Budisme. Hinduisme

BUDISME
1− HISTÒRIA DEL BUDISME
La història del budisme avarca quasi 2500 anys des de que va sorgir a l´Índia. Es va expandir per la major part
d´Àsia i fins al segle xx no va penetrar a Occident. Fou Siddhartha Gotama (566−486 a.c.) qui va començar a
practicar−lo a la regió de la conca del Ganges, nord−est de l´Índia, on llavors la religió dominant era el
bramanisme; més tard, al 200 a.c. aquesta es transformà en l´hinduïsme. El primitiu bramanisme fou introduït
a l´Índia pel nord−est del subcontinent,al voltant del 1500 a.c. per un poble nòmada.Però l´arribada dels aris
va posar fi a la civilització de la Vall de l´Indo. Els aris tenien una sofisticada cultura urbana que es va
desenvolupar a la regió del Pakistà, a partir del 2500 a.c..La religió dels aris es basava en els Vedes, un
conjunt revel−lat d´enssenyances orals. Els aris adoraven a trenta−dos Déus antropomorfitzats i que es
considerava que actuaven sobre la naturalesa, el cosmos i en la vida humana. Com a rituals els bramans feien
ofrenes i sacrificis d´animals per als Déus, tot això per aconseguir favors divins. Els bramans van aprendre
tècniques iòguiques de meditació, aillament físic, dejú i autocontrol. Aquestes tècniques es consideraven útils
per arribar a realitzar els rituals, mitjançant els quals experimentaven visualitzacions. D´aquestes
visualitzacions van sorgir textes considerats prebudistes i on ja es parlava d´un jo universal (substància
subjacent del Cosmos).
Durant l´època del Buda es van produïr canvis socials importants. Es van desenvolupar una sèrie de ciutats
que actuaven com a nuclis administratius i centres comercials i es basaven en una economia monetària.
Aquests canvis van influir molt, ja que a les ciutats es va crear una comunitat cada vegada major
d´intel−lectuals i filòsofs. Les idees dels Vedes van començar a filtrar−se en aquesta comunitat i pertant van
ser enormement debatides. Aquests filòfofs eren coneguts com Samanas i s´assemblaven en certa manera a els
primers filòfofs grecs. Així doncs el budisme en els seus origens fou un moviment samana, on es distingien
diferents filosofies, com l´escepticisme, el materialisme, els qui pensaven que la vida estava marcada pel
destí, i com no, entre tots ells estava Gotama.
2− LA VIDA DE BUDA
Siddharta Gotama, Buda, fill del sobirà d´un petit regne, va néixer a Kapilawastu, prop de l´actual frontera
entre l´Índia i Nepal. El jove príncep va créixer envoltat de riquesa i molt de luxe, fins que a l´edat de 29 anys
va prendre consciència de lo buida que havia estat fins aleshores la seva vida, i va decidir canviar. Va
renunciar a tots els seus béns materials i es llançà a la recerca de la pau i la claretat espiritual, buscant
alliberar−se dels cicles de la reencarnació. Durant els anys posteriors a aquesat decisió es va dedicar a
practicar el ioga, i va adoptar una vida d´absolut ascetisme.
Al poc temps, Gotama va optar per deixar aquesta vida, considerant que no li donava vertaders fruits. En
canvi va adoptar el camí intermig entre una vida de plaer i una de total abnegació. Buda meditava sentat
davall una figuera, pasant a través d´estats de consciència més alts i profunds fins que va aconseguir arribar al
nivell més alt, el de la il−luminació.Un cop va aconseguir conèixer aquesta veritat essencial, Buda va entrar
en un periode de forta lluita interior. Es va dedicar a recórrer diferents llocs, predicant i congregant discípuls,
formant amb ells una comunitat monàstica que va rebre el nom de Sangha. Va ser allí on va passar la resta de
la seva vida, sense afany de protagonisme.
3− ENSENYANCES BUDISTES
En aquest capítol s´intentarà recollir les principals doctrines del Budisme. Cal dir que aquestes ensenyances
posteriorment foren modificades, per això algunes d´aquestes presenten una perspectiva una mica diferent a
les originals, però amb un rerefons comú.
1
El Budisme comença i acaba amb l´experiència de la il−luminació de Buda. En el moment de la seva
il−luminació el Buda va adquirir el coneixement directe del renaixement, del Karma i de les Quatre Nobles
Veritats. Totes les enssenyances es poden englobar en aquests tres conceptes.
A. RENAIXEMENT I COSMOLOGIA
Un dels termes utilitzats per designar el cicle de renaixements és samsara (seguir vagant) i serveix per indicar
que aquest procés és llarg. No solsament es diu que hem tingut moltes vides passades, sinó que n´hem tingut
innumerables. De fet, segons el Budisme no existeix un principi conegut pel món i el cicle de renaixements.
Així doncs es considera que el cicle de renaixements està compost per innumerables vides passades, que en
alguns casos ocupen grans espais de temps.
Si el cicle només inclogués renaixements humans, seria molt difícil per un budista explicar l´explosió de la
població humana. Però, pel contrari, al considerar que el cicle inclou moltes altres formes de vida, com per
exemple els animals, el reajustament entre poblacions és factible. Així, per consegüent, s´introdueix la idea
dels diferents regnes de renaixement. D´aquests regnes, els dos primers són l´humà i el dels animals. També hi
ha regnes d´éssers que no són visibles. Un d´aquests regnes el formen éssers formats per una matèria subtil i
que freqüenten el món humà degut al seva forta dependència i lligam a les coses terrenals. El pitjor dels
regnes és l´infernal, on s´inclouen tota una sèrie de renaixements horribles, es poden sofrir experiències com
la de morir cremat o tallat a trossos.
Els regnes de rensixement més elevats són l´humà i el dels Déus. El regne dels Déus és divideix en tres regnes
i els éssers que hi romanen no tenen forma material. En el regne inferior es poden percebre els objectes i les
seves qualitats de desitjabilitat. Per damunt d´aquest regne inferior, els éssers són conscients dels objectes
d´una manera pura, sense desig sensual. En l´últim esglaó hi trobem un renaixement on es troba la forma de
vida més elevada i subtil del Cosmos, i comprèn un grandiós espai de temps, però tot i amb això acaba amb la
mort. A mesura que anem descendint de regne, la duració de la vida disminueix; solament hi ha un regne on es
trascendeix la mort i el cicle de renaixements, aquest és Nirvana, l´objectiu de tot budista, on, qui arriba mai
més torna a néixer i es converteix en Buda.
B. KARMA
El moviment dels éssers entre els renaixements no és un procés fortuït,sinó que està regit i ordenat per la llei
del karma, el principi segons el qual els éssers renaixen d´acord amb la naturalesa i qualitat de les seves
accions en el passat,o sigui, són hereus de les seves accions. Així doncs, es diu que l´odi i la violència porten a
un renaixement en un infern,la cobdícia condueix a un renaixement com a espectre afamat.Si les males
accions no són suficients per a renàixer en un món inferior,llavors afectaran a la naturalesa del renaixement
humà; per exemple la mesquinesa porta a ser pobre,danyar als éssers produeix enfermetats i la ira produeix
trets lletjos a la persona.Pel contrari, les bones accions com l´amabilitat,l´autodomini i la generositat, entre
altres, condueixen a renaixements superiors, camí de nirvana.
La llei del karma es considera una llei natural inherent a la naturalesa de les coses, pertant una llei física.No
està dirigida per cap Déu i de fet, fins i tot aquests estan lligats a ella.
C. LES QUATRE NOBLES VERITATS
Les Quatre Nobles Veritats són les ensenyances que completen el contingut del que és la doctrina budista.
Aquestes ensenyances són les més avançades del Buda i estan dirigides a aquells que s´han sabut preparar
mitjançant el desenvolupament moral i espiritual. L´estructura d´aquestes ensenyances segueix la mateixa que
la pràctica mèdica de llavors; consistia en: diagnosticar l´enfermetat, identificar la causa, determinar si és
curable i per últim preescriure el tractament adequat.
2
C.1 −La primera noble veritat: el sofriment.
Sofriment fa referència a tot allò que resulta desagradable, imperfecte o que desitjaríem que fos diferent.
Aquesta primera veritat afirma que el sofriment és inherent a la vida. Es podria considerar el budisme com
pessimista davant de la vida, però el budisme no nega la felicitat sinó que intenta ajudar a aconseguir−la.
El sofriment pot adoptar diverses formes: sofriment com dolor físic, sofriment com a conseqüència del canvi i
sofriment degut als fenòmens condicionats, produït pels cinc factors de la personalitat.
− Els cinc factors de la personalitat:
Aquests cinc factors de la personalitat són cinc causa de sofriment. Cada factor és un grup o agregat d´estats
que es relacionen entre ells i constitueixen un objecte al qual la persona pot pensar que és una entitat única.
Segons Buda l ´home té la creença de l´existència real d´un jo, encara que aquest sigui un fal−làcia i una
il−lusió, ja que consisteix en una combinació d´energies físiques i mentals divisibles en cinc components:
−Cos o matèria: és la forma material de l´existència, ja sigui el món exterior o el propi cos de l´ésser viu. Està
compost per quatre elements bàsics: la terra (solidesa), aigua (cohesió), foc (energia) i aire (moviment). A
partir d´aquests elements deriven els altres vint−i−quatre,on hi podem trobar els cinc òrgans dels sentits que
ens posen en relació amb el món material. A aquets cinc sentits el budisme s´afegeix la ment, generadora dels
pensaments i idees relatives al món material.
−Les sensacions: és el caràcter sensual de qualsevol experiència i inclou les experiències que sorgeixen del
cos com els sentiments mentals de felicitat, infelicitat o indiferència.
−Les percepcions: tenen el poder de catalogar, reconéixer i identificar tots aquells objectes sensorials o
mentals.
−Formacions mentals: són tots els aspectes de l´activitat mental, excepte les provinents de les sensacions i
percepcions.Hi ha activitats mentals actives com l´odi, l´alegria, la determinació i d´altres més passives com
l´atenció i la voluntat. aquesta última lligada al karma.
−La consciència: és un acte de resposta d´una de les activitats mentals (cos,ment,llengua,oïda,nas,ulls) i els
seus objectes (sorolls,olors,formes visibles.....).Així, la consciència de l´ull és la relació entre l´ull i el seu
objecte; és a dir l´acte de veure.
C2 −La Segona Noble Veritat: L´origen del sofriment.
L´origen del sofriment pels budistes és causat pel desitjos o impulsos que busquen sempre la seva realització i
que acaben provocant sofriment.En primer lloc provoquen frustració, donat que les exigències d´una
realització completa i duradera es veuen continuament decepcionades per un món canviant. En segon lloc
motiven a les persones a realitzar diverses accions, llurs resultats kàrmics porten a un nou renaixement,i en
tercer lloc condueixen a les disputes i conflictes entre individus.
Els budistes fan referència a tres tipus de desig: el desig de plaers sensuals, el desig d´existència (vida eterna
després de la mort) i el desig de no−existència (instint d´evitar objectes, persones o situacions desagradables,
en la seva forma més extrema pot portar al suicidi).
− Sorgiment condicionat.
Una doctrina estretament lligada a aquesta segona noble veritat és sense dubte la del sorgiment condicionat.
És una de les teories més importants del Budisme que, en un principi, intentava explicar la relació de
3
condicionament i dependència mútua entre sí de tots els fenòmens psico−físics com a base del cicle de
l´existència; afirma que tot el que està compost està subordinat a causes i condicions i no té cap
substancialitat. Aquesta doctrina expressa d´una manera directa el principi de condicinalitat de les coses,
segons la qual totes les coses mentals i físiques sorgeixen i existeixen gràcies a una sèrie de condicions i
circumstàncies que es donen, i desapareixen una vegada aquestes condicions cecen.
C3 −La Tercera Noble Veritat: Nirvana.
Nirvana és el cessament del dolor una vegada el desig i les causes relacionades amb aquest desapareixen.
Nirvana també és anomenat l´incondicionat o el no−construït. S´ha d´admetre que és necessari un petit desig
per aconseguir−ho, però al mateix temps contribuirà a la superació d´altres desitjos.
El qui ha aconseguit l´estat de Nirvana s´anomena arahat.Sovint es creu que el Nirvana en vida és un estat
permanent però sembla que no pot ser així, donat que aquest estat significa la desaparició del dolor, no pot
estar sempre present en vida, ja que l´arahat en algun moment experimentarà el dolor físic. Nirvana es
considera definitiu, més enllà de la ment i el cos, i atura la interacció de la consciència, la ment i el cos que
condiciona el sorgiment condicionat.
C4 −La Quarta Noble Veritat: El camí.
Aquest camí està compost per vuit factors que s´agrupen a la vegada en tres aspectes bàsics del Budisme, com
són: la sabiduria (recte enteniment,recte pensament), La moralitat (recta paraula,recta conducta,recte
sustentament) i concentració (recte esforç,recta atenció,recta concentració).
−Recte enteniment: aquest factor fa referència a la comprensió de la veritat que s´expressa en les Quatre
Nobles Veritats, així com la comprensió del karma, el renaixement, l´existència i el sorgiment condicionat.
−Recte pensament: consisteix en dirigir correctament el pensament per allunyar−se de la mala voluntat i
crueltat; i dirigir−se cap al bé.
−Recta paraula: és l´esforç per eliminar els mals modes de paraula com la murmuració, el llenguatge vulgar i
el xarlatanisme inútil; cultivant el control de la paraula.
−Recta acció: és el factor que determina el comportament incorrecte com la violència, el furt i l´abús dels
plaers sensuals.
−Recte mode de subsistència: consisteix en evitar totes aquelles formes de subsistència que causin sofriment a
altres éssers, com el comerç d´armes, de verins, d´éssers humans, el frau i d´altres semblants.
−Recte esforç: fa referència a l´esforç utilitzat per mantindre la ment allunyada d´estats mentals que expressin
aferrament al jo,odi i il−lusió; sempre en benefici d´una estabilitat mental.
−Recta atenció: reflecteix un aspecte fonamental en tota meditació budista com és l´atenció al cos, a les
sensacions, als estats i activitats mentals.
−Recta concentració: fa referència als nivells de reculliment interior que sorgeixen al concentrar l´atenció
sobre l´objecte de meditació.
HINDUISME
1− INTRODUCCIÓ
4
L´hinduisme es diferencia d´altres religions en el fet que no posseeix un fundador únic, sinó que és el fruït de
moltes tradicions i doctrines. Així doncs no és una religió profètica, no posseeix un organisme, una estructura
que defineixi o imperi en les seves doctrines. Tot i que les diferents doctrines poden variar d´una escola a una
altra hi ha uns elements comuns entre elles, que són:
−Veneració a les escritures sagrades.
−Fe en Déu.
−Creença en un procés cíclic de creació, conservació i dissolució de l´univers.
−Creença en la reencarnació de les ànimes i regulada per la llei kàrmica.
−Esperança en l´alliberació definitiva de l´ànima de la reencarnació i la realització eterna de la vida.
−Significació de la llei de les castes i dels estadis de la vida
−Vàries pràctiques religioses com:
−Culte ritual a les imatges de les divinitats.
−Veneració als difunts avantpassats.
−Veneració als mestres espirituals i santons.
−Visita als temples i peregrinacions als llocs sagrats.
−Exercitació del ioga,com pràctica meditativa.
2− HISTORIA DE L´HINDUISME
Els origens de l´hinduisme es fonen en dues antigues civilitzacions i cultures: la civilització de la Vall de
l´Indo, que va desenvolupar−se a partir del 2500 a.c. fins al voltant del 1500 a.c. i la civilització ària, que es
va desenvolupar durant el segon mil−leni a.c. Existeixen diverses teories sobre la connexió entre aquestes
dues cultures: una planteja que la civilització ària va emigrar cap al subcontinent hindi procedent de la regió
caucàsica i va absorbir la civilització de la Vall de l´Indo; l´altra defensa que la cultura ària es va
desenvolupar a partir de les bases de la civilització de la Vall de l´Indo i que pertant no la va invadir per la
força.La teoria més acceptada avui en dia és la segona, la que considera que no fou una invasió armada per
part dels aris, sinó que les dues cultures van entrar en contacte d´una manera gradual, encara que hi ha un
predomini de les tradicions i creences de la civilització de la Vall de l´Indo en el resultat de la simbiòsi
cultural.
Així doncs, l´Hinduisme va néixer fa 4000 anys fruit de la fusió d´aquestes dues corrents culturals abans
citades.
3− LLIBRES SAGRATS
A −Els quatre Vedes
Fòren compostos entre 1500 a.c. a 1200 a.c. El Veda és considerat pels hindús com una revel−lació atemporal,
d´autoria no humana i que conté tots els coneixements.Són llibres sagrats als quals tots els hindús fan
reverència profundament. Els Vedes recullen himnes a diversos Déus, pregàries
5
litúrgiques,cançons,exorcismes i creences. Els Vedes es componen de quatre llibres o col−leccions:
−El Rg Veda: és una col−lecció de deu llibres que contenen 1028 himnes dedicats a vàries divinitats.
−El Sama Veda: compost de cants rituals.
−El Yajur Veda: és una col−lecció de breus fòrmules en prosa que s´utilitzaven en els rituals.
−El Atharva Veda: és una col−lecció d´himnes i fòrmules màgiques.
B. Les Upanisads
La doctrina de les Upanisads va ser la que va començar a donar una forma més organitzada a les creences
hinduistes, diríem que és la part més recent dels Vedes. Es creu que els més antics van ser escrits entre l´any
800 a 400 a.c.; així doncs són doctrines que complementen i desenvolupen els Vedes i representen una
explicació d´aquests. Les Upanisads determinen un codi moral i filosòfic i eren una reacció contra el difícil
culte ritual que proposaven els Vedes i que exercien els bramans o sacerdots. Les enssenyances d´aquests
textes es basen en la doctrina del Brahman i Atman, que tractarem més endavant.
4− RITUAL VÈDIC
En les tradicions hindús hi trobem un gran nombre de formes de culte, com ofrenes vegetarianes i
no−vegetarianes i que es realitzen en honor d´innumerables divinitats.El ritual hindú es porta a terme a les
llars,als temples,als santuaris i als llocs de peregrinació com confluències de rius sagrats. Els rituals es
realitzen per commemorar ocasions especials, per implorar bendicions o per agradar i guanyar−se els Déus.
En paral−lel als rituals i molt lligats a ells hi trobem els mites, tradicions narrades de l´Índia que servien
perquè la gent comprengués els significat de la seva vida i el seu origen. Els rituals es remonten als primers
textes hindús i al llarg de la història de l´hinduisme han passat de generació en generació.
5− ENSENYANCES BÀSIQUES
A. Brahman i Atman
El terme Brahman no s´ha de confondre amb Brahma, el Déu creador, ni amb Brahman, la casta més alta.
Brahman és un principi que es refereix ,no solament al poder del ritual, sinó també a l´essència de l´univers i
la realitat que radica en el nucli de tota aparença. Aquest Brahman no és sols l´essència de l´univers, també és
l´essència del jo (Atman),lo vertader d´una persona més enllà de les diferències aparents.Aquesta essència del
jo és lo absolut,realitzat dintre del jo, a través del significat interior del ritual i apartant els sentits del món
sensorial. L´hinduisme considera que en el jo universal radiquen profunditats interiors extraordinàries i de fet,
en el seu sí, contenen la totalitat de l´univers. La veritat és l´absolut (Brahman) i també és el jo (Atman).
Aquesta comprensió no es percep simplement com una informació que s´ha de comprendre, sinó com una
intuició directa i immediata que s´experimenta com alegria o felicitat. La missió de tot home és la de poder
realitzar l´ànima individual per unir−se amb l´ànima universal. Els savis hindús, amb el seu gust característic
pel mite, s´han imaginat Brahman com diví i parlen d´ell en un llenguatge mitològic. Als diversos aspectes de
lo diví se´ls hi ha donat diferents noms de divinitats venerades pels hindús, però les escriptures deixen molt
clar que no són més, que reflexes d´una sola realitat.
B. Maya
Un tema recurrent en la mitologia hindú és la creació del món a través de l´autosacrifici de Déu. Un ritual en
el qual Déu es transforma en el món i que, a la fi, novament,es transforma en Déu. Brahma és el gran mag que
es transforma en el món i realitza aquest acte amb el seu poder creador màgic,que és el significat original de
6
Maya que apareix en els Vedes (Rg Veda).
La paraula Maya, una de les més importants en la filosofia hindú ha canviat de significat a través dels segles.
A partir de poder o força del diví actor o mag es va transformar en l´estat psicològic de qualsevol persona sota
l´encís de l´obra teatral màgica.O sigui, mentre confonguem la infinitat de formes de la realitat, sense percebre
la unitat de Brahma dins d´aquestes, estarem sota l´encís de Maya. Pertant, Maya no significa que el món és
una il−lusió, sinó que la il−lusió es troba en el nostre punt de vista quan identifiquem i confonem la realitat
autèntica de les coses, amb els conceptes creats per les nostres ments, empenyades en mesurar i categoritzar.
Maya és la il−lusió de prendre aquests conceptes per realitats, de confondre el mapa amb el territori. En la
visió hindú de la naturalesa totes les formes són relatives, fluides; són el sempre canviant Maya. El món de
Maya canvia continuament, és una obra rítmica, dinàmica.
C. Karma i reencarnació
La idea de pensar que cada acció té un efecte que ha d´explicar−se en aquesta vida o en futures vides, i que les
experiències d´aquesta vida són conseqüència d¨accions passades, es coneix com la llei del Karma i és
d´importància fonamental en l´hinduisme.Aquesta reacció o llei lliga a l´ànima a la matèria, estimulant−la a
tornar a encarnar−se; un home es fa bo per les seves accions i es fa dolent pels seus mals pensaments i
accions.En cada reencarnació hi ha actes que generen Karma i s´actua pel desig, no és possible viure sense
desitjar. Pertant, l´objectiu és alliberar l´ànima encadenada al cicle de renaixements regits pel Karma, en
definitiva apagar el desig.
D. Ioga
L´hinduisme es planteja tota una sèrie d´idees relatives als camins que porten a l´alliberació; els mètodes o
tècniques que condueixen més enllà del món del sofriment.La tradició hindú ofereix diferents respostes a la
qüestió que es refereix a les maneres d´aconseguir aquest objectiu. Per una part les tradicions teístes sostenen
que l´alliberació es produeix per mitjà de la gràcia concedida per una divinitat benèvola, al fidel que la venera.
D´una altra banda, les tradicions no−teístes sostenen que l´alliberació s´aconsegueix gràcies a l´esforç continu,
encaminat a separar el jo del món sensorial per mitjà de l´ascetisme i la meditació, i que porta a un estat de
gnosis.
El terme Ioga deriva de l´arrel sànscrita yuj (controlar,unir) i es refereix a les tècniques o disciplines
d´ascetisme que suposadament potencien l´experiència espiritual i la comprensió o intuició profunda de la
naturalesa o essència de l´existència mundana. Ioga és el mitjà amb el qual la ment i els sentits poden
restringir−se; el jo o ego, limitat i empíric, pot trascendir−se, i la vertadera identitat del jo pot ser finalment
experimentada (Brahman).
Aquest mètode ha estat exportat amb èxit més enllà de les fronteres de l´hinduisme, com a diversos contextes
religiosos i no−religiosos en l´Occident contemporani.
El Ioga, en tant que disciplina espiritual no limitada a ninguna afiliació sectària o forma social, presenta els
següents trets caracteristics:
−La consciència pot ser transformada mitjançant l´enfocament de l´atenció a un sol punt.
−La transformació de la consciència elimina les constriccions mentals o impureses que ens limiten, com la
cobdicia i l´odi.
−El Ioga és una disciplina,o gama de disciplines, generades per facilitar la transformació de la consciència.
HINDUISME VS BUDISME
7
Budisme i Hinduisme són religions que daten de fa molt temps. L´Hinduisme és anterior al Budisme, i els seus
origens els trobem a partir de l´any 1500 a.c., mentre que el Budisme és posterior, els seus origens els trobem
a mitjans del VI a.c. El Budisme neix en un contexte hinduista, on aquesta religió és la dominant en la
societat; neix gràcies a la figura de Buda,un filòfof que es va plantejar el sentit de la vida humana i va debatre
les doctrines tradicionals hinduistes en una societat cada cop més urbana.
Budisme i Hinduisme són filosofies religioses,el seu principal objectiu és l´experiència mística com a via per
a comprendre la realitat i el sentit de la vida i el món.
L´hinduisme explica l´origen del món i la vida a partir de la idea d´un Déu creador i suprem (Brahma), mentre
que el Budisme no està interessat en explicar l´origen del món ni tampoc en creure en divinitats creadores
d´aquest; el Budisme s´interessa per la situació humana, el sentit d´aquesta i la causa, o sigui el sofriment i les
frustracions de l´home.
El renaixement és una creença on, tant Budisme com Hinduisme coincideixen, les dues defensen l´existència
d´un cicle de renaixements que es caracteritza pel sofriment, totes dues busquen escapar d´aquest cicle per
aconseguir el cessament d´aquest sofriment. En paral−lel aquest cicle està regit per la llei del Karma, segons
la qual cada individu és hereu de les seves accions passades. Aquest cicle de renaixements i el seu sofriment
són fruit en les dues religions del desig, així doncs totes dues afirmen que el desig i els sentits són la causa per
la qual existim una i una altra vegada. L´erradicació d´aquest desig i l´apagament dels sentits és el que ens
portarà a l´alliberació del cicle de renaixements i el seu inherent sofriment; i així aconseguir l´estat suprem, la
felicitat i comprensió directa de la realitat de les coses i esdeveniments.
Totes aquestes coincidències són degudes a que el Budisme i concretament Buda, el seu fundador,va prendre
conceptes tradicionals hinduistes,com Karma,Nirvana,reencarnació,etc... i els hi va donar una nova
interpretació,una de psicològica i aplicable al ésser humà; una visió més humana, on la psicologia de l´home,
el seu pensament, és la cosa més important i vehicle per explicar la seva naturalesa.
RELACIO FILOSOFIES ORIENTALS AMB EL MÓN OCCIDENTAL
És evident la progressiva influència de filosofies i pensaments orientals dins les societats occidentals. Aquesta
entrada és motivada per factors com poden ser l´augment dels fluxos migratoris de població oriental amb
destinació a països occidentals més desenvolupats econòmicament i industrialment. Un altre factor que pot
explicar aquesta creixent introducció pot respondre a una simpatia d´Occident envers aquest pensament
orientalista, la societat d´Occident, cada cop més abocada al materialisme i enfocada cap a l´èxit professional
veu en aquestes doctrines una espiritualitat i una explicació de la realitat que no troben en una vida
obssessionada per l´afany de posseir. Així és, com per exemple, tècniques de relaxació provinents d´Orient
triomfen pel fet de ser antídots contra l´estrés acumulat com a conseqüència d´aquesta dèria materialista que
difon la societat capitalista. Un altre exemple és la proliferació notable de centres i botigues especialitzades en
teràpies orientals (massatges,ioga,etc.) i productes esotèrics (amulets,incens,llibres,etc.); sense anar gaire
lluny al cantó de casa meva recentment han obert una botiga del tipus esmentat adés.
Cal dir que entre aquestes doctrines orientalistes n´hi ha que són acceptades i assimilades i n´hi ha que són
incompatibles i és per això que no porten a cap reflexió en molts casos per aquesta incompatibilitat; la gent ni
s´ho planteja.Així doncs, ens trobem davant d´una tria de doctrines i pensaments per part de la gent. La
necessitat del mite per explicar quelcom que la raó no pot fer−ho, pot portar a l´individu occidental a recórrer
a aquestes filosofies com a mitjà d´explicació mística, espiritualista, que va més enllà de la raó.
Com he comentat breument abans, hi ha doctrines o creences orientals que no són compatibles o difícil
d´assimilar a Occident, per exemple la creença en la reencarnació pot ser una; per un home d´Occident
renéixer seria un fet maravellós i motiu d´alegria, mentre que per un budista o hinduista és un càstig, un fet
que s´ha de superar.
8
Una altra creença que resulta clarament incompatible en una societat capitalista materialista com la
d´Occident, és la que refusa el desig i el culpabilitza de ser l´origen del sofriment, quelcom que s´ha
d´eliminar; doncs bé per un home occidental el desig és el camí per desplegar totes les capacitats humanes, pel
desenvolupament professional. És a més, la força que mou la nostra societat consumista,− Què vendrien les
empreses si eliminessim el desig?.
Per acabar, sols dir que en aquest apartat he fet una valoració personal d´acord amb el meu punt de
vista.Espero que serveixi per reflexionar i perquè no, per donar més opinions mitjançant un altre punt de vista.
5
9