el "camp de
l'Ateneu", verdes y bermellones s e v a n a e n f r e n t a r
dentro de absoluta nivelación
puntuatoria. Los del Sec vendieron c a r a su piel en "El
Xup"
pero sucumbieron por
la mínima.
El Piera, insólitamente glorioso, viajará
a Olesa de
Montserrat y el Mediona lo
h a r á al c a m p o del Suria.
Ninguno de los dos p a r t e c o mo favorito en principio, p e ro a veces p a s a lo que pasa...
G r a n partido en Solsona
c o n t r a el Abrera. Dos equipos
que,
a l a c h i t a callando, se
han
ido colocando entre los
mejores. Donde también sigue,
a pesar de todo, el once
de L a Seu que e n e s t a j o r n a da recibe a los m a n r e s a n o s
de "El Xup".
DISSABTE, 6 DE FEBRER DE 1982
lesos Martínez Migoel, Presnlenie
del Masqnefa
El pasado lunes c o n v e r s á telefónica
plantillas son amplias y a la
con
responsable
el
hombre
del Masquefa.
La i l u s i ó n q u e r e i n a
e n la
Los
ateneístas,, que t a m bién lucen publicidad d e u n a
firma igualadina e n s u s c a misetas, t e n d r á n que d a r el
do d e p e c h o este domingo e n
P r a t s d e Rel, so p e n a de
verse desplazados h a s t a el
tercer lugar de l a clasificación.
Los
de P r a t s dieron b u e n a
PARTIDOS P R O X . JORNADA
Odena - G i m n à s t i c
La Pobla - Copons
Vallbona - Tous
Montbui - C a r m e
Sta. Coloma - L a Paz
Pierense - Masquefa
J o r b a - L a Llacuna
Collbató - R e b r o t
Prats! de Rei - Ateneu
Sigue llamando poderosam e n t e l a atención l a m a r c h a
del J o r b a que se está convirtiendo en el "modesto estrella"
de l a categoría. E l domingo anterior con g r a n victoria a n t e el Rebrot a domicilio y ¿ m a ñ a n a a n t e el L a
Llacuna?
También tuvo su m é r i t o el
empate a r r a n c a d o por el Copons al Odena y, c o m o es
ntural, l a victoria de L a P o bla e n Tous.
larga se necesita
un b u e n
banquillo". Le p r e g u n t a m o s
a q u é aspira u n e q u i p o t a n
t e h a b l a n d o , es e x c e p c i o n a l .
v e t e r a n o sin t e n e r una " b a -
El descenso d e c a t e g o r í a n o
se".
ha q u e r i d o
este
q u e fuese
el
del equipo,
personaje
hundimiento
y se p r e s e n t ó
A ello
rotundamente
nos r e s p o n d e q u e la p o b l a c i ó n en este aspecto
tud;
Club
tual plantilla juvenil
d e Fútbol
en d o n d e
Masquefa,
con anterioridad
y a había e j e r c i d o
durante
siete
el cargo'
debe
p r o m o c i o n a r más a la j u v e n -
a n t e los socios para r e g i r el
p o r l o m e n o s d e la ac-
ran a p r o v e c h a r
jugadores.
espe-
d o s o tres
El problema ac-
temporadas.
tualmente lo tenemos — s i -
Por t a n t o , n o es n o v a t o . Y ,
g u e — en aguantar este ju-
q u é c a r a y , si lo f u e s e .
Los
venil e n liza, pues d e b o de-
r'esuÍitados d e l e q u i p o
son
cir q u e varios jugadores son
de
d e fuera d e Masquefa y ello
lo s u f i c i e n t e e l o c u e n t e s
debe
acarrea q u e ante el Gimnàs-
d e a n d a r . Se buscó a u n v i e -
tic no nos pudimos presen-
jo c o n o c i d o
tar, al tener la plantilla con-
q u e sabe p o r d ó n d e
como
entrenaal
vocada para jugar a las 1 0
e q u i p o a la S e g u n d a Regio-
d e la mañana cuando a m e -
nal en d o n d e
diados d e semana nos noti-
dor
el
que
ascendiera
sólo a g u a n t ó
una t e m p o r a d a ,
Se t r a t a d e l
"Sec",
la pasada.
jugador
Antonio
del
Clemente
Para a f r o n t a r la t e m p o r a d a se r e c u p e r a r o n v a r i o s j u g a d o r e s d e su época y , a u n que algunos ya son veteranos,
los r e s u l t a d o s
de mo-
m e n t o son p o s i t i v o s cara a
las aspiraciones
d e recupe-
rar la categoría p e r d i d a . Su
presentación
fue motivada
p o r la n e g a t i v a d e l ex-presi¬
d e n t e señor M a r c o s , el cual
i n t e n t a b a f o r m a r una G e s t o ra q u e r i g i e r a
formó
ficaron su cambio d e horarío a la tarde. N o podían ir
sin comer i sin saberlo
sus casas.
Marín.
los destinos
H o y , el
l a b o r a d o r d e la J u n t a
rendarse" a sus vecinos del
Pierense.
Pongan los aspirantes la
m á x i m a atención puesto que
"sólo ascenderá a Segunda
Regional el c a m p e ó n de c a d a
grupo". E s decir, o Masquefa,
o Ateneu o P r a t s .
y nosotros; ambas
futbolísticamen-
población,
señor M a r c o s es u n g r a n co-
cuenta del Collbató y, al p a recer, todavía n o h a n r e n u n ciado a sus aspiraciones.. C o mo no h a renunciado, ni r e nunciará, u n Masquefa c a da día m á s fuerte, que el d o mingo último goleó (cosa lógica) a los de S a n t a Coloma
y m a ñ a n a se dispone a "me-
entre e l
Ateneu
t i n u a r a su f r e n t e .
Sin duda por aquello de que
no h a y peor c u ñ a que l a de
la m i s m a madera, el Ateneu
perdió un precioso pimto al
e m p a t a r sobre el rectángiilo
del "Xipreret" c o n el modesto pero entusiasta Gimnàstic
igualadino. Con lo que sus
aspiraciones al título y al a s censo se ven, p o r el m o m e n to, comprometidas.
q u e la cosa estará
b a m o s a través d e la línea
d e l c l u b , al n o q u e r e r c o n -
Tercera Categoría Regional
Tropezón ateneísta
21
Conrersando con.
En
definitiva, llevan cinco
j o r n a d a s puntuando, t o t a l o
parcialmente, y esto empieza
ya a notarse.
El Rubí sacó u n empate de
A g r a m u n t y sigue m a n t e niéndose erre que erre en el
primer lugar. U n primer lugar del que todo el m u n d o
sospecha que nadie s e r á c a paz
de arrebatarle. Ni t a n
siquiera u n Martinenc que le
persigue infatigable pero, t a l
vez,
inútilmente.
/
el
señor
Es un problema
que e n la campaña v e n i d e r a
habrá q u e plantearlo mejor.
Y no h a y otro recurso
que
promocionar
a los jóvenes
escolares
la
En
de
cuanto
a
población.
organización
pienso pulir mucho al club,
pues pienso q u e e n muchos
aspectos
se
han
llevado
mal ias cosas y en una t e m porada no puedo solucionar
todos los problemas q u e un
club trae; pero con el trabajo y e l esfuerzo d e todos, intentaré subsanar varios puntos q u e tengo e n m e n t e .
que
Martínez.
en
Ya
prepara
una
Asam-
b l e a para p r e s e n t a r a los so-
C u a n d o ya se ha p a s a d o a
cios e l m o m e n t o
la s e g u n d a v u e l t a ,
co y d e p o r t i v o d e l c l u b . Y
v e con
económi-
o p t i m i s m o el ascenso — n o s
naturaimnte del pulso
que
dice c o n t e n t o — ,
m a n t i e n e su c o r a z ó n
ante^
pues h a y
q u e t e n e r e n c u e n t a q u e las
u n p o s i b l e ascenso, d e n u e -
visitas más d i f í c i l e s
vo,
las ha
a f r o n t a d o y a al r e c i b i r a los
dos r i v a l e s , q u e c o m o e l l o s ,
aspiran al m á x i m o .
q u e considero
"Aun-
—añade—
a Segunda Regiona
ai.l . El
t i .i2
desde
; l u e - (i
go, ha h e c h o renacer el
club
y el e q u i p o se v e s o b r a d a ,
„_
_„rada- ^
señor M a r t í n e z ,
m e n t e r e s p a l d a d o p o r la af)ción q u e m a n t i e n e ,
INTERESSA
COMPRAR O PERMUTAR
TERRENY ZONA
[NDUSTRIAL
500-600 m.2 a bon preu.
Ofertes: escriure a aquest
periòdic, ref. 3.000.
cómo
^
no, la.s
las e.<;neranzas
esperanzas ddelpresi
no.
e l ores i- >^
dente. Y bien hacen, pues
recibiendo equÍDOS como el
A t e n e u , Prats, C a r m e . . .
en
campo propio, les hace pre- 00
sagiar unos encuentros que %
•o
deberán a p o y a r
aleq
qu
ui p o
como si de grandes fi nalísimas se tratara.
Q
m
ESPORTS
Hockey sobre yatines
PISTA POUDEPORTIVA DE
V I L A N O V A DEL C A M I
Benjamines
Vilanova H.C.-Maristas, 3
San M i g u e l , 2
Partido m u y n i v e l a d o , con
una ligera presión .del e q u i p o local, q u e se ha i m p u e s t o en u n p a r t i d o m u y m a l o
y f l o j o . El e q u i p o marista
ha d a d o muchas f a c i l i d a d e s
al e q u i p o v i s i t a n t e y f r u t o
d e e l l o es q u e ha a c o r t a d o
distancias
peligrosamente.
M e n o s m a l q u e n o lo h a n
conseguido,
quizás p o r la
v o l u n t a d a u e han p u e s t o en
los m i n u t o s finales. De ahí
la victoria c o n s e g u i d a .
Se a l i n e a r o n p o r el e q u i p o local: A l o n s o , Soler, Jorba, Bars, Castells, Costa.
Benjamines
E. Maristes Igualada, 3
Masquefa-l'Alzinar, 1
IGUALADA, PERIÒDIC DE L'ANOIA
sés y la labor d e . Caro, sin
o l v i d a r la e n t r e g a d e
Fern á n d e z en los m i n u t o s q u e
ha j u g a d o . Gracias a e l l o el
e q u i p o local ha c o n s e g u i d o
los 2 p u n t o s en j u e g o y e l l o
es lo p r i n c i p a l .
Se alinearon p o r los m a ristas: M a r i m o n , Caro M o i sés, Franch, Rovira, Fernánd e z , Costa.
Alevines
Vilanova H.C. Maristes, 1
San M i g u e l , 4
El e q u i p o marista d e V i lanova ha t e n i d o una actuación r e a l m e n t e m a l a ;
sólo
han t e n i d o un p o c o d e v o l u n t a d y poca cosa más,- han
d a d o demasiadas f a c i l i d a des y el e q u i p o v i s i t a n t e se
ha a p r o v e c h a d o d e e l l o para c o n s e g u i r la v i c t o r i a . A
destacar el d e b u t d e l b e n j a m í n Bars, q u e en los m i n u tos q u e ha estado en la pista, ha luchado m u y b i e n y
c u m p l i d o . Castells ha puest o v o l u n t a d y los d e m á s ,
discretos. La actuación d e
G o d ó I se p u e d e considerar
acsp+able c u b r i e n d o la portería con s e g u r i d a d en los
m i n u t o s q u e ha j u g a d o .
ta i g u a l a d i n o ha t e n i d o una
actuación bastante b u e n a .
En los d i e z p r i m e r o s m i nutos han a g u a n t a d o m u y
b i e n al e q u i p o f o r a s t e r o .
Pero la s u p e r i o r i d a d
del
e q u i p o v i s i t a n t e y su m a y o r
v e t e r a n í a y v e l o c i d a d han
s i d o los factores d e t e r m i nantes d e q u e poco a p o c o
s u b i e r a n los goles al marcad o r , y a su f a v o r .
En descargo d e los j u g a dores locales hay q u e d e c i r
q u e t a m b i é n t u v i e r o n poca
s u e r t e , ya q u e m e r e c i e r o n
a l g ú n g o l más y el resultad o hay que
considerarlo
d e m a s i a d o a b u l t a d o . El g a nar el e q u i p o d e M a s q u e f a
p o r una d i f e r e n c i a
d e dos
goles h u b i e r a sido
lo más
justo. El e q u i p o marista ha
m e j o r a d o m u c h o d e sus pasadas actuaciones.
Por el e q u i p o
Maristai g u a l a d i n o se han a l i n e a d o :
Sala, M o r r o s , Serarols, Soler, R o m r o , M u x í , Carlos.
Infantiles
E. Maristas Igualada, 1
C P . Centre A " , 3
B o n i t o p a r t i d o el p r e s e n c i a d o , s i e n d o d e destacar la
g r a n v o l u n t a d q u e ha puesEl e q u i p o local presentó
marista
a: García, G o d ó I, E s p i n a l , , t o t o d o el e q u i p o
q u e ha
plantado
cara al
Masana,
TJomás, Castells,
e
q
u
i
p
o
v
i
s
i
t
a
n
t
e
más
expeBars.
r i m e n t a d o , y a q u i e n la
suerte le ha a y u d a d o
muAlevines
cho. T a m b i é n hay q u e desE. Maristas Igualada, 3
tacar la labor d e M o r r o s q u e
L'Alzinar-Masquefa, 1 0
bajo
los palos
ha estado
La s u p e r i o r i d a d d e l e q u i m
u
y
b
i
e
n
:
sólo
los
fallos d e p o v i s i t a n t e ha s i d o m a n i fensivos del equipo
local
fiesta en casi t o d o el p a r t i han p r o p i c i a d o la d e r r o t a .
do, a u n q u e el e q u i p o maris-Tjambién al e q u i p o marista
i g u a l a d i n o le f a l t a u n poco
más d e j u e g o d e c o n j u n t o y
un r e m a t a d o r
en los m o m e n t o s precisos, ya q u e el
d o m i n i o en el c e n t r o d e la
pista es bastante b u e n o , p e ro n u l o p o r las i n d i v i d u a l i dades d e M a r i m o n , la falta
d e colocación d e Rica e n la
pista y a la hora d e l r e m a te.
Se alinearon
p o r los
JUGUET EDUCATIU
marisas: M o r r o s ,
Monclús,
CARRER DE L'ARGENT, 28
B a l d o m á , Rica,
Marimon,
IGUALADA
E n r i c h . — JMR.
El e q u i p o marista igualad i n o . ha c o n s e g u i d o
una
victoria m u y apurada, pero
el tesón q u e han p u e s t o t o dos los jugadores locales ha
e n c o n t r a d o su f r u t o al ganar
el p a r t i d o . A destacar q u e el
e q u i p o v i s i t a n t e ha l u c h a d o
y ha puesto en apuros al
e q u i p o d e casa, en el q u e
destacaron las jugadas i n d i v i d u a l e s d e Franch y la labor
d e M a r i m o n , q u e ha estado
m u y b i e n en la p u e r t a , y la
lucha d e Rovira, así c o m o el
empuje y voluntad de Moi-
/
DISSABTE, 6 DE FEBRER DE 1982
22
ta l^va Blam: i Blava d'iguaiada
lia reoovat loma Directiva
P o r t a n t a terme l'acord
que majoritàriament e s v a
prendre en la p a r a d a assemblea general, la Penya dels
espanyolistes igualadins h a
renovat la seva J u n t a Directiva.
S'han incorporat nous elem e n t s que, en col.laboració
ben estreta amb altres procedents de l'anterior equip
directiu, es proposen seguir
la línia de continuïtat i a c Uvitats que ben encertadament h a n vingut organitzant.
La
composició d'aquesta
nova J u n t a és. la següent:
President: F e r r a n S a n t a catalina i Granyana.
Vice-Presidents: J o a n Mar-
gets i Freixes; J a u m e Pujol i
Pujol.
Secretari: Antoni Mateu i
Vives.
Vice-Sscretari: Josep Vivancos i Lorente.
Tresorer: Ricard Costa i
Estany.
Vocals: Fèlix Barrieras i
Zueras, R a m o n Casas i J a u me, Jaurn* Cots i Salla, F a u s t
Elvira i Elvi'ra, Enric Llopart
i Molla.
Amb l'ànim d'exposar i c o m e n t a r tots els actes que
pensen realitzar durant a¬
quest any, dintre la segona
quinzena d'aquest mes de febrer es proposen reunir-se
amb tots els mitjans de c o municació de la Ciutat.
Water-polo
D. E. Vaiiirafla, 10 - C. N. Igoaiada, 14
En el magnifico complejo
polideportivo de la U.D. Vallirana y en el marco de su
pileta de 25 m. —en realidad de 50 m., pero el invierno posee un globo que sólo
cubre la mitad de la pileta— se celebró el pasado
domingo el partido .amisto¬
so' de vuelta entre el citado
club y el C.N. Igualada.
Partido muy movido en el
marcador, con dos claras fases de juego. Una por parte
igualadina en el primer y
último período y la otra por
la U.E. Vallirana.
El encuentro fue muy disputado, pudiendo el entrenador igualadino dar mucha movilidad al batnquülo
de suplentes y asimismo dar
oportunidad a los jóvenes
valores A. Duque y A. Compte para demostrar sus habilidades.
C. Subirana y A. Güabert,
junto con A. Ramos, fueron
los artífices de la victoria,,
ya que ellos tres aportaron
al equipo once dianas. A.
Morros y A. Gassol realizar
ron un formidable encuentro al igual que J . Llenas en
defensa, abortando al máximo los contraataques loca^
les. P. Fernández y F, Gómez-Reino . dieron mucha
movilidad en el bando local
aprovechándose de ella los
artilleros iguaiadinos.
Ficha técnica.
A las órdenes de F. OUé y
A. Cano, el C.N. Igualada
formó a J . Llenas en la puerta. A. Gassol, A. Morros ( 1 ) ,
A. Ramos ( 3 ) , A. Güabert
(3), F. Gómez-Reino ( 1 ) , A.
Duque, C. Subirana ( 5 ) , A.
Compte, J . Fernández. ( 1 ) .
Parciales: (0—2), (4—4),
(5—3), (1—5).
"aigualit"
JOGUINES t DISFRESSES
(O
LA SOLUCIÓN cristales, fachadas, rótulos,
MAS UMPIA moquetas, alfoiTtiras,
primera liipioza de pisos,
yceramicas.
• 0 m p l e z a s da:
Ja estem a Carnaval
vitfifícsdos i
"abriOantados d K
marmoles.
Tenim disfresses de tot i per a tots
All i i si no 00 trolien dei vostre
gost. os iio farem a mida.
fmaiitats de nanamont
•TíniT;¡--mii;i •
INSTALACIONES DEPORTIVAS — SAUNAS
Y GIMNASIOS.
•o
CHANDALS — CAMISETAS.
Equipamientos para colegios.
I
CONSTRUCCIÓN DE PISCINAS "LLAVES MANO»
PRODUCTOS QUÍMICOS Y ACCESORIOS
PARA PISCINAS.
•o
co
f. 803 5499
Soledad, 5 2 — IGUALADA — Tel. 8 0 4 0 7 0 1 .
IGUALADA, PERIÒDIC DE L'ANOIA
/
DISSABTE, 6 DE FEBRER DE 1982
¿3
Karting de velocidad
B Slahnn did Éli^
C o n f o r m e estaba p r e v i s i ó , el pasado día 2 4 d e e n e ro, c o n u n t i e m p o e s p l é n d i d o y la n i e v e e n c o n d i c i o nes i n m e j o r a b l e s , se c e l e b r ó
en las pistas d e S o l d e u ( A n d o r r a ) , la ú l t i m a jornada d e l
X V I I I c u r s i l l o d e esquí, org a n i z a d o p o r esta E n t i d a d y
s e g u i d a m e n t e a la p r u e b a
de slalom entre
t o d o s los
cursillistas, para d i s p u t a r el
•'Trofeo Sebastià C a m i n s " ,
Se facilita a c o n t i n u a c i ó n
la clasificación
definitiva,
masculina y f e m e n i n a , con
indicación d e l t r o f e o conced i d o a los cursillistas-debutantes m e j o r clasificados.
Masculins
1 : — X a v i e r Botet
16.00
2 . - — J o s e p Burgos
16.20
3 . - T - M i q u e l Farré
17.00
4 . — A n t o n i Esteve
17.80
5 . — ' J o s e p Pons
17.80
6 . — David Gabaldón 1 8 . 2 0
trofeu "Sebastià Camins"
7 . — J . Cortadellas
Í8.40
8 . — Josep Parera
18.60
9 . — Jordi Corrons
18.80
1 0 . — J a u m e Torras : 1 9 . 0 0
1 1 . — Josep G i b e r t
19.00
12.—
D a v i d Batal la
19.00'
13.14.15.Í6.17.18.19.20.
21.-
- J o s e p M a . Sala 1 9 . 2 0
- X . Somacarrera 1 9 . 4 0
20.00
- D. M o n c u n i l l
- R. Cortadellas 2 0 . 4 0
Tomas P o r r e d ó n
- C. D o m è n e c h
— J o r d i Trias
- J. Puiggròs
— E. M o n c u n i l l
20.70
21.00
21.00
23.40
45.00
Femenins
Cortadellas 1 5 . 0 0
1 . — Ma.
M e r c è Corrons 1 5 . 0 0
2.—
16.00
Eulàlia G i b e r t
3.
M e r i t x e l l Botet 1 9 . 4 0
4.
19.60
5 . — Pilar Esteve
19.60
6 . — Teresa M a r s a l
2
0.00
C
a
r
m
e
Esteve
7.
2
0.00
8.—- M. Amargós
20.40
9 . — - Joana Pons
10.- — Joana M o r e r a 2 0 . 6 0
20.80
T l . - — C a r m e Puig
12.- — A n a . M a . Solé 2 0 . 8 0
13. — C a r m e Gassó 2 1 . 0 0
14.- — A . Domènech 2 1 . 3 0
trofeu "Sebastià C a m i n s '
21.80
15.¬ - Piedad Cañas
1 6 ¬ - A n n a Puiggròs 2 2 . 0 0
22.00
17.¬ - M a r í a Cortés
J
u
d
i
t
G
u
a
r
d
i
a
2
3.40
18.¬
24.40
19.¬ - Lídia G e n e r
25.00
20.¬ - N . P u i g g r ò s
26.00
2 1 . ¬ - E. Fernandez
L
l
u
ï
s
a
Paredes
2
9.20
22-
Acabada
la t e m p o r a d a
1981 d e k á r t i n g r d e v e j ò c i - ,
d a d e n c i r c u i t o , eL p i l o t o d e l
M o t o C l u b I g u a l a d a , Genis
M i r a s , ha q u e d a d o clasificad o como sub-campeón
de
Catalunya en Fórmula "K-2Í,
o sea 2 5 0 c e , con c a m b i o
Asiriiismo,
Ramón
Porta,
O:ro p i l o t o d e M o t o C l u b
Igualada ha q u e d a d o clasificado e n 3er. l u g a r en la
m isma c a t e g o r í a .
Mundillo atlédco
En los C a m p e o n a t o s Provinciales d e Cross celebrados en V i c , Begoña Pérez,
d e lá categoría cadete
se
clasificó en 5 ° posición. M a ñana d o m i n g o f o r m a r á con
ía Selección d e
Barcelona,
q u e d i s p u t a r á la Fase
de
Sector del C a m p e o n a t o d e
España, e n Santa C o l o m a
d e Farnés.
Participaron t a m b i é n , e n
i n f a n t i l e s . Jacint García c o n
2 6 ° lugar y en c a d e t e s , Rog e r V i d a l el 6 3 ° p u e s t o y
J o r d i Fernández Patino, el
90,
Gronica d'excursionisme i alpinisme, •
LA (Mil DEL TEMPS
„
"1 que portàveu rellotge?" -algú v a preguntar,-.;- i 11 rçs-. .
pongué: "En començar el viatge; dúiem u n rellotge intern.,.
aquell rellotge que ens incita contínuament a, córrer p e r
fer les coses que c a l fer c a d a dia, per no fer ta.rd, per
tenir-ho tot llest a l'hora, per a complir religiosament les
obligacions i horaris imposats en. l'agenda, i que, sortosament, al c a p d'unes quantes setmanes es v a a n a r a t u rant, flns que ens d e i x à lliures del tot; la Brigitte a c o n seguí deslliurar-se'n t o t just començar el viatge; m e n t r e ;
que jo, vaig ser-ne el seu esclau e n c a r a un hon t e m p s ; .
va ser llavors que, un cop alliberats d'aquest rellotge .
intern, c o m e n ç à r e m a fruir del present i a-viure la vida-.
de c a d a instant, sense l'angoixa del futur, ni l a r e c a n ç a
del'passat."
; '
I m'adonava, m e n t r e acabava l a seva resposta, que alliò del rellotge e r a una g r a n veritat, i que per dissort,,
també ens afectava a nosaltres. Potser no cal a n a r a
donar "la volta al m ó n a m b motxilla" per a d o n a r - s e
d'aquesta m a l u r a que c o n t a m i n a l'home modern (la, ^^€íssa, la tensió, córrer, au vlnga, que el futur t'espér-af),
però sí és c e r t que, adonar-se que l a vida r a u eh c a d a
Instant del present, d'una m a n e r a o d'una • aitr a, és una:
gran troballa.
Segurament, rexcurslonista dels: c a p s d e setmanaj, ànib
el seu c a m i n a r tranquil i tafaner, o inclus neguitós esquiador de pista que s'abandóhà' ahïb" delerí-aís 'píaéírsde c a d a descens, fugint de les teiísiohs del món dé c a d a
dia, h a n descobert, d'una manera, : gairebé Incohsci·eht,;:
la placidesa i l a felicitat de viure aquells instants i'óbli<^.
dar-se del que no pertany al present.
—oOo—
CAMPANYA CONTRA LA FAM
APORTACIÓ IGUALADINA DES DEL 1974:
CINC m L I O N S
A més de l'aportació al pla general de la Campanya, Igualada ha finançat.
T R E S ESCOLES (Rwanda)
UN TALLER DE FUSTERIA (Rwanda)
UN GENERADOR ELECTRIC (Rwanda)
AMPLIACCIO D'UN HOSPITAL (Txad)
AMPLIACIÓ D'UN HOSPITAL (índia)
ESCOLA DE FORMACiO AGRÍCOLA I E L SEU
MANTENIMENT DURANT UN ANY (Senegal)
CINC POUS P E R ASSEGURAR AIGUA POTABLE
(Colòmbia).
CINC FUMIGACIONS PER EVITAR E L PALUDISME (Colòmbia)
MATERIAL DE LABORATORI I SANITARI (Colòmbia)
ESCOLES RURALS I CASES DE P I ^ M O C I O
SOCIAL (Colòmbia).
Aquests objectius s'han dut a terme a cura de missioners igualadins qué han acusat rebut dels diners
i han tramès fotografies de les obres realitzades.
CAMPANYA 1983 - GUATEiVLALA - OBRES ASSISTENCIALS I SOCIALS que regeix la missionera
igualadina Dolors Oliva a GUATEMALA.
Dia 6 de febrer a dos quarts de set de la tarda, al
Casal: inauguració de l'exposició dels quadres que
han ofert desinteressadament a favor de la campanya un grup d'artistes igualadins.
Conferència del Sr. Josep Castelltort i Riba sobre
el projecte de l'ONU que demana als Estats l'aportació del 0'7 per oent del seu P.N.B. per als
pobles subdesenvolupats.
Dia 10 a les 8 de la tarda, al Casal: Missa.
A les 9, Sopar Simbòlic.
Dia 14. Les esglésies de la ciutat faran la col·lecta
a favor de la Campanya.
CAMPANYA DEL 1981: 1.199.724 Ptas.
CAMPANYA DEL 1982 ???????
En los controles c e l e b r a dos en las pistas d e la C i u d a d Universitaria d e
Bar'c e l o n a , el pasado d o m i n g o
la atleta j u v e n i l C a r m e Escucha g a n ó la serie en q u e
participó, 60
m.
Vallas,
marcando 9'6 y
Paquita
Pérez g a n ó t a m b i é n su serie d e 1.500 m. lisos con
5'04.
A m b a s atletas han c o n s e g u i d o las marcas
mínimas r e q u e r i d a s para d i s p u tar el C a m p e o n a t o
d e España Pista Cubierta a celebrar p r ó x i m a m e n t e en San
Sebasfián.
M e r c ó A l o n s o , d e la categoría j u n i o r , g a n ó en l o n g i t u d y participaron María
Lluïsa
Santamaría,
Josep
Brunet,,; J o a q u i m Reyes y
Ramón Fernández.
Hom s'adona que e! temps és com els peixos: com més
fort els vols agafar, a m b més força e t fugen. I ^i no, de
quin trascendent m o m e n t —^meravellosa immobilitat d'aquest present— deu fruir aquesta família d a v a n t la llar
de foc? El seu instant de vida —la contemplació de les
espurnes, del joc del foc que es b a r r e j a a m b el dels pensaments de cadSiScú, el somni confiat de l'infant, i el caliu
que els aplega— s'ha immobilitzat en aquest dibuix ma^
gistral d'Opisso, de l a m a t e i x a m a n e r a que es deuria
immobilitzar en ells.
Si arribéssim a saber prescindir d'aquest rellotge intern que ens empenteja del present, quina meravellosa
excursió no seria l a vida?
AGENDA
— Curs d'Esqul de Muntanya: 13 de febrer, trobada al
Refugi R o s t a de Salardú (Vall d'Aran) a les 7 de la t a r d a ;
es p a r l a r à de les allaus, a c à r r e c d'Antoni Vilaseca. L'endemà, sortida de pràctiques per la regió.
— S'està ixreparant un curs de Geografia del qual en
donarem ben aviat les dades. Promet d'ésser molt interessant.
MMR
(O
•O
I
Es flOGessita
REPRESENTANT
Per a estudi fotogràfic.
Tels. 803 15 37 - 803 65 06.
Para Zarapza capital
SE NECESITA
Tejedor piara tricotosas y cireuláres.
Buenas condiciones económicas.
U a m a r al teléfono 976-415560.
Ç3
•o
ESPORTS
IGUALADA, PERIÒDIC DE L'ANOIA
Huekey sobre ptines
En do$ tempradas ha llevado a la cúspide al actual ^ualada H. C. Scorpia
loan Torra, un apasioDado
dei liockev,
jDveoii ignaladioo
Su aspecto, a primera vista, es el de una persona
enormemente sencilla, Inmiilde, cordial, aunque no excesivamente abierta al diálogo. Pero bajo esta apariencia de un ánimo st^egado, tranquilo, c a á , casi insignificante, no demasiado amante del ajetreo cotidiano,
ni de los condicionamientos impuestos por la vida moderna, se esconde la figura de im hombre activo, luchador nato, incansable trabajador, con una personalidad muy d a r á y definida, autoritario cuando conviene,
siempre responsable. Un igualadino que vive con absoluta entrega e intensa dedicación, su gran pasión, el
hockey sobre patines, deporte en el que ya se inició a las
14 años, manteniéndose en activo hasta los 30. Ha pertenecido a los dos clubs más representativos de nuestra
comarca, él Piera, durante 3 temporadas, y el Igualada
H.C. Scorpia juvenil, el cual h a emprendido una progresión realmente meteòrica, desde su Uegada, convirtiéndose en imo de los conjuntos más potentes de la
categoría y en cuna de jóvenes y prometedores valores
que un día no muy lejano, constituyan la base del primer equipo. Ocupa, en la actualidad, el cargo de presidente de la parte deportiva de nuestro club.
Sobre todo ello, y también sobre la extraordinaria
campaña que está llevando a cabo el Igualada H.C.
quisimos conversar con él, respondiéndonos muy amablemente a todas las preguntas.
- Bien Joan, remontémomonos un poco en el tiempo; cuándo t u tomaste las
riendasi del que entonces
era Igualada H.C. "Optibel", ¿por qué esa decisión
de dedicarte a las funciones
de técnico, y precisamente
en juveniles?
- Bueno supongo que fue
el gusanillo que siempre late
en tu interior y que en todo
momento te arrastra. Y o entendía que había cimiplido
plenamente mi etapa como
jugador en el Igualada, y
cuando me propusieron el
cargo, no dudé ni un momento en aceptar.
Actualmente, ¿cómo
contemplas el futuro? ¿Permanecerás definitivamente
en el Igualada, o tienes aún
alguna otra aspiración?
- No, no. El Igualada H.C.
h a sido todo para mi, y estaré siempre vinculado a él,
de ima forma u otra.
- Son correctas las actuales directrices seguidas por
el Igualada H.C., en lo que
concierne a sus equipo inferiores, para que en años
venideros se convierta en la
auténtica cantera que proporcione jugadores al primer equpio?
- Estoy convencido de que
sí. Es más, a mi modo de ver
no se había prestado nunca
tanta atención a la cantera. '
Este año ya se ha creado im
infantü y sub-15, y está en
proyecto la creación para la
próxima temporada, de un
cuadro sub-23, que es quizás
el eslabón que falta de la
cadena, para ir renovando
adecuadamente el primer
equipo. S e h a recuperado al
juvenil, que atravesó, por
determinadas
circunsitancias, un período ciertamente
delicado. En fin, yo me atrevo a afirmar que si se continúa practicando idéntica
política, dentro de dos o tres
años el Igualada H.C. estairá, en su mayor parte, integrado por jugadores nacidos
y formados hockeísticamente, en Igualada. Lo cual
constituirá toda una garantía, con vistas a la continuidad que queremos lograr. Los éxitos, entonces,
se cosecharán por sí solos.
- ¿Cuál es la r e p u e s t a
del aficionado? ¿Responde
suficientemente a vuestras
necesidades, o podría aportar ima mayor ayuda.
- No en la medida que desearíamos. Lo cierto es que
hubo ima etapa muy concreta en la que el equipo,
por los motivos que fueran,
no obtuvo resultados totalmente satisfactorios y se
cayó en tma fase de horas
bajas, en la cual el púbüco
no colaboró como esperaba-
EN COMARRUGA
junio a la playa
Apartamentos 3 dormitorios, todo exterior, con
parking en zona ajardinada, mínima entrada, resto
hasta 13 años al 1 1 % , directo de constructor.
Información: Tels.: (93) 258 98 30
y (977) 68 11 06.
IJIij , 1 !
1 m M'ml'
artifice ÉÍ éxito
•
.•"'í^ílÉíft .
mos. Ahora el equipo está
pletórico, tanto de moral
como de juego, y se está
demostrando que la s e n ^
cional campaña realizada
en la temporada pasada, no
fue producto de la casuaüdad, confío en que los socios
y simpatizantes sabrán reconocer el esfuerzo efectuado por los dirigentes de
nuestro club.
- ¿Cómo juzgas la trayectoria del Igualada H.C.
Scorpia, desde el momento
en que se te nombró como
el máximo responsable técnico?
- La considero muy pc«ítiva, si hacemos honor a las
estadísticas. Cuando yo me
hice cargo del equipo, que
fue a media temporada, el
Igxialada estaba clasificado
en el penúltimo lugar de la
tabla; por fortuna, conseguímos salvar la categoría.
Y ai año siguiente, trabajando con intensidad, mosr
trando imas' dosis de sacrificio encomiables, y con la
absoluta colaboración de los
jugadores que cumplieron al
pie de la letra mis instrucciones, se consiguió tm mereeídísimo segimdo puesto,
perdiendo únicamente
en
tres ocasiones, a lo largo de
24 encuentros. También nos
clasificamos en segunda posición en el torneo juvenil
de las "10 horas", celebrado
en el VendrelL
- Y ya, analizando esta
temporada, ¿ c r e ^ que el
Igualada H.C. Scorpia está
en el lugar que le corresponde o podría ^ t a r mejor
situado?
- Bien, d e l » decir, en descarga nuestra, que de los
cuatro pimtos que hemos
perdido, tres de ellos: han
sido por verdadera desgrar
cia. E n Barcelona, ante el
P. Manyanet, con tm hombre menos dtirante la mayor
parte del choque, por expulsión directa de Vila, lle^
gamos al descanso con tm
2—5 a nuestro favor. E h el
segundo tiempo, ya no pudimos resistir el fuerte rit-
/
DISSABTE, 6 DE FEBRER DE 1982
24
mo y se perdió por 9—6. Y
frente al S. Terrassa, aquí
en Igualada, con el encuentro empatado a cinco tantos, a falta de medio minuto para el final, Caries es
exptalsado, y precisamente
en ese breve espacio de tiempo, encajamos el sexto gol y
perdemos así tm punto vital. Ahora la cota que nos
hemos fijado es la de no
perder ningún encuentro
más, para podemos clasiñcaar en el campeonato de Catalunya. Lo contrario, sería
índiscutiblemente tma profunda decepción.
- Hoy, en un partido trascendental, tenéis la oportunidad de devolverle la pelota al P. Manyanet. ¿Se remontarán esos trc» goles?
- No tenemos otra alternativa, sino l a de intentar
obtener tm margen favorar
ble de cuatro tantos. Por
eso, aprovechando tu pregimta, quisiera concienciar
a los aficionados sobre la
importancia de este encuentro e instarles a que acudan
al Velódromo y animen incesantemente a nuestros jugadores.
Una petición que rrateramos también nosotrosn y con
carácter de urgencia, pues
la victoria es primordial
para las aspiracionies igualadinas. Recordemos que el
partido se iniciará, a las 7
de la tarde de hoy sábado.
- Y ya desde una óptica
distinta, ¿cómo calificas la
no menos brillante campaña del primer equipo?
- Al iniciar la temporada,
manifestamos que nos sentiríamos sobradamente satisfechos si conseguíamos; clasificaimos entre los seis primeros. No cabe duda de que
la clasificación actual, rebasa cualquier tipo de previsiones, y por todo ello esta-
mos muy esperanzados de
cara al futuro^ Y quisiera
añadir, y no es petulacia por
mi parte, que san la importante ausencia de Canet, el
Igualada estaría aún más
arriba.
- Y a para finalizar, ¿crees
que la próxima temporada,
teniendo en cuenta él sensacional resultado dado por
este jovencísinio
primer
eqitípo, se podría clasificar
para el ascenso a la Dividan
de Honor, o es aún una utopía?
- Por ganas no va a quedar, pero tenemos que ser
realistas y no pecar de un
exceso
de
trluníalismo.
Nuestro objetivo este año
era, con medio conjtmto renovado y nuevo entrenador,
mantenerse dignametne en
Primera División. Conseguido esto, nos proponemos ir
mejorando paulatinamente
el cuadro de.jugadores y, si
se llegase a plantear la posibilidad de ascender, la
afrontaríamos como tma
empresa más, pero en caso
de no cuajar, no nos senti"ríamos en absoluto fracar
sados.
Ambición y arrestos no
parecen faltarle a Torra. Es
el d i m a optimista y excelente que domina entre los
miembros de fôta dinámica
y emprendedora junta directiva.
¡Enhorabuena y que dure!
Juveniles
Campeonato provincial
3 - 9 : SE C U M P L I Ó EL
EXPEDIENTE
Igualada H.C. (inf.) 1
Encuentro d e p u r o t r á m i te para el
Igualada H. C.
Scorpia, q u e d o m i n ó plácid a m e n t e la s i t u a c i ó n , consig u i e n d o esta clara v i c t o r i a ,
q u e sin e m b a r g o n o se f r a g u ó hasta b i e n entrada la
segunda mitad.
Será el p r ó x i m o s á b a d o ,
c u a n d o nuestros j u v e n i l e s
d e b e r á n dar la real m e d i d a
d e sus p o s i b i l i d a d e s , bat i e n d o al P. M a ñ a n e t en u n
p a r t i d o trascendental p a r a
las aspiraciones igualadinas.
Los g o l e a d o r e s i g u a i a d i nos f u e r o n : Caries (5), Bausili (2), C a r b o n e l l y Sala.
El Igualada H.C. Scorpia
p r e s e n t ó : Esquerra ( M o r e no), V í l a , Sala, Caries, Bausili, C a r b o n e l l y M o n c l ú s .
Otros resultados
C a m p e o n a t o provincjial
Igualada H.C. (sub. 15), 5
V i l a n o v a i la G e l t r ú , 5
J . Ma. ARMENGOL
Mañana, el líder
Comprometido choque
el que mañana, a las
12'30 horas, deberá disputar el Igualada H.C. frente al líder de la liga, el
Ripoll.
Sant Pere d e Ribes, 1
Igualada H.C. I n t i m a , 2
Taradell, 0
Encuentro e n el q u e nuestras f é m i n a s l l e v a r o n s i e m p r e la i n i c i a t i v a , s u p e r a n d o
a un rival con el cual estaba
e m p a r e j a d o e n la t a b l a clasificatoria. El resultado p u d o
ser más a m p l i o , si c o n s i d e ramos q u e nuestras j u g a d o ras n o t u v i e r o n
excesiva
f o r t u n a a n t e el p o r t a l c o n trario.
(O
•O
1
Benjamines
Ç3
Jesús M a r í a , O
Monjos, O
Alevines
Jesús M a r í a , 2
V i l a n o v a i la G e l t r ú , 9
•o
PASSATEMPS
çxaniílfiese
En
este
instructivo
pasatiempo puede Vd. compulsar
sus conocimientos
o los de
sus amigos, tapando
previamente ía. respuesta.
— ¿Sabe c u á n d o se e s t a bleció en I g u a l a d a la primera
sucursal de la Caja de P e n siones- p a r a l a Vejez y de
Ahorros?
* El. día 4 de mayo de 1909.
—- "No saber de la misa l a
media" se dice para signific a r qué se igiiora. u n a cosa
o ño se puede d a r , r a z ó n de
'ella: ¿Cuál és sil origen?
•'-}:* Parece posible que son
este dicho se aludiese a los
clérigos
ignorantes
d¡e hace
tres o cuatro siglos a los que
en Castilla se llamaban
despectivamente
de "misa y olla"
y que no sabían de la misa la
media.
\. * .
. — ¿Qué quiere significarse
en c a t a l á n con la expresión
",fer l a gara-gara"?
* "Tractar
afalacs".
IGUALADA, PERIÒDIC DE L'ANOIA
Gs det! inanants del bon
estalviador de gasoUoa
El centre d'Estudis de l'Energia i Campsa h a n fet públi2 un , fulletó: a d r e ç a t als
autcmobilistes,. en el qual
donen una sèrie de consells
per a evitar el malbarata^
m-2nt del combustible, amb
el títol La gasolina és or, no
la llenceu.
En la presentació del fulletó s'indica que l'any 1978
els espanyols van g a s t a r el
IC per c e n t més de gaso'ina
que l'any 1S77, m e n t r e que
altres països com Alemanya
i
França
van
gastar-ne
menys o mantingueren els
seus consums a nivells similars. Per estalviar gasolina
el fulletó dóna els "Deu m a n a m e n t s del conductor responsable":
1. Conduïu a velocitat m o d e r a d a i constant.
' ~ ¿ E n poesía a qué se llaman versos de arte mayor y
versos de arte- menor?
* Versos de arte mayor los
que tienen más de ocho sílabas:
eneasílabo,
decasílabo,
endecasílabo,
dodecasílabo, alejandríno.
Versos
de
arte
menor los que tienen
menos
de
nueve
sílabas:
bisílabo,
¿¡risílabo, tetrasílabo,
penta¬
sílabo, exasíldbo,
heptasílabo y
octosílabo.
*
— ¿Qué propiedades t e r a péuticas se atribuyen a l a
zanahoria?
* Reconstitutivo
de la sangre, antianémico,
antidierrei.
co. Purifica y fluidifica la bilis y es de gran valor en todas las afecciones del hígado
y la vesícula biliar. Contiene
sodio, calcio, magnesio,
potasio, vitaminas A, È y C y
azúcar natural de asimilación
directa.
Es un
regenerador
de toda las células y rejuveTiecedor
de los tejidos.
*
S
^
5
<
DISSABTE, 6 DE FEBRER DE 1982
í
l
S
6. Dueu t a n c a d e s les finestres quan circuleu a a l t a velocitat,, així evitareu la r e sistència de l'aire.
7. No empreu l'aire c o n dicionat si no és absolutam e n t imprescindible.
3. Quan triegueu el
tacte, no accelereu.
con-
9. No "passeu de revolucions" el motor del vostre
cotxe.
10. No abuseu de l a , b a c a
del cotxe.
25
9
MOTS
ENCREUATS
2. Eviteu les engegades
làpides i les frenades sobtades.
3. Utilitzeu menys el peu
dret —acceleraciOnsi, frenades, etc.
4. Apagueu el motor en les
parades prolongades.
5. No escalfeu el motor
amb el cotxe p a r a t .
úm. 474
P E R
A . B R U M E T
HORITZONTALS
1 . — F e r t i l i t z a c i ó d ' u n a flor p e l seu p r o p i p o l l e n .
2 . — Consonants. Bastó a m b q u è el d i r e c t o r
d'una
o r q u e s t r a marca el c o m p à s als e x é c u t a n t s . 3 . — Rec i p i e n t on cauen els raïms esclafats
quan fan vi.
T r a n q u i l i c o n f i a t . 4 . — A l'inrevés, f r u i t d e l'esbarzer. D i t dels ulls, m i r a d a , f i x a t s en u n o b j e c t e . 5 . —
Peu c o m p o s t d e d u e s síl·labes, la prinnera b r e u . i la
segona llarga. Consonant. Consonant. 6 . - — V e u del
c o r b . Repetit, f r u i t d e l cocoter. Gos.
7.
Símbol
d e l i o d e . A l ' i n r e v é s , maliciosos, astuts. 8 . — AAil.
A n i r i a o a r r i b a r i a cap a la p a r t d ' e n ç à .
cents c i n q u a n t a . A
l'inrevés,
9 . : — Cinc-
oli sulfurós
obtingut
per d e s t i l · l a c i ó d'unai roca b i t u m i n o s a , u t i l i t z a t p e r
Repari vostè mateix
el seu vehicle
de plaure- amb
*
n
1
/
g u a r i r malalties cutànies.
VERTICALS
1.—
Forma d e vers o altra cosa, relativa al p o e -
ta A l c e u . M i l cinc-cents. 2 . — D i t d ' u n préstec, i n terès, etc., en q u è h i ha usura. C i n q u a n t a . 3 . — C o n -
amb eines adequades i l'assessorament de
personal especialitzat en
sonants. Riu d ' E s p a n y a . 5 . — F l u i d a e r i f o r m e . A l'inrevés, en castellà.
assenvalada.
Autoreparacions
FREIXAS
G r a m i n i a a u e serveix
acció
principalment
per a l i m e n t dels a n i m a l s . 7 . — Crit d e l b o u . Consonants. 8 . — A l ' i n r e v é s ,
n o m d e d i f e r e n t s focs d e
cartes. M o s q u i t . 9 . — Riu d e Suïssa. M a i .
•J9V
Carrer de Sant Martí de Sesgueioles, 25
Telèfon 803 72 02
IGUALADA
Calcedonia llistada d e d i f e r e n t s
colors per a f e r c a m a f e u s . 6 . — A l ' i n r e v é s ,
-•6
-'9
"in+l — " 8 ' l ' è l è i
'OUPE 'SPQ
'^If^D
'^fBnw
'
•/ -jpjQ
S1VDI11I3A
•Pm
LA —"Ó ' e i J p u i A "W — ' 8 -WnjJls "I —"Z 'BD
•03 -EO -—-9 - f i -sqLugi —-Ç -.JY •]/\I0JB — >
'joñ
- 9 5 -dn^ — • £ •B4n|eg "S'i — z •BiLueSoinv - — ' L
SWINOZIIHOH
Dr. J. A. ÜRBIETA
TOCOGINEGOLOGIA
PLANIFICACIÓN FAMILIAR
Horas convenidas.
Martes (tarde). Jueves (mañana).
San Jorge 3, 1.°.
(O
(i
T^lf. 777 23 75.
3
r — ¿Quién inventó la c r e mallera?
•o
* El científico
norteamericano W. L. Judson en 1893.
co
X
i—
co
*
I
— Adivinanza:
Las naves con que Colón
descubriera el NuevO' Mundo
ya sabC' que fueron tres...
(La respuesta en un segundoi).
* La Niña, La Pinta
Santa María.
Recopilación:
X
y la
. ..
IKAS
co
co
(U
•o
co
RÀDIO I TELEVISIÓ
15'00
Noticias.
15'30
Fútbol en acción: "SuilO'CO Esquí. Campeonato del za".
Mundo desde Haus (Austria).
16'C0
P r i m e r a sesión:
"Los
Slalom damas.
aventureros de la. noche" (1955'.
lí'OO Pista libre: Actividades Director: Fritz Lang. I n t é r p r e .Grupo Vídeo Ayuntamiento de tes: . Stewart Granger, J o h n
¡Madirid; Baliamontes enseña los " WMteley, George Sanders, Visecretos ed l a bicicleta; ¿Qué es veea Lándfors. I n g l a t e r r a 1770:
l á adolescencia?; Como se hizo en el Condado de
Devonshire,
"El Imperio c o n t r a a t a c a " .
un m u c h a c h o huérfano vive b a ; 13'00 Esquí. Campeonato del j o la tutela legal de un eleganMundo. Segunda m a n g a slalom te y refinado caballero, a r q u e damas.
tipo de las virtudes del auténti14'C0
Sedes del Mundial 82:
co "gentleman"
británico. El
Zara.go!za.
m u c h a c h o un d í a descubre, a c c i 14*30 Revista d e toros.
dentalmenite, que su Irrepro-
SÁBADO, 6
Primer programa
AIRES IGUALADINS
Sempre ens h a a g r a d a t d e i x a r c o n s t a n c i a de les coses
i els fets que h a n sigut noticia a l a pancalleta de T V r e ferides a la nostra ciutat, per insigniflcants que s e m blessin. Avui tornem a fer r e i e r è n c i a d'un parell d e p e tites aparicions vistes dijous al migdia en l a programació
de M i r a m a r . U n a d'elles, l a primera, fou u n a d e les fotografies que T V E m o s t r a a tall d'espera d'un p r o g r a m a a
l'altre. E r a u n a vista igualadina — j a e r a h o r a ! — e n la'
quai es m o s t r a v a als telespectadors el claustre de'ls P a r e s
Escolapis, ben fotogènic p e r cert. L'altra, encaixa que p r o duïda a Barcelona, e r a la presència en u n a enquesta r e ferida a l a v a g a de m e s t r e s del m a t e i x dijous, d e l a p r o fessora igualadina resident a la c i u t a t conital Carola R i baudí. S e r a n minúcies, si voleu, però e n plau reflectir-les,
n o lis sembla?
"DIÁLOGOS DE MATRIMONIO"
L a programación n o c t u r n a de xos lunes en UJíJP. e s t á
sadendo bastante redonda, h a s t a el punto de h a c e r u n a
seria compe>.encia — y a lo dijimos— a l espacio concurso
"Gol... y al Mundial 82". E s t a programación la forman,
como ustedes saben, loe "Terrores favoritos" de Ibáñez
Serrador (que algxmas veces de terror tienen m u y poco)
y l a serie e s c r i t a por el a u t o r teatral S a n t i a g o Moneada
y realizada por Cayetano L u c a de T e n a , "Diálogos de m a trimonio". Moneada, que h a sido uno de los autores casi
exclusivos de Jesús Puente, intérprete de l a serie c o n j u n t a m e n t e con M a r í a Lxiisa S a n J o s é , sabe m a n e j a r el oficio bastante bien pov lO que hemos visto e n los primeros
guiones emitidos. Claro que el t e m a matrimonial, incluida
suegra, d a tela p a r a r a t o ; y si quienes i n t e r p r e t a n el
juego escénico s o n actores t a n calificados c o m o la c i t a d a
pareja, a d e m á s de M a n C a r m e n Prendes, es de c r e e r que
Moneada debe tener m u y allanado el camino p a r a p e r g e ñ a r o haber pergeñado los guiones r e s t a n t e s ( h a s t a 26)
con la suficiente destreza p a r a que el público los vaya
siguiendo. "Diálogos de matrimonio", aunque e n algunos
momentos p a r e z c a insustancial, en el fondo n o lo es. L o
que ocurre a e s a p a r e j a viene a reflejar lo que también
sucede a o t r a s mucha® p a r e j a s e n l a vida real. Y como
que c a d a asunto está t r a t a d o c o n aire d!e comedia, sin
dramatismos, es por lo que mío se permite, por a h o r a ,
darle el visito bueno.
TELERECORTES
— A los responsables de l a p r o g r a m a c i ó n televisiva
debe haberles llegado un m o n t ó n de "sugerencias" como
la que hicimos desde aquí h a c e m u y poco respecto a su
p r o g r a m a de los miércoles en U B J " . "Realizado por..."
del que no se anunciaba el título a emitir. P a r e c e que nos
hecho c a s o y p a r a el miércoles próximo y a sabemos que
va a ofrecerse u n episodio de l a serie "Curro Jiménez".
'Eso e s t á mejor.
— 1 De l a colección de películas que podrán visionarse
este ñn de s e m a n a , todas ellas m u y aceptables, d e s t a c a mos en primer l u g a r "Mi querida señorita", p r o g r a m a d a
p a r a e s t a noche, c o n guión y dirección de J a i m e de A r m i ñ á n y con u n a sobresaliente interpretación de J o s é
Luis López Vázquez en u n papel femenino. Sí, n o lo hemos
dicho mal, femenino. E s u n a experiencia que dio resultado y que merece l a p e n a ver. O t r o titulo a subrayar es el
que i r á m a ñ a n a por la tarde, "Enviado especial", firmado
ix>r el célebre Alfred Hitchcock e interpretado por un
destacado c u a d r o de actores de los años c u a r e n t a , como
Joel McCrea, L a r a i n e Day, Herbert Marshall, George S a n ders y Edmund Gwenn.
CANAL CERO
IGUALADA, PERIÒDIC DE L'ANOIA
chable tutor es, por o t r a parte,
el jefe de u n a bien organizada
b a n d a de contrabandistas. E n
esta faceta, l a personalidad' del
distinguido
gentilhombre
se
t r a n s f o r m a en l a de un desenfadado y audaz aventurero.
: 17'40 Dibujos animados.
17'55 E r a s e u n a vez el espacio.
18'30 P a t i n a j e artístico. C a m peonato d e E u r o p a desde Lyon.
Pruebas damas.
19'30 Bla, bla, bla.
20'00 L a s tribulaciones del
J u e z Franklin.
20'30 Chariot: "El campeón".
21'00
Noticias.
21'20
Informe semanal.
22*30 Sábado cine: "Mi querida sieñorita". (1971). Director:
J a i m e de ArmLñán. Intéipretes:
J o s é Luis López Vázquez, Julieta
Serrano, Mónica Randall,
Antonio Ferrandis, Lola Gaos.
En
u n a tranquila capital de
provincia, Adela, u n a m a d u r a
solterona c u y a h o m b r u n a a p a riencia es bien conocida y c o m e n t a d a por sus vecinos, vive
^ l a c o n l a única compañía de
su joven sirvienta. E s t a l a a b a n d o n a a c a u s a de un t r a t o p a t e r nalteta y dominante. E n esta situación, Adela, a solas con su
íntima tragedia, t o m a u n a d e sesperada decisión.
00'05 Ultimas noticias.
Segundo programa
14*00 M i r a m a r .
14*15 E l Castell dels T r e s D r a gons. Concurso.
14*55 B a r c e l o n a TVE.
15*30 Diario de Viaje de An^
dré Malroux.
16'25
Spiderman: "El rinoceronte de oro" y "Ejecución p a r a
un crimen".
16*50 Cine cómico.
17'00
Rugby: Gales-Francia,
desde Cardlff.
18*30 Premios internacionales
de teatro.
19*00 Polideportivo.
20*00 Estrenos T V : "Los fugitivos" (1973). Intérpretes: Dorot h y McGuire, V a n Williams. Un
adolescente recluido en un orfelinato huye u n día de la institución, decidido a reunirse con
su padre, a quien supone viviendo e n S a n Diego, en l a c o s t a de
California. Casi al mismo t i e m po, un leopardo hembra, nacido
en cautividad, escapa también
de l a reserva d e S a n Diego.
21*30 Documental.
22*55 T e a t r o Real. Orquesta y
Coros de
RTVE. Obras de
B r a h m s i Sibelius.
24'00 Despedida y cierre.
DOMINGO, 7
Primer programa
10*00 Hablamos.
10'30 S a n t a Misia.
11*30 Gente joven.
12*30 l l e m p o y m a r c a . C a m peonato del Mundo de Esquí.
SE
/
DISSABTE, 6 DE FEBRER DE 1982
26
CONCURSO DE PREMIOS EXTRAORDINARIOS
Desde el pasado lunes, se h a iniciado a través de nuestra Emisora, un concurso especialmente destinado a los
oyentes de Igualada y c o m a r c a , c o n importantes premios.
Mensualmente, se sortea un a p a r a t o TV-Radioreceptor, y e n el m e s de jimio e n que finalizará el p r o g r a m a ,
dos vldeo-cassetes y un c o c h e PANDA.
Sin duda alguna estos premios son los m á s importantes repartidos en l a historia de l a r a d i o igualadina, y
además con el aliciente de que el concurso está t o t a l m e n t e c e n t r a d o e n l a audiencia local.
EL DEPORTE ESTA AQUÍ...
CON DOS INTERESANTES ENCUENTROS
Los oyentes dei espacio "El Deporte está aquí..." tend r á n m a ñ a n a , a p a r t i r de las 16*15, Infoirmacióin e n directo de dos encuentros realmente interesantes p a r a los
oyentes iguaiadinos-: el Valencia-Real Madrid y el S a n tander-Barcelona.
P r i m e r a y segunda m a n g a de
sla'om caballeros.
14'00 Sport Billy: "El g r a n h o yo de Tejas".
14'30
Deportivo.
15*00 Noticias.
15*30 L a P a n t e r a Rosa: "1005:
Noche de insomnio".
16*00 Verano azul: "Algo se
muere e n el alma". E l viejo pescador c a e enfermo pero se r e siste a ingresar en el hospital,
aunque t e r m i n a cediendo ante
los razonamientos de J u l i a . Pese
a que los chicos de l a pandilla
están i>endientes de él y le anim a n c o n su visita, a los pocos
días abandona por su c u e n t a el
c e n t r o p a r a continuar pintando
su barco. Sin embargo, la m u e r te le sorprende a n t e s de c o n cluir l a t a r e a . Los chicos, vivam e n t e impresionados, a c o m p a ñ a n sus restos al cementerio.
17*00 E l mundo m á g i c o de
Doug Henning.
18'00 Sesión de t a r d e : "Enviado especial" (1940). Director: Alfred
Hitchcock.
Intérpretes:
Joel McCrea, L a r a i n e Day, Herbert Marshall, George Sanders,
Edmund Gwen. Un
periodista
americano llega a I n g l a t e r r a p a ra llevar a c a b o su t r a b a j o de
corresponsal e n l a capital brit á n i c a . Allí es testigo casual de
un asesinato y del secuestro de
u n diplomático. Atrapado c o n tra su voluntad en medio de los
acontecimientos h a b r á de luc h a r por su vida dentro del
complejo y mortífero mundo del
espionaje internacional.
20*00 Avance deportivo.
20'05 Documental: "El t e r c e r
milenio. Un futuro a medida".
21'00
Noticias.
21*15 P r ó x i m a m e n t e . I n f o r m a ción de l a programación de TV
e n l a P r i m e r a Cadena.
21*30 Los libros: "Ë1 Jayón",
de C o n c h a Espina. Intérpretesi:
C a r m e n de la Maza, Víctor Val-
VENDE LOCAL
Apto para cualquier clase de n^ocio
Altura 4 metros.
Situado a 100 metros del Mercado.
Razón:
Teléfonos: 803 12 49, de lunes a viernes
804 28 50 sábados o festivos.
verde, T e r e s a del Río, C a r m e n
Rossi. Andrés, campesino de im
pueblo del norte de E s p a ñ a ,
abandona a su novia p a r a c a r
sanse con o t r a mujer. Cuando
el matrimonio tiene su primer
hijo, a p a r e c e e n l a p u e r t a de su
c a s a otro niño recién nacido,
abandonado, "El Jayón".
22*30 Deportivo. Los partidos
de l a jornada.
23*45 Despedida y cierre.
Segundo programa
14*00 M i r a m a r .
14*15 E l m ó n e n c a t a l à .
14*55 P a t i n a j e artístico. E x h i biciones y clausura del Campeon a t o de Europa, desde Lyon.
19'00
Musical express.
20*00 Fútbol. E n c u e n t r o en E s paña.
21*00 Producción española.
22*00 L a r g o m e t r a j e : "Sed de
m a l " (1958). Director:
Orson
Welles. I n t e r p r e t e s : Charlton
Heston, Orson Welles, J a n e t
Leigh, Marlene Dietrich, Akim
Tamiroff, Zsa Zsa Gabor. E n
Los
Robles, pequeña localidad
a m e r i c a n a fronteriza con México, un importante h o m b r e de
negocios m u e r e al ser, d i n a m i t a do su coche. H a sido testigo c i r cunstancial el comisario Vargas,
alto jefe de la policía m e j i c a n a
que pasa en Los Robles su luna
de miel. E l a t e n t a d o h a o c u r r i do e n el lado americano de la
frontera y e n t r a en l a jurisdicción
del
prestigioso
capitán
Quinland, quien no tolera l a intervención de Vargas.
23*45 Despedida y cierre.
LUNES, 8
Primer programa
13*30 Esportiu.
14*00 Trobada. Revista de a c tualidad diaria.
14*25 Miramar. Informativo.
15*00 Telediario.
15*35 E n tiempo de sobremesa.
16*05- L a plantación BeulaJh.
C u a r t o episodio.
17*00 T o t i més. Actividades
e n Catalunya.
18*30 Avance informativo.
18*35 L a c o m e t a blanca.
19*00 E l libro gordo de Pétete.
19*02 Popeye.
19'30 M a t t y J e n n y .
20*00 Deporte p a r a todos.
20'30 Consumo ( L a bolsa y l a
vida).
21*00 Telediario.
21*35 Gol... y al Mundial 82.
Concurso.
(O
(i
3
•O
co
X
i—
m
X
I
CD
(3
CQ
•o
01
ESPECTACLES
22'35 L a t i e r r a de l a g r a n
promesa. Los campesinos llegan
a la ciudad de Lodz por c e n t e nares. Son familias e n t e r a s que
no tienen ñi un lugar donde c o bijarse'. L a mamo de obra es por
lo t a n t o b a r a t a y discriminada.
Los tres amigos no tienen escrúpulos a l a h o r a dfe pedir dinero
prestado c o n el ñn de establecer
su factoría. Según h a n podido
enterarse el preciO' del algodón
subirá b a s t a n t e e n pocos días.
23'35 u l t i m a s noticias'.
Segundo programa
18'30
L'habitació del
fons:
"L'adolescència".
IS'OO Música e n viu: "Trio
Amargos".
19'35 Informatiu.
19'45 Redacción abierta.
20'0C. L a a b e j a Maya. Dibujos
animados.
20'30 Alcores (Cioltural abierto).
21'00 Redacción abierta.
21'35 Diálogos de matrimonio:
"Del amor, el matrimonio y
o t r a s menudencias".
22'05 Mis ' terrores favoritos:
"La Mosca" (1958). I n t é r p r e t e s :
David Hedisoh, P a t r i c i a Owens,
Vicent Prlce, Herbert Marshall.
Un científico se e n c u e n t r a , t r a s
largos años de trabajos, a punto de r e m a t a r un revolucionario
experimento relacionado c o n la
alteración de la materia.
MARTES, 9
Primer programa
13'30 A r a : T a r r a g o n a . I n f o r mativo.
14'C0 Trobada.
14'25 Miramar.
IS'OO Telediario.
15'35 E n tiempo de sobremesa.
16'C5 L a plantación Beulah.
Quinto episodio.
17'00 Terenci a la fresca.
IGUALADA, PERIÒDIC DE L'ANOIA
17'30 Memoria popular.
18'30 Avance informativo.
18'35 L a cometa blanca.
19'C0 E l hbro gordo de P e t e -
/
e^ARTE-ERA
tfe.
19'02 Dibujos animados.
19'30
Los payasos. Nuevas
a v e n t u r a s de Gaby, Miliki y F o fito.
20'C0 Un mundo p a r a ellos.
20'30 Vivir c a d a día: "Como
un canto redado".
21'C0 Telediario.
21'35 3C0 millones.
22'40 Dallas: "Qué h a pasado
con J o h n Ewing II". El hijo de
Suie EUen sigue e n l a incubador a y los miembros de la familia
le visitan asiduamente, excepto
su madre. E s t a sigue e n su estado de postración e indiferencia y son estériles los esfueraos
de J . R . y de la familia ©ntera
p a r a sacarla de esa situación.
Cliff B a r n e s sigue con sus p r e tensiones de unirse a Sue y quedarse con el niño.
23'35 Ultimas noticias.
Segundo programa
18'30 L a Cucafera.
19'C0 Obrir debat: "La societ a t i el pres".
19'35 Informatiu.
19'45> Redacción abierta.
20'CC E l c a r r o de la farsa.
20'35 Animales en acción.
21'00 Esto se hunde: "Llega
un nuevo huésped".
21'30 Redacción abierta.
21*35 R a m ó n y Cajal. Segundo
capítulo. Cajal estudia y a medicina en Zaragoza. Su situación
es algo especial; en c u a n t o a su
padre, aquel tenaz barbero, luebo ministrante y por ñ n médico,
ha llegado a ser hoy encargado
de las clases de disección de la
F a c u l t a d aragonesa.
22'30 Redacción abierta.
22'35 L a víspera de nuestro
tiempo.
Programas para los días 6
al 8 de febrero de 1982.
CINE KÜRSAl
Sábado sesión continua des^
de las 6. Domingo sesión
continua desde las 4 tarde.
CANNONBALL, sábado 6 y
9'35, domingo 5'55 y 9'30.
LILI MARLEN sábado 7'40
y 11'20, domingo 4, 7'35 y
11'05.
Mayores 16 años.
SAION ROSA
Sábado tarde 6 y noche 9'40.
Domingo tarde 5 y noche
9'20.
ROCKY CARAMBOLA, sábado 6 y 9'40, domingo 5 y
9'20.
STAR CRASH, CHOQUE DE
GALAXIAS, sábado 7'35 y
11'20, domingo 6'45 y ll'lO.
Todos los públicos.
las 4'15 tarde.
PATRIZIA (clasificada " S " )
sábado y lunes 6'15 y 9'45.
domingo 5'30 y 9'05.
CANÍBAL FEROZ (clasificar
da " S " ) , sábado y lunes 8'05
y 11'35, domingo 4, 7'35 y
11.
Mayores 18 años.
DISSABTE, 6 DE FEBRER DE 1982
27
m
Vilanova del Cami
Sala Especial
Sábado sesión continua desde las 6. Domingo continua
desde las 4.
LO BLANCO, LO ROJO Y
LO NEGRO, sábado 6 y 9'20,
domingo 5'40 y 9'15.
ORGASMO CALIENin (clasificada " S " ) , sábado 7'40 y
10'55, domingo 4, 7'20 y
10'50.
Mayores 18 años.
ROVÏ ONEMA
Vilanova del Camí
Sábado y domingo sesión
continua desde las 4. Domingo matinal a las ll'SO.
TARZAN Y LA CAZADORA,
5'50 y 9'15.
LA 2.» GUERRA DE LOS
NIÑOS, 4, 7'25 y 10'50.
Todos los públicos.
Se sortearán 10 viajes a Disneylandia y otros regalos.
OCASIÓN
Vendo Ford Taimus 2.300
S. Estrenado en diciembre 1980. Impecable, con
radio-cassette
Blaupunt
(modelo viene)
30.000
kms. Ref. ARMO S.A.
Tels. 803 11 97
y 804 32 51.
Dr. lOSE LUIS TEIXIDÓ PABON
ATENEC IGCAIADI
OCDUSTA
One familiar
Domingo sesión continua
desde las 5 tarde.
STAR CRASH, CHOQUE
DE GALAXIAS:, 5 y 8'15.
ROCKY CARAMBOLA, 6'45.
Todos los públicos.
LENTES DE CONTACTO
Plaza de España, 9, entio. 1.
Para reservar hora de visita, llamar al Ti. 803 17 55.
CINE TARRAGONA
Sala spécial
Sábado y lunes sesión continua desde las 6'15 tarde.
Domingo continua
desde
CASINO FOMENT D'IGUAIADA
Convocatòria d'Asabloa ÍGeoeral M a r i a de Socis
ESTUDI DE DANSA I EXPRESSIÓ
Tindrà lloc al Local Social el dia 12 de febrer de 1981.
Amb motiu de la molt bona acollida que ha tingut
el 1er. curs de
Es convoca per a 2 / 4 de 8 del vespre en primera convocatòria (si hi hagués
ia majoria simple de socis). Si no hi hagués aquesta majoria se celebrarà en segona convocatòria mitja hora més tard (a les 8) sense tenir en compte el nombre d'assistents.
CLAQUÉ
De nou s'obre matrícula per a principiants.
Les classes es donaran els divendres a les 8 de
la tarda a partir del dia 5 de febrer.
Per a inscripció, Esquiladors 33, baixos, dies
feiners de 6 a 9 de la tarda (places limitades). (Les
classes de 1er. nivell, es mantenen a la mateixa
hora i dia).
ORDRE DEl DIA
Ir.
2n.
3r.
4t.
APROVACIÓ DE L'ACTA ANTERIOR
ESTAT DE COMPTES
REALITZACIONS I PROJECTES FUTURS
PRECS I PREGUNTES
(O
(i
3
•O
en
Auto Balmes, S.A.
_,
,
. •
,
El CDciíe mas segoro dei oiundo
fl Gas-oil 0 Gasolina
CTRA. MANRESA, 5
">'""^-
IGUALADA.
Servicio propia por la
Asistencia Técnica
m
X
i—
m
X
I
CD
(3
es
•a
mm
D E FIN
COL·LABOREM EN LA U K i L n . v . * ^
D E ^OVS L·LOCS D E T R E B A L L
La CAIXA D*ESTALVIS DEL PENEDÈS hafirmatun conveni
amb rinstitut per a la Promoció Pública de THabitatge,
a' fi de concedir durant l'any 19S% la quantitat de
TRES-CENTS SET
?:'.:í?^:-:^
en préstecs especials a l'ONZE PER CENT
a constructors i adquiridors de vivendes
de Protecció
acoUides al Pla Triennal 19Sim
de suport a la construcció.
O ñ c i s l
(O
(i
3
O
•O
co
X
i—
co
X
I
co
c
(3
co
CQ
Gdixa d'Estalvis del tenedfes
(U
•o
co