Tibet

Tíbet
Una regió autònoma de l'oest−sud−oest de la República Popular Xinesa, però durant llarg temps ha estat un
estat independent. Està poblat per tot just dos milions d'habitants, amb una densitat de tot just un habintante i
mig per cada quilòmetre quadrat. El seu capital és Lhasa. L'elevat altiplà tibetana, coneguda com el Sostre del
Món per la seva extraordinària altitud mitja, aprece a més envoltada per importants masses muntanyenques,
de major elevació encara.
L'altiplà tibetana és un dels majors centres de dispersió d'aigües del planeta. D'altra banda, la hidrografía
regional es completa amb un enorme quantitat de llacs d'alta muntanya. El clima ve completament condicionat
per la formidable elevació del terreny. Les temperatures són en general baixes i l'aire d'una ntable sequedat;
les precipitacions, en forma de pluja i de neu, no són en canvi molt quantioses.
Cultural: La immensa majoria dels tibetanos tenen un mateix origen ètnic; parlen una mateixa llengua, el
tibetano, de la família tibeto−birmana, encara que amb sensibles variants dialectals: i han practicat fins als
anys cinquanta una mateixa religió, el budisme lamaísta. Aquestes característiques es van mantenir amb gran
homogeneïtat al llarg dels segles, ja que l'organització teocrática de l'estat permetia al clergat budista aplicar
una política de rigorós aislamento enfront de la resta del món: Tíbet ha estat, problablemnte, el territori més
hermètic i menys conegut del planeta fins a bé entrat el segle XX. No obstant això, la irrupció de l'exèrcit
comunista xinès en 1951, ha modificat sensíblemente la esctructura social tibetana, la partida a l'exili en
ocorreguda en la Indiapor parteix del Dalai Llepi 1959; la progressiva proscripción de l'activitat religiosa,
aplicada per les autoritats xineses; la política sistemàtica d'immigració de funcionaris xinesos i els seus
familiars, així com d'altres grups de veïns, la gran modernització de la vida económicda, amb la millora i
amplificació de la precària infraestructura existent ( carreteres, aeroports, telèfons ), tot això ha anat traient al
Tíbet de la seva letargia i incorporant−lo a poc a poc al mateix temps que viu la resta del món. No es coneix
amb precisió ña composició ètnica de l'actual població resident en la regió autònoma. La llengua chinca té una
difusió generalitzada, sent obligatòria en l'ensenyament juntament amb el tiebetano.
Poc és el que es coneix sobe el Tíbet abans de la introducció del budisme (des de la Índia) en el segle VII de
l'era cristiana. En els anys següents es va idear un alfabet d'origen sánscrito per a traduir la literatura budista a
la llengua tibeta; en el segle IX els sacerdots budistas constituïen ja per força política dominte. Mentrestant, el
Tíbet havia rebutjat diverses invasions xineses i la regió va seguir sent un estat independent fins als acaballes
del segle XIII, que va quedar subjecte a l'hegemonia nominal de l'Imperi mongol. En 1641 es va implantar el
govern dels dalais llepis ( summes sacerdots ) i en 1720 ksi xinesos, regnant la dinastia Manchú, van aprofitar
la disensión tibetano−mongola per a conquistar el país. Sense embarhgo, encara que Lhasa va haver de
suportar la presència d'oficials xinesos, els tibetanos van conservar pràcticamente la seva independència.
En 1904 els anglesos, alaramats per la creixent amistat Rusas i Tíbet, van enviar tropes a aquest país; el Dalai
Llepi van fugir a Mongòlia i va viure en exili hata 1911. Els xinesos havien incorparado el Tínbet a la
província de Xinjiang (1908). Poc després de regressar el Dalai Llepi, la revolució chinca de 1912 va permetre
als tibetanos expulsar als ocupants i proclamar la seva independència (1913). Els xinesos seguint reclamant el
Tíbet i, quan van pretendre envair−lo en 1918, van ser derrotats en tota línia. En 1928 va quedar establedcia
una frontera xinès−tibetana: però, al reprendre's la lluita entre els dos paises (1931−33), el Tíbet va haver de
cedir part de sui territori. En 9149 la missió de Kuomintang (xinesos nacionalistes), establerta pels xinesos
comunistes en 1951. El 23 de maig de 1951 es va signar a Pequín un acord que conferia a Xina la defensa i la
política exterior del Tíbet. EL 22 d'abril de 1956 es va constituir en Lhasa un comitè, presidit pel Panchen
Llepi, que va crear la Religió Autònoma del Tíbet. En 1959, una constrarrevolución, acabdillada per monjos i
sacerdots, va anar pels xinesos i el Dalai Llepi va refugiar−se a l'Índia.
Econòmic: El rigor del clima, l'enorme altitud i l'extremada escassesa i dificultat dels mitjans de transport es
1
combinaven per a augmentar encara més el secular aïllament fomentat pel règim teocrático imperant en Tíbet
fins als anys cinquanta. El subdesenvolupament de la seva economia no podia ser més complet: tot just si es
practicava una agricultura de mera subsistència, amb intercanvis comercials mínims i pràcticament sense
indústria. Yaks domèstics, cabres, cavalls i ovelles proporcionen mantega, formatge, llet, carn, llana, pèl de
yak (per a la confecció de peces de vestir) i pells, mentre serveixen als camperols com animals de tir. Els
cultius principals són encebada, el cereal bàsic del Tíbet, civada, pèsols i llegums. Encara que abunden els
jaciments minerals, pocs són els quals s'exploten. S'extreuen petites quantitats d'or i una mica de mineral de
ferro. Els productes manufacoturados tradicionals són els propis de l'artesania; estatuillas religioses, herbes
medicinales, petits objectes de metall, loza, gèneres de llana i talles en fusta. El fonament industrial del Tíbet
va experimentar certa expansió des dels anys cinquanta, especialment pel que fa a la transformació dels
productes agrícoles. Es van erigir plantes hidroeléctricasy es van construir carreteres modernes.
Polític: El poder ejecutico hauria de correspondre al president de la República i al govern. Sense embrago, el
càrrec de president de la República va ser creat ex profeso para Mao Zedong en la Constitució de 1954 i va
desaparèixer en les de 1975 i 1978, reprenent−se en la de 1982. D'aquesta manera, les funcions de cap de
l'Estat són exercides col·lectivament pel president de la República, l'Assemblea Popular Nacional i el seu
Comitè Permanent. El president de la República promulga, nomena, ordena, decreta, ratifica, etc., en virtut de
decisions de l'Assemblea Popular Nacional i del seu Comitè Permanent (Article 810 i 81) En la candidatura
deñ primer ministre (que ha de ser aprovada per l'Assemblea , és elegio per una durada igual a la de
l'Assemblea i pot ser reelegido una sola vegada. El consell d'Assumptes d'Estat és el govern popular central,
òrgan executiu i administratiu suprem de l'estat (article 85). Està compost per un primer ministre, presidents
de comissions... Els ministeris, veiceministro i primer ministre poden ser reelegidos una sola vegada. El poder
juridicial es delega en dos instants: la judicial, amb tods els seus graons, i la fiscalia, amb els seus, anàlegs i
paral·lels als anteriors. En teoria, tant els òrgans judicials, encarregats de jutjar, com els fiscals, en carregats
de fer complir les lleis, són independents l'u de l'altre però depenents ambdós de les respectives assemblees
populars i els seus comitès permanents
Segons l'article 30 de la Constitució de 1982, Xina es divideix en 22 províncies (inclosa Taiwan), 5 regions
autònomes (denominada zizbgi qu: Mongòlia Interior, Xizan o Tíbet, Xinjiang, Ningxia i Guangxi) i 3
municipalidades despendietes directament de l'autoritat central (Pequín, Shanghai i Tiranjín) En el graó
inferior es troben els 2136 districtes i districtes autònoms, que resulten de la divisió de les províncies, egiones
autònomes i municipals. A nivell més baix, existeix una pléyade de cantons i, sobretot, de petits nuclis de
poblament.
El Tíbet és de creença budista en la seva totalitat i de parla tibetana; dedicat eclusivamente a la pastura i el
petit conreo dels prats dels altiplans. El centre del continent asiàtic ha estat sempre una zona de conflictes
entre diferents faccions mogoles, xineses, etc. #Así_pues, el territori doel Tíbet (no com ho coneixem en
l'actualitat), ha estat governat per diferents clans de sobirans de procedències diferents. Així mateix, les
creences també han anat canviant, segons els clans governants, entre el budisme i el lamaísmo (reforma del
budisme). Desdel segle XIX, el govern britànic va imposar una protecció comercial en la zona transhimalaica
(Tíbet, Nepal, Birmània i Sikkim) per a desenvolupar el comerç i obrir noves rutes. L'any 1908, Gran
Bretanya es va retirar i Xina ho va aprofitar per a envair el Tíbet i matar el 13 Dalai Llepi (similar a un cap
d'estat). Encara així, l'any 1911, a causa de la revolució xinesa que va destronar als manchúes, van tirar als
xinesos amb l'ajuda de Gran Bretanya (encara que un any després afirmessin la total sobirania de Xinesa sobre
el Tíbet amb l'única condició que es respectés com autonomia). Des de llavors, Xina ha intentat imposar les
seves criteriossobre el poble tibetano. L'any 1950, el govern xinès va irrompre violentament, encara que van
arribar a un pacte per a reconèixer al Tíbet menjo a autonomia del la República Popular Xinesa. A causa del
arraigamiento del poble als seus antics costums i tradicions (soci−culturals) van impedir que els plans de
reforma xinesos s'acabessin de complir. Ésto conllebvó a un endarreriment en la concessió de total autonomia
al Tíbet. Les tensions per revoltes, van originar l'exili a la Índia (1959) del Dalai Lamai i altres alts càrrecs de
l'anterior govern tibetanoDes de llavors, el Tíbet segueix sense poder obtenir la concessión del dur govern
xinès i viu sota un règim dictatorial que va en contra de les manifestacions tibetanas.
2