CORTS VALENCIANES BOLLETÍ OFICIAL Número 109 BOLETÍN VI Legislatura SUMARI OFICIAL València, 3 de juny de 2005 SUMARIO I. TEXTOS APROVATS I. TEXTOS APROBADOS A. LLEIS I ALTRES NORMES A. LEYES Y OTRAS NORMAS —Llei, de la Generalitat, per la qual establix l’aplicació al municipi d’Elx del règim d’organització dels municipis de població gran........................................................... 17.974 —Ley, de la Generalitat, por la que establece la aplicación al municipio de Elche del régimen de organización de los municipios de gran población. ................................ 17.974 —Llei d’ordenació del sector vitivinícola de la Comunitat Valenciana. ................................................................... 17.975 —Ley de ordenación del sector vitivinícola de la Comunidad Valenciana................................................................ 17.975 II. TEXTOS EN TRAMITACIÓ II. TEXTOS EN TRAMITACIÓN H. PREGUNTES H. PREGUNTAS 3. Preguntes a respondre per escrit. .................................. 18.013 3. Preguntas a responder por escrito................................. 18.013 a) Preguntes que es formulen. ........................................... 18.013 a) Preguntas que se anuncian............................................ 18.013 — Preguntes números 375/05 a 449/05. ............................ 18.014 — Preguntes números 450/05 a 481/05. ............................ 18.049 — Preguntas números 375/05 a 449/05. ............................ 18.014 — Preguntas números 450/05 a 481/05. ............................ 18.049 III. INFORMACIÓ III. INFORMACIÓN d) Règim interior. d) Régimen interior. —Llista definitiva de l’opositor que ha superat el concurs-oposició per a la provisió d’una plaça de conductor de les Corts Valencianes. ................................................... 18.067 —Lista definitiva del opositor que ha superado el concurso-oposición para la provisión de una plaza de conductor de las Cortes Valencianas. ...................................... 18.067 Pàg. 17.974 3.6.2005 Número 109 I. TEXTOS APROVATS I. TEXTOS APROBADOS A. LLEIS I ALTRES NORMES A. LEYES Y OTRAS NORMAS Llei, de la Generalitat, per la qual establix l’aplicació al municipi d’Elx del règim d’organització dels municipis de població gran. Ley, de la Generalitat, por la que establece la aplicación al municipio de Elche del régimen de organización de los municipios de gran población. PRESIDÈNCIA DE LES CORTS VALENCIANES PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS De conformitat amb allò establert en l’article 91.1 del RCV, s’ordena la publicació al Butlletí Oficial de les Corts Valencianes de la Llei, de la Generalitat, per la qual establix l’aplicació al municipi d’Elx del règim d’organització dels municipis de població gran. De conformidad con el artículo 91.1 del RCV, se ordena la publicación en el Boletín Oficial de las Cortes Valencianas de la Ley, de la Generalitat, por la que establece la aplicación al municipio de Elche del régimen de organización de los municipios de gran población. Palau de les Corts Valencianes, València, 18 de maig de 2005 Palau de les Corts Valencianes, Valencia, 18 de mayo de 2005 El president, Julio de España Moya El presidente, Julio de España Moya PLE DE LES CORTS VALENCIANES PLENO DE LAS CORTES VALENCIANAS El Ple de les Corts Valencianes, en sessió celebrada el dia 18 de maig de 2005, ha debatut el Dictamen de la Comissió de Governació i Administració Local sobre el Projecte de llei, de la Generalitat, per la qual establix l’aplicació al municipi d’Elx del règim d’organització dels municipis de població gran. Finalment, el Ple de les Corts Valencianes en virtut d’allò establert en l’article 10 de l’Estatut d’Autonomia i d’acord amb l’article 116 del RCV, ha aprovat la llei de la Generalitat Valenciana següent: El Pleno de las Cortes Valencianas, en sesión celebrada el día 18 de mayo de 2005, ha debatido el Dictamen de la Comisión de Gobernación y Administración Local sobre el Proyecto de ley, de la Generalitat, por la que establece la aplicación al municipio de Elche del régimen de organización de los municipios de gran población. Finalmente, el Pleno de las Cortes Valencianas en virtud de lo establecido en el artículo 10 del Estatuto de Autonomía y de acuerdo con el artículo 116 del RCV, ha aprobado la siguiente ley de la Generalitat Valenciana: LLEI, DE LA GENERALITAT, PER LA QUAL ESTABLIX L’APLICACIÓ AL MUNICIPI D’ELX DEL RÈGIM D’ORGANITZACIÓ DELS MUNICIPIS DE POBLACIÓ GRAN LEY, DE LA GENERALITAT, POR LA QUE ESTABLECE LA APLICACIÓN AL MUNICIPIO DE ELCHE DEL RÉGIMEN DE ORGANIZACIÓN DE LOS MUNICIPIOS DE GRAN POBLACIÓN Preàmbul Preámbulo La Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, regula la organització dels municipis de població gran en el títol X, títol que ha sigut introduït per la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de Mesures per a la Modernització del Govern Local. Amb esta reforma es millora el disseny institucional del sistema de govern dels municipis de població gran, perquè suposa un avanç cap a un model de govern adaptat a les necessitats d’estos municipis. Així s’enfortix el control democràtic del govern municipal, se’n garantix la governabilitat, es millora la gestió interna amb l’estructuració i la potenciació d’una sèrie d’òrgans directius municipals i es desenvolupa la democràcia local i s’articulen diversos mecanismes per a canalitzar la participació ciutadana. D’acord amb el que establix l’article 121 de la Llei 7/1985, el règim d’organització dels municipis de població gran podrà aplicar-se al municipis la població dels quals supere els 75.000 habitants, que presenten circumstàncies econòmiques, socials, històriques o culturals especials, sempre que siga sol·licitat pels ajuntaments respectius i així La Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local, regula la organización de los municipios de gran población en el título X, título que ha sido introducido por la Ley 57/2003, de 16 de diciembre, de Medidas para la Modernización del Gobierno Local. Con esta reforma se mejora el diseño institucional del sistema de gobierno de los municipios de gran población, porque supone un avance hacia un modelo de gobierno adaptado a las necesidades de estos municipios. Así se fortalece el control democrático del gobierno municipal, se garantiza su gobernabilidad, se mejora la gestión interna con la estructuración y potenciación de una serie de órganos directivos municipales y se desarrolla la democracia local articulando diversos mecanismos para encauzar la participación ciudadana. De acuerdo con lo establecido en el artículo 121 de la Ley 7/1985, el régimen de organización de los municipios de gran población podrá aplicarse a los municipios cuya población supere los 75.000 habitantes, que presenten circunstancias económicas, sociales, históricas o culturales especiales, siempre que sea solicitado por los respectivos Número 109 3.6.2005 Pàg. 17.975 ho decidisca l’assemblea legislativa de la comunitat autònoma corresponent. A estos efectes, el Ple de l’Ajuntament d’Elx, en sessió de 22 de desembre de 2003, va acordar, per majoria absoluta del nombre legal dels seus membres, sol·licitar a les Corts Valencianes la inclusió del seu municipi en l’àmbit d’aplicació del règim esmentat. El municipi d’Elx té una població de 207.163 habitants, segons el Reial Decret 1.748/2003, de 19 de desembre, pel qual es declaren oficials les xifres de població resultants de la revisió del padró municipal referides a l’1 de gener de 2003. Així mateix, presenta les circumstàncies requerides per la Llei 7/1985, en el seu article 121, respecte a les seues especials circumstàncies econòmiques, socials, històriques i culturals. Per tot això, atés que es complixen les condicions legals establides en el títol X de la Llei 7/1985, i des del màxim respecte a l’autonomia local i a la potestat d’autoorganització municipal, per mitjà d’esta llei es disposa l’aplicació al municipi d’Elx del règim d’organització dels municipis de població gran. ayuntamientos y así lo decida la asamblea legislativa de la correspondiente comunidad autónoma. A estos efectos, el Pleno del Ayuntamiento de Elche, en sesión de 22 de diciembre de 2003, acordó, por mayoría absoluta del número legal de sus miembros, solicitar a las Cortes Valencianas la inclusión de su municipio en el ámbito de aplicación de dicho régimen. El municipio de Elche presenta una población de 207.163 habitantes, según el Real Decreto 1.748/2003, de 19 de diciembre, por el que se declaran oficiales las cifras de población resultantes de la revisión del padrón municipal referidas al 1 de enero de 2003. Asimismo presenta las circunstancias requeridas por la Ley 7/1985, en su artículo 121, respecto a sus especiales circunstancias económicas, sociales, históricas y culturales. Por todo ello, dado que se cumplen las condiciones legales establecidas en el título X de la Ley 7/1985, y desde el máximo respeto a la autonomía local y a la potestad de autoorganización municipal, mediante esta ley se dispone la aplicación al municipio de Elche del régimen de organización de los municipios de gran población. Article únic Artículo único Es declara d’aplicació al municipi d’Elx el règim d’organització dels municipis de població gran, d’acord amb el que establix el títol X de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local. Se declara de aplicación al municipio de Elche el régimen de organización de los municipios de gran población, de acuerdo con lo establecido en el título X de la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local. DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA DISPOSICIÓN TRANSITORIA El Ple de l’Ajuntament d’Elx disposarà d’un termini de sis mesos, des de l’entrada en vigor de la present llei, per a aprovar les normes orgàniques necessàries per a l’adaptació de la seua organització al que preveu el títol X de la Llei 7/1985. El Pleno del Ayuntamiento de Elche dispondrá de un plazo de seis meses, desde la entrada en vigor de la presente ley, para aprobar las normas orgánicas necesarias para la adaptación de su organización a lo previsto en el título X de la Ley 7/1985. DISPOSICIÓ FINAL DISPOSICIÓN FINAL La present llei entrarà en vigor l’endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. La presente ley entrará en vigor el día siguiente al de su publicación en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Palau de les Corts Valencianes, València, 18 de maig de 2005 Palau de les Corts Valencianes, Valencia, 18 de mayo de 2005 El president, Julio de España Moya El presidente, Julio de España Moya El secretari primer, Juan Manuel Cabot Saval El secretario primero, Juan Manuel Cabot Saval Llei d’ordenació del sector vitivinícola de la Comunitat Valenciana. Ley de ordenación del sector vitivinícola de la Comunidad Valenciana. PRESIDÈNCIA DE LES CORTS VALENCIANES PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS De conformitat amb allò establert en l’article 91.1 del RCV, s’ordena la publicació al Butlletí Oficial de les Corts Valencianes de la Llei d’ordenació del sector vitivinícola de la Comunitat Valenciana. De conformidad con lo establecido en el artículo 91.1 del RCV, se ordena la publicación en el Boletín Oficial de las Cortes Valencianas de la Ley de ordenación del sector vitivinícola de la Comunidad Valenciana. Palau de les Corts Valencianes, València, 19 de maig de 2005 Palau de les Corts Valencianes, Valencia, 19 de mayo de 2005 El president, Julio de España Moya El presidente, Julio de España Moya Pàg. 17.976 3.6.2005 Número 109 PLE DE LES CORTS VALENCIANES PLENO DE LAS CORTES VALENCIANAS El Ple de les Corts Valencianes, en la sessió realitzada el dia 18 de maig de 2005, ha debatut el Dictamen de la Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca sobre el Projecte de llei d’ordenació del sector vitivinícola de la Comunitat Valenciana i les esmenes presentades pels Grups Parlamentaris. Finalment, el Ple de les Corts Valencianes en virtut d’allò establert en l’article 10 de l’Estatut d’Autonomia i d’acord amb l’article 116 del RCV, ha aprovat la llei de la Generalitat Valenciana següent: El Pleno de las Cortes Valencianas, en sesión celebrada el día 18 de mayo de 2005, ha debatido el Dictamen de la Comisión de Agricultura, Ganaderia y Pesca sobre el Proyecto de ley de ordenación del sector vitivinícola de la Comunidad Valenciana, así como las enmiendas presentadas por los grupos parlamentarios. Finalmente, el Pleno de las Cortes Valencianas en virtud de lo establecido en el artículo 10 del Estatuto de Autonomía y de acuerdo con el artículo 116 del RCV, ha aprobado la siguiente ley de la Generalitat Valenciana: LLEI D’ORDENACIÓ DEL SECTOR VITIVINÍCOLA DE LA COMUNITAT VALENCIANA LEY DE ORDENACIÓN DEL SECTOR VITIVINÍCOLA DE LA COMUNIDAD VALENCIANA Preàmbul Preámbulo La vitivinicultura, a la Comunitat Valenciana, té un paper important no sols en les rendes d’un important segment agrari, en l’ordenació del territori o en l’exigència de servicis. El conjunt vinya, vi i derivats, mercat i consum, aporta una dimensió de patrimoni, cultura i ciència que determina la qualitat de vida d’àmplies zones rurals. La vitivinicultura, en la Comunidad Valenciana desempeña un importante papel no sólo en las rentas de un importante segmento agrario, en la ordenación del territorio o en la exigencia de servicios. El conjunto viña, vino y derivados, mercado y consumo, aporta una dimensión de patrimonio, cultura y ciencia que determinan la calidad de vida de amplias zonas rurales. El cultivo de la vid, la elaboración del vino, su promoción con margen de calidad y su incidencia en los mercados se considera como ejemplo de agricultura comercial, de un producto exportado con vocación social (uva de mesa, pasas, mosto y zumos, vinos, aguardiente y destilados) y que antes o después de su estructuración, dimensionado, optimización, organización, evolución, localización en áreas de producción y comercialización deben seguir, en lo posible, las pautas de mercado en las relaciones y acuerdos internacionales. En este sentido, la ley se centra en unos objetivos concretos anclados en la defensa del patrimonio vitivinícola de la Comunidad Valenciana, la modernización y mejora del potencial vitícola, las tecnologías del proceso, la logística de la distribución, la promoción y protección de la cultura del vino, la vertebración sectorial y la armonización administrativa a fin de que todo ello sirva para enaltecer el oficio de viticultor o viticultora, la actuación del bodeguero, el espíritu cooperativista, la vocación exportadora y también para que se sea capaz de transmitir a la sociedad un conjunto de valores y atributos aptos para fidelizar el consumo. En el marco de la calidad, la ley protege la singularidad de los productos elaborados, la protección de la misma no sólo en el cultivo del viñedo, sino también en la elaboración del vino y en los demás procesos económicos hasta llegar al consumo. A este fin, establece los requisitos que deben cumplir los órganos de gestión y acota el término Consejo Regulador, para las denominaciones de calidad reconocidas. La ley incorpora mecanismos legales que le permitan al sector adaptarse a los cambios que se producen en los mercados internacionales, ofreciendo la flexibilidad para incorporar las innovaciones y rigor en el control y en la gestión. Igualmente se abordan aspectos relativos a la participación del vino en el sistema agroalimentario, recogiendo los mecanismos de seguridad y control establecidos en especial todo lo relacionado con la trazabilidad, medidas de autocontrol en campo y bodega, etc. Además de la ordenación del sector vitivinícola, la ley tiene como finalidad establecer las reglas que deben regir El cultiu de la vinya, l’elaboració del vi, la promoció amb marge de qualitat i la seua incidència en els mercats es considera com a exemple d’agricultura comercial, d’un producte exportat amb vocació social (raïm de taula, panses, most i sucs, vins, aiguardent i destil·lats), i que abans o després de la seua estructuració, dimensionament, optimització, organització, evolució, localització en àrees de producció i comercialització han de seguir, en la mesura que es puga, les pautes de mercat en les relacions i acords internacionals. En este sentit, la llei se centra en uns objectius concrets que defensen el patrimoni vitivinícola de la Comunitat Valenciana, la modernització i la millora del potencial vitícola, les tecnologies del procés, la logística de la distribució, la promoció i la protecció de la cultura del vi, la vertebració sectorial i l’harmonització administrativa a fi que tot això servisca per a enaltir l’ofici de viticultor o viticultora, l’actuació del cellerer, l’esperit cooperativista, la vocació exportadora i també perquè se siga capaç de transmetre a la societat un conjunt de valors i atributs aptes per a fidelitzar el consum. En el marc de la qualitat, la llei protegix la singularitat dels productes elaborats, la protecció de la mateixa no sols en el cultiu de la vinya, sinó també en l’elaboració del vi i en els altres processos econòmics fins a arribar al consum. A este fi, establix els requisits que han de complir els òrgans de gestió i delimita el terme Consell Regulador, per a les denominacions de qualitat reconegudes. La llei incorpora mecanismes legals que permeten al sector adaptar-se als canvis que es produïxen en els mercats internacionals, i oferix la flexibilitat per a incorporar les innovacions i rigor en el control i en la gestió. Igualment s’aborden aspectes relatius a la participació del vi en el sistema agroalimentari, i es recullen els mecanismes de seguretat i control establits, en especial, tot allò que s’ha relacionat amb la traçabilitat, mesures d’autocontrol en camp i celler, etc. A més de l’ordenació del sector vitivinícola, la llei té com a finalitat establir les regles que han de regir per a tots Número 109 3.6.2005 els sectors implicats que operen en el marc de la competència lleial, així com la protecció al consumidor en tot el procés. La vinya i el vi disposen d’una amplíssima regulació tant en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, com en l’estatal i de la Unió Europea i acumula una tradició tan mil·lenària com la seua existència. L’Estatut de la Vinya de l’any 32, la Llei 25/1970, Estatut de la Vinya del Vi i dels Alcohols, l’actual Llei 24/2003, de la Vinya i del Vi, i tot el marc comunitari així ho demostren. La Unió Europea, des del seu inici i a partir dels seus Reglaments (CCE) 886 i 887/70, va establir l’Organització Comuna del Mercat (OMC), va regular el finançament de la política agrària comú i va ocupar una gran part dels recursos de l’esmentat finançament el sector vitivinícola. Des d’eixa data el legislador ha realitzat un esforç regulant el sector vitivinícola en el territori de la Unió Europea. Tal proliferació de normes va generar la necessitat que s’efectuara una compilació de les normes disposicions fonamentals referents a l’Organització Comuna del Mercat Vitivinícola, realitzada pel Reglament (CEE) 337/79. La segona OCMV es va plasmar en el Reglament (CEE) 822/87, que ha sigut derogat pel Reglament (CE) 1493/1999 del Consell, de 17 de maig, desenvolupat per diversos altres reglaments. Per la seua banda, en l’àmbit estatal, la Llei 25/1970, de 2 de desembre, de l’Estatut de la Vinya, del Vi i dels Alcohols, va establir un sistema de protecció basat en les figures de les denominacions d’origen. Esta Llei, degut a a seua antiguitat i l’evolució del sector des de la data de promulgació, va ser objecte de modificacions i derogacions en part per mitjà de les lleis 2/1993, de 17 de març i 8/1996, de 15 de gener. En este mateix sentit altres factors com l’ingrés d’Espanya en la Unió Europea van provocar la derogació tàcita de preceptes que resultaven incompatibles amb la legislació comunitària, així com l’aparició a través de la normativa comunitària d’altres noves figures de protecció vinculades a la regulació dels vins de qualitat produïts en regions determinades, cosa que va aconsellar establir un nou sistema de nivells, en línia amb les orientacions internacionals, amb la finalitat d’assegurar als operadors la competitivitat dels vins i la concurrència lleial en el mercat, així es va publicar finalment la Llei 24/2003, de 10 de juliol, de la Vinya i el Vi. L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana en l’article 34.1.4 atribuïx a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’agricultura i ramaderia d’acord amb les bases i l’ordenació de l’activitat econòmica general (…) en els termes que disposen els articles 38, 131 i en els números 11 i 13 de l’apartat 1 de l’article 149 de la Constitució. D’altra banda, l’article 31.3 assigna a la Generalitat la competència exclusiva per a regular les normes processals i de procediment administratiu que es deriven de les particularitats del dret substantiu valencià o de les especialitats de l’organització de la Generalitat. L’article 51 de la Constitució espanyola establix que: “els poders públics garantiran la defensa dels consumidors i usuaris protegint, per mitjà de procediments eficaços, la seguretat, la salut i els seus legítims interessos econòmics». Així mateix declara que “els poders públics promouran la informació i l’educació dels consumidors i dels usuaris, en fomentaran les seues organitzacions i les escoltaran en les qüestions que puguen afectar-los, en els termes que la llei establisca. En el marc del que ha disponen els apartats ante- Pàg. 17.977 para todos los sectores implicados que operen en el marco de la leal competencia, así como la protección al consumidor en todo el proceso. La viña y el vino disponen de una amplísima regulación tanto en el ámbito de la Comunidad Valenciana, como en el estatal y de la Unión Europea y acumula una tradición tan milenaria como su existencia. El Estatuto de la Viña del año 32, la Ley 25/1970, Estatuto de la Viña del Vino y de los Alcoholes, la actual Ley 24/2003, de la Viña y del Vino, y todo el marco comunitario así lo demuestran. La Unión Europea, desde su inicio y a partir de sus Reglamentos (CCE) 886 y 887/70 estableció la Organización Común del Mercado (OMC) reguló la financiación de la política agraria común ocupando el sector vitivinícola una gran parte de los recursos de dicha financiación. Desde esa fecha el legislador ha realizado un esfuerzo regulando el sector vitivinícola en el territorio de la Unión Europea. Tal proliferación de normas generó la necesidad de que se efectuara una compilación de las normas disposiciones fundamentales referentes a la Organización Común del Mercado Vitivinícola, llevada a cabo por el Reglamento (CEE) 337/79. La segunda OCMV se plasmó en el Reglamento (CEE) 822/87 que ha sido derogado por el Reglamento (CE) 1493/1999, del Consejo, de 17 de mayo desarrollado por diversos otros reglamentos. Por su parte, en el ámbito estatal, la Ley 25/1970, de 2 de diciembre, del Estatuto de la Viña, del Vino y de los Alcoholes, estableció un sistema de protección basado en las figuras de las denominaciones de origen. Esta ley, dada su antigüedad y la evolución del sector desde la fecha de promulgación, fue objeto de modificaciones y derogaciones en parte mediante las leyes 2/1993, de 17 de marzo, y 8/1996, de 15 de enero. En este mismo sentido otros factores como el ingreso de España en la Unión Europea, provocaron la derogación tácita de preceptos que resultaban incompatibles con la legislación comunitaria, así como la aparición a través de la normativa comunitaria de otras nuevas figuras de protección vinculadas a la regulación de los vinos de calidad producidos en regiones determinadas, lo que aconsejó establecer un nuevo sistema de niveles, en línea con las orientaciones internacionales, con la finalidad de asegurar a los operadores la competitividad de sus vinos y la concurrencia leal en el mercado, publicándose finalmente la Ley 24/2003, de 10 de julio, de la Viña y el Vino. El Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana en el artículo 34.1.4 atribuye a la Generalitat la competencia exclusiva “en materia de agricultura y ganadería” de acuerdo con las bases y la ordenación de la actividad económica general (…) en los términos de lo dispuesto en el artículo en los artículos 38, 131 y en los números 11 y 13 del apartado 1 del artículo 149 de la Constitución. Por otra parte, el artículo 31.3 asigna a la Generalitat la competencia exclusiva para regular las normas procesales y de procedimiento administrativo que se deriven de las particularidades del derecho sustantivo valenciano o de las especialidades de la organización de la Generalitat. El artículo 51 de la Constitución española establece que “los poderes públicos garantizarán la defensa de los consumidores y usuarios protegiendo, mediante procedimientos eficaces, la seguridad, la salud y los legítimos intereses económicos de los mismos”. Asimismo declara que “los poderes públicos promoverán la información y la educación de los consumidores y usuarios, fomentarán sus organizaciones y oirán a éstas en las cuestiones que puedan afectar a aquellos, en los términos que la ley establezca. En el marco de lo dispuesto por los Pàg. 17.978 3.6.2005 riors, la llei regularà el comerç interior i el règim d’autorització de productes comercials”. Pel Reial Decret 207/1995, de 10 de febrer, sobre traspàs de funcions i servicis de l’administració de l’Estat a la Comunitat Valenciana en matèria contra fraus i qualitat agroalimentària, la Comunitat Valenciana assumix les funcions corresponents a viticultura i enologia en matèria de defensa contra fraus, el registre de productes enològics i el registre d’envasadors i embotelladors de vins i begudes alcohòliques, el registre de cellers tenidors o magatzemistes d’embotellat de vi de les denominacions d’origen i el control dels productes vitivinícoles destinats a altres membres de la Unió Europea. A l’empara d’estes habilitacions competencials, es dicta la present llei que s’estructura en cinc títols. En el títol preliminar s’establix l’objecte i l’àmbit d’aplicació, es definixen alguns dels termes emprats i s’assenyalen els principis rectors que en esta matèria han de presidir l’actuació administrativa. El títol I regula la viticultura, tracta dels drets per a plantar vinya, de l’autorització per a la plantació, la regularització de superfícies de vinya, la reestructuració i reconversió de la vinya, el capítol 2 recull les varietats i cultiu de la vinya, de la declaració de collita i els registres. El títol II regula la vinicultura. Amb la finalitat d’aconseguir i assegurar la qualitat del producte, s’establixen les normes relatives a les pràctiques i tractaments enològics autoritzats. Arreplega, així mateix, les declaracions de producció i d’existències, així com els documents d’acompanyament que ha d’omplir tota persona física o jurídica i l’agrupació de persones que realitzen o facen realitzar el transport vitivinícola. Així mateix, s’establix l’obligació dels qui tinguen en el seu poder un producte vitivinícola a portar una comptabilitat específica de tals productes en llibres-registre, les anotacions del qual hauran de correspondre’s amb les dades que figuren en els documents d’acompanyament. En este mateix títol es contenen les normes relatives a l’etiquetatge, a la designació la presentació i la publicitat dels productes vitivinícoles que, per a garantir la seguretat del consumidor, no podran ser enganyosos ni provocar confusió, els productes que infringisquen estes normes no es podran destinar a la venda ni comercialitzar-se ni exportar-se. El títol III es dedica a la promoció i el foment dels vins de qualitat a la Comunitat Valenciana i a la protecció dels mateixos. Esta llei atribuïx a l’administració funcions de supervisió i tutela sobre el funcionament dels òrgans de gestió i sobre la seua adaptació als seus fins i al compliment d’obligacions que la pròpia Llei establix. Així mateix, regula la competència de certificació que correspondrà a la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació, “encara que quan es tracte de vins emparats per un nivell de protecció dels previstos en la llei, la certificació podrà ser expedida per l’òrgan de control”. El títol IV regula el règim sancionador, aplicable a les infraccions en matèria vitivinícola i, per tant, es regula la protecció dels interessos del consumidor i dels productors vitivinícoles. Es referix també la llei a l’Estatut del Personal Inspector i a les obligacions dels operadors vitivinícoles i, finalment, establix les sancions aplicables a les infraccions. Finalment, la llei compta amb sis disposicions addicionals, quatre transitòries, una derogatòria i tres finals, que entre altres aspectes atorga un termini prudencial perquè adapten els actuals consells reguladors a les prescripcions contingudes en la llei, autoritza al Consell per a realitzar el desenrotllament reglamentari i establix el termini d’entrada en vigor d’esta. Número 109 apartados anteriores, la ley regulará el comercio interior y el régimen de autorización de productos comerciales”. Por Real Decreto 207/1995, de 10 de febrero, sobre traspaso de funciones y servicios de la administración del estado a la Comunidad Valenciana en materia contra fraudes y calidad agroalimentaria, la Comunidad Valenciana asume las funciones correspondientes a “viticultura y enología en materia de defensa contra fraudes, el registro de productos enológicos y el registro de envasadores y embotelladores de vinos y bebidas alcohólicas, el registro de bodegas tenedoras o almacenistas de embotellado de vino de las denominaciones de origen y el control de los productos vitivinícolas destinados a otros miembros de la Unión Europea”. Al amparo de estas habilitaciones competenciales, se dicta la presente ley que se estructura en cinco títulos. En el título preliminar se establece el objeto y ámbito de aplicación, se definen algunos de los términos empleados en la misma y se señalan los principios rectores que en esta materia deben presidir la actuación administrativa. El título I regula la viticultura, trata de los derechos para plantar viñedo, de la autorización para la plantación, la regularización de superficies de viñedo, la reestructuración y reconversión del viñedo, el capítulo 2 recoge las variedades y cultivo de la vid, de la declaración de cosecha y los registros. El título II regula la vinicultura. Con la finalidad de conseguir y asegurar la calidad del producto, se establecen las normas relativas a las prácticas y tratamientos enológicos autorizados. Recoge asimismo las declaraciones de producción y de existencias, así como los documentos de acompañamiento que ha de cumplimentar toda persona física o jurídica y la agrupación de personas que realicen o hagan realizar el transporte vitivinícola. Asimismo se establece la obligación de quienes tengan en su poder un producto vitivinícola a llevar una contabilidad específica de dichos productos en libros-registro, cuyas anotaciones deberán corresponderse con los datos que figuren en los documentos de acompañamiento. En este mismo título se contienen las normas relativas al etiquetado, a la designación la presentación y la publicidad de los productos vitivinícolas, que, para garantizar la seguridad del consumidor, no podrán ser engañosos ni de tal naturaleza que den lugar a confusión, no pudiendo destinarse a la venta ni comercializarse ni exportarse los productos que infrinjan estas normas. El título III se dedica a la promoción y el fomento de los vinos de calidad en la Comunidad Valenciana y a la protección de los mismos. Esta ley atribuye a la administración funciones de supervisión y tutela sobre el funcionamiento de los órganos de gestión y sobre su adaptación a sus fines y al cumplimiento de obligaciones que la propia ley establece. Asimismo regula la competencia de certificación que corresponderá a la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación “Si bien cuando se trate de vinos amparados por un nivel de protección de los previstos en la ley la certificación podrá ser expedida por el órgano de control”. El título IV regula el régimen sancionador, aplicable a las infracciones en materia vitivinícola y por ende se regula la protección de los intereses del consumidor y de los productores vitivinícolas. Se refiere también la Ley al estatuto del personal inspector y a las obligaciones de los operadores vitivinícolas y por último establece las sanciones aplicables a las infracciones. Finalmente la ley cuenta con seis disposiciones adicionales, cuatro transitorias una derogatoria y tres finales, que entre otros aspectos otorga un plazo prudencial para que adapten los actuales consejos reguladores a las prescripciones contenidas en la ley, autoriza al Consell para realizar el desarrollo reglamentario y establece el plazo de entrada en vigor de la misma. Número 109 3.6.2005 Pàg. 17.979 Per tot això anteriorment exposat, es deixa constància que amb la present llei es vol establir, per al sector vitivinícola, un marc legal compatible tant amb la normativa comunitària com amb la de l’Estat, que permeta l’ús de les competències que la Comunitat Valenciana té transferides, que ordene el sector de tal manera que es possibilite la creació de mecanismes, tant productius com comercials, que facen que els nostres vins competisquen tant en els mercats nacionals com internacionals. Por todo lo anteriormente expuesto se deja constancia de que con la presente ley se quiere establecer para el sector vitivinícola un marco legal compatible tanto con la normativa comunitaria como con la del estado, que permita el uso de las competencias que la Comunidad Valenciana tiene transferidas, ordenando el sector de tal manera que se posibilite la creación de mecanismos, tanto productivos como comerciales, que hagan que nuestros vinos compitan tanto en los mercados nacionales como internacionales. TÍTOL PRELIMINAR Disposicions generals TÍTULO PRELIMINAR Disposiciones generales Article 1 Objecte i àmbit d’aplicació. Artículo 1 Objeto y ámbito de aplicación. 1. L’objecte d’esta llei és l’ordenació del sector vitivinícola en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, de conformitat amb la normativa estatal i comunitària. 2. La present llei s’aplicarà a les vinyes destinades a la producció de raïm de vinificació plantat a la Comunitat Valenciana, a l’elaboració de vi en les instal·lacions ubicades en la mateixa, a les expedicions de productes vitivinícoles iniciats en la Comunitat, al sistema de protecció de l’origen i qualitat dels vins, als operadors vitivinícoles i al règim sancionador vitivinícola. 1. El objeto de esta ley es la ordenación del sector vitivinícola en el ámbito territorial de la Comunidad Valenciana, de conformidad con la normativa estatal y comunitaria. 2. La presente ley será de aplicación a los viñedos destinados a la producción de uva de vinificación plantados en la Comunidad Valenciana, a la elaboración de vino en la instalaciones ubicadas en la misma, a las expediciones de productos vitivinícolas iniciados en la Comunidad, al sistema de protección del origen y calidad de los vinos, a los operadores vitivinícolas y al régimen sancionador vitivinícola. Article 2 Competències. Artículo 2 Competencias. 1. L’exercici de les competències i funcions derivades de l’aplicació de la present llei correspon al Consell de la Generalitat i, sota la superior direcció d’este, a la conselleria competent en matèria d’agricultura, pesca i alimentació. 2. Es crearà el Consell Assessor de Viticultura i Enologia, com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat d’assessorar i coordinar les activitats de tot el sector vitivinícola de la Comunitat Valenciana, presidit pel conseller competent en matèria d’agricultura i alimentació, i actuarà com a secretari del mateix el director de l’Institut Valencià de Qualitat Agroalimentària, IVCA. En la composició d’aquest Consell es garantirà la paritat entre els representants dels sectors de la producció, l’elaboració, la transformació i la comercialització. El funcionament i règim d’este òrgan que podrà actuar en ple i comissions de treball s’establirà per mitjà del desenrotllament reglamentari corresponent de la present llei. Este reglament contemplarà, en tot cas, el règim de funcionament de les comissions de treball dels sectors productius i de comercialització, representants, respectivament, dels sectors vitícola i vinícola, a més de quantes altres decidiren crear-se per mitjà de l’esmentada norma. 1. El ejercicio de las competencias y funciones derivadas de la aplicación de la presente ley corresponde al Consell de la Generalitat y, bajo la superior dirección de éste, a la conselleria competente en materia de agricultura, pesca y alimentación. 2. Se creará el Consejo Asesor de Viticultura y Enología, como órgano colegiado de carácter consultivo, con la finalidad de asesorar y coordinar las actividades de todo el sector vitivinícola de la Comunidad Valenciana presidido por el conseller competente en materia de agricultura y alimentación, actuando como secretario del mismo el director del Instituto Valenciano de Calidad Agroalimentaria, (IVCA). En la composición de este Consejo se garantizará la paridad entre los representantes de los sectores de la producción, elaboración, transformación y comercialización. El funcionamiento y régimen de este órgano que podrá actuar en pleno y comisiones de trabajo se establecerá mediante el correspondiente desarrollo reglamentario de la presente ley. Este reglamento contemplará, en todo caso, el régimen de funcionamiento de las comisiones de trabajo de los sectores productivos y de comercialización, representantes, respectivamente, de los sectores vitícola y vinícola, además de cuantas otras decidieran crearse mediante dicha norma. Article 3 Principis de l’actuació pública en l’ordenació vitivinícola. Artículo 3 Principios de la actuación pública en la ordenación vitivinícola. L’actuació de la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació, haurà de tendir a: a) Afavorir l’increment de la qualitat i de la competitivitat del sector vitivinícola regional i, especialment, de la renda agrària vitícola. b) Impulsar la modernització de les explotacions, instal·lacions i servicis, a fi de garantir una presència i imatge comercial en l’entorn de la qualitat. La actuación de la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación, deberá tender a: a) Favorecer el incremento de la calidad y de la competitividad del sector vitivinícola regional y especialmente de la renta agraria vitícola. b) Impulsar la modernización de las explotaciones instalaciones y servicios al objeto de garantizar una presencia e imagen comercial en el entorno de la calidad. Pàg. 17.980 3.6.2005 Número 109 c) Definir els nivells de qualitat dels vins, les seues condicions i característiques d) Promocionar i protegir els models vitivinícoles i fomentar la seua presència en els mercats nacional i internacional. e) Defendre el potencial vitícola de la Comunitat Valenciana, per mitjà del manteniment de la superfície dedicada a vinya, en un marc de desenrotllament sostenible, equilibri territorial i cohesió social. f) Promoure i incentivar l’associacionisme en el sector vitivinícola, en tota la cadena dels seus processos econòmics, des del productor fins al consumidor. g) Col·laborar amb les organitzacions sectorials en accions de formació i capacitació professional dels viticultors. h) Promoure la vertebració del sector fomentant la creació d’estructures intersectorials. i) Finançar campanyes de promoció, difusió i informació relatives al consum del vi i a la protecció de les vinyes. c) Definir los niveles de calidad de los vinos, sus condiciones y características d) Promocionar y proteger los modelos vitivinícolas y fomentar su presencia en los mercados nacional e internacional. e) Defender el potencial vitícola de la Comunidad Valenciana, mediante el mantenimiento de la superficie dedicada a viñedo, en un marco de desarrollo sostenible, equilibrio territorial y cohesión social. f) Promover e incentivar el asociacionismo en el sector vitivinícola, en toda la cadena de sus procesos económicos, desde el productor al consumidor. g) Colaborar con las organizaciones sectoriales en acciones de formación y capacitación profesional de los viticultores. h) Promover la vertebración del sector fomentando la creación de estructuras intersectoriales. i) Financiar campañas de promoción, difusión e información relativas al consumo del vino y a la protección de las viñas. Article 4 Definicions. Artículo 4 Definiciones. 1. Les definicions dels conceptes i productes a què es referix esta llei són les establides en la normativa de la Unió Europea i de l’Estat, així com les que s’establisquen reglamentàriament pel govern a proposta del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. 2. Així mateix i als efectes de la present llei, s’entendrà per: a) Parcel·la vitícola: superfície contínua de terreny plantat de vinya o la plantació de vinya de la qual se sol·licita en un mateix any i en una mateixa varietat. Podrà estar formada per una o diverses parcel·les cadastrals senceres, per part d’una parcel·la cadastral o per una combinació d’estes. b) Explotació vitícola: unitat tecnicoeconòmica integrada per un conjunt de béns i drets organitzats empresarialment pel titular per a l’exercici d’una activitat vitícola, principalment amb finalitat de mercat. c) Productor vitivinícola: persona física o jurídica, agrupacions de les esmentades persones, que intervenen professionalment en alguna de les següents activitats del sector vitivinícola: la producció del raïm com a matèria primera, l’elaboració de vi, el seu emmagatzemament, la seua criança, el seu embotellat i la seua comercialització. d) Marc de plantació: ordenació establida per a la disposició de les vinyes en la parcel·la vitícola. e) Dret de replantació: dret a plantar vinyes reconegut per la Generalitat en una superfície equivalent en cultiu pur a aquelles que hagen sigut o vagen a ser arrencades en les condicions fixades en la present llei. f) Arrencament: eliminació total dels ceps que es troben en un terreny plantat de vinya. g) Plantació: col·locació definitiva de plantes de vinya o parts de plantes de vinya empeltades o no, amb vista a la producció de raïm o al cultiu de vinyes mares d’empelts. h) Densitat de plantació: número de plantes de vinya existents en una parcel·la per unitat de superfície. En el Registre Vitícola la unitat utilitzada és l’hectàrea. i) Patró o portaempelt: fracció de sarment arrelada i no empeltat destinat a la seua utilització com a patró, la finalitat del qual és proporcionar els òrgans subterranis de la planta. j) Sobreempelt: empelt efectuat sobre una vinya ja empeltada amb anterioritat. k) Empelt: fracció de sarment destinada a crear la part aèria de la planta, la finalitat de la qual és proporcionar la varietat productiva. 1. Las definiciones de los conceptos y productos a que se refiere esta ley son las establecidas en la normativa de la Unión Europea y del estado así como las que se establezcan reglamentariamente por el gobierno a propuesta del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. 2. Asimismo y a los efectos de la presente ley, se entenderá por: a) Parcela vitícola: superficie contínua de terreno plantado de vid o cuya plantación de vid se solicita en un mismo año y en una misma variedad. Podrá estar formada por una o varias parcelas catastrales enteras, por parte de una parcela catastral o por una combinación de ellas. b) Explotación vitícola: unidad técnico económica integrada por un conjunto de bienes y derechos organizados empresarialmente por su titular para el ejercicio de una actividad vitícola, principalmente con fines de mercado. c) Productor vitivinícola: persona física o jurídica, agrupaciones de dichas personas, que intervienen profesionalmente en alguna de las siguientes actividades del sector vitivinícola: la producción de la uva como materia prima, la elaboración de vino, su almacenamiento, su crianza, su embotellado y su comercialización. d) Marco de plantación: ordenación establecida para la disposición de las vides en la parcela vitícola. e) Derecho de replantación: derecho a plantar vides reconocido por la Generalitat en una superficie equivalente en cultivo puro a aquellas que hayan sido o vayan a ser arrancadas en las condiciones fijadas en la presente ley. f) Arranque: eliminación total de las cepas que se encuentran en un terreno plantado de vid. g) Plantación: colocación definitiva de plantas de vid o partes de plantas de vid injertadas o no, con vistas a la producción de uva o al cultivo de vides madres de injertos. h) Densidad de plantación: número de plantas de vid existentes en una parcela por unidad de superficie. En el Registro Vitícola la unidad utilizada es la hectárea. i) Portainjerto: fracción de sarmiento enraizado y no injertado destinado a su utilización como patrón y cuya finalidad es proporcionar los órganos subterráneos de la planta. j) Sobreinjerto: injerto efectuado sobre una vid ya injertada con anterioridad. k) Injerto: fracción de sarmiento destinado a crear la parte aérea de la planta, cuya finalidad es proporcionar la variedad productiva. Número 109 3.6.2005 Pàg. 17.981 l) Planta empelt: fraccions de sarments acoblats per mitjà d’empelt en viver i amb la part subterrània arrelada. m) Cultiu pur: superfície de cultiu realment ocupada per les vinyes o ceps, més la part proporcional de carrers i accessos que li corresponga d’acord amb el marc de plantació. n) Reposició de marres: és la reposició de ceps improductius a causa de fallades d’arrelament, o per accidents físics, biològics o meteorològics. o) Peu franc: planta de producció directa, obtinguda directament de la varietat productiva a partir de sarments arrelats i on, per tant, no es realitza l’operació d’empeltat. p) Vi: és l’aliment natural obtingut exclusivament per fermentació alcohòlica, total o parcial, de raïm fresc, masegada o no, o de most de raïm. q) Consumidor: persona física o jurídica que adquirix, com a destinatari final, un producte agroalimentari per a ser consumit, sense destinar-lo a cap procés industrial o comercial. r) Certificació: reconeixement per part d’un organisme i/o entitat independent i competent tècnicament que un producte, procés o servici, complix les exigències determinades per un document normatiu. s) Control: operació necessària per a contrastar si un producte, procés o servici, complix amb un requisit. t) Acreditació: reconeixement per part autoritzada, autoritat o organisme, de la competència tècnica d’una persona o entitat per a la realització d’una determinada activitat. u) Traçabilitat: possibilitat de trobar i seguir el rastre a través de totes les etapes de la producció, transformació i distribució d’un producte vitivinícola. v) Consell Regulador: òrgan de gestió de les denominacions d’origen i denominacions d’origen qualificades. w) Vinificació: conjunt d’operacions i processos realitzats en l’elaboració del vi. x) Sector vitícola: conjunt de productors que conformen el sector productor representat, majoritàriament, per les organitzacions professionals agràries i cooperatives. y) Sector vinícola: conjunt de productors representatius dels processos d’elaboració, criança, emmagatzemament, circulació i comercialització del vi. z) Sector vitivinícola: persones físiques o jurídiques que es dediquen a la producció de raïm i elaboració de vi. l) Planta injerto: fracciones de sarmientos ensamblados mediante injerto en vivero y con la parte subterránea enraizada. m) Cultivo puro: superficie de cultivo realmente ocupada por las vides o cepas, más la parte proporcional de calles y accesos que le corresponda de acuerdo con el marco de plantación. n) Reposición de marras: es la reposición de cepas improductivas a causa de fallos de arraigo, o por accidentes físicos, biológicos o meteorológicos. o) Pie franco: planta de producción directa, obtenida directamente de la variedad productiva a partir de sarmientos enraizados y en la que, por tanto, no se realiza la operación de injertado. p) Vino: es el alimento natural obtenido exclusivamente por fermentación alcohólica, total o parcial, de uva fresca, estrujada o no, o de mosto de uva. q) Consumidor: persona física o jurídica que adquiere, como destinatario final, un producto agroalimentario para ser consumido, sin destinarlo a ningún proceso industrial o comercial. r) Certificación: reconocimiento por parte de un organismo y/o entidad independiente y competente técnicamente de que un producto, proceso o servicio cumple las exigencias determinadas por un documento normativo. s) Control: operación necesaria para contrastar si un producto, proceso o servicio, cumple con un requisito. t) Acreditación: reconocimiento por parte autorizada, autoridad u organismo, de la competencia técnica de una persona o entidad para la realización de una determinada actividad. u) Trazabilidad: posibilidad de encontrar y seguir el rastro a través de todas las etapas de la producción, transformación y distribución de un producto vitivinícola. v) Consejo Regulador: órgano de gestión de las denominaciones de origen y denominaciones de origen calificadas. w) Vinificación: conjunto de operaciones y procesos realizados en la elaboración del vino. x) Sector vitícola: conjunto de productores que conforman el sector productor representado, mayoritariamente, por las organizaciones profesionales agrarias y cooperativas. y) Sector vinícola: conjunto de productores representativos de los procesos de elaboración, crianza, almacenamiento, circulación y comercialización del vino. z) Sector vitivinícola: personas físicas o jurídicas que se dedican a la producción de uva y elaboración de vino. TÍTOL I Viticultura TÍTULO I Viticultura CAPÍTOL I DE L’ORDENACIÓ VITÍCOLA CAPÍTULO I DE LA ORDENACIÓN VITÍCOLA Article 5 Objectius de l’ordenació vitícola. Artículo 5 Objetivos de la ordenación vitícola. Els objectius de la present Llei en matèria d’ordenació vitícola són: a) L’increment de la rendibilitat i competitivitat del sector vitícola. b) L’impuls de la modernització i innovació de les explotacions. c) El manteniment de la superfície vitícola de la Comunitat Valenciana i el seu potencial productiu, en un marc de qualitat reconeguda. d) El foment de tècniques sostenibles de producció, incentivant pràctiques culturals respectuoses amb el medi ambient i el desenrotllament rural. Los objetivos de la presente ley en materia de ordenación vitícola son: a) El incremento de la rentabilidad y competitividad del sector vitícola. b) El impulso de la modernización e innovación de las explotaciones. c) El mantenimiento de la superficie vitícola de la Comunidad Valenciana y su potencial productivo, en un marco de calidad reconocida. d) El fomento de técnicas sostenibles de producción, incentivando prácticas culturales respetuosas con el medio ambiente y el desarrollo rural. Pàg. 17.982 3.6.2005 Número 109 e) La col·laboració en la formació i capacitació professional dels viticultors. e) La colaboración en la formación y capacitación profesional de los viticultores. Article 6 Superfície vitícola i potencial de producció. Artículo 6 Superficie vitícola y potencial de producción. 1. La superfície vitícola de la Comunitat Valenciana és el conjunt de les superfícies de les vinyes autoritzades i legalment establides per a la producció de raïm de vinificació. 2. La superfície vitícola de la Comunitat Valenciana podrà ser modificada en els termes de la present llei, de la legislació estatal i de l’europea. 3. L’aplicació dels instruments de la present llei, no podrà generar un augment global del potencial de la producció de la Comunitat Valenciana, excepte en els supòsits expressament previstos en esta o en les normes que regulen el sector vitivinícola. 1. La superficie vitícola de la Comunidad Valenciana es el conjunto de las superficies de los viñedos autorizados y legalmente establecidos para la producción de uva de vinificación. 2. La superficie vitícola de la Comunidad Valenciana podrá ser modificada en los términos de la presente ley, de la legislación estatal y de la europea. 3. La aplicación de los instrumentos de la presente ley, no podrá generar un aumento global del potencial de la producción de la Comunidad Valenciana, salvo en los supuestos expresamente previstos en ella o en las normas que regulan el sector vitivinícola. Article 7 Plantacions de vinyes. Articulo 7 Plantaciones de vides. La plantació de vinyes a la Comunitat Valenciana haurà de realitzar-se a l’empara dels drets de nova plantació, replantació o plantació procedent de la reserva valenciana concedida per la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació i amb l’autorització prèvia de la mateixa de conformitat amb allò que establix la present llei, en la reglamentació europea i en la legislació estatal. La plantación de vides en la Comunidad Valenciana deberá realizarse al amparo de los derechos de nueva plantación, replantación o plantación procedente de la reserva valenciana concedidos por la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación y previa autorización de la misma de conformidad con lo establecido en la presente ley, en la reglamentación europea y en la legislación estatal. Article 8 Drets de nova plantació. Artículo 8 Derechos de nueva plantación. 1. Es consideren drets de nova plantació els que, procedents del repartiment dels drets de noves plantacions assignades a la Comunitat Valenciana, permeten la plantació definitiva de plantes de vinya destinades a la producció de raïm de vinificació. 2. Així mateix es consideren drets de nova plantació, els concedits en els supòsits següents: a) Experimentació vitícola. b) Cultiu de vinyes mares d’empelts. c) Superfícies destinades a plantacions en el marc de mesures de concentració parcel·lària o superfícies destinades a plantacions substitutives de parcel·les expropiades per causa d’utilitat pública. 3. La conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació, en les condicions que reglamentàriament es determine, podrà concedir drets de nova plantació per a superfícies, els productes vitivinícoles de les quals estiguen destinats exclusivament al consum familiar del viticultor o viticultora. 4. L’assignació dels drets corresponents als interessats s’efectuarà, prèvia consulta als representants del sector vitícola integrats en la Comissió de Treball a què fa referència l’article 2 de la present llei i en la forma que reglamentàriament es determine conforme als criteris de repartiment que fixe la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació, ha de tindre com a objectius fonamentals la potenciació de la qualitat del vi, de manera que s’aconseguisca la màxima competitivitat en el mercat, i el manteniment del potencial vitícola territorial, no obstant això, els drets de plantació procedents de la Reserva Autonòmica de Drets de Plantació de la Vinya s’adjudicaran conforme a l’article 14 d’esta llei. Però sempre conforme a criteris de repartiment territorial per al manteniment del potencial vitícola actual i qualitatius per a aconseguir la màxima competitivitat en el mercat. 1. Se consideran derechos de nueva plantación los que, procedentes del reparto de los derechos de nuevas plantaciones asignadas a la Comunidad Valenciana, permiten la plantación definitiva de plantas de viña destinadas a la producción de uva de vinificación. 2. Asimismo, se consideran derechos de nueva plantación, los concedidos en los supuestos siguientes: a) Experimentación vitícola. b) Cultivo de viñas madres de injertos. c) Superficies destinadas a plantaciones en el marco de medidas de concentración parcelaria o superficies destinadas a plantaciones substitutivas de parcelas expropiadas por causa de utilidad pública. 3. La conselleria competente en materia de agricultura y alimentación, en las condiciones que reglamentariamente se determine, podrá conceder derechos de nueva plantación para superficies cuyos productos vitivinícolas estén destinados exclusivamente al consumo familiar del viticultor o viticultora. 4. La asignación de los derechos correspondientes a los interesados se efectuará, previa consulta a los representantes del sector vitícola integrados en la Comisión de Trabajo a que se refiere el artículo 2 de la presente ley y en la forma que reglamentariamente se determine conforme a los criterios de reparto que fije la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación, ha de tener como objetivos fundamentales la potenciación de la calidad del vino, de manera que se consiga la máxima competitividad en el mercado, y el mantenimiento del potencial vitícola territorial, no obstante, los derechos de plantación procedentes de la Reserva Autonómica de Derechos de Plantación de la Viña se adjudicarán conforme al artículo 14 de esta ley. Pero siempre conforme a criterios de reparto territorial para el mantenimiento del potencial vitícola actual, y cualitativos para conseguir la máxima competitividad en el mercado. Número 109 3.6.2005 Pàg. 17.983 5. Els beneficiaris del dret de nova plantació hauran de reunir els requisits següents: a) Que les parcel·les per a les quals se sol·licite la nova plantació estiguen ubicades dins el territori de la Comunitat Valenciana. b) Que tant el sol·licitant com el propietari de la parcel·la per a la qual es demana el dret tinguen inscrita en el registre i regularitzada la totalitat de la seua explotació vitícola, de conformitat amb el que establix la normativa vitícola vigent. 6. Els drets de nova plantació hauran de ser utilitzats pel productor a qui hagen sigut concedits i per a les superfícies i finalitats per a les quals s’hagen autoritzat per la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació, sense que puga alienar sota cap títol, ni estos ni qualsevol altre dret de plantació que posseïsca, ha de mantindre les característiques de la seua explotació vitícola durant un termini que serà fixat per la norma reguladora del repartiment. L’incompliment d’esta obligació suposarà la pèrdua dels drets concedits, incorporant-se els mateixos a la Reserva Autonòmica de Drets de Plantació de Vinya. 7. Els drets de nova plantació hauran d’utilitzar-se abans que finalitze la segona campanya següent a aquella en què s’hagen concedit, en cas contrari seran reintegrats a la reserva regional de la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació. 8. En l’assignació de nous drets seran prioritàries aquelles superfícies acollides a una figura de qualitat així com aquelles explotacions en les quals el titular o la titular siga jove agricultor a títol principal. 5. Los beneficiarios del derecho de nueva plantación deberán reunir los requisitos siguientes: a) Que las parcelas para las cuales se solicita la nueva plantación estén ubicadas dentro del territorio de la Comunidad Valenciana. b) Que tanto el solicitante como el propietario de la parcela para la cual se pide el derecho tengan inscrita en el registro y regularizada la totalidad de su explotación vitícola, de conformidad con lo que establece la normativa vitícola vigente. 6. Los derechos de nueva plantación deberán ser utilizados por el productor a quien hayan sido concedidos y para las superficies y finalidades para las cuales se hayan autorizado por la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación, sin que pueda alienar bajo ningún título, ni estos ni cualquier otro derecho de plantación que posea, ha de mantener las características de su explotación vitícola durante un plazo que será fijado por la norma reguladora del reparto. El incumplimiento de esta obligación supondrá la pérdida de los derechos concedidos, incorporándose los mismos a la Reserva Autonómica de Derechos de Plantación de Viña. 7. Los derechos de nueva plantación se deberán utilizar antes de que finalice la segunda campaña siguiente a aquella en se hayan concedido. En caso contrario, serán reintegrados a la reserva regional de la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación. 8. En la asignación de nuevos derechos serán prioritarias aquellas superficies acogidas a una figura de calidad, así como aquellas explotaciones en las cuales el titular o la titular sea joven agricultor a título principal. Article 9 Autorització de la plantació. Artículo 9 Autorización de la plantación. 1. La utilització dels drets de nova plantació precisa d’autorització prèvia de la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació. 2. En cada autorització, la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació fixarà l’extensió superficial i les característiques agronòmiques que hauran de concórrer en la nova plantació, així com el període en què esta haurà de ser realitzada d’acord amb el que establix el punt 7 de l’article 8 d’esta llei, transcorregut el qual l’autorització perdrà la seua validesa, i els drets de plantació passaran a formar part de la Reserva Autonòmica. La plantació haurà d’ajustar-se estrictament als termes de l’autorització i produirà l’extinció, per consumació, dels drets corresponents. 3. En el cas de vins acollits a alguna figura de qualitat, les característiques agronòmiques a què es referix l’apartat anterior es fixaran conforme a allò que disposa el reglament corresponent de cada una d’estes. 4. Les noves plantacions de vinya es realitzaran amb material vegetal inclòs en la classificació de varietats de vinya admesa, respectant els requisits establits en la normativa aplicable en matèria vitícola, especialment pel que fa a la prohibició del sobreempelt de varietats de vinyes de vinificació en varietats que no siguen de vinificació aplicable. 1. La utilización de los derechos de nueva plantación precisa de autorización previa de la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación. 2. En cada autorización, la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación fijará la extensión superficial y las características agronómicas que deberán concurrir en la nueva plantación, así como el periodo en el que la misma deberá ser realizada de acuerdo con lo establecido en el punto 7 del artículo 8 de esta ley, transcurrido el cual la autorización perderá su validez, y los derechos de plantación pasarán a formar parte de la reserva autonómica. La plantación deberá ajustarse estrictamente a los términos de la autorización y dará lugar a la extinción, por consumación, de los correspondientes derechos. 3. En el caso de vinos acogidos a alguna figura de calidad, las características agronómicas a que se refiere el apartado anterior se fijarán conforme a lo dispuesto en el reglamento correspondiente de cada una de ellas. 4. Las nuevas plantaciones de viñedo se realizarán con material vegetal incluido en la clasificación de variedades de vid admitidas, respetando los requisitos establecidos en la normativa aplicable en materia vitícola, especialmente en lo que se refiere a la prohibición del sobreinjerto de variedades de vides de vinificación en variedades que no sean de vinificación aplicable. Article 10 Drets de replantació. Artículo 10 Derechos de replantación. 1. Els drets de replantació s’assignaran per la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació. Els drets de replantació, tant els generats per l’arrencament d’una plantació en la mateixa explotació, com els ad- 1. Los derechos de replantación se asignarán por la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación. Los derechos de replantación tanto los generados por el arranque de una plantación en la misma explotación, como Pàg. 17.984 3.6.2005 Número 109 quirits en virtut d’una transferència, hauran d’utilitzar-se abans que finalitze l’octava campanya següent a aquella durant la qual s’haja procedit a l’arrencament prèviament declarat. No obstant això, en el cas de drets adquirits per transferència, estos hauran d’utilitzar-se abans que finalitze la segona campanya des de l’autorització de la transferència, sense que en cap cas es puga superar el termini establit en el paràgraf anterior. 2. La conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació podrà concedir drets de replantació anticipada per a plantar en una superfície determinada, als productors que presenten un compromís per escrit que procediran a l’arrencament abans que finalitze la segona campanya posterior a la plantació de la superfície. Tal compromís escrit haurà d’anar acompanyat d’un aval bancari a presentar en la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació per un import a determinar en cada cas per l’esmentada conselleria, que no podrà ser inferior al valor de la nova plantació a realitzar, incloent el valor de la superfície, de la plantació i del dret de replantació. 3. Els drets de replantació podran concedir-se per una superfície equivalent en cultiu únic o pur a la ja arrencada o per arrencar, sempre que no s’incremente el potencial productiu corresponent a la superfície arrencada o per arrencar. 4. Els drets de replantació només podran utilitzar-se per a les superfícies i finalitats per a les quals s’hagen concedit, excepte els supòsits de transferència d’estos regulats en l’article següent. 5. Transcorregut el període de vigència d’estos drets sense que el titular els haja utilitzat, excepte en cas de força major, passaran automàticament a la Reserva Autonòmica de Drets de Plantació de la Vinya. los adquiridos en virtud de una transferencia, deberán utilizarse antes de que finalice la octava campaña siguiente a aquélla durante la cual se haya procedido al arranque previamente declarado. No obstante, en el caso derechos adquiridos por transferencia, estos deberán utilizarse antes de que finalice la segunda campaña. desde la autorización de la transferencia, sin que en ningún caso se pueda superar el plazo establecido en el párrafo anterior. 2. La conselleria competente en materia de agricultura y alimentación podrá conceder derechos de replantación anticipada para plantar en una superficie determinada, a los productores que presenten un compromiso por escrito de que procederán al arranque antes de que finalice la segunda campaña posterior a la plantación de la superficie. Dicho compromiso escrito deberá ir acompañado de un aval bancario a presentar en la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación por importe a determinar en cada caso por la citada conselleria, que no podrá ser inferior al valor de la nueva plantación a realizar, incluyendo el valor de la superficie, de la plantación y del derecho de replantación. 3. Los derechos de replantación podrán concederse por una superficie equivalente en cultivo único o puro a la ya arrancada o por arrancar, siempre que no se incremente el potencial productivo correspondiente a la superficie arrancada o por arrancar. 4. Los derechos de replantación sólo podrán utilizarse para las superficies y fines para los que se hayan concedido, salvo los supuestos de transferencia de los mismos regulados en el artículo siguiente. 5. Transcurrido el periodo de vigencia de estos derechos sin que el titular los hubiera utilizado, salvo caso de fuerza mayor, pasarán automáticamente a la reserva autonómica de derechos de plantación del viñedo. Article 11 Transferència de drets de replantació. Artículo 11 Transferencia de derechos de replantación. 1. Els drets de replantació podran ser transferits totalment o parcialment en els casos següents: a) Quan la propietat de la parcel·la a què pertanyen els drets es transferisca per qualsevol negoci jurídic inter vivos o mortis causa. b) Quan únicament es transmeten els drets des d’una parcel·la a una altra i la parcel·la de l’adquirent es destine a la producció de vins amb denominació d’origen o vins de taula designats per mitjà d’indicació geogràfica o al cultiu de vinyes mares d’empelts. c) Complint els requisits establits en l’article 4.4 a) del Reglament (CE) número 1.493/1999. 2. La transferència de drets de replantació entre particulars, que podrà efectuar-se per mitjà de qualsevol negoci jurídic inter vivos, requerirà d’una autorització administrativa prèvia, emesa per la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació quan es realitze íntegrament en el territori de la Comunitat Valenciana o per l’òrgan competent de l’administració general de l’Estat quan afecte altres comunitats autònomes. 3. Segons el que disposa la normativa estatal, no podrà autoritzar-se la transferència de drets de replantació anticipada, de drets de nova plantació, de drets de replantació provinents d’una transferència o, si és el cas, d’una reserva, no utilitzats per qui pretén transmetre’ls. 4. Les transferències de drets no podran suposar, en cap cas, increment del potencial productiu vitícola. Si el rendiment de la parcel·la a plantar superara en més del 5% el 1. Los derechos de replantación podrán ser transferidos total o parcialmente en los siguientes casos: a) Cuando la propiedad de la parcela a la que pertenecen los derechos se transfiera por cualquier negocio jurídico inter vivos o mortis causa. b) Cuando únicamente se transmitan los derechos desde una parcela a otra y la parcela de la adquirente se destine a la producción de vinos con denominación de origen o vinos de mesa designados mediante indicación geográfica o al cultivo de viñas madres de injertos. c) Cumpliendo los requisitos establecidos en el artículo 4.4 a) del Reglamento (CE) número 1.493/1999. 2. La transferencia de derechos de replantación entre particulares, que podrá efectuarse mediante cualquier negocio jurídico inter vivos, requerirá de una autorización administrativa previa, emitida por la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación cuando se realice íntegramente en el territorio de la Comunidad Valenciana o por el órgano competente de la administración general del estado cuando afecte a otras comunidad autónomas. 3. Según lo dispuesto en la normativa estatal, no podrá autorizarse la transferencia de derechos de replantación anticipada, de derechos de nueva plantación, de derechos de replantación provenientes de una transferencia o, en su caso, de una reserva, no utilizados por el que pretende transmitirlos. 4. Las transferencias de derechos no podrán suponer, en ningún caso, incremento del potencial productivo vitícola. Si el rendimiento de la parcela a plantar superase en más Número 109 3.6.2005 Pàg. 17.985 rendiment de la parcel·la d’arrencada, s’efectuarà l’ajust corresponent. 5. Per a sol·licitar transferència de drets de replantació, els adquirents hauran de complir les condicions següents: a) Tindre regularitzada la totalitat de la seua vinya, de conformitat amb la normativa vitícola vigent. b) Estar en vigor el dret que adquirisca per transferència. c) No haver transferit drets de replantació, ni haver-se beneficiat d’una prima d’abandó definitiu, durant la campanya vitivinícola en curs o durant les cinc campanyes precedents. d) Les plantacions a efectuar amb drets de replantació hauran de complir la normativa reguladora específica de la denominació d’origen corresponent o tindre dret a comercialitzar el raïm de taula produït amb una indicació geogràfica. 6. Per a poder cedir drets de plantació, el cedent haurà de complir els requisits següents: a) Tindre regularitzat la totalitat del seu vinya de conformitat amb la normativa vigent. b) Estar en vigor el dret a transferir. c) No haver obtingut dret de nova plantació ni per transferència en la campanya vitícola en curs ni durant les cinc campanyes precedents. d) Notificarà el preu que s’oferisca o convinga respectivament. 7. La transferència de drets de replantació per a ser exercits en el territori d’una altra comunitat autònoma requerirà la certificació prèvia, emesa per la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació, de l’existència dels drets que es pretenen transferir, així com del compliment dels requisits per part del cedent, sense perjuí de allò que disposa l’apartat 8 del present article. 8. La conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació podrà igualment, en tant no es dicte la resolució que pose fi al procediment de transferència, fer ús d’un dret de tanteig i retracte pel preu que efectivament es convinga per a la compravenda del dret de replantació en el contracte corresponent. 9. S’establirà la possibilitat d’efectuar el dret de tanteig i retracte amb els titulars de les parcel·les vitícoles limítrofes a la parcel·la d’origen del dret de replantació. Tindran preferència en l’esmentat dret de tanteig i retracte els agricultors joves i/o els agricultors professionals. del 5% el rendimiento de la parcela de arranque, se efectuará el ajuste correspondiente. 5. Para solicitar transferencia de derechos de replantación, los adquirentes deberán cumplir las siguientes condiciones: a) Tener regularizada la totalidad de su viñedo, de conformidad con la normativa vitícola vigente. b) Estar en vigor el derecho que adquiera por transferencia. c) No haber transferido derechos de replantación, ni haberse beneficiado de una prima de abandono definitivo, durante la campaña vitivinícola en curso o durante las cinco campañas precedentes. d) Las plantaciones a efectuar con derechos de replantación deberán cumplir la normativa reguladora específica de la denominación de origen correspondiente o tener derecho a comercializar el vino de mesa producido con una indicación geográfica. 6. Para poder ceder derechos de plantación, el cedente deberá cumplir los siguientes requisitos: a) Tener regularizado la totalidad de su viñedo de conformidad con la normativa vigente. b) Estar en vigor el derecho a transferir. c) No haber obtenido derecho de nueva plantación ni por transferencia en la campaña vitícola en curso ni durante las cinco campañas precedentes. d) Notificará el precio que se oferte o convenga respectivamente. 7. La transferencia de derechos de replantación para ser ejercidos en el territorio de otra comunidad autónoma requerirá la certificación previa, emitida por la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación, de la existencia de los derechos que se pretenden transferir, así como del cumplimiento de los requisitos por parte del cedente, sin perjuicio de lo dispuesto en el apartado 8 del presente artículo. 8. La conselleria competente en materia de agricultura y alimentación podrá igualmente, en tanto no se dicte la resolución que ponga fin al procedimiento de transferencia, hacer uso de un derecho de tanteo y retracto por el precio que efectivamente se convenga para la compraventa del derecho de replantación en el correspondiente contrato. 9. Se establecerá la posibilidad de efectuar el derecho de tanteo y retracto con los titulares de las parcelas vitícolas confrontadas a la parcela de origen del derecho de replantación. Tendrán preferencia en el citado derecho de tanteo y retracto los agricultores jóvenes y/o los agricultores profesionales. Article 12 Autorització de la replantació. Artículo 12 Autorización de la replantación. 1. La utilització dels drets de replantació necessita d’autorització prèvia de la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació. 2. Les autoritzacions contindran els mateixos extrems i tindran les mateixes prohibicions que les establides en l’article 9, apartat 4. 3. La Comissió de Treball del sector vitícola a què al·ludix l’article 2 de la present llei es constituirà en Comissió de Seguiment de les autoritzacions de replantació, i s’haurà de retre compte davant d’ella, amb la periodicitat que reglamentàriament es determine, de les autoritzacions tramitades en eixe període de temps. 1. La utilización de los derechos de replantación precisa de autorización previa de la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación. 2. Las autorizaciones contendrán los mismos extremos y tendrán las mismas prohibiciones que las establecidas en el artículo 9 apartado 4. 3. La comisión de trabajo del sector vitícola a la que alude el artículo 2 de la presente ley se constituirá en comisión de seguimiento de las autorizaciones de replantación, debiendo darse cuenta ante ésta, con la periodicidad que reglamentariamente se determine, de las autorizaciones tramitadas en ese período de tiempo. Article 13 La reposició de marres. Artículo 13 La reposición de marras. 1. La reposició de marres o ceps improductius per manca d’arrelament, empelt, accidents físics, biològics o meteoro- 1. La reposición de marras o cepas improductivas por fallos de arraigo, injerto, accidentes físicos, biológicos o me- Pàg. 17.986 3.6.2005 Número 109 lògics no tindrà la consideració de replantació, i podrà efectuar-se sense límit durant els cinc primers anys posteriors a la plantació. 2. En plantacions de més de cinc anys, només es podrà reposar anualment un màxim del 5% del nombre de ceps útils existents en cada parcel·la vitícola. 3. L’autorització d’un percentatge superior de reposició requerirà d’una resolució expressa de la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació, que només podrà concedir-la en cas de danys excepcionals degudament acreditats. teorológicos no tendrá la consideración de replantación, y podrá efectuarse sin límite durante los cinco primeros años posteriores a la plantación. 2. En plantaciones de más de cinco años, sólo se podrá reponer anualmente un máximo del 5% del número de cepas útiles existentes en cada parcela vitícola. 3. La autorización de un porcentaje superior de reposición requerirá de una resolución expresa de la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación, que sólo podrá concederla en caso de daños excepcionales debidamente acreditados. Article 14 Reserva Autonòmica de Drets de Plantació de Vinya. Artículo 14 Reserva autonómica de derechos de plantación de viñedo. 1. La Comunitat Valenciana constituirà una Reserva de Drets de Plantació de Vinya a fi de facilitar la gestió del seu potencial vitícola i evitar la pèrdua del mateix. Tals drets figuraran inscrits a favor seu en el Registre de Drets de Replantació. 2. A la reserva de la Comunitat Valenciana s’incorporaran els drets de plantació i replantació següents: a) Drets de plantació de nova creació concedits per la Unió Europea, referits en l’article 8. b) Drets de replantació el període de vigència o termini d’utilització dels quals haja caducat. c) Drets de replantació cedits o venuts directament a la reserva pels seus titulars, o adquirits per la Generalitat mitjançant l’exercici dels drets de tanteig i retracte establits en la present llei. d) Drets de replantació aportats com a penalització per a la regularització de superfícies de vinya. e) Altres drets que, d’acord amb la normativa vigent, pogueren incloure’s. 3. Els drets de plantació inclosos en la Reserva Autonòmica podran ser adjudicats de forma gratuïta o per mitjà de contraprestació econòmica a les persones físiques o jurídiques, o a les seues agrupacions, que desitgen realitzar una plantació de vinya al territori de la Comunitat Valenciana. 4. Els drets de plantació procedents de la reserva esmentada s’adjudicaran, una vegada oïda la Comissió de Treball del sector vitícola, mitjançant concurs, atenent a les condicions i requisits que s’establisquen en la normativa comunitària en vigor i en la corresponent ordre de convocatòria de la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació. 5. Els drets de plantació procedents de la reserva esmentada s’adjudicaran a viticultors, i no podran ser objecte de transferència, inter vivos, en un període mínim de quinze anys comptats a partir de la data d’assignació al viticultor o viticultora. 6. En l’adquisició de drets de plantació procedents de la Reserva Autonòmica es respectarà el principi bàsic del manteniment del potencial productiu. 7. La utilització dels drets de plantació provinents de la Reserva Autonòmica necessita l’autorització prèvia de la Conselleria d’Agricultura i Alimentació en els termes de l’article 9 de la present llei. 8. Els drets de plantació inclosos en la Reserva Autonòmica no podran ser adjudicats a viticultors que no tinguen regularitzades totes les parcel·les de la seua explotació vitícola. 9. Per a l’adjudicació dels drets de plantació s’exigirà als sol·licitants posseir un nivell de capacitat agrària suficient en l’àrea vitícola, i per a la seua determinació es conjugaran criteris de formació lectiva i experiència professional. 1. La Comunidad Valenciana constituirá una reserva de derechos de plantación de viñedo con el fin de facilitar la gestión de su potencial vitícola y evitar la pérdida del mismo. Tales derechos figurarán inscritos a su favor en el Registro de Derechos de Replantación. 2. A la reserva de la Comunidad Valenciana se incorporarán los siguientes derechos de plantación y replantación: a) Derechos de plantación de nueva creación concedidos por la Unión Europea, referidos en el artículo 8. b) Derechos de replantación cuyo periodo de vigencia o plazo de utilización haya caducado. c) Derechos de replantación cedidos o vendidos directamente a la reserva por sus titulares, o adquiridos por la Generalitat mediante el ejercicio de los derechos de tanteo y retracto establecidos en la presente ley. d) Derechos de replantación aportados como penalización para la regularización de superficies de viñedo. e) Otros derechos que, de acuerdo con la normativa vigente, pudieran incluirse. 3. Los derechos de plantación incluidos en la reserva autonómica podrán ser adjudicados de forma gratuita o mediante contraprestación económica a las personas físicas o jurídicas, o a sus agrupaciones, que deseen realizar una plantación de viñedo en el territorio de la Comunidad Valenciana. 4. Los derechos de plantación procedentes de dicha reserva se adjudicarán, una vez oída la Comisión de Trabajo del sector vitícola, mediante concurso, atendiendo a las condiciones y requisitos que se establezcan en la normativa comunitaria en vigor y en la correspondiente orden de convocatoria de la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación. 5. Los derechos de plantación procedentes de dicha reserva se adjudicarán a viticultores, y no podrán ser objeto de transferencia, inter vivos, en un periodo mínimo de quince años contados a partir de la fecha de asignación al viticultor o viticultora. 6. En la adquisición de derechos de plantación procedentes de la reserva autonómica se respetará el principio básico del mantenimiento del potencial productivo. 7. La utilización de los derechos de plantación provenientes de la reserva autonómica precisa de la previa autorización de la Conselleria de Agricultura y Alimentación en los términos del artículo 9 de la presente ley. 8. Los derechos de plantación incluidos en la reserva autonómica no podrán ser adjudicados a viticultores que no tengan regularizadas todas las parcelas de su explotación vitícola. 9. Para la adjudicación de los derechos de plantación se exigirá a los solicitantes poseer un nivel de capacidad agraria suficiente en el área vitícola y para su determinación, se conjugarán criterios de formación lectiva y experiencia profesional. Número 109 3.6.2005 Pàg. 17.987 Article 15 Plantacions il·legals i obligació d’arrencada. Artículo 15 Plantaciones ilegales y obligación de arranque. 1. Les superfícies de vinya plantada sense autorització administrativa o sense ajustar-se als termes de la mateixa seran considerades il·legals i hauran de ser arrencades pel titular de l’explotació vitícola o pel propietari de la parcel·la subsidiàriament, sense perjuí del seu dret per a reclamar el pagament dels costos de l’arrencament a qui siga responsable de la plantació il·legal. 2. Seran arrencades igualment, les superfícies per a les quals s’haja assumit un compromís d’arrencada i les plantades amb varietats de vinya no incloses en la classificació de varietats de vinya efectuada per la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació, excepte en el cas que es tracte de vinyes utilitzades en investigacions o experimentacions vitícoles. 3. Les superfícies plantades amb varietats de vinya suprimides de la classificació que efectue la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació hauran de ser arrencades en un termini de 25 anys, comptats a partir de la publicació de la normativa per la qual es regula la seua supressió. 4. La conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació, mitjançant una resolució expressa i prèvia tramitació del corresponent expedient administratiu, declararà l’obligació d’arrencar la vinya. 5. A partir de l’entrada en vigor d’esta Llei, només s’autoritzaran plantacions de vinyes de varietats que no consten en la classificació, per a finalitats d’investigació i experimentació que duguen a terme entitats que es dediquen a estes finalitats. 1. Las superficies de viñedo plantadas sin autorización administrativa o sin ajustarse a los términos de la misma serán consideradas ilegales y deberán ser arrancadas por el titular de la explotación vitícola o por el propietario de la parcela subsidiariamente, sin perjuicio de su derecho para reclamar el pago de los costes del arranque a quien sea responsable de la plantación ilegal. 2. Serán arrancadas igualmente, las superficies para las que se haya asumido un compromiso de arranque y las plantadas con variedades de vid no incluidas en la clasificación de variedades de vid efectuada por la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación, salvo en el caso de que se trate de vides utilizadas en investigaciones o experimentaciones vitícolas. 3. Las superficies plantadas con variedades de vid suprimidas de la clasificación que efectúe la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación deberán ser arrancadas en un plazo de 25 años contados a partir de la publicación de la normativa por la que se regule su supresión. 4. La conselleria competente en materia de agricultura y alimentación, mediante resolución expresa y previa tramitación del correspondiente expediente administrativo, declarará la obligación de arrancar el viñedo. 5. A partir de la entrada en vigor de esta ley, solo cabrá autorizar plantaciones de vides de variedades que no consten en la clasificación, para fines de investigación y experimentación que lleven a cabo entidades que se dediquen a estos fines. Article 16 Regularització de superfícies de vinya i destinació de les produccions. Artículo 16 Regularización de superficies de viñedo y destino de sus producciones. 1. Els productes obtinguts del raïm procedent de parcel·les de vinya plantada abans de l’1 de setembre de 1998, que no es troben regularitzades, només podran ser posats en circulació amb destinació a les destil·leries, mentres les dites parcel·les no siguen regularitzades per la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació. Es podrà sol·licitar l’exoneració d’esta obligació en els termes que establix la legislació comunitària en la matèria. El procediment de regularització serà l’establit en la corresponent normativa comunitària, estatal i autonòmica. 2. Les superfícies de vinya plantada a partir de l’1 de setembre de 1998 i a què fa referència l’apartat 7 de l’article 2 del Reglament CE 1493/1999, hauran de ser arrencades pel propietari de la parcel·la, sense perjuí del seu dret a reclamar el cost de l’arrencada al responsable de la plantació il·legal. La conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació executarà subsidiàriament l’obligació d’arrencada si en el termini de dos mesos, a comptar de la notificació efectuada a este efecte, el titular de la parcel·la no executa l’obligació. El compliment d’esta obligació haurà de ser acreditat davant la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació quan esta ho requerisca. 3. En qualsevol dels dos casos a què es referixen els apartats 1 i 2 del present article, la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació, aplicarà les sancions que corresponguen. 1. Los productos obtenidos de la uva procedente de parcelas de viñedo plantadas antes del 1 de septiembre de 1998, que no se hallen regularizadas, sólo podrán ser puestos en circulación con destino a las destilerías, mientras dichas parcelas no sean regularizadas por la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación. Se podrá solicitar la exoneración de esta obligación en los términos que establece la legislación comunitaria en la materia. El procedimiento de regularización será el establecido en la correspondiente normativa comunitaria, estatal y autonómica. 2. Las superficies de viñedo plantadas a partir del 1 de septiembre de 1998 y a que hace referencia el apartado 7 del artículo 2 del Reglamento CE 1493/1999, deberán ser arrancadas por el propietario de la parcela, sin perjuicio de su derecho a reclamar el coste del arranque al responsable de la plantación ilegal. La conselleria competente en materia de agricultura y alimentación ejecutará subsidiariamente la obligación de arranque si, en el plazo de dos meses a contar desde la notificación efectuada al efecto, el titular de la parcela no ejecuta la obligación. El cumplimiento de esta obligación deberá ser acreditado ante la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación cuando ésta lo requiera. 3. En cualquiera de los dos casos a que se refieren los apartados 1 y 2 del presente artículo, la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación, aplicará las sanciones que correspondan. Pàg. 17.988 3.6.2005 Número 109 4. Com a excepcions a l’arrencada regulada en este article, podran establir-se les contingudes en la normativa de la Unió Europea. 4. Como excepciones al arranque regulado en este artículo, podrán establecerse las contenidas en la normativa de la Unión Europea. Article 17 Reestructuració i reconversió de vinyes. Artículo 17 Reestructuración y reconversión de viñedos. 1. S’aplicarà el règim de reconversió i reestructuració de vinya regulada en la normativa comunitària, estatal o autonòmica, a totes les vinyes situades a la Comunitat Valenciana, comprenent les accions previstes en la normativa de referència. 2. La conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació establirà la normativa pertinent que desenrotlle estes actuacions i les possibles ajudes de suport. 3. La conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació podrà concedir ajudes per a compensar els productors per la pèrdua d’ingressos derivada de l’aplicació del pla i per a participar en els costos de reestructuració i reconversió de la vinya. 4. La conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació determinarà els casos exclosos d’este règim. 5. Les superfícies que s’acullen a un pla de reestructuració i reconversió hauran de mantindre en cultiu durant un període mínim de deu anys, comptats des de la campanya següent a l’execució de la mesura. 6. El termini per a l’execució de plans serà, com a màxim, de huit anys següents a la seua aprovació, per la Comunitat Valenciana, i podrà ser ampliat per motius de força major. 7. L’aprovació dels plans de reestructuració i reconversió, després de la seua tramitació administrativa, correspon a la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació. 1. Será de aplicación el régimen de reconversión y reestructuración de viñedo regulado en la normativa comunitaria, estatal o autonómica, a todos los viñedos situados en la Comunidad Valenciana, abarcando las acciones contempladas en la normativa de referencia. 2. La conselleria competente en materia de agricultura y alimentación establecerá la normativa pertinente que desarrolle estas actuaciones y las posibles ayudas de apoyo. 3. La conselleria competente en materia de agricultura y alimentación podrá conceder ayudas para compensar a los productores por la pérdida de ingresos derivada de la aplicación del plan y para participar en los costes de reestructuración y reconversión del viñedo. 4. La conselleria competente en materia de agricultura y alimentación determinará los casos excluidos de éste régimen. 5. Las superficies que se acojan a un plan de reestructuración y reconversión deberán permanecer en cultivo durante un periodo mínimo de diez años, contados desde la campaña siguiente a la ejecución de la medida. 6. El plazo para la ejecución de planes será, como máximo, de ocho años siguientes a su aprobación, por la Comunidad Valenciana, pudiendo ser ampliado por motivos de fuerza mayor. 7. La aprobación de los planes de reestructuración y reconversión, previa su tramitación administrativa, corresponde a la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación. CAPÍTOL II VARIETATS I CULTIU DE LA VINYA CAPÍTULO II VARIEDADES Y CULTIVO DE LA VID Article 18 Classificació de les varietats de vinya i competència. Artículo 18 Clasificación de las variedades de vid y competencia. 1. La conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació, amb la consulta prèvia a l’òrgan col·legiat a què al·ludix l’article 2 de la present llei, elaborarà i mantindrà actualitzada, en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, la classificació de les varietats de vinya destinades a la producció de vi que només podran pertànyer a l’espècie Vitis vinífera i que estaran compreses en una de les categories següents: a) Recomanades b) Autoritzades c) Conservació vegetal, si procedix. 2. Queden totalment prohibides la plantació, la substitució de marres, l’empelt in situ i el sobreempelt, de varietats de vinya no inscrites en la classificació, llevat que les vinyes siguen utilitzades en investigacions i experiments científics que hagen sigut prèviament autoritzats per la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació. 3. Reglamentàriament es determinarà el procediment a seguir per a la inclusió o supressió de varietats de la llista de varietats de vinya, i per a la seua classificació, així com els efectes que d’això es deriven. El procediment haurà d’incloure la consulta prèvia als representants del sector vitícola. 4. La classificació identificarà les varietats de vinya aptes per a la producció de cada un dels vins de qualitat pro- 1. La conselleria competente en materia de agricultura y alimentación, previa consulta al órgano colegiado al que alude el artículo 2 de la presente ley, elaborará y mantendrá actualizada, en el ámbito territorial de la Comunidad Valenciana, la clasificación de las variedades de vid destinadas a la producción de vino que sólo podrán pertenecer a la especie Vitis vinifera y que estarán comprendidas en una de las siguientes categorías: a) Recomendadas b) Autorizadas c) Conservación vegetal, si procede. 2. Quedan totalmente prohibidas la plantación, la sustitución de marras, el injerto in situ y el sobreinjerto, de variedades de vid no inscritas en la clasificación, salvo que las vides sean utilizadas en investigaciones y experimentos científicos que hayan sido previamente autorizados por la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación. 3. Reglamentariamente se determinará el procedimiento a seguir para la inclusión o supresión de variedades de la lista de variedades de vid, y para su clasificación, así como los efectos que de ello se deriven. El procedimiento deberá incluir la previa consulta a los representantes del sector vitícola. 4. La clasificación identificará las variedades de vid aptas para la producción de cada uno de los vinos de calidad pro- Número 109 3.6.2005 Pàg. 17.989 duïts en una regió determinada (v.q.p.r.d), produïts a la Comunitat Valenciana. Les varietats de vinya que no figuren entre estes hauran de ser eliminades de les parcel·les de vinya destinades a la producció dels v.q.p.r.d. corresponents, de manera que totes les parcel·les de vinya destinades a la producció dels v.q.p.r.d. estaran plantades únicament amb varietats incloses en la llista corresponent. Cap dels vins obtinguts del raïm arreplegades en parcel·les amb varietats que no figuren en la llista respectiva podrà optar a la qualificació com v.q.p.r.d. 5. No obstant això, allò previst en el paràgraf anterior, durant un període de tres anys, des que produïsca efecte la delimitació de cada regió determinada, podrà autoritzar-se la presència de varietats de vinya no aptes per a la producció del v.q.p.r.d. en qüestió, sempre que es tracte de varietats de l’espècie Vitis vinífera, L, i no representen més del 20% del conjunt de varietats de vinya de la parcel·la o subparcel·la que es tracte. ducidos en una región determinada (v.c.p.r.d). producidos en la Comunidad Valenciana. Las variedades de vid que no figuren entre las mismas deberán ser eliminadas de las parcelas de vid destinadas a la producción de los v.c.p.r.d. correspondientes, de forma que todas las parcelas de vid destinadas a la producción de los v.c.p.r.d. estarán plantadas únicamente con variedades incluidas en la lista correspondiente. Ninguno de los vinos obtenidos de las uvas recogidas en parcelas con variedades que no figuren en la lista respectiva podrá optar a su calificación como v.c.p.r.d. 5. No obstante lo previsto en el párrafo anterior, durante un periodo de tres años desde que surta efecto la delimitación de cada región determinada, podrá autorizarse la presencia de variedades de vid no aptas para la producción del v.c.p.r.d. en cuestión, siempre que se trate de variedades de la especie Vitis vinifera (L) y no representen más del 20% del conjunto de variedades de vid de la parcela o subparcela de que se trate. Article 19 Les plantes de vinya. Artículo 19 Las plantas de vid. 1. Tot el material vegetal que s’utilitze en les plantacions de vinya haurà de procedir de vivers legalment establits. Hauran d’emprar-se portaemplets, que hauran d’estar catalogats com a autoritzats i/o recomanats i procedir de vinyes americanes o dels seus encreuaments, amb provada resistència a l’atac de la fil·loxera. 2. El material utilitzat en tot tipus de plantacions haurà d’estar certificat, sempre que existisca disponibilitat d’este, bé per a varietats de portaempelts, bé per a varietats viníferes. 3. La conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació vetllarà per la sanitat del material vegetal certificat i ajudarà a la propagació del material vegetal sa. 1. Todo el material vegetal que se utilice en las plantaciones de viñedo deberá proceder de viveros legalmente establecidos. Deberán emplearse portainjertos, que deberán estar catalogados como autorizados y/o recomendados y proceder de vides americanas o de sus cruzamientos, con probada resistencia al ataque de la filoxera. 2. El material utilizado en todo tipo de plantaciones deberá estar certificado, siempre que exista disponibilidad del mismo, bien para variedades de portainjertos, bien para variedades viníferas. 3. La conselleria competente en materia de agricultura y alimentación velará por la sanidad del material vegetal certificado y ayudará a la propagación del material vegetal sano. Article 20 Cultiu de la vinya. Artículo 20 Cultivo de la vid. 1. La conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació, els òrgans de gestió dels v.q.p.r.d., i la representació de l’òrgan col·legiat a què al·ludix l’article 2 de la present llei, dins dels seus respectius àmbits de competència, seran els competents per a l’establiment i control de les pràctiques de cultiu de la vinya en l’àmbit de la Comunitat Valenciana. 2. Serà competència de la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació la vigilància i control de les malalties i plagues que afecten el cultiu de la vinya. A este efecte recomanaran als viticultors les pràctiques i tractaments que hagen de ser aplicats. En casos de greu amenaça per a la viticultura podrà ordenar l’aplicació obligatòria dels tractaments que siguen necessaris per a l’eradicació d’estos, així com adoptar les mesures que es consideren oportunes. 3. Igualment es podran adoptar les mesures necessàries per a eradicar o limitar qualsevol pràctica de cultiu que resulte insostenible des del punt de vista mediambiental, per ser susceptible de produir alteracions negatives en l’ecosistema o, des del punt de vista socioeconòmic, per anar en detriment de la rendibilitat de la viticultura regional. 4. Els òrgans de gestió dels v.q.p.r.d., així com la norma específica de cada una de les classificacions de tals vins, podran establir la forma i condicions en què estiga autoritzat el reg en la seua zona de producció, així com les modalitats d’aplicació, i els rendiments màxims autoritzats per a 1. La conselleria competente en materia de agricultura y alimentación, los órganos de gestión de los v.c.p.r.d y la representación del órgano colegiado al que alude el artículo 2 de la presente Ley, dentro de su respectivos ámbitos de competencia, serán los competentes para el establecimiento y control de las prácticas de cultivo de la vid en el ámbito de la Comunidad Valenciana. 2. Será competencia de la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación la vigilancia y control de las enfermedades y plagas que afecten al cultivo de la vid. A tal efecto recomendarán a los viticultores las prácticas y tratamientos que deban ser aplicados. En casos de grave amenaza para la viticultura podrá ordenar la aplicación obligatoria de los tratamientos que sean precisos para la erradicación de los mismos, así como adoptar las medidas que se consideren oportunas. 3. Igualmente se podrán adoptar las medidas necesarias para erradicar o limitar cualquier práctica de cultivo que resulte insostenible desde el punto de vista medioambiental, por ser susceptible de producir alteraciones negativas en el ecosistema o, desde el punto de vista socioeconómico, por ir en detrimento de la rentabilidad de la viticultura regional. 4. Los órganos de gestión de los v.c.p.r.d., así como la norma específica de cada una de las clasificaciones de dichos vinos, podrán establecer la forma y condiciones en que esté autorizado el riego en su zona de producción, así como las mo- Pàg. 17.990 3.6.2005 Número 109 les distintes varietats, sempre que estiga justificat. Els òrgans de gestió hauran de comunicar a la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació totes les decisions que s’adopten respecte d’això. Així mateix, la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació, podrà ordenar la implantació obligatòria de sistemes de control del reg en explotacions o parcel·les singularitzades en les quals es declaren altes produccions, atribuïbles a regs excessius, entenent per tals aquells que no tinguen com a objecte el manteniment del nivell d’humitat vital de la vinya en els períodes de major insolació i menors precipitacions. 5. En els casos en què la reglamentació comunitària preveja que els productes vitivinícoles hagen de tindre necessàriament una destinació concreta, correspondrà als interessats la càrrega de demostrar, mitjançant proves adequades, que s’ha acomplit tal previsió, sense que puga exonerar-se al·legant l’entrega dels productes a un tercer. dalidades de aplicación, y los rendimientos máximos autorizados para las distintas variedades, siempre que esté justificado. Los órganos de gestión deberán comunicar a la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación todas las decisiones que se adopten al respecto. Asimismo la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación, podrá ordenar la implantación obligatoria de sistemas de control del riego en explotaciones o parcelas singularizadas en las que se declaren altas producciones, atribuibles a riegos excesivos, entendiendo por tales aquellos que no tengan por objeto el mantenimiento del nivel de humedad vital del viñedo en los periodos de mayor insolación y menores precipitaciones. 5. En los casos en los que la reglamentación comunitaria prevea que los productos vitivinícolas hayan de tener necesariamente un concreto destino, corresponderá a los interesados la carga de demostrar, mediante pruebas adecuadas, que se ha cumplido tal previsión, sin que pueda exonerarse alegando la entrega de los productos a un tercero. Article 21 Declaració d’origen i destinació del raïm. Artículo 21 Declaración de origen y destino de la uva. 1. Estaran obligats a presentar declaració de collita, davant la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació, les persones físiques o jurídiques, o les seues agrupacions, que produïsquen raïm destinat a la vinificació, segons establix la normativa comunitària i estatal, si és el cas. 2. Els titulars de cellers d’elaboració hauran de declarar, en les mateixes condicions, el raïm rebut de cada productor. 1. Estarán obligados a presentar declaración de cosecha, ante la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación, las personas físicas o jurídicas, o sus agrupaciones, que produzcan uvas con destino a la vinificación, según establece la normativa comunitaria y estatal, en su caso. 2. Los titulares de bodegas de elaboración deberán, en las mismas condiciones, declarar la uva recibida de cada productor. CAPÍTOL III DELS REGISTRES CAPÍTULO III DE LOS REGISTROS Article 22 Registre vitícola. Artículo 22 Registro vitícola. 1. Tot viticultor o viticultora està obligat a declarar totes i cada una de les parcel·les de vinya que cultive en la seua explotació en l’àmbit de la Comunitat Valenciana i a facilitar la informació requerida per a la seua inscripció en el Registre Vitícola Comunitari. 2. Qualsevol modificació en les dades incloses en el Registre Vitícola referents a la titularitat o a les característiques agronòmiques haurà de ser comunicada pel viticultor o viticultora a l’òrgan competent de la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació. 3. Les noves plantacions de vinya autoritzada per l’administració seran inscrites d’ofici. 4. El Registre Vitícola farà constar, si és el cas, la situació il·legal, sense perjuí de les actuacions administratives que es deriven de la seua existència. 1. Todo viticultor o viticultora está obligado a declarar todas y cada una de las parcelas de vid que cultive en su explotación en el ámbito de la Comunidad Valenciana y a facilitar la información requerida para su inscripción en el Registro Vitícola Comunitario. 2. Cualquier modificación en los datos incluidos en el registro vitícola referentes a la titularidad o a las características agronómicas deberá ser comunicada por el viticultor o viticultora al órgano competente de la Conselleria competente en materia de agricultura y alimentación. 3. Las nuevas plantaciones de viñedo autorizadas por la Administración serán inscritas de oficio. 4. El Registro Vitícola hará constar, en su caso, la situación ilegal, sin perjuicio de las actuaciones administrativas que se deriven de su existencia. Article 23 Registre de Drets de Replantació de Vinya. Artículo 23 Registro de Derechos de Replantación de Viñedo. 1. Es crea el Registre de Drets de Replantació de Vinya on s’arreplegarà com a mínim la informació referent a la titularitat, la superfície, el rendiment associat i la vigència d’estos, així com l’origen. 2. Els drets de replantació registrats s’expressaran en extensió de la superfície de vinyar pur equivalent a l’ocupada per la vinya legalment establida i arrencada amb autorització de l’administració. 3. La seua inscripció en el Registre de Drets de Replantació de la Vinya es realitzarà d’ofici per l’òrgan competent 1. Se crea el Registro de Derechos de Replantación de Viñedo en el que se recogerá como mínimo la información referente a titularidad, superficie, rendimiento asociado, vigencia de los mismos, así como su origen. 2. Los derechos de replantación registrados se expresarán en extensión de la superficie de viñedo puro equivalente a la ocupada por el viñedo legalmente establecido y arrancado con autorización de la Administración. 3. Su inscripción en el Registro de Derechos de Replantación del Viñedo se realizará de oficio por el órgano com- Número 109 3.6.2005 Pàg. 17.991 una vegada comprovat el fet generador d’estos a favor de l’explotador vitícola de la parcel·la arrencada o sobre la qual l’explotador haja assumit i fiançat un compromís d’arrencada. petente una vez comprobado el hecho generador de los mismos a favor del explotador vitícola de la parcela arrancada o sobre la que el explotador haya asumido y afianzado un compromiso de arranque. TÍTOL II Vinicultura TÍTULO II Vinicultura CAPÍTOL I ELABORACIÓ I EMMAGATZEMAMENT CAPÍTULO I ELABORACIÓN Y ALMACENAMIENTO Article 24 Objectius de l’ordenació vinícola. Artículo 24 Objetivos de la ordenación vinícola. En matèria d’ordenació vinícola, l’objectiu de la present llei consistix a establir el marc legal adequat per a: a) Millorar la competitivitat i la diversitat dels productes derivats del raïm a la Comunitat Valenciana subjectes a esta llei. b) Determinar la qualitat dels productes del vi, les seues condicions i característiques. c) Assegurar la seguretat i la qualitat alimentària en totes les fases de la cadena. d) Fomentar la presència i la imatge comercial dels vins. e) Promocionar i divulgar la cultura del vi. f) Incentivar la formació i la professionalització en el sector vinícola. En materia de ordenación vinícola, el objetivo de la presente ley consiste en establecer el marco legal adecuado para: a) Mejorar la competitividad y la diversidad de los productos derivados de la uva en la Comunidad Valenciana sujetos a esta ley. b) Determinar la calidad de los productos vínicos, sus condiciones y características. c) Asegurar la seguridad y calidad alimentaria en todas las fases de la cadena. d) Fomentar la presencia e imagen comercial de los vinos e) Promocionar y divulgar la cultura del vino f) Incentivar la formación y profesionalización en el sector vinícola. Article 25 Elaboració. Artículo 25 Elaboración. 1. Només podran elaborar-se a la Comunitat Valenciana aquells productes vitivinícoles que estiguen autoritzats per la legislació específica de la Unió Europea, Espanya i la Comunitat Valenciana. L’elaboració d’estos només podrà realitzar-se en les instal·lacions que es troben inscrites degudament en el Registre d’Indústries Agràries. 2. La inscripció en este registre no eximix de l’obligació d’inscriure les instal·lacions en aquells altres que siguen obligatoris. 1. Sólo podrán elaborarse en la Comunidad Valenciana aquellos productos vitivinícolas que estén autorizados por la legislación específica de la Unión Europea, España y la Comunidad Valenciana. La elaboración de los mismos sólo podrá realizarse en las instalaciones que se encuentren inscritas debidamente en el Registro de Industrias Agrarias. 2. La inscripción en este registro no exime de la obligación de inscribir las instalaciones en aquellos otros que sean obligatorios. Article 26 Pràctiques i tractaments enològics. Artículo 26 Prácticas y tratamientos enológicos. 1. Tots els productes procedents del raïm que s’elaboren a la Comunitat Valenciana es correspondran amb les definicions contingudes en l’annex I del Reglament (CE) 1493/1999. 2. En l’elaboració dels productes vitivinícoles, únicament podran utilitzar-se pràctiques i tractaments enològics autoritzats per la Unió Europea continguts en el títol V i en els annexos IV i V del Reglament (CE) 1493/1999, excepte en aquells casos en què la normativa nacional establisca pràctiques i tractaments més restrictius. 3. Queda prohibit l’augment artificial de la graduació alcohòlica natural, amb l’excepció dels supòsits i en les condicions que, d’acord amb la legislació vigent, siguen expressament permesos per la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació. 4. Les normes de desenrotllament de la present llei establiran el procediment per a l’autorització, declaració i control d’aquelles pràctiques i tractaments enològics que estiguen condicionats, i per al control de destinació dels productes que no responguen a les definicions legals o que 1. Todos los productos procedentes de la uva que se elaboren en la Comunidad Valenciana se corresponderán con las definiciones contenidas en el anexo I del Reglamento (CE) 1493/1999. 2. En la elaboración de los productos vitivinícolas, únicamente podrán utilizarse prácticas y tratamientos enológicos autorizados por la Unión Europea contenidos en el título V y en los anexos IV y V del Reglamento (CE) 1493/1999, excepto en aquellos casos en que la normativa nacional establezca prácticas y tratamientos más restrictivos. 3. Queda prohibido el aumento artificial de la graduación alcohólica natural, con la excepción de los supuestos y en las condiciones que, de acuerdo con la legislación vigente, sean expresamente permitidos por la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación. 4. Las normas de desarrollo de la presente ley establecerán el procedimiento para la autorización, declaración y control de aquellas prácticas y tratamientos enológicos que estén condicionados, y para el control de destino de los productos que no respondan a las definiciones legales o en Pàg. 17.992 3.6.2005 Número 109 en la producció, conservació, i emmagatzemament, envelliment i criança d’estes, s’hagen utilitzat pràctiques i tractaments prohibits. 5. Amb caràcter general, queden prohibits el depòsit i la tinença en cellers i en qualsevol classe de locals d’elaboració i emmagatzemament de vi, de substàncies o productes susceptibles de ser utilitzats en els vins i la resta de productes derivats del raïm, l’ús dels quals estiga expressament prohibit per la legislació vigent. cuya producción, conservación, y almacenamiento, envejecimiento y crianza se hayan utilizado prácticas y tratamientos prohibidos. 5. Con carácter general, quedan prohibidos el depósito y la tenencia en bodegas y en toda clase de locales de elaboración y almacenamiento de vino, de sustancias o productos susceptibles de ser utilizados en los vinos y demás productos derivados de la uva, cuyo empleo esté expresamente prohibido por la legislación vigente. Article 27 Emmagatzemament. Artículo 27 Almacenamiento. 1. L’emmagatzemament, per a la comercialització, de productes vitivinícoles, només podrà realitzar-se en aquells locals i depòsits que es troben degudament inscrits en el Registre d’Indústries Agràries. 2. Les pràctiques i tractaments enològics autoritzats que es realitzen en productes ja elaborats només podran utilitzar-se per a garantir una bona conservació o un adequat envelliment i/o criança del producte. 1. El almacenamiento, para su comercialización, de productos vitivinícolas sólo podrá realizarse en aquellos locales y depósitos que se hallen debidamente inscritos en el Registro de Industrias Agrarias. 2. Las prácticas y tratamientos enológicos autorizados que se realicen en productos ya elaborados sólo podrán utilizarse para garantizar una buena conservación o un adecuado envejecimiento y/o crianza del producto. CAPÍTOL II DECLARACIONS, DOCUMENTS I REGISTRES CAPÍTULO II DECLARACIONES, DOCUMENTOS Y REGISTROS Article 28 Declaracions d’existències i producció. Artículo 28 Declaraciones de existencias y producción. Les persones físiques o jurídiques o les agrupacions de les esmentades persones, productores de vi estaran obligades a presentar en la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació, abans del 10 de desembre de cada any, la declaració de productes elaborats diferenciant segons el tipus de producte, així com la declaració d’existències de campanyes anteriors, amb les excepcions que s’establisquen reglamentàriament. Las personas físicas o jurídicas o las agrupaciones de dichas personas, productoras de vino estarán obligadas a presentar en la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación antes del 10 de diciembre de cada año, la declaración de productos elaborados diferenciando según el tipo de producto, así como la declaración de existencias de campañas anteriores, con las excepciones que se establezcan reglamentariamente. Article 29 Documents d’acompanyament. Artículo 29 Documentos de acompañamiento. 1. Tota persona física o jurídica i tota agrupació de persones que realitzen o facen realitzar el transport d’un producte vitivinícola que s’inicie a la Comunitat Valenciana, haurà d’omplir, davall la seua responsabilitat un document que acompanye a tal transport fins al lloc de destinació, conforme als models i instruccions establits reglamentàriament en l’article 3 del Reglament (CE) 884/2001. 2. Les excepcions a l’obligació continguda en el paràgraf anterior seran les establides en l’article 4 del reglament esmentat. 3. L’expedidor de productes vitivinícoles estarà obligat a remetre a la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació, en els terminis i condicions que esta determine, una còpia de cada un dels documents d’acompanyament que haja emés. 4. Els documents d’acompanyament emesos i rebuts hauran de conservar-se durant els cinc anys posteriors a l’expedició i la recepció. 1. Toda persona física o jurídica y toda agrupación de personas que realicen o hagan realizar el transporte de un producto vitivinícola que se inicie en la Comunidad Valenciana, deberá cumplimentar, bajo su responsabilidad un documento que acompañe a dicho transporte hasta el lugar de destino, conforme a los modelos e instrucciones establecidos reglamentariamente en el artículo 3 del Reglamento (CE) 884/2001. 2. Las excepciones a la obligación contenida en el párrafo anterior serán las establecidas en el artículo 4 del citado reglamento. 3. El expedidor de productos vitivinícolas estará obligado a remitir a la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación, en los plazos y condiciones que ésta determine, una copia de cada uno de los documentos de acompañamiento que haya emitido. 4. Los documentos de acompañamiento emitidos y recibidos deberán conservarse durante los cinco años posteriores a la expedición y recepción. Article 30 Llibres-Registres. Artículo 30 Libros-registros. 1. Els titulars d’indústries agràries, dedicades a les activitats d’elaboració, emmagatzemament, envelliment i embotellat dels productes vitivinícoles previstos en l’article 1, 1. Los titulares de industrias agrarias, dedicadas a las actividades de elaboración, almacenamiento, envejecimiento y embotellado de los productos vitivinícolas contemplados en Número 109 3.6.2005 Pàg. 17.993 apartat 2 del Reglament (CE) 1493/1999, estaran obligats a portar llibres-registre per cada categoria de producte i instal·lació, segons els models establits conforme a la normativa vigent. 2. En els llibres-registre s’anotaran les entrades i eixides de cada lot efectuades en les instal·lacions, així com les pràctiques enològiques efectuades, de conformitat amb el que disposa el títol II del Reglament (CE) 884/2001. Les excepcions a esta obligació seran les establides reglamentàriament. 3. La conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació establirà les instruccions pertinents per al reconeixement de llibres-registre informatitzats, que seran voluntaris. 4. Els llibres-registre hauran d’estar degudament diligenciats per la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació, i hauran de ser conservats pel responsable almenys durant els cinc anys posteriors a la data del seu tancament definitiu. 5. Els comptes dels llibres-registre es tancaran, almenys, una vegada a l’any, el 31 de juliol, coincidint amb l’inventari anual d’existències. L’1 d’agost de cada any s’anotaran com a entrades les existències comptables, conforme es determine en la normativa reglamentària que a este efecte s’establisca. Si estes no coincidixen amb les existències reals es deixarà constància d’este fet i de la regularització. el artículo 1, apartado 2 del Reglamento (CE) 1493/1999 estarán obligados a llevar libros-registro por cada categoría de producto e instalación, según los modelos establecidos conforme a la normativa vigente. 2. En los libros-registro se anotarán las entradas y salidas de cada lote efectuadas en las instalaciones, así como las prácticas enológicas efectuadas, de conformidad con lo dispuesto en el título II del Reglamento (CE) 884/2001. Las excepciones a esta obligación serán las establecidas reglamentariamente. 3. La conselleria competente en materia de agricultura y alimentación establecerá las instrucciones pertinentes para el reconocimiento de libros-registro informatizados, que serán voluntarios. 4. Los libros-registro deberán estar debidamente diligenciados por la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación, y deberán conservarse por su responsable al menos durante los cinco años posteriores a la fecha de su cierre definitivo. 5. Las cuentas de los libros-registro se cerrarán, al menos, una vez al año, el 31 de julio, coincidiendo con el inventario anual de existencias. El 1 de agosto de cada año se anotarán como entradas las existencias contables, conforme se determine en la normativa reglamentaria que al efecto se establezca. Si éstas no coinciden con las existencias reales se dejará constancia de este hecho y de la regularización. Article 31 Registres d’instal·lacions d’embotellat i d’embotelladors. Artículo 31 Registros de instalaciones de embotellado y de embotelladores. 1. En l’àmbit de la Comunitat Valenciana es creen els registres d’instal·lacions d’embotellat i d’embotelladors. 2. Hauran d’inscriure’s en el registre d’instal·lacions d’embotellat totes aquelles persones físiques o jurídiques que tot i disposar de les instal·lacions fisicomecàniques corresponents embotellen per compte propi o alié realitzen amb finalitats comercials la introducció dels productes previstos en la present Llei, en recipients de capacitat igual o inferior a 60 litres. 3. En el registre d’embotelladors s’inscriuran les persones físiques o jurídiques que efectuen o facen efectuar pel seu compte l’embotellat en recipients de capacitat igual o inferior a 60 litres. 4. Reglamentàriament s’establirà el procediment per a la inscripció en estos. 1. En el ámbito de la Comunidad Valenciana se crean los registros de instalaciones de embotellado y de embotelladores. 2. Deberán inscribirse en el registro de instalaciones de embotellado todas aquellas personas físicas o jurídicas que, disponiendo de las correspondientes instalaciones físicomecánicas, embotellen por cuenta propia o ajena realicen con fines comerciales la introducción, de los productos contemplados en la presente ley, en recipientes de capacidad igual o inferior a 60 litros. 3. En el registro de embotelladores se inscribirán las personas físicas o jurídicas que efectúen o hagan efectuar por cuenta suya el embotellado en recipientes de capacidad igual o inferior a 60 litros. 4. Reglamentariamente se establecerá el procedimiento para la inscripción en los mismos. CAPÍTOL III DESIGNACIÓ, DENOMINACIÓ I PRESENTACIÓ CAPÍTULO III DESIGNACIÓN, DENOMINACIÓN Y PRESENTACIÓN Article 32 Etiquetatge. Artículo 32 Etiquetado. 1. Llevat de les excepcions que legalment es determinen, a partir del moment en què el producte vitivinícola es pose en circulació en un envàs amb un volum nominal de 60 litres o menys, l’envàs haurà d’anar etiquetat. Este etiquetatge haurà de ser conforme a les disposicions del Reglament (CE) 1493/1999, del Reglament (CE) 753/2002, i de les altres normes que se li apliquen. 2. En el cas d’envasos de volum superior a 60 litres, quan estiguen etiquetats també hauran de ser conformes amb el que establixen les disposicions esmentades en l’apartat anterior. 1. Salvo las excepciones que legalmente se determinen, a partir del momento en que el producto vitivinícola se ponga en circulación en un envase con un volumen nominal de 60 litros o menos, el envase deberá ir etiquetado. Este etiquetado deberá ser conforme a las disposiciones del Reglamento (CE) 1493/1999, del Reglamento (CE) 753/2002, y de las demás normas que le sean de aplicación. 2. En el caso de envases de volumen superior a 60 litros, cuando estén etiquetados también deberán ser conformes con lo establecido en las disposiciones citadas en el apartado anterior. Pàg. 17.994 3.6.2005 Número 109 Article 33 Designació, denominació, presentació i publicitat. Artículo 33 Designación, denominación, presentación y publicidad. 1. La designació i la presentació dels productes vitivinícoles, així com la publicitat relativa a estos, no seran enganyoses ni de tal naturalesa que provoquen confusions o induïsquen a error a les persones a qui van dirigits, en particular pel que fa al tipus de producte, les seues propietats, el grau alcohòlic, el color, l’origen o procedència, la qualitat, la varietat de la vinya, l’any de collita, el volum del recipient i la identitat de les persones físiques o jurídiques que participen o hagen participat en la seua elaboració o distribució del producte, en particular les de l’embotellador. 2. Els productes, la designació o presentació dels quals no s’ajusten a les disposicions del Reglament (CE) 1.493/1999, del Reglament (CE) 753/2002 i la resta de normes de desplegament i aplicació, no podran ser destinats a la venda, ser comercialitzats ni exportar-se. No obstant això, la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació podrà permetre que el producte es destine a la venda, es comercialitze o s’exporte, sempre que la designació o la presentació de tal producte es modifique per a complir el que preveu la legislació vigent. 1. La designación y la presentación de los productos vitivinícolas, así como la publicidad relativa a los mismos, no serán engañosas ni de tal naturaleza que den lugar a confusiones o induzcan a error a las personas a las que van dirigidos, en particular en lo que respecta al tipo de producto, sus propiedades, el grado alcohólico, el color, el origen o procedencia, la calidad, la variedad de la vid, el año de cosecha, el volumen del recipiente y la identidad de las personas físicas o jurídicas que participen o hayan participado en su elaboración o distribución del producto, en particular las del embotellador. 2. Los productos cuya designación o presentación no se ajusten a las disposiciones del Reglamento (CE) 1493/1999, del Reglamento (CE) 753/2002 y demás normas de desarrollo y aplicación, no podrán ser destinados a la venta, ser comercializados ni exportarse. No obstante la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación podrá permitir que el producto se destine a la venta, se comercialice o se exporte, siempre que la designación o la presentación de dicho producto se modifique para dar cumplimiento a lo previsto en la legislación vigente. TÍTOL III Sistema de protecció de l’origen, promoció i foment dels vins de qualitat TÍTULO III Sistema de protección del origen, promoción y fomento de los vinos de calidad CAPÍTOL I DISPOSICIONS GENERALS CAPÍTULO I DISPOSICIONES GENERALES Article 34 Promoció de la qualitat del vi. Artículo 34 Promoción de la calidad del vino. La promoció de la cultura del vi perseguix els següents objectius: a) Impulsar pràctiques que promoguen la millora de la qualitat dels vins i de les seues tècniques de producció i comercialització, així com les millores en la gestió empresarial que contribuïsquen a tals fins. b) Regular el marc legal a què han d’ajustar-se les denominacions de qualitat. c) Establir mesures amb la finalitat d’incentivar la col·laboració entre els operadors de la cadena de producció, elaboració, transformació i comercialització, per a incrementar en el mercat els productes amb distintius de denominacions de qualitat. d) Contribuir a la promoció d’estos productes en el mercat nacional i internacional baix la figura d’una Fundació on estiguen representats tots els sectors i les federacions implicades en la present Llei, en la forma que reglamentàriament es determine. e) Reconéixer, regular i controlar la qualitat dels vins. f) Fomentar la vertebració del sector vitivinícola. g) Finançar campanyes de promoció, difusió i informació relatives al consum de vi i la protecció de la vinya, amb la creació d’un fons de promoció vitivinícola. Sempre que les campanyes estiguen finançades, totalment o parcialment, amb fons públics s’hauran de respectar els criteris següents: – Recomanar el consum moderat i responsable del vi. – Informar els consumidors dels beneficis del consum del vi, com a element essencial de la dieta mediterrània. La promoción de la cultura del vino persigue los siguientes objetivos: a) Impulsar prácticas que promuevan la mejora de la calidad de los vinos y de sus técnicas de producción y comercialización, así como las mejoras en la gestión empresarial que contribuyan a dichos fines. b) Regular el marco legal al que deben ajustarse las denominaciones de calidad. c) Establecer medidas con la finalidad de incentivar la colaboración entre los operadores de la cadena de producción, elaboración, transformación y comercialización, para incrementar en el mercado los productos con distintivos de “denominaciones de calidad”. d) Contribuir a la promoción de estos productos en el mercado nacional e internacional bajo la figura de una fundación donde estén representados todos los sectores y federaciones implicados en la presente ley, en la forma que reglamentariamente se determine. e) Reconocer, regular y controlar la calidad de los vinos. f) Fomentar la vertebración del sector vitivinícola. g) Financiar campañas de promoción difusión e información relativas al consumo de vino y la protección de la viña, con la creación de un fondo de promoción vitivinícola. Siempre que las campañas estén financiadas, total o parcialmente, con fondos públicos se tendrán que respetar los criterios siguientes: – Recomendar el consumo moderado y responsable del vino. – Informar a los consumidores de los beneficios del consumo del vino, como elemento esencial de la dieta mediterránea. Número 109 3.6.2005 Pàg. 17.995 – Educar i formar els consumidors. – Impulsar i difondre el coneixement dels vins, de la Comunitat Valenciana. – Educar y formar a los consumidores – Impulsar y difundir el conocimiento de los vinos, de la Comunidad Valenciana Article 35 Titularitat i ús dels nivells de qualitat. Artículo 35 Titularidad y uso de los niveles de calidad. 1. Els noms geogràfics protegits per estar associats a cada nivell de protecció segons la seua respectiva norma específica, i en especial les denominacions d’origen, són béns de titularitat pública i no podran ser objecte d’apropiació individual, venda, alienació o gravamen, i quedaran protegits davant d’usos diferents dels regulats per la present llei, per les normes que la despleguen i per la resta de normes d’aplicació. 2. Cada nivell de qualitat es reconeixerà oficialment conforme al procediment que reglamentàriament s’establisca en cada cas, i es regirà, a més de complir amb el marc jurídic d’aplicació, per un reglament específic que inclourà almenys: a) Els requisits que ha de complir l’òrgan de gestió responsable de tal nivell de qualitat. b) Els requisits que ha de complir el producte de referència. c) Els requisits i obligacions dels operadors implicats en el nivell de qualitat. d) Un sistema de control i certificació de conformitat amb el que disposa l’article 27 de la Llei 24/2003. 3. Reglamentàriament es podran establir marques i distintius gràfics que diferencien en el mercat un o més nivells de qualitat. 4. La utilització dels noms geogràfics dels nivells de qualitat està reservada exclusivament per als productes vinícoles que en tinguen dret a l’ús. 5. No podrà denegar-se l’accés a l’ús del nivell de qualitat, ni per tant, la condició de membre de tal nivell de qualitat, a qualsevol persona física o jurídica que ho sol·licite i complisca els requisits establits en la normativa d’aplicació, excepte en els supòsits de sanció ferma en via administrativa per infraccions que comporten la suspensió temporal o definitiva de l’ús del nom protegit. 1. Los nombres geográficos protegidos por estar asociados a cada nivel de protección según su respectiva norma específica, y en especial las denominaciones de origen, son bienes de titularidad pública y no podrán ser objeto de apropiación individual, venta, enajenación o gravamen quedando protegidas ante usos diferentes de los regulados por la presente ley, por las normas que la desarrollen y por el resto de normas de aplicación. 2. Cada nivel de calidad se reconocerá oficialmente conforme al procedimiento que reglamentariamente se establezca en cada caso, y se regirá, además de cumplir con el marco jurídico de aplicación, por un reglamento específico que incluirá al menos: a) Los requisitos que debe cumplir el órgano de gestión responsable de dicho nivel de calidad b) Los requisitos que debe cumplir el producto de referencia. c) Los requisitos y obligaciones de los operadores implicados en el nivel de calidad d) Un sistema de control y certificación de conformidad con lo dispuesto en el artículo 27 de la Ley 24/2003. 3. Reglamentariamente se podrán establecer marcas y distintivos gráficos que diferencien en el mercado a uno o más niveles de calidad. 4. La utilización de los nombres geográficos de los niveles de calidad, está reservada exclusivamente para los productos vinícolas que tengan derecho al uso de los mismos. 5. No podrá denegarse el acceso al uso del nivel de calidad, ni por tanto, la condición de miembro de dicho nivel de calidad, a cualquier persona física o jurídica que lo solicite y cumpla los requisitos establecidos en la normativa de aplicación, salvo en los supuestos de sanción firme en vía administrativa por infracciones que lleven aparejada la suspensión temporal o definitiva del uso del nombre protegido. Article 36 Àmbit de protecció. Artículo 36 Ámbito de protección. 1. La protecció implica el dret exclusiu a utilitzar les denominacions dels nivells de qualitat, reconegudes per la conselleria en matèria d’agricultura i alimentació, pels operadors que complisquen amb els requisits i normativa establida respecte d’això. 2. Per a evitar la competència deslleial i el mal ús de les denominacions dels nivells de qualitat, el seu àmbit de protecció i salvaguarda s’estén als aspectes següents: a) Els noms de les denominacions dels nivells de qualitat protegides o associades a referències de qualitat emparades per la legislació vigent són de titularitat pública i no poden ser objecte de disposició, gravamen o aplicació restringida pels operadors agroalimentaris. b) Ningú pot reservar-se una denominació d’un nivell de qualitat, fer un ús indegut o utilitzar-la per a la designació de productes que no responguen intrínsecament als requisits exigits. c) La protecció comprén des de la producció a totes les fases de comercialització, presentació, publicitat, etiquetatge i als documents comercials dels productes en qüestió. 1. La protección implica el derecho exclusivo a utilizar las denominaciones de los niveles de calidad, reconocidas por la conselleria en materia de agricultura y alimentación, por los operadores que cumplan con los requisitos y normativa establecida al respecto. 2. Para evitar la competencia desleal y el mal uso de las denominaciones de los niveles de calidad, su ámbito de protección y salvaguarda se extiende a los siguientes aspectos: a) Los nombres de las denominaciones de los niveles de calidad protegidas o asociadas a referencias de calidad amparadas por la legislación vigente son de titularidad pública y no pueden ser objeto de disposición, gravamen o aplicación restringida por los operadores agroalimentarios. b) Nadie puede reservarse una denominación de un nivel de calidad, hacer un uso indebido o utilizarla para la designación de productos que no respondan intrínsecamente a los requisitos exigidos. c) La protección comprende desde la producción a todas las fases de comercialización, presentación, publicidad, etiquetado y a los documentos comerciales de los productos en cuestión. Pàg. 17.996 3.6.2005 Número 109 Així mateix, implica la prohibició d’emprar qualsevol indicació falsa o que induïsca a confusió sobre la procedència, l’origen, la naturalesa i les característiques essencials dels productes, tant en l’envàs o embalatge, com en la publicitat i documents relatius a estos. d) Les marques o noms comercials que facen referència a noms de denominacions de qualitat protegides o associades a referències de qualitat, únicament podran ser emprades en productes amb dret a elles. e) Els noms geogràfics associats a denominacions d’origen no podran ser emprats en la designació, la presentació o la publicitat de productes vitivinícoles que no complisquen intrínsecament amb els requisits exigits, encara que els noms vagen traduïts a altres llengües o precedits d’expressions com tipus, estil, gust o altres semblants que puguen induir a confusió al consumidor. Dicha protección, asimismo, implica la prohibición de emplear cualquier indicación falsa o que induzca a confusión acerca de la procedencia, origen, naturaleza y características esenciales de los productos tanto en el envase o embalaje, como en la publicidad y documentos relativos a ellos. d) Las marcas o nombres comerciales que hagan referencia a nombres de denominaciones de calidad protegidas o asociadas a referencias de calidad, únicamente podrán ser empleadas en productos con derecho a las mismas. e) Los nombres geográficos asociados a denominaciones de origen no podrán ser empleados en la designación, presentación o publicidad de productos vitivinícolas que no cumplan intrínsecamente con los requisitos exigidos, aunque tales nombres vayan traducidos a otras lenguas o precedidos de expresiones como “tipo”, “estilo”, “gusto” u otras similares que pudieran inducir a confusión al consumidor. CAPÍTOL II NIVELLS DEL SISTEMA DE PROTECCIÓ CAPÍTULO II NIVELES DEL SISTEMA DE PROTECCIÓN Article 37 Nivells del sistema de protecció. Artículo 37 Niveles del sistema de protección. 1. Els nivells del sistema de protecció dels productes vitivinícoles s’establixen, d’acord amb la Llei 24/2003 de 10 de juliol, en vins de taula i vins de qualitat produïts en una regió determinada (v.q.p.r.d.). 2. Els vins de taula, al seu torn, podran ser: a) Vins de taula. b) Vins de taula amb dret a la menció tradicional “vi de la terra”. 3. Vins de qualitat produïts en una regió determinada (v.q.p.r.d.) que, al seu torn, podran distingir-se els nivells següents: a) Vins de qualitat amb indicació geogràfica. b) Vins amb denominació d’origen. c) Vins amb denominació d’origen qualificada. d) Vins de finca. 4. Així mateix, es reconeixeran aquells altres que complisquen amb les disposicions comunitàries, i en les disposicions que se li apliquen per raó de la matèria. 1. Los niveles del sistema de protección de los productos vitivinícolas se establecen, de acuerdo con la Ley 24/2003, de 10 de julio, en vinos de mesa y vinos de calidad producidos en una región determinada (v.c.p.r.d.). 2. Los Vinos de mesa, a su vez, podrán ser: a) Vinos de mesa. b) Vinos de mesa con derecho a la mención tradicional “vino de la tierra”. 3. Vinos de calidad producidos en una región determinada (v.c.p.r.d.) en que, a su vez, podrán distinguirse los siguientes niveles: a) Vinos de calidad con indicación geográfica. b) Vinos con denominación de origen. c) Vinos con denominación de origen calificada. d) Vinos de pagos. 4. Así mismo, se reconocerán aquellos otros que cumplan con las disposiciones comunitarias, y en las disposiciones que le sean de aplicación por razón de la materia. Article 38 Superposició de nivells. Articulo 38 Superposición de niveles. 1. Una mateixa parcel·la de vinya podrà proporcionar raïm per a l’elaboració de vins amb destinació a un únic o a diferents nivells de protecció, sempre que el raïm utilitzat i el vi obtingut complisquen els requisits establits per al nivell o nivells triats, inclosos els rendiments màxims de collita per hectàrea assignada al nivell triat. 2. La totalitat del raïm procedent de les parcel·les d’una explotació la producció de la qual excedisca dels rendiments màxims establits per a un nivell de producció haurà de ser destinada a l’elaboració de vi acollit a un altre nivell de protecció per al qual es permeten rendiments màxims superiors a la producció de la parcel·la indicada o a destil·lació. 1. Una misma parcela de viñedo podrá proporcionar uvas para la elaboración de vinos con destino a un único o a diferentes niveles de protección, siempre que las uvas utilizadas y el vino obtenido cumplan los requisitos establecidos para el nivel o niveles elegidos, incluidos los rendimientos máximos de cosecha por hectárea asignada al nivel elegido. 2. La totalidad de la uva procedente de las parcelas de una explotación cuya producción exceda de los rendimientos máximos establecidos para un nivel de producción deberá ser destinada a la elaboración de vino acogido a otro nivel de protección para el que se permitan rendimientos máximos superiores a la producción de la indicada parcela o a destilación. Article 39 Vins de taula amb dret a la menció tradicional “vi de la terra”. Artículo 39 Vinos de mesa con derecho a la mención tradicional “vino de la tierra”. 1. Podrà utilitzar-se la menció “vi de taula” amb drets a la menció tradicional “vi de la terra” en un vi originari de la 1. Podrá utilizarse la mención vino de mesa con derechos a la mención tradicional “vino de la tierra”, en un vino originario Número 109 3.6.2005 Pàg. 17.997 Comunitat Valenciana quan es complisquen els requisits establits en l’article 19 de la Llei 24/2003 i, a més, aparega com a tal en la declaració de producció, els registres oficials i en aquells documents necessaris que s’exigisquen en les diferents fases de producció, elaboració, envelliment, comercialització i transport entre instal·lacions des de l’entrada de raïm per a l’elaboració fins a l’embotellat. 2. En el cas de pèrdua del dret a utilitzar la indicació de procedència s’anotarà l’eixida de les partides afectades en els llibres-registre específics per a vins de la terra i, simultàniament, l’entrada en els corresponents als vins de taula. 3. El control i certificació correspon a la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació. 4. El control també podrà realitzar-se per una entitat de control acreditada i autoritzada per la conselleria esmentada. En este supòsit, l’òrgan de control remetrà els informes a la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació la qual, després de l’anàlisi dels mateixos i dels informes evacuats per l’Institut Valencià de Qualitat Agroalimentària, procedirà a emetre la certificació corresponent. Es crearà, dependent de la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació, un registre d’entitats de control acreditades i autoritzades per a dur a terme el control i la certificació en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana. 5. La gestió del nivell de protecció es podrà portar per persones físiques, o bé per persones jurídiques sense ànim de lucre, encarregades de gestionar els interessos de la indicació geogràfica. de la Comunidad Valenciana cuando se cumplan los requisitos establecidos en el artículo 19 de la Ley 24/2003 y, además, aparezca como tal en la declaración de producción, registros oficiales y en aquellos documentos necesarios que se exijan en las diferentes fases de producción, elaboración, envejecimiento, comercialización y transporte entre instalaciones desde la entrada de uvas para la elaboración hasta el embotellado. 2. En el caso de pérdida del derecho a utilizar la indicación de procedencia se anotará la salida de las partidas afectadas en los libros-registro específicos para vinos de la tierra y, simultáneamente, la entrada en los correspondientes a los vinos de mesa. 3. El control y certificación corresponde a la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación. 4. El control también podrá realizarse por una entidad de control acreditada y autorizada por dicha conselleria. En este supuesto, el órgano de control remitirá los informes a la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación, la cual tras el análisis de los mismos y de los informes evacuados por el Instituto Valenciano de Calidad Agroalimentaria procederá a emitir la correspondiente certificación. Se creará, dependiente de la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación un registro de entidades de control acreditadas y autorizadas para llevar a cabo el control y la certificación en el ámbito territorial de la Comunidad Valenciana. 5. La gestión del nivel de protección se podrá llevar por personas físicas, o bien por personas jurídicas sin ánimo de lucro, encargadas de gestionar los intereses de la indicación geográfica. Article 40 Vins de qualitat produïts en una regió determinada (v.q.p.r.d.). Artículo 40 Vinos de Calidad Producidos en una Región Determinada (v.c.p.r.d.). 1. Vins de qualitat produïts en una regió determinada seran els definits en l’article 20 de Llei 24/2003, de 10 de juliol, i en la normativa comunitària d’aplicació. 2. Les denominacions d’origen de la Comunitat Valenciana es poden superposar geogràficament sempre que ho acorden les denominacions d’origen a les quals els afecte la superposició i quan es complisquen les normes més estrictes de producció i elaboració. 3. Cada v.q.p.r.d. es regirà per un reglament intern, el qual haurà de ser aprovat per la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació, a proposta del Consell Regulador o òrgan de gestió i que haurà de contindre com a mínim: a) Delimitació de la zona geogràfica de producció i varietats de raïm. b) Definició dels productes a protegir. c) Tècniques de cultiu. d) Tècniques d’elaboració i envelliment. e) Característiques fisicoquímiques i organolèptiques exigibles i les seues avaluacions. f) El règim de declaració i registres. g) Règim de funcionament intern. h) Sistemes de preus. i) Procediment de recursos contra les resolucions adoptades per l’organisme de gestió o organisme de certificació quan procedisca. j) Mecanisme d’admissió i de pèrdua de la condició de membres, així com per a la seua suspensió i procediment de comunicació a l’administració de les circumstàncies esmentades. k) Règim d’autocontrol. Grau de compliment de la UNIX-EN 45011. l) Règim de control pel qual opten. 1. Vinos de Calidad Producidos en una Región Determinada serán los definidos en el artículo 20 de Ley 24/2003, de 10 de julio, y en la normativa comunitaria de aplicación. 2. Las Denominaciones de Origen de la Comunidad Valenciana se pueden superponer geográficamente siempre que lo acuerden las denominaciones de origen a las que les afecte la superposición y cuando se cumplan las normas más estrictas de producción y elaboración. 3. Cada v.c.p.r.d. se regirá por un reglamento interno, el cual tendrá que ser aprobado por la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación, a propuesta del Consejo Regulador u órgano de gestión y que deberá contener como mínimo: a) Delimitación de la zona geográfica de producción y variedades de uva b) Definición de los productos a proteger c) Técnicas de cultivo d) Técnicas de elaboración y envejecimiento e) Características físico-químicas y organolépticas exigibles y sus evaluaciones. f) El régimen de declaración y registros. g) Régimen de funcionamiento interno h) Sistemas de precios i) Procedimiento de recursos contra las resoluciones adoptadas por el organismo de gestión u organismo de certificación cuando proceda. j) Mecanismo de admisión y de pérdida de la condición de miembros, así como para su suspensión y procedimiento de comunicación a la administración de dichas circunstancias k) Régimen de autocontrol. Grado de cumplimiento de la UNE-EN 45011. l) Régimen de control por el que opten. Pàg. 17.998 3.6.2005 Número 109 m) Règim disciplinari d’infraccions i incompliment dels deures i obligacions dels membres. n) Plec de condicions econòmiques exigibles. m) Régimen disciplinario de infracciones e incumplimiento de los deberes y obligaciones de los miembros. n) Pliego de condiciones económicas exigibles. Article 41 Vins de qualitat amb indicació geogràfica. Artículo 41 Vinos de calidad con indicación geográfica. Els vins de qualitat amb indicació geogràfica, hauran de complir amb allò que establix l’article 21 de la Llei 24/2003, de 10 de juliol, de la vinya i del vi. Los vinos de calidad con indicación geográfica, deberán cumplir con lo establecido en el artículo 21 de la Ley 24/2003, de 10 de julio, de la Viña y el Vino. Article 42 Vins amb denominació d’origen, vins amb denominació d’origen qualificada i vins de finca. Artículo 42 Vinos con denominación de origen, vinos con denominación de origen calificada y vinos de pagos. La regulació dels vins amb denominació d’origen, vins amb denominació d’origen qualificada i vins de finca caldrà ajustar-les al que disposen els articles 22,23 i 24 de la Llei 24/2003, de 10 de juliol. La regulación de los vinos con denominación de origen, vinos con denominación de origen calificada y vinos de pagos se estará a lo dispuesto en los artículos 22,23 y 24 de la Ley 24/2003, de 10 de julio. Article 43 Procediment de reconeixement dels nivells de protecció. Artículo 43 Procedimiento de reconocimiento de los niveles de protección. 1. Les sol·licituds de reconeixement d’un nivell de protecció es dirigiran a la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació i hauran d’acreditar el compliment dels requisits i les exigències establides en la Llei 24/2003, de 10 de juliol. La conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació establirà reglamentàriament el procediment corresponent per a reconéixer els distints nivells de protecció. 2. Durant la tramitació del procediment s’assegurarà l’audiència de tots els operadors que puguen resultar afectats pel reconeixement. 3. El conseller o la consellera competent en matèria d’agricultura i alimentació dictarà la resolució de reconeixement de cada nivell de protecció, si complix els requisits legals que reglamentàriament s’establisquen, amb la proposta prèvia formulada per l’Institut Valencià de Qualitat Agroalimentària. En el cas que la resolució siga denegatòria, els interessats/des podran recórrer-la davant la jurisdicció contenciosa i administrativa, sense perjuí que amb caràcter potestatiu puguen interposar recurs de reposició 1. Las solicitudes de reconocimiento de un nivel de protección se dirigirán a la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación y deberán acreditar el cumplimiento de los requisitos y exigencias establecidas en la Ley 24/2003, de 10 de julio La conselleria competente en materia de agricultura y alimentación establecerá reglamentariamente el procedimiento correspondiente para reconocer los distintos niveles de protección. 2. Durante la tramitación del procedimiento se asegurará la audiencia de todos los operadores que puedan resultar afectados por el reconocimiento 3. El conseller o consellera competente en materia de agricultura y alimentación dictará la resolución de reconocimiento de cada nivel de protección, si éste cumple los requisitos legales que reglamentariamente se establezcan, previa propuesta formulada por el Instituto Valenciano de Calidad Agroalimentaria. En caso de que la resolución sea denegatoria, los interesados/as podrán recurrirla ante la jurisdicción contencioso-administrativa, sin perjuicio de que con carácter potestativo puedan interponer recurso de reposición CAPÍTOL III ÒRGANS DE GESTIÓ I CONSELLS REGULADORS CAPÍTULO III ÓRGANOS DE GESTIÓN Y CONSEJOS REGULADORES Article 44 Òrgans de gestió i consells reguladors: constitució, composició, funcionament i finançament. Artículo 44 Órganos de gestión y consejos reguladores: constitución, composición, funcionamiento y financiación. 1. La gestió de cada vi de qualitat amb indicació geogràfica, denominació d’origen, denominació d’origen qualificada i vi de finca serà realitzada per un òrgan de gestió, de conformitat amb el que disposa la Llei 24/2003, de 10 de juliol. L’òrgan de gestió de les denominacions d’origen, i si és el cas, de les denominacions d’origen qualificades, es denominarà Consell Regulador. 2. De conformitat amb el que disposa la Llei 24/2003, de 10 de juliol, de la Vinya i el Vi, el terme Consell Regulador queda reservat als òrgans de gestió de les denominacions d’origen i denominacions d’origen qualificades. 1. La gestión de cada vino de calidad con indicación geográfica, denominación de origen, denominación de origen calificada y vino de pagos será realizada por un órgano de gestión, de conformidad con lo dispuesto en la Ley 24/2003, de 10 de julio. El órgano de gestión de las denominaciones de origen, y en su caso, de las denominaciones de origen calificadas, se denominará Consejo Regulador. 2. De conformidad con lo dispuesto en la Ley 24/2003, de 10 de julio, de la Viña y el Vino, el término consejo regulador queda reservado a los órganos de gestión de las denominaciones de origen y denominaciones de origen calificadas. Número 109 3.6.2005 Els òrgans de gestió són corporacions de dret públic, que amb caràcter general, subjecten la seua activitat al dret privat, i estan dotats de personalitat jurídica pròpia i de plena capacitat per al desenrotllament de les seues finalitats, podran realitzar qualsevol classe d’actes de gestió i administració, excepte en les actuacions que impliquen l’exercici de potestats o funcions públiques, en què han de subjectar-se al dret administratiu. 3. La constitució dels òrgans de gestió es regirà pels principis de representació democràtica, representativitat dels interessos econòmics dels diferents sectors que integren els v.q.p.r.d., representació paritària dels sectors, i d’autonomia de gestió i d’organització dels processos electorals d’elecció dels seus òrgans rectors. 4. Els òrgans de gestió estaran integrats per les persones físiques o jurídiques degudament inscrites en els corresponents registres de l’òrgan de gestió que, de forma voluntària, manifesten la seua voluntat de formar part de l’òrgan de gestió o consell regulador. 5. Un mateix òrgan de gestió podrà gestionar dos o més denominacions de qualitat amb indicació geogràfica, denominacions d’origen, denominacions d’origen qualificades i, si és el cas, vins de finca, sempre que l’òrgan complisca els requisits exigits amb caràcter general per als òrgans del nivell màxim de protecció que gestione. 6. L’organització de l’òrgan de gestió serà el Ple, el president o presidenta i qualsevol altre òrgan que s’establisca en els seus estatuts. El president o presidenta, que ho serà també del Ple, serà nomenat pel titular de la conselleria competent en matèria d’alimentació a proposta del Ple de l’òrgan de gestió, que ordenarà la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Ostenta la representació legal de la denominació i presidix habitualment els seus òrgans, excepte en els supòsits que així s’establisca en els estatuts. El vicepresident/a triat entre els vocals i designat de la mateixa forma que el president/a. El secretari/a, que no forma part de ple dret de l’òrgan de gestió, és designat pel president/a de l’òrgan de gestió, escoltat el Ple del Consell. Assistix a les reunions del ple, amb veu però sense vot, recolzant al president/a tècnicament i administrativament, assessorant-lo conforme a dret, alçant acta de les sessions i estenent les certificacions sol·licitades pels membres del ple. El conseller/a competent en matèria d’agricultura i alimentació, designarà dos vocals tècnics que actuaran amb veu però sense vot en les reunions de l’òrgan de gestió, els quals vetlaran pel compliment de la legislació i normativa aplicable. L’elecció dels vocals de l’òrgan de gestió s’establirà reglamentàriament, i ha de ser, en tot cas, paritària, amb un número de vocals igual per a cada subsector: producció, elaboració, transformació i comercialització. L’elecció d’estos es realitzarà mitjançant sufragi universal directe i secret entre els titulars inscrits en els registres corresponents. Així mateix, podrà formar part de l’òrgan de gestió representant d’entitats públiques o privades que tinguen interessos sobre el producte emparat en les condicions que determine el reglament. Els òrgans de gestió, podran sol·licitar l’assessorament tècnic en relació amb la naturalesa dels assumptes a tractar. Correspon als òrgans de gestió-consells reguladors l’organització dels processos d’elecció dels respectius òrgans rectors. Pàg. 17.999 Los órganos de gestión son corporaciones de derecho público, que con carácter general, sujetan su actividad al derecho privado, y están dotados de personalidad jurídica propia y de plena capacidad para el desarrollo de sus fines, pudiendo realizar toda clase de actos de gestión y administración, excepto en las actuaciones que impliquen el ejercicio de potestades o funciones públicas, en las que deben sujetarse al derecho administrativo. 3. La constitución de los órganos de gestión se regirá por los principios de representación democrática, representatividad de los intereses económicos de los diferentes sectores que integran los v.p.c.r.d., representación paritaria de los sectores, y de autonomía de gestión y de organización de los procesos electorales de elección de sus órganos rectores. 4. Los órganos de gestión estarán integrados por las personas físicas o jurídicas debidamente inscritas en los correspondientes registros del órgano de gestión que, de forma voluntaria, manifiesten su voluntad de formar parte del órgano de gestión o consejo regulador. 5. Un mismo órgano de gestión podrá gestionar dos o más denominaciones de calidad con indicación geográfica, denominaciones de origen, denominaciones de origen calificadas y, en su caso, vinos de pago, siempre que el órgano cumpla los requisitos exigidos con carácter general para los órganos del nivel máximo de protección que gestione 6. La organización del órgano de gestión serán el pleno, el presidente/a y cualquier otro órgano que se establezca en sus estatutos. El presidente/a, que lo será también del pleno, será nombrado por el titular de la conselleria competente en materia de alimentación a propuesta del pleno del órgano de gestión, que ordenará su publicación en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Ostenta la representación legal de la denominación y preside habitualmente sus órganos, salvo en los supuestos que así se establezca en los estatutos. El vicepresidente/a elegido entre los vocales y designado de igual forma que el presidente/a. El secretario/a, que no forma parte de pleno derecho del órgano de gestión, es designado por el presidente/a del órgano de gestión, oído el pleno del Consejo. Asiste a las reuniones del pleno, con voz pero sin voto, apoyando al presidente/a técnica y administrativamente, asesorándole conforme a derecho, levantando acta de las sesiones y extendiendo las certificaciones solicitadas por los miembros del pleno. El conseller/a competente en materia de agricultura y alimentación, designará dos vocales técnicos que actuaran con voz pero sin voto en las reuniones del órgano de gestión, los cuales velaran por el cumplimiento de la legislación y normativa aplicable. La elección de los vocales del órgano de gestión se establecerá reglamentariamente, debiendo ser, en todo caso, paritaria, con un número de vocales igual para cada subsector: producción, elaboración, transformación y comercialización. La elección de éstos se realizará mediante sufragio universal directo y secreto entre los titulares inscritos en los registros correspondientes. Asimismo podrá formar parte del órgano de gestión representantes de entidades públicas o privadas que tengan intereses sobre el producto amparado en las condiciones que determine el reglamento. Los órganos de gestión, podrán solicitar el asesoramiento técnico en relación con la naturaleza de los asuntos a tratar. Corresponde a los órganos de gestión – consejos reguladores la organización de los procesos de elección de los respectivos órganos rectores. Pàg. 18.000 3.6.2005 Número 109 7. Els òrgans de gestió hauran de ser autoritzats per la Conselleria d’Agricultura i Alimentació abans d’iniciar la seua activitat. 8. La conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació exercirà la tutela administrativa dels òrgans de gestió. La tutela comprendrà el control de legalitat dels actes i acords dels seus òrgans de govern subjectes al dret administratiu, la resolució dels recursos administratius contra actes dictats en l’exercici de les seues funcions públiques i el control de legalitat de les altres actuacions que es prevegen en esta llei i disposicions que la desenrotllen. 9. Correspon als òrgans de gestió el cobrament dels següents drets: a) Sobre plantacions de vinya inscrita en els registres. b) Sobre els productes emparats. c) Per expedició de certificats d’origen. d) Per contraetiquetes i precintes. El reglament de cada òrgan de gestió determinarà el subjecte passiu de cada un dels preus previstos en l’apartat anterior i establirà, a més, les modalitats de preus i tipus aplicables a les distintes bases. 7. Los órganos de gestión deberán ser autorizados por la Conselleria de Agricultura y Alimentación antes de iniciar su actividad. 8. La conselleria competente en materia de agricultura y alimentación ejercerá la tutela administrativa de los órganos de gestión. La tutela comprenderá el control de legalidad de los actos y acuerdos de sus órganos de gobierno sujetos al derecho administrativo, la resolución de los recursos administrativos contra actos dictados en el ejercicio de sus funciones públicas y el control de legalidad de las demás actuaciones que se prevean en esta ley y disposiciones que la desarrollen 9. Corresponde a los órganos de gestión el cobro de los siguientes derechos a) Sobre plantaciones de viñedo inscritas en los registros b) Sobre los productos amparados c) Por expedición de certificados de origen d) Por contraetiquetas y precintos El Reglamento de cada órgano de gestión determinará el sujeto pasivo de cada uno de los precios previstas en el apartado anterior y establecerá además las modalidades de precios y tipos aplicables a las distintas bases. Article 45 Àmbit de competències de l’òrgan de gestió. Artículo 45 Ámbito de competencias del órgano de gestión. L’àmbit de competències de l’òrgan de gestió estarà determinat: a) En el territorial: per la respectiva zona de producció. b) En raó dels productes: pels protegits pel nivell de qualitat. c) En raó de les persones: per les persones inscrites en els registres corresponents. El ámbito de competencias del órgano de gestión estará determinado: a) En lo territorial: por la respectiva zona de producción. b) En razón de los productos: por los protegidos por el nivel de calidad. c) En razón de las personas: por las personas inscritas en los registros correspondientes. Article 46 Finalitat i funcions de l’òrgan de gestió. Artículo 46 Finalidad y funciones del órgano de gestión. 1. Els òrgans de gestió tindran com a finalitat la representació, la defensa, la garantia, la investigació i el desenrotllament de mercats i promoció tant del nivell de vins emparats com del nivell de protecció. 2. Per al compliment de les seues finalitats, l’òrgan de gestió haurà d’exercir, a més de les funcions previstes en article 26.2 de la Llei 24/2003, de la Vinya i el Vi, les funcions següents: a) Elaborar el manual de qualitat i els seus pressupostos. b) Vetlar pel desenrotllament sostenible de la zona de producció, elaborar estadístiques de producció, elaboració i comercialització dels productes emparats, per a ús intern i per a la seua difusió i coneixement. c) Orientar la producció i qualitat i promocionar i informar els consumidors sobre el v.q.p.r.d. i, en particular, sobre les seues característiques específiques de qualitat. d) Qualificar cada anyada o collita i establir els requisits que han de complir les etiquetes dels vins en l’àmbit de les seues competències així com gestionar el distintiu de qualitat, etiquetatge i contraetiquetatge. e) Establir els mecanismes necessaris per a garantir l’origen del raïm i els processos de producció, elaboració, envelliment i/o criança, etiquetatge i comercialització. f) Quantes altres funcions li siguen atribuïdes per la legislació vigent o encomanada per la conselleria competent en matèria d’agricultura, pesca i alimentació. 1. Los órganos de gestión tendrán como fin la representación, defensa, garantía, investigación y desarrollo de mercados y promoción tanto del nivel de vinos amparados como del nivel de protección. 2. Para el cumplimiento de sus fines, el órgano de gestión deberá desempeñar, además de las previstas en artículo 26.2 de la Ley 24/2003, de la Viña y el Vino, las siguientes funciones: a) Elaborar el manual de calidad y sus presupuestos. b) Velar por el desarrollo sostenible de la zona de producción, elaborar estadísticas de producción elaboración y comercialización de los productos amparados, para uso interno y para su difusión y conocimiento. c) Orientar la producción y calidad y promocionar e informar a los consumidores sobre el v.c.p.r.d. y, en particular, sobre sus características específicas de calidad. d) Calificar cada añada o cosecha y establecer los requisitos que deben cumplir las etiquetas de los vinos en el ámbito de sus competencias así como gestionar el distintivo de calidad, etiquetado y contraetiquetado. e) Establecer los mecanismos necesarios para garantizar el origen de la uva y los procesos de producción, elaboración, envejecimiento y/o crianza, etiquetado y comercialización. f) Cuantas otras funciones le sean atribuidas por la legislación vigente o encomendada por la conselleria competente en materia de agricultura, pesca y alimentación. Número 109 3.6.2005 Pàg. 18.001 Article 47 Obligacions dels òrgans de gestió. Artículo 47 Obligaciones de los órganos de gestión. 1. Els òrgans de gestió estaran obligats a realitzar totes les actuacions que siguen precises per al compliment de les seues respectives funcions. L’incompliment d’esta obligació podrà comportar, entre altres, les mesures següents: a) Advertència, amb establiment de termini per a la correcció de l’incompliment. b) Suspensió temporal dels òrgans de govern en les seues funcions, per un període màxim de sis mesos, amb nomenament d’una comissió gestora que substituirà a l’òrgan suspés durant el període de sanció. c) Pèrdua del dret a utilitzar la denominació de qualitat, és a dir, cancel·lació de l’autorització administrativa. 2. Reglamentàriament es determinarà el procediment per a l’adopció de les mesures previstes en l’apartat anterior, possibilitant, en tot cas, l’audiència dels òrgans de gestió afectats. 1. Los órganos de gestión estarán obligados a realizar cuantas actuaciones sean precisas para el cumplimiento de sus respectivas funciones. El incumplimiento de esta obligación podrá comportar, entre otras, las siguientes medidas: a) Apercibimiento, con establecimiento de plazo para la corrección del incumplimiento. b) Suspensión temporal de los órganos de gobierno en sus funciones, por un período máximo de seis meses, con nombramiento de una comisión gestora que sustituirá al órgano suspendido durante el periodo de sanción. c) Pérdida del derecho a utilizar la denominación de calidad, es decir cancelación de la autorización administrativa. 2. Reglamentariamente se determinará el procedimiento para la adopción de las medidas previstas en el apartado anterior, posibilitando, en todo caso, la audiencia de los órganos de gestión afectados. Article 48 Sistemes d’autocontrol. Artículo 48 Sistemas de autocontrol. 1. Els òrgans de gestió estaran sotmesos a auditories tècniques, econòmiques, financeres o de gestió, efectuades pels òrgans de l’administració de la Generalitat competent en la matèria, per l’Institut Valencià de Qualitat Agroalimentària, o per les entitats privades que específicament designe la Generalitat. 2. Els òrgans de gestió hauran de comunicar a la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació, la seua composició així com les modificacions que puguen produir-se, i el nomenament del seu secretari o el seu cessament. 3. La conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació, a través de l’Institut Valencià de Qualitat Agroalimentària haurà de vetlar pel compliment de les normes establides per la present llei respecte al funcionament dels òrgans de gestió. 4. Les decisions que adopten els òrgans de gestió en exercici de les seues potestats administratives podran ser objecte de recurs d’alçada davant del conseller/a competent en la matèria, de conformitat amb el que establix la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. 1. Los órganos de gestión estarán sometidos a auditorías técnicas, económicas, financieras o de gestión, efectuadas por los órganos de la administración de la Generalitat competente en la materia, Instituto Valenciano de Calidad Agroalimentaria, o por las entidades privadas que específicamente designe la Generalitat. 2. Los órganos de gestión deberán comunicar a la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación, su composición así como las modificaciones que puedan producirse, y el nombramiento de su secretario o su cese. 3. La conselleria competente en materia de agricultura y alimentación, a través del Instituto Valenciano de Calidad Agroalimentaria deberá velar por el cumplimiento de las normas establecidas por la presente ley respecto al funcionamiento de los órganos de gestión. 4. Las decisiones que adopten los órganos de gestión en ejercicio de sus potestades administrativas podrán ser objeto de recurso de alzada ante el conseller/a competente en la materia, de conformidad con lo establecido en la Ley de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común. Article 49 Finançament dels òrgans de gestió-consells reguladors. Articulo 49 Financiación de los órganos de gestión- consejos reguladores. Per al compliment de les seues finalitats, els òrgans de gestió podran comptar amb els recursos següents: a) Les subvencions que, per al seu funcionament normal, puguen establir-se anualment en els pressupostos generals de les administracions públiques. b) Les rendes i productes del seu patrimoni. c) Les donacions, llegats i la resta d’ajudes que puguen percebre. d) El cobrament dels drets que reglamentàriament s’establisquen per la prestació de servicis. e) Qualsevol altre que els corresponga percebre. Para el cumplimiento de sus fines, los órganos de gestión podrán contar con los siguientes recursos: a) Las subvenciones que, para su normal funcionamiento, puedan establecerse anualmente en los presupuestos generales de las administraciones públicas. b) Las rentas y productos de su patrimonio. c) Las donaciones, legados y demás ayudas que puedan percibir. d) El cobro de los derechos que reglamentariamente se establezcan por la prestación de servicios e) Cualesquiera otros que les corresponda percibir. Article 50 Òrgan de control i certificació. Articulo 50 Órgano de control y certificación. 1. El sistema de control de cada v.q.p.r.d s’efectuarà de 1. El sistema de control de cada v.c.p.r.d se efectuará de Pàg. 18.002 3.6.2005 Número 109 conformitat amb allò que disposa l’article 27 de la Llei 20/2003, de 10 de juliol, de la Vinya i el Vi. 2. Els certificats d’origen dels vins emparats per un nivell de protecció, entenent-se per tals els que acrediten la qualitat vinculada a un origen geogràfic determinat, seran expedits, en tot cas, a requeriment dels interessats per l’òrgan encarregat del control del nivell de protecció corresponent. 3. Quan es tracte de vins de taula, la seua procedència serà certificada per la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació, a requeriment dels interessats. conformidad con lo dispuesto en el artículo 27 de la Ley 20/2003, de 10 de julio, de la viña y el vino. 2. Los certificados de origen de los vinos amparados por un nivel de protección, entendiéndose por tales los que acreditan la calidad vinculada a un origen geográfico determinado, serán expedidos, en todo caso, a requerimiento de los interesados por el órgano encargado del control del nivel de protección correspondiente. 3. Cuando se trate de vinos de mesa, su procedencia será certificada por la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación, a requerimiento de los interesados. TÍTOL IV Règim sancionador TÍTULO IV Régimen sancionador CAPÍTOL I COMPETÈNCIA, FACULTATS DE L’ADMINISTRACIÓ CAPÍTULO I COMPETENCIA, FACULTADES DE LA ADMINISTRACIÓN Article 51 Competència. Artículo 51 Competencia. 1. La conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació vetlarà pel compliment de la legislació en matèria vitivinícola així com per la legítima protecció dels interessos dels consumidors i productors vitivinícoles efectuant controls administratius i sobre el terreny, exercint vigilància sobre les vinyes, vivers i productes del sector vinícola que s’elaboren es transporten o comercialitzen a la Comunitat Valenciana. 2. Correspon a la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació el control del compliment de la legislació vitivinícola comunitària, així com de la nacional i autonòmica que siga adoptada en desplegament seu per a l’aplicació, que exerciran els òrgans administratius que tinguen atribuïda reglamentàriament tal funció. 1. La conselleria competente en materia de agricultura y alimentación velará por el cumplimiento de la legislación en materia vitivinícola así como por la legítima protección de los intereses de los consumidores y productores vitivinícolas efectuando controles administrativos y sobre el terreno, ejerciendo vigilancia sobre los viñedos, viveros y productos del sector vinícola que se elaboren se transporten o comercialicen en la Comunidad Valenciana. 2. Corresponde a la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación el control del cumplimiento de la legislación vitivinícola comunitaria, así como de la nacional y autonómica que sea adoptada en su desarrollo para su aplicación, ejerciéndose por los órganos administrativos que tenga atribuida reglamentariamente tal función. Article 52 Facultats d’actuació pública. Artículo 52 Facultades de actuación pública. 1. La conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació adoptarà mesures que tendisquen a impedir: a) La propagació de malalties a través del material vegetal. b) L’elaboració de vi a partir de raïm collit en vinyes il·legals, si no és com a pas previ a la seua destil·lació obligatòria, sense dret a ajudes i sense que l’alcohol resultant puga ser destinat a ús de boca. c) La desviació cap al consum directe de vins procedents de vinificació de raïm de taula o de vinyes irregulars o il·legals. d) L’oferiment o entrega per al consum humà de productes que no siguen sans i de qualitat com cal i comercial, que hagen sigut sotmesos a pràctiques enològiques no autoritzades o que no responguen a les definicions legalment establides. e) La comercialització, a la Unió Europea, de productes la presentació dels quals no s’ajuste a les disposicions d’aplicació. 2. Per a complir les mesures assenyalades en l’apartat anterior, d’acord amb el procediment que s’establisca reglamentàriament, l’òrgan administratiu corresponent podrà ordenar que: a) S’apliquen obligatòriament els tractaments que siguen necessaris per a l’eradicació de la malaltia o plaga, en els casos d’amenaça greu per a la viticultura. 1. La conselleria competente en materia de agricultura y alimentación adoptará medidas tendentes a impedir: a) La propagación de enfermedades a través del material vegetal. b) La elaboración de vino a partir de uvas cosechadas en viñedos ilegales, si no es como paso previo a su destilación obligatoria, sin derecho a ayudas y sin que el alcohol resultante pueda ser destinado a uso de boca. c) El desvío hacia el consumo directo de vinos procedentes de vinificación de uva de mesa o de viñedos irregulares o ilegales. d) El ofrecimiento o entrega para el consumo humano de productos que no sean sanos y de calidad cabal y comercial, que hayan sido sometidos a prácticas enológicas no autorizadas o que no respondan a las definiciones legalmente establecidas. e) La comercialización en la Unión Europea, de productos cuya presentación no se ajuste a las disposiciones de aplicación. 2. Para dar cumplimiento a las medidas señaladas en el apartado anterior, de acuerdo con el procedimiento que se establezca reglamentariamente, se podrá ordenar, por el órgano administrativo correspondiente que: a) Se aplique obligatoriamente tratamientos que sean precisos para la erradicación de la enfermedad o plaga, en los casos de amenaza grave para la viticultura. Número 109 3.6.2005 Pàg. 18.003 b) Es procedisca a l’arrencament de la vinya il·legal o a la destrucció del material vegetal malalt. c) Que els productes afectats pel frau o irregularitat es destinen a la destil·lació sense ajudes a l’ús diferent del consum directe o es destruïsquen. d) Que es modifique la seua designació o presentació. e) Que es retiren del mercat les unitats distribuïdes o que cesse la seua comercialització. f) Que s’instauren mesures de control amb la finalitat de cessar qualsevol acció prohibida. b) Se proceda al arranque del viñedo ilegal o a la destrucción del material vegetal enfermo. c) Que los productos afectados por el fraude o irregularidad se destinen a la destilación sin ayudas al uso distinto del consumo directo o se destruyan. d) Que se modifique su designación o presentación. e) Que se retiren del mercado las unidades distribuidas o que cese su comercialización. f) Que se instauren medidas de control con la finalidad de cesar cualquier acción prohibida. CAPÍTOL II DE LA INSPECCIÓ CAPÍTULO II DE LA INSPECCIÓN Article 53 Inspectors. Artículo 53 Inspectores. 1. En l’exercici de les seues funcions, el personal de l’administració pública que realitze funcions d’inspecció i control tindrà el caràcter d’agent de l’autoritat, i incorreran en responsabilitat els qui hi oferisquen resistència o cometen atemptats o desacataments contra ells, de fet o de paraula, en actes de servici o amb este motiu. Per al desenrotllament de la seua actuació podran sol·licitar l’ajuda que resulte precisa de qualsevol altra autoritat o els seus agents, que hauran de prestar-li-la. 2. En tot cas, els inspectors estan obligats de manera estricta a complir el deure de secret professional, el seu incompliment serà sancionat conforme als preceptes del reglament de règim disciplinari corresponent. 3. L’habilitació del personal de l’administració autonòmica que realitze funcions de control i inspecció en matèria de vitivinicultura correspon a la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació. 4. Els inspectors de l’administració valenciana, disposaran dels poders d’investigació indispensables per a garantir el compliment de la normativa vitivinícola. 1. En el ejercicio de sus funciones, el personal de la administración pública que realice funciones de inspección y control tendrá el carácter de agente de la autoridad, incurriendo en responsabilidad quienes les ofrezcan resistencia o cometan atentados o desacatos contra ellos, de hecho o de palabra, en actos de servicio o con motivo del mismo. Para el desarrollo de su actuación podrán solicitar la ayuda que resulte precisa de cualquier otra autoridad o sus agentes, que deberán prestársela. 2. En todo caso, los inspectores están obligados de modo estricto a cumplir el deber de secreto profesional, su incumplimiento será sancionado conforme a los preceptos del Reglamento de Régimen disciplinario correspondiente. 3. La habilitación del personal de la Administración autonómica que realice funciones de control e inspección en materia de vitivinicultura corresponde a la Conselleria competente en materia de agricultura y alimentación. 4. Los inspectores de la administración valenciana, dispondrán de los poderes de investigación indispensables para garantizar el cumplimiento de la normativa vitivinícola. Article 54 La inspecció. Artículo 54 La inspección. 1. La inspecció consistirà en una o diverses de les operacions següents: presa de mostres i si és el cas anàlisi, examen del material escrit i documental, examen dels sistemes de verificació aplicats pels inspeccionats i dels resultats que se’n desprenguen. 2. Per a l’exercici de les seues funcions l’inspector estarà facultat per a: a) Accedir a les vinyes, a les instal·lacions de vinificació, emmagatzemament i transformació de productes vitivinícoles i als mitjans usats en el seu transport. b) Accedir als locals comercials i magatzems i als mitjans de transport de qualsevol persona que tinga per a la seua venda, comercialitze o transporte productes vitivinícoles o productes que puguen ser destinats a la seua utilització en el sector vitivinícola. c) Inspeccionar els productes vitivinícoles i les substàncies o productes que puguen destinar-se a la seua elaboració. d) Prendre mostra de productes i arreplegar exemplars dels envasos, embalatges, dispositius de tancament i etiquetes emprats en la presentació de productes existents per a la venda. e) Examinar la comptabilitat, els documents comercials, les declaracions, els registres i els documents d’acompanyament dels transports vitivinícoles, així com qualsevol document útil per al seu control, sol·licitar explicacions verbals 1. La inspección consistirá en una o varias de las operaciones siguientes: toma de muestras y en su caso análisis, examen del material escrito y documental, examen de los sistemas de verificación aplicados por los inspeccionados y de los resultados que se desprendan de los mismos. 2. Para el ejercicio de sus funciones el inspector estará facultado para: a) Acceder a los viñedos, a las instalaciones de vinificación, almacenamiento y transformación de productos vitivinícolas y a los medios usados en su transporte. b) Acceder a los locales comerciales y almacenes y a los medios de transporte de cualquier persona que tenga para su venta, comercialice o transporte productos vitivinícolas o productos que puedan ser destinados a su utilización en el sector vitivinícola. c) Inspeccionar los productos vitivinícolas y las sustancias o productos que puedan destinarse a su elaboración. d) Tomar muestra de productos y recoger ejemplares de los envases, embalajes, dispositivos de cierre y etiquetas empleados en la presentación de productos existentes con vistas a su venta. e) Examinar la contabilidad, los documentos comerciales, las declaraciones, los registros y los documentos de acompañamiento de los transportes vitivinícolas, así como cualquier documento útil para su control, solicitar explica- Pàg. 18.004 3.6.2005 sobre el seu contingut i comprovar directament la seua veracitat, podent tindre còpies o extractes de l’esmentada documentació i, si fóra necessari per a procedir al seu estudi, retindre-la per un termini màxim de quinze dies. f) Examinar els registres i els documents corresponents als sistemes d’autocontrol implantats en l’empresa, com ara anàlisi de perills o sistemes d’assegurament de la qualitat. Número 109 g) Adoptar les mesures de protecció apropiades en relació amb l’elaboració, possessió, transport, designació, presentació i comercialització dels productes vitivinícoles, o dels utilitzats en la seua elaboració, i acordar la seua immobilització cautelar quan existisca sospita fundada de l’existència d’infracció de les disposicions nacionals o comunitàries. 3. Tant els registres, com els documents administratius o comercials que acompanyen el transport dels productes vitivinícoles i justifiquen la tinença, han de ser mostrats als inspectors en el moment en què l’exhibició siga sol·licitada, per la qual cosa, llevat que medie autorització expressa de l’òrgan competent, hauran de ser custodiats i trobar-se en el mateix lloc on es troben els productes. 4. L’acreditació que la tinença d’un producte vitivinícola té com a destinació una finalitat diferent de la venda haurà de ser proporcionada als inspectors en l’acte de la inspecció. 5. Quan les persones sotmeses a inspecció no puguen justificadament proporcionar les dades i informacions requerides, estes seran aportades en el termini de 15 dies naturals següents. Tal termini podrà ampliar-se, d’ofici o a instància de la persona requerida, quan la dificultat en la seua obtenció així ho justifique. ciones verbales sobre su contenido y comprobar directamente su veracidad, pudiendo tener copias o extractos de dicha documentación y, si fuera necesario para proceder a su estudio, retenerla por un plazo máximo de quince días. f) Examinar los registros y los documentos correspondientes a los sistemas de autocontrol implantados en la empresa, tales como análisis de peligros o sistemas de aseguramiento de la calidad. g) Adoptar las medidas de protección apropiadas en relación con la elaboración, posesión, transporte, designación, presentación y comercialización de los productos vitivinícolas, o de los utilizados en su elaboración, acordando su inmovilización cautelar cuando exista sospecha fundada de la existencia de infracción de las disposiciones nacional o comunitarias. 3. Tanto los registros, como los documentos administrativos o comerciales que acompañan el transporte de los productos vitivinícolas y justifican su tenencia, han de ser mostrados a los inspectores en el momento en que su exhibición sea solicitada, por lo que, salvo que medie autorización expresa del órgano competente, deberán ser custodiados y encontrarse en el mismo lugar en que se hallen los productos. 4. La acreditación de que la tenencia de un producto vitivinícola tiene como destino un fin distinto de la venta deberá ser proporcionada a los inspectores en el acto de la inspección. 5. Cuando las personas sometidas a inspección no puedan justificadamente proporcionar los datos e informaciones requeridas, éstas serán aportadas en el plazo de 15 días naturales siguientes. Dicho plazo podrá ampliarse, de oficio o a instancia de la persona requerida, cuando la dificultad en su obtención así lo justifique. Article 55 Accés a instal·lacions. Artículo 55 Acceso a instalaciones. 1. L’accés a instal·lacions de producció, magatzematge i transformació de productes vitivinícoles, als mitjans utilitzats per al seu transport i als locals en què es realitze la comercialització, podrà realitzar-se amb el consentiment de la titular o del responsable de la custòdia dels productes, o mitjançant manament judicial. En este supòsit, l’autoritat competent sol·licitarà el manament d’entrada davant el Jutjat Contenciós Administratiu competent, segons allò que disposa la Llei 6/1998, de 13 de juliol, de Reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial i Llei 29/1998, de 13 de juliol, de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. 2. En el cas que l’obstrucció a la inspecció es produïra en els mitjans de transport, l’inspector podrà ordenar la seua immobilització i procedir al precinte de la càrrega fins a obtindre l’oportuna autorització judicial. 1. El acceso a instalaciones de producción, almacenaje y transformación de productos vitivinícolas, a los medios utilizados para su transporte y a los locales en los que se realice su comercialización, podrá realizarse con el consentimiento de su titular o del responsable de la custodia de los productos, o mediante mandamiento judicial. En este supuesto, la autoridad competente solicitará el mandamiento de entrada ante el Juzgado de lo Contencioso-Administrativo competente, según lo dispuesto en la Ley 6/1998, de 13 de julio, de Reforma de la Ley Orgánica del Poder Judicial y Ley 29/1998, de 13 de julio, de la Jurisdicción Contencioso Administrativa. 2. En el supuesto de que la obstrucción a la inspección se produjera en los medios de transporte, el inspector podrá ordenar su inmovilización y proceder al precinto de su carga hasta obtener la oportuna autorización judicial. Article 56 Presa de mostres. Artículo 56 Toma de muestras. 1. Quan l’inspector ho estime oportú, podrà procedir a la presa de mostres del producte o productes objecte d’inspecció. El subministrament de mostres no serà susceptible de cap compensació. 2. Les quantitats que hauran de ser retirades de cada exemplar de la mostra seran suficients en funció de les determinacions a realitzar. 3. La presa de mostres es realitzarà mitjançant acta formalitzada, almenys en exemplar triplicat, davant el titular de l’empresa o l’establiment subjecte a inspecció, o davant el seu representant legal o persona responsable, i en defecte del mateix davant qualsevol dependent. 1. Cuando el inspector lo estime oportuno, podrá proceder a la toma de muestras del producto o productos objeto de inspección. El suministro de muestras no será susceptible de compensación alguna. 2. Las cantidades que habrán de ser retiradas de cada ejemplar de la muestra serán suficientes en función de las determinaciones a realizar. 3. La toma de muestras se realizará mediante acta formalizada, al menos por triplicado ejemplar, ante el titular de la empresa o establecimiento sujeto a inspección, o ante su representante legal o persona responsable, y en defecto de los mismos ante cualquier dependiente. Número 109 3.6.2005 Pàg. 18.005 4. Quan les persones citades anteriorment es negaren a intervindre en l’acta, esta serà autoritzada amb la firma d’un testimoni, si é possible, sense perjuí d’exigir les responsabilitats contretes per tal negativa. L’acta serà autoritzada per l’inspector en tot cas. 5. En l’acta es transcriuran íntegrament totes aquelles dades i circumstàncies que siguen necessàries per a la identificació de les mostres. 6. Cada mostra constarà almenys de tres exemplars homogenis, que seran condicionats de manera que se’n garantisca la inviolabilitat, i identificats i amb les firmes dels intervinents en cada un dels exemplars, havent d’esta manera de garantir la identitat dels exemplars de la mostra i el seu contingut durant el temps de conservació d’estos. 4. Cuando las personas anteriormente citadas se negasen a intervenir en el acta, esta será autorizada con la firma de un testigo, si fuera posible, sin perjuicio de exigir las responsabilidades contraídas por tal negativa. El acta será autorizada por el inspector en todo caso. 5. En el acta se transcribirán íntegramente cuantos datos y circunstancias sean necesarias para la identificación de las muestras. 6. Cada muestra constará, al menos, de tres ejemplares homogéneos, que serán acondicionados de forma que se garantice la inviolabilidad de los mismos, e identificados y con las firmas de los intervinientes en cada uno de los ejemplares, debiendo de esta forma, garantizar la identidad de los ejemplares de la muestra y su contenido durante el tiempo de conservación de los mismos. Article 57 Depòsit de les mostres. Artículo 57 Depósito de las muestras. 1. Si l’empresa o el titular de l’establiment on s’alce l’acta són fabricants, envasadors o marquistes de les mostres recollides, un dels exemplars quedarà en el seu poder, com a depositari, en unió d’una còpia de l’acta, amb l’obligació de conservar-la en perfecte estat per a la posterior utilització en prova contradictòria si fóra necessari. Per això, la desaparició, la destrucció o el deteriorament de tal exemplar de la mostra es presumirà maliciosa, excepte prova en contra. Els altres dos exemplars de la mostra quedaran en poder de la inspecció, i es remetrà un al laboratori oficial o acreditat que haja de realitzar l’anàlisi inicial. 2. Si l’amo de l’establiment o l’empresa inspeccionada actua com a mer distribuïdor del producte investigat, quedarà en el seu poder una còpia de l’acta, però tots els exemplars de la mostra seran retirats per la inspecció, i en este cas un dels exemplars es posarà a disposició del fabricant, envasador o marquista interessat o persona degudament autoritzada que la represente, perquè la retire si desitja practicar la prova contradictòria, remetent-se un altre exemplar al laboratori oficial o acreditat que haja de realitzar l’anàlisi contradictòria. 1. Si la empresa o titular del establecimiento donde se levante el acta son fabricantes, envasadores o marquistas de las muestras recogidas, uno de los ejemplares quedará en su poder, como depositario, en unión de una copia del acta, con obligación de conservarla en perfecto estado para su posterior utilización en prueba contradictoria si fuese necesario. Por ello, la desaparición, destrucción o deterioro de dicho ejemplar de la muestra se presumirá maliciosa, salvo prueba en contrario. Los otros dos ejemplares de la muestra quedarán en poder de la inspección, y se remitirá una al laboratorio oficial o acreditado que haya de realizar el análisis inicial. 2. Si el dueño del establecimiento o la empresa inspeccionada actúa como mero distribuidor del producto investigado, quedará en su poder una copia del acta, pero todos los ejemplares de la muestra serán retirados por la inspección, en cuyo caso uno de los ejemplares se pondrá a disposición del fabricante, envasador o marquista interesado o persona debidamente autorizada que la represente, para que la retire si desea practicar la prueba contradictoria, remitiéndose otro ejemplar al laboratorio oficial o acreditado que haya de realizar el análisis contradictorio. Article 58 Proves analítiques. Artículo 58 Pruebas analíticas. 1. Les proves analítiques, relatives a la qualitat de tota sort de vins regits per esta llei, siga quina siga la seua destinació final, es realitzaran en laboratoris oficials o en aquells acreditats per a tal finalitat, d’acord amb la normativa vigent, emprant per a l’anàlisi els mètodes que, si és el cas, es troben oficialment aprovats i, si no n’hi ha, els recomanats. 1. Las pruebas analíticas, relativas a la calidad de toda suerte de vinos regidos por esta Ley, cualquiera que sea su destino final, se realizarán en laboratorios oficiales o en aquellos acreditados para tal fin, de acuerdo con la normativa vigente, empleando para el análisis los métodos que, en su caso, se encuentren oficialmente aprobados y, en su defecto, los recomendados. 2. El laboratorio que haya recibido el primero de los ejemplares de las muestras, realizará el análisis inicial y emitirá, a la mayor brevedad posible, los resultados analíticos correspondientes, y en caso de que se solicite, un informe técnico sobre los extremos que se solicite. 3. Cuando de los resultados del análisis inicial se deduzca infracción a las disposiciones vigentes, se incoará expediente sancionador de acuerdo con el procedimiento que legalmente se establezca. En este caso, y en el supuesto de que el expedientado no acepte dichos resultados, sin perjuicio de acreditar lo que convenga a su derecho, por cualquier medio de prueba, podrá solicitar del instructor del expediente la realización del análisis contradictorio de acuerdo con una de las dos posibilidades siguientes: 2. El laboratori que haja rebut el primer dels exemplars de les mostres, realitzarà l’anàlisi inicial i emetrà, tan ràpidament com siga possible, els resultats analítics corresponents, i en el cas que se sol·licite, un informe tècnic sobre els extrems que se sol·licite. 3. Quan dels resultats de l’anàlisi inicial es deduïsca infracció a les disposicions vigents, s’incoarà expedient sancionador d’acord amb el procediment que legalment s’establisca. En este cas, i en el cas que l’expedientat no accepte els resultats, sense perjuí d’acreditar el que convinga al seu dret, per qualsevol mitjà de prova, podrà sol·licitar de l’instructor de l’expedient la realització de l’anàlisi contradictòria d’acord amb una de les dos possibilitats següents: Pàg. 18.006 3.6.2005 Número 109 a) Designar, en el termini de cinc dies hàbils, comptats a partir de la notificació del plec de càrrecs, pèrit de part per a la seua realització en el laboratori que va practicar l’anàlisi inicial, seguint les mateixes tècniques utilitzades per este i en presència del tècnic que va certificar tal anàlisi o persona designada per este. Amb este fi l’instructor de l’expedient o el propi laboratori comunicarà a l’interessat data i hora. b) Justificar davant de l’instructor, en el termini de huit dies hàbils a partir de la notificació del plec de càrrecs, que l’exemplar de mostra corresponent ha sigut presentat en un laboratori oficial o privat autoritzat perquè es realitze l’anàlisi contradictòria pel tècnic que designe tal laboratori, utilitzant les mateixes tècniques empleades en l’anàlisi inicial. El resultat analític i, si és el cas, l’informe tècnic complementari hauran de ser remesos a l’instructor de l’expedient en el termini màxim d’un mes, a partir de la notificació del plec de càrrecs, entenent que transcorregut el termini, sense haver-se practicat l’anàlisi i comunicat a l’instructor els resultats per causes imputables a l’expedientat, este decaurà en els seus drets 4. La renúncia expressa o tàcita a efectuar l’anàlisi contradictòria o la no aportació de l’exemplar de la mostra obrant en poder de l’interessat suposa l’acceptació dels resultats als quals s’haguera arribat en la pràctica de la primera anàlisi. 5. Si de l’anàlisi contradictòria es deduïra que l’exemplar analitzat complix amb els requisits de la legislació vigent, l’instructor designarà un altre laboratori oficial o privat autoritzat que, tenint a la vista els antecedents de les anteriors anàlisis i utilitzant el tercer exemplar de la mostra, realitzarà, amb caràcter urgent, una tercera anàlisi que serà definitiva. 6. Quan l’anàlisi contradictòria confirme que la mostra analitzada no complix amb els requisits de la legislació vigent, no serà necessària la realització de l’anàlisi definitiva. 7. Les despeses que es deriven per la realització de l’anàlisi contradictòria aniran a compte de qui la promoga; les originades per la realització de les anàlisis inicials i diriment aniran a càrrec de l’empresa encausada, llevat que els resultats de la diriment rectifique els de l’anàlisi inicial, i suposen el sobreseïment de l’expedient, i en este cas, ambdós seran sufragats per l’administració. 8. En els casos en què siga necessària una actuació urgent, o que per raons tècniques fóra convenient, la prova pericial analítica es practicarà d’ofici en el laboratori que l’organisme competent designe, prèvia notificació a l’interessat perquè concórrega assistit de pèrit de part en el termini que s’assenyale, a fi de realitzar en un sol acte l’anàlisi inicial i el contradictori sobre les mostres aportades per l’administració i l’interessat. 9. La mateixa providència podrà adoptar-se, convocant en un mateix acte i en el mateix laboratori tres pèrits, dos d’ells nomenats per l’administració i un en representació de l’interessat perquè es practiquen les anàlisis inicials, contradictori i, si és el cas, la diriment, sense solució de continuïtat, quan la importància econòmica de la mercaderia cautelarment immobilitzada així ho aconsellen. a) Designando, en el plazo de cinco días hábiles, contados a partir de la notificación del pliego de cargos, perito de parte para su realización en el laboratorio que practicó el análisis inicial, siguiendo las mismas técnicas empleadas por este y en presencia del técnico que certificó dicho análisis o persona designada por el mismo. A tal fin el instructor del expediente o el propio laboratorio comunicará al interesado fecha y hora. b) Justificando ante el instructor, en el plazo de ocho días hábiles a partir de la notificación del pliego de cargos, que el ejemplar de muestra correspondiente ha sido presentado en un laboratorio oficial o privado autorizado para que se realice el análisis contradictorio por el técnico que designe dicho laboratorio, utilizando las mismas técnicas empleadas en el análisis inicial. El resultado analítico y, en su caso, el informe técnico complementario deberán ser remitidos al instructor del expediente en el plazo máximo de un mes a partir de la notificación del pliego de cargos, entendiéndose que transcurrido dicho plazo, sin haberse practicado el análisis y comunicado al instructor los resultados, por causas imputables al expedientado, este decaerá en sus derechos 4. La renuncia expresa o tácita a efectuar el análisis contradictorio o la no aportación del ejemplar de la muestra obrante en poder del interesado, supone la aceptación de los resultados a los que se hubiese llegado en la práctica del primer análisis. 5. Si del análisis contradictorio se dedujese que el ejemplar analizado cumple con los requisitos de la legislación vigente, por el instructor se designará otro laboratorio oficial o privado autorizado, que teniendo a la vista los antecedentes de los anteriores análisis y utilizando el tercer ejemplar de la muestra realizará, con carácter urgente, un tercer análisis que será definitivo. 6. Cuando el análisis contradictorio confirme que la muestra analizada no cumple con los requisitos de la legislación vigente, no será necesario la realización del análisis definitivo. 7. Los gastos que se deriven por la realización del análisis contradictorio serán por cuenta de quien lo promueva; los originados por la realización de los análisis inicial y dirimente serán a cargo de la empresa encausada, salvo que los resultados del dirimente rectifique los del análisis inicial, y supongan el sobreseimiento del expediente, en cuyo caso, ambos serán sufragados por la administración. 8. En los casos en que sea necesaria una actuación urgente, o en que por razones técnicas fuese conveniente, la prueba pericial analítica se practicará de oficio en el laboratorio que el organismo competente designe, previa notificación al interesado para que concurra asistido de perito de parte en el plazo que se señale, a fin de realizar en un solo acto el análisis inicial y el contradictorio sobre las muestras aportadas por la administración y el interesado. 9. Igual providencia podrá adoptarse, convocando en un mismo acto y en el mismo laboratorio a tres peritos, dos de ellos nombrados por la administración y uno en representación del interesado para que se practiquen los análisis inicial, contradictorio y, en su caso, el dirimente, sin solución de continuidad, cuando la importancia económica de la mercancía cautelarmente inmovilizada así lo aconsejen. Article 59 Mesures cautelars. Artículo 59 Medidas cautelares. 1. Els inspectors, en l’exercici de les seues funcions, podran adoptar les mesures cautelars previstes en l’article 35 de la Llei 24/2003. Les mesures cautelars es faran constar en l’acta corresponent, així com els motius de la seua adop- 1. Los inspectores, en el ejercicio de sus funciones, podrán adoptar las medidas cautelares previstas en el artículo 35 de la Ley 24/2003 Las medidas cautelares se harán constar en el acta correspondiente, así como los motivos de su Número 109 3.6.2005 Pàg. 18.007 ció fent constar en el mateix acte aquelles al·legacions que desitge efectuar l’interessat. 2. Si com a conseqüència de l’adopció de mesures cautelars i havent-se efectuat l’acord d’inici d’un procediment, es tinguera coneixement que els responsables de les infraccions eventuals tenen el domicili social en una altra comunitat autònoma, es traslladaran dels fets a l’organisme competent per raó de la matèria i/o territori. 3. En el cas que no es puga determinar la identitat i el domicili dels responsables de les infraccions eventuals, el procediment conclourà amb l’adopció d’una decisió sobre la destinació que haja de donar-se als productes en què concórrega la manipulació fraudulenta o la presentació de la qual resulte enganyosa, podent acordar el seu decomís i destrucció, així com fer-se pública la prohibició de comercialitzar-los a la Comunitat Valenciana. 4. Les mesures cautelars s’hauran de mantindre el temps estrictament necessari per a la realització de les diligències oportunes o, en el cas que la no conformitat siga esmenable, pel temps necessari per a l’eliminació del fet que va motivar l’actuació, cosa que haurà de ser verificada pel personal que realitza funcions inspectores. 5. Estes mesures podran ser alçades o modificades, d’ofici o a instància de part, durant la tramitació del procediment sancionador mitjançant providència, i quedaran extingits els seus efectes amb l’execució d’allò que ordene la resolució que pose fi a estos. adopción haciendo constar en el mismo acto aquellas alegaciones que desee efectuar el interesado. 2. Si como consecuencia de la adopción de medidas cautelares y habiéndose efectuado el acuerdo de inicio de un procedimiento, se tuviera conocimiento que los responsables de las eventuales infracciones tienen su domicilio social en otra Comunidad Autónoma, se dará traslado de los hechos al organismo competente por razón de la materia y/o territorio. 3. En el supuesto de que no se pueda determinar la identidad y el domicilio de los responsables de las eventuales infracciones, el procedimiento concluirá con la adopción de una decisión sobre el destino que deba darse a los productos en los que concurra la manipulación fraudulenta o cuya presentación resulte engañosa, pudiendo acordar su decomiso y destrucción, así como hacerse pública la prohibición de comercializarlos en la Comunidad Valenciana. 4. Las medidas cautelares deberán mantenerse el tiempo estrictamente necesario para la realización de las diligencias oportunas o, en el caso de que la no conformidad sea subsanable, por el tiempo necesario para la eliminación del hecho que motivó la actuación, lo que deberá de ser verificado por el personal que realiza funciones inspectoras. 5. Estas medidas podrán ser alzadas o modificadas, de oficio o a instancia de parte, durante la tramitación del procedimiento sancionador mediante providencia, quedando extinguidos sus efectos con la ejecución de lo que ordene la resolución que ponga fin a los mismos. Article 60 Valor probatori de les actes d’inspecció. Artículo 60 Valor probatorio de las actas de inspección. 1. De totes les actuacions d’inspecció, es deixarà constància mitjançant acta que s’alçarà en triplicat exemplar, que serà subscrita per l’inspector o pels inspectors i per alguna de les persones responsables de la custòdia dels productes i instal·lacions en el moment de la inspecció. A l’acta s’adjuntarà, si és el cas, la relació dels documents retinguts temporalment. La negativa a la firma per part del responsable de la custòdia dels productes o instal·lacions no invalidarà en cap cas l’acta. 2. De conformitat amb el que disposa l’article 137 de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, els fets constatats pels inspectors que es formalitzen en l’acta tindran valor probatori, sense perjuí de les proves que en defensa dels respectius drets o interessos puguen assenyalar o aportar els propis administrats. 3. Les comprovacions efectuades pels agents del cos específic de la comissió a què es referix l’article 72.3 del Reglament (CE) 1493/1999, per inspectors d’altres comunitats autònomes o dels altres estats membres, en el marc dels procediments d’assistència mútua entre autoritats d’inspecció, tindrà el mateix valor probatori que les realitzades pels inspectors de la Comunitat Valenciana. 1. De todas las actuaciones de inspección, se dejará constancia mediante acta que se levantará por triplicado, que será suscrita por el inspector o por los inspectores y por alguna de las personas responsables de la custodia de los productos e instalaciones en el momento de la inspección. Al acta se adjuntarán, en su caso, la relación de los documentos retenidos temporalmente. La negativa a la firma por parte del responsable de la custodia de los productos o instalaciones no invalidará en ningún caso el acta. 2. De conformidad con lo dispuesto en el artículo 137 de la Ley 30/1992, del Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, los hechos constatados por los inspectores que se formalicen en acta, tendrán valor probatorio, sin perjuicio de las pruebas que en defensa de los respectivos derechos o intereses puedan señalar o aportar los propios administrados. 3. Las comprobaciones efectuadas por los agentes del cuerpo específico de la Comisión al que se refiere el artículo 72.3 del Reglamento (CE) 1493/1999, por inspectores de otras Comunidades Autónomas o de los otros Estados miembros, en el marco de los procedimientos de asistencia mutua entre autoridades de inspección, tendrá igual valor probatorio que las realizadas por los inspectores de la Comunidad Valenciana. Article 61 Obligacions dels inspeccionats. Artículo 61 Obligaciones de los inspeccionados. 1. Les persones físiques i jurídiques i les seues agrupacions, que cultiven vinyes, produïsquen raïm, o elaboren, importen, emmagatzemen, distribuïsquen, subministren, preparen, venguen o entreguen al consum vins o matèries i elements emprats en la producció vitivinícola han de conéixer les condicions de fet i de dret que envolten l’exercici de la seua activitat, estant subjectes al compliment de la nor- 1. Las personas físicas y jurídicas y sus agrupaciones, que cultiven vides, produzcan uva, o elaboren, importen, almacenen, distribuyan, suministren, preparen, vendan o entreguen al consumo vinos o materias y elementos empleados en la producción vitivinícola deben conocer las condiciones de hecho y de derecho que rodean el ejercicio de su actividad, estando sujetos al cumplimiento de la nor- Pàg. 18.008 3.6.2005 Número 109 mativa autonòmica, nacional o comunitària que els resulte aplicable i han d’evitar per tots els mitjans al seu abast la transmissió a tercers de qualsevol classe d’abús, frau, engany o adulteració. 2. Totes les persones indicades en l’apartat anterior estan obligades a col·laborar amb els inspectors, consentint i facilitant la inspecció, permetent que prenguen mostres o que practiquen qualsevol altre tipus de control sobre els productes. Així mateix, estan obligats a proporcionar totes aquelles dades o informacions que li siguen sol·licitades pels inspectors per a dur a terme les seues funcions d’investigació i comprovació. mativa autonómica, nacional o comunitaria que les resulte aplicable debiendo evitar por todos los medios a su alcance la transmisión a terceros de cualquier clase de abuso, fraude, engaño o adulteración. 2. Todas las personas indicadas en el apartado anterior están obligadas a colaborar con los inspectores, consintiendo y facilitando la inspección, permitiendo que tomen muestras o que practiquen cualquier otro tipo de control sobre los productos. Asimismo están obligados a proporcionar cuantos datos o información le sea solicitada por los inspectores para llevar a cabo sus funciones de investigación y comprobación. Article 62 Drets dels inspeccionats. Artículo 62 Derechos de los inspeccionados. Amb independència d’allò que establix l’article 58, els inspeccionats tenen dret a recórrer a un contraperitatge de les proves o mostres preses en la inspecció, dins el termini i d’acord amb el procediment que reglamentàriament es determine. 1. Així mateix, podran en el moment de la inspecció exigir la identificació de l’inspector, efectuar les al·legacions que estime oportunes en el mateix acte i obtindre una còpia de l’acta en què constaran les al·legacions efectuades. 1. Con independencia de lo establecido en el artículo 58 los inspeccionados tienen derecho a recurrir a un contraperitaje de las pruebas o muestras tomadas en la inspección, dentro del plazo y con arreglo al procedimiento que reglamentariamente se determine. 2. Así mismo podrán, en el momento de la inspección, exigir la identificación del inspector, efectuar las alegaciones que estime oportunas en el mismo acto y obtener una copia del acta en la que constarán las alegaciones efectuadas. CAPÍTOL III INFRACCIONS I SANCIONS CAPÍTULO III INFRACCIONES Y SANCIONES Article 63 Infraccions en matèria vitivinícola. Artículo 63 Infracciones en materia vitivinícola. 1. Constituïxen infraccions administratives en matèria vitivinícola les accions o omissions tipificades en la present llei, en la normativa comunitària o estatal de concordant aplicació, quan la seua comissió es realitze en el territori de la Comunitat Valenciana. 2. Les infraccions tipificades com a lleus, greus i molt greus, són les previstes en la Llei 24/2003, de 10 de juliol, de la Vinya i del Vi. 3. Així mateix, a la Comunitat Valenciana seran considerades com a infraccions les accions o omissions les tipificades en els articles següents. 1. Constituyen infracciones administrativas en materia vitivinícola las acciones u omisiones tipificadas en la presente Ley, en la normativa comunitaria o estatal de concordante aplicación, cuando su comisión tenga lugar en el territorio de la Comunidad Valenciana. 2. Las infracciones tipificadas como, leves, graves y muy graves, son las contempladas en la Ley 24/2003, de 10 de julio, de la Viña y del Vino. 3. Asimismo en la Comunidad Valenciana serán consideradas como infracciones las acciones u omisiones las tipificadas en los artículos siguientes. Article 64 Infraccions dels operadors acollits a un nivell de protecció. Artículo 64 Infracciones de los operadores acogidos a un nivel de protección. 1. Es consideren infraccions lleus dels operadors acollits a un nivell de protecció: a) Les inexactituds o omissions en les dades i comprovants que en cada cas siguen necessaris en els registres del nivell de protecció, quan la diferència entre la quantitat real i la consignada no supere un cinc per cent d’esta última. b) No comunicar qualsevol variació que afecte les dades subministrades en el moment de la inscripció en els registres, quan no hagen transcorregut mes d’un mes des que haja acabat el termini fixat en la norma que regule el nivell de protecció. c) Qualsevol altra infracció de la norma reguladora del nivell de protecció o dels acords del seu òrgan de gestió que establisquen obligacions addicionals a les generals de qualsevol viticultor o viticultora en matèria de declaracions, llibres-registre, documents d’acompanyament i altres documents de control. 1. Se consideran infracciones leves de los operadores acogidos a un nivel de protección: a) Las inexactitudes u omisiones en los datos y comprobantes que en cada caso sean precisos en los registros del nivel de protección, cuando la diferencia entre la cantidad real y la consignada no supere un cinco por ciento de esta última. b) No comunicar cualquier variación que afecte a los datos suministrados en el momento de la inscripción en los registros, cuando no hayan transcurrido mas de un mes desde que haya acabado el plazo fijado en la norma que regule el nivel de protección. c) Cualquier otra infracción de la norma reguladora del nivel de protección o de los acuerdos de su órgano de gestión que establezcan obligaciones adicionales a las generales de cualquier viticultor o viticultora en materia de declaraciones, libros-registro, documentos de acompañamiento y otros documentos de control. Número 109 3.6.2005 Pàg. 18.009 2. Es consideren infraccions greus dels operadors acollits a un nivell de protecció: a) Les inexactituds o omissions en les dades i comprovants que en cada cas siguen necessaries en els registres del nivell de protecció corresponent, quan la diferència entre la quantitat consignada i la correcta supere el cinc per cent. b) L’incompliment de les normes especifiques del nivell de protecció, sobre pràctiques de producció, elaboració, transformació, conservació, transport, condicionament, etiquetatge, envasament i presentació. c) L’expedició, la comercialització o la circulació de vins emparats sense estar proveïts de les contraetiquetes, precintes numerats o qualsevol altre mitjà de control establit per la norma reguladora del nivell de protecció. d) Efectuar operacions d’elaboració, envasament o etiquetatge de vins emparats en instal·lacions no inscrites en el nivell de protecció corresponent, ni autoritzades. e) L’impagament de les quotes obligatòries establides, si és el cas, per al finançament de l’organisme de gestió. f) Qualsevol altra infracció de la norma específica del nivell de protecció, o dels acords del seu òrgan de gestió en matèria de producció elaboració o característiques dels vins emparats. g) L’elaboració i comercialització d’un v.q.p.r.d. mitjançant la utilització d’un vi base procedent d’instal·lacions no inscrites en el nivell de protecció corresponent, així com la d’un v.q.p.r.d a partir de raïm, mostos o vi, procedent de vinyes no inscrites en el nivell de protecció corresponent. h) Per a les denominacions d’origen qualificades, la introducció en cellers o vinyes inscrites, de raïm, most o vi, procedent de cellers o vinyes no inscrites. i) Utilitzar en l’elaboració de productes d’un determinat nivell de protecció, raïm procedent de parcel·les en què els rendiments hagen sigut superiors als autoritzats. j) L’existència de raïm, most o vi en cellers inscrits sense la documentació preceptiva que empare el seu origen com a producte, per la denominació, o l’existència en celler de documents que acrediten unes existències de raïm, most o vins protegits sense la consegüent contrapartida d’estos productes Les existències reals de vi en celler han de coincidir amb les existències documentals, admetent-se una tolerància del dos per cent en més o en menys, amb caràcter general, i de l’un per cent per a les denominacions d’origen qualificades, amb independència de les minves degudament i tècnicament justificades. 2. Se consideran infracciones graves de los operadores acogidos a un nivel de protección: a) Las inexactitudes u omisiones en los datos y comprobantes que en cada caso sean precisos en los registros del nivel de protección correspondiente, cuando la diferencia entre la cantidad consignada y la correcta supere el cinco por ciento. b) El incumplimiento de las normas especificas del nivel de protección, sobre prácticas de producción, elaboración, transformación, conservación, transporte, acondicionamiento, etiquetado, envasado y presentación. c) La expedición, comercialización o circulación de vinos amparados sin estar provistos de las contraetiquetas, precintas numeradas o cualquier otro medio de control establecido por la norma reguladora del nivel de protección. d) Efectuar operaciones de elaboración, envasado o etiquetado de vinos amparados en instalaciones no inscritas en el nivel de protección correspondiente, ni autorizadas. e) El impago de las cuotas obligatorias establecidas, en su caso, para la financiación del organismo de gestión. f) Cualquier otra infracción de la norma específica del nivel de protección, o de los acuerdos de su órgano de gestión en materia de producción elaboración o características de los vinos amparados. g) La elaboración y comercialización de un v.c.p.r.d. mediante la utilización de un vino base procedente de instalaciones no inscritas en el nivel de protección correspondiente, así como la de un v.c.p.r.d a partir de uvas, mostos o vino, procedente de viñas no inscritas en el nivel de protección correspondiente. h) Para las denominaciones de origen calificadas, la introducción en bodegas o viñas inscritas, de uva, mosto o vino, procedente de bodegas o viñas no inscritas. i) Utilizar en la elaboración de productos de un determinado nivel de protección, uvas procedentes de parcelas en las que los rendimientos hayan sido superiores a los autorizados. j) La existencia de uva, mosto o vino en bodegas inscritas sin la preceptiva documentación que ampare su origen como producto, por la denominación, o la existencia en bodega de documentos que acrediten unas existencias de uva, mosto o vinos protegidos sin la consiguiente contrapartida de estos productos Las existencias reales de vino en bodega deben coincidir con las existencias documentales, admitiéndose una tolerancia del dos por ciento en mas o en menos, con carácter general, y del uno por ciento para las denominaciones de origen calificadas, con independencia de las mermas debida y técnicamente justificadas. Article 65 Infraccions dels organismes d’inspecció i control i dels òrgans de gestió. Artículo 65 Infracciones de los organismos de inspección y control y de los órganos de gestión. 1. Es consideren infraccions greus dels organismes d’inspecció i control i dels òrgans de gestió: a) L’expedició de certificats o informes el contingut dels quals no se ajuste a la realitat dels fets. b) La realització d’inspeccions, assaigs o proves pels esmentats organismes o òrgans de forma incompleta o amb resultats inexactes per una insuficient constatació dels fets o per la deficient aplicació de les normes tècniques. 2. Es consideren infraccions molt greus dels organismes d’inspecció i control i dels òrgans de gestió: a) Per als organismes o òrgans d’inspecció es consideraren infraccions molt greus les qualificades com a greus quan com a conseqüència se’n derive un desprestigi per a la indicació de qualitat afectada o un perill imminent per a les persones, la flora, la fauna o el medi ambient. 1. Se consideran infracciones graves de los organismos de inspección y control y de los órganos de gestión: a) La expedición de certificados o informes cuyo contenido no se ajuste a la realidad de los hechos. b) La realización de inspecciones, ensayos o pruebas por los citados organismos u órganos de forma incompleta o con resultados inexactos por una insuficiente constatación de los hechos o por la deficiente aplicación de las normas técnicas. 2. Se consideran infracciones muy graves de los organismos de inspección y control y de los órganos de gestión: a) Para los organismos u órganos de inspección se consideraran infracciones muy graves, las calificadas como graves cuando como consecuencia de las mismas se derive un desprestigio para la indicación de calidad afectada o un peligro inminente para las personas, la flora, la fauna o el medio ambiente. Pàg. 18.010 3.6.2005 Número 109 b) Per als consells reguladors dels vins amb denominació d’origen, amb denominació d’origen qualificada, i per als òrgans de gestió constituirà infracció molt greu la intromissió en l’activitat dels organismes d’inspecció o de control o les pertorbacions a la inamovibilitat dels controladors. b) Para los Consejos reguladores de los vinos con denominación de origen, con denominación de origen calificada, y para los órganos de gestión constituirá infracción muy grave la intromisión en la actividad de los organismos de inspección o de control o las perturbaciones a la inamovilidad de los controladores. Article 66 Responsabilitat per les infraccions. Artículo 66 Responsabilidad por las infracciones. 1. Seran responsables de les infraccions tipificades en la present llei les persones físiques o jurídiques que per acció o omissió hi hagueren participat. 2. De les infraccions en productes envasats seran responsables la firma o raó social que figure en l’etiqueta, bé de forma nominativa o bé mitjançant qualsevol indicació que permeta la seua identificació certa, llevat que demostren que no han participat en els fets constitutius de la infracció. Així mateix, serà responsable solidari l’elaborador, el fabricant o l’embotellador que no figuren en l’etiqueta si es prova que coneixien la infracció comesa i que va prestar el seu consentiment. En el supòsit de falsificació d’etiquetes, seran responsables els qui comercialitzen els productes sabent la seua falsificació. 3. De les infraccions en productes a granel, o envasaments sense etiqueta, o quan en l’etiqueta no figure cap raó social, en serà responsable el tenidor, llevat de quan es puga identificar de forma certa la responsabilitat d’un tenidor anterior, sense perjuí de la responsabilitat que corresponga a l’actual. 4. De les infraccions relatives a plantacions, replantacions, reposicions de marres o reg, serà responsable el titular de l’explotació i, subsidiàriament, el propietari d’esta, quan li corresponguen legalment facultats de control. 5. Seran responsables subsidiaris de les persones jurídiques, inclosos els òrgans de gestió dels v.q.p.r.d. i els organismes o òrgans d’inspecció i control els administradors o titulars d’estos que no realitzen els actes necessaris que siguen de la seua incumbència per al compliment de les obligacions infringides, consentint l’incompliment per aquells que depenguen d’ells o adopten acords que facen possibles tals infraccions. 6. Així mateix, seran responsables subsidiàriament els tècnics responsables de l’elaboració i el control respecte de les infraccions directament relacionades amb la seua activitat professional. 7. La responsabilitat administrativa per les infraccions a què es referix este títol serà independent de la responsabilitat civil o penal que, si és el cas, puga exigir-se als seus responsables, i de la indemnització que poguera exigir-se’ls per danys i perjuís. 1. Serán responsables de las infracciones tipificadas en la presente ley, las personas físicas o jurídicas que por acción u omisión hubiesen participado en las mismas. 2. De las infracciones en productos envasados serán responsables la firma o razón social que figure en la etiqueta, bien de forma nominativa o bien mediante cualquier indicación que permita su identificación cierta, salvo que demuestren que no han participado en los hechos constitutivos de la infracción. Asimismo será responsable solidario el elaborador, fabricante o embotellador que no figuren en la etiqueta si se prueba que conocían la infracción cometida y que prestó su consentimiento. En el supuesto de falsificación de etiquetas, serán responsables quienes comercialicen los productos a sabiendas de su falsificación. 3. De las infracciones en productos a granel, o envasados sin etiqueta, o cuando en la etiqueta no figure ninguna razón social, será responsable el tenedor del mismo, excepto cuando se pueda identificar de forma cierta la responsabilidad de un tenedor anterior, sin perjuicio de la responsabilidad que corresponda al actual. 4. De las infracciones relativas a plantaciones, replantaciones, reposiciones de marras o riego, será responsable el titular de la explotación y, subsidiariamente, el propietario de la misma, cuando le correspondan legalmente facultades de control. 5. Serán responsables subsidiarios de las personas jurídicas, incluidos los órganos de gestión de los v.c.p.r.d. y los organismos u órganos de inspección y control los administradores o titulares de los mismos que no realicen los actos necesarios que fuesen de su incumbencia para el cumplimiento de las obligaciones infringidas, consintiendo el incumplimiento por quienes de ellos dependan o adoptaren acuerdos que hicieran posible tales infracciones. 6. Asimismo serán responsables subsidiariamente los técnicos responsables de la elaboración y control respecto de las infracciones directamente relacionadas con su actividad profesional. 7. La responsabilidad administrativa por las infracciones a que se refiere este título será independiente de la responsabilidad civil o penal que, en su caso, pueda exigirse a sus responsables, y de la indemnización que pudiera exigírseles por daños y perjuicios. Article 67 Sancions. Artículo 67 Sanciones. 1. Les infraccions lleus seran sancionades amb advertència o multa de fins a 2.000 euros, podent sobrepassar-se este import fins a aconseguir el valor de les mercaderies, productes o superfícies objecte de la infracció. En matèria de viticultura el càlcul del valor dels productes es realitzarà multiplicant la producció anual mitjana per hectàrea en el quinquenni precedent en la zona o província on estiga enclavada la superfície afectada pel preu mitjà ponderat en el mateix període i en la mateixa zona i província. 1. Las infracciones leves serán sancionadas con apercibimiento o multa de hasta 2.000 euros, pudiendo rebasarse este importe hasta alcanzar el valor de las mercancías, productos o superficies objeto de la infracción. En materia de viticultura el cálculo del valor de los productos se realizará multiplicando la producción anual media por hectárea en el quinquenio precedente en la zona o provincia dónde esté enclavada la superficie afectada por el precio medio ponderado en el mismo periodo y en la misma zona y provincia. Número 109 3.6.2005 Pàg. 18.011 2. Les infraccions greus seran sancionades amb multa compresa entre 2.001 i 30.000 euros, podent sobrepassar esta quantitat fins a arribar al cinc per cent del volum de les vendes del producte objecte d’infracció corresponent a l’exercici econòmic immediatament anterior al de la iniciació del procediment sancionador. En el cas d’infraccions greus en matèria específica de viticultura, l’import de la sanció serà del tant al quíntuple del valor de la producció afectada calculada d’acord amb el procediment del punt 1 del present article. 3. Les infraccions molt greus seran sancionades amb multa compresa entre 30.001 i 300.000 euros, podent sobrepassar esta quantitat fins a arribar al deu per cent del volum de vendes del producte objecte d’infracció corresponent a l’exercici econòmic, immediatament anterior al de la iniciació del procediment sancionador. 4. Quan les infraccions greus siguen comeses per operadors acollits a un nivell de protecció i l’afecten, podrà imposar-se com a sanció accessòria la pèrdua temporal de l’ús del nom protegit per un termini màxim de tres anys. Si es tractara d’infraccions molt greus, podrà imposar-se com a sanció accessòria la pèrdua temporal per un termini màxim de cinc anys o la pèrdua definitiva de tal ús. 5. En el supòsit de la comissió d’infracció greu o molt greu, l’òrgan competent per a resoldre podrà imposar com a sanció accessòria alguna de les següents: a) Mesures de correcció, seguretat o control que impedisquen la continuïtat en la producció del dany. b) Decomís de mercaderies, productes, envasos, etiquetes i la resta d’objectes relacionats amb la infracció, o quan es tracte de productes no identificats. c) Clausura temporal, parcial o total, de l’empresa sancionada, per un període màxim de cinc anys. d) Suspensió dels organismes públics i òrgans de control, de forma definitiva o per un període de deu anys. 6. Les sancions previstes en esta llei seran compatibles amb la pèrdua o retirada de drets econòmics previstos en la normativa comunitària. 7. Pel que fa a mesures complementàries, graduació de sancions i prescripció d’infraccions i sancions caldrà ajustar-se al que disposen els articles 43, 44 i 45 de la Llei 24/2003, de 10 de juliol, de la Vinya i el Vi. 2. Las infracciones graves serán sancionadas con multa comprendida entre 2.001 y 30.000 euros, pudiendo rebasarse esta cantidad hasta alcanzar el cinco por ciento del volumen de las ventas del producto objeto de infracción correspondiente al ejercicio económico inmediatamente anterior al de la iniciación del procedimiento sancionador. En el caso de infracciones graves en materia específica de viticultura, el importe de la sanción será del tanto al quíntuplo del valor de la producción afectada calculada de acuerdo con el procedimiento del punto 1 del presente artículo. 3. Las infracciones muy graves serán sancionadas con multa comprendida entre 30.001 y 300.000 euros, pudiendo rebasarse esta cantidad hasta alcanzar el diez por ciento del volumen de ventas del producto objeto de infracción correspondiente al ejercicio económico, inmediatamente anterior al de la iniciación del procedimiento sancionador. 4. Cuando las infracciones graves sean cometidas por operadores acogidos a un nivel de protección y afecten a éste, podrá imponerse como sanción accesoria la pérdida temporal del uso del nombre protegido por un plazo máximo de tres años. Si se tratase de infracciones muy graves, podrá imponerse como sanción accesoria la pérdida temporal por un plazo máximo de cinco años o la pérdida definitiva de tal uso. 5. En el supuesto de la comisión de infracción grave o muy grave, el órgano competente para resolver podrá imponer como sanción accesoria alguna de las siguientes: a) Medidas de corrección, seguridad o control que impidan la continuidad en la producción del daño. b) Decomiso de mercancías, productos, envases, etiquetas y demás objetos relacionados con la infracción, o cuando se trate de productos no identificados. c) Clausura temporal, parcial o total, de la empresa sancionada, por un período máximo de cinco años. d) Suspensión de los organismos públicos y órganos de control, de forma definitiva o por un período de diez años. 6. Las sanciones previstas en esta Ley serán compatibles con la pérdida o retirada de derechos económicos previstos en la normativa comunitaria. 7. En lo referente a medidas complementarias, graduación de sanciones y prescripción de infracciones y sanciones se estará a lo dispuesto en los artículos 43, 44 y 45 de la Ley 24/2003, de 10 de julio, de la Viña y el Vino. Article 68 Procediment sancionador. Artículo 68 Procedimiento sancionador. El procediment sancionador es desenrotllarà segons allò que reglamentàriament es determine. A falta de regulació especial, el procediment s’ajustarà a allò que preveuen la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú i el Reial Decret 1398/1993, de 4 d’agost, que regula el procediment per a l’exercici de la potestat sancionadora. El procedimiento sancionador se desarrollará según lo que reglamentariamente se determine. A falta de regulación especial, el procedimiento se ajustará a lo previsto en la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común y en el Real Decreto 1398/1993, de 4 de agosto que regula el procedimiento para el ejercicio de la potestad sancionadora. Article 69 Competència. Artículo 69 Competencia. Seran competents per a la imposició de les sancions previstes en la present llei, en la normativa comunitària i en l’estatal de concordant i pertinent aplicació, els òrgans de la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació que reglamentàriament es determinen. Serán competentes para la imposición de las sanciones previstas en la presente ley, en la normativa comunitaria y en la estatal de concordante y pertinente aplicación, los órganos de la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación que reglamentariamente se determinen. Pàg. 18.012 3.6.2005 DISPOSICIONS ADDICIONALS Número 109 DISPOSICIONES ADICIONALES Primera Primera La present llei s’aplicarà als productes derivats del raïm o del vi i, en particular, al vinagre de vi, als vins aromatitzats, al brandi, a l’aiguardent de brisa i al most. Reglamentàriament es regularan, per al brandi, les mencions de solera, de solera reserva i de solera gran reserva, així com l’ús d’indicacions d’edat en les etiquetes. La presente ley será de aplicación a los productos derivados de la uva o del vino y, en particular, al vinagre de vino, a los vinos aromatizados, al brandy, al aguardiente de orujo y al mosto. Reglamentariamente se regularán, para el brandy, las menciones solera, solera reserva y solera gran reserva, así como el empleo de indicaciones de edad en las etiquetas. Segona Segunda Les normes contingudes en esta llei s’aplicaran sense perjuí d’allò que disposa la legislació sobre protecció i defensa dels consumidors i usuaris. Las normas contenidas en esta ley se aplicarán sin perjuicio de lo dispuesto en la legislación sobre protección y defensa de los consumidores y usuarios. Tercera Tercera Es mantindran aquells drets històrics i/o tradicionals relacionats amb les matèries objecte de la present Llei, que hagueren sigut reconeguts a organismes i institucions, tant públiques com privades. Se mantendrán aquellos derechos históricos y/o tradicionales relacionados con las materias objeto de la presente ley, que hubieran sido reconocidos a organismos e instituciones, tanto públicas como privadas. Quarta Cuarta Aprovat per la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació el v.q.p.r.d, o el vi de la terra, i si és el cas, la seua normativa específica, haurà de ser remesa una certificació al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, en els termes establits en la normativa aplicable a estos efectes. Aprobado por la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación el v.c.p.r.d, o el vino de la tierra, y en su caso, su normativa específica, deberá ser remitida una certificación al Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, en los términos establecidos en la normativa aplicable a estos efectos. Cinquena Quinta El Consell de la Generalitat adoptarà els protocols necessaris entre les diferents conselleries competents en matèries relacionades amb l’objecte de la present llei, als efectes de coordinar els controls exigits per la legislació vigent i establir un sistema de comunicació entre els organismes dels controls efectuats. Por el Consell de la Generalitat se adoptarán los protocolos necesarios entre las diferentes Conselleria competentes en materias relacionadas con el objeto de la presente ley, a los efectos de coordinar los controles exigidos por la legislación vigente y establecer un sistema de comunicación entre los dichos organismos de los controles efectuados. Sisena Sexta Les dates que figuren en els articles 28 i 30 podran ser modificades mitjançant una ordre de la conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació, a fi d’adaptar-se a la normativa, comunitària, nacional o autonòmica vigent. Las fechas que figuran en los artículos 28 y 30 podrán ser modificadas mediante orden de la conselleria competente en materia de agricultura y alimentación, con objeto de adaptarse a la normativa, comunitaria, nacional o autonómica vigente. DISPOSICIONS TRANSITÒRIES DISPOSICIONES TRANSITORIAS Primera Primera Fins que es dicten, d’acord amb allò que preveu esta llei, les disposicions de desplegament, continuen en vigor les normes dictades en matèria de vitivinicultura fins a la data, en el que no s’oposen al que disposa la present llei. Hasta tanto se dicten, de acuerdo con lo previsto en esta ley, las disposiciones en desarrollo de la misma, continúan en vigor las normas dictadas en materia de vitivinicultura hasta la fecha, en lo que no se opongan a lo dispuesto en la presente ley. Segona Segunda Els procediments sancionadors iniciats amb anterioritat a l’entrada en vigor de la present llei continuaran tramitantse d’acord amb la legislació anterior. Los procedimientos sancionadores iniciados con anterioridad a la entrada en vigor de la presente ley continuarán tramitándose con arreglo a la legislación anterior. Número 109 3.6.2005 Pàg. 18.013 Tercera Tercera En el termini d’un any, des de l’entrada en vigor de la present llei, hi hauran d’adaptar-se els actuals reglaments dels òrgans de gestió. En el plazo de un año desde la entrada en vigor de la presente ley, deberán adaptarse los actuales reglamentos de los órganos de gestión. Quarta Cuarta La conselleria competent en matèria d’agricultura i alimentació dictarà una ordre per la qual es regule la certificació a què es referix l’article 19 de la present llei. Fins que no entre en vigor l’ordre esmentada no s’aplicarà l’obligació establida en esta. La conselleria competente en materia de agricultura y alimentación dictará orden por la que se regule la certificación a que se refiere el artículo 19 de la presente ley. Hasta tanto no entre en vigor la citada orden no será de aplicación la obligación establecida en la misma. DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA DISPOSICIÓN DEROGATORIA Única Única Són derogades les disposicions del mateix rang o d’un rang inferior que s’oposen al que disposa la present llei en el seu àmbit objectiu i territorial d’aplicació. Quedan derogadas las disposiciones de igual o inferior rango que se opongan a lo dispuesto en la presente Ley en su ámbito objetivo y territorial de aplicación. DISPOSICIONS FINALS DISPOSICIONES FINALES Primera Primera El Consell de la Generalitat dictarà les disposicions reglamentàries necessàries per al desplegament i l’execució de la present llei. El Consell de la Generalitat dictará las disposiciones reglamentarias necesarias para el desarrollo y ejecución de la presente ley. Segona Segunda Així mateix, es faculta el Consell de la Generalitat perquè, mitjançant el corresponent decret, puga actualitzar la quantia de les sancions pecuniàries previstes en la present llei. Asimismo se faculta al Consell de la Generalitat para que, mediante el correspondiente decreto, pueda actualizar la cuantía de las sanciones pecuniarias previstas en la presente ley. Tercera Tercera La present llei entrarà en vigor l’endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. La presente ley entrará en vigor al día siguiente de su publicación en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Palau de les Corts Valencianes, València, 18 de maig de 2005 Palau de les Corts Valencianes, Valencia, 18 de mayo de 2005 El president, Julio de España Moya El presidente, Julio de España Moya El secretari primer, Juan Manuel Cabot Saval El secretario primero, Juan Manuel Cabot Saval II. TEXTOS EN TRAMITACIÓ II. TEXTOS EN TRAMITACIÓN H. PREGUNTES H. PREGUNTAS 3. Preguntes a respondre per escrit. 3. Preguntas a responder por escrito. a) Preguntes que es formulen. a) Preguntas que se anuncian. PRESIDÈNCIA DE LES CORTS VALENCIANES PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió del dia 1 de març de 2005, d’acord amb el que hi ha establert en l’ar- La Mesa de las Cortes Valencianas, en la reunión del día 1 de marzo de 2005, de acuerdo con lo establecido en el ar- Pàg. 18.014 3.6.2005 Número 109 ticle 151 del RCV, ha admès a tràmit les preguntes que, tot seguit, s’especifiquen, per a les quals s’ha sol·licitat resposta per escrit. tículo 151 del RCV, ha admitido a trámite las preguntas que a continuación se especifican, para las que se ha solicitado respuesta por escrito. —Preguntes número 375/05 a 449/05. — Preguntas números 375/05 a 449/05. Pel tal d’acomplir el que hi ha establert en l’article 91.1, del RCV, s’ordena publicar aquestes preguntes en el Butlletí Oficial de les Corts Valencianes. Para dar cumplimiento a lo establecido en el artículo 91.1, del RCV, se ordena publicar estas preguntas en el Boletín Oficial de las Cortes Valencianas. Palau de les Corts Valencianes, València, 1 de març de 2005 Palau de les Corts Valencianes, Valencia, 1 de marzo de 2005 El president, Julio de España Moya El presidente, Julio de España Moya Pregunta número 375/05 al conseller de Sanitat sobre les unitats SAMU de la comarca de Benidorm, que formula la diputada Encarnación Llinares Cuesta, del GP Socialista (RE número 25.823). Pregunta número 375/05 al conseller de Sanidad sobre las unidades de la comarca de Benidorm, que formula la diputada Encarnación Llinares Cuesta, del GP Socialista (RE número 25.823). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Encarnación Llinares Cuesta, diputada del GP Socialista, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller de Sanitat, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Segons notícies aparegudes en els mitjans de comunicació, al migdia del passat 7 de febrer de 2005 es va produir un accident de trànsit a la plaça Triangular de Benidorm amb resultat de ferit amb lesió de membre inferior que li impedia el moviment. Reclamada la presència d’una ambulància, aquesta va tardar seixanta minuts en arribar i atendre la persona accidentada. És per això que la diputada que subscriu formula les preguntes següents: N’és sabedora la conselleria d’aquest fet i circumstàncies? A quina fou reclamada l’ambulància i a quina va arribar al lloc de l’accident? Quantes ambulàncies conformen el servei de transport sanitari de Benidorm i la seua comarca? De quants SAMU disposa per a atendre a Benidorm i la seua comarca? Té previst la conselleria l’ampliació del nombre d’ambulàncies de transport ordinari per a Benidorm i la seua conurbació? En cas afirmatiu, quan es va a produir l’ampliació i en quantes unitats? Va la conselleria a ampliar el nombre d’unitats de SAMU amb què compta Benidorm i la seua comarca? De ser així, quan es va a produir l’ampliació i en quantes unitats? Encarnación Llinares Cuesta, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula al conseller de Sanidad la pregunta siguiente de la cual desea respuesta escrita. Según noticias aparecidas en los medios de comunicación, al mediodía del pasado 7 de febrero de 2005, se produjo un accidente de tráfico en la plaza Triangular de Benidorm con resultado de herido con lesión de miembro inferior que le impedía el movimiento. Reclamada la presencia de una ambulancia, ésta tardó sesenta minutos en llegar y atender a la persona accidentada. Por esto, la diputada que suscribe formula las siguientes preguntas: ¿Conoce la conselleria este hecho y circunstancias? ¿A qué hora fue reclamada la ambulancia y a qué hora llegó al lugar del accidente? ¿Cuántas ambulancias conforman el servicio de transporte sanitario de Benidorm y su comarca? ¿De cuántas SAMU se dispone para atender en Benidorm y su comarca? ¿Tiene previsto la conselleria la ampliación del número de ambulancias de transporte ordinario para Benidorm y su conurbanción? En caso afirmativo, ¿cuándo se produjo la ampliación y en cuántas unidades? ¿La conselleria va a ampliar el número de unidades de SAMU con que cuenta Benidorm y su comarca? De ser así, ¿cuándo se produjo la ampliación y en cuántas unidades? Corts Valencianes, València, 16 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 16 de febrero de 2005 Encarnación Llinares Cuesta Encarnación Llinares Cuesta Pregunta número 376/05 al conseller de Sanitat sobre el protocol d’actuació per a la construcció de centres de salut, que formula la diputada Encarnación Llinares Cuesta, del GP Socialista (RE número 25.824). Pregunta número 376/05 al conseller de Sanidad sobre el protocolo de actuación para la construcción de centros de salud, que formula la diputada Encarnación Llinares Cuesta, del GP Socialista (RE número 25.824). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Encarnación Llinares Cuesta, diputada del GP Socialista, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, presenta Encarnación Llinares Cuesta, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y si- Número 109 3.6.2005 Pàg. 18.015 la pregunta següent al conseller de Sanitat, de la qual desitja obtenir resposta escrita. El passat 20 de desembre de 2004, l’alcalde de la ciutat d’Alacant i el conseller de Sanitat van signar el protocol d’actuació per a la construcció de centres de salut, actuacions i equipament complementari, mitjançant el qual la conselleria persegueix completar durant aquesta legislatura el mapa sanitari de la ciutat amb un conjunt d’actuacions per a tal finalitat. És per açò que la diputada que subscriu formula les preguntes següents: Quines diferències hi ha entre el conveni mencionat i l’existent amb anterioritat? Considera la conselleria que amb el dit nou protocol, es completa el mapa sanitari de la capital alacantina? guientes del RCV, formula al conseller de Sanidad la pregunta siguiente de la cual desea respuesta escrita. El pasado 20 de diciembre de 2004, el alcalde de la ciudad de Alicante y el conseller de Sanidad firmaron el protocolo de actuación para la construcción de centros de salud, actuaciones y equipamiento complementario mediante el cual la conselleria persigue completar durante la presente legislatura el mapa sanitario de la ciudad con un conjunto de actuaciones para esta finalidad. Por esto, la diputada que suscribe formula las siguientes preguntas: ¿Qué diferencias hay entre dicho convenio y el existente con anterioridad? ¿Considera la conselleria que con dicho nuevo protocolo se completa el mapa sanitario de la capital alicantina? Corts Valencianes, València, 16 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 16 de febrero de 2005 Encarnación Llinares Cuesta Encarnación Llinares Cuesta Pregunta número 377/05 al conseller de Sanitat sobre el centre de salut del Parc lo Morant, que formula la diputada Encarnación Llinares Cuesta, del GP Socialista (RE número 25.825). Pregunta número 377/05 al conseller de Sanidad sobre el centro de salud del Parc lo Morant, que formula la diputada Encarnación Llinares Cuesta, del GP Socialista (RE número 25.825). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Encarnación Llinares Cuesta, diputada del GP Socialista, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller de Sanitat, de la qual desitja obtenir resposta escrita. El passat 20 de desembre de 2004, l’alcalde de la ciutat d’Alacant i el conseller de Sanitat van signar el protocol d’actuació per a la construcció de centres de salut, actuacions i equipament complementari, mitjançant el qual la consellenia persegueix completar durant la present legislatura el mapa sanitari de la ciutat amb un conjunt d’actuacions per a tal finalitat. És per açò que la diputada que subscriu formula les preguntes següents: Amb referència al centre de salut del Parc lo Morant: Quina fou la data d’adjudicació de les corresponents obres de construcció, quin pressupost d’adjudicació i final tenen i quina empresa ha estat l’adjudicatària? Quin és el pla funcional previst per al centre? En quina data es preveu l’acabament de les obres i l’entrada en funcionament del centre? Quin és el pressupost previst per al seu equipament? Encarnación Llinares Cuesta, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula al conseller de Sanidad la pregunta siguiente de la cual desea respuesta escrita. El pasado 20 de diciembre de 2004, el alcalde de la ciudad de Alicante y el conseller de Sanidad firmaron el protocolo de actuación para la construcción de centros de salud, actuaciones y equipamiento complementario mediante el cual la conselleria persigue completar durante la presente legislatura el mapa sanitario de la ciudad con un conjunto de actuaciones para esta finalidad. Por esto, la diputada que suscribe formula las siguientes preguntas: Con referencia al centro de salud del Parc lo Morant: ¿Cuál fue la fecha de adjudicación de las correspondientes obras de construcción, qué presupuesto de adjudicación y final tienen y qué empresa ha sido la adjudicataria? ¿Cuál es el plan funcional previsto para el centro? ¿En qué fecha se prevé la finalización de las obras y la entrada en funcionament del centro? ¿Cuál es el presupuesto previsto para su equipamiento? Corts Valencianes, València, 16 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 16 de febrero de 2005 Encarnación Llinares Cuesta Encarnación Llinares Cuesta Pregunta número 378/05 al conseller de Sanitat sobre el centre de salut de Benalua, que formula la diputada Encarnación Llinares Cuesta, del GP Socialista (RE número 25.826). Pregunta número 378/05 al conseller de Sanidad sobre el centro de salud de Benalua, que formula la diputada Encarnación Llinares Cuesta, del GP Socialista (RE número 25.826). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Encarnación Llinares Cuesta, diputada del GP Socialista, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller de Sanitat, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Encarnación Llinares Cuesta, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula al conseller de Sanidad la pregunta siguiente de la cual desea respuesta escrita. Pàg. 18.016 3.6.2005 Número 109 El passat 20 de desembre de 2004, l’alcalde de la ciutat d’Alacant i el conseller de Sanitat van signar el protocol d’actuació per a la construcció de centres de salut, actuacions i equipament complementari, mitjançant el qual la conselleria persegueix completar durant la present legislatura el mapa sanitari de la ciutat amb un conjunt d’actuacions per a tal finalitat. És per açò que la diputada que subscriu formula les preguntes següents: Amb referència al centre de salut de Benalua: Quines foren, respectivament, les dates de licitació i d’adjudicació de les obres? Quin és el pressupost destinat a aquestes? Quin és el pla funcional dissenyat per al centre? Quina és la data prevista per a la seua entrada en funcionament? Corts Valencianes, València, 16 de febrer de 2005 El pasado 20 de diciembre de 2004, el alcalde de la ciudad de Alicante y el conseller de Sanidad firmaron el protocolo de actuación para la construcción de centros de salud, actuaciones y equipamiento complementario mediante el cual la conselleria persigue completar durante la presente legislatura el mapa sanitario de la ciudad con un conjunto de actuaciones para esta finalidad. Por esto, la diputada que suscribe formula las siguientes preguntas: Con referencia al centro de salud de Benalua: ¿Cuáles fueron, respectivamente, los datos de licitación y de adjudicación de las obras? ¿Cuál es el presupuesto destinado a las mismas? ¿Cuál es el plan funcional diseñado para el centro? ¿Cuál es la fecha prevista para su entrada en funcionamiento? Cortes Valencianas, Valencia, 16 de febrero de 2005 Encarnación Llinares Cuesta Encarnación Llinares Cuesta Pregunta número 379/05 al conseller de Sanitat sobre el centre de salut Girona-Portugal, que formula la diputada Encarnación Llinares Cuesta, del GP Socialista (RE número 25.827). Pregunta número 379/05 al conseller de Sanidad sobre el centro de salud Girona-Portugal, que formula la diputada Encarnación Llinares Cuesta, del GP Socialista (RE número 25.827). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Encarnación Llinares Cuesta, diputada del GP Socialista, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller de Sanitat, de la qual desitja obtenir resposta escrita. El passat 20 de desembre de 2004, l’alcalde de la ciutat d’Alacant i el conseller de Sanitat, van signar el protocol d’actuació per a la construcció de centres de salut, actuacions i equipament complementari, mitjançant el qual la conselleria persegueix completar durant la present legislatura el mapa sanitari de la ciutat amb un conjunt d’actuacions per a tal finalitat. És per açò que la diputada que subscriu formula les preguntes següents: Amb referència al centre de salut Girona-Portugal: En què consisteixen les seues obres de rehabilitació? A data de hui, ja s’han licitat? De ser així, en quina data? En cas contrari, quan preveu la conselleria que es faça? Quan s’ha previst la licitació de les obres? Quin és el pressupost adjudicat per als treballs de rehabilitació? Encarnación Llinares Cuesta, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula al conseller de Sanidad la pregunta siguiente de la cual desea respuesta escrita. El pasado 20 de diciembre de 2004, el alcalde de la ciudad de Alicante y el conseller de Sanidad firmaron el protocolo de actuación para la construcción de centros de salud, actuaciones y equipamiento complementario mediante el cual la conselleria persigue completar durante la presente legislatura el mapa sanitario de la ciudad con un conjunto de actuaciones para esta finalidad. Por esto, la diputada que suscribe formula las siguientes preguntas: Con referencia al centro de salud Girona-Portugal: ¿En qué consisten sus obras de rehabilitación? A fecha de hoy, ¿ya se han licitado? De se así, ¿en qué fecha? En caso contrario, ¿cuándo prevé la conselleria que se haga? ¿Cuándo se ha previsto la licitación de las obras? ¿Cuál es el presupuesto adjudicado para los trabajos de rehabilitación? Corts Valencianes, València, 16 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 16 de febrero de 2005 Encarnación Llinares Cuesta Encarnación Llinares Cuesta Pregunta número 380/05 al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència sobre ajudes en matèria de modernització de les pimes comercials, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del GP Socialista (RE número 25.976). Pregunta número 380/05 al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia sobre ayudas en materia de modernización de las pymes comerciales, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del GP Socialista (RE número 25.976). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grup Parlamentari Socialista, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 146 i següents del RCV, formula al conseller d’Em- Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del GP Socialista, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Empresa, Número 109 3.6.2005 Pàg. 18.017 presa, Universitat i Ciència la pregunta següent de la qual desitja resposta escrita. En les ordres de la Conselleria d’Empresa, Universitat i Ciencia, o anteriors denominacions, per les quals es regulaven les ajudes en matèria de modernització de les pimes comercials per als diferents exercicis, s’indicava que la Direcció General d’Indústria i Comerç realitzarà el control i el seguiment de les accions a través de les comprovacions que considere necessàries. En aquest sentit, la diputada que subscriu formula la pregunta següent: ¿Quantes accions s’han verificat els anys 2004, 2003, 2002, 2001, 2000, 1999, 1998, 1997 i 1996, respectivament? Universidad y Ciencia, de la cual desea obtener respuesta escrita. En las órdenes de la Conselleria de Empresa, Universidad y Ciencia —o anteriores denominaciones— por las que se regulaban las ayudas en materia de modernización de las pymes comerciales para los distintos ejercicios, se indicaba que la Dirección General de Industria y Comercio realizará el control y seguimiento de las acciones a través de las comprobaciones que considere necesarias. En este sentido, la diputada que suscribe formula la siguiente pregunta: ¿Cuántas acciones se han verificado en los años 2004, 2003, 2002, 2001, 2000, 1999, 1998, 1997 y 1996, respectivamente? Corts Valencianes, València, 17 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 17 de febrero de 2005 Mari Carmen Sánchez Brufal Mari Carmen Sánchez Brufal Pregunta número 381/05 al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència sobre ajudes en matèria de modernització de les pimes comercials, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del GP Socialista (RE número 25.977). Pregunta número 381/05 al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia sobre ayudas en materia de modernización de las pymes comerciales, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del GP Socialista (RE número 25.977). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grup Parlamentari Socialista, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 146 i següents del RCV, formula al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència la pregunta següent de la qual desitja resposta escrita. En l’Ordre de 29 de desembre de 2004 de la Conselleria d’Empresa, Universitat i Ciencia per la qual es regulen les ajudes en matèria de modernització de les pimes comercials per a l’exercici 2005, en l’article 9, 1), a), indica els municipis que poden ser objecte d’ajudes per a la renovació i el desenvolupament comercial en centres històrics. En aquest sentit, la diputada que subscriu formula la pregunta següent: ¿Quins són els criteris de definició de centre històric susceptible d’aquestes ajudes? Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del GP Socialista, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia, de la cual desea obtener respuesta escrita. En la Orden de 29 de diciembre de 2004 de la Conselleria de Empresa, Universidad y Ciencia por la que se regulan las ayudas en materia de modernización de las pymes comerciales para el ejercicio 2005, en el artículo 9, 1), a), indica los municipios que pueden ser objeto de ayudas para la renovación y desarrollo comercial en centros históricos. En este sentido, la diputada que suscribe formula la siguiente pregunta: ¿Cuáles son los criterios de definición de centro histórico susceptible de estas ayudas? Corts Valencianes, València, 17 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 17 de febrero de 2005 Mari Carmen Sánchez Brufal Mari Carmen Sánchez Brufal Pregunta número 382/05 al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència sobre ajudes al comerç, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del GP Socialista (RE número 25.978). Pregunta número 382/05 al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia sobre ayudas al comercio, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del GP Socialista (RE número 25.978). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grup Parlamentari Socialista, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 146 i següents del RCV, formula al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència la pregunta següent de la qual desitja resposta escrita. Hi realitza o pensa realitzar-hi la conselleria cap avaluació de la repercussió de l’actual distribució d’ajudes al comerç pel que fa a les condicions de competència? Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del GP Socialista, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia, de la cual desea obtener respuesta escrita. ¿Realiza o piensa realizar la conselleria alguna evaluación de la repercusión de la actual distribución de ayudas al comercio respecto a las condiciones de competencia en el mismo? Pàg. 18.018 3.6.2005 Número 109 Pensa aplicar les recomanacions del Llibre Blanc per a la Reforma del Sistema Espanyol de Defensa de la Competència presentat el passat 20 de gener de 2005? ¿Piensa aplicar las recomendaciones del Libro Blanco para la Reforma del Sistema Español de Defensa de la Competencia presentado el pasado 20 de enero de 2005? Corts Valencianes, València, 17 de febrer de 20045 Cortes Valencianas, Valencia, 17 de febrero de 2005 Mari Carmen Sánchez Brufal Mari Carmen Sánchez Brufal Pregunta número 383/05 al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència sobre ajudes en matèria de modernització de les pimes comercials, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del GP Socialista (RE número 25.979). Pregunta número 383/05 al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia sobre ayudas en materia de modernización de las pymes comerciales, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del GP Socialista (RE número 25.979). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grup Parlamentari Socialista, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 146 i següents del RCV, formula al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència la pregunta següent de la qual desitja resposta escrita. La Conselleria d’Empresa, Universitat i Ciència convoca diverses ajudes en matèria de modernització de les pimes comercials. En aquest sentit, i per cadascuna d’elles, la diputada que subscriu formula la pregunta següent: Quina és la valoració i ponderació que realitza la conselleria per a la concessió d’aquestes ajudes i la variable específica que suposa les dificultats de desplegar la distribució comercial a les zonas rurals o deprimides de l’interior de la nostra comunitat? Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del GP Socialista, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia, de la cual desea obtener respuesta escrita. La Conselleria de Empresa, Universidad y Ciencia convoca diversas ayudas en materia de modernización de las pymes comerciales. En este sentido, y por cada una de ellas, la diputada que suscribe formula la siguiente pregunta: ¿Cuál es la valoración y ponderación que realiza la conselleria en orden a la concesión de estas ayudas y la variable específica que supone las dificultades de desarrollar la distribución comercial en las zonas rurales o deprimidas del interior de nuestra comunidad? Corts Valencianes, València, 17 de febrer de 20045 Cortes Valencianas, Valencia, 17 de febrero de 2005 Mari Carmen Sánchez Brufal Mari Carmen Sánchez Brufal Pregunta número 384/05 al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència sobre ajudes en matèria de modernització de les pimes comercials, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del GP Socialista (RE número 25.980). Pregunta número 384/05 al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia sobre ayudas en materia de modernización de las pymes comerciales, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del GP Socialista (RE número 25.980). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grup Parlamentari Socialista, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 146 i següents del RCV, formula al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència la pregunta següent de la qual desitja resposta escrita. El pasta 10 de febrer de 2005 acabava el termini de presentació de sol·licituds d’ajudes en matèria de modernització de les pimes comercials per a aquest exercici, segons estableix l’Ordre de 29 de desembre de 2004 de la Conselleria d’Empresa, Universitat i Ciència. En aquest sentit la diputada que subscriu formula les preguntes següents: Quantes sol·licituds s’han rebut, amb detall de la mesura de l’empresa sol·licitant i el municipi? Quantes d’aquestes sol·licituds s’han fet per a adquisició d’equipament? Quantes d’aquestes sol·licituds s’han fet per a incorporació de noves tecnologies? Quantes d’aquestes sol·licituds s’han fet per a incorporació de tècniques de gestió? Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del GP Socialista, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia, de la cual desea obtener respuesta escrita. El pasado 10 de febrero de 2005 terminaba el plazo de presentación de solicitudes de ayudas en materia de modernización de las pymes comerciales para el presente ejercicio, según establece la Orden de 29 de diciembre de 2004 de la Conselleria de Empresa, Universidad y Ciencia. En este sentido, a diputada que suscribe formula las siguientes preguntas: ¿Cuántas solicitudes se han recibido, detallando el tamaño de la empresa solicitante y el municipio? ¿Cuántas de estas solicitudes se han hecho para adquisición de equipamiento? ¿Cuántas de estas solicitudes se han hecho para incorporación de nuevas tecnologías? ¿Cuántas de estas solicitudes se han hecho para incorporación de técnicas de gestión? Número 109 3.6.2005 Pàg. 18.019 Quantes sol·liciten materialitzar-se’n com a subvencions? Amb quin import? Quantes sol·liciten materialitzar-se’n com a suports a les operacions de crèdit? Amb quin import? Quantes pimes o microempreses sol·licitants exerceixen l’activitat comercial en els grups d’epígraf fiscal de l’ IAE 612, 613, 614, 615, 619, 641, 642, 643, 644, 645, 647, 651, 652, 653, 654, 656, 657, 659, 661, 662 i 971.1, respectivament? Corts Valencianes, València, 17 de febrer de 20045 ¿Cuántas solicitan materializarse como subvenciones? ¿Con qué importe? ¿Cuántas solicitan materializarse como apoyos a las operaciones de crédito? ¿Con qué importe? ¿Cuántas pymes o microempresas solicitantes ejercen la actividad comercial en los grupos de epígrafe fiscal del IAE 612, 613, 614, 615, 619, 641, 642, 643, 644, 645, 647, 651, 652, 653, 654, 656, 657, 659, 661, 662 y 971.1, respectivamente? Cortes Valencianas, Valencia, 17 de febrero de 2005 Mari Carmen Sánchez Brufal Mari Carmen Sánchez Brufal Pregunta número 385/05 al conseller de Cultura, Educació i Esport sobre l’abandonament de l’antic Cine Ideal d’Alacant, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 25.981). Pregunta número 385/05 al conseller de Cultura, Educación y Deporte sobre el abandono del antiguo Cine Ideal de Alicante, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 25.981). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller de Cultura, Educació i Esport, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Els comerciants dels carrers d’Artillers i López Torregrosa, d’Alacant, es consideren afectats per lucre cessant, ja que porten sis anys amb obres públiques i privades al seu entorn. Amb la demolició de l’edifici del Govern Militar i l’abandonament de l’antic Cine Ideal, ambdós inclosos en el Pla especial d’edificis protegits de l’Ajuntament d’Alacant, i el tancament per part del consistori del carrer d’Artillers pels riscs d’ensulsides de la façana del cinema, han vist molt afectades les vendes en els comerços. Davant d’aquests fets, la diputada que subscriu formula les preguntes següents: Quins mecanismes té la conselleria, atès que es tracta d’un edifici protegit, per a obligar el propietari de l’edifici de l’antic Cine Ideal a conservar-lo i agilitar-ne la restauració per evitar el deteriorament en què es troba? Quina responsabilitat tindria la Conselleria de Cultura, Educació i Esport en el cas que es produís una desgràcia per l’abandonament d’aquest edifici, patrimoni cultural? Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Cultura, Educación y Deporte, de la cual desea obtener respuesta escrita. Los comerciantes de las calles Artilleros y López Torregrosa, de Alicante, se consideran afectados por lucro cesante, ya que llevan seis años con obras públicas y privadas en su entorno. Con la demolición del edificio del Gobierno Militar y el abandono del antiguo Cine Ideal, ambos incluidos en el Plan especial de edificios protegidos del Ayuntamiento de Alicante, y el cierre por parte del consistorio de la calle Artilleros por riesgos de desprendimientos de la fachada del cine, han visto muy afectadas las ventas en sus comercios. Ante estos hechos, la diputada que suscribe formula las siguientes preguntas: ¿Qué mecanismos tiene la conselleria, dado que se trata de un edificio protegido, para obligar al propietario del edificio del antiguo Cine Ideal a conservarlo y agilizar la restauración del mismo, evitando el deterioro en el que se encuentra? ¿Qué responsabilidad tendría la Conselleria de Cultura, Educación y Ciencia en el caso de que se produjera una desgracia por el abandono de este edificio, patrimonio cultural? Corts Valencianes, València, 17 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 17 de febrero de 2005 Mari Carmen Sánchez Brufal Mari Carmen Sánchez Brufal Pregunta número 386/05 a la consellera de Turisme sobre la Borsa Internazionale de Turismo de Milà, que formula el diputat Francesc Colomer i Sànchez, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 25.982). Pregunta número 386/05 a la consellera de Turismo sobre la Borsa Internazionale de Turismo de Milán, que formula el diputado Francesc Colomer i Sànchez, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 25.982). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Francesc Colomer i Sànchez, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent a la consellera de Turisme, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Atesa la visita de la consellera de Turisme a la Borsa Internazionale del Turismo (BIT), celebrada a Milà del 12 al 15 de febrer de 2005: Francesc Colomer i Sànchez, diputado del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta a la consellera de Turismo, de la cual desea obtener respuesta escrita. Teniendo en cuenta la visita de la consellera de Turismo a la Borsa Internazionale del Turismo (BIT), celebrada en Milán del 12 al 15 de febrero de 2005: Pàg. 18.020 3.6.2005 Número 109 Quin ha estat el contingut de les activitats de la delegació de la conselleria en aquesta fira? ¿Cuál ha sido el contenido de las actividades de la delegación de la conselleria en esta feria? Corts Valencianes, València, 17 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 17 de febrero de 2005 Francesc Colomer i Sànchez Francesc Colomer i Sànchez Pregunta número 387/05 a la consellera de Turismo sobre la Borsa Internazionale de Turismo de Milán, que formula el diputado Francesc Colomer i Sànchez, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 25.983). Pregunta número 387/05 a la consellera de Turisme sobre la Borsa Internazionale de Turismo de Milà, que formula el diputat Francesc Colomer i Sànchez, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 25.983). A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES Francesc Colomer i Sànchez, diputado del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta a la consellera de Turismo, de la cual desea obtener respuesta escrita. Teniendo en cuenta la visita de la consellera de Turismo a la Borsa Internazionale del Turismo (BIT), celebrada en Milán del 12 al 15 de febrero de 2005: ¿Cuál es la valoración que se hace desde la conselleria sobre el desarrollo de la misma? Francesc Colomer i Sànchez, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent a la consellera de Turisme, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Atesa la visita de la consellera de Turisme a la Borsa Internazionale del Turismo (BIT), celebrada a Milà del 12 al 15 de febrer de 2005: Quina és la valoració que es fa des de la conselleria sobre el desenvolupament d’aquesta? Cortes Valencianas, Valencia, 17 de febrero de 2005 Corts Valencianes, València, 17 de febrer de 2005 Francesc Colomer i Sànchez Francesc Colomer i Sànchez Pregunta número 388/05 a la consellera de Turisme sobre la Borsa Internazionale de Turismo de Milà, que formula el diputat Francesc Colomer i Sànchez, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 25.984). Pregunta número 388/05 a la consellera de Turismo sobre la Borsa Internazionale de Turismo de Milán, que formula el diputado Francesc Colomer i Sànchez, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 25.984). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Francesc Colomer i Sànchez, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent a la consellera de Turisme, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Atesa la visita de la consellera de Turisme a la Borsa Internazionale del Turismo (BIT), celebrada a Milà del 12 al 15 de febrer de 2005: Quines van ser les gestions prèvies amb el sector turístic valencià per a coordinar la presència dels nostres interessos i productes en la fira esmentada? Francesc Colomer i Sànchez, diputado del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta a la consellera de Turismo, de la cual desea obtener respuesta escrita. Teniendo en cuenta la visita de la consellera de Turismo a la Borsa Internazionale del Turismo (BIT), celebrada en Milán del 12 al 15 de febrero de 2005: ¿Cuáles fueron las gestiones previas con el sector turístico valenciano para coordinar la presencia de nuestros intereses y productos de la mencionada feria? Corts Valencianes, València, 17 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 17 de febrero de 2005 Francesc Colomer i Sànchez Francesc Colomer i Sànchez Pregunta número 389/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre problemes per la superpoblació de conills, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 25.985). Pregunta número 389/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre problemas por la superpoblación de conejos, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 25.985). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Jeannette Segarra Sales, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Quina és la raó per la qual existeixen molts vedats de caça de la comarca de la Vall d’Albaida sense el pla tècnic Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Territorio y Vivienda, de la cual desea obtener respuesta escrita. ¿Cuál es la razón por la que existen muchos cotos de caza de la comarca de La Vall d’Albaida sin el plan técnico Número 109 3.6.2005 Pàg. 18.021 aprovat, en una zona on hi ha greus problemes per la superpoblació de conills? aprobado, en una zona donde hay graves problemas por la superpoblación de conejos? Corts Valencianes, València, 17 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 17 de febrero de 2005 Jeannette Segarra Sales Jeannette Segarra Sales Pregunta número 390/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre problemes per la superpoblació de conills, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 25.986). Pregunta número 390/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre problemas por la superpoblación de conejos, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 25.986). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Jeannette Segarra Sales, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Quina és la raó per la qual existeixen molts vedats de caça de la comarca de la Costera sense el pla tècnic aprovat, en una zona on hi ha greus problemes per la superpoblació de conills? Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Territorio y Vivienda, de la cual desea obtener respuesta escrita. ¿Cuál es la razón por la que existen muchos cotos de caza de la comarca de La Costera sin el plan técnico aprobado, en una zona donde hay graves problemas por la superpoblación de conejos? Corts Valencianes, València, 17 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 17 de febrero de 2005 Jeannette Segarra Sales Jeannette Segarra Sales Pregunta número 391/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre una plaga de conills, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 25.987). Pregunta número 391/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre una plaga de conejos, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 25.987). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Jeannette Segarra Sales, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Quines mesures ha pres la conselleria per a prevenir o pal·liar l’existència de la plaga de conills i dels danys ocasionats als cultius en la comarca de la Vall d’Albaida en els anys 2001, 2002, 2003, 2004 i 2005? Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Territorio y Vivienda, de la cual desea obtener respuesta escrita. ¿Qué medidas ha tomado la conselleria para prevenir o paliar la existencia de la plaga de conejos y de los daños ocasionados a los cultivos en la comarca de La Vall d’Albaida en los años 2001, 2002, 2003, 2004 y 2005? Corts Valencianes, València, 17 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 17 de febrero de 2005 Jeannette Segarra Sales Jeannette Segarra Sales Pregunta número 392/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre una plaga de conills, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 25.988). Pregunta número 392/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre una plaga de conejos, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 25.988). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Jeannette Segarra Sales, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Quines mesures ha pres la conselleria per a prevenir o pal·liar l’existència de la plaga de conills i dels danys oca- Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Territorio y Vivienda, de la cual desea obtener respuesta escrita. ¿Qué medidas ha tomado la conselleria para prevenir o paliar la existencia de la plaga de conejos y de los daños Pàg. 18.022 3.6.2005 Número 109 sionats als cultius en la comarca de la Costera en els anys 2001, 2002, 2003, 2004 i 2005? ocasionados a los cultivos en la comarca de La Costera en los años 2001, 2002, 2003, 2004 y 2005? Corts Valencianes, València, 17 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 17 de febrero de 2005 Jeannette Segarra Sales Jeannette Segarra Sales Pregunta número 393/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre una plaga de conills, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 25.989). Pregunta número 393/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre una plaga de conejos, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 25.989). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Jeannette Segarra Sales, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Quins estudis científics concrets s’han dut a terme a la comarca de la Vall d’Albaida relacionats amb la plaga de conills que tants danys ocasionen als cultius de la zona? Corts Valencianes, València, 17 de febrer de 2005 Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Territorio y Vivienda, de la cual desea obtener respuesta escrita. ¿Qué estudios científicos concretos se han llevado a cabo en la comarca de La Vall d’Albaida relacionados con la plaga de conejos que tantos daños ocasionan a los cultivos de la zona? Cortes Valencianas, Valencia, 17 de febrero de 2005 Jeannette Segarra Sales Jeannette Segarra Sales Pregunta número 394/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre una plaga de conills, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 25.990). Pregunta número 394/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre una plaga de conejos, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 25.990). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Jeannette Segarra Sales, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Quins estudis científics concrets s’han dut a terme a la comarca de la Costera relacionats amb la plaga de conills que tants danys ocasionen als cultius de la zona? Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Territorio y Vivienda, de la cual desea obtener respuesta escrita. ¿Qué estudios científicos concretos se han llevado a cabo en la comarca de La Costera relacionados con la plaga de conejos que tantos daños ocasionan a los cultivos de la zona? Corts Valencianes, València, 17 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 17 de febrero de 2005 Jeannette Segarra Sales Jeannette Segarra Sales Pregunta número 395/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre l’origen de conills procedents de granges cinegètiques de la província de València, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 25.991). Pregunta número 395/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre el origen de conejos procedentes de granjas cinegéticas de la provincia de Valencia, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 25.991). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Jeannette Segarra Sales, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Quins controls específics s’han realitzat per part de la conselleria relatius a l’origen dels conills procedents de les granges cinegètiques de la província de València que s’han Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Territorio y Vivienda, de la cual desea obtener respuesta escrita. ¿Qué controles específicos se han realizado por parte de la conselleria relativos al origen de los conejos procedentes de las granjas cinegéticas de la provincia de Valencia que se Número 109 3.6.2005 Pàg. 18.023 subministrat als vedats de caça de la comarca de la Vall d’Albaida? Corts Valencianes, València, 17 de febrer de 2005 han suministrado a los cotos de caza de la comarca de La Vall d’Albaida? Cortes Valencianas, Valencia, 17 de febrero de 2005 Jeannette Segarra Sales Jeannette Segarra Sales Pregunta número 396/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre l’origen de conills procedents de granges cinegètiques de la província de València, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 25.992). Pregunta número 396/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre el origen de conejos procedentes de granjas cinegéticas de la provincia de Valencia, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 25.992). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Jeannette Segarra i Sales, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Quins controls específics s’han realitzat, per part de la conselleria, relatius a l’origen dels conills procedents de les granges cinegètiques de la província de València que s’han subministrat als vedats de caça de la comarca de la Costera? Jeannette Segarra i Sales, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Territorio y Vivienda, de la cual desea obtener respuesta escrita. ¿Qué controles específicos se han realizado, por parte de la conselleria, relativos al origen de los conejos procedentes de las granjas cinegéticas de la provincia de Valencia que se han suministrado a los cotos de caza de la comarca de La Costera? Corts Valencianes, València, 17 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 17 de febrero de 2005 Jeannette Segarra i Sales Jeannette Segarra i Sales Pregunta número 397/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre el control i seguiment de plagues d’espècies cinegètiques, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 25.993). Pregunta número 397/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre el control y seguimiento de plagas de especies cinegéticas, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 25.993). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Jeannette Segarra i Sales, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Quina és la relació del personal tècnic dedicat en exclusiva al control i el seguiment de plagues d’espècies cinegètiques i als danys als cultius produïts per superpoblació d’alguna espècie cinegètica (especialment: conill, porc senglar, cabra salvatge, cérvol i estornells)? Jeannette Segarra i Sales, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Territorio y Vivienda, de la cual desea obtener respuesta escrita. ¿Cuál es la relación del personal técnico dedicado en exclusiva al control y seguimiento de plagas de especies cinegéticas y a los daños a los cultivos producidos por sobrepoblación de alguna especie cinegética (especialmente: conejos, jabalís, cabra hispánica, ciervos y estorninos? Corts Valencianes, València, 17 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 17 de febrero de 2005 Jeannette Segarra i Sales Jeannette Segarra i Sales Pregunta número 398/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre zones d’emergència cinegètica, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 25.994). Pregunta número 398/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre zonas de mergencia cinegética, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 25.994). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Jeannette Segarra i Sales, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Atès que onze termes de la comarca de la Vall d’Albaida van ser declarats zones d’emergència cinegètica en febrer Jeannette Segarra i Sales, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Territorio y Vivienda, de la cual desea obtener respuesta escrita. Teniendo en cuenta que once términos de la comarca de La Vall d’Albaida fueron declarados zonas de emergencia cinegé- Pàg. 18.024 3.6.2005 Número 109 de 2001, com és possible que a hores d’ara estiguen sense resoldre els plans tècnics d’alguns d’aquests? tica en febrero de 2001, ¿Cómo es posible que en estos momentos estén sin resolver los planes técnicos de algunos de ellos? Corts Valencianes, València, 17 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 17 de febrero de 2005 Jeannette Segarra i Sales Jeannette Segarra i Sales Pregunta número 399/05 al conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació sobre l’origen de conills procedents de granges cinegètiques de la província de València, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 25.995). Pregunta número 399/05 al conseller de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el origen de conejos procedentes de granjas cinegéticas de la provincia de Valencia, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 25.995). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Jeannette Segarra i Sales, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Quins controls específics s’han realitzat, per part de la conselleria, relatius a l’origen dels conills procedents de les granges cinegètiques de la província de València que s’han subministrat als vedats de caça de la comarca de la Vall d’Albaida? Corts Valencianes, València, 17 de febrer de 2005 Jeannette Segarra i Sales, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Agricultura, Pesca y Alimentación, de la cual desea obtener respuesta escrita. ¿Qué controles específicos se han realizado, por parte de la conselleria, relativos al origen de los conejos procedentes de las granjas cinegéticas de la provincia de Valencia que se han suministrado a los cotos de caza de la comarca de La Vall d’Albaida? Cortes Valencianas, Valencia, 17 de febrero de 2005 Jeannette Segarra i Sales Jeannette Segarra i Sales Pregunta número 400/05 al conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació sobre l’origen de conills procedents de granges cinegètiques de la província de València, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 25.996). Pregunta número 400/05 al conseller de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el origen de conejos procedentes de granjas cinegéticas de la provincia de Valencia, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 25.996). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Jeannette Segarra i Sales, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Quins controls específics s’han realitzat, per part de la conselleria, relatius a l’origen dels conills procedents de les granges cinegètiques de la província de València que s’han subministrat als vedats de caça de la comarca de la Costera? Jeannette Segarra i Sales, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Agricultura, Pesca y Alimentación, de la cual desea obtener respuesta escrita. ¿Qué controles específicos se han realizado, por parte de la conselleria, relativos al origen de los conejos procedentes de las granjas cinegéticas de la provincia de Valencia que se han suministrado a los cotos de caza de la comarca de La Costera? Corts Valencianes, València, 17 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 17 de febrero de 2005 Jeannette Segarra i Sales Jeannette Segarra i Sales Pregunta número 401/05 al conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació sobre granges cinegètiques, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 25.997). Pregunta número 401/05 al conseller de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre granjas cinegéticas, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 25.997). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Jeannette Segarra i Sales, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Jeannette Segarra i Sales, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Agricultura, Pesca y Alimentación, de la cual desea obtener respuesta escrita. Número 109 3.6.2005 Pàg. 18.025 Quin és el número de registre sanitari de cadascuna de les granges cinegètiques i quin el nombre de conills amollats en els anys 2001, 2002, 2003 i 2004, procedents de cada una de les granges d’origen? ¿Cuál es el número de registro sanitario de cada una de las granjas cinegéticas y cuál el número de conejos soltados en los años 2001, 2002, 2003 y 2004, procedentes de cada una de las granjas de origen? Corts Valencianes, València, 17 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 17 de febrero de 2005 Jeannette Segarra i Sales Jeannette Segarra i Sales Pregunta número 402/05 a la consellera de Turisme sobre la Direcció General de Turisme d’Interior, que formula el diputat Francesc Colomer i Sànchez, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 26.005). Pregunta número 402/05 a la consellera de Turismo sobre la Dirección General de Turismo de Interior, que formula el diputado Francesc Colomer i Sànchez, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 26.005). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Francesc Colomer i Sànchez, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent a la consellera de Turisme, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Després de la creació, l’estiu de 2004, de la Direcció General de Turisme d’Interior, quina és la participació d’aquesta en la definició de la política turística del conjunt de la conselleria? Francesc Colomer i Sànchez, diputado del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta a la consellera de Turismo, de la cual desea obtener respuesta escrita. Después de la creación, el verano de 2004, de la Dirección General de Turismo de Interior, ¿Cuál es su participación en la definición de la política turística del conjunto de la conselleria? Corts Valencianes, València, 17 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 17 de febrero de 2005 Francesc Colomer i Sànchez Francesc Colomer i Sànchez Pregunta número 403/05 a la consellera de Turisme sobre la Direcció General de Turisme d’Interior, que formula el diputat Francesc Colomer i Sànchez, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 26.006). Pregunta número 403/05 a la consellera de Turismo sobre la Dirección General de Turismo de Interior, que formula el diputado Francesc Colomer i Sànchez, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 26.006). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Francesc Colomer i Sànchez, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent a la consellera de Turisme, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Després de la creació, l’estiu de 2004, de la Direcció General de Turisme d’Interior, quines són les actuacions i les visites realitzades pel director general des del seu nomenament fins ara? Francesc Colomer i Sànchez, diputado del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta a la consellera de Turismo, de la cual desea obtener respuesta escrita. Después de la creación, el verano de 2004, de la Dirección General de Turismo de Interior, ¿Cuáles son las actuaciones y visitas realizadas por el director general desde su nombramiento hasta ahora? Corts Valencianes, València, 17 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 17 de febrero de 2005 Francesc Colomer i Sànchez Francesc Colomer i Sànchez Pregunta número 404/05 a la consellera de Turisme sobre la Direcció General de Turisme d’Interior, que formula el diputat Francesc Colomer i Sànchez, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 26.007). Pregunta número 404/05 a la consellera de Turismo sobre la Dirección General de Turismo de Interior, que formula el diputado Francesc Colomer i Sànchez, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 26.007). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Francesc Colomer i Sànchez, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent a la consellera de Turisme, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Francesc Colomer i Sànchez, diputado del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta a la consellera de Turismo, de la cual desea obtener respuesta escrita. Pàg. 18.026 3.6.2005 Número 109 Després de la creació, l’estiu de 2004, de la Direcció General de Turisme d’Interior, quina és la relació de projectes i iniciatives que porta endavant? Después de la creación, el verano de 2004, de la Dirección General de Turismo de Interior, ¿Cuál es la relación de proyectos e iniciativas que está llevando a cabo? Corts Valencianes, València, 17 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 17 de febrero de 2005 Francesc Colomer i Sànchez Francesc Colomer i Sànchez Pregunta número 405/05 a la consellera de Turisme sobre la Direcció General de Turisme d’Interior, que formula el diputat Francesc Colomer i Sànchez, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 26.008). Pregunta número 405/05 a la consellera de Turismo sobre la Dirección General de Turismo de Interior, que formula el diputado Francesc Colomer i Sànchez, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 26.008). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Francesc Colomer i Sànchez, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent a la consellera de Turisme, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Quina és la distribució i la destinació pressupostària que ha fet la Direcció General de Turisme d’Interior respecte a les assignacions conferides per la Llei de pressuposts per a l’exercici 2005? Francesc Colomer i Sànchez, diputado del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta a la consellera de Turismo, de la cual desea obtener respuesta escrita. ¿Cuál es la distribución y destinación presupuestaria que ha hecho la Dirección General de Turismo de Interior respecto a las asignaciones conferidas por la Ley de presupuestos para el ejercicio 2005? Corts Valencianes, València, 17 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 17 de febrero de 2005 Francesc Colomer i Sànchez Francesc Colomer i Sànchez Pregunta número 406/05 a la consellera de Turisme sobre la Direcció General de Turisme d’Interior, que formula el diputat Francesc Colomer i Sànchez, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 26.009). Pregunta número 406/05 a la consellera de Turismo sobre la Dirección General de Turismo de Interior, que formula el diputado Francesc Colomer i Sànchez, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 26.009). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Francesc Colomer i Sànchez, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent a la consellera de Turisme, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Quina és la posició i les actuacions de la Direcció General de Turisme d’Interior respecte al títol IV de la Llei 3/98, de turisme de la Comunitat Valenciana, sobre el Pla d’espais turístics, fonamental per a ordenar els nous productes en l’àmbit rural? Francesc Colomer i Sànchez, diputado del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta a la consellera de Turismo, de la cual desea obtener respuesta escrita. ¿Cuál es la posición y las actuaciones de la Dirección General de Turismo de Interior respecto al título IV de la Ley 3/98, de turismo de la Comunidad Valenciana, sobre el Plan de espacios turísticos, fundamental para ordenar los nuevos productos en el ámbito rural? Corts Valencianes, València, 17 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 17 de febrero de 2005 Francesc Colomer i Sànchez Francesc Colomer i Sànchez Pregunta número 407/05 a la consellera de Turisme sobre l’àmbit rural valencià, que formula el diputat Francesc Colomer i Sànchez, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 26.010). Pregunta número 407/05 a la consellera de Turismo sobre el ámbito rural valenciano, que formula el diputado Francesc Colomer i Sànchez, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 26.010). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Francesc Colomer i Sànchez, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent a la consellera de Turisme, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Francesc Colomer i Sànchez, diputado del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta a la consellera de Turismo, de la cual desea obtener respuesta escrita. Número 109 3.6.2005 Pàg. 18.027 Quina ha estat la participació de l’àmbit rural valencià en Fitur? Corts Valencianes, València, 17 de febrer de 2005 ¿Cuál ha sido la participación del ámbito rural valenciano en Fitur? Cortes Valencianas, Valencia, 17 de febrero de 2005 Francesc Colomer i Sànchez Francesc Colomer i Sànchez Pregunta número 408/05 a la consellera de Turisme sobre municipis turístics declarats en l’àmbit rural, que formula el diputat Francesc Colomer i Sànchez, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 26.011). Pregunta número 408/05 a la consellera de Turismo sobre municipios turísticos declarados en el ámbito rural, que formula el diputado Francesc Colomer i Sànchez, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 26.011). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Francesc Colomer i Sànchez, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent a la consellera de Turisme, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Quants nous municipis turístics han estat declarats en l’àmbit rural des de la creació de la Direcció General de Turisme d’Interior? Corts Valencianes, València, 17 de febrer de 2005 Francesc Colomer i Sànchez, diputado del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta a la consellera de Turismo, de la cual desea obtener respuesta escrita. ¿Cuántos nuevos municipios turísticos han sido declarados en el ámbito rural desde la creación de la Dirección General de Turismo de Interior? Cortes Valencianas, Valencia, 17 de febrero de 2005 Francesc Colomer i Sànchez Francesc Colomer i Sànchez Pregunta número 409/05 al conseller de Cultura, Educació i Esport sobre els fons patrimonials científics de l’IES Jorge Juan d’Alacant, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 26.042). Pregunta número 409/05 al conseller de Cultura, Educación y Deporte sobre los fondos patrimoniales científicos del IES Jorge Juan de Alicante, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 26.042). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller de Cultura, Educació i Esport, de la qual desitja obtenir resposta escrita. L’IES Jorge Juan d’Alacant té en les seues dependències els fons patrimonials científics dipositats al llarg de la seua història (segles XIX i XX), consistents en una extensa i valuosa col·lecció d’animals dissecats, una col·lecció de fòssils que inclou exemplars recollits en vida per Jiménez de Cisneros, una col·lecció de mol·luscs de Cuba (única al món) i l’únic herbari de la Comunitat Valenciana confeccionat al llarg de més de 40 anys per Abelardo Rigual. A més, tampoc s’ha d’oblidar l’inestimable material de física i química de fons del segle XIX. Tot aquest material va ser donat per científics de prestigi reconegut que van formar part del claustre de professors de l’institut que, en aquell temps i fins ben entrat el segle XX, era l’únic de la província i, per tant, considerat per molts com una petita universitat. De tots aquests aspectes, la conselleria ha estat informada reiteradament, tant a través dels equips directius del centre com dels serveis territorials. D’igual manera, en la legislatura anterior, la diputada María Dolores Mollà, del Grup Parlamentari Socialista, va informar sistemàticament de la situació al llavors conseller de Cultura, Educació i Ciència. Cal crear una ubicació digna per a aquest patrimoni, i per això, la conselleria es va comprometre a donar una solució, i el 27 de maig de 1999, en plena precampanya electoral, va presentar als mitjans de comunicació la maqueta del Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Cultura, Educación y Deporte, de la cual desea obtener respuesta escrita. El IES Jorge Juan de Alicante tiene en sus dependencias los fondos patrimoniales científicos depositados a lo largo de su historia (siglos XIX y XX), consistentes en una extensa y valiosa colección de animales disecados, una colección de fósiles que incluye ejemplares recogidos durante su vida por Jiménez de Cisneros, una colección de moluscos de Cuba (única en el mundo) y el único herbario de la Comunidad Valenciana confeccionado a lo largo de más de 40 años por Abelardo Rigual. Además, tampoco hay que olvidar el inestimable material de física y química de fondos del siglo XIX. Todo este material fue donado por científicos de reconocido prestigio que formaron parte del claustro de profesores del instituto que, en aquél tiempo y hasta bien entrado el siglo XX, era el único de la provincia y por tanto considerado por muchos como una pequeña universidad. De todos estos aspectos, la conselleria ha sido informada reiteradamente tanto a través de los equipos directivos del centro como de los servicios territoriales. De igual forma, en la anterior legislatura la diputada Mª Dolores Mollá del Grupo Parlamentario Socialista informó sistemáticamente de la situación al entonces conseller de Cultura, Educación y Ciencia, Es necesario crear una ubicación digna para este patrimonio, y para ello la conselleria se comprometió a dar una solución, y el 27 de mayo de 1999, en plena precampaña electoral, presentó a los medios de comunicación la ma- Pàg. 18.028 3.6.2005 futur museu, de caràcter científic i didàctic, per als fons acumulats per l’institut. Així, responsables de l’administració van anunciar que les obres corresponents començarien en gener de l’any 2000. A les preguntes de la parlamentària susdita en setembre de 2002, el conseller de Cultura i Educació afirmava que “la conselleria, respecte als fons de l’IES Jorge Juan d’Alacant, davant les prescripcions legals per a catalogar com a col·lecció museogràfica com resulta de l’aplicació de l’article 70 de la Llei de patrimoni cultural valencià, adequarem un espais en el mateix centre educatiu per a la conservació i l’exposició dels fons susdits, per la qual cosa la Direcció General de Centres Docents està treballant en aquests moments”. L’any passat es va commemorar a Alacant el 100 aniversari de l’arribada del Sr. Daniel Jiménez de Cisneros a l’IES Jorge Juan, amb la celebració de diversos actes culturals als quals van acudir científics de tot el món que han comprovat, amb estupefacció, la deixadesa dels fons. Por tot el que s’ha exposat, la diputada que subscriu formula les preguntes següents: Quines raons han impedit que fins avui la conselleria no haja fet realitat la promesa de construir un museu científic i didàctic amb els fons de l’IES Jorge Juan d’Alacant? Número 109 Pensa construir, la conselleria, el museu esmentat? En cas afirmatiu, quan preveu l’inici de les obres i de quina direcció general dependrà? Fins la construcció del museu susdit, podrien considerar-se els fons de l’IES com una col·lecció museogràfica? En aquest cas, quins estudis haurien de fer-se pel que fa al cas? Cas de no ser possible aquesta solució, quina altra arbitraria la conselleria per a conservar, mantenir i divulgar aquest material científic? De quina direcció general depèn actualment aquesta actuació? Quina dotació ha concedir la conselleria a l’IES per a protegir i mantenir el material esmentat? En quina situació es troben els treballs de la Direcció General de Centres Docents per a adequar un espai en el mateix centre educatiu per a la conservació i l’exposició dels fons esmentats? queta del futuro museo, de carácter científico-didáctico, para los fondos acumulados por el instituto. Así, responsables de la administración anunciaron que las correspondientes obras comenzarían en enero del año 2000. A preguntas de la mencionada parlamentaria en septiembre de 2002, el conseller de Cultura y Educación afirmaba que “la conselleria, respecto de los fondos del IES Jorge Juan de Alicante, ante las prescripciones legales para catalogar como colección museográfica según resulta de la aplicación del artículo 70 de la Ley de Patrimonio Cultural Valenciano, adecuaremos un espacio en el mismo centro educativo para la conservación y exposición de los nombrados fondos, para lo cual la Dirección General de Centros Docentes está trabajando en estos momentos”. El año pasado se conmemoró en Alicante el 100 aniversario de la llegada de D. Daniel Jiménez de Cisneros al IES Jorge Juan, celebrándose diversos actos culturales a los que acudieron científicos de todo el mundo que han comprobado, para su asombro, el abandono de los fondos. Por todo lo expuesto, la diputada que suscribe formula las siguientes preguntas: ¿Qué razones han impedido que hasta la fecha la conselleria no haya hecho realidad su promesa de construir un museo científico-didáctico con los fondos del IES Jorge Juan de Alicante? ¿Piensa construir la conselleria el mencionado museo? En caso afirmativo, ¿cuándo prevé el inicio de las obras y de qué dirección general dependerá? Hasta la construcción del citado museo, ¿podrían considerarse los fondos del IES como colección museográfica? En ese caso, ¿qué estudios deberían hacerse al respecto? En caso de no ser posible esta solución, ¿qué otra arbitraría la conselleria para conservar, mantener y divulgar este material científico? ¿De qué Dirección General depende actualmente esta actuación? ¿Qué dotación ha concedido la conselleria al IES para proteger y mantener el citado material? ¿En qué situación se encuentran los trabajos de la Dirección General de Centros Docentes para adecuar un espacio en el mismo centro educativo para la conservación y exposición de los mencionados fondos? Corts Valencianes, València, 21 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 21 de febrero de 2005 Mari Carmen Sánchez Brufal Mari Carmen Sánchez Brufal Pregunta número 410/05 al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència sobre ajudes em matèria de modernització de les pimes comercials, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 26.058). Pregunta número 410/05 al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia, sobre ayudas en materia de modernización de las pymes comerciales, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 26.058). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència, de la qual desitja obtenir resposta escrita. L’Ordre de 29 de desembre de 2004, de la Conselleria d’Empresa, Universitat i Ciència per la qual es regulen les ajudes en matèria de modernització de les pimes comercials per a l’exercici 2005, en l’article 19.4, estableix que podran Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia, de la cual desea obtener respuesta escrita. La Orden de 29 de diciembre de 2004, de la Conselleria de Empresa, Universidad y Ciencia, por la que se regulan las ayudas en materia de modernización de las pymes comerciales para el ejercicio 2005, en el artículo 19.4, establece que podrán Número 109 3.6.2005 Pàg. 18.029 concedir-se ajudes als comerciants ubicats en àrees urbanes dels municipis citats en l’annex 2, en les quals es produesquen importants increments en la superfície de venda prèviament existent, per a la realització d’inversions dirigides a millorar la capacitat competitiva a través de la modernització de l’establiment i noves obertures per ampliació de l’empresa, dins de l’àrea urbana. En l’annex 2 se citen com a susceptibles d’ajuda les empreses ubicades a Alzira per primera vegada, ja que aquests municipi no es contemplava en la Resolució de 22 de desembre de 2003, que desplegava l’Ordre de 4 de desembre de 2003, de la conselleria, per la qual es regulen les ajudes a la modernització de les pimes comercials per a l’exercici 2004. Per això, la diputada que subscriu formula les preguntes següents: Quins motius han dut la conselleria a considerar la necessitat de potenciar l’equilibri comercial per increment general de l’oferta local a Alzira? Quin ha estat l’increment important en la superfície de venda existent prèviament a Alzira? I l’increment respecte a la mitjana de la comunitat? I amb relació al seu entorn? Quina ha estat l’evolució de la dotació comercial, tant a nivell sectorial com espacial? I respecte a la mitjana de la comunitat? I amb relació al seu entorn? Quin ha estat el desenvolupament de noves fórmules comercials? I en comparació amb la comunitat? I en comparació amb el seu entorn? Quines són les previsions justificades d’evolució del parc d’establiments comercials i de l’índex de dotació comercial? I respecte a la mitjana de la comunitat? I amb relació al seu entorn? concederse apoyos a los comerciantes ubicados en áreas urbanas de los municipios citados en el Anexo 2 en las que se produzcan importantes incrementos en la superficie de venta previamente existente, para la realización de inversiones dirigidas a mejorar la capacidad competitiva a través de la modernización del establecimiento y/o nuevas aperturas por ampliación de empresa, dentro del área urbana. Citándose en el Anexo 2 como apoyables las empresas ubicadas en Alzira por primera vez, ya que no se contemplaba este municipio en la Resolución de 22 de diciembre de 2003, que desarrollaba la Orden de 4 de diciembre de 2003, de la conselleria, por la que se regulan las ayudas a la modernización de las pymes comerciales para el ejercicio 2004, la diputada que suscribe formula las siguientes preguntas: ¿Qué motivos ha llevado a la conselleria a considerar la necesidad de potenciar el equilibrio comercial por incremento general de la oferta local en Alzira? ¿Cuál ha sido el importante incremento en la superficie de venta previamente existente en Alzira? ¿Y el incremento respecto a la media de la comunidad? ¿Y en relación a su entorno? ¿Cuál ha sido la evolución de la dotación comercial, tanto a nivel sectorial como espacial? ¿Y respecto a la media de la comunidad? ¿Y en relación a su entorno? ¿Cuál ha sido el desarrollo de nuevas fórmulas comerciales? ¿Y en comparación con la comunidad? ¿Y en comparación con su entorno? ¿Cuáles son las previsiones justificadas de evolución del parque de establecimientos comerciales y del índice de dotación comercial? ¿Y respecto a la media de la comunidad? ¿Y en relación a su entorno? Corts Valencianes, València, 17 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 17 de febrero de 2005 Mari Carmen Sánchez Brufal Mari Carmen Sánchez Brufal Pregunta número 411/05 al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència sobre ajudes en matèria de modernització de les pimes comercials, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 26.059). Pregunta número 411/05 al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia, sobre ayudas en materia de modernización de las pymes comerciales, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 26.059). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència, de la qual desitja obtenir resposta escrita. L’Ordre de 29 de desembre de 2004, de la Conselleria d’Empresa, Universitat i Ciència per la qual es regulen les ajudes en matèria de modernització de les pimes comercials per a l’exercici 2005, en l’article 19.4, estableix que podran concedir-se ajudes als comerciants ubicats en àrees urbanes dels municipis citats en l’annex 2, en les quals es produesquen importants increments en la superfície de venda prèviament existent, per a la realització d’inversions dirigides a millorar la capacitat competitiva a través de la modernització de l’establiment i noves obertures per ampliació de l’empresa, dins de l’àrea urbana. En l’annex 2 se citen com a susceptibles d’ajuda les empreses ubicades a Carcaixent per primera vegada, ja que aquests municipi no es contemplava en la Resolució de 22 de desembre de 2003, que desplegava l’Ordre de 4 de des- Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia, de la cual desea obtener respuesta escrita. La Orden de 29 de diciembre de 2004, de la Conselleria de Empresa, Universidad y Ciencia, por la que se regulan las ayudas en materia de modernización de las pymes comerciales para el ejercicio 2005, en el artículo 19.4, establece que podrán concederse apoyos a los comerciantes ubicados en áreas urbanas de los municipios citados en el Anexo 2 en las que se produzcan importantes incrementos en la superficie de venta previamente existente, para la realización de inversiones dirigidas a mejorar la capacidad competitiva a través de la modernización del establecimiento y/o nuevas aperturas por ampliación de empresa, dentro del área urbana. Citándose en el Anexo 2 como apoyables las empresas ubicadas en Carcaixent por primera vez, ya que no se contemplaba este municipio en la Resolución de 22 de diciembre de 2003, que desarrollaba la Orden de 4 de diciembre Pàg. 18.030 3.6.2005 Número 109 embre de 2003, de la conselleria, per la qual es regulen les ajudes a la modernització de les pimes comercials per a l’exercici 2004. Per això, la diputada que subscriu formula les preguntes següents: Quins motius han dut la conselleria a considerar la necessitat de potenciar l’equilibri comercial per increment general de l’oferta local a Carcaixent? Quin ha estat l’increment important en la superfície de venda existent prèviament a Carcaixent? I l’increment respecte a la mitjana de la comunitat? I amb relació al seu entorn? Quina ha estat l’evolució de la dotació comercial, tant a nivell sectorial com espacial? I respecte a la mitjana de la comunitat? I amb relació al seu entorn? Quin ha estat el desenvolupament de noves fórmules comercials? I en comparació amb la comunitat? I en comparació amb el seu entorn? Quines són les previsions justificades d’evolució del parc d’establiments comercials i de l’índex de dotació comercial? I respecte a la mitjana de la comunitat? I amb relació al seu entorn? Corts Valencianes, València, 17 de febrer de 2005 de 2003, de la conselleria, por la que se regulan las ayudas a la modernización de las pymes comerciales para el ejercicio 2004, la diputada que suscribe formula las siguientes preguntas: ¿Qué motivos ha llevado a la conselleria a considerar la necesidad de potenciar el equilibrio comercial por incremento general de la oferta local en Carcaixent? ¿Cuál ha sido el importante incremento en la superficie de venta previamente existente en Carcaixent? ¿Y el incremento respecto a la media de la comunidad? ¿Y en relación a su entorno? ¿Cuál ha sido la evolución de la dotación comercial, tanto a nivel sectorial como espacial? ¿Y respecto a la media de la comunidad? ¿Y en relación a su entorno? ¿Cuál ha sido el desarrollo de nuevas fórmulas comerciales? ¿Y en comparación con la comunidad? ¿Y en comparación con su entorno? ¿Cuáles son las previsiones justificadas de evolución del parque de establecimientos comerciales y del índice de dotación comercial? ¿Y respecto a la media de la comunidad? ¿Y en relación a su entorno? Cortes Valencianas, Valencia, 17 de febrero de 2005 Mari Carmen Sánchez Brufal Mari Carmen Sánchez Brufal Pregunta número 412/05 al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència sobre ajudes en matèria de modernització de les pimes comercials, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 26.060). Pregunta número 412/05 al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia, sobre ayudas en materia de modernización de las pymes comerciales, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 26.060). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència, de la qual desitja obtenir resposta escrita. L’Ordre de 29 de desembre de 2004, de la Conselleria d’Empresa, Universitat i Ciència per la qual es regulen les ajudes en matèria de modernització de les pimes comercials per a l’exercici 2005, en l’article 19.4, estableix que podran concedir-se ajudes als comerciants ubicats en àrees urbanes dels municipis citats en l’annex 2, en les quals es produesquen importants increments en la superfície de venda prèviament existent, per a la realització d’inversions dirigides a millorar la capacitat competitiva a través de la modernització de l’establiment i noves obertures per ampliació de l’empresa, dins de l’àrea urbana. En l’annex 2 se citen com a susceptibles d’ajuda les empreses ubicades a la Pobla de Vallbona per primera vegada, ja que aquests municipi no es contemplava en la Resolució de 22 de desembre de 2003, que desplegava l’Ordre de 4 de desembre de 2003, de la conselleria, per la qual es regulen les ajudes a la modernització de les pimes comercials per a l’exercici 2004. Per això, la diputada que subscriu formula les preguntes següents: Quins motius han dut la conselleria a considerar la necessitat de potenciar l’equilibri comercial per increment general de l’oferta local a la Pobla de Vallbona? Quin ha estat l’increment important en la superfície de venda existent prèviament a la Pobla de Vallbona? I l’increment respecte a la mitjana de la comunitat? I amb relació al seu entorn? Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia, de la cual desea obtener respuesta escrita. La Orden de 29 de diciembre de 2004, de la Conselleria de Empresa, Universidad y Ciencia, por la que se regulan las ayudas en materia de modernización de las pymes comerciales para el ejercicio 2005, en el artículo 19.4, establece que podrán concederse apoyos a los comerciantes ubicados en áreas urbanas de los municipios citados en el Anexo 2 en las que se produzcan importantes incrementos en la superficie de venta previamente existente, para la realización de inversiones dirigidas a mejorar la capacidad competitiva a través de la modernización del establecimiento y/o nuevas aperturas por ampliación de empresa, dentro del área urbana. Citándose en el Anexo 2 como apoyables las empresas ubicadas en La Pobla de Vallbona por primera vez, ya que no se contemplaba este municipio en la Resolución de 22 de diciembre de 2003, que desarrollaba la Orden de 4 de diciembre de 2003, de la conselleria, por la que se regulan las ayudas a la modernización de las pymes comerciales para el ejercicio 2004, la diputada que suscribe formula las siguientes preguntas: ¿Qué motivos ha llevado a la conselleria a considerar la necesidad de potenciar el equilibrio comercial por incremento general de la oferta local en La Pobla de Vallbona? ¿Cuál ha sido el importante incremento en la superficie de venta previamente existente en La Pobla de Vallbona? ¿Y el incremento respecto a la media de la comunidad? ¿Y en relación a su entorno? Número 109 3.6.2005 Pàg. 18.031 Quina ha estat l’evolució de la dotació comercial, tant a nivell sectorial com espacial? I respecte a la mitjana de la comunitat? I amb relació al seu entorn? Quin ha estat el desenvolupament de noves fórmules comercials? I en comparació amb la comunitat? I en comparació amb el seu entorn? Quines són les previsions justificades d’evolució del parc d’establiments comercials i de l’índex de dotació comercial? I respecte a la mitjana de la comunitat? I amb relació al seu entorn? ¿Cuál ha sido la evolución de la dotación comercial, tanto a nivel sectorial como espacial? ¿Y respecto a la media de la comunidad? ¿Y en relación a su entorno? ¿Cuál ha sido el desarrollo de nuevas fórmulas comerciales? ¿Y en comparación con la comunidad? ¿Y en comparación con su entorno? ¿Cuáles son las previsiones justificadas de evolución del parque de establecimientos comerciales y del índice de dotación comercial? ¿Y respecto a la media de la comunidad? ¿Y en relación a su entorno? Corts Valencianes, València, 17 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 17 de febrero de 2005 Mari Carmen Sánchez Brufal Mari Carmen Sánchez Brufal Pregunta número 413/05 al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència sobre ajudes en matèria de modernització de les pimes comercials, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 26.061). Pregunta número 413/05 al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia, sobre ayudas en materia de modernización de las pymes comerciales, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 26.061). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència, de la qual desitja obtenir resposta escrita. L’Ordre de 29 de desembre de 2004, de la Conselleria d’Empresa, Universitat i Ciència per la qual es regulen les ajudes en matèria de modernització de les pimes comercials per a l’exercici 2005, en l’article 19.4, estableix que podran concedir-se ajudes als comerciants ubicats en àrees urbanes dels municipis citats en l’annex 2, en les quals es produesquen importants increments en la superfície de venda prèviament existent, per a la realització d’inversions dirigides a millorar la capacitat competitiva a través de la modernització de l’establiment i noves obertures per ampliació de l’empresa, dins de l’àrea urbana. En l’annex 2 se citen com a susceptibles d’ajuda les empreses ubicades a Benaguasil per primera vegada, ja que aquests municipi no es contemplava en la Resolució de 22 de desembre de 2003, que desplegava l’Ordre de 4 de desembre de 2003, de la conselleria, per la qual es regulen les ajudes a la modernització de les pimes comercials per a l’exercici 2004. Per això, la diputada que subscriu formula les preguntes següents: Quins motius han dut la conselleria a considerar la necessitat de potenciar l’equilibri comercial per increment general de l’oferta local a Benaguasil? Quin ha estat l’increment important en la superfície de venda existent prèviament a Benaguasil? I l’increment respecte a la mitjana de la comunitat? I amb relació al seu entorn? Quina ha estat l’evolució de la dotació comercial, tant a nivell sectorial com espacial? I respecte a la mitjana de la comunitat? I amb relació al seu entorn? Quin ha estat el desenvolupament de noves fórmules comercials? I en comparació amb la comunitat? I en comparació al seu entorn? Quines són les previsions justificades d’evolució del parc d’establiments comercials i de l’índex de dotació co- Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia, de la cual desea obtener respuesta escrita. La Orden de 29 de diciembre de 2004, de la Conselleria de Empresa, Universidad y Ciencia, por la que se regulan las ayudas en materia de modernización de las pymes comerciales para el ejercicio 2005, en el artículo 19.4, establece que podrán concederse apoyos a los comerciantes ubicados en áreas urbanas de los municipios citados en el Anexo 2 en las que se produzcan importantes incrementos en la superficie de venta previamente existente, para la realización de inversiones dirigidas a mejorar la capacidad competitiva a través de la modernización del establecimiento y/o nuevas aperturas por ampliación de empresa, dentro del área urbana. Citándose en el Anexo 2 como apoyables las empresas ubicadas en Benaguasil por primera vez, ya que no se contemplaba este municipio en la Resolución de 22 de diciembre de 2003, que desarrollaba la Orden de 4 de diciembre de 2003, de la conselleria, por la que se regulan las ayudas a la modernización de las pymes comerciales para el ejercicio 2004, la diputada que suscribe formula las siguientes preguntas: ¿Qué motivos ha llevado a la conselleria a considerar la necesidad de potenciar el equilibrio comercial por incremento general de la oferta local en Benaguasil? ¿Cuál ha sido el importante incremento en la superficie de venta previamente existente en Benaguasil? ¿Y el incremento respecto a la media de la comunidad? ¿Y en relación a su entorno? ¿Cuál ha sido la evolución de la dotación comercial, tanto a nivel sectorial como espacial? ¿Y respecto a la media de la comunidad? ¿Y en relación a su entorno? ¿Cuál ha sido el desarrollo de nuevas fórmulas comerciales? ¿Y en comparación con la comunidad? ¿Y en comparación con su entorno? ¿Cuáles son las previsiones justificadas de evolución del parque de establecimientos comerciales y del índice de do- Pàg. 18.032 3.6.2005 Número 109 mercial? I respecte a la mitjana de la comunitat? I amb relació al seu entorn? Corts Valencianes, València, 17 de febrer de 2005 tación comercial? ¿Y respecto a la media de la comunidad? ¿Y en relación a su entorno? Cortes Valencianas, Valencia, 17 de febrero de 2005 Mari Carmen Sánchez Brufal Mari Carmen Sánchez Brufal Pregunta número 414/05 al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència sobre ajudes en matèria de modernització de les pimes comercials, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 26.062). Pregunta número 414/05 al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia, sobre ayudas en materia de modernización de las pymes comerciales, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 26.062). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència, de la qual desitja obtenir resposta escrita. L’Ordre de 29 de desembre de 2004, de la Conselleria d’Empresa, Universitat i Ciència per la qual es regulen les ajudes en matèria de modernització de les pimes comercials per a l’exercici 2005, en l’article 19.4, estableix que podran concedir-se ajudes als comerciants ubicats en àrees urbanes dels municipis citats en l’annex 2, en les quals es produesquen importants increments en la superfície de venda prèviament existent, per a la realització d’inversions dirigides a millorar la capacitat competitiva a través de la modernització de l’establiment i noves obertures per ampliació de l’empresa, dins de l’àrea urbana. En l’annex 2 se citen com a susceptibles d’ajuda les empreses ubicades a Llíria per primera vegada, ja que aquests municipi no es contemplava en la Resolució de 22 de desembre de 2003, que desplegava l’Ordre de 4 de desembre de 2003, de la conselleria, per la qual es regulen les ajudes a la modernització de les pimes comercials per a l’exercici 2004. Per això, la diputada que subscriu formula les preguntes següents: Quins motius han dut la conselleria a considerar la necessitat de potenciar l’equilibri comercial per increment general de l’oferta local a Llíria? Quin ha estat l’increment important en la superfície de venda existent prèviament a Llíria? I l’increment respecte a la mitjana de la comunitat? I amb relació al seu entorn? Quina ha estat l’evolució de la dotació comercial, tant a nivell sectorial com espacial? I respecte a la mitjana de la comunitat? I amb relació al seu entorn? Quin ha estat el desenvolupament de noves fórmules comercials? I en comparació amb la comunitat? I en comparació al seu entorn? Quines són les previsions justificades d’evolució del parc d’establiments comercials i de l’índex de dotació comercial? I respecte a la mitjana de la comunitat? I amb relació al seu entorn? Corts Valencianes, València, 17 de febrer de 2005 Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia, de la cual desea obtener respuesta escrita. La Orden de 29 de diciembre de 2004, de la Conselleria de Empresa, Universidad y Ciencia, por la que se regulan las ayudas en materia de modernización de las pymes comerciales para el ejercicio 2005, en el artículo 19.4, establece que podrán concederse apoyos a los comerciantes ubicados en áreas urbanas de los municipios citados en el Anexo 2 en las que se produzcan importantes incrementos en la superficie de venta previamente existente, para la realización de inversiones dirigidas a mejorar la capacidad competitiva a través de la modernización del establecimiento y/o nuevas aperturas por ampliación de empresa, dentro del área urbana. Citándose en el Anexo 2 como apoyables las empresas ubicadas en Llíria por primera vez, ya que no se contemplaba este municipio en la Resolución de 22 de diciembre de 2003, que desarrollaba la Orden de 4 de diciembre de 2003, de la conselleria, por la que se regulan las ayudas a la modernización de las pymes comerciales para el ejercicio 2004, la diputada que suscribe formula las siguientes preguntas: ¿Qué motivos ha llevado a la conselleria a considerar la necesidad de potenciar el equilibrio comercial por incremento general de la oferta local en Llíria? ¿Cuál ha sido el importante incremento en la superficie de venta previamente existente en Llíria? ¿Y el incremento respecto a la media de la comunidad? ¿Y en relación a su entorno? ¿Cuál ha sido la evolución de la dotación comercial, tanto a nivel sectorial como espacial? ¿Y respecto a la media de la comunidad? ¿Y en relación a su entorno? ¿Cuál ha sido el desarrollo de nuevas fórmulas comerciales? ¿Y en comparación con la comunidad? ¿Y en comparación con su entorno? ¿Cuáles son las previsiones justificadas de evolución del parque de establecimientos comerciales y del índice de dotación comercial? ¿Y respecto a la media de la comunidad? ¿Y en relación a su entorno? Cortes Valencianas, Valencia, 17 de febrero de 2005 Mari Carmen Sánchez Brufal Mari Carmen Sánchez Brufal Pregunta número 415/05 al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència sobre ajudes en matèria de modernització de les pimes comercials, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 26.063). Pregunta número 415/05 al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia, sobre ayudas en materia de modernización de las pymes comerciales, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 26.063). Número 109 3.6.2005 Pàg. 18.033 A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència, de la qual desitja obtenir resposta escrita. L’Ordre de 29 de desembre de 2004, de la Conselleria d’Empresa, Universitat i Ciència per la qual es regulen les ajudes en matèria de modernització de les pimes comercials per a l’exercici 2005, en l’article 19.4, estableix que podran concedir-se ajudes als comerciants ubicats en àrees urbanes dels municipis citats en l’annex 2, en les quals es produesquen importants increments en la superfície de venda prèviament existent, per a la realització d’inversions dirigides a millorar la capacitat competitiva a través de la modernització de l’establiment i noves obertures per ampliació de l’empresa, dins de l’àrea urbana. En l’annex 2 se citen com a susceptibles d’ajuda les empreses ubicades a Benissanó per primera vegada, ja que aquests municipi no es contemplava en la Resolució de 22 de desembre de 2003, que desplegava l’Ordre de 4 de desembre de 2003, de la conselleria, per la qual es regulen les ajudes a la modernització de les pimes comercials per a l’exercici 2004. Per això, la diputada que subscriu formula les preguntes següents: Quins motius han dut la conselleria a considerar la necessitat de potenciar l’equilibri comercial per increment general de l’oferta local a Benissanó? Quin ha estat l’increment important en la superfície de venda existent prèviament a Benissanó? I l’increment respecte a la mitjana de la comunitat? I amb relació al seu entorn? Quina ha estat l’evolució de la dotació comercial, tant a nivell sectorial com espacial? I respecte a la mitjana de la comunitat? I amb relació al seu entorn? Quin ha estat el desenvolupament de noves fórmules comercials? I en comparació amb la comunitat? I en comparació al seu entorn? Quines són les previsions justificades d’evolució del parc d’establiments comercials i de l’índex de dotació comercial? I respecte a la mitjana de la comunitat? I amb relació al seu entorn? Corts Valencianes, València, 17 de febrer de 2005 Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia, de la cual desea obtener respuesta escrita. La Orden de 29 de diciembre de 2004, de la Conselleria de Empresa, Universidad y Ciencia, por la que se regulan las ayudas en materia de modernización de las pymes comerciales para el ejercicio 2005, en el artículo 19.4, establece que podrán concederse apoyos a los comerciantes ubicados en áreas urbanas de los municipios citados en el Anexo 2 en las que se produzcan importantes incrementos en la superficie de venta previamente existente, para la realización de inversiones dirigidas a mejorar la capacidad competitiva a través de la modernización del establecimiento y/o nuevas aperturas por ampliación de empresa, dentro del área urbana. Citándose en el Anexo 2 como apoyables las empresas ubicadas en Benissanó por primera vez, ya que no se contemplaba este municipio en la Resolución de 22 de diciembre de 2003, que desarrollaba la Orden de 4 de diciembre de 2003, de la conselleria, por la que se regulan las ayudas a la modernización de las pymes comerciales para el ejercicio 2004, la diputada que suscribe formula las siguientes preguntas: ¿Qué motivos ha llevado a la conselleria a considerar la necesidad de potenciar el equilibrio comercial por incremento general de la oferta local en Benissanó? ¿Cuál ha sido el importante incremento en la superficie de venta previamente existente en Benissanó? ¿Y el incremento respecto a la media de la comunidad? ¿Y en relación a su entorno? ¿Cuál ha sido la evolución de la dotación comercial, tanto a nivel sectorial como espacial? ¿Y respecto a la media de la comunidad? ¿Y en relación a su entorno? ¿Cuál ha sido el desarrollo de nuevas fórmulas comerciales? ¿Y en comparación con la comunidad? ¿Y en comparación con su entorno? ¿Cuáles son las previsiones justificadas de evolución del parque de establecimientos comerciales y del índice de dotación comercial? ¿Y respecto a la media de la comunidad? ¿Y en relación a su entorno? Cortes Valencianas, Valencia, 17 de febrero de 2005 Mari Carmen Sánchez Brufal Mari Carmen Sánchez Brufal Pregunta número 416/05 al conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació, sobre el sector agrícola productor de raïm de taula, que formula la diputada Dolors Pérez i Martí, del GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa (RE número 26.103). Pregunta número 416/05 al conseller de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el sector agrícola productor de uva de mesa, que formula la diputada Dolors Pérez i Martí, del GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa (RE número 26.103). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Dolors Pérez i Martí, diputada del GP Esquerra UnidaEls Verds-Esquerra Valenciana: Entesa, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Tant a la comarca del Vinalopó com a la Foia de Bunyol, la producció de raïm de taula tendeix a la desaparició. Podem comprovar com en 10 anys han desaparegut 5.671 ha de terra dedicades al cultiu de raïm de taula. Dolors Pérez i Martí, diputada del GP Esquerra UnidaEls Verds-Esquerra Valenciana: Entesa, al amparo de lo dispuesto en los artículos 146 y siguientes del RCV, formula al conseller de Agricultura, Pesca y Alimentación, la siguiente pregunta, deseando contestación escrita. Tanto en la comarca del Vinalopó como en La Foia de Bunyol, la producción de uva de mesa tiende a su desaparición. Podemos comprobar como en 10 años han desaparecido 5.671 ha de tierra dedicadas al cultivo de uva de mesa. Pàg. 18.034 3.6.2005 Número 109 La baixa considerable de preus, les promeses incomplertes per part de la Conselleria d’Agricultura i les últimes gelades, han fet que els agricultors arranquen els ceps, ja que els ingressos que reben ni cobreixen els costos de la producció. Per recordar els últims 10 anys, cal valorar la baixada de preus, equivalent a un 32% en la varietat Aledo i un 25% en la varietat ideal. És evident, per tant, que cal prendre les decisions més idònies per a donar contestació al sector productor de raïm de taula, per evitar situacions insostenibles que necessiten de mesures urgents, motiu pel qual aquesta diputada vol saber: És important per aquesta conselleria el sector agrícola productor de raïm de taula? Té previst aquesta conselleria consensuar el projecte de reestructuració del sector amb les organitzacions agràries? La baja considerable de precios, las promesas incumplidas por parte de la Conselleria de Agricultura y las últimas heladas, han hecho que los agricultores arranquen las cepas, ya que los ingresos que reciben ni siquiera cubren los costes de la producción. Por recordar los últimos 10 años, hay que valorar la bajada de precios, equivalente a un 32% en la variedad Aledo y un 25% en la variedad ideal. Es evidente, por tanto, que hay que tomar las decisiones más idóneas para dar contestación al sector productor de vino de mesa, para evitar situaciones insostenibles que precisen de medidas urgentes, motivo por el cual esta diputada quiere saber: ¿Es importante para esta conselleria el sector agrícola productor de vino de mesa? ¿Tiene previsto esta conselleria consensuar el proyecto de reestructuración del sector con las organizaciones agrarias? Corts Valencianes, València, 21 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 21 de febrero de 2005 Dolors Pérez i Martí Dolors Pérez i Martí Pregunta número 417/05 al Consell, sobre el projecte de la Ciudad de las Lenguas, que formula el diputat Joan Ribó i Canut, del GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa (RE número 26.104). Pregunta número 417/05 al Consell sobre el proyecto de la Ciudad de las Lenguas, que formula el diputado Joan Ribó i Canut, del GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa (RE número 26.104). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Joan Ribó i Canut, diputat del GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al Consell, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Recentment ha estat àmpliament difós pels mitjans de comunicació el projecte del Consell anomenat “Ciudad de las Lenguas”, a Castelló de la Plana, que s’ubicaria on estan les actuals instal·lacions de l’aeroclub. Açò ha suposat el nomenament de l’antic alcalde de Castelló de conseller delegat de Castelló Cultural. I és per això que aquest diputat pregunta: Quins criteris s’han seguit per a definir el perfil del conseller delegat que s’encarregarà del projecte “Ciudad de las Lenguas”? Quins criteris se segueixen per a nomenar assessors per al projecte Ciudad de las Lenguas? Han de tenir un mínim de formació inicial i coneixements lingüístics? (En cas afirmatiu especifiqueu quins). A qui pertany la titularitat dels terrenys actuals de l’aeroclub? Hi ha cap possibilitat que els anteriors propietaris d’aquests terrenys en demanen la reversió per canvi de les actuacions que es realitzaran? El projecte de la Ciudad de las Lenguas, quins projectes urbanístics du aparellats? Joan Ribó i Canut, diputado del GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa, al amparo de lo dispuesto en los artículos 146 y siguientes del RCV, formula al Consell, la siguiente pregunta, deseando contestación escrita. Recientemente ha sido ampliamente difundido por los medios de comunicación el proyecto del Consell llamado Ciudad de las Lenguas, en Castellón de la Plana, que se ubicaría donde están las actuales instalaciones del Aeroclub. Esto ha supuesto el nombramiento del antiguo alcalde de Castellón de consejero delegado de Castellón Cultural. Por ello este diputado pregunta: ¿Qué criterios se han seguido para definir el perfil del consejero delegado que va a encargarse del proyecto Ciudad de las Lenguas? ¿Qué criterios se siguen para nombrar asesores para el proyecto Ciudad de las Lenguas? ¿Han de tener un mínimo de formación inicial y conocimientos lingüísticos? (En caso afirmativo especifique los mismos). ¿A quién pertenece la titularidad de los terrenos actuales del aeroclub? ¿Hay alguna posibilidad de que los anteriores propietarios de estos terrenos pidan su reversión por cambio de las actuaciones que se van a realizar? ¿El proyecto de la Ciudad de las Lenguas, qué proyectos urbanísticos lleva aparejados? Corts Valencianes, València, 18 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 18 de febrero de 2005 Joan Ribó i Canut Joan Ribó i Canut Pregunta número 418/05 al Consell, sobre el projecte de la Ciudad de las Lenguas, que formula el diputat Joan Ribó i Canut, del GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa (RE número 26.105). Pregunta número 418/05 al Consell sobre el proyecto de la Ciudad de las Lenguas, que formula el diputado Joan Ribó i Canut, del GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa (RE número 26.105). Número 109 3.6.2005 Pàg. 18.035 A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Joan Ribó i Canut, diputat del GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al Consell, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Recentment ha estat àmpliament difós pels mitjans de comunicació el projecte del Consell anomenat “Ciudad de las Lenguas”, a Castelló de la Plana, que s’ubicaria on estan les actuals instal·lacions de l’aeroclub. Açò ha suposat el nomenament de l’antic alcalde de Castelló de conseller delegat de Castelló Cultural. I és per això que aquest diputat pregunta: Quants consellers delegats té Castelló Cultural en aquests moments? Amb quina assignació econòmica? Quina és la relació nominal dels consellers delegats de Castelló Cultural que tenen a la seua disposició cotxe oficial i xofer? Quina és la relació nominal de les persones que figuren en nòmina en Castelló Cultural amb indicació de la tasca que desenvolupen? Corts Valencianes, València, 18 de febrer de 2005 Joan Ribó i Canut, diputado del GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa, al amparo de lo dispuesto en los artículos 146 y siguientes del RCV, formula al Consell, la siguiente pregunta, deseando contestación escrita. Recientemente ha sido ampliamente difundido por los medios de comunicación el proyecto del Consell llamado Ciudad de las Lenguas, en Castellón de la Plana, que se ubicaría donde están las actuales instalaciones del Aeroclub. Esto ha supuesto el nombramiento del antiguo alcalde de Castellón de consejero delegado de Castellón Cultural. Por ello este diputado pregunta: ¿Cuántos consejeros delegados tiene Castellón Cultural en estos momentos? ¿Con qué asignación económica? ¿Cuál es la relación nominal de los consejeros delegados de Castellón Cultural que tienen a su disposición coche oficial y chófer? ¿Cuál es la relación nominal de las personas que figuran en nómina en Castellón Cultural con indicación la tarea que desarrollan? Cortes Valencianas, Valencia, 18 de febrero de 2005 Joan Ribó i Canut Joan Ribó i Canut Pregunta número 419/05 al conseller d’Infraestructures i Transport sobre les obres de la carretera CV-759, que formula el diputat José Antonio Godoy García, del GP Socialista (RE número 26.106). Pregunta número 419/05 al conseller de Infraestructuras y Transporte, sobre las obras de la carretera CV759, que formula el diputado José Antonio Godoy García, del GP Socialista (RE número 26.106). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS José Antonio Godoy García, diputat del GP Socialista, de conformitat amb els articles 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller d’Infraestructures i Transport de la qual desitja obtenir resposta escrita. Amb referència a la carretera CV-759: En què consisteixen les obres que s’hi estan executant? En quina data es van adjudicar, a quina empresa i per quin import? Quins són els terminis d’execució i acabament de les obres esmentades? Corts Valencianes, València, 22 de febrer de 2005 José Antonio Godoy García, diputado del GP Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Infraestructuras y Transporte, de la cual desea obtener respuesta escrita. Con referencia a la carretera CV-759: ¿En qué consisten las obras que se están ejecutando en la misma? ¿En qué fecha se adjudicaron, a qué empresa y por qué importe? ¿Cuáles son los plazos de ejecución y finalización de las mencionadas obras? Cortes Valencianas, Valencia, 22 de febrero de 2005 José Antonio Godoy García José Antonio Godoy García Pregunta número 420/05 al conseller d’Infraestructures i Transport sobre les obres de la carretera CV-759, que formula el diputat José Antonio Godoy García, del GP Socialista (RE número 26.107). Pregunta número 420/05 al conseller de Infraestructuras y Transporte, sobre las obras de la carretera CV759, que formula el diputado José Antonio Godoy García, del GP Socialista (RE número 26.107). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS José Antonio Godoy García, diputat del GP Socialista, de conformitat amb els articles 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller d’Infraestructures i Transport de la qual desitja obtenir resposta escrita. Per quines raons les obres que s’estan fent a la carretera CV-759 són a càrrec dels pressuposts públics i no a càrrec del sector de l’Almiserà (la Vila Joiosa), tal com prescriu l’informe de 2 d’abril de 2004, de la secció de planificació de la conselleria mateixa? José Antonio Godoy García, diputado del GP Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Infraestructuras y Transporte, de la cual desea obtener respuesta escrita. ¿Por qué razones, las obras que se están realizando en la carretera CV-759 van a cargo de los presupuestos públicos y no a cargo del sector de l’Almisserá (la Vila Joiosa), tal y como prescribe el informe de 2 de abril de 2004, de la Sección de planificación de la propia conselleria? Pàg. 18.036 3.6.2005 Número 109 Realitzarà la conselleria cap actuació per tal d’acomplir el contingut de l’informe esmentat? ¿Va la conselleria a realizar alguna actuación para dar cumplimiento al contenido del mencionado informe? Corts Valencianes, València, 22 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 22 de febrero de 2005 José Antonio Godoy García José Antonio Godoy García Pregunta número 421/05 al conseller d’Infraestructures i Transport sobre les obres de la carretera CV-759, que formula el diputat José Antonio Godoy García, del GP Socialista (RE número 26.108). Pregunta número 421/05 al conseller de Infraestructuras y Transporte, sobre las obras de la carretera CV759, que formula el diputado José Antonio Godoy García, del GP Socialista (RE número 26.108). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS José Antonio Godoy García, diputat del GP Socialista, de conformitat amb els articles 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller d’Infraestructures i Transport de la qual desitja obtenir resposta escrita. Atès que el fons de compensació interterritorial és un instrument de desenvolupament regional destinat a fer efectiu el principi de solidaritat i que la seua creació està destinada a corregir desequilibris econòmics entre les diferents comunitats autònomes, el diputat que subscriu formula les preguntes següents: Per quines raons la conselleria ha decidit proposar a l’estat que les obres que s’executen a la carretera CV-759 es financen a càrrec del fons de compensació interterritorial esmentat? La decisió esmentada, no és contrària a allò prescrit en l’informe de la secció de planificació de carreteres de la conselleria mateixa de data 2 d’abril de 2004? En quina data va proposar la Generalitat a l’estat el finançament de les esmentades obres a càrrec del fons de compensació interterritorial? Te previst la conselleria, a la vista de la contundència de l’informe esmentat de la secció de planificació de carreteres, fer la rectificació corresponent i que siga el sector el que assumesca les actuacions contingudes en aquell? José Antonio Godoy García, diputado del GP Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Infraestructuras y Transporte, de la cual desea obtener respuesta escrita. Teniendo en cuenta que el fondo de compensación interterritorial es un instrumento de desarrollo regional destinado a hacer efectivo el principio de solidaridad y que su creación está destinada a corregir desequilibrios económicos entre las distintas comunidades autónomas, el diputado que suscribe formula las preguntas siguientes: ¿Por qué razones, la conselleria ha decidido proponer al estado que las obras que se están ejecutando en la carretera CV-759 sean financiadas a cargo del mencionado fondo de compensación interterritorial? La mencionada decisión, ¿no es contraria a lo prescrito en el informe de la Sección de planificación de carreteras de la propia conselleria, de fecha de 2 de abril de 2004? ¿En qué fecha propuso la Generalidad al Estado la financiación de las mencionadas obras con cargo al fondo de compensación interterritorial? ¿Tiene previsto la conselleria, a la vista de la contundencia del citado informe de la sección de planificación de carreteras, realizar la correspondiente rectificación y que sea el sector el que asuma las actuaciones contenidas en el mismo? Corts Valencianes, València, 22 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 22 de febrero de 2005 José Antonio Godoy García José Antonio Godoy García Pregunta número 422/05 al conseller d’Infraestructures i Transport sobre el Pla d’infraestructures estratègiques 2004-2010, que formula la diputada Josefa Andrés Barea, del GP Socialista (RE número 26.109). Pregunta número 422/05 al conseller de Infraestructuras y Transporte, sobre el Plan de infraestructuras estratégicas 2004-2010, que formula la diputada Josefa Andrés Barea, del GP Socialista (RE número 26.109). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Josefa Andrés Barea, diputada del GP Socialista, de conformitat amb els articles 146 i següents del Reglament de les Corts Valencianes, formula la pregunta següent al conseller de la qual desitja obtenir resposta escrita. Atès que el Pla d’infraestructures estratègiques 20042010 contempla tota una sèrie d’actuacions que cal fer a la comarca de l’Horta Nord, la diputada que subscriu formula les preguntes següents: Quines són les actuacions que preveu el pla esmentat per als municipis de la comarca de l’Horta Nord? Especifiqueu en cada cas, el municipi afectat, l’obra o les obres que cal fer, la data de l’inici, els terminis d’execució i les dates d’acabament i entrada en funcionament. Josefa Andrés Barea, diputada del GP Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Infraestructuras y Transporte, de la cual desea obtener respuesta escrita. Teniendo en cuenta que el Plan de infraestructuras estratégicas 2004-2010 contempla toda una serie de actuaciones a realizar en la comarca de l’Horta Nord, la diputada que suscribe formula las preguntas siguientes: ¿Cuáles son las actuaciones de prevé el mencionado plan para los municipios de la comarca de l’Horta Nord, especificando en cada caso, el municipio afectado, la obra o las obras a realizar, la fecha de inicio, los plazos de ejecución y fechas de finalización y entrada en funcionamiento? Número 109 3.6.2005 Pàg. 18.037 Quines actuacions ha de fer cadascun dels municipis afectats per a poder dur a terme les obres que el pla d’infraestructures hi preveu? ¿Qué actuaciones ha de realizar cada uno de los municipios afectados para poder llevar a efecto las obras que el plan de infraestructuras prevé para ellos? Corts Valencianes, València, 17 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 17 de febrero de 2005 Josefa Andrés Barea Josefa Andrés Barea Pregunta número 423/05 al conseller d’Infraestructures i Transport sobre el Pla d’infraestructures estratègiques 2004-2010, que formula la diputada Josefa Andrés Barea, del GP Socialista (RE número 26.110). Pregunta número 423/05 al conseller de Infraestructuras y Transporte, sobre el Plan de infraestructuras estratégicas 2004-2010, que formula la diputada Josefa Andrés Barea, del GP Socialista (RE número 26.110). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Josefa Andrés Barea, diputada del GP Socialista, de conformitat amb els articles 146 i següents del Reglament de les Corts Valencianes, formula la pregunta següent al conseller de la qual desitja obtenir resposta escrita. Atès que el Pla d’infraestructures estratègiques 20042010 contempla tota una sèrie d’actuacions que cal fer a la comarca de l’Horta Nord, la diputada que subscriu formula la pregunta següent: Pel que fa als accessos de la zona d’activitats logístiques de la comarca, quines actuacions concretes contempla el pla esmentat per a la seua execució? Josefa Andrés Barea, diputada del GP Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Infraestructuras y Transporte, de la cual desea obtener respuesta escrita. Teniendo en cuenta que el Plan de infraestructuras estratégicas 2004-2010 contempla toda una serie de actuaciones a realizar en la comarca de l’Horta Nord, la diputada que suscribe formula la pregunta siguiente: Con respecto a los accesos de la zona de actividades logísticas de la comarca, ¿qué actuaciones concretas contempla el mencionado plan para su ejecución? Corts Valencianes, València, 17 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 17 de febrero de 2005 Josefa Andrés Barea Josefa Andrés Barea Pregunta número 424/05 al conseller d’Infraestructures i Transport sobre el Pla d’infraestructures estratègiques 2004-2010, que formula la diputada Josefa Andrés Barea, del GP Socialista (RE número 26.111). Pregunta número 424/05 al conseller de Infraestructuras y Transporte, sobre el Plan de infraestructuras estratégicas 2004-2010, que formula la diputada Josefa Andrés Barea, del GP Socialista (RE número 26.111). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Josefa Andrés Barea, diputada del GP Socialista, de conformitat amb els articles 146 i següents del Reglament de les Corts Valencianes, formula la pregunta següent al conseller de la qual desitja obtenir resposta escrita. Atès que el Pla d’infraestructures estratègiques 20042010 contempla tota una sèrie d’actuacions que cal fer a la comarca de l’Horta Nord, la diputada que subscriu formula la pregunta següent: Pel que fa a la ronda Museros-Albalat dels Sorells, quines actuacions concretes contempla el pla esmentat per a la seua execució? Corts Valencianes, València, 17 de febrer de 2005 Josefa Andrés Barea, diputada del GP Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la siguiente pregunta al conseller de Infraestructuras y Transporte, de la cual desea obtener respuesta escrita. Teniendo en cuenta que el Plan de infraestructuras estratégicas 2004-2010 contempla toda una serie de actuaciones a realizar en la comarca de l’Horta Nord, la diputada que suscribe formula la pregunta siguiente: Con respecto a la ronda Museros-Albalat dels Sorells, ¿qué actuaciones concretas contempla el mencionado plan para su ejecución? Cortes Valencianas, Valencia, 17 de febrero de 2005 Josefa Andrés Barea Josefa Andrés Barea Pregunta número 425/05 al conseller d’Infraestructures i Transport sobre el Pla d’infraestructures estratègiques 2004-2010, que formula la diputada Josefa Andrés Barea, del GP Socialista (RE número 26.112). Pregunta número 425/05 al conseller de Infraestructuras y Transporte, sobre el Plan de infraestructuras estratégicas 2004-2010, que formula la diputada Josefa Andrés Barea, del GP Socialista (RE número 26.112). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Josefa Andrés Barea, diputada del GP Socialista, de conformitat amb els articles 146 i següents del Reglament de Josefa Andrés Barea, diputada del GP Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, pre- Pàg. 18.038 3.6.2005 Número 109 les Corts Valencianes, formula la pregunta següent al conseller de la qual desitja obtenir resposta escrita. Atès que el Pla d’infraestructures estratègiques 20042010 contempla tota una sèrie d’actuacions que cal fer a la comarca de l’Horta Nord, la diputada que subscriu formula la pregunta següent: Pel que fa a la via parc nord de València, quines actuacions concretes contempla el pla esmentat per a la seua execució? senta la siguiente pregunta al conseller de Infraestructuras y Transporte, de la cual desea obtener respuesta escrita. Teniendo en cuenta que el Plan de infraestructuras estratégicas 2004-2010 contempla toda una serie de actuaciones a realizar en la comarca de l’Horta Nord, la diputada que suscribe formula la pregunta siguiente: Con respecto a la vía parque norte de Valencia, ¿qué actuaciones concretas contempla el mencionado plan para su ejecución? Corts Valencianes, València, 17 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 17 de febrero de 2005 Josefa Andrés Barea Josefa Andrés Barea Pregunta número 426/05 al conseller d’Infrastructures i Transport sobre el Pla d’infrastructures estratègiques 2004-2010, que formula la diputada Josefa Andrés Barea, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 26.113). Pregunta número 426/05 al conseller de Infraestructuras y Transporte sobre el Plan de infraestructuras estratégicas 2004-2010, que formula la diputada Josefa Andrés Barea, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 26.113). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Josefa Andrés Barea, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller d’Infrastructures i Transport, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Tenint en compte que el Pla d’infrastructures estratègiques 2004-2010 preveu tota una sèrie d’actuacions que s’han de realitzar en la comarca de l’Horta Nord, la diputada que subscriu formula la pregunta següent: Pel que fa a la prolongació del distribuïdor nord, quines actuacions concretes preveu l’esmentat pla que s’executen? Josefa Andrés Barea, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la pregunta siguiente al conseller de Infraestructuras y Transporte, de la cual desea obtener respuesta escrita. Teniendo en cuenta que el Plan de infraestructuras estratégicas 2004-2010 contempla toda una serie de actuaciones a realizar en la comarca de l’Horta Nord, la diputada que suscribe formula la pregunta siguiente: Con respecto a la prolongación del distribuidor norte, ¿qué actuaciones concretas contempla el mencionado plan para su ejecución? Corts Valencianes, València, 17 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 17 de febrero de 2005 Josefa Andrés Barea Josefa Andrés Barea Pregunta número 427/05 al conseller d’Infrastructures i Transport sobre el Pla d’infrastructures estratègiques 2004-2010, que formula la diputada Josefa Andrés Barea, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 26.114). Pregunta número 427/05 al conseller de Infraestructuras y Transporte sobre el Plan de infraestructuras estratégicas 2004-2010, que formula la diputada Josefa Andrés Barea, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 26.114). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Josefa Andrés Barea, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller d’Infrastructures i Transport, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Tenint en compte que el Pla d’infrastructures estratègiques 2004-2010 preveu tota una sèrie d’actuacions que s’han de realitzar en la comarca de l’Horta Nord, la diputada que subscriu formula la pregunta següent: Pel que fa a la connexió entre les carreteres CV-35 i CV310, quines actuacions concretes preveu l’esmentat pla que s’executen? Josefa Andrés Barea, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la pregunta siguiente al conseller de Infraestructuras y Transporte, de la cual desea obtener respuesta escrita. Teniendo en cuenta que el Plan de infraestructuras estratégicas 2004-2010 contempla toda una serie de actuaciones a realizar en la comarca de l’Horta Nord, la diputada que suscribe formula la pregunta siguiente: Con respecto a la conexión entre las carreteras CV-35 y CV-310, ¿qué actuaciones concretas contempla el mencionado plan para su ejecución? Corts Valencianes, València, 17 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 17 de febrero de 2005 Josefa Andrés Barea Josefa Andrés Barea Número 109 3.6.2005 Pàg. 18.039 Pregunta número 428/05 al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència sobre plans d’acció comercial, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 26.123). Pregunta número 428/05 al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia sobre planes de acción comercial, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 26.123). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència, de la qual desitja obtenir resposta escrita. La Conselleria de Empresa, Universitat i Ciència —o denominacions anteriors— encarrega mitjançant un conveni al Consell de Cambres Oficials de Comerç de la Comunitat Valenciana l’elaboració de plans d’acció comercial realitzats a través de l’oficina Pateco. En ells es diagnostica la situació comercial de les ciutats aplicant el Pla d’acció territorial aplicat a la distribució comercial (Pateco) de 1997. En l’elaboració d’aquests plans participen ajuntaments i associacions de comerciants i són desenvolupats en consorci per la Direcció General d’Indústria i Comerç —o denominacions anteriors. En aquest sentit, i en relació amb el PAC-Vinaròs, la diputada que subscriu formula les preguntes següents: Quina ha estat la data d’execució i de revisió, si convé, de l’estudi? Quin ha estat el desenvolupament de l’esmentat estudi? Quin ha estat el pressupost per a la realització de l’estudi i la subvenció aportada per la Direcció General d’Indústria i Comerç —o amb les denominacions anteriors? Quines han estat cada any les inversions realitzades i els projectes executats? Quin ha estat el pressupost d’adjudicació del projecte i les modificacions, si n’hi haguera? Quina és l’empresa adjudicatària de les obres? Quines persones concretes composen la comissió mixta de seguiment? Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la pregunta siguiente al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia, de la cual desea obtener respuesta escrita. La Conselleria de Empresa, Universidad y Ciencia —o anteriores denominaciones— encarga mediante un convenio al Consejo de Cámaras Oficiales de Comercio de la Comunidad Valenciana la elaboración de planes de acción comercial realizados a través de su oficina Pateco. En ellos se diagnostica la situación comercial de las ciudades aplicando el Plan de acción territorial aplicado a la distribución comercial (Pateco) de 1997. En la elaboración de estos planes participan ayuntamientos y asociaciones de comerciantes y son desarrollados en consorcio por la Dirección General de Industria y Comercio —o anteriores denominaciones. En este sentido, y en relación con el PAC-Vinaròs, la diputada que suscribe formula las siguientes preguntas: ¿Cuál ha sido la fecha de ejecución y de revisión, en su caso, del estudio? ¿Cuál ha sido el desarrollo de dicho estudio? ¿Cuál ha sido el presupuesto para la realización del estudio y la subvención aportada por la Dirección General de Industria y Comercio, o con sus denominaciones anteriores? ¿Cuáles han sido las inversiones realizadas cada año y los proyectos ejecutados cada año? ¿Cuál ha sido el presupuesto de adjudicación del proyecto y sus modificaciones, si las hubiera? ¿Cuál es la empresa adjudicataria de las obras? ¿Qué personas concretas componen la comisión mixta de seguimiento? Corts Valencianes, València, 22 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 22 de febrero de 2005 Mari Carmen Sánchez Brufal Mari Carmen Sánchez Brufal Pregunta número 429/05 al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència sobre plans d’acció comercial, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 26.124). Pregunta número 429/05 al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia sobre planes de acción comercial, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 26.124). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència, de la qual desitja obtenir resposta escrita. La Conselleria de Empresa, Universitat i Ciència —o denominacions anteriors— encarrega mitjançant un conveni al Consell de Cambres Oficials de Comerç de la Comunitat Valenciana l’elaboració de plans d’acció comercial realitzats a través de l’oficina Pateco. En ells es diagnostica la situació comercial de les ciutats aplicant el Pla d’acció territorial aplicat a la distribució comercial (Pateco) de 1997. En l’elaboració d’aquests plans participen ajuntaments i associacions de comerciants i són desenvolupats en consorci per A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la pregunta siguiente al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia, de la cual desea obtener respuesta escrita. La Conselleria de Empresa, Universidad y Ciencia —o anteriores denominaciones— encarga mediante un convenio al Consejo de Cámaras Oficiales de Comercio de la Comunidad Valenciana la elaboración de planes de acción comercial realizados a través de su oficina Pateco. En ellos se diagnostica la situación comercial de las ciudades aplicando el Plan de acción territorial aplicado a la distribución comercial (Pateco) de 1997. En la elaboración de estos planes participan ayuntamientos y asociaciones de comerciantes y Pàg. 18.040 3.6.2005 Número 109 la Direcció General d’Indústria i Comerç —o denominacions anteriors. En aquest sentit i en relació amb el PAC-la Vall d’Uixó, la diputada que subscriu formula les preguntes següents: Quina ha estat la data d’execució i de revisió, si convé, de l’estudi? Quin ha estat el desenvolupament de l’esmentat estudi? Quin ha estat el pressupost per a la realització de l’estudi i la subvenció aportada per la Direcció General d’Indústria i Comerç —o amb les denominacions anteriors? Quines han estat cada any les inversions realitzades i els projectes executats? Quin ha estat el pressupost d’adjudicació del projecte i les modificacions, si n’hi haguera? Quina és l’empresa adjudicatària de les obres? Quines persones concretes composen la comissió mixta de seguiment? Corts Valencianes, València, 22 de febrer de 2005 son desarrollados en consorcio por la Dirección General de Industria y Comercio —o anteriores denominaciones. En este sentido, y en relación con el PAC-la Vall d’Uixó, la diputada que suscribe formula las siguientes preguntas: ¿Cuál ha sido la fecha de ejecución y de revisión, en su caso, del estudio? ¿Cuál ha sido el desarrollo de dicho estudio? ¿Cuál ha sido el presupuesto para la realización del estudio y la subvención aportada por la Dirección General de Industria y Comercio, o con sus denominaciones anteriores? ¿Cuáles han sido las inversiones realizadas cada año y los proyectos ejecutados cada año? ¿Cuál ha sido el presupuesto de adjudicación del proyecto y sus modificaciones, si las hubiera? ¿Cuál es la empresa adjudicataria de las obras? ¿Qué personas concretas componen la comisión mixta de seguimiento? Cortes Valencianas, Valencia, 22 de febrero de 2005 Mari Carmen Sánchez Brufal Mari Carmen Sánchez Brufal Pregunta número 430/05 al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència sobre plans d’acció comercial, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 26.125). Pregunta número 430/05 al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia sobre planes de acción comercial, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 26.125). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència, de la qual desitja obtenir resposta escrita. La Conselleria de Empresa, Universitat i Ciència —o denominacions anteriors— encarrega mitjançant un conveni al Consell de Cambres Oficials de Comerç de la Comunitat Valenciana l’elaboració de plans d’acció comercial realitzats a través de l’oficina Pateco. En ells es diagnostica la situació comercial de les ciutats aplicant el Pla d’acció territorial aplicat a la distribució comercial (Pateco) de 1997. En l’elaboració d’aquests plans participen ajuntaments i associacions de comerciants i són desenvolupats en consorci per la Direcció General d’Indústria i Comerç —o denominacions anteriors. En aquest sentit, i en relació amb el PAC-Petrer, la diputada que subscriu formula les preguntes següents: Quina ha estat la data d’execució i de revisió, si convé, de l’estudi? Quin ha estat el desenvolupament de l’esmentat estudi? Quin ha estat el pressupost per a la realització de l’estudi i la subvenció aportada per la Direcció General d’Indústria i Comerç —o amb les denominacions anteriors? Quines han estat cada any les inversions realitzades i els projectes executats? Quin ha estat el pressupost d’adjudicació del projecte i les modificacions, si n’hi haguera? Quina és l’empresa adjudicatària de les obres? Quines persones concretes composen la comissió mixta de seguiment? Corts Valencianes, València, 22 de febrer de 2005 Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la pregunta siguiente al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia, de la cual desea obtener respuesta escrita. La Conselleria de Empresa, Universidad y Ciencia —o anteriores denominaciones— encarga mediante un convenio al Consejo de Cámaras Oficiales de Comercio de la Comunidad Valenciana la elaboración de planes de acción comercial realizados a través de su oficina Pateco. En ellos se diagnostica la situación comercial de las ciudades aplicando el Plan de acción territorial aplicado a la distribución comercial (Pateco) de 1997. En la elaboración de estos planes participan ayuntamientos y asociaciones de comerciantes y son desarrollados en consorcio por la Dirección General de Industria y Comercio —o anteriores denominaciones. En este sentido, y en relación con el PAC-Petrer, la diputada que suscribe formula las siguientes preguntas: ¿Cuál ha sido la fecha de ejecución y de revisión, en su caso, del estudio? ¿Cuál ha sido el desarrollo de dicho estudio? ¿Cuál ha sido el presupuesto para la realización del estudio y la subvención aportada por la Dirección General de Industria y Comercio, o con sus denominaciones anteriores? ¿Cuáles han sido las inversiones realizadas cada año y los proyectos ejecutados cada año? ¿Cuál ha sido el presupuesto de adjudicación del proyecto y sus modificaciones, si las hubiera? ¿Cuál es la empresa adjudicataria de las obras? ¿Qué personas concretas componen la comisión mixta de seguimiento? Cortes Valencianas, Valencia, 22 de febrero de 2005 Mari Carmen Sánchez Brufal Mari Carmen Sánchez Brufal Número 109 3.6.2005 Pàg. 18.041 Pregunta número 431/05 al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència sobre plans d’acció comercial, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 26.126). Pregunta número 431/05 al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia sobre planes de acción comercial, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 26.126). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència, de la qual desitja obtenir resposta escrita. La Conselleria de Empresa, Universitat i Ciència —o denominacions anteriors— encarrega mitjançant un conveni al Consell de Cambres Oficials de Comerç de la Comunitat Valenciana l’elaboració de plans d’acció comercial realitzats a través de l’oficina Pateco. En ells es diagnostica la situació comercial de les ciutats aplicant el Pla d’acció territorial aplicat a la distribució comercial (Pateco) de 1997. En l’elaboració d’aquests plans participen ajuntaments i associacions de comerciants i són desenvolupats en consorci per la Direcció General d’Indústria i Comerç —o denominacions anteriors. En este sentido, y en relación con el PAC-Elda, la diputada que suscribe formula las siguientes preguntas: Quina ha estat la data d’execució i de revisió, si convé, de l’estudi? Quin ha estat el desenvolupament de l’esmentat estudi? Quin ha estat el pressupost per a la realització de l’estudi i la subvenció aportada per la Direcció General d’Indústria i Comerç —o amb les denominacions anteriors? Quines han estat cada any les inversions realitzades i els projectes executats? Quin ha estat el pressupost d’adjudicació del projecte i les modificacions, si n’hi haguera? Quina és l’empresa adjudicatària de les obres? Quines persones concretes composen la comissió mixta de seguiment? Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la pregunta siguiente al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia, de la cual desea obtener respuesta escrita. La Conselleria de Empresa, Universidad y Ciencia —o anteriores denominaciones— encarga mediante un convenio al Consejo de Cámaras Oficiales de Comercio de la Comunidad Valenciana la elaboración de planes de acción comercial realizados a través de su oficina Pateco. En ellos se diagnostica la situación comercial de las ciudades aplicando el Plan de acción territorial aplicado a la distribución comercial (Pateco) de 1997. En la elaboración de estos planes participan ayuntamientos y asociaciones de comerciantes y son desarrollados en consorcio por la Dirección General de Industria y Comercio —o anteriores denominaciones. En este sentido, y en relación con el PAC-Elda, la diputada que suscribe formula las siguientes preguntas: ¿Cuál ha sido la fecha de ejecución y de revisión, en su caso, del estudio? ¿Cuál ha sido el desarrollo de dicho estudio? ¿Cuál ha sido el presupuesto para la realización del estudio y la subvención aportada por la Dirección General de Industria y Comercio, o con sus denominaciones anteriores? ¿Cuáles han sido las inversiones realizadas cada año y los proyectos ejecutados cada año? ¿Cuál ha sido el presupuesto de adjudicación del proyecto y sus modificaciones, si las hubiera? ¿Cuál es la empresa adjudicataria de las obras? ¿Qué personas concretas componen la comisión mixta de seguimiento? Corts Valencianes, València, 22 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 22 de febrero de 2005 Mari Carmen Sánchez Brufal Mari Carmen Sánchez Brufal Pregunta número 432/05 al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència sobre plans d’acció comercial, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 26.127). Pregunta número 432/05 al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia sobre planes de acción comercial, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 26.127). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència, de la qual desitja obtenir resposta escrita. La Conselleria de Empresa, Universitat i Ciència —o denominacions anteriors— encarrega mitjançant un conveni al Consell de Cambres Oficials de Comerç de la Comunitat Valenciana l’elaboració de plans d’acció comercial realitzats a través de l’oficina Pateco. En ells es diagnostica la situació comercial de les ciutats aplicant el Pla d’acció territorial aplicat a la distribució comercial (Pateco) de 1997. En l’elaboració d’aquests plans participen ajuntaments i associacions de comerciants i són desenvolupats en consorci per Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la pregunta siguiente al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia, de la cual desea obtener respuesta escrita. La Conselleria de Empresa, Universidad y Ciencia —o anteriores denominaciones— encarga mediante un convenio al Consejo de Cámaras Oficiales de Comercio de la Comunidad Valenciana la elaboración de planes de acción comercial realizados a través de su oficina Pateco. En ellos se diagnostica la situación comercial de las ciudades aplicando el Plan de acción territorial aplicado a la distribución comercial (Pateco) de 1997. En la elaboración de estos planes participan ayuntamientos y asociaciones de comerciantes y Pàg. 18.042 3.6.2005 Número 109 la Direcció General d’Indústria i Comerç —o denominacions anteriors. En este sentido, y en relación con el PAC—Villajoyosa, la diputada que suscribe formula las siguientes preguntas: Quina ha estat la data d’execució i de revisió, si convé, de l’estudi? Quin ha estat el desenvolupament de l’esmentat estudi? Quin ha estat el pressupost per a la realització de l’estudi i la subvenció aportada per la Direcció General d’Indústria i Comerç —o amb les denominacions anteriors? Quines han estat cada any les inversions realitzades i els projectes executats? Quin ha estat el pressupost d’adjudicació del projecte i les modificacions, si n’hi haguera? Quina és l’empresa adjudicatària de les obres? Quines persones concretes composen la comissió mixta de seguiment? Corts Valencianes, València, 22 de febrer de 2005 son desarrollados en consorcio por la Dirección General de Industria y Comercio —o anteriores denominaciones. En este sentido, y en relación con el PAC-Villajoyosa, la diputada que suscribe formula las siguientes preguntas: ¿Cuál ha sido la fecha de ejecución y de revisión, en su caso, del estudio? ¿Cuál ha sido el desarrollo de dicho estudio? ¿Cuál ha sido el presupuesto para la realización del estudio y la subvención aportada por la Dirección General de Industria y Comercio, o con sus denominaciones anteriores? ¿Cuáles han sido las inversiones realizadas cada año y los proyectos ejecutados cada año? ¿Cuál ha sido el presupuesto de adjudicación del proyecto y sus modificaciones, si las hubiera? ¿Cuál es la empresa adjudicataria de las obras? ¿Qué personas concretas componen la comisión mixta de seguimiento? Cortes Valencianas, Valencia, 22 de febrero de 2005 Mari Carmen Sánchez Brufal Mari Carmen Sánchez Brufal Pregunta número 433/05 al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència sobre plans d’acció comercial, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 26.128). Pregunta número 433/05 al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia sobre planes de acción comercial, que formula la diputada Mari Carmen Sánchez Brufal, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 26.128). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller d’Empresa, Universitat i Ciència, de la qual desitja obtenir resposta escrita. La Conselleria de Empresa, Universitat i Ciència —o denominacions anteriors— encarrega mitjançant un conveni al Consell de Cambres Oficials de Comerç de la Comunitat Valenciana l’elaboració de plans d’acció comercial realitzats a través de l’oficina Pateco. En ells es diagnostica la situació comercial de les ciutats aplicant el Pla d’acció territorial aplicat a la distribució comercial (Pateco) de 1997. En l’elaboració d’aquests plans participen ajuntaments i associacions de comerciants i són desenvolupats en consorci per la Direcció General d’Indústria i Comerç —o denominacions anteriors. En este sentido, y en relación con el PAC-la Ribera Alta, la diputada que suscribe formula las siguientes preguntas: Quina ha estat la data d’execució i de revisió, si convé, de l’estudi? Quin ha estat el desenvolupament de l’esmentat estudi? Quin ha estat el pressupost per a la realització de l’estudi i la subvenció aportada per la Direcció General d’Indústria i Comerç —o amb les denominacions anteriors? Quines han estat cada any les inversions realitzades i els projectes executats? Quin ha estat el pressupost d’adjudicació del projecte i les modificacions, si n’hi haguera? Quina és l’empresa adjudicatària de les obres? Quines persones concretes composen la comissió mixta de seguiment? Mari Carmen Sánchez Brufal, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la pregunta siguiente al conseller de Empresa, Universidad y Ciencia, de la cual desea obtener respuesta escrita. La Conselleria de Empresa, Universidad y Ciencia —o anteriores denominaciones— encarga mediante un convenio al Consejo de Cámaras Oficiales de Comercio de la Comunidad Valenciana la elaboración de planes de acción comercial realizados a través de su oficina Pateco. En ellos se diagnostica la situación comercial de las ciudades aplicando el Plan de acción territorial aplicado a la distribución comercial (Pateco) de 1997. En la elaboración de estos planes participan ayuntamientos y asociaciones de comerciantes y son desarrollados en consorcio por la Dirección General de Industria y Comercio —o anteriores denominaciones. En este sentido, y en relación con el PAC-la Ribera Alta, la diputada que suscribe formula las siguientes preguntas: ¿Cuál ha sido la fecha de ejecución y de revisión, en su caso, del estudio? ¿Cuál ha sido el desarrollo de dicho estudio? ¿Cuál ha sido el presupuesto para la realización del estudio y la subvención aportada por la Dirección General de Industria y Comercio, o con sus denominaciones anteriores? ¿Cuáles han sido las inversiones realizadas cada año y los proyectos ejecutados cada año? ¿Cuál ha sido el presupuesto de adjudicación del proyecto y sus modificaciones, si las hubiera? ¿Cuál es la empresa adjudicataria de las obras? ¿Qué personas concretas componen la comisión mixta de seguimiento? Corts Valencianes, València, 22 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 22 de febrero de 2005 Mari Carmen Sánchez Brufal Mari Carmen Sánchez Brufal Número 109 3.6.2005 Pàg. 18.043 Pregunta número 434/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre la creació de dues noves reserves de caça major a la comarca del Racó d’Ademús, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 26.129). Pregunta número 434/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre la creación de dos nuevas reservas de caza mayor en la comarca del Rincón de Ademuz, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 26.129). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Jeannette Segarra Sales, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Segons notícies aparegudes al diari Las Provincias els passats dies 24 de gener i 8 de febrer respectivament, la Conselleria de Territori i Habitatge projecta la creació de dues noves reserves de caça major a la comarca del Racó d’Ademús, amb una extensió de 22.000 hectàrees i repoblades amb espècies del segle XIII. Per aquest motiu, la diputada que subscriu formula la pregunta següent: Quin és el nombre de censos realitzats per la conselleria de la població de cabra salvatge, cérvol i cabirol en cadascun dels termes municipals de tota la comarca del Racó d’Ademús, durant els anys 2001, 2002, 2003 i 2004 respectivament, especificant la data concreta i el nombre d’animals censats de cada espècie en cadascun dels anys? Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la pregunta siguiente al conseller de Territorio y Vivienda, de la cual desea obtener respuesta escrita. Según noticias aparecidas en el diario Las Provincias los pasados días 24 de enero y 8 de febrero respectivamente, la Conselleria de Territorio y Vivienda proyecta la creación de dos nuevas reservas de caza mayor en la comarca del Rincón de Ademuz, con una extensión de 22.000 hectáreas y repobladas con especies del siglo XIII. Por este motivo, la diputada que suscribe formula la pregunta siguiente: ¿Cuál es el número de censos realizados por la conselleria de la población de cabra salvaje, ciervo y corzo en cada uno de los términos municipales de toda la comarca del Rincón de Ademuz, durante los años 2001, 2002, 2003 y 2004 respectivamente, especificando la fecha concreta y el número de animales censados de cada especie en cada uno de los años? Corts Valencianes, València, 21 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 21 de febrero de 2005 Jeannette Segarra Sales Jeannette Segarra Sales Pregunta número 435/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre la creació de dues noves reserves de caça major a la comarca del Racó d’Ademús, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 26.130). Pregunta número 435/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre la creación de dos nuevas reservas de caza mayor en la comarca del Rincón de Ademuz, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 26.130). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Jeannette Segarra Sales, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Segons notícies aparegudes al diari Las Provincias els passats dies 24 de gener i 8 de febrer respectivament, la Conselleria de Territori i Habitatge projecta la creació de dues noves reserves de caça major a la comarca del Racó d’Ademús, amb una extensió de 22.000 hectàrees i repoblades amb espècies del segle XIII. Per aquest motiu, la diputada que subscriu formula la pregunta següent: Quines són les dates de sol·licitud i aprovació de cadascun dels vedats de caça que existeixen en la comarca del Racó d’Ademús? Cas de no haver estat aprovades totes les sol·licituds, quins són els motius que ho impedeixen? Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la pregunta siguiente al conseller de Territorio y Vivienda, de la cual desea obtener respuesta escrita. Según noticias aparecidas en el diario Las Provincias los pasados días 24 de enero y 8 de febrero respectivamente, la Conselleria de Territorio y Vivienda proyecta la creación de dos nuevas reservas de caza mayor en la comarca del Rincón de Ademuz, con una extensión de 22.000 hectáreas y repobladas con especies del siglo XIII. Por este motivo, la diputada que suscribe formula la pregunta siguiente: ¿Cuáles son las fechas de solicitud y aprobación de cada uno de los vedados de caza que existen en la comarca del Rincón de Ademuz? En caso de no haber sido aprobadas todas las solicitures, ¿cuáles son los motivos que lo impiden? Corts Valencianes, València, 21 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 21 de febrero de 2005 Jeannette Segarra Sales Jeannette Segarra Sales Pàg. 18.044 3.6.2005 Número 109 Pregunta número 436/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre la creació de dues noves reserves de caça major a la comarca del Racó d’Ademús, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 26.131). Pregunta número 436/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre la creación de dos nuevas reservas de caza mayor en la comarca del Rincón de Ademuz, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 26.131). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Jeannette Segarra Sales, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Segons notícies aparegudes al diari Las Provincias els passats dies 24 de gener i 8 de febrer respectivament, la Conselleria de Territori i Habitatge projecta la creació de dues noves reserves de caça major a la comarca del Racó d’Ademús, amb una extensió de 22.000 hectàrees i repoblades amb espècies del segle XIII. Per aquest motiu, la diputada que subscriu formula la pregunta següent: Quin és el pressupost, desglossat segons les distintes partides que es tinguen previstes, per a la posada en marxa de cada una de les reserves valencianes de caça en la província de València? Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la pregunta siguiente al conseller de Territorio y Vivienda, de la cual desea obtener respuesta escrita. Según noticias aparecidas en el diario Las Provincias los pasados días 24 de enero y 8 de febrero respectivamente, la Conselleria de Territorio y Vivienda proyecta la creación de dos nuevas reservas de caza mayor en la comarca del Rincón de Ademuz, con una extensión de 22.000 hectáreas y repobladas con especies del siglo XIII. Por este motivo, la diputada que suscribe formula la pregunta siguiente: ¿Cuál es el presupuesto, desglosado según las distintas partidas que se tengan previstas, para la puesta en marcha de cada una de las reservas valencianas de caza en la provincia de Valencia? Corts Valencianes, València, 21 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 21 de febrero de 2005 Jeannette Segarra Sales Jeannette Segarra Sales Pregunta número 437/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre la creació de dues noves reserves de caça major a la comarca del Racó d’Ademús, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del Grup Parlamentari Socialista (RE número 26.132). Pregunta número 437/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre la creación de dos nuevas reservas de caza mayor en la comarca del Rincón de Ademuz, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 26.132). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Jeannette Segarra Sales, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Segons notícies aparegudes al diari Las Provincias els passats dies 24 de gener i 8 de febrer respectivament, la Conselleria de Territori i Habitatge projecta la creació de dues noves reserves de caça major a la comarca del Racó d’Ademús, amb una extensió de 22.000 hectàrees i repoblades amb espècies del segle XIII. Per aquest motiu, la diputada que subscriu formula la pregunta següent: Quin és el nombre de guardes de caça i personal tècnic previst i amb dedicació exclusiva per a atendre cadascuna de les dues reserves de caça que pretén crear la conselleria al Racó d’Ademús? Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, presenta la pregunta siguiente al conseller de Territorio y Vivienda, de la cual desea obtener respuesta escrita. Según noticias aparecidas en el diario Las Provincias los pasados días 24 de enero y 8 de febrero respectivamente, la Conselleria de Territorio y Vivienda proyecta la creación de dos nuevas reservas de caza mayor en la comarca del Rincón de Ademuz, con una extensión de 22.000 hectáreas y repobladas con especies del siglo XIII. Por este motivo, la diputada que suscribe formula la pregunta siguiente: ¿Cuál es el número de guardas de caza y personal técnico previsto y con dedicación exclusiva para atender cada una de las dos reservas de caza que pretende crear la conselleria en el Rincón de Ademuz? Corts Valencianes, València, 21 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 21 de febrero de 2005 Jeannette Segarra Sales Jeannette Segarra Sales Pregunta número 438/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre la reserva valenciana de caça de la Muela de Cortes, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del GP Socialista (RE número 26.133). Pregunta número 438/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre la reserva valenciana de caza de la Muela de Cortes, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del GP Socialista (RE número 26.133). Número 109 3.6.2005 Pàg. 18.045 A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Jeannette Segarra Sales, diputada del GP Socialista, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Pel que fa a la reserva valenciana de caça de la Muela de Cortes: Quines són les dates de les reunions de la junta de la reserva esmentada i dates d’aprovació de cadascun dels plans anuals d’aprofitament cinegètic dels anys 2001, 2002, 2003 i 2004, respectivament, d’acord amb la seua legislació específica? Corts Valencianes, València, 21 de febrer de 2005 Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula al conseller de Territorio y Vivienda la pregunta siguiente de la cual desea respuesta escrita. Respecto a la reserva valenciana de caza de la Muela de Cortes: ¿Cuáles son las fechas de las reuniones de la junta de dicha reserva y fechas de aprobación de cada uno de los planes anuals de aprovechamiento cinegético de los años 2001, 2002, 2003 y 2004, respectivamente, de acuerdo con su legislación específica? Cortes Valencianas, Valencia, 21 de febrero de 2005 Jeannette Segarra Sales Jeannette Segarra Sales Pregunta número 439/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre la reserva valenciana de caça de la Muela de Cortes, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del GP Socialista (RE número 26.134). Pregunta número 439/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre la reserva valenciana de caza de la Muela de Cortes, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del GP Socialista (RE número 26.134). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Jeannette Segarra Sales, diputada del GP Socialista, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Segons el diari Las Provincias, en una notícia apareguda el passat 24 de gener, la reserva valenciana de caça de la Muela de Cortes és una de les més cotitzades del món pels aficionats a la caça major. Entre les 3.000 sol·licituds que es tramiten anualment, gran part d’elles procedeixen de caçadors de l’Iran i els Estats Units, que arriben a pagar grans quantitats econòmiques per passar una setmana caçant en aquesta reserva. Per aquest motiu, la diputada que subscriu formula les preguntes següents: En quines dates s’han realitzat els sortejos de caça els anys 2001, 2002, 2003 i 2004, respectivament, d’acord amb la legislació que regula el funcionament de la reserva, pels quals han caçat els iranians i nord-americans? Quines són, especificades anualment, les quantitats econòmiques recaptades procedents de les adjudicacions dels sortejos mencionats dels anys 2001, 2002, 2003 i 2004? Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula al conseller de Territorio y Vivienda la pregunta siguiente de la cual desea respuesta escrita. Según el diario Las Provincias, en una noticia aparecida el pasado 24 de enero, la reserva valenciana de caza de la Muela de Cortes es una de las más cotizadas del mundo por los aficionados a la caza mayor. Entre las 3.000 solicitudes que se tramitan anualmente, gran parte de ellas proceden de cazadores de Irán y Estados Unidos, que llegan a pagar grandes cantidades económicas para pasar una semana cazando en esta reserva. Por este motivo, la diputada que suscribe formula las siguientes preguntas: En qué fechas se han realizado los sorteos de caza en los años 2001, 2002, 2003 y 2004, respectivamente, de acuerdo con la legislación que regula el funcionamiento de la reserva, por los que han cazado los iraníes y los norteamericanos? Cuáles son, especificadas anualmente, las cantidades económicas recogidas procedentes de las adjudicaciones de dichos sorteos de los años 2001, 2002, 2003 y 2004? Corts Valencianes, València, 21 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 21 de febrero de 2005 Jeannette Segarra Sales Jeannette Segarra Sales Pregunta número 440/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre la reserva valenciana de caça de la Muela de Cortes, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del GP Socialista (RE número 26.135). Pregunta número 440/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre la reserva valenciana de caza de la Muela de Cortes, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del GP Socialista (RE número 26.135). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Jeannette Segarra Sales, diputada del GP Socialista, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Pel que fa a la reserva valenciana de caça de la Muela de Cortes: Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula al conseller de Territorio y Vivienda la pregunta siguiente de la cual desea respuesta escrita. Respecto a la reserva valenciana de caza de la Muela de Cortes: Pàg. 18.046 3.6.2005 Número 109 Quin és el nombre de tècnics de la conselleria dedicats en exclusivitat a la gestió de la caça en aquesta reserva? Corts Valencianes, València, 21 de febrer de 2005 ¿Cuál es el número de técnicos de la conselleria dedicados en exclusividad a la gestión de la caza en esta reserva? Cortes Valencianas, Valencia, 21 de febrero de 2005 Jeannette Segarra Sales Jeannette Segarra Sales Pregunta número 441/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre la reserva valenciana de caça de la Muela de Cortes, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del GP Socialista (RE número 26.136). Pregunta número 441/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre la reserva valenciana de caza de la Muela de Cortes, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del GP Socialista (RE número 26.136). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Jeannette Segarra Sales, diputada del GP Socialista, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Pel que fa a la reserva valenciana de caça de la Muela de Cortes: Quin és el nombre de cabres salvatges afectades per sarna o que han estat sacrificades per aquest motiu, diferenciant entre mortes i vives, segons els censos dels anys 2001, 2002, 2003 i 2004, respectivament? D’aquestes, quantes n’han estat curades en cadascun dels anys? Corts Valencianes, València, 21 de febrer de 2005 Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula al conseller de Territorio y Vivienda la pregunta siguiente de la cual desea respuesta escrita. Respecto a la reserva valenciana de caza de la Muela de Cortes: ¿Cuál es el número de cabras salvajes afectadas por sarna o que han sido sacrificadas por este motivo, diferenciando entre muertas y vivas, según los censos de los años 2001, 2002, 2003 y 2004, respectivamente? De estas, ¿cuántas han sido curadas en cada uno de los años? Cortes Valencianas, Valencia, 21 de febrero de 2005 Jeannette Segarra Sales Jeannette Segarra Sales Pregunta número 442/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre l’epidèmia de sarna en cabra salvatge, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del GP Socialista (RE número 26.137). Pregunta número 442/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre la epidemia de sarna en cabra salvaje, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del GP Socialista (RE número 26.137). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Jeannette Segarra Sales, diputada del GP Socialista, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita. En quins termes municipals de la província d’Alacant existeix epidèmia de sarna en cabra salvatge? Corts Valencianes, València, 21 de febrer de 2005 Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula al conseller de Territorio y Vivienda la pregunta siguiente de la cual desea respuesta escrita. ¿En qué términos municipales de la provincia de Alicante existe epidemia de sarna en cabra salvaje? Cortes Valencianas, Valencia, 21 de febrero de 2005 Jeannette Segarra Sales Jeannette Segarra Sales Pregunta número 443/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre l’epidèmia de sarna en cabra salvatge, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del GP Socialista (RE número 26.138). Pregunta número 443/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre la epidemia de sarna en cabra salvaje, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del GP Socialista (RE número 26.138). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Jeannette Segarra Sales, diputada del GP Socialista, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita. En quins termes municipals de la província de Castelló existeix epidèmia de sarna en cabra salvatge? Corts Valencianes, València, 21 de febrer de 2005 Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula al conseller de Territorio y Vivienda la pregunta siguiente de la cual desea respuesta escrita. ¿En qué términos municipales de la provincia de Castellón existe epidemia de sarna en cabra salvaje? Cortes Valencianas, Valencia, 21 de febrero de 2005 Jeannette Segarra Sales Jeannette Segarra Sales Número 109 3.6.2005 Pàg. 18.047 Pregunta número 444/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre l’epidèmia de sarna en cabra salvatge, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del GP Socialista (RE número 26.139). Pregunta número 444/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre la epidemia de sarna en cabra salvaje, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del GP Socialista (RE número 26.139). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Jeannette Segarra Sales, diputada del GP Socialista, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita. En quins termes municipals de la província de València existeix epidèmia de sarna en cabra salvatge? Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula al conseller de Territorio y Vivienda la pregunta siguiente de la cual desea respuesta escrita. ¿En qué términos municipales de la provincia de Valencia existe epidemia de sarna en cabra salvaje? Corts Valencianes, València, 21 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 21 de febrero de 2005 Jeannette Segarra Sales Jeannette Segarra Sales Pregunta número 445/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre la reserva valenciana de caça de la Muela de Cortes, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del GP Socialista (RE número 26.140). Pregunta número 445/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre la reserva valenciana de caza de la Muela de Cortes, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del GP Socialista (RE número 26.140). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Jeannette Segarra Sales, diputada del GP Socialista, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Pel que fa a la reserva valenciana de caça de la Muela de Cortes (anteriorment, reserva nacional de caça de la Muela de Cortes): Quins han estat els censos de la població de cabra salvatge i mufló en els anys 2000, 2001, 2002, 2003 i 2004? En quines dates s’han realitzat cadascun d’aquests censos? Corts Valencianes, València, 21 de febrer de 2005 Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula al conseller de Territorio y Vivienda la pregunta siguiente de la cual desea respuesta escrita. Respecto a la reserva valenciana de caza de la Muela de Cortes (anteriormente reserva nacional de caza de la Muela de Cortes): ¿Cuáles han sido los censos de la población de cabra salvaje y muflón en los años 2001, 2002, 2003 y 2004? ¿En qué fechas se han realizado cada uno de esos censos? Cortes Valencianas, Valencia, 21 de febrero de 2005 Jeannette Segarra Sales Jeannette Segarra Sales Pregunta número 446/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre l’epidèmia de sarna en cabra salvatge, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del GP Socialista (RE número 26.141). Pregunta número 446/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre la epidemia de sarna en cabra salvaje, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del GP Socialista (RE número 26.141). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Jeannette Segarra Sales, diputada del GP Socialista, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Amb relació a l’epidèmia de sarna en cabra salvatge, i durant els anys 1999, 2000, 2001 i 2002, respectivament: Quines mesures concretes va prendre la conselleria per tal de prevenir l’epidèmia? Quin va ser el nombre de persones amb dedicació exclusiva per impedir l’aparició de l’epidèmia? Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula al conseller de Territorio y Vivienda la pregunta siguiente de la cual desea respuesta escrita. Con relación a la epidemia de sarna en cabra salvaje, y durante los años 1999, 2000, 2001 y 2002, respectivamente: ¿Qué medidas concretas va a tomar la conselleria para prevenir la epidemia? ¿Cuál fue el número de personas con dedicación exclusiva para impedir la aparición de la epidemia? Corts Valencianes, València, 21 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 21 de febrero de 2005 Jeannette Segarra Sales Jeannette Segarra Sales Pàg. 18.048 3.6.2005 Número 109 Pregunta número 447/05 al conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació sobre la creació de dues noves reserves de caça major a la comarca del Rincón de Ademuz, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del GP Socialista (RE número 26.142). Pregunta número 447/05 al conseller de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre la creación de dos nuevas reservas de caza mayor en la comarca del Rincón d’Ademuz, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del GP Socialista (RE número 26.142). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Jeannette Segarra Sales, diputada del GP Socialista, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Segons notícies aparegudes al diari Las Provincias els passats dies 24 de gener i 8 de febrer, respectivament, la Conselleria de Territori i Habitatge projecta la creació de dues noves reserves de caça major a la comarca del Racó d’Ademús, amb una extensió de 22.000 hectàrees i repoblades amb espècies del segle XIII. Aquestes espècies que es traslladaran a la zona (cabra salvatge, cérvol i cabirol) es crien ja en captivitat en un centre especialitzat de Requena. Per aquest motiu, la diputada que subscriu formula la pregunta següent: Quin és el nombre de registre sanitari de l’esmentada explotació, d’acord amb la legislació vigent en matèria de sanitat animal, o matricula i titular, en cas de ser un centre públic, d’aquesta instal·lació de cria en captivitat? Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula al conseller de Agricultura, Pesca y Alimentación la pregunta siguiente de la cual desea respuesta escrita. Según noticias aparecidas en el diario Las Provincias los pasados días 24 de enero y 8 de febrero, respectivamente, la Conselleria de Territorio y Vivienda proyecta la creación de dos nuevas reservas de caza mayor en la comarca del Rincón de Ademuz, con una extensión de 22.000 hectáreas y repobladas con especies del siglo XIII. Estas especies que se trasladarán a la zona (cabra salvaje, ciervo y corzo), se crían ya en cautividad en un centro especializado de Requena. Por este motivo, la diputada que suscribe formula la pregunta siguiente: ¿Cuál es el número de registro sanitario de dicha explotación, de acuerdo con la legislación vigente en materia de sanidad animal, o matrícula y titular, en caso de ser un centro público, de esta instalación de cría en cautividad? Corts Valencianes, València, 21 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 21 de febrero de 2005 Jeannette Segarra Sales Jeannette Segarra Sales Pregunta número 448/05 al conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació sobre la creació de dues noves reserves de caça major a la comarca del Rincón de Ademuz, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del GP Socialista (RE número 26.143). Pregunta número 448/05 al conseller de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre la creación de dos nuevas reservas de caza mayor en la comarca del Rincón d’Ademuz, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del GP Socialista (RE número 26.143). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Jeannette Segarra Sales, diputada del GP Socialista, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Segons notícies aparegudes al diari Las Provincias els passats dies 24 de gener i 8 de febrer, respectivament, la Conselleria de Territori i Habitatge projecta la creació de dues noves reserves de caça major a la comarca del Racó d’Ademús, amb una extensió de 22.000 hectàrees i repoblades amb espècies del segle XIII. Aquestes espècies que es traslladaran a la zona (cabra salvatge, cérvol i cabirol) es crien ja en captivitat en un centre especialitzat de Requena. Per aquest motiu, la diputada que subscriu formula la pregunta següent: Quines mesures pensa dur a terme el Consell per a evitar els danys ocasionats als cultius d’horta, pomeres i ametlers, en la comarca del Racó d’Ademús a causa de la reintroducció de les mencionades espècies? Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula al conseller de Agricultura, Pesca y Alimentación la pregunta siguiente de la cual desea respuesta escrita. Según noticias aparecidas en el diario Las Provincias los pasados días 24 de enero y 8 de febrero, respectivamente, la Conselleria de Territorio y Vivienda proyecta la creación de dos nuevas reservas de caza mayor en la comarca del Rincón de Ademuz, con una extensión de 22.000 hectáreas y repobladas con especies del siglo XIII. Estas especies que se trasladarán a la zona (cabra salvaje, ciervo y corzo), se crían ya en cautividad en un centro especializado de Requena. Por este motivo, la diputada que suscribe formula la pregunta siguiente: ¿Qué medidas piensa llevar a cabo el Consell para evitar los daños ocasionados a los cultivos de huerta, manzanos y almendros, en la comarca del Rincón de Ademuz debido a la reintroducción de dichas especies? Corts Valencianes, València, 21 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 21 de febrero de 2005 Jeannette Segarra Sales Jeannette Segarra Sales Número 109 3.6.2005 Pàg. 18.049 Pregunta número 449/05 al conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació, sobre l’epidèmia de sarna en cabra salvatge, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del GP Socialista (RE número 26.144). Pregunta número 449/05 al conseller de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre la epidemia de sarna en cabra salvaje, que formula la diputada Jeannette Segarra Sales, del GP Socialista (RE número 26.144). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Jeannette Segarra Sales, diputada del GP Socialista, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, presenta la pregunta següent al conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Amb relació a l’epidèmia de sarna en cabra salvatge, i durant els anys 1999, 2000, 2001 i 2002, respectivament: Quines mesures concretes va prendre la conselleria per tal de prevenir l’epidèmia? Quin va ser el nombre de persones amb dedicació exclusiva per a impedir l’aparició de l’epidèmia? Jeannette Segarra Sales, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula al conseller de Agricultura, Pesca y Alimentación la pregunta siguiente de la cual desea respuesta escrita. Con relación a la epidemia de sarna en cabra salvaje, y durante los años 1999, 2000, 2001 y 2002, respectivamente: ¿Qué medidas concretas va a tomar la conselleria para prevenir la epidemia? ¿Cuál fue el número de personas con dedicación exclusiva para impedir la aparición de la epidemia? Corts Valencianes, València, 21 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 21 de febrero de 2005 Jeannette Segarra Sales Jeannette Segarra Sales PRESIDÈNCIA DE LES CORTS VALENCIANES PRESIDENCIA DE LAS CORTES VALENCIANAS La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió del dia 8 de març de 2005, d’acord amb el que hi ha establert en l’article 151 del RCV, ha admès a tràmit les preguntes que a continuació s’especifiquen, per a les quals s’ha sol·licitat resposta per escrit. La Mesa de las Cortes Valencianas, en la reunión del día 8 de marzo de 2005, de acuerdo con lo establecido en el artículo 151 del RCV, ha admitido a trámite las preguntas que a continuación se especifican, para las que se ha solicitado respuesta por escrito. — Preguntes números 450/05 a 481/05. — Preguntas números 450/05 a 481/05. Pel tal d’acomplir el que hi ha establert en l’article 91.1, del RCV, s’ordena publicar aquestes preguntes en el Butlletí Oficial de les Corts Valencianes. Para dar cumplimiento a lo establecido en el artículo 91.1, del RCV, se ordena publicar estas preguntas en el Boletín Oficial de las Cortes Valencianas. Palau de les Corts Valencianes, València, 8 de març de 2005 Palau de les Corts Valencianes, Valencia, 8 de mazo de 2005 El president, Julio de España Moya El presidente, Julio de España Moya Pregunta número 450/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre controls de la qualitat de les aigües d’abastament, que formula el diputat Adolfo Sanmartín Besalduch del GP Socialista (RE número 26.185). Pregunta número 450/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre controles de la calidad de las aguas de abastecimiento, que formula el diputado Adolfo Sanmartín Besalduch, del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 26.185). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES Adolfo Sanmartín Besalduch, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Tenint en compte que la conselleria realitza, entre d’altres, controls específics sobre la qualitat de les aigües d’abastament que presenten concentracions de nitrats superiors a 50 mg/l, el diputat que subscriu formula la pregunta següent: Durant els anys 2002, 2003 i 2004, respectivament i en cadascun dels municipis i planes costaneres d’Orpesa, Torreblanca, Castelló, Sagunt, València, Gandia-Dénia, Vina- Adolfo Sanmartín Besalduch, diputado del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula la pregunta siguiente al conseller de Territorio y Vivienda, de la cual desea obtener respuesta escrita. Considerando que la conselleria viene realizando, entre otros, controles específicos sobre la calidad de las aguas de abastecimiento que presentan concentraciones de nitratos superiores a 50 mg/l, el diputado que suscribe formula la pregunta siguiente: Durante los años 2002, 2003 y 2004, respectivamente y en cada uno de los municipios y llanuras costeras de Oropesa, Torreblanca, Castellón, Sagunto, Valencia, Gandia- Pàg. 18.050 3.6.2005 Número 109 ròs, Benicarló, Peñíscola, Benferri, Cox, Callosa de Segura, Los Montesinos i Pilar de la Horadada, quins han estat els resultats obtinguts pels controls específics que ha realitzat la conselleria sobre la qualitat en les aigües d’abastament que presenten concentracions de nitrats superiors a 50 mg/l? Dénia, Vinaròs, Benicarló, Peñíscola, Benferri, Cox, Callosa de Segura, Los Montesinos y Pilar de la Horadada, ¿cuáles han sido los resultados obtenidos por los controles específicos que ha realizado la conselleria sobre la calidad de las aguas de abastecimiento que presentan concentraciones de nitratos superiores a 50 mg/l? Corts Valencianes, València, 23 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 23 de febrero de 2005 Adolfo Sanmartín Besalduch Adolfo Sanmartín Besalduch Pregunta número 451/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre controls de la qualitat de les aigües d’abastament, que formula el diputat Adolfo Sanmartín Besalduch del GP Socialista (RE número 26.186). Pregunta número 451/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre controles de la calidad de las aguas de abastecimiento, que formula el diputado Adolfo Sanmartín Besalduch del GP Socialista (RE número 26.186). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES Adolfo Sanmartín Besalduch, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Tenint en compte que la conselleria realitza, entre d’altres, controls específics sobre la qualitat de les aigües d’abastament que presenten concentracions de nitrats superiors a 50 mg/l, el diputat que subscriu formula les preguntes següents: S’ha establert algun tipus de programa o mesures en els municipis i planes costaneres d’Orpesa, Torreblanca, Castelló, Sagunt, València, Gandia-Dénia, Vinaròs, Benicarló, Peñíscola, Benferri, Cox, Callosa de Segura, Los Montesinos i Pilar de la Horadada amb l’objecte de prevenir i reduir el tipus de contaminació per concentracions de nitrats superiors a 50 mg/l produïda en les seues aigües d’abastament i així eliminar-ne o minimitzar-ne els efectes? En cas afirmatiu, en què han consistit i quina ha sigut la repercussió econòmica que han representat per a la conselleria? Adolfo Sanmartín Besalduch, diputado del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula la pregunta siguiente al conseller de Territorio y Vivienda, de la cual desea obtener respuesta escrita. Considerando que la conselleria viene realizando, entre otros, controles específicos sobre la calidad de las aguas de abastecimiento que presentan concentraciones de nitratos superiores a 50 mg/l, el diputado que suscribe formula la pregunta siguiente: ¿Se ha establecido algún tipo de programa o medidas en los municipios y llanuras costeras de Oropesa, Torreblanca, Castellón, Sagunto, Valencia, Gandia-Dénia, Vinaròs, Benicarló, Peñíscola, Benferri, Cox, Callosa de Segura, Los Montesinos y Pilar de la Horadada al objeto de prevenir y reducir el tipo de contaminación por concentraciones de nitratos superiores a 50 mg/l producida en sus aguas d’abastecimiento y así eliminar o minimizar sus efectos? En caso afirmativo, en qué han consistido y cuál ha sido la repercusión económica que han representado para la conselleria? Corts Valencianes, València, 23 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 23 de febrero de 2005 Adolfo Sanmartín Besalduch Adolfo Sanmartín Besalduch Pregunta número 452/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre controls de la qualitat de les aigües d’abastament, que formula el diputat Adolfo Sanmartín Besalduch del GP Socialista (RE número 26.187). Pregunta número 452/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre controles de la calidad de las aguas de abastecimiento, que formula el diputado Adolfo Sanmartín Besalduch del GP Socialista (RE número 26.187). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES Adolfo Sanmartín Besalduch, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Adolfo Sanmartín Besalduch, diputado del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula la pregunta siguiente al conseller de Territorio y Vivienda, de la cual desea obtener respuesta escrita. Considerando que la conselleria viene realizando, entre otros, controles específicos sobre la calidad en las aguas de abastecimiento que presentan concentraciones de nitratos superiores a 50 mg/l, el diputado que suscribe formula la pregunta siguiente: ¿Cuál es la relación de municipios valencianos en los que, de acuerdo con los controles periódicos que sobre la calidad de las aguas de abastecimiento realiza la conselleria, la concentración de nitratos ha sido superior a los 50 mg/l? Tenint en compte que la conselleria realitza, entre d’altres, controls específics sobre la qualitat de les aigües d’abastament que presenten concentracions de nitrats superiors a 50 mg/l, el diputat que subscriu formula les preguntes següents: Quina és la relació de municipis valencians en què, d’acord amb els controls periòdics que sobre la qualitat de les aigües d’abastament realitza la conselleria, la concentració de nitrats ha sigut superior als 50 mg/l? Número 109 3.6.2005 Pàg. 18.051 Quins altres tipus d’elements contaminants s’han detectat en els esmentats controls? Corts Valencianes, València, 23 de febrer de 2005 ¿Qué otro tipo de elementos contaminantes se han detectado en los citados controles? Cortes Valencianas, Valencia, 23 de febrero de 2005 Adolfo Sanmartín Besalduch Adolfo Sanmartín Besalduch Pregunta número 453/05 al conseller d’Infrastructures i Transport sobre el II Pla de sanejament de la Comunitat Valenciana, que formula el diputat Adolfo Sanmartín Besalduch del GP Socialista (RE número 26.188). Pregunta número 453/05 al conseller de Infraestructuras y Transporte sobre el II Plan de saneamiento de la Comunidad Valenciana, que formula el diputado Adolfo Sanmartín Besalduch del GP Socialista (RE número 26.188). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Adolfo Sanmartín Besalduch, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller d’Infrastructures i Transport, de la qual desitja obtenir resposta escrita. A data de 23 de febrer de 2005: Quin és el grau d’execució actual del II Pla de sanejament de la Comunitat Valenciana? Quina és l’actual consignació pressupostària? Considera la conselleria que l’esmentada consignació és suficient per a finançar i complir el dit pla? Adolfo Sanmartín Besalduch, diputado del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula la pregunta siguiente al conseller de Infraestructuras y Transporte, de la cual desea obtener respuesta escrita. A fecha de 23 de febrero de 2005: ¿Cuál es el grado de ejecución actual del II Plan de saneamiento de la Comunidad Valenciana? ¿Cuál es su actual consignación presupuestaria? ¿Considera la conselleria que la citada consignación es suficiente para financiar y cumplir dicho plan? Corts Valencianes, València, 23 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 23 de febrero de 2005 Adolfo Sanmartín Besalduch Adolfo Sanmartín Besalduch Pregunta número 454/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre el II Pla de sanejament de la Comunitat Valenciana, que formula el diputat Adolfo Sanmartín Besalduch del GP Socialista (RE número 26.189). Pregunta número 454/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre el II Plan de saneamiento de la Comunidad Valenciana, que formula el diputado Adolfo Sanmartín Besalduch del GP Socialista (RE número 26.189). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Adolfo Sanmartín Besalduch, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita. És per açò que el diputat que subscriu formula la pregunta següent: En quines estacions de depuració d’aigües residuals de la nostra comunitat s’ha detectat la presència de metalls pesants en concentracions superiors a les establertes pel Reial Decret 1.310/1990, de 20 d’octubre, i quines mesures ha adoptat la conselleria sobre això? Adolfo Sanmartín Besalduch, diputado del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula la pregunta siguiente al conseller de Territorio y Vivienda, de la cual desea obtener respuesta escrita. Las estaciones depuradoras de aguas residuales que actualmente existen en la Comunidad Valenciana han puesto de manifiesto el problema de los lodos resultantes de la depuración. Así, y de hecho, el II Plan de saneamiento propone la ampliación a un tratamiento terciario de algunas de las depuradoras más importantes con el fin de evitar posibles impactos ambientales. Es por esto que el diputado que suscribe formula la pregunta siguiente: ¿En qué estaciones de depuración de aguas residuales de nuestra comunidad se ha detectado la presencia de metales pesados en concentraciones superiores a las establecidas por el Real Decreto 1.310/1990, de 20 de octubre, y qué medidas ha adoptado la conselleria al respecto? Corts Valencianes, València, 23 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 23 de febrero de 2005 Adolfo Sanmartín Besalduch Adolfo Sanmartín Besalduch Pregunta número 455/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre el II Pla de sanejament de la Comunitat Valenciana, que formula el diputat Adolfo Sanmartín Besalduch del GP Socialista (RE número 26.190). Pregunta número 455/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre el II Plan de saneamiento de la Comunidad Valenciana, que formula el diputado Adolfo Sanmartín Besalduch del GP Socialista (RE número 26.190). Les estacions depuradores d’aigües residuals que actualment existeixen a la Comunitat Valenciana han posat de manifest el problema dels fangs resultants de la depuració. Així, i de fet, el II Pla de sanejament proposa l’ampliació a un tractament terciari d’algunes de les depuradores més importants a fi d’evitar possibles impactes ambientals. Pàg. 18.052 3.6.2005 Número 109 A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Adolfo Sanmartín Besalduch, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Les estacions depuradores d’aigües residuals que actualment existeixen a la Comunitat Valenciana han posat de manifest el problema dels fangs resultants de la depuració. Així, i de fet, el II Pla de sanejament proposa l’ampliació a un tractament terciari d’algunes de les depuradores més importants a fi d’evitar possibles impactes ambientals. És per açò que el diputat que subscriu formula la pregunta següent: Quina és la producció de fangs procedents de les depuradores de la nostra comunitat, tant de matèria fresca com de matèria seca, respectivament, i quina part de fangs procedents de matèria fresca s’està destinant en l’actualitat a ús agrícola? Adolfo Sanmartín Besalduch, diputado del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula la pregunta siguiente al conseller de Territorio y Vivienda, de la cual desea obtener respuesta escrita. Las estaciones depuradoras de aguas residuales que actualmente existen en la Comunidad Valenciana han puesto de manifiesto el problema de los lodos resultantes de la depuración. Así, y de hecho, el II Plan de saneamiento propone la ampliación a un tratamiento terciario de algunas de las depuradoras más importantes con el fin de evitar posibles impactos ambientales. Es por esto que el diputado que suscribe formula la pregunta siguiente: ¿Cuál es la producción de lodos procedentes de las depuradoras de nuestra comunidad, tanto de materia fresca como de materia seca, respectivamente, y qué parte de lodos procedentes de materia fresca se está destinando en la actualidad a uso agrícola? Corts Valencianes, València, 23 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 23 de febrero de 2005 Adolfo Sanmartín Besalduch Adolfo Sanmartín Besalduch Pregunta número 456/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre el II Pla de sanejament de la Comunitat Valenciana, que formula el diputat Adolfo Sanmartín Besalduch del GP Socialista (RE número 26.191). Pregunta número 456/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre el II Plan de saneamiento de la Comunidad Valenciana, que formula el diputado Adolfo Sanmartín Besalduch del GP Socialista (RE número 26.191). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Adolfo Sanmartín Besalduch, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Les estacions depuradores d’aigües residuals que actualment existeixen a la Comunitat Valenciana han posat de manifest el problema dels fangs resultants de la depuració. Així, i de fet, el II Pla de sanejament proposa l’ampliació a un tractament terciari d’algunes de les depuradores més importants a fi d’evitar possibles impactes ambientals. Tenint en compte que, actualment, amb l’avanç de les tècniques de depuració, la reutilització de l’aigua residual depurada pot destinar-se a ús agrícola, reg de camps de golf, etc., el diputat que subscriu formula la pregunta següent: Quina és la quantitat d’aigua depurada per les EDAR que funcionen actualment a la Comunitat Valenciana? Adolfo Sanmartín Besalduch, diputado del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula la pregunta siguiente al conseller de Territorio y Vivienda, de la cual desea obtener respuesta escrita. Las estaciones depuradoras de aguas residuales que actualmente existen en la Comunidad Valenciana han puesto de manifiesto el problema de los lodos resultantes de la depuración. Así, y de hecho, el II Plan de saneamiento propone la ampliación a un tratamiento terciario de algunas de las depuradoras más importantes con el fin de evitar posibles impactos ambientales. Considerando que, actualmente, con el avance de las técnicas de depuración, la reutilización del agua residual depurada puede destinarse a uso agrícola, riego de campos de golf, etc., el diputado que suscribe formula la pregunta siguiente: ¿Cuál es la cantidad de agua depurada por las EDAR que funcionan actualmente en la Comunidad Valenciana? Corts Valencianes, València, 23 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 23 de febrero de 2005 Adolfo Sanmartín Besalduch Adolfo Sanmartín Besalduch Pregunta número 457/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre el II Pla de sanejament de la Comunitat Valenciana, que formula el diputat Adolfo Sanmartín Besalduch del GP Socialista (RE número 26.192). Pregunta número 457/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre el II Plan de saneamiento de la Comunidad Valenciana, que formula el diputado Adolfo Sanmartín Besalduch del GP Socialista (RE número 26.192). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Adolfo Sanmartín Besalduch, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Adolfo Sanmartín Besalduch, diputado del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula la pregunta siguiente al conseller de Territorio y Vivienda, de la cual desea obtener respuesta escrita. Número 109 3.6.2005 Pàg. 18.053 Les estacions depuradores d’aigües residuals que actualment existeixen a la Comunitat Valenciana han posat de manifest el problema dels fangs resultants de la depuració. Així, i de fet, el II Pla de sanejament proposa l’ampliació a un tractament terciari d’algunes de les depuradores més importants a fi d’evitar possibles impactes ambientals. Tenint en compte que, actualment, amb l’avanç de les tècniques de depuració, la reutilització de l’aigua residual depurada pot destinar-se per a ús agrícola, reg de camps de golf, etc., el diputat que subscriu formula la pregunta següent: Quina part de la quantitat d’aigua depurada per les EDAR que funcionen actualment a la Comunitat Valenciana es reutilitza per a ús agrícola, esportiu o altres? Las estaciones depuradoras de aguas residuales que actualmente existen en la Comunidad Valenciana han puesto de manifiesto el problema de los lodos resultantes de la depuración. Así, y de hecho, el II Plan de saneamiento propone la ampliación a un tratamiento terciario de algunas de las depuradoras más importantes con el fin de evitar posibles impactos ambientales. Considerando que, actualmente, con el avance de las técnicas de depuración, la reutilización del agua residual depurada puede destinarse a uso agrícola, riego de campos de golf, etc., el diputado que suscribe formula la pregunta siguiente: ¿Qué parte de la cantidad de agua depurada por las EDAR que funcionan actualmente en la Comunidad Valenciana se reutiliza para uso agrícola, deportivo u otros? Corts Valencianes, València, 23 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 23 de febrero de 2005 Adolfo Sanmartín Besalduch Adolfo Sanmartín Besalduch Pregunta número 458/05 al conseller de Cultura, Educació i Esport, sobre el programa Foment de l’activitat esportiva, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales del GP Socialista (RE número 26.193). Pregunta número 458/05 al conseller de Cultura, Educación y Deporte sobre el programa Fomento de la actividad deportiva, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales del GP Socialista (RE número 26.193). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Jeannette Segarra i Sales, diputada del GP Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller de Cultura, Educació i Esport, de la qual desitja obtenir resposta escrita. En els pressuposts de la conselleria per a l’exercici 2004, en el programa 457.10 Foment de l’activitat esportiva, figurava el codi línia T2170000 suport a clubs esportius, amb un import de 863,90 milers d’euros, dirigit a clubs esportius de la Comunitat Valenciana, per a suport als clubs que participen en competicions oficials internacionals i/o de màxima categoria nacional d’esport no professional. En aquest sentit, la diputada que subscriu formula les preguntes següents: Quina és la relació de clubs esportius, diferenciats entre femenins i masculins, de la província d’Alacant que van sol·licitar subvenció a càrrec d’aquesta línia pressupostària, amb especificació de la quantitat sol·licitada i el motiu de la petició? D’aquestes sol·licituds, quines van ser concedides? Detalleu-ne l’import atorgat. D’aquestes sol·licituds, quines van ser denegades i per quin motiu? De les peticions concedides, quins clubs esportius n’han rebut ja l’import? Especifiqueu-ne la data. Jeannette Segarra i Sales, diputada del GP Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Cultura, Educación y Deporte, de la cual desea recibir respuesta escrita. En los presupuestos de la conselleria para el ejercicio 2004, en el programa 457.10 Fomento de la actividad deportiva, figuraba el código línea T2170000 apoyo a clubs deportivos, con un importe de 863,90 miles de euros, dirigidos a clubs deportivos de la Comunidad Valenciana, para apoyo a los clubs que participen en competiciones oficiales internacionales y/o de máxima categoría nacional de deporte no profesional. En este sentido, la diputada que suscribe formula las preguntas siguientes: ¿Cuál es la relación de clubs deportivos, diferenciados entre femeninos y masculinos, de la provincia de Alicante que solicitaron subvención con cargo a esta línea presupuestaria, con especificación de la cantidad solicitada y el motivo de la petición? De estas solicitudes, ¿cuáles fueron concedidas? Detalle el importe otorgado. De estas solicitudes, ¿cuáles fueron denegadas y por qué motivo? De las peticiones concedidas, ¿qué clubs deportivos han recibido ya el importe de las mismas? Especifique la fecha. Corts Valencianes, València, 24 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 24 de febrero de 2005 Jeannette Segarra i Sales Jeannette Segarra i Sales Pregunta número 459/05 al conseller de Cultura, Educació i Esport, sobre el programa Foment de l’activitat esportiva, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales del GP Socialista (RE número 26.194). Pregunta número 459/05 al conseller de Cultura, Educación y Deporte sobre el programa Fomento de la actividad deportiva, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales del GP Socialista (RE número 26.194). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Jeannette Segarra i Sales, diputada del GP Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, formula la Jeannette Segarra i Sales, diputada del GP Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula Pàg. 18.054 3.6.2005 Número 109 pregunta següent al conseller de Cultura, Educació i Esport, de la qual desitja obtenir resposta escrita. En els pressuposts de la conselleria per a l’exercici 2004, en el programa 457.10 Foment de l’activitat esportiva, figurava el codi línia T2170000 suport a clubs esportius, amb un import de 863,90 milers d’euros, dirigit a clubs esportius de la Comunitat Valenciana, per a suport als clubs que participen en competicions oficials internacionals i/o de màxima categoria nacional d’esport no professional. En aquest sentit, la diputada que subscriu formula les preguntes següents: Quina és la relació de clubs esportius, diferenciats entre femenins i masculins, de la província de Castelló que van sol·licitar subvenció amb càrrec a aquesta línia pressupostària, amb especificació de la quantitat sol·licitada i el motiu de la petició? D’aquestes sol·licituds, quines van ser concedides? Detalleu-ne l’import atorgat. D’aquestes sol·licituds, quines van ser denegades i per quin motiu? De les peticions concedides, quins clubs esportius n’han rebut ja l’import? Especifiqueu-ne la data. la siguiente pregunta al conseller de Cultura, Educación y Deporte, de la cual desea recibir respuesta escrita. En los presupuestos de la conselleria para el ejercicio 2004, en el programa 457.10 Fomento de la actividad deportiva, figuraba el código línea T2170000 apoyo a clubs deportivos, con un importe de 863,90 miles de euros, dirigidos a clubs deportivos de la Comunidad Valenciana, para apoyo a los clubs que participen en competiciones oficiales internacionales y/o de máxima categoría nacional de deporte no profesional. En este sentido, la diputada que suscribe formula las preguntas siguientes: ¿Cuál es la relación de clubs deportivos, diferenciados entre femeninos y masculinos, de la provincia de Castellón que solicitaron subvención con cargo a esta línea presupuestaria, con especificación de la cantidad solicitada y el motivo de la petición? De estas solicitudes, ¿cuáles fueron concedidas? Detalle el importe otorgado. De estas solicitudes, ¿cuáles fueron denegadas y por qué motivo? De las peticiones concedidas, ¿qué clubs deportivos han recibido ya el importe de las mismas? Especifique la fecha. Corts Valencianes, València, 24 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 24 de febrero de 2005 Jeannette Segarra i Sales Jeannette Segarra i Sales Pregunta número 460/05 al conseller de Cultura, Educació i Esport, sobre el programa Foment de l’activitat esportiva, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales del GP Socialista (RE número 26.195). Pregunta número 460/05 al conseller de Cultura, Educación y Deporte sobre el programa Fomento de la actividad deportiva, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales del GP Socialista (RE número 26.195). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Jeannette Segarra i Sales, diputada del GP Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller de Cultura, Educació i Esport, de la qual desitja obtenir resposta escrita. En els pressuposts de la conselleria per a l’exercici 2004, en el programa 457.10 Foment de l’activitat esportiva, figurava el codi línia T2170000 suport a clubs esportius, amb un import de 863,90 milers d’euros, dirigit a clubs esportius de la Comunitat Valenciana, per a suport als clubs que participen en competicions oficials internacionals i/o de màxima categoria nacional d’esport no professional. En aquest sentit, la diputada que subscriu formula les preguntes següents: Quina és la relació de clubs esportius, diferenciats entre femenins i masculins, de la província de València que van sol·licitar subvenció amb càrrec a aquesta línia pressupostària, amb especificació de la quantitat sol·licitada i el motiu de la petició? D’aquestes sol·licituds, quines van ser concedides? Detalleu-ne l’import atorgat. D’aquestes sol·licituds, quines van ser denegades i per quin motiu? De les peticions concedides, quins clubs esportius n’han rebut ja l’import? Especifiqueu-ne la data. Jeannette Segarra i Sales, diputada del GP Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Cultura, Educación y Deporte, de la cual desea recibir respuesta escrita. En los presupuestos de la conselleria para el ejercicio 2004, en el programa 457.10 Fomento de la actividad deportiva, figuraba el código línea T2170000 apoyo a clubs deportivos, con un importe de 863,90 miles de euros, dirigidos a clubs deportivos de la Comunidad Valenciana, para apoyo a los clubs que participen en competiciones oficiales internacionales y/o de máxima categoría nacional de deporte no profesional. En este sentido, la diputada que suscribe formula las preguntas siguientes: ¿Cuál es la relación de clubs deportivos, diferenciados entre femeninos y masculinos, de la provincia de Valencia que solicitaron subvención con cargo a esta línea presupuestaria, con especificación de la cantidad solicitada y el motivo de la petición? De estas solicitudes, ¿cuáles fueron concedidas? Detalle el importe otorgado. De estas solicitudes, ¿cuáles fueron denegadas y por qué motivo? De las peticiones concedidas, ¿qué clubs deportivos han recibido ya el importe de las mismas? Especifique la fecha. Corts Valencianes, València, 24 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 24 de febrero de 2005 Jeannette Segarra i Sales Jeannette Segarra i Sales Número 109 3.6.2005 Pàg. 18.055 Pregunta número 461/05 al conseller de Cultura, Educació i Esport, sobre el programa Foment de l’activitat esportiva, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales del GP Socialista (RE número 26.196). Pregunta número 461/05 al conseller de Cultura, Educación y Deporte sobre el programa Fomento de la actividad deportiva, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales del GP Socialista (RE número 26.196). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Jeannette Segarra i Sales, diputada del GP Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller de Cultura, Educació i Esport, de la qual desitja obtenir resposta escrita. En els pressuposts de la conselleria per a l’exercici 2004, en el programa 457.10 Foment de l’activitat esportiva, figurava el codi línia T4466000 beques/premis a esportistes d’élite, amb un import de 34,00 milers d’euros, dirigit a esportistes d’élite de la Comunitat Valenciana, per a ajudar als esportistes d’elit a sufragar les despeses ocasionades pels seus estudis i la formació acadèmica com a incentiu econòmic pels seus resultats esportius. En aquest sentit, la diputada que subscriu formula les preguntes següents: Quina és la relació d’esportistes que ha sol·licitat aquesta beca? A quins d’aquests se’ls ha concedit? D’aquestes sol·licituds, quines van ser denegades i per quin motiu? Quina ha estat la quantitat assignada a cadascun d’ells i per quin motiu? De les peticions concedides, quins esportistes n’han rebut ja l’import? Especifiqueu-ne la data. Jeannette Segarra i Sales, diputada del GP Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Cultura, Educación y Deporte, de la cual desea recibir respuesta escrita. En los presupuestos de la conselleria para el ejercicio 2004, en el programa 457.10 Fomento de la actividad deportiva, figuraba el código línea T4466000 becas/premios a deportistas de élite, con un importe de 34,00 miles de euros, dirigido a deportistas de élite de la Comunidad Valenciana, para ayudar a los deportistas de élite a sufragar los gastos ocasionados por sus estudios y formación académica como incentivo económico por sus resultados deportivos. En este sentido, la diputada que suscribe formula las preguntas siguientes: ¿Cuál es la relación de deportistas que han solicitado la beca? ¿A quiénes se les ha concedido? De estas solicitudes, ¿cuáles fueron denegadas y por qué motivo? ¿Cuál ha sido la cantidad asignada a cada uno de ellos y por qué motivo? De las peticiones concedidas, ¿qué deportistas han recibido ya el importe de las mismas? Especifique la fecha. Corts Valencianes, València, 24 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 24 de febrero de 2005 Jeannette Segarra i Sales Jeannette Segarra i Sales Pregunta número 462/05 al conseller de Cultura, Educació i Esport, sobre el programa Foment de l’activitat esportiva, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales del GP Socialista (RE número 26.197). Pregunta número 462/05 al conseller de Cultura, Educación y Deporte sobre el programa Fomento de la actividad deportiva, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales del GP Socialista (RE número 26.197). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Jeannette Segarra i Sales, diputada del GP Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller de Cultura, Educació i Esport, de la qual desitja obtenir resposta escrita. En els pressuposts de la conselleria per a l’exercici 2004, en el programa 457.10 Foment de l’activitat esportiva, figurava el codi línia T2290000 construcció i modernització d’instal·lacions esportives, amb un import de 2.300,00 milers d’euros, dirigit a municipis de la Comunitat Valenciana, per a construcció i modernització de les instal·lacions esportives per a formalitzar el mapa d’infrastructures esportives de la Comunitat Valenciana. En aquest sentit, la diputada que subscriu formula les preguntes següents: Quina és la relació de municipis de la província d’Alacant que van sol·licitar subvenció a càrrec d’aquesta línia pressupostària, amb especificació de la quantitat sol·licitada i el motiu de la petició? D’aquestes sol·licituds, quines van ser concedides? Detalleu-ne l’import atorgat. D’aquestes sol·licituds, quines van ser denegades i per quin motiu? Jeannette Segarra i Sales, diputada del GP Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Cultura, Educación y Deporte, de la cual desea recibir respuesta escrita. En los presupuestos de la conselleria para el ejercicio 2004, en el programa 457.10 Fomento de la actividad deportiva, figuraba el código línea T2290000 construcción y modernización de instalaciones deportivas, con un importe de 2.300,00 miles de euros, dirigido a municipios de la Comunidad Valenciana, para construcción y modernización de las instalaciones deportivas para formalizar el mapa de infraestructuras deportivas de la Comunidad Valenciana. En este sentido, la diputada que suscribe formula las preguntas siguientes: ¿Cuál es la relación de municipios, de la provincia de Alicante que solicitaron subvención con cargo a esta línea presupuestaria, con especificación de la cantidad solicitada y el motivo de la petición? De estas solicitudes, ¿cuáles fueron concedidas? Detalle el importe otorgado. De estas solicitudes, ¿cuáles fueron denegadas y por qué motivo? Pàg. 18.056 3.6.2005 Número 109 De les peticions concedides, quins clubs esportius n’han rebut ja l’import? Especifiqueu-ne la data. De las peticiones concedidas, ¿qué clubs deportivos han recibido ya el importe de las mismas? Especifique la fecha. Corts Valencianes, València, 24 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 24 de febrero de 2005 Jeannette Segarra i Sales Jeannette Segarra i Sales Pregunta número 463/05 al conseller de Cultura, Educació i Esport, sobre el programa Foment de l’activitat esportiva, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales del GP Socialista (RE número 26.198). Pregunta número 463/05 al conseller de Cultura, Educación y Deporte sobre el programa Fomento de la actividad deportiva, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales del GP Socialista (RE número 26.198). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Jeannette Segarra i Sales, diputada del GP Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller de Cultura, Educació i Esport, de la qual desitja obtenir resposta escrita. En els pressuposts de la conselleria per a l’exercici 2004, en el programa 457.10 Foment de l’activitat esportiva, figurava el codi línia T2290000 construcció i modernització d’instal·lacions esportives, amb un import de 2.300,00 milers d’euros, dirigit a municipis de la Comunitat Valenciana, per a construcció i modernització de les instal·lacions esportives per a formalitzar el mapa d’infrastructures esportives de la Comunitat Valenciana. En aquest sentit, la diputada que subscriu formula les preguntes següents: Quina és la relació de municipis de la província de Castelló que van sol·licitar subvenció a càrrec d’aquesta línia pressupostària, amb especificació de la quantitat sol·licitada i el motiu de la petició? D’aquestes sol·licituds, quines van ser concedides? Detalleu-ne l’import atorgat. D’aquestes sol·licituds, quines van ser denegades i per quin motiu? De les peticions concedides, quins clubs esportius n’han rebut ja l’import? Especifiqueu-ne la data. Jeannette Segarra i Sales, diputada del GP Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Cultura, Educación y Deporte, de la cual desea recibir respuesta escrita. En los presupuestos de la conselleria para el ejercicio 2004, en el programa 457.10 Fomento de la actividad deportiva, figuraba el código línea T2290000 construcción y modernización de instalaciones deportivas, con un importe de 2.300,00 miles de euros, dirigido a municipios de la Comunidad Valenciana, para construcción y modernización de las instalaciones deportivas para formalizar el mapa de infraestructuras deportivas de la Comunidad Valenciana. En este sentido, la diputada que suscribe formula las preguntas siguientes: ¿Cuál es la relación de municipios, de la provincia de Castellón que solicitaron subvención con cargo a esta línea presupuestaria, con especificación de la cantidad solicitada y el motivo de la petición? De estas solicitudes, ¿cuáles fueron concedidas? Detalle el importe otorgado. De estas solicitudes, ¿cuáles fueron denegadas y por qué motivo? De las peticiones concedidas, ¿qué clubs deportivos han recibido ya el importe de las mismas? Especifique la fecha. Corts Valencianes, València, 24 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 24 de febrero de 2005 Jeannette Segarra i Sales Jeannette Segarra i Sales Pregunta número 464/05 al conseller de Cultura, Educació i Esport, sobre el programa Foment de l’activitat esportiva, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales del GP Socialista (RE número 26.199). Pregunta número 464/05 al conseller de Cultura, Educación y Deporte sobre el programa Fomento de la actividad deportiva, que formula la diputada Jeannette Segarra i Sales del GP Socialista (RE número 26.199). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Jeannette Segarra i Sales, diputada del GP Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller de Cultura, Educació i Esport, de la qual desitja obtenir resposta escrita. En els pressuposts de la conselleria per a l’exercici 2004, en el programa 457.10 Foment de l’activitat esportiva, figurava el codi línia T2290000 construcció i modernització d’instal·lacions esportives, amb un import de 2.300,00 milers d’euros, dirigit a municipis de la Comunitat Valenciana, per a construcció i modernització de les instal·lacions esportives per a formalitzar el mapa d’infrastructures esportives de la Comunitat Valenciana. En aquest sentit, la diputada que subscriu formula les preguntes següents: Jeannette Segarra i Sales, diputada del GP Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Cultura, Educación y Deporte, de la cual desea recibir respuesta escrita. En los presupuestos de la conselleria para el ejercicio 2004, en el programa 457.10 Fomento de la actividad deportiva, figuraba el código línea T2290000 construcción y modernización de instalaciones deportivas, con un importe de 2.300,00 miles de euros, dirigido a municipios de la Comunidad Valenciana, para construcción y modernización de las instalaciones deportivas para formalizar el mapa de infraestructuras deportivas de la Comunidad Valenciana. En este sentido, la diputada que suscribe formula las preguntas siguientes: Número 109 3.6.2005 Pàg. 18.057 Quina és la relació de municipis de la província de València que van sol·licitar subvenció a càrrec d’aquesta línia pressupostària, amb especificació de la quantitat sol·licitada i el motiu de la petició? D’aquestes sol·licituds, quines van ser concedides? Detalleu-ne l’import atorgat. D’aquestes sol·licituds, quines van ser denegades i per quin motiu? De les peticions concedides, quins clubs esportius n’han rebut ja l’import? Especifiqueu-ne la data. ¿Cuál es la relación de municipios, de la provincia de Valencia que solicitaron subvención con cargo a esta línea presupuestaria, con especificación de la cantidad solicitada y el motivo de la petición? De estas solicitudes, ¿cuáles fueron concedidas? Detalle el importe otorgado. De estas solicitudes, ¿cuáles fueron denegadas y por qué motivo? De las peticiones concedidas, ¿qué clubs deportivos han recibido ya el importe de las mismas? Especifique la fecha. Corts Valencianes, València, 24 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 24 de febrero de 2005 Jeannette Segarra i Sales Jeannette Segarra i Sales Pregunta número 465/05 al conseller de Cultura, Educació i Esport, sobre els jaciments romans dels Banys de la Reina a Calp, que formula el diputat Joan Antoni Oltra i Soler del GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa (RE número 26.205). Pregunta número 465/05 al conseller de Cultura, Educación y Deporte sobre los yacimientos romanos de los Baños de la Reina en Calpe, que formula el diputado Joan Antoni Oltra i Soler del GP Esquerra Unida-Els VerdsEsquerra Valenciana: Entesa (RE número 26.205). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Joan Antoni Oltra i Soler, diputat del GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller de Cultura, Educació i Esport, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Una sentència recent del Tribunal Superior de Justícia Valenciana pot facilitar l’edificació en els denominats Banys de la Reina, a Calp. Aquesta zona, com és conegut, suposa un dels més importants jaciments romans de la costa valenciana on s’han trobat restes molt valuoses. Els intents d’edificar són antics i l’espai ha estat sotmès a moltes pressions i contradiccions urbanístiques. Ara, amb la sentència en mà, els propietaris han anunciat la voluntat de procedir a l’edificació que els puga correspondre que, segons algunes interpretacions, podria suposar alçar edificis fins i tot de dotze plantes. Això, evidentment, suposaria la destrucció i la pèrdua d’una zona tan valuosa arqueològicament parlant. A fi d’evitar tan greus conseqüències, es pregunta: Quina informació te la conselleria sobre aquest assumpte? Pensa intervenir la conselleria, directament o en col·laboració amb l’Ajuntament de Calp, per evitar l’edificació de la zona i la preservació de les restes? S’ha plantejat la conselleria la possibilitat d’adquirir la zona i crear un gran parc arqueològic amb fins culturals i educatius? Corts Valencianes, València, 23 de febrer de 2005 Joan Antoni Oltra i Soler, diputado del GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa, al amparo de lo dispuesto en los artículos 146 y siguientes del RCV, formula al conseller de Cultura, Educación y Deporte, la siguiente pregunta, deseando contestación escrita. Una reciente sentencia del Tribunal Superior de Justicia Valenciana facilitó la edificación en los denominados Baños de la Reina, en Calpe. Esta zona, como es sabido, supone uno de los más importantes yacimientos romanos de la costa valenciana donde se han encontrado restos muy valiosos. Los intentos de edificar son antiguos y el espacio ha sido sometido a muchas presiones y contradicciones urbanísticas. Ahora, con la sentencia en la mano, los propietarios han anunciado su voluntad de proceder a la edificación que les pueda corresponder que, según algunas interpretaciones, podría suponer levantar edificios hasta de doce plantas. Esto, evidentemente, supondría la destrucción y pérdida de una zona tan valiosa arqueológicamente hablando. A fin de evitar tan graves consecuencias, se pregunta: ¿Qué información tiene la conselleria sobre este asunto? ¿Piensa intervenir la conselleria, directamente o en colaboración con el Ayuntamiento de Calpe, para evitar la edificación de la zona y la preservación de los restos? ¿Se ha planteado la conselleria la posibilidad de adquirir la zona y crear un gran parque arqueológico con fines culturales y educativos? Cortes Valencianas, Valencia, 23 de febrero de 2005 Joan Antoni Oltra i Soler Joan Antoni Oltra i Soler Pregunta número 466/05 al conseller de Territori i Habitatge, sobre els jaciments romans dels Banys de la reina en Calp, que formula el diputat Joan Antoni Oltra i Soler del GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa (RE número 26.206). Pregunta número 466/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre los yacimientos romanos de los Baños de la Reina en Calpe, que formula el diputado Joan Antoni Oltra i Soler del GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa (RE número 26.206). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Joan Antoni Oltra i Soler, diputat del GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa, d’acord amb Joan Antoni Oltra i Soler, diputado del GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa, al amparo de Pàg. 18.058 3.6.2005 Número 109 els articles 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Una sentència recent del Tribunal Superior de Justícia Valenciana pot facilitar l’edificació en els denominats Banys de la Reina, a Calp. Aquesta zona, com és conegut, suposa un dels més importants jaciments romans de la costa valenciana on s’han trobat restes molt valuoses. Els intents d’edificar són antics i l’espai ha estat sotmès a moltes pressions i contradiccions urbanístiques. Ara, amb la sentència en mà, els propietaris han anunciat la voluntat de procedir a l’edificació que els puga correspondre que, segons algunes interpretacions, podria suposar alçar edificis fins i tot de dotze plantes. Això, evidentment, suposaria la destrucció i la pèrdua d’una zona tan valuosa arqueològicament parlant. A fi d’evitar tan greus conseqüències, es pregunta: Quina informació te la conselleria sobre aquest assumpte? Pensa intervenir la conselleria, directament o en col·laboració amb l’Ajuntament de Calp, per evitar l’edificació de la zona i la preservació de les restes? S’ha plantejat la conselleria la possibilitat d’adquirir la zona i crear un gran parc arqueològic amb fins culturals i educatius? Corts Valencianes, València, 23 de febrer de 2005 lo dispuesto en los artículos 146 y siguientes del RCV, formula al conseller de Territorio y Vivienda, la siguiente pregunta, deseando contestación escrita. Una reciente sentencia del Tribunal Superior de Justicia Valenciana facilitó la edificación en los denominados Baños de la Reina, en Calpe. Esta zona, como es sabido, supone uno de los más importantes yacimientos romanos de la costa valenciana donde se han encontrado restos muy valiosos. Los intentos de edificar son antiguos y el espacio ha sido sometido a muchas presiones y contradicciones urbanísticas. Ahora, con la sentencia en la mano, los propietarios han anunciado su voluntad de proceder a la edificación que les pueda corresponder que, según algunas interpretaciones, podría suponer levantar edificios hasta de doce plantas. Esto, evidentemente, supondría la destrucción y pérdida de una zona tan valiosa arqueológicamente hablando. A fin de evitar tan graves consecuencias, se pregunta: ¿Qué información tiene la conselleria sobre este asunto? ¿Piensa intervenir la conselleria, directamente o en colaboración con el Ayuntamiento de Calpe, para evitar la edificación de la zona y la preservación de los restos? ¿Se ha planteado la conselleria la posibilidad de adquirir la zona y crear un gran parque arqueológico con fines culturales y educativos? Cortes Valencianas, Valencia, 23 de febrero de 2005 Joan Antoni Oltra i Soler Joan Antoni Oltra i Soler Pregunta número 467/05 al conseller de Justícia i Administracions Públiques, sobre els problemes de l’administració de justícia en la demarcació d’Elx, que formula el diputat Joan Antoni Oltra i Soler del GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa (RE número 26.208). Pregunta número 467/05 al conseller de Justicia y Administraciones Públicas sobre los problemas de la administración de justicia en la demarcación de Elche, que formula el diputado Joan Antoni Oltra i Soler del GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa (RE número 26.208). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Joan Antoni Oltra i Soler, diputat del GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller de Justícia i Administracions Públiques, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Els problemes en l’administració de justícia augmenten sense que per part dels responsables es prenguen les mesures pertinents per a garantir una correcta prestació d’un servei essencial a la societat. Aquesta situació arriba a nivells insuportables en llocs com Elx. El retard crònic a atendre les necessitats d’espai, personal i mitjans està afectant greument milers de persones que, sense cap justificació, estan patint una desesperant situació que es prolonga així des de fa anys. El darrer cas ha estat que s’haja estat plantejant que els assumptes que tinguen com a demandat l’INSS es plantegen, per agilitar, als jutjats laborals d’Alacant ciutat. Això és conseqüència d’un doble problema: el fet que a Elx s’acumularen, al seu dia, els assumptes del Baix Segura que abans es veien a Alacant i que això es fera sense preveure mitjans suficients i , d’altra banda, que Elx no estava en condicions de rebre més feina si ja no podia atendre la que li era pròpia. Tot açò, evidentment, té uns perjudicats: les persones afectades que hauran de fer desplaçaments i llargues esperes per a resoldre temes que les afecten directament. Davant això, es pregunta: Joan Antoni Oltra i Soler, diputado del GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa, al amparo de lo dispuesto en los artículos 146 y siguientes del RCV, formula al conseller de Justicia y Administraciones Públicas, la siguiente pregunta, deseando contestación escrita. Los problemas en la administración de justicia van aumentando sin que por parte de los responsables se tomen las medidas pertinentes para garantizar una correcta prestación de un servicio tan esencial a la sociedad. Esta situación llega a niveles insoportables en lugares como Elche. El retraso crónico en atender las necesidades de espacio, personal y medios está afectando gravemente a miles de personas que, sin justificación alguna, están padeciendo una desesperante situación que se prolonga así desde hace años. El último caso ha sido que se haya estado planteando que los asuntos que tengan como demandado al INSS se planteen, para su agilización, en los juzgados laborales de Alicante ciudad. Eso es consecuencia de un doble problema: el hecho de que en Elche se acumularan en su día los asuntos de la Vega Baja que antes se veían en Alicante y que esto se hiciera sin prever suficientes medios y, por otra, que Elche no estaba en condiciones de recibir más faena si ya no podía atender la que le era propia. Todo eso, evidentemente, tiene unos perjudicados: las personas afectadas que tendrán que hacer desplazamientos y largas esperas para resolver temas que les afectan directamente. Ante ello, se pregunta: Número 109 3.6.2005 Pàg. 18.059 Quines mesures, i de quina manera es pensen aplicar per part de la conselleria, per resoldre de forma immediata els creixents problemes de l’administració de justícia a la demarcació d’Elx? Corts Valencianes, València, 24 de febrer de 2005 ¿Qué medidas y de qué manera se piensan aplicar por parte de la conselleria para resolver de forma inmediata, los crecientes problemas de la administración de justicia en la demarcación de Elche? Cortes Valencianas, Valencia, 24 de febrero de 2005 Joan Antoni Oltra i Soler Joan Antoni Oltra i Soler Pregunta número 468/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre la situació del tractament dels residus sòlids urbans, que formula el diputat Joan Antoni Oltra Soler del GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa (RE número 26.209). Pregunta número 468/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre la situación del tratamiento de los residuos sólidos urbanos, que formula el diputado Joan Antoni Oltra i Soler del GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa (RE número 26.209). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Joan Antoni Oltra Soler, diputat del GP Esquerra UnidaEls Verds-Esquerra Valenciana: Entesa, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita. La situació del tractament dels residus sòlids urbans (RSU) està lluny d’estar ben solucionat al País Valencià. A pesar de promeses, presentació de plans zonals i extrema lentitud en donar solucions reals està provocant creixents problemes a l’hora de dipositar les restes orgàniques, per no parlar dels escassos exemples quant a tractaments correctes d’aquestos. El darrer exemple s’està manifestant en el incomprensible i injustificable trasbals de camions amb RSU que, procedents probablement de comarques centrals de la comunitat se’n dediquen a recórrer diferents comarques del sud en recerca de llocs on, simplement, buidar els camions i desaparèixer. Aquesta problemàtica s’està produint en llocs com Asp, Villena, Elda, etc. Davant això, es pregunta: Quina informació té la conselleria sobre aquesta situació? Quines mesures se pensen aplicar, d’immediat, per evitar aquest transport indiscriminat e inadequat de camions per tot arreu? Quines solucions definitives estan previstes a curt termini per evitar la repetició de situació semblants? Quina informació s’està donant als ajuntaments afectats per la situació? Corts Valencianes, València, 24 de febrer de 2005 Joan Antoni Oltra i Soler, diputado del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula al conseller de Territorio y Vivienda la pregunta siguiente de la cual desea respuesta escrita. La situación del tratamiento de los residuos sólidos urbanos (RSU) está lejos de estar bien solucionado en el País Valenciano. A pesar de promesas, presentación de planes zonales y extrema lentitud en dar soluciones reales está provocando crecientes problemas a la hora de depositar los restos orgánicos, por no hablar de los escasos ejemplos en cuanto a tratamientos correctos de estos. El último ejemplo se está manifestando en el incomprensible y injustificable trasiego de camiones con RSU que, proceentes probablemente de comarcas centrals de la comunidad se dedican a recorrer diferentes comarcas del sur de la misma en búsqueda de lugares donde, simplemente, vaciar los camiones y desaparecer. Esta problemática se está produciendo en lugares como Aspe, Villena, Elda, etc. Ante esto, se pregunta: ¿Qué información tiene la conselleria sobre esta situación? ¿Qué medidas se piensan aplicar, de inmediato, para evitar ese transporte indiscriminado i inadecuado de camiones por todas partes ¿Qué soluciones definitivas están previstas a corto plazo para evitar la repetición de situaciones parecidas? ¿Qué información se está dando a los ayuntamientos afectados por la situación? Cortes Valencianas, Valencia, 24 de febrero de 2005 Joan Antoni Oltra Soler Joan Antoni Oltra Soler Pregunta número 469/05 al conseller de Sanitat sobre el tancament de l’aparell d’irradiació de cobalt 60 en l’Hospital La Fe, que formula la diputada Encarnación Llinares Cuesta del GP Socialista (RE número 26.226). Pregunta número 469/05 al conseller de Sanidad sobre el cierre del aparato de irradiación de cobalto 60 en el Hospital La Fe, que formula la diputada Encarnación Llinares Cuesta del GP Socialista (RE número 26.226). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Encarnación Llinares Cuesta, diputada del GP Socialista, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller de Sanitat, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Segons les notícies aparegudes als mitjans de comunicació, el Servei d’Oncologia de l’Hospital Universitari La Fe ha ordenat el no funcionament d’un dels aparells d’irradia- Encarnación Llinares Cuesta, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula al conseller de Sanidad la pregunta siguiente de la cual desea respuesta escrita. Según las noticias aparecidas en los medios de comunicación, el Servicio de Oncología del Hospital Universitario La Fe ha ordenado el no funcionamiento de uno de los apa- Pàg. 18.060 3.6.2005 Número 109 ció de què en disposa, concretament el de cobalt 60, a causa que no pot fer front a l’abonament de les quantitats econòmiques que els deu als treballadors que l’atenen i que pugen a 90.000 euros, aproximadament. L’esmentada quantitat està justificada per l’acumulació, des de fa més d’un any, d’hores treballades per acumulació de jornada, solució aquesta a la qual es va haver de recórrer per a eliminar els terminis de demora en les sessions de tractament. Aquesta situació s’ha produït després que el dia 6 d’octubre de 2004 els treballadors del servei, diplomats en infermeria, especialistes en radioteràpia, auxiliars d’infermeria i zeladors, van adreçar-se a la gerència de l’hospital expressant el seu malestar per les condicions i l’horari de treball demanant el cobrament des de gener del mateix any, de les hores treballades de més. Davant aquesta petició, la Direcció General d’Assistència Sanitària els va contestar, l’endemà 7 d’octubre, que s’estava estudiant el tema per a regular aquest tipus d’activitats, amb referència a l’acumulació de jornada. La suspensió de l’activitat d’aquest aparell pot causar greus danys en l’atenció que es presta als malalts oncològics, provocant retards en el seu tractament i, més que possiblement, fent tornar a aparèixer les llistes d’espera que es van minvar amb l’allargament del temps d’atenció diària fins les 21 hores. Davant aquesta situació la diputada que subscriu formula les preguntes següents: Durant quant de temps es va a mantenir l’actual situació? Quines accions va a prendre la conselleria per a solucionar la situació i en quina data es van a aplicar? Quines raons justifiquen que s’haja arribat a la situació actual, amb el tancament d’un aparell que és vital en el tractament de determinades patologies oncològiques? Com justifica la conselleria el no pagament, en dia i forma, de les hores treballades de més pels treballadors del servei, si es té en compte que la decisió d’acumular jornada, la pren la pròpia administració sanitària? Quina solució va a donar la conselleria als malalts que es tracten en aquest servei? Imposarà, novament, llista d’espera o els derivarà a altres centres? Quina solució va a donar al deute contret amb els treballadors i com i en quin termini es va a aplicar? ratos de irradiación de los que dispone, concretamente el de cobalto 60, debido a que no puede hacer frente al pago de las cantidades económicas que los diez trabajadores que lo atienden y que suben a 90.000 euros, aproximadamente. Dicha cantidad está justificada por la acumulación, desde hace más de un año, de horas trabajadas por acumulación de jornada, solución a la que se tuvo que recorrer para eliminar los plazos de demora en las sesiones de tratamiento. Esta situación se ha producido después que el día 6 de octubre de 2004, los trabajadores del servicio, diplomados en enfermería, especialistas en radioterapia, auxiliares de enfermería y celadores, se dirigieron a la gerencia del hospital expresando su malestar por las condiciones y horario de trabajo del mismo pidiendo el cobro desde enero del mismo año, de las horas trabajadas de más. Ante esta petición, la Dirección General de Asistencia Sanitaria les contestó al día siguiente 7 de octubre que se estaba estudiando el tema para regular este tipo de actividades, con referencia a la acumulación de jornada. La suspensión de la actividad de dicho aparato puede causar graves daños en la atención que se presta a los enfermos oncológicos, provocando retrasos en su tratamiento y, más que posiblemente, haciendo volver a aparecer las listas de espera que disminuyeron con la prolongación del tiempo de atención diaria hasta las 21 horas. Ante esta situación, la diputada que suscribe formula las siguientes preguntas: ¿Durante cuánto tiempo se va a mantener la actual situación? ¿Qué acciones va a emprender la conselleria para solucionar la situación y en qué fecha se van a aplicar? ¿Qué razones justifican que se haya llegado a la situación actual, con el cierre de un aparato que es tan vital en el tratamiento de determinadas patologías oncológicas? ¿Cómo justifica la conselleria el impago, en día y forma, de las horas trabajadas de más por los trabajadores del servicio, si se tiene en cuenta que la decisión de acumular jornada la toma la propia administración sanitaria? ¿Qué solución va a dar la conselleria a los enfermos que se traten en dicho servicio? ¿Impondrá, nuevamente, la lista de espera o los derivará a otros centros? ¿Qué solución va a dar a la deuda contraída con los trabajadores y cómo y en qué plazo se va a aplicar? Corts Valencianes, València, 24 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 24 de febrero de 2005 Encarnación Llinares Cuesta Encarnación Llinares Cuesta Pregunta número 470/05 al conseller d’Infraestructures i Transport sobre la construcció de la variant d’El Campello en la N-332, que formula el diputat Alfred Botella Vicent del GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa (RE número 26.230). Pregunta número 470/05 al conseller de Infraestructuras y Transporte sobre la construcción de la variante de El Campello en la N-332, que formula el diputado Alfredo Botella Vicent del GP Esquerra Unida-Els VerdsEsquerra Valenciana: Entesa (RE número 26.230). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Alfred Botella Vicent, diputat del GP Esquerra UnidaEls Verds-Esquerra Valenciana: Entesa, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller d’Infraestructures i Transport, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Com que el conseller tindrà constància, està prevista la construcció del que s’anomena variant del Campello en la N-332, en el punt quilomètric 118,5 al 120,5. Alfredo Botella Vicent, diputado del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula al conseller de Infraestructuras y Transporte la pregunta siguiente de la cual desea respuesta escrita. Cómo tendrá constancia el conseller, está prevista la construcción de lo que se llama variante de El Campello en la N-332, en el punto quilométrico 118,5 al 120,5. Número 109 3.6.2005 En el moment de redactar-se el projecte es varen contemplar diferents alternatives de traçat i finalment el Ministeri de Foment va aprovar la proposta alternativa n° 5, que ha estat reivindicada pels veïns afectats i aprovada per unanimitat al Ple de l’Ajuntament del Campello. Davant la realització de cates dels terrenys en altres punts diferents a aquest traçat per part de l’empresa adjudicatària, aquest diputat pregunta: Té constància el conseller de cap tipus de modificació del projecte de la variant del Campello respecte a l’opció n° 5? Pàg. 18.061 En quina data té previst, el conseller, que el Ministeri inicie les obres de la variant del Campello i en quin temps estaran finalitzades les obres? En el momento de redactarse el proyecto se contemplaron diferentes alternativas de trazado y finalmente el Ministerio de Fomento aprobó la propuesta alternativa número 5, que ha sido reivindicada por los vecinos afectados y aprobada por unanimidad en el Pleno del Ayuntamiento de El Campello. Ante la realización de catas de los terrenos en otros puntos diferentes a este trazado por parte de la empresa adjudicataria, este diputado pregunta: ¿Tiene constancia el conseller de algún tipo de modificación del proyecto de la variante de El Campello respecto a la opción número 5? ¿Puede el conseller asegurar que el Ministerio de Fomento tiene previsto ejecutar el proyecto de la variante de El Campillo respetando lo aprobado tanto por el ministerio como por el Ayuntamiento de El Campello, apostando por la opción número 5? ¿En qué fecha tiene previsto el conseller que el ministerio inicie las obras de la variante de El Campello y en qué tiempo estarán acabadas las obras? Corts Valencianes, València, 25 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 25 de febrero de 2005 Alfred Botella Vicent Alfredo Botella Vicent Pregunta número 471/05 al conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació sobre el lloguer d’un local en Alacant com a possible ubicació del Servef, que formula el diputat Alfred Botella Vicent del GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa (RE número 26.231). Pregunta número 471/05 al conseller de Economía, Hacienda y Trabajo sobre el alquiler de un local en Alicante como posible ubicación del SERVEF, que formula el diputado Alfredo Botella Vicent del GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa (RE número 26.231). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Alfred Botella Vicent, diputat del GP Esquerra UnidaEls Verds-Esquerra Valenciana: Entesa, d’acord amb l’article 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Quines són les quantitats que s’abonen, mensualment, pel lloguer d’un local a l’Edifici Beatriz 1 en Alacant com a possible ubicació del SERVOF? Té previst, la conselleria, la data d’ocupació d’aquest local pel SERVOF? Té, la conselleria, previsió d’ubicació de cap tipus de servei diferent al SERVOF en aquest local? Té, la conselleria, previsió de compra del local esmentat o pel contrari l’opció és el lloguer permanent? Alfredo Botella Vicent, diputado del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula al conseller de Economía, Hacienda y Trabajo la pregunta siguiente de la cual desea respuesta escrita. ¿Cuáles son las cantidades que se pagan, mensualmente, por el alquiler de un local en el Edificio Beatriz 1 en Alicante como posible ubicación del SERVEF? ¿Tiene previsto la conselleria la fecha de ocupación de este local por el SERVEF? ¿Tiene la conselleria previsión de ubicación de algún tipo de servicio diferente al SERVEF en este local? ¿Tiene la conselleria previsión de compra de dicho local o por el contrario la opción el el alquiler permanente? Corts Valencianes, València, 25 de febrer de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 25 de febrero de 2005 Alfred Botella Vicent Alfredo Botella Vicent Pregunta número 472/05 al conseller de Economía, Hacienda y Empleo sobre el proyecto Ciudad de la Luz, que formula el diputado José Camarasa Albertos del GP Socialista (RE número 26.273). Pregunta número 472/04 al conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació sobre el projecte Ciutat de la Llum, que formula el diputat José Camarasa Albertos del GP Socialista (RE número 26.273). A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES José Camarasa Albertos, diputado del GP Socialista, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Economía, Hacienda y Empleo, de la cual desea obtener respuesta escrita. José Camarasa Albertos, diputat del Grup Parlamentari Socialista, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 146 i següents del RCV, formula al conseller d’Economia i Hisenda la pregunta següent de la qual desitja resposta escrita. Pot el conseller assegurar que el Ministeri de Foment té previst executar el projecte de la variant del Campello respectant allò aprovat tant pel Ministeri com per l’Ajuntament del Campello, apostant per l’opció n° 5? Pàg. 18.062 3.6.2005 Número 109 Dado que el pasado 13 de octubre de 2003, el diputado que suscribe, formuló al honorable señor conseller la pregunta escrita número 1.265/2003 (RE número 3.131). Considerando que con fecha 20 de enero de 2004, se recibió contestación, que no respuesta, a los temas planteados en la misma. Y, dado que el tema para el que se requería respuesta, era muy determinado y que el mismo no fue aclarado, nuevamente se le formula la pregunta, requiriendo de la misma, respuesta puntual, detallada y exacta: ¿Ha solicitado la Sociedad Parque Temático de Alicante SA (en la actualidad, Sociedad de Proyectos Temáticos de la Comunidad Valenciana), servicios de consultoría y/o asistencia técnica o de cualquier otra naturaleza, a la multinacional Paramount Pictures Corporation sobre el proyecto Ciudad de la Luz, en el marco del contrato suscrito por la SPTA con la citada multinacional? En caso afirmativo, ¿qué servicios se han solicitado, cuál es la denominación de los mismos, en qué fecha fueron solicitados y cuál ha sido el coste de cada uno de ellos? Com que el passat 13 d’octubre de 2003 el diputat que subscriu va formular al conseller la pregunta escrita número 1.265/2003 (RE número 3.131). Atès que amb data 20 de gener de 2004 s’hi va rebre contestació, que no resposta, als temes plantejats. Cortes Valencianas, Valencia, 1 de marzo de 2005 Corts Valencianes, València, 1 de març de 2005 José Camarasa Albertos José Camarasa Albertos Pregunta número 473/04 al conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació sobre el projecte Ciutat de la Llum, que formula el diputat José Camarasa Albertos del GP Socialista (RE número 26.274). Pregunta número 473/05 al conseller de Economía, Hacienda y Empleo sobre el proyecto Ciudad de la Luz, que formula el diputado José Camarasa Albertos del GP Socialista (RE número 26.274). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS José Camarasa Albertos, diputat del Grup Parlamentari Socialista, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 146 i següents del RCV, formula al conseller d’Economia i Hisenda la pregunta següent de la qual desitja resposta escrita. Amb data 2 d’octubre de 2001, la Societat Parc Temàtic d’Alacant SA, va signar un contracte de col·laboració amb Paramount Pictures Corporations mitjançant el qual aquesta en rebria sis milions de dòlars durant els quatre primers anys de durada. En aquest contracte solament s’obligava a la multinacional nord-ameriana a “estar disponible per a presentar, a la Societat Parc Temàtic d’Alacant SA treballs de consultoria pel que fa al Projecte Ciutat de la Llum”, amb indicació, quan es fa referència als costos d’aquest servei i assistència que el preu d’aquests “no queda prèviament determinat” i que “serà addicional al principal del contracte”. Per aquestes raons, el diputat que subscriu formula la pregunta següent: La Societat Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana, ha sol·licitat a la multinacional Paramount Pictures Corporations serveis de consultoria o assistència tècnica o de qualsevol altra naturalesa pel que fa al projecte Ciutat de la Llum? En cas afirmatiu, quins serveis s’han sol·licitat i quin n’és, de cadascun, la denominació, les dades de sol·licitud i lliurament i el cost econòmic? José Camarasa Albertos, diputado del GP Socialista, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Economía, Hacienda y Empleo, de la cual desea obtener respuesta escrita. Con fecha 2 de octubre de 2001, la Sociedad Parque Temático de Alicante SA, firmó un contrato de colaboración con Paramount Pictures Corporation mediante el cual, ésta recibiría seis millones de dólares durante los cuatro primeros años de duración del mismo. En dicho contrato, sólo se obliga a la multinacional norteamericana a “estar disponible para presentar, a la Sociedad Parque Temático de Alicante SA, trabajos de consultoría en relación con el Proyecto Ciudad de la Luz”, indicando, cuando se hace referencia a los costes de este servicio y asistencia que el precio de los mismos, “no queda previamente determinado” y que “será adicional al principal del contrato”. Por estas razones, el diputado que suscribe formula la pregunta siguiente: La Sociedad Proyectos Temáticos de la Comunidad Valenciana, ¿ha solicitado a la multinacional Paramount Pictures Corporation, servicios de consultoría o asistencia técnica o de cualquier otra naturaleza con respecto al proyecto Ciudad de la Luz? En caso afirmativo, ¿qué servicios se han solicitado y cuál es, de cada uno de ellos, la denominación, las fechas de solicitud y entrega y su coste económico? Corts Valencianes, València, 1 de març de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 1 de marzo de 2005 José Camarasa Albertos José Camarasa Albertos I com que el tema per al qual es requeria resposta era molt determinat i que aquest no va ser aclarit, novament se li formula la pregunta i se’n requereix resposta puntual, detallada i exacta: ¿Ha sol·licitat la Societat Parc Temàtic d’Alacant SA (en l’actualitat Societat de Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana) serveis de consultoria o assistència tècnica o de qualsevol altra naturalesa, a la multinacional Paramount Pictures Corporations sobre el projecte Ciutat de la Llum, en el marc del contracte subscrit per la SPTA amb la multinacional esmentada? En cas afirmatiu, quins serveis s’han sol·licitat, quina n’és la denominació, en quina data van ser sol·licitats i quin n’ha estat el cost de cadascun? Número 109 3.6.2005 Pàg. 18.063 Pregunta número 474/04 al conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació sobre el projecte Ciutat de la Llum, que formula el diputat José Camarasa Albertos del GP Socialista (RE número 26.275). Pregunta número 474/05 al conseller de Economía, Hacienda y Empleo sobre el proyecto Ciudad de la Luz, que formula el diputado José Camarasa Albertos del GP Socialista (RE número 26.275). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS José Camarasa Albertos, diputat del Grup Parlamentari Socialista, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 146 i següents del RCV, formula al conseller d’Economia i Hisenda la pregunta següent de la qual desitja resposta escrita. Amb data 2 d’octubre de 2001, la Societat Parc Temàtic d’Alacant SA, va signar un contracte de col·laboració amb Paramount Pictures Corporations mitjançant el qual aquesta en rebria sis milions de dòlars durant els quatre primers anys de durada. En aquest contracte solament s’obligava a la multinacional nord-ameriana a “estar disponible per a presentar, a la Societat Parc Temàtic d’Alacant SA treballs de consultoria pel que fa al Projecte Ciutat de la Llum”, amb indicació, quan es fa referència als costos d’aquest servei i assistència que el preu d’aquests “no queda prèviament determinat” i que “serà addicional al principal del contracte”. Per aquestes raons, el diputat que subscriu formula la pregunta següent: Projecte Ciutat de la Llum SA, ha sol·licitat a la multinacional Paramount Pictures Corporations serveis de consultoria o assistència tècnica o de qualsevol altra naturalesa pel que fa a aquest projecte? En cas afirmatiu, quins serveis s’han sol·licitat i quin n’és, de cadascun, la denominació, les dates de sol·licitud i lliurament i el cost econòmic? Corts Valencianes, València, 1 de març de 2005 José Camarasa Albertos, diputado del GP Socialista, de acuerdo con el artículo 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Economía, Hacienda y Empleo, de la cual desea obtener respuesta escrita. Con fecha 2 de octubre de 2001, la Sociedad Parque Temático de Alicante SA, firmó un contrato de colaboración con Paramount Pictures Corporation mediante el cual, ésta recibiría seis millones de dólares durante los cuatro primeros años de duración del mismo. En dicho contrato, sólo se obliga a la multinacional norteamericana a “estar disponible para presentar, a la Sociedad Parque Temático de Alicante SA, trabajos de consultoría en relación con el Proyecto Ciudad de la Luz”, indicando, cuando se hace referencia a los costes de este servicio y asistencia que el precio de los mismos, “no queda previamente determinado” y que “será adicional al principal del contrato”. Por estas razones, el diputado que suscribe formula la pregunta siguiente: Proyecto Ciudad de la Luz SA, ¿ha solicitado a la multinacional Paramount Pictures Corporation, servicios de consultoría y/o asistencia técnica o de cualquier otra naturaleza con respecto al dicho proyecto? En caso afirmativo, ¿qué servicios se han solicitado y cuál es, de cada uno de ellos, la denominación, las fechas de solicitud y entrega y su coste económico? Cortes Valencianas, Valencia, 1 de marzo de 2005 José Camarasa Albertos José Camarasa Albertos Pregunta número 475/05 al conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació sobre el projecte Ciutat de la Llum, que formula el diputat José Camarasa Albertos del GP Socialista (RE número 26.276). Pregunta número 475/05 al conseller de Economía, Hacienda y Empleo sobre el proyecto Ciudad de la Luz, que formula el diputado José Camarasa Albertos del GP Socialista (RE número 26.276). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS José Camarasa Albertos, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Hi ha cap relació contractual entre la Ciutat de la Llum SA i l’empresa Consultia It, SL al marge del Pla de negoci? En cas afirmatiu: En què consisteix aquesta altra relació i quins altres serveis presta Consultia lt, SL a Ciutat de la Llum SA? Quin procediment, dels prevists en la Llei de contractes de les administracions públiques, ha estat elegit per a formalitzar aquesta altra relació contractual? En quina data es va firmar aquest altre contracte? Quan va començar Consultia lt, Sl a prestar el nou servei i quina n’és la durada? Quin és el cost econòmic d’aquest nou servei? José Camarasa Albertos, diputado del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Economía, Hacienda y Empleo, de la cual desea obtener respuesta escrita. ¿Existe alguna otra relación contractual entre Ciudad de la Luz SA y la empresa Consultia It, SL al margen del Plan de negocio? En caso afirmativo: ¿En qué consiste esa otra relación y qué otros servicios presta Consultia It, SL a Ciudad de la Luz SA? ¿Qué procedimiento, de los previstos en la Ley de contratos de las administraciones públicas, ha sido elegido para formalizar esa otra relación contractual? ¿En qué fecha se firmó este otro contrato, cuándo comenzó Consultia It, SL a prestar el nuevo servicio y cuál es su duración? ¿Cuál es el coste económico de este nuevo servicio? Corts Valencianes, València, 1 de març de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 1 de marzo de 2005 José Camarasa Albertos José Camarasa Albertos Pàg. 18.064 3.6.2005 Número 109 Pregunta número 476/05 al conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació sobre el cobrament de subvencions dels afectats per la riuada de 1982, que formula el diputat Antoni Lozano i Pastor del GP Socialista (RE número 26.287). Pregunta número 476/05 al conseller de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el cobro de subvenciones de los afectados por la riada de 1982, que formula el diputado Antoni Lozano i Pastor del GP Socialista (RE número 26.287). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Antoni Lozano i Pastor, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Els propietaris de terrenys del municipi de Sumacàrcer afectats per la reparcel·lació dels polígons danyats per la riuada de 1982, només han cobrat fins ara el 44% aproximadament del total del que se’ls deu. Atès que la resta de propietaris afectats en altres polígons van cobrar en el seu dia les subvencions pertinents, el diputat que subscriu formula la pregunta següent: Quines mesures pensa prendre la conselleria per tal d’abonar el 56% que els resta per cobrar? Antoni Lozano i Pastor, diputado del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Agricultura, Pesca y Alimentación, de la cual desea obtener respuesta escrita. Los propietarios de terrenos del municipio de Sumacàrcer afectados por la reparcelación de los polígonos dañados por la riada de 1982, sólo han cobrado hasta ahora el 44% aproximadamente del total que se les debe. Teniendo en cuenta que el resto de propietarios afectados en otros polígonos cobraron en su día las subvenciones pertinentes, el diputado que suscribe formula la siguiente pregunta: ¿Qué medidas piensa tomar la conselleria para abonar el 56% que les resta por cobrar? Corts Valencianes, València, 1 de març de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 1 de marzo de 2005 Antoni Lozano i Pastor Antoni Lozano i Pastor Pregunta número 477/05 al conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació sobre el pla de vigilància fitosanitària, que formula el diputat Antoni Lozano i Pastor del GP Socialista (RE número 26.288). Pregunta número 477/05 al conseller de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el plan de vigilancia fitosanitaria, que formula el diputado Antoni Lozano i Pastor del GP Socialista (RE número 26.288). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Antoni Lozano i Pastor, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Segons notícies aparegudes recentment als mitjans de comunicació, la conselleria ha instal·lat 400 punts de control (100 dels quals fixos) per tal d’impedir l’entrada de noves plagues als camps de cítrics valencians i controlar les ja existents. En aquest sentit, el diputat que subscriu formula les preguntes següents: Quin és el cost total anual previst del pla de vigilància fitosanitària esmentat? Quin és el cost anual desglossat (recursos humans, materials, etc.)? Quin és l’origen dels recursos econòmics que faran front a les despeses del pla esmentat (propis de la conselleria, del Ministeri d’Agricultura, de la Unió Europea...)? Cas que una part d’aquests recursos econòmics siguen de la conselleria, de quina partida pressupostària provenen? Antoni Lozano i Pastor, diputado del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Agricultura, Pesca y Alimentación, de la cual desea obtener respuesta escrita. Según noticias aparecidas recientemente en los medios de comunicación, la conselleria ha instalado 400 puntos de control (100 de ellos fijos) para impedir la entrada de nuevas plagas en los campos de cítricos valencianos y controlar las ya existentes. En este sentido, el diputado que suscribe formula las siguientes preguntas: ¿Cuál es el coste anual previsto del mencionado plan de vigilancia fitosanitaria? ¿Cuál es su coste anual desglosado (recursos humanos, materiales, etc.)? ¿Cuál es el origen de los recursos económicos que harán frente a los gastos del mencionado plan (propios de la conselleria, del Ministerio de Agricultura, de la Unión Europea…)? En el caso que una parte de estos recursos económicos sean de la conselleria ¿de qué partida presupuestaria provienen? Corts Valencianes, València, 2 de març de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 2 de marzo de 2005 Antoni Lozano i Pastor Antoni Lozano i Pastor Pregunta número 478/05 al conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació sobre el pla de vigilància fitosanitària, que formula el diputat Antoni Lozano i Pastor del GP Socialista (RE número 26.289). Pregunta número 478/05 al conseller de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el plan de vigilancia fitosanitaria, que formula el diputado Antoni Lozano i Pastor del GP Socialista (RE número 26.289). Número 109 3.6.2005 Pàg. 18.065 A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Antoni Lozano i Pastor, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Segons notícies aparegudes recentment als mitjans de comunicació, la conselleria ha instal·lat 400 punts de control (100 dels quals fixos) per tal d’impedir l’entrada de noves plagues als camps de cítrics valencians i controlar les ja existents. En aquest sentit, el diputat que subscriu formula les preguntes següents: Quina és la ubicació, per províncies, dels 100 punts fixos anunciats? Quin és el cost unitari de cada tipus de trampa o punt de control? Corts Valencianes, València, 2 de març de 2005 Antoni Lozano i Pastor, diputado del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Agricultura, Pesca y Alimentación, de la cual desea obtener respuesta escrita. Según noticias aparecidas recientemente en los medios de comunicación, la conselleria ha instalado 400 puntos de control (100 de ellos fijos) para impedir la entrada de nuevas plagas en los campos de cítricos valencianos y controlar las ya existentes. En este sentido, el diputado que suscribe formula las siguientes preguntas: ¿Cuál es la ubicación, por provincias, de los 100 puntos fijos anunciados? ¿Cuál es el coste unitario de cada tipo de trampa o punto de control? Cortes Valencianas, Valencia, 2 de marzo de 2005 Antoni Lozano i Pastor Antoni Lozano i Pastor Pregunta número 479/05 al conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació sobre el pla de vigilància fitosanitària, que formula el diputat Antoni Lozano i Pastor del GP Socialista (RE número 26.290). Pregunta número 479/05 al conseller de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el plan de vigilancia fitosanitaria, que formula el diputado Antoni Lozano i Pastor del GP Socialista (RE número 26.290). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Antoni Lozano i Pastor, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Segons notícies aparegudes recentment als mitjans de comunicació, la conselleria ha instal·lat 400 punts de control (100 dels quals fixos) per tal d’impedir l’entrada de noves plagues als camps de cítrics valencians i controlar les ja existents. En aquest sentit, el diputat que subscriu formula la pregunta següent: Quina és la relació de personal o empreses que s’encarregaran dels treballs necessaris per a executar el pla de vigilància fitosanitària esmentat? Antoni Lozano i Pastor, diputado del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Agricultura, Pesca y Alimentación, de la cual desea obtener respuesta escrita. Según noticias aparecidas recientemente en los medios de comunicación, la conselleria ha instalado 400 puntos de control (100 de ellos fijos) para impedir la entrada de nuevas plagas en los campos de cítricos valencianos y controlar las ya existentes. En este sentido, el diputado que suscribe formula la siguiente pregunta: ¿Cuál es la relación de personal o empresas que se encargan de los trabajos necesarios para ejecutar el mencionado plan de vigilancia fitosanitaria? Corts Valencianes, València, 2 de març de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 2 de marzo de 2005 Antoni Lozano i Pastor Antoni Lozano i Pastor Pregunta número 480/05 al conseller de Sanitat, sobre la construcció d’un nou centre de salut al barri de Nou Moles de València, que formula la diputada María José Mendoza García del GP Socialista (RE número 26.291). Pregunta número 480/05 al conseller de Sanidad, sobre la construcción de un nuevo centro de salud en el barrio de Nou Moles de Valencia, que formula la diputada María José Mendoza García del GP Socialista (RE número 26.291). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS María José Mendoza García, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller de Sanitat, de la qual desitja obtenir resposta escrita. Atès que entre els compromisos de la conselleria per a la ciutat de València s’inclou la construcció d’un centre de salut nou al barri de Nou Moles. Que el Pla general d’ordenació urbana de València reserva en el barri mencionat una parcel·la d’aproximadament 2.500 m2 destinada a equipaments públics. María José Mendoza García, diputada del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Sanidad, de la cual desea obtener respuesta escrita. Teniendo en cuenta que entre los compromisos de la conselleria para la ciudad de Valencia se incluye la construcción de un nuevo centro de salud en el barrio de Nou Moles. Que el Plan general de ordenación urbana de Valencia reserva en el mencionado barrio una parcela de aproximadamente 2.500 m2 destinada a equipamientos públicos. Pàg. 18.066 3.6.2005 Número 109 I, que la conselleria ha sol·licitat a l’ajuntament del cap i casal la cessió de 1.100 m2 de la dita parcel·la per a la construcció d’un centre sanitari, la diputada que subscriu formula les preguntes següents: En quina data sol·licità la conselleria la cessió dels terrenys esmentats del barri valencià de Nou Moles? Quan es preveu la formalització de la cessió susdita? Quin és el pla funcional establert per al nou centre de salut de Nou Moles? En quina data s’iniciaran les obres corresponents, quins terminis s’han fixat per a l’execució d’aquestes i per a quan se n’ha previst l’acabament i entrada en funcionament? Y, que la conselleria ha solicitado al ayuntamiento de la capital la cesión de 1.100 m2 de dicha parcela para la construcción de un centro sanitario, la diputada que suscribe formula las siguientes preguntas: ¿En qué fecha solicitó la conselleria la cesión de los mencionados terrenos del barrio valenciano de Nou Moles? ¿Cuándo se prevé la formalización de dicha cesión? ¿Cuál es el plan funcional establecido para el nuevo centro de salud de Nou Moles? ¿En qué fecha se iniciarán las obras correspondientes, qué plazos se han fijado para su ejecución y para cuándo se ha previsto su finalización y entrada en funcionamiento? Corts Valencianes, València, 1 de març de 2005 Cortes Valencianas, Valencia, 1 de marzo de 2005 María José Mendoza García María José Mendoza García Pregunta número 481/05 al conseller de Territori i Habitatge sobre la construcció d’un parc de relaxació en la Punta de la Víbora de Torrevella, que formula el diputat Joan Antoni Oltra i Soler del GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa (RE número 26.376). Pregunta número 481/05 al conseller de Territorio y Vivienda sobre la construcción de un parque de relajación en la Punta de la Víbora de Torrevieja, que formula el diputado Joan Antoni Oltra i Soler del GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa (RE número 26.376). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Joan Antoni Oltra i Soler, diputat del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa, d’acord amb els articles 146 i següents del RCV, formula la pregunta següent al conseller de Territori i Habitatge, de la qual desitja obtenir resposta escrita. El Servei Provincial de Costes d’Alacant, en la resolució de data 24.11.04, ha acordat proposar que no s’atorgue la concessió administrativa per a la construcció d’un denominat “Parc de Relaxació” en la zona denominada Punta de la Víbora, en terrenys de domini públic i zona de servitud de protecció, tot això en terme municipal de Torrevella. Amb això, evidentment, l’òrgan competent no pot atorgar autorització per a la realització de la construcció projectada. Malgrat això, aquestes obres es van iniciar en el seu dia i, segons sembla, la intenció és de continuar-les. La conselleria, en el seu moment, en justificava l’autorització, entre altres raons, en el fet que Costes no hi posava cap obstacle malgrat tractar-se d’aquesta zona i, per això, i malgrat la proximitat i la més que previsible afecció a la llacuna de Torrevella, la conselleria n’autoritzava la construcció. Una vegada ha quedat demostrat que Costes mai no va autoritzar aquesta construcció i que, en compliment del seu deure, així ho ha fet saber a l’ajuntament, hom pregunta al conseller: Quines mesures pensa prendre per a impedir que s’execute un projecte que no disposa de totes les autoritzacions pertinents i que afecta de ple el parc natural? En el cas que les obres continuen i que l’ajuntament no les paralitze, intervindrà, subsidiàriament, la conselleria per a obligar-lo? Pensa la conselleria replantejar-se tot aquest afer, a la vista de la resolució de Costes, i ser més exigent a l’hora de defensar la llacuna i d’evitar que les obres i les transformacions dels terrenys es consoliden en un espai tan susceptible com el descrit? Corts Valencianes, València, 28 de febrer de 2005 Joan Antoni Oltra i Soler, diputado del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa, de acuerdo con los artículos 146 y siguientes del RCV, formula la siguiente pregunta al conseller de Territorio y Vivienda, de la cual desea obtener respuesta escrita. El Servicio Provincial de Costas de Alicante, en resolución de fecha 24.11.04, ha acordado proponer que no se otorgue la concesión administrativa para la construcción de un denominado “Parque de Relajación” en la zona denominada Punta de la Víbora, en terrenos de dominio público y zona de servidumbre de protección, todo ello en término municipal de Torrevieja. Con ello, evidentemente, no puede otorgarse autorización por el órgano competente para la realización de la construcción proyectada. A pesar de ello, dichas obras se iniciaron en su día y, según parece, es intención que continúen. La conselleria, en su momento, justificaba la autorización a las mismas, entre otras razones, en que Costas no ponía ningún obstáculo a las mismas a pesar de tratarse de la zona de que se trataba y, de ahí, y a pesar de la cercanía y más que previsible afección a la laguna de Torrevieja, la conselleria autorizaba dicha construcción. Una vez ha quedado demostrado que Costas nunca autorizó dicha construcción y que, en cumplimiento de su deber, así se lo ha hecho saber al ayuntamiento, se pregunta al conseller: ¿Qué medidas piensa tomar para impedir que se ejecute un proyecto que no dispone de todas las autorizaciones pertinentes y que afecta de lleno al parque natural? ¿En caso de que las obras continúen y el ayuntamiento no las paralice, intervendrá, subsidiariamente, la conselleria para obligar-lo a ello? ¿Piensa la conselleria replantearse todo este asunto, a la vista de la resolución de Costas, y ser más exigente a la hora de defender la laguna y de evitar que las obras y transformaciones de los terrenos se consoliden en un espacio tan sensible como el descrito? Cortes Valencianas, Valencia, 28 de febrero de 2005 Joan Antoni Oltra i Soler Joan Antoni Oltra i Soler Número 109 3.6.2005 Pàg. 18.067 III. INFORMACIÓ III. INFORMACIÓN d) Règim interior. d) Régimen interior. Llista definitiva de l’opositor que ha superat el concursoposició per a la provisió d’una plaça de conductor de les Corts Valencianes. Lista definitiva del opositor que ha superado el concurso-oposición para la provisión de una plaza de conductor de las Cortes Valencianas. MESA DE LES CORTS VALENCIANES MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS. La Mesa de les Corts Valencianes, en la sessió realitzada el dia 24 de maig de 2005, vista la proposta del tribunal qualificador que jutja el concurs-oposició per a la provisió d’una plaça de conductor de les Corts Valencianes, convocatòria de 18 de gener de 1999, i de conformitat amb el que hi ha disposat en la base vuitena de la citada convocatòria, ha acordat: Primer. Publicar la llista definitiva de l’opositor que ha superat el concurs-oposició convocat, que apareix en l’annex I de l’acord present. Segon. En el termini de vint dies hàbils comptats a partir de la publicació d’aquest acord en el Butlletí Oficial de les Corts Valencianes, l’opositor proposat haurà de presentar en el Departament de Gestió de Personal de les Corts Valencianes els documents enumerats en la base vuitena de la convocatòria, que són els següents: – Certificat de naixement, expedit pel Registre Civil corresponent, o fotocòpia compulsada del document nacional d’identitat o document equivalent per als nacionals d’altres estats a què fa referència la base tercera. – Certificat mèdic acreditatiu de no patir malaltia o defecte físic que impedesca l’exercici de les funcions corresponents, expedit pel centre competent de la Direcció Territorial de Sanitat de la Conselleria de Sanitat, o pels organismes competents d’altres comunitats autònomes. – Fotocòpia compulsada del permís de conducció de la classe C-1 o C, i del títol de Graduat Escolar, Formació Professional de primer grau o equivalent. – Declaració jurada o promesa de no haver estat separat del servei públic mitjançant expedient disciplinari, ni trobar-se inhabilitat per a l’exercici de la funció pública. Tercer. Declarar vacant una de les dues places de conductors convocades per acord de la Mesa de 18 de gener de 1999. Quart. Contra l’acord present, que no esgota la via administrativa, les persones interessades podran interposar recurs davant la Mesa de les Corts Valencianes, en el termini d’un mes a partir del dia següent al de la notificació d’aquest acord, de conformitat amb el que hi ha establert en l’article 66 dels Estatuts de Govern i Règim Interior de les Corts Valencianes. La Mesa de las Cortes Valencianas, en sesión celebrada el día 24 de mayo de 2005, vista la propuesta del tribunal calificador que juzga el concurso-oposición para la provisión de una plaza de conductor de las Cortes Valencianas, convocatoria de 18 de enero de 1999, y de conformidad con lo dispuesto en la base octava de la citada convocatoria, ha acordado: Primero. Publicar la lista definitiva del opositor que ha superado el concurso-oposición convocado, y que se relaciona en el anexo I del presente acuerdo. Segundo. En el plazo de veinte días hábiles contados a partir de la publicación de este acuerdo en el Boletín Oficial de las Cortes Valencianas, el opositor propuesto deberá presentar en el Departamento de Gestión de Personal de las Cortes Valencianas los documentos enumerados en la base octava de la convocatoria, que son los siguientes: – Certificado de nacimiento, expedido por el Registro Civil correspondiente, o fotocopia compulsada del documento nacional de identidad o documento equivalente para los nacionales de otros estados a que hace referencia la base tercera. – Certificado médico acreditativo de no padecer enfermedad o defecto físico que impida el ejercicio de las correspondientes funciones, expedido por el centro competente de la Dirección Territorial de Sanidad de la Conselleria de Sanidad, o por los organismos competentes de otras comunidades autónomas. – Fotocopia compulsada del permiso de conducción de la clase C-1 o C, y del título de Graduado Escolar, Formación Profesional de primer grado o equivalente. – Declaración jurada o promesa de no haber sido separado del servicio público mediante expediente disciplinario, ni hallarse inhabilitado para el ejercicio de la función pública. Tercero. Declarar vacante una de las dos plazas de conductores convocadas por acuerdo de la Mesa de 18 de enero de 1999. Cuarto. Contra el presente acuerdo, que no agota la vía administrativa, las personas interesadas podrán interponer recurso ante la Mesa de las Cortes Valencianas, en el plazo de un mes, a partir del día siguiente al de la notificación de este acuerdo, de conformidad con lo establecido en el artículo 66 de los Estatutos de Gobierno y Régimen Interior de las Cortes Valencianas. Palau de les Corts Valencianes, València, 24 de maig de 2005 Palau de les Corts Valencianes, Valencia, 24 de mayo de 2005 El president, Julio de España Moya El presidente, Julio de España Moya El secretari primer, Juan Manuel Cabot Saval El secretario primero, Juan Manuel Cabot Saval ANNEX I Cognoms y nom DNI ANEXO I Puntuació Jiménez Zafrilla, Carlos Pedro 22.543.255 74,76 punts Apellidos y nombre DNI Puntuación Jiménez Zafrilla, Carlos Pedro 22.543.255 74,76 puntos Pàg. 18.068 3.6.2005 Número 109 Fet amb paper reciclat 100 x 100 BOLLETÍ OFICIAL DE LES CORTS VALENCIANES BOLETÍN OFICIAL DE LAS CORTES VALENCIANAS Subscripcions: Servici de Publicacions de les Corts, plaça de Sant Llorenç, 4. 46003 València. Telèfon 96 387 61 00. Imprimix: Federico Domenech, S. A. - Gremis, 1. 46014 València. ISSN: 1136-3339. Dip. Leg.: V-319-1983. http://www.cortsvalencianes.es Suscripciones: Servicio de Publicaciones de las Cortes, plaza de San Lorenzo, 4. 46003 Valencia. Teléfono 96 387 61 00. Imprime: Federico Domenech, S. A. - Gremis, 1. 46014 Valencia. ISSN: 1136-3339. Dep. Leg.: V-319-1983. http://www.cortsvalencianes.es