ilEIOEIAS DE Li BISTORIi DE Ikl CREÜHiDAS

••'•
ANY XXVII — BARCELONA, DIMECRES í7 DE FEBRER M á(97 — KIJM. 72i9
DIfíRÍ: DE: CWI'ELUnyR
SIEDACCiO Y ADMÍNISTRACIO, Xisc'á, 13. — TELEFONO, 1.5C«"'
** Publica una edició diaria y regala cada setm&'o.s. á sos sascriptorií;'
aaa Revista Liiterariai y un Folleti de 16 plausis cada un.
rmetre '1 desSant del día: S A N T S P O L I C R O N I , biebe y R Ó M U L O , m á r t i r s . — 3aní de de-Ká: S A N T S I M É Ó ,
bisbe y máTtir y la b e a t a C R I S T I A N A , v e r g e . — (¿uG-ranta- horas: Acaban en la icrlesia de R e llig'ioEas Mínimas. Se d e s c u b r e i i á las vuyt del m a t í y 's reserva á las sis de la tarde. —
Cori de María: A v n y se fa l a visita á la Mare de Deu deis Desamparats, en lo Pí ó en S a n t
AgUBtí.
Observatori meteorológich de la Universitat. — Dia 16 de Febrer de 18S7.
EoTS» d' obBPiTvació: 9 del m a t í ; S de la t a r d e ; M. deseni. •— Barómetro á 0° y al nivell da
l á m a r : "íGQ'e?; TGSIS; OrO'OO. — TermíiTastro sombra: OO'O; OC'O; O'O. — Tem-oeraturaE — Má2i«
ma: sol 25*4; s o m b r a 15'C; del deseni OO'O. — Mínima: r e ñ e x a t 9 ' 0 ; sombra lO'O; del deseni O'O
sota 0. —Gran d' h u m i t a f 810, 71'1;00 0.—Ayírne *"^<^r,r -«.ia en a i horas: 6'40; del deseni 000.
Pinja en 24 h o r a s : m m . n ó . - Ventia — Dirocció: NNE; S E . - V e l o c i t a t ner 1": 0'7: 7 4 — E s t a t
del cel: Nuvolós; i d . — Nuvols, — Classa: Cu.; C u c i r r . — Cantitat: 0'8; 0 7. — Observación»
partioulara: ».—Lo Director, E . Lozano.
>-
-
•»
LA EENAIXENSA ha publicat, entre altras, la novela
r las ilusions
MI ISMIIIIMI!?
O
ilEIOEIAS DE L i BISTORIi DE Ikl CREÜHiDAS
M^D.
COTTIN
LOS MILIONS DEL FARINAYRE
o r i g i n a l de
PREMIADA
EN LOS JOCHS F L O R A L S
DB BARCELONA
pera vendré, á tcts los p r e u s y en
tots los districtes de Sant Marti do
Provensals, propis pera fábricas,
. «_••> »> • • ^ « • i - ^ ^ '—' tallers y altras construccions.
Donará raJió J. R i v e r a , de 1 á 2, en lo c a r r e r del Glot, núm. 61
del mateix poblé. Teléfono 1.798.
K
966
JLA RKaAlXEW»* — DUKI laB CATAt-UMV*
TEATRO CÁTALA..—ROMEA..- Avuy dimecTee, Societat CerTantes. — Benefici de «Los
companyeros del Socorro». — Lo drama MAEIA. ROSA y '1 saínete COLOMBTA LA GITANA.—A
dos quarts de nou.—Entrada 1 pta.—Al segon pis 2 rals.—No hi haurá Bafata. -- Demá Tertulia Catalanista. Lo SANT CEISTO GROS. Debut del Septimino Espanyol (concert) y CURA
DE MORO.—Divendres Benefici de la simpática petita actriu Srta. Mercé Daroqui Estreno
MARGARITA GAUTIKR Ó LA DAMA DE LAS CAMELIAS. ¡POBRE MARIAI y CONXITA.—La próxima
getmana Estreno del drama en 3 actes original del autor de «Jutn José» D. Joaquim Dicenta. E L SEÑOR FEUDAL, y del cuento del autor de «Los Asistentes» D. Pau Parellada LAS
OLIVAS.
TEATRO DE NOVETATS. — Companjía d' opereta italiaria. — Avuy dimecres, Dia de
Moda. — I I VENDITOEE DI AUCCELLI y E L MONAGUILLO. — A dos quarta de nou.— Entrada 2
rals.—Demá dijous Societat Centro Lírich Barcelonés. DONNA JUANITA.
E L D O R A D O . — T E A T R O DE CATALUNYA. — Avuy dimecres: CUADROS DISOLVENTES,
per tota la companyía. — 94.* representació de LAS MUJERES. — La famosa sarsuela EL DÚO
DE LA AFRICANA, música del mestre Fernandez Caballero, qui 's troba en aquesta ciutat.—
L A MARCHA DE CÁDIZ (éxit brillant), — A dos quarts de nou. — Demá dijous: LAS MUJERES,
CUADROS DISOLVENTES y LA MARCHA DE CÁDIZ.—Divendres definitivament estreno á Barcelona de E L PADRINO DE « E L NENE» Ó ¡TODO POR EL ARTE! original de Julián Romea, música
deis mestres Caballero y Hermoso.
FRONTO CONDAL. — Avuy dimecres, á dos quarts de quatre de la tarde. — Pártit á EO
tantos, entre VEEMELLS; PEDROS y PASIEGO CHICO, contra ELAUS: X-IZUNDIA y AGUIRRE — Preus ordinaris.
Diversions particulars.
TERTULIA CATALANISTA.—Teatro Romea. — Presentado del «Septimino espanyol».
—Divertida y extraordinaria funció pera demá dijous, 18, dia de Moda. — 4.* de la 5.* eérie.
—Laxistosa comedia en 3 actes Lo SANT CRISTO GROS. Concert: (a) La sota de bastos (b)
Serenata á pizzicato, (c) L' anyorament. (d) Fantasía elegiaca á Clavé.—La celebrada pessa
de Pitarra CURA DE MOEO. — Lo piano de cua del concert lia sigut galantment cedit per la
acreditada fábrica Cbassaigne fréres.—Durant los entreactes se renovera 1'abono. — Vales
á pesseta en lo basar de joguinas y caretas «El Ingenio», Sauricb, 6; Sombrerería Gili, Hospital, 16, y demés Uoclis de costum.
BARCELONA
La cuestió u n i v e r s a l de las n a c i o n a l i t a i s se p r e s e n t a en a q u e t s m o m e n t s á la
h e r m o s a isla de C r e t a , baix u n b o n i c h aspecte. La causa deis c a n d i o t a s está
p r ó x i m a á t r i o m f a r , gracias ais esforsos de sos g e r m a n s de G r e c i a . L a s aspirac i o n s del poblé grech h a n sJgut al fi i n t e r p r e t a d a s per lo Rey y s o n gobern; y
r acte d' e n v i a r á la isla a l g u n a s forsas de m a r y d e t é r r a , m a n a d a s per dos
p r í m p c e p s de la Gasa R e a l grega, si per u n a p a r t ha excitat lo m a j o r entussiasm e en lo p o b l é h e l é n i c h , q u e s ' h a seniit m e s u n l t q u e m a y á s o n soberá, per
a l i r a c o n t r i b u h e i x n o t a b l e m e n t á p r e c i p i t a r la s o l u c i ó d' u n a c u e s t i ó com la de
C r e t a , q u e 'Is intercssos c o n t r a p o s a t s d e las g r a n s potencias e u r o p e a s anavan
a l l a r g a n t i n d e ñ n i d a m e n t , m e n t r e s p r o s s e g u í a n las m a t a n s a s d e cristians y de
t u r c h s en p e r m a n e n i s revoltas.
Grecia ha d o n a i u n pas atrevit, V ú n i c b q u e p o d í a fer a c a b a r d' u n a manera
17 DE FEBRÉR DX 1897
567
ó altra la s i t u a d o per demés extranya de la oprimida isla helénica. La política
de prudencia adoptada per Europa no evitava ni las matansas ni 'is incendis.
Ab molts consells al Sultá y moltas conferencias deis embaixadors no s' arribaV3 á una pacificació efectiva de la isla. La vida ordenada hi era impossible; los
Cristian» no llensats al camp no deixavan may d' ésser amenassats per la furia
turca. La guerra de relligió y de rassa hi era permaoent, sense que s'ovirés
sisquera un terme racional al conflícte que tenían interés en no resoldre las
arobicions de RussJa y d' Inglaterra.
Lo cop d' efecie de Grecia ha obligat á buscar d' una manera necessaria la
solució, q u e , complerta ó no, sempre será molt millor pera 'Is ardits candiotas
que la c o n t i n u a d o d' aquest vergonyós siatu quo. Aixís s! 's verifica la incorporació de la isla al Regne Grech, com si s' arriba á la constitució d' un p r o tectorat grech-curopeu sobre la isla, quedant de gobernador d' ella un p r í m p cep grech, com sembla que 's pensa en alguns círcols diplomátichs, Creta avansa en son camí de las reivindicacions nacionals. La seva sumissió al podei turch
no poi ja durar gayre, y si be Grecia ha suscitat un perill gravíssim d' una c o n flagració europea, al salvar los interessos helénichs y ter donar un pas tan gran
cap á la desgraciada isla de las cent ciutats ha obrat no solzament en profit de
sos interessos propis, sino en los de la civilísació en general y deis ideáis nacionalistas, quina implantació es constantment necessaria per tot arreu, si te d*
avansar aquesta.
d' una manera
Presidida peí senyor Sard va celebrar abir á la tarde la darrera sessió del
actual primer período la Diputació provincial.
Declarada oberta la sessió á un quart de cinch y aprobada 1' acta de la a n t e rior, se dona lectura á una comunicado del senyor Director de la Granja Experimental d' aquesta ciutat posant en coneixement de la Corporació que 'i dia i 5
d' aquest mes havian comensal los travalls pera empeltar los ceps americans en
los quals hi podiaa pendre part tots los travalladors que vulguessin, concedíntselshi dcsprés un ceriificat acreditatiu deis travalls que en la mateixa haguessia
realisat, y de dos oficis del Institut Agrícola Cátala de Sant Isidro d o n a a t
las gracias per la subvenció de mil pessetas que acordá concedirli la D i p u t a d o
pera concorre á la Exposició de Brusselas y feliciíant á la mateixa per V acori
que va pendre en la sessió passada, protestant de la actitut en que s' havia colocat la República Argentina respecte ais vins del nostre país, en virtut del q u e
resultan de condicions molt inferiors á las deis vins italians y franceses. I g u a l ment se llegí '1 telegrama del ministre d' Estat contestant a l q u e 11 havia enviat
la Diputació y que havia motivat la felicitació que s' acabava de llegir.
Lo senyor President dona compte del resultat que havia obtingut la subasta
de la quinta emissió de obligacions del Empréstit pera la construcció de c a r t e leras provincials que va teñir lloch lo dilluns d' aquesta setmana y que no p o día ser mes satisfactori, ja que essent mil lo número de obligacions que s' havia
acordat treure á subasta al tipo de emisió de 487 pessetas cada una, ó sia al de
97 per 100, s' havia ofert dlner pera cubrir 1' empréstit anunciat á 527 pessetas
lo máxim y á 5o8'io pessetas lo mínim per acció, lo que donava un promedi d'
adjudicado de 5i4'35 pessetas per cada una, obtenint la Diputació un beneficl
sobre '1 tipo de emisió de 29,359'9i pessetas y de i 4 . 3 5 9 ' 9 i pessetas á la par.
II
•
V a fer constar també que la emisió s* havia cubert cuatre vegadas y que á la
subasta bi bavian concorregut entitats molt importants, á las quals los hi havian sigut adjudicadas part de las obllgacions que tenían dcmanadas y que aixó
era tant mes de teñir en compte ja q u e , segons s ' h a v i a anunciat, las obligacions adjudicadas tenían tallat lo cupo corresponent al actual trimestre de Janer, Febrer y Mars, lo que impiicava u n a u m e n t de 3 ' i 2 pessetas sobre'is
preus oferts, acabant per íelicitarse del crédit de la Diputació de Barcelona^
crédit degut á la bona adminisiració que ssmpre s' ha observat en la mateixa.
Passá després á descriure la importancia que havía tingut la inauguració
oficial del Sanatori, instalat en 1' aniich Golegi Carreras de Sant Gervasi, ea
virtut deis acorrs del Ajuntament y de la Diputació, que va teair lloch lo diumenge passat, fent constar los esforsos que pera la inmillorable disposició del
mateix havían realisat los i n d i v í i u o s de las duas corporacions citadas que forman la comissió mixta que cuyda del matéis, seayors Bianich y Piera, Rubio,
Yidal y Valenciano, Schwarts y Buigas, demanant que s' acordes concadilshi un
expressiu vot de gracias. Aixís ho acordá la Diputació, y á proposta del senyor
R u m e u s' acordá fsr extensiu aquest vot de gracias al senyor Sard qui desde 'I
seu lloch de President de la Gorporació Provincial tant havía travallat pera facilitar los travalls de la comissió gestora y solucionar tots los inconvenients que
s^ havían presentat.
Concedida la páranla pera formular mocions, lo senyor Sostres va queixarse
del mal estat en que 's irobava 'I camí vehinal de Sant Pere de Ribas á Vilanova degut á la dessldla del Ajuntament d' aquesta darrera població, lo qual dcuría cuydar de la conservació de las tres cuartas parts del mateix.
Lo senyor Mir va demanar á la Diputació que acordes fer imprimir uns diplomas pera concedirlos ais que demostressin prácticament que serveixen pera
realisar las operacions d* empelt, que segons oñci del Director de la Granja se
celebrarán aquestos dias en la mateixa, per considerar que es lo menos que pot
oferlr la Diputació ais alumnos de la Escola de Périts y Capatassos Agrícolas
que la mateixa sosté ea la citada Escola, ja que '1 Gobern la te privada de concedir ais alumos títul ab carácter oficial.
Y '1 senyor Vidal y Valenciano va doldres de que no s' hagin convocat encara las oposicions pera provehlr las duas ó tres plassas d' escribents q u e ' s tro'
baa vacants desde fa molt temps y quals n o m b r a m e a t s , per depressa que aques-^
las se celebrin no podrán ferse fins al período de sessions vinent.
E n t r a n t en lo despaig deis díctameos que figuravan en la ordre del dia^, se
va aprobar sense discussió u n dictamen q u e havía quedat sobre la taula en 1&
sessió passada á petició del senyor Buigas y en lo que 's proposava pera desempenyar la plassa de Pagador del servey facultatiu á D. Joseph Crivillé y Serra,
prescindint en absolut del concurs que pera la provisió de la mateixa s' havía
obert teya temps.
Se va llegir V informe pressntat per la comissió de F o m e n t sobre '1 projecte
de camí vebinal de Sant Pere de Premia á Premia de Mar y u n vot particular
presentat al mateix per V individuo de la citada comissió senyor Buigas que va
ser desestimat en votació nominal per 22 vots contra 5 despris de Uarguíssima
discussió, essent aprobat finalment lo dictamen de la comissió ab lo vot ea
contra del senyor Buigas.
Se va aprobar lo pressupósit adicional de la secció tercera, imporiant pesse»
17 DE FEBRER D I
1897
909
tas 10,536, del camí anq^menat «Travessera de Coll Blatich», que deu c o n d a hir á la Nova Casa de NÍátíernitat y Expóslts.
Se va donar lectura al dictámea formulat per la comissló de G o b e r n a d o ea
virtut de la proposlcló presentada en la sessió anterior per lo diputat senyor
Sostres, referent á la R. O. circular de 31 de J a n e r darrer y en la que 's proposava s' acordes dirigir ais alcaldes de tots los pobles en los quals s' hi trobin
minyons que en virtut de !a disposició citada hagin sigut declarats soldáis soríejables y vulguin demanar la revisió deis seus expedients, recordántloshi que
deuhen remetre á Madrid las certlficacions que 's necessitan y '1 plasso de que
poden disposar.
Lo senyor Sostres va demanar s' adiciones lo dictamen en lo sentit de que á
mes se designes un oficial de la Diputado pera que portes un Registre especial
deis documents necessaris pera Iliurar ais 780 minyons que contra tota lley, per
una arbitrarietat del ministre, cas de deixar transcorre *i plasso que pera férlosbi justicia s' ba pogut lograr se 'Is concedís, no tindrian cap mes remey que
aaar á ser soldats ab tot y que disfrutan d' alguna de las exempcions per la lley
de quintas ñxadas.
Lo senyor Vidal va presentar una nova adtció en lo sentit de que per medí
de la prempsa diaria de la provincia, del Boletín Oficial y fins previ permís del
senyor Bisbe per los senyors Rectors deis respcctius pobles, s' interessés la Diputado pera fer arribar á coneixement de tothom los medis que debian practicar pera fer valer los drets que tenían y q u e ' l s regoneix la R. O. circular de 3 i
del mes passat.
Lo senyor SchwarTz, president ds la Comissió, va defensar lo dictamen de
la mateixa, desestimant las adicions que s* acabavan de presentar per no consisiderar de necessitat inclóurelas en lo mateix, per mes que va assegurar que
privadament procuraria teñirlas presen? á fi de no deixar abandonats ais que 's
irobin en aquest cas.
Passat á votació va ser aprobat lo dictamen. Lo senyor Sostres va demanar
á la Presidencia, pera tranquilitat seva, que se li dongués nota exacta deis t r a valls que sobre tant important assumpto 's vagin fent, pera teñir la seguretat de
que puguin esser tots amparats en lo dret que 'Is assisieix.
La Comissió de GobernEció va presentar un dictamen denegant la subvenció solicitada per la Associació de la Creu Roja pera '1 sosteniment del S a n a t o ri que te al seu cárrech desde fa temps en la fábrica d' en Batlló, per teñir de
sostenir lo novament creat ab carácter oficial; que va ser combatut ab molta
energía per lo senyor Roig y Bsrgadá per considerar injust lo fonament que 's
citava pera no concedir aquesta subvenció, tota vegada que venia concedlnt
subvencions la Diputació á diferentas Associacions de carácter benéfich y d*
ensenyansa ab tot y que tenia Estabiitnents oficiáis al seu cárrech ahont se procuravan una y altre.
Lo senyor Scbkwartz va defensr lo dictamen sense desfer cap de las poderosas rahons que en contra del mateix havia aduhit lo senyor Roig. Passat finalment á votació lo dictamen va ésser aprobat per 22 vots contra '1 deis senyors
Roig, Bosch, R u m e u y Sostres.
Se va ¡legir després lo prcssupósit adicional al ordinarí del corrent exercici,
qual capítol d'ingressos importa 3.752.64o'63 pessstas, y M de gastos 3.574.689
pesseías ab 27 cántims, quedant per lo tant un superabit de 177.951'36 pessetas
ooportant pessc-
11
97 o
L A RjsHTAi^ciexsÁ — BXAKI SK CATALVVftJk
q u e va ser aprobat després de fer constar lo senyor Sard que '1 resuUat satisfact o r i del mateix era d'apreciar q u a n la Diputació de Bátcelona cobrava no tnés
q u e 'I I I per lOO, mentres q u e en altras provincias com la de Madrid 1' impost
q u e 's percibía arribava ai 21 per 100 de contribució; afegini que deis 336 pobles de que 's compon la provincia de Barcelona, 204 no deuhea cap diner á la
mateixa; que 58 van saiisfent las caniitats que s e ' I s hi han fixat en convenis
pariiculars celebráis ab la Presidencia; q u e tantsols 8 se 'Is hi havia enviat
apretnis, y que 'Is 56 resiants creya que no hi hauria neccssiiat d' arribar á
aquest cas.
S' aixecá la sessió á dos quarts de vuyt del vespre.
—Ahir no va celebrar sessió T Ajuntament d' aquesta ciutat. T i n d r á l l o c h
demá á la hora de costútn.
—Avans d' ahir s' inaugura oficialment lo nou saló de concerts de la fábrica de pianos de Estela, Bsrnareggi y cotnpanyía, aixecat en la Gran Via.
Lo pianista senyor Malats execuiá, en u n excelent piano sortit deis tallers
de la casa, las obras següenis: Carnaval de S c h u m a n n , que omplí tota la primera p a n ; 10 concert en si bemol de Mozart, ab acompanyament d' orquesta, y
las composicions de Chopin, balada, berceuse y fantasía.
Lo senyor Malats dona naosiras de son domini en las pessas de gran d i ñ c u l tat, fenise aplaudir ab entussiasme moltas vegadas. En lo concert de Mozart
tingué momenis felicíssims: la obra es d' una delicadesa estraordinaria y tant
lo concertista com la orquesta hábilment dirigida peí mestre Nicolau feren tot
lo possible pera que la interpretació fos digne de la música del gran mestre.
Lo senyor Malats correspongué á las provas d' afecte de la concurrencia, tocant fora de programa composicions d' ell mateix, de Dubois y Liszt, rebenc
una justa ovació al terminar la brillant polonesa d' aquest últim mestre, puiges
sens dupte la composició ahont está mes en carácter lo senyor Malats.
La sala, qual descripció férem en altre n ú m e r o , presentava magnífich aspecto, vejentse ocupadas totas las cadiras per una selecta concurrencia.
>ío dupiém de que dit lloch será un deis mes solicitars d' aquí endevant pera
la celebrado de festas com la que 'ns ocupa. Lo bon efecte que hi produhí la
orquesta en lo concert de Mozart, acaba de fernos apreciar las excelents condiclons acústicas del saló.
— La Academia y Laboratori de Ciencias Médicas de Catalunya celebrará
sessió ordinaria avuy á dos cuarts de deu del vespre, en la que 'I doctor Botey
t e r m i n a r á ' I desenrotllo del seu tema fent us de la páranla sobre'1 mateix los
doctors don Lluis Soñé y don Pere Borras,
— E n la {unció que demá dijous donará en lo teatro Romea la societat T e r tulia Catalanista y en la que 's representarán las divertidas comedias Lo Sant
Cristo gros, d' Aulés, y Cura de moro, de Frederich Soler, fará sa presentado
á Barcelona '1 «Septiminio Español» que donará á coneixe las millors pessas
de son repertori, entre ellas la Fantasía elegiaca á la memoria de Clavé, del
mestre Porcell.
—Diumenge ingressaren en la Caixa d'Estalvis 119.654 pessetas procedents
de 2.538 imposicions.
Se 'n tornaren gS.352*27 á petició de 5 i 5 interessats.
—Corre la veu de que aviat, tal vegada la setmana vinent, será executat lo
reo Silvestre Lluis.
17 i>E FÉBRER DK 1857
r i n d r á Uoch
Q^x
— E a la sessíó que próximameat deu celebrar la Junta de las obras del P a lau de Justicia s' acordará la subasta de la armadura que ha de sostenir la cuberta del eos central del edifici, y 's tractará de la babllitació deis locáis destináis á jutjats de primera instancia.
Junt al despaig deis jutjess'instalarán los escríbaos, que tindrán un despaig particular y altre pera 'Is oficiáis á son servey.
En uti extrétn deis baixos del edifici estarán situáis los calabossos pera 'Is
incomunicats y altres compartiments destináis ais detinguis y á las pessas de
convicció y en altre s' instalarán lo laboratori, boiiquí, enfermería y sala de
meijes.
E n lo primer pis s' instalarán las salas del tribunal.
E n la p a n Nort hi haurá duas grans salas de lo criminal d' iguals dimeasions que rcbrán llum zenital y lateral per sis rossetons y duas finestras cada
una y altras duas salas petitas destinadas també á la secció criminal.
E n las galerías de primer pis que vohan 1' edifici s' hi instalan las relatorías
y 'I despaig del fiscal de S. M.
En lo matéis pis y en la p a n Sur s' han instalat cuatre salas destinadas ais
assumptos civils, las cuatre d' iguals dimensions y ab Uum cenital. J u n t á
aquestas salas estarán las habitacions del president de la Audiencia territorial.
Lo segon pis está destinat á la habitado del fiscal, agutzils y dcmés empleáis,
—Llegim en u n colega:
«Segons rumors qual certesa no hem pogut comprobar, lo fiscal del Gonsell
Suprém de Guerra y Marina opina de confirmitat ab lo dictamen del auditor
de Guerra d' aquesta, respecte á la sentencia que deu recaure en lo procés relatiu al aleniat del carrer de Cambts Nous.»
— L o gobernador posa en coneisement del ministre lo ocorregut diumenge
en la secció del districte de la Audiencia durant lo sorteig pera 'I reemplás del
exércit; pero com la contestació que rebé V endemá per telégraío no es bastant
clara, 's repetí la consulta ampliant los detalis de lo que passá. Entretant seguéis tancat y sellas lo local en que 's verifica 'i sorieig, y baix la vigilancia de
la guardia municipal;
í'ii!s.is;©5CGSBts p e ^ i s t r a t s lo dia 1 5 de F e b r e r .
Noys, 9.—Noyas, 14.—Total, 2 3 .
Defuncions regissiradas lo dia 1 5 de F e b r e r .
Casats, 2; Casadas, o; Viudos, i ; Viudas, i; Solterss, i ; Sciíiíras. 3;
í^'Iíiys, 4 ; Noyas, 4.—Total de defuncions: 16.—Aborís» 6.
10 TERRER DE CATALUNYA Y LAS COMARCAS NATURALS CATALANAS
tas procedents
irá executat le
CONFERENCIA LLEGID.V EN L' ATENEO BARCELONÉS
(A-cabament.)
Vejám ara las corrents principáis del sistema bidrográñch central:
De las vessants de Miíjorn de la serra de Baleayá is io riu Congosc, y de las
igualment orientadas del PU de la Calma suri lo Mogent. Corren lo primer cap
'
^
97»
L A RÉKAIXÉNSA — DIARI DK CATALUNYA
á Mhiorn y 'i sagoa cap á Llevalg, s' ajuntan y forman lo riu Besos que segueix cap á Lleveig, atravessant la serra de la Costa per lo forat de Moneada,
fins al mar, bavent corregut lo Gongost y '1 Besos sumats uns 6o kilómetros,
recuUint las ayguas de Ll«vani de la Sauva Negra per la riera de T e n a s y las de
Llevaat de las scrras de las Alias y de Sant Llorens per lo riu Ripoll. Dessota 'I
Puig Llensada, ahont comensa la serra de Cadí surt lo riu Llobregat, q u e , fora
d' una petiía correguda cap á P o n e a t , al principi, 's dirigeix invariablement á
Mitjorn fins á la mar, corrent, en total, uns 190 kilómetros y portant las ayguas de Mitjorn de la serra de Cadí per lo Bestareny; las de Ponent de la serra
de Matamala per lo Marlés; las de Ponent de las serras del Llusanés y deis Códols Blanchs per lo Gavarresa; las de Mitjorn y Llevant de las sertas- de Cap de
Vert y de Cap de Querol per lo Cardoner; y las de Llevant de Ids scrras de Calaf y de Santa Coloma per lo Noya. En la estribació del Panadés arrencada de
la serra de Moniagut se fortr.a '1 riu Foix qu2 corre gayrebé sempre cap á Mitjorn fins á la mar uns 3o kilómetros. Y del fons de la serra de Montagut surt la
riera de La Bisbal que arriba á la mar, sempre també cap á Mitjorn, d' una
correguda de 20 kilómetros.
Examiném ara las corrents principáis del sistema hidrográfich meridional:
D' allí ahont arrenca la serra de Bufagas, ja de la de Santa Coloma arrenca
també '1 riu Gaya que corre de dreí á Miíjorn fins á la mar, vorejant las vessants de Ponent de las scrras de Montagut, MontmoU y Quadrell en una extensió d' uns 60 kilómetros. De la banda de Mitjorn de la serra del Tallat surt lo
Francolí que gayrebé sempre corre també cap á Mitjorn fins a l a mar en una
cxtensió d' uns 5o kilómetros, atravessant la serra de Miramar per lo congost
de La Riba y portant las ayguas de Ponent de la serra de Comavert per la riera
Anguera, y las de las serras de Roquerola y Almusara p e r l a s rieras Farena y
Micanyó. Lo riu E b r o , que 's forma en las montanyas de Reinosa del Pirineu
Cantábrich, no toca á Catalunya fins poch després d' haver recullit las ayguas
del Segre y no entra en ella del tot fins que acaba de recullir las del Matarranya que li porta las del riu Algas provinent deis ports de Beceite. La capdalosa corrent está en térras baixas y ja cap trastorn orográfich d' importancia ha d'
afectar la seva trassa, de primer cap á Llevant y á Xaloch fins á trobarse ab lo
riu Ciurana que li porta Iss ayguas de Ponent de las serras d' Almusara y E s cornalbou, totas las de ia serra de Monisant y las de Mitjorn de la serra de la
Llena; després cap á Mitjorn fins á recullir las ayguas de la riera de la Galera
provinentas de Mitjorn deis Ports de Beceite; y, en fi, cap á Llevant fins á la
mar, en miij deis sorrals de son delta inmens, havent corregut dins de Catalunya uns i5o kilómetros. Lo riu Cenia 's forma en las estribacions de la serra
de Beceite, pero no toca en térra catalana fins á fregar la serra de Pallerols, corrent desde aquí per lo llindar de Mitjorn de Catalunya uns 40 kilómetros.
Y, aném á veure, en fi, quinas son las corrents principáis del sistema hidrográfich occidental:
L' arbre únich d' aquest sistema es lo riu Segre qual corrent talla á la esbiaixada tota la part de Mestral de Catalunya desde Gsrgal á Lleveig. Se forma aquest
riu en las vessants de T r a m o n t a n a del macis mes alteros del Pirineu Cátala, s'
escorra per la valí de Cerdanya entre ia serra de Cadí y las montanyas de la
Valí d' Andorra, atravessa la serra de Santa Fé per I' esboranch d' Organyá y
ta cap á las térras baixas del Urgell fins á desayguar en V Ebro, al extrém da
í7
DE FEBRER D I 1S97
5^3
las Garrigas, dcsprés d' haver corrcgut per Catalunya u n s 260 kilómetros. Los
afluents del Segrc mes importants son: lo riu Balira que ve del Alt Pirinea y
atravcssa*de dalt á baix la Valí d' Andorra; la riera de La Vansa que 's forma
en las vcssants del Mltjorn del extrém occidental de la serra de Cadí; la riera
Salada que porta las ayguas de Ponent de la serra de Cap de Querol; la riera de
Rialp que recull las de Llevant de las serras de Correu, de Boixols y de C o miols; lo riu Llobregós que 's forma en las vessants de Ponent de la serra de
Calaf; y '1 Noguera Palleresa, lo mes important deis afluents del Segre, d' uns
i3o kilómetros de recorregut, que 's forma en lo recó de las serras d' Aneu y
de Montgarre, corre de primer cap á Llevant, topa ab las estribacions del Alt
Pirineu, y trenca cap á Miíjorn fins á trobar lo Segre, atravessant la serra de
Boumort per lo congost de Collegats y la de Monisech peí pas deis Terradets,
després d' haver recuUit las ayguas del Noguera de Cardos format en 1' Alt P i rineu; y las del Flamissell que suri de la serra de Capdella. A la mateixa vora
dreta del Segre desayguan mes avall lo riu Farfanya format en la serra de
Montclús; y '1 Noguera Rlbagorsana, lo segon deis graos afluents del Segre, d'
uns 120 kilómetros de recorregut, que neis en lo macis de las montanyas Malehldas, las mes alterosas del Alt Pirineu, y corre cap á Mitjorn fins al Segre
vorejant las vessants de Ponent de las serras de Sas, Lleras, Claramunt, Montllobá y Montclús, foradant la serra de Sant Gervás per lo congost de Sapeira y
la de Montsech per lo poriell del mateix nom, y poriant las ayguas del Noguera
de T o r format á Mitjorn de las montanyas de la Valí d' Aran. A la vora dreta
del baix Segre hi desayguan tres rius: lo Sió, lo Cervera y '1 Corp, tots tres formats en las vessants de Ponent de las serras de Calaf y de Santa Coloma, y tots
tres atravessats peí Canal d' Urgell que tanca 'Is Plans del mateix nom y que
porta bona part de las ayguas del Segre desde '1 Tossal de Pons ñns á las c o m portas de T o r r e s .
Y aquí s' hauría d' acabar la relació deis rius de Catalunya si per altra de
las incongruencias geográficas de la pau deis Pirineus no haguessin quedat nostras las térras de la Valí d' Aran ahont se forma lo riu Garona, fora de dita valí
enterament francés. Van delxarnos oficialment pera Catalunya'Is 45 k i l ó m e tros del capdemunt del riu Garona, desde son neixement en las vessants de P o nent de la serra de Montgarre fins á Pont de^Rey per ahont entra á Fransa.
Deu me guardl de pretendre que no sia Iconsiderada com catalana la Valí de
Aran; pero aixís com he dit avans que histórica y geográficament son de Catalunya tota la Ribagorsa, tota la Cerdanya, lo Conflent, lo Vallespir y '1 Rosselló, he de dir ara en bona fé que, geográficament, no hauría de serbo la Valí
d' Aran. Y 'Is goberns d' Espanya 's cuydan pía be demostrarho deixant inco •
municada la Valí nou mesos del any ab Espanya, essent aixís que la comunicad o ab Fransa gayre bé may fa falta, donant motlu pera que fassi notar un geograf que las casas d' Aran están orientadas de cara á Tramontana com pera expressar que tot ho teñen d' esperar los Aranesos de Fransa, y res d' Espanya.
1
La térra catalana de ben antich está distribuhida en comarcas naturals de
noms populars. T o t h o m sab ahont es 1' Empordá, lo Valles, lo Panadés, lo
Camp de Tarragona, lo Priorat, la Conca de T r e m p , etc. ¿Per qué no teñen de
ser aquestas comarcas naturals las que constituheixin la divisió administrativa
^
^
•
<
:
•
•
•••!:
I
974
L A RXRAIZKKSÁ — D u i t i BS CATALÜKYA
y judicial de la térra? Justament costaría ben poch de fer correspondre aquestas
comarcas populars ab una distribució da la térra de gran seatit científich; gayre be sempre compren cada una d' aquestas comarcas los pobles d' UU; foch de
valls confluents á una de las concas principáis, de manera q u e , ab pocas excepcions y ab petiías rectificacions, podría ferse correspondre 'I sistema de divisló
popular ais sistemas hidrográfich y orográfich de la térra. ¿No val la pena d' establír aquesta divisió popular y geográñca, á la vegada, per d a m u n t de la que
avuy regeix, feta sense solía ni volta?
Examinant en conjuní y per parts los sistemas d' ayguas corrents y de montanyas que forman las valls de la térra catalana, tal y com avuy está considerada com formant part d' Espanya; estudiant la correspondencia de cada un de
tais sistemas parcials hidrográfich y orográfich ab cada una u n a de las antigás
comarcas naturals; rectificant en favor del criteri científich los pochs cassos eti
que s'ofereixi alguna incongruencia entre lo geográfich y lo popular, y agrupant las comarcas en departaments, de modo que cada una d' aquestas agrupa cions corresponga á alire sistema hidrográfich y orográfich mes general, s' arriba á concloure una distribució general y particular del terrer de Catalunya,
única que pot servir de fonament á una organisació administrativa y judicial
enrahonada y propia del poblé cátala.
Si no mes se fes esment de las grans partions senyaladas en la térra catalana
per las serraladas mestras avans indicadas, potser bl hauría rahó pera considerar
partida Catalunya no mes que en tres grans departaments: I* Oriental, ó del PIrineu Cátala; lo Central y Meridional, ó de la serra de Cadí; y 1' Occidental, ó
del Alt Pirineu. Pero atenent á las consideracions exposadas al parlar del sistemas d* ayguas corrents, y deis cuatre rius capdals de Catalunya també pot
imaginarse partida aquesta térra en cuatre grans departaments: 1' Oriental, ó del
Ter; lo Central, ó del Llobregat; lo Meridional, ó del E b r o , y 1' Occidental, ó
ó del Segre.
N o sabría per quina de las duas grans divisions decidirme; pero com que,
de totas maneras, las comarcas naturals históricas no *s trobarían estrafetas per
cap de las duas divisions, sino que algunas d' ellas únicament se trobarían encabudas en un departament ó en un altre segons la divisió que s' adoptes; y
com que cal ara decidirse, en principi, per una ó altra pera seguir avant, vaig á
establlr la divisió en quatre departaments segons los sistemas bidrográñchs
avans exposats.
La térra catalana que avuy s' anomena Catalunya com formant part d' Espanya te aproximadament una superficie de Sz.Soo kilómetros quadrats, presa
en projecció horizontal, y una població de 1.843.549 habitants segons lo darrer
cens oficial publicat per 1' «Instituto Geográfico y Estadístico»; de manera que
la densitat de la població catalana ve á ser de Sj habitants per kilómetro q u a drat. Lo Dspartamens Oriental ó del T e r compendría totas las térras regadas
per los rius y rierais que donan á la mar en la costa oriental catalana, desde '1
Cap de Cervere ñns á la punta del ^Tordera, ab una superficie d' uns 6.700 k i lómetros quadrats, ab 356.388 habitants y ab una densitat de població de 53
habitants per kilómetro quadrat. Lo Departament Central ó del Llobregat compendría totas las térras regadas per los rius y rierais que donan á la mar en la
costa central catalana desde la punta del Tordera fíns al desaygüe de la riera de
la Bisbal, ab una superficie d* uns 7.400 kilómetros quadrats, ab S69.458 h a -
*e aquestas
•fich; gayicii joch de
>cas excep«
de divisió
pena d' esde la que
y de monconsidera:ada u n de
las antigás
is cassos en
r, y agruras agruparal, s' arriGatalunya,
y judicial
ra catalana
a considerar
al, ó del Piccidental, ó
lar del sisí també pot
iental, ó del
ccldental, ó
o com que,
¡strafetas per
obarían ens' adoptes; y
ivant, vaig á
iidrográfichs
c p a n d' Esadrats, presa
)ns lo darrer
manera que
ómetro q u a itras regadas
ana, desde '1
ns 6.700 k i íblació de 53
obregat comía mar en la
de la riera de
869.458 h a -
17 DÉ FEBRER »a
1897
gjb
bltants y ab una densltat de població de 117 habitants per kilómetro quadrai.
Lo Departament Meridional ó del Ebro compondría totas las térras regadas per
los rius y rierais que donan á la mar en la costa meridional catalana, desde 'I
desaygüe de la riera de la Bisbal al del riu Cenia, ab una superficie d' uns
6.400 kilómetros quadrats, ab 334.749 habitants y ab una densitat de població
de 52 habitants per kilómetro quadrat. Y '1 Departament Occidental ó del S e gre compondría totas las térras regadas per lo riu Segre y sos afluents y las r e gadas per lo Garona dins la térra catalana, ab una superficie d ' u n s 11.800
kilómetros quadrats, ab 282.954 habitants y ab una densitat de població de 24
habitants per k i l ó m e t r o quadrat.
La d e t e r m i n a d o de las afrontacions de las comarcas naturals fora cosa ben
cmbolicada si s' bagues d' atendré á tot lo que d' ellas se diu en las localitats
fronteras. A voltas, preocupacions poch fonamentadas, rivalitats de pobles v e hins ó influencias de la poUtiqueta local, lo maieix en los temps moderns que
en los antichs, fan q u e tal poblé ó la geni d ' u n a valí vulga ser ó sia tingada
per de tal ó qual comarca. N o s' ha de íer gran casd' aquestas preocupacions, y,
en últim terme, cal atenirse al criteri científich que senyala las afrontacions n a turals en las ratllas mestras orográficas. No m ' e n t r e i i n d r é en detallar una per
una aquestas afrontacions perqué íora cosa sobradament pesada, pero procuraré fixar al cngrós las térras que cada comarca inclou.
E n lo Departament Oriental ó del T e r hi ha las comarcas naturals segué nts:
V Alt Empordá, qual població principal es Figueras, ab totas las térras del
Muga y de la esquerra del baix Fluviá. T e uns i.25o kilómetros cuadrats y uns
65.600 habitants.—Lo Baix Empordá, ahont La Bisbal es la població mes i m portant, ab totas las térras del baix Ter, las de la dreta del baix Fluviá y totas las
del Daró. T e u n s 800 kilómetros cuadrats y uns 45.000 habitants.—La GarroU
xa, qual població mes gran es Olot, ab totas las térras del alt Fluviá. T e uns 800
kilómetros cuadrats y uns 38.5oo habitants.—Lo Girones y La Selva^ quin centre principal es Girona, ab totas las térras del T e r gironí y del Onyar. T e uns
75o kilómetros cuadrats y uns 59.700 habitants. — Las Guillerias y La Plana
de Vich, ahont Vich es la població principal, ab totas las térras del T e r de las
Guillerias y de la Plana y del G u r r i . T e uns 1.200 kilómetros cuadrats y uns
55.700 habitants.—Lo Ripollés ó Las Valls de Ribas y Camprodón, qual població mes important es Ripoll, ab totas las térras del ali Ter y del Fresser. T e uns
700 kilómetros cuadrats y uns 20.3oo habitants. Aquesta es la comarca menos
poblada del departament: te una densltat de població de 29 habitants per k i l ó metro cuadrat. — La Costa de Llevant de Sant FeliUj ahont Saní Feliu de Guixols es lo Uoch mes poblat, ab totas las térras deis rierais de dita costa. T e u n s
35o kilómetros cuadrats y uns 36.200 habitants. Aquesta es la comarca mes poblada del departament: te una densitat de poblacJóde 100 habitants per kilómetro cuadrat.—Y Lo Montseny, qual poblé principal es Santa Coloma de Farnés,
ab totas las térras del Tordera. T e uns 85o kilómetros cuadrats y uns 35.400
habitants.
Las comarcas naturals endosas en lo Departament Central ó del Llobregat
son las següents:
La Costa de Llevant de Matará, qual poblado principal es Mataró, ab totas
976
LA RSKAIZXHSA —- DIARI OS CATALUNYA
las térras deis rierais de dita costa. T e uns 3oo kilómetros cuadráis y uns
84.500 habitants. — Lo Plá de Barcelona, ab totas las térras deis rierais de dit
plá. T e uns 70 kilómetros cuadráis y uns 405.400 habitants. Aquesta es la co>
marca mes poblada del departament y de tota Catalunya, l o q u a l res te d' estrany
perqué conté la ciutat de Barcelona; te una densitat de població de 5.791 habitants per kilómetro cuadrat. — Lo Baix Valles^ ahont es la població principal
Sabadell, ab totas las térras del Baix Besos. T e uns 480 kilómetros cuadráis y
uns 44.500 habitants.—V Alt Valles^ qual població mes gran es Granollers, ab
totas las térras del Alt Besos. T e uns 5oo kilómetros cuadráis y u n s 33.900 habitants.—Lo Plá del Llobregat,
qual centre mes poblat es Sant Boy de Llobregat, ab totas las térras del baix Llobregat. T e uns 400 kilómetros cuadráis y
uns 39.400 habitants.— Las Valls del Naya, ahont Igualada es la població mes
gran, ab totas las ierras del Noya. T e uns i.ooo kilómetros cuadráis y uns
54.300 habitants.—Zo Montserrat, quina població principal es Tarrassa, ab totas las térras del Llobregat montserraií y las de la riera de las Arenas. T e uns
400 kilómetros cuadráis y uns 41.000 habitants.—Lo Baix Cardoner y Lo Plá
de Bages, qual centre mes poblat es Manresa, ab tolas las térras del baix Cardoner y las de la dreta del Llobregat de Bages. T e uns 55o kilómetros cuadráis y
uns 34.600 habitants.— £* Alt Cardoner ó La Montanjra, ahont Cardona es la
població mes gran, ab tolas las ierras del ali Cardoner. T e uns i . i o o kilómetros cuadráis y uns iS.5oo habitants. Aquesta es la comarca mes deserta del departament; le una densitat de població de 17 habitants per kilómetro cuadral.
—Lo Moyanas y Lo Llussanés, quina població principal es Moya, ab totas las
térras del Gavarrera y las de la esquerra del Llobregat de Bag^s. T e uns 750
kilómetros cuadráis y uns 24.000 habitants.—Lo Bergadáj
ahont Berga es la
població mes gran, ab tolas las térras del alt Llobregat. T e uns i.ooo k i l ó m e tros cuadráis y uns 26.800 habitants.—La Costa de Ponenty qual centre mes
poblat es Vilanova y Gelirú, ab totas las térras deis rierais de dita costa. T e uns
35o kilómetros cuadráis y uns 26.5oo habitants.—Y Lo Panadés, ahont Vllafranca del Panadés es la població mes gran, ab tolas las térras del riu Foix y
de la riera de La Bisbal. T e uns 55o kilómetros cuadráis y uns 36.100 h a b i tants.
Lo Departament Meridional ó del Ebro compren las següents comarcas n a turals.
La Costa de Tarragona, quin centre mes poblat es Tarragona, ab totas las
térras del baix Gaya y las de la esquerra del baix Francolí. T e uns 3oo k i l ó m e tros cuadráis y uns 42,700 habitants. Es la comarca mes poblada del departament, ab una densitat de població de 142 habitants per kilómetro cuadral.—
Lo Camp Baix de Tarragona,
ahont Reus es la població mes gran, ab totas las
térras de la dreta del baix Francolí y totas las deis rierais de la costa de dil
Camp. T e uns 55o kilómetros cuadráis y uns 66,100 habitants.—Lo Camp Alt
de Tarragona, quina població principal es Valls, ab totas las ierras del alt Gaya y las de la esquerra del Francolí medi. T e uns 5oo kilómetros cuadráis y
uns 36,700 habitants.—La Conca de Barbera y las Montanyas
de Prades,
ahont es la població mes gran Moniblanch, ab las térras de la dreta del Franco*
lí medi y de toi V alt Francolí. T e uns 55o kilómetros cuadráis y uns 28,800
h.^\i\i^'a.\.^.^-La Ribera esquerra del Baix Ebro,
ahont Toriosa es la població
17 DE FEBRER Bt
marcas na
1897
977
mes gran, ab las térras de la esquerra del baix E b r o . T e utis 1,15o kilómetros
cuadráis y u a s 45,700 habitants.—La Ribera dreta del Baix Ebro, quina p o b l a d o principal es Ulldecona, ab las térras de la dreta del baix Ebro y las de
la esquerra del Cenia. T e uns 1,15o kilómetros cuadráis y uns 39,700 h a b i tants.—Lili Riberas Altas del Ebro, quina població mes gran es Mora d' Ebro,
ab totas las térras del alt Ebro cátala. T e uns i,6oo kilómetros cuadráis y uns
43,300 habitants. Aquesta es la comarca mes deserta del departament: te una
densitat de població de 27 habitants per kilómetro cuadral.—Y Lo
Priorat,
ahont Falset es la població mes important, ab totas las ierras del rlu C i u r a n a .
T e uns 600 kilómetros cuadráis y uns 31,600 habitants,
Y, en fí, en lo departament occidental ó del Segre s' hl forman las comarcas naturals següenis:
Las Garrigas ó Baix Urgell,
quina població mes important es Borjas d*
Urgell, ab las térras de la esquerra del baix Segre. T e uns 1,100 kilómetros
cuadráis y uns 32,200 habitants.—Los Plans d' Urgell ó V Alt Urgell, qual
població principal es Tárrega, ab totas las térras del baix Cosp y del baix Cervera. T e uns 85o kilómetros cuadráis y uns 38,000 habitants.—La
Segarra,
ahont Cervera es la població mes gran, ab tolas las térras del ali Cosp y del alt
Cervera. T e uns 800 kilómetros cuadráis y uns 26,100 habitants.—Las Riberas del Sió y del Llobregós, qual població principal es Agramuní, ab totas las
ierras del Sió y del Llobregós. Te uns 1,200 kilómetros cuadráis y uns 3r,5oo
habitants.—La Noguera, ahont Lleyda es lo centre mes poblai, ab las ierras
del baix Segre y totas las del baix Noguera Rlbagorsana. T e uns goo k i l ó m e tros cuadráis y uns 46,500 habitants. Aquesta es la comarca mes poblada del
departament; te una densitat de població de 52 habitants per kilómetro c u a dral. Cal recordar que aquesta comarca no es com hauría de ser, perqué h a U '
ría de compendre las ierras de Fraga fias al Cinca.—La Ribagorsa, ahont V i laller es lo poblé mes gran, ab las ierras de la esquerra del alt Noguera Rlbagorsana. T e uns 700 kilómetros cuadráis y uns 6,600 habitants. Aquesta c o marca es la mes deserta del departament y de tota Catalunya; te una densitat
de població de 9 habitants per kilómetro cuadral. Tampoch compren aquesta
comarca totas las ierras que hauría d' encloure, perqué li periocan totas las ierras de Benabarre y de Tamarit.—La Valí d' Aran, qual poblé mes important
es Viella, ab totas las ierras del alt Garona. T e uns 55o kilómetros cujadrats y
uns 7,400 habitants.—La Conca de Meya y Térras de Balaguer, quina població mes gran es Balaguer, ab las térras de la dreta del Sigrs de Balaguer y totas
las del baix Noguera Pallaresa. T e uns 65o kilómetros cuadráis y utis 19,300
habitants,—La Conca de Tremp, ahont T r e m p es la població mes gran, ab totas
las térras del Noguera Pallaresa de la Conca. T e uns 65o kilómetros cuadráis y
uns 16.400 habitants.—Lo Pallars, quina població mes important es Pobla de
Segur, at) totas las ierras del alt Noguera Pallaresa. T e u a s 1.950 kilómetros
cuadráis y uns 20,5oo habitants.—La Baronía de Ríalp y Térras de Basella y
Organyá, ahont la població principal es Organyá, ab tolas las ierras del Rialp
y del Segre de Basella y Organyá. T e uns 1,000 kilómetros cuadráis y uns
11,600 habitants.—Lo Cadi ó El Barida, qual centre mes poblat es Seu d' U r gell, ab totas las ierras del Segre de Cadí. T e uns 1,000 kilómetros cuadráis y
uns i5,3oo habitants.—Y La Cerdanya, quina població principal es Puigcerdá, ab part de las térras del alt Segre. T e uns 430 kilómetros cuadráis y u n s
978
L A RCHAXXKMSA — Diim n> CATAI.ÜKYA
11,700 habllants. Aquesta comarca no es la que hauria de ser, perqué La Cerdanya arriba fías al Puymoreus y al Carllt y al coU de la Perza, agatant totas
las térras del alt Segre que avuy te la Fransa.
I
D' aquestas 42 veguerías ó comarcas naturals en que 's considera partit lo
terrer de Catalunya n' hi han algunas, molt pocas, que no s' ajustan precisament á la part de las térras que portan los noms de tais comarcas, sino que
sois las comprenen en una part, de totas maneras, la mes important. Tal succeheix ab las comarcas de La Selva, lo Panadés y La Segarra, perqué las térras
que tradicionalment se consideran com d' aquestas comarcas, comprenen valls
de sistemas hidrográfichs diferents que convé separar; y aquí, conforme s' ha
anunclat ja al principi que 's faría, s' han rectificat en favor del criieri cieniífich aquestas pocas incongruencias de la geografía catalana entre la determinad o popular y la dcterminació hidrográfica.
Altrement, hem da considerar també com comarcas catalanas—perqué tant
se val que 'ns las tingul presas la Fransa com la Espanya—las cuatre comarcas
del Rosselló, ó sian, Lo Vallepir, qual població mes important es Ceret, ab totas las térras del Tech; Lo Baix Jet, ahont lo centre mes important es Perpinyá, ab totas las térras del Reasi y del baix Tet; Lo Con/lent, quina població
mes gran es Prades, ab tolas las térras del alt Tet, y Las FenulledaSj ahont Rivesaltes es lo centre mes poblat, ab totas las térras del Agly.
Sia com se vulla, aquest estudi no te pas la pretensió de ser la darrera paraula tocant á la determinado de las comarcas catalanas, sino un pas mes peí
camí del coneixement y de la estimado de la nostra térra, perqué estich convensut de que com mes nos coneixerém mes nos estimarém; uns quants materlals mes aplegats pera portar á cab la obra del renaixement total de Catalunya.
Y... qui mes hi sápiga, que mes hi diga.
H E ACABAT.
^
E. S U Ñ O L .
REGIONS ESPANYOLAS
MADRID
iSdeFebrer.
Avuy hi ha mes animado entre la gent política de per aquí. Los periódichs
publican telegramas de Cuba y de Filipinas mes substanciosos que 'Is d' aquets
darrers dias. Per fí '1 general Polavieja ha sortit de Manila y va á empendre las
operacions contra 'Is insurrectes que esperan atrinxerats en la provincia de Cavite. Los telegramas d' allá rebuis donan compte detallat de la situado de las
columnas d' atach, generáis que las manan y punts per ahont s' ha d' embestir
contra 1' enemich, ab lo qual, com pot suposarse, los táctichs de rotllo que tractantse de Filipinas encare n' hi ha mes que quan se parla de Cuba, ja teñen
feyna pera dias. S' espera ab ansietat altres telegramas dihent que ha comensat
lo foch, pero ningú creu que la reconquista d' aquell territori 's consegueixi ab
menos de cinch ó sis dias. En lo que no tots están conformes es en que per
apoderarse de las posicions que ocupan los insurrectes sia necessarl gran esfors,
poguent disposar las nostras tropas de molta y molt poderosa artillería. També
's creu que s' ha exagerat suposant que 'Is sublevats son seixanta mil.
De Cuba no son pas tant bonas las noticias. Lo general Weyler avansa poch
17 DE FEBRER DS 1897
La Cerant totas
partit lo
precisasino que
Tal sucias térras
n e a valls
rme s* ha
ri cientísterminajrque tant
comarcas
et, ab toes Perpii poblado
ahont R i arrera paas mes peí
¡stich conaats mateCatalunya.
rNOL.
>
Febrer.
s periódichs
'Is d' aquets
cnpendre las
Qcia de Cauació de las
i d' embestir
lio que traciba, ja teñen
ha comensal
nsegueixi ab
s en que per
gran esfors,
iría. T a m b é
1.
avansa poch
979
á poch cap á Orient sense que lopi ab Máxim Gómez ni ab altre quefe d' alguna
importancia, y 'Is telegramas del Herald suposan que ja tením al astut cabecilla
á cspatllas de las forsas que mana Weyler y en direcció á Occident. Ni hi ha esperansas de q u e 'Is insurrectes donguin la cara en Uoch, de modo que hi pugul
haver u n combat dMmportancia. Se veu ciar que are mes que may s'aterran
á la seva táctica d' allargar la guerra esperantbo tot del natural aburriment que
la serie de tants y tant inútiis sacrificis ha de produhir á Espanya.
Pera mes pena, las agencias telegráficas nos fan saber que '1 nou President
MaC'Kínley ha declarat que si per tot aquest estiu Espanya no consegueix pacificar Cuba, ell regoneixerá la independencia de la isla. No crech que hagi d e clarat tal, per mes que fos aquesta la seva intenció. Los periódichs ministerials
negan avuy lerminantment que la noticia sia certa; pero no hi ha que femé
gran cas, perqué ja se sab que en tot lo que 's refereix á Cuba y no sia satisfactori, lo Gobern oposa per lo prompie la mes formal negativa. Després se confirma ó n o , pero lo que es convindre de cop en una mala noticia, no bo
fa may.
De suposar es que quan Cánovas s' ha resolt á empendre la política de complacencias ab los Esiais-Units, deu tindre la seguretat de que tant per lo President Cleveland com per Mac-Kinley ha de ser ben acullida, y, per lo tant, que
lo menos que 'n podém esperar d' ella es que 'Is Estats-Units segueixin neutrals,
slsquera sia la neutralitat á la manera que ñns are 1' han entesa; perqué de no
ser aixís, si á cambi de las concessions aranzelarias que 'Is aném á fer ni tant
sois tinguessim la seguretat de que no regoneixerán la bellgerencia deis insurrectes cubans, hauriam fet lo que se 'n diu un pá com unas hostias.
De política menuda ó sia si hi ha ó no crisis ó modiñcació ministerial, ja no
se 'n parla. Avuy lo que éntrete á alguns es la aliansa ofensiva y defensiva no
se sab per qué ni contra quí que se suposa han fet los cuatre capitans generáis
Martínez Campos, Blanco, Primo de Rivera y López Domínguez. La cosa no
te cap ni peus, y 's fonamenta tan sois en algunas entrevistas que han tingut casualment ó no 'Is esmentats prímpceps de la milicia. Pero 's va saber abir que
López Domínguez tenía convidats á esmorzar ais altres tres capitans generáis,
y ¿quí convens ais capficats y amichs de novetats de que no 's trama alguna c o sa molt grave?
Q u é han dit, de qué han tractat los reunits durant I' esmorzar y després d*
ell? Váginho á saber; pero lo probable es que Martínez Campos hagi elogiat á
Weyler y Blanco á Polavieja. En quant á López Domínguez prou feyna haurá
tingut en recordar la campanya de Melilla y '1 senyor Primo de Rivera la seva
actitut com á capitá general de Madrid quan la proclamado del primpcep A l fons en 1874.
La cuesiió de Orient ó sigui la sublevado de Creta y lo que ja 's pot dir
rompiment d' hostilitats entre Grecia y T u r q u í a , es objecte de comentaris entre 'Is políticbs y mes encara entre 'Is bolsistas. Sembla que '1 nostre Gobern no
vol permaneixer del tot indiferent á la cuestió, y q u e ' s decanta á posarse al
costat deis grechs, per alió de que son cristians y es popular aquí '1 crit de guerra al moro. Fins se diu que aném á enviar un barco de guerra á Creta. Está
bé, per lo que fan los que tenim aquí y fora d' aquí, bo es que va vagin á r u m bejar al port de Canea.—j?.
^
'
-
.
:
•
:
980
LA RIKÍLIXÍKSA — DXARI OIE CATALÜKYA
LOTERÍA NACIONAL.—Sorleig
celebrat lo dia 15 de Mrer de 4897.
Prexnls xnajors.
Poblacions.
liums. Promis.
Poblacions.
Núms. PremlB.
Madrid
i.'jsn 45.000
5.827 240.000
Madrid
8.935 115 000
Alacant
Premiats ab 5.000 pessetas: 2.525, 3.5S8, 4.158, 4 560, 7.846. 10.012, 10.791,11.517,12 403,
12 910 y 13.S57.-Ab 2.ít)0 pessetas: 5.826 y 5.828.— Ab 2.C0O: 8.924 y 8.926. — Ab 1 COO: 1.785 y
1.788.
:E»K,E2\¿EIA.TS
I ^55 1888 776
802 1894 777
a
844 972 78í)
850 992 782
830 9y8 789
29 919
829
47 934
. 8H4
s S3S
64 955
72 970 o-^ 842
78
814
99 __; 014 817
i^
015 861
028 8yl
CP
000 Ü3Q 909
035 063 914
080 09t^ 939
112 067 113 952
119 Ü75 123 995
158 097 146
164 115 169
183 124 174
197 144 181
199 154 193
220 206 206
222 241 208
232 257 225
237 268 259
269 307 272
291 353 275
29R 371 282
313 377 292
324 380 293
374 383 298
390 406 323
394 444 327
396 55;i 312
40ü 623 380
4'J2 639 382
417 6Ó4 423
436 659 475
442 674 480
451 697 483
473 702 488
481 705 502
502 708 505 1
533 710 512!
534 756 6í;S
594 7-/0 635
605 779 698
632 805 701
672 809 707
6-6 821 212
752 882 7S01
753 887 7581
«
i
A.B
SOO
I>E1SSB1'JA.S
987 I
| 9;3 9á7 9Si4 885
t
944 930 997 894 _: _: rzs
• 992 -:
g3
• ^ 985 939
S96
a
a
a 1 ^a
UO
o»
992 946
. 945
•»*
« to
^p^
973
'a
s 945
0'.8
. 981 S 3
959 005 050 009 019
009
(i3ii '«
985
970 052 054 128 035
012
048 'l -*
074 059 138 118 0C6 016
015
068-1
. 054
. 120 098 14i 137 010 026
'^ C8l
031
s 1 149 i 89 167 195 048 035
ose
147 038 ara 087 •=- 165 22.1 2ü7 209 Oro 057
242 235 211 22"! 056 (69
157 046
123
16(i 069 020 125 008 217 215 219 230 lOú 072
170 116 096 128 035 309 2-3 247 235 142 132
117 121 122 136 068 330 330 2ó6 269 144 156
179 126 129 148 098 343 875 29J 278 194 161
184 144 135 165 126 363 377 299 302 241 170
185 159 161 185 134 374 399 304 330 251 181
207 218 208 258 137 408 405 307 338 297 218
218 236 210 264 142 410 440 322 357 315 215
2v!7 254 227 271 183 446 441 329 360 316 241
255 260 253 287 18S 448 457 366 371 319 243
286 279 263 289 218 460 479 3fiS 401 321 297
289 336 293 299 266 482 480 371 421 323 323
301 345 320 802 339 487 483 375 482 333 328
318 357 859 312 360 495 572 423 437 355 348
326 385 366 357 368 527 591 459 455 362 418
345 387 391 374 369 514 6^6 500 463 381 425
355 391 438 383 41ü 555 659 521 481 392 485
352 423 4£6 413 430 566 668 529 498 443 511
406 436 493 422 432 573 727 54-á 565 466 1 538
470 483 494 485 43S 581 732 633 576 475 550
475 495 511 427 582 589 740 698 614 479 563
487 497 6t3 451 563 593 818 709 1 624 503 568
527 551 622 474 670 594 832 738 641 515 587
531 582 659 497 677 620 858 742 647 520 608
581 587 680 498 681 632 859 746 670 623 625
584 628 687 501 694 782 887 748 675 533 632
603 849 694 533 710 792 8V,6 763 746 545 692
623 693 6V5 579 718 797 907 807 774 568 693
646 719 710 582 755 802 926 820 7S9 595 722
657 733 715 585 166 818 929 850 822 542 744
658 737 729 665 769 879 935 872 826 665 792
661 778 751 666 852 891 936 877 837 686 825
721 779 770 713 874 916 969 956 840 746 h35
737 785 798 730 918 926 983 965 855 764 862
746 803 837 751 924 927 997 967 851 818 892
748 848 869 764 928 958
970 875 852 9L8
7í)2 855 874 778 939 964
981 886 856 953
7«3 873 mo 841 945 968
982 913 980 954
782 878 927 844 959
985 926
987
796 893 940 86» 972
939
84) 909 983 869
979
866 923 99á 870
981
_j.
947
957
-—: 985
"s 987
->»<
008
036
12G
157
163
211
216
231
248
252
299
310
325
327
317
370
430
453
489
492
499
513
525
528
538
585
596
625
638
678
689
703
711
719
725
728
750
759
763
778
783
822
824
834
877
884
922
934
1
Lo B egUe at sorteig s'laa de V eriñc ar lo d i a S-7 de Febr er, y cons tara ele 52000 b]tUets, al
preu de 30 pessetas, dividits en décima & 3 pessetas.
17
»E
FEBRER »«
1897
g8f
^ovlment de trens en las estacSons del ferro-carril del Nort y de Franca
(Horas del meridiá do Madrid )
ARRIBAN Á LA ESTACIÓ DEL NORT
SURTEN DE LA ESTACIÓ DEL NORT i'
De Zaragoza: 6* tarde.
Cap á Zaragoza: 9*45* matí.
De Lleyda: i , 6* tarde.
Cap á Lleyda: 9'45* matí; i'35 tarde.
De Manresa: 7*35, io'32* matí; i ' o ,
4 ' 1 1 , 6* tarde; 9'15 nit.
\ Cap á Manresa: 5'45*, 7'40, 9*45 matí;
i'35*, 4'55 tarde; 7'3o nit.
De Tarrassa: 6'36, 7'3b, lo'Sz* matí;
Cap á Tarrassa: 5'45*, 7*40, 9'45, i i ' 5
i ' o , 2 ' 3 , 4 ' i 1, 6* tarde; g*i5 nit.
matí; i'35*, 4'5b, 6'5 tarde; 7'3o nit.
D e S a n t J o a n : 9'37* matí; 2*45 (mere),
Cap á Sant Joan: 6'37*, io'4S (mere.)
6'39*.
matí; 2'i 3* tarde.
De Vich y Caldas: 7 ' 5 , g'Sy* matí; 2*45
Cap
á Vich y Caldas: 6'37*, io'48 (mere.) í
(mere), S'Sg* tarde.
matí; 2 ' i 3 , 5'i5 tarde.
ARRIBAN Á LA ESTACIÓ DE FRANSA
I
De Fransa: i o ' 2 0 * matí: 6'54* tarde;
SURTEN DE LA ESTACld DE FRANSA
7'29 nit.
Cap á Fransa: 5* matí; 12*20, 4*8* tarde.
De Granollers: 8'37, io'2o* matí; 3*24
Cap á Granollers: 5*, 8'52 matí; i2'20,
tarde; 6'54, 7*29 nit.
4'8*, 6« 10 tarde.
\\
Del Empalme (interior) 8'37, i o ' 2 o m a t í ;
Cap al Empalme (litoral): 4 ' 3 i * matí; \\
6'54tarde; 7*29 nit.
r2'5o*, 3'4i*tarde.
\
Del Empalme (litoral): 8'23, i i ' 3 * matí;
Cap á Girona: 5* matí; 12*20, 4*8* tarde. ^\
7*44* nit.
Cap á Arenys: 4'3i*, 7'35 (ñns á Bla- j |
De Girona: i o ' 2 0 * matí; 6'54* tarde;
nes), io'40 matí; i2'5o*, 3'4i, 6'23 ||
7*29 nit, exp.
De Arenys: 6 ' 3 t , 8'23' i i ' 3 * matí; i'37,
tarde.
Cap á Badalona: 4'3i*, 6'32, 7'35, 9'40,
5'24 tarde; 7'44* nit.
io'40, i i ' 3 7 m a t í ; i2'5o*, 2'20, 3'4i,
De Madrid: 11'11 matí (exprés dimars,
5
' i , 6'23 tarde; 7'23 nit.
}|
dijous y dissapte); 5'5* tarde.
Cap á Madrid: 9*46* matí; 7'39 tarde 5!
De Valencia: 8'29'' matí; 9*53* nit.
(exprés dimars, dijous y dissapte).
De Tarragona: 6'5S, S'2g* m.; 5«39 tar
de; 7'47*, 9*53* nit.
i Cap á Valencia: 5'25* matí; 8'23* nit.
<5*
l'i'
Cao áTarragona: 5'25*,6'4, i i ' 4 5 m a t í ;
De Reus: 9'23'' y i i ' i i (exprés) m . ; 5'5
jl
5'5o tarde; 8-23* nit.
7 ' i 6 tarde; 9'53 nit.
I
Capá
Reus: 5'10, 9*46" matí; i'53% 5'12* jj
De Martorell: 7'59, 9*23, 11*44* matí;
||
tarde; 7*39 nit (exprés).
i ' 3 i , 5'39 tarde; 7*47 nit.
De Casp: i i ' i i matí (exprés); 5'5* tarde; ;i Cap á St. Vicents, per Vüanova: 5'25*,
il
6'4, 9'46, ii*i5 matí; i'5S, 5 ' i 2 t a r 7 ' i 6 nit.
de; 7'39 (exprés), S'23 nit.
De St. Vicents, per Vendrell: o'2 3* matí; •i
^i
Cap
á St. Vicents, per Vendrell: 5'25*,
i ' 3 i tarde; 7*47* nit.
11*45 matí; 5'5o* tarde.
De Vilafranca: 7'59 y 9'23 matí, -i'3i t.
Cap
á Martorell: 5'25*, S ' i o , 11'45 matí;
y 7'47 nit.
2
'
i
5 , 5'5o* tarde.
P De St. Vicents, per Vilanova:5'58,S'2p*,
Cap á Picamoixons: 5'2b* matí, y i'5S
J' 11*11 (exp.) matí; 5'5* tarde; 9'53 nit.
tarde.
p De Valls: i ' 3 i , 5'5 tarde; 9'53* nit.
Cap á Valls: 5*25" matí: i'58, 5*5o t.
1] De Picamoixons: i*3i, 5'5 t.; 9*53* nit.
Los trens senyalats ab * son corrcus.
1.000 bitllets, al
1
•
•
•••!:
^Sa
LA
REv;A.txEHsA — D I A R I D E C A T A L U N Y A
COMERS
•Mfvwvov^mtyt
^ ^ a m b i s c o r r a n t » donatt per la J%»ta tU Gobem del Colegí de Co^reúoiré ¿Un-ís de ¡ÍXO-:^
wers de la vlassa de Barcelona d 16 de Febrer de 1897.
Lo&di'sa... .. 90 d/f. 31'40 diner.
Id.
& 1» vista. Sl'^S paper.
.'Paria
3 d/v.
• paper.
Id.
a l a vista. 26*10 paper.
8 d. vUtc^:
8 d. Vista
Ó*38dany
:y.bacete,... íO'^dany'i Málaga
0'38 ^
0*38
Ucoy.
Madrid
0'38 >
0'38 >
.íLLie&nt
Murcia
O'SS >
0-S8 >
Almería
Orense
O'SS
0'88
0*38
O'SS >
Badajos
Oviedo
0'38
O'SS >
Bilbao
P
a
l
m
a
O'SS
O'SS
F
a
l
e
n
c
i
a
.
.
.
.
Burgos
0*S8 >
O'SS
P
a
m
p
l
o
n
a
.
.
O'SS >
Cádis
O'SS
Reas
O'SS >
C7artaffona.. O'SS >
S a l a m a n c a . O'SS
O'SS >
Cactelló
S. Sebastiá. O'SS >
0'50
S a n t a n d e r . O'SS
Córdoba .... ÍO'SS >
S
aa nr rt ai aggoon.a. . . iO'25
0'88
>
C o m S a ......
T
Sevilla
O'SS
O'SS >
Tortosa
S^igneraa.... ¡O'SS
O'SS
Valencia....
C3-0?ona
ÍO'SS
!0«3S >
Valladolid., O'SS
ÍJyanada.... íO'ííS >
¡C'75
Vigo...
O'SS
Exiesca
¡O'SS
"Vitoria
, 10*38
Jerez
Lleyda
tEifcatea pábictclbs. Zaragoza...,
Diner.
Paper,
Logroño....
•Deute i a t o r i o r fl de m e s . . 65'65
65'675
Loroa
<
» fl próxim.. .
Lugo
78175
> E x t e r i o r fl de m e s . . 7815
a
<
*
> fl p r ó x i m . .
í- emoTtisable comptat. 96'75
C. p . T r e . Renda A d u a n a s . . í^5•65
81'10
ule Hipoteo. Cuba 1886 id.
•»
>
> 1890 id
E m p . Munici. 15 J u n y 1892.
<
77'£0
9T
9r-'85
81'i5
A.aeIoa«.—CoMftptat.
Dintr.
B a n c h H . Colonial.—1 á 80 m i l
> Vitalici
t
> de Vilanova
€
t
» de P r é s t a m s y D e s c o m p .
F e r - c a r . de T a r r a g o n a B. y F .
» Med.* 6, Zam. y de O. á V
» y m i n a s S. Joan A. e n liq
> N o r t d' E s p a n y a . . . .
Acciona fl m e s .
B a n c h H . Colonial.—I á 80 m i l
'
F e r - c a r . T a r r a g o n a , Bar.* y F . IS'IO
> Medina á Zam. y O. á Vigo
'
> Nort d'Espanya
26'23
obllgacioaa.—CoBaptmt
F e r - c a r . N . E s p . p r l o r t i a t BarQ.
*
c
> N . Esp.* Lleyda á R e u s y
T a r r a g . (ac. a d h e r i d a s ) 78'25
F e>r - c a>r . N>. E s p . >espe. ASegovia.
Imansa
á Valencia y T a r r a g o n a 80'75
y Minas Sant J o a n Abadesas g a r . N o r t ; . . . . ?6'75
•» T a r r a g . B.*y F r a u s a , b i p . 92 8^
2> T a r r . B. y F r a n s a , no b i p . 88'25
•> T a r r a g . ' Barcelona y F r . 52't
> Madrid á Baro. (directes).
52'
>
>
> R e u s á Roda
<
> Grao, Alm. Val. n o a d b e r . 58'
> A l m . Val. T a r r . a d h e r i d a s
> Medina á Z. y de Orense & 33'75
Vigo, emísió 1880 y 82. 4-2»
>
>
>
prioritat
Canal d'Urgell
Societat coEop. T r a s a t l á n t i c a . .
Comp. g e n . Tabacos F i l i p i n a s .
c
X.
c
18'80
4
25'30
78 75
81'
57'
93'15
88'50
52 25
í
52'25
58 25
34'
42 50
BUTLLETÍ BURSÁTIL. — A las 7 l]-4 tarde.
Barulofia
16 de Febrer ds 1897.
'^íjlai» d e M a d r i d . - ~ 0 ' 0 0 t a r d e . — 4 pe? 100, i n t e r i o r comptafe, 6 5 ' 8 5 , — F i m c s , 65 90.
« - F i p r ó x i m , OO'OO.—Exterior, c o m p t a t , 78'20. — D e u t e &.mortÍ8abla, 77 65. - C u b a » . 6
jsw 100, 95'70. — C u b a s , 5 p®sr 100, STOO. — A c c i o u s B . E s p a n y a , OOO'OO. - -Carribi de
^it?i9 coEiBgut. k M a d r i d , OO'OO.— Companyi» A r r e n d a t a r i a de Tabeco», 2 1 2 ' 2 D . — A d u a n a s , 96'35.—GaKJbi a iv&ncha, 26'00.—Lliuran, 3 V 7 5 .
£íol¡»& d® P j a r i s . — P e s s e t a s , 3'97. — 4 p e r 100 E x t e r i o r e s p a n y o l , 62'00.— 3 p e r 100
S'raKCSE, 103'35.—5 p e r 100 U a l i á , 89'05.—3 p e r 100 Portug:ue8. 25'31.—5 p e r 100 Turcü,
1 8 7 5 — F . G. Nort d' s-spaa-ja, 9 8 ' 0 0 . — F . C . M . Z . y Alican'., lc4'G0. — B a n c h OV¿m » , OOO'OO.—Rio TinW, 68L'50. — C u b a » , 1886, 3S0'00.—Rus, 4 p e r 100, 101'50.—Cubas,
1890. 322C0.—Egipci, 000.
B o l s a d e L o n d r e s . — 4 p e r 100 E x t e r i o r e s p a n y o l , 62'06. T a n c a OO'OO.
C a s i n o M e r c a n t i l . — 4 por 100 I n t a r i o r , fi m e s , 65'S5 p a p e r . — P r ó x i m , OO'OO d i n e r .
— E x t e r i o r , fi me», 78'25 d i n e r . — P r ó x i m , OO'OO o p e r . — C u b a s , 6 p e r 100, 95'75 p a p e r . —
C u b a s , 5 per 100, 81'25 p a p e r . — F . G. N o r t , a saes,26'20 d i n e r . - P r ó x i m , OO'OO p a p e r . —
17
: /Íi5*¿» de .3f!^'->
Diiitír.
1
r
i'
•
«
«
(
<.
t
1
\
c
t
t,
c
i
(
11
f. 18'70
:o#
c.
.^s^i'í
t
1
t
18'80
i
26'23 26 30
C
£
y
e
'*
s)
a. 78'25 78 75
sa
la
80'75
Le-
81'
f.6'75
P- 92 8r>
P- 88'25
^r. &2'£
57'
93'15
83'50
52 i 25
da
3T.
52'1
52'25
as
58'
58 25
8).
82. 33'75 31'
\..
as.
'
i
1897
cS5
Fransas, fi mes, OO'OO diner.—Próxim, OO'OO paper.—Orenses, ñ mes, OO'OO oper.—Próxim, OO'OO oper.—«• randa». 26'10.—Lliuraa. 31*80
Unpons.'—1 Abril 1897. — Cabás, 24'00 per 100 bonefici. — Eztarior, 23'50 p«r 100
bencfiei.—Interior y Amortisable 2'50 per 100 dany.
a r , —Centenae A.lionao, 24'40 per 100 da prima. —Cfinlecas I?-s».i>RimaL.'«. 29'03 í-í.—'
Mü73(sdm d« 20 pwsBetRO, 25'30 id.—Onsaa, 25'70 id.—Or v«ti'-. 22'50.
Ho%a.—AqtietB praua «on de compra.
G n r s d e i s cftmbis en lo d í a d' &hir.
Sessió de la tarde.
¿K im lí comeasaren á farsa en lo Pati de la Bolsa operacionK al» sesüent-: cambísf
4 per iOO Interior, fi mes, D 5 ' 5 0 , 53, 57, 6(J, 67 y 57.—Exterior, fi mes, 7S'15 y 10.
^ liH« 2'30. Obertura oficial de Bolsa. Se coticá ais següeata cambis:
4 per IGO Interior, 6 mes, 65'60, 65, 60, 57, 52, 55, 60 y 67. — Extarior, fi mes. •78'07,
10, 12, 05, 0 1 , 7 T 9 D , 7S'()2, 05, 10 y 15. — F . G. dei tsort, f- mes, 2f\'10, 15. '20 25 v 30.—
Id. de Franss, h mes, 18'75. ~— iá. d'Orense, ñ mes, OO'OO. ~ Coioniel, fi mes, OO'OO. —
—Gtsbas, 6 per lOO, comptst, 95 3^4. 7iS y 3i4. — Cubas, 5 per 100, comptaí, 81, li4, liS
y li4.—í'Jmansas, 5 per IGC, Sroi). — CurB dnl láxterior » PaHíf. 62'21, 12, 61'93 y 62'00.
—Cura del Interior á Madrid: eó'lO, 60, 75 y 90.—Aduanas, 9T00.
Sestió da la itiit.
*x t1.os cup-rts da cet. Obertura d€> Boisí, Le cotiseció fou com segueixr
4 prtr IOO ÍEtarior. fi mes, 65'90, 85, 82, 85, 87, 81, 85. 86 y 85. — fíxtarlor, fi mes,.
78'25, 30, 32, 25 28 y 25.
R e s ú m general.
Bona tendencia.
r
'^JXCjr.^bJXJ'lD
(
arde»
—Fi raes, 65'90? 65. —Cuba». 6
'00.'—Ciiirib^ de
12'25. — Adua¡'00.— 3 per 100
5 per 100 Turcü,
. — Bancli Oto10 rSO.—Cubas»
OO.
i m , 00*00 diner.
), 95'15 papar.—
i, OO'OO paper.—
Oi%
Perfumistas
F A R I S — 8, r u é V i v i e n n e , 8 — P A R Í S
42 50
t
y
i^íio-v;
<
42-
F E B R E R nx
(
Bá
tat,
UK
es la loció mes refrescant, la que mes vigo- ^1
risa la pell y la emblanqueix, perfamantla
delicadament.
de Kananga
f - - f ^^ y - i s t o . r á t i c h perfam pera n moT^nmnnrtnn
lo mes agrradable y uatuós, coneerva á la pell sa
1\.UJHUiHy UJ nacarada transparencia.
L aygita de Kananga
Extracte
QnhA
tJLlUU
rio
Uo
Polvos de Kananga l[ZílÍ^i.\%Toí,l¿r''
NOUS EXTRACTES C O N C E N T R A T
JDe :]RXO-^?^TJX>
Adoptáis
per la societat elegant
I R I S BLANCH
GRACIOSA
L I L A S DK P E R S I A
DIRECTÜRI
ORIENTAL
ASCA.NI
Bi'UQUET ROYAL
lUCRBClA
ZEFIR
S
eie.^ant to mate,
PERA 'L MOCADOR
y G^a
d' abdós mons
LLUIS XV
ROSINA.
VIOLETA BLANCA
YLANG YLANG
SABONS y POLVOS d' ARROS á las mateixas olors
ffiipóüiit en Ia.s priacipals
Perfuineiria.s.
>ifH5'NM»5M^fSíKg8<S»)efi!í
• ^ • '
984
LA
R*Má.is.íESi»k — Dikxi
BBiMaHJJJKHJaHUffiWaB
©«
CATALÜWYA
rrtrfrmrmyvriurtr/^^irBmmsxsimLS^
VAPORS TRASATLANTICHS
3DE
PINILI
SERYETIMO P I Z E M Mí LiS MTILLiS
_,«a!5ji
Y ¡^
Lo 15 de cada mes (viatje directe) pera Habana,
Centíoclis y Veracrus
Ifeiá
Lo 30 de cada mes pera Puerto Rico, Mayagues,
Ponce, Habana, Santiago de Cuba y Nova OrleansJ
Sortirá '1 28 de Febrer, lo vapor
P A T ái
Sortirá '1 15 de Mars, lo vapor
PÍO
Admeten carga y passatjers pera dits pimts y Canarias*
També la admeten, ab trasbord á VeraCTUZ, doüant
coneixertient directe, pera Tuxpan, TomipiCO, Frontera, \
Laguna, Campeche, Progreso y Coatzacoalcos.
La carga 's leb en lo tinglado de la Companyía (molí f
nou), admclentse solzameot fins al 13 y 28 de cada mes.
CoDsignatari: Rómul Boscky Alsina^ plassa d' Antón \
Lopes, l o , principaL
^\:,:ji^:í^^»<*ii'J^j^j:ú.j*fttir.ili'-^i^
:íc«íü:»j:;5c:r:5aoar.;n3i2Kiuz*vTCí»3/í^^
»7 ^E FEBRER DE
1S97
985
DE
imEk
«
DE LAS ANTILLAS, t^EW-YORK Y VERACRUZ i
Combinado á poris americans del AtUntich y ports N. y S. del Pacífich
Lo 20 de Febrer de Santander, vapor
ALFONSO
^
Xlll
capitá Gorordo, pera Goruña, Habana y Veracruz.
Lo 23 de Febrer de Barcelona y 'i "¿8 de Cádiz, vapor
pera Las Palmas, Puerto Rico, Habana, Progreio y Veracruz, y ab trasbord pera 'Is
litorals de Puerto Rico, Cuba y Estats Units.
Sois s" admet carga fins al 22.
mMmmmmmmimBm
LÍNEA DE FILIPINAS
Lo 2"? de Febrer de Barcelona, vapor
LEÓN X I I I
capitá Gómez, pera Port-Said, Aden, Colombo, Singapore y Manila.
Ño s' admet carga la vigilia de la sortida.
SERVEY D' AFi^ICA
L ± isr E -A. -Í;Í j a X.
Lo 25 de Febrer, de Barcelona, vapor
3^1: A. ü i ^ o CJ l a :
capitá Muriedas, pera Melilltt, Málaga, Ceuta, Gádis, Tánger, Larache, Rabat, Calablanca^ Mazagán y Mogador.
Lo Tapor
SERVEY DE TÁNGER
JOAQUÍN DEL PIÉLAGO
UA2»us5Jc:j(jff--jaait:i/.::^vWj:J«tt^»
sortirfi de CfiLáia lo» diliun», dimecrea y divendres pera Tánger, Algecirai y Gibral«
tar. tornant á Ciáis lo» d'> xüir», dijoas y disiaptes.
^
^ -o
Pera me» informe» & Barcelona, ios «enyor» Ripol y companyia, plasia d» iraltti« caatonada al earrer de la Marque»».
986
LA
RxNAXSxNtA •— DiARX Dc
PÍLDORÁS
Elíxir ílipstliia.PeiisiM
del Dr. AYER
D E G H I M A I J L T Y G la
kELiCiOSA preparado que s u Jpleix en 1' home la falla de
Isuch. gjáslrich, element indispensable de la digesUó. Cura ó
evita: Malas digestions. Bascas y
Acedías, Gastritis y Gastralgias,
Migranya, Vómits. Diarrea, Rampas de vent-ell.
Emlrassos
gástrichs, Malaliias del fetje. Gombat
los vómits de las donas embrassadas y tonifica ais veils y ais convalecents.
A París, 8, rué Vivienne
y á totas las farmacias.
Son las mejores purgantes
Son puramente vegetales
Son fáciles de tomar y de digerir
Son A z u c a r a d a s .
Curan los dolores de cabeza
Curan la dispepsia
Curan el estreñimiento
Curan
los desarreglos
gado y abren el
CATALUNYA
(leí híapetito,
. Kadie debe estar
I sin u n a cajitfi de
Jlas Pildoras PurIgantes, d e l D r .
Ayer, p a r a poder
-tomar tina pequeña dosis, á los primeros síntomas de indigestión, y
evitar asi n n sinnúmero de enfermedades,
^ SAVA PECTORAL
ti'
P r e p a r a d a s por el Dr. J . C. Ayer y Ca.,
tiowell, Mass., E. XJ, A.]
PRIMER PREri^eO
EN LAS
£xposiciones Universales de Barcelona j Chicago.
X
I
^
^
^
^
^L
^
|
o A i x a r o p d e S a v a de P i m a - #
r i t i m d e L a g a s s e , popular f a ^
iBaí 3 0 a n y s , es lo sol preparat ab'^
la verdadera S a v a d e P i o b ü n g u d a ^
per ÍDJecció de Ibs socas; CUTH re ^
fredats, ios. gripe, catarros,
Iron-^
gmtis, mal de coU, ronqueras.
^
A PARÍS, 8. me Yivicuuc, y lolas las farmacias. •
j ^
••••••••••••••••••
L A H E N A I X E M S A ha publicat, entre altras, la noTcla
L' ENDElflÁ DE LA FESTA lAJOR
AGUSTINA MAURICIO DE XUCLÁ
; t » j 3 ,:3a.KKE-.-.-.-
TELEGRAMAS
M A D R I D , I 6 , á las 7^40 m a t í . — C o m u n i c a n d' Atenas q u e ahir desembarca
prop de La Canea un eos d' exércit grech, q u i n acie, igual q u e I' e n v i ó d' una
escuadra helénica á Creta, ha motival una protesta de las potencias. A Grecia
s' ha rebut ab molt entussiasme la noticia del desembarch.
A b consentimeni de las autoritats turcas ha desembarcat á La Canea u n des-
«7
'Y
O
ó que sula falta de
nent indisó. Cura ó
5, Bascas y
jastralffias,
arrea ^ Ramrassos gástje. Combat
;s embrassa,'
¡ y ais conivienne
lacias.
X
•Vi
L"u¿^áL
%
X
ra de P i m a
se, popular f a ^
)i preparat ab-^
P i obiinguda^
jcBs; cura re ^
itarros, Iron- ^
güeras.
^
lolaslas farmacias. •
is, la noYela
AJOR
.A
ihir desembarca
! r envío d' una
¡ncias. A Grecia
^87
tacament formal per cent soldats russos, Igual número de ingleses, italians y
irancesos 7 cincuanta ausiriachs baix las ordres d* un quefe italiá.
A mes las potencias han acordat ocupar las ciuiais de Retymo, Candía y La
Canea y buscar los medis de conseguir la pau. Russia s' ha declarat fraacameni
contraria á tot projecte d' ancxió de la isla de Creta á Grecia.
Totas aquestas noticias han causat mal efecte en las bolsas europeas, haventsen ressentit lots los valors públichs.
MADRID, 16, á las 9 matí.—Un despaig de Manila rebut á la matinada dona
compte d' un combat molt renyit sosiingul per la columna del coronel Barraquer ab una forta partida insurrecta que s' havía fortificat á Pamplona, comptant ab la aj'uda de la població. Després d' haver tret al enemich de las trinxeseras consiruhidas al voltaní del poblé, lo que costa repetiis atachs á la bayoneta, la c o l u m n a s' apodera de P a m p l o n a , causant ais insarrectes numerosas
baixas, que alguns fan pujar á 400 morís y molts ccntenars de ferits. S' h a n
distingit molt los voluntaris indígenas de la columna. Aquesta tingué 26 morts
y 60 ferits.
T a m b é s' ha rebut u n telegrama oñcial de Cuba dihent que en los diferents
combáis ocorreguts últimameni han tingut los insurrectes 20 morts y un presoner. De feriis no parla 'I despaig oficial mes que 10 que tingué la tropa.
Lo general "Weyler segueix operant cap á la part oriental, no tenint intenció
de tornar á la H a b a n a fins que tingui organisai lo plan contra 'Is insurrectes ds
Las Villas. Com es de suposar, diu que está satisfet del resultat de la campaJiya, q u e á horas d' ara presentaría un altre aspecie si Máxim Gómez li preseatés combat en Uoch d' anar íuglnt.
Acaba manifestant que te intenció d' embarcar cap á Fernando Póo ais especuladors de bitUets.
MADRID, 16, á las I2'20 tarde.—Comunican de Zaragoza que en varis p o bles d' aquella provincia la guardia civil ha d' acompanyar ais cobradors de la
contribució, puig se tem que á causa de la miseria que hi regna no *s pugui r e caudar la major part de las contribucions, donant Uoch á algún conflicte.
U n a part de la prempsa censura al Gobern per la indiferencia que mosira
en la cuesiió de la agiíació carlina que 's nota en algunas regions.
MADRID, 16, á las 5'40 tarde.—Lo general Polavieja ha comunicat detalls de
la acció de Pamplona, deis que resulta que la columna del coronel Barraquer
tingué u n oficial y 18 soldats morts y 2 oficiáis y 48 soldats ferits. No detalla
k s baixas deis insurrectes.
U n altre telegrama oficial de Cuba dona compte de varis combáis ocorreguts en las provincias de Matanzas, Habana y Pinar del Rio y d' haverse presentat á indult 3i insurrectes.
MADRID, 16, á las f\S
nit.—La reyna ha firmat varis decrets d' Hisenda y
Gobernació.
U n telegrama d' Atenas rebut aquest matí á París diu que '1 Diari oficial
grech publica una ordre del ministre de la Guerra, manant al coronel Vassos
que ocupi la isla de Creta en nom del rey de Grecia y baix la responsabilitat
del gobern; que tregui de las fortalesas ais turchs y que proclami la ocupació.
16, á las 8 matí. — C O T O N S . — Cotisém Middling 3 25i32 d i ñéis. — N o v a - Y o r k cotisan Middling upland disponible 7 centaus. — N o v a
LIVERPOOL,
<a Canea u n des-
DE FEBRER DÉ 1897
988
L A 3t<i:N41XKN«A — D U m » « CATAI-UKYJt
Orlcans id. id. id. 6 3|4 centaus. — Savannah id. id. id, 6 5\8 centaus.—.
Venda Liverpool 10.000 balas. — Arribos abir ais ports deis Estats Unitc
16.000 balas.
Darreras noticias.
CRKTX.—Atenas,
14 de Febrer. — Lo gobern grech ha resolt obrar. Se díu
que es cosa certa que 'is vapors ab tropas se dirigeixen á la Canea.
S' assegura que las tropas gregas han sortlt ab la ordre d' ocupar la isla.
Atenas, 14 de Febrer,—Los vapors ab las tropas han arribat á Milo, una de
las islas gregas, á igual distancia d' Atenas que de Creta, sortintne desseguida.
E n la ciutaí la animació es extraordinaria. S' espera ab ansieíat noticias de
Creta.
Tota la prempsa saluda ab entussiasme la sortida de las tropas. Regna gran
activitai al palau. Lo rey se cuyda personalment de la direcció de tot 1' assumpto de Creta y contínuament está en correspondencia xifrada ab E u r o p a .
Constantinopla,
i3 de Febrer. — A consecuencia de la reunió d' ahir^ los
ctnbaixadors han recomanat á sos goberns que ocupin la Canea, Rethymo y
Candia pera protegir ais mussulmans.
Atenas, 14 de Febrer.—S' assegura que I' almirall inglés te ordre d' impedir
qualsevol agressió á las costas.
Lo prímpcep Nicolau va ab lo regiment tercer d' artillería á Larissa de
Tesalia.
La Canea, 14 de Febrer. — L'almirall inglés ha fet saber al mutessarif de
Candia que impedirá tota agressió deis barcos grechs, ab tal de q u e 'Is mussulmans no provoquin cap desordre contra la població cristiana.
París, 14 de Febrer. — La s i t u a d o á Creta segueix mes amenassadora
q u e may.
A Berlín V emperador ana ahir á casa del canciller ab qui conferencia Uargament. Visita després ais embaixadors de Russia, Austria-Hungria, Fransa
é Inglaterra. Mes tart aquestos embaixadors anaren al ministeii de negocis e s trangers.
A Paris Mr. Hanotaux conferencia ab los embaixadors d' Italia, Alemania,
Russia, Inglaterra y ab lo ministre de Grecia. T a m b é parla ab 1' almirall
Besnard.
Totas aquestas reunions indican que la situació sembla serla ais uUs deis representants de Us grans potencias.
C u r s q u e h a s e g u i t en l a Bolsa de M a d r i d lo 4 p e r 1 0 0 I n t e r i o r en lo
dia 1 6 , de las 2 á las 5 de l a t a r d e .
Obri 6 5 ' 7 0 , 6 5 ' 6 0 , 6 5 ' 8 0 y tanca 6 5 ' 9 0
M A D R I D , 1 6 , á l a s 1 2 ' 1 5 n i t — T a n c a fí m e s 6 5 ' 8 3 p a p e r .
A q u i 's fan esforsos p e r s o s t e n i r .
F A B I S , 1 6 , á l a s 4 t a r d e . — T a n c a lo 4 p e r 1 0 0 E x t e r i o r á 6 1 ' 9 3 .
L O N D R E S , 1 6 , á l a s 1 ' 3 8 t a r d e — T a n c a lo 4 p e r I C O E x t e r i o r á 6 2 ' 0 C .