Tiranto lo Blanc; Joanot Martorell

Anuncio
QÜESTIONARI DE LA INTRODUCCIÓ
1− Què suposa per a Joanot Martorell el fet de pèrtanyer a una famÃ-lia de la mitjana noblesa
valenciana?
La famÃ-lia Martorell, hagué d'afrontar al llarg de tot el segle XV una pèrdua de prestigi i una davallada
en la posició econòmica i social. L'avi i el pare de Joanot encara havien ocupat cà rrecs importants al servei
de la corona del rei MartÃ- l'Humà . Amb l'entronització de la casa dels Trastà mara a la Corona d'Aragó i
amb l'absentisme d'Alfons el Magnánim, aquest serveis funcionarials que complia la famÃ-lia dels Martorell
a palau es perderen, i la famÃ-lia hagué de veure com el patrimoni anava disminuint d'una forma alarmant.
Els Martorell, es resistiren a la nova situació i s'afanyaren a mantenir llurs possessions i unes formes de viure
folgades, cosa que van haver de pagar amb discòrdies, plets judicials, bandositats, conflictes armats i
empresonaments, que incrementaren i acceleraren una ruïna econòmica ja anunciada.
2− Què és un matrimoni secret i de quina manera afecta la famÃ-lia Martorell?
Un cosÃ- de la familia, anomentat Joan de Monpalau, festejava amb Damiata, germana de Joanot, un dÃ-a la
posseÃ- carnlment i li donà clandestinament paraula de matrimoni, això va se run matrimoni secret, però
Joan de Monpalau posteriorment va negar la seva paraula i abandonà a Damiata.
AixÃ- que Damitia va ser casada en secret, posseïda i després abandonada. Aquest fet tacà l'honor de
Damiata i de tota la famÃ-lia Martorell.
3− Quina relació s'establÃ- entre els Martorell i el poeta Ausià s March?
Ausiàs March, a l'any 1437, establia capitulacions matrimonials amb Isabel, però com que desconfiaba que
rebria dels Martorell el dot que havien promès a la germana, anava diferint el moment de la boda.
Galceran, germà d'Isabel la defensà i trameté a Ausiàs March un <<cartell de deseiximent>>, perquè
no havia complert el compromÃ-s matrimonial, i aixÃ- desafiava i s'adjudicava el dret a perjudicar−lo i
danyar−lo en els seus béns.
D'aquesta manera Ausiàs March i els Martorell van entrar en guerra.
4− Per quin motiu ha de viatjar a Anglaterra l'autor d'aquesta novel·la?
El 12 de maig de 1437 Joanot adreçava a Joan de Monpalau una lletra de batalla en què li exigia
reparr el tort a l'honor de la seva germana, la seva famÃ-lia i el seu propi. Davant la negativa de
l'inculpat Joanot envià setze lletres més, donant lloc a un conlficte que havia de resoldre's davant un
jutge en una batalla a tota ultrança.
Per aquest motiu Joanot viatjar cap a Anglaterra per cercar un jutge a l'alçada de la gravetat dels
fets.
5− Quines repercusions té en la vida i l'obra de Martorell l'estada a la cort anglesa?
Joanot residÃ- a Anglaterra desde 1438 fins un any després, aquesta estada fou ben productiva per
ell en molts aspectes. Joanot entrà en contacte amb la lluïda Cort d'Anglaterra, es familiaritzà amb
els seus costums cavallerescos, féu coneixença i amistat amb cà rrecs importants ( entre els el rei
1
Enric VI ), que li devia obrir les portes de la seva bilbioteca on Joanot va poder llegir el Guy de
Warwick, que versionarà desprès anomenant−lo Guillem de Varoic, i molts altres llibres.
Es probable també que Joanot fos adobat a cavaller per rei Enric VI.
6− Per què és important la correspondència cavalleresca que mantenen l'autor i Felip Boïl?
Jaume Ripoll va desafiar a Joanot, trametent−li una lletra de batalla insultant, aixÃ- que Joanot li
respongué i en la seva lletra ofengué el cavaller errant Felip Boïl, del qual Jaume Ripoll n'era
servidor.
Aquesta correspondència entre Jaume Ripoll i Joanot informa de que temps enrere Felip Boïl havia
desafiat a Joanot Martorell.
7− És veritat que Martorell es dedicà a la prà ctica del bandidatge? Per què?
SÃ-, cap d'un escamot de delinqüents i moros es convertÃ- en lladre i assassÃ-, que roba per la seva
propia subsitència ja que es trobava en la ruïna.
8− Quina relació té l'obra que porta per tÃ-tol Guillem de Varoic amb Tirant lo Blanc i amb el Llibre
de l'ordre de cavalleria de Ramon Llull?
La primera part del Guillem de Varoic és una versió lliure i resumida d'un episodi de la novel·la
Guy de Warwick, i la segona adapta els preceptes que formulà Ramon Llull en el seu Llibre de l'ordre
de cavalleria.
No hi ha dubte de que el Guillem de Varoic és un primer projecte literari, vistes les semblançes
argumentals i els paral·lelismes textuals que aquesta història presenta amb els trenta−nou primers
capÃ-tols del Tirant.
9− Quin any comença i quin any s'acaba la redacció d'aquesta novel·la?
Joanot deixa constança de que començà a redactar l'obra el 2 de gener de 1460, i grà cies a
recerques documentals externes s'ha esbrinat queel moment de finalització va ser a principis de l'any
1464.
10− A qui dedica Martorell el tirant i per què?
Li dedica a l'infant Ferran de Portugal, això s'ha d'interpretar com una lloança cap Ferran de
Joanot.
Les expedicions i lluites africanes de Ferran presenten més d'una similitud amb les de Tirant lo
Blanc.
Podem pensar que quan Joanot passà per Portugal i fer amistats amb Ferran, del qual es coneix que
també fou un autèntic cavaller errant.
11− Quan esdevé real el cavaller errant de la ficció del segle XII?
Al segle XV esdevingué una figura real, ja que els cavallers van començar a prendre l'ordre de
cavalleria com un sistema étic i un model a seguir, el convertiren en una prà ctica de viure.
2
12− Quina crònica influÃ- directament en la redacció del Tirant?
La Crònica de Ramon Muntaner.
13− Què vol dir que la geografia novel·lesca del tirant lo Blanc, és ben realista?
Tirant trepitjà països perfectament localitzables en un mapa, com Anglaterra, SicÃ-lia, Rodes,
l'Imperi bizantÃ-, etc. en absolut fantasiosos, sinò existents.
14− Els antropònims de la novel·la són reals o inventats?
En el Tirant conviuen personatgesamb noms ben reals , com el Gran Caramany, el duc de Sinòpoli,
amb altresd'inventats pel novel·lista, ja sigui a partir de topònims reals, com el comte de Plegamans,
o prestats per la tradició literà ria, com Diafebus o Hipòlit, o fruits de l'enginy de l'autor, com
Maragdina.
15− Qui és el referent més directe de Tirant lo Blanc, de qui adopta anècdotes i caraterÃ-stiques
vitals?
Roger de Flor, biografiat per Ramon Muntaner en la Crònica.
16− Esmenta algunes de les tècniques i mitjans narratius tÃ-pics de les cròniques que es troben en el
Tirant?
Algunes de les tècniques són el detallisme, la precisió, les enumeracions, l'ús i abús de les xifres... i
entre els mitjans destaquem la construcció d'una escena a través dels parlaments dels personatges,
recurs de veracitat d'alt rendiment en el Tirant, i la introducció a la ficció d'un biagrat quadre de
personatges secundaris i de personatges col·lectius que ramifiquen i enriqueixen la trama bà sica de
la novel·la i l'acosten a la vida.
17− Quines són les dues liçons importants que Martorell va extreure dels cronistes?
La primera, la història podia ser matèria de novel·la i, per la seva aprt, l'escriptura falsament
històrica eral'enginy més adequat per aprendre a mentir, per construir una ficció.
La segona, molt més sorprenent, és un dels ingredients més innovadors del Tirant : la capacitat
de filtrar en la novel·la elements esparsos de la pròpia vida.
18− Comenta aquest text: Tirant lo Blanc duu a terme l'expulsió radical de tots els turcs de l'imperi grec
i recupera Constantinoble per a la cristiandat, acomplint una empresa que ningú no gosava emprendre en
la realitat i que més d'una persona ja devia haver−ne abdicat amb amarga consciència.
El fet de que Tirant expulsés els turc i ningú més no gosés a fer−ho el converteix en un heroi
indiscutible davant els ulls de tothom.
19− Amb quina altra novel·la seva, inacabada, comença Martorell la redacció del Tirant?
Comença amb Guillem de Varoic.
20− Comenta aquest text: La novel·la, gènere omnivor per tradició, es converteix, a la tardor de
l'edat mitjana, en una mena d'enciclopèdia i de manual alhora.
3
En una novel·la es pot trobar principis sobre el regiment de la cosa pública i la conducta dels
prÃ-nceps, estratègies militars, exemples o mà ximes morals, debats sobre la natura de la dona, un
model de carta d'amor o de lletra de batalla, arguments per plantejar qüestions d'amor... coses i
situacions quotidianes que qualsevol persona de l'época podria fer servir havent llegit una novel·la
que en el seu contingut hi figurès qualsevol cosa abans nombrada.
EL TIRANT LO BLANC I LA CRÃTICA LITERÀRIA
1−LA MILLOR NOVEL·LA SEGONS EL MILLOR NOVEL·LISTA. A quina obra i a quin autor
fa referènia aquesta frase
Miguel de Cervantes considera la millor novel·la el Tirant lo Blanc, això ho sabem perquè en una
pà gina de El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha que ell va escriure nombra, afalaga i impulsa
al lector a sentir curiositat per llegir el Tirant .
2− Qui afrima que Tirant lo Blanc és arrencat de la realitat social de mitjan segle XV i el seu autor hi
recull tot un seguit de riques experiències personals ?
MartÃ- de Riquer. Ell veu el Tirant com si hi hagués un lloc on no hi hagués passat el temps i
s'hagués quedat a mitjans de segle XV, allÃ- es veu reflexada en gran part la vida de l'autor i les
seves pròpies experiències i també ens podem introduïr en un món imaginat per l'autor, encara
que molt realista, tot això ho podem veure a través del seu llibre, per això diu que el Tirant és
arrencat de la realitat social d'aquest segle.
3−Per què MartÃ- de Riquer afirma que tant el Curial e Güelfa com el Tirant lo Blanc són dues
novel·les cavalleresques?
Perquè són dos libres que palren de cavalleries però d'una manera molt realista, amb personatges
heroics però humans, transcorren en indrets reals i la novel·la conté noms de persones que
realment havien existit. AixÃ- el lector es més ala idea de que allò que està llegint realment ha
passat, perquè no conté elementsextraordinaris, ni mà gics, ni increïbles, són elements reals.
4− Quina relació té aquest text amb la pregunta anterior?: El Tirant i el Curial manquen
d'elements meravellosos, tenen uns protagonistes molt forts i molt valents, però això sempre dintre
d'una mesura humana, s'esdevenen en terres conegudes i perfectament localitzables, en un temps
pròxim i en un ambient immediat.
Encara que la novel·la sigui imaginada, és molt realista pel fet que conté moltes experiències
persoanls de l'autor. Això dòna peu a que et puguis fer una idea molt més aproximada i que et
puguis creure el que estás llegint, endinsarte en el molt del Tirant i en el segle XV.
El altres llibres de cavalleries parlen d'un elements imaginats molt més dÃ-ficils de creure, per això,
a un lector li costa més imaginar i posar−se en la situació de la novel·la que está llegint, per la
manca d'elements reals del text.
5− Escriu el nom de tots els autors que hi ha en aquest apartat i que han fet la crÃ-tica literà ria del
Tirant lo Blanc.
Miguel de Cervantes, MartÃ- de Riquer, Albert G. Hauff, Lola Badia i Dámaso Alonso.
4
Descargar