Descarregar - Fundació del Món Rural

2013
3
1
2013
Índex
1. Salutació del president de la Fundació del Món Rural
5
2. L’organització
7
2.1. Patronat
7
2.2. Direcció i equip tècnic
9
3. La Fundació del Món Rural. Missió, objectius i identitat
11
4. Línies d’actuació
15
4.1. Dinamització econòmica i social. Ruralactiva
17
4.2. Equilibri territorial sostenibilitat
25
4.3. Valor intangible del món rural
27
4.4. Comunicació i relacions institucionals
30
5. Balanç i compte de resultats
39
5.1. Balanç abreujat any 2013
39
5.2. Compte de resultats abreujat exercici 2013
41
3
2013
4
2013
1. Salutació del president
de la Fundació del Món Rural
El treball de prospectiva és necessari en una era de profunds canvis a nivell global, dels quals són bona
mostra les diferents crisis que ens estan afectant en els darrers anys. En el cas concret del sector agroalimentari i del desenvolupament rural, això és especialment cert si tenim en compte les dinàmiques dels
mercats d’aliments i de primeres matèries, les evolucions demogràfiques i els fluxos migratoris del capital
humà, els efectes del canvi climàtic en els factors de producció i la fisiologia del territori o la necessitat
creixent de trobar nous models energètics que limitin les situacions de dependència i els costos per a
generar activitat.
És en aquest escenari on el paper de la Fundació del Món Rural pren sentit i rellevància, en la mesura que
contribueix a reunir actors, a plantejar debats i reflexions, a dibuixar possibles escenaris futurs, a impulsar
models de desenvolupament més integrals i participats i a fer propostes i recomanacions pel desenvolupament a mig i llarg termini del món rural català.
Aquest 2013, en ple procés de reestructuració de l’entitat i en el marc de contenció i austeritat necessaris
la Fundació ha sabut mantenir aquest esperit, i ha orientat els seus esforços de manera prioritària cap a la
reflexió i la prospecció de llarg abast, sense abandonar la necessària contribució al models de dinamització socioeconòmica locals i a la valoració del nostre món rural per part de la societat catalana.
En aquesta memòria hi trobareu un breu testimoni d’aquest treball, que us animo a conèixer i a compartir
donat l’abast i la rellevància dels temes tractats per al futur del país.
Hble. Sr. Josep M. Pelegrí i Aixut
President de la Fundació del Món Rural
Conseller del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.
5
2013
6
2013
2. L’organització
2.1. Patronat
El Patronat de la Fundació del Món Rural (en endavant FMR), a més de ser l’ens titular, i d’exercir les
funcions que el Capítol VI dels Estatuts estableix, és “l’ànima impulsora de l’activitat de la FMR”. El Patronat exerceix funcions d’impuls, seguiment, i control del que fa la FMR. El Patronat està format per grans
empreses del sector agroalimentari i altres sectors amb una forta implantació al nostre país.
-Presidència
Hble. Sr. Josep Maria Pelegrí i Aixut, conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
(DAAM)
-Vicepresidència primera
Sr. Jordi Sala Casarramona, director general de Desenvolupament Rural (DAAM)
-Vicepresidència segona
Sr. Domènec Vila i Navarra, director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries (DAAM)
-Tresoreria
Sra. Misericòrdia Montlleó i Domènech, directora executiva de la Fundació del Món Rural
-Secretaria
Sra. Immaculada Puigmulé i Recasens, advocada en cap del DAAM
Vocals:
Grupo Alimentario Argal, S.A.
http://www.argal.com
Sr. Antonio Escribà i Segarra
Danone, S.A.
http://www.danone.es
Sr. Javier Robles i González
Grup Alimentari Guissona, S.A.
http://www.cag.es
Sr. Jaume Alsina i Calvet
7
2013
Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona
http://www.lacaixa.es
Sr. Àngel Pes i Guixa
Nestlé España, S.A.
http://www.nestle.es
Sr. Josep Arcas i Romeu
Nufri, S.A.T.
http://www.nufri.com
Sr. Francesc Argilés i Felip
Casa Tarradellas, S.A.
http://www.casatarradellas.es
Sr. Josep Tarradellas i Arcarons
Miquel Torres, S.A.
http://www.torres.es
Sr. Joan Font i Guasch
Reunió anual del Patronat de la FMR
El 22 d’abril de 2013 va tenir lloc la reunió anual del Patronat de la FMR que va presidir el conseller
d’Agricultura, l’Honorable Sr. Josep Maria Pelegrí i Aixut. La trobada dels patrons va servir per presentar i
aprovar el pla d’actuacions per a l’any 2013 i el pressupost. També es van analitzar els projectes portats a
terme durant l’any 2012.
Reunió del Patronat a les dependències del DAAM
8
2013
2.2. Direcció i equip tècnic
El Comitè de Direcció de la FMR fa seguiment de l’administració ordinària i marca les instruccions i
directrius.
-Director general del Comitè de Direcció
Sr. Jordi Sala i Casarramona
-Directora executiva
Sra. Misericòrdia Montlleó i Domènech
Per desenvolupar la seva activitat diària la FMR compta amb un equip de persones que assumeixen
funcions tècniques, administratives i d’organització. L’equip tècnic té un perfil de professionals pluridisciplinar vinculats a l’enginyeria tècnica agrícola, la geografia, la sociologia, la politologia i les ciències
ambientals amb l’objectiu d’abastar la diversitat d’àmbits i perspectives que conformen la realitat rural
catalana.
Coordinació tècnica
Sra. Meritxell Serret i Aleu
Administració
Sra. Mireia Martí i Sans
Equip tècnic
Sra. Anna Vilaseca i Puigpelat
Sr. Eduard Trepat i Deltell
Sr. Marc Costa i Puigpelat
Sra. Meritxell Casamayor i De Pedro
9
2013
10
2013
3. La Fundació del Món Rural.
Missió, objectius i identitat
Orígens
La FMR és impulsada pel Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya i va ser creada
per Acord de Govern el 2006, per tal de donar continuïtat al treball iniciat en el I Congrés del Món
Rural.
Missió
• La missió de la Fundació és establir mecanismes facilitadors de la reflexió sobre els problemes
específics i/o diferencials del món rural.
• La FMR té el mandat de promoure i divulgar debats, estudis, recerques i altres actuacions que
vagin adreçades a trobar models de desenvolupament que entenguin la ruralitat com un espai
amb activitat econòmica dinàmica i diversificada, infraestructures i serveis suficients i de qualitat,
i que preservin el territori i les seves riqueses naturals i culturals. En definitiva, impulsar actuacions que puguin derivar en la millora de les condicions de vida de les persones que viuen i
treballen en l’àmbit rural.
• La missió final és aportar elements perquè Catalunya sigui conscient del valor estratègic que
el seu entorn rural té per al desenvolupament sostenible del país. Això s’ha de traduir en
una “ruralització” de l’activitat legislativa i de la presa de decisions polítiques, així com en una
major transcendència en l’opinió pública de tot allò que concerneix a la quotidianitat i al progrés
del món rural català.
• El benestar dels habitants del món rural és la finalitat última de la FMR.
Visió
• La FMR vol ser una organització que doni servei al poble de Catalunya a través de la promoció
i la defensa del món rural i amb diversos mecanismes: reflexionant, aportant solucions, plantejant nous debats, cercant nous reptes, aportant una perspectiva crítica i fent seguiment de les
diferents realitats, ajudant i assessorant als agents implicats.
• La FMR té la voluntat de fer aquest treball en col·laboració amb els agents actius del món
rural, defensant la premissa que són ells qui han d’involucrar-se i ser protagonistes en el desenvolupament del territori, per a dinamitzar i potenciar indirectament la seva activitat així com
la seva transcendència a l’espai públic.
• La FMR vol promoure la participació de persones, institucions, entitats, associacions i empreses
en l’estudi, la investigació i l’anàlisi de les prioritats estratègiques per al desenvolupament del
món rural català.
11
2013
• Des d’un principi de lleialtat institucional, la FMR ha de ser l’ànima crítica que proposa canvis,
estimula nous debats, fa que s’obrin noves línies de treball i fa que la perspectiva rural sigui
sempre present en les disposicions de tots els estaments governamentals. És en aquest sentit
que s’ha d’entendre la FMR com un aliat independent del Govern de la Generalitat.
• La FMR pretén ser un organisme reconegut i respectat pels agents polítics, econòmics i socials.
Principis rectors del treball de la FMR
• Professionalitat de l’equip tècnic i gestor de la FMR. El personal de la FMR té una base de
formació i experiència tant en el camp de la capacitat de gestió com en el de l’economia, la
sociologia, la política agrària i rural, la demografia, la geografia, el medi ambient, el periodisme i
d’altres disciplines necessàries per cobrir el ventall d’aspectes que la FMR vol abraçar del món
rural.
• Rigor i independència. En els diferents àmbits d’actuació, ja sigui en estudis, recerques, jornades, observatoris o en intervencions públiques dels seus membres, la FMR es compromet
a realitzar la seva activitat d’una manera rigorosa que garanteixi la seva independència com a
entitat.
• Multidisciplinarietat. La FMR ha de cobrir una gran varietat d’assumptes molt diversos i amb
perfils molt diferents en relació al món rural. L’enfocament divers dels temes a tractar farà de la
FMR un bon òrgan interlocutor amb direccions i unitats d’altres departaments del Govern de la
Generalitat.
• Priorització. La FMR adaptarà els seus recursos i el seu pressupost a l’impacte previsible de
cada actuació potencial. Els sectors, els temes i els formats hauran d’adaptar-se a la limitació de
recursos.
Els valors que aporta la FMR a la societat catalana
La FMR aporta a la societat catalana el valor de vetllar pel seu món rural:
• Valor del coneixement: A través d’estudis, recerques, treballs, publicacions i d’altres, es generarà coneixement sobre el món rural, la seva gent, la seva economia i el seu territori. Aquest
coneixement es difondrà i es posarà a disposició de la societat i del Govern.
• Valor relacional: Existeixen molts centres, fundacions, organismes especialitzats que realitzen
una feina de qualitat en molts dels aspectes que afecten al món rural. És amb aquests amb qui
la FMR ha de treballar per generar aquell coneixement que volem assolir. Accions conjuntes,
acords de col·laboració, convenis, etc., permetran crear una xarxa de col·laboradors, la qual cosa
tindrà efectes multiplicadors de la tasca que desenvolupa la FMR i aquests agents.
• Internacionalització: La FMR cercarà referents fora de l’àmbit català –tant a l’estat com a
altres països- per tal de compartir coneixements i experiències, d’establir col·laboracions, etc.
Impulsar “bones pràctiques” en desenvolupament rural a nivell europeu i internacional serà una
de les prioritats que tindrà la FMR.
• Visibilitat pública: La FMR ha de promoure la valoració del món rural per part de la societat
catalana. Fer més presents els problemes de l’entorn rural i ressaltar les externalitats positives
que generen les activitats rurals tradicionals, és un valor que la FMR ha d’aportar al desenvolupament del món rural.
12
2013
Els valors que la FMR aporta a les administracions públiques
• El primer i gran avantatge que té la FMR és el seu distanciament de la gestió de Govern i dels
problemes del dia a dia. Això li permet pensar i actuar de manera prospectiva. No ha de resoldre problemes urgents sinó que els ha d’anticipar i donar alternatives de solució. La FMR vol
posar en valor el món rural i fomentar el seu desenvolupament.
• La capacitat econòmica i pressupostària de la FMR permet una gestió àgil i eficaç en la contractació de proveïdors i serveis, així com d’experts. Des del punt de vista dels ingressos, ésser una
organització sense ànim de lucre i no una unitat governativa permet obtenir finançament privat
alternatiu, que una unitat de l’Administració difícilment assoliria.
• La flexibilitat que té la Fundació per realitzar determinades fites, o portar a terme actes, estudis,
etc. no la tenen en general les administracions públiques. La FMR és petita i àgil i pot reaccionar
en poc temps enfront una necessitat concreta i donar-hi resposta ràpida.
• Des de la FMR es poden endegar iniciatives i propostes arriscades que el rol de l’administració
no permet. La FMR pot assumir el llançament d’idees i propostes innovadores i trencadores
per contribuir a generar un debat més plural sobre les necessitats del món rural.
Destinataris
Els beneficiaris de la tasca de la FMR són, en primer lloc, les persones que viuen i treballen en el món
rural i, en general, tota la societat catalana.
• El principal receptor dels nostres productes i serveis és el Govern de la Generalitat. Els informes,
dictàmens, estudis, observatoris i recerques han de ser útils a l’Executiu català i, principalment,
a les unitats l’activitat de les quals recau en el món rural.
• Els nivells d’administració local (ajuntaments, consells comarcals i diputacions) són també receptors de les recerques, informes i estudis que la FMR porta a terme.
• Els agents actius i representatius del desenvolupament econòmic i social en l’àmbit rural, també
són destinataris principals dels recursos que la FMR posa a l’abast, ja sigui en forma d’estudi,
informe, publicacions, recerques, jornades de difusió...
Socis i aliances
L’àmbit del món rural que vol abordar la FMR és molt ampli i divers, en el qual ens trobem davant de
tres situacions diferents:
Primera: Hi ha moltes organitzacions que ja cobreixen bona part d’aquest àmbit vinculades amb la
ramaderia, l’agricultura o el paisatge, però molts cops estan especialitzades en alguna àrea de coneixement o tenen una visió molt local i estan centrades en problemes del dia a dia.
Segona: Per un altre costat hi ha força organitzacions públiques i privades que treballen en temes que
afecten al món rural, però que no tenen ni l’enfocament ni la visió “rural” global quan els tracten.
Tercera: S’ha de fer pal·lès que hi ha aspectes que no cobreix ningú. Són temes frontera entre disciplines o entre divisions departamentals en les administracions que, en no ser prioritaris, han anat quedant
en l’oblit tot i que són importants.
La FMR ha de crear xarxa amb les entitats vinculades al món rural o que poden contribuir al compliment dels seus objectius. Entre aquestes organitzacions cal destacar: universitats, centres de recerca i
d’estudis, fundacions, organitzacions sense ànim de lucre, departaments i/o unitats administratives del
Govern.
13
2013
Com articulem aquestes relacions en xarxa?
A través de diferents mecanismes que aniran canviant en el temps i segons les circumstàncies i prioritats:
• Convenis de cooperació continuada.
• Col·laboracions puntuals.
• Coorganització d’actes.
• Participacions creuades de membres i/o representats de cada organització en els òrgans
assessors o de direcció que es convingui.
• Participació de personal i experts de la FMR en actes d’altres organitzacions.
• Participació en organismes supranacionals, confederacions, fundacions, etc. que tinguin objectius semblants a la FMR en d’altres territoris.
La FMR vol fer conscient a la societat catalana del paper estratègic del món rural.
14
2013
4. Línies d’actuació
La FMR té com a objectiu promoure la participació de persones, entitats i empreses en l’estudi, investigació i anàlisi de les prioritats estratègiques pel futur del món rural català. D’acord amb aquesta fita,
es plantegen diversos projectes i accions que pretenen establir mecanismes facilitadors de la reflexió
sobre els problemes específics i/o diferencials del Món Rural. En aquest sentit, promou i difon debats,
estudis, recerques i porta a terme altres actuacions adreçades a trobar models de desenvolupament
que reverteixin en la millora de les condicions de vida de les persones que viuen i treballen en l’àmbit
rural. Tot fomentant, alhora, el valor de la ruralitat i la idea que el món rural té un valor estratègic per al
desenvolupament sostenible del conjunt del país.
A mesura que ha evolucionat el treball de la Fundació, s’han consolidat 4 eixos principals amb la idea
que per a una major efectivitat cal treballar de manera transversal i multidisciplinar (ja sigui dues o més
disciplines, d’entre les quals l’econòmica, la social, la política, la mediambiental, etc.):
1.- Obertura a l’exterior. Fer recerca i anàlisi comparada amb altres regions i països, per tal de
conèixer i transferir bones pràctiques, models assimilables, referents d’expertesa, innovacions
i noves tendències, etc. També, contactar amb entitats i institucions similars d’altres regions i
països per tal d’afavorir col·laboracions, exportar els nostres coneixements, impulsar projectes
conjunts.
2.- Promoure l’esperit emprenedor a les zones rurals. Incidir en el foment de la cultura emprenedora i d’adaptació al canvi en el món rural, sobretot en l’actual context de crisi i recessió.
Desenvolupar línies de treball i projectes que incideixin en la innovació, l’ocupació i la millora de
les condicions de vida al món rural. És un eix transversal que incideix en la majoria d’actuacions
de la FMR, principalment emmarcades dins el programa Ruralactiva.
3.- Retenir el coneixement. Com a estratègia de futur i a llarg termini, per tal de detectar oportunitats de desenvolupament, fomentar el relleu generacional i la innovació al món rural. En
aquesta línia també es contempla l’impuls de grups d’experts, de “think tanks”, que afavoreixin
la reflexió i la prospectiva per a detectar i posar en valor les oportunitats de desenvolupament i
transferir-les als agents econòmics i socials.
4.- Noves oportunitats. Impulsar i dinamitzar línies de treball i col·laboracions per tal de visibilitzar i potenciar el desenvolupament sostenible a partir de les oportunitats de futur detectades
pel món rural. Aquesta línia de treball també s’inclou en el programa Ruralactiva principalment,
però ha esdevingut un eix vers el qual han derivat altres línies de treball ja encetades, projectes
concrets i noves col·laboracions.
15
2013
Els projectes desenvolupats durant el 2013 relacionats amb els 4 eixos descrits:
Projectes / Eixos
Promoure
l’esperit
Obertura a
Retenir el
Noves
l’exterior emprenedor coneixement oportunitats
RURALACTIVA. Web.
RURALACTIVA. Emprendre a la meva escola.
RURALACTIVA. Educació emprenedora.
RURALACTIVA. Dinamització econòmica d’un
territori a través d’una estratègia turística
basada en el cultiu de fruita dolça.
RURALACTIVA. Dones de muntanya: serveis
d’atenció a les persones grans a les comarques del Pirineu lleidatà.
RURALACTIVA. Rudona.
RURALACTIVA. Odisseu-Programa pel retorn
i la inserció laboral dels joves en el medi
rural.
RURALACTIVA. Present i futur de
l’alimentació a Catalunya. Estudi prospectiu.
El valor ocult de l’activitat agropecuària a
Catalunya. Pagament per serveis ambientals.
Camins ramaders i transhumància a Catalunya.
2n Congrés Rural Smart Grids.
El món agrari a les terres de parla catalana.
Arrels. Conreu de sabers
Observatori de l’Educació al Món Rural
Català. OBERC.
AGROFÒRUM.
A continuació es descriuen els projectes i les activitats del 2013, estructurats al voltant de quatre grans
línies:
· Dinamització econòmica i social. Ruralactiva
· Equilibri territorial i sostenibilitat
· Valor intangible del món rural
· Comunicació i relacions institucionals
16
2013
4.1. Dinamització econòmica i social. Ruralactiva
Aquesta línia d’actuació correspon al programa Ruralactiva, sota el qual s’hi inclouen projectes que volen
fomentar el debat i la reflexió sobre la dinamització econòmica en zones rurals tenint en compte temes
de caire social com l’educació, l’ocupació, o la pobresa, per tal de fomentar una societat del benestar
que alhora sigui sostenible. Així mateix, estan orientats principalment a aquells col·lectius de la població
que són estratègics per al desenvolupament sostenible i la dinamització econòmica del món rural, com
ara els joves, el col·lectiu femení, etc. Col·lectius que, alhora, tenen una gran potencialitat en relació a
cobrir filons o nous jaciments d’ocupació i a potenciar noves oportunitats de negoci al món rural.
Ruralactiva, emprenedoria rural es va iniciar el 2009 amb l’objectiu d’impulsar estratègies i instruments adequats per a la promoció de l’emprenedoria i pel foment de la creació d’empreses en les
comarques rurals catalanes, vinculant diferents entitats de l’àmbit públic i privat que treballen en el
foment, la creació i la consolidació d’activitats empresarials a comarques. Segons el Director General
de la FMR, Jordi Sala, “una de les línies de treball de la FMR és fer anàlisis de prospectiva que ajudin a
la recerca de noves fonts d’ingressos, fomentin l’emprenedoria i dinamitzin l’economia de les nostres
comarques rurals. Aquests objectius tenen una especial significació en aquest moment d’incertesa
econòmica”.
Les accions de RuralActiva durant el 2012 han estat destinades a fomentar la iniciativa emprenedora
i a donar suport a la creació d’empreses, a detectar oportunitats d’ocupació i a fomentar iniciatives
empresarials que desenvolupin nous productes o serveis que donin respostes a les necessitats del
món rural.
Línies de treball
1. Web Ruralactiva
2. Emprendre a la Meva Escola
3. Educació emprenedora
4. Dinamització econòmica d’un territori a través d’una estratègia turística basada en el cultiu de la fruita dolça.
5. Dones de muntanya: serveis d’atenció a les persones
grans a les comarques del Pirineu lleidatà.
6. Rudona
7. Odisseu. Programa pel retorn i la inserció laboral dels joves en el medi rural
8. Present i futur de l’alimentació a Catalunya. Estudi prospectiu.
4.1.1. Web Ruralactiva
RuralActiva.net és el portal del projecte RuralActiva de la FMR i vol donar un servei als emprenedors
rurals, tot acostant-los els recursos i les entitats que els poden ser útils de cara a desenvolupar els seus
projectes. Alhora, RuralActiva.net està concebut com un espai d’intercanvi d’informació entre persones,
entitats, administracions, acadèmics, investigadors que volen contribuir al foment de l’emprenedoria
rural.
17
2013
Durant l’any 2013 s’ha continuat amb la difusió del butlletí mensual Butlletí de RuralActiva. Emprenedoria Rural a Catalunya, el qual arriba a més de 3.000 contactes. El butlletí es divideix en quatre
seccions: una experiència emprenedora, amb entrevistes a emprenedors del món rural; actualitat i
notícies en el món de l’emprenedoria rural catalana; ajudes i premis, i una agenda.
4.1.2. Emprendre a la Meva Escola
Emprendre a la Meva Escola (EME) és un programa pedagògic de foment de cultura emprenedora
impulsat i coordinat per la FMR en el marc del projecte RuralActiva. A través d’activitats didàctiques, vol
fomentar actituds i habilitats emprenedores entre l’alumnat d’Educació Primària de les escoles rurals.
L’activitat es concreta en què l’alumnat crea i gestiona una cooperativa durant el curs escolar, en el marc
de la qual es fabriquen productes que posteriorment es venen en un mercat o fira del seu poble i llurs
beneficis es destinen a una activitat comuna i un tant per cent a una ONG que escullin.
El foment de la cultura emprenedora entre els més joves permet formar un capital humà arrelat al territori
que promogui l’ocupació i el treball en i per a la comunitat local. Així mateix, per a les zones rurals, el foment
de la cultura emprenedora és bàsic perquè la creació de nova activitat econòmica amplia el ventall de serveis
als ciutadans, millora la seva qualitat de vida, i ajuda a mantenir la població existent i a atraure nous residents.
Curs 2012-2013
Trenta-tres escoles rurals de la Catalunya Central, les Terres de l’Ebre, Alt Pirineu i Aran i de les comarques de Ponent han continuat desenvolupant el programa Emprendre a la Meva Escola el curs 20122013. En total durant aquest curs hi ha participat 60 mestres i 720 alumnes. Nombre d’escoles participants
A la taula següent es mostra la relació del nombre d’escoles participants.
Província
Comarca
Curs 2012-2013
Barcelona
Berguedà
6
Barcelona
Osona
1
Lleida
Alt Urgell
2
Lleida
Cerdanya
5
Lleida
Garrigues
1
Lleida
Pallars Jussà
0
Lleida
Segrià
7
Tarragona
Montsià
2
Tarragona
Ribera d’Ebre
1
Tarragona
Terra Alta
5
Total de Catalunya
10
30
Col·laboradors en el desenvolupament del projecte
S’ha treballat conjuntament amb l’empresa pública d’Astúries, Valnalón, Ciudad Tecnológica, que ha
dissenyat i desenvolupat el programa “Emprender en mi escuela” i que aporta la formació dels professors, l’assessorament en la implantació i adaptació del projecte, i el material educatiu per als alumnes
de primària. Han contribuït a la difusió del projecte el Secretariat de les Escoles Rurals i l’Observatori
18
2013
de l’Educació Rural de Catalunya (OBERC), que han facilitat el contacte amb les escoles. Els Serveis
Territorials del Departament d’Ensenyament han col·laborat a difondre el projecte i a arribar al professorat. A més, el Departament d’Ensenyament ha donat un reconeixement oficial a la formació que reben
els professors per poder desenvolupar el programa. D’altra banda, a la comarca del Berguedà s’ha
col·laborat amb el Consorci de Formació i d’Iniciatives Cercs-Berguedà per a realitzar-hi el seguiment del
projecte i difondre’l entre els agents locals. I a la comarca de la Terra Alta s’ha comptat amb el recolzament de l’entitat Derruta a l’hora de difondre el projecte entre els agents locals.
Reunions de treball
Durant l’any 2013 la FMR va fer una sèrie de reunions per tirar endavant i difondre el projecte, amb
institucions comarcals i locals, amb el Departament d’Ensenyament, i altres. Així mateix, també es va fer
tot un seguit de visites de seguiment a les escoles participants i sessions de formació amb els professors del curs 2012-2013.
D’altra banda, el 18 d’abril, la FMR junt amb les cooperatives de la Cerdanya van presentar el projecte
al Consell Comarcal i es va visitar al ràdio local.
Actes públics
La FMR va participar en l’organització i va assistir als mercats on el alumnes de primària venen els productes artesanals elaborats per ells mateixos durant tot el curs escolar en el marc del projecte EME. Es
va ser present en els següents mercats centrals, en els que van participar vàries escoles de cada zona:
Data
Població
30/05/2013
Lleida
28/05/2013
La Seu
06/06/2013
Amposta
Les cooperatives escolars també van
ser presents en els mercats locals dels
pobles de les diferents escoles que
han participat al projecte.
Mercat de Lleida, 30/05/2013.
Reunió al Consell Comarcal de la Cerdanya, 18/04/2013.
19
2013
4.1.3. Educació emprenedora
La FMR participa al Grup ICE d’Emprenedoria que la Universitat de Lleida i el Departament d’Ensenyament
van posar en funcionament el juny de 2013. L’objectiu principal d’aquest grup de treball és unificar
discursos al voltant de l’emprenedoria a totes les etapes educatives (Infantil, Primària, Secundària, Formació Professional i Universitària) per tal de construir un fil conductor que enllaci les diferents maneres
de treballar. El Grup de Treball també ha de servir per formar formadors que posteriorment ajudin a
desenvolupar les diferents activitats que proposi el grup.
Durant el primer trimestre del curs 2013-2014 s’han començat a dibuixar propostes educatives al voltant de l’emprenedoria per a infantil i primària.
Reunions de treball
S’ha participat en les sessions de treball celebrades a la Universitat els dies 12/06/2013, 05/07/2013,
09/09/2013, 16/10/2013, 13/11/2013 i 18/12/2013.
4.1.4. Dinamització econòmica d’un territori a través d’una estratègia
turística basada en el cultiu de fruita dolça
El projecte neix a partir de la iniciativa local de l’Ajuntament d’Aitona, a la comarca del Segrià, i la FMR
hi col·labora per tal de crear i transferir a altres municipis un model de dinamització econòmica d’un
territori a través d’una estratègia turística àmplia i integral basada en la fruita dolça.
Durant el 2013 s’ha elaborat el document “POTENCIALITATS TERRITORIALS D’UNA ESTRATÈGIA TURÍSTICA BASADA EN LA FRUITA DOLÇA” en col·laboració amb el Consorci per a la Millora de la Competitivitat del Turisme i l’Oci a les Comarques de Tarragona (CMCTUR) que integra els grups d’investigació
i investigadors de la Universitat Rovira i Virgili. Aquest informe s’afegeix a la diagnosi inicial realitzada el
2012, que consta d’una recerca i explotació de dades d’aquells territoris de Ponent amb producció de
fruita dolça i amb una activitat turística fins al moment poc desenvolupada, que abasten les comarques
del Segrià, Pla d’Urgell, Noguera, Urgell i les Garrigues.
A partir de la diagnosi es farà un treball participat amb els agents locals d’aquestes comarques per tal
de contrastar i concretar l’estratègia i les propostes, i per tal de transferir el model.
Reunions de treball
Per al desenvolupament del projecte la FMR va organitzar una visita per part dels investigadors de la
URV a empreses i entitats del territori objecte d’estudi el 24 de gener de 2013.
4.1.5. Dones de muntanya: serveis d’atenció a les persones grans a les
comarques del Pirineu lleidatà
Durant el 2013 s’ha continuat el projecte “Dones de muntanya: serveis d’atenció a les persones grans a
les comarques del Pirineu lleidatà. Models empresarials”. L’objectiu és detectar oportunitats d’ocupació
en serveis a persones dependents per a dones de zones de muntanya, i proposar estratègies i eines
per a la creació i l’acompanyament de projectes de negoci i noves empreses. Aquest projecte suposa
20
2013
la continuïtat del que ja s’havia treballat prèviament amb el projecte “Dones i serveis d’atenció a les
persones al món rural català. Models de gestió empresarial: Aproximacions des del Cooperativisme”. En
aquest cas, s’exploren les possibilitats i es volen aportar solucions que assumeixin l’especificitat de les
zones de muntanya, on no hi ha quantitativament tantes cooperatives agràries.
Les altes taxes d’envelliment i dependència ens plantegen una necessitat social que pot ser coberta
amb nous models empresarials que també generin ocupació i emprenedoria per a las dones rurals.
Cobrir aquests aspectes també significa tractar un dels objectius de la política de desenvolupament rural
europea, la igualtat d’oportunitats.
S’ha finalitzat i s’ha presentat la Diagnosi, feta amb la col·laboració de la Universitat de Lleida, per a detectar les zones amb més vulnerabilitat i necessitats d’aquests serveis al Pirineu, i en les que també hi
hagi més potencialitats de cobrir-los a través de població aturada femenina, amb l’objectiu de fomentar
la igualtat d’oportunitats i per l’efecte positiu que tindria a l’hora de frenar tendències de despoblament.
Actes públics
Presentació de la Diagnosi “Dones de muntanya: serveis d’atenció a les persones grans a les comarques del Pirineu lleidatà” en el marc de la jornada “Els serveis a les persones. Oportunitats per a la
dinamització econòmica del Pirineu”, celebrada a Tremp el 15 de novembre de 2013. La jornada tenia
l’objectiu principal de posar a l’abast de tots els actors implicats en aquest sector (emprenedors, empresaris, tècnics i professionals que treballen amb l’atenció a les persones) els coneixements necessaris
per gestionar territorialment una cartera de serveis cada cop més complexa i especialitzada.
Jornada a Tremp, 15/11/2013.
4.1.6. Rudona
Rudona és un projecte iniciat el 2007 per la FMR i la Fundació Maria Aurèlia Capmany, promogut pel
Departament d’Empresa i Ocupació, durant els anys del projecte 2007 a 2009 antic Departament de
Treball, i el Servei d’Ocupació de Catalunya en col·laboració amb el Fons Social Europeu, i amb el suport
del DAAM. L’objectiu principal d’aquest projecte és donar resposta a les necessitats de les dones rurals
a partir d’un servei integral que permeti facilitar l’accés a l’ocupació, a la formació, la promoció professional i a unes millors condicions de treball. Les seves principals línies d’intervenció són:
21
2013
• Oferir informació i orientació a les dones rurals sobre iniciatives empresarials i la seva gestió a
l’entorn rural.
• Potenciar activitats econòmiques i iniciatives emprenedores d’autoocupació i de diversificació de les
activitats ubicades en el medi rural especialment adreçades a les dones rurals.
A partir d’aquest projecte s’han encetat les principals línies de treball al voltant del paper de la dona al
món rural i s’ha realitzat el seguiment i s’ha donat continuïtat al projecte mitjançant l’actualització del
web i presentacions d’estudis i treballs.
Actes públics
La Fundació del Món Rural va impartir una conferència sobre dones rurals a El Soleràs el 3 de juliol de
2013.
Amb motiu del dia internacional de la dona rural la FMR va participar en diversos actes: el 15 d’octubre
a Lleida i a Barcelona.
Acte públic en el marc del Dia de la Dona Rural de presentació de l’empresa Ginesta Assis impulsada a
partir del projecte SocialCoop, a l’Ajuntament de Bonastre el 17 d’octubre de 2013.
Acte a Bonastre, 17/10/2013.
4.1.7. Odisseu. Programa pel retorn i la inserció laboral dels joves en el
medi rural
ODISSEU, el Programa per al retorn i la inserció laboral dels joves al medi rural, és un projecte que va
néixer el 2010 a partir de la iniciativa de la FMR i l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA).
Aquest 2012 el projecte ha passat a ser liderat per la Direcció General de Desenvolupament Rural del
DAAM i per la Direcció General de Joventut del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya,
i la FMR i ARCA han col·laborat en la implementació junt
amb els Grups d’Acció Local del programa Leader i la Xarxa
de Tècnics de Joventut.
L’èxode de persones joves, majoritàriament per formació
però també per treball, cap a zones urbanes i el fet que en
22
2013
acabar la formació no retornin a la seva zona o municipi d’origen, és un repte principal per al desenvolupament socioeconòmic i la vertebració dels territoris rurals. ODISSEU té l’objectiu inicial de fomentar
el retorn del capital humà format a les zones rurals d’origen, a través del contacte i la implicació dels
principals agents que incideixen en la seva transició: les universitats i centres de formació, les empreses
locals, les institucions i administracions que intervenen en les polítiques de desenvolupament rural,
d’ocupació i de creació d’empreses i en les polítiques de joventut.
Durant el 2013, a través dels GALs i la Xarxa de Tècnics de Joventut, s’ha continuat el treball a les 7
comarques pilot (Alt Urgell, Alta Ribagorça, Noguera, Priorat, Solsonès, Ribera d’Ebre i Ripollès). A les
Taules de Concertació, en les que participen els agents socioeconòmics i tècnics de promoció, s’han
decidit i impulsat les accions per acostar les empreses locals als joves i les accions de sensibilització.
També s’ha començat a impulsar de manera inicial el programa Odisseu a les comarques del Baix Ebre,
Berguedà, Garrigues, Garrotxa, Montsià i Pla d’Urgell.
Des de la FMR s’ha realitzat el Diagnòstic sobre la migració juvenil rural, la potencialitat del teixit empresarial, la influència de l’oferta formativa superior en les migracions, i els factors d’atracció del medi
rural per a la joventut, de les comarques del Berguedà, la Conca de Barberà, les Garrigues, la Garrotxa
i el Montsià.
Reunions de treball
Per al seguiment del projecte s’han realitzat diferents reunions de coordinació amb la Direcció General
de Desenvolupament Rural, la Direcció General de Joventut i l’ARCA.
Per tal de donar a conèixer el projecte i establir interessos en comú i contactes, l’11 de febrer es va fer
una reunió amb la Universitat Rovira i Virgili.
La FMR va col·laborar en l’organització d’una Sessió conjunta de tècnics dels GAL i de Joventut, celebrada a la seu del Centre Tecnològic Forestal, a Solsona el 20 de març de 2013, encarregats d’impulsar el
programa Odisseu a les comarques, per tal de millorar la coordinació a través de la formació i la informació. La FMR hi va realitzar la conferència “Ocupació jove al món rural” sobre els reptes en la creació
d’ocupació i l’emprenedoria.
D’altra banda, la FMR també va col·laborar en l’organització i va participar en el Seminari Internacional
sobre Migració i Ocupació dels joves rurals, celebrat a Solsona del 21 al 24 de maig de 2013, impulsat
per ARCA.
Seminari Internacional sobre Migració i Ocupació dels joves rurals, 21-24/05/2013.
23
2013
Actes públics
La FMR va realitzar una conferència sobre el projecte Odisseu en un acte organitzat pel Departament
de Joventut adreçat als alcaldes i regidors del Ripollès, el 13 de juliol de 2013.
La FMR va realitzar la conferència “Quedar-me al poble? A fer què?: mobilitat juvenil, nous jaciments d’ocupació i tendències comarcals. Un canvi d’orientació.” a la Jornada formativa i d’intercanvi
d’experiències organitzada en el marc Diada de càrrecs electes en Joventut de la Noguera, celebrada a
Balaguer el dissabte 16 de novembre de 2013.
El 20 de desembre, la FMR va fer la xerrada “Treballar al món rural al futur? Tot és possible!” a Peramola,
organitzada per l’Oficina comarcal de joventut de l’Alt Urgell.
4.1.8. Present i futur de l’alimentació a Catalunya. Estudi prospectiu.
El 2013 es va presentar l’estudi “Present i futur de l’alimentació a Catalunya. Estudi prospectiu”, elaborat
per la Fundació del Món rural en col·laboració amb l’Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària de la Universitat de Barcelona.
L’estudi proposat i encarregat per la FMR, mostra que la dieta de la població catalana manté a grans
trets els avantatges de la dieta mediterrània i no s’allunya molt de les recomanacions dietètiques de
la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària (SENC) i del departament de Salut de la Generalitat de
Catalunya. Malgrat això, a partir de la l’anàlisi de les tendències en el consum i dels canvis i evolució
dels hàbits de la població, es detecten línies per afavorir millores en les pautes de consum en pro d’una
dieta més equilibrada i saludable, per a les generacions actuals i sobretot per a les futures.
A partir de l’anàlisi de les tendències i evolució prevista de l’alimentació a Catalunya, a l’estudi es formulen tota una sèrie de recomanacions per assolir una dieta equilibrada. Des d’una perspectiva orientada
al propi consumidor final, es fan reflexions i recomanacions que ajudin a detectar oportunitats de millora, en les pautes de consum i de desenvolupament dels diferents àmbits que incideixen en la seguretat
alimentària i per a una millor dieta.
L’estudi també evidencia que per alguns dels aliments que es recomana augmentar el consum, la
producció catalana ha tingut una tendència decreixent. A partir d’aquesta constatació es fan algunes
reflexions perquè, de la mà de la innovació, el sector agroalimentari pugui detectar noves oportunitats
de desenvolupament.
Actes públics
Es van presentar els resultats
de l’estudi “Present i futur de
l’alimentació a Catalunya. Estudi
prospectiu” de la mà del catedràtic
Dr. Abel Mariné i el Dr. Joan Bosch,
experts en nutrició, a la jornada
“Tendències de l’alimentació a Catalunya” organitzada el dimarts 19
de març en el marc de la Fira de
Mollerussa.
24
Jornada a Fira de Mollerussa, 19/03/2013.
2013
4.2. Equilibri territorial sostenibilitat
El medi ambient és un dels valors fonamentals i distintius del món. El desenvolupament sostenible
d’aquest àmbit ha de fer possible la conservació del seu patrimoni natural i cultural, ja que la natura ha
anat històricament vinculada a les activitats agràries, forestals, cinegètiques, extractives o energètiques
que s’han desenvolupat en el territori. Des d’un punt de vista ambiental, la FMR treballa projectes
relacionats amb els recursos disponibles al territori, els espais i el paisatge, els boscos, les energies alternatives i els seus aprofitaments. La FMR fomenta la innovació i tots aquells elements que incentivin
el dinamisme econòmic i la competitivitat de les activitats empresarials ubicades en les diferents zones
del territori rural català, des d’una perspectiva d’equilibri territorial i socioambiental.
Línies de treball
• El valor ocult de l’activitat agropecuària a Catalunya. Pagament per serveis ambientals
• Camins ramaders i transhumància a Catalunya
• II Congrés Rural Smart Grids
4.2.1. El valor ocult de l’activitat agropecuària a Catalunya. Pagament per
serveis ambientals
Aquest treball s’inscriu a la línia d’actuació de la FMR que promou la identificació dels impactes i funcions territorials del sector agropecuari català, la valoració econòmica de les respectives externalitats i la
definició d’estratègies de contraprestació.
La FMR també ha iniciat una línia de treball al voltant de les oportunitats territorials que ofereixen les
proves esportives com les curses de muntanya, en entorns naturals i rurals. Aquest projecte es treballa
amb la col·laboració del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.
Actes públics
La FMR va participar al Taller sobre Pagament per Serveis Ambientals celebrat al Monestir de Poblet el
10 de maig de 2013.
La FMR va participar a la jornada sobre “Serveis ecosistèmics, uns beneficis que cal gestionar.”, organitzada per la Diputació de Barcelona, i celebrada a Montesquiu el 26 de novembre 2013.
4.2.2. Camins ramaders i transhumància a Catalunya
La FMR ha continuat durant el 2013 treballant en el marc del projecte
“Camins ramaders i transhumància a Catalunya” amb el Grup de Treball
d’experts en la transhumància de Catalunya, que des de fa quatre anys
reuneix més de 30 experts i en el qual hi ha representades més de 15
entitats, sobre les principals vies de la xarxa de camins ramaders existents
al nostre país i les possibilitats que permetin aprofitar les oportunitats que
representen.
25
2013
La feina del grup durant el 2013 s’ha centrat en el manteniment de l’activitat del Grup mitjançant reunions periòdiques per a preparar les jornades que es duran a terme durant el 2014 i en la posada en
marxa de la web sobre transhumància que s’ha impulsat des del Grup.
Els membres del grup treball són l’Associació La Petjada, Associació SOLC, l’Ecomuseu de les Valls
d’Àneu, la Federació d’Entitats Catalanes de Ramaders d’Oví i Cabrum, l’Institut Cartogràfic de Catalunya, l’Institut de Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran, la Llena SCP, el Museu del Montsià, la Pericia
Caminera, el Projecte Grípia, la Unió de Pagesos, la Universitat de Barcelona, i per part del Govern català
representants dels departaments de Territori i Sostenibilitat i d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, a més de persones particulars expertes en l’àmbit.
Actes públics
En el marc dels actes de la festa de la Transhumància que es van fer a Llívia, el dia 1 de juny de 2013 es
va presentar la pàgina web www.transhumancia.cat, impulsada per l’IDAPA i la Fundació del Món Rural,
que vol ser una eina de difusió dels camins ramaders i transhumants de Catalunya. En aquesta web es
pot trobar els documents que el propi grup de treball ha anat creant, entre els quals destaquen el mapa
dels Camins Ramaders de Catalunya, eixos principals i el document “Camins Ramaders i transhumància
a Catalunya. Recomanacions i propostes”.
4.2.3. II Congrés Rural Smart Grids
El 2n Congrés Rural Smart Grids es va celebrar a Lleida, al Centre de Cultures Transfrontereres de la Universitat de Lleida, 7 i 8 de novembre de 2013, i hi van assistir prop de 200 persones. Va ser organitzat
pel Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya (COEAC), l’Institut Català d’Energia (ICAEN), la FMR i
Localret.
L’aigua, com a element de la gestió
energètica, ha centrat el segon Congrés
Rural Smart Grids. La relació entre aigua i energia s’ha abordat tant des de
la perspectiva de la gestió de les conques i l’aprofitament hidroelèctric convencional, com des de la confluència
d’infraestructures. S’ha incorporat la visió
energètica en els canals i regadius del
país per fer-los més viables i contribuir
a la seva capacitat d’emmagatzematge 2n Congrés Rural Smart Grids, 7-8/11/2013.
elèctric, que permeti el desplegament
de les energies renovables. També s’ha analitzat l’ús de l’aigua en les diferents tecnologies de generació
elèctrica, així com en relació amb les noves tecnologies i oportunitats (per ex. aprofitaments agroenergètics).
A partir dels debats s’ha elaborat un document de conclusions en format digital, que inclou també una
síntesi de les intervencions, que es difon àmpliament per tal de sensibilitzar sobre el ròl estratègic del
món rural per assolir un model energètic sostenible de futur.
26
2013
Reunions de treball
S’han realitzat diverses reunions amb membres de la Comissió de residus i energia del COEAC, l’ICAEN
i Localret, per a concretar el programa i ponents, l’organització i la coordinació del Congrés. També s’han
fet reunions amb la Universitat de Lleida, per tal de concretar la col·laboració en l’organització del Congrés.
4.3. Valor intangible del món rural
Difondre els sabers populars de la cultura catalana tenint present el valor estratègic del món rural, facilitar a la societat el coneixement històric del sector agrari per a poder comprendre la realitat actual o
posar en valor el món rural i les persones que hi viuen, són objectius inherents als projectes impulsats
per la FMR que pretenen fomentar una opinió pública més conscient del valor del món rural, que tingui
en compte les seves riqueses naturals i culturals i la seva contribució als valors que regeixen un desenvolupament sostenible i cohesionat del país.
Línies de treball
• El món agrari a les terres de parla catalana
• Arrels. Conreu de sabers
• Observatori de l’Educació al Món Rural Català. OBERC
• AGROFÒRUM
4.3.1. El món agrari a les terres de parla catalana
“El món agrari a les terres de parla catalana” és una iniciativa de la Coordinadora de Centres d’Estudis
de Parla Catalana (CCEPC), de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i de la FMR amb la finalitat de facilitar
a la societat el coneixement de la història del sector agrari català. El projecte es composa d’un banc
d’imatges amb més de 4000 fotografies, allotjat a la Memòria Digital de Catalunya (http://mdc.cbuc.
cat/), de l’exposició itinerant, que compta amb fotografies i amb reflexions al voltant de la nostra història
agrària i el catàleg de l’exposició.
La finalitat de l’exposició, que va iniciar el seu recorregut el 2 de maig de 2011 i que preveu visitar localitats d’arreu de Catalunya, és la de facilitar a la societat un coneixement històric del sector agrari a les
terres de parla catalana des de finals del segle XIX per a poder comprendre la realitat actual.
Itinerància de l’exposició
Aquesta és una exposició itinerant que durant el 2013 ha passat per diferents escenaris a partir de la iniciativa dels Centres d’Estudis locals i altres entitats que l’han sol·licitat a la CCEPC o a l’IRMU: Argentona,
Sant Feliu de Llobregat, Cerdanyola del Vallès, Sta. Eulària des Rius (Eivissa), Torredembarra, Campllong,
27
2013
Sta. Perpètua de Mogoda, Sant Martí Sarroca, Esterri d’Àneu,
l’Hospitalet de Llobregat, Pallejà, Valls, Castelló d’Empúries, Ripoll, Artiés, Mollet del Vallès, Banyoles, Vila-rodona, Mollerussa. La itinerància continuarà durant 2014.
Actes públics
La FMR va participar en l’exposició a Campllong el diumenge
6 d’abril i a Vila-rodona el diumenge 10 de novembre, amb la
conferència “El món agrari català, la seva valoració i el disseny
d’estratègies de futur”, a càrrec de Meritxell Serret, coordinadora tècnica de la FMR.
4.3.2. Arrels. Conreu de sabers
La FMR va iniciar el 2009 el projecte “Arrels. Conreu de sabers”, mitjançant el qual a través d’una pàgina
web es recopilen, cataloguen i difonen les iniciatives, de persones i entitats, i els coneixements, passats
i presents, relatius a la cultura rural catalana. El projecte permet crear un espai per centralitzar i intercanviar informació entre entitats vinculades en aquest àmbit, i actualment hi ha unes 30 entitats adherides
i es compta amb més de 300 referències publicades.
Durant el 2013 s’ha continuat amb el treball d’actualització, s’ha fet difusió del butlletí electrònic trimestral i de la pàgina de Facebook.
4.3.3. Observatori de l’Educació al Món Rural Català. OBERC
L’Observatori de l’Educació Rural a Catalunya (OBERC) està impulsat per la FMR, el secretariat de
l’Escola Rural i el Grup Interuniversitari de l’Escola Rural. Aquest observatori es concep com un grup de
recerca, documentació, elaboració i producció de materials didàctics i de recollida i difusió de bones
pràctiques. El seu objectiu és el de reivindicar, a partir de la recerca i d’actes públics, el paper vertebrador que té l’escola rural en els pobles de menys de tres mil habitants, per dinamitzar-los, evitar el
despoblament rural i facilitar la incorporació de nous habitants.
Reunions de treball
Les diferents reunions de treball mantingudes amb l’OBERC durant el 2013 van tenir com a objecte
l’elaboració del document “Cap on va l’escola rural? Document de valoració, autocrítica i propostes de
millora de l’escola rural catalana. Primer projecte pel nou Decret d’Escola Rural”.
4.3.4. AGROFÒRUM
El 2013 s’ha constituït AGROFÒRUM, una plataforma de debat i reflexió sobre els sectors agrari, forestal
i agroalimentari i el món rural de Catalunya. AGROFÒRUM és una iniciativa de la Institució Catalana
d’Estudis Agraris (ICEA), filial de l’IEC, juntament amb la Fundació del Món Rural, i aglutina una àm28
2013
plia representació professional, tècnica i científica del món agroalimentari: Agromillora Research SL ;
Agroprés ; Col·legi d’Enginyers de Forests de Catalunya ; Col·legi Oficial d’Ambientòlegs de Catalunya ,
Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya ; Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits
Agrícoles de Catalunya ; Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Forestals de Catalunya ; Col·legi Oficial de
Biòlegs de Catalunya ; Consell de Col·legis de Veterinaris de Catalunya ; Cooperativa d’Ivars ; Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural ; Fundació Agrícola Catalana ; Fundació del Món Rural ; Fundació Triptolemos ; Institució Catalana d’Estudis Agraris ; Ros Roca Indox Cryo
Energy, S.L. ; Universitat Autònoma de Barcelona - Facultat Veterinària ; Universitat de Girona - Escola
Politècnica Superior ; Universitat de Lleida – Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària ; Universitat
Politècnica de Catalunya – Escola Superior d’Agricultura de Barcelona; Universitat de Vic.
S’ha creat amb una triple missió: acostar a casa nostra el coneixement, les estratègies i les solucions
que des d’arreu del món s’estan dissenyant, desenvolupant i implantant de cara al futur; esdevenir un
marc de debat plural, estable i de referència sobre els temes clau que impliquen els sectors agrari, forestal, agroalimentari i el món rural de Catalunya, davant els reptes del segle XXI i amb la mirada posada
en l’horitzó del 2050, i despertar inquietuds, evidenciar febleses i fortaleses, prevenir amenaces, aflorar
oportunitats i aportar propostes de solucions.
AGROFÒRUM impulsarà un treball en xarxa per fer créixer aquesta plataforma de debat, enriquir la reflexió
i fer plantejaments contrastats i fonamentats que siguin útils als sectors empresarials i a l’Administració
per a dissenyar les seves estratègies i polítiques de futur. Amb aquest objectiu, s’organitzaran conferències i debats concrets que permetran obtenir aportacions i enriquir la xarxa, amb la mirada posada en
quin ha de ser el futur dels sectors agrari, forestal, agroalimentari i del món rural de Catalunya.
Actes públics
L’acte de constitució del Consell Directiu d’Agrofòrum es va celebrar el 15 de juliol, a la Sala Puig i Cadafalch de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), a Barcelona. Va ser presidit pel conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, Josep M. Pelegrí, i pel president
electe de l’IEC, Joandomènec Ros. La presentació va anar a càrrec de Josep M. Vives, president de la
ICEA, i Misericòrdia Montlleó, directora executiva de la Fundació del Món Rural.
Consell Directiu d’Agrofòrum, 15/07/2013.
29
2013
4.4. Comunicació i relacions institucionals
Un objectius principals de la FMR és donar a conèixer el valor estratègic del món rural per al desenvolupament sostenible de Catalunya. Per això, la FMR realitza funcions de relacions amb els mitjans de
comunicació per tal de promoure l’aparició de notícies vinculades al món rural. També es despleguen
altres eines com ara un recull de premsa diari i un butlletí electrònic mensual que pretenen servir per a
la difusió de tot allò que té interès per al món rural.
Assolir major presència de la perspectiva rural i del fet diferencial del món rural català als mitjans de
comunicació pot tenir la conseqüència d’un major coneixement del món rural per part de la societat
i, per tant, de retruc que l’administració li doni més importància. La infrarepresentació de tot allò que
afecta al món rural i de la seva perspectiva als mitjans de comunicació fa necessari millorar aquesta situació. En un àmbit més reduït, la nostra acció de comunicació com a FMR pot contribuir a incrementar
la presència d’aquests temes i de la perspectiva rural.
Així mateix, aquest objectiu implica aconseguir que la FMR esdevingui referent de tot allò que estigui
vinculat al món rural, a través dels estudis, les jornades, les polítiques, la informació, les opinions, etc.
La FMR treballa per al món rural i això ha de ser conegut i reconegut tant per les institucions, els informadors dels mitjans de comunicació, com per la societat en general.
Línies de treball
• Relacions institucionals
• Ponències de la FMR i la participació en actes i jornades
• Accions i eines de comunicació
• Repercussió en mitjans de comunicació
4.4.1. Relacions institucionals
La FMR necessita, per a desenvolupar la seva tasca, establir aliances, acords i col·laboracions amb diferents entitats, col·lectius i institucions.
La Directora Executiva de la FMR ha col·laborat amb el Parlament de Catalunya en tota la temàtica relacionada amb la dona rural. També s’ha col·laborat amb la FCAC en el desenvolupament del projecte
SocialCoop, sobre ocupació femenina i serveis a persones dependents, a la Cooperativa de Salelles.
Des de la FMR també s’han mantingut contactes amb el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya per
intentar trobar col·laboracions sobre temes de biomassa i aprofitaments de recursos forestals, vinculats
al desenvolupament de les zones rurals.
Per tal d’impulsar projectes orientats a definir i impulsar estratègies de futur pel món rural i el sector
agroalimentari, com són Agrofòrum i el Congrés Rural Smart Grids, la FMR ha mantingut col·laboracions
i ha establert contactes amb diferents Col·legis Professionals.
Amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat s’ha continuat col·laborant en temes vinculats
amb l’educació en emprenedoria. Igualment, s’ha col·laborat amb la Direcció General de Medi Natural
del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, en temes relacionats amb
els espais agraris.
Finalment, s’han concretat col·laboracions amb el Departament d’Empresa i Ocupació per obtenir dades per a impulsar estudis al voltant de l’ocupació al món rural.
30
2013
4.4.2 Ponències de la FMR i participació en actes i jornades
La Fundació del Món Rural és convidada i participa com a ponent en diferents activitats i jornades,
sovint de caire general sobre la nova ruralitat i les polítiques i models de desenvolupament rural,
i no sempre vinculades directament als projectes que la Fundació estigui desenvolupant en aquell
moment.
Presentació de la FMR als Serveis Territorials del DAAM de Tarragona
El dia 1 de març de 2013, la Fundació del Món Rural va presentar els objectius i treballs principals de
l’entitat a l’equip dels Serveis Territorials del Departament d’agricultura, reunit al Parc Natural de la Serra
del Montsant.
Ponència al Seminari “Envellir al món rural: oportunitats per a l’envelliment actiu”
La FMR va participar el 5 d’abril de 2013 en el seminari celebrat a Girona, organitzat conjuntament per
la UdG, la UAB i l’IGOP, que tenia l’objectiu d’aprofundir en les possibilitats i problemàtiques específiques que el món rural presenta per a l’envelliment actiu, amb la xerrada “El món rural ara; situació,
canvis i tendències” a càrrec d’Eduard Trepat, tècnic de la FMR.
Ponència al Seminari “Migracions, sostenibilitat, mobilitat i canvis mediambientals”
En el marc de l’11è Cicle Anual de Seminaris sobre Migracions - Cicle monogràfic “Migracions, sostenibilitat, mobilitat i canvis mediambientals”, organitzat anualment pel Departament de Geografia de la
UAB i celebrat a Bellaterra el 24 d’abril de 2013, es va convidar a la FMR a fer la sessió preliminar amb
la xerrada “Mobilitat i sostenibilitat en el món rural català. De la transhumància a les migracions”, a càrrec
d’Anna Vilaseca i Eduard Trepat, tècnics de la FMR.
Ponència a la Jornada tècnica: Experiències smart en l’àmbit rural
El 17 d’octubre de 2013 la coordinadora tècnica de la Fundació del Món Rural, Meritxell Serret, va participar a la jornada celebrada al Castell de Montesquiu i organitzada per la Diputació de Barcelona, amb
la ponència “Què aporta el moviment smart al món rural”.
Jornada al Castell de Montesquiu, 17/10/2013.
31
2013
4.4.3 Accions i eines de comunicació
WEBs de la Fundació del Món Rural
Estar presents a Internet i a les xarxes socials és per a la FMR una manera eficient de facilitar l’intercanvi
d’informació i la generació d’opinió al voltant de la realitat del món rural català.
Web corporativa de la Fundació del Món Rural www.fmr.cat
A la pàgina web de la FMR s’hi pot trobar la definició de la Fundació, el patronat i l’equip directiu, el
personal tècnic, a més de tota la documentació relacionada amb els projectes i treballs que la FMR
desenvolupa. Al 2013 s’ha presentat una nova imatge per a la web de la Fundació.
Al 2013 aquesta web ha tingut un total de 4.746 visitants i 6.616 visites, de les quals més del 28% són
de nous visitants i la resta són de visitants reincidents. En aquestes visites s’han obert més de 21.216
pàgines de la web, això dóna una mitjana de 3,21 pàgines per visitant.
Pel que fa a les xarxes socials, la pàgina de la FMR al Facebook compta ja amb 529 amistats i tenim 483
seguidors al Twitter, des que ambdues eines es van posar en marxa el març de 2012.
Aquesta pàgina web es va actualitzant amb nous documents relatius als projectes desenvolupats, amb
entrades a l’agenda de jornades relacionades amb els diferents projectes, amb temes de comunicació
com el recull de premsa diari i el butlletí.
Web de l’Observatori de l’Educació Rural http://oberc.fmr.cat/
Des del mes de desembre de 2008 l’Observatori de l’Educació Rural (OBERC) té una web pròpia que
recull els diferents àmbits de treball, com ara l’elaboració de materials educatiu específics, un banc de
dades, un centre de documentació, de bones pràctiques, informes i resultats. A més, conté diferents
enllaços i el seguit d’activitats que desenvolupa. Aquesta web s’actualitza freqüentment amb activitats i
documentació relacionada amb l’entitat.
Web de Atles de la nova Ruralitat: http://www.fmr.cat/atles/
Els materials que conformen l’ “Atles de la Nova Ruralitat” es presenten en aquesta plataforma amb
l’objectiu de facilitar-ne el seu ús a les escoles i als instituts, per a donar una visió real i moderna de
Catalunya, però des d’una perspectiva rural, i perquè els nostres alumnes aprenguin a interpretar el seu
entorn, plantegin preguntes sobre la seva realitat, coneguin el seu territori i se sentin part integrant de
la societat on viuen. A part del material gràfic de l’atles (mapes, gràfics, quadres i imatges ), es donen
unes orientacions didàctiques i es faciliten quatre exemples d’aplicació a l’ aula.
Al 2013 aquesta web ha tingut un total de 2.060 visitants i 2.346 visites, de les quals més del 12%
són de nous visitants. En aquestes visites s’han obert més de 7.486 pàgines de la web, això dóna una
mitjana de 3,09 pàgines per visitant.
Web de Rudona www.rudona.cat
Aquesta web correspon al projecte Rudona i l’objectiu és recollir informació del projecte, així com documentació, legislació relacionada, enllaços, actualitat i agenda, vinculades a l’actualitat i al foment de
l’ocupació de les dones al món rural. Durant el 2013 la web va tenir 1.470 visites i un total de 3.236
visitants. S’actualitza quinzenalment la web del amb noticies rellevants, agenda, documentació i enllaços d’interès.
Web Arrels Conreu de Sabers http://www.arrelsconreusabers.cat/
Emmarcada dins el projecte “Arrels. Conreu de sabers”, i amb l’objectiu de servir com a base de dades i
32
2013
fons documental de tots aquells coneixements que fan referència a la gestió i ús dels recursos naturals,
sobretot els que es duen a terme a partir de les activitats primàries, però també l’ús de plantes medicinals, arquitectura rural o artesania, aquesta web es va posar en funcionament el 2010. Està adreçada
a empreses, institucions, investigadors i particulars vinculats a la recuperació i difusió de la cultura rural
catalana.
Al 2013 el número total de visites d’aquesta web va arribar a 1.415 i va tenir 1.242 visitants, dels quals
més del 12% són nous visitants. En aquestes visites s’han obert més de 3.373 pàgines de la web,
això dóna una mitjana de 2.38 pàgines per visitant. Al Facebook compta amb gairebé 300 amistats.
Web Ruralactiva www.ruralactiva.net
RuralActiva.net està concebut com un espai d’intercanvi d’informació entre persones a títol individual,
entitats, administracions i acadèmics, que volen contribuir al foment de l’emprenedoria a les zones rurals. Vol donar un servei a emprenedors i esdevenir un pont de referència informativa. La web Ruralactiva s’actualitza gairebé diàriament amb entrades a notícies i agenda. D’altra banda, també es publiquen
projectes de la FMR realitzats dins aquest marc com pot ser Emprendre a la Meva Escola o Odisseu.
Mensualment, es publica el butlletí també en la web.
Durant el 2013 la van visitar un total de 1.744 usuaris que van fer 2.242 visites, de les quals més del
22% van ser de nous visitants. Quant al nombre de pàgines vistes per visitant d’aquesta web va ser de
4,69.
Butlletins de la Fundació del Món Rural
El Butlletí “Notícies rurals”
“Notícies rurals” és el butlletí digital mensual de la FMR que recull de forma sintètica els diversos temes
d’actualitat que afecten l’entorn rural, donant accés online a la font directa. Aquesta síntesi està pensada
perquè el destinatari pugui visualitzar els temes que es tracten amb una lectura ràpida, podent ampliar
la informació d’aquells que li resultin més interessants a través dels enllaços. L’objectiu és donar a
conèixer notícies, esdeveniments, accions, activitats, programes, informes, etc, vinculats a l’àmbit rural.
També esdevé una eina que serveix per difondre les activitats i les accions que porta a terme la FMR.
El butlletí s’estructura en cinc apartats: tema del mes, l’apartat més subjecte a l’actualitat del qual
s’ofereixen diverses fonts directes de contacte i informació; notícies, on es destaquen algunes de les
notícies vinculades al món rural; iniciatives rurals, un apartat en el qual es destaca una iniciativa empresarial, social, econòmica o institucional sorgida des del i/o per al món rural; l’agenda, on apareixen
aquelles jornades, congressos o activitats que tracten l’especifitat del territori o poden ser d’interès; i
l’apartat de bibliorural, on es citen diferents estudis o bibliografia diversa vinculada a tot allò que té a
veure amb el món rural.
El butlletí va dirigit a 3.065 subscriptors que inclouen persones a títol individual o entitats, institucions
públiques, tècnics d’aquestes entitats i institucions, premsa o d’altres.
El Butlletí “RuralActiva”
El Butlletí Ruralactiva funciona des del març de 2011 i s’estructura en quatre apartats: l’experiència
emprenedora, en forma d’entrevista, que vol servir d’exemple per a altres emprenedors del món rural
o tècnics de promoció; l’actualitat, amb notícies relacionades amb el món empresarial que poden ser
d’interès per als usuaris de la web amb perfil emprenedor; la secció d’ajudes i premis, on s’informa de
totes aquelles opcions i incitatives tant públiques com privades per poder obtenir finançament; i una
agenda amb activitats que tenen lloc a les zones rurals catalanes i d’interès per a emprenedors.
33
2013
S’envia a 3.065 subscriptors i es penja a la pàgina web (www.ruralactiva.net) , així com al facebook i al
twitter de la FMR.
El Butlletí “Arrels. Conreu de sabers”
És un butlletí electrònic trimestral que va arrencar al gener de 2012 i que pretén posar al corrent de
les novetats sorgides en el camp de recerca sobre la cultura rural catalana. S’envia a les 43 entitats
membres.
Recull de premsa diari
L’objectiu del recull de premsa és donar tota la informació vinculada al territori, que afecta les comarques o que té una perspectiva rural, que apareix diàriament a la premsa escrita i als mitjans d’abast català i comarcal del nostre país. Una tasca que no realitza cap altra entitat i que té la singularitat de donar
a conèixer de forma diària què passa al món rural, en un cop d’ull, a través dels titulars que publiquen
els mitjans escrits.
Els mitjans examinats diàriament són: PuntAvui, Diari de Girona, Diari de Tarragona, El País, El Periódico,
La Vanguardia, La Malla, La Manyana, Regió 7 i el Segre. Aquest recull és enviat a més de 2.500 subscriptors entre administració (ajuntaments, delegacions territorials, Govern, consells comarcals, diputacions), agents actius del món rural (cooperatives, empreses, etc), diferents associacions vinculades a
aquest entorn (sindicats de pagesos, associacions de dones rurals, etc).
4.4.4 Repercussió en mitjans de comunicació
La FMR té una clara orientació a fer públics tots els seus treballs i estudis per tal que siguin accessibles a qualsevol persona i perquè tinguin un impacte en l’opinió pública i millori el coneixement
i la valoració del món rural.
Les activitats o estudis que ha impulsat la FMR han aparegut als mitjans de comunicació 70 cops
durant el 2013. Si analitzem el tipus de suport del total d’impactes, la FMR ha aparegut 7 vegades
a la ràdio, 7 a la televisió, i la resta en mitjans escrits (digitals principalment i en paper). Ha aparegut a alguns dels principals mitjans de comunicació d’abast català i a les agències de notícies
més importants de Catalunya. També ha tingut incidència en diaris electrònics d’abast nacional.
La televisió que més ha reproduït notícies de la FMR ha estat Televisió de Catalunya, gràcies a les
delegacions territorials a través del telenotícies comarques i el 3/24.
L’activitat de la FMR als mitjans
EUROPAPRESS
19 de març. Article: La dieta catalana no se aleja mucho de las recomendaciones de los expertos en nutrición.
20 MINUTOS
19 de març. Article: La dieta catalana no se aleja mucho de las recomendaciones de los expertos en nutrición.
SEGRE
20 de març. Article: La dieta catalana és pobra en fruita, verdura, peix i llegums.
EL PUNT-AVUI
19 d’abril. Article d’opinió: L’alimentació a Catalunya.
AGÈNCIA CATALANA DE NOTÍCIES
22 de maig. Article: 50 experts d’Irlanda del Nord, la Toscana, Romania i Catalunya debaten a Solsona sobre l’atur juvenil en
l’àmbit rural.
34
2013
REGIÓ 7
22 de maig. Article: Solsona debatrà sobre l´atur juvenil en l´àmbit rural
VI-FRANC
22 de maig. Article: Solsona acull avui un seminari sobre l’ocupació de la joventut rural en l’àmbit europeu.
RED ESPAÑOLA DE DESARROLLO RURAL (REDR)
22 de maig. Article: Solsona acoge un seminario sobre el empleo de la juventud rural en el ámbito europeo.
TV 3/24
22 de maig. Noticia: 50 experts d’Irlanda del Nord, la Toscana, Romania i Catalunya debaten a Solsona sobre l’atur juvenil en
l’àmbit rural
LA VANGUÀRDIA
22 de maig. Article: Medio centenar de expertos debaten en Solsona sobre el paro juvenil en el ámbito rural.
NACIÓ SOLSONA
23 de maig. Article: 50 experts d’Irlanda del Nord, la Toscana, Romania i Catalunya debaten a Solsona sobre l’atur juvenil en
l’àmbit rural.
AGRODIGITAL
24 de maig. Article: Cataluña impulsa un programa para el retorno y la inserción laboral de los jóvenes en el medio rural.
RURALCAT
24 de maig. Article: L’atur juvenil supera el 30 per cent a les zones rurals.
SEGRE
24 de maig. Article: Solsona debat sobre com frenar l’èxode juvenil del món rural.
LA MAÑANA
24 de maig. Article: Solsona debate sobre empleo joven rural.
REGIÓ 7
26 de maig. Article: Experts europeus constaten la necessitat d’impulsar polítiques de joventut rural.
TV3
30 de maig. Telenotícies comarques: el mercat EME de Lleida.
LLEIDA TV
30 de maig. Notícies: el mercat EME de Lleida.
SEGRE
31 de maig. Article: Escolars emprenedors.
CELSONA
31 de maig. Article: Com fomentar l’ocupació juvenil en l’àmbit rural.
NACIÓ DIGITAL
3 de juny. Article: Impulsen una web especialitzada en la transhumància.
AGÈNCIA CATALANA DE NOTÍCIES
15 de juliol. Article: Neix Agrofòrum, una plataforma per a l’impuls del món rural i els sectors agrari, forestal i agroalimentari.
VILAWEB
15 de juliol. Article: Neix Agrofòrum, una plataforma per a l’impuls del món rural i els sectors agrari, forestal i agroalimentari.
DIRECTE.CAT
15 de juliol. Article: Neix Agrofòrum, una plataforma per a l’impuls del món rural i els sectors agrari, forestal i agroalimentari.
EUROPAPRESS
15 de juliol. Article: Neix Agroforum per impulsar els sectors agrari, agroalimentari, forestal i món rural.
SEGRE
16 de juliol. Article: Agrofòrum impulsa els sectors agrari, agroalimentari, forestal i el món rural.
35
2013
VIA EMPRESA
16 de juliol. Article: Misericòrdia Montlleó, l’experiència al camp.
RURALCAT
17 de juliol. Article: AGROFÒRUM posa la mirada en el 2050.
AGRONOTICIAS
17 de juliol. Article: Nace AGROFÒRUM.
OLIMERCA
17 de juliol. Article: Nace Agrofòrum, para impulsar los sectores agroalimentarios y el mundo rural catalán hacia el 2050.
RED ESPAÑOLA DE DESARROLLO RURAL (REDR)
18 de juliol. Article: Nace AGROFÒRUM, para impulsar los sectores agrario, forestal, agroalimentario y el mundo rural catalán
hacia el 2050.
SEGRE
16 d’octubre. Article: El 15,4% de la població agrària catalana ocupada són dones.
RÀDIO 4
22 d’octubre. Entrevista a Misericòrdia Montlleó sobre el Congrés Rural Smart Grids.
UA1
28 d’octubre. Entrevista de ràdio a Misericòrdia Montlleó: Avaluació dels projectes actius de la Fundació del Món Rural.
ARAPONENT
6 de novembre. Article: ‘Aigua i Energia’, les dos protagonistes de la segona edició del Congrés Rural Smart Grids.
ECODIARI
6 de novembre. Article: La gestió energètica de l’aigua al 2n Rural Smart Grids se celebra aquest dijous i divendres al Campus
de Cappont de la Universitat de Lleida.
ACN
7 de novembre. Article: Lleida analitza les possibilitats que poden suposar les Smart Grids entorn de l’aigua en el desenvolupament rural.
EUROPAPRESS
7 de novembre. Article: La OCDE recomienda menos subsidios y más involucración del territorio en inversiones en renovables.
20 MINUTOS
7 de novembre. Article: La OCDE recomienda menos subsidios y más involucración del territorio en inversiones en renovables.
LA VANGUARDIA DIGITAL
7 de novembre. Article: Lleida analitza les possibilitats que poden suposar les Smart Grids entorn de l’aigua en el desenvolupament rural.
LA VANGUARDIA DIGITAL
7 de novembre. Article: La OCDE recomienda menos subsidios y más inversiones del territorio en renovables.
SEGRE
7 de novembre. Article: La OCDE destaca el potencial de las energías renovables para crear ocupación en el mundo rural.
SEGRE
7 de novembre. Article: Lleida presenta experiències d’eficiència energètica en els regadius.
VILAWEB
7 de novembre. Article: Lleida analitza les possibilitats que poden suposar les Smart Grids entorn de l’aigua en el desenvolupament rural.
EL ECONOMISTA DIGITAL
7 de novembre. Article: La OCDE recomienda menos subsidios y más involucración del territorio en renovables.
36
2013
ENERGÍA DIARIO
7 de novembre. Article: La OCDE recomienda que se otorguen menos subsidios y una mayor involucración del territorio en
inversiones en energías renovables.
INNOVANOTICIAS
7 de novembre. Article: : El responsable de desarrollo rural de la OCDE participará en el 2º Rural Smart Grids en Lleida.
ECOTICIAS
7 de novembre. Article: : El responsable de desarrollo rural de la OCDE participará en el 2º Rural Smart Grids en Lleida.
CATALUNYA RÀDIO LLEIDA
7 de novembre. Entrevista a Pep Salas a l’informatiu de Lleida de les 8.30 i notícia per a l’informatiu d’àmbit nacional.
UA1
7 de novembre. Noticia: Durant el transcurs de les jornades es presentaran més de 30 experiències sota el tema ‘Aigua i
Energia’.
TV3
7 de novembre. TN Comarques Lleida.
TV 3/24
7 de novembre. Noticia: Lleida analitza les possibilitats que poden suposar les Smart Grids entorn de l’aigua en el desenvolupament rural.
LLEIDA TV
7 de novembre. Informatius Lleida TV.
EUROPAPRESS
8 de novembre. Article: El congrés Rural Smart Grids demana facilitar la producció local d’energies renovables.
20 MINUTOS
8 de novembre. Article: El congreso Rural Smart Grids pide facilitar la producción local de energías renovables.
LA VANGUARDIA DIGITAL
8 de novembre. Article: El congreso Rural Smart Grids pide facilitar la producción local de energías renovables.
LA MAÑANA
8 de novembre. Article: (Noticia a l’edició en paper).
ELECONOMISTA.ES
8 de novembre. Article: El congreso Rural Smart Grids pide facilitar la producción local de energías renovables.
ELECONOMISTA.ES
8 de novembre. Article: El congreso Rural Smart Grids pide facilitar la producción local de energías renovables.
ECOTICIAS
8 de novembre. Article: Las energías renovables ‘vitales’ para crear empleo en el mundo rural.
SEGRE
9 de novembre. Article: Demanen ajuts a la creació d’energia a escala local.
HAZTESOSTENIBLE.ES
9 de novembre. Article: Conclusiones del 2º Congreso Rural Smart Grids sobre energía en el mundo rural.
DISTRELEC
11 de novembre. Article: El 2º Rural Smart Grids pide un marco regulador que facilite la producción local de energías renovables.
ECOTICIAS
11 de novembre. Article: El congreso Rural Smart Grids de Lleida pide facilitar la producción local de energías renovables.
CONCIENCIA ECO
11 de novembre. Article: Conclusión 2º Congreso Rural Smart Grids: facilitar la producción local de energías renovables.
37
2013
SOSTENIBLE.CAT
11 de novembre. Article: El 2n Rural Smart Grids demana un marc regulador que faciliti la producció local d’energia renovable.
PIRINEU TV
15 de novembre. Noticia: Motivar l’economia pirinenca a través de serveis a les persones.
LA VANGUARDIA DIGITAL
15 de novembre. Article: El envejecimiento en el Pirineo abre paso a oportunidades de empleo y desarrollo.
RÀDIO SOLSONA
29 de novembre. Entrevista-taula rodona: El món rural i les iniciatives que han anat sortint per dinamitzar-lo.
RÀDIO MADRID
Novembre. Entrevista a Misericòrdia Montlleó: els projectes de la Fundació del Món Rural en relació al foment de l’emprenedoria.
XARXA DE COMUNICACIÓ LOCAL-RÀDIO
24 de desembre. Entrevista: Som Terra. 17 – la Fundació del Món Rural.
38
2013
5. Balanç i compte de resultats
5.1. Balanç abreujat any 2013
ACTIU
31/12/2013
A) Actiu no corrent
I. Immobilitzat intangible
II. Immobilitzat material
1. Immobilitzacions materials pròpies
2. Immobilitzacions i equipaments públics subjectes a reversió
III. Inversions immobiliàries
IV. Inversions en entitats del grup i associades a llarg termini
V. Inversions financeres a llarg termini
VI. Actius per impost diferit
12.638,24
5.634,96
5.203,28
B) Actiu corrent
I. Actius no corrents mantinguts per a la venda
1. Immobilitzat no financer
2. Altres
II. Existències
III. Deutors comercials i altres comptes a cobrar
IV. Inversions a empreses del grup i associades a curt termini
V. Inversions financeres a curt termini
VI. Periodificacions a curt termini
VII. Efectiu i d’altres actius líquids equivalents
92.407,33
TOTAL ACTIU (A+B)
1.800,00
67.546,25
24.861,08
105.045,57
39
2013
PATRIMONI NET I PASSIU
A) Patrimoni net
A) 1. Fons propis
I. Capital o fons patrimonial
II. Prima d’emissió
III. Reserves
IV. (Accions i participacions en patrimoni pròpies)
V. Resultats dels exercicis anteriors
1. Romanent
2. Resultats negatius exercicis anteriors
31/12/2013
44.139,52
44.139,52
30.000,00
904,30
316.124,55
315.220,25
VI. Altres aportacions de socis
13.235,22
VII. Resultat de l’exercici
VIII. (Dividend a compte)
XI. Altres instruments de patrimoni
A) 2. Ajustos per canvis de valor
A) 3. Subvencions, donacions i llegats rebuts
1. Subvencions de la Generalitat i les seves entitats
2. Subvencions de fora del sector públic de la Generalitat
3. Donacions i llegats
B) Passiu no corrent
I. Provisions a llarg termini
II. Deutes a llarg termini
1. Deutes amb entitats de crèdit
2. Creditors per arrendament financer
3. Altres deutes a llarg termini
III. Deutes amb empreses del grup i associades a llarg termini
IV. Passius per impost diferit
V. Periodificacions a llarg termini
C) Passiu corrent
I. Passius vinculats amb actius no corrents mantinguts per a la venda
II. Provisions a curt termini
III. Deutes a curt termini
IV. Deutes amb empreses del grup o associades a curt termini
V. Creditors comercials i altres comptes a pagar
VI. Periodificacions a curt termini
TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU (A+B+C)
40
0,00
69.906,05
69.906,05
105.045,57
2013
5.2. Compte de resultats abreujat exercici 2013
31/12/2013
A) OPERACIONS CONTINUADES
1. Import net de la xifra de negocis a) Vendes
b) Prestacions de serveis 1.381,94
1.381,94
2. Variació d’existències de productes acabats i en curs de fabricació
3. Treballs realitzats per l’empresa per al seu actiu
4. Aprovisionaments
5. Altres ingressos de l’explotació
323.910,84
a) Ingressos accessoris i altres de gestió corrent b) Subvencions d’explotació del sector públic de la Generalitat
c) Subvencions de capital del sector públic de la Generalitat aplicades a l’exercici
d) Altres subvencions d’explotació de fora del sector públic de la Generalitat
e) Altres subv. de capital de fora del s.p. de la Generalitat aplicades a l’exercici
323.910,84
6. Despeses de personal
7. Altres despeses d’explotació
a) Serveis exteriors b) Tributs
c) Subvencions d’explotació
d) Subvencions de capital e) Altres
-247.852,86
8. Amortització de l’immobilitzat 9. Imputació de subvencions d’immobilitzat no financer i altres 10. Excessos de provisions
11. Deteriorament i resultat per alienacions de l’immobilitzat
a) Deterioraments i pèrdues
b) Resultats per alienacions i altres
-60.751,53
-3.096,48
0,43
A-1) RESULTAT DE L’EXPLOTACIÓ (1+2+3+4+5+6+7+8+9+10+11+12)
13.592,34
12. Altres resultats
13. Ingressos financers
a) D’empreses del grup i associades b) De tercers
c) Imputació de subvencions, donacions i llegats de caràcter financer
-357,12
14. Despeses financeres
15. Variació de valor raonable en instruments financers
16. Diferències de canvi
17. Deteriorament i resultat per alineacions d’instruments financers a) Deterioraments i pèrdues
b) Resultats per alineacions i altres
A-2) RESULTATS FINANCERS (13+14+15+16+17) A-3) RESULTATS ABANS D’IMPOSTOS (A-1+A-2)
-357,12
13.235,22
18. Impost sobre beneficis
A-4) RESULTATS DE L’EXERCICI PROCENDET D’OPERACIONS CONTINUADES
(A-3+18)
B) OPERACIONS INTERROMPUDES
19. Resultat de l’exercici procedent d’operacions interrompudes net d’impostos
A-5) RESULTAT DE L’EXERCICI (A-4+19)
13.235,22
41
2013
Edita: Fundació del Món Rural
Maquetació: Off-7, SA
DL L 345-2008
42