iii. informació - Corts Valencianes

Anuncio
CORTS VALENCIANES
BOLLETÍ
OFICIAL
Número 109
BOLETÍN
VI Legislatura
SUMARI
OFICIAL
València, 3 de juny de 2005
SUMARIO
I. TEXTOS APROVATS
I. TEXTOS APROBADOS
A. LLEIS I ALTRES NORMES
A. LEYES Y OTRAS NORMAS
—Llei, de la Generalitat, per la qual establix l’aplicació
al municipi d’Elx del règim d’organització dels municipis de població gran........................................................... 17.974
—Ley, de la Generalitat, por la que establece la aplicación al municipio de Elche del régimen de organización
de los municipios de gran población. ................................ 17.974
—Llei d’ordenació del sector vitivinícola de la Comunitat Valenciana. ................................................................... 17.975
—Ley de ordenación del sector vitivinícola de la Comunidad Valenciana................................................................ 17.975
II. TEXTOS EN TRAMITACIÓ
II. TEXTOS EN TRAMITACIÓN
H. PREGUNTES
H. PREGUNTAS
3. Preguntes a respondre per escrit. .................................. 18.013
3. Preguntas a responder por escrito................................. 18.013
a) Preguntes que es formulen. ........................................... 18.013
a) Preguntas que se anuncian............................................ 18.013
— Preguntes números 375/05 a 449/05. ............................ 18.014
— Preguntes números 450/05 a 481/05. ............................ 18.049
— Preguntas números 375/05 a 449/05. ............................ 18.014
— Preguntas números 450/05 a 481/05. ............................ 18.049
III. INFORMACIÓ
III. INFORMACIÓN
d) Règim interior.
d) Régimen interior.
—Llista definitiva de l’opositor que ha superat el concurs-oposició per a la provisió d’una plaça de conductor
de les Corts Valencianes. ................................................... 18.067
—Lista definitiva del opositor que ha superado el concurso-oposición para la provisión de una plaza de conductor de las Cortes Valencianas. ...................................... 18.067
Pàg. 17.974
3.6.2005
Número 109
I. TEXTOS APROVATS
I. TEXTOS APROBADOS
A. LLEIS I ALTRES NORMES
A. LEYES Y OTRAS NORMAS
Llei, de la Generalitat, per la qual establix l’aplicació al
municipi d’Elx del règim d’organització dels municipis
de població gran.
Ley, de la Generalitat, por la que establece la aplicación
al municipio de Elche del régimen de organización de
los municipios de gran población.
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS VALENCIANES
PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS
De conformitat amb allò establert en l’article 91.1 del
RCV, s’ordena la publicació al Butlletí Oficial de les Corts
Valencianes de la Llei, de la Generalitat, per la qual establix
l’aplicació al municipi d’Elx del règim d’organització dels
municipis de població gran.
De conformidad con el artículo 91.1 del RCV, se ordena
la publicación en el Boletín Oficial de las Cortes Valencianas de la Ley, de la Generalitat, por la que establece la aplicación al municipio de Elche del régimen de organización
de los municipios de gran población.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 18 de maig de 2005
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 18 de mayo de 2005
El president,
Julio de España Moya
El presidente,
Julio de España Moya
PLE DE LES CORTS VALENCIANES
PLENO DE LAS CORTES VALENCIANAS
El Ple de les Corts Valencianes, en sessió celebrada el
dia 18 de maig de 2005, ha debatut el Dictamen de la Comissió de Governació i Administració Local sobre el Projecte de llei, de la Generalitat, per la qual establix l’aplicació al municipi d’Elx del règim d’organització dels
municipis de població gran.
Finalment, el Ple de les Corts Valencianes en virtut d’allò establert en l’article 10 de l’Estatut d’Autonomia i d’acord amb l’article 116 del RCV, ha aprovat la llei de la Generalitat Valenciana següent:
El Pleno de las Cortes Valencianas, en sesión celebrada
el día 18 de mayo de 2005, ha debatido el Dictamen de la
Comisión de Gobernación y Administración Local sobre el
Proyecto de ley, de la Generalitat, por la que establece la
aplicación al municipio de Elche del régimen de organización de los municipios de gran población.
Finalmente, el Pleno de las Cortes Valencianas en virtud
de lo establecido en el artículo 10 del Estatuto de Autonomía y de acuerdo con el artículo 116 del RCV, ha aprobado
la siguiente ley de la Generalitat Valenciana:
LLEI, DE LA GENERALITAT, PER LA QUAL
ESTABLIX L’APLICACIÓ AL MUNICIPI
D’ELX DEL RÈGIM D’ORGANITZACIÓ
DELS MUNICIPIS DE POBLACIÓ GRAN
LEY, DE LA GENERALITAT, POR LA QUE
ESTABLECE LA APLICACIÓN AL MUNICIPIO
DE ELCHE DEL RÉGIMEN DE ORGANIZACIÓN DE
LOS MUNICIPIOS DE GRAN POBLACIÓN
Preàmbul
Preámbulo
La Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del
Règim Local, regula la organització dels municipis de població gran en el títol X, títol que ha sigut introduït per la
Llei 57/2003, de 16 de desembre, de Mesures per a la Modernització del Govern Local. Amb esta reforma es millora
el disseny institucional del sistema de govern dels municipis de població gran, perquè suposa un avanç cap a un model de govern adaptat a les necessitats d’estos municipis.
Així s’enfortix el control democràtic del govern municipal,
se’n garantix la governabilitat, es millora la gestió interna
amb l’estructuració i la potenciació d’una sèrie d’òrgans directius municipals i es desenvolupa la democràcia local i
s’articulen diversos mecanismes per a canalitzar la participació ciutadana.
D’acord amb el que establix l’article 121 de la Llei
7/1985, el règim d’organització dels municipis de població
gran podrà aplicar-se al municipis la població dels quals
supere els 75.000 habitants, que presenten circumstàncies
econòmiques, socials, històriques o culturals especials,
sempre que siga sol·licitat pels ajuntaments respectius i així
La Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases
del Régimen Local, regula la organización de los municipios de gran población en el título X, título que ha sido introducido por la Ley 57/2003, de 16 de diciembre, de Medidas para la Modernización del Gobierno Local. Con esta
reforma se mejora el diseño institucional del sistema de gobierno de los municipios de gran población, porque supone
un avance hacia un modelo de gobierno adaptado a las necesidades de estos municipios. Así se fortalece el control
democrático del gobierno municipal, se garantiza su gobernabilidad, se mejora la gestión interna con la estructuración
y potenciación de una serie de órganos directivos municipales y se desarrolla la democracia local articulando diversos
mecanismos para encauzar la participación ciudadana.
De acuerdo con lo establecido en el artículo 121 de la
Ley 7/1985, el régimen de organización de los municipios
de gran población podrá aplicarse a los municipios cuya población supere los 75.000 habitantes, que presenten circunstancias económicas, sociales, históricas o culturales especiales, siempre que sea solicitado por los respectivos
Número 109
3.6.2005
Pàg. 17.975
ho decidisca l’assemblea legislativa de la comunitat autònoma corresponent.
A estos efectes, el Ple de l’Ajuntament d’Elx, en sessió
de 22 de desembre de 2003, va acordar, per majoria absoluta del nombre legal dels seus membres, sol·licitar a les
Corts Valencianes la inclusió del seu municipi en l’àmbit
d’aplicació del règim esmentat.
El municipi d’Elx té una població de 207.163 habitants,
segons el Reial Decret 1.748/2003, de 19 de desembre, pel
qual es declaren oficials les xifres de població resultants de
la revisió del padró municipal referides a l’1 de gener de
2003. Així mateix, presenta les circumstàncies requerides
per la Llei 7/1985, en el seu article 121, respecte a les seues
especials circumstàncies econòmiques, socials, històriques i
culturals.
Per tot això, atés que es complixen les condicions legals
establides en el títol X de la Llei 7/1985, i des del màxim
respecte a l’autonomia local i a la potestat d’autoorganització municipal, per mitjà d’esta llei es disposa l’aplicació al
municipi d’Elx del règim d’organització dels municipis de
població gran.
ayuntamientos y así lo decida la asamblea legislativa de la
correspondiente comunidad autónoma.
A estos efectos, el Pleno del Ayuntamiento de Elche, en
sesión de 22 de diciembre de 2003, acordó, por mayoría absoluta del número legal de sus miembros, solicitar a las
Cortes Valencianas la inclusión de su municipio en el ámbito de aplicación de dicho régimen.
El municipio de Elche presenta una población de
207.163 habitantes, según el Real Decreto 1.748/2003, de
19 de diciembre, por el que se declaran oficiales las cifras
de población resultantes de la revisión del padrón municipal
referidas al 1 de enero de 2003. Asimismo presenta las circunstancias requeridas por la Ley 7/1985, en su artículo
121, respecto a sus especiales circunstancias económicas,
sociales, históricas y culturales.
Por todo ello, dado que se cumplen las condiciones legales establecidas en el título X de la Ley 7/1985, y desde el
máximo respeto a la autonomía local y a la potestad de autoorganización municipal, mediante esta ley se dispone la
aplicación al municipio de Elche del régimen de organización de los municipios de gran población.
Article únic
Artículo único
Es declara d’aplicació al municipi d’Elx el règim d’organització dels municipis de població gran, d’acord amb el
que establix el títol X de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local.
Se declara de aplicación al municipio de Elche el régimen
de organización de los municipios de gran población, de
acuerdo con lo establecido en el título X de la Ley 7/1985, de
2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
DISPOSICIÓN TRANSITORIA
El Ple de l’Ajuntament d’Elx disposarà d’un termini de
sis mesos, des de l’entrada en vigor de la present llei, per a
aprovar les normes orgàniques necessàries per a l’adaptació
de la seua organització al que preveu el títol X de la Llei
7/1985.
El Pleno del Ayuntamiento de Elche dispondrá de un
plazo de seis meses, desde la entrada en vigor de la presente
ley, para aprobar las normas orgánicas necesarias para la
adaptación de su organización a lo previsto en el título X de
la Ley 7/1985.
DISPOSICIÓ FINAL
DISPOSICIÓN FINAL
La present llei entrarà en vigor l’endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
La presente ley entrará en vigor el día siguiente al de su
publicación en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 18 de maig de 2005
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 18 de mayo de 2005
El president,
Julio de España Moya
El presidente,
Julio de España Moya
El secretari primer,
Juan Manuel Cabot Saval
El secretario primero,
Juan Manuel Cabot Saval
Llei d’ordenació del sector vitivinícola de la Comunitat
Valenciana.
Ley de ordenación del sector vitivinícola de la Comunidad Valenciana.
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS VALENCIANES
PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS
De conformitat amb allò establert en l’article 91.1 del
RCV, s’ordena la publicació al Butlletí Oficial de les Corts
Valencianes de la Llei d’ordenació del sector vitivinícola de
la Comunitat Valenciana.
De conformidad con lo establecido en el artículo 91.1
del RCV, se ordena la publicación en el Boletín Oficial de
las Cortes Valencianas de la Ley de ordenación del sector
vitivinícola de la Comunidad Valenciana.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 19 de maig de 2005
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 19 de mayo de 2005
El president,
Julio de España Moya
El presidente,
Julio de España Moya
Pàg. 17.976
3.6.2005
Número 109
PLE DE LES CORTS VALENCIANES
PLENO DE LAS CORTES VALENCIANAS
El Ple de les Corts Valencianes, en la sessió realitzada el
dia 18 de maig de 2005, ha debatut el Dictamen de la Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca sobre el Projecte
de llei d’ordenació del sector vitivinícola de la Comunitat
Valenciana i les esmenes presentades pels Grups Parlamentaris.
Finalment, el Ple de les Corts Valencianes en virtut d’allò establert en l’article 10 de l’Estatut d’Autonomia i d’acord amb l’article 116 del RCV, ha aprovat la llei de la Generalitat Valenciana següent:
El Pleno de las Cortes Valencianas, en sesión celebrada
el día 18 de mayo de 2005, ha debatido el Dictamen de la
Comisión de Agricultura, Ganaderia y Pesca sobre el Proyecto de ley de ordenación del sector vitivinícola de la Comunidad Valenciana, así como las enmiendas presentadas
por los grupos parlamentarios.
Finalmente, el Pleno de las Cortes Valencianas en virtud
de lo establecido en el artículo 10 del Estatuto de Autonomía y de acuerdo con el artículo 116 del RCV, ha aprobado
la siguiente ley de la Generalitat Valenciana:
LLEI D’ORDENACIÓ
DEL SECTOR VITIVINÍCOLA
DE LA COMUNITAT VALENCIANA
LEY DE ORDENACIÓN
DEL SECTOR VITIVINÍCOLA
DE LA COMUNIDAD VALENCIANA
Preàmbul
Preámbulo
La vitivinicultura, a la Comunitat Valenciana, té un paper important no sols en les rendes d’un important segment
agrari, en l’ordenació del territori o en l’exigència de servicis. El conjunt vinya, vi i derivats, mercat i consum, aporta
una dimensió de patrimoni, cultura i ciència que determina
la qualitat de vida d’àmplies zones rurals.
La vitivinicultura, en la Comunidad Valenciana desempeña un importante papel no sólo en las rentas de un importante segmento agrario, en la ordenación del territorio o en
la exigencia de servicios. El conjunto viña, vino y derivados, mercado y consumo, aporta una dimensión de patrimonio, cultura y ciencia que determinan la calidad de vida de
amplias zonas rurales.
El cultivo de la vid, la elaboración del vino, su promoción
con margen de calidad y su incidencia en los mercados se considera como ejemplo de agricultura comercial, de un producto
exportado con vocación social (uva de mesa, pasas, mosto y
zumos, vinos, aguardiente y destilados) y que antes o después
de su estructuración, dimensionado, optimización, organización, evolución, localización en áreas de producción y comercialización deben seguir, en lo posible, las pautas de mercado
en las relaciones y acuerdos internacionales.
En este sentido, la ley se centra en unos objetivos concretos
anclados en la defensa del patrimonio vitivinícola de la Comunidad Valenciana, la modernización y mejora del potencial vitícola, las tecnologías del proceso, la logística de la distribución, la promoción y protección de la cultura del vino, la
vertebración sectorial y la armonización administrativa a fin de
que todo ello sirva para enaltecer el oficio de viticultor o viticultora, la actuación del bodeguero, el espíritu cooperativista,
la vocación exportadora y también para que se sea capaz de
transmitir a la sociedad un conjunto de valores y atributos aptos para fidelizar el consumo.
En el marco de la calidad, la ley protege la singularidad de
los productos elaborados, la protección de la misma no sólo en
el cultivo del viñedo, sino también en la elaboración del vino y
en los demás procesos económicos hasta llegar al consumo. A
este fin, establece los requisitos que deben cumplir los órganos
de gestión y acota el término Consejo Regulador, para las denominaciones de calidad reconocidas.
La ley incorpora mecanismos legales que le permitan al
sector adaptarse a los cambios que se producen en los mercados internacionales, ofreciendo la flexibilidad para incorporar las innovaciones y rigor en el control y en la gestión.
Igualmente se abordan aspectos relativos a la participación del vino en el sistema agroalimentario, recogiendo los
mecanismos de seguridad y control establecidos en especial
todo lo relacionado con la trazabilidad, medidas de autocontrol en campo y bodega, etc.
Además de la ordenación del sector vitivinícola, la ley
tiene como finalidad establecer las reglas que deben regir
El cultiu de la vinya, l’elaboració del vi, la promoció amb
marge de qualitat i la seua incidència en els mercats es considera com a exemple d’agricultura comercial, d’un producte exportat amb vocació social (raïm de taula, panses, most i sucs,
vins, aiguardent i destil·lats), i que abans o després de la seua
estructuració, dimensionament, optimització, organització,
evolució, localització en àrees de producció i comercialització
han de seguir, en la mesura que es puga, les pautes de mercat
en les relacions i acords internacionals.
En este sentit, la llei se centra en uns objectius concrets que
defensen el patrimoni vitivinícola de la Comunitat Valenciana,
la modernització i la millora del potencial vitícola, les tecnologies del procés, la logística de la distribució, la promoció i la
protecció de la cultura del vi, la vertebració sectorial i l’harmonització administrativa a fi que tot això servisca per a enaltir
l’ofici de viticultor o viticultora, l’actuació del cellerer, l’esperit cooperativista, la vocació exportadora i també perquè se
siga capaç de transmetre a la societat un conjunt de valors i
atributs aptes per a fidelitzar el consum.
En el marc de la qualitat, la llei protegix la singularitat
dels productes elaborats, la protecció de la mateixa no sols
en el cultiu de la vinya, sinó també en l’elaboració del vi i
en els altres processos econòmics fins a arribar al consum.
A este fi, establix els requisits que han de complir els òrgans de gestió i delimita el terme Consell Regulador, per a
les denominacions de qualitat reconegudes.
La llei incorpora mecanismes legals que permeten al
sector adaptar-se als canvis que es produïxen en els mercats
internacionals, i oferix la flexibilitat per a incorporar les innovacions i rigor en el control i en la gestió.
Igualment s’aborden aspectes relatius a la participació
del vi en el sistema agroalimentari, i es recullen els mecanismes de seguretat i control establits, en especial, tot allò
que s’ha relacionat amb la traçabilitat, mesures d’autocontrol en camp i celler, etc.
A més de l’ordenació del sector vitivinícola, la llei té
com a finalitat establir les regles que han de regir per a tots
Número 109
3.6.2005
els sectors implicats que operen en el marc de la competència lleial, així com la protecció al consumidor en tot el
procés.
La vinya i el vi disposen d’una amplíssima regulació
tant en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, com en l’estatal
i de la Unió Europea i acumula una tradició tan mil·lenària
com la seua existència. L’Estatut de la Vinya de l’any 32, la
Llei 25/1970, Estatut de la Vinya del Vi i dels Alcohols,
l’actual Llei 24/2003, de la Vinya i del Vi, i tot el marc comunitari així ho demostren.
La Unió Europea, des del seu inici i a partir dels seus
Reglaments (CCE) 886 i 887/70, va establir l’Organització
Comuna del Mercat (OMC), va regular el finançament de la
política agrària comú i va ocupar una gran part dels recursos de l’esmentat finançament el sector vitivinícola. Des
d’eixa data el legislador ha realitzat un esforç regulant el
sector vitivinícola en el territori de la Unió Europea. Tal
proliferació de normes va generar la necessitat que s’efectuara una compilació de les normes disposicions fonamentals referents a l’Organització Comuna del Mercat Vitivinícola, realitzada pel Reglament (CEE) 337/79. La segona
OCMV es va plasmar en el Reglament (CEE) 822/87, que
ha sigut derogat pel Reglament (CE) 1493/1999 del Consell, de 17 de maig, desenvolupat per diversos altres reglaments.
Per la seua banda, en l’àmbit estatal, la Llei 25/1970, de
2 de desembre, de l’Estatut de la Vinya, del Vi i dels Alcohols, va establir un sistema de protecció basat en les figures
de les denominacions d’origen. Esta Llei, degut a a seua antiguitat i l’evolució del sector des de la data de promulgació, va ser objecte de modificacions i derogacions en part
per mitjà de les lleis 2/1993, de 17 de març i 8/1996, de 15
de gener. En este mateix sentit altres factors com l’ingrés
d’Espanya en la Unió Europea van provocar la derogació
tàcita de preceptes que resultaven incompatibles amb la legislació comunitària, així com l’aparició a través de la normativa comunitària d’altres noves figures de protecció vinculades a la regulació dels vins de qualitat produïts en
regions determinades, cosa que va aconsellar establir un
nou sistema de nivells, en línia amb les orientacions internacionals, amb la finalitat d’assegurar als operadors la competitivitat dels vins i la concurrència lleial en el mercat, així
es va publicar finalment la Llei 24/2003, de 10 de juliol, de
la Vinya i el Vi.
L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana en
l’article 34.1.4 atribuïx a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’agricultura i ramaderia d’acord amb
les bases i l’ordenació de l’activitat econòmica general (…)
en els termes que disposen els articles 38, 131 i en els números 11 i 13 de l’apartat 1 de l’article 149 de la Constitució.
D’altra banda, l’article 31.3 assigna a la Generalitat la
competència exclusiva per a regular les normes processals i
de procediment administratiu que es deriven de les particularitats del dret substantiu valencià o de les especialitats de
l’organització de la Generalitat.
L’article 51 de la Constitució espanyola establix que:
“els poders públics garantiran la defensa dels consumidors i
usuaris protegint, per mitjà de procediments eficaços, la seguretat, la salut i els seus legítims interessos econòmics».
Així mateix declara que “els poders públics promouran la
informació i l’educació dels consumidors i dels usuaris, en
fomentaran les seues organitzacions i les escoltaran en les
qüestions que puguen afectar-los, en els termes que la llei
establisca. En el marc del que ha disponen els apartats ante-
Pàg. 17.977
para todos los sectores implicados que operen en el marco de
la leal competencia, así como la protección al consumidor en
todo el proceso.
La viña y el vino disponen de una amplísima regulación
tanto en el ámbito de la Comunidad Valenciana, como en el
estatal y de la Unión Europea y acumula una tradición tan
milenaria como su existencia. El Estatuto de la Viña del año
32, la Ley 25/1970, Estatuto de la Viña del Vino y de los
Alcoholes, la actual Ley 24/2003, de la Viña y del Vino, y
todo el marco comunitario así lo demuestran.
La Unión Europea, desde su inicio y a partir de sus Reglamentos (CCE) 886 y 887/70 estableció la Organización
Común del Mercado (OMC) reguló la financiación de la
política agraria común ocupando el sector vitivinícola una
gran parte de los recursos de dicha financiación. Desde esa
fecha el legislador ha realizado un esfuerzo regulando el
sector vitivinícola en el territorio de la Unión Europea. Tal
proliferación de normas generó la necesidad de que se efectuara una compilación de las normas disposiciones fundamentales referentes a la Organización Común del Mercado
Vitivinícola, llevada a cabo por el Reglamento (CEE)
337/79. La segunda OCMV se plasmó en el Reglamento
(CEE) 822/87 que ha sido derogado por el Reglamento
(CE) 1493/1999, del Consejo, de 17 de mayo desarrollado
por diversos otros reglamentos.
Por su parte, en el ámbito estatal, la Ley 25/1970, de 2
de diciembre, del Estatuto de la Viña, del Vino y de los Alcoholes, estableció un sistema de protección basado en las
figuras de las denominaciones de origen. Esta ley, dada su
antigüedad y la evolución del sector desde la fecha de promulgación, fue objeto de modificaciones y derogaciones en
parte mediante las leyes 2/1993, de 17 de marzo, y 8/1996,
de 15 de enero. En este mismo sentido otros factores como
el ingreso de España en la Unión Europea, provocaron la
derogación tácita de preceptos que resultaban incompatibles
con la legislación comunitaria, así como la aparición a través de la normativa comunitaria de otras nuevas figuras de
protección vinculadas a la regulación de los vinos de calidad producidos en regiones determinadas, lo que aconsejó
establecer un nuevo sistema de niveles, en línea con las
orientaciones internacionales, con la finalidad de asegurar a
los operadores la competitividad de sus vinos y la concurrencia leal en el mercado, publicándose finalmente la Ley
24/2003, de 10 de julio, de la Viña y el Vino.
El Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana
en el artículo 34.1.4 atribuye a la Generalitat la competencia exclusiva “en materia de agricultura y ganadería” de
acuerdo con las bases y la ordenación de la actividad económica general (…) en los términos de lo dispuesto en el
artículo en los artículos 38, 131 y en los números 11 y 13
del apartado 1 del artículo 149 de la Constitución.
Por otra parte, el artículo 31.3 asigna a la Generalitat la
competencia exclusiva para regular las normas procesales y
de procedimiento administrativo que se deriven de las particularidades del derecho sustantivo valenciano o de las especialidades de la organización de la Generalitat.
El artículo 51 de la Constitución española establece que
“los poderes públicos garantizarán la defensa de los consumidores y usuarios protegiendo, mediante procedimientos eficaces, la seguridad, la salud y los legítimos intereses económicos
de los mismos”. Asimismo declara que “los poderes públicos
promoverán la información y la educación de los consumidores y usuarios, fomentarán sus organizaciones y oirán a éstas
en las cuestiones que puedan afectar a aquellos, en los términos que la ley establezca. En el marco de lo dispuesto por los
Pàg. 17.978
3.6.2005
riors, la llei regularà el comerç interior i el règim d’autorització de productes comercials”.
Pel Reial Decret 207/1995, de 10 de febrer, sobre traspàs
de funcions i servicis de l’administració de l’Estat a la Comunitat Valenciana en matèria contra fraus i qualitat agroalimentària, la Comunitat Valenciana assumix les funcions
corresponents a viticultura i enologia en matèria de defensa
contra fraus, el registre de productes enològics i el registre
d’envasadors i embotelladors de vins i begudes alcohòliques, el registre de cellers tenidors o magatzemistes d’embotellat de vi de les denominacions d’origen i el control
dels productes vitivinícoles destinats a altres membres de la
Unió Europea.
A l’empara d’estes habilitacions competencials, es dicta
la present llei que s’estructura en cinc títols. En el títol preliminar s’establix l’objecte i l’àmbit d’aplicació, es definixen alguns dels termes emprats i s’assenyalen els principis
rectors que en esta matèria han de presidir l’actuació administrativa.
El títol I regula la viticultura, tracta dels drets per a plantar vinya, de l’autorització per a la plantació, la regularització de superfícies de vinya, la reestructuració i reconversió
de la vinya, el capítol 2 recull les varietats i cultiu de la
vinya, de la declaració de collita i els registres.
El títol II regula la vinicultura. Amb la finalitat d’aconseguir i assegurar la qualitat del producte, s’establixen les normes relatives a les pràctiques i tractaments enològics autoritzats. Arreplega, així mateix, les declaracions de producció i
d’existències, així com els documents d’acompanyament que
ha d’omplir tota persona física o jurídica i l’agrupació de persones que realitzen o facen realitzar el transport vitivinícola.
Així mateix, s’establix l’obligació dels qui tinguen en el seu
poder un producte vitivinícola a portar una comptabilitat específica de tals productes en llibres-registre, les anotacions
del qual hauran de correspondre’s amb les dades que figuren
en els documents d’acompanyament. En este mateix títol es
contenen les normes relatives a l’etiquetatge, a la designació
la presentació i la publicitat dels productes vitivinícoles que,
per a garantir la seguretat del consumidor, no podran ser enganyosos ni provocar confusió, els productes que infringisquen estes normes no es podran destinar a la venda ni comercialitzar-se ni exportar-se.
El títol III es dedica a la promoció i el foment dels vins
de qualitat a la Comunitat Valenciana i a la protecció dels
mateixos. Esta llei atribuïx a l’administració funcions de
supervisió i tutela sobre el funcionament dels òrgans de
gestió i sobre la seua adaptació als seus fins i al compliment d’obligacions que la pròpia Llei establix. Així mateix,
regula la competència de certificació que correspondrà a la
conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació, “encara que quan es tracte de vins emparats per un nivell de protecció dels previstos en la llei, la certificació podrà ser expedida per l’òrgan de control”.
El títol IV regula el règim sancionador, aplicable a les
infraccions en matèria vitivinícola i, per tant, es regula la
protecció dels interessos del consumidor i dels productors
vitivinícoles. Es referix també la llei a l’Estatut del Personal
Inspector i a les obligacions dels operadors vitivinícoles i,
finalment, establix les sancions aplicables a les infraccions.
Finalment, la llei compta amb sis disposicions addicionals,
quatre transitòries, una derogatòria i tres finals, que entre altres
aspectes atorga un termini prudencial perquè adapten els actuals consells reguladors a les prescripcions contingudes en la
llei, autoritza al Consell per a realitzar el desenrotllament reglamentari i establix el termini d’entrada en vigor d’esta.
Número 109
apartados anteriores, la ley regulará el comercio interior y el
régimen de autorización de productos comerciales”.
Por Real Decreto 207/1995, de 10 de febrero, sobre traspaso de funciones y servicios de la administración del estado
a la Comunidad Valenciana en materia contra fraudes y calidad agroalimentaria, la Comunidad Valenciana asume las
funciones correspondientes a “viticultura y enología en materia de defensa contra fraudes, el registro de productos enológicos y el registro de envasadores y embotelladores de vinos
y bebidas alcohólicas, el registro de bodegas tenedoras o almacenistas de embotellado de vino de las denominaciones de
origen y el control de los productos vitivinícolas destinados a
otros miembros de la Unión Europea”.
Al amparo de estas habilitaciones competenciales, se
dicta la presente ley que se estructura en cinco títulos. En el
título preliminar se establece el objeto y ámbito de aplicación, se definen algunos de los términos empleados en la
misma y se señalan los principios rectores que en esta materia deben presidir la actuación administrativa.
El título I regula la viticultura, trata de los derechos para
plantar viñedo, de la autorización para la plantación, la regularización de superficies de viñedo, la reestructuración y reconversión del viñedo, el capítulo 2 recoge las variedades y cultivo de la vid, de la declaración de cosecha y los registros.
El título II regula la vinicultura. Con la finalidad de conseguir y asegurar la calidad del producto, se establecen las normas relativas a las prácticas y tratamientos enológicos autorizados. Recoge asimismo las declaraciones de producción y de
existencias, así como los documentos de acompañamiento que
ha de cumplimentar toda persona física o jurídica y la agrupación de personas que realicen o hagan realizar el transporte vitivinícola. Asimismo se establece la obligación de quienes tengan en su poder un producto vitivinícola a llevar una
contabilidad específica de dichos productos en libros-registro,
cuyas anotaciones deberán corresponderse con los datos que
figuren en los documentos de acompañamiento. En este mismo
título se contienen las normas relativas al etiquetado, a la designación la presentación y la publicidad de los productos vitivinícolas, que, para garantizar la seguridad del consumidor, no
podrán ser engañosos ni de tal naturaleza que den lugar a confusión, no pudiendo destinarse a la venta ni comercializarse ni
exportarse los productos que infrinjan estas normas.
El título III se dedica a la promoción y el fomento de los vinos de calidad en la Comunidad Valenciana y a la protección
de los mismos. Esta ley atribuye a la administración funciones
de supervisión y tutela sobre el funcionamiento de los órganos
de gestión y sobre su adaptación a sus fines y al cumplimiento
de obligaciones que la propia ley establece. Asimismo regula
la competencia de certificación que corresponderá a la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación “Si
bien cuando se trate de vinos amparados por un nivel de protección de los previstos en la ley la certificación podrá ser expedida por el órgano de control”.
El título IV regula el régimen sancionador, aplicable a las
infracciones en materia vitivinícola y por ende se regula la protección de los intereses del consumidor y de los productores vitivinícolas. Se refiere también la Ley al estatuto del personal
inspector y a las obligaciones de los operadores vitivinícolas y
por último establece las sanciones aplicables a las infracciones.
Finalmente la ley cuenta con seis disposiciones adicionales,
cuatro transitorias una derogatoria y tres finales, que entre otros
aspectos otorga un plazo prudencial para que adapten los actuales consejos reguladores a las prescripciones contenidas en la
ley, autoriza al Consell para realizar el desarrollo reglamentario
y establece el plazo de entrada en vigor de la misma.
Número 109
3.6.2005
Pàg. 17.979
Per tot això anteriorment exposat, es deixa constància
que amb la present llei es vol establir, per al sector vitivinícola, un marc legal compatible tant amb la normativa comunitària com amb la de l’Estat, que permeta l’ús de les competències que la Comunitat Valenciana té transferides, que
ordene el sector de tal manera que es possibilite la creació
de mecanismes, tant productius com comercials, que facen
que els nostres vins competisquen tant en els mercats nacionals com internacionals.
Por todo lo anteriormente expuesto se deja constancia de
que con la presente ley se quiere establecer para el sector
vitivinícola un marco legal compatible tanto con la normativa comunitaria como con la del estado, que permita el uso
de las competencias que la Comunidad Valenciana tiene
transferidas, ordenando el sector de tal manera que se posibilite la creación de mecanismos, tanto productivos como
comerciales, que hagan que nuestros vinos compitan tanto
en los mercados nacionales como internacionales.
TÍTOL PRELIMINAR
Disposicions generals
TÍTULO PRELIMINAR
Disposiciones generales
Article 1
Objecte i àmbit d’aplicació.
Artículo 1
Objeto y ámbito de aplicación.
1. L’objecte d’esta llei és l’ordenació del sector vitivinícola en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, de
conformitat amb la normativa estatal i comunitària.
2. La present llei s’aplicarà a les vinyes destinades a la
producció de raïm de vinificació plantat a la Comunitat Valenciana, a l’elaboració de vi en les instal·lacions ubicades
en la mateixa, a les expedicions de productes vitivinícoles
iniciats en la Comunitat, al sistema de protecció de l’origen
i qualitat dels vins, als operadors vitivinícoles i al règim
sancionador vitivinícola.
1. El objeto de esta ley es la ordenación del sector vitivinícola en el ámbito territorial de la Comunidad Valenciana,
de conformidad con la normativa estatal y comunitaria.
2. La presente ley será de aplicación a los viñedos destinados a la producción de uva de vinificación plantados en la Comunidad Valenciana, a la elaboración de vino en la instalaciones ubicadas en la misma, a las expediciones de productos
vitivinícolas iniciados en la Comunidad, al sistema de protección del origen y calidad de los vinos, a los operadores vitivinícolas y al régimen sancionador vitivinícola.
Article 2
Competències.
Artículo 2
Competencias.
1. L’exercici de les competències i funcions derivades de
l’aplicació de la present llei correspon al Consell de la Generalitat i, sota la superior direcció d’este, a la conselleria
competent en matèria d’agricultura, pesca i alimentació.
2. Es crearà el Consell Assessor de Viticultura i Enologia,
com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat
d’assessorar i coordinar les activitats de tot el sector vitivinícola de la Comunitat Valenciana, presidit pel conseller competent en matèria d’agricultura i alimentació, i actuarà com a
secretari del mateix el director de l’Institut Valencià de Qualitat Agroalimentària, IVCA. En la composició d’aquest Consell es garantirà la paritat entre els representants dels sectors
de la producció, l’elaboració, la transformació i la comercialització. El funcionament i règim d’este òrgan que podrà actuar en ple i comissions de treball s’establirà per mitjà del
desenrotllament reglamentari corresponent de la present llei.
Este reglament contemplarà, en tot cas, el règim de funcionament de les comissions de treball dels sectors productius i de
comercialització, representants, respectivament, dels sectors
vitícola i vinícola, a més de quantes altres decidiren crear-se
per mitjà de l’esmentada norma.
1. El ejercicio de las competencias y funciones derivadas de
la aplicación de la presente ley corresponde al Consell de la
Generalitat y, bajo la superior dirección de éste, a la conselleria
competente en materia de agricultura, pesca y alimentación.
2. Se creará el Consejo Asesor de Viticultura y Enología,
como órgano colegiado de carácter consultivo, con la finalidad
de asesorar y coordinar las actividades de todo el sector vitivinícola de la Comunidad Valenciana presidido por el conseller
competente en materia de agricultura y alimentación, actuando
como secretario del mismo el director del Instituto Valenciano
de Calidad Agroalimentaria, (IVCA). En la composición de
este Consejo se garantizará la paridad entre los representantes
de los sectores de la producción, elaboración, transformación y
comercialización. El funcionamiento y régimen de este órgano
que podrá actuar en pleno y comisiones de trabajo se establecerá mediante el correspondiente desarrollo reglamentario de
la presente ley. Este reglamento contemplará, en todo caso, el
régimen de funcionamiento de las comisiones de trabajo de los
sectores productivos y de comercialización, representantes,
respectivamente, de los sectores vitícola y vinícola, además de
cuantas otras decidieran crearse mediante dicha norma.
Article 3
Principis de l’actuació pública
en l’ordenació vitivinícola.
Artículo 3
Principios de la actuación pública
en la ordenación vitivinícola.
L’actuació de la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació, haurà de tendir a:
a) Afavorir l’increment de la qualitat i de la competitivitat del sector vitivinícola regional i, especialment, de la
renda agrària vitícola.
b) Impulsar la modernització de les explotacions,
instal·lacions i servicis, a fi de garantir una presència i
imatge comercial en l’entorn de la qualitat.
La actuación de la conselleria competente en materia de
agricultura y alimentación, deberá tender a:
a) Favorecer el incremento de la calidad y de la competitividad del sector vitivinícola regional y especialmente de la
renta agraria vitícola.
b) Impulsar la modernización de las explotaciones instalaciones y servicios al objeto de garantizar una presencia e
imagen comercial en el entorno de la calidad.
Pàg. 17.980
3.6.2005
Número 109
c) Definir els nivells de qualitat dels vins, les seues condicions i característiques
d) Promocionar i protegir els models vitivinícoles i fomentar la seua presència en els mercats nacional i internacional.
e) Defendre el potencial vitícola de la Comunitat Valenciana, per mitjà del manteniment de la superfície dedicada a
vinya, en un marc de desenrotllament sostenible, equilibri
territorial i cohesió social.
f) Promoure i incentivar l’associacionisme en el sector
vitivinícola, en tota la cadena dels seus processos econòmics, des del productor fins al consumidor.
g) Col·laborar amb les organitzacions sectorials en accions de formació i capacitació professional dels viticultors.
h) Promoure la vertebració del sector fomentant la creació d’estructures intersectorials.
i) Finançar campanyes de promoció, difusió i informació
relatives al consum del vi i a la protecció de les vinyes.
c) Definir los niveles de calidad de los vinos, sus condiciones y características
d) Promocionar y proteger los modelos vitivinícolas y fomentar su presencia en los mercados nacional e internacional.
e) Defender el potencial vitícola de la Comunidad Valenciana, mediante el mantenimiento de la superficie dedicada
a viñedo, en un marco de desarrollo sostenible, equilibrio
territorial y cohesión social.
f) Promover e incentivar el asociacionismo en el sector
vitivinícola, en toda la cadena de sus procesos económicos,
desde el productor al consumidor.
g) Colaborar con las organizaciones sectoriales en acciones
de formación y capacitación profesional de los viticultores.
h) Promover la vertebración del sector fomentando la
creación de estructuras intersectoriales.
i) Financiar campañas de promoción, difusión e información
relativas al consumo del vino y a la protección de las viñas.
Article 4
Definicions.
Artículo 4
Definiciones.
1. Les definicions dels conceptes i productes a què es referix esta llei són les establides en la normativa de la Unió
Europea i de l’Estat, així com les que s’establisquen reglamentàriament pel govern a proposta del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació.
2. Així mateix i als efectes de la present llei, s’entendrà
per:
a) Parcel·la vitícola: superfície contínua de terreny plantat de vinya o la plantació de vinya de la qual se sol·licita en
un mateix any i en una mateixa varietat. Podrà estar formada per una o diverses parcel·les cadastrals senceres, per
part d’una parcel·la cadastral o per una combinació d’estes.
b) Explotació vitícola: unitat tecnicoeconòmica integrada per un conjunt de béns i drets organitzats empresarialment pel titular per a l’exercici d’una activitat vitícola,
principalment amb finalitat de mercat.
c) Productor vitivinícola: persona física o jurídica, agrupacions de les esmentades persones, que intervenen professionalment en alguna de les següents activitats del sector vitivinícola: la producció del raïm com a matèria primera,
l’elaboració de vi, el seu emmagatzemament, la seua
criança, el seu embotellat i la seua comercialització.
d) Marc de plantació: ordenació establida per a la disposició de les vinyes en la parcel·la vitícola.
e) Dret de replantació: dret a plantar vinyes reconegut
per la Generalitat en una superfície equivalent en cultiu pur
a aquelles que hagen sigut o vagen a ser arrencades en les
condicions fixades en la present llei.
f) Arrencament: eliminació total dels ceps que es troben
en un terreny plantat de vinya.
g) Plantació: col·locació definitiva de plantes de vinya o
parts de plantes de vinya empeltades o no, amb vista a la
producció de raïm o al cultiu de vinyes mares d’empelts.
h) Densitat de plantació: número de plantes de vinya
existents en una parcel·la per unitat de superfície. En el Registre Vitícola la unitat utilitzada és l’hectàrea.
i) Patró o portaempelt: fracció de sarment arrelada i no empeltat destinat a la seua utilització com a patró, la finalitat del
qual és proporcionar els òrgans subterranis de la planta.
j) Sobreempelt: empelt efectuat sobre una vinya ja empeltada amb anterioritat.
k) Empelt: fracció de sarment destinada a crear la part
aèria de la planta, la finalitat de la qual és proporcionar la
varietat productiva.
1. Las definiciones de los conceptos y productos a que
se refiere esta ley son las establecidas en la normativa de la
Unión Europea y del estado así como las que se establezcan
reglamentariamente por el gobierno a propuesta del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.
2. Asimismo y a los efectos de la presente ley, se entenderá por:
a) Parcela vitícola: superficie contínua de terreno plantado de vid o cuya plantación de vid se solicita en un
mismo año y en una misma variedad. Podrá estar formada
por una o varias parcelas catastrales enteras, por parte de
una parcela catastral o por una combinación de ellas.
b) Explotación vitícola: unidad técnico económica integrada por un conjunto de bienes y derechos organizados
empresarialmente por su titular para el ejercicio de una actividad vitícola, principalmente con fines de mercado.
c) Productor vitivinícola: persona física o jurídica, agrupaciones de dichas personas, que intervienen profesionalmente en alguna de las siguientes actividades del sector vitivinícola: la producción de la uva como materia prima, la
elaboración de vino, su almacenamiento, su crianza, su embotellado y su comercialización.
d) Marco de plantación: ordenación establecida para la
disposición de las vides en la parcela vitícola.
e) Derecho de replantación: derecho a plantar vides reconocido por la Generalitat en una superficie equivalente en
cultivo puro a aquellas que hayan sido o vayan a ser arrancadas en las condiciones fijadas en la presente ley.
f) Arranque: eliminación total de las cepas que se encuentran en un terreno plantado de vid.
g) Plantación: colocación definitiva de plantas de vid o
partes de plantas de vid injertadas o no, con vistas a la producción de uva o al cultivo de vides madres de injertos.
h) Densidad de plantación: número de plantas de vid
existentes en una parcela por unidad de superficie. En el
Registro Vitícola la unidad utilizada es la hectárea.
i) Portainjerto: fracción de sarmiento enraizado y no injertado destinado a su utilización como patrón y cuya finalidad es proporcionar los órganos subterráneos de la planta.
j) Sobreinjerto: injerto efectuado sobre una vid ya injertada con anterioridad.
k) Injerto: fracción de sarmiento destinado a crear la
parte aérea de la planta, cuya finalidad es proporcionar la
variedad productiva.
Número 109
3.6.2005
Pàg. 17.981
l) Planta empelt: fraccions de sarments acoblats per
mitjà d’empelt en viver i amb la part subterrània arrelada.
m) Cultiu pur: superfície de cultiu realment ocupada per
les vinyes o ceps, més la part proporcional de carrers i accessos que li corresponga d’acord amb el marc de plantació.
n) Reposició de marres: és la reposició de ceps improductius a causa de fallades d’arrelament, o per accidents físics, biològics o meteorològics.
o) Peu franc: planta de producció directa, obtinguda directament de la varietat productiva a partir de sarments arrelats i on, per tant, no es realitza l’operació d’empeltat.
p) Vi: és l’aliment natural obtingut exclusivament per
fermentació alcohòlica, total o parcial, de raïm fresc, masegada o no, o de most de raïm.
q) Consumidor: persona física o jurídica que adquirix,
com a destinatari final, un producte agroalimentari per a ser
consumit, sense destinar-lo a cap procés industrial o comercial.
r) Certificació: reconeixement per part d’un organisme
i/o entitat independent i competent tècnicament que un producte, procés o servici, complix les exigències determinades per un document normatiu.
s) Control: operació necessària per a contrastar si un
producte, procés o servici, complix amb un requisit.
t) Acreditació: reconeixement per part autoritzada, autoritat o organisme, de la competència tècnica d’una persona
o entitat per a la realització d’una determinada activitat.
u) Traçabilitat: possibilitat de trobar i seguir el rastre a
través de totes les etapes de la producció, transformació i
distribució d’un producte vitivinícola.
v) Consell Regulador: òrgan de gestió de les denominacions d’origen i denominacions d’origen qualificades.
w) Vinificació: conjunt d’operacions i processos realitzats en l’elaboració del vi.
x) Sector vitícola: conjunt de productors que conformen
el sector productor representat, majoritàriament, per les organitzacions professionals agràries i cooperatives.
y) Sector vinícola: conjunt de productors representatius
dels processos d’elaboració, criança, emmagatzemament,
circulació i comercialització del vi.
z) Sector vitivinícola: persones físiques o jurídiques que
es dediquen a la producció de raïm i elaboració de vi.
l) Planta injerto: fracciones de sarmientos ensamblados mediante injerto en vivero y con la parte subterránea enraizada.
m) Cultivo puro: superficie de cultivo realmente ocupada por
las vides o cepas, más la parte proporcional de calles y accesos
que le corresponda de acuerdo con el marco de plantación.
n) Reposición de marras: es la reposición de cepas improductivas a causa de fallos de arraigo, o por accidentes físicos, biológicos o meteorológicos.
o) Pie franco: planta de producción directa, obtenida directamente de la variedad productiva a partir de sarmientos enraizados
y en la que, por tanto, no se realiza la operación de injertado.
p) Vino: es el alimento natural obtenido exclusivamente
por fermentación alcohólica, total o parcial, de uva fresca,
estrujada o no, o de mosto de uva.
q) Consumidor: persona física o jurídica que adquiere,
como destinatario final, un producto agroalimentario para
ser consumido, sin destinarlo a ningún proceso industrial o
comercial.
r) Certificación: reconocimiento por parte de un organismo y/o entidad independiente y competente técnicamente de que un producto, proceso o servicio cumple las
exigencias determinadas por un documento normativo.
s) Control: operación necesaria para contrastar si un producto, proceso o servicio, cumple con un requisito.
t) Acreditación: reconocimiento por parte autorizada, autoridad u organismo, de la competencia técnica de una persona o
entidad para la realización de una determinada actividad.
u) Trazabilidad: posibilidad de encontrar y seguir el rastro a través de todas las etapas de la producción, transformación y distribución de un producto vitivinícola.
v) Consejo Regulador: órgano de gestión de las denominaciones de origen y denominaciones de origen calificadas.
w) Vinificación: conjunto de operaciones y procesos realizados en la elaboración del vino.
x) Sector vitícola: conjunto de productores que conforman
el sector productor representado, mayoritariamente, por las organizaciones profesionales agrarias y cooperativas.
y) Sector vinícola: conjunto de productores representativos de los procesos de elaboración, crianza, almacenamiento, circulación y comercialización del vino.
z) Sector vitivinícola: personas físicas o jurídicas que se
dedican a la producción de uva y elaboración de vino.
TÍTOL I
Viticultura
TÍTULO I
Viticultura
CAPÍTOL I
DE L’ORDENACIÓ VITÍCOLA
CAPÍTULO I
DE LA ORDENACIÓN VITÍCOLA
Article 5
Objectius de l’ordenació vitícola.
Artículo 5
Objetivos de la ordenación vitícola.
Els objectius de la present Llei en matèria d’ordenació
vitícola són:
a) L’increment de la rendibilitat i competitivitat del sector vitícola.
b) L’impuls de la modernització i innovació de les explotacions.
c) El manteniment de la superfície vitícola de la Comunitat Valenciana i el seu potencial productiu, en un marc de
qualitat reconeguda.
d) El foment de tècniques sostenibles de producció, incentivant pràctiques culturals respectuoses amb el medi ambient i el desenrotllament rural.
Los objetivos de la presente ley en materia de ordenación vitícola son:
a) El incremento de la rentabilidad y competitividad del
sector vitícola.
b) El impulso de la modernización e innovación de las
explotaciones.
c) El mantenimiento de la superficie vitícola de la Comunidad Valenciana y su potencial productivo, en un marco
de calidad reconocida.
d) El fomento de técnicas sostenibles de producción, incentivando prácticas culturales respetuosas con el medio
ambiente y el desarrollo rural.
Pàg. 17.982
3.6.2005
Número 109
e) La col·laboració en la formació i capacitació professional dels viticultors.
e) La colaboración en la formación y capacitación profesional de los viticultores.
Article 6
Superfície vitícola i potencial de producció.
Artículo 6
Superficie vitícola y potencial de producción.
1. La superfície vitícola de la Comunitat Valenciana és el
conjunt de les superfícies de les vinyes autoritzades i legalment establides per a la producció de raïm de vinificació.
2. La superfície vitícola de la Comunitat Valenciana podrà ser modificada en els termes de la present llei, de la legislació estatal i de l’europea.
3. L’aplicació dels instruments de la present llei, no podrà generar un augment global del potencial de la producció
de la Comunitat Valenciana, excepte en els supòsits expressament previstos en esta o en les normes que regulen el sector vitivinícola.
1. La superficie vitícola de la Comunidad Valenciana es el
conjunto de las superficies de los viñedos autorizados y legalmente establecidos para la producción de uva de vinificación.
2. La superficie vitícola de la Comunidad Valenciana podrá ser modificada en los términos de la presente ley, de la
legislación estatal y de la europea.
3. La aplicación de los instrumentos de la presente ley,
no podrá generar un aumento global del potencial de la producción de la Comunidad Valenciana, salvo en los supuestos expresamente previstos en ella o en las normas que regulan el sector vitivinícola.
Article 7
Plantacions de vinyes.
Articulo 7
Plantaciones de vides.
La plantació de vinyes a la Comunitat Valenciana haurà
de realitzar-se a l’empara dels drets de nova plantació, replantació o plantació procedent de la reserva valenciana
concedida per la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació i amb l’autorització prèvia de la mateixa de conformitat amb allò que establix la present llei, en
la reglamentació europea i en la legislació estatal.
La plantación de vides en la Comunidad Valenciana deberá
realizarse al amparo de los derechos de nueva plantación, replantación o plantación procedente de la reserva valenciana
concedidos por la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación y previa autorización de la misma de
conformidad con lo establecido en la presente ley, en la reglamentación europea y en la legislación estatal.
Article 8
Drets de nova plantació.
Artículo 8
Derechos de nueva plantación.
1. Es consideren drets de nova plantació els que, procedents del repartiment dels drets de noves plantacions assignades a la Comunitat Valenciana, permeten la plantació definitiva de plantes de vinya destinades a la producció de
raïm de vinificació.
2. Així mateix es consideren drets de nova plantació, els
concedits en els supòsits següents:
a) Experimentació vitícola.
b) Cultiu de vinyes mares d’empelts.
c) Superfícies destinades a plantacions en el marc de
mesures de concentració parcel·lària o superfícies destinades a plantacions substitutives de parcel·les expropiades per
causa d’utilitat pública.
3. La conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació, en les condicions que reglamentàriament es determine, podrà concedir drets de nova plantació per a superfícies,
els productes vitivinícoles de les quals estiguen destinats exclusivament al consum familiar del viticultor o viticultora.
4. L’assignació dels drets corresponents als interessats
s’efectuarà, prèvia consulta als representants del sector vitícola integrats en la Comissió de Treball a què fa referència
l’article 2 de la present llei i en la forma que reglamentàriament es determine conforme als criteris de repartiment que
fixe la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació, ha de tindre com a objectius fonamentals la potenciació de la qualitat del vi, de manera que s’aconseguisca la màxima competitivitat en el mercat, i el
manteniment del potencial vitícola territorial, no obstant
això, els drets de plantació procedents de la Reserva Autonòmica de Drets de Plantació de la Vinya s’adjudicaran
conforme a l’article 14 d’esta llei.
Però sempre conforme a criteris de repartiment territorial
per al manteniment del potencial vitícola actual i qualitatius
per a aconseguir la màxima competitivitat en el mercat.
1. Se consideran derechos de nueva plantación los que,
procedentes del reparto de los derechos de nuevas plantaciones asignadas a la Comunidad Valenciana, permiten la
plantación definitiva de plantas de viña destinadas a la producción de uva de vinificación.
2. Asimismo, se consideran derechos de nueva plantación, los concedidos en los supuestos siguientes:
a) Experimentación vitícola.
b) Cultivo de viñas madres de injertos.
c) Superficies destinadas a plantaciones en el marco de
medidas de concentración parcelaria o superficies destinadas a plantaciones substitutivas de parcelas expropiadas por
causa de utilidad pública.
3. La conselleria competente en materia de agricultura y
alimentación, en las condiciones que reglamentariamente se
determine, podrá conceder derechos de nueva plantación para
superficies cuyos productos vitivinícolas estén destinados exclusivamente al consumo familiar del viticultor o viticultora.
4. La asignación de los derechos correspondientes a los
interesados se efectuará, previa consulta a los representantes del sector vitícola integrados en la Comisión de Trabajo
a que se refiere el artículo 2 de la presente ley y en la forma
que reglamentariamente se determine conforme a los criterios de reparto que fije la conselleria competente en materia
de agricultura y alimentación, ha de tener como objetivos
fundamentales la potenciación de la calidad del vino, de
manera que se consiga la máxima competitividad en el mercado, y el mantenimiento del potencial vitícola territorial,
no obstante, los derechos de plantación procedentes de la
Reserva Autonómica de Derechos de Plantación de la Viña
se adjudicarán conforme al artículo 14 de esta ley.
Pero siempre conforme a criterios de reparto territorial para
el mantenimiento del potencial vitícola actual, y cualitativos
para conseguir la máxima competitividad en el mercado.
Número 109
3.6.2005
Pàg. 17.983
5. Els beneficiaris del dret de nova plantació hauran de
reunir els requisits següents:
a) Que les parcel·les per a les quals se sol·licite la nova
plantació estiguen ubicades dins el territori de la Comunitat
Valenciana.
b) Que tant el sol·licitant com el propietari de la
parcel·la per a la qual es demana el dret tinguen inscrita en
el registre i regularitzada la totalitat de la seua explotació
vitícola, de conformitat amb el que establix la normativa vitícola vigent.
6. Els drets de nova plantació hauran de ser utilitzats pel
productor a qui hagen sigut concedits i per a les superfícies
i finalitats per a les quals s’hagen autoritzat per la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació, sense
que puga alienar sota cap títol, ni estos ni qualsevol altre
dret de plantació que posseïsca, ha de mantindre les característiques de la seua explotació vitícola durant un termini
que serà fixat per la norma reguladora del repartiment.
L’incompliment d’esta obligació suposarà la pèrdua dels
drets concedits, incorporant-se els mateixos a la Reserva
Autonòmica de Drets de Plantació de Vinya.
7. Els drets de nova plantació hauran d’utilitzar-se abans
que finalitze la segona campanya següent a aquella en què
s’hagen concedit, en cas contrari seran reintegrats a la reserva regional de la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació.
8. En l’assignació de nous drets seran prioritàries aquelles superfícies acollides a una figura de qualitat així com
aquelles explotacions en les quals el titular o la titular siga
jove agricultor a títol principal.
5. Los beneficiarios del derecho de nueva plantación deberán reunir los requisitos siguientes:
a) Que las parcelas para las cuales se solicita la nueva
plantación estén ubicadas dentro del territorio de la Comunidad Valenciana.
b) Que tanto el solicitante como el propietario de la parcela para la cual se pide el derecho tengan inscrita en el registro y regularizada la totalidad de su explotación vitícola,
de conformidad con lo que establece la normativa vitícola
vigente.
6. Los derechos de nueva plantación deberán ser utilizados
por el productor a quien hayan sido concedidos y para las superficies y finalidades para las cuales se hayan autorizado por
la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación, sin que pueda alienar bajo ningún título, ni estos ni cualquier otro derecho de plantación que posea, ha de mantener las
características de su explotación vitícola durante un plazo que
será fijado por la norma reguladora del reparto.
El incumplimiento de esta obligación supondrá la pérdida
de los derechos concedidos, incorporándose los mismos a la
Reserva Autonómica de Derechos de Plantación de Viña.
7. Los derechos de nueva plantación se deberán utilizar
antes de que finalice la segunda campaña siguiente a aquella en se hayan concedido. En caso contrario, serán reintegrados a la reserva regional de la conselleria competente en
materia de agricultura y alimentación.
8. En la asignación de nuevos derechos serán prioritarias
aquellas superficies acogidas a una figura de calidad, así
como aquellas explotaciones en las cuales el titular o la titular sea joven agricultor a título principal.
Article 9
Autorització de la plantació.
Artículo 9
Autorización de la plantación.
1. La utilització dels drets de nova plantació precisa
d’autorització prèvia de la conselleria competent en matèria
d’agricultura i alimentació.
2. En cada autorització, la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació fixarà l’extensió superficial
i les característiques agronòmiques que hauran de concórrer
en la nova plantació, així com el període en què esta haurà
de ser realitzada d’acord amb el que establix el punt 7 de
l’article 8 d’esta llei, transcorregut el qual l’autorització
perdrà la seua validesa, i els drets de plantació passaran a
formar part de la Reserva Autonòmica. La plantació haurà
d’ajustar-se estrictament als termes de l’autorització i produirà l’extinció, per consumació, dels drets corresponents.
3. En el cas de vins acollits a alguna figura de qualitat,
les característiques agronòmiques a què es referix l’apartat
anterior es fixaran conforme a allò que disposa el reglament
corresponent de cada una d’estes.
4. Les noves plantacions de vinya es realitzaran amb material vegetal inclòs en la classificació de varietats de vinya
admesa, respectant els requisits establits en la normativa
aplicable en matèria vitícola, especialment pel que fa a la
prohibició del sobreempelt de varietats de vinyes de vinificació en varietats que no siguen de vinificació aplicable.
1. La utilización de los derechos de nueva plantación
precisa de autorización previa de la conselleria competente
en materia de agricultura y alimentación.
2. En cada autorización, la conselleria competente en materia
de agricultura y alimentación fijará la extensión superficial y las
características agronómicas que deberán concurrir en la nueva
plantación, así como el periodo en el que la misma deberá ser
realizada de acuerdo con lo establecido en el punto 7 del artículo
8 de esta ley, transcurrido el cual la autorización perderá su validez, y los derechos de plantación pasarán a formar parte de la reserva autonómica. La plantación deberá ajustarse estrictamente a
los términos de la autorización y dará lugar a la extinción, por
consumación, de los correspondientes derechos.
3. En el caso de vinos acogidos a alguna figura de calidad, las características agronómicas a que se refiere el apartado anterior se fijarán conforme a lo dispuesto en el reglamento correspondiente de cada una de ellas.
4. Las nuevas plantaciones de viñedo se realizarán con material vegetal incluido en la clasificación de variedades de vid admitidas, respetando los requisitos establecidos en la normativa
aplicable en materia vitícola, especialmente en lo que se refiere
a la prohibición del sobreinjerto de variedades de vides de vinificación en variedades que no sean de vinificación aplicable.
Article 10
Drets de replantació.
Artículo 10
Derechos de replantación.
1. Els drets de replantació s’assignaran per la conselleria
competent en matèria d’agricultura i alimentació.
Els drets de replantació, tant els generats per l’arrencament d’una plantació en la mateixa explotació, com els ad-
1. Los derechos de replantación se asignarán por la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación.
Los derechos de replantación tanto los generados por el
arranque de una plantación en la misma explotación, como
Pàg. 17.984
3.6.2005
Número 109
quirits en virtut d’una transferència, hauran d’utilitzar-se
abans que finalitze l’octava campanya següent a aquella durant la qual s’haja procedit a l’arrencament prèviament declarat.
No obstant això, en el cas de drets adquirits per transferència, estos hauran d’utilitzar-se abans que finalitze la segona campanya des de l’autorització de la transferència,
sense que en cap cas es puga superar el termini establit en
el paràgraf anterior.
2. La conselleria competent en matèria d’agricultura i
alimentació podrà concedir drets de replantació anticipada
per a plantar en una superfície determinada, als productors
que presenten un compromís per escrit que procediran a l’arrencament abans que finalitze la segona campanya posterior a la plantació de la superfície.
Tal compromís escrit haurà d’anar acompanyat d’un aval
bancari a presentar en la conselleria competent en matèria
d’agricultura i alimentació per un import a determinar en
cada cas per l’esmentada conselleria, que no podrà ser inferior al valor de la nova plantació a realitzar, incloent el valor de la superfície, de la plantació i del dret de replantació.
3. Els drets de replantació podran concedir-se per una
superfície equivalent en cultiu únic o pur a la ja arrencada o
per arrencar, sempre que no s’incremente el potencial productiu corresponent a la superfície arrencada o per arrencar.
4. Els drets de replantació només podran utilitzar-se per
a les superfícies i finalitats per a les quals s’hagen concedit,
excepte els supòsits de transferència d’estos regulats en
l’article següent.
5. Transcorregut el període de vigència d’estos drets
sense que el titular els haja utilitzat, excepte en cas de força
major, passaran automàticament a la Reserva Autonòmica
de Drets de Plantació de la Vinya.
los adquiridos en virtud de una transferencia, deberán utilizarse antes de que finalice la octava campaña siguiente a
aquélla durante la cual se haya procedido al arranque previamente declarado.
No obstante, en el caso derechos adquiridos por transferencia, estos deberán utilizarse antes de que finalice la segunda campaña. desde la autorización de la transferencia,
sin que en ningún caso se pueda superar el plazo establecido en el párrafo anterior.
2. La conselleria competente en materia de agricultura y
alimentación podrá conceder derechos de replantación anticipada para plantar en una superficie determinada, a los
productores que presenten un compromiso por escrito de
que procederán al arranque antes de que finalice la segunda
campaña posterior a la plantación de la superficie.
Dicho compromiso escrito deberá ir acompañado de un aval
bancario a presentar en la conselleria competente en materia de
agricultura y alimentación por importe a determinar en cada
caso por la citada conselleria, que no podrá ser inferior al valor
de la nueva plantación a realizar, incluyendo el valor de la superficie, de la plantación y del derecho de replantación.
3. Los derechos de replantación podrán concederse por una
superficie equivalente en cultivo único o puro a la ya arrancada o
por arrancar, siempre que no se incremente el potencial productivo correspondiente a la superficie arrancada o por arrancar.
4. Los derechos de replantación sólo podrán utilizarse
para las superficies y fines para los que se hayan concedido,
salvo los supuestos de transferencia de los mismos regulados en el artículo siguiente.
5. Transcurrido el periodo de vigencia de estos derechos
sin que el titular los hubiera utilizado, salvo caso de fuerza
mayor, pasarán automáticamente a la reserva autonómica de
derechos de plantación del viñedo.
Article 11
Transferència de drets de replantació.
Artículo 11
Transferencia de derechos de replantación.
1. Els drets de replantació podran ser transferits totalment o parcialment en els casos següents:
a) Quan la propietat de la parcel·la a què pertanyen els
drets es transferisca per qualsevol negoci jurídic inter vivos
o mortis causa.
b) Quan únicament es transmeten els drets des d’una
parcel·la a una altra i la parcel·la de l’adquirent es destine a
la producció de vins amb denominació d’origen o vins de
taula designats per mitjà d’indicació geogràfica o al cultiu
de vinyes mares d’empelts.
c) Complint els requisits establits en l’article 4.4 a) del
Reglament (CE) número 1.493/1999.
2. La transferència de drets de replantació entre particulars, que podrà efectuar-se per mitjà de qualsevol negoci jurídic inter vivos, requerirà d’una autorització administrativa
prèvia, emesa per la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació quan es realitze íntegrament en el
territori de la Comunitat Valenciana o per l’òrgan competent de l’administració general de l’Estat quan afecte altres
comunitats autònomes.
3. Segons el que disposa la normativa estatal, no podrà
autoritzar-se la transferència de drets de replantació anticipada, de drets de nova plantació, de drets de replantació
provinents d’una transferència o, si és el cas, d’una reserva,
no utilitzats per qui pretén transmetre’ls.
4. Les transferències de drets no podran suposar, en cap
cas, increment del potencial productiu vitícola. Si el rendiment de la parcel·la a plantar superara en més del 5% el
1. Los derechos de replantación podrán ser transferidos
total o parcialmente en los siguientes casos:
a) Cuando la propiedad de la parcela a la que pertenecen
los derechos se transfiera por cualquier negocio jurídico inter vivos o mortis causa.
b) Cuando únicamente se transmitan los derechos desde
una parcela a otra y la parcela de la adquirente se destine a
la producción de vinos con denominación de origen o vinos
de mesa designados mediante indicación geográfica o al
cultivo de viñas madres de injertos.
c) Cumpliendo los requisitos establecidos en el artículo
4.4 a) del Reglamento (CE) número 1.493/1999.
2. La transferencia de derechos de replantación entre
particulares, que podrá efectuarse mediante cualquier negocio jurídico inter vivos, requerirá de una autorización administrativa previa, emitida por la conselleria competente en
materia de agricultura y alimentación cuando se realice íntegramente en el territorio de la Comunidad Valenciana o
por el órgano competente de la administración general del
estado cuando afecte a otras comunidad autónomas.
3. Según lo dispuesto en la normativa estatal, no podrá autorizarse la transferencia de derechos de replantación anticipada, de derechos de nueva plantación, de derechos de replantación provenientes de una transferencia o, en su caso, de una
reserva, no utilizados por el que pretende transmitirlos.
4. Las transferencias de derechos no podrán suponer, en
ningún caso, incremento del potencial productivo vitícola.
Si el rendimiento de la parcela a plantar superase en más
Número 109
3.6.2005
Pàg. 17.985
rendiment de la parcel·la d’arrencada, s’efectuarà l’ajust corresponent.
5. Per a sol·licitar transferència de drets de replantació,
els adquirents hauran de complir les condicions següents:
a) Tindre regularitzada la totalitat de la seua vinya, de
conformitat amb la normativa vitícola vigent.
b) Estar en vigor el dret que adquirisca per transferència.
c) No haver transferit drets de replantació, ni haver-se
beneficiat d’una prima d’abandó definitiu, durant la campanya vitivinícola en curs o durant les cinc campanyes precedents.
d) Les plantacions a efectuar amb drets de replantació
hauran de complir la normativa reguladora específica de la
denominació d’origen corresponent o tindre dret a comercialitzar el raïm de taula produït amb una indicació geogràfica.
6. Per a poder cedir drets de plantació, el cedent haurà
de complir els requisits següents:
a) Tindre regularitzat la totalitat del seu vinya de conformitat amb la normativa vigent.
b) Estar en vigor el dret a transferir.
c) No haver obtingut dret de nova plantació ni per transferència en la campanya vitícola en curs ni durant les cinc
campanyes precedents.
d) Notificarà el preu que s’oferisca o convinga respectivament.
7. La transferència de drets de replantació per a ser exercits en el territori d’una altra comunitat autònoma requerirà
la certificació prèvia, emesa per la conselleria competent en
matèria d’agricultura i alimentació, de l’existència dels
drets que es pretenen transferir, així com del compliment
dels requisits per part del cedent, sense perjuí de allò que
disposa l’apartat 8 del present article.
8. La conselleria competent en matèria d’agricultura i
alimentació podrà igualment, en tant no es dicte la resolució
que pose fi al procediment de transferència, fer ús d’un dret
de tanteig i retracte pel preu que efectivament es convinga
per a la compravenda del dret de replantació en el contracte
corresponent.
9. S’establirà la possibilitat d’efectuar el dret de tanteig i
retracte amb els titulars de les parcel·les vitícoles limítrofes
a la parcel·la d’origen del dret de replantació.
Tindran preferència en l’esmentat dret de tanteig i retracte els agricultors joves i/o els agricultors professionals.
del 5% el rendimiento de la parcela de arranque, se efectuará el ajuste correspondiente.
5. Para solicitar transferencia de derechos de replantación,
los adquirentes deberán cumplir las siguientes condiciones:
a) Tener regularizada la totalidad de su viñedo, de conformidad con la normativa vitícola vigente.
b) Estar en vigor el derecho que adquiera por transferencia.
c) No haber transferido derechos de replantación, ni haberse beneficiado de una prima de abandono definitivo, durante la campaña vitivinícola en curso o durante las cinco
campañas precedentes.
d) Las plantaciones a efectuar con derechos de replantación deberán cumplir la normativa reguladora específica de
la denominación de origen correspondiente o tener derecho
a comercializar el vino de mesa producido con una indicación geográfica.
6. Para poder ceder derechos de plantación, el cedente
deberá cumplir los siguientes requisitos:
a) Tener regularizado la totalidad de su viñedo de conformidad con la normativa vigente.
b) Estar en vigor el derecho a transferir.
c) No haber obtenido derecho de nueva plantación ni por
transferencia en la campaña vitícola en curso ni durante las
cinco campañas precedentes.
d) Notificará el precio que se oferte o convenga respectivamente.
7. La transferencia de derechos de replantación para ser
ejercidos en el territorio de otra comunidad autónoma requerirá la certificación previa, emitida por la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación, de la existencia de los derechos que se pretenden transferir, así como del
cumplimiento de los requisitos por parte del cedente, sin perjuicio de lo dispuesto en el apartado 8 del presente artículo.
8. La conselleria competente en materia de agricultura y
alimentación podrá igualmente, en tanto no se dicte la resolución que ponga fin al procedimiento de transferencia, hacer uso de un derecho de tanteo y retracto por el precio que
efectivamente se convenga para la compraventa del derecho
de replantación en el correspondiente contrato.
9. Se establecerá la posibilidad de efectuar el derecho de
tanteo y retracto con los titulares de las parcelas vitícolas confrontadas a la parcela de origen del derecho de replantación.
Tendrán preferencia en el citado derecho de tanteo y retracto
los agricultores jóvenes y/o los agricultores profesionales.
Article 12
Autorització de la replantació.
Artículo 12
Autorización de la replantación.
1. La utilització dels drets de replantació necessita d’autorització prèvia de la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació.
2. Les autoritzacions contindran els mateixos extrems i
tindran les mateixes prohibicions que les establides en l’article 9, apartat 4.
3. La Comissió de Treball del sector vitícola a què al·ludix l’article 2 de la present llei es constituirà en Comissió
de Seguiment de les autoritzacions de replantació, i s’haurà
de retre compte davant d’ella, amb la periodicitat que reglamentàriament es determine, de les autoritzacions tramitades
en eixe període de temps.
1. La utilización de los derechos de replantación precisa
de autorización previa de la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación.
2. Las autorizaciones contendrán los mismos extremos y
tendrán las mismas prohibiciones que las establecidas en el
artículo 9 apartado 4.
3. La comisión de trabajo del sector vitícola a la que
alude el artículo 2 de la presente ley se constituirá en comisión de seguimiento de las autorizaciones de replantación,
debiendo darse cuenta ante ésta, con la periodicidad que reglamentariamente se determine, de las autorizaciones tramitadas en ese período de tiempo.
Article 13
La reposició de marres.
Artículo 13
La reposición de marras.
1. La reposició de marres o ceps improductius per manca
d’arrelament, empelt, accidents físics, biològics o meteoro-
1. La reposición de marras o cepas improductivas por fallos de arraigo, injerto, accidentes físicos, biológicos o me-
Pàg. 17.986
3.6.2005
Número 109
lògics no tindrà la consideració de replantació, i podrà efectuar-se sense límit durant els cinc primers anys posteriors a
la plantació.
2. En plantacions de més de cinc anys, només es podrà
reposar anualment un màxim del 5% del nombre de ceps
útils existents en cada parcel·la vitícola.
3. L’autorització d’un percentatge superior de reposició
requerirà d’una resolució expressa de la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació, que només podrà concedir-la en cas de danys excepcionals degudament
acreditats.
teorológicos no tendrá la consideración de replantación, y
podrá efectuarse sin límite durante los cinco primeros años
posteriores a la plantación.
2. En plantaciones de más de cinco años, sólo se podrá
reponer anualmente un máximo del 5% del número de cepas útiles existentes en cada parcela vitícola.
3. La autorización de un porcentaje superior de reposición requerirá de una resolución expresa de la conselleria
competente en materia de agricultura y alimentación, que
sólo podrá concederla en caso de daños excepcionales debidamente acreditados.
Article 14
Reserva Autonòmica de Drets
de Plantació de Vinya.
Artículo 14
Reserva autonómica de derechos
de plantación de viñedo.
1. La Comunitat Valenciana constituirà una Reserva de
Drets de Plantació de Vinya a fi de facilitar la gestió del seu
potencial vitícola i evitar la pèrdua del mateix. Tals drets figuraran inscrits a favor seu en el Registre de Drets de Replantació.
2. A la reserva de la Comunitat Valenciana s’incorporaran els drets de plantació i replantació següents:
a) Drets de plantació de nova creació concedits per la
Unió Europea, referits en l’article 8.
b) Drets de replantació el període de vigència o termini
d’utilització dels quals haja caducat.
c) Drets de replantació cedits o venuts directament a la
reserva pels seus titulars, o adquirits per la Generalitat mitjançant l’exercici dels drets de tanteig i retracte establits en
la present llei.
d) Drets de replantació aportats com a penalització per a
la regularització de superfícies de vinya.
e) Altres drets que, d’acord amb la normativa vigent, pogueren incloure’s.
3. Els drets de plantació inclosos en la Reserva Autonòmica podran ser adjudicats de forma gratuïta o per mitjà de
contraprestació econòmica a les persones físiques o jurídiques, o a les seues agrupacions, que desitgen realitzar una
plantació de vinya al territori de la Comunitat Valenciana.
4. Els drets de plantació procedents de la reserva esmentada s’adjudicaran, una vegada oïda la Comissió de Treball
del sector vitícola, mitjançant concurs, atenent a les condicions i requisits que s’establisquen en la normativa comunitària en vigor i en la corresponent ordre de convocatòria de la
conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació.
5. Els drets de plantació procedents de la reserva esmentada s’adjudicaran a viticultors, i no podran ser objecte de
transferència, inter vivos, en un període mínim de quinze
anys comptats a partir de la data d’assignació al viticultor o
viticultora.
6. En l’adquisició de drets de plantació procedents de la
Reserva Autonòmica es respectarà el principi bàsic del
manteniment del potencial productiu.
7. La utilització dels drets de plantació provinents de la
Reserva Autonòmica necessita l’autorització prèvia de la
Conselleria d’Agricultura i Alimentació en els termes de
l’article 9 de la present llei.
8. Els drets de plantació inclosos en la Reserva Autonòmica no podran ser adjudicats a viticultors que no tinguen regularitzades totes les parcel·les de la seua explotació vitícola.
9. Per a l’adjudicació dels drets de plantació s’exigirà als
sol·licitants posseir un nivell de capacitat agrària suficient
en l’àrea vitícola, i per a la seua determinació es conjugaran
criteris de formació lectiva i experiència professional.
1. La Comunidad Valenciana constituirá una reserva de
derechos de plantación de viñedo con el fin de facilitar la
gestión de su potencial vitícola y evitar la pérdida del
mismo. Tales derechos figurarán inscritos a su favor en el
Registro de Derechos de Replantación.
2. A la reserva de la Comunidad Valenciana se incorporarán los siguientes derechos de plantación y replantación:
a) Derechos de plantación de nueva creación concedidos
por la Unión Europea, referidos en el artículo 8.
b) Derechos de replantación cuyo periodo de vigencia o
plazo de utilización haya caducado.
c) Derechos de replantación cedidos o vendidos directamente a la reserva por sus titulares, o adquiridos por la Generalitat mediante el ejercicio de los derechos de tanteo y
retracto establecidos en la presente ley.
d) Derechos de replantación aportados como penalización para la regularización de superficies de viñedo.
e) Otros derechos que, de acuerdo con la normativa vigente, pudieran incluirse.
3. Los derechos de plantación incluidos en la reserva autonómica podrán ser adjudicados de forma gratuita o mediante
contraprestación económica a las personas físicas o jurídicas, o
a sus agrupaciones, que deseen realizar una plantación de viñedo en el territorio de la Comunidad Valenciana.
4. Los derechos de plantación procedentes de dicha reserva
se adjudicarán, una vez oída la Comisión de Trabajo del sector
vitícola, mediante concurso, atendiendo a las condiciones y requisitos que se establezcan en la normativa comunitaria en vigor
y en la correspondiente orden de convocatoria de la conselleria
competente en materia de agricultura y alimentación.
5. Los derechos de plantación procedentes de dicha reserva se adjudicarán a viticultores, y no podrán ser objeto
de transferencia, inter vivos, en un periodo mínimo de
quince años contados a partir de la fecha de asignación al
viticultor o viticultora.
6. En la adquisición de derechos de plantación procedentes de la reserva autonómica se respetará el principio básico
del mantenimiento del potencial productivo.
7. La utilización de los derechos de plantación provenientes de la reserva autonómica precisa de la previa autorización de la Conselleria de Agricultura y Alimentación en
los términos del artículo 9 de la presente ley.
8. Los derechos de plantación incluidos en la reserva autonómica no podrán ser adjudicados a viticultores que no tengan
regularizadas todas las parcelas de su explotación vitícola.
9. Para la adjudicación de los derechos de plantación se
exigirá a los solicitantes poseer un nivel de capacidad agraria
suficiente en el área vitícola y para su determinación, se conjugarán criterios de formación lectiva y experiencia profesional.
Número 109
3.6.2005
Pàg. 17.987
Article 15
Plantacions il·legals i obligació d’arrencada.
Artículo 15
Plantaciones ilegales y obligación de arranque.
1. Les superfícies de vinya plantada sense autorització
administrativa o sense ajustar-se als termes de la mateixa
seran considerades il·legals i hauran de ser arrencades pel
titular de l’explotació vitícola o pel propietari de la
parcel·la subsidiàriament, sense perjuí del seu dret per a reclamar el pagament dels costos de l’arrencament a qui siga
responsable de la plantació il·legal.
2. Seran arrencades igualment, les superfícies per a les
quals s’haja assumit un compromís d’arrencada i les plantades amb varietats de vinya no incloses en la classificació de
varietats de vinya efectuada per la conselleria competent en
matèria d’agricultura i alimentació, excepte en el cas que es
tracte de vinyes utilitzades en investigacions o experimentacions vitícoles.
3. Les superfícies plantades amb varietats de vinya suprimides de la classificació que efectue la conselleria competent en
matèria d’agricultura i alimentació hauran de ser arrencades en
un termini de 25 anys, comptats a partir de la publicació de la
normativa per la qual es regula la seua supressió.
4. La conselleria competent en matèria d’agricultura i
alimentació, mitjançant una resolució expressa i prèvia tramitació del corresponent expedient administratiu, declararà
l’obligació d’arrencar la vinya.
5. A partir de l’entrada en vigor d’esta Llei, només s’autoritzaran plantacions de vinyes de varietats que no consten
en la classificació, per a finalitats d’investigació i experimentació que duguen a terme entitats que es dediquen a estes finalitats.
1. Las superficies de viñedo plantadas sin autorización
administrativa o sin ajustarse a los términos de la misma serán consideradas ilegales y deberán ser arrancadas por el titular de la explotación vitícola o por el propietario de la
parcela subsidiariamente, sin perjuicio de su derecho para
reclamar el pago de los costes del arranque a quien sea responsable de la plantación ilegal.
2. Serán arrancadas igualmente, las superficies para las
que se haya asumido un compromiso de arranque y las
plantadas con variedades de vid no incluidas en la clasificación de variedades de vid efectuada por la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación, salvo en el
caso de que se trate de vides utilizadas en investigaciones o
experimentaciones vitícolas.
3. Las superficies plantadas con variedades de vid suprimidas de la clasificación que efectúe la conselleria competente en
materia de agricultura y alimentación deberán ser arrancadas
en un plazo de 25 años contados a partir de la publicación de
la normativa por la que se regule su supresión.
4. La conselleria competente en materia de agricultura y
alimentación, mediante resolución expresa y previa tramitación del correspondiente expediente administrativo, declarará la obligación de arrancar el viñedo.
5. A partir de la entrada en vigor de esta ley, solo cabrá
autorizar plantaciones de vides de variedades que no consten en la clasificación, para fines de investigación y experimentación que lleven a cabo entidades que se dediquen a
estos fines.
Article 16
Regularització de superfícies de vinya
i destinació de les produccions.
Artículo 16
Regularización de superficies de viñedo
y destino de sus producciones.
1. Els productes obtinguts del raïm procedent de
parcel·les de vinya plantada abans de l’1 de setembre de
1998, que no es troben regularitzades, només podran ser posats en circulació amb destinació a les destil·leries, mentres
les dites parcel·les no siguen regularitzades per la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació. Es podrà sol·licitar l’exoneració d’esta obligació en els termes
que establix la legislació comunitària en la matèria. El procediment de regularització serà l’establit en la corresponent
normativa comunitària, estatal i autonòmica.
2. Les superfícies de vinya plantada a partir de l’1 de setembre de 1998 i a què fa referència l’apartat 7 de l’article 2
del Reglament CE 1493/1999, hauran de ser arrencades pel
propietari de la parcel·la, sense perjuí del seu dret a reclamar el cost de l’arrencada al responsable de la plantació
il·legal.
La conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació executarà subsidiàriament l’obligació d’arrencada si en el termini de dos mesos, a comptar de la notificació efectuada a este efecte, el titular de la parcel·la no
executa l’obligació.
El compliment d’esta obligació haurà de ser acreditat
davant la conselleria competent en matèria d’agricultura i
alimentació quan esta ho requerisca.
3. En qualsevol dels dos casos a què es referixen els
apartats 1 i 2 del present article, la conselleria competent en
matèria d’agricultura i alimentació, aplicarà les sancions
que corresponguen.
1. Los productos obtenidos de la uva procedente de parcelas de viñedo plantadas antes del 1 de septiembre de 1998, que
no se hallen regularizadas, sólo podrán ser puestos en circulación con destino a las destilerías, mientras dichas parcelas no
sean regularizadas por la conselleria competente en materia de
agricultura y alimentación. Se podrá solicitar la exoneración de
esta obligación en los términos que establece la legislación comunitaria en la materia. El procedimiento de regularización
será el establecido en la correspondiente normativa comunitaria, estatal y autonómica.
2. Las superficies de viñedo plantadas a partir del 1 de
septiembre de 1998 y a que hace referencia el apartado 7
del artículo 2 del Reglamento CE 1493/1999, deberán ser
arrancadas por el propietario de la parcela, sin perjuicio de
su derecho a reclamar el coste del arranque al responsable
de la plantación ilegal.
La conselleria competente en materia de agricultura y
alimentación ejecutará subsidiariamente la obligación de
arranque si, en el plazo de dos meses a contar desde la notificación efectuada al efecto, el titular de la parcela no ejecuta la obligación.
El cumplimiento de esta obligación deberá ser acreditado ante la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación cuando ésta lo requiera.
3. En cualquiera de los dos casos a que se refieren los
apartados 1 y 2 del presente artículo, la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación, aplicará las
sanciones que correspondan.
Pàg. 17.988
3.6.2005
Número 109
4. Com a excepcions a l’arrencada regulada en este article, podran establir-se les contingudes en la normativa de la
Unió Europea.
4. Como excepciones al arranque regulado en este artículo, podrán establecerse las contenidas en la normativa de
la Unión Europea.
Article 17
Reestructuració i reconversió de vinyes.
Artículo 17
Reestructuración y reconversión de viñedos.
1. S’aplicarà el règim de reconversió i reestructuració de
vinya regulada en la normativa comunitària, estatal o autonòmica, a totes les vinyes situades a la Comunitat Valenciana, comprenent les accions previstes en la normativa de
referència.
2. La conselleria competent en matèria d’agricultura i
alimentació establirà la normativa pertinent que desenrotlle
estes actuacions i les possibles ajudes de suport.
3. La conselleria competent en matèria d’agricultura i
alimentació podrà concedir ajudes per a compensar els productors per la pèrdua d’ingressos derivada de l’aplicació del
pla i per a participar en els costos de reestructuració i reconversió de la vinya.
4. La conselleria competent en matèria d’agricultura i
alimentació determinarà els casos exclosos d’este règim.
5. Les superfícies que s’acullen a un pla de reestructuració i reconversió hauran de mantindre en cultiu durant un
període mínim de deu anys, comptats des de la campanya
següent a l’execució de la mesura.
6. El termini per a l’execució de plans serà, com a màxim, de huit anys següents a la seua aprovació, per la Comunitat Valenciana, i podrà ser ampliat per motius de força
major.
7. L’aprovació dels plans de reestructuració i reconversió, després de la seua tramitació administrativa, correspon
a la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació.
1. Será de aplicación el régimen de reconversión y reestructuración de viñedo regulado en la normativa comunitaria, estatal o autonómica, a todos los viñedos situados en la
Comunidad Valenciana, abarcando las acciones contempladas en la normativa de referencia.
2. La conselleria competente en materia de agricultura y
alimentación establecerá la normativa pertinente que desarrolle estas actuaciones y las posibles ayudas de apoyo.
3. La conselleria competente en materia de agricultura y
alimentación podrá conceder ayudas para compensar a los
productores por la pérdida de ingresos derivada de la aplicación del plan y para participar en los costes de reestructuración y reconversión del viñedo.
4. La conselleria competente en materia de agricultura y
alimentación determinará los casos excluidos de éste régimen.
5. Las superficies que se acojan a un plan de reestructuración y reconversión deberán permanecer en cultivo durante un periodo mínimo de diez años, contados desde la
campaña siguiente a la ejecución de la medida.
6. El plazo para la ejecución de planes será, como máximo, de ocho años siguientes a su aprobación, por la Comunidad Valenciana, pudiendo ser ampliado por motivos
de fuerza mayor.
7. La aprobación de los planes de reestructuración y reconversión, previa su tramitación administrativa, corresponde a la conselleria competente en materia de agricultura
y alimentación.
CAPÍTOL II
VARIETATS I CULTIU DE LA VINYA
CAPÍTULO II
VARIEDADES Y CULTIVO DE LA VID
Article 18
Classificació de les varietats de vinya i competència.
Artículo 18
Clasificación de las variedades de vid y competencia.
1. La conselleria competent en matèria d’agricultura i
alimentació, amb la consulta prèvia a l’òrgan col·legiat a
què al·ludix l’article 2 de la present llei, elaborarà i mantindrà actualitzada, en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, la classificació de les varietats de vinya destinades
a la producció de vi que només podran pertànyer a l’espècie
Vitis vinífera i que estaran compreses en una de les categories següents:
a) Recomanades
b) Autoritzades
c) Conservació vegetal, si procedix.
2. Queden totalment prohibides la plantació, la substitució de marres, l’empelt in situ i el sobreempelt, de varietats
de vinya no inscrites en la classificació, llevat que les vinyes siguen utilitzades en investigacions i experiments científics que hagen sigut prèviament autoritzats per la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació.
3. Reglamentàriament es determinarà el procediment a seguir per a la inclusió o supressió de varietats de la llista de varietats de vinya, i per a la seua classificació, així com els efectes que d’això es deriven. El procediment haurà d’incloure la
consulta prèvia als representants del sector vitícola.
4. La classificació identificarà les varietats de vinya aptes per a la producció de cada un dels vins de qualitat pro-
1. La conselleria competente en materia de agricultura y
alimentación, previa consulta al órgano colegiado al que
alude el artículo 2 de la presente ley, elaborará y mantendrá
actualizada, en el ámbito territorial de la Comunidad Valenciana, la clasificación de las variedades de vid destinadas a
la producción de vino que sólo podrán pertenecer a la especie Vitis vinifera y que estarán comprendidas en una de las
siguientes categorías:
a) Recomendadas
b) Autorizadas
c) Conservación vegetal, si procede.
2. Quedan totalmente prohibidas la plantación, la sustitución de marras, el injerto in situ y el sobreinjerto, de variedades de vid no inscritas en la clasificación, salvo que las vides
sean utilizadas en investigaciones y experimentos científicos
que hayan sido previamente autorizados por la conselleria
competente en materia de agricultura y alimentación.
3. Reglamentariamente se determinará el procedimiento a
seguir para la inclusión o supresión de variedades de la lista de
variedades de vid, y para su clasificación, así como los efectos
que de ello se deriven. El procedimiento deberá incluir la previa consulta a los representantes del sector vitícola.
4. La clasificación identificará las variedades de vid aptas
para la producción de cada uno de los vinos de calidad pro-
Número 109
3.6.2005
Pàg. 17.989
duïts en una regió determinada (v.q.p.r.d), produïts a la Comunitat Valenciana. Les varietats de vinya que no figuren
entre estes hauran de ser eliminades de les parcel·les de
vinya destinades a la producció dels v.q.p.r.d. corresponents, de manera que totes les parcel·les de vinya destinades
a la producció dels v.q.p.r.d. estaran plantades únicament
amb varietats incloses en la llista corresponent. Cap dels
vins obtinguts del raïm arreplegades en parcel·les amb varietats que no figuren en la llista respectiva podrà optar a la
qualificació com v.q.p.r.d.
5. No obstant això, allò previst en el paràgraf anterior,
durant un període de tres anys, des que produïsca efecte la
delimitació de cada regió determinada, podrà autoritzar-se
la presència de varietats de vinya no aptes per a la producció del v.q.p.r.d. en qüestió, sempre que es tracte de varietats de l’espècie Vitis vinífera, L, i no representen més del
20% del conjunt de varietats de vinya de la parcel·la o subparcel·la que es tracte.
ducidos en una región determinada (v.c.p.r.d). producidos en
la Comunidad Valenciana. Las variedades de vid que no figuren entre las mismas deberán ser eliminadas de las parcelas
de vid destinadas a la producción de los v.c.p.r.d. correspondientes, de forma que todas las parcelas de vid destinadas a la
producción de los v.c.p.r.d. estarán plantadas únicamente con
variedades incluidas en la lista correspondiente. Ninguno de
los vinos obtenidos de las uvas recogidas en parcelas con variedades que no figuren en la lista respectiva podrá optar a su
calificación como v.c.p.r.d.
5. No obstante lo previsto en el párrafo anterior, durante
un periodo de tres años desde que surta efecto la delimitación de cada región determinada, podrá autorizarse la presencia de variedades de vid no aptas para la producción del
v.c.p.r.d. en cuestión, siempre que se trate de variedades de
la especie Vitis vinifera (L) y no representen más del 20%
del conjunto de variedades de vid de la parcela o subparcela
de que se trate.
Article 19
Les plantes de vinya.
Artículo 19
Las plantas de vid.
1. Tot el material vegetal que s’utilitze en les plantacions
de vinya haurà de procedir de vivers legalment establits.
Hauran d’emprar-se portaemplets, que hauran d’estar catalogats com a autoritzats i/o recomanats i procedir de vinyes
americanes o dels seus encreuaments, amb provada resistència a l’atac de la fil·loxera.
2. El material utilitzat en tot tipus de plantacions haurà
d’estar certificat, sempre que existisca disponibilitat d’este,
bé per a varietats de portaempelts, bé per a varietats viníferes.
3. La conselleria competent en matèria d’agricultura i
alimentació vetllarà per la sanitat del material vegetal certificat i ajudarà a la propagació del material vegetal sa.
1. Todo el material vegetal que se utilice en las plantaciones de viñedo deberá proceder de viveros legalmente establecidos. Deberán emplearse portainjertos, que deberán
estar catalogados como autorizados y/o recomendados y
proceder de vides americanas o de sus cruzamientos, con
probada resistencia al ataque de la filoxera.
2. El material utilizado en todo tipo de plantaciones deberá estar certificado, siempre que exista disponibilidad del
mismo, bien para variedades de portainjertos, bien para variedades viníferas.
3. La conselleria competente en materia de agricultura y
alimentación velará por la sanidad del material vegetal certificado y ayudará a la propagación del material vegetal sano.
Article 20
Cultiu de la vinya.
Artículo 20
Cultivo de la vid.
1. La conselleria competent en matèria d’agricultura i
alimentació, els òrgans de gestió dels v.q.p.r.d., i la representació de l’òrgan col·legiat a què al·ludix l’article 2 de la
present llei, dins dels seus respectius àmbits de competència, seran els competents per a l’establiment i control de les
pràctiques de cultiu de la vinya en l’àmbit de la Comunitat
Valenciana.
2. Serà competència de la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació la vigilància i control de les
malalties i plagues que afecten el cultiu de la vinya. A este
efecte recomanaran als viticultors les pràctiques i tractaments que hagen de ser aplicats. En casos de greu amenaça
per a la viticultura podrà ordenar l’aplicació obligatòria dels
tractaments que siguen necessaris per a l’eradicació d’estos,
així com adoptar les mesures que es consideren oportunes.
3. Igualment es podran adoptar les mesures necessàries
per a eradicar o limitar qualsevol pràctica de cultiu que resulte insostenible des del punt de vista mediambiental, per
ser susceptible de produir alteracions negatives en l’ecosistema o, des del punt de vista socioeconòmic, per anar en
detriment de la rendibilitat de la viticultura regional.
4. Els òrgans de gestió dels v.q.p.r.d., així com la norma
específica de cada una de les classificacions de tals vins,
podran establir la forma i condicions en què estiga autoritzat el reg en la seua zona de producció, així com les modalitats d’aplicació, i els rendiments màxims autoritzats per a
1. La conselleria competente en materia de agricultura y
alimentación, los órganos de gestión de los v.c.p.r.d y la representación del órgano colegiado al que alude el artículo 2
de la presente Ley, dentro de su respectivos ámbitos de
competencia, serán los competentes para el establecimiento
y control de las prácticas de cultivo de la vid en el ámbito
de la Comunidad Valenciana.
2. Será competencia de la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación la vigilancia y control de
las enfermedades y plagas que afecten al cultivo de la vid.
A tal efecto recomendarán a los viticultores las prácticas y
tratamientos que deban ser aplicados. En casos de grave
amenaza para la viticultura podrá ordenar la aplicación
obligatoria de los tratamientos que sean precisos para la
erradicación de los mismos, así como adoptar las medidas
que se consideren oportunas.
3. Igualmente se podrán adoptar las medidas necesarias
para erradicar o limitar cualquier práctica de cultivo que resulte insostenible desde el punto de vista medioambiental,
por ser susceptible de producir alteraciones negativas en el
ecosistema o, desde el punto de vista socioeconómico, por
ir en detrimento de la rentabilidad de la viticultura regional.
4. Los órganos de gestión de los v.c.p.r.d., así como la
norma específica de cada una de las clasificaciones de dichos
vinos, podrán establecer la forma y condiciones en que esté
autorizado el riego en su zona de producción, así como las mo-
Pàg. 17.990
3.6.2005
Número 109
les distintes varietats, sempre que estiga justificat. Els òrgans de gestió hauran de comunicar a la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació totes les decisions que s’adopten respecte d’això. Així mateix, la
conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació, podrà ordenar la implantació obligatòria de sistemes de
control del reg en explotacions o parcel·les singularitzades
en les quals es declaren altes produccions, atribuïbles a regs
excessius, entenent per tals aquells que no tinguen com a
objecte el manteniment del nivell d’humitat vital de la
vinya en els períodes de major insolació i menors precipitacions.
5. En els casos en què la reglamentació comunitària preveja que els productes vitivinícoles hagen de tindre necessàriament una destinació concreta, correspondrà als interessats la càrrega de demostrar, mitjançant proves adequades,
que s’ha acomplit tal previsió, sense que puga exonerar-se
al·legant l’entrega dels productes a un tercer.
dalidades de aplicación, y los rendimientos máximos autorizados para las distintas variedades, siempre que esté justificado.
Los órganos de gestión deberán comunicar a la conselleria
competente en materia de agricultura y alimentación todas las
decisiones que se adopten al respecto. Asimismo la conselleria
competente en materia de agricultura y alimentación, podrá ordenar la implantación obligatoria de sistemas de control del
riego en explotaciones o parcelas singularizadas en las que se
declaren altas producciones, atribuibles a riegos excesivos, entendiendo por tales aquellos que no tengan por objeto el mantenimiento del nivel de humedad vital del viñedo en los periodos de mayor insolación y menores precipitaciones.
5. En los casos en los que la reglamentación comunitaria
prevea que los productos vitivinícolas hayan de tener necesariamente un concreto destino, corresponderá a los interesados la carga de demostrar, mediante pruebas adecuadas,
que se ha cumplido tal previsión, sin que pueda exonerarse
alegando la entrega de los productos a un tercero.
Article 21
Declaració d’origen i destinació del raïm.
Artículo 21
Declaración de origen y destino de la uva.
1. Estaran obligats a presentar declaració de collita, davant
la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació,
les persones físiques o jurídiques, o les seues agrupacions, que
produïsquen raïm destinat a la vinificació, segons establix la
normativa comunitària i estatal, si és el cas.
2. Els titulars de cellers d’elaboració hauran de declarar,
en les mateixes condicions, el raïm rebut de cada productor.
1. Estarán obligados a presentar declaración de cosecha,
ante la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación, las personas físicas o jurídicas, o sus agrupaciones, que produzcan uvas con destino a la vinificación, según
establece la normativa comunitaria y estatal, en su caso.
2. Los titulares de bodegas de elaboración deberán, en las
mismas condiciones, declarar la uva recibida de cada productor.
CAPÍTOL III
DELS REGISTRES
CAPÍTULO III
DE LOS REGISTROS
Article 22
Registre vitícola.
Artículo 22
Registro vitícola.
1. Tot viticultor o viticultora està obligat a declarar totes
i cada una de les parcel·les de vinya que cultive en la seua
explotació en l’àmbit de la Comunitat Valenciana i a facilitar la informació requerida per a la seua inscripció en el Registre Vitícola Comunitari.
2. Qualsevol modificació en les dades incloses en el Registre Vitícola referents a la titularitat o a les característiques agronòmiques haurà de ser comunicada pel viticultor o
viticultora a l’òrgan competent de la conselleria competent
en matèria d’agricultura i alimentació.
3. Les noves plantacions de vinya autoritzada per l’administració seran inscrites d’ofici.
4. El Registre Vitícola farà constar, si és el cas, la situació il·legal, sense perjuí de les actuacions administratives
que es deriven de la seua existència.
1. Todo viticultor o viticultora está obligado a declarar
todas y cada una de las parcelas de vid que cultive en su explotación en el ámbito de la Comunidad Valenciana y a facilitar la información requerida para su inscripción en el
Registro Vitícola Comunitario.
2. Cualquier modificación en los datos incluidos en el
registro vitícola referentes a la titularidad o a las características agronómicas deberá ser comunicada por el viticultor o
viticultora al órgano competente de la Conselleria competente en materia de agricultura y alimentación.
3. Las nuevas plantaciones de viñedo autorizadas por la
Administración serán inscritas de oficio.
4. El Registro Vitícola hará constar, en su caso, la situación ilegal, sin perjuicio de las actuaciones administrativas
que se deriven de su existencia.
Article 23
Registre de Drets de Replantació de Vinya.
Artículo 23
Registro de Derechos de Replantación de Viñedo.
1. Es crea el Registre de Drets de Replantació de Vinya
on s’arreplegarà com a mínim la informació referent a la titularitat, la superfície, el rendiment associat i la vigència
d’estos, així com l’origen.
2. Els drets de replantació registrats s’expressaran en extensió de la superfície de vinyar pur equivalent a l’ocupada
per la vinya legalment establida i arrencada amb autorització de l’administració.
3. La seua inscripció en el Registre de Drets de Replantació de la Vinya es realitzarà d’ofici per l’òrgan competent
1. Se crea el Registro de Derechos de Replantación de
Viñedo en el que se recogerá como mínimo la información
referente a titularidad, superficie, rendimiento asociado, vigencia de los mismos, así como su origen.
2. Los derechos de replantación registrados se expresarán en extensión de la superficie de viñedo puro equivalente
a la ocupada por el viñedo legalmente establecido y arrancado con autorización de la Administración.
3. Su inscripción en el Registro de Derechos de Replantación del Viñedo se realizará de oficio por el órgano com-
Número 109
3.6.2005
Pàg. 17.991
una vegada comprovat el fet generador d’estos a favor de
l’explotador vitícola de la parcel·la arrencada o sobre la
qual l’explotador haja assumit i fiançat un compromís d’arrencada.
petente una vez comprobado el hecho generador de los mismos a favor del explotador vitícola de la parcela arrancada
o sobre la que el explotador haya asumido y afianzado un
compromiso de arranque.
TÍTOL II
Vinicultura
TÍTULO II
Vinicultura
CAPÍTOL I
ELABORACIÓ I EMMAGATZEMAMENT
CAPÍTULO I
ELABORACIÓN Y ALMACENAMIENTO
Article 24
Objectius de l’ordenació vinícola.
Artículo 24
Objetivos de la ordenación vinícola.
En matèria d’ordenació vinícola, l’objectiu de la present
llei consistix a establir el marc legal adequat per a:
a) Millorar la competitivitat i la diversitat dels productes
derivats del raïm a la Comunitat Valenciana subjectes a esta
llei.
b) Determinar la qualitat dels productes del vi, les seues
condicions i característiques.
c) Assegurar la seguretat i la qualitat alimentària en totes
les fases de la cadena.
d) Fomentar la presència i la imatge comercial dels vins.
e) Promocionar i divulgar la cultura del vi.
f) Incentivar la formació i la professionalització en el
sector vinícola.
En materia de ordenación vinícola, el objetivo de la presente ley consiste en establecer el marco legal adecuado para:
a) Mejorar la competitividad y la diversidad de los productos derivados de la uva en la Comunidad Valenciana sujetos a esta ley.
b) Determinar la calidad de los productos vínicos, sus
condiciones y características.
c) Asegurar la seguridad y calidad alimentaria en todas
las fases de la cadena.
d) Fomentar la presencia e imagen comercial de los vinos
e) Promocionar y divulgar la cultura del vino
f) Incentivar la formación y profesionalización en el sector vinícola.
Article 25
Elaboració.
Artículo 25
Elaboración.
1. Només podran elaborar-se a la Comunitat Valenciana
aquells productes vitivinícoles que estiguen autoritzats per
la legislació específica de la Unió Europea, Espanya i la
Comunitat Valenciana. L’elaboració d’estos només podrà
realitzar-se en les instal·lacions que es troben inscrites degudament en el Registre d’Indústries Agràries.
2. La inscripció en este registre no eximix de l’obligació
d’inscriure les instal·lacions en aquells altres que siguen
obligatoris.
1. Sólo podrán elaborarse en la Comunidad Valenciana
aquellos productos vitivinícolas que estén autorizados por
la legislación específica de la Unión Europea, España y la
Comunidad Valenciana. La elaboración de los mismos sólo
podrá realizarse en las instalaciones que se encuentren inscritas debidamente en el Registro de Industrias Agrarias.
2. La inscripción en este registro no exime de la obligación de inscribir las instalaciones en aquellos otros que sean
obligatorios.
Article 26
Pràctiques i tractaments enològics.
Artículo 26
Prácticas y tratamientos enológicos.
1. Tots els productes procedents del raïm que s’elaboren
a la Comunitat Valenciana es correspondran amb les definicions contingudes en l’annex I del Reglament (CE)
1493/1999.
2. En l’elaboració dels productes vitivinícoles, únicament podran utilitzar-se pràctiques i tractaments enològics
autoritzats per la Unió Europea continguts en el títol V i en
els annexos IV i V del Reglament (CE) 1493/1999, excepte
en aquells casos en què la normativa nacional establisca
pràctiques i tractaments més restrictius.
3. Queda prohibit l’augment artificial de la graduació alcohòlica natural, amb l’excepció dels supòsits i en les condicions que, d’acord amb la legislació vigent, siguen expressament permesos per la conselleria competent en
matèria d’agricultura i alimentació.
4. Les normes de desenrotllament de la present llei establiran el procediment per a l’autorització, declaració i control d’aquelles pràctiques i tractaments enològics que estiguen condicionats, i per al control de destinació dels
productes que no responguen a les definicions legals o que
1. Todos los productos procedentes de la uva que se elaboren en la Comunidad Valenciana se corresponderán con
las definiciones contenidas en el anexo I del Reglamento
(CE) 1493/1999.
2. En la elaboración de los productos vitivinícolas, únicamente podrán utilizarse prácticas y tratamientos enológicos autorizados por la Unión Europea contenidos en el título V y en
los anexos IV y V del Reglamento (CE) 1493/1999, excepto en
aquellos casos en que la normativa nacional establezca prácticas y tratamientos más restrictivos.
3. Queda prohibido el aumento artificial de la graduación alcohólica natural, con la excepción de los supuestos y
en las condiciones que, de acuerdo con la legislación vigente, sean expresamente permitidos por la conselleria
competente en materia de agricultura y alimentación.
4. Las normas de desarrollo de la presente ley establecerán el procedimiento para la autorización, declaración y
control de aquellas prácticas y tratamientos enológicos que
estén condicionados, y para el control de destino de los productos que no respondan a las definiciones legales o en
Pàg. 17.992
3.6.2005
Número 109
en la producció, conservació, i emmagatzemament, envelliment i criança d’estes, s’hagen utilitzat pràctiques i tractaments prohibits.
5. Amb caràcter general, queden prohibits el depòsit i la
tinença en cellers i en qualsevol classe de locals d’elaboració i emmagatzemament de vi, de substàncies o productes
susceptibles de ser utilitzats en els vins i la resta de productes derivats del raïm, l’ús dels quals estiga expressament
prohibit per la legislació vigent.
cuya producción, conservación, y almacenamiento, envejecimiento y crianza se hayan utilizado prácticas y tratamientos prohibidos.
5. Con carácter general, quedan prohibidos el depósito y
la tenencia en bodegas y en toda clase de locales de elaboración y almacenamiento de vino, de sustancias o productos
susceptibles de ser utilizados en los vinos y demás productos derivados de la uva, cuyo empleo esté expresamente
prohibido por la legislación vigente.
Article 27
Emmagatzemament.
Artículo 27
Almacenamiento.
1. L’emmagatzemament, per a la comercialització, de
productes vitivinícoles, només podrà realitzar-se en aquells
locals i depòsits que es troben degudament inscrits en el
Registre d’Indústries Agràries.
2. Les pràctiques i tractaments enològics autoritzats que
es realitzen en productes ja elaborats només podran utilitzar-se per a garantir una bona conservació o un adequat envelliment i/o criança del producte.
1. El almacenamiento, para su comercialización, de productos vitivinícolas sólo podrá realizarse en aquellos locales y depósitos que se hallen debidamente inscritos en el
Registro de Industrias Agrarias.
2. Las prácticas y tratamientos enológicos autorizados
que se realicen en productos ya elaborados sólo podrán utilizarse para garantizar una buena conservación o un adecuado envejecimiento y/o crianza del producto.
CAPÍTOL II
DECLARACIONS, DOCUMENTS I REGISTRES
CAPÍTULO II
DECLARACIONES, DOCUMENTOS Y REGISTROS
Article 28
Declaracions d’existències i producció.
Artículo 28
Declaraciones de existencias y producción.
Les persones físiques o jurídiques o les agrupacions de
les esmentades persones, productores de vi estaran obligades a presentar en la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació, abans del 10 de desembre de cada
any, la declaració de productes elaborats diferenciant segons el tipus de producte, així com la declaració d’existències de campanyes anteriors, amb les excepcions que s’establisquen reglamentàriament.
Las personas físicas o jurídicas o las agrupaciones de dichas personas, productoras de vino estarán obligadas a presentar en la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación antes del 10 de diciembre de cada año,
la declaración de productos elaborados diferenciando según
el tipo de producto, así como la declaración de existencias
de campañas anteriores, con las excepciones que se establezcan reglamentariamente.
Article 29
Documents d’acompanyament.
Artículo 29
Documentos de acompañamiento.
1. Tota persona física o jurídica i tota agrupació de persones que realitzen o facen realitzar el transport d’un producte vitivinícola que s’inicie a la Comunitat Valenciana,
haurà d’omplir, davall la seua responsabilitat un document
que acompanye a tal transport fins al lloc de destinació,
conforme als models i instruccions establits reglamentàriament en l’article 3 del Reglament (CE) 884/2001.
2. Les excepcions a l’obligació continguda en el paràgraf anterior seran les establides en l’article 4 del reglament
esmentat.
3. L’expedidor de productes vitivinícoles estarà obligat a
remetre a la conselleria competent en matèria d’agricultura
i alimentació, en els terminis i condicions que esta determine, una còpia de cada un dels documents d’acompanyament que haja emés.
4. Els documents d’acompanyament emesos i rebuts
hauran de conservar-se durant els cinc anys posteriors a
l’expedició i la recepció.
1. Toda persona física o jurídica y toda agrupación de personas que realicen o hagan realizar el transporte de un producto vitivinícola que se inicie en la Comunidad Valenciana,
deberá cumplimentar, bajo su responsabilidad un documento
que acompañe a dicho transporte hasta el lugar de destino,
conforme a los modelos e instrucciones establecidos reglamentariamente en el artículo 3 del Reglamento (CE) 884/2001.
2. Las excepciones a la obligación contenida en el párrafo anterior serán las establecidas en el artículo 4 del citado reglamento.
3. El expedidor de productos vitivinícolas estará obligado a remitir a la conselleria competente en materia de
agricultura y alimentación, en los plazos y condiciones que
ésta determine, una copia de cada uno de los documentos de
acompañamiento que haya emitido.
4. Los documentos de acompañamiento emitidos y recibidos deberán conservarse durante los cinco años posteriores a la expedición y recepción.
Article 30
Llibres-Registres.
Artículo 30
Libros-registros.
1. Els titulars d’indústries agràries, dedicades a les activitats d’elaboració, emmagatzemament, envelliment i embotellat dels productes vitivinícoles previstos en l’article 1,
1. Los titulares de industrias agrarias, dedicadas a las actividades de elaboración, almacenamiento, envejecimiento y
embotellado de los productos vitivinícolas contemplados en
Número 109
3.6.2005
Pàg. 17.993
apartat 2 del Reglament (CE) 1493/1999, estaran obligats a
portar llibres-registre per cada categoria de producte i instal·lació, segons els models establits conforme a la normativa vigent.
2. En els llibres-registre s’anotaran les entrades i eixides
de cada lot efectuades en les instal·lacions, així com les
pràctiques enològiques efectuades, de conformitat amb el
que disposa el títol II del Reglament (CE) 884/2001. Les
excepcions a esta obligació seran les establides reglamentàriament.
3. La conselleria competent en matèria d’agricultura i
alimentació establirà les instruccions pertinents per al reconeixement de llibres-registre informatitzats, que seran voluntaris.
4. Els llibres-registre hauran d’estar degudament diligenciats per la conselleria competent en matèria d’agricultura i
alimentació, i hauran de ser conservats pel responsable almenys durant els cinc anys posteriors a la data del seu tancament definitiu.
5. Els comptes dels llibres-registre es tancaran, almenys,
una vegada a l’any, el 31 de juliol, coincidint amb l’inventari anual d’existències. L’1 d’agost de cada any s’anotaran
com a entrades les existències comptables, conforme es determine en la normativa reglamentària que a este efecte
s’establisca. Si estes no coincidixen amb les existències reals es deixarà constància d’este fet i de la regularització.
el artículo 1, apartado 2 del Reglamento (CE) 1493/1999
estarán obligados a llevar libros-registro por cada categoría
de producto e instalación, según los modelos establecidos
conforme a la normativa vigente.
2. En los libros-registro se anotarán las entradas y salidas de cada lote efectuadas en las instalaciones, así como
las prácticas enológicas efectuadas, de conformidad con lo
dispuesto en el título II del Reglamento (CE) 884/2001. Las
excepciones a esta obligación serán las establecidas reglamentariamente.
3. La conselleria competente en materia de agricultura y
alimentación establecerá las instrucciones pertinentes para
el reconocimiento de libros-registro informatizados, que serán voluntarios.
4. Los libros-registro deberán estar debidamente diligenciados por la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación, y deberán conservarse por su responsable al menos durante los cinco años posteriores a la fecha
de su cierre definitivo.
5. Las cuentas de los libros-registro se cerrarán, al menos, una vez al año, el 31 de julio, coincidiendo con el inventario anual de existencias. El 1 de agosto de cada año se
anotarán como entradas las existencias contables, conforme
se determine en la normativa reglamentaria que al efecto se
establezca. Si éstas no coinciden con las existencias reales
se dejará constancia de este hecho y de la regularización.
Article 31
Registres d’instal·lacions d’embotellat
i d’embotelladors.
Artículo 31
Registros de instalaciones de embotellado
y de embotelladores.
1. En l’àmbit de la Comunitat Valenciana es creen els registres d’instal·lacions d’embotellat i d’embotelladors.
2. Hauran d’inscriure’s en el registre d’instal·lacions
d’embotellat totes aquelles persones físiques o jurídiques
que tot i disposar de les instal·lacions fisicomecàniques corresponents embotellen per compte propi o alié realitzen
amb finalitats comercials la introducció dels productes previstos en la present Llei, en recipients de capacitat igual o
inferior a 60 litres.
3. En el registre d’embotelladors s’inscriuran les persones físiques o jurídiques que efectuen o facen efectuar pel
seu compte l’embotellat en recipients de capacitat igual o
inferior a 60 litres.
4. Reglamentàriament s’establirà el procediment per a la
inscripció en estos.
1. En el ámbito de la Comunidad Valenciana se crean los
registros de instalaciones de embotellado y de embotelladores.
2. Deberán inscribirse en el registro de instalaciones de
embotellado todas aquellas personas físicas o jurídicas que,
disponiendo de las correspondientes instalaciones físicomecánicas, embotellen por cuenta propia o ajena realicen
con fines comerciales la introducción, de los productos contemplados en la presente ley, en recipientes de capacidad
igual o inferior a 60 litros.
3. En el registro de embotelladores se inscribirán las personas físicas o jurídicas que efectúen o hagan efectuar por
cuenta suya el embotellado en recipientes de capacidad
igual o inferior a 60 litros.
4. Reglamentariamente se establecerá el procedimiento
para la inscripción en los mismos.
CAPÍTOL III
DESIGNACIÓ, DENOMINACIÓ
I PRESENTACIÓ
CAPÍTULO III
DESIGNACIÓN, DENOMINACIÓN
Y PRESENTACIÓN
Article 32
Etiquetatge.
Artículo 32
Etiquetado.
1. Llevat de les excepcions que legalment es determinen, a
partir del moment en què el producte vitivinícola es pose en
circulació en un envàs amb un volum nominal de 60 litres o
menys, l’envàs haurà d’anar etiquetat. Este etiquetatge haurà
de ser conforme a les disposicions del Reglament (CE)
1493/1999, del Reglament (CE) 753/2002, i de les altres normes que se li apliquen.
2. En el cas d’envasos de volum superior a 60 litres,
quan estiguen etiquetats també hauran de ser conformes
amb el que establixen les disposicions esmentades en l’apartat anterior.
1. Salvo las excepciones que legalmente se determinen,
a partir del momento en que el producto vitivinícola se
ponga en circulación en un envase con un volumen nominal
de 60 litros o menos, el envase deberá ir etiquetado. Este
etiquetado deberá ser conforme a las disposiciones del Reglamento (CE) 1493/1999, del Reglamento (CE) 753/2002,
y de las demás normas que le sean de aplicación.
2. En el caso de envases de volumen superior a 60 litros,
cuando estén etiquetados también deberán ser conformes
con lo establecido en las disposiciones citadas en el apartado anterior.
Pàg. 17.994
3.6.2005
Número 109
Article 33
Designació, denominació,
presentació i publicitat.
Artículo 33
Designación, denominación,
presentación y publicidad.
1. La designació i la presentació dels productes vitivinícoles, així com la publicitat relativa a estos, no seran enganyoses
ni de tal naturalesa que provoquen confusions o induïsquen a
error a les persones a qui van dirigits, en particular pel que fa
al tipus de producte, les seues propietats, el grau alcohòlic, el
color, l’origen o procedència, la qualitat, la varietat de la vinya,
l’any de collita, el volum del recipient i la identitat de les persones físiques o jurídiques que participen o hagen participat en
la seua elaboració o distribució del producte, en particular les
de l’embotellador.
2. Els productes, la designació o presentació dels quals
no s’ajusten a les disposicions del Reglament (CE)
1.493/1999, del Reglament (CE) 753/2002 i la resta de normes de desplegament i aplicació, no podran ser destinats a
la venda, ser comercialitzats ni exportar-se.
No obstant això, la conselleria competent en matèria
d’agricultura i alimentació podrà permetre que el producte
es destine a la venda, es comercialitze o s’exporte, sempre
que la designació o la presentació de tal producte es modifique per a complir el que preveu la legislació vigent.
1. La designación y la presentación de los productos vitivinícolas, así como la publicidad relativa a los mismos, no serán
engañosas ni de tal naturaleza que den lugar a confusiones o
induzcan a error a las personas a las que van dirigidos, en particular en lo que respecta al tipo de producto, sus propiedades,
el grado alcohólico, el color, el origen o procedencia, la calidad, la variedad de la vid, el año de cosecha, el volumen del
recipiente y la identidad de las personas físicas o jurídicas que
participen o hayan participado en su elaboración o distribución
del producto, en particular las del embotellador.
2. Los productos cuya designación o presentación no se
ajusten a las disposiciones del Reglamento (CE) 1493/1999,
del Reglamento (CE) 753/2002 y demás normas de desarrollo y aplicación, no podrán ser destinados a la venta, ser comercializados ni exportarse.
No obstante la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación podrá permitir que el producto se destine a la venta, se comercialice o se exporte, siempre que la
designación o la presentación de dicho producto se modifique
para dar cumplimiento a lo previsto en la legislación vigente.
TÍTOL III
Sistema de protecció de l’origen,
promoció i foment dels vins de qualitat
TÍTULO III
Sistema de protección del origen,
promoción y fomento de los vinos de calidad
CAPÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
CAPÍTULO I
DISPOSICIONES GENERALES
Article 34
Promoció de la qualitat del vi.
Artículo 34
Promoción de la calidad del vino.
La promoció de la cultura del vi perseguix els següents
objectius:
a) Impulsar pràctiques que promoguen la millora de la
qualitat dels vins i de les seues tècniques de producció i comercialització, així com les millores en la gestió empresarial que contribuïsquen a tals fins.
b) Regular el marc legal a què han d’ajustar-se les denominacions de qualitat.
c) Establir mesures amb la finalitat d’incentivar la col·laboració entre els operadors de la cadena de producció, elaboració, transformació i comercialització, per a incrementar
en el mercat els productes amb distintius de denominacions
de qualitat.
d) Contribuir a la promoció d’estos productes en el mercat nacional i internacional baix la figura d’una Fundació
on estiguen representats tots els sectors i les federacions
implicades en la present Llei, en la forma que reglamentàriament es determine.
e) Reconéixer, regular i controlar la qualitat dels vins.
f) Fomentar la vertebració del sector vitivinícola.
g) Finançar campanyes de promoció, difusió i informació relatives al consum de vi i la protecció de la vinya, amb
la creació d’un fons de promoció vitivinícola. Sempre que
les campanyes estiguen finançades, totalment o parcialment, amb fons públics s’hauran de respectar els criteris següents:
– Recomanar el consum moderat i responsable del vi.
– Informar els consumidors dels beneficis del consum
del vi, com a element essencial de la dieta mediterrània.
La promoción de la cultura del vino persigue los siguientes objetivos:
a) Impulsar prácticas que promuevan la mejora de la calidad de los vinos y de sus técnicas de producción y comercialización, así como las mejoras en la gestión empresarial
que contribuyan a dichos fines.
b) Regular el marco legal al que deben ajustarse las denominaciones de calidad.
c) Establecer medidas con la finalidad de incentivar la
colaboración entre los operadores de la cadena de producción, elaboración, transformación y comercialización, para
incrementar en el mercado los productos con distintivos de
“denominaciones de calidad”.
d) Contribuir a la promoción de estos productos en el
mercado nacional e internacional bajo la figura de una fundación donde estén representados todos los sectores y federaciones implicados en la presente ley, en la forma que reglamentariamente se determine.
e) Reconocer, regular y controlar la calidad de los vinos.
f) Fomentar la vertebración del sector vitivinícola.
g) Financiar campañas de promoción difusión e información relativas al consumo de vino y la protección de la viña,
con la creación de un fondo de promoción vitivinícola.
Siempre que las campañas estén financiadas, total o parcialmente, con fondos públicos se tendrán que respetar los criterios siguientes:
– Recomendar el consumo moderado y responsable del vino.
– Informar a los consumidores de los beneficios del consumo
del vino, como elemento esencial de la dieta mediterránea.
Número 109
3.6.2005
Pàg. 17.995
– Educar i formar els consumidors.
– Impulsar i difondre el coneixement dels vins, de la Comunitat Valenciana.
– Educar y formar a los consumidores
– Impulsar y difundir el conocimiento de los vinos, de la
Comunidad Valenciana
Article 35
Titularitat i ús dels nivells de qualitat.
Artículo 35
Titularidad y uso de los niveles de calidad.
1. Els noms geogràfics protegits per estar associats a
cada nivell de protecció segons la seua respectiva norma específica, i en especial les denominacions d’origen, són béns
de titularitat pública i no podran ser objecte d’apropiació
individual, venda, alienació o gravamen, i quedaran protegits davant d’usos diferents dels regulats per la present llei,
per les normes que la despleguen i per la resta de normes
d’aplicació.
2. Cada nivell de qualitat es reconeixerà oficialment conforme al procediment que reglamentàriament s’establisca en
cada cas, i es regirà, a més de complir amb el marc jurídic
d’aplicació, per un reglament específic que inclourà almenys:
a) Els requisits que ha de complir l’òrgan de gestió responsable de tal nivell de qualitat.
b) Els requisits que ha de complir el producte de referència.
c) Els requisits i obligacions dels operadors implicats en
el nivell de qualitat.
d) Un sistema de control i certificació de conformitat
amb el que disposa l’article 27 de la Llei 24/2003.
3. Reglamentàriament es podran establir marques i distintius gràfics que diferencien en el mercat un o més nivells
de qualitat.
4. La utilització dels noms geogràfics dels nivells de
qualitat està reservada exclusivament per als productes vinícoles que en tinguen dret a l’ús.
5. No podrà denegar-se l’accés a l’ús del nivell de qualitat, ni per tant, la condició de membre de tal nivell de qualitat, a qualsevol persona física o jurídica que ho sol·licite i
complisca els requisits establits en la normativa d’aplicació,
excepte en els supòsits de sanció ferma en via administrativa per infraccions que comporten la suspensió temporal o
definitiva de l’ús del nom protegit.
1. Los nombres geográficos protegidos por estar asociados a cada nivel de protección según su respectiva norma
específica, y en especial las denominaciones de origen, son
bienes de titularidad pública y no podrán ser objeto de apropiación individual, venta, enajenación o gravamen quedando protegidas ante usos diferentes de los regulados por
la presente ley, por las normas que la desarrollen y por el
resto de normas de aplicación.
2. Cada nivel de calidad se reconocerá oficialmente conforme al procedimiento que reglamentariamente se establezca en cada caso, y se regirá, además de cumplir con el
marco jurídico de aplicación, por un reglamento específico
que incluirá al menos:
a) Los requisitos que debe cumplir el órgano de gestión
responsable de dicho nivel de calidad
b) Los requisitos que debe cumplir el producto de referencia.
c) Los requisitos y obligaciones de los operadores implicados en el nivel de calidad
d) Un sistema de control y certificación de conformidad
con lo dispuesto en el artículo 27 de la Ley 24/2003.
3. Reglamentariamente se podrán establecer marcas y
distintivos gráficos que diferencien en el mercado a uno o
más niveles de calidad.
4. La utilización de los nombres geográficos de los niveles de calidad, está reservada exclusivamente para los productos vinícolas que tengan derecho al uso de los mismos.
5. No podrá denegarse el acceso al uso del nivel de calidad,
ni por tanto, la condición de miembro de dicho nivel de calidad, a cualquier persona física o jurídica que lo solicite y cumpla los requisitos establecidos en la normativa de aplicación,
salvo en los supuestos de sanción firme en vía administrativa
por infracciones que lleven aparejada la suspensión temporal o
definitiva del uso del nombre protegido.
Article 36
Àmbit de protecció.
Artículo 36
Ámbito de protección.
1. La protecció implica el dret exclusiu a utilitzar les denominacions dels nivells de qualitat, reconegudes per la
conselleria en matèria d’agricultura i alimentació, pels operadors que complisquen amb els requisits i normativa establida respecte d’això.
2. Per a evitar la competència deslleial i el mal ús de les
denominacions dels nivells de qualitat, el seu àmbit de protecció i salvaguarda s’estén als aspectes següents:
a) Els noms de les denominacions dels nivells de qualitat
protegides o associades a referències de qualitat emparades
per la legislació vigent són de titularitat pública i no poden
ser objecte de disposició, gravamen o aplicació restringida
pels operadors agroalimentaris.
b) Ningú pot reservar-se una denominació d’un nivell de
qualitat, fer un ús indegut o utilitzar-la per a la designació
de productes que no responguen intrínsecament als requisits
exigits.
c) La protecció comprén des de la producció a totes les
fases de comercialització, presentació, publicitat, etiquetatge i als documents comercials dels productes en qüestió.
1. La protección implica el derecho exclusivo a utilizar
las denominaciones de los niveles de calidad, reconocidas
por la conselleria en materia de agricultura y alimentación,
por los operadores que cumplan con los requisitos y normativa establecida al respecto.
2. Para evitar la competencia desleal y el mal uso de las denominaciones de los niveles de calidad, su ámbito de protección y salvaguarda se extiende a los siguientes aspectos:
a) Los nombres de las denominaciones de los niveles de
calidad protegidas o asociadas a referencias de calidad amparadas por la legislación vigente son de titularidad pública
y no pueden ser objeto de disposición, gravamen o aplicación restringida por los operadores agroalimentarios.
b) Nadie puede reservarse una denominación de un nivel
de calidad, hacer un uso indebido o utilizarla para la designación de productos que no respondan intrínsecamente a los
requisitos exigidos.
c) La protección comprende desde la producción a todas las
fases de comercialización, presentación, publicidad, etiquetado
y a los documentos comerciales de los productos en cuestión.
Pàg. 17.996
3.6.2005
Número 109
Així mateix, implica la prohibició d’emprar qualsevol indicació falsa o que induïsca a confusió sobre la procedència,
l’origen, la naturalesa i les característiques essencials dels
productes, tant en l’envàs o embalatge, com en la publicitat
i documents relatius a estos.
d) Les marques o noms comercials que facen referència
a noms de denominacions de qualitat protegides o associades a referències de qualitat, únicament podran ser emprades en productes amb dret a elles.
e) Els noms geogràfics associats a denominacions d’origen no podran ser emprats en la designació, la presentació o
la publicitat de productes vitivinícoles que no complisquen
intrínsecament amb els requisits exigits, encara que els
noms vagen traduïts a altres llengües o precedits d’expressions com tipus, estil, gust o altres semblants que puguen
induir a confusió al consumidor.
Dicha protección, asimismo, implica la prohibición de emplear
cualquier indicación falsa o que induzca a confusión acerca de
la procedencia, origen, naturaleza y características esenciales
de los productos tanto en el envase o embalaje, como en la publicidad y documentos relativos a ellos.
d) Las marcas o nombres comerciales que hagan referencia a nombres de denominaciones de calidad protegidas o
asociadas a referencias de calidad, únicamente podrán ser
empleadas en productos con derecho a las mismas.
e) Los nombres geográficos asociados a denominaciones de
origen no podrán ser empleados en la designación, presentación o publicidad de productos vitivinícolas que no cumplan
intrínsecamente con los requisitos exigidos, aunque tales nombres vayan traducidos a otras lenguas o precedidos de expresiones como “tipo”, “estilo”, “gusto” u otras similares que pudieran inducir a confusión al consumidor.
CAPÍTOL II
NIVELLS DEL SISTEMA DE PROTECCIÓ
CAPÍTULO II
NIVELES DEL SISTEMA DE PROTECCIÓN
Article 37
Nivells del sistema de protecció.
Artículo 37
Niveles del sistema de protección.
1. Els nivells del sistema de protecció dels productes vitivinícoles s’establixen, d’acord amb la Llei 24/2003 de 10
de juliol, en vins de taula i vins de qualitat produïts en una
regió determinada (v.q.p.r.d.).
2. Els vins de taula, al seu torn, podran ser:
a) Vins de taula.
b) Vins de taula amb dret a la menció tradicional “vi de
la terra”.
3. Vins de qualitat produïts en una regió determinada
(v.q.p.r.d.) que, al seu torn, podran distingir-se els nivells
següents:
a) Vins de qualitat amb indicació geogràfica.
b) Vins amb denominació d’origen.
c) Vins amb denominació d’origen qualificada.
d) Vins de finca.
4. Així mateix, es reconeixeran aquells altres que complisquen amb les disposicions comunitàries, i en les disposicions que se li apliquen per raó de la matèria.
1. Los niveles del sistema de protección de los productos
vitivinícolas se establecen, de acuerdo con la Ley 24/2003,
de 10 de julio, en vinos de mesa y vinos de calidad producidos en una región determinada (v.c.p.r.d.).
2. Los Vinos de mesa, a su vez, podrán ser:
a) Vinos de mesa.
b) Vinos de mesa con derecho a la mención tradicional
“vino de la tierra”.
3. Vinos de calidad producidos en una región determinada (v.c.p.r.d.) en que, a su vez, podrán distinguirse los siguientes niveles:
a) Vinos de calidad con indicación geográfica.
b) Vinos con denominación de origen.
c) Vinos con denominación de origen calificada.
d) Vinos de pagos.
4. Así mismo, se reconocerán aquellos otros que cumplan con las disposiciones comunitarias, y en las disposiciones que le sean de aplicación por razón de la materia.
Article 38
Superposició de nivells.
Articulo 38
Superposición de niveles.
1. Una mateixa parcel·la de vinya podrà proporcionar
raïm per a l’elaboració de vins amb destinació a un únic o a
diferents nivells de protecció, sempre que el raïm utilitzat i
el vi obtingut complisquen els requisits establits per al nivell o nivells triats, inclosos els rendiments màxims de collita per hectàrea assignada al nivell triat.
2. La totalitat del raïm procedent de les parcel·les d’una
explotació la producció de la qual excedisca dels rendiments màxims establits per a un nivell de producció haurà
de ser destinada a l’elaboració de vi acollit a un altre nivell
de protecció per al qual es permeten rendiments màxims
superiors a la producció de la parcel·la indicada o a
destil·lació.
1. Una misma parcela de viñedo podrá proporcionar uvas
para la elaboración de vinos con destino a un único o a diferentes niveles de protección, siempre que las uvas utilizadas y
el vino obtenido cumplan los requisitos establecidos para el nivel o niveles elegidos, incluidos los rendimientos máximos de
cosecha por hectárea asignada al nivel elegido.
2. La totalidad de la uva procedente de las parcelas de
una explotación cuya producción exceda de los rendimientos máximos establecidos para un nivel de producción deberá ser destinada a la elaboración de vino acogido a otro
nivel de protección para el que se permitan rendimientos
máximos superiores a la producción de la indicada parcela
o a destilación.
Article 39
Vins de taula amb dret a la menció
tradicional “vi de la terra”.
Artículo 39
Vinos de mesa con derecho a la mención
tradicional “vino de la tierra”.
1. Podrà utilitzar-se la menció “vi de taula” amb drets a
la menció tradicional “vi de la terra” en un vi originari de la
1. Podrá utilizarse la mención vino de mesa con derechos a
la mención tradicional “vino de la tierra”, en un vino originario
Número 109
3.6.2005
Pàg. 17.997
Comunitat Valenciana quan es complisquen els requisits establits en l’article 19 de la Llei 24/2003 i, a més, aparega
com a tal en la declaració de producció, els registres oficials
i en aquells documents necessaris que s’exigisquen en les
diferents fases de producció, elaboració, envelliment, comercialització i transport entre instal·lacions des de l’entrada de raïm per a l’elaboració fins a l’embotellat.
2. En el cas de pèrdua del dret a utilitzar la indicació de
procedència s’anotarà l’eixida de les partides afectades en
els llibres-registre específics per a vins de la terra i, simultàniament, l’entrada en els corresponents als vins de taula.
3. El control i certificació correspon a la conselleria
competent en matèria d’agricultura i alimentació.
4. El control també podrà realitzar-se per una entitat de
control acreditada i autoritzada per la conselleria esmentada.
En este supòsit, l’òrgan de control remetrà els informes a la
conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació
la qual, després de l’anàlisi dels mateixos i dels informes
evacuats per l’Institut Valencià de Qualitat Agroalimentària,
procedirà a emetre la certificació corresponent. Es crearà, dependent de la conselleria competent en matèria d’agricultura
i alimentació, un registre d’entitats de control acreditades i
autoritzades per a dur a terme el control i la certificació en
l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.
5. La gestió del nivell de protecció es podrà portar per
persones físiques, o bé per persones jurídiques sense ànim
de lucre, encarregades de gestionar els interessos de la indicació geogràfica.
de la Comunidad Valenciana cuando se cumplan los requisitos
establecidos en el artículo 19 de la Ley 24/2003 y, además, aparezca como tal en la declaración de producción, registros oficiales y en aquellos documentos necesarios que se exijan en las diferentes fases de producción, elaboración, envejecimiento,
comercialización y transporte entre instalaciones desde la entrada de uvas para la elaboración hasta el embotellado.
2. En el caso de pérdida del derecho a utilizar la indicación
de procedencia se anotará la salida de las partidas afectadas en
los libros-registro específicos para vinos de la tierra y, simultáneamente, la entrada en los correspondientes a los vinos de mesa.
3. El control y certificación corresponde a la conselleria
competente en materia de agricultura y alimentación.
4. El control también podrá realizarse por una entidad de
control acreditada y autorizada por dicha conselleria. En este
supuesto, el órgano de control remitirá los informes a la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación, la
cual tras el análisis de los mismos y de los informes evacuados
por el Instituto Valenciano de Calidad Agroalimentaria procederá a emitir la correspondiente certificación. Se creará, dependiente de la conselleria competente en materia de agricultura y
alimentación un registro de entidades de control acreditadas y
autorizadas para llevar a cabo el control y la certificación en el
ámbito territorial de la Comunidad Valenciana.
5. La gestión del nivel de protección se podrá llevar por
personas físicas, o bien por personas jurídicas sin ánimo de
lucro, encargadas de gestionar los intereses de la indicación
geográfica.
Article 40
Vins de qualitat produïts en una
regió determinada (v.q.p.r.d.).
Artículo 40
Vinos de Calidad Producidos en una
Región Determinada (v.c.p.r.d.).
1. Vins de qualitat produïts en una regió determinada seran els definits en l’article 20 de Llei 24/2003, de 10 de juliol, i en la normativa comunitària d’aplicació.
2. Les denominacions d’origen de la Comunitat Valenciana es poden superposar geogràficament sempre que ho
acorden les denominacions d’origen a les quals els afecte la
superposició i quan es complisquen les normes més estrictes de producció i elaboració.
3. Cada v.q.p.r.d. es regirà per un reglament intern, el
qual haurà de ser aprovat per la conselleria competent en
matèria d’agricultura i alimentació, a proposta del Consell
Regulador o òrgan de gestió i que haurà de contindre com a
mínim:
a) Delimitació de la zona geogràfica de producció i varietats de raïm.
b) Definició dels productes a protegir.
c) Tècniques de cultiu.
d) Tècniques d’elaboració i envelliment.
e) Característiques fisicoquímiques i organolèptiques
exigibles i les seues avaluacions.
f) El règim de declaració i registres.
g) Règim de funcionament intern.
h) Sistemes de preus.
i) Procediment de recursos contra les resolucions adoptades per l’organisme de gestió o organisme de certificació
quan procedisca.
j) Mecanisme d’admissió i de pèrdua de la condició de
membres, així com per a la seua suspensió i procediment de comunicació a l’administració de les circumstàncies esmentades.
k) Règim d’autocontrol. Grau de compliment de la
UNIX-EN 45011.
l) Règim de control pel qual opten.
1. Vinos de Calidad Producidos en una Región Determinada serán los definidos en el artículo 20 de Ley 24/2003,
de 10 de julio, y en la normativa comunitaria de aplicación.
2. Las Denominaciones de Origen de la Comunidad Valenciana se pueden superponer geográficamente siempre
que lo acuerden las denominaciones de origen a las que les
afecte la superposición y cuando se cumplan las normas
más estrictas de producción y elaboración.
3. Cada v.c.p.r.d. se regirá por un reglamento interno, el
cual tendrá que ser aprobado por la conselleria competente
en materia de agricultura y alimentación, a propuesta del
Consejo Regulador u órgano de gestión y que deberá contener como mínimo:
a) Delimitación de la zona geográfica de producción y
variedades de uva
b) Definición de los productos a proteger
c) Técnicas de cultivo
d) Técnicas de elaboración y envejecimiento
e) Características físico-químicas y organolépticas exigibles y sus evaluaciones.
f) El régimen de declaración y registros.
g) Régimen de funcionamiento interno
h) Sistemas de precios
i) Procedimiento de recursos contra las resoluciones
adoptadas por el organismo de gestión u organismo de certificación cuando proceda.
j) Mecanismo de admisión y de pérdida de la condición
de miembros, así como para su suspensión y procedimiento
de comunicación a la administración de dichas circunstancias
k) Régimen de autocontrol. Grado de cumplimiento de
la UNE-EN 45011.
l) Régimen de control por el que opten.
Pàg. 17.998
3.6.2005
Número 109
m) Règim disciplinari d’infraccions i incompliment dels
deures i obligacions dels membres.
n) Plec de condicions econòmiques exigibles.
m) Régimen disciplinario de infracciones e incumplimiento de los deberes y obligaciones de los miembros.
n) Pliego de condiciones económicas exigibles.
Article 41
Vins de qualitat amb indicació geogràfica.
Artículo 41
Vinos de calidad con indicación geográfica.
Els vins de qualitat amb indicació geogràfica, hauran de
complir amb allò que establix l’article 21 de la Llei
24/2003, de 10 de juliol, de la vinya i del vi.
Los vinos de calidad con indicación geográfica, deberán
cumplir con lo establecido en el artículo 21 de la Ley
24/2003, de 10 de julio, de la Viña y el Vino.
Article 42
Vins amb denominació d’origen, vins amb
denominació d’origen qualificada i vins de finca.
Artículo 42
Vinos con denominación de origen, vinos con
denominación de origen calificada y vinos de pagos.
La regulació dels vins amb denominació d’origen, vins
amb denominació d’origen qualificada i vins de finca caldrà
ajustar-les al que disposen els articles 22,23 i 24 de la Llei
24/2003, de 10 de juliol.
La regulación de los vinos con denominación de origen,
vinos con denominación de origen calificada y vinos de pagos se estará a lo dispuesto en los artículos 22,23 y 24 de la
Ley 24/2003, de 10 de julio.
Article 43
Procediment de reconeixement
dels nivells de protecció.
Artículo 43
Procedimiento de reconocimiento
de los niveles de protección.
1. Les sol·licituds de reconeixement d’un nivell de protecció es dirigiran a la conselleria competent en matèria
d’agricultura i alimentació i hauran d’acreditar el compliment dels requisits i les exigències establides en la Llei
24/2003, de 10 de juliol. La conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació establirà reglamentàriament
el procediment corresponent per a reconéixer els distints nivells de protecció.
2. Durant la tramitació del procediment s’assegurarà
l’audiència de tots els operadors que puguen resultar afectats pel reconeixement.
3. El conseller o la consellera competent en matèria d’agricultura i alimentació dictarà la resolució de reconeixement de cada nivell de protecció, si complix els requisits legals que reglamentàriament s’establisquen, amb la proposta
prèvia formulada per l’Institut Valencià de Qualitat Agroalimentària. En el cas que la resolució siga denegatòria, els interessats/des podran recórrer-la davant la jurisdicció contenciosa i administrativa, sense perjuí que amb caràcter
potestatiu puguen interposar recurs de reposició
1. Las solicitudes de reconocimiento de un nivel de protección se dirigirán a la conselleria competente en materia
de agricultura y alimentación y deberán acreditar el cumplimiento de los requisitos y exigencias establecidas en la Ley
24/2003, de 10 de julio La conselleria competente en materia de agricultura y alimentación establecerá reglamentariamente el procedimiento correspondiente para reconocer los
distintos niveles de protección.
2. Durante la tramitación del procedimiento se asegurará
la audiencia de todos los operadores que puedan resultar
afectados por el reconocimiento
3. El conseller o consellera competente en materia de
agricultura y alimentación dictará la resolución de reconocimiento de cada nivel de protección, si éste cumple los requisitos legales que reglamentariamente se establezcan, previa
propuesta formulada por el Instituto Valenciano de Calidad
Agroalimentaria. En caso de que la resolución sea denegatoria, los interesados/as podrán recurrirla ante la jurisdicción
contencioso-administrativa, sin perjuicio de que con carácter
potestativo puedan interponer recurso de reposición
CAPÍTOL III
ÒRGANS DE GESTIÓ I
CONSELLS REGULADORS
CAPÍTULO III
ÓRGANOS DE GESTIÓN Y
CONSEJOS REGULADORES
Article 44
Òrgans de gestió i consells reguladors:
constitució, composició, funcionament i finançament.
Artículo 44
Órganos de gestión y consejos reguladores:
constitución, composición, funcionamiento y financiación.
1. La gestió de cada vi de qualitat amb indicació geogràfica, denominació d’origen, denominació d’origen qualificada i vi de finca serà realitzada per un òrgan de gestió, de
conformitat amb el que disposa la Llei 24/2003, de 10 de
juliol.
L’òrgan de gestió de les denominacions d’origen, i si és
el cas, de les denominacions d’origen qualificades, es denominarà Consell Regulador.
2. De conformitat amb el que disposa la Llei 24/2003, de
10 de juliol, de la Vinya i el Vi, el terme Consell Regulador
queda reservat als òrgans de gestió de les denominacions
d’origen i denominacions d’origen qualificades.
1. La gestión de cada vino de calidad con indicación geográfica, denominación de origen, denominación de origen
calificada y vino de pagos será realizada por un órgano de
gestión, de conformidad con lo dispuesto en la Ley
24/2003, de 10 de julio.
El órgano de gestión de las denominaciones de origen, y
en su caso, de las denominaciones de origen calificadas, se
denominará Consejo Regulador.
2. De conformidad con lo dispuesto en la Ley 24/2003, de
10 de julio, de la Viña y el Vino, el término consejo regulador
queda reservado a los órganos de gestión de las denominaciones de origen y denominaciones de origen calificadas.
Número 109
3.6.2005
Els òrgans de gestió són corporacions de dret públic, que
amb caràcter general, subjecten la seua activitat al dret privat, i estan dotats de personalitat jurídica pròpia i de plena
capacitat per al desenrotllament de les seues finalitats, podran realitzar qualsevol classe d’actes de gestió i administració, excepte en les actuacions que impliquen l’exercici de
potestats o funcions públiques, en què han de subjectar-se
al dret administratiu.
3. La constitució dels òrgans de gestió es regirà pels
principis de representació democràtica, representativitat
dels interessos econòmics dels diferents sectors que integren els v.q.p.r.d., representació paritària dels sectors, i
d’autonomia de gestió i d’organització dels processos electorals d’elecció dels seus òrgans rectors.
4. Els òrgans de gestió estaran integrats per les persones
físiques o jurídiques degudament inscrites en els corresponents registres de l’òrgan de gestió que, de forma voluntària, manifesten la seua voluntat de formar part de l’òrgan de
gestió o consell regulador.
5. Un mateix òrgan de gestió podrà gestionar dos o més
denominacions de qualitat amb indicació geogràfica, denominacions d’origen, denominacions d’origen qualificades i,
si és el cas, vins de finca, sempre que l’òrgan complisca els
requisits exigits amb caràcter general per als òrgans del nivell màxim de protecció que gestione.
6. L’organització de l’òrgan de gestió serà el Ple, el president o presidenta i qualsevol altre òrgan que s’establisca
en els seus estatuts.
El president o presidenta, que ho serà també del Ple, serà
nomenat pel titular de la conselleria competent en matèria
d’alimentació a proposta del Ple de l’òrgan de gestió, que
ordenarà la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Ostenta la representació legal de la denominació i presidix habitualment els seus òrgans, excepte
en els supòsits que així s’establisca en els estatuts.
El vicepresident/a triat entre els vocals i designat de la
mateixa forma que el president/a.
El secretari/a, que no forma part de ple dret de l’òrgan
de gestió, és designat pel president/a de l’òrgan de gestió,
escoltat el Ple del Consell. Assistix a les reunions del ple,
amb veu però sense vot, recolzant al president/a tècnicament i administrativament, assessorant-lo conforme a dret,
alçant acta de les sessions i estenent les certificacions sol·licitades pels membres del ple.
El conseller/a competent en matèria d’agricultura i alimentació, designarà dos vocals tècnics que actuaran amb
veu però sense vot en les reunions de l’òrgan de gestió, els
quals vetlaran pel compliment de la legislació i normativa
aplicable.
L’elecció dels vocals de l’òrgan de gestió s’establirà reglamentàriament, i ha de ser, en tot cas, paritària, amb un
número de vocals igual per a cada subsector: producció,
elaboració, transformació i comercialització. L’elecció d’estos es realitzarà mitjançant sufragi universal directe i secret
entre els titulars inscrits en els registres corresponents.
Així mateix, podrà formar part de l’òrgan de gestió representant d’entitats públiques o privades que tinguen interessos sobre el producte emparat en les condicions que determine el reglament.
Els òrgans de gestió, podran sol·licitar l’assessorament
tècnic en relació amb la naturalesa dels assumptes a tractar.
Correspon als òrgans de gestió-consells reguladors l’organització dels processos d’elecció dels respectius òrgans
rectors.
Pàg. 17.999
Los órganos de gestión son corporaciones de derecho
público, que con carácter general, sujetan su actividad al
derecho privado, y están dotados de personalidad jurídica
propia y de plena capacidad para el desarrollo de sus fines,
pudiendo realizar toda clase de actos de gestión y administración, excepto en las actuaciones que impliquen el ejercicio de potestades o funciones públicas, en las que deben sujetarse al derecho administrativo.
3. La constitución de los órganos de gestión se regirá por
los principios de representación democrática, representatividad
de los intereses económicos de los diferentes sectores que integran los v.p.c.r.d., representación paritaria de los sectores, y de
autonomía de gestión y de organización de los procesos electorales de elección de sus órganos rectores.
4. Los órganos de gestión estarán integrados por las personas físicas o jurídicas debidamente inscritas en los correspondientes registros del órgano de gestión que, de forma
voluntaria, manifiesten su voluntad de formar parte del órgano de gestión o consejo regulador.
5. Un mismo órgano de gestión podrá gestionar dos o
más denominaciones de calidad con indicación geográfica,
denominaciones de origen, denominaciones de origen calificadas y, en su caso, vinos de pago, siempre que el órgano
cumpla los requisitos exigidos con carácter general para los
órganos del nivel máximo de protección que gestione
6. La organización del órgano de gestión serán el pleno,
el presidente/a y cualquier otro órgano que se establezca en
sus estatutos.
El presidente/a, que lo será también del pleno, será nombrado por el titular de la conselleria competente en materia de
alimentación a propuesta del pleno del órgano de gestión, que
ordenará su publicación en el Diari Oficial de la Generalitat
Valenciana. Ostenta la representación legal de la denominación y preside habitualmente sus órganos, salvo en los supuestos que así se establezca en los estatutos.
El vicepresidente/a elegido entre los vocales y designado
de igual forma que el presidente/a.
El secretario/a, que no forma parte de pleno derecho del órgano de gestión, es designado por el presidente/a del órgano de
gestión, oído el pleno del Consejo. Asiste a las reuniones del
pleno, con voz pero sin voto, apoyando al presidente/a técnica
y administrativamente, asesorándole conforme a derecho, levantando acta de las sesiones y extendiendo las certificaciones
solicitadas por los miembros del pleno.
El conseller/a competente en materia de agricultura y
alimentación, designará dos vocales técnicos que actuaran
con voz pero sin voto en las reuniones del órgano de gestión, los cuales velaran por el cumplimiento de la legislación y normativa aplicable.
La elección de los vocales del órgano de gestión se establecerá reglamentariamente, debiendo ser, en todo caso, paritaria, con un número de vocales igual para cada subsector:
producción, elaboración, transformación y comercialización. La elección de éstos se realizará mediante sufragio
universal directo y secreto entre los titulares inscritos en los
registros correspondientes.
Asimismo podrá formar parte del órgano de gestión representantes de entidades públicas o privadas que tengan intereses sobre el producto amparado en las condiciones que
determine el reglamento.
Los órganos de gestión, podrán solicitar el asesoramiento
técnico en relación con la naturaleza de los asuntos a tratar.
Corresponde a los órganos de gestión – consejos reguladores la organización de los procesos de elección de los respectivos órganos rectores.
Pàg. 18.000
3.6.2005
Número 109
7. Els òrgans de gestió hauran de ser autoritzats per la
Conselleria d’Agricultura i Alimentació abans d’iniciar la
seua activitat.
8. La conselleria competent en matèria d’agricultura i
alimentació exercirà la tutela administrativa dels òrgans de
gestió.
La tutela comprendrà el control de legalitat dels actes i
acords dels seus òrgans de govern subjectes al dret administratiu, la resolució dels recursos administratius contra actes
dictats en l’exercici de les seues funcions públiques i el
control de legalitat de les altres actuacions que es prevegen
en esta llei i disposicions que la desenrotllen.
9. Correspon als òrgans de gestió el cobrament dels següents drets:
a) Sobre plantacions de vinya inscrita en els registres.
b) Sobre els productes emparats.
c) Per expedició de certificats d’origen.
d) Per contraetiquetes i precintes.
El reglament de cada òrgan de gestió determinarà el subjecte passiu de cada un dels preus previstos en l’apartat anterior i establirà, a més, les modalitats de preus i tipus aplicables a les distintes bases.
7. Los órganos de gestión deberán ser autorizados por la
Conselleria de Agricultura y Alimentación antes de iniciar
su actividad.
8. La conselleria competente en materia de agricultura y
alimentación ejercerá la tutela administrativa de los órganos
de gestión.
La tutela comprenderá el control de legalidad de los actos y
acuerdos de sus órganos de gobierno sujetos al derecho administrativo, la resolución de los recursos administrativos contra
actos dictados en el ejercicio de sus funciones públicas y el
control de legalidad de las demás actuaciones que se prevean
en esta ley y disposiciones que la desarrollen
9. Corresponde a los órganos de gestión el cobro de los
siguientes derechos
a) Sobre plantaciones de viñedo inscritas en los registros
b) Sobre los productos amparados
c) Por expedición de certificados de origen
d) Por contraetiquetas y precintos
El Reglamento de cada órgano de gestión determinará el
sujeto pasivo de cada uno de los precios previstas en el
apartado anterior y establecerá además las modalidades de
precios y tipos aplicables a las distintas bases.
Article 45
Àmbit de competències de l’òrgan de gestió.
Artículo 45
Ámbito de competencias del órgano de gestión.
L’àmbit de competències de l’òrgan de gestió estarà determinat:
a) En el territorial: per la respectiva zona de producció.
b) En raó dels productes: pels protegits pel nivell de qualitat.
c) En raó de les persones: per les persones inscrites en
els registres corresponents.
El ámbito de competencias del órgano de gestión estará
determinado:
a) En lo territorial: por la respectiva zona de producción.
b) En razón de los productos: por los protegidos por el
nivel de calidad.
c) En razón de las personas: por las personas inscritas en
los registros correspondientes.
Article 46
Finalitat i funcions de l’òrgan de gestió.
Artículo 46
Finalidad y funciones del órgano de gestión.
1. Els òrgans de gestió tindran com a finalitat la representació, la defensa, la garantia, la investigació i el desenrotllament de mercats i promoció tant del nivell de vins emparats com del nivell de protecció.
2. Per al compliment de les seues finalitats, l’òrgan de
gestió haurà d’exercir, a més de les funcions previstes en article 26.2 de la Llei 24/2003, de la Vinya i el Vi, les funcions següents:
a) Elaborar el manual de qualitat i els seus pressupostos.
b) Vetlar pel desenrotllament sostenible de la zona de
producció, elaborar estadístiques de producció, elaboració i
comercialització dels productes emparats, per a ús intern i
per a la seua difusió i coneixement.
c) Orientar la producció i qualitat i promocionar i informar els consumidors sobre el v.q.p.r.d. i, en particular, sobre les seues característiques específiques de qualitat.
d) Qualificar cada anyada o collita i establir els requisits
que han de complir les etiquetes dels vins en l’àmbit de les
seues competències així com gestionar el distintiu de qualitat, etiquetatge i contraetiquetatge.
e) Establir els mecanismes necessaris per a garantir l’origen del raïm i els processos de producció, elaboració, envelliment i/o criança, etiquetatge i comercialització.
f) Quantes altres funcions li siguen atribuïdes per la legislació vigent o encomanada per la conselleria competent
en matèria d’agricultura, pesca i alimentació.
1. Los órganos de gestión tendrán como fin la representación, defensa, garantía, investigación y desarrollo de mercados y promoción tanto del nivel de vinos amparados
como del nivel de protección.
2. Para el cumplimiento de sus fines, el órgano de gestión deberá desempeñar, además de las previstas en artículo
26.2 de la Ley 24/2003, de la Viña y el Vino, las siguientes
funciones:
a) Elaborar el manual de calidad y sus presupuestos.
b) Velar por el desarrollo sostenible de la zona de producción, elaborar estadísticas de producción elaboración y
comercialización de los productos amparados, para uso interno y para su difusión y conocimiento.
c) Orientar la producción y calidad y promocionar e informar a los consumidores sobre el v.c.p.r.d. y, en particular, sobre sus características específicas de calidad.
d) Calificar cada añada o cosecha y establecer los requisitos que deben cumplir las etiquetas de los vinos en el ámbito de sus competencias así como gestionar el distintivo de
calidad, etiquetado y contraetiquetado.
e) Establecer los mecanismos necesarios para garantizar el
origen de la uva y los procesos de producción, elaboración, envejecimiento y/o crianza, etiquetado y comercialización.
f) Cuantas otras funciones le sean atribuidas por la legislación vigente o encomendada por la conselleria competente en materia de agricultura, pesca y alimentación.
Número 109
3.6.2005
Pàg. 18.001
Article 47
Obligacions dels òrgans de gestió.
Artículo 47
Obligaciones de los órganos de gestión.
1. Els òrgans de gestió estaran obligats a realitzar totes
les actuacions que siguen precises per al compliment de les
seues respectives funcions. L’incompliment d’esta obligació
podrà comportar, entre altres, les mesures següents:
a) Advertència, amb establiment de termini per a la correcció de l’incompliment.
b) Suspensió temporal dels òrgans de govern en les
seues funcions, per un període màxim de sis mesos, amb
nomenament d’una comissió gestora que substituirà a l’òrgan suspés durant el període de sanció.
c) Pèrdua del dret a utilitzar la denominació de qualitat,
és a dir, cancel·lació de l’autorització administrativa.
2. Reglamentàriament es determinarà el procediment per
a l’adopció de les mesures previstes en l’apartat anterior,
possibilitant, en tot cas, l’audiència dels òrgans de gestió
afectats.
1. Los órganos de gestión estarán obligados a realizar
cuantas actuaciones sean precisas para el cumplimiento de
sus respectivas funciones. El incumplimiento de esta obligación podrá comportar, entre otras, las siguientes medidas:
a) Apercibimiento, con establecimiento de plazo para la
corrección del incumplimiento.
b) Suspensión temporal de los órganos de gobierno en
sus funciones, por un período máximo de seis meses, con
nombramiento de una comisión gestora que sustituirá al órgano suspendido durante el periodo de sanción.
c) Pérdida del derecho a utilizar la denominación de calidad, es decir cancelación de la autorización administrativa.
2. Reglamentariamente se determinará el procedimiento
para la adopción de las medidas previstas en el apartado anterior, posibilitando, en todo caso, la audiencia de los órganos de gestión afectados.
Article 48
Sistemes d’autocontrol.
Artículo 48
Sistemas de autocontrol.
1. Els òrgans de gestió estaran sotmesos a auditories tècniques, econòmiques, financeres o de gestió, efectuades
pels òrgans de l’administració de la Generalitat competent
en la matèria, per l’Institut Valencià de Qualitat Agroalimentària, o per les entitats privades que específicament designe la Generalitat.
2. Els òrgans de gestió hauran de comunicar a la conselleria
competent en matèria d’agricultura i alimentació, la seua composició així com les modificacions que puguen produir-se, i el
nomenament del seu secretari o el seu cessament.
3. La conselleria competent en matèria d’agricultura i
alimentació, a través de l’Institut Valencià de Qualitat Agroalimentària haurà de vetlar pel compliment de les normes
establides per la present llei respecte al funcionament dels
òrgans de gestió.
4. Les decisions que adopten els òrgans de gestió en
exercici de les seues potestats administratives podran ser
objecte de recurs d’alçada davant del conseller/a competent
en la matèria, de conformitat amb el que establix la Llei de
Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
1. Los órganos de gestión estarán sometidos a auditorías
técnicas, económicas, financieras o de gestión, efectuadas
por los órganos de la administración de la Generalitat competente en la materia, Instituto Valenciano de Calidad Agroalimentaria, o por las entidades privadas que específicamente designe la Generalitat.
2. Los órganos de gestión deberán comunicar a la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación,
su composición así como las modificaciones que puedan
producirse, y el nombramiento de su secretario o su cese.
3. La conselleria competente en materia de agricultura y
alimentación, a través del Instituto Valenciano de Calidad
Agroalimentaria deberá velar por el cumplimiento de las
normas establecidas por la presente ley respecto al funcionamiento de los órganos de gestión.
4. Las decisiones que adopten los órganos de gestión en
ejercicio de sus potestades administrativas podrán ser objeto de recurso de alzada ante el conseller/a competente en
la materia, de conformidad con lo establecido en la Ley de
Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del
Procedimiento Administrativo Común.
Article 49
Finançament dels òrgans
de gestió-consells reguladors.
Articulo 49
Financiación de los órganos
de gestión- consejos reguladores.
Per al compliment de les seues finalitats, els òrgans de
gestió podran comptar amb els recursos següents:
a) Les subvencions que, per al seu funcionament normal,
puguen establir-se anualment en els pressupostos generals
de les administracions públiques.
b) Les rendes i productes del seu patrimoni.
c) Les donacions, llegats i la resta d’ajudes que puguen
percebre.
d) El cobrament dels drets que reglamentàriament s’establisquen per la prestació de servicis.
e) Qualsevol altre que els corresponga percebre.
Para el cumplimiento de sus fines, los órganos de gestión podrán contar con los siguientes recursos:
a) Las subvenciones que, para su normal funcionamiento, puedan establecerse anualmente en los presupuestos generales de las administraciones públicas.
b) Las rentas y productos de su patrimonio.
c) Las donaciones, legados y demás ayudas que puedan
percibir.
d) El cobro de los derechos que reglamentariamente se
establezcan por la prestación de servicios
e) Cualesquiera otros que les corresponda percibir.
Article 50
Òrgan de control i certificació.
Articulo 50
Órgano de control y certificación.
1. El sistema de control de cada v.q.p.r.d s’efectuarà de
1. El sistema de control de cada v.c.p.r.d se efectuará de
Pàg. 18.002
3.6.2005
Número 109
conformitat amb allò que disposa l’article 27 de la Llei
20/2003, de 10 de juliol, de la Vinya i el Vi.
2. Els certificats d’origen dels vins emparats per un nivell de protecció, entenent-se per tals els que acrediten la
qualitat vinculada a un origen geogràfic determinat, seran
expedits, en tot cas, a requeriment dels interessats per l’òrgan encarregat del control del nivell de protecció corresponent.
3. Quan es tracte de vins de taula, la seua procedència
serà certificada per la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació, a requeriment dels interessats.
conformidad con lo dispuesto en el artículo 27 de la Ley
20/2003, de 10 de julio, de la viña y el vino.
2. Los certificados de origen de los vinos amparados por
un nivel de protección, entendiéndose por tales los que
acreditan la calidad vinculada a un origen geográfico determinado, serán expedidos, en todo caso, a requerimiento de
los interesados por el órgano encargado del control del nivel
de protección correspondiente.
3. Cuando se trate de vinos de mesa, su procedencia será
certificada por la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación, a requerimiento de los interesados.
TÍTOL IV
Règim sancionador
TÍTULO IV
Régimen sancionador
CAPÍTOL I
COMPETÈNCIA, FACULTATS
DE L’ADMINISTRACIÓ
CAPÍTULO I
COMPETENCIA, FACULTADES
DE LA ADMINISTRACIÓN
Article 51
Competència.
Artículo 51
Competencia.
1. La conselleria competent en matèria d’agricultura i
alimentació vetlarà pel compliment de la legislació en matèria vitivinícola així com per la legítima protecció dels interessos dels consumidors i productors vitivinícoles efectuant
controls administratius i sobre el terreny, exercint vigilància
sobre les vinyes, vivers i productes del sector vinícola que
s’elaboren es transporten o comercialitzen a la Comunitat
Valenciana.
2. Correspon a la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació el control del compliment de la legislació vitivinícola comunitària, així com de la nacional i
autonòmica que siga adoptada en desplegament seu per a
l’aplicació, que exerciran els òrgans administratius que tinguen atribuïda reglamentàriament tal funció.
1. La conselleria competente en materia de agricultura y
alimentación velará por el cumplimiento de la legislación
en materia vitivinícola así como por la legítima protección
de los intereses de los consumidores y productores vitivinícolas efectuando controles administrativos y sobre el terreno, ejerciendo vigilancia sobre los viñedos, viveros y
productos del sector vinícola que se elaboren se transporten
o comercialicen en la Comunidad Valenciana.
2. Corresponde a la conselleria competente en materia
de agricultura y alimentación el control del cumplimiento
de la legislación vitivinícola comunitaria, así como de la
nacional y autonómica que sea adoptada en su desarrollo
para su aplicación, ejerciéndose por los órganos administrativos que tenga atribuida reglamentariamente tal función.
Article 52
Facultats d’actuació pública.
Artículo 52
Facultades de actuación pública.
1. La conselleria competent en matèria d’agricultura i
alimentació adoptarà mesures que tendisquen a impedir:
a) La propagació de malalties a través del material vegetal.
b) L’elaboració de vi a partir de raïm collit en vinyes
il·legals, si no és com a pas previ a la seua destil·lació obligatòria, sense dret a ajudes i sense que l’alcohol resultant
puga ser destinat a ús de boca.
c) La desviació cap al consum directe de vins procedents
de vinificació de raïm de taula o de vinyes irregulars o il·legals.
d) L’oferiment o entrega per al consum humà de productes
que no siguen sans i de qualitat com cal i comercial, que hagen sigut sotmesos a pràctiques enològiques no autoritzades o
que no responguen a les definicions legalment establides.
e) La comercialització, a la Unió Europea, de productes la
presentació dels quals no s’ajuste a les disposicions d’aplicació.
2. Per a complir les mesures assenyalades en l’apartat
anterior, d’acord amb el procediment que s’establisca reglamentàriament, l’òrgan administratiu corresponent podrà ordenar que:
a) S’apliquen obligatòriament els tractaments que siguen
necessaris per a l’eradicació de la malaltia o plaga, en els
casos d’amenaça greu per a la viticultura.
1. La conselleria competente en materia de agricultura y
alimentación adoptará medidas tendentes a impedir:
a) La propagación de enfermedades a través del material
vegetal.
b) La elaboración de vino a partir de uvas cosechadas en
viñedos ilegales, si no es como paso previo a su destilación
obligatoria, sin derecho a ayudas y sin que el alcohol resultante pueda ser destinado a uso de boca.
c) El desvío hacia el consumo directo de vinos procedentes de vinificación de uva de mesa o de viñedos irregulares o ilegales.
d) El ofrecimiento o entrega para el consumo humano de
productos que no sean sanos y de calidad cabal y comercial,
que hayan sido sometidos a prácticas enológicas no autorizadas
o que no respondan a las definiciones legalmente establecidas.
e) La comercialización en la Unión Europea, de productos
cuya presentación no se ajuste a las disposiciones de aplicación.
2. Para dar cumplimiento a las medidas señaladas en el
apartado anterior, de acuerdo con el procedimiento que se
establezca reglamentariamente, se podrá ordenar, por el órgano administrativo correspondiente que:
a) Se aplique obligatoriamente tratamientos que sean
precisos para la erradicación de la enfermedad o plaga, en
los casos de amenaza grave para la viticultura.
Número 109
3.6.2005
Pàg. 18.003
b) Es procedisca a l’arrencament de la vinya il·legal o a
la destrucció del material vegetal malalt.
c) Que els productes afectats pel frau o irregularitat es
destinen a la destil·lació sense ajudes a l’ús diferent del
consum directe o es destruïsquen.
d) Que es modifique la seua designació o presentació.
e) Que es retiren del mercat les unitats distribuïdes o que
cesse la seua comercialització.
f) Que s’instauren mesures de control amb la finalitat de
cessar qualsevol acció prohibida.
b) Se proceda al arranque del viñedo ilegal o a la destrucción del material vegetal enfermo.
c) Que los productos afectados por el fraude o irregularidad se destinen a la destilación sin ayudas al uso distinto
del consumo directo o se destruyan.
d) Que se modifique su designación o presentación.
e) Que se retiren del mercado las unidades distribuidas o
que cese su comercialización.
f) Que se instauren medidas de control con la finalidad
de cesar cualquier acción prohibida.
CAPÍTOL II
DE LA INSPECCIÓ
CAPÍTULO II
DE LA INSPECCIÓN
Article 53
Inspectors.
Artículo 53
Inspectores.
1. En l’exercici de les seues funcions, el personal de
l’administració pública que realitze funcions d’inspecció i
control tindrà el caràcter d’agent de l’autoritat, i incorreran
en responsabilitat els qui hi oferisquen resistència o cometen atemptats o desacataments contra ells, de fet o de paraula, en actes de servici o amb este motiu. Per al desenrotllament de la seua actuació podran sol·licitar l’ajuda que
resulte precisa de qualsevol altra autoritat o els seus agents,
que hauran de prestar-li-la.
2. En tot cas, els inspectors estan obligats de manera estricta a complir el deure de secret professional, el seu incompliment serà sancionat conforme als preceptes del reglament de règim disciplinari corresponent.
3. L’habilitació del personal de l’administració autonòmica que realitze funcions de control i inspecció en matèria
de vitivinicultura correspon a la conselleria competent en
matèria d’agricultura i alimentació.
4. Els inspectors de l’administració valenciana, disposaran dels poders d’investigació indispensables per a garantir
el compliment de la normativa vitivinícola.
1. En el ejercicio de sus funciones, el personal de la administración pública que realice funciones de inspección y
control tendrá el carácter de agente de la autoridad, incurriendo en responsabilidad quienes les ofrezcan resistencia
o cometan atentados o desacatos contra ellos, de hecho o de
palabra, en actos de servicio o con motivo del mismo. Para
el desarrollo de su actuación podrán solicitar la ayuda que
resulte precisa de cualquier otra autoridad o sus agentes,
que deberán prestársela.
2. En todo caso, los inspectores están obligados de modo
estricto a cumplir el deber de secreto profesional, su incumplimiento será sancionado conforme a los preceptos del Reglamento de Régimen disciplinario correspondiente.
3. La habilitación del personal de la Administración autonómica que realice funciones de control e inspección en
materia de vitivinicultura corresponde a la Conselleria competente en materia de agricultura y alimentación.
4. Los inspectores de la administración valenciana, dispondrán de los poderes de investigación indispensables para garantizar el cumplimiento de la normativa vitivinícola.
Article 54
La inspecció.
Artículo 54
La inspección.
1. La inspecció consistirà en una o diverses de les operacions següents: presa de mostres i si és el cas anàlisi, examen del material escrit i documental, examen dels sistemes
de verificació aplicats pels inspeccionats i dels resultats que
se’n desprenguen.
2. Per a l’exercici de les seues funcions l’inspector estarà facultat per a:
a) Accedir a les vinyes, a les instal·lacions de vinificació, emmagatzemament i transformació de productes vitivinícoles i als mitjans usats en el seu transport.
b) Accedir als locals comercials i magatzems i als mitjans de transport de qualsevol persona que tinga per a la
seua venda, comercialitze o transporte productes vitivinícoles o productes que puguen ser destinats a la seua utilització
en el sector vitivinícola.
c) Inspeccionar els productes vitivinícoles i les substàncies
o productes que puguen destinar-se a la seua elaboració.
d) Prendre mostra de productes i arreplegar exemplars dels
envasos, embalatges, dispositius de tancament i etiquetes emprats en la presentació de productes existents per a la venda.
e) Examinar la comptabilitat, els documents comercials,
les declaracions, els registres i els documents d’acompanyament dels transports vitivinícoles, així com qualsevol document útil per al seu control, sol·licitar explicacions verbals
1. La inspección consistirá en una o varias de las operaciones siguientes: toma de muestras y en su caso análisis,
examen del material escrito y documental, examen de los
sistemas de verificación aplicados por los inspeccionados y
de los resultados que se desprendan de los mismos.
2. Para el ejercicio de sus funciones el inspector estará
facultado para:
a) Acceder a los viñedos, a las instalaciones de vinificación, almacenamiento y transformación de productos vitivinícolas y a los medios usados en su transporte.
b) Acceder a los locales comerciales y almacenes y a los
medios de transporte de cualquier persona que tenga para su
venta, comercialice o transporte productos vitivinícolas o
productos que puedan ser destinados a su utilización en el
sector vitivinícola.
c) Inspeccionar los productos vitivinícolas y las sustancias o productos que puedan destinarse a su elaboración.
d) Tomar muestra de productos y recoger ejemplares de los
envases, embalajes, dispositivos de cierre y etiquetas empleados
en la presentación de productos existentes con vistas a su venta.
e) Examinar la contabilidad, los documentos comerciales, las declaraciones, los registros y los documentos de
acompañamiento de los transportes vitivinícolas, así como
cualquier documento útil para su control, solicitar explica-
Pàg. 18.004
3.6.2005
sobre el seu contingut i comprovar directament la seua veracitat, podent tindre còpies o extractes de l’esmentada documentació i, si fóra necessari per a procedir al seu estudi,
retindre-la per un termini màxim de quinze dies.
f) Examinar els registres i els documents corresponents
als sistemes d’autocontrol implantats en l’empresa, com ara
anàlisi de perills o sistemes d’assegurament de la qualitat.
Número 109
g) Adoptar les mesures de protecció apropiades en relació
amb l’elaboració, possessió, transport, designació, presentació i comercialització dels productes vitivinícoles, o dels utilitzats en la seua elaboració, i acordar la seua immobilització
cautelar quan existisca sospita fundada de l’existència d’infracció de les disposicions nacionals o comunitàries.
3. Tant els registres, com els documents administratius o
comercials que acompanyen el transport dels productes vitivinícoles i justifiquen la tinença, han de ser mostrats als
inspectors en el moment en què l’exhibició siga sol·licitada,
per la qual cosa, llevat que medie autorització expressa de
l’òrgan competent, hauran de ser custodiats i trobar-se en el
mateix lloc on es troben els productes.
4. L’acreditació que la tinença d’un producte vitivinícola
té com a destinació una finalitat diferent de la venda haurà de
ser proporcionada als inspectors en l’acte de la inspecció.
5. Quan les persones sotmeses a inspecció no puguen
justificadament proporcionar les dades i informacions requerides, estes seran aportades en el termini de 15 dies naturals següents. Tal termini podrà ampliar-se, d’ofici o a
instància de la persona requerida, quan la dificultat en la
seua obtenció així ho justifique.
ciones verbales sobre su contenido y comprobar directamente su veracidad, pudiendo tener copias o extractos de
dicha documentación y, si fuera necesario para proceder a
su estudio, retenerla por un plazo máximo de quince días.
f) Examinar los registros y los documentos correspondientes a los sistemas de autocontrol implantados en la empresa, tales como análisis de peligros o sistemas de aseguramiento de la calidad.
g) Adoptar las medidas de protección apropiadas en relación con la elaboración, posesión, transporte, designación, presentación y comercialización de los productos vitivinícolas, o
de los utilizados en su elaboración, acordando su inmovilización cautelar cuando exista sospecha fundada de la existencia
de infracción de las disposiciones nacional o comunitarias.
3. Tanto los registros, como los documentos administrativos
o comerciales que acompañan el transporte de los productos
vitivinícolas y justifican su tenencia, han de ser mostrados a
los inspectores en el momento en que su exhibición sea solicitada, por lo que, salvo que medie autorización expresa del órgano competente, deberán ser custodiados y encontrarse en el
mismo lugar en que se hallen los productos.
4. La acreditación de que la tenencia de un producto vitivinícola tiene como destino un fin distinto de la venta deberá ser
proporcionada a los inspectores en el acto de la inspección.
5. Cuando las personas sometidas a inspección no puedan justificadamente proporcionar los datos e informaciones requeridas, éstas serán aportadas en el plazo de 15 días
naturales siguientes. Dicho plazo podrá ampliarse, de oficio
o a instancia de la persona requerida, cuando la dificultad
en su obtención así lo justifique.
Article 55
Accés a instal·lacions.
Artículo 55
Acceso a instalaciones.
1. L’accés a instal·lacions de producció, magatzematge i
transformació de productes vitivinícoles, als mitjans utilitzats per al seu transport i als locals en què es realitze la comercialització, podrà realitzar-se amb el consentiment de la
titular o del responsable de la custòdia dels productes, o
mitjançant manament judicial. En este supòsit, l’autoritat
competent sol·licitarà el manament d’entrada davant el Jutjat Contenciós Administratiu competent, segons allò que
disposa la Llei 6/1998, de 13 de juliol, de Reforma de la
Llei Orgànica del Poder Judicial i Llei 29/1998, de 13 de
juliol, de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.
2. En el cas que l’obstrucció a la inspecció es produïra
en els mitjans de transport, l’inspector podrà ordenar la
seua immobilització i procedir al precinte de la càrrega fins
a obtindre l’oportuna autorització judicial.
1. El acceso a instalaciones de producción, almacenaje y
transformación de productos vitivinícolas, a los medios utilizados para su transporte y a los locales en los que se realice su
comercialización, podrá realizarse con el consentimiento de
su titular o del responsable de la custodia de los productos, o
mediante mandamiento judicial. En este supuesto, la autoridad competente solicitará el mandamiento de entrada ante el
Juzgado de lo Contencioso-Administrativo competente, según
lo dispuesto en la Ley 6/1998, de 13 de julio, de Reforma de
la Ley Orgánica del Poder Judicial y Ley 29/1998, de 13 de
julio, de la Jurisdicción Contencioso Administrativa.
2. En el supuesto de que la obstrucción a la inspección
se produjera en los medios de transporte, el inspector podrá
ordenar su inmovilización y proceder al precinto de su
carga hasta obtener la oportuna autorización judicial.
Article 56
Presa de mostres.
Artículo 56
Toma de muestras.
1. Quan l’inspector ho estime oportú, podrà procedir a la
presa de mostres del producte o productes objecte d’inspecció. El subministrament de mostres no serà susceptible de
cap compensació.
2. Les quantitats que hauran de ser retirades de cada
exemplar de la mostra seran suficients en funció de les determinacions a realitzar.
3. La presa de mostres es realitzarà mitjançant acta formalitzada, almenys en exemplar triplicat, davant el titular
de l’empresa o l’establiment subjecte a inspecció, o davant
el seu representant legal o persona responsable, i en defecte
del mateix davant qualsevol dependent.
1. Cuando el inspector lo estime oportuno, podrá proceder a la toma de muestras del producto o productos objeto
de inspección. El suministro de muestras no será susceptible de compensación alguna.
2. Las cantidades que habrán de ser retiradas de cada
ejemplar de la muestra serán suficientes en función de las
determinaciones a realizar.
3. La toma de muestras se realizará mediante acta formalizada, al menos por triplicado ejemplar, ante el titular de la
empresa o establecimiento sujeto a inspección, o ante su representante legal o persona responsable, y en defecto de los
mismos ante cualquier dependiente.
Número 109
3.6.2005
Pàg. 18.005
4. Quan les persones citades anteriorment es negaren a
intervindre en l’acta, esta serà autoritzada amb la firma
d’un testimoni, si é possible, sense perjuí d’exigir les responsabilitats contretes per tal negativa. L’acta serà autoritzada per l’inspector en tot cas.
5. En l’acta es transcriuran íntegrament totes aquelles
dades i circumstàncies que siguen necessàries per a la identificació de les mostres.
6. Cada mostra constarà almenys de tres exemplars homogenis, que seran condicionats de manera que se’n garantisca la inviolabilitat, i identificats i amb les firmes dels intervinents en cada un dels exemplars, havent d’esta manera
de garantir la identitat dels exemplars de la mostra i el seu
contingut durant el temps de conservació d’estos.
4. Cuando las personas anteriormente citadas se negasen
a intervenir en el acta, esta será autorizada con la firma de
un testigo, si fuera posible, sin perjuicio de exigir las responsabilidades contraídas por tal negativa. El acta será autorizada por el inspector en todo caso.
5. En el acta se transcribirán íntegramente cuantos datos
y circunstancias sean necesarias para la identificación de las
muestras.
6. Cada muestra constará, al menos, de tres ejemplares
homogéneos, que serán acondicionados de forma que se garantice la inviolabilidad de los mismos, e identificados y
con las firmas de los intervinientes en cada uno de los ejemplares, debiendo de esta forma, garantizar la identidad de
los ejemplares de la muestra y su contenido durante el
tiempo de conservación de los mismos.
Article 57
Depòsit de les mostres.
Artículo 57
Depósito de las muestras.
1. Si l’empresa o el titular de l’establiment on s’alce
l’acta són fabricants, envasadors o marquistes de les mostres recollides, un dels exemplars quedarà en el seu poder,
com a depositari, en unió d’una còpia de l’acta, amb l’obligació de conservar-la en perfecte estat per a la posterior utilització en prova contradictòria si fóra necessari. Per això,
la desaparició, la destrucció o el deteriorament de tal exemplar de la mostra es presumirà maliciosa, excepte prova en
contra. Els altres dos exemplars de la mostra quedaran en
poder de la inspecció, i es remetrà un al laboratori oficial o
acreditat que haja de realitzar l’anàlisi inicial.
2. Si l’amo de l’establiment o l’empresa inspeccionada
actua com a mer distribuïdor del producte investigat, quedarà en el seu poder una còpia de l’acta, però tots els exemplars de la mostra seran retirats per la inspecció, i en este
cas un dels exemplars es posarà a disposició del fabricant,
envasador o marquista interessat o persona degudament autoritzada que la represente, perquè la retire si desitja practicar la prova contradictòria, remetent-se un altre exemplar al
laboratori oficial o acreditat que haja de realitzar l’anàlisi
contradictòria.
1. Si la empresa o titular del establecimiento donde se levante el acta son fabricantes, envasadores o marquistas de las
muestras recogidas, uno de los ejemplares quedará en su poder, como depositario, en unión de una copia del acta, con
obligación de conservarla en perfecto estado para su posterior
utilización en prueba contradictoria si fuese necesario. Por
ello, la desaparición, destrucción o deterioro de dicho ejemplar
de la muestra se presumirá maliciosa, salvo prueba en contrario. Los otros dos ejemplares de la muestra quedarán en poder
de la inspección, y se remitirá una al laboratorio oficial o acreditado que haya de realizar el análisis inicial.
2. Si el dueño del establecimiento o la empresa inspeccionada actúa como mero distribuidor del producto investigado, quedará en su poder una copia del acta, pero todos los
ejemplares de la muestra serán retirados por la inspección,
en cuyo caso uno de los ejemplares se pondrá a disposición
del fabricante, envasador o marquista interesado o persona
debidamente autorizada que la represente, para que la retire
si desea practicar la prueba contradictoria, remitiéndose
otro ejemplar al laboratorio oficial o acreditado que haya de
realizar el análisis contradictorio.
Article 58
Proves analítiques.
Artículo 58
Pruebas analíticas.
1. Les proves analítiques, relatives a la qualitat de tota
sort de vins regits per esta llei, siga quina siga la seua destinació final, es realitzaran en laboratoris oficials o en aquells
acreditats per a tal finalitat, d’acord amb la normativa vigent, emprant per a l’anàlisi els mètodes que, si és el cas, es
troben oficialment aprovats i, si no n’hi ha, els recomanats.
1. Las pruebas analíticas, relativas a la calidad de toda
suerte de vinos regidos por esta Ley, cualquiera que sea su
destino final, se realizarán en laboratorios oficiales o en
aquellos acreditados para tal fin, de acuerdo con la normativa vigente, empleando para el análisis los métodos que, en
su caso, se encuentren oficialmente aprobados y, en su defecto, los recomendados.
2. El laboratorio que haya recibido el primero de los
ejemplares de las muestras, realizará el análisis inicial y
emitirá, a la mayor brevedad posible, los resultados analíticos correspondientes, y en caso de que se solicite, un informe técnico sobre los extremos que se solicite.
3. Cuando de los resultados del análisis inicial se deduzca infracción a las disposiciones vigentes, se incoará expediente sancionador de acuerdo con el procedimiento que
legalmente se establezca. En este caso, y en el supuesto de
que el expedientado no acepte dichos resultados, sin perjuicio de acreditar lo que convenga a su derecho, por cualquier
medio de prueba, podrá solicitar del instructor del expediente la realización del análisis contradictorio de acuerdo
con una de las dos posibilidades siguientes:
2. El laboratori que haja rebut el primer dels exemplars
de les mostres, realitzarà l’anàlisi inicial i emetrà, tan ràpidament com siga possible, els resultats analítics corresponents, i en el cas que se sol·licite, un informe tècnic sobre
els extrems que se sol·licite.
3. Quan dels resultats de l’anàlisi inicial es deduïsca infracció a les disposicions vigents, s’incoarà expedient sancionador d’acord amb el procediment que legalment s’establisca. En este cas, i en el cas que l’expedientat no
accepte els resultats, sense perjuí d’acreditar el que convinga al seu dret, per qualsevol mitjà de prova, podrà
sol·licitar de l’instructor de l’expedient la realització de
l’anàlisi contradictòria d’acord amb una de les dos possibilitats següents:
Pàg. 18.006
3.6.2005
Número 109
a) Designar, en el termini de cinc dies hàbils, comptats a
partir de la notificació del plec de càrrecs, pèrit de part per a
la seua realització en el laboratori que va practicar l’anàlisi
inicial, seguint les mateixes tècniques utilitzades per este i en
presència del tècnic que va certificar tal anàlisi o persona designada per este. Amb este fi l’instructor de l’expedient o el
propi laboratori comunicarà a l’interessat data i hora.
b) Justificar davant de l’instructor, en el termini de huit
dies hàbils a partir de la notificació del plec de càrrecs, que
l’exemplar de mostra corresponent ha sigut presentat en un
laboratori oficial o privat autoritzat perquè es realitze l’anàlisi contradictòria pel tècnic que designe tal laboratori, utilitzant les mateixes tècniques empleades en l’anàlisi inicial.
El resultat analític i, si és el cas, l’informe tècnic complementari hauran de ser remesos a l’instructor de l’expedient
en el termini màxim d’un mes, a partir de la notificació del
plec de càrrecs, entenent que transcorregut el termini, sense
haver-se practicat l’anàlisi i comunicat a l’instructor els resultats per causes imputables a l’expedientat, este decaurà
en els seus drets
4. La renúncia expressa o tàcita a efectuar l’anàlisi contradictòria o la no aportació de l’exemplar de la mostra
obrant en poder de l’interessat suposa l’acceptació dels resultats als quals s’haguera arribat en la pràctica de la primera anàlisi.
5. Si de l’anàlisi contradictòria es deduïra que l’exemplar analitzat complix amb els requisits de la legislació vigent, l’instructor designarà un altre laboratori oficial o privat autoritzat que, tenint a la vista els antecedents de les
anteriors anàlisis i utilitzant el tercer exemplar de la mostra,
realitzarà, amb caràcter urgent, una tercera anàlisi que serà
definitiva.
6. Quan l’anàlisi contradictòria confirme que la mostra
analitzada no complix amb els requisits de la legislació vigent, no serà necessària la realització de l’anàlisi definitiva.
7. Les despeses que es deriven per la realització de l’anàlisi contradictòria aniran a compte de qui la promoga; les
originades per la realització de les anàlisis inicials i diriment aniran a càrrec de l’empresa encausada, llevat que els
resultats de la diriment rectifique els de l’anàlisi inicial, i
suposen el sobreseïment de l’expedient, i en este cas, ambdós seran sufragats per l’administració.
8. En els casos en què siga necessària una actuació urgent, o que per raons tècniques fóra convenient, la prova pericial analítica es practicarà d’ofici en el laboratori que l’organisme competent designe, prèvia notificació a l’interessat
perquè concórrega assistit de pèrit de part en el termini que
s’assenyale, a fi de realitzar en un sol acte l’anàlisi inicial i
el contradictori sobre les mostres aportades per l’administració i l’interessat.
9. La mateixa providència podrà adoptar-se, convocant
en un mateix acte i en el mateix laboratori tres pèrits, dos
d’ells nomenats per l’administració i un en representació de
l’interessat perquè es practiquen les anàlisis inicials, contradictori i, si és el cas, la diriment, sense solució de continuïtat, quan la importància econòmica de la mercaderia cautelarment immobilitzada així ho aconsellen.
a) Designando, en el plazo de cinco días hábiles, contados
a partir de la notificación del pliego de cargos, perito de parte
para su realización en el laboratorio que practicó el análisis
inicial, siguiendo las mismas técnicas empleadas por este y en
presencia del técnico que certificó dicho análisis o persona
designada por el mismo. A tal fin el instructor del expediente
o el propio laboratorio comunicará al interesado fecha y hora.
b) Justificando ante el instructor, en el plazo de ocho días
hábiles a partir de la notificación del pliego de cargos, que el
ejemplar de muestra correspondiente ha sido presentado en un
laboratorio oficial o privado autorizado para que se realice el
análisis contradictorio por el técnico que designe dicho laboratorio, utilizando las mismas técnicas empleadas en el análisis
inicial. El resultado analítico y, en su caso, el informe técnico
complementario deberán ser remitidos al instructor del expediente en el plazo máximo de un mes a partir de la notificación
del pliego de cargos, entendiéndose que transcurrido dicho
plazo, sin haberse practicado el análisis y comunicado al instructor los resultados, por causas imputables al expedientado,
este decaerá en sus derechos
4. La renuncia expresa o tácita a efectuar el análisis contradictorio o la no aportación del ejemplar de la muestra
obrante en poder del interesado, supone la aceptación de los
resultados a los que se hubiese llegado en la práctica del
primer análisis.
5. Si del análisis contradictorio se dedujese que el ejemplar analizado cumple con los requisitos de la legislación
vigente, por el instructor se designará otro laboratorio oficial o privado autorizado, que teniendo a la vista los antecedentes de los anteriores análisis y utilizando el tercer ejemplar de la muestra realizará, con carácter urgente, un tercer
análisis que será definitivo.
6. Cuando el análisis contradictorio confirme que la muestra analizada no cumple con los requisitos de la legislación vigente, no será necesario la realización del análisis definitivo.
7. Los gastos que se deriven por la realización del análisis contradictorio serán por cuenta de quien lo promueva;
los originados por la realización de los análisis inicial y dirimente serán a cargo de la empresa encausada, salvo que
los resultados del dirimente rectifique los del análisis inicial, y supongan el sobreseimiento del expediente, en cuyo
caso, ambos serán sufragados por la administración.
8. En los casos en que sea necesaria una actuación urgente, o en que por razones técnicas fuese conveniente, la
prueba pericial analítica se practicará de oficio en el laboratorio que el organismo competente designe, previa notificación al interesado para que concurra asistido de perito de
parte en el plazo que se señale, a fin de realizar en un solo
acto el análisis inicial y el contradictorio sobre las muestras
aportadas por la administración y el interesado.
9. Igual providencia podrá adoptarse, convocando en un
mismo acto y en el mismo laboratorio a tres peritos, dos de
ellos nombrados por la administración y uno en representación del interesado para que se practiquen los análisis inicial, contradictorio y, en su caso, el dirimente, sin solución
de continuidad, cuando la importancia económica de la
mercancía cautelarmente inmovilizada así lo aconsejen.
Article 59
Mesures cautelars.
Artículo 59
Medidas cautelares.
1. Els inspectors, en l’exercici de les seues funcions, podran adoptar les mesures cautelars previstes en l’article 35
de la Llei 24/2003. Les mesures cautelars es faran constar
en l’acta corresponent, així com els motius de la seua adop-
1. Los inspectores, en el ejercicio de sus funciones, podrán adoptar las medidas cautelares previstas en el artículo
35 de la Ley 24/2003 Las medidas cautelares se harán constar en el acta correspondiente, así como los motivos de su
Número 109
3.6.2005
Pàg. 18.007
ció fent constar en el mateix acte aquelles al·legacions que
desitge efectuar l’interessat.
2. Si com a conseqüència de l’adopció de mesures cautelars i havent-se efectuat l’acord d’inici d’un procediment, es
tinguera coneixement que els responsables de les infraccions eventuals tenen el domicili social en una altra comunitat autònoma, es traslladaran dels fets a l’organisme competent per raó de la matèria i/o territori.
3. En el cas que no es puga determinar la identitat i el
domicili dels responsables de les infraccions eventuals, el
procediment conclourà amb l’adopció d’una decisió sobre
la destinació que haja de donar-se als productes en què concórrega la manipulació fraudulenta o la presentació de la
qual resulte enganyosa, podent acordar el seu decomís i
destrucció, així com fer-se pública la prohibició de comercialitzar-los a la Comunitat Valenciana.
4. Les mesures cautelars s’hauran de mantindre el temps
estrictament necessari per a la realització de les diligències
oportunes o, en el cas que la no conformitat siga esmenable,
pel temps necessari per a l’eliminació del fet que va motivar
l’actuació, cosa que haurà de ser verificada pel personal que
realitza funcions inspectores.
5. Estes mesures podran ser alçades o modificades, d’ofici o a instància de part, durant la tramitació del procediment sancionador mitjançant providència, i quedaran extingits els seus efectes amb l’execució d’allò que ordene la
resolució que pose fi a estos.
adopción haciendo constar en el mismo acto aquellas alegaciones que desee efectuar el interesado.
2. Si como consecuencia de la adopción de medidas cautelares y habiéndose efectuado el acuerdo de inicio de un procedimiento, se tuviera conocimiento que los responsables de las
eventuales infracciones tienen su domicilio social en otra Comunidad Autónoma, se dará traslado de los hechos al organismo competente por razón de la materia y/o territorio.
3. En el supuesto de que no se pueda determinar la identidad y el domicilio de los responsables de las eventuales
infracciones, el procedimiento concluirá con la adopción de
una decisión sobre el destino que deba darse a los productos
en los que concurra la manipulación fraudulenta o cuya presentación resulte engañosa, pudiendo acordar su decomiso
y destrucción, así como hacerse pública la prohibición de
comercializarlos en la Comunidad Valenciana.
4. Las medidas cautelares deberán mantenerse el tiempo
estrictamente necesario para la realización de las diligencias oportunas o, en el caso de que la no conformidad sea
subsanable, por el tiempo necesario para la eliminación del
hecho que motivó la actuación, lo que deberá de ser verificado por el personal que realiza funciones inspectoras.
5. Estas medidas podrán ser alzadas o modificadas, de
oficio o a instancia de parte, durante la tramitación del procedimiento sancionador mediante providencia, quedando
extinguidos sus efectos con la ejecución de lo que ordene la
resolución que ponga fin a los mismos.
Article 60
Valor probatori de les actes d’inspecció.
Artículo 60
Valor probatorio de las actas de inspección.
1. De totes les actuacions d’inspecció, es deixarà constància mitjançant acta que s’alçarà en triplicat exemplar,
que serà subscrita per l’inspector o pels inspectors i per alguna de les persones responsables de la custòdia dels productes i instal·lacions en el moment de la inspecció. A
l’acta s’adjuntarà, si és el cas, la relació dels documents retinguts temporalment. La negativa a la firma per part del
responsable de la custòdia dels productes o instal·lacions no
invalidarà en cap cas l’acta.
2. De conformitat amb el que disposa l’article 137 de la
Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, els fets
constatats pels inspectors que es formalitzen en l’acta tindran valor probatori, sense perjuí de les proves que en defensa dels respectius drets o interessos puguen assenyalar o
aportar els propis administrats.
3. Les comprovacions efectuades pels agents del cos específic de la comissió a què es referix l’article 72.3 del Reglament (CE) 1493/1999, per inspectors d’altres comunitats
autònomes o dels altres estats membres, en el marc dels
procediments d’assistència mútua entre autoritats d’inspecció, tindrà el mateix valor probatori que les realitzades pels
inspectors de la Comunitat Valenciana.
1. De todas las actuaciones de inspección, se dejará
constancia mediante acta que se levantará por triplicado,
que será suscrita por el inspector o por los inspectores y por
alguna de las personas responsables de la custodia de los
productos e instalaciones en el momento de la inspección.
Al acta se adjuntarán, en su caso, la relación de los documentos retenidos temporalmente. La negativa a la firma por
parte del responsable de la custodia de los productos o instalaciones no invalidará en ningún caso el acta.
2. De conformidad con lo dispuesto en el artículo 137 de la
Ley 30/1992, del Régimen Jurídico de las Administraciones
Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, los hechos constatados por los inspectores que se formalicen en acta,
tendrán valor probatorio, sin perjuicio de las pruebas que en
defensa de los respectivos derechos o intereses puedan señalar
o aportar los propios administrados.
3. Las comprobaciones efectuadas por los agentes del
cuerpo específico de la Comisión al que se refiere el artículo
72.3 del Reglamento (CE) 1493/1999, por inspectores de otras
Comunidades Autónomas o de los otros Estados miembros, en
el marco de los procedimientos de asistencia mutua entre autoridades de inspección, tendrá igual valor probatorio que las realizadas por los inspectores de la Comunidad Valenciana.
Article 61
Obligacions dels inspeccionats.
Artículo 61
Obligaciones de los inspeccionados.
1. Les persones físiques i jurídiques i les seues agrupacions, que cultiven vinyes, produïsquen raïm, o elaboren,
importen, emmagatzemen, distribuïsquen, subministren,
preparen, venguen o entreguen al consum vins o matèries i
elements emprats en la producció vitivinícola han de conéixer les condicions de fet i de dret que envolten l’exercici de
la seua activitat, estant subjectes al compliment de la nor-
1. Las personas físicas y jurídicas y sus agrupaciones,
que cultiven vides, produzcan uva, o elaboren, importen, almacenen, distribuyan, suministren, preparen, vendan o entreguen al consumo vinos o materias y elementos empleados en la producción vitivinícola deben conocer las
condiciones de hecho y de derecho que rodean el ejercicio
de su actividad, estando sujetos al cumplimiento de la nor-
Pàg. 18.008
3.6.2005
Número 109
mativa autonòmica, nacional o comunitària que els resulte
aplicable i han d’evitar per tots els mitjans al seu abast la
transmissió a tercers de qualsevol classe d’abús, frau, engany o adulteració.
2. Totes les persones indicades en l’apartat anterior estan
obligades a col·laborar amb els inspectors, consentint i facilitant la inspecció, permetent que prenguen mostres o que
practiquen qualsevol altre tipus de control sobre els productes. Així mateix, estan obligats a proporcionar totes aquelles
dades o informacions que li siguen sol·licitades pels inspectors per a dur a terme les seues funcions d’investigació i
comprovació.
mativa autonómica, nacional o comunitaria que les resulte
aplicable debiendo evitar por todos los medios a su alcance
la transmisión a terceros de cualquier clase de abuso,
fraude, engaño o adulteración.
2. Todas las personas indicadas en el apartado anterior
están obligadas a colaborar con los inspectores, consintiendo y facilitando la inspección, permitiendo que tomen
muestras o que practiquen cualquier otro tipo de control sobre los productos. Asimismo están obligados a proporcionar
cuantos datos o información le sea solicitada por los inspectores para llevar a cabo sus funciones de investigación y
comprobación.
Article 62
Drets dels inspeccionats.
Artículo 62
Derechos de los inspeccionados.
Amb independència d’allò que establix l’article 58, els
inspeccionats tenen dret a recórrer a un contraperitatge de
les proves o mostres preses en la inspecció, dins el termini i
d’acord amb el procediment que reglamentàriament es determine.
1. Així mateix, podran en el moment de la inspecció exigir la identificació de l’inspector, efectuar les al·legacions
que estime oportunes en el mateix acte i obtindre una còpia
de l’acta en què constaran les al·legacions efectuades.
1. Con independencia de lo establecido en el artículo 58
los inspeccionados tienen derecho a recurrir a un contraperitaje de las pruebas o muestras tomadas en la inspección,
dentro del plazo y con arreglo al procedimiento que reglamentariamente se determine.
2. Así mismo podrán, en el momento de la inspección, exigir la identificación del inspector, efectuar las alegaciones que
estime oportunas en el mismo acto y obtener una copia del
acta en la que constarán las alegaciones efectuadas.
CAPÍTOL III
INFRACCIONS I SANCIONS
CAPÍTULO III
INFRACCIONES Y SANCIONES
Article 63
Infraccions en matèria vitivinícola.
Artículo 63
Infracciones en materia vitivinícola.
1. Constituïxen infraccions administratives en matèria
vitivinícola les accions o omissions tipificades en la present
llei, en la normativa comunitària o estatal de concordant
aplicació, quan la seua comissió es realitze en el territori de
la Comunitat Valenciana.
2. Les infraccions tipificades com a lleus, greus i molt
greus, són les previstes en la Llei 24/2003, de 10 de juliol,
de la Vinya i del Vi.
3. Així mateix, a la Comunitat Valenciana seran considerades com a infraccions les accions o omissions les tipificades en els articles següents.
1. Constituyen infracciones administrativas en materia
vitivinícola las acciones u omisiones tipificadas en la presente Ley, en la normativa comunitaria o estatal de concordante aplicación, cuando su comisión tenga lugar en el territorio de la Comunidad Valenciana.
2. Las infracciones tipificadas como, leves, graves y
muy graves, son las contempladas en la Ley 24/2003, de 10
de julio, de la Viña y del Vino.
3. Asimismo en la Comunidad Valenciana serán consideradas como infracciones las acciones u omisiones las tipificadas en los artículos siguientes.
Article 64
Infraccions dels operadors acollits
a un nivell de protecció.
Artículo 64
Infracciones de los operadores acogidos
a un nivel de protección.
1. Es consideren infraccions lleus dels operadors acollits
a un nivell de protecció:
a) Les inexactituds o omissions en les dades i comprovants que en cada cas siguen necessaris en els registres del
nivell de protecció, quan la diferència entre la quantitat real
i la consignada no supere un cinc per cent d’esta última.
b) No comunicar qualsevol variació que afecte les dades
subministrades en el moment de la inscripció en els registres, quan no hagen transcorregut mes d’un mes des que
haja acabat el termini fixat en la norma que regule el nivell
de protecció.
c) Qualsevol altra infracció de la norma reguladora del
nivell de protecció o dels acords del seu òrgan de gestió que
establisquen obligacions addicionals a les generals de qualsevol viticultor o viticultora en matèria de declaracions, llibres-registre, documents d’acompanyament i altres documents de control.
1. Se consideran infracciones leves de los operadores
acogidos a un nivel de protección:
a) Las inexactitudes u omisiones en los datos y comprobantes que en cada caso sean precisos en los registros del nivel de
protección, cuando la diferencia entre la cantidad real y la consignada no supere un cinco por ciento de esta última.
b) No comunicar cualquier variación que afecte a los datos suministrados en el momento de la inscripción en los registros, cuando no hayan transcurrido mas de un mes desde
que haya acabado el plazo fijado en la norma que regule el
nivel de protección.
c) Cualquier otra infracción de la norma reguladora del
nivel de protección o de los acuerdos de su órgano de gestión que establezcan obligaciones adicionales a las generales de cualquier viticultor o viticultora en materia de declaraciones, libros-registro, documentos de acompañamiento y
otros documentos de control.
Número 109
3.6.2005
Pàg. 18.009
2. Es consideren infraccions greus dels operadors acollits a un nivell de protecció:
a) Les inexactituds o omissions en les dades i comprovants que en cada cas siguen necessaries en els registres del
nivell de protecció corresponent, quan la diferència entre la
quantitat consignada i la correcta supere el cinc per cent.
b) L’incompliment de les normes especifiques del nivell
de protecció, sobre pràctiques de producció, elaboració,
transformació, conservació, transport, condicionament, etiquetatge, envasament i presentació.
c) L’expedició, la comercialització o la circulació de
vins emparats sense estar proveïts de les contraetiquetes,
precintes numerats o qualsevol altre mitjà de control establit per la norma reguladora del nivell de protecció.
d) Efectuar operacions d’elaboració, envasament o etiquetatge de vins emparats en instal·lacions no inscrites en el
nivell de protecció corresponent, ni autoritzades.
e) L’impagament de les quotes obligatòries establides, si
és el cas, per al finançament de l’organisme de gestió.
f) Qualsevol altra infracció de la norma específica del nivell de protecció, o dels acords del seu òrgan de gestió en
matèria de producció elaboració o característiques dels vins
emparats.
g) L’elaboració i comercialització d’un v.q.p.r.d. mitjançant la utilització d’un vi base procedent d’instal·lacions no
inscrites en el nivell de protecció corresponent, així com la
d’un v.q.p.r.d a partir de raïm, mostos o vi, procedent de
vinyes no inscrites en el nivell de protecció corresponent.
h) Per a les denominacions d’origen qualificades, la introducció en cellers o vinyes inscrites, de raïm, most o vi,
procedent de cellers o vinyes no inscrites.
i) Utilitzar en l’elaboració de productes d’un determinat
nivell de protecció, raïm procedent de parcel·les en què els
rendiments hagen sigut superiors als autoritzats.
j) L’existència de raïm, most o vi en cellers inscrits
sense la documentació preceptiva que empare el seu origen
com a producte, per la denominació, o l’existència en celler
de documents que acrediten unes existències de raïm, most
o vins protegits sense la consegüent contrapartida d’estos
productes Les existències reals de vi en celler han de coincidir amb les existències documentals, admetent-se una tolerància del dos per cent en més o en menys, amb caràcter
general, i de l’un per cent per a les denominacions d’origen
qualificades, amb independència de les minves degudament
i tècnicament justificades.
2. Se consideran infracciones graves de los operadores
acogidos a un nivel de protección:
a) Las inexactitudes u omisiones en los datos y comprobantes que en cada caso sean precisos en los registros del nivel de
protección correspondiente, cuando la diferencia entre la cantidad consignada y la correcta supere el cinco por ciento.
b) El incumplimiento de las normas especificas del nivel
de protección, sobre prácticas de producción, elaboración,
transformación, conservación, transporte, acondicionamiento, etiquetado, envasado y presentación.
c) La expedición, comercialización o circulación de vinos amparados sin estar provistos de las contraetiquetas,
precintas numeradas o cualquier otro medio de control establecido por la norma reguladora del nivel de protección.
d) Efectuar operaciones de elaboración, envasado o etiquetado de vinos amparados en instalaciones no inscritas en
el nivel de protección correspondiente, ni autorizadas.
e) El impago de las cuotas obligatorias establecidas, en
su caso, para la financiación del organismo de gestión.
f) Cualquier otra infracción de la norma específica del
nivel de protección, o de los acuerdos de su órgano de gestión en materia de producción elaboración o características
de los vinos amparados.
g) La elaboración y comercialización de un v.c.p.r.d. mediante la utilización de un vino base procedente de instalaciones
no inscritas en el nivel de protección correspondiente, así como
la de un v.c.p.r.d a partir de uvas, mostos o vino, procedente de
viñas no inscritas en el nivel de protección correspondiente.
h) Para las denominaciones de origen calificadas, la introducción en bodegas o viñas inscritas, de uva, mosto o
vino, procedente de bodegas o viñas no inscritas.
i) Utilizar en la elaboración de productos de un determinado nivel de protección, uvas procedentes de parcelas en las
que los rendimientos hayan sido superiores a los autorizados.
j) La existencia de uva, mosto o vino en bodegas inscritas sin la preceptiva documentación que ampare su origen
como producto, por la denominación, o la existencia en bodega de documentos que acrediten unas existencias de uva,
mosto o vinos protegidos sin la consiguiente contrapartida
de estos productos Las existencias reales de vino en bodega
deben coincidir con las existencias documentales, admitiéndose una tolerancia del dos por ciento en mas o en menos,
con carácter general, y del uno por ciento para las denominaciones de origen calificadas, con independencia de las
mermas debida y técnicamente justificadas.
Article 65
Infraccions dels organismes d’inspecció i
control i dels òrgans de gestió.
Artículo 65
Infracciones de los organismos de inspección y
control y de los órganos de gestión.
1. Es consideren infraccions greus dels organismes
d’inspecció i control i dels òrgans de gestió:
a) L’expedició de certificats o informes el contingut dels
quals no se ajuste a la realitat dels fets.
b) La realització d’inspeccions, assaigs o proves pels esmentats organismes o òrgans de forma incompleta o amb
resultats inexactes per una insuficient constatació dels fets o
per la deficient aplicació de les normes tècniques.
2. Es consideren infraccions molt greus dels organismes
d’inspecció i control i dels òrgans de gestió:
a) Per als organismes o òrgans d’inspecció es consideraren infraccions molt greus les qualificades com a greus
quan com a conseqüència se’n derive un desprestigi per a la
indicació de qualitat afectada o un perill imminent per a les
persones, la flora, la fauna o el medi ambient.
1. Se consideran infracciones graves de los organismos
de inspección y control y de los órganos de gestión:
a) La expedición de certificados o informes cuyo contenido no se ajuste a la realidad de los hechos.
b) La realización de inspecciones, ensayos o pruebas por
los citados organismos u órganos de forma incompleta o con
resultados inexactos por una insuficiente constatación de los
hechos o por la deficiente aplicación de las normas técnicas.
2. Se consideran infracciones muy graves de los organismos de inspección y control y de los órganos de gestión:
a) Para los organismos u órganos de inspección se consideraran infracciones muy graves, las calificadas como graves
cuando como consecuencia de las mismas se derive un desprestigio para la indicación de calidad afectada o un peligro inminente para las personas, la flora, la fauna o el medio ambiente.
Pàg. 18.010
3.6.2005
Número 109
b) Per als consells reguladors dels vins amb denominació d’origen, amb denominació d’origen qualificada, i per
als òrgans de gestió constituirà infracció molt greu la intromissió en l’activitat dels organismes d’inspecció o de control o les pertorbacions a la inamovibilitat dels controladors.
b) Para los Consejos reguladores de los vinos con denominación de origen, con denominación de origen calificada,
y para los órganos de gestión constituirá infracción muy
grave la intromisión en la actividad de los organismos de
inspección o de control o las perturbaciones a la inamovilidad de los controladores.
Article 66
Responsabilitat per les infraccions.
Artículo 66
Responsabilidad por las infracciones.
1. Seran responsables de les infraccions tipificades en la
present llei les persones físiques o jurídiques que per acció
o omissió hi hagueren participat.
2. De les infraccions en productes envasats seran responsables la firma o raó social que figure en l’etiqueta, bé de
forma nominativa o bé mitjançant qualsevol indicació que
permeta la seua identificació certa, llevat que demostren
que no han participat en els fets constitutius de la infracció.
Així mateix, serà responsable solidari l’elaborador, el fabricant o l’embotellador que no figuren en l’etiqueta si es
prova que coneixien la infracció comesa i que va prestar el
seu consentiment. En el supòsit de falsificació d’etiquetes,
seran responsables els qui comercialitzen els productes sabent la seua falsificació.
3. De les infraccions en productes a granel, o envasaments sense etiqueta, o quan en l’etiqueta no figure cap raó
social, en serà responsable el tenidor, llevat de quan es puga
identificar de forma certa la responsabilitat d’un tenidor anterior, sense perjuí de la responsabilitat que corresponga a
l’actual.
4. De les infraccions relatives a plantacions, replantacions, reposicions de marres o reg, serà responsable el titular de l’explotació i, subsidiàriament, el propietari d’esta,
quan li corresponguen legalment facultats de control.
5. Seran responsables subsidiaris de les persones jurídiques, inclosos els òrgans de gestió dels v.q.p.r.d. i els organismes o òrgans d’inspecció i control els administradors o
titulars d’estos que no realitzen els actes necessaris que siguen de la seua incumbència per al compliment de les obligacions infringides, consentint l’incompliment per aquells
que depenguen d’ells o adopten acords que facen possibles
tals infraccions.
6. Així mateix, seran responsables subsidiàriament els
tècnics responsables de l’elaboració i el control respecte de
les infraccions directament relacionades amb la seua activitat professional.
7. La responsabilitat administrativa per les infraccions a
què es referix este títol serà independent de la responsabilitat civil o penal que, si és el cas, puga exigir-se als seus responsables, i de la indemnització que poguera exigir-se’ls
per danys i perjuís.
1. Serán responsables de las infracciones tipificadas en
la presente ley, las personas físicas o jurídicas que por acción u omisión hubiesen participado en las mismas.
2. De las infracciones en productos envasados serán responsables la firma o razón social que figure en la etiqueta,
bien de forma nominativa o bien mediante cualquier indicación que permita su identificación cierta, salvo que demuestren que no han participado en los hechos constitutivos de la
infracción. Asimismo será responsable solidario el elaborador, fabricante o embotellador que no figuren en la etiqueta
si se prueba que conocían la infracción cometida y que
prestó su consentimiento. En el supuesto de falsificación de
etiquetas, serán responsables quienes comercialicen los productos a sabiendas de su falsificación.
3. De las infracciones en productos a granel, o envasados
sin etiqueta, o cuando en la etiqueta no figure ninguna razón social, será responsable el tenedor del mismo, excepto
cuando se pueda identificar de forma cierta la responsabilidad de un tenedor anterior, sin perjuicio de la responsabilidad que corresponda al actual.
4. De las infracciones relativas a plantaciones, replantaciones, reposiciones de marras o riego, será responsable el
titular de la explotación y, subsidiariamente, el propietario
de la misma, cuando le correspondan legalmente facultades
de control.
5. Serán responsables subsidiarios de las personas jurídicas, incluidos los órganos de gestión de los v.c.p.r.d. y los
organismos u órganos de inspección y control los administradores o titulares de los mismos que no realicen los actos
necesarios que fuesen de su incumbencia para el cumplimiento de las obligaciones infringidas, consintiendo el incumplimiento por quienes de ellos dependan o adoptaren
acuerdos que hicieran posible tales infracciones.
6. Asimismo serán responsables subsidiariamente los
técnicos responsables de la elaboración y control respecto
de las infracciones directamente relacionadas con su actividad profesional.
7. La responsabilidad administrativa por las infracciones
a que se refiere este título será independiente de la responsabilidad civil o penal que, en su caso, pueda exigirse a sus
responsables, y de la indemnización que pudiera exigírseles
por daños y perjuicios.
Article 67
Sancions.
Artículo 67
Sanciones.
1. Les infraccions lleus seran sancionades amb advertència o multa de fins a 2.000 euros, podent sobrepassar-se este
import fins a aconseguir el valor de les mercaderies, productes o superfícies objecte de la infracció. En matèria de
viticultura el càlcul del valor dels productes es realitzarà
multiplicant la producció anual mitjana per hectàrea en el
quinquenni precedent en la zona o província on estiga enclavada la superfície afectada pel preu mitjà ponderat en el
mateix període i en la mateixa zona i província.
1. Las infracciones leves serán sancionadas con apercibimiento o multa de hasta 2.000 euros, pudiendo rebasarse
este importe hasta alcanzar el valor de las mercancías, productos o superficies objeto de la infracción. En materia de
viticultura el cálculo del valor de los productos se realizará
multiplicando la producción anual media por hectárea en el
quinquenio precedente en la zona o provincia dónde esté
enclavada la superficie afectada por el precio medio ponderado en el mismo periodo y en la misma zona y provincia.
Número 109
3.6.2005
Pàg. 18.011
2. Les infraccions greus seran sancionades amb multa
compresa entre 2.001 i 30.000 euros, podent sobrepassar
esta quantitat fins a arribar al cinc per cent del volum de les
vendes del producte objecte d’infracció corresponent a l’exercici econòmic immediatament anterior al de la iniciació
del procediment sancionador.
En el cas d’infraccions greus en matèria específica de viticultura, l’import de la sanció serà del tant al quíntuple del
valor de la producció afectada calculada d’acord amb el
procediment del punt 1 del present article.
3. Les infraccions molt greus seran sancionades amb
multa compresa entre 30.001 i 300.000 euros, podent sobrepassar esta quantitat fins a arribar al deu per cent del volum
de vendes del producte objecte d’infracció corresponent a
l’exercici econòmic, immediatament anterior al de la iniciació del procediment sancionador.
4. Quan les infraccions greus siguen comeses per operadors acollits a un nivell de protecció i l’afecten, podrà imposar-se com a sanció accessòria la pèrdua temporal de l’ús
del nom protegit per un termini màxim de tres anys. Si es
tractara d’infraccions molt greus, podrà imposar-se com a
sanció accessòria la pèrdua temporal per un termini màxim
de cinc anys o la pèrdua definitiva de tal ús.
5. En el supòsit de la comissió d’infracció greu o molt
greu, l’òrgan competent per a resoldre podrà imposar com a
sanció accessòria alguna de les següents:
a) Mesures de correcció, seguretat o control que impedisquen la continuïtat en la producció del dany.
b) Decomís de mercaderies, productes, envasos, etiquetes i la resta d’objectes relacionats amb la infracció, o quan
es tracte de productes no identificats.
c) Clausura temporal, parcial o total, de l’empresa sancionada, per un període màxim de cinc anys.
d) Suspensió dels organismes públics i òrgans de control, de forma definitiva o per un període de deu anys.
6. Les sancions previstes en esta llei seran compatibles
amb la pèrdua o retirada de drets econòmics previstos en la
normativa comunitària.
7. Pel que fa a mesures complementàries, graduació de
sancions i prescripció d’infraccions i sancions caldrà ajustar-se al que disposen els articles 43, 44 i 45 de la Llei
24/2003, de 10 de juliol, de la Vinya i el Vi.
2. Las infracciones graves serán sancionadas con multa
comprendida entre 2.001 y 30.000 euros, pudiendo rebasarse esta cantidad hasta alcanzar el cinco por ciento del volumen de las ventas del producto objeto de infracción correspondiente al ejercicio económico inmediatamente
anterior al de la iniciación del procedimiento sancionador.
En el caso de infracciones graves en materia específica de
viticultura, el importe de la sanción será del tanto al quíntuplo
del valor de la producción afectada calculada de acuerdo con
el procedimiento del punto 1 del presente artículo.
3. Las infracciones muy graves serán sancionadas con
multa comprendida entre 30.001 y 300.000 euros, pudiendo
rebasarse esta cantidad hasta alcanzar el diez por ciento del
volumen de ventas del producto objeto de infracción correspondiente al ejercicio económico, inmediatamente anterior
al de la iniciación del procedimiento sancionador.
4. Cuando las infracciones graves sean cometidas por operadores acogidos a un nivel de protección y afecten a éste, podrá imponerse como sanción accesoria la pérdida temporal del
uso del nombre protegido por un plazo máximo de tres años.
Si se tratase de infracciones muy graves, podrá imponerse
como sanción accesoria la pérdida temporal por un plazo máximo de cinco años o la pérdida definitiva de tal uso.
5. En el supuesto de la comisión de infracción grave o
muy grave, el órgano competente para resolver podrá imponer como sanción accesoria alguna de las siguientes:
a) Medidas de corrección, seguridad o control que impidan la continuidad en la producción del daño.
b) Decomiso de mercancías, productos, envases, etiquetas y demás objetos relacionados con la infracción, o
cuando se trate de productos no identificados.
c) Clausura temporal, parcial o total, de la empresa sancionada, por un período máximo de cinco años.
d) Suspensión de los organismos públicos y órganos de
control, de forma definitiva o por un período de diez años.
6. Las sanciones previstas en esta Ley serán compatibles
con la pérdida o retirada de derechos económicos previstos
en la normativa comunitaria.
7. En lo referente a medidas complementarias, graduación de sanciones y prescripción de infracciones y sanciones se estará a lo dispuesto en los artículos 43, 44 y 45 de la
Ley 24/2003, de 10 de julio, de la Viña y el Vino.
Article 68
Procediment sancionador.
Artículo 68
Procedimiento sancionador.
El procediment sancionador es desenrotllarà segons allò
que reglamentàriament es determine. A falta de regulació
especial, el procediment s’ajustarà a allò que preveuen la
Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les
Administracions Públiques i del Procediment Administratiu
Comú i el Reial Decret 1398/1993, de 4 d’agost, que regula
el procediment per a l’exercici de la potestat sancionadora.
El procedimiento sancionador se desarrollará según lo que
reglamentariamente se determine. A falta de regulación especial, el procedimiento se ajustará a lo previsto en la Ley
30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común y en el Real Decreto 1398/1993, de 4 de agosto que regula
el procedimiento para el ejercicio de la potestad sancionadora.
Article 69
Competència.
Artículo 69
Competencia.
Seran competents per a la imposició de les sancions previstes en la present llei, en la normativa comunitària i en
l’estatal de concordant i pertinent aplicació, els òrgans de la
conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació
que reglamentàriament es determinen.
Serán competentes para la imposición de las sanciones
previstas en la presente ley, en la normativa comunitaria y
en la estatal de concordante y pertinente aplicación, los órganos de la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación que reglamentariamente se determinen.
Pàg. 18.012
3.6.2005
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Número 109
DISPOSICIONES ADICIONALES
Primera
Primera
La present llei s’aplicarà als productes derivats del raïm
o del vi i, en particular, al vinagre de vi, als vins aromatitzats, al brandi, a l’aiguardent de brisa i al most. Reglamentàriament es regularan, per al brandi, les mencions de solera, de solera reserva i de solera gran reserva, així com l’ús
d’indicacions d’edat en les etiquetes.
La presente ley será de aplicación a los productos derivados
de la uva o del vino y, en particular, al vinagre de vino, a los
vinos aromatizados, al brandy, al aguardiente de orujo y al
mosto. Reglamentariamente se regularán, para el brandy, las
menciones solera, solera reserva y solera gran reserva, así
como el empleo de indicaciones de edad en las etiquetas.
Segona
Segunda
Les normes contingudes en esta llei s’aplicaran sense
perjuí d’allò que disposa la legislació sobre protecció i defensa dels consumidors i usuaris.
Las normas contenidas en esta ley se aplicarán sin perjuicio de lo dispuesto en la legislación sobre protección y
defensa de los consumidores y usuarios.
Tercera
Tercera
Es mantindran aquells drets històrics i/o tradicionals relacionats amb les matèries objecte de la present Llei, que
hagueren sigut reconeguts a organismes i institucions, tant
públiques com privades.
Se mantendrán aquellos derechos históricos y/o tradicionales relacionados con las materias objeto de la presente
ley, que hubieran sido reconocidos a organismos e instituciones, tanto públicas como privadas.
Quarta
Cuarta
Aprovat per la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació el v.q.p.r.d, o el vi de la terra, i si és el
cas, la seua normativa específica, haurà de ser remesa una
certificació al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació,
en els termes establits en la normativa aplicable a estos
efectes.
Aprobado por la conselleria competente en materia de
agricultura y alimentación el v.c.p.r.d, o el vino de la tierra,
y en su caso, su normativa específica, deberá ser remitida
una certificación al Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, en los términos establecidos en la normativa
aplicable a estos efectos.
Cinquena
Quinta
El Consell de la Generalitat adoptarà els protocols necessaris entre les diferents conselleries competents en matèries relacionades amb l’objecte de la present llei, als efectes
de coordinar els controls exigits per la legislació vigent i establir un sistema de comunicació entre els organismes dels
controls efectuats.
Por el Consell de la Generalitat se adoptarán los protocolos
necesarios entre las diferentes Conselleria competentes en materias relacionadas con el objeto de la presente ley, a los efectos de coordinar los controles exigidos por la legislación vigente y establecer un sistema de comunicación entre los dichos
organismos de los controles efectuados.
Sisena
Sexta
Les dates que figuren en els articles 28 i 30 podran ser
modificades mitjançant una ordre de la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació, a fi d’adaptar-se
a la normativa, comunitària, nacional o autonòmica vigent.
Las fechas que figuran en los artículos 28 y 30 podrán
ser modificadas mediante orden de la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación, con objeto
de adaptarse a la normativa, comunitaria, nacional o autonómica vigente.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
DISPOSICIONES TRANSITORIAS
Primera
Primera
Fins que es dicten, d’acord amb allò que preveu esta llei,
les disposicions de desplegament, continuen en vigor les
normes dictades en matèria de vitivinicultura fins a la data,
en el que no s’oposen al que disposa la present llei.
Hasta tanto se dicten, de acuerdo con lo previsto en esta
ley, las disposiciones en desarrollo de la misma, continúan
en vigor las normas dictadas en materia de vitivinicultura
hasta la fecha, en lo que no se opongan a lo dispuesto en la
presente ley.
Segona
Segunda
Els procediments sancionadors iniciats amb anterioritat
a l’entrada en vigor de la present llei continuaran tramitantse d’acord amb la legislació anterior.
Los procedimientos sancionadores iniciados con anterioridad a la entrada en vigor de la presente ley continuarán
tramitándose con arreglo a la legislación anterior.
Número 109
3.6.2005
Pàg. 18.013
Tercera
Tercera
En el termini d’un any, des de l’entrada en vigor de la
present llei, hi hauran d’adaptar-se els actuals reglaments
dels òrgans de gestió.
En el plazo de un año desde la entrada en vigor de la
presente ley, deberán adaptarse los actuales reglamentos de
los órganos de gestión.
Quarta
Cuarta
La conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació dictarà una ordre per la qual es regule la certificació a què es referix l’article 19 de la present llei. Fins que
no entre en vigor l’ordre esmentada no s’aplicarà l’obligació establida en esta.
La conselleria competente en materia de agricultura y
alimentación dictará orden por la que se regule la certificación a que se refiere el artículo 19 de la presente ley. Hasta
tanto no entre en vigor la citada orden no será de aplicación
la obligación establecida en la misma.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
DISPOSICIÓN DEROGATORIA
Única
Única
Són derogades les disposicions del mateix rang o d’un
rang inferior que s’oposen al que disposa la present llei en
el seu àmbit objectiu i territorial d’aplicació.
Quedan derogadas las disposiciones de igual o inferior
rango que se opongan a lo dispuesto en la presente Ley en
su ámbito objetivo y territorial de aplicación.
DISPOSICIONS FINALS
DISPOSICIONES FINALES
Primera
Primera
El Consell de la Generalitat dictarà les disposicions reglamentàries necessàries per al desplegament i l’execució
de la present llei.
El Consell de la Generalitat dictará las disposiciones reglamentarias necesarias para el desarrollo y ejecución de la presente ley.
Segona
Segunda
Així mateix, es faculta el Consell de la Generalitat perquè,
mitjançant el corresponent decret, puga actualitzar la quantia
de les sancions pecuniàries previstes en la present llei.
Asimismo se faculta al Consell de la Generalitat para que,
mediante el correspondiente decreto, pueda actualizar la cuantía de las sanciones pecuniarias previstas en la presente ley.
Tercera
Tercera
La present llei entrarà en vigor l’endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
La presente ley entrará en vigor al día siguiente de su publicación en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 18 de maig de 2005
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 18 de mayo de 2005
El president,
Julio de España Moya
El presidente,
Julio de España Moya
El secretari primer,
Juan Manuel Cabot Saval
El secretario primero,
Juan Manuel Cabot Saval
II. TEXTOS EN TRAMITACIÓ
II. TEXTOS EN TRAMITACIÓN
H. PREGUNTES
H. PREGUNTAS
3. Preguntes a respondre per escrit.
3. Preguntas a responder por escrito.
a) Preguntes que es formulen.
a) Preguntas que se anuncian.
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS VALENCIANES
PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió del dia 1
de març de 2005, d’acord amb el que hi ha establert en l’ar-
La Mesa de las Cortes Valencianas, en la reunión del día
1 de marzo de 2005, de acuerdo con lo establecido en el ar-
Pàg. 18.014
3.6.2005
Número 109
ticle 151 del RCV, ha admès a tràmit les preguntes que, tot
seguit, s’especifiquen, per a les quals s’ha sol·licitat resposta per escrit.
tículo 151 del RCV, ha admitido a trámite las preguntas que
a continuación se especifican, para las que se ha solicitado
respuesta por escrito.
—Preguntes número 375/05 a 449/05.
— Preguntas números 375/05 a 449/05.
Pel tal d’acomplir el que hi ha establert en l’article 91.1,
del RCV, s’ordena publicar aquestes preguntes en el Butlletí
Oficial de les Corts Valencianes.
Para dar cumplimiento a lo establecido en el artículo
91.1, del RCV, se ordena publicar estas preguntas en el Boletín Oficial de las Cortes Valencianas.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 1 de març de 2005
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 1 de marzo de 2005
El president,
Julio de España Moya
El presidente,
Julio de España Moya
Pregunta número 375/05 al conseller de Sanitat sobre les
unitats SAMU de la comarca de Benidorm, que formula
la diputada Encarnación Llinares Cuesta, del GP Socialista (RE número 25.823).
Pregunta número 375/05 al conseller de Sanidad sobre
las unidades de la comarca de Benidorm, que formula la
diputada Encarnación Llinares Cuesta, del GP Socialista (RE número 25.823).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Encarnación Llinares Cuesta, diputada del GP Socialista, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, presenta
la pregunta següent al conseller de Sanitat, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Segons notícies aparegudes en els mitjans de comunicació, al migdia del passat 7 de febrer de 2005 es va produir
un accident de trànsit a la plaça Triangular de Benidorm
amb resultat de ferit amb lesió de membre inferior que li
impedia el moviment. Reclamada la presència d’una ambulància, aquesta va tardar seixanta minuts en arribar i atendre
la persona accidentada.
És per això que la diputada que subscriu formula les preguntes següents:
N’és sabedora la conselleria d’aquest fet i circumstàncies?
A quina fou reclamada l’ambulància i a quina va arribar
al lloc de l’accident?
Quantes ambulàncies conformen el servei de transport
sanitari de Benidorm i la seua comarca?
De quants SAMU disposa per a atendre a Benidorm i la
seua comarca?
Té previst la conselleria l’ampliació del nombre d’ambulàncies de transport ordinari per a Benidorm i la seua conurbació? En cas afirmatiu, quan es va a produir l’ampliació i
en quantes unitats?
Va la conselleria a ampliar el nombre d’unitats de SAMU
amb què compta Benidorm i la seua comarca? De ser així,
quan es va a produir l’ampliació i en quantes unitats?
Encarnación Llinares Cuesta, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula al conseller de Sanidad la pregunta siguiente de la cual desea respuesta escrita.
Según noticias aparecidas en los medios de comunicación, al mediodía del pasado 7 de febrero de 2005, se produjo un accidente de tráfico en la plaza Triangular de Benidorm con resultado de herido con lesión de miembro
inferior que le impedía el movimiento. Reclamada la presencia de una ambulancia, ésta tardó sesenta minutos en llegar y atender a la persona accidentada.
Por esto, la diputada que suscribe formula las siguientes
preguntas:
¿Conoce la conselleria este hecho y circunstancias?
¿A qué hora fue reclamada la ambulancia y a qué hora
llegó al lugar del accidente?
¿Cuántas ambulancias conforman el servicio de transporte sanitario de Benidorm y su comarca?
¿De cuántas SAMU se dispone para atender en Benidorm y su comarca?
¿Tiene previsto la conselleria la ampliación del número
de ambulancias de transporte ordinario para Benidorm y su
conurbanción? En caso afirmativo, ¿cuándo se produjo la
ampliación y en cuántas unidades?
¿La conselleria va a ampliar el número de unidades de
SAMU con que cuenta Benidorm y su comarca? De ser así,
¿cuándo se produjo la ampliación y en cuántas unidades?
Corts Valencianes,
València, 16 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 16 de febrero de 2005
Encarnación Llinares Cuesta
Encarnación Llinares Cuesta
Pregunta número 376/05 al conseller de Sanitat sobre el
protocol d’actuació per a la construcció de centres de
salut, que formula la diputada Encarnación Llinares
Cuesta, del GP Socialista (RE número 25.824).
Pregunta número 376/05 al conseller de Sanidad sobre el
protocolo de actuación para la construcción de centros
de salud, que formula la diputada Encarnación Llinares
Cuesta, del GP Socialista (RE número 25.824).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Encarnación Llinares Cuesta, diputada del GP Socialista, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, presenta
Encarnación Llinares Cuesta, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y si-
Número 109
3.6.2005
Pàg. 18.015
la pregunta següent al conseller de Sanitat, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
El passat 20 de desembre de 2004, l’alcalde de la ciutat
d’Alacant i el conseller de Sanitat van signar el protocol
d’actuació per a la construcció de centres de salut, actuacions i equipament complementari, mitjançant el qual la
conselleria persegueix completar durant aquesta legislatura
el mapa sanitari de la ciutat amb un conjunt d’actuacions
per a tal finalitat.
És per açò que la diputada que subscriu formula les preguntes següents:
Quines diferències hi ha entre el conveni mencionat i
l’existent amb anterioritat?
Considera la conselleria que amb el dit nou protocol, es
completa el mapa sanitari de la capital alacantina?
guientes del RCV, formula al conseller de Sanidad la pregunta siguiente de la cual desea respuesta escrita.
El pasado 20 de diciembre de 2004, el alcalde de la ciudad de Alicante y el conseller de Sanidad firmaron el protocolo de actuación para la construcción de centros de salud,
actuaciones y equipamiento complementario mediante el
cual la conselleria persigue completar durante la presente
legislatura el mapa sanitario de la ciudad con un conjunto
de actuaciones para esta finalidad.
Por esto, la diputada que suscribe formula las siguientes
preguntas:
¿Qué diferencias hay entre dicho convenio y el existente
con anterioridad?
¿Considera la conselleria que con dicho nuevo protocolo
se completa el mapa sanitario de la capital alicantina?
Corts Valencianes,
València, 16 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 16 de febrero de 2005
Encarnación Llinares Cuesta
Encarnación Llinares Cuesta
Pregunta número 377/05 al conseller de Sanitat sobre el
centre de salut del Parc lo Morant, que formula la diputada Encarnación Llinares Cuesta, del GP Socialista
(RE número 25.825).
Pregunta número 377/05 al conseller de Sanidad sobre el
centro de salud del Parc lo Morant, que formula la diputada Encarnación Llinares Cuesta, del GP Socialista
(RE número 25.825).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Encarnación Llinares Cuesta, diputada del GP Socialista, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, presenta
la pregunta següent al conseller de Sanitat, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
El passat 20 de desembre de 2004, l’alcalde de la ciutat
d’Alacant i el conseller de Sanitat van signar el protocol
d’actuació per a la construcció de centres de salut, actuacions i equipament complementari, mitjançant el qual la
consellenia persegueix completar durant la present legislatura el mapa sanitari de la ciutat amb un conjunt d’actuacions per a tal finalitat.
És per açò que la diputada que subscriu formula les preguntes següents:
Amb referència al centre de salut del Parc lo Morant:
Quina fou la data d’adjudicació de les corresponents
obres de construcció, quin pressupost d’adjudicació i final
tenen i quina empresa ha estat l’adjudicatària?
Quin és el pla funcional previst per al centre?
En quina data es preveu l’acabament de les obres i l’entrada en funcionament del centre?
Quin és el pressupost previst per al seu equipament?
Encarnación Llinares Cuesta, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula al conseller de Sanidad la pregunta siguiente de la cual desea respuesta escrita.
El pasado 20 de diciembre de 2004, el alcalde de la ciudad de Alicante y el conseller de Sanidad firmaron el protocolo de actuación para la construcción de centros de salud,
actuaciones y equipamiento complementario mediante el
cual la conselleria persigue completar durante la presente
legislatura el mapa sanitario de la ciudad con un conjunto
de actuaciones para esta finalidad.
Por esto, la diputada que suscribe formula las siguientes
preguntas:
Con referencia al centro de salud del Parc lo Morant:
¿Cuál fue la fecha de adjudicación de las correspondientes obras de construcción, qué presupuesto de adjudicación
y final tienen y qué empresa ha sido la adjudicataria?
¿Cuál es el plan funcional previsto para el centro?
¿En qué fecha se prevé la finalización de las obras y la
entrada en funcionament del centro?
¿Cuál es el presupuesto previsto para su equipamiento?
Corts Valencianes,
València, 16 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 16 de febrero de 2005
Encarnación Llinares Cuesta
Encarnación Llinares Cuesta
Pregunta número 378/05 al conseller de Sanitat sobre el
centre de salut de Benalua, que formula la diputada Encarnación Llinares Cuesta, del GP Socialista (RE número 25.826).
Pregunta número 378/05 al conseller de Sanidad sobre el
centro de salud de Benalua, que formula la diputada
Encarnación Llinares Cuesta, del GP Socialista (RE número 25.826).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Encarnación Llinares Cuesta, diputada del GP Socialista, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, presenta
la pregunta següent al conseller de Sanitat, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Encarnación Llinares Cuesta, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula al conseller de Sanidad la pregunta siguiente de la cual desea respuesta escrita.
Pàg. 18.016
3.6.2005
Número 109
El passat 20 de desembre de 2004, l’alcalde de la ciutat
d’Alacant i el conseller de Sanitat van signar el protocol
d’actuació per a la construcció de centres de salut, actuacions i equipament complementari, mitjançant el qual la
conselleria persegueix completar durant la present legislatura el mapa sanitari de la ciutat amb un conjunt d’actuacions per a tal finalitat.
És per açò que la diputada que subscriu formula les preguntes següents:
Amb referència al centre de salut de Benalua:
Quines foren, respectivament, les dates de licitació i
d’adjudicació de les obres?
Quin és el pressupost destinat a aquestes?
Quin és el pla funcional dissenyat per al centre?
Quina és la data prevista per a la seua entrada en funcionament?
Corts Valencianes,
València, 16 de febrer de 2005
El pasado 20 de diciembre de 2004, el alcalde de la ciudad de Alicante y el conseller de Sanidad firmaron el protocolo de actuación para la construcción de centros de salud,
actuaciones y equipamiento complementario mediante el
cual la conselleria persigue completar durante la presente
legislatura el mapa sanitario de la ciudad con un conjunto
de actuaciones para esta finalidad.
Por esto, la diputada que suscribe formula las siguientes
preguntas:
Con referencia al centro de salud de Benalua:
¿Cuáles fueron, respectivamente, los datos de licitación
y de adjudicación de las obras?
¿Cuál es el presupuesto destinado a las mismas?
¿Cuál es el plan funcional diseñado para el centro?
¿Cuál es la fecha prevista para su entrada en funcionamiento?
Cortes Valencianas,
Valencia, 16 de febrero de 2005
Encarnación Llinares Cuesta
Encarnación Llinares Cuesta
Pregunta número 379/05 al conseller de Sanitat sobre el
centre de salut Girona-Portugal, que formula la diputada Encarnación Llinares Cuesta, del GP Socialista
(RE número 25.827).
Pregunta número 379/05 al conseller de Sanidad sobre el
centro de salud Girona-Portugal, que formula la diputada Encarnación Llinares Cuesta, del GP Socialista
(RE número 25.827).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Encarnación Llinares Cuesta, diputada del GP Socialista, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, presenta
la pregunta següent al conseller de Sanitat, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
El passat 20 de desembre de 2004, l’alcalde de la ciutat
d’Alacant i el conseller de Sanitat, van signar el protocol
d’actuació per a la construcció de centres de salut, actuacions i equipament complementari, mitjançant el qual la
conselleria persegueix completar durant la present legislatura el mapa sanitari de la ciutat amb un conjunt d’actuacions per a tal finalitat.
És per açò que la diputada que subscriu formula les preguntes següents:
Amb referència al centre de salut Girona-Portugal:
En què consisteixen les seues obres de rehabilitació?
A data de hui, ja s’han licitat? De ser així, en quina
data? En cas contrari, quan preveu la conselleria que es
faça?
Quan s’ha previst la licitació de les obres?
Quin és el pressupost adjudicat per als treballs de rehabilitació?
Encarnación Llinares Cuesta, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula al conseller de Sanidad la pregunta siguiente de la cual desea respuesta escrita.
El pasado 20 de diciembre de 2004, el alcalde de la ciudad de Alicante y el conseller de Sanidad firmaron el protocolo de actuación para la construcción de centros de salud,
actuaciones y equipamiento complementario mediante el
cual la conselleria persigue completar durante la presente
legislatura el mapa sanitario de la ciudad con un conjunto
de actuaciones para esta finalidad.
Por esto, la diputada que suscribe formula las siguientes
preguntas:
Con referencia al centro de salud Girona-Portugal:
¿En qué consisten sus obras de rehabilitación?
A fecha de hoy, ¿ya se han licitado? De se así, ¿en qué
fecha? En caso contrario, ¿cuándo prevé la conselleria que
se haga?
¿Cuándo se ha previsto la licitación de las obras?
¿Cuál es el presupuesto adjudicado para los trabajos de
rehabilitación?
Corts Valencianes,
València, 16 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 16 de febrero de 2005
Encarnación Llinares Cuesta
Encarnación Llinares Cuesta
Pregunta número 380/05 al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència sobre ajudes en matèria de modernització de les pimes comercials, que formula la diputada
Mari Carmen Sánchez Brufal, del GP Socialista (RE número 25.976).
Pregunta número 380/05 al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia sobre ayudas en materia de modernización de las pymes comerciales, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del GP Socialista
(RE número 25.976).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grup Parlamentari Socialista, a l’empara del que hi ha disposat en els
articles 146 i següents del RCV, formula al conseller d’Em-
Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del GP Socialista, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV,
presenta la siguiente pregunta al conseller de Empresa,
Número 109
3.6.2005
Pàg. 18.017
presa, Universitat i Ciència la pregunta següent de la qual
desitja resposta escrita.
En les ordres de la Conselleria d’Empresa, Universitat i
Ciencia, o anteriors denominacions, per les quals es regulaven les ajudes en matèria de modernització de les pimes comercials per als diferents exercicis, s’indicava que la Direcció General d’Indústria i Comerç realitzarà el control i el
seguiment de les accions a través de les comprovacions que
considere necessàries.
En aquest sentit, la diputada que subscriu formula la pregunta següent:
¿Quantes accions s’han verificat els anys 2004, 2003,
2002, 2001, 2000, 1999, 1998, 1997 i 1996, respectivament?
Universidad y Ciencia, de la cual desea obtener respuesta
escrita.
En las órdenes de la Conselleria de Empresa, Universidad y Ciencia —o anteriores denominaciones— por las que
se regulaban las ayudas en materia de modernización de las
pymes comerciales para los distintos ejercicios, se indicaba
que la Dirección General de Industria y Comercio realizará
el control y seguimiento de las acciones a través de las
comprobaciones que considere necesarias.
En este sentido, la diputada que suscribe formula la siguiente pregunta:
¿Cuántas acciones se han verificado en los años 2004,
2003, 2002, 2001, 2000, 1999, 1998, 1997 y 1996, respectivamente?
Corts Valencianes,
València, 17 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 17 de febrero de 2005
Mari Carmen Sánchez Brufal
Mari Carmen Sánchez Brufal
Pregunta número 381/05 al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència sobre ajudes en matèria de modernització de les pimes comercials, que formula la diputada
Mari Carmen Sánchez Brufal, del GP Socialista (RE número 25.977).
Pregunta número 381/05 al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia sobre ayudas en materia de modernización de las pymes comerciales, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del GP Socialista
(RE número 25.977).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grup Parlamentari Socialista, a l’empara del que hi ha disposat en els
articles 146 i següents del RCV, formula al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència la pregunta següent de la qual
desitja resposta escrita.
En l’Ordre de 29 de desembre de 2004 de la Conselleria
d’Empresa, Universitat i Ciencia per la qual es regulen les
ajudes en matèria de modernització de les pimes comercials
per a l’exercici 2005, en l’article 9, 1), a), indica els municipis que poden ser objecte d’ajudes per a la renovació i el
desenvolupament comercial en centres històrics.
En aquest sentit, la diputada que subscriu formula la pregunta següent:
¿Quins són els criteris de definició de centre històric
susceptible d’aquestes ajudes?
Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del GP Socialista, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV,
presenta la siguiente pregunta al conseller de Empresa,
Universidad y Ciencia, de la cual desea obtener respuesta
escrita.
En la Orden de 29 de diciembre de 2004 de la Conselleria de Empresa, Universidad y Ciencia por la que se regulan
las ayudas en materia de modernización de las pymes comerciales para el ejercicio 2005, en el artículo 9, 1), a), indica los municipios que pueden ser objeto de ayudas para la
renovación y desarrollo comercial en centros históricos.
En este sentido, la diputada que suscribe formula la siguiente pregunta:
¿Cuáles son los criterios de definición de centro histórico susceptible de estas ayudas?
Corts Valencianes,
València, 17 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 17 de febrero de 2005
Mari Carmen Sánchez Brufal
Mari Carmen Sánchez Brufal
Pregunta número 382/05 al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència sobre ajudes al comerç, que formula la
diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del GP Socialista (RE número 25.978).
Pregunta número 382/05 al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia sobre ayudas al comercio, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del GP
Socialista (RE número 25.978).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grup Parlamentari Socialista, a l’empara del que hi ha disposat en els
articles 146 i següents del RCV, formula al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència la pregunta següent de la qual
desitja resposta escrita.
Hi realitza o pensa realitzar-hi la conselleria cap avaluació de la repercussió de l’actual distribució d’ajudes al comerç pel que fa a les condicions de competència?
Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del GP Socialista, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV,
presenta la siguiente pregunta al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia, de la cual desea obtener respuesta escrita.
¿Realiza o piensa realizar la conselleria alguna evaluación
de la repercusión de la actual distribución de ayudas al comercio respecto a las condiciones de competencia en el mismo?
Pàg. 18.018
3.6.2005
Número 109
Pensa aplicar les recomanacions del Llibre Blanc per a
la Reforma del Sistema Espanyol de Defensa de la Competència presentat el passat 20 de gener de 2005?
¿Piensa aplicar las recomendaciones del Libro Blanco
para la Reforma del Sistema Español de Defensa de la
Competencia presentado el pasado 20 de enero de 2005?
Corts Valencianes,
València, 17 de febrer de 20045
Cortes Valencianas,
Valencia, 17 de febrero de 2005
Mari Carmen Sánchez Brufal
Mari Carmen Sánchez Brufal
Pregunta número 383/05 al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència sobre ajudes en matèria de modernització de les pimes comercials, que formula la diputada
Mari Carmen Sánchez Brufal, del GP Socialista (RE número 25.979).
Pregunta número 383/05 al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia sobre ayudas en materia de modernización de las pymes comerciales, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del GP Socialista
(RE número 25.979).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grup Parlamentari Socialista, a l’empara del que hi ha disposat en els
articles 146 i següents del RCV, formula al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència la pregunta següent de la qual
desitja resposta escrita.
La Conselleria d’Empresa, Universitat i Ciència convoca
diverses ajudes en matèria de modernització de les pimes
comercials.
En aquest sentit, i per cadascuna d’elles, la diputada que
subscriu formula la pregunta següent:
Quina és la valoració i ponderació que realitza la conselleria per a la concessió d’aquestes ajudes i la variable específica que suposa les dificultats de desplegar la distribució
comercial a les zonas rurals o deprimides de l’interior de la
nostra comunitat?
Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del GP Socialista, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV,
presenta la siguiente pregunta al conseller de Empresa,
Universidad y Ciencia, de la cual desea obtener respuesta
escrita.
La Conselleria de Empresa, Universidad y Ciencia convoca diversas ayudas en materia de modernización de las
pymes comerciales.
En este sentido, y por cada una de ellas, la diputada que
suscribe formula la siguiente pregunta:
¿Cuál es la valoración y ponderación que realiza la conselleria en orden a la concesión de estas ayudas y la variable específica que supone las dificultades de desarrollar la
distribución comercial en las zonas rurales o deprimidas del
interior de nuestra comunidad?
Corts Valencianes,
València, 17 de febrer de 20045
Cortes Valencianas,
Valencia, 17 de febrero de 2005
Mari Carmen Sánchez Brufal
Mari Carmen Sánchez Brufal
Pregunta número 384/05 al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència sobre ajudes en matèria de modernització de les pimes comercials, que formula la diputada
Mari Carmen Sánchez Brufal, del GP Socialista (RE número 25.980).
Pregunta número 384/05 al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia sobre ayudas en materia de modernización de las pymes comerciales, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del GP Socialista
(RE número 25.980).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grup Parlamentari Socialista, a l’empara del que hi ha disposat en els
articles 146 i següents del RCV, formula al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència la pregunta següent de la qual
desitja resposta escrita.
El pasta 10 de febrer de 2005 acabava el termini de presentació de sol·licituds d’ajudes en matèria de modernització de les pimes comercials per a aquest exercici, segons estableix l’Ordre de 29 de desembre de 2004 de la Conselleria
d’Empresa, Universitat i Ciència.
En aquest sentit la diputada que subscriu formula les
preguntes següents:
Quantes sol·licituds s’han rebut, amb detall de la mesura
de l’empresa sol·licitant i el municipi?
Quantes d’aquestes sol·licituds s’han fet per a adquisició
d’equipament?
Quantes d’aquestes sol·licituds s’han fet per a incorporació de noves tecnologies?
Quantes d’aquestes sol·licituds s’han fet per a incorporació de tècniques de gestió?
Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del GP Socialista, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV,
presenta la siguiente pregunta al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia, de la cual desea obtener respuesta escrita.
El pasado 10 de febrero de 2005 terminaba el plazo de
presentación de solicitudes de ayudas en materia de modernización de las pymes comerciales para el presente ejercicio, según establece la Orden de 29 de diciembre de 2004
de la Conselleria de Empresa, Universidad y Ciencia.
En este sentido, a diputada que suscribe formula las siguientes preguntas:
¿Cuántas solicitudes se han recibido, detallando el tamaño de la empresa solicitante y el municipio?
¿Cuántas de estas solicitudes se han hecho para adquisición de equipamiento?
¿Cuántas de estas solicitudes se han hecho para incorporación de nuevas tecnologías?
¿Cuántas de estas solicitudes se han hecho para incorporación de técnicas de gestión?
Número 109
3.6.2005
Pàg. 18.019
Quantes sol·liciten materialitzar-se’n com a subvencions? Amb quin import?
Quantes sol·liciten materialitzar-se’n com a suports a les
operacions de crèdit? Amb quin import?
Quantes pimes o microempreses sol·licitants exerceixen
l’activitat comercial en els grups d’epígraf fiscal de l’ IAE
612, 613, 614, 615, 619, 641, 642, 643, 644, 645, 647, 651,
652, 653, 654, 656, 657, 659, 661, 662 i 971.1, respectivament?
Corts Valencianes,
València, 17 de febrer de 20045
¿Cuántas solicitan materializarse como subvenciones?
¿Con qué importe?
¿Cuántas solicitan materializarse como apoyos a las operaciones de crédito? ¿Con qué importe?
¿Cuántas pymes o microempresas solicitantes ejercen la
actividad comercial en los grupos de epígrafe fiscal del IAE
612, 613, 614, 615, 619, 641, 642, 643, 644, 645, 647, 651,
652, 653, 654, 656, 657, 659, 661, 662 y 971.1, respectivamente?
Cortes Valencianas,
Valencia, 17 de febrero de 2005
Mari Carmen Sánchez Brufal
Mari Carmen Sánchez Brufal
Pregunta número 385/05 al conseller de Cultura, Educació i Esport sobre l’abandonament de l’antic Cine Ideal
d’Alacant, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 25.981).
Pregunta número 385/05 al conseller de Cultura, Educación y Deporte sobre el abandono del antiguo Cine Ideal
de Alicante, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grupo Parlamentario Socialista (RE
número 25.981).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents
del RCV, presenta la pregunta següent al conseller de Cultura, Educació i Esport, de la qual desitja obtenir resposta
escrita.
Els comerciants dels carrers d’Artillers i López Torregrosa, d’Alacant, es consideren afectats per lucre cessant, ja
que porten sis anys amb obres públiques i privades al seu
entorn.
Amb la demolició de l’edifici del Govern Militar i l’abandonament de l’antic Cine Ideal, ambdós inclosos en el
Pla especial d’edificis protegits de l’Ajuntament d’Alacant,
i el tancament per part del consistori del carrer d’Artillers
pels riscs d’ensulsides de la façana del cinema, han vist
molt afectades les vendes en els comerços.
Davant d’aquests fets, la diputada que subscriu formula
les preguntes següents:
Quins mecanismes té la conselleria, atès que es tracta
d’un edifici protegit, per a obligar el propietari de l’edifici
de l’antic Cine Ideal a conservar-lo i agilitar-ne la restauració per evitar el deteriorament en què es troba?
Quina responsabilitat tindria la Conselleria de Cultura,
Educació i Esport en el cas que es produís una desgràcia
per l’abandonament d’aquest edifici, patrimoni cultural?
Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Cultura, Educación y Deporte, de la cual desea
obtener respuesta escrita.
Los comerciantes de las calles Artilleros y López Torregrosa, de Alicante, se consideran afectados por lucro cesante, ya que llevan seis años con obras públicas y privadas
en su entorno.
Con la demolición del edificio del Gobierno Militar y el
abandono del antiguo Cine Ideal, ambos incluidos en el
Plan especial de edificios protegidos del Ayuntamiento de
Alicante, y el cierre por parte del consistorio de la calle Artilleros por riesgos de desprendimientos de la fachada del
cine, han visto muy afectadas las ventas en sus comercios.
Ante estos hechos, la diputada que suscribe formula las
siguientes preguntas:
¿Qué mecanismos tiene la conselleria, dado que se trata de
un edificio protegido, para obligar al propietario del edificio
del antiguo Cine Ideal a conservarlo y agilizar la restauración
del mismo, evitando el deterioro en el que se encuentra?
¿Qué responsabilidad tendría la Conselleria de Cultura,
Educación y Ciencia en el caso de que se produjera una desgracia por el abandono de este edificio, patrimonio cultural?
Corts Valencianes,
València, 17 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 17 de febrero de 2005
Mari Carmen Sánchez Brufal
Mari Carmen Sánchez Brufal
Pregunta número 386/05 a la consellera de Turisme sobre la Borsa Internazionale de Turismo de Milà, que formula el diputat Francesc Colomer i Sànchez, del Grup
Parlamentari Socialista (RE número 25.982).
Pregunta número 386/05 a la consellera de Turismo sobre la Borsa Internazionale de Turismo de Milán, que
formula el diputado Francesc Colomer i Sànchez, del
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 25.982).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Francesc Colomer i Sànchez, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del
RCV, presenta la pregunta següent a la consellera de Turisme, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Atesa la visita de la consellera de Turisme a la Borsa Internazionale del Turismo (BIT), celebrada a Milà del 12 al
15 de febrer de 2005:
Francesc Colomer i Sànchez, diputado del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta a la consellera de Turismo, de la cual desea obtener respuesta escrita.
Teniendo en cuenta la visita de la consellera de Turismo
a la Borsa Internazionale del Turismo (BIT), celebrada en
Milán del 12 al 15 de febrero de 2005:
Pàg. 18.020
3.6.2005
Número 109
Quin ha estat el contingut de les activitats de la delegació de la conselleria en aquesta fira?
¿Cuál ha sido el contenido de las actividades de la delegación de la conselleria en esta feria?
Corts Valencianes,
València, 17 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 17 de febrero de 2005
Francesc Colomer i Sànchez
Francesc Colomer i Sànchez
Pregunta número 387/05 a la consellera de Turismo sobre la Borsa Internazionale de Turismo de Milán, que
formula el diputado Francesc Colomer i Sànchez, del
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 25.983).
Pregunta número 387/05 a la consellera de Turisme sobre la Borsa Internazionale de Turismo de Milà, que formula el diputat Francesc Colomer i Sànchez, del Grup
Parlamentari Socialista (RE número 25.983).
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
Francesc Colomer i Sànchez, diputado del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta a la consellera de Turismo, de la cual desea obtener respuesta escrita.
Teniendo en cuenta la visita de la consellera de Turismo
a la Borsa Internazionale del Turismo (BIT), celebrada en
Milán del 12 al 15 de febrero de 2005:
¿Cuál es la valoración que se hace desde la conselleria
sobre el desarrollo de la misma?
Francesc Colomer i Sànchez, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del
RCV, presenta la pregunta següent a la consellera de Turisme, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Atesa la visita de la consellera de Turisme a la Borsa Internazionale del Turismo (BIT), celebrada a Milà del 12 al
15 de febrer de 2005:
Quina és la valoració que es fa des de la conselleria sobre el desenvolupament d’aquesta?
Cortes Valencianas,
Valencia, 17 de febrero de 2005
Corts Valencianes,
València, 17 de febrer de 2005
Francesc Colomer i Sànchez
Francesc Colomer i Sànchez
Pregunta número 388/05 a la consellera de Turisme sobre la Borsa Internazionale de Turismo de Milà, que formula el diputat Francesc Colomer i Sànchez, del Grup
Parlamentari Socialista (RE número 25.984).
Pregunta número 388/05 a la consellera de Turismo sobre la Borsa Internazionale de Turismo de Milán, que
formula el diputado Francesc Colomer i Sànchez, del
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 25.984).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Francesc Colomer i Sànchez, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del
RCV, presenta la pregunta següent a la consellera de Turisme, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Atesa la visita de la consellera de Turisme a la Borsa Internazionale del Turismo (BIT), celebrada a Milà del 12 al
15 de febrer de 2005:
Quines van ser les gestions prèvies amb el sector turístic
valencià per a coordinar la presència dels nostres interessos
i productes en la fira esmentada?
Francesc Colomer i Sànchez, diputado del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta a la consellera de Turismo, de la cual desea obtener respuesta escrita.
Teniendo en cuenta la visita de la consellera de Turismo
a la Borsa Internazionale del Turismo (BIT), celebrada en
Milán del 12 al 15 de febrero de 2005:
¿Cuáles fueron las gestiones previas con el sector turístico valenciano para coordinar la presencia de nuestros intereses y productos de la mencionada feria?
Corts Valencianes,
València, 17 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 17 de febrero de 2005
Francesc Colomer i Sànchez
Francesc Colomer i Sànchez
Pregunta número 389/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre problemes per la superpoblació de conills,
que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del
Grup Parlamentari Socialista (RE número 25.985).
Pregunta número 389/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre problemas por la superpoblación de conejos,
que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 25.985).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Jeannette Segarra Sales, diputada del Grup Parlamentari
Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV,
presenta la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Quina és la raó per la qual existeixen molts vedats de
caça de la comarca de la Vall d’Albaida sense el pla tècnic
Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario
Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del
RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Territorio y
Vivienda, de la cual desea obtener respuesta escrita.
¿Cuál es la razón por la que existen muchos cotos de
caza de la comarca de La Vall d’Albaida sin el plan técnico
Número 109
3.6.2005
Pàg. 18.021
aprovat, en una zona on hi ha greus problemes per la superpoblació de conills?
aprobado, en una zona donde hay graves problemas por la
superpoblación de conejos?
Corts Valencianes,
València, 17 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 17 de febrero de 2005
Jeannette Segarra Sales
Jeannette Segarra Sales
Pregunta número 390/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre problemes per la superpoblació de conills,
que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del
Grup Parlamentari Socialista (RE número 25.986).
Pregunta número 390/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre problemas por la superpoblación de conejos,
que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 25.986).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Jeannette Segarra Sales, diputada del Grup Parlamentari
Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV,
presenta la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Quina és la raó per la qual existeixen molts vedats de
caça de la comarca de la Costera sense el pla tècnic aprovat,
en una zona on hi ha greus problemes per la superpoblació
de conills?
Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario
Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del
RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Territorio y
Vivienda, de la cual desea obtener respuesta escrita.
¿Cuál es la razón por la que existen muchos cotos de
caza de la comarca de La Costera sin el plan técnico aprobado, en una zona donde hay graves problemas por la superpoblación de conejos?
Corts Valencianes,
València, 17 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 17 de febrero de 2005
Jeannette Segarra Sales
Jeannette Segarra Sales
Pregunta número 391/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre una plaga de conills, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del Grup Parlamentari
Socialista (RE número 25.987).
Pregunta número 391/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre una plaga de conejos, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del Grupo Parlamentario
Socialista (RE número 25.987).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Jeannette Segarra Sales, diputada del Grup Parlamentari
Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV,
presenta la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Quines mesures ha pres la conselleria per a prevenir o
pal·liar l’existència de la plaga de conills i dels danys ocasionats als cultius en la comarca de la Vall d’Albaida en els
anys 2001, 2002, 2003, 2004 i 2005?
Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario
Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del
RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Territorio y
Vivienda, de la cual desea obtener respuesta escrita.
¿Qué medidas ha tomado la conselleria para prevenir o
paliar la existencia de la plaga de conejos y de los daños
ocasionados a los cultivos en la comarca de La Vall d’Albaida en los años 2001, 2002, 2003, 2004 y 2005?
Corts Valencianes,
València, 17 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 17 de febrero de 2005
Jeannette Segarra Sales
Jeannette Segarra Sales
Pregunta número 392/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre una plaga de conills, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del Grup Parlamentari
Socialista (RE número 25.988).
Pregunta número 392/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre una plaga de conejos, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del Grupo Parlamentario
Socialista (RE número 25.988).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Jeannette Segarra Sales, diputada del Grup Parlamentari
Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV,
presenta la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Quines mesures ha pres la conselleria per a prevenir o
pal·liar l’existència de la plaga de conills i dels danys oca-
Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario
Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del
RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Territorio y
Vivienda, de la cual desea obtener respuesta escrita.
¿Qué medidas ha tomado la conselleria para prevenir o
paliar la existencia de la plaga de conejos y de los daños
Pàg. 18.022
3.6.2005
Número 109
sionats als cultius en la comarca de la Costera en els anys
2001, 2002, 2003, 2004 i 2005?
ocasionados a los cultivos en la comarca de La Costera en
los años 2001, 2002, 2003, 2004 y 2005?
Corts Valencianes,
València, 17 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 17 de febrero de 2005
Jeannette Segarra Sales
Jeannette Segarra Sales
Pregunta número 393/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre una plaga de conills, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del Grup Parlamentari
Socialista (RE número 25.989).
Pregunta número 393/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre una plaga de conejos, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del Grupo Parlamentario
Socialista (RE número 25.989).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Jeannette Segarra Sales, diputada del Grup Parlamentari
Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV,
presenta la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Quins estudis científics concrets s’han dut a terme a la
comarca de la Vall d’Albaida relacionats amb la plaga de
conills que tants danys ocasionen als cultius de la zona?
Corts Valencianes,
València, 17 de febrer de 2005
Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario
Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del
RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Territorio y
Vivienda, de la cual desea obtener respuesta escrita.
¿Qué estudios científicos concretos se han llevado a
cabo en la comarca de La Vall d’Albaida relacionados con
la plaga de conejos que tantos daños ocasionan a los cultivos de la zona?
Cortes Valencianas,
Valencia, 17 de febrero de 2005
Jeannette Segarra Sales
Jeannette Segarra Sales
Pregunta número 394/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre una plaga de conills, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del Grup Parlamentari
Socialista (RE número 25.990).
Pregunta número 394/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre una plaga de conejos, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del Grupo Parlamentario
Socialista (RE número 25.990).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Jeannette Segarra Sales, diputada del Grup Parlamentari
Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV,
presenta la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Quins estudis científics concrets s’han dut a terme a la
comarca de la Costera relacionats amb la plaga de conills
que tants danys ocasionen als cultius de la zona?
Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario
Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del
RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Territorio y
Vivienda, de la cual desea obtener respuesta escrita.
¿Qué estudios científicos concretos se han llevado a cabo
en la comarca de La Costera relacionados con la plaga de conejos que tantos daños ocasionan a los cultivos de la zona?
Corts Valencianes,
València, 17 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 17 de febrero de 2005
Jeannette Segarra Sales
Jeannette Segarra Sales
Pregunta número 395/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre l’origen de conills procedents de granges cinegètiques de la província de València, que formula la
diputada Jeannette Segarra Sales, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 25.991).
Pregunta número 395/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre el origen de conejos procedentes de granjas
cinegéticas de la provincia de Valencia, que formula la
diputada Jeannette Segarra Sales, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 25.991).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Jeannette Segarra Sales, diputada del Grup Parlamentari
Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV,
presenta la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Quins controls específics s’han realitzat per part de la
conselleria relatius a l’origen dels conills procedents de les
granges cinegètiques de la província de València que s’han
Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario
Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del
RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Territorio y
Vivienda, de la cual desea obtener respuesta escrita.
¿Qué controles específicos se han realizado por parte de
la conselleria relativos al origen de los conejos procedentes
de las granjas cinegéticas de la provincia de Valencia que se
Número 109
3.6.2005
Pàg. 18.023
subministrat als vedats de caça de la comarca de la Vall
d’Albaida?
Corts Valencianes,
València, 17 de febrer de 2005
han suministrado a los cotos de caza de la comarca de La
Vall d’Albaida?
Cortes Valencianas,
Valencia, 17 de febrero de 2005
Jeannette Segarra Sales
Jeannette Segarra Sales
Pregunta número 396/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre l’origen de conills procedents de granges cinegètiques de la província de València, que formula la
diputada Jeannette Segarra i Sales, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 25.992).
Pregunta número 396/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre el origen de conejos procedentes de granjas
cinegéticas de la provincia de Valencia, que formula la
diputada Jeannette Segarra i Sales, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 25.992).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Jeannette Segarra i Sales, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del
RCV, presenta la pregunta següent al conseller de Territori i
Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Quins controls específics s’han realitzat, per part de la
conselleria, relatius a l’origen dels conills procedents de les
granges cinegètiques de la província de València que s’han
subministrat als vedats de caça de la comarca de la Costera?
Jeannette Segarra i Sales, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del
RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Territorio y
Vivienda, de la cual desea obtener respuesta escrita.
¿Qué controles específicos se han realizado, por parte de la
conselleria, relativos al origen de los conejos procedentes de
las granjas cinegéticas de la provincia de Valencia que se han
suministrado a los cotos de caza de la comarca de La Costera?
Corts Valencianes,
València, 17 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 17 de febrero de 2005
Jeannette Segarra i Sales
Jeannette Segarra i Sales
Pregunta número 397/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre el control i seguiment de plagues d’espècies
cinegètiques, que formula la diputada Jeannette Segarra
i Sales, del Grup Parlamentari Socialista (RE número
25.993).
Pregunta número 397/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre el control y seguimiento de plagas de especies cinegéticas, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales, del Grupo Parlamentario Socialista (RE
número 25.993).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Jeannette Segarra i Sales, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del
RCV, presenta la pregunta següent al conseller de Territori i
Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Quina és la relació del personal tècnic dedicat en exclusiva al control i el seguiment de plagues d’espècies cinegètiques i als danys als cultius produïts per superpoblació
d’alguna espècie cinegètica (especialment: conill, porc senglar, cabra salvatge, cérvol i estornells)?
Jeannette Segarra i Sales, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del
RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Territorio y
Vivienda, de la cual desea obtener respuesta escrita.
¿Cuál es la relación del personal técnico dedicado en exclusiva al control y seguimiento de plagas de especies cinegéticas y a los daños a los cultivos producidos por sobrepoblación de alguna especie cinegética (especialmente:
conejos, jabalís, cabra hispánica, ciervos y estorninos?
Corts Valencianes,
València, 17 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 17 de febrero de 2005
Jeannette Segarra i Sales
Jeannette Segarra i Sales
Pregunta número 398/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre zones d’emergència cinegètica, que formula
la diputada Jeannette Segarra i Sales, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 25.994).
Pregunta número 398/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre zonas de mergencia cinegética, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales, del Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 25.994).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Jeannette Segarra i Sales, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del
RCV, presenta la pregunta següent al conseller de Territori i
Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Atès que onze termes de la comarca de la Vall d’Albaida
van ser declarats zones d’emergència cinegètica en febrer
Jeannette Segarra i Sales, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del
RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Territorio y
Vivienda, de la cual desea obtener respuesta escrita.
Teniendo en cuenta que once términos de la comarca de La
Vall d’Albaida fueron declarados zonas de emergencia cinegé-
Pàg. 18.024
3.6.2005
Número 109
de 2001, com és possible que a hores d’ara estiguen sense
resoldre els plans tècnics d’alguns d’aquests?
tica en febrero de 2001, ¿Cómo es posible que en estos momentos estén sin resolver los planes técnicos de algunos de ellos?
Corts Valencianes,
València, 17 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 17 de febrero de 2005
Jeannette Segarra i Sales
Jeannette Segarra i Sales
Pregunta número 399/05 al conseller d’Agricultura,
Pesca i Alimentació sobre l’origen de conills procedents
de granges cinegètiques de la província de València, que
formula la diputada Jeannette Segarra i Sales, del Grup
Parlamentari Socialista (RE número 25.995).
Pregunta número 399/05 al conseller de Agricultura, Pesca
y Alimentación sobre el origen de conejos procedentes de
granjas cinegéticas de la provincia de Valencia, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 25.995).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Jeannette Segarra i Sales, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del
RCV, presenta la pregunta següent al conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació, de la qual desitja obtenir resposta
escrita.
Quins controls específics s’han realitzat, per part de la
conselleria, relatius a l’origen dels conills procedents de les
granges cinegètiques de la província de València que s’han
subministrat als vedats de caça de la comarca de la Vall
d’Albaida?
Corts Valencianes,
València, 17 de febrer de 2005
Jeannette Segarra i Sales, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de
Agricultura, Pesca y Alimentación, de la cual desea obtener
respuesta escrita.
¿Qué controles específicos se han realizado, por parte de
la conselleria, relativos al origen de los conejos procedentes
de las granjas cinegéticas de la provincia de Valencia que se
han suministrado a los cotos de caza de la comarca de La
Vall d’Albaida?
Cortes Valencianas,
Valencia, 17 de febrero de 2005
Jeannette Segarra i Sales
Jeannette Segarra i Sales
Pregunta número 400/05 al conseller d’Agricultura,
Pesca i Alimentació sobre l’origen de conills procedents
de granges cinegètiques de la província de València, que
formula la diputada Jeannette Segarra i Sales, del Grup
Parlamentari Socialista (RE número 25.996).
Pregunta número 400/05 al conseller de Agricultura, Pesca
y Alimentación sobre el origen de conejos procedentes de
granjas cinegéticas de la provincia de Valencia, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 25.996).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Jeannette Segarra i Sales, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del
RCV, presenta la pregunta següent al conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació, de la qual desitja obtenir resposta
escrita.
Quins controls específics s’han realitzat, per part de la
conselleria, relatius a l’origen dels conills procedents de les
granges cinegètiques de la província de València que s’han
subministrat als vedats de caça de la comarca de la Costera?
Jeannette Segarra i Sales, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de
Agricultura, Pesca y Alimentación, de la cual desea obtener
respuesta escrita.
¿Qué controles específicos se han realizado, por parte de la
conselleria, relativos al origen de los conejos procedentes de
las granjas cinegéticas de la provincia de Valencia que se han
suministrado a los cotos de caza de la comarca de La Costera?
Corts Valencianes,
València, 17 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 17 de febrero de 2005
Jeannette Segarra i Sales
Jeannette Segarra i Sales
Pregunta número 401/05 al conseller d’Agricultura,
Pesca i Alimentació sobre granges cinegètiques, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales, del Grup
Parlamentari Socialista (RE número 25.997).
Pregunta número 401/05 al conseller de Agricultura,
Pesca y Alimentación sobre granjas cinegéticas, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales, del Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 25.997).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Jeannette Segarra i Sales, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del
RCV, presenta la pregunta següent al conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació, de la qual desitja obtenir resposta
escrita.
Jeannette Segarra i Sales, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de
Agricultura, Pesca y Alimentación, de la cual desea obtener
respuesta escrita.
Número 109
3.6.2005
Pàg. 18.025
Quin és el número de registre sanitari de cadascuna de
les granges cinegètiques i quin el nombre de conills amollats en els anys 2001, 2002, 2003 i 2004, procedents de
cada una de les granges d’origen?
¿Cuál es el número de registro sanitario de cada una de
las granjas cinegéticas y cuál el número de conejos soltados
en los años 2001, 2002, 2003 y 2004, procedentes de cada
una de las granjas de origen?
Corts Valencianes,
València, 17 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 17 de febrero de 2005
Jeannette Segarra i Sales
Jeannette Segarra i Sales
Pregunta número 402/05 a la consellera de Turisme sobre la Direcció General de Turisme d’Interior, que formula el diputat Francesc Colomer i Sànchez, del Grup
Parlamentari Socialista (RE número 26.005).
Pregunta número 402/05 a la consellera de Turismo sobre la Dirección General de Turismo de Interior, que
formula el diputado Francesc Colomer i Sànchez, del
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 26.005).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Francesc Colomer i Sànchez, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del
RCV, presenta la pregunta següent a la consellera de Turisme, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Després de la creació, l’estiu de 2004, de la Direcció
General de Turisme d’Interior, quina és la participació d’aquesta en la definició de la política turística del conjunt de
la conselleria?
Francesc Colomer i Sànchez, diputado del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta a la consellera de Turismo, de la cual desea obtener respuesta escrita.
Después de la creación, el verano de 2004, de la Dirección General de Turismo de Interior, ¿Cuál es su participación en la definición de la política turística del conjunto de
la conselleria?
Corts Valencianes,
València, 17 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 17 de febrero de 2005
Francesc Colomer i Sànchez
Francesc Colomer i Sànchez
Pregunta número 403/05 a la consellera de Turisme sobre la Direcció General de Turisme d’Interior, que formula el diputat Francesc Colomer i Sànchez, del Grup
Parlamentari Socialista (RE número 26.006).
Pregunta número 403/05 a la consellera de Turismo sobre la Dirección General de Turismo de Interior, que
formula el diputado Francesc Colomer i Sànchez, del
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 26.006).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Francesc Colomer i Sànchez, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del
RCV, presenta la pregunta següent a la consellera de Turisme, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Després de la creació, l’estiu de 2004, de la Direcció
General de Turisme d’Interior, quines són les actuacions i
les visites realitzades pel director general des del seu nomenament fins ara?
Francesc Colomer i Sànchez, diputado del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta a la consellera de Turismo, de la cual desea obtener respuesta escrita.
Después de la creación, el verano de 2004, de la Dirección General de Turismo de Interior, ¿Cuáles son las actuaciones y visitas realizadas por el director general desde su
nombramiento hasta ahora?
Corts Valencianes,
València, 17 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 17 de febrero de 2005
Francesc Colomer i Sànchez
Francesc Colomer i Sànchez
Pregunta número 404/05 a la consellera de Turisme sobre la Direcció General de Turisme d’Interior, que formula el diputat Francesc Colomer i Sànchez, del Grup
Parlamentari Socialista (RE número 26.007).
Pregunta número 404/05 a la consellera de Turismo sobre la Dirección General de Turismo de Interior, que
formula el diputado Francesc Colomer i Sànchez, del
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 26.007).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Francesc Colomer i Sànchez, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del
RCV, presenta la pregunta següent a la consellera de Turisme, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Francesc Colomer i Sànchez, diputado del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta a la consellera de Turismo, de la cual desea obtener respuesta escrita.
Pàg. 18.026
3.6.2005
Número 109
Després de la creació, l’estiu de 2004, de la Direcció
General de Turisme d’Interior, quina és la relació de projectes i iniciatives que porta endavant?
Después de la creación, el verano de 2004, de la Dirección General de Turismo de Interior, ¿Cuál es la relación de
proyectos e iniciativas que está llevando a cabo?
Corts Valencianes,
València, 17 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 17 de febrero de 2005
Francesc Colomer i Sànchez
Francesc Colomer i Sànchez
Pregunta número 405/05 a la consellera de Turisme sobre la Direcció General de Turisme d’Interior, que formula el diputat Francesc Colomer i Sànchez, del Grup
Parlamentari Socialista (RE número 26.008).
Pregunta número 405/05 a la consellera de Turismo sobre la Dirección General de Turismo de Interior, que
formula el diputado Francesc Colomer i Sànchez, del
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 26.008).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Francesc Colomer i Sànchez, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del
RCV, presenta la pregunta següent a la consellera de Turisme, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Quina és la distribució i la destinació pressupostària que
ha fet la Direcció General de Turisme d’Interior respecte a
les assignacions conferides per la Llei de pressuposts per a
l’exercici 2005?
Francesc Colomer i Sànchez, diputado del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta a la consellera de Turismo, de la cual desea obtener respuesta escrita.
¿Cuál es la distribución y destinación presupuestaria que
ha hecho la Dirección General de Turismo de Interior respecto a las asignaciones conferidas por la Ley de presupuestos para el ejercicio 2005?
Corts Valencianes,
València, 17 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 17 de febrero de 2005
Francesc Colomer i Sànchez
Francesc Colomer i Sànchez
Pregunta número 406/05 a la consellera de Turisme sobre la Direcció General de Turisme d’Interior, que formula el diputat Francesc Colomer i Sànchez, del Grup
Parlamentari Socialista (RE número 26.009).
Pregunta número 406/05 a la consellera de Turismo sobre la Dirección General de Turismo de Interior, que
formula el diputado Francesc Colomer i Sànchez, del
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 26.009).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Francesc Colomer i Sànchez, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del
RCV, presenta la pregunta següent a la consellera de Turisme, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Quina és la posició i les actuacions de la Direcció General de Turisme d’Interior respecte al títol IV de la Llei 3/98,
de turisme de la Comunitat Valenciana, sobre el Pla d’espais turístics, fonamental per a ordenar els nous productes
en l’àmbit rural?
Francesc Colomer i Sànchez, diputado del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta a la consellera de Turismo, de la cual desea obtener respuesta escrita.
¿Cuál es la posición y las actuaciones de la Dirección
General de Turismo de Interior respecto al título IV de la
Ley 3/98, de turismo de la Comunidad Valenciana, sobre el
Plan de espacios turísticos, fundamental para ordenar los
nuevos productos en el ámbito rural?
Corts Valencianes,
València, 17 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 17 de febrero de 2005
Francesc Colomer i Sànchez
Francesc Colomer i Sànchez
Pregunta número 407/05 a la consellera de Turisme sobre l’àmbit rural valencià, que formula el diputat Francesc Colomer i Sànchez, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 26.010).
Pregunta número 407/05 a la consellera de Turismo sobre el ámbito rural valenciano, que formula el diputado
Francesc Colomer i Sànchez, del Grupo Parlamentario
Socialista (RE número 26.010).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Francesc Colomer i Sànchez, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del
RCV, presenta la pregunta següent a la consellera de Turisme, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Francesc Colomer i Sànchez, diputado del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta a la consellera de Turismo, de la cual desea obtener respuesta escrita.
Número 109
3.6.2005
Pàg. 18.027
Quina ha estat la participació de l’àmbit rural valencià
en Fitur?
Corts Valencianes,
València, 17 de febrer de 2005
¿Cuál ha sido la participación del ámbito rural valenciano en Fitur?
Cortes Valencianas,
Valencia, 17 de febrero de 2005
Francesc Colomer i Sànchez
Francesc Colomer i Sànchez
Pregunta número 408/05 a la consellera de Turisme sobre municipis turístics declarats en l’àmbit rural, que
formula el diputat Francesc Colomer i Sànchez, del
Grup Parlamentari Socialista (RE número 26.011).
Pregunta número 408/05 a la consellera de Turismo sobre
municipios turísticos declarados en el ámbito rural, que
formula el diputado Francesc Colomer i Sànchez, del
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 26.011).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Francesc Colomer i Sànchez, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del
RCV, presenta la pregunta següent a la consellera de Turisme, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Quants nous municipis turístics han estat declarats en
l’àmbit rural des de la creació de la Direcció General de Turisme d’Interior?
Corts Valencianes,
València, 17 de febrer de 2005
Francesc Colomer i Sànchez, diputado del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta a la consellera de Turismo, de la cual desea obtener respuesta escrita.
¿Cuántos nuevos municipios turísticos han sido declarados en el ámbito rural desde la creación de la Dirección General de Turismo de Interior?
Cortes Valencianas,
Valencia, 17 de febrero de 2005
Francesc Colomer i Sànchez
Francesc Colomer i Sànchez
Pregunta número 409/05 al conseller de Cultura, Educació i Esport sobre els fons patrimonials científics de
l’IES Jorge Juan d’Alacant, que formula la diputada
Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grup Parlamentari
Socialista (RE número 26.042).
Pregunta número 409/05 al conseller de Cultura, Educación y Deporte sobre los fondos patrimoniales científicos
del IES Jorge Juan de Alicante, que formula la diputada
Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grupo Parlamentario
Socialista (RE número 26.042).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents
del RCV, presenta la pregunta següent al conseller de Cultura, Educació i Esport, de la qual desitja obtenir resposta
escrita.
L’IES Jorge Juan d’Alacant té en les seues dependències
els fons patrimonials científics dipositats al llarg de la seua
història (segles XIX i XX), consistents en una extensa i valuosa col·lecció d’animals dissecats, una col·lecció de fòssils que inclou exemplars recollits en vida per Jiménez de
Cisneros, una col·lecció de mol·luscs de Cuba (única al
món) i l’únic herbari de la Comunitat Valenciana confeccionat al llarg de més de 40 anys per Abelardo Rigual. A més,
tampoc s’ha d’oblidar l’inestimable material de física i química de fons del segle XIX.
Tot aquest material va ser donat per científics de prestigi
reconegut que van formar part del claustre de professors de
l’institut que, en aquell temps i fins ben entrat el segle XX,
era l’únic de la província i, per tant, considerat per molts
com una petita universitat.
De tots aquests aspectes, la conselleria ha estat informada reiteradament, tant a través dels equips directius del
centre com dels serveis territorials.
D’igual manera, en la legislatura anterior, la diputada
María Dolores Mollà, del Grup Parlamentari Socialista, va
informar sistemàticament de la situació al llavors conseller
de Cultura, Educació i Ciència.
Cal crear una ubicació digna per a aquest patrimoni, i
per això, la conselleria es va comprometre a donar una solució, i el 27 de maig de 1999, en plena precampanya electoral, va presentar als mitjans de comunicació la maqueta del
Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Cultura, Educación y Deporte, de la cual desea
obtener respuesta escrita.
El IES Jorge Juan de Alicante tiene en sus dependencias los
fondos patrimoniales científicos depositados a lo largo de su
historia (siglos XIX y XX), consistentes en una extensa y valiosa colección de animales disecados, una colección de fósiles
que incluye ejemplares recogidos durante su vida por Jiménez
de Cisneros, una colección de moluscos de Cuba (única en el
mundo) y el único herbario de la Comunidad Valenciana confeccionado a lo largo de más de 40 años por Abelardo Rigual.
Además, tampoco hay que olvidar el inestimable material de
física y química de fondos del siglo XIX.
Todo este material fue donado por científicos de reconocido prestigio que formaron parte del claustro de profesores
del instituto que, en aquél tiempo y hasta bien entrado el siglo XX, era el único de la provincia y por tanto considerado
por muchos como una pequeña universidad.
De todos estos aspectos, la conselleria ha sido informada
reiteradamente tanto a través de los equipos directivos del
centro como de los servicios territoriales.
De igual forma, en la anterior legislatura la diputada Mª
Dolores Mollá del Grupo Parlamentario Socialista informó
sistemáticamente de la situación al entonces conseller de
Cultura, Educación y Ciencia,
Es necesario crear una ubicación digna para este patrimonio, y para ello la conselleria se comprometió a dar una
solución, y el 27 de mayo de 1999, en plena precampaña
electoral, presentó a los medios de comunicación la ma-
Pàg. 18.028
3.6.2005
futur museu, de caràcter científic i didàctic, per als fons
acumulats per l’institut. Així, responsables de l’administració van anunciar que les obres corresponents començarien
en gener de l’any 2000.
A les preguntes de la parlamentària susdita en setembre
de 2002, el conseller de Cultura i Educació afirmava que “la
conselleria, respecte als fons de l’IES Jorge Juan d’Alacant,
davant les prescripcions legals per a catalogar com a
col·lecció museogràfica com resulta de l’aplicació de l’article 70 de la Llei de patrimoni cultural valencià, adequarem
un espais en el mateix centre educatiu per a la conservació i
l’exposició dels fons susdits, per la qual cosa la Direcció
General de Centres Docents està treballant en aquests moments”.
L’any passat es va commemorar a Alacant el 100 aniversari de l’arribada del Sr. Daniel Jiménez de Cisneros a l’IES
Jorge Juan, amb la celebració de diversos actes culturals als
quals van acudir científics de tot el món que han comprovat,
amb estupefacció, la deixadesa dels fons.
Por tot el que s’ha exposat, la diputada que subscriu formula les preguntes següents:
Quines raons han impedit que fins avui la conselleria no
haja fet realitat la promesa de construir un museu científic i
didàctic amb els fons de l’IES Jorge Juan d’Alacant?
Número 109
Pensa construir, la conselleria, el museu esmentat? En
cas afirmatiu, quan preveu l’inici de les obres i de quina direcció general dependrà?
Fins la construcció del museu susdit, podrien considerar-se
els fons de l’IES com una col·lecció museogràfica? En aquest
cas, quins estudis haurien de fer-se pel que fa al cas?
Cas de no ser possible aquesta solució, quina altra arbitraria la conselleria per a conservar, mantenir i divulgar
aquest material científic?
De quina direcció general depèn actualment aquesta actuació?
Quina dotació ha concedir la conselleria a l’IES per a
protegir i mantenir el material esmentat?
En quina situació es troben els treballs de la Direcció
General de Centres Docents per a adequar un espai en el
mateix centre educatiu per a la conservació i l’exposició
dels fons esmentats?
queta del futuro museo, de carácter científico-didáctico,
para los fondos acumulados por el instituto. Así, responsables de la administración anunciaron que las correspondientes obras comenzarían en enero del año 2000.
A preguntas de la mencionada parlamentaria en septiembre de 2002, el conseller de Cultura y Educación afirmaba
que “la conselleria, respecto de los fondos del IES Jorge
Juan de Alicante, ante las prescripciones legales para catalogar como colección museográfica según resulta de la aplicación del artículo 70 de la Ley de Patrimonio Cultural Valenciano, adecuaremos un espacio en el mismo centro
educativo para la conservación y exposición de los nombrados fondos, para lo cual la Dirección General de Centros
Docentes está trabajando en estos momentos”.
El año pasado se conmemoró en Alicante el 100 aniversario de la llegada de D. Daniel Jiménez de Cisneros al IES
Jorge Juan, celebrándose diversos actos culturales a los que
acudieron científicos de todo el mundo que han comprobado, para su asombro, el abandono de los fondos.
Por todo lo expuesto, la diputada que suscribe formula
las siguientes preguntas:
¿Qué razones han impedido que hasta la fecha la conselleria no haya hecho realidad su promesa de construir un
museo científico-didáctico con los fondos del IES Jorge
Juan de Alicante?
¿Piensa construir la conselleria el mencionado museo?
En caso afirmativo, ¿cuándo prevé el inicio de las obras y
de qué dirección general dependerá?
Hasta la construcción del citado museo, ¿podrían considerarse los fondos del IES como colección museográfica?
En ese caso, ¿qué estudios deberían hacerse al respecto?
En caso de no ser posible esta solución, ¿qué otra arbitraría la conselleria para conservar, mantener y divulgar este
material científico?
¿De qué Dirección General depende actualmente esta
actuación?
¿Qué dotación ha concedido la conselleria al IES para
proteger y mantener el citado material?
¿En qué situación se encuentran los trabajos de la Dirección General de Centros Docentes para adecuar un espacio
en el mismo centro educativo para la conservación y exposición de los mencionados fondos?
Corts Valencianes,
València, 21 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 21 de febrero de 2005
Mari Carmen Sánchez Brufal
Mari Carmen Sánchez Brufal
Pregunta número 410/05 al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència sobre ajudes em matèria de modernització de les pimes comercials, que formula la diputada
Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grup Parlamentari
Socialista (RE número 26.058).
Pregunta número 410/05 al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia, sobre ayudas en materia de modernización de las pymes comerciales, que formula la diputada
Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grupo Parlamentario
Socialista (RE número 26.058).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents
del RCV, presenta la pregunta següent al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
L’Ordre de 29 de desembre de 2004, de la Conselleria
d’Empresa, Universitat i Ciència per la qual es regulen les
ajudes en matèria de modernització de les pimes comercials
per a l’exercici 2005, en l’article 19.4, estableix que podran
Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia, de la cual desea
obtener respuesta escrita.
La Orden de 29 de diciembre de 2004, de la Conselleria de
Empresa, Universidad y Ciencia, por la que se regulan las ayudas en materia de modernización de las pymes comerciales
para el ejercicio 2005, en el artículo 19.4, establece que podrán
Número 109
3.6.2005
Pàg. 18.029
concedir-se ajudes als comerciants ubicats en àrees urbanes
dels municipis citats en l’annex 2, en les quals es produesquen importants increments en la superfície de venda prèviament existent, per a la realització d’inversions dirigides a
millorar la capacitat competitiva a través de la modernització de l’establiment i noves obertures per ampliació de
l’empresa, dins de l’àrea urbana.
En l’annex 2 se citen com a susceptibles d’ajuda les empreses ubicades a Alzira per primera vegada, ja que aquests
municipi no es contemplava en la Resolució de 22 de desembre de 2003, que desplegava l’Ordre de 4 de desembre
de 2003, de la conselleria, per la qual es regulen les ajudes
a la modernització de les pimes comercials per a l’exercici
2004. Per això, la diputada que subscriu formula les preguntes següents:
Quins motius han dut la conselleria a considerar la necessitat de potenciar l’equilibri comercial per increment general de l’oferta local a Alzira?
Quin ha estat l’increment important en la superfície de
venda existent prèviament a Alzira? I l’increment respecte a
la mitjana de la comunitat? I amb relació al seu entorn?
Quina ha estat l’evolució de la dotació comercial, tant a
nivell sectorial com espacial? I respecte a la mitjana de la
comunitat? I amb relació al seu entorn?
Quin ha estat el desenvolupament de noves fórmules comercials? I en comparació amb la comunitat? I en comparació amb el seu entorn?
Quines són les previsions justificades d’evolució del
parc d’establiments comercials i de l’índex de dotació comercial? I respecte a la mitjana de la comunitat? I amb relació al seu entorn?
concederse apoyos a los comerciantes ubicados en áreas urbanas de los municipios citados en el Anexo 2 en las que se produzcan importantes incrementos en la superficie de venta previamente existente, para la realización de inversiones dirigidas
a mejorar la capacidad competitiva a través de la modernización del establecimiento y/o nuevas aperturas por ampliación
de empresa, dentro del área urbana.
Citándose en el Anexo 2 como apoyables las empresas
ubicadas en Alzira por primera vez, ya que no se contemplaba este municipio en la Resolución de 22 de diciembre
de 2003, que desarrollaba la Orden de 4 de diciembre de
2003, de la conselleria, por la que se regulan las ayudas a la
modernización de las pymes comerciales para el ejercicio
2004, la diputada que suscribe formula las siguientes preguntas:
¿Qué motivos ha llevado a la conselleria a considerar la
necesidad de potenciar el equilibrio comercial por incremento general de la oferta local en Alzira?
¿Cuál ha sido el importante incremento en la superficie de
venta previamente existente en Alzira? ¿Y el incremento respecto a la media de la comunidad? ¿Y en relación a su entorno?
¿Cuál ha sido la evolución de la dotación comercial,
tanto a nivel sectorial como espacial? ¿Y respecto a la media de la comunidad? ¿Y en relación a su entorno?
¿Cuál ha sido el desarrollo de nuevas fórmulas comerciales? ¿Y en comparación con la comunidad? ¿Y en comparación con su entorno?
¿Cuáles son las previsiones justificadas de evolución del
parque de establecimientos comerciales y del índice de dotación comercial? ¿Y respecto a la media de la comunidad?
¿Y en relación a su entorno?
Corts Valencianes,
València, 17 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 17 de febrero de 2005
Mari Carmen Sánchez Brufal
Mari Carmen Sánchez Brufal
Pregunta número 411/05 al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència sobre ajudes en matèria de modernització de les pimes comercials, que formula la diputada
Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grup Parlamentari
Socialista (RE número 26.059).
Pregunta número 411/05 al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia, sobre ayudas en materia de modernización de las pymes comerciales, que formula la diputada
Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grupo Parlamentario
Socialista (RE número 26.059).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents
del RCV, presenta la pregunta següent al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
L’Ordre de 29 de desembre de 2004, de la Conselleria
d’Empresa, Universitat i Ciència per la qual es regulen les
ajudes en matèria de modernització de les pimes comercials
per a l’exercici 2005, en l’article 19.4, estableix que podran
concedir-se ajudes als comerciants ubicats en àrees urbanes
dels municipis citats en l’annex 2, en les quals es produesquen importants increments en la superfície de venda prèviament existent, per a la realització d’inversions dirigides a
millorar la capacitat competitiva a través de la modernització de l’establiment i noves obertures per ampliació de
l’empresa, dins de l’àrea urbana.
En l’annex 2 se citen com a susceptibles d’ajuda les empreses ubicades a Carcaixent per primera vegada, ja que
aquests municipi no es contemplava en la Resolució de 22
de desembre de 2003, que desplegava l’Ordre de 4 de des-
Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia, de la cual desea
obtener respuesta escrita.
La Orden de 29 de diciembre de 2004, de la Conselleria de
Empresa, Universidad y Ciencia, por la que se regulan las ayudas en materia de modernización de las pymes comerciales
para el ejercicio 2005, en el artículo 19.4, establece que podrán
concederse apoyos a los comerciantes ubicados en áreas urbanas de los municipios citados en el Anexo 2 en las que se produzcan importantes incrementos en la superficie de venta previamente existente, para la realización de inversiones dirigidas
a mejorar la capacidad competitiva a través de la modernización del establecimiento y/o nuevas aperturas por ampliación
de empresa, dentro del área urbana.
Citándose en el Anexo 2 como apoyables las empresas
ubicadas en Carcaixent por primera vez, ya que no se contemplaba este municipio en la Resolución de 22 de diciembre de 2003, que desarrollaba la Orden de 4 de diciembre
Pàg. 18.030
3.6.2005
Número 109
embre de 2003, de la conselleria, per la qual es regulen les
ajudes a la modernització de les pimes comercials per a l’exercici 2004. Per això, la diputada que subscriu formula les
preguntes següents:
Quins motius han dut la conselleria a considerar la necessitat de potenciar l’equilibri comercial per increment general de l’oferta local a Carcaixent?
Quin ha estat l’increment important en la superfície de
venda existent prèviament a Carcaixent? I l’increment respecte a la mitjana de la comunitat? I amb relació al seu entorn?
Quina ha estat l’evolució de la dotació comercial, tant a
nivell sectorial com espacial? I respecte a la mitjana de la
comunitat? I amb relació al seu entorn?
Quin ha estat el desenvolupament de noves fórmules comercials? I en comparació amb la comunitat? I en comparació amb el seu entorn?
Quines són les previsions justificades d’evolució del
parc d’establiments comercials i de l’índex de dotació comercial? I respecte a la mitjana de la comunitat? I amb relació al seu entorn?
Corts Valencianes,
València, 17 de febrer de 2005
de 2003, de la conselleria, por la que se regulan las ayudas
a la modernización de las pymes comerciales para el ejercicio 2004, la diputada que suscribe formula las siguientes
preguntas:
¿Qué motivos ha llevado a la conselleria a considerar la
necesidad de potenciar el equilibrio comercial por incremento general de la oferta local en Carcaixent?
¿Cuál ha sido el importante incremento en la superficie
de venta previamente existente en Carcaixent? ¿Y el incremento respecto a la media de la comunidad? ¿Y en relación
a su entorno?
¿Cuál ha sido la evolución de la dotación comercial,
tanto a nivel sectorial como espacial? ¿Y respecto a la media de la comunidad? ¿Y en relación a su entorno?
¿Cuál ha sido el desarrollo de nuevas fórmulas comerciales? ¿Y en comparación con la comunidad? ¿Y en comparación con su entorno?
¿Cuáles son las previsiones justificadas de evolución del
parque de establecimientos comerciales y del índice de dotación comercial? ¿Y respecto a la media de la comunidad?
¿Y en relación a su entorno?
Cortes Valencianas,
Valencia, 17 de febrero de 2005
Mari Carmen Sánchez Brufal
Mari Carmen Sánchez Brufal
Pregunta número 412/05 al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència sobre ajudes en matèria de modernització de les pimes comercials, que formula la diputada
Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grup Parlamentari
Socialista (RE número 26.060).
Pregunta número 412/05 al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia, sobre ayudas en materia de modernización de las pymes comerciales, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 26.060).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents
del RCV, presenta la pregunta següent al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
L’Ordre de 29 de desembre de 2004, de la Conselleria
d’Empresa, Universitat i Ciència per la qual es regulen les
ajudes en matèria de modernització de les pimes comercials
per a l’exercici 2005, en l’article 19.4, estableix que podran
concedir-se ajudes als comerciants ubicats en àrees urbanes
dels municipis citats en l’annex 2, en les quals es produesquen importants increments en la superfície de venda prèviament existent, per a la realització d’inversions dirigides a
millorar la capacitat competitiva a través de la modernització de l’establiment i noves obertures per ampliació de
l’empresa, dins de l’àrea urbana.
En l’annex 2 se citen com a susceptibles d’ajuda les empreses ubicades a la Pobla de Vallbona per primera vegada,
ja que aquests municipi no es contemplava en la Resolució
de 22 de desembre de 2003, que desplegava l’Ordre de 4 de
desembre de 2003, de la conselleria, per la qual es regulen
les ajudes a la modernització de les pimes comercials per a
l’exercici 2004. Per això, la diputada que subscriu formula
les preguntes següents:
Quins motius han dut la conselleria a considerar la necessitat de potenciar l’equilibri comercial per increment general de l’oferta local a la Pobla de Vallbona?
Quin ha estat l’increment important en la superfície de
venda existent prèviament a la Pobla de Vallbona? I l’increment respecte a la mitjana de la comunitat? I amb relació al
seu entorn?
Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia, de la cual desea
obtener respuesta escrita.
La Orden de 29 de diciembre de 2004, de la Conselleria de
Empresa, Universidad y Ciencia, por la que se regulan las ayudas en materia de modernización de las pymes comerciales
para el ejercicio 2005, en el artículo 19.4, establece que podrán
concederse apoyos a los comerciantes ubicados en áreas urbanas de los municipios citados en el Anexo 2 en las que se produzcan importantes incrementos en la superficie de venta previamente existente, para la realización de inversiones dirigidas
a mejorar la capacidad competitiva a través de la modernización del establecimiento y/o nuevas aperturas por ampliación
de empresa, dentro del área urbana.
Citándose en el Anexo 2 como apoyables las empresas
ubicadas en La Pobla de Vallbona por primera vez, ya que
no se contemplaba este municipio en la Resolución de 22
de diciembre de 2003, que desarrollaba la Orden de 4 de diciembre de 2003, de la conselleria, por la que se regulan las
ayudas a la modernización de las pymes comerciales para el
ejercicio 2004, la diputada que suscribe formula las siguientes preguntas:
¿Qué motivos ha llevado a la conselleria a considerar la
necesidad de potenciar el equilibrio comercial por incremento general de la oferta local en La Pobla de Vallbona?
¿Cuál ha sido el importante incremento en la superficie
de venta previamente existente en La Pobla de Vallbona?
¿Y el incremento respecto a la media de la comunidad? ¿Y
en relación a su entorno?
Número 109
3.6.2005
Pàg. 18.031
Quina ha estat l’evolució de la dotació comercial, tant a
nivell sectorial com espacial? I respecte a la mitjana de la
comunitat? I amb relació al seu entorn?
Quin ha estat el desenvolupament de noves fórmules comercials? I en comparació amb la comunitat? I en comparació amb el seu entorn?
Quines són les previsions justificades d’evolució del
parc d’establiments comercials i de l’índex de dotació comercial? I respecte a la mitjana de la comunitat? I amb relació al seu entorn?
¿Cuál ha sido la evolución de la dotación comercial,
tanto a nivel sectorial como espacial? ¿Y respecto a la media de la comunidad? ¿Y en relación a su entorno?
¿Cuál ha sido el desarrollo de nuevas fórmulas comerciales? ¿Y en comparación con la comunidad? ¿Y en comparación con su entorno?
¿Cuáles son las previsiones justificadas de evolución del
parque de establecimientos comerciales y del índice de dotación comercial? ¿Y respecto a la media de la comunidad?
¿Y en relación a su entorno?
Corts Valencianes,
València, 17 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 17 de febrero de 2005
Mari Carmen Sánchez Brufal
Mari Carmen Sánchez Brufal
Pregunta número 413/05 al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència sobre ajudes en matèria de modernització de les pimes comercials, que formula la diputada
Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grup Parlamentari
Socialista (RE número 26.061).
Pregunta número 413/05 al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia, sobre ayudas en materia de modernización de las pymes comerciales, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 26.061).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents
del RCV, presenta la pregunta següent al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
L’Ordre de 29 de desembre de 2004, de la Conselleria
d’Empresa, Universitat i Ciència per la qual es regulen les
ajudes en matèria de modernització de les pimes comercials
per a l’exercici 2005, en l’article 19.4, estableix que podran
concedir-se ajudes als comerciants ubicats en àrees urbanes
dels municipis citats en l’annex 2, en les quals es produesquen importants increments en la superfície de venda prèviament existent, per a la realització d’inversions dirigides a
millorar la capacitat competitiva a través de la modernització de l’establiment i noves obertures per ampliació de
l’empresa, dins de l’àrea urbana.
En l’annex 2 se citen com a susceptibles d’ajuda les empreses ubicades a Benaguasil per primera vegada, ja que
aquests municipi no es contemplava en la Resolució de 22
de desembre de 2003, que desplegava l’Ordre de 4 de desembre de 2003, de la conselleria, per la qual es regulen les
ajudes a la modernització de les pimes comercials per a l’exercici 2004. Per això, la diputada que subscriu formula les
preguntes següents:
Quins motius han dut la conselleria a considerar la necessitat de potenciar l’equilibri comercial per increment general de l’oferta local a Benaguasil?
Quin ha estat l’increment important en la superfície de
venda existent prèviament a Benaguasil? I l’increment respecte a la mitjana de la comunitat? I amb relació al seu entorn?
Quina ha estat l’evolució de la dotació comercial, tant a
nivell sectorial com espacial? I respecte a la mitjana de la
comunitat? I amb relació al seu entorn?
Quin ha estat el desenvolupament de noves fórmules comercials? I en comparació amb la comunitat? I en comparació al seu entorn?
Quines són les previsions justificades d’evolució del
parc d’establiments comercials i de l’índex de dotació co-
Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia, de la cual desea
obtener respuesta escrita.
La Orden de 29 de diciembre de 2004, de la Conselleria de
Empresa, Universidad y Ciencia, por la que se regulan las ayudas en materia de modernización de las pymes comerciales
para el ejercicio 2005, en el artículo 19.4, establece que podrán
concederse apoyos a los comerciantes ubicados en áreas urbanas de los municipios citados en el Anexo 2 en las que se produzcan importantes incrementos en la superficie de venta previamente existente, para la realización de inversiones dirigidas
a mejorar la capacidad competitiva a través de la modernización del establecimiento y/o nuevas aperturas por ampliación
de empresa, dentro del área urbana.
Citándose en el Anexo 2 como apoyables las empresas
ubicadas en Benaguasil por primera vez, ya que no se contemplaba este municipio en la Resolución de 22 de diciembre de 2003, que desarrollaba la Orden de 4 de diciembre
de 2003, de la conselleria, por la que se regulan las ayudas
a la modernización de las pymes comerciales para el ejercicio 2004, la diputada que suscribe formula las siguientes
preguntas:
¿Qué motivos ha llevado a la conselleria a considerar la
necesidad de potenciar el equilibrio comercial por incremento general de la oferta local en Benaguasil?
¿Cuál ha sido el importante incremento en la superficie
de venta previamente existente en Benaguasil? ¿Y el incremento respecto a la media de la comunidad? ¿Y en relación
a su entorno?
¿Cuál ha sido la evolución de la dotación comercial,
tanto a nivel sectorial como espacial? ¿Y respecto a la media de la comunidad? ¿Y en relación a su entorno?
¿Cuál ha sido el desarrollo de nuevas fórmulas comerciales? ¿Y en comparación con la comunidad? ¿Y en comparación con su entorno?
¿Cuáles son las previsiones justificadas de evolución del
parque de establecimientos comerciales y del índice de do-
Pàg. 18.032
3.6.2005
Número 109
mercial? I respecte a la mitjana de la comunitat? I amb relació al seu entorn?
Corts Valencianes,
València, 17 de febrer de 2005
tación comercial? ¿Y respecto a la media de la comunidad?
¿Y en relación a su entorno?
Cortes Valencianas,
Valencia, 17 de febrero de 2005
Mari Carmen Sánchez Brufal
Mari Carmen Sánchez Brufal
Pregunta número 414/05 al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència sobre ajudes en matèria de modernització de les pimes comercials, que formula la diputada
Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grup Parlamentari
Socialista (RE número 26.062).
Pregunta número 414/05 al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia, sobre ayudas en materia de modernización de las pymes comerciales, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 26.062).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents
del RCV, presenta la pregunta següent al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
L’Ordre de 29 de desembre de 2004, de la Conselleria
d’Empresa, Universitat i Ciència per la qual es regulen les
ajudes en matèria de modernització de les pimes comercials
per a l’exercici 2005, en l’article 19.4, estableix que podran
concedir-se ajudes als comerciants ubicats en àrees urbanes
dels municipis citats en l’annex 2, en les quals es produesquen importants increments en la superfície de venda prèviament existent, per a la realització d’inversions dirigides a
millorar la capacitat competitiva a través de la modernització de l’establiment i noves obertures per ampliació de
l’empresa, dins de l’àrea urbana.
En l’annex 2 se citen com a susceptibles d’ajuda les empreses ubicades a Llíria per primera vegada, ja que aquests
municipi no es contemplava en la Resolució de 22 de desembre de 2003, que desplegava l’Ordre de 4 de desembre
de 2003, de la conselleria, per la qual es regulen les ajudes
a la modernització de les pimes comercials per a l’exercici
2004. Per això, la diputada que subscriu formula les preguntes següents:
Quins motius han dut la conselleria a considerar la necessitat de potenciar l’equilibri comercial per increment general de l’oferta local a Llíria?
Quin ha estat l’increment important en la superfície de
venda existent prèviament a Llíria? I l’increment respecte a
la mitjana de la comunitat? I amb relació al seu entorn?
Quina ha estat l’evolució de la dotació comercial, tant a
nivell sectorial com espacial? I respecte a la mitjana de la
comunitat? I amb relació al seu entorn?
Quin ha estat el desenvolupament de noves fórmules comercials? I en comparació amb la comunitat? I en comparació al seu entorn?
Quines són les previsions justificades d’evolució del
parc d’establiments comercials i de l’índex de dotació comercial? I respecte a la mitjana de la comunitat? I amb relació al seu entorn?
Corts Valencianes,
València, 17 de febrer de 2005
Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia, de la cual desea
obtener respuesta escrita.
La Orden de 29 de diciembre de 2004, de la Conselleria de
Empresa, Universidad y Ciencia, por la que se regulan las ayudas en materia de modernización de las pymes comerciales
para el ejercicio 2005, en el artículo 19.4, establece que podrán
concederse apoyos a los comerciantes ubicados en áreas urbanas de los municipios citados en el Anexo 2 en las que se produzcan importantes incrementos en la superficie de venta previamente existente, para la realización de inversiones dirigidas
a mejorar la capacidad competitiva a través de la modernización del establecimiento y/o nuevas aperturas por ampliación
de empresa, dentro del área urbana.
Citándose en el Anexo 2 como apoyables las empresas
ubicadas en Llíria por primera vez, ya que no se contemplaba este municipio en la Resolución de 22 de diciembre
de 2003, que desarrollaba la Orden de 4 de diciembre de
2003, de la conselleria, por la que se regulan las ayudas a la
modernización de las pymes comerciales para el ejercicio
2004, la diputada que suscribe formula las siguientes preguntas:
¿Qué motivos ha llevado a la conselleria a considerar la
necesidad de potenciar el equilibrio comercial por incremento general de la oferta local en Llíria?
¿Cuál ha sido el importante incremento en la superficie de
venta previamente existente en Llíria? ¿Y el incremento respecto a la media de la comunidad? ¿Y en relación a su entorno?
¿Cuál ha sido la evolución de la dotación comercial,
tanto a nivel sectorial como espacial? ¿Y respecto a la media de la comunidad? ¿Y en relación a su entorno?
¿Cuál ha sido el desarrollo de nuevas fórmulas comerciales? ¿Y en comparación con la comunidad? ¿Y en comparación con su entorno?
¿Cuáles son las previsiones justificadas de evolución del
parque de establecimientos comerciales y del índice de dotación comercial? ¿Y respecto a la media de la comunidad?
¿Y en relación a su entorno?
Cortes Valencianas,
Valencia, 17 de febrero de 2005
Mari Carmen Sánchez Brufal
Mari Carmen Sánchez Brufal
Pregunta número 415/05 al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència sobre ajudes en matèria de modernització de les pimes comercials, que formula la diputada
Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grup Parlamentari
Socialista (RE número 26.063).
Pregunta número 415/05 al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia, sobre ayudas en materia de modernización de las pymes comerciales, que formula la diputada
Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grupo Parlamentario
Socialista (RE número 26.063).
Número 109
3.6.2005
Pàg. 18.033
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents
del RCV, presenta la pregunta següent al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
L’Ordre de 29 de desembre de 2004, de la Conselleria
d’Empresa, Universitat i Ciència per la qual es regulen les
ajudes en matèria de modernització de les pimes comercials
per a l’exercici 2005, en l’article 19.4, estableix que podran
concedir-se ajudes als comerciants ubicats en àrees urbanes
dels municipis citats en l’annex 2, en les quals es produesquen importants increments en la superfície de venda prèviament existent, per a la realització d’inversions dirigides a
millorar la capacitat competitiva a través de la modernització de l’establiment i noves obertures per ampliació de
l’empresa, dins de l’àrea urbana.
En l’annex 2 se citen com a susceptibles d’ajuda les empreses ubicades a Benissanó per primera vegada, ja que
aquests municipi no es contemplava en la Resolució de 22
de desembre de 2003, que desplegava l’Ordre de 4 de desembre de 2003, de la conselleria, per la qual es regulen les
ajudes a la modernització de les pimes comercials per a l’exercici 2004. Per això, la diputada que subscriu formula les
preguntes següents:
Quins motius han dut la conselleria a considerar la necessitat de potenciar l’equilibri comercial per increment general de l’oferta local a Benissanó?
Quin ha estat l’increment important en la superfície de
venda existent prèviament a Benissanó? I l’increment respecte a la mitjana de la comunitat? I amb relació al seu entorn?
Quina ha estat l’evolució de la dotació comercial, tant a
nivell sectorial com espacial? I respecte a la mitjana de la
comunitat? I amb relació al seu entorn?
Quin ha estat el desenvolupament de noves fórmules comercials? I en comparació amb la comunitat? I en comparació al seu entorn?
Quines són les previsions justificades d’evolució del
parc d’establiments comercials i de l’índex de dotació comercial? I respecte a la mitjana de la comunitat? I amb relació al seu entorn?
Corts Valencianes,
València, 17 de febrer de 2005
Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia, de la cual desea
obtener respuesta escrita.
La Orden de 29 de diciembre de 2004, de la Conselleria de
Empresa, Universidad y Ciencia, por la que se regulan las ayudas en materia de modernización de las pymes comerciales
para el ejercicio 2005, en el artículo 19.4, establece que podrán
concederse apoyos a los comerciantes ubicados en áreas urbanas de los municipios citados en el Anexo 2 en las que se produzcan importantes incrementos en la superficie de venta previamente existente, para la realización de inversiones dirigidas
a mejorar la capacidad competitiva a través de la modernización del establecimiento y/o nuevas aperturas por ampliación
de empresa, dentro del área urbana.
Citándose en el Anexo 2 como apoyables las empresas
ubicadas en Benissanó por primera vez, ya que no se contemplaba este municipio en la Resolución de 22 de diciembre de 2003, que desarrollaba la Orden de 4 de diciembre
de 2003, de la conselleria, por la que se regulan las ayudas
a la modernización de las pymes comerciales para el ejercicio 2004, la diputada que suscribe formula las siguientes
preguntas:
¿Qué motivos ha llevado a la conselleria a considerar la
necesidad de potenciar el equilibrio comercial por incremento general de la oferta local en Benissanó?
¿Cuál ha sido el importante incremento en la superficie
de venta previamente existente en Benissanó? ¿Y el incremento respecto a la media de la comunidad? ¿Y en relación
a su entorno?
¿Cuál ha sido la evolución de la dotación comercial,
tanto a nivel sectorial como espacial? ¿Y respecto a la media de la comunidad? ¿Y en relación a su entorno?
¿Cuál ha sido el desarrollo de nuevas fórmulas comerciales? ¿Y en comparación con la comunidad? ¿Y en comparación con su entorno?
¿Cuáles son las previsiones justificadas de evolución del
parque de establecimientos comerciales y del índice de dotación comercial? ¿Y respecto a la media de la comunidad?
¿Y en relación a su entorno?
Cortes Valencianas,
Valencia, 17 de febrero de 2005
Mari Carmen Sánchez Brufal
Mari Carmen Sánchez Brufal
Pregunta número 416/05 al conseller d’Agricultura,
Pesca i Alimentació, sobre el sector agrícola productor
de raïm de taula, que formula la diputada Dolors Pérez i
Martí, del GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa (RE número 26.103).
Pregunta número 416/05 al conseller de Agricultura,
Pesca y Alimentación sobre el sector agrícola productor
de uva de mesa, que formula la diputada Dolors Pérez i
Martí, del GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa (RE número 26.103).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Dolors Pérez i Martí, diputada del GP Esquerra UnidaEls Verds-Esquerra Valenciana: Entesa, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent
al conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació, de la qual
desitja obtenir resposta escrita.
Tant a la comarca del Vinalopó com a la Foia de Bunyol,
la producció de raïm de taula tendeix a la desaparició. Podem comprovar com en 10 anys han desaparegut 5.671 ha
de terra dedicades al cultiu de raïm de taula.
Dolors Pérez i Martí, diputada del GP Esquerra UnidaEls Verds-Esquerra Valenciana: Entesa, al amparo de lo dispuesto en los artículos 146 y siguientes del RCV, formula al
conseller de Agricultura, Pesca y Alimentación, la siguiente
pregunta, deseando contestación escrita.
Tanto en la comarca del Vinalopó como en La Foia de
Bunyol, la producción de uva de mesa tiende a su desaparición. Podemos comprobar como en 10 años han desaparecido 5.671 ha de tierra dedicadas al cultivo de uva de mesa.
Pàg. 18.034
3.6.2005
Número 109
La baixa considerable de preus, les promeses incomplertes per part de la Conselleria d’Agricultura i les últimes gelades, han fet que els agricultors arranquen els ceps, ja que
els ingressos que reben ni cobreixen els costos de la producció.
Per recordar els últims 10 anys, cal valorar la baixada de
preus, equivalent a un 32% en la varietat Aledo i un 25% en
la varietat ideal.
És evident, per tant, que cal prendre les decisions més
idònies per a donar contestació al sector productor de raïm
de taula, per evitar situacions insostenibles que necessiten
de mesures urgents, motiu pel qual aquesta diputada vol
saber:
És important per aquesta conselleria el sector agrícola
productor de raïm de taula?
Té previst aquesta conselleria consensuar el projecte de
reestructuració del sector amb les organitzacions agràries?
La baja considerable de precios, las promesas incumplidas por parte de la Conselleria de Agricultura y las últimas
heladas, han hecho que los agricultores arranquen las cepas,
ya que los ingresos que reciben ni siquiera cubren los costes
de la producción.
Por recordar los últimos 10 años, hay que valorar la bajada de precios, equivalente a un 32% en la variedad Aledo
y un 25% en la variedad ideal.
Es evidente, por tanto, que hay que tomar las decisiones
más idóneas para dar contestación al sector productor de
vino de mesa, para evitar situaciones insostenibles que precisen de medidas urgentes, motivo por el cual esta diputada
quiere saber:
¿Es importante para esta conselleria el sector agrícola
productor de vino de mesa?
¿Tiene previsto esta conselleria consensuar el proyecto de
reestructuración del sector con las organizaciones agrarias?
Corts Valencianes,
València, 21 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 21 de febrero de 2005
Dolors Pérez i Martí
Dolors Pérez i Martí
Pregunta número 417/05 al Consell, sobre el projecte de
la Ciudad de las Lenguas, que formula el diputat Joan
Ribó i Canut, del GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa (RE número 26.104).
Pregunta número 417/05 al Consell sobre el proyecto de
la Ciudad de las Lenguas, que formula el diputado Joan
Ribó i Canut, del GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa (RE número 26.104).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Joan Ribó i Canut, diputat del GP Esquerra Unida-Els
Verds-Esquerra Valenciana: Entesa, d’acord amb els articles
146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al
Consell, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Recentment ha estat àmpliament difós pels mitjans de
comunicació el projecte del Consell anomenat “Ciudad de
las Lenguas”, a Castelló de la Plana, que s’ubicaria on estan
les actuals instal·lacions de l’aeroclub. Açò ha suposat el
nomenament de l’antic alcalde de Castelló de conseller delegat de Castelló Cultural.
I és per això que aquest diputat pregunta:
Quins criteris s’han seguit per a definir el perfil del conseller delegat que s’encarregarà del projecte “Ciudad de las
Lenguas”?
Quins criteris se segueixen per a nomenar assessors per
al projecte Ciudad de las Lenguas? Han de tenir un mínim
de formació inicial i coneixements lingüístics? (En cas afirmatiu especifiqueu quins).
A qui pertany la titularitat dels terrenys actuals de l’aeroclub?
Hi ha cap possibilitat que els anteriors propietaris d’aquests terrenys en demanen la reversió per canvi de les actuacions que es realitzaran?
El projecte de la Ciudad de las Lenguas, quins projectes
urbanístics du aparellats?
Joan Ribó i Canut, diputado del GP Esquerra Unida-Els
Verds-Esquerra Valenciana: Entesa, al amparo de lo dispuesto
en los artículos 146 y siguientes del RCV, formula al Consell,
la siguiente pregunta, deseando contestación escrita.
Recientemente ha sido ampliamente difundido por los
medios de comunicación el proyecto del Consell llamado
Ciudad de las Lenguas, en Castellón de la Plana, que se
ubicaría donde están las actuales instalaciones del Aeroclub.
Esto ha supuesto el nombramiento del antiguo alcalde de
Castellón de consejero delegado de Castellón Cultural.
Por ello este diputado pregunta:
¿Qué criterios se han seguido para definir el perfil del
consejero delegado que va a encargarse del proyecto Ciudad
de las Lenguas?
¿Qué criterios se siguen para nombrar asesores para el
proyecto Ciudad de las Lenguas? ¿Han de tener un mínimo
de formación inicial y conocimientos lingüísticos? (En caso
afirmativo especifique los mismos).
¿A quién pertenece la titularidad de los terrenos actuales
del aeroclub?
¿Hay alguna posibilidad de que los anteriores propietarios de estos terrenos pidan su reversión por cambio de las
actuaciones que se van a realizar?
¿El proyecto de la Ciudad de las Lenguas, qué proyectos
urbanísticos lleva aparejados?
Corts Valencianes,
València, 18 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 18 de febrero de 2005
Joan Ribó i Canut
Joan Ribó i Canut
Pregunta número 418/05 al Consell, sobre el projecte de
la Ciudad de las Lenguas, que formula el diputat Joan
Ribó i Canut, del GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa (RE número 26.105).
Pregunta número 418/05 al Consell sobre el proyecto de
la Ciudad de las Lenguas, que formula el diputado Joan
Ribó i Canut, del GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa (RE número 26.105).
Número 109
3.6.2005
Pàg. 18.035
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Joan Ribó i Canut, diputat del GP Esquerra Unida-Els
Verds-Esquerra Valenciana: Entesa, d’acord amb els articles
146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al
Consell, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Recentment ha estat àmpliament difós pels mitjans de
comunicació el projecte del Consell anomenat “Ciudad de
las Lenguas”, a Castelló de la Plana, que s’ubicaria on estan
les actuals instal·lacions de l’aeroclub. Açò ha suposat el
nomenament de l’antic alcalde de Castelló de conseller delegat de Castelló Cultural.
I és per això que aquest diputat pregunta:
Quants consellers delegats té Castelló Cultural en
aquests moments? Amb quina assignació econòmica?
Quina és la relació nominal dels consellers delegats de
Castelló Cultural que tenen a la seua disposició cotxe oficial i xofer?
Quina és la relació nominal de les persones que figuren
en nòmina en Castelló Cultural amb indicació de la tasca
que desenvolupen?
Corts Valencianes,
València, 18 de febrer de 2005
Joan Ribó i Canut, diputado del GP Esquerra Unida-Els
Verds-Esquerra Valenciana: Entesa, al amparo de lo dispuesto
en los artículos 146 y siguientes del RCV, formula al Consell,
la siguiente pregunta, deseando contestación escrita.
Recientemente ha sido ampliamente difundido por los
medios de comunicación el proyecto del Consell llamado
Ciudad de las Lenguas, en Castellón de la Plana, que se
ubicaría donde están las actuales instalaciones del Aeroclub.
Esto ha supuesto el nombramiento del antiguo alcalde de
Castellón de consejero delegado de Castellón Cultural.
Por ello este diputado pregunta:
¿Cuántos consejeros delegados tiene Castellón Cultural
en estos momentos? ¿Con qué asignación económica?
¿Cuál es la relación nominal de los consejeros delegados
de Castellón Cultural que tienen a su disposición coche oficial y chófer?
¿Cuál es la relación nominal de las personas que figuran
en nómina en Castellón Cultural con indicación la tarea que
desarrollan?
Cortes Valencianas,
Valencia, 18 de febrero de 2005
Joan Ribó i Canut
Joan Ribó i Canut
Pregunta número 419/05 al conseller d’Infraestructures
i Transport sobre les obres de la carretera CV-759, que
formula el diputat José Antonio Godoy García, del GP
Socialista (RE número 26.106).
Pregunta número 419/05 al conseller de Infraestructuras y Transporte, sobre las obras de la carretera CV759, que formula el diputado José Antonio Godoy García, del GP Socialista (RE número 26.106).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
José Antonio Godoy García, diputat del GP Socialista,
de conformitat amb els articles 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller d’Infraestructures i
Transport de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Amb referència a la carretera CV-759:
En què consisteixen les obres que s’hi estan executant?
En quina data es van adjudicar, a quina empresa i per
quin import?
Quins són els terminis d’execució i acabament de les
obres esmentades?
Corts Valencianes,
València, 22 de febrer de 2005
José Antonio Godoy García, diputado del GP Socialista,
de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Infraestructuras y
Transporte, de la cual desea obtener respuesta escrita.
Con referencia a la carretera CV-759:
¿En qué consisten las obras que se están ejecutando en
la misma?
¿En qué fecha se adjudicaron, a qué empresa y por qué
importe?
¿Cuáles son los plazos de ejecución y finalización de las
mencionadas obras?
Cortes Valencianas,
Valencia, 22 de febrero de 2005
José Antonio Godoy García
José Antonio Godoy García
Pregunta número 420/05 al conseller d’Infraestructures
i Transport sobre les obres de la carretera CV-759, que
formula el diputat José Antonio Godoy García, del GP
Socialista (RE número 26.107).
Pregunta número 420/05 al conseller de Infraestructuras y Transporte, sobre las obras de la carretera CV759, que formula el diputado José Antonio Godoy García, del GP Socialista (RE número 26.107).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
José Antonio Godoy García, diputat del GP Socialista,
de conformitat amb els articles 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller d’Infraestructures i
Transport de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Per quines raons les obres que s’estan fent a la carretera
CV-759 són a càrrec dels pressuposts públics i no a càrrec
del sector de l’Almiserà (la Vila Joiosa), tal com prescriu
l’informe de 2 d’abril de 2004, de la secció de planificació
de la conselleria mateixa?
José Antonio Godoy García, diputado del GP Socialista,
de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Infraestructuras y
Transporte, de la cual desea obtener respuesta escrita.
¿Por qué razones, las obras que se están realizando en la
carretera CV-759 van a cargo de los presupuestos públicos
y no a cargo del sector de l’Almisserá (la Vila Joiosa), tal y
como prescribe el informe de 2 de abril de 2004, de la Sección de planificación de la propia conselleria?
Pàg. 18.036
3.6.2005
Número 109
Realitzarà la conselleria cap actuació per tal d’acomplir
el contingut de l’informe esmentat?
¿Va la conselleria a realizar alguna actuación para dar
cumplimiento al contenido del mencionado informe?
Corts Valencianes,
València, 22 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 22 de febrero de 2005
José Antonio Godoy García
José Antonio Godoy García
Pregunta número 421/05 al conseller d’Infraestructures
i Transport sobre les obres de la carretera CV-759, que
formula el diputat José Antonio Godoy García, del GP
Socialista (RE número 26.108).
Pregunta número 421/05 al conseller de Infraestructuras y Transporte, sobre las obras de la carretera CV759, que formula el diputado José Antonio Godoy García, del GP Socialista (RE número 26.108).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
José Antonio Godoy García, diputat del GP Socialista,
de conformitat amb els articles 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller d’Infraestructures i
Transport de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Atès que el fons de compensació interterritorial és un
instrument de desenvolupament regional destinat a fer efectiu el principi de solidaritat i que la seua creació està destinada a corregir desequilibris econòmics entre les diferents
comunitats autònomes, el diputat que subscriu formula les
preguntes següents:
Per quines raons la conselleria ha decidit proposar a
l’estat que les obres que s’executen a la carretera CV-759 es
financen a càrrec del fons de compensació interterritorial
esmentat?
La decisió esmentada, no és contrària a allò prescrit en
l’informe de la secció de planificació de carreteres de la
conselleria mateixa de data 2 d’abril de 2004?
En quina data va proposar la Generalitat a l’estat el finançament de les esmentades obres a càrrec del fons de
compensació interterritorial?
Te previst la conselleria, a la vista de la contundència de
l’informe esmentat de la secció de planificació de carreteres, fer la rectificació corresponent i que siga el sector el
que assumesca les actuacions contingudes en aquell?
José Antonio Godoy García, diputado del GP Socialista,
de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Infraestructuras y
Transporte, de la cual desea obtener respuesta escrita.
Teniendo en cuenta que el fondo de compensación interterritorial es un instrumento de desarrollo regional destinado a hacer efectivo el principio de solidaridad y que su
creación está destinada a corregir desequilibrios económicos entre las distintas comunidades autónomas, el diputado
que suscribe formula las preguntas siguientes:
¿Por qué razones, la conselleria ha decidido proponer al
estado que las obras que se están ejecutando en la carretera
CV-759 sean financiadas a cargo del mencionado fondo de
compensación interterritorial?
La mencionada decisión, ¿no es contraria a lo prescrito
en el informe de la Sección de planificación de carreteras
de la propia conselleria, de fecha de 2 de abril de 2004?
¿En qué fecha propuso la Generalidad al Estado la financiación de las mencionadas obras con cargo al fondo de
compensación interterritorial?
¿Tiene previsto la conselleria, a la vista de la contundencia
del citado informe de la sección de planificación de carreteras,
realizar la correspondiente rectificación y que sea el sector el
que asuma las actuaciones contenidas en el mismo?
Corts Valencianes,
València, 22 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 22 de febrero de 2005
José Antonio Godoy García
José Antonio Godoy García
Pregunta número 422/05 al conseller d’Infraestructures
i Transport sobre el Pla d’infraestructures estratègiques
2004-2010, que formula la diputada Josefa Andrés Barea, del GP Socialista (RE número 26.109).
Pregunta número 422/05 al conseller de Infraestructuras y Transporte, sobre el Plan de infraestructuras estratégicas 2004-2010, que formula la diputada Josefa
Andrés Barea, del GP Socialista (RE número 26.109).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Josefa Andrés Barea, diputada del GP Socialista, de conformitat amb els articles 146 i següents del Reglament de
les Corts Valencianes, formula la pregunta següent al conseller de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Atès que el Pla d’infraestructures estratègiques 20042010 contempla tota una sèrie d’actuacions que cal fer a la
comarca de l’Horta Nord, la diputada que subscriu formula
les preguntes següents:
Quines són les actuacions que preveu el pla esmentat per
als municipis de la comarca de l’Horta Nord? Especifiqueu
en cada cas, el municipi afectat, l’obra o les obres que cal
fer, la data de l’inici, els terminis d’execució i les dates d’acabament i entrada en funcionament.
Josefa Andrés Barea, diputada del GP Socialista, de
acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Infraestructuras y
Transporte, de la cual desea obtener respuesta escrita.
Teniendo en cuenta que el Plan de infraestructuras estratégicas 2004-2010 contempla toda una serie de actuaciones
a realizar en la comarca de l’Horta Nord, la diputada que
suscribe formula las preguntas siguientes:
¿Cuáles son las actuaciones de prevé el mencionado plan
para los municipios de la comarca de l’Horta Nord, especificando en cada caso, el municipio afectado, la obra o las
obras a realizar, la fecha de inicio, los plazos de ejecución y
fechas de finalización y entrada en funcionamiento?
Número 109
3.6.2005
Pàg. 18.037
Quines actuacions ha de fer cadascun dels municipis
afectats per a poder dur a terme les obres que el pla d’infraestructures hi preveu?
¿Qué actuaciones ha de realizar cada uno de los municipios afectados para poder llevar a efecto las obras que el
plan de infraestructuras prevé para ellos?
Corts Valencianes,
València, 17 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 17 de febrero de 2005
Josefa Andrés Barea
Josefa Andrés Barea
Pregunta número 423/05 al conseller d’Infraestructures
i Transport sobre el Pla d’infraestructures estratègiques
2004-2010, que formula la diputada Josefa Andrés Barea, del GP Socialista (RE número 26.110).
Pregunta número 423/05 al conseller de Infraestructuras y Transporte, sobre el Plan de infraestructuras estratégicas 2004-2010, que formula la diputada Josefa
Andrés Barea, del GP Socialista (RE número 26.110).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Josefa Andrés Barea, diputada del GP Socialista, de conformitat amb els articles 146 i següents del Reglament de
les Corts Valencianes, formula la pregunta següent al conseller de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Atès que el Pla d’infraestructures estratègiques 20042010 contempla tota una sèrie d’actuacions que cal fer a la
comarca de l’Horta Nord, la diputada que subscriu formula
la pregunta següent:
Pel que fa als accessos de la zona d’activitats logístiques
de la comarca, quines actuacions concretes contempla el pla
esmentat per a la seua execució?
Josefa Andrés Barea, diputada del GP Socialista, de
acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Infraestructuras y
Transporte, de la cual desea obtener respuesta escrita.
Teniendo en cuenta que el Plan de infraestructuras estratégicas 2004-2010 contempla toda una serie de actuaciones
a realizar en la comarca de l’Horta Nord, la diputada que
suscribe formula la pregunta siguiente:
Con respecto a los accesos de la zona de actividades logísticas de la comarca, ¿qué actuaciones concretas contempla el mencionado plan para su ejecución?
Corts Valencianes,
València, 17 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 17 de febrero de 2005
Josefa Andrés Barea
Josefa Andrés Barea
Pregunta número 424/05 al conseller d’Infraestructures
i Transport sobre el Pla d’infraestructures estratègiques
2004-2010, que formula la diputada Josefa Andrés Barea, del GP Socialista (RE número 26.111).
Pregunta número 424/05 al conseller de Infraestructuras y Transporte, sobre el Plan de infraestructuras estratégicas 2004-2010, que formula la diputada Josefa
Andrés Barea, del GP Socialista (RE número 26.111).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Josefa Andrés Barea, diputada del GP Socialista, de conformitat amb els articles 146 i següents del Reglament de
les Corts Valencianes, formula la pregunta següent al conseller de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Atès que el Pla d’infraestructures estratègiques 20042010 contempla tota una sèrie d’actuacions que cal fer a la
comarca de l’Horta Nord, la diputada que subscriu formula
la pregunta següent:
Pel que fa a la ronda Museros-Albalat dels Sorells, quines actuacions concretes contempla el pla esmentat per a la
seua execució?
Corts Valencianes,
València, 17 de febrer de 2005
Josefa Andrés Barea, diputada del GP Socialista, de
acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Infraestructuras y
Transporte, de la cual desea obtener respuesta escrita.
Teniendo en cuenta que el Plan de infraestructuras estratégicas 2004-2010 contempla toda una serie de actuaciones
a realizar en la comarca de l’Horta Nord, la diputada que
suscribe formula la pregunta siguiente:
Con respecto a la ronda Museros-Albalat dels Sorells,
¿qué actuaciones concretas contempla el mencionado plan
para su ejecución?
Cortes Valencianas,
Valencia, 17 de febrero de 2005
Josefa Andrés Barea
Josefa Andrés Barea
Pregunta número 425/05 al conseller d’Infraestructures
i Transport sobre el Pla d’infraestructures estratègiques
2004-2010, que formula la diputada Josefa Andrés Barea, del GP Socialista (RE número 26.112).
Pregunta número 425/05 al conseller de Infraestructuras y Transporte, sobre el Plan de infraestructuras estratégicas 2004-2010, que formula la diputada Josefa
Andrés Barea, del GP Socialista (RE número 26.112).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Josefa Andrés Barea, diputada del GP Socialista, de conformitat amb els articles 146 i següents del Reglament de
Josefa Andrés Barea, diputada del GP Socialista, de
acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, pre-
Pàg. 18.038
3.6.2005
Número 109
les Corts Valencianes, formula la pregunta següent al conseller de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Atès que el Pla d’infraestructures estratègiques 20042010 contempla tota una sèrie d’actuacions que cal fer a la
comarca de l’Horta Nord, la diputada que subscriu formula
la pregunta següent:
Pel que fa a la via parc nord de València, quines actuacions concretes contempla el pla esmentat per a la seua execució?
senta la siguiente pregunta al conseller de Infraestructuras y
Transporte, de la cual desea obtener respuesta escrita.
Teniendo en cuenta que el Plan de infraestructuras estratégicas 2004-2010 contempla toda una serie de actuaciones
a realizar en la comarca de l’Horta Nord, la diputada que
suscribe formula la pregunta siguiente:
Con respecto a la vía parque norte de Valencia, ¿qué actuaciones concretas contempla el mencionado plan para su
ejecución?
Corts Valencianes,
València, 17 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 17 de febrero de 2005
Josefa Andrés Barea
Josefa Andrés Barea
Pregunta número 426/05 al conseller d’Infrastructures i
Transport sobre el Pla d’infrastructures estratègiques
2004-2010, que formula la diputada Josefa Andrés Barea, del Grup Parlamentari Socialista (RE número
26.113).
Pregunta número 426/05 al conseller de Infraestructuras y Transporte sobre el Plan de infraestructuras estratégicas 2004-2010, que formula la diputada Josefa Andrés Barea, del Grupo Parlamentario Socialista (RE
número 26.113).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Josefa Andrés Barea, diputada del Grup Parlamentari
Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV,
presenta la pregunta següent al conseller d’Infrastructures i
Transport, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Tenint en compte que el Pla d’infrastructures estratègiques 2004-2010 preveu tota una sèrie d’actuacions que s’han de realitzar en la comarca de l’Horta Nord, la diputada
que subscriu formula la pregunta següent:
Pel que fa a la prolongació del distribuïdor nord, quines
actuacions concretes preveu l’esmentat pla que s’executen?
Josefa Andrés Barea, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV,
presenta la pregunta siguiente al conseller de Infraestructuras y
Transporte, de la cual desea obtener respuesta escrita.
Teniendo en cuenta que el Plan de infraestructuras estratégicas 2004-2010 contempla toda una serie de actuaciones
a realizar en la comarca de l’Horta Nord, la diputada que
suscribe formula la pregunta siguiente:
Con respecto a la prolongación del distribuidor norte,
¿qué actuaciones concretas contempla el mencionado plan
para su ejecución?
Corts Valencianes,
València, 17 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 17 de febrero de 2005
Josefa Andrés Barea
Josefa Andrés Barea
Pregunta número 427/05 al conseller d’Infrastructures i
Transport sobre el Pla d’infrastructures estratègiques
2004-2010, que formula la diputada Josefa Andrés Barea, del Grup Parlamentari Socialista (RE número
26.114).
Pregunta número 427/05 al conseller de Infraestructuras y Transporte sobre el Plan de infraestructuras estratégicas 2004-2010, que formula la diputada Josefa Andrés Barea, del Grupo Parlamentario Socialista (RE
número 26.114).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Josefa Andrés Barea, diputada del Grup Parlamentari
Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV,
presenta la pregunta següent al conseller d’Infrastructures i
Transport, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Tenint en compte que el Pla d’infrastructures estratègiques 2004-2010 preveu tota una sèrie d’actuacions que s’han de realitzar en la comarca de l’Horta Nord, la diputada
que subscriu formula la pregunta següent:
Pel que fa a la connexió entre les carreteres CV-35 i CV310, quines actuacions concretes preveu l’esmentat pla que
s’executen?
Josefa Andrés Barea, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV,
presenta la pregunta siguiente al conseller de Infraestructuras y
Transporte, de la cual desea obtener respuesta escrita.
Teniendo en cuenta que el Plan de infraestructuras estratégicas 2004-2010 contempla toda una serie de actuaciones
a realizar en la comarca de l’Horta Nord, la diputada que
suscribe formula la pregunta siguiente:
Con respecto a la conexión entre las carreteras CV-35 y
CV-310, ¿qué actuaciones concretas contempla el mencionado plan para su ejecución?
Corts Valencianes,
València, 17 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 17 de febrero de 2005
Josefa Andrés Barea
Josefa Andrés Barea
Número 109
3.6.2005
Pàg. 18.039
Pregunta número 428/05 al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència sobre plans d’acció comercial, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del
Grup Parlamentari Socialista (RE número 26.123).
Pregunta número 428/05 al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia sobre planes de acción comercial, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 26.123).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents
del RCV, presenta la pregunta següent al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
La Conselleria de Empresa, Universitat i Ciència —o denominacions anteriors— encarrega mitjançant un conveni al
Consell de Cambres Oficials de Comerç de la Comunitat
Valenciana l’elaboració de plans d’acció comercial realitzats a través de l’oficina Pateco. En ells es diagnostica la situació comercial de les ciutats aplicant el Pla d’acció territorial aplicat a la distribució comercial (Pateco) de 1997. En
l’elaboració d’aquests plans participen ajuntaments i associacions de comerciants i són desenvolupats en consorci per
la Direcció General d’Indústria i Comerç —o denominacions anteriors.
En aquest sentit, i en relació amb el PAC-Vinaròs, la diputada que subscriu formula les preguntes següents:
Quina ha estat la data d’execució i de revisió, si convé,
de l’estudi?
Quin ha estat el desenvolupament de l’esmentat estudi?
Quin ha estat el pressupost per a la realització de l’estudi
i la subvenció aportada per la Direcció General d’Indústria i
Comerç —o amb les denominacions anteriors?
Quines han estat cada any les inversions realitzades i els
projectes executats?
Quin ha estat el pressupost d’adjudicació del projecte i
les modificacions, si n’hi haguera?
Quina és l’empresa adjudicatària de les obres?
Quines persones concretes composen la comissió mixta
de seguiment?
Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la pregunta siguiente al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia, de la cual desea
obtener respuesta escrita.
La Conselleria de Empresa, Universidad y Ciencia —o
anteriores denominaciones— encarga mediante un convenio
al Consejo de Cámaras Oficiales de Comercio de la Comunidad Valenciana la elaboración de planes de acción comercial realizados a través de su oficina Pateco. En ellos se
diagnostica la situación comercial de las ciudades aplicando
el Plan de acción territorial aplicado a la distribución comercial (Pateco) de 1997. En la elaboración de estos planes
participan ayuntamientos y asociaciones de comerciantes y
son desarrollados en consorcio por la Dirección General de
Industria y Comercio —o anteriores denominaciones.
En este sentido, y en relación con el PAC-Vinaròs, la diputada que suscribe formula las siguientes preguntas:
¿Cuál ha sido la fecha de ejecución y de revisión, en su
caso, del estudio?
¿Cuál ha sido el desarrollo de dicho estudio?
¿Cuál ha sido el presupuesto para la realización del estudio
y la subvención aportada por la Dirección General de Industria
y Comercio, o con sus denominaciones anteriores?
¿Cuáles han sido las inversiones realizadas cada año y
los proyectos ejecutados cada año?
¿Cuál ha sido el presupuesto de adjudicación del proyecto y sus modificaciones, si las hubiera?
¿Cuál es la empresa adjudicataria de las obras?
¿Qué personas concretas componen la comisión mixta
de seguimiento?
Corts Valencianes,
València, 22 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 22 de febrero de 2005
Mari Carmen Sánchez Brufal
Mari Carmen Sánchez Brufal
Pregunta número 429/05 al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència sobre plans d’acció comercial, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del
Grup Parlamentari Socialista (RE número 26.124).
Pregunta número 429/05 al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia sobre planes de acción comercial, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 26.124).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents
del RCV, presenta la pregunta següent al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
La Conselleria de Empresa, Universitat i Ciència —o denominacions anteriors— encarrega mitjançant un conveni al
Consell de Cambres Oficials de Comerç de la Comunitat
Valenciana l’elaboració de plans d’acció comercial realitzats a través de l’oficina Pateco. En ells es diagnostica la situació comercial de les ciutats aplicant el Pla d’acció territorial aplicat a la distribució comercial (Pateco) de 1997. En
l’elaboració d’aquests plans participen ajuntaments i associacions de comerciants i són desenvolupats en consorci per
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la pregunta siguiente al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia, de la cual desea
obtener respuesta escrita.
La Conselleria de Empresa, Universidad y Ciencia —o
anteriores denominaciones— encarga mediante un convenio
al Consejo de Cámaras Oficiales de Comercio de la Comunidad Valenciana la elaboración de planes de acción comercial realizados a través de su oficina Pateco. En ellos se
diagnostica la situación comercial de las ciudades aplicando
el Plan de acción territorial aplicado a la distribución comercial (Pateco) de 1997. En la elaboración de estos planes
participan ayuntamientos y asociaciones de comerciantes y
Pàg. 18.040
3.6.2005
Número 109
la Direcció General d’Indústria i Comerç —o denominacions anteriors.
En aquest sentit i en relació amb el PAC-la Vall d’Uixó,
la diputada que subscriu formula les preguntes següents:
Quina ha estat la data d’execució i de revisió, si convé,
de l’estudi?
Quin ha estat el desenvolupament de l’esmentat estudi?
Quin ha estat el pressupost per a la realització de l’estudi
i la subvenció aportada per la Direcció General d’Indústria i
Comerç —o amb les denominacions anteriors?
Quines han estat cada any les inversions realitzades i els
projectes executats?
Quin ha estat el pressupost d’adjudicació del projecte i
les modificacions, si n’hi haguera?
Quina és l’empresa adjudicatària de les obres?
Quines persones concretes composen la comissió mixta
de seguiment?
Corts Valencianes,
València, 22 de febrer de 2005
son desarrollados en consorcio por la Dirección General de
Industria y Comercio —o anteriores denominaciones.
En este sentido, y en relación con el PAC-la Vall d’Uixó, la
diputada que suscribe formula las siguientes preguntas:
¿Cuál ha sido la fecha de ejecución y de revisión, en su
caso, del estudio?
¿Cuál ha sido el desarrollo de dicho estudio?
¿Cuál ha sido el presupuesto para la realización del estudio
y la subvención aportada por la Dirección General de Industria
y Comercio, o con sus denominaciones anteriores?
¿Cuáles han sido las inversiones realizadas cada año y
los proyectos ejecutados cada año?
¿Cuál ha sido el presupuesto de adjudicación del proyecto y sus modificaciones, si las hubiera?
¿Cuál es la empresa adjudicataria de las obras?
¿Qué personas concretas componen la comisión mixta
de seguimiento?
Cortes Valencianas,
Valencia, 22 de febrero de 2005
Mari Carmen Sánchez Brufal
Mari Carmen Sánchez Brufal
Pregunta número 430/05 al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència sobre plans d’acció comercial, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del
Grup Parlamentari Socialista (RE número 26.125).
Pregunta número 430/05 al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia sobre planes de acción comercial, que
formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 26.125).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents
del RCV, presenta la pregunta següent al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
La Conselleria de Empresa, Universitat i Ciència —o denominacions anteriors— encarrega mitjançant un conveni al
Consell de Cambres Oficials de Comerç de la Comunitat
Valenciana l’elaboració de plans d’acció comercial realitzats a través de l’oficina Pateco. En ells es diagnostica la situació comercial de les ciutats aplicant el Pla d’acció territorial aplicat a la distribució comercial (Pateco) de 1997. En
l’elaboració d’aquests plans participen ajuntaments i associacions de comerciants i són desenvolupats en consorci per
la Direcció General d’Indústria i Comerç —o denominacions anteriors.
En aquest sentit, i en relació amb el PAC-Petrer, la diputada que subscriu formula les preguntes següents:
Quina ha estat la data d’execució i de revisió, si convé,
de l’estudi?
Quin ha estat el desenvolupament de l’esmentat estudi?
Quin ha estat el pressupost per a la realització de l’estudi
i la subvenció aportada per la Direcció General d’Indústria i
Comerç —o amb les denominacions anteriors?
Quines han estat cada any les inversions realitzades i els
projectes executats?
Quin ha estat el pressupost d’adjudicació del projecte i
les modificacions, si n’hi haguera?
Quina és l’empresa adjudicatària de les obres?
Quines persones concretes composen la comissió mixta
de seguiment?
Corts Valencianes,
València, 22 de febrer de 2005
Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la pregunta siguiente al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia, de la cual desea
obtener respuesta escrita.
La Conselleria de Empresa, Universidad y Ciencia —o
anteriores denominaciones— encarga mediante un convenio
al Consejo de Cámaras Oficiales de Comercio de la Comunidad Valenciana la elaboración de planes de acción comercial realizados a través de su oficina Pateco. En ellos se
diagnostica la situación comercial de las ciudades aplicando
el Plan de acción territorial aplicado a la distribución comercial (Pateco) de 1997. En la elaboración de estos planes
participan ayuntamientos y asociaciones de comerciantes y
son desarrollados en consorcio por la Dirección General de
Industria y Comercio —o anteriores denominaciones.
En este sentido, y en relación con el PAC-Petrer, la diputada que suscribe formula las siguientes preguntas:
¿Cuál ha sido la fecha de ejecución y de revisión, en su
caso, del estudio?
¿Cuál ha sido el desarrollo de dicho estudio?
¿Cuál ha sido el presupuesto para la realización del estudio
y la subvención aportada por la Dirección General de Industria
y Comercio, o con sus denominaciones anteriores?
¿Cuáles han sido las inversiones realizadas cada año y
los proyectos ejecutados cada año?
¿Cuál ha sido el presupuesto de adjudicación del proyecto y sus modificaciones, si las hubiera?
¿Cuál es la empresa adjudicataria de las obras?
¿Qué personas concretas componen la comisión mixta
de seguimiento?
Cortes Valencianas,
Valencia, 22 de febrero de 2005
Mari Carmen Sánchez Brufal
Mari Carmen Sánchez Brufal
Número 109
3.6.2005
Pàg. 18.041
Pregunta número 431/05 al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència sobre plans d’acció comercial, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del
Grup Parlamentari Socialista (RE número 26.126).
Pregunta número 431/05 al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia sobre planes de acción comercial, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 26.126).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents
del RCV, presenta la pregunta següent al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
La Conselleria de Empresa, Universitat i Ciència —o denominacions anteriors— encarrega mitjançant un conveni al
Consell de Cambres Oficials de Comerç de la Comunitat
Valenciana l’elaboració de plans d’acció comercial realitzats a través de l’oficina Pateco. En ells es diagnostica la situació comercial de les ciutats aplicant el Pla d’acció territorial aplicat a la distribució comercial (Pateco) de 1997. En
l’elaboració d’aquests plans participen ajuntaments i associacions de comerciants i són desenvolupats en consorci per
la Direcció General d’Indústria i Comerç —o denominacions anteriors.
En este sentido, y en relación con el PAC-Elda, la diputada que suscribe formula las siguientes preguntas:
Quina ha estat la data d’execució i de revisió, si convé,
de l’estudi?
Quin ha estat el desenvolupament de l’esmentat estudi?
Quin ha estat el pressupost per a la realització de l’estudi
i la subvenció aportada per la Direcció General d’Indústria i
Comerç —o amb les denominacions anteriors?
Quines han estat cada any les inversions realitzades i els
projectes executats?
Quin ha estat el pressupost d’adjudicació del projecte i
les modificacions, si n’hi haguera?
Quina és l’empresa adjudicatària de les obres?
Quines persones concretes composen la comissió mixta
de seguiment?
Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la pregunta siguiente al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia, de la cual desea
obtener respuesta escrita.
La Conselleria de Empresa, Universidad y Ciencia —o
anteriores denominaciones— encarga mediante un convenio
al Consejo de Cámaras Oficiales de Comercio de la Comunidad Valenciana la elaboración de planes de acción comercial realizados a través de su oficina Pateco. En ellos se
diagnostica la situación comercial de las ciudades aplicando
el Plan de acción territorial aplicado a la distribución comercial (Pateco) de 1997. En la elaboración de estos planes
participan ayuntamientos y asociaciones de comerciantes y
son desarrollados en consorcio por la Dirección General de
Industria y Comercio —o anteriores denominaciones.
En este sentido, y en relación con el PAC-Elda, la diputada que suscribe formula las siguientes preguntas:
¿Cuál ha sido la fecha de ejecución y de revisión, en su
caso, del estudio?
¿Cuál ha sido el desarrollo de dicho estudio?
¿Cuál ha sido el presupuesto para la realización del estudio
y la subvención aportada por la Dirección General de Industria
y Comercio, o con sus denominaciones anteriores?
¿Cuáles han sido las inversiones realizadas cada año y
los proyectos ejecutados cada año?
¿Cuál ha sido el presupuesto de adjudicación del proyecto y sus modificaciones, si las hubiera?
¿Cuál es la empresa adjudicataria de las obras?
¿Qué personas concretas componen la comisión mixta
de seguimiento?
Corts Valencianes,
València, 22 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 22 de febrero de 2005
Mari Carmen Sánchez Brufal
Mari Carmen Sánchez Brufal
Pregunta número 432/05 al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència sobre plans d’acció comercial, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del
Grup Parlamentari Socialista (RE número 26.127).
Pregunta número 432/05 al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia sobre planes de acción comercial, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 26.127).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents
del RCV, presenta la pregunta següent al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
La Conselleria de Empresa, Universitat i Ciència —o denominacions anteriors— encarrega mitjançant un conveni al
Consell de Cambres Oficials de Comerç de la Comunitat
Valenciana l’elaboració de plans d’acció comercial realitzats a través de l’oficina Pateco. En ells es diagnostica la situació comercial de les ciutats aplicant el Pla d’acció territorial aplicat a la distribució comercial (Pateco) de 1997. En
l’elaboració d’aquests plans participen ajuntaments i associacions de comerciants i són desenvolupats en consorci per
Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la pregunta siguiente al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia, de la cual desea
obtener respuesta escrita.
La Conselleria de Empresa, Universidad y Ciencia —o
anteriores denominaciones— encarga mediante un convenio
al Consejo de Cámaras Oficiales de Comercio de la Comunidad Valenciana la elaboración de planes de acción comercial realizados a través de su oficina Pateco. En ellos se
diagnostica la situación comercial de las ciudades aplicando
el Plan de acción territorial aplicado a la distribución comercial (Pateco) de 1997. En la elaboración de estos planes
participan ayuntamientos y asociaciones de comerciantes y
Pàg. 18.042
3.6.2005
Número 109
la Direcció General d’Indústria i Comerç —o denominacions anteriors.
En este sentido, y en relación con el PAC—Villajoyosa,
la diputada que suscribe formula las siguientes preguntas:
Quina ha estat la data d’execució i de revisió, si convé,
de l’estudi?
Quin ha estat el desenvolupament de l’esmentat estudi?
Quin ha estat el pressupost per a la realització de l’estudi
i la subvenció aportada per la Direcció General d’Indústria i
Comerç —o amb les denominacions anteriors?
Quines han estat cada any les inversions realitzades i els
projectes executats?
Quin ha estat el pressupost d’adjudicació del projecte i
les modificacions, si n’hi haguera?
Quina és l’empresa adjudicatària de les obres?
Quines persones concretes composen la comissió mixta
de seguiment?
Corts Valencianes,
València, 22 de febrer de 2005
son desarrollados en consorcio por la Dirección General de
Industria y Comercio —o anteriores denominaciones.
En este sentido, y en relación con el PAC-Villajoyosa, la
diputada que suscribe formula las siguientes preguntas:
¿Cuál ha sido la fecha de ejecución y de revisión, en su
caso, del estudio?
¿Cuál ha sido el desarrollo de dicho estudio?
¿Cuál ha sido el presupuesto para la realización del estudio
y la subvención aportada por la Dirección General de Industria
y Comercio, o con sus denominaciones anteriores?
¿Cuáles han sido las inversiones realizadas cada año y
los proyectos ejecutados cada año?
¿Cuál ha sido el presupuesto de adjudicación del proyecto y sus modificaciones, si las hubiera?
¿Cuál es la empresa adjudicataria de las obras?
¿Qué personas concretas componen la comisión mixta
de seguimiento?
Cortes Valencianas,
Valencia, 22 de febrero de 2005
Mari Carmen Sánchez Brufal
Mari Carmen Sánchez Brufal
Pregunta número 433/05 al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència sobre plans d’acció comercial, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del
Grup Parlamentari Socialista (RE número 26.128).
Pregunta número 433/05 al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia sobre planes de acción comercial, que
formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 26.128).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents
del RCV, presenta la pregunta següent al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
La Conselleria de Empresa, Universitat i Ciència —o denominacions anteriors— encarrega mitjançant un conveni al
Consell de Cambres Oficials de Comerç de la Comunitat
Valenciana l’elaboració de plans d’acció comercial realitzats a través de l’oficina Pateco. En ells es diagnostica la situació comercial de les ciutats aplicant el Pla d’acció territorial aplicat a la distribució comercial (Pateco) de 1997. En
l’elaboració d’aquests plans participen ajuntaments i associacions de comerciants i són desenvolupats en consorci per
la Direcció General d’Indústria i Comerç —o denominacions anteriors.
En este sentido, y en relación con el PAC-la Ribera Alta,
la diputada que suscribe formula las siguientes preguntas:
Quina ha estat la data d’execució i de revisió, si convé,
de l’estudi?
Quin ha estat el desenvolupament de l’esmentat estudi?
Quin ha estat el pressupost per a la realització de l’estudi
i la subvenció aportada per la Direcció General d’Indústria i
Comerç —o amb les denominacions anteriors?
Quines han estat cada any les inversions realitzades i els
projectes executats?
Quin ha estat el pressupost d’adjudicació del projecte i
les modificacions, si n’hi haguera?
Quina és l’empresa adjudicatària de les obres?
Quines persones concretes composen la comissió mixta
de seguiment?
Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la pregunta siguiente al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia, de la cual desea
obtener respuesta escrita.
La Conselleria de Empresa, Universidad y Ciencia —o
anteriores denominaciones— encarga mediante un convenio
al Consejo de Cámaras Oficiales de Comercio de la Comunidad Valenciana la elaboración de planes de acción comercial realizados a través de su oficina Pateco. En ellos se
diagnostica la situación comercial de las ciudades aplicando
el Plan de acción territorial aplicado a la distribución comercial (Pateco) de 1997. En la elaboración de estos planes
participan ayuntamientos y asociaciones de comerciantes y
son desarrollados en consorcio por la Dirección General de
Industria y Comercio —o anteriores denominaciones.
En este sentido, y en relación con el PAC-la Ribera Alta,
la diputada que suscribe formula las siguientes preguntas:
¿Cuál ha sido la fecha de ejecución y de revisión, en su
caso, del estudio?
¿Cuál ha sido el desarrollo de dicho estudio?
¿Cuál ha sido el presupuesto para la realización del estudio
y la subvención aportada por la Dirección General de Industria
y Comercio, o con sus denominaciones anteriores?
¿Cuáles han sido las inversiones realizadas cada año y
los proyectos ejecutados cada año?
¿Cuál ha sido el presupuesto de adjudicación del proyecto y sus modificaciones, si las hubiera?
¿Cuál es la empresa adjudicataria de las obras?
¿Qué personas concretas componen la comisión mixta
de seguimiento?
Corts Valencianes,
València, 22 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 22 de febrero de 2005
Mari Carmen Sánchez Brufal
Mari Carmen Sánchez Brufal
Número 109
3.6.2005
Pàg. 18.043
Pregunta número 434/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre la creació de dues noves reserves de caça major a la comarca del Racó d’Ademús, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del Grup Parlamentari
Socialista (RE número 26.129).
Pregunta número 434/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre la creación de dos nuevas reservas de caza
mayor en la comarca del Rincón de Ademuz, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 26.129).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Jeannette Segarra Sales, diputada del Grup Parlamentari
Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV,
presenta la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Segons notícies aparegudes al diari Las Provincias els
passats dies 24 de gener i 8 de febrer respectivament, la
Conselleria de Territori i Habitatge projecta la creació de
dues noves reserves de caça major a la comarca del Racó
d’Ademús, amb una extensió de 22.000 hectàrees i repoblades amb espècies del segle XIII.
Per aquest motiu, la diputada que subscriu formula la
pregunta següent:
Quin és el nombre de censos realitzats per la conselleria
de la població de cabra salvatge, cérvol i cabirol en cadascun dels termes municipals de tota la comarca del Racó
d’Ademús, durant els anys 2001, 2002, 2003 i 2004 respectivament, especificant la data concreta i el nombre d’animals censats de cada espècie en cadascun dels anys?
Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario
Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del
RCV, presenta la pregunta siguiente al conseller de Territorio y
Vivienda, de la cual desea obtener respuesta escrita.
Según noticias aparecidas en el diario Las Provincias los
pasados días 24 de enero y 8 de febrero respectivamente, la
Conselleria de Territorio y Vivienda proyecta la creación de
dos nuevas reservas de caza mayor en la comarca del Rincón de Ademuz, con una extensión de 22.000 hectáreas y
repobladas con especies del siglo XIII.
Por este motivo, la diputada que suscribe formula la pregunta siguiente:
¿Cuál es el número de censos realizados por la conselleria
de la población de cabra salvaje, ciervo y corzo en cada uno
de los términos municipales de toda la comarca del Rincón de
Ademuz, durante los años 2001, 2002, 2003 y 2004 respectivamente, especificando la fecha concreta y el número de animales censados de cada especie en cada uno de los años?
Corts Valencianes,
València, 21 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 21 de febrero de 2005
Jeannette Segarra Sales
Jeannette Segarra Sales
Pregunta número 435/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre la creació de dues noves reserves de caça major a la comarca del Racó d’Ademús, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del Grup Parlamentari
Socialista (RE número 26.130).
Pregunta número 435/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre la creación de dos nuevas reservas de caza
mayor en la comarca del Rincón de Ademuz, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 26.130).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Jeannette Segarra Sales, diputada del Grup Parlamentari
Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV,
presenta la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Segons notícies aparegudes al diari Las Provincias els
passats dies 24 de gener i 8 de febrer respectivament, la
Conselleria de Territori i Habitatge projecta la creació de
dues noves reserves de caça major a la comarca del Racó
d’Ademús, amb una extensió de 22.000 hectàrees i repoblades amb espècies del segle XIII.
Per aquest motiu, la diputada que subscriu formula la
pregunta següent:
Quines són les dates de sol·licitud i aprovació de cadascun dels vedats de caça que existeixen en la comarca del
Racó d’Ademús?
Cas de no haver estat aprovades totes les sol·licituds,
quins són els motius que ho impedeixen?
Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario
Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del
RCV, presenta la pregunta siguiente al conseller de Territorio y
Vivienda, de la cual desea obtener respuesta escrita.
Según noticias aparecidas en el diario Las Provincias los
pasados días 24 de enero y 8 de febrero respectivamente, la
Conselleria de Territorio y Vivienda proyecta la creación de
dos nuevas reservas de caza mayor en la comarca del Rincón de Ademuz, con una extensión de 22.000 hectáreas y
repobladas con especies del siglo XIII.
Por este motivo, la diputada que suscribe formula la pregunta siguiente:
¿Cuáles son las fechas de solicitud y aprobación de cada
uno de los vedados de caza que existen en la comarca del
Rincón de Ademuz?
En caso de no haber sido aprobadas todas las solicitures,
¿cuáles son los motivos que lo impiden?
Corts Valencianes,
València, 21 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 21 de febrero de 2005
Jeannette Segarra Sales
Jeannette Segarra Sales
Pàg. 18.044
3.6.2005
Número 109
Pregunta número 436/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre la creació de dues noves reserves de caça major a la comarca del Racó d’Ademús, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del Grup Parlamentari
Socialista (RE número 26.131).
Pregunta número 436/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre la creación de dos nuevas reservas de caza
mayor en la comarca del Rincón de Ademuz, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 26.131).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Jeannette Segarra Sales, diputada del Grup Parlamentari
Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV,
presenta la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Segons notícies aparegudes al diari Las Provincias els
passats dies 24 de gener i 8 de febrer respectivament, la
Conselleria de Territori i Habitatge projecta la creació de
dues noves reserves de caça major a la comarca del Racó
d’Ademús, amb una extensió de 22.000 hectàrees i repoblades amb espècies del segle XIII.
Per aquest motiu, la diputada que subscriu formula la
pregunta següent:
Quin és el pressupost, desglossat segons les distintes
partides que es tinguen previstes, per a la posada en marxa
de cada una de les reserves valencianes de caça en la província de València?
Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario
Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del
RCV, presenta la pregunta siguiente al conseller de Territorio y
Vivienda, de la cual desea obtener respuesta escrita.
Según noticias aparecidas en el diario Las Provincias los
pasados días 24 de enero y 8 de febrero respectivamente, la
Conselleria de Territorio y Vivienda proyecta la creación de
dos nuevas reservas de caza mayor en la comarca del Rincón de Ademuz, con una extensión de 22.000 hectáreas y
repobladas con especies del siglo XIII.
Por este motivo, la diputada que suscribe formula la pregunta siguiente:
¿Cuál es el presupuesto, desglosado según las distintas
partidas que se tengan previstas, para la puesta en marcha
de cada una de las reservas valencianas de caza en la provincia de Valencia?
Corts Valencianes,
València, 21 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 21 de febrero de 2005
Jeannette Segarra Sales
Jeannette Segarra Sales
Pregunta número 437/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre la creació de dues noves reserves de caça major a la comarca del Racó d’Ademús, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del Grup Parlamentari
Socialista (RE número 26.132).
Pregunta número 437/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre la creación de dos nuevas reservas de caza
mayor en la comarca del Rincón de Ademuz, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 26.132).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Jeannette Segarra Sales, diputada del Grup Parlamentari
Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV,
presenta la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Segons notícies aparegudes al diari Las Provincias els
passats dies 24 de gener i 8 de febrer respectivament, la
Conselleria de Territori i Habitatge projecta la creació de
dues noves reserves de caça major a la comarca del Racó
d’Ademús, amb una extensió de 22.000 hectàrees i repoblades amb espècies del segle XIII.
Per aquest motiu, la diputada que subscriu formula la
pregunta següent:
Quin és el nombre de guardes de caça i personal tècnic
previst i amb dedicació exclusiva per a atendre cadascuna
de les dues reserves de caça que pretén crear la conselleria
al Racó d’Ademús?
Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario
Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del
RCV, presenta la pregunta siguiente al conseller de Territorio y
Vivienda, de la cual desea obtener respuesta escrita.
Según noticias aparecidas en el diario Las Provincias los
pasados días 24 de enero y 8 de febrero respectivamente, la
Conselleria de Territorio y Vivienda proyecta la creación de
dos nuevas reservas de caza mayor en la comarca del Rincón de Ademuz, con una extensión de 22.000 hectáreas y
repobladas con especies del siglo XIII.
Por este motivo, la diputada que suscribe formula la pregunta siguiente:
¿Cuál es el número de guardas de caza y personal técnico previsto y con dedicación exclusiva para atender cada
una de las dos reservas de caza que pretende crear la conselleria en el Rincón de Ademuz?
Corts Valencianes,
València, 21 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 21 de febrero de 2005
Jeannette Segarra Sales
Jeannette Segarra Sales
Pregunta número 438/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre la reserva valenciana de caça de la Muela de
Cortes, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del GP Socialista (RE número 26.133).
Pregunta número 438/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre la reserva valenciana de caza de la Muela
de Cortes, que formula la diputada Jeannette Segarra
Sales, del GP Socialista (RE número 26.133).
Número 109
3.6.2005
Pàg. 18.045
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Jeannette Segarra Sales, diputada del GP Socialista, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la
qual desitja obtenir resposta escrita.
Pel que fa a la reserva valenciana de caça de la Muela de
Cortes:
Quines són les dates de les reunions de la junta de la reserva esmentada i dates d’aprovació de cadascun dels plans
anuals d’aprofitament cinegètic dels anys 2001, 2002, 2003
i 2004, respectivament, d’acord amb la seua legislació específica?
Corts Valencianes,
València, 21 de febrer de 2005
Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes
del RCV, formula al conseller de Territorio y Vivienda la
pregunta siguiente de la cual desea respuesta escrita.
Respecto a la reserva valenciana de caza de la Muela de
Cortes:
¿Cuáles son las fechas de las reuniones de la junta de dicha reserva y fechas de aprobación de cada uno de los planes anuals de aprovechamiento cinegético de los años 2001,
2002, 2003 y 2004, respectivamente, de acuerdo con su legislación específica?
Cortes Valencianas,
Valencia, 21 de febrero de 2005
Jeannette Segarra Sales
Jeannette Segarra Sales
Pregunta número 439/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre la reserva valenciana de caça de la Muela de
Cortes, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del GP Socialista (RE número 26.134).
Pregunta número 439/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre la reserva valenciana de caza de la Muela
de Cortes, que formula la diputada Jeannette Segarra
Sales, del GP Socialista (RE número 26.134).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Jeannette Segarra Sales, diputada del GP Socialista, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la
qual desitja obtenir resposta escrita.
Segons el diari Las Provincias, en una notícia apareguda
el passat 24 de gener, la reserva valenciana de caça de la
Muela de Cortes és una de les més cotitzades del món pels
aficionats a la caça major. Entre les 3.000 sol·licituds que es
tramiten anualment, gran part d’elles procedeixen de caçadors de l’Iran i els Estats Units, que arriben a pagar grans
quantitats econòmiques per passar una setmana caçant en
aquesta reserva.
Per aquest motiu, la diputada que subscriu formula les
preguntes següents:
En quines dates s’han realitzat els sortejos de caça els
anys 2001, 2002, 2003 i 2004, respectivament, d’acord amb
la legislació que regula el funcionament de la reserva, pels
quals han caçat els iranians i nord-americans?
Quines són, especificades anualment, les quantitats econòmiques recaptades procedents de les adjudicacions dels sortejos mencionats dels anys 2001, 2002, 2003 i 2004?
Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes
del RCV, formula al conseller de Territorio y Vivienda la
pregunta siguiente de la cual desea respuesta escrita.
Según el diario Las Provincias, en una noticia aparecida
el pasado 24 de enero, la reserva valenciana de caza de la
Muela de Cortes es una de las más cotizadas del mundo por
los aficionados a la caza mayor. Entre las 3.000 solicitudes
que se tramitan anualmente, gran parte de ellas proceden de
cazadores de Irán y Estados Unidos, que llegan a pagar
grandes cantidades económicas para pasar una semana cazando en esta reserva.
Por este motivo, la diputada que suscribe formula las siguientes preguntas:
En qué fechas se han realizado los sorteos de caza en los
años 2001, 2002, 2003 y 2004, respectivamente, de acuerdo
con la legislación que regula el funcionamiento de la reserva,
por los que han cazado los iraníes y los norteamericanos?
Cuáles son, especificadas anualmente, las cantidades
económicas recogidas procedentes de las adjudicaciones de
dichos sorteos de los años 2001, 2002, 2003 y 2004?
Corts Valencianes,
València, 21 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 21 de febrero de 2005
Jeannette Segarra Sales
Jeannette Segarra Sales
Pregunta número 440/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre la reserva valenciana de caça de la Muela de
Cortes, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del GP Socialista (RE número 26.135).
Pregunta número 440/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre la reserva valenciana de caza de la Muela
de Cortes, que formula la diputada Jeannette Segarra
Sales, del GP Socialista (RE número 26.135).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Jeannette Segarra Sales, diputada del GP Socialista, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la
qual desitja obtenir resposta escrita.
Pel que fa a la reserva valenciana de caça de la Muela de
Cortes:
Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes
del RCV, formula al conseller de Territorio y Vivienda la
pregunta siguiente de la cual desea respuesta escrita.
Respecto a la reserva valenciana de caza de la Muela de
Cortes:
Pàg. 18.046
3.6.2005
Número 109
Quin és el nombre de tècnics de la conselleria dedicats
en exclusivitat a la gestió de la caça en aquesta reserva?
Corts Valencianes,
València, 21 de febrer de 2005
¿Cuál es el número de técnicos de la conselleria dedicados en exclusividad a la gestión de la caza en esta reserva?
Cortes Valencianas,
Valencia, 21 de febrero de 2005
Jeannette Segarra Sales
Jeannette Segarra Sales
Pregunta número 441/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre la reserva valenciana de caça de la Muela de
Cortes, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del GP Socialista (RE número 26.136).
Pregunta número 441/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre la reserva valenciana de caza de la Muela
de Cortes, que formula la diputada Jeannette Segarra
Sales, del GP Socialista (RE número 26.136).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Jeannette Segarra Sales, diputada del GP Socialista, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la
qual desitja obtenir resposta escrita.
Pel que fa a la reserva valenciana de caça de la Muela de
Cortes:
Quin és el nombre de cabres salvatges afectades per
sarna o que han estat sacrificades per aquest motiu, diferenciant entre mortes i vives, segons els censos dels anys 2001,
2002, 2003 i 2004, respectivament?
D’aquestes, quantes n’han estat curades en cadascun
dels anys?
Corts Valencianes,
València, 21 de febrer de 2005
Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes
del RCV, formula al conseller de Territorio y Vivienda la
pregunta siguiente de la cual desea respuesta escrita.
Respecto a la reserva valenciana de caza de la Muela de
Cortes:
¿Cuál es el número de cabras salvajes afectadas por
sarna o que han sido sacrificadas por este motivo, diferenciando entre muertas y vivas, según los censos de los años
2001, 2002, 2003 y 2004, respectivamente?
De estas, ¿cuántas han sido curadas en cada uno de los
años?
Cortes Valencianas,
Valencia, 21 de febrero de 2005
Jeannette Segarra Sales
Jeannette Segarra Sales
Pregunta número 442/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre l’epidèmia de sarna en cabra salvatge, que
formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del GP Socialista (RE número 26.137).
Pregunta número 442/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre la epidemia de sarna en cabra salvaje, que
formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del GP Socialista (RE número 26.137).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Jeannette Segarra Sales, diputada del GP Socialista, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la
qual desitja obtenir resposta escrita.
En quins termes municipals de la província d’Alacant
existeix epidèmia de sarna en cabra salvatge?
Corts Valencianes,
València, 21 de febrer de 2005
Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes
del RCV, formula al conseller de Territorio y Vivienda la
pregunta siguiente de la cual desea respuesta escrita.
¿En qué términos municipales de la provincia de Alicante existe epidemia de sarna en cabra salvaje?
Cortes Valencianas,
Valencia, 21 de febrero de 2005
Jeannette Segarra Sales
Jeannette Segarra Sales
Pregunta número 443/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre l’epidèmia de sarna en cabra salvatge, que
formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del GP Socialista (RE número 26.138).
Pregunta número 443/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre la epidemia de sarna en cabra salvaje, que
formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del GP Socialista (RE número 26.138).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Jeannette Segarra Sales, diputada del GP Socialista, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la
qual desitja obtenir resposta escrita.
En quins termes municipals de la província de Castelló
existeix epidèmia de sarna en cabra salvatge?
Corts Valencianes,
València, 21 de febrer de 2005
Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes
del RCV, formula al conseller de Territorio y Vivienda la
pregunta siguiente de la cual desea respuesta escrita.
¿En qué términos municipales de la provincia de Castellón existe epidemia de sarna en cabra salvaje?
Cortes Valencianas,
Valencia, 21 de febrero de 2005
Jeannette Segarra Sales
Jeannette Segarra Sales
Número 109
3.6.2005
Pàg. 18.047
Pregunta número 444/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre l’epidèmia de sarna en cabra salvatge, que
formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del GP Socialista (RE número 26.139).
Pregunta número 444/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre la epidemia de sarna en cabra salvaje, que
formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del GP Socialista (RE número 26.139).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Jeannette Segarra Sales, diputada del GP Socialista, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la
qual desitja obtenir resposta escrita.
En quins termes municipals de la província de València
existeix epidèmia de sarna en cabra salvatge?
Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes
del RCV, formula al conseller de Territorio y Vivienda la
pregunta siguiente de la cual desea respuesta escrita.
¿En qué términos municipales de la provincia de Valencia existe epidemia de sarna en cabra salvaje?
Corts Valencianes,
València, 21 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 21 de febrero de 2005
Jeannette Segarra Sales
Jeannette Segarra Sales
Pregunta número 445/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre la reserva valenciana de caça de la Muela de
Cortes, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del GP Socialista (RE número 26.140).
Pregunta número 445/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre la reserva valenciana de caza de la Muela
de Cortes, que formula la diputada Jeannette Segarra
Sales, del GP Socialista (RE número 26.140).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Jeannette Segarra Sales, diputada del GP Socialista, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la
qual desitja obtenir resposta escrita.
Pel que fa a la reserva valenciana de caça de la Muela de
Cortes (anteriorment, reserva nacional de caça de la Muela
de Cortes):
Quins han estat els censos de la població de cabra salvatge i mufló en els anys 2000, 2001, 2002, 2003 i 2004?
En quines dates s’han realitzat cadascun d’aquests censos?
Corts Valencianes,
València, 21 de febrer de 2005
Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes
del RCV, formula al conseller de Territorio y Vivienda la
pregunta siguiente de la cual desea respuesta escrita.
Respecto a la reserva valenciana de caza de la Muela de
Cortes (anteriormente reserva nacional de caza de la Muela
de Cortes):
¿Cuáles han sido los censos de la población de cabra salvaje y muflón en los años 2001, 2002, 2003 y 2004?
¿En qué fechas se han realizado cada uno de esos censos?
Cortes Valencianas,
Valencia, 21 de febrero de 2005
Jeannette Segarra Sales
Jeannette Segarra Sales
Pregunta número 446/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre l’epidèmia de sarna en cabra salvatge, que
formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del GP Socialista (RE número 26.141).
Pregunta número 446/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre la epidemia de sarna en cabra salvaje, que
formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del GP Socialista (RE número 26.141).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Jeannette Segarra Sales, diputada del GP Socialista, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la
qual desitja obtenir resposta escrita.
Amb relació a l’epidèmia de sarna en cabra salvatge, i
durant els anys 1999, 2000, 2001 i 2002, respectivament:
Quines mesures concretes va prendre la conselleria per
tal de prevenir l’epidèmia?
Quin va ser el nombre de persones amb dedicació exclusiva per impedir l’aparició de l’epidèmia?
Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes
del RCV, formula al conseller de Territorio y Vivienda la
pregunta siguiente de la cual desea respuesta escrita.
Con relación a la epidemia de sarna en cabra salvaje, y durante los años 1999, 2000, 2001 y 2002, respectivamente:
¿Qué medidas concretas va a tomar la conselleria para
prevenir la epidemia?
¿Cuál fue el número de personas con dedicación exclusiva para impedir la aparición de la epidemia?
Corts Valencianes,
València, 21 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 21 de febrero de 2005
Jeannette Segarra Sales
Jeannette Segarra Sales
Pàg. 18.048
3.6.2005
Número 109
Pregunta número 447/05 al conseller d’Agricultura,
Pesca i Alimentació sobre la creació de dues noves reserves de caça major a la comarca del Rincón de Ademuz,
que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del
GP Socialista (RE número 26.142).
Pregunta número 447/05 al conseller de Agricultura,
Pesca y Alimentación sobre la creación de dos nuevas reservas de caza mayor en la comarca del Rincón d’Ademuz, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales,
del GP Socialista (RE número 26.142).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Jeannette Segarra Sales, diputada del GP Socialista, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Segons notícies aparegudes al diari Las Provincias els
passats dies 24 de gener i 8 de febrer, respectivament, la
Conselleria de Territori i Habitatge projecta la creació de
dues noves reserves de caça major a la comarca del Racó
d’Ademús, amb una extensió de 22.000 hectàrees i repoblades amb espècies del segle XIII. Aquestes espècies que es
traslladaran a la zona (cabra salvatge, cérvol i cabirol) es
crien ja en captivitat en un centre especialitzat de Requena.
Per aquest motiu, la diputada que subscriu formula la
pregunta següent:
Quin és el nombre de registre sanitari de l’esmentada explotació, d’acord amb la legislació vigent en matèria de sanitat animal, o matricula i titular, en cas de ser un centre públic, d’aquesta instal·lació de cria en captivitat?
Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario
Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del
RCV, formula al conseller de Agricultura, Pesca y Alimentación la pregunta siguiente de la cual desea respuesta escrita.
Según noticias aparecidas en el diario Las Provincias los
pasados días 24 de enero y 8 de febrero, respectivamente, la
Conselleria de Territorio y Vivienda proyecta la creación de
dos nuevas reservas de caza mayor en la comarca del Rincón
de Ademuz, con una extensión de 22.000 hectáreas y repobladas con especies del siglo XIII. Estas especies que se trasladarán a la zona (cabra salvaje, ciervo y corzo), se crían ya en cautividad en un centro especializado de Requena.
Por este motivo, la diputada que suscribe formula la pregunta siguiente:
¿Cuál es el número de registro sanitario de dicha explotación, de acuerdo con la legislación vigente en materia de
sanidad animal, o matrícula y titular, en caso de ser un centro público, de esta instalación de cría en cautividad?
Corts Valencianes,
València, 21 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 21 de febrero de 2005
Jeannette Segarra Sales
Jeannette Segarra Sales
Pregunta número 448/05 al conseller d’Agricultura,
Pesca i Alimentació sobre la creació de dues noves reserves de caça major a la comarca del Rincón de Ademuz,
que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del
GP Socialista (RE número 26.143).
Pregunta número 448/05 al conseller de Agricultura,
Pesca y Alimentación sobre la creación de dos nuevas reservas de caza mayor en la comarca del Rincón d’Ademuz, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales,
del GP Socialista (RE número 26.143).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Jeannette Segarra Sales, diputada del GP Socialista, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Segons notícies aparegudes al diari Las Provincias els
passats dies 24 de gener i 8 de febrer, respectivament, la
Conselleria de Territori i Habitatge projecta la creació de
dues noves reserves de caça major a la comarca del Racó
d’Ademús, amb una extensió de 22.000 hectàrees i repoblades amb espècies del segle XIII. Aquestes espècies que es
traslladaran a la zona (cabra salvatge, cérvol i cabirol) es
crien ja en captivitat en un centre especialitzat de Requena.
Per aquest motiu, la diputada que subscriu formula la
pregunta següent:
Quines mesures pensa dur a terme el Consell per a evitar
els danys ocasionats als cultius d’horta, pomeres i ametlers,
en la comarca del Racó d’Ademús a causa de la reintroducció de les mencionades espècies?
Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario
Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del
RCV, formula al conseller de Agricultura, Pesca y Alimentación la pregunta siguiente de la cual desea respuesta escrita.
Según noticias aparecidas en el diario Las Provincias los
pasados días 24 de enero y 8 de febrero, respectivamente, la
Conselleria de Territorio y Vivienda proyecta la creación de
dos nuevas reservas de caza mayor en la comarca del Rincón
de Ademuz, con una extensión de 22.000 hectáreas y repobladas con especies del siglo XIII. Estas especies que se trasladarán a la zona (cabra salvaje, ciervo y corzo), se crían ya
en cautividad en un centro especializado de Requena.
Por este motivo, la diputada que suscribe formula la pregunta siguiente:
¿Qué medidas piensa llevar a cabo el Consell para evitar
los daños ocasionados a los cultivos de huerta, manzanos y
almendros, en la comarca del Rincón de Ademuz debido a
la reintroducción de dichas especies?
Corts Valencianes,
València, 21 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 21 de febrero de 2005
Jeannette Segarra Sales
Jeannette Segarra Sales
Número 109
3.6.2005
Pàg. 18.049
Pregunta número 449/05 al conseller d’Agricultura,
Pesca i Alimentació, sobre l’epidèmia de sarna en cabra
salvatge, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del GP Socialista (RE número 26.144).
Pregunta número 449/05 al conseller de Agricultura,
Pesca y Alimentación sobre la epidemia de sarna en cabra salvaje, que formula la diputada Jeannette Segarra
Sales, del GP Socialista (RE número 26.144).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Jeannette Segarra Sales, diputada del GP Socialista, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Amb relació a l’epidèmia de sarna en cabra salvatge, i
durant els anys 1999, 2000, 2001 i 2002, respectivament:
Quines mesures concretes va prendre la conselleria per
tal de prevenir l’epidèmia?
Quin va ser el nombre de persones amb dedicació exclusiva per a impedir l’aparició de l’epidèmia?
Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario
Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del
RCV, formula al conseller de Agricultura, Pesca y Alimentación la pregunta siguiente de la cual desea respuesta escrita.
Con relación a la epidemia de sarna en cabra salvaje, y durante los años 1999, 2000, 2001 y 2002, respectivamente:
¿Qué medidas concretas va a tomar la conselleria para
prevenir la epidemia?
¿Cuál fue el número de personas con dedicación exclusiva para impedir la aparición de la epidemia?
Corts Valencianes,
València, 21 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 21 de febrero de 2005
Jeannette Segarra Sales
Jeannette Segarra Sales
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS VALENCIANES
PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS
La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió del dia 8
de març de 2005, d’acord amb el que hi ha establert en l’article 151 del RCV, ha admès a tràmit les preguntes que a
continuació s’especifiquen, per a les quals s’ha sol·licitat
resposta per escrit.
La Mesa de las Cortes Valencianas, en la reunión del día
8 de marzo de 2005, de acuerdo con lo establecido en el artículo 151 del RCV, ha admitido a trámite las preguntas que
a continuación se especifican, para las que se ha solicitado
respuesta por escrito.
— Preguntes números 450/05 a 481/05.
— Preguntas números 450/05 a 481/05.
Pel tal d’acomplir el que hi ha establert en l’article 91.1,
del RCV, s’ordena publicar aquestes preguntes en el Butlletí
Oficial de les Corts Valencianes.
Para dar cumplimiento a lo establecido en el artículo
91.1, del RCV, se ordena publicar estas preguntas en el Boletín Oficial de las Cortes Valencianas.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 8 de març de 2005
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 8 de mazo de 2005
El president,
Julio de España Moya
El presidente,
Julio de España Moya
Pregunta número 450/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre controls de la qualitat de les aigües d’abastament, que formula el diputat Adolfo Sanmartín Besalduch del GP Socialista (RE número 26.185).
Pregunta número 450/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre controles de la calidad de las aguas de abastecimiento, que formula el diputado Adolfo Sanmartín
Besalduch, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 26.185).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
Adolfo Sanmartín Besalduch, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents
del RCV, formula la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Tenint en compte que la conselleria realitza, entre d’altres, controls específics sobre la qualitat de les aigües d’abastament que presenten concentracions de nitrats superiors
a 50 mg/l, el diputat que subscriu formula la pregunta següent:
Durant els anys 2002, 2003 i 2004, respectivament i en
cadascun dels municipis i planes costaneres d’Orpesa, Torreblanca, Castelló, Sagunt, València, Gandia-Dénia, Vina-
Adolfo Sanmartín Besalduch, diputado del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula la pregunta siguiente al conseller de Territorio y Vivienda, de la cual desea obtener respuesta escrita.
Considerando que la conselleria viene realizando, entre
otros, controles específicos sobre la calidad de las aguas de
abastecimiento que presentan concentraciones de nitratos
superiores a 50 mg/l, el diputado que suscribe formula la
pregunta siguiente:
Durante los años 2002, 2003 y 2004, respectivamente y
en cada uno de los municipios y llanuras costeras de Oropesa, Torreblanca, Castellón, Sagunto, Valencia, Gandia-
Pàg. 18.050
3.6.2005
Número 109
ròs, Benicarló, Peñíscola, Benferri, Cox, Callosa de Segura,
Los Montesinos i Pilar de la Horadada, quins han estat els
resultats obtinguts pels controls específics que ha realitzat
la conselleria sobre la qualitat en les aigües d’abastament
que presenten concentracions de nitrats superiors a 50
mg/l?
Dénia, Vinaròs, Benicarló, Peñíscola, Benferri, Cox, Callosa de Segura, Los Montesinos y Pilar de la Horadada,
¿cuáles han sido los resultados obtenidos por los controles
específicos que ha realizado la conselleria sobre la calidad
de las aguas de abastecimiento que presentan concentraciones de nitratos superiores a 50 mg/l?
Corts Valencianes,
València, 23 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 23 de febrero de 2005
Adolfo Sanmartín Besalduch
Adolfo Sanmartín Besalduch
Pregunta número 451/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre controls de la qualitat de les aigües d’abastament, que formula el diputat Adolfo Sanmartín Besalduch del GP Socialista (RE número 26.186).
Pregunta número 451/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre controles de la calidad de las aguas de abastecimiento, que formula el diputado Adolfo Sanmartín
Besalduch del GP Socialista (RE número 26.186).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
Adolfo Sanmartín Besalduch, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents
del RCV, formula la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Tenint en compte que la conselleria realitza, entre d’altres, controls específics sobre la qualitat de les aigües d’abastament que presenten concentracions de nitrats superiors
a 50 mg/l, el diputat que subscriu formula les preguntes següents:
S’ha establert algun tipus de programa o mesures en els
municipis i planes costaneres d’Orpesa, Torreblanca, Castelló, Sagunt, València, Gandia-Dénia, Vinaròs, Benicarló,
Peñíscola, Benferri, Cox, Callosa de Segura, Los Montesinos i Pilar de la Horadada amb l’objecte de prevenir i reduir
el tipus de contaminació per concentracions de nitrats superiors a 50 mg/l produïda en les seues aigües d’abastament i
així eliminar-ne o minimitzar-ne els efectes?
En cas afirmatiu, en què han consistit i quina ha sigut la repercussió econòmica que han representat per a la conselleria?
Adolfo Sanmartín Besalduch, diputado del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula la pregunta siguiente al conseller de Territorio y Vivienda, de la cual desea obtener respuesta escrita.
Considerando que la conselleria viene realizando, entre
otros, controles específicos sobre la calidad de las aguas de
abastecimiento que presentan concentraciones de nitratos
superiores a 50 mg/l, el diputado que suscribe formula la
pregunta siguiente:
¿Se ha establecido algún tipo de programa o medidas en
los municipios y llanuras costeras de Oropesa, Torreblanca,
Castellón, Sagunto, Valencia, Gandia-Dénia, Vinaròs, Benicarló, Peñíscola, Benferri, Cox, Callosa de Segura, Los
Montesinos y Pilar de la Horadada al objeto de prevenir y
reducir el tipo de contaminación por concentraciones de nitratos superiores a 50 mg/l producida en sus aguas d’abastecimiento y así eliminar o minimizar sus efectos?
En caso afirmativo, en qué han consistido y cuál ha sido la repercusión económica que han representado para la conselleria?
Corts Valencianes,
València, 23 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 23 de febrero de 2005
Adolfo Sanmartín Besalduch
Adolfo Sanmartín Besalduch
Pregunta número 452/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre controls de la qualitat de les aigües d’abastament, que formula el diputat Adolfo Sanmartín Besalduch del GP Socialista (RE número 26.187).
Pregunta número 452/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre controles de la calidad de las aguas de abastecimiento, que formula el diputado Adolfo Sanmartín Besalduch del GP Socialista (RE número 26.187).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
Adolfo Sanmartín Besalduch, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents
del RCV, formula la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Adolfo Sanmartín Besalduch, diputado del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula la pregunta siguiente al conseller
de Territorio y Vivienda, de la cual desea obtener respuesta
escrita.
Considerando que la conselleria viene realizando, entre
otros, controles específicos sobre la calidad en las aguas de
abastecimiento que presentan concentraciones de nitratos
superiores a 50 mg/l, el diputado que suscribe formula la
pregunta siguiente:
¿Cuál es la relación de municipios valencianos en los que,
de acuerdo con los controles periódicos que sobre la calidad
de las aguas de abastecimiento realiza la conselleria, la concentración de nitratos ha sido superior a los 50 mg/l?
Tenint en compte que la conselleria realitza, entre d’altres, controls específics sobre la qualitat de les aigües d’abastament que presenten concentracions de nitrats superiors
a 50 mg/l, el diputat que subscriu formula les preguntes següents:
Quina és la relació de municipis valencians en què, d’acord amb els controls periòdics que sobre la qualitat de les
aigües d’abastament realitza la conselleria, la concentració
de nitrats ha sigut superior als 50 mg/l?
Número 109
3.6.2005
Pàg. 18.051
Quins altres tipus d’elements contaminants s’han detectat en els esmentats controls?
Corts Valencianes,
València, 23 de febrer de 2005
¿Qué otro tipo de elementos contaminantes se han detectado en los citados controles?
Cortes Valencianas,
Valencia, 23 de febrero de 2005
Adolfo Sanmartín Besalduch
Adolfo Sanmartín Besalduch
Pregunta número 453/05 al conseller d’Infrastructures i
Transport sobre el II Pla de sanejament de la Comunitat
Valenciana, que formula el diputat Adolfo Sanmartín
Besalduch del GP Socialista (RE número 26.188).
Pregunta número 453/05 al conseller de Infraestructuras
y Transporte sobre el II Plan de saneamiento de la Comunidad Valenciana, que formula el diputado Adolfo Sanmartín Besalduch del GP Socialista (RE número 26.188).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Adolfo Sanmartín Besalduch, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del
RCV, formula la pregunta següent al conseller d’Infrastructures i Transport, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
A data de 23 de febrer de 2005:
Quin és el grau d’execució actual del II Pla de sanejament de la Comunitat Valenciana?
Quina és l’actual consignació pressupostària?
Considera la conselleria que l’esmentada consignació és
suficient per a finançar i complir el dit pla?
Adolfo Sanmartín Besalduch, diputado del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula la pregunta siguiente al conseller
de Infraestructuras y Transporte, de la cual desea obtener
respuesta escrita.
A fecha de 23 de febrero de 2005:
¿Cuál es el grado de ejecución actual del II Plan de saneamiento de la Comunidad Valenciana?
¿Cuál es su actual consignación presupuestaria?
¿Considera la conselleria que la citada consignación es
suficiente para financiar y cumplir dicho plan?
Corts Valencianes,
València, 23 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 23 de febrero de 2005
Adolfo Sanmartín Besalduch
Adolfo Sanmartín Besalduch
Pregunta número 454/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre el II Pla de sanejament de la Comunitat Valenciana, que formula el diputat Adolfo Sanmartín Besalduch del GP Socialista (RE número 26.189).
Pregunta número 454/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre el II Plan de saneamiento de la Comunidad
Valenciana, que formula el diputado Adolfo Sanmartín
Besalduch del GP Socialista (RE número 26.189).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Adolfo Sanmartín Besalduch, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents
del RCV, formula la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
És per açò que el diputat que subscriu formula la pregunta següent:
En quines estacions de depuració d’aigües residuals de
la nostra comunitat s’ha detectat la presència de metalls pesants en concentracions superiors a les establertes pel Reial
Decret 1.310/1990, de 20 d’octubre, i quines mesures ha
adoptat la conselleria sobre això?
Adolfo Sanmartín Besalduch, diputado del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula la pregunta siguiente al conseller
de Territorio y Vivienda, de la cual desea obtener respuesta
escrita.
Las estaciones depuradoras de aguas residuales que actualmente existen en la Comunidad Valenciana han puesto
de manifiesto el problema de los lodos resultantes de la depuración. Así, y de hecho, el II Plan de saneamiento propone la ampliación a un tratamiento terciario de algunas de
las depuradoras más importantes con el fin de evitar posibles impactos ambientales.
Es por esto que el diputado que suscribe formula la pregunta siguiente:
¿En qué estaciones de depuración de aguas residuales de
nuestra comunidad se ha detectado la presencia de metales
pesados en concentraciones superiores a las establecidas
por el Real Decreto 1.310/1990, de 20 de octubre, y qué
medidas ha adoptado la conselleria al respecto?
Corts Valencianes,
València, 23 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 23 de febrero de 2005
Adolfo Sanmartín Besalduch
Adolfo Sanmartín Besalduch
Pregunta número 455/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre el II Pla de sanejament de la Comunitat Valenciana, que formula el diputat Adolfo Sanmartín Besalduch del GP Socialista (RE número 26.190).
Pregunta número 455/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre el II Plan de saneamiento de la Comunidad
Valenciana, que formula el diputado Adolfo Sanmartín
Besalduch del GP Socialista (RE número 26.190).
Les estacions depuradores d’aigües residuals que actualment existeixen a la Comunitat Valenciana han posat de manifest el problema dels fangs resultants de la depuració.
Així, i de fet, el II Pla de sanejament proposa l’ampliació a
un tractament terciari d’algunes de les depuradores més importants a fi d’evitar possibles impactes ambientals.
Pàg. 18.052
3.6.2005
Número 109
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Adolfo Sanmartín Besalduch, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents
del RCV, formula la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Les estacions depuradores d’aigües residuals que actualment existeixen a la Comunitat Valenciana han posat de manifest el problema dels fangs resultants de la depuració.
Així, i de fet, el II Pla de sanejament proposa l’ampliació a
un tractament terciari d’algunes de les depuradores més importants a fi d’evitar possibles impactes ambientals.
És per açò que el diputat que subscriu formula la pregunta següent:
Quina és la producció de fangs procedents de les depuradores de la nostra comunitat, tant de matèria fresca com de
matèria seca, respectivament, i quina part de fangs procedents de matèria fresca s’està destinant en l’actualitat a ús
agrícola?
Adolfo Sanmartín Besalduch, diputado del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula la pregunta siguiente al conseller de Territorio y Vivienda, de la cual desea obtener respuesta escrita.
Las estaciones depuradoras de aguas residuales que actualmente existen en la Comunidad Valenciana han puesto de manifiesto el problema de los lodos resultantes de la depuración. Así,
y de hecho, el II Plan de saneamiento propone la ampliación a
un tratamiento terciario de algunas de las depuradoras más importantes con el fin de evitar posibles impactos ambientales.
Es por esto que el diputado que suscribe formula la pregunta siguiente:
¿Cuál es la producción de lodos procedentes de las depuradoras de nuestra comunidad, tanto de materia fresca
como de materia seca, respectivamente, y qué parte de lodos procedentes de materia fresca se está destinando en la
actualidad a uso agrícola?
Corts Valencianes,
València, 23 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 23 de febrero de 2005
Adolfo Sanmartín Besalduch
Adolfo Sanmartín Besalduch
Pregunta número 456/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre el II Pla de sanejament de la Comunitat Valenciana, que formula el diputat Adolfo Sanmartín Besalduch del GP Socialista (RE número 26.191).
Pregunta número 456/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre el II Plan de saneamiento de la Comunidad
Valenciana, que formula el diputado Adolfo Sanmartín
Besalduch del GP Socialista (RE número 26.191).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Adolfo Sanmartín Besalduch, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents
del RCV, formula la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Les estacions depuradores d’aigües residuals que actualment existeixen a la Comunitat Valenciana han posat de manifest el problema dels fangs resultants de la depuració.
Així, i de fet, el II Pla de sanejament proposa l’ampliació a
un tractament terciari d’algunes de les depuradores més importants a fi d’evitar possibles impactes ambientals.
Tenint en compte que, actualment, amb l’avanç de les tècniques de depuració, la reutilització de l’aigua residual depurada pot destinar-se a ús agrícola, reg de camps de golf, etc.,
el diputat que subscriu formula la pregunta següent:
Quina és la quantitat d’aigua depurada per les EDAR
que funcionen actualment a la Comunitat Valenciana?
Adolfo Sanmartín Besalduch, diputado del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula la pregunta siguiente al conseller de Territorio y Vivienda, de la cual desea obtener respuesta escrita.
Las estaciones depuradoras de aguas residuales que actualmente existen en la Comunidad Valenciana han puesto de manifiesto el problema de los lodos resultantes de la depuración. Así,
y de hecho, el II Plan de saneamiento propone la ampliación a
un tratamiento terciario de algunas de las depuradoras más importantes con el fin de evitar posibles impactos ambientales.
Considerando que, actualmente, con el avance de las técnicas de depuración, la reutilización del agua residual depurada
puede destinarse a uso agrícola, riego de campos de golf, etc.,
el diputado que suscribe formula la pregunta siguiente:
¿Cuál es la cantidad de agua depurada por las EDAR que
funcionan actualmente en la Comunidad Valenciana?
Corts Valencianes,
València, 23 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 23 de febrero de 2005
Adolfo Sanmartín Besalduch
Adolfo Sanmartín Besalduch
Pregunta número 457/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre el II Pla de sanejament de la Comunitat Valenciana, que formula el diputat Adolfo Sanmartín Besalduch del GP Socialista (RE número 26.192).
Pregunta número 457/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre el II Plan de saneamiento de la Comunidad
Valenciana, que formula el diputado Adolfo Sanmartín
Besalduch del GP Socialista (RE número 26.192).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Adolfo Sanmartín Besalduch, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents
del RCV, formula la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Adolfo Sanmartín Besalduch, diputado del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula la pregunta siguiente al conseller de Territorio y Vivienda, de la cual desea obtener respuesta escrita.
Número 109
3.6.2005
Pàg. 18.053
Les estacions depuradores d’aigües residuals que actualment existeixen a la Comunitat Valenciana han posat de manifest el problema dels fangs resultants de la depuració.
Així, i de fet, el II Pla de sanejament proposa l’ampliació a
un tractament terciari d’algunes de les depuradores més importants a fi d’evitar possibles impactes ambientals.
Tenint en compte que, actualment, amb l’avanç de les tècniques de depuració, la reutilització de l’aigua residual depurada pot destinar-se per a ús agrícola, reg de camps de golf,
etc., el diputat que subscriu formula la pregunta següent:
Quina part de la quantitat d’aigua depurada per les
EDAR que funcionen actualment a la Comunitat Valenciana
es reutilitza per a ús agrícola, esportiu o altres?
Las estaciones depuradoras de aguas residuales que actualmente existen en la Comunidad Valenciana han puesto de manifiesto el problema de los lodos resultantes de la depuración. Así,
y de hecho, el II Plan de saneamiento propone la ampliación a
un tratamiento terciario de algunas de las depuradoras más importantes con el fin de evitar posibles impactos ambientales.
Considerando que, actualmente, con el avance de las técnicas de depuración, la reutilización del agua residual depurada
puede destinarse a uso agrícola, riego de campos de golf, etc.,
el diputado que suscribe formula la pregunta siguiente:
¿Qué parte de la cantidad de agua depurada por las
EDAR que funcionan actualmente en la Comunidad Valenciana se reutiliza para uso agrícola, deportivo u otros?
Corts Valencianes,
València, 23 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 23 de febrero de 2005
Adolfo Sanmartín Besalduch
Adolfo Sanmartín Besalduch
Pregunta número 458/05 al conseller de Cultura, Educació i Esport, sobre el programa Foment de l’activitat esportiva, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales del GP Socialista (RE número 26.193).
Pregunta número 458/05 al conseller de Cultura, Educación y Deporte sobre el programa Fomento de la actividad deportiva, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales del GP Socialista (RE número 26.193).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Jeannette Segarra i Sales, diputada del GP Socialista,
d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, formula la
pregunta següent al conseller de Cultura, Educació i Esport,
de la qual desitja obtenir resposta escrita.
En els pressuposts de la conselleria per a l’exercici
2004, en el programa 457.10 Foment de l’activitat esportiva, figurava el codi línia T2170000 suport a clubs esportius, amb un import de 863,90 milers d’euros, dirigit a clubs
esportius de la Comunitat Valenciana, per a suport als clubs
que participen en competicions oficials internacionals i/o de
màxima categoria nacional d’esport no professional.
En aquest sentit, la diputada que subscriu formula les
preguntes següents:
Quina és la relació de clubs esportius, diferenciats entre
femenins i masculins, de la província d’Alacant que van
sol·licitar subvenció a càrrec d’aquesta línia pressupostària,
amb especificació de la quantitat sol·licitada i el motiu de la
petició?
D’aquestes sol·licituds, quines van ser concedides? Detalleu-ne l’import atorgat.
D’aquestes sol·licituds, quines van ser denegades i per
quin motiu?
De les peticions concedides, quins clubs esportius n’han
rebut ja l’import? Especifiqueu-ne la data.
Jeannette Segarra i Sales, diputada del GP Socialista, de
acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula
la siguiente pregunta al conseller de Cultura, Educación y
Deporte, de la cual desea recibir respuesta escrita.
En los presupuestos de la conselleria para el ejercicio 2004,
en el programa 457.10 Fomento de la actividad deportiva, figuraba el código línea T2170000 apoyo a clubs deportivos, con
un importe de 863,90 miles de euros, dirigidos a clubs deportivos de la Comunidad Valenciana, para apoyo a los clubs que
participen en competiciones oficiales internacionales y/o de
máxima categoría nacional de deporte no profesional.
En este sentido, la diputada que suscribe formula las
preguntas siguientes:
¿Cuál es la relación de clubs deportivos, diferenciados
entre femeninos y masculinos, de la provincia de Alicante
que solicitaron subvención con cargo a esta línea presupuestaria, con especificación de la cantidad solicitada y el
motivo de la petición?
De estas solicitudes, ¿cuáles fueron concedidas? Detalle
el importe otorgado.
De estas solicitudes, ¿cuáles fueron denegadas y por qué
motivo?
De las peticiones concedidas, ¿qué clubs deportivos han
recibido ya el importe de las mismas? Especifique la fecha.
Corts Valencianes,
València, 24 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 24 de febrero de 2005
Jeannette Segarra i Sales
Jeannette Segarra i Sales
Pregunta número 459/05 al conseller de Cultura, Educació i Esport, sobre el programa Foment de l’activitat esportiva, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales del GP Socialista (RE número 26.194).
Pregunta número 459/05 al conseller de Cultura, Educación y Deporte sobre el programa Fomento de la actividad deportiva, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales del GP Socialista (RE número 26.194).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Jeannette Segarra i Sales, diputada del GP Socialista,
d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, formula la
Jeannette Segarra i Sales, diputada del GP Socialista, de
acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula
Pàg. 18.054
3.6.2005
Número 109
pregunta següent al conseller de Cultura, Educació i Esport,
de la qual desitja obtenir resposta escrita.
En els pressuposts de la conselleria per a l’exercici
2004, en el programa 457.10 Foment de l’activitat esportiva, figurava el codi línia T2170000 suport a clubs esportius, amb un import de 863,90 milers d’euros, dirigit a clubs
esportius de la Comunitat Valenciana, per a suport als clubs
que participen en competicions oficials internacionals i/o de
màxima categoria nacional d’esport no professional.
En aquest sentit, la diputada que subscriu formula les
preguntes següents:
Quina és la relació de clubs esportius, diferenciats entre
femenins i masculins, de la província de Castelló que van
sol·licitar subvenció amb càrrec a aquesta línia pressupostària, amb especificació de la quantitat sol·licitada i el motiu
de la petició?
D’aquestes sol·licituds, quines van ser concedides? Detalleu-ne l’import atorgat.
D’aquestes sol·licituds, quines van ser denegades i per
quin motiu?
De les peticions concedides, quins clubs esportius n’han
rebut ja l’import? Especifiqueu-ne la data.
la siguiente pregunta al conseller de Cultura, Educación y
Deporte, de la cual desea recibir respuesta escrita.
En los presupuestos de la conselleria para el ejercicio 2004,
en el programa 457.10 Fomento de la actividad deportiva, figuraba el código línea T2170000 apoyo a clubs deportivos, con
un importe de 863,90 miles de euros, dirigidos a clubs deportivos de la Comunidad Valenciana, para apoyo a los clubs que
participen en competiciones oficiales internacionales y/o de
máxima categoría nacional de deporte no profesional.
En este sentido, la diputada que suscribe formula las
preguntas siguientes:
¿Cuál es la relación de clubs deportivos, diferenciados
entre femeninos y masculinos, de la provincia de Castellón
que solicitaron subvención con cargo a esta línea presupuestaria, con especificación de la cantidad solicitada y el
motivo de la petición?
De estas solicitudes, ¿cuáles fueron concedidas? Detalle
el importe otorgado.
De estas solicitudes, ¿cuáles fueron denegadas y por qué
motivo?
De las peticiones concedidas, ¿qué clubs deportivos han
recibido ya el importe de las mismas? Especifique la fecha.
Corts Valencianes,
València, 24 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 24 de febrero de 2005
Jeannette Segarra i Sales
Jeannette Segarra i Sales
Pregunta número 460/05 al conseller de Cultura, Educació i Esport, sobre el programa Foment de l’activitat esportiva, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales del GP Socialista (RE número 26.195).
Pregunta número 460/05 al conseller de Cultura, Educación y Deporte sobre el programa Fomento de la actividad deportiva, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales del GP Socialista (RE número 26.195).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Jeannette Segarra i Sales, diputada del GP Socialista,
d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, formula la
pregunta següent al conseller de Cultura, Educació i Esport,
de la qual desitja obtenir resposta escrita.
En els pressuposts de la conselleria per a l’exercici
2004, en el programa 457.10 Foment de l’activitat esportiva, figurava el codi línia T2170000 suport a clubs esportius, amb un import de 863,90 milers d’euros, dirigit a clubs
esportius de la Comunitat Valenciana, per a suport als clubs
que participen en competicions oficials internacionals i/o de
màxima categoria nacional d’esport no professional.
En aquest sentit, la diputada que subscriu formula les
preguntes següents:
Quina és la relació de clubs esportius, diferenciats entre
femenins i masculins, de la província de València que van
sol·licitar subvenció amb càrrec a aquesta línia pressupostària, amb especificació de la quantitat sol·licitada i el motiu
de la petició?
D’aquestes sol·licituds, quines van ser concedides? Detalleu-ne l’import atorgat.
D’aquestes sol·licituds, quines van ser denegades i per
quin motiu?
De les peticions concedides, quins clubs esportius n’han
rebut ja l’import? Especifiqueu-ne la data.
Jeannette Segarra i Sales, diputada del GP Socialista, de
acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula
la siguiente pregunta al conseller de Cultura, Educación y
Deporte, de la cual desea recibir respuesta escrita.
En los presupuestos de la conselleria para el ejercicio 2004,
en el programa 457.10 Fomento de la actividad deportiva, figuraba el código línea T2170000 apoyo a clubs deportivos, con
un importe de 863,90 miles de euros, dirigidos a clubs deportivos de la Comunidad Valenciana, para apoyo a los clubs que
participen en competiciones oficiales internacionales y/o de
máxima categoría nacional de deporte no profesional.
En este sentido, la diputada que suscribe formula las
preguntas siguientes:
¿Cuál es la relación de clubs deportivos, diferenciados
entre femeninos y masculinos, de la provincia de Valencia
que solicitaron subvención con cargo a esta línea presupuestaria, con especificación de la cantidad solicitada y el
motivo de la petición?
De estas solicitudes, ¿cuáles fueron concedidas? Detalle
el importe otorgado.
De estas solicitudes, ¿cuáles fueron denegadas y por qué
motivo?
De las peticiones concedidas, ¿qué clubs deportivos han
recibido ya el importe de las mismas? Especifique la fecha.
Corts Valencianes,
València, 24 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 24 de febrero de 2005
Jeannette Segarra i Sales
Jeannette Segarra i Sales
Número 109
3.6.2005
Pàg. 18.055
Pregunta número 461/05 al conseller de Cultura, Educació i Esport, sobre el programa Foment de l’activitat esportiva, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales del GP Socialista (RE número 26.196).
Pregunta número 461/05 al conseller de Cultura, Educación y Deporte sobre el programa Fomento de la actividad deportiva, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales del GP Socialista (RE número 26.196).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Jeannette Segarra i Sales, diputada del GP Socialista,
d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, formula la
pregunta següent al conseller de Cultura, Educació i Esport,
de la qual desitja obtenir resposta escrita.
En els pressuposts de la conselleria per a l’exercici
2004, en el programa 457.10 Foment de l’activitat esportiva, figurava el codi línia T4466000 beques/premis a esportistes d’élite, amb un import de 34,00 milers d’euros, dirigit
a esportistes d’élite de la Comunitat Valenciana, per a ajudar als esportistes d’elit a sufragar les despeses ocasionades
pels seus estudis i la formació acadèmica com a incentiu
econòmic pels seus resultats esportius.
En aquest sentit, la diputada que subscriu formula les
preguntes següents:
Quina és la relació d’esportistes que ha sol·licitat
aquesta beca?
A quins d’aquests se’ls ha concedit?
D’aquestes sol·licituds, quines van ser denegades i per
quin motiu?
Quina ha estat la quantitat assignada a cadascun d’ells i
per quin motiu?
De les peticions concedides, quins esportistes n’han rebut ja l’import? Especifiqueu-ne la data.
Jeannette Segarra i Sales, diputada del GP Socialista, de
acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula
la siguiente pregunta al conseller de Cultura, Educación y
Deporte, de la cual desea recibir respuesta escrita.
En los presupuestos de la conselleria para el ejercicio
2004, en el programa 457.10 Fomento de la actividad deportiva, figuraba el código línea T4466000 becas/premios a
deportistas de élite, con un importe de 34,00 miles de euros,
dirigido a deportistas de élite de la Comunidad Valenciana,
para ayudar a los deportistas de élite a sufragar los gastos
ocasionados por sus estudios y formación académica como
incentivo económico por sus resultados deportivos.
En este sentido, la diputada que suscribe formula las
preguntas siguientes:
¿Cuál es la relación de deportistas que han solicitado la
beca?
¿A quiénes se les ha concedido?
De estas solicitudes, ¿cuáles fueron denegadas y por qué
motivo?
¿Cuál ha sido la cantidad asignada a cada uno de ellos y
por qué motivo?
De las peticiones concedidas, ¿qué deportistas han recibido ya el importe de las mismas? Especifique la fecha.
Corts Valencianes,
València, 24 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 24 de febrero de 2005
Jeannette Segarra i Sales
Jeannette Segarra i Sales
Pregunta número 462/05 al conseller de Cultura, Educació i Esport, sobre el programa Foment de l’activitat esportiva, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales del GP Socialista (RE número 26.197).
Pregunta número 462/05 al conseller de Cultura, Educación y Deporte sobre el programa Fomento de la actividad deportiva, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales del GP Socialista (RE número 26.197).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Jeannette Segarra i Sales, diputada del GP Socialista,
d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, formula la
pregunta següent al conseller de Cultura, Educació i Esport,
de la qual desitja obtenir resposta escrita.
En els pressuposts de la conselleria per a l’exercici
2004, en el programa 457.10 Foment de l’activitat esportiva, figurava el codi línia T2290000 construcció i modernització d’instal·lacions esportives, amb un import de
2.300,00 milers d’euros, dirigit a municipis de la Comunitat
Valenciana, per a construcció i modernització de les
instal·lacions esportives per a formalitzar el mapa d’infrastructures esportives de la Comunitat Valenciana.
En aquest sentit, la diputada que subscriu formula les
preguntes següents:
Quina és la relació de municipis de la província d’Alacant que van sol·licitar subvenció a càrrec d’aquesta línia
pressupostària, amb especificació de la quantitat sol·licitada
i el motiu de la petició?
D’aquestes sol·licituds, quines van ser concedides? Detalleu-ne l’import atorgat.
D’aquestes sol·licituds, quines van ser denegades i per
quin motiu?
Jeannette Segarra i Sales, diputada del GP Socialista, de
acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula
la siguiente pregunta al conseller de Cultura, Educación y
Deporte, de la cual desea recibir respuesta escrita.
En los presupuestos de la conselleria para el ejercicio
2004, en el programa 457.10 Fomento de la actividad deportiva, figuraba el código línea T2290000 construcción y
modernización de instalaciones deportivas, con un importe
de 2.300,00 miles de euros, dirigido a municipios de la Comunidad Valenciana, para construcción y modernización de
las instalaciones deportivas para formalizar el mapa de infraestructuras deportivas de la Comunidad Valenciana.
En este sentido, la diputada que suscribe formula las
preguntas siguientes:
¿Cuál es la relación de municipios, de la provincia de
Alicante que solicitaron subvención con cargo a esta línea
presupuestaria, con especificación de la cantidad solicitada
y el motivo de la petición?
De estas solicitudes, ¿cuáles fueron concedidas? Detalle
el importe otorgado.
De estas solicitudes, ¿cuáles fueron denegadas y por qué
motivo?
Pàg. 18.056
3.6.2005
Número 109
De les peticions concedides, quins clubs esportius n’han
rebut ja l’import? Especifiqueu-ne la data.
De las peticiones concedidas, ¿qué clubs deportivos han
recibido ya el importe de las mismas? Especifique la fecha.
Corts Valencianes,
València, 24 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 24 de febrero de 2005
Jeannette Segarra i Sales
Jeannette Segarra i Sales
Pregunta número 463/05 al conseller de Cultura, Educació i Esport, sobre el programa Foment de l’activitat esportiva, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales del GP Socialista (RE número 26.198).
Pregunta número 463/05 al conseller de Cultura, Educación y Deporte sobre el programa Fomento de la actividad deportiva, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales del GP Socialista (RE número 26.198).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Jeannette Segarra i Sales, diputada del GP Socialista,
d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, formula la
pregunta següent al conseller de Cultura, Educació i Esport,
de la qual desitja obtenir resposta escrita.
En els pressuposts de la conselleria per a l’exercici
2004, en el programa 457.10 Foment de l’activitat esportiva, figurava el codi línia T2290000 construcció i modernització d’instal·lacions esportives, amb un import de
2.300,00 milers d’euros, dirigit a municipis de la Comunitat
Valenciana, per a construcció i modernització de les
instal·lacions esportives per a formalitzar el mapa d’infrastructures esportives de la Comunitat Valenciana.
En aquest sentit, la diputada que subscriu formula les
preguntes següents:
Quina és la relació de municipis de la província de Castelló que van sol·licitar subvenció a càrrec d’aquesta línia
pressupostària, amb especificació de la quantitat sol·licitada
i el motiu de la petició?
D’aquestes sol·licituds, quines van ser concedides? Detalleu-ne l’import atorgat.
D’aquestes sol·licituds, quines van ser denegades i per
quin motiu?
De les peticions concedides, quins clubs esportius n’han
rebut ja l’import? Especifiqueu-ne la data.
Jeannette Segarra i Sales, diputada del GP Socialista, de
acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula
la siguiente pregunta al conseller de Cultura, Educación y
Deporte, de la cual desea recibir respuesta escrita.
En los presupuestos de la conselleria para el ejercicio
2004, en el programa 457.10 Fomento de la actividad deportiva, figuraba el código línea T2290000 construcción y
modernización de instalaciones deportivas, con un importe
de 2.300,00 miles de euros, dirigido a municipios de la Comunidad Valenciana, para construcción y modernización de
las instalaciones deportivas para formalizar el mapa de infraestructuras deportivas de la Comunidad Valenciana.
En este sentido, la diputada que suscribe formula las
preguntas siguientes:
¿Cuál es la relación de municipios, de la provincia de
Castellón que solicitaron subvención con cargo a esta línea
presupuestaria, con especificación de la cantidad solicitada
y el motivo de la petición?
De estas solicitudes, ¿cuáles fueron concedidas? Detalle
el importe otorgado.
De estas solicitudes, ¿cuáles fueron denegadas y por qué
motivo?
De las peticiones concedidas, ¿qué clubs deportivos han
recibido ya el importe de las mismas? Especifique la fecha.
Corts Valencianes,
València, 24 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 24 de febrero de 2005
Jeannette Segarra i Sales
Jeannette Segarra i Sales
Pregunta número 464/05 al conseller de Cultura, Educació i Esport, sobre el programa Foment de l’activitat esportiva, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales del GP Socialista (RE número 26.199).
Pregunta número 464/05 al conseller de Cultura, Educación y Deporte sobre el programa Fomento de la actividad deportiva, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales del GP Socialista (RE número 26.199).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Jeannette Segarra i Sales, diputada del GP Socialista,
d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, formula la
pregunta següent al conseller de Cultura, Educació i Esport,
de la qual desitja obtenir resposta escrita.
En els pressuposts de la conselleria per a l’exercici
2004, en el programa 457.10 Foment de l’activitat esportiva, figurava el codi línia T2290000 construcció i modernització d’instal·lacions esportives, amb un import de
2.300,00 milers d’euros, dirigit a municipis de la Comunitat
Valenciana, per a construcció i modernització de les
instal·lacions esportives per a formalitzar el mapa d’infrastructures esportives de la Comunitat Valenciana.
En aquest sentit, la diputada que subscriu formula les
preguntes següents:
Jeannette Segarra i Sales, diputada del GP Socialista, de
acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula
la siguiente pregunta al conseller de Cultura, Educación y
Deporte, de la cual desea recibir respuesta escrita.
En los presupuestos de la conselleria para el ejercicio
2004, en el programa 457.10 Fomento de la actividad deportiva, figuraba el código línea T2290000 construcción y
modernización de instalaciones deportivas, con un importe
de 2.300,00 miles de euros, dirigido a municipios de la Comunidad Valenciana, para construcción y modernización de
las instalaciones deportivas para formalizar el mapa de infraestructuras deportivas de la Comunidad Valenciana.
En este sentido, la diputada que suscribe formula las
preguntas siguientes:
Número 109
3.6.2005
Pàg. 18.057
Quina és la relació de municipis de la província de València que van sol·licitar subvenció a càrrec d’aquesta línia
pressupostària, amb especificació de la quantitat sol·licitada
i el motiu de la petició?
D’aquestes sol·licituds, quines van ser concedides? Detalleu-ne l’import atorgat.
D’aquestes sol·licituds, quines van ser denegades i per
quin motiu?
De les peticions concedides, quins clubs esportius n’han
rebut ja l’import? Especifiqueu-ne la data.
¿Cuál es la relación de municipios, de la provincia de
Valencia que solicitaron subvención con cargo a esta línea
presupuestaria, con especificación de la cantidad solicitada
y el motivo de la petición?
De estas solicitudes, ¿cuáles fueron concedidas? Detalle
el importe otorgado.
De estas solicitudes, ¿cuáles fueron denegadas y por qué
motivo?
De las peticiones concedidas, ¿qué clubs deportivos han
recibido ya el importe de las mismas? Especifique la fecha.
Corts Valencianes,
València, 24 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 24 de febrero de 2005
Jeannette Segarra i Sales
Jeannette Segarra i Sales
Pregunta número 465/05 al conseller de Cultura, Educació i Esport, sobre els jaciments romans dels Banys de la
Reina a Calp, que formula el diputat Joan Antoni Oltra
i Soler del GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa (RE número 26.205).
Pregunta número 465/05 al conseller de Cultura, Educación y Deporte sobre los yacimientos romanos de los Baños de la Reina en Calpe, que formula el diputado Joan
Antoni Oltra i Soler del GP Esquerra Unida-Els VerdsEsquerra Valenciana: Entesa (RE número 26.205).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Joan Antoni Oltra i Soler, diputat del GP Esquerra
Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa, d’acord amb
els articles 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller de Cultura, Educació i Esport, de la qual
desitja obtenir resposta escrita.
Una sentència recent del Tribunal Superior de Justícia
Valenciana pot facilitar l’edificació en els denominats
Banys de la Reina, a Calp.
Aquesta zona, com és conegut, suposa un dels més importants jaciments romans de la costa valenciana on s’han
trobat restes molt valuoses.
Els intents d’edificar són antics i l’espai ha estat sotmès
a moltes pressions i contradiccions urbanístiques. Ara, amb
la sentència en mà, els propietaris han anunciat la voluntat
de procedir a l’edificació que els puga correspondre que,
segons algunes interpretacions, podria suposar alçar edificis
fins i tot de dotze plantes.
Això, evidentment, suposaria la destrucció i la pèrdua
d’una zona tan valuosa arqueològicament parlant.
A fi d’evitar tan greus conseqüències, es pregunta:
Quina informació te la conselleria sobre aquest assumpte?
Pensa intervenir la conselleria, directament o en col·laboració amb l’Ajuntament de Calp, per evitar l’edificació
de la zona i la preservació de les restes?
S’ha plantejat la conselleria la possibilitat d’adquirir la
zona i crear un gran parc arqueològic amb fins culturals i
educatius?
Corts Valencianes,
València, 23 de febrer de 2005
Joan Antoni Oltra i Soler, diputado del GP Esquerra
Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa, al amparo de
lo dispuesto en los artículos 146 y siguientes del RCV, formula al conseller de Cultura, Educación y Deporte, la siguiente pregunta, deseando contestación escrita.
Una reciente sentencia del Tribunal Superior de Justicia
Valenciana facilitó la edificación en los denominados Baños
de la Reina, en Calpe.
Esta zona, como es sabido, supone uno de los más importantes yacimientos romanos de la costa valenciana
donde se han encontrado restos muy valiosos.
Los intentos de edificar son antiguos y el espacio ha sido
sometido a muchas presiones y contradicciones urbanísticas.
Ahora, con la sentencia en la mano, los propietarios han anunciado su voluntad de proceder a la edificación que les pueda
corresponder que, según algunas interpretaciones, podría suponer levantar edificios hasta de doce plantas.
Esto, evidentemente, supondría la destrucción y pérdida
de una zona tan valiosa arqueológicamente hablando.
A fin de evitar tan graves consecuencias, se pregunta:
¿Qué información tiene la conselleria sobre este asunto?
¿Piensa intervenir la conselleria, directamente o en colaboración con el Ayuntamiento de Calpe, para evitar la edificación de la zona y la preservación de los restos?
¿Se ha planteado la conselleria la posibilidad de adquirir
la zona y crear un gran parque arqueológico con fines culturales y educativos?
Cortes Valencianas,
Valencia, 23 de febrero de 2005
Joan Antoni Oltra i Soler
Joan Antoni Oltra i Soler
Pregunta número 466/05 al conseller de Territori i Habitatge, sobre els jaciments romans dels Banys de la reina
en Calp, que formula el diputat Joan Antoni Oltra i Soler del GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa (RE número 26.206).
Pregunta número 466/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre los yacimientos romanos de los Baños de la
Reina en Calpe, que formula el diputado Joan Antoni
Oltra i Soler del GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa (RE número 26.206).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Joan Antoni Oltra i Soler, diputat del GP Esquerra
Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa, d’acord amb
Joan Antoni Oltra i Soler, diputado del GP Esquerra
Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa, al amparo de
Pàg. 18.058
3.6.2005
Número 109
els articles 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja
obtenir resposta escrita.
Una sentència recent del Tribunal Superior de Justícia
Valenciana pot facilitar l’edificació en els denominats
Banys de la Reina, a Calp.
Aquesta zona, com és conegut, suposa un dels més importants jaciments romans de la costa valenciana on s’han
trobat restes molt valuoses.
Els intents d’edificar són antics i l’espai ha estat sotmès
a moltes pressions i contradiccions urbanístiques. Ara, amb
la sentència en mà, els propietaris han anunciat la voluntat
de procedir a l’edificació que els puga correspondre que,
segons algunes interpretacions, podria suposar alçar edificis
fins i tot de dotze plantes.
Això, evidentment, suposaria la destrucció i la pèrdua
d’una zona tan valuosa arqueològicament parlant.
A fi d’evitar tan greus conseqüències, es pregunta:
Quina informació te la conselleria sobre aquest assumpte?
Pensa intervenir la conselleria, directament o en col·laboració amb l’Ajuntament de Calp, per evitar l’edificació
de la zona i la preservació de les restes?
S’ha plantejat la conselleria la possibilitat d’adquirir la
zona i crear un gran parc arqueològic amb fins culturals i
educatius?
Corts Valencianes,
València, 23 de febrer de 2005
lo dispuesto en los artículos 146 y siguientes del RCV, formula al conseller de Territorio y Vivienda, la siguiente pregunta, deseando contestación escrita.
Una reciente sentencia del Tribunal Superior de Justicia
Valenciana facilitó la edificación en los denominados Baños
de la Reina, en Calpe.
Esta zona, como es sabido, supone uno de los más importantes yacimientos romanos de la costa valenciana
donde se han encontrado restos muy valiosos.
Los intentos de edificar son antiguos y el espacio ha sido
sometido a muchas presiones y contradicciones urbanísticas.
Ahora, con la sentencia en la mano, los propietarios han
anunciado su voluntad de proceder a la edificación que les
pueda corresponder que, según algunas interpretaciones, podría suponer levantar edificios hasta de doce plantas.
Esto, evidentemente, supondría la destrucción y pérdida
de una zona tan valiosa arqueológicamente hablando.
A fin de evitar tan graves consecuencias, se pregunta:
¿Qué información tiene la conselleria sobre este asunto?
¿Piensa intervenir la conselleria, directamente o en colaboración con el Ayuntamiento de Calpe, para evitar la edificación de la zona y la preservación de los restos?
¿Se ha planteado la conselleria la posibilidad de adquirir
la zona y crear un gran parque arqueológico con fines culturales y educativos?
Cortes Valencianas,
Valencia, 23 de febrero de 2005
Joan Antoni Oltra i Soler
Joan Antoni Oltra i Soler
Pregunta número 467/05 al conseller de Justícia i Administracions Públiques, sobre els problemes de l’administració de justícia en la demarcació d’Elx, que formula el
diputat Joan Antoni Oltra i Soler del GP Esquerra
Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa (RE número 26.208).
Pregunta número 467/05 al conseller de Justicia y Administraciones Públicas sobre los problemas de la administración de justicia en la demarcación de Elche, que formula el diputado Joan Antoni Oltra i Soler del GP
Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa
(RE número 26.208).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Joan Antoni Oltra i Soler, diputat del GP Esquerra
Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa, d’acord amb
els articles 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller de Justícia i Administracions Públiques,
de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Els problemes en l’administració de justícia augmenten
sense que per part dels responsables es prenguen les mesures pertinents per a garantir una correcta prestació d’un servei essencial a la societat.
Aquesta situació arriba a nivells insuportables en llocs
com Elx. El retard crònic a atendre les necessitats d’espai,
personal i mitjans està afectant greument milers de persones
que, sense cap justificació, estan patint una desesperant situació que es prolonga així des de fa anys.
El darrer cas ha estat que s’haja estat plantejant que els
assumptes que tinguen com a demandat l’INSS es plantegen, per agilitar, als jutjats laborals d’Alacant ciutat.
Això és conseqüència d’un doble problema: el fet que a
Elx s’acumularen, al seu dia, els assumptes del Baix Segura
que abans es veien a Alacant i que això es fera sense preveure mitjans suficients i , d’altra banda, que Elx no estava
en condicions de rebre més feina si ja no podia atendre la
que li era pròpia.
Tot açò, evidentment, té uns perjudicats: les persones
afectades que hauran de fer desplaçaments i llargues esperes per a resoldre temes que les afecten directament.
Davant això, es pregunta:
Joan Antoni Oltra i Soler, diputado del GP Esquerra
Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa, al amparo de
lo dispuesto en los artículos 146 y siguientes del RCV, formula al conseller de Justicia y Administraciones Públicas,
la siguiente pregunta, deseando contestación escrita.
Los problemas en la administración de justicia van aumentando sin que por parte de los responsables se tomen las
medidas pertinentes para garantizar una correcta prestación
de un servicio tan esencial a la sociedad.
Esta situación llega a niveles insoportables en lugares como
Elche. El retraso crónico en atender las necesidades de espacio,
personal y medios está afectando gravemente a miles de personas que, sin justificación alguna, están padeciendo una desesperante situación que se prolonga así desde hace años.
El último caso ha sido que se haya estado planteando que los
asuntos que tengan como demandado al INSS se planteen, para
su agilización, en los juzgados laborales de Alicante ciudad.
Eso es consecuencia de un doble problema: el hecho de
que en Elche se acumularan en su día los asuntos de la Vega
Baja que antes se veían en Alicante y que esto se hiciera sin
prever suficientes medios y, por otra, que Elche no estaba
en condiciones de recibir más faena si ya no podía atender
la que le era propia.
Todo eso, evidentemente, tiene unos perjudicados: las personas afectadas que tendrán que hacer desplazamientos y largas esperas para resolver temas que les afectan directamente.
Ante ello, se pregunta:
Número 109
3.6.2005
Pàg. 18.059
Quines mesures, i de quina manera es pensen aplicar per
part de la conselleria, per resoldre de forma immediata els
creixents problemes de l’administració de justícia a la demarcació d’Elx?
Corts Valencianes,
València, 24 de febrer de 2005
¿Qué medidas y de qué manera se piensan aplicar por
parte de la conselleria para resolver de forma inmediata, los
crecientes problemas de la administración de justicia en la
demarcación de Elche?
Cortes Valencianas,
Valencia, 24 de febrero de 2005
Joan Antoni Oltra i Soler
Joan Antoni Oltra i Soler
Pregunta número 468/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre la situació del tractament dels residus sòlids
urbans, que formula el diputat Joan Antoni Oltra Soler
del GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana:
Entesa (RE número 26.209).
Pregunta número 468/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre la situación del tratamiento de los residuos
sólidos urbanos, que formula el diputado Joan Antoni
Oltra i Soler del GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa (RE número 26.209).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Joan Antoni Oltra Soler, diputat del GP Esquerra UnidaEls Verds-Esquerra Valenciana: Entesa, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al
conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir
resposta escrita.
La situació del tractament dels residus sòlids urbans
(RSU) està lluny d’estar ben solucionat al País Valencià.
A pesar de promeses, presentació de plans zonals i extrema lentitud en donar solucions reals està provocant creixents problemes a l’hora de dipositar les restes orgàniques,
per no parlar dels escassos exemples quant a tractaments
correctes d’aquestos.
El darrer exemple s’està manifestant en el incomprensible i injustificable trasbals de camions amb RSU que, procedents probablement de comarques centrals de la comunitat se’n dediquen a recórrer diferents comarques del sud en
recerca de llocs on, simplement, buidar els camions i desaparèixer. Aquesta problemàtica s’està produint en llocs
com Asp, Villena, Elda, etc.
Davant això, es pregunta:
Quina informació té la conselleria sobre aquesta situació?
Quines mesures se pensen aplicar, d’immediat, per evitar
aquest transport indiscriminat e inadequat de camions per
tot arreu?
Quines solucions definitives estan previstes a curt termini per evitar la repetició de situació semblants?
Quina informació s’està donant als ajuntaments afectats
per la situació?
Corts Valencianes,
València, 24 de febrer de 2005
Joan Antoni Oltra i Soler, diputado del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV,
formula al conseller de Territorio y Vivienda la pregunta siguiente de la cual desea respuesta escrita.
La situación del tratamiento de los residuos sólidos urbanos (RSU) está lejos de estar bien solucionado en el País Valenciano.
A pesar de promesas, presentación de planes zonales y
extrema lentitud en dar soluciones reales está provocando
crecientes problemas a la hora de depositar los restos orgánicos, por no hablar de los escasos ejemplos en cuanto a
tratamientos correctos de estos.
El último ejemplo se está manifestando en el incomprensible y injustificable trasiego de camiones con RSU que,
proceentes probablemente de comarcas centrals de la comunidad se dedican a recorrer diferentes comarcas del sur de
la misma en búsqueda de lugares donde, simplemente, vaciar los camiones y desaparecer. Esta problemática se está
produciendo en lugares como Aspe, Villena, Elda, etc.
Ante esto, se pregunta:
¿Qué información tiene la conselleria sobre esta situación?
¿Qué medidas se piensan aplicar, de inmediato, para evitar ese transporte indiscriminado i inadecuado de camiones
por todas partes
¿Qué soluciones definitivas están previstas a corto plazo
para evitar la repetición de situaciones parecidas?
¿Qué información se está dando a los ayuntamientos
afectados por la situación?
Cortes Valencianas,
Valencia, 24 de febrero de 2005
Joan Antoni Oltra Soler
Joan Antoni Oltra Soler
Pregunta número 469/05 al conseller de Sanitat sobre el
tancament de l’aparell d’irradiació de cobalt 60 en l’Hospital La Fe, que formula la diputada Encarnación
Llinares Cuesta del GP Socialista (RE número 26.226).
Pregunta número 469/05 al conseller de Sanidad sobre el
cierre del aparato de irradiación de cobalto 60 en el
Hospital La Fe, que formula la diputada Encarnación
Llinares Cuesta del GP Socialista (RE número 26.226).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Encarnación Llinares Cuesta, diputada del GP Socialista, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, formula
la pregunta següent al conseller de Sanitat, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Segons les notícies aparegudes als mitjans de comunicació, el Servei d’Oncologia de l’Hospital Universitari La Fe
ha ordenat el no funcionament d’un dels aparells d’irradia-
Encarnación Llinares Cuesta, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula al conseller de Sanidad la pregunta siguiente de la cual desea respuesta escrita.
Según las noticias aparecidas en los medios de comunicación, el Servicio de Oncología del Hospital Universitario
La Fe ha ordenado el no funcionamiento de uno de los apa-
Pàg. 18.060
3.6.2005
Número 109
ció de què en disposa, concretament el de cobalt 60, a causa
que no pot fer front a l’abonament de les quantitats econòmiques que els deu als treballadors que l’atenen i que pugen
a 90.000 euros, aproximadament. L’esmentada quantitat
està justificada per l’acumulació, des de fa més d’un any,
d’hores treballades per acumulació de jornada, solució
aquesta a la qual es va haver de recórrer per a eliminar els
terminis de demora en les sessions de tractament.
Aquesta situació s’ha produït després que el dia 6 d’octubre de 2004 els treballadors del servei, diplomats en infermeria, especialistes en radioteràpia, auxiliars d’infermeria i
zeladors, van adreçar-se a la gerència de l’hospital expressant el seu malestar per les condicions i l’horari de treball
demanant el cobrament des de gener del mateix any, de les
hores treballades de més. Davant aquesta petició, la Direcció General d’Assistència Sanitària els va contestar, l’endemà 7 d’octubre, que s’estava estudiant el tema per a regular aquest tipus d’activitats, amb referència a l’acumulació
de jornada.
La suspensió de l’activitat d’aquest aparell pot causar
greus danys en l’atenció que es presta als malalts oncològics, provocant retards en el seu tractament i, més que possiblement, fent tornar a aparèixer les llistes d’espera que es
van minvar amb l’allargament del temps d’atenció diària
fins les 21 hores.
Davant aquesta situació la diputada que subscriu formula
les preguntes següents:
Durant quant de temps es va a mantenir l’actual situació?
Quines accions va a prendre la conselleria per a solucionar la situació i en quina data es van a aplicar?
Quines raons justifiquen que s’haja arribat a la situació
actual, amb el tancament d’un aparell que és vital en el tractament de determinades patologies oncològiques?
Com justifica la conselleria el no pagament, en dia i
forma, de les hores treballades de més pels treballadors del
servei, si es té en compte que la decisió d’acumular jornada,
la pren la pròpia administració sanitària?
Quina solució va a donar la conselleria als malalts que es
tracten en aquest servei?
Imposarà, novament, llista d’espera o els derivarà a altres centres?
Quina solució va a donar al deute contret amb els treballadors i com i en quin termini es va a aplicar?
ratos de irradiación de los que dispone, concretamente el de
cobalto 60, debido a que no puede hacer frente al pago de
las cantidades económicas que los diez trabajadores que lo
atienden y que suben a 90.000 euros, aproximadamente. Dicha cantidad está justificada por la acumulación, desde hace
más de un año, de horas trabajadas por acumulación de jornada, solución a la que se tuvo que recorrer para eliminar
los plazos de demora en las sesiones de tratamiento.
Esta situación se ha producido después que el día 6 de
octubre de 2004, los trabajadores del servicio, diplomados
en enfermería, especialistas en radioterapia, auxiliares de
enfermería y celadores, se dirigieron a la gerencia del hospital expresando su malestar por las condiciones y horario
de trabajo del mismo pidiendo el cobro desde enero del
mismo año, de las horas trabajadas de más. Ante esta petición, la Dirección General de Asistencia Sanitaria les contestó al día siguiente 7 de octubre que se estaba estudiando
el tema para regular este tipo de actividades, con referencia
a la acumulación de jornada.
La suspensión de la actividad de dicho aparato puede
causar graves daños en la atención que se presta a los enfermos oncológicos, provocando retrasos en su tratamiento y,
más que posiblemente, haciendo volver a aparecer las listas
de espera que disminuyeron con la prolongación del tiempo
de atención diaria hasta las 21 horas.
Ante esta situación, la diputada que suscribe formula las
siguientes preguntas:
¿Durante cuánto tiempo se va a mantener la actual situación?
¿Qué acciones va a emprender la conselleria para solucionar la situación y en qué fecha se van a aplicar?
¿Qué razones justifican que se haya llegado a la situación actual, con el cierre de un aparato que es tan vital en el
tratamiento de determinadas patologías oncológicas?
¿Cómo justifica la conselleria el impago, en día y forma,
de las horas trabajadas de más por los trabajadores del servicio, si se tiene en cuenta que la decisión de acumular jornada la toma la propia administración sanitaria?
¿Qué solución va a dar la conselleria a los enfermos que
se traten en dicho servicio?
¿Impondrá, nuevamente, la lista de espera o los derivará
a otros centros?
¿Qué solución va a dar a la deuda contraída con los trabajadores y cómo y en qué plazo se va a aplicar?
Corts Valencianes,
València, 24 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 24 de febrero de 2005
Encarnación Llinares Cuesta
Encarnación Llinares Cuesta
Pregunta número 470/05 al conseller d’Infraestructures
i Transport sobre la construcció de la variant d’El Campello en la N-332, que formula el diputat Alfred Botella
Vicent del GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa (RE número 26.230).
Pregunta número 470/05 al conseller de Infraestructuras y Transporte sobre la construcción de la variante de
El Campello en la N-332, que formula el diputado Alfredo Botella Vicent del GP Esquerra Unida-Els VerdsEsquerra Valenciana: Entesa (RE número 26.230).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Alfred Botella Vicent, diputat del GP Esquerra UnidaEls Verds-Esquerra Valenciana: Entesa, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al
conseller d’Infraestructures i Transport, de la qual desitja
obtenir resposta escrita.
Com que el conseller tindrà constància, està prevista la
construcció del que s’anomena variant del Campello en la
N-332, en el punt quilomètric 118,5 al 120,5.
Alfredo Botella Vicent, diputado del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa,
de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula al conseller de Infraestructuras y Transporte la pregunta siguiente de la cual desea respuesta escrita.
Cómo tendrá constancia el conseller, está prevista la
construcción de lo que se llama variante de El Campello en
la N-332, en el punto quilométrico 118,5 al 120,5.
Número 109
3.6.2005
En el moment de redactar-se el projecte es varen contemplar diferents alternatives de traçat i finalment el Ministeri de Foment va aprovar la proposta alternativa n° 5, que
ha estat reivindicada pels veïns afectats i aprovada per unanimitat al Ple de l’Ajuntament del Campello. Davant la realització de cates dels terrenys en altres punts diferents a
aquest traçat per part de l’empresa adjudicatària, aquest diputat pregunta:
Té constància el conseller de cap tipus de modificació del
projecte de la variant del Campello respecte a l’opció n° 5?
Pàg. 18.061
En quina data té previst, el conseller, que el Ministeri
inicie les obres de la variant del Campello i en quin temps
estaran finalitzades les obres?
En el momento de redactarse el proyecto se contemplaron diferentes alternativas de trazado y finalmente el Ministerio de Fomento aprobó la propuesta alternativa número 5,
que ha sido reivindicada por los vecinos afectados y aprobada por unanimidad en el Pleno del Ayuntamiento de El
Campello. Ante la realización de catas de los terrenos en
otros puntos diferentes a este trazado por parte de la empresa adjudicataria, este diputado pregunta:
¿Tiene constancia el conseller de algún tipo de modificación del proyecto de la variante de El Campello respecto a
la opción número 5?
¿Puede el conseller asegurar que el Ministerio de Fomento tiene previsto ejecutar el proyecto de la variante de
El Campillo respetando lo aprobado tanto por el ministerio
como por el Ayuntamiento de El Campello, apostando por
la opción número 5?
¿En qué fecha tiene previsto el conseller que el ministerio inicie las obras de la variante de El Campello y en qué
tiempo estarán acabadas las obras?
Corts Valencianes,
València, 25 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 25 de febrero de 2005
Alfred Botella Vicent
Alfredo Botella Vicent
Pregunta número 471/05 al conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació sobre el lloguer d’un local en Alacant
com a possible ubicació del Servef, que formula el diputat Alfred Botella Vicent del GP Esquerra Unida-Els
Verds-Esquerra Valenciana: Entesa (RE número
26.231).
Pregunta número 471/05 al conseller de Economía, Hacienda y Trabajo sobre el alquiler de un local en Alicante como posible ubicación del SERVEF, que formula
el diputado Alfredo Botella Vicent del GP Esquerra
Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa (RE número 26.231).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Alfred Botella Vicent, diputat del GP Esquerra UnidaEls Verds-Esquerra Valenciana: Entesa, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al
conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Quines són les quantitats que s’abonen, mensualment,
pel lloguer d’un local a l’Edifici Beatriz 1 en Alacant com a
possible ubicació del SERVOF?
Té previst, la conselleria, la data d’ocupació d’aquest local pel SERVOF?
Té, la conselleria, previsió d’ubicació de cap tipus de
servei diferent al SERVOF en aquest local?
Té, la conselleria, previsió de compra del local esmentat
o pel contrari l’opció és el lloguer permanent?
Alfredo Botella Vicent, diputado del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa,
de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula al conseller de Economía, Hacienda y Trabajo la pregunta siguiente de la cual desea respuesta escrita.
¿Cuáles son las cantidades que se pagan, mensualmente,
por el alquiler de un local en el Edificio Beatriz 1 en Alicante como posible ubicación del SERVEF?
¿Tiene previsto la conselleria la fecha de ocupación de
este local por el SERVEF?
¿Tiene la conselleria previsión de ubicación de algún
tipo de servicio diferente al SERVEF en este local?
¿Tiene la conselleria previsión de compra de dicho local
o por el contrario la opción el el alquiler permanente?
Corts Valencianes,
València, 25 de febrer de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 25 de febrero de 2005
Alfred Botella Vicent
Alfredo Botella Vicent
Pregunta número 472/05 al conseller de Economía, Hacienda y Empleo sobre el proyecto Ciudad de la Luz,
que formula el diputado José Camarasa Albertos del GP
Socialista (RE número 26.273).
Pregunta número 472/04 al conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació sobre el projecte Ciutat de la Llum,
que formula el diputat José Camarasa Albertos del GP
Socialista (RE número 26.273).
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
José Camarasa Albertos, diputado del GP Socialista, de
acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula
la siguiente pregunta al conseller de Economía, Hacienda y
Empleo, de la cual desea obtener respuesta escrita.
José Camarasa Albertos, diputat del Grup Parlamentari Socialista, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 146 i
següents del RCV, formula al conseller d’Economia i Hisenda
la pregunta següent de la qual desitja resposta escrita.
Pot el conseller assegurar que el Ministeri de Foment té
previst executar el projecte de la variant del Campello respectant allò aprovat tant pel Ministeri com per l’Ajuntament
del Campello, apostant per l’opció n° 5?
Pàg. 18.062
3.6.2005
Número 109
Dado que el pasado 13 de octubre de 2003, el diputado
que suscribe, formuló al honorable señor conseller la pregunta escrita número 1.265/2003 (RE número 3.131).
Considerando que con fecha 20 de enero de 2004, se recibió contestación, que no respuesta, a los temas planteados
en la misma.
Y, dado que el tema para el que se requería respuesta,
era muy determinado y que el mismo no fue aclarado, nuevamente se le formula la pregunta, requiriendo de la misma,
respuesta puntual, detallada y exacta:
¿Ha solicitado la Sociedad Parque Temático de Alicante
SA (en la actualidad, Sociedad de Proyectos Temáticos de
la Comunidad Valenciana), servicios de consultoría y/o
asistencia técnica o de cualquier otra naturaleza, a la multinacional Paramount Pictures Corporation sobre el proyecto
Ciudad de la Luz, en el marco del contrato suscrito por la
SPTA con la citada multinacional? En caso afirmativo, ¿qué
servicios se han solicitado, cuál es la denominación de los
mismos, en qué fecha fueron solicitados y cuál ha sido el
coste de cada uno de ellos?
Com que el passat 13 d’octubre de 2003 el diputat que
subscriu va formular al conseller la pregunta escrita número
1.265/2003 (RE número 3.131).
Atès que amb data 20 de gener de 2004 s’hi va rebre
contestació, que no resposta, als temes plantejats.
Cortes Valencianas,
Valencia, 1 de marzo de 2005
Corts Valencianes,
València, 1 de març de 2005
José Camarasa Albertos
José Camarasa Albertos
Pregunta número 473/04 al conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació sobre el projecte Ciutat de la Llum,
que formula el diputat José Camarasa Albertos del GP
Socialista (RE número 26.274).
Pregunta número 473/05 al conseller de Economía, Hacienda y Empleo sobre el proyecto Ciudad de la Luz,
que formula el diputado José Camarasa Albertos del GP
Socialista (RE número 26.274).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
José Camarasa Albertos, diputat del Grup Parlamentari Socialista, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 146 i
següents del RCV, formula al conseller d’Economia i Hisenda
la pregunta següent de la qual desitja resposta escrita.
Amb data 2 d’octubre de 2001, la Societat Parc Temàtic
d’Alacant SA, va signar un contracte de col·laboració amb
Paramount Pictures Corporations mitjançant el qual aquesta
en rebria sis milions de dòlars durant els quatre primers
anys de durada.
En aquest contracte solament s’obligava a la multinacional nord-ameriana a “estar disponible per a presentar, a la
Societat Parc Temàtic d’Alacant SA treballs de consultoria
pel que fa al Projecte Ciutat de la Llum”, amb indicació,
quan es fa referència als costos d’aquest servei i assistència
que el preu d’aquests “no queda prèviament determinat” i
que “serà addicional al principal del contracte”.
Per aquestes raons, el diputat que subscriu formula la
pregunta següent:
La Societat Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana, ha sol·licitat a la multinacional Paramount Pictures
Corporations serveis de consultoria o assistència tècnica o
de qualsevol altra naturalesa pel que fa al projecte Ciutat de
la Llum? En cas afirmatiu, quins serveis s’han sol·licitat i
quin n’és, de cadascun, la denominació, les dades de sol·licitud i lliurament i el cost econòmic?
José Camarasa Albertos, diputado del GP Socialista, de
acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula
la siguiente pregunta al conseller de Economía, Hacienda y
Empleo, de la cual desea obtener respuesta escrita.
Con fecha 2 de octubre de 2001, la Sociedad Parque Temático de Alicante SA, firmó un contrato de colaboración
con Paramount Pictures Corporation mediante el cual, ésta
recibiría seis millones de dólares durante los cuatro primeros años de duración del mismo.
En dicho contrato, sólo se obliga a la multinacional norteamericana a “estar disponible para presentar, a la Sociedad Parque Temático de Alicante SA, trabajos de consultoría en relación con el Proyecto Ciudad de la Luz”,
indicando, cuando se hace referencia a los costes de este
servicio y asistencia que el precio de los mismos, “no queda
previamente determinado” y que “será adicional al principal
del contrato”.
Por estas razones, el diputado que suscribe formula la
pregunta siguiente:
La Sociedad Proyectos Temáticos de la Comunidad Valenciana, ¿ha solicitado a la multinacional Paramount Pictures Corporation, servicios de consultoría o asistencia técnica
o de cualquier otra naturaleza con respecto al proyecto Ciudad de la Luz? En caso afirmativo, ¿qué servicios se han solicitado y cuál es, de cada uno de ellos, la denominación, las
fechas de solicitud y entrega y su coste económico?
Corts Valencianes,
València, 1 de març de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 1 de marzo de 2005
José Camarasa Albertos
José Camarasa Albertos
I com que el tema per al qual es requeria resposta era
molt determinat i que aquest no va ser aclarit, novament se
li formula la pregunta i se’n requereix resposta puntual, detallada i exacta:
¿Ha sol·licitat la Societat Parc Temàtic d’Alacant SA (en
l’actualitat Societat de Projectes Temàtics de la Comunitat
Valenciana) serveis de consultoria o assistència tècnica o de
qualsevol altra naturalesa, a la multinacional Paramount
Pictures Corporations sobre el projecte Ciutat de la Llum,
en el marc del contracte subscrit per la SPTA amb la multinacional esmentada? En cas afirmatiu, quins serveis s’han
sol·licitat, quina n’és la denominació, en quina data van ser
sol·licitats i quin n’ha estat el cost de cadascun?
Número 109
3.6.2005
Pàg. 18.063
Pregunta número 474/04 al conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació sobre el projecte Ciutat de la Llum,
que formula el diputat José Camarasa Albertos del GP
Socialista (RE número 26.275).
Pregunta número 474/05 al conseller de Economía, Hacienda y Empleo sobre el proyecto Ciudad de la Luz,
que formula el diputado José Camarasa Albertos del GP
Socialista (RE número 26.275).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
José Camarasa Albertos, diputat del Grup Parlamentari Socialista, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 146 i
següents del RCV, formula al conseller d’Economia i Hisenda
la pregunta següent de la qual desitja resposta escrita.
Amb data 2 d’octubre de 2001, la Societat Parc Temàtic
d’Alacant SA, va signar un contracte de col·laboració amb
Paramount Pictures Corporations mitjançant el qual aquesta
en rebria sis milions de dòlars durant els quatre primers
anys de durada.
En aquest contracte solament s’obligava a la multinacional nord-ameriana a “estar disponible per a presentar, a la
Societat Parc Temàtic d’Alacant SA treballs de consultoria
pel que fa al Projecte Ciutat de la Llum”, amb indicació,
quan es fa referència als costos d’aquest servei i assistència
que el preu d’aquests “no queda prèviament determinat” i
que “serà addicional al principal del contracte”.
Per aquestes raons, el diputat que subscriu formula la
pregunta següent:
Projecte Ciutat de la Llum SA, ha sol·licitat a la multinacional Paramount Pictures Corporations serveis de consultoria o assistència tècnica o de qualsevol altra naturalesa pel
que fa a aquest projecte? En cas afirmatiu, quins serveis s’han sol·licitat i quin n’és, de cadascun, la denominació, les
dates de sol·licitud i lliurament i el cost econòmic?
Corts Valencianes,
València, 1 de març de 2005
José Camarasa Albertos, diputado del GP Socialista, de
acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula
la siguiente pregunta al conseller de Economía, Hacienda y
Empleo, de la cual desea obtener respuesta escrita.
Con fecha 2 de octubre de 2001, la Sociedad Parque Temático de Alicante SA, firmó un contrato de colaboración
con Paramount Pictures Corporation mediante el cual, ésta
recibiría seis millones de dólares durante los cuatro primeros años de duración del mismo.
En dicho contrato, sólo se obliga a la multinacional norteamericana a “estar disponible para presentar, a la Sociedad
Parque Temático de Alicante SA, trabajos de consultoría en
relación con el Proyecto Ciudad de la Luz”, indicando,
cuando se hace referencia a los costes de este servicio y asistencia que el precio de los mismos, “no queda previamente
determinado” y que “será adicional al principal del contrato”.
Por estas razones, el diputado que suscribe formula la
pregunta siguiente:
Proyecto Ciudad de la Luz SA, ¿ha solicitado a la multinacional Paramount Pictures Corporation, servicios de consultoría y/o asistencia técnica o de cualquier otra naturaleza
con respecto al dicho proyecto? En caso afirmativo, ¿qué
servicios se han solicitado y cuál es, de cada uno de ellos,
la denominación, las fechas de solicitud y entrega y su coste
económico?
Cortes Valencianas,
Valencia, 1 de marzo de 2005
José Camarasa Albertos
José Camarasa Albertos
Pregunta número 475/05 al conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació sobre el projecte Ciutat de la Llum,
que formula el diputat José Camarasa Albertos del GP
Socialista (RE número 26.276).
Pregunta número 475/05 al conseller de Economía, Hacienda y Empleo sobre el proyecto Ciudad de la Luz,
que formula el diputado José Camarasa Albertos del GP
Socialista (RE número 26.276).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
José Camarasa Albertos, diputat del Grup Parlamentari
Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV,
formula la pregunta següent al conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Hi ha cap relació contractual entre la Ciutat de la Llum
SA i l’empresa Consultia It, SL al marge del Pla de negoci?
En cas afirmatiu:
En què consisteix aquesta altra relació i quins altres serveis presta Consultia lt, SL a Ciutat de la Llum SA?
Quin procediment, dels prevists en la Llei de contractes
de les administracions públiques, ha estat elegit per a formalitzar aquesta altra relació contractual?
En quina data es va firmar aquest altre contracte? Quan
va començar Consultia lt, Sl a prestar el nou servei i quina
n’és la durada?
Quin és el cost econòmic d’aquest nou servei?
José Camarasa Albertos, diputado del Grupo Parlamentario
Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del
RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Economía,
Hacienda y Empleo, de la cual desea obtener respuesta escrita.
¿Existe alguna otra relación contractual entre Ciudad de
la Luz SA y la empresa Consultia It, SL al margen del Plan
de negocio? En caso afirmativo:
¿En qué consiste esa otra relación y qué otros servicios
presta Consultia It, SL a Ciudad de la Luz SA?
¿Qué procedimiento, de los previstos en la Ley de contratos de las administraciones públicas, ha sido elegido para
formalizar esa otra relación contractual?
¿En qué fecha se firmó este otro contrato, cuándo comenzó Consultia It, SL a prestar el nuevo servicio y cuál es
su duración?
¿Cuál es el coste económico de este nuevo servicio?
Corts Valencianes,
València, 1 de març de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 1 de marzo de 2005
José Camarasa Albertos
José Camarasa Albertos
Pàg. 18.064
3.6.2005
Número 109
Pregunta número 476/05 al conseller d’Agricultura,
Pesca i Alimentació sobre el cobrament de subvencions
dels afectats per la riuada de 1982, que formula el diputat Antoni Lozano i Pastor del GP Socialista (RE número 26.287).
Pregunta número 476/05 al conseller de Agricultura,
Pesca y Alimentación sobre el cobro de subvenciones de
los afectados por la riada de 1982, que formula el diputado Antoni Lozano i Pastor del GP Socialista (RE número 26.287).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Antoni Lozano i Pastor, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller d’Agricultura, Pesca i
Alimentació, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Els propietaris de terrenys del municipi de Sumacàrcer
afectats per la reparcel·lació dels polígons danyats per la
riuada de 1982, només han cobrat fins ara el 44% aproximadament del total del que se’ls deu.
Atès que la resta de propietaris afectats en altres polígons van cobrar en el seu dia les subvencions pertinents, el
diputat que subscriu formula la pregunta següent:
Quines mesures pensa prendre la conselleria per tal d’abonar el 56% que els resta per cobrar?
Antoni Lozano i Pastor, diputado del Grupo Parlamentario
Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del
RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Agricultura,
Pesca y Alimentación, de la cual desea obtener respuesta escrita.
Los propietarios de terrenos del municipio de Sumacàrcer afectados por la reparcelación de los polígonos dañados
por la riada de 1982, sólo han cobrado hasta ahora el 44%
aproximadamente del total que se les debe.
Teniendo en cuenta que el resto de propietarios afectados
en otros polígonos cobraron en su día las subvenciones pertinentes, el diputado que suscribe formula la siguiente pregunta:
¿Qué medidas piensa tomar la conselleria para abonar el
56% que les resta por cobrar?
Corts Valencianes,
València, 1 de març de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 1 de marzo de 2005
Antoni Lozano i Pastor
Antoni Lozano i Pastor
Pregunta número 477/05 al conseller d’Agricultura,
Pesca i Alimentació sobre el pla de vigilància fitosanitària, que formula el diputat Antoni Lozano i Pastor del
GP Socialista (RE número 26.288).
Pregunta número 477/05 al conseller de Agricultura,
Pesca y Alimentación sobre el plan de vigilancia fitosanitaria, que formula el diputado Antoni Lozano i Pastor
del GP Socialista (RE número 26.288).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Antoni Lozano i Pastor, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller d’Agricultura, Pesca i
Alimentació, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Segons notícies aparegudes recentment als mitjans de
comunicació, la conselleria ha instal·lat 400 punts de control (100 dels quals fixos) per tal d’impedir l’entrada de noves plagues als camps de cítrics valencians i controlar les ja
existents.
En aquest sentit, el diputat que subscriu formula les preguntes següents:
Quin és el cost total anual previst del pla de vigilància
fitosanitària esmentat?
Quin és el cost anual desglossat (recursos humans, materials, etc.)?
Quin és l’origen dels recursos econòmics que faran front
a les despeses del pla esmentat (propis de la conselleria, del
Ministeri d’Agricultura, de la Unió Europea...)?
Cas que una part d’aquests recursos econòmics siguen
de la conselleria, de quina partida pressupostària provenen?
Antoni Lozano i Pastor, diputado del Grupo Parlamentario
Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del
RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Agricultura,
Pesca y Alimentación, de la cual desea obtener respuesta escrita.
Según noticias aparecidas recientemente en los medios
de comunicación, la conselleria ha instalado 400 puntos de
control (100 de ellos fijos) para impedir la entrada de nuevas plagas en los campos de cítricos valencianos y controlar
las ya existentes.
En este sentido, el diputado que suscribe formula las siguientes preguntas:
¿Cuál es el coste anual previsto del mencionado plan de
vigilancia fitosanitaria?
¿Cuál es su coste anual desglosado (recursos humanos,
materiales, etc.)?
¿Cuál es el origen de los recursos económicos que harán
frente a los gastos del mencionado plan (propios de la conselleria, del Ministerio de Agricultura, de la Unión Europea…)?
En el caso que una parte de estos recursos económicos sean
de la conselleria ¿de qué partida presupuestaria provienen?
Corts Valencianes,
València, 2 de març de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 2 de marzo de 2005
Antoni Lozano i Pastor
Antoni Lozano i Pastor
Pregunta número 478/05 al conseller d’Agricultura,
Pesca i Alimentació sobre el pla de vigilància fitosanitària, que formula el diputat Antoni Lozano i Pastor del
GP Socialista (RE número 26.289).
Pregunta número 478/05 al conseller de Agricultura,
Pesca y Alimentación sobre el plan de vigilancia fitosanitaria, que formula el diputado Antoni Lozano i Pastor
del GP Socialista (RE número 26.289).
Número 109
3.6.2005
Pàg. 18.065
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Antoni Lozano i Pastor, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller d’Agricultura, Pesca i
Alimentació, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Segons notícies aparegudes recentment als mitjans de
comunicació, la conselleria ha instal·lat 400 punts de control (100 dels quals fixos) per tal d’impedir l’entrada de noves plagues als camps de cítrics valencians i controlar les ja
existents.
En aquest sentit, el diputat que subscriu formula les preguntes següents:
Quina és la ubicació, per províncies, dels 100 punts fixos anunciats?
Quin és el cost unitari de cada tipus de trampa o punt de
control?
Corts Valencianes,
València, 2 de març de 2005
Antoni Lozano i Pastor, diputado del Grupo Parlamentario
Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del
RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Agricultura,
Pesca y Alimentación, de la cual desea obtener respuesta escrita.
Según noticias aparecidas recientemente en los medios
de comunicación, la conselleria ha instalado 400 puntos de
control (100 de ellos fijos) para impedir la entrada de nuevas plagas en los campos de cítricos valencianos y controlar
las ya existentes.
En este sentido, el diputado que suscribe formula las siguientes preguntas:
¿Cuál es la ubicación, por provincias, de los 100 puntos
fijos anunciados?
¿Cuál es el coste unitario de cada tipo de trampa o punto
de control?
Cortes Valencianas,
Valencia, 2 de marzo de 2005
Antoni Lozano i Pastor
Antoni Lozano i Pastor
Pregunta número 479/05 al conseller d’Agricultura,
Pesca i Alimentació sobre el pla de vigilància fitosanitària, que formula el diputat Antoni Lozano i Pastor del
GP Socialista (RE número 26.290).
Pregunta número 479/05 al conseller de Agricultura,
Pesca y Alimentación sobre el plan de vigilancia fitosanitaria, que formula el diputado Antoni Lozano i Pastor
del GP Socialista (RE número 26.290).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Antoni Lozano i Pastor, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller d’Agricultura, Pesca i
Alimentació, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Segons notícies aparegudes recentment als mitjans de
comunicació, la conselleria ha instal·lat 400 punts de control (100 dels quals fixos) per tal d’impedir l’entrada de noves plagues als camps de cítrics valencians i controlar les ja
existents.
En aquest sentit, el diputat que subscriu formula la pregunta següent:
Quina és la relació de personal o empreses que s’encarregaran dels treballs necessaris per a executar el pla de vigilància fitosanitària esmentat?
Antoni Lozano i Pastor, diputado del Grupo Parlamentario
Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del
RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Agricultura,
Pesca y Alimentación, de la cual desea obtener respuesta escrita.
Según noticias aparecidas recientemente en los medios
de comunicación, la conselleria ha instalado 400 puntos de
control (100 de ellos fijos) para impedir la entrada de nuevas plagas en los campos de cítricos valencianos y controlar
las ya existentes.
En este sentido, el diputado que suscribe formula la siguiente pregunta:
¿Cuál es la relación de personal o empresas que se encargan de los trabajos necesarios para ejecutar el mencionado plan de vigilancia fitosanitaria?
Corts Valencianes,
València, 2 de març de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 2 de marzo de 2005
Antoni Lozano i Pastor
Antoni Lozano i Pastor
Pregunta número 480/05 al conseller de Sanitat, sobre la
construcció d’un nou centre de salut al barri de Nou
Moles de València, que formula la diputada María José
Mendoza García del GP Socialista (RE número 26.291).
Pregunta número 480/05 al conseller de Sanidad, sobre la
construcción de un nuevo centro de salud en el barrio de
Nou Moles de Valencia, que formula la diputada María José
Mendoza García del GP Socialista (RE número 26.291).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
María José Mendoza García, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents
del RCV, formula la pregunta següent al conseller de Sanitat, de la qual desitja obtenir resposta escrita.
Atès que entre els compromisos de la conselleria per a la
ciutat de València s’inclou la construcció d’un centre de salut nou al barri de Nou Moles.
Que el Pla general d’ordenació urbana de València reserva en el barri mencionat una parcel·la d’aproximadament
2.500 m2 destinada a equipaments públics.
María José Mendoza García, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller
de Sanidad, de la cual desea obtener respuesta escrita.
Teniendo en cuenta que entre los compromisos de la conselleria para la ciudad de Valencia se incluye la construcción
de un nuevo centro de salud en el barrio de Nou Moles.
Que el Plan general de ordenación urbana de Valencia
reserva en el mencionado barrio una parcela de aproximadamente 2.500 m2 destinada a equipamientos públicos.
Pàg. 18.066
3.6.2005
Número 109
I, que la conselleria ha sol·licitat a l’ajuntament del cap i
casal la cessió de 1.100 m2 de la dita parcel·la per a la
construcció d’un centre sanitari, la diputada que subscriu
formula les preguntes següents:
En quina data sol·licità la conselleria la cessió dels terrenys esmentats del barri valencià de Nou Moles?
Quan es preveu la formalització de la cessió susdita?
Quin és el pla funcional establert per al nou centre de salut de Nou Moles?
En quina data s’iniciaran les obres corresponents, quins
terminis s’han fixat per a l’execució d’aquestes i per a quan
se n’ha previst l’acabament i entrada en funcionament?
Y, que la conselleria ha solicitado al ayuntamiento de la
capital la cesión de 1.100 m2 de dicha parcela para la construcción de un centro sanitario, la diputada que suscribe formula las siguientes preguntas:
¿En qué fecha solicitó la conselleria la cesión de los
mencionados terrenos del barrio valenciano de Nou Moles?
¿Cuándo se prevé la formalización de dicha cesión?
¿Cuál es el plan funcional establecido para el nuevo centro de salud de Nou Moles?
¿En qué fecha se iniciarán las obras correspondientes,
qué plazos se han fijado para su ejecución y para cuándo se
ha previsto su finalización y entrada en funcionamiento?
Corts Valencianes,
València, 1 de març de 2005
Cortes Valencianas,
Valencia, 1 de marzo de 2005
María José Mendoza García
María José Mendoza García
Pregunta número 481/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre la construcció d’un parc de relaxació en la
Punta de la Víbora de Torrevella, que formula el diputat
Joan Antoni Oltra i Soler del GP Esquerra Unida-Els
Verds-Esquerra Valenciana: Entesa (RE número 26.376).
Pregunta número 481/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre la construcción de un parque de relajación en
la Punta de la Víbora de Torrevieja, que formula el diputado Joan Antoni Oltra i Soler del GP Esquerra Unida-Els
Verds-Esquerra Valenciana: Entesa (RE número 26.376).
A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES
A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS
Joan Antoni Oltra i Soler, diputat del Grup Parlamentari
Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa,
d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, formula la
pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la
qual desitja obtenir resposta escrita.
El Servei Provincial de Costes d’Alacant, en la resolució
de data 24.11.04, ha acordat proposar que no s’atorgue la
concessió administrativa per a la construcció d’un denominat “Parc de Relaxació” en la zona denominada Punta de la
Víbora, en terrenys de domini públic i zona de servitud de
protecció, tot això en terme municipal de Torrevella.
Amb això, evidentment, l’òrgan competent no pot atorgar autorització per a la realització de la construcció projectada. Malgrat això, aquestes obres es van iniciar en el seu
dia i, segons sembla, la intenció és de continuar-les.
La conselleria, en el seu moment, en justificava l’autorització, entre altres raons, en el fet que Costes no hi posava
cap obstacle malgrat tractar-se d’aquesta zona i, per això, i
malgrat la proximitat i la més que previsible afecció a la
llacuna de Torrevella, la conselleria n’autoritzava la construcció.
Una vegada ha quedat demostrat que Costes mai no va autoritzar aquesta construcció i que, en compliment del seu deure,
així ho ha fet saber a l’ajuntament, hom pregunta al conseller:
Quines mesures pensa prendre per a impedir que s’execute un projecte que no disposa de totes les autoritzacions
pertinents i que afecta de ple el parc natural?
En el cas que les obres continuen i que l’ajuntament no
les paralitze, intervindrà, subsidiàriament, la conselleria per
a obligar-lo?
Pensa la conselleria replantejar-se tot aquest afer, a la
vista de la resolució de Costes, i ser més exigent a l’hora de
defensar la llacuna i d’evitar que les obres i les transformacions dels terrenys es consoliden en un espai tan susceptible
com el descrit?
Corts Valencianes,
València, 28 de febrer de 2005
Joan Antoni Oltra i Soler, diputado del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV,
formula la siguiente pregunta al conseller de Territorio y Vivienda, de la cual desea obtener respuesta escrita.
El Servicio Provincial de Costas de Alicante, en resolución
de fecha 24.11.04, ha acordado proponer que no se otorgue la
concesión administrativa para la construcción de un denominado “Parque de Relajación” en la zona denominada Punta de
la Víbora, en terrenos de dominio público y zona de servidumbre de protección, todo ello en término municipal de Torrevieja.
Con ello, evidentemente, no puede otorgarse autorización
por el órgano competente para la realización de la construcción
proyectada. A pesar de ello, dichas obras se iniciaron en su día
y, según parece, es intención que continúen.
La conselleria, en su momento, justificaba la autorización a las mismas, entre otras razones, en que Costas no ponía ningún obstáculo a las mismas a pesar de tratarse de la
zona de que se trataba y, de ahí, y a pesar de la cercanía y
más que previsible afección a la laguna de Torrevieja, la
conselleria autorizaba dicha construcción.
Una vez ha quedado demostrado que Costas nunca autorizó
dicha construcción y que, en cumplimiento de su deber, así se
lo ha hecho saber al ayuntamiento, se pregunta al conseller:
¿Qué medidas piensa tomar para impedir que se ejecute
un proyecto que no dispone de todas las autorizaciones pertinentes y que afecta de lleno al parque natural?
¿En caso de que las obras continúen y el ayuntamiento
no las paralice, intervendrá, subsidiariamente, la conselleria
para obligar-lo a ello?
¿Piensa la conselleria replantearse todo este asunto, a la
vista de la resolución de Costas, y ser más exigente a la
hora de defender la laguna y de evitar que las obras y transformaciones de los terrenos se consoliden en un espacio tan
sensible como el descrito?
Cortes Valencianas,
Valencia, 28 de febrero de 2005
Joan Antoni Oltra i Soler
Joan Antoni Oltra i Soler
Número 109
3.6.2005
Pàg. 18.067
III. INFORMACIÓ
III. INFORMACIÓN
d) Règim interior.
d) Régimen interior.
Llista definitiva de l’opositor que ha superat el concursoposició per a la provisió d’una plaça de conductor de
les Corts Valencianes.
Lista definitiva del opositor que ha superado el concurso-oposición para la provisión de una plaza de conductor de las Cortes Valencianas.
MESA DE LES CORTS VALENCIANES
MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS.
La Mesa de les Corts Valencianes, en la sessió realitzada
el dia 24 de maig de 2005, vista la proposta del tribunal qualificador que jutja el concurs-oposició per a la provisió d’una
plaça de conductor de les Corts Valencianes, convocatòria de
18 de gener de 1999, i de conformitat amb el que hi ha disposat en la base vuitena de la citada convocatòria, ha acordat:
Primer. Publicar la llista definitiva de l’opositor que ha
superat el concurs-oposició convocat, que apareix en l’annex I de l’acord present.
Segon. En el termini de vint dies hàbils comptats a partir
de la publicació d’aquest acord en el Butlletí Oficial de les
Corts Valencianes, l’opositor proposat haurà de presentar en
el Departament de Gestió de Personal de les Corts Valencianes els documents enumerats en la base vuitena de la convocatòria, que són els següents:
– Certificat de naixement, expedit pel Registre Civil corresponent, o fotocòpia compulsada del document nacional
d’identitat o document equivalent per als nacionals d’altres
estats a què fa referència la base tercera.
– Certificat mèdic acreditatiu de no patir malaltia o defecte físic que impedesca l’exercici de les funcions corresponents, expedit pel centre competent de la Direcció Territorial de Sanitat de la Conselleria de Sanitat, o pels
organismes competents d’altres comunitats autònomes.
– Fotocòpia compulsada del permís de conducció de la
classe C-1 o C, i del títol de Graduat Escolar, Formació
Professional de primer grau o equivalent.
– Declaració jurada o promesa de no haver estat separat
del servei públic mitjançant expedient disciplinari, ni trobar-se inhabilitat per a l’exercici de la funció pública.
Tercer. Declarar vacant una de les dues places de conductors convocades per acord de la Mesa de 18 de gener de 1999.
Quart. Contra l’acord present, que no esgota la via administrativa, les persones interessades podran interposar recurs davant la Mesa de les Corts Valencianes, en el termini
d’un mes a partir del dia següent al de la notificació d’aquest acord, de conformitat amb el que hi ha establert en
l’article 66 dels Estatuts de Govern i Règim Interior de les
Corts Valencianes.
La Mesa de las Cortes Valencianas, en sesión celebrada el
día 24 de mayo de 2005, vista la propuesta del tribunal calificador que juzga el concurso-oposición para la provisión de
una plaza de conductor de las Cortes Valencianas, convocatoria de 18 de enero de 1999, y de conformidad con lo dispuesto
en la base octava de la citada convocatoria, ha acordado:
Primero. Publicar la lista definitiva del opositor que ha
superado el concurso-oposición convocado, y que se relaciona en el anexo I del presente acuerdo.
Segundo. En el plazo de veinte días hábiles contados a
partir de la publicación de este acuerdo en el Boletín Oficial
de las Cortes Valencianas, el opositor propuesto deberá presentar en el Departamento de Gestión de Personal de las
Cortes Valencianas los documentos enumerados en la base
octava de la convocatoria, que son los siguientes:
– Certificado de nacimiento, expedido por el Registro Civil
correspondiente, o fotocopia compulsada del documento nacional de identidad o documento equivalente para los nacionales de otros estados a que hace referencia la base tercera.
– Certificado médico acreditativo de no padecer enfermedad
o defecto físico que impida el ejercicio de las correspondientes
funciones, expedido por el centro competente de la Dirección
Territorial de Sanidad de la Conselleria de Sanidad, o por los
organismos competentes de otras comunidades autónomas.
– Fotocopia compulsada del permiso de conducción de
la clase C-1 o C, y del título de Graduado Escolar, Formación Profesional de primer grado o equivalente.
– Declaración jurada o promesa de no haber sido separado
del servicio público mediante expediente disciplinario, ni hallarse inhabilitado para el ejercicio de la función pública.
Tercero. Declarar vacante una de las dos plazas de conductores convocadas por acuerdo de la Mesa de 18 de enero de 1999.
Cuarto. Contra el presente acuerdo, que no agota la vía
administrativa, las personas interesadas podrán interponer
recurso ante la Mesa de las Cortes Valencianas, en el plazo
de un mes, a partir del día siguiente al de la notificación de
este acuerdo, de conformidad con lo establecido en el artículo 66 de los Estatutos de Gobierno y Régimen Interior de
las Cortes Valencianas.
Palau de les Corts Valencianes,
València, 24 de maig de 2005
Palau de les Corts Valencianes,
Valencia, 24 de mayo de 2005
El president,
Julio de España Moya
El presidente,
Julio de España Moya
El secretari primer,
Juan Manuel Cabot Saval
El secretario primero,
Juan Manuel Cabot Saval
ANNEX I
Cognoms y nom
DNI
ANEXO I
Puntuació
Jiménez Zafrilla, Carlos Pedro 22.543.255 74,76 punts
Apellidos y nombre
DNI
Puntuación
Jiménez Zafrilla, Carlos Pedro 22.543.255 74,76 puntos
Pàg. 18.068
3.6.2005
Número 109
Fet amb paper reciclat 100 x 100
BOLLETÍ OFICIAL DE LES CORTS
VALENCIANES
BOLETÍN OFICIAL DE LAS CORTES
VALENCIANAS
Subscripcions: Servici de Publicacions de les Corts, plaça de Sant
Llorenç, 4. 46003 València. Telèfon 96 387 61 00.
Imprimix: Federico Domenech, S. A. - Gremis, 1. 46014 València.
ISSN: 1136-3339.
Dip. Leg.: V-319-1983.
http://www.cortsvalencianes.es
Suscripciones: Servicio de Publicaciones de las Cortes, plaza de San
Lorenzo, 4. 46003 Valencia. Teléfono 96 387 61 00.
Imprime: Federico Domenech, S. A. - Gremis, 1. 46014 Valencia.
ISSN: 1136-3339.
Dep. Leg.: V-319-1983.
http://www.cortsvalencianes.es
Descargar