GUIA DE - Ajuntament de Cunit

Anuncio
GUIA DE
PATRIMONI
Ajuntament de Cunit
2
Benvolgudes i benvolguts,
Estimadas y estimados,
Tinc el plaer de presentar-vos aquesta guia de patrimoni de Cunit, fruit de la col·laboració entre els Departaments de turisme,
ensenyament i comunicació de l’Ajuntament.
Tengo el placer de presentaros esta guía de patrimonio de Cunit, fruto de la colaboración entre los Departamentos de turismo, enseñanza y comunicación del Ayuntamiento.
Les polítiques de conservació i divulgació del patrimoni de Cunit
són molt importants per tal de conèixer més i millor el poble on vivim. A més, aquesta guia ens permetrà fer un viatge en el temps
i descobrir quina ha estat la història de Cunit al llarg dels segles.
Las políticas de conservación y divulgación del patrimonio de
Cunit son muy importantes para conocer más y mejor el pueblo donde vivimos. Además, esta guía nos permitirá hacer un
viaje en el tiempo y descubrir cuál ha sido la historia de Cunit
a lo largo de los siglos.
Així doncs, a les vostres mans teniu un breu resum de la història de Cunit a partir dels seus espais més rellevants: la cova
de l’avenc de Sant Antoni, el jaciment iber del Fondo del Roig,
l’església romànica de Sant Cristòfor, les masies, les cases de
pagesos o les primeres construccions turístiques.
Así pues, en sus manos tiene un breve resumen de la historia
de Cunit a partir de sus espacios más relevantes: la cueva de la
sima de San Antonio, el yacimiento íbero del Fondo del Roig,
la iglesia románica de San Cristóbal, las masías, las casas de
agricultores o las primeras construcciones turísticas.
Amb aquesta guia volem recuperar el temps perdut. El patrimoni històric i natural és un element transversal que ens permet potenciar el turisme i fer veure a la població local, especialment als infants, que Cunit també té una història que cal
preservar, potenciar i transmetre a les generacions futures.
Con esta guía queremos recuperar el tiempo perdido. El patrimonio histórico y natural es un elemento transversal que nos permite
potenciar el turismo y mostrar a la población local, especialmente
a los niños, que Cunit también tiene una historia que hay que
preservar, potenciar y transmitir a las generaciones futuras.
Per últim, us presento també les rutes patrimonials que, des de fa
temps, teniu a la vostra disposició a l’Oficina de Turisme de Cunit,
a l’aplicatiu per a mòbils i a la web del www.penedesmaritim.cat.
Por último, os presento también las rutas patrimoniales que,
desde hace tiempo, tenéis a vuestra disposición en la Oficina
de Turismo de Cunit, en el aplicativo para móviles y en la web
del www.penedesmaritim.cat.
Desitgem que sigui una guia útil per descobrir la nostra història
i aprofito per enviar-vos una cordial salutació.
Deseamos que sea una guía útil para descubrir nuestra historia
y aprovecho para enviaros un cordial saludo.
Jaume Casañas Carballido
Regidor de Turisme i Patrimoni, Ensenyament, Formació i Ocupació
Jaume Casañas Carballido
Regidor de Turismo y Patrimonio, Educación, Formación y Empleo
Presentació
2
Presentación
Béns Patrimonials
4
Bienes Patrimoniales
Rutes pel centre
16
Rutas por el centro
Ruta 1
17
Ruta 1
Ruta 2
20
Ruta 2
Ruta pel Penedès Marítim
23
Rutas por el Penedès Marítimo
Ruta 1: Poblat Íber
25
Ruta 1: Poblado Ibérico
Ruta 2: Ruta de les Masies
27
Ruta 2: Ruta de las Masías
Ruta 3: Ruta de l’Avenc
30
Ruta 3: Ruta del Avenc
Ruta 4: Cunit de Sud a Nord
33
Ruta 4: Cunit de Sur a Norte
Guia de Patrimoni de Cunit
Guia de Patrimoni de Cunit
ÍNDEX / ÍNDICE
3
1
a
ra
nv
ali
rin
sal
Pra
ga
lo
'Os
C. d
l
Glad
io
ri
del
Lli
ri
cu
er
M
de
C.
óna
co
C. M
nia
de
l
tú
Pe
C.
Carr
er
Or
qu
ídia
de
l'
Ca
rre
r
de
C
la
d
er
arr
e
C.
Clariana
Carretera de Cunit a
f
M
Empodà
r
Selva
la
Ctra
ni
Anto
. Sant
Gi
Carrer
erà
Penedè
Barb
l' A
s
lt Ca
mp
ix
Ba
D
Guia de Patrimoni de Cunit
Figueretes
de
Carrer
de
Carrer
i
iVir
gil
Av.
onsià
t
n
Pedro
d'À
ronès
C irerers
les
dels
uer
Verdag
t d'en
Cinto
Carr
er
C. Joan
de
C. Jaume I
Basses
Carme
del
Nucli
Antic
C . Mossèn
Torren
Carrer
a
E
S
Sínia
la
Pl. Tom
y Valienás
te
de
Barcelon
Pl. de la
Generalit
at
a
del
Ramon Casas
de
Major
Carrerad
Carrer
Av. d
C.
C. d'Emp
ar
3
Pl. Sant
Sebastià
C. Sant Jordi
C. les Sor
res
del
C. Foix
Rambla
Masia
El Caste
ll
a
txa
C. Garro
de
n XXII
I
Carrer
Avingud
Pl. de
15H 2
1
la Vila
Carrer
Pl.
Unió Pl. Sant
C. St. Isid Cristòfol
Sant Joan
re
Pl.
Cat
C. Sant Aalunya
ntoni
Ll.Vidal
Pl.
Pla de
Mar II
C.
Plademar
ovir
a
ts
C. R
Ac
C.
c
lB
os
de
C.
Garra
del
Carrer
Margalló
is
e Llop
C. Onofr
O
ocunit
Prdor
es
P
orta
Carrer de les
Carrer de
les
de
a
Carrerad
C. del
ors
mad
Vere
Plaça Jau
Vidal me
Pl.
Pla de
Mar I
Carrer
a
Colom
Santa
C.
N
CEIP
Solcunit
dels Garrofers
rera
Ped
de la
Carrer del
Tros
Eres
rs
etlle
Cunit
Cr
eueta
dels
Am
El
ra s Amet
llersiana
de
a Clar
Ca
de les
àcie
s
M
ed
CarrerCunit Parc
les Ca
mèlies
Pl.Mane u
Patarro l
Elkin yo
C. dels H
or
Macià
aso
l
ia
Gir
rà
n
ite
C.
na
orca
C. Giro
Mall
C. Prov
ença
salú
Ptge.Be
C. Lleida
rre
r
Ca
C. Pere Mestres
r de la
de
Carre
Dàlia
Carr
er
d'A
C.
u
ola
Nic
lló
Carr
er R
o
C.
C. M
An
e
C.
inal
aria
to
Esp
ia
C. Roure
rre
r te
d'E
C.
Rec Cam
tore í
t
C.
Ca
rre
r
sse
an
nc
C. de la
Pujada
Joa
s
Pirineu
orr
Av
.
nd
d'A
ls
de
ria
Nú
Av
.C
Va
lè
Carrer
C. del Po
Ptge. de
Figueres
er
Solcunit
at
Sens
RosaPl.
Solcunit
er
à
ued
erg
el B
rd
arre
a C
ored
Carr
Carr
C. de la Pedr
era
ny
a
aCpm
Rod
Carretera de Sant
Antoni
C. F
erra
dura
de
l
Sol
32
rs
C-
nit
C. d'Enric
C. de la
tcu
Baladres
C.
é
Merc
on
Granados
Avella
ne
LS
a
Elisenda de
Montcada
relia
MªAu
s
ollè
Rip
rian
del Lligabosc
Montserrat Roig
C. del Gessamí
dels
Av. Europ
a
d
ala
Carrer
Carrer
s
SA
e
a Cla
er
Carr
M
B
CEIP
Pompeu Fabra
El Trene
t
nit
i
C. Tramuntana
C. Canigò
Pin
CA
ad
e Cu
n
Atnto
San
C. de les M
Montblanc
els
U
PA
er
ra d
t de
aiso
Valpar
oreres
Carrer
C.
Castell
Ernest Llu IES
ch
C. de les Eures
a
ad
ur
s
re
C.
C. de les
u
J livard
Plaça Clara
es
Campoamor
Carrer del Lligabosc
Clavellina
Da
Costa
Zona Esportiva
Municipal
et
l'Urgell
de
er
Carr
Ptge.
Montcunit
ardes
C. de les Juliv
Carrer del Mig
r C. de l'Espígol
l Te
de
C.
Carrer
Ginesta
Carrer
C aatn
C. Prior
Mola3 s
ete
Carr
Torren
C. de ’lHabana
Mig
Carrer del
C. d
uri
A
IST
P
TO
AU
t
rre
mar
PelósC. del Romaní
r lona
Bace
us
Av. Cèsar Aug
ga
C. Coma-ru
Gornal
C. del Vallès
del
Carrer de 'Ebre
l
C. del Gaià
Av. del
Cerdanya
Cementiri
ibero
C. R
C. Mira
C.
C. del Fluvià
C. Francolí
olau
Can Nic
Av. Juli C
drell
C. Ven
n
o
del C
C. Bellvei
Ca
Dipòsit d’aigua
ruc
C. O
Jardins
Satorre-Pago
e
l Segr
Pelós
C. del Ter
ll
C. Begò
C. Mar
C. les s
Roselle
Mar
Bàltic
Dublín
el B
de Garbí
C. de
liació
Amdepl Bessòs
C.
Puig Llobregat
Prat deCunit
Can Toni C.Albinyana
Roma
C. d
ca Llaura
C. de l’Olivera
bra
dors
C. R
a
C. d jolers
’Inte
Pt
ge
rne
.d
t
el
Pca
r
C. Cosat
Congost Daurada
Av.
C . Foix
i
on
nT
Ca
de
Viena
Av. de Ro
C. Cossetania
Puig
PPueig lós
C. Formentera
Ptge.
Ptge. Sant
Sant Pere
Jaume
Av.
r
ú
C.
Carre
irg
La
Baronia
del Penedès
t
telle
nt
dre
Ven
rar nia
Medite
C. Cas
Carrer
la
C. Lleva
Av. d
e
Vilafranca
Can
Toni
París
aX
l
í
Roselló
rb
Av.
iana
Jaume
de
Mas Peirot
Dipòsit d
’aigua
C. de la Rosa
Carrer
u
icola
Nonel
7
i
ton
t An
San
arid
an N
lvador
odrego
Carrer
Ga
C. Sant
me
Jau
C. Eivissa
10
arg
bvla
a
res
Pl. Lluís
Companys C. de les Vinyes
Zona norca
C. Me
Sant
Carrer
C-32
eM
ua
Mest
re
Pe
r
C. del
Marge
rre
Ca
Pl.
del Pi C. Francesc
Alegria
Masia
Glòria
Mir
Lo
nd
13
C. d
ell
lav
Av. C
C. Sa
c. G. M
Atlàntic
omeu
tònia R
C. d'An
de
pa
Pl.
Jardí
a
llorc
Ptge. s
Empúrie
Rosselló
Cantàbric
ix
8
a Tarragona C-31
Carrer
C. Clar
1
r
rre
Ca
mirall
C. Josefa Al
Cal Cego
Besalú
Ma
Borrell
Ptge.
C. Oceà
Mar
Bo
nt
de Sa
l'Arc
Pins
C. dels
Nostrum
C. Mare
C. C
Carrer
Carrer
C.G. ran
ce
Gal
M
olas
Ptge. del Mas
C. Po
nent Masia
C.
Martí
ge.
Pl. del
Rei
Jaume I
ll
C an
C. M
l
l
de
C. de
Cego
Carre
s
úrie
mp
C. E nals
nta
. Fo
n. R
de
C.
P
à
Ocedic
Ín
Aig
Ptge.
Carrer de l'Urgell
Can N r
icola
u
Pt
C. Borre
C. Mar de Xina
C. Mar de
les Antilles
l Mas
C. de
t
.G
tge
a
Plan
tic
v.
Tra
r
ve
í uli
arb J
Roca
làn
Masia
Can
Torrents
ral
Cal
Carrer
At
eà
H
tem
a
ad
tc
C. Teresa de Calcuta
4
st
Me
C.
ns
na
on
M
C. Mar Carib
r ia
ran
de la Medite
Can
Torrents
7
al
eg
Gr
eà
5
C. Pelai Otalora
C. Mar de Bering
c
cífi
Pa
Oc
p
am
C.
va
Ja
Avinguda
del
C. Mar
Japó
r
rre
Pal
Oc
ar de
Masia
Can Nicolau
Caspi
mà
Tu
li
san
Masia de Sant Antoni
Ptge. Manacor
ar
ana
11
des
CE IP E
l s C os
Roca
s et a
Ptge. Urgell
C. M
C. P
Cri
Masia
Can Xondas
C. de Pra
nc
és
Centre Cívic
Els Jardins
la
9
d'E
ers
gr
C.
C. M
6
al
lm
ro
'Urà
8
Masia de Cal Plà
C.
uigm
Pa
lP
de
Carr
er d
Masia de Cal Santó
dí
Pla
C. P
les
de
Carrer
la
C.
C.
ola
arig
rre
r
del
la
C.
e
6
Masia el
Rectoret
ig de Tiu
la F
Ca
res
Gavar
El
Rectoret
Masia Pu
Gornal
C. del Ca
de
B
les
de
C. d'Ur
C.
Masia Juvé
or
ctet
.d
Av
5
la
C. Monts
les
rre
r
Escola Taller
Rosers
eny
de
C. Cadí
Ca
lm
l Re
Av. de
C.
Jardins
res
t
rra
nste
Mo
CASALS
co
14 Jaciment
Ibèric
Fondo d’en Roig
Can
Molas 2
Terme de Calafell
Ca
TA PAU
de
4
Avin
gud
a
AUTOPIS
Dipòsit d’aigua
olm
13
'Es
toc
12
sto
l'Aquari
Violeta
11
C. d
d'E
de la
3
pa
C.
rt
12
Puig de Tiula
oa
isb
C. L
C.
de
de
C.
nes
'Ate
r
rre
10
Ca
Así pues, este documento quiere rescatar espacios tan interesantes como el poblado íbero del Fondo del Roig, l’Avenc de Sant
Antoni, las numerosas masías presentes en todo el municipio o
la iglesia de Sant Cristòfol, entre otros, para conocer mejor un
municipio cargado de historia y lleno de lugares de interés.
Els
Rosers
de la
9
uli
Tulip
a
8
Els
T
la
7
Carrer
6
C
5
2
de
El patrimonio histórico, artístico y natural de Cunit es
seguramente uno de los grandes desconocidos de la comarca. Años de olvido han hecho que gran parte de la población local no conozca la notable riqueza histórica y paisajística
presente en el municipio.
a Castellet
arr
er
4
Dipòsit d’aigua
C. d
3
Fondo de
Ma
Masia de
Vilaseca
rc
Me
Pg.
2
de
ctia
Là
Església de Sant Cristòfol
Casa Marqués
El Castell
Masia Can Torrents
Masia Can Nicolau
El Rectoret
Masia Glòria
Masia Puig de Tiula
Cal Pla
Masia de Sant Antoni
Masia Cal Santó
Masia de Vilaseca
Avenc de Sant Antoni
Poblat Iber “Fondo del Roig”
La Diligència
1
15
Guia de Patrimoni de Cunit
on s
Bess
H
de
Via
r
rre
G
Ca
F
l
14
4
E
à
Carrer
Així doncs, aquest document vol rescatar espais tan interessants com el poblat iber del Fondo del Roig, l’Avenc de Sant
Antoni, les nombroses masies presents arreu del municipi o
l’església de Sant Cristòfol, entre d’altres, per tal de conèixer
millor un municipi carregat d’història i ple de llocs d’interès.
D
e.
Ptgcà
Tu
c
er Tu
Carr
BIENES PATRIMONIALES
El patrimoni històric, artístic i natural de Cunit és segurament
un dels grans desconeguts de la comarca. Anys d’oblit han fet
que gran part de la població local no conegui la notable riquesa històrica i paisatgística present al municipi.
C
r
rre
Ca
B
Làctia
BÉNS PATRIMONIALS
A
Tucà
Ptge. i
Sagitar
Via
5
Església de Sant Cristòfol
Iglesia de San Cristóbal
1 Plànol >>> E8
La iglesia parroquial de Cunit es un edificio de mediados del si-
L’església parroquial de Cunit és un edifici de mitjan segle XVIII,
bastit el 1762 sobre l’antiga església romànica, de la qual resten els absis convertits en sagristia.
glo XVIII, construido en 1762 sobre la antigua iglesia románica,
El nou temple, d’una nau amb capelles laterals, està cobert
amb volta de canó amb llunetes sobre arcs torals mentre que
les capelles laterals ho són amb volta de canó.
El nuevo templo, de una nave con capillas laterales, está cu-
La façana és llisa, amb un portal d’arc escarser, una fornícula
amb una marededéu i un ullde bou al capdamunt. La teulada
és a dues vessants; a tots dos costats de la façana, un remat
còncau amaga els contraforts laterals. El campanar, molt reformat, és una torre quadrangular, amb finestres d’arc de mig
punt. A la dreta de l’església hi havia l’antic cementiri. A l’esquerra té adossada l’antiga casa rectoral, bastida el 1782.
L’església actual substituí un edifici romànic del segle XIII, documentat des del1279 i del qual no resta més que la capçalera,
bastant malmesa, formada per tres absis semicirculars. Els absis
estan coberts amb volta de quart de cercle, i el creuer amb una
cúpula semiesfèrica que fou reformada a principis del segle XVII.
de la cual quedan los ábsides, convertidos en sacristía.
bierto con bóveda de cañón con lunetas sobre arcos torales,
mientras que las capillas laterales lo son con bóveda de cañón.
La fachada es lisa, con un portal de arco escarzano, una hornacina con una virgen y un ojo de buey alto. El tejado es a
dos vertientes, a ambos lados de la fachada, un remate cóncavo esconde los contrafuertes laterales. El campanario, muy
reformado, es una torre cuadrangular, con ventanas de arco de
medio punto. En la derecha de la iglesia estaba el antiguo cementerio. A la izquierda tiene adosada la antigua casa rectoral,
construida en 1782.
1 PlANO >>> E8
La iglesia actual sustituyó un edificio románico del siglo XIII,
documentado desde el 1279, y del que no queda más que la
cabecera, bastante deteriorada, formada por tres ábsides semicirculares. Estos están cubiertos con bóveda de cuarto de círculo, y el crucero, con una cúpula semiesférica que fue reformada
a principios del siglo XVII al añadir el campanario.
El ábside de la izquierda está tapado por la antigua rectoría y el
central se halla agujereado por la escalera de la casa rectoral.
Tanto éste como el de la derecha fueron alzados posteriormente al construirse una buhardilla. Cada uno de los ábsides tiene
tres ventanas.
Aunque la ampliación de la iglesia se acordó en el año 1593, el
inicio y el desarrollo de las obras se retrasaron notablemente.
De hecho, las obras de la nueva iglesia no empezaron hasta
1755. Originariamente, la iglesia de Cunit tenía rector propio,
pero en 1363, debido al despoblamiento provocado por las
pestes, fue unida a Cubelles como sufragánea. No volvió a ser
parroquia independiente hasta el 1864.
L’absis de l’esquerra està tapat per l’antiga rectoria i el central
es troba foradat per l’escala de la casa rectoral. Tant aquest
com el de la dreta foren sobrealçats posteriorment en construir-se unes golfes. Cadascun dels absis té tres finestres.
6
Originàriament, l’església de Cunit tenia rector propi, però el
1363, a causa del despoblament provocat per les pestes, fou
unida a Cubelles com a sufragània. No tornà a ser parròquia
independent fins al 1864.
Guia de Patrimoni de Cunit
Guia de Patrimoni de Cunit
Tot i que l’ampliació de l’església es va acordar l’any 1593,
l’inici i el desenvolupament de les obres es van enderrerir notablement. De fet, les obres de l’església nova no van començar
fins al 1755.
7
Casa Marquès
Masia Can Torrents
2 Plànol >>>E8
Antiga casa pairal, situada a l’extrem del que antigament era el nucli i
propera a la via de pas entre Barcelona i Tarragona.
L’antiga casa pairal fou transformada amb successives remodelacions
en un centre d’apartaments turístics de molt bona qualitat.
La construcció respon a les tècniques usuals de l’època: murs de tàpia
amb fragments de paredat i arrebossat de morter de calç, forjats amb
embigat de fusta... La seva presència ve caracteritzada en part pels
contraforts de la seva façana, així com els jardins d’accés a aquesta.
Casa Marqués
Cal destacar el seu jardí, així com el badalot que sobresurt de les
teulades.
Masia Can Torrents
2 PlANO >>> E8
laciones en un centro de apartamentos turísticos de muy buena calidad.
La construcción responde a las técnicas usuales de la época: muros de tapia
con fragmentos de mampostería y enfoscado de mortero de cal, forjados
con vigas de madera ... Su presencia viene caracterizada en parte por los
contrafuertes de su fachada, así como los jardines de acceso a la misma.
3 Plànol >>> F12
L’edifici correspondria a l’antic castell de Cunit, encara que ha estat
totalment transformat i no guarda cap record del seu passat medieval.
A principis de segle es trobava en ruïnes. Va ser adquirit per Joan
Braquer i Roger, antic alcalde de Vilanova, que el va restaurar i ho va
convertir en la seva residència.
És un edifici de dos plantes sota coberta a doble vessant. Al costat
dret té una torre de quatre plantes, amb la coberta piramidal.
En quan al castell medieval, donat per Ramon Berenguer IV a Dalmau
de Cunit entre el 1131 i el 1162, no queda cap resta que pugui indicar
el seu emplaçament. Per tradició popular ha quedat el nom de castell
a la casa pairal situada a la dreta de la riera.
4 PlANO >>>A7
La antigua casa solariega fue transformada mediante sucesivas remode-
Antigua casa solariega, situada en un extremo de lo que antiguamente
era el núcleo, y próxima a la vía de paso entre Barcelona y Tarragona.
El Castell
4 Plànol >>> A7
Cabe destacar su jardín, así como la caja de escalera que sobresale de
los tejados.
bre de castillo a la casa solariega situada a la derecha de la riera.
En su interior aún quedan restos de paredes muy antiguas. No obstante, el edificio está situado en un nivel mucho más bajo que el pueblo,
característica no habitual de los castillos, que cumpliendo las funciones
de defensa debería haber sido edificado en la parte más alta de Cunit.
Masia Can Nicolau
5 Plànol >>> B6
Masia Can Nicolau
5 PlANO >>> B6
La finca de Can Nicolau comptava a l’any 1882 amb grans superfícies
de conreu, majoritàriament de conreu de secà.
La finca de Can Nicolau contaba en el año 1882 con grandes superficies de cultivo, mayoritariamente de cultivo de secano.
En el segle passat, la vinya va ser el cultiu més important, però la seva
producció va disminuir per la plaga de la fil·loxera.
En el siglo pasado, la viña fue el cultivo más importante, pero su producción mermó por la plaga de la filoxera. Se ha respetado la toponimia del lugar, ya que corresponde al nombre de las partidas donde se
ubicaron.
S’ha respectat la toponímia del lloc, ja que correspon al nom de les
partides on es van ubicar. L’edifici es caracteritza per uns jardins que
bordegen la construcció, amb un pou d’aigua que indica l’entrada.
També es conserva una petita capella, així com una campana ubicada
en un forat de la façana. La construcció és austera, típica dels masos
dedicats a l’agricultura, segurament amb murs de tancament d’obra
de tàpia.
El edificio se caracteriza por unos jardines que bordean la construcción,
con un pozo de agua que indica la entrada. También se conserva una
pequeña capilla, así como una campana colocada en un hueco de la
fachada. La construcción es austera, típica de los cortijos dedicados a la
agricultura, seguramente con muros de cierre de obra de tapia.
En el seu interior encara queden restes de parets molt antigues. Tot
i això, l’edifici està situat en un nivell molt més baix que el poble,
característica no habitual dels castells, que complint les funcions de
defensa hauria d’estar edificat a la part més alta de Cunit.
8
3 PlANO >>> E8
El edificio correspondería al antiguo castillo de Cunit, aunque ha sido
totalmente transformado y no guarda ningún recuerdo de su pasado
medieval. A principios de siglo se encontraba en ruinas. Entonces fue
adquirido por Joan Braquer y Roger, antiguo alcalde de Vilanova, quien
lo restauró y lo convirtió en su residencia.
Es un edificio de dos plantas, bajo cubierta a doble vertiente, al lado
derecho tiene una torre de cuatro pisos, con la cubierta piramidal.
En cuanto al castillo medieval, dado por Ramon Berenguer IV a Dalmau
de Cunit entre el 1131 y el 1162, no queda ningún resto que pudiera
indicar su emplazamiento. Por tradición popular se le ha dado el nom-
Guia de Patrimoni de Cunit
Guia de Patrimoni de Cunit
El Castillo
9
El Rectoret
Cal Pla
6 Plànol >>>B5
El Rectoret és una masia que ha patit amb el pas dels anys importants
transformacions. Un dels seus últims propietaris va ser el pintor barceloní noucentista Marià Espinal.
D’acord amb els cànons noucentistes es va erigir una nova façana
amb un toc neoclàssic.
El Rectoret
6 PlANO >>>B5
El Rectoret es una masía que ha sufrido con el paso de los años importantes transformaciones. Uno de sus últimos propietarios fue el pintor
barcelonés noucentista Marià Espinal.
De acuerdo con los cánones noucentistes se erigió una nueva fachada
con un toque neoclásico.
Masia Glòria
7 Plànol >>> B7
9 Plànol >>> E5
Cal Pla
9 PlANO >>> E5
L’edifici està precedit per un camí arbrat que condueix a un petit jardí tancat per una balustrada. A l’esquerra del camí hi ha uns grans
jardins. L’edifici consta de tres plantes. Els baixos presenten un portal
d’arc rebaixat a la dreta i tres finestres rectangulars a l’esquerra.
El edificio es precedido por un camino arbolado que conduce a un pequeño jardín cerrado por una balaustrada. A la izquierda del camino
hay unos grandes jardines. El edificio consta de tres plantas. Los bajos
presentan un portal de arco rebajado a la derecha y tres ventanas
rectangulares a la izquierda.
El pis noble té una gran balconada de tres portes amb llinda, trencaaigües i barana de pedra amb dibuixos circulars i una tribuna semicircular a mà esquerra. Les golfes presenten una sèrie de finestres de
mig punt, sobre una cornisa que recorre tota la façana. A la dreta de
la façana destaca una bonica torre de planta octogonal, coronada per
una torre feta en vidre i rematada per un parallamps.
El piso noble tiene un gran balcón de tres puertas con dintel, vierteaguas y barandilla de piedra con dibujos circulares y una tribuna
semicircular a mano izquierda. Las buhardillas presentan una serie de
ventanas de medio punto, sobre una cornisa que recorre toda la fachada. A la derecha de la fachada destaca una hermosa torre de planta
octogonal, coronada por una torre hecha con vidrio y rematada por
un pararrayos.
Adossada a l’esquerra de la façana es troba la casa dels masovers,
formada per tres cossos d’una i dues plantes.
Adosada a la izquierda de la fachada se encuentra la casa de los masoveros, formada por tres cuerpos de una y dos plantas.
La casa va ser adquirida en 1920 per un capità de vaixell mallorquí,
que modificà la masia, donant-li el caràcter actual.
La casa fue adquirida en 1920 por un capitán de barco mallorquín,
que modificó la masía, dándole el carácter actual.
Antiga casa pairal amb certs aires propis del noucentisme, del que
ha patit diverses remodelacions com ho indica la inscripció en la part
posterior de la façana.
Possiblement la construcció fos realitzada en 1894, amb remodelacions en 1948 i en 1998. Una part important està realitzada amb obra
de fàbrica, encara que també es troba algun mur de paredat.
Masia Gloria
7 PlANO >>> B7
Antigua casa solariega con ciertos aires propios del novecentismo, del
que ha sufrido diversas remodelaciones como lo indica la inscripción en
la parte posterior de la fachada.
Posiblemente la construcción fue realizada en 1894, con remodelaciones en 1948 y en 1998. Una parte importante está realizada con obra
de fábrica, aunque también se encuentra algún muro de mampostería.
10
8 Plànol >>> H2
Petit agregat rural. Mostra la tipologia de masies amb murs de paredat o tapia i acabat superficial de morter de cal, coberta a dos vessants de teula àrab.
Estaria format per tres unitats i amb un volum més allunyat que correspondria a l’antic corral o estable.
Masia Puig de Tiula
8 PlANO>>> H2
Pequeño agregado rural. Muestra la tipología de masías con muros de
mampostería o tapia y acabado superficial de mortero de cal, cubierta
a dos vertientes de teja árabe.
Estaría compuesto por tres unidades y con un volumen más alejado
que correspondería al antiguo corral o establo.
Guia de Patrimoni de Cunit
Guia de Patrimoni de Cunit
Masia Puig de Tiula
11
Masia Vilaseca
10 Plànol >>> E5
12 Plànol >>> H1
Construïda l’any 1901, és una típica mostra de masia decimonònica,
amb molts elements d’arquitectura urbana. L’edifici està fet de paredat arrebossat, amb tots els elements decoratius de maó vist.
Segons certs documents, la quadra i la masia de Vilaseca són unes de
les construccions rurals més antigues en el terme municipal de Cunit.
El nucli originari de la masia consta de tres plantes separades per cornises. Els baixos presenten un portal i una finestra rectangular a cada
costat.
Documentada des del segle XIV, es troba situada en el camí de Cunit
a Castellet.
Segueix les pautes pròpies d’una masia, amb volum central més gran
i cobertes a dos vessants.
El pis noble té una porta balconera, amb una barana de ferro, i una
finestra rectangular en cada part, mentre que les golfes tenen una finestra geminada central i un ull de bou a cada banda. La coberta és a
dues vessants amb una estructura poligonal amb un rellotge de sol i la
data de 1901. Els cossos laterals només tenen dos plantes, amb terrassa al damunt, rematada per una balustrada. A l’esquerra té adossada una torre de planta quadrada i sis pisos d’alçada, rematada per
una galeria coberta a quatre vessants.
Masia Vilaseca
Según ciertos documentos, la cuadra y la masía de Vilaseca es una de las
construcciones rurales más antiguas en el término municipal de Cunit.
Documentada desde el siglo XIV, se encuentra situada en el camino de
Cunit en Castellet.
En els terrenys de la masia s’ha descobert una cova sepulcral, on s’han
trobat diversos materials arqueològics pertanyents a la cultura hallstàtica (primera edat de ferro).
Masia de Sant Antoni
El núcleo originario de la masía consta de tres plantas, separadas por
cornisas. Los bajos presentan un portal de arco escarzano y una ventana rectangular a cada lado.
El piso noble tiene una puerta balconera, con una barandilla de hierro,
y una ventana rectangular en cada parte, mientras que las buhardillas
tienen una ventana geminada central y un ojo de buey a cada lado. La
Masia Cal Santó
Sigue las pautas propias de una masía, con volumen central más grande y cubiertas a dos vertientes.
10 PlANO>>> e5
Construida en el año 1901, es una típica muestra de masía decimonónica, con muchos elementos de arquitectura urbana. El edificio
está hecho de mampostería, con todos los elementos decorativos de
ladrillo visto.
12 PlANO>>> H1
cubierta es a dos vertientes con una estructura poligonal con un reloj
de sol y la fecha de 1901. Los cuerpos laterales sólo tienen dos plantas, con terraza encima, rematadas por una balaustrada. A la izquierda tiene adosada una torre de planta cuadrada y seis pisos de altura,
rematada por una galería cubierta a cuatro vertientes.
Avenc de Sant Antoni 13 Plànol >>>F4
Cavitat documentada des de molt antic, en la qual s’han realitzat
prospeccions arqueológiques.
Consta coma lloc d’estada dels primers pobladors del terme de Cunit.
En los terrenos de la masía se ha descubierto una cueva sepulcral,
donde se han encontrado diversos materiales arqueológicos pertenecientes a la cultura hallstática (primera edad de hierro).
Avenc de Sant Antoni
Cavidad documentada desde muy antiguo, en la cual se han realizado
prospecciones arqueológicas.
11 Plànol >>> F3
Consta como lugar de estancia de los primeros pobladores del término de Cunit
Guia de Patrimoni de Cunit
Situada en la part superior de la plana central, Cal Santó presenta les
característiques pròpies d’una construcció rural: murs de paredat amb
calç i portes d’accés amb arc rebaixat.
12
Possiblement hi va haver una primera consqtrucció que amb el pas dels
anys es va engrandir, encara que no hi ha constància de cap data concreta.
Masia Cal Santó
11 PlANO>>> F3
Situado en la parte superior del llano central, Cal Santó presenta las
características propias de una construcción rural: muros de mampostería con cal y puertas de acceso con arco rebajado.
Posiblemente hubo una primera construcción que con el paso de los años
se fue agrandando, aunque no hay constancia de ninguna fecha concreta.
13 PlANO >>> F4
Murs i Barraques
de Pedra
Històricament el terme de Cunit s’ha caracteritzat per un aprofitament agrícola en quasi la totalitat de la seva superfície. Això va generar l’aparició de murs amb pedra seca (normalment aquesta provenia
del mateix terreny a cultivar), i barraques per a l’aixopluc i lloc per a
guardar las eines.
Muros y Barracas
de Piedra
Históricamente el término de Cunit se caracterizó por un aprovechamiento agrícola en casi la totalidad de su superficie. Esto provocó la
aparición de muros con piedra seca (normalmente ésta procedía del
mismo terreno a cultivar), así como barracas para cobijo y lugar para
guardar las herramientas.
Guia de Patrimoni de Cunit
Masia de Sant Antoni
13
Past Adevesat i
Mosaic Agrícola
La Diligència
Pasto Adehesado y
Mosaico Agrícola
A Cunit, a pesar de la important transformació del teixit rural, encara
trobem restes de la “triada” mediterrània: cereal, vinya i olivera i altres
conreus de secà.
En Cunit, a pesar de la importante transformación del tejido rural, aún
encontramos restos de la “tríada” mediterránea: cereal, vid y olivo y
otros cultivos de secano.
En la part central del terme podem trobar encara una sèrie de localitzacions d’aquests conreus, força propers entre si i de gran interès
cultural i paisatgístic.
En la parte central del término podemos encontrar todavía una serie
de espacios con estos cultivos, cercanos entre sí y de gran interés
cultural y paisatjístico.
També trobem alguns bancals amb cereal i antics camps de garrofer
que s’han convertit en espai adevesat amb el past oví.
También encontramos algunos bancales con cereal y antiguos campos de
algarrobo que se han convertido en espacio adehesado con el pasto ovina.
Arbres d’Interès
Aquest antic hotel situat a la ruta de pas de les diligències que anaven
de Barcelona a Tarragona, va ser construït en 1515 en les terres del pagès Jaume Ferrer pel principal arquitecte de Vilafranca, Guillem Güell.
D’aquesta època és la porta de l’entrada principal. Al llarg dels segles
XVII i XVIII l’hotel va canviar en diverses ocasions de propietari. Durant
el segle XIX, aquest era el lloc on es detenien les diligències que realitzaven la ruta entre Barcelona i Reus.
Amb l’arribada del ferrocarril l’hotel va estar tancat durant més de
100 anys i després vas ser utilitzat com a saló de ball, com Ajuntament
i tribunal fins al 1964, quan va reobrir com a hostal portant el nom
de La Diligència.
La Diligencia
Árboles de Interés
15 Plànol >>> E8
15 PlANO >>> E8
En diferents emplaçaments del terme es localitzen arbres d’interès especial per la seva singularitat, ja sigui per la seva raresa a nivell local
o per la seva mida.
En diferentes emplazamientos del término se localizan árboles de interés especial por su singularidad, ya sea por su rareza a nivel local o
por su tamaño.
Este antiguo hotel situado en la ruta de paso de las diligencias que iban
de Barcelona a Tarragona, fue construído en 1515 en las tierras del campesino Jaume Ferrer por el principal arquitecto de Vilafranca Guillermo Güell.
S’han localitzat espècies procedents d’antics cultius com garrofers o
oliveres, així com especies silvestres: roures, alzines, pins, margallons
i sabines, entre d’altres.
Se han localizado especies procedentes de antiguos cultivos como algarrobos o olivos, así como especies silvestres: robles, encinas, pinos,
palmitos y sabinas, entre otros.
De esta época es la puerta de la entrada principal. A lo largo de los
siglos XVII y XVIII el hotel cambió en diversas ocasiones de propietario.
Durante el siglo XIX, éste era el lugar dónde se detenían las diligencias
que realizaban la ruta entre Barcelona y Reus.
Poblat Iber
Fondo del Roig
14 Plànol >>> C4
L’anomenat poblat iber és una granja rural que va estar activa del segle IV al III AC. El sau valor radica en el fet de tractar-se d’un dels pocs
exemples de la societat rural ibèrica en la costa Cossetana.
Poblat Iber
Fondo del Roig
14 PlANO >>> C4
El llamado poblado ibérico se trata de una granja rural que estuvo activa
del siglo IV al III AC. Su valía radica en el hecho de tratarse de uno de los
pocos ejemplos de la sociedad rural ibérica en la costa Cossetània.
El conjunt té 15 estances ocupant una superfície de 400 metres quadrats.
El conjunto tiene 15 estancias ocupando una superficie de 400 metros
cuadrados.
Sierra de San Antonio
PlANO >>> F12
Àmbit proper al nucli urbà, amb àmplies panoràmiques del municipi,
poblat per vegetació de matoll mediterrani amb abundància de margalló, espècie protegida por la legislació catalana.
Ámbito cercano al núcleo urbano, con amplias panorámicas del municipio, poblado por vegetación de matorral mediterráneo con abundancia de palmito, especie protegida por la legislación catalana.
És considerat hàbitat d’interès comunitari.
Es considerado hábitat de interés comunitario.
Guia de Patrimoni de Cunit
Su singularidad está ligada a los datos proporcionados por las excavaciones arqueológicas. Se trata de un establecimiento vinculado a la producción agrícola, almacenamiento de cereales, aceite, vino y a la explotación
de una vía de trashumancia que comunicaba la costa con el interior.
Serra de Sant Antoni Plànol >>> F12
Guia de Patrimoni de Cunit
La seva singularitat està lligada a les dades proporcionades per les
excavacions arqueològiques. Es tracta d’un establiment vinculat a la
producció agrícola, emmagatzematge de cereals, oli, vi i a l’explotació
d’una via de transhumància que comunicava la costa amb l’interior.
Con la llegada del ferrocarril el hotel permaneció cerrado durante más
de 100 años y luego fue utilizado como salón de baile, como Ayuntamiento y tribunal hasta 1964, cuando reabrió como hostal llevando el
nombre de La Diligencia.
14
15
rà
ni
a
Margalló
a
Colom
Santa
Els Am
etllers
de
a Clariana
s
tller
Ame
s
de les
Carrer de
Carrera
da de
Eres
l
Tros
C.del
Cunit
ts
Ca
era
dels
rre
rt
Plademar
Nucli
Antic
POLICI
LOCA
ma
C. Francesc
gal
l
Colo
Pere Romeu
Santa
de
X.Gossè
C.
.
Ptge.Pu
Rome
P.
Tr a v. eu
Rom
M ar
n XX
III
M. Utrillo
Car
rer
Ma
ra
C. Jaume I
C. Puig i
Cadafalch
Ll. Bonin Pl.
Santiag
o
Rusiñol
P. Picasso
Cinto
Car
rer
de
Ramon Casas
C arme
del
C . Mossèn
na
C. Joan
Macià
Carrer
Barcelo
da
2
Pl. de
Generalla
at
it
Carrera
C.
1
del
ta
ció
3
6
de
Major
Carrer
Carrer
'Es
5H 4
la Vila
Pl.
Unió Pl. Sant
C. St. Isid Cristòfol
Sant Joa
re
n
Pl.
C alun
C. Sanat
t Antoniya
Ll.Vidal
Tarragona
5
Les Planes
Tarragona
Pg.
a
4
Cunit Centre
de
olom
Pg. Marítim
Macià
H
9
Pins
Valparaiso
3
Valparaiso
Avinguda
nta C
de
e Sa
C
dad
Avinguda
ió
tac
'Es
l
. de
Carrera
Carrer Calafell
Guia de Patrimoni de Cunit
C. Joaquim Mir
C. Francesc
CarrerCunit Parc
les Ca
mèlie
Ceur eat
de
Dàlia
Car
rer
os
de
lB
C.
Ca
C. Pere Mestres
r de la
Carrer
C. de la
C. dels H
or
Avingud
a
Pl. de
C. d'Em
Nadal
p
a
r
Isidre ll
None
C. Sant Jord
i
la Font
Av. de
dels
de
l
C. Giro
na
rre
r
C. Lleid
a
Mal
lorc
a
Va
lè
nc
ia
C. Roure
Ca
Ac
àc
C.
c
l
ers
Carre
a
Sol
dur
C. F
erra
de
Avell
an
ins
ls P
Granados
de
C. d'Enric
C.
na
Montserrat Roig
Guia de Patrimoni de Cunit
laria
Carrer
Av.
taC
toni
Av. Europ
a
8
R
a
Haug
ESTACIÓ DE TREN
A BARCELONA
C. Terrass
2
Les Sorres
Masia
El Caste
ll
C. Manresa
1
Can Toni
Baladres
e
Vidal
is
C. Onofer Llop
Carrer
C.
Tortosa
Pg. Marítim
GOSSA
Carrer Calafell
t
Les Sorres
7
C.Valparaíso
Tarragona
Pujada
El Trenet
C. Stuttgar
ç
C. l'Arbo
car Bcaar
Avinguda de
dels
C. de la
Pl. Sant
Sebastià
FF.CC. SARA
Plaça
Hammelbach
C. les Sorr
es
C. d'Amíl
nç
C an
Nicolau
Carrer
Montblanc
ltrú
C. l'A
rboç
Cubelles
sar
e
Av. Juli C
arragona
C. Llore
ni
T
Pavelló
Els Joncs
r
Piscina
Aqua C
unit
Carre
a
ad
Castell
IES
Ernest Ll
uch
del
la
Ba
C. del Gessamí
CEIP
Pompeu Fabra
C. les S
orres
Rambla
del Pra
t
ust
Av.Cèsar Aug
ga
C. Coma-ru
C. Foix
Calafell
Can To
Avinguda de
Vndrell
del e
Pg.Marítim
Carrer
Cal Carrer
Cego
ur
a
celon
Bar
Av.
es
dr
C.
Av.Vilanova i la
Ge
de
Costa
la
C. de
C
e la Pedrera
Estas viviendas
están
emplazadas en la C ./ddel
Mar. Son
del Lligabo
sc
C. Tramuntana
C. del Po
8
viviendas
iguales
con
una
estructura
de
dos
plantas
y madors
Pl
.M
anel u
Carrer del Lligabosc
Ptge. de Patarroyo
Elisenda de
Vere
Elkiconstruidas
n
con un pequeñoMo
patio
Fueron
Figuer
P
la
ntcadaen la parte trasera.
ça
Jaum
es
Clavellina
Da
Carrer
Ginesta
alparaiso
V
C. de les Moreres
C. Canigò
Carrer
Carrer de 'Eb
l re
C. Francolí
olau
Can Nic
C . Foix
l
tmell
C. Mon s
Pl. de leres
Palme nyeres
a
C. de B
ia
erràn
Medit
Oliva
Carrer del Mig
C. Costa
Congost Daurada
C. Formentera
Av.
C. del Gaià
sar
e
Av. Juli C
ll
ndre
C. Ve
Cora
la
Av. de
HC. Sta.
al
C. Gorn
Carrer
r C. de l'Espígol
el Te
9 Oficina
C. d de Turisme
C. del Ter
de
Av.
Can Toni C.Albinyana
Av. de Sitges
Mig
Carrer
lau
ico
ell
r Non
sC. dSorres
8 Haug
Les
el Romaní
Pe-ló
Pelós
Prat de Cunit
C. Bellvei
t
Lloberga
del
C.
C. del Fluvià
ll
r del
C . Ma
ònies
C. Beg
C. les es
Rosell
Mar
Bàltic
Pu
del Penedès
i
on
nT
Ca
et
stell
na
. Claria
Can
Toni
C. de ’lHabana
N
Can
Av.
lvado
Ptge.
nt
Ptge. Sa
Sant Pere
Jaume
Vilafranca
lós
PPue
ig
Pl. Lluís
Companys C. de les Vinyes
Ja
ume
Ja
C. Eivissa
Av.
C. Ca
dre
Ven
nt
rrania
Medite
C
C.
irall
C. Josefa Alm
C. Sant
Cal Cego
Carre
r
la
C. Lleva
Av. d
e
Nostrum
C. Mare
Glòria
Mi
r
Zona enorca
C. M
Sant
ume
Ptge. del Mas
C. Po
Masia
nent
Carrer
1
omeu
tònia R
C. d'An
Roselló
í
Mar tí
C. Sa
ix
rb
C.
o
odreg
C. Mar de Xina
C. Mar de
les Antilles
l Mas
C. de
Bo
Ga
Cego
a Tarragona C-31
16
c. G. M
Carrer
l
l
de
ant
de S
l'Arc
Pins
C. dels
à
Ocedic
Ín
rt
live
í u
arb J
e. G
Ptg
Ptge. s
Empúrie
de
C.
C. de
es
Cal
Molas
Esperamos que los disfrutéis!
l
tra
M
Atlàntic
Cantàbric
ernia
itra
v.
Tra
Esperem que els gaudiu!
Rosselló
Mar
de la Med
al
lia
ªAure
Zona Esportiva
er M
A l`estiu de 1965 s`hi va allotjar la actriu Municipal
britànica Julie Christie
Carr
en les semanes que tenia lliures mentre rodava. a Madrid la C. Mercé
Ptge
Montcun
pel·lícula “Dr.Zhivago”. L’ any següent va rebre
unit Oscar per
er
Carr
la millor actriu en el film “Darling”. Va ser
C. la musa i bellesa del
Mo
C. de le
ivardes
s
u
J
C. de les Jul cinema Pla
li
n
vard60/70
ça Clara dels anys
britànic
i considerada
tcu per molts com
es
Campoamor
nit
er
Carr
un clar exemple d’una sex símbol.
C. de les Eures
rre
es
tre
Les següents rutes us permetran descobrir, doncs, espais tan Can
Ca
úri
Mes
Jardins
Torrents
mp
re
Las
siguientes
rutas
permiten
descubrir,
pues,
espacios
tan
aur
E
e
.
e
P
ls
C
Satorre-Pago
arr la Font, el moC. Teresa de Calcuta
autèntics i carregats d’història com la MasiaCde
ana
6 Plaça
de
er la Unió
C. del
ont la Masía de la Font, el morer
el Seg
ténticos y cargados de historia como
M
d
r
F
.
a
.
r
C
a
g
e
C
n. R
C an Cristòfor o el edificio
liasció
Pl.
nument del búnquer, l’església de Sant Cristòfor o l’edifici del H numento
C. M
Masia del búnquer, la iglesia
de Sant
del Pi C. Francesc
Amdep
essò
Alegri
B
.
l
Can
G
.
C eran
a7 Aiguamolls
C.
“Els Joncs”
Castell, entre d’altres.
Masia
delTorrents
Castillo, entre otros.
Galc
Puig
ig
eg
Gr
uni
SanAtn
ca
llor
Carrer
5 Casa Marquès
s
eC
t de
4 Placa Commemorativa Guerra Civil
r
ra d
C. Pro
vença
esalú
rete
C ar
3 Ca la Morena
Carrer del
Ma
Borrell
Ptge.
C. Oceà
C. Mar de Bering
C. Mar Carib
del
C. Mapró
Ja
Avinguda
Aquestes vivendes estan emplaçades al C/del Mar. Son 8 vivendes iguals amb una estructura de dues plantes i amb un petit
pati a la part del darrera. Van ser construïdes per promotors
d`aquesta nacionalitat a principis dels anys 60 i llogades principalment a turistes britànics.
et
lP
car
n
Torre
Carrer
Ptge.B
aj
. de
o
iber
ic
nt
amar
tlà
àA
Jvaa
C. R
Cementiri
1 Casa dels anglesos
10
C. R
ce
s
oler
C. d
s
’Int
Ptg Baró
2 Cal
ern
e
Carrer de l'Urgell
El centro histórico de Cunit es un espacio lleno de hisEl centre històric de Cunit és un espai farcit d’història. La hisC. M
Masia
toria. La historia rural
del país, la guerra civil y la cruda
ar
tòria rural del país, la guerra civil i la crua postguerra, el boom
Can Nicolau
C aspi
posguerra,
el
boom
turístico
o las alteraciones Cpaisajísticas
y ú
arrer
Besal
turístic o les alteracions paisatgístiques i urbanístiques
pròpies c
C. P
C. Pelai Otalora
ana
C
a
mà
n
cífiurbanísticas propias del último
N
a
tercio
del
siglo
XX
son
sólo
alicola
de l’últim terç del segle XX són només alguns dels episodis his- P
u
Ptge
.
gunos
de
los
episodios
históricos
que
pueden
recrearse
camiPl.
del
tòrics que poden recrear-se caminant pels carrers del municipi.
Rei
eà
ll
nando por las calles del municipio.
Jaume I
C. Borre
Oc
C. Mir
O
ar de
Ptge. Urgell
dor
Joa
ies
M
ed
ite
a
C.
C. M
1 CasesCdels
Anglesos
. Ob
ra
Ptge. Manacor
C.
ol
C.
Gi
ras
Ni
co
an
Av
.C
C.
C. M
C ar
rer
Ros
sel
ló
Garbí
de
Dipòsit d’aigua
c
Ptge.
a Llaura
Baronia
ru
el B
RUTAS POR EL CENTRO
C. de l’Olivera
C. d
ad
tc
on
M
ll
ve
Cla
C.
C.
és
a
Plan
gr
a
ro
RUTA 1La
C arrer
a
Roc
ers
m
al
sP
lP
lau
o
An
et
C.
al
le
de
vlaa
c
Av. de Ro
C.
RUTES PEL CENTRE
C.
na
Pla
aria
t
uigm
C. Cossetani
Rectore
C. P
Marítim
6
Cunidor
17
4 Placa Commemorativa Guerra Civil
13
Placa commemorativa als cunitencs i cunitenques víctimes de
la Guerra Civil.
Placa conmemorativa de los cunitenses y cunitensas víctimas de la Guerra Civil.
2 Cal Baró
11
És una casa pairal dins de la població, amb una façana molt
ampla i en la que hi havia la vivenda del propietari i altra dependència destinada al masover. A la planta baixa hi ha les
dependències per als estris de la terra i a la part del darrera, per
als animals. Rep aquest nom donat que un dels antics propietaris tenia aquest títol nobiliari.
Es una casa solariega dentro de la población, con una
fachada muy ancha y en la que estaba la vivienda del
propietario y otra dependencia destinada al payés. En la planta
baja se encuentran las dependencias para los utensilios de la
tierra y en la parte de atrás, para los animales. Recibe este
nombre dado que uno de los antiguos propietarios tenía este
título nobiliario.
3 Ca la Morena
12
Guia de Patrimoni de Cunit
Casa típica de poble emplaçada al carrer Francesc Macià, 49.
Té tres alçades i una coberta a dues aigües. A la planta baixa hi
ha l’entrada dels animals i per deixar el “carro” o la tartana. En
aquesta mateixa planta hi ha un cup que es feia servir per fer
el vi i que era per consum propi i alhora per a la Cooperativa
Agrícola de la població. A la primera planta es troba el menjador i la cuina i a la segona planta els dormitoris.
18
Casa típica de pueblo emplazada en la calle Francesc Macià,
49. Tiene tres alturas y una cubierta a dos aguas. En la planta
baja está la entrada para los animales y para dejar el “carro” o
la Tartana. En esta misma planta hay un lagar que se utilizaba
para hacer el vino y que era para consumo propio y al mismo tiempo para la Cooperativa Agrícola de la población. En
la primera planta se encuentra el comedor y la cocina y en la
segunda planta, los dormitorios.
Situada al lado de la Riera de Cunit, antiguamente había un
comercio del pueblo conocido como “Ca l’Anton” y al lado se
encontraba la barbería del pueblo.
7 Aiguamolls “Els Joncs”
16
Actualment dels aiguamolls només queda un reducte limitat
per la zona verge que queda entre el mar i l’estació de tren,
una zona de natural inundabilitat documentada a la prehistòria
i la història clàssica del municipi tot i que antigament ocupaven
gairebé tota la franja litoral.
Les petites muntanyes, de pendent més o menys suaus, descendeixen fins a la plana costanera on la dinàmica litoral va
crear nombrosos estanys, com el del “Prat de Cunit”. La flora
majoritària era el jonc. La mà de l’home ha acabat dessecant
aquests aiguamolls que van ser lloc de pas i fins i tot de nidificació de moltes aus aquàtiques.
5 Casa Marquès
14
Antiga casa pairal situada a un extrem del que antigament era
el nucli i propera a la via de pas entre Barcelona i Tarragona. La
construcció respon a les tècniques usuals de l’època: murs de
tàpia amb fragments de paredat i arrebossat de morter de calç
forjats amb embigat de fusta. La seva presència ve caracteritzada pels contraforts de la seva façana, així com els jardins d’accés
a aquesta. Era des del segle XVII propietat d’una de les famílies
més riques de Cunit, amb moltes terres dedicades a la vinya.
Antigua casa solariega situada en un extremo del que
antiguamente era el núcleo y próxima a la vía de paso
entre Barcelona y Tarragona. La construcción responde a las
técnicas usuales de la época: muros de tapial con fragmentos
de mampostería y enfoscado de mortero de cal forjados con
vigas de madera. Su presencia viene caracterizada por los contrafuertes de su fachada, así como los jardines de acceso a
ésta. Era desde el siglo XVII propiedad de una de las familias
más ricas de Cunit, con muchas tierras dedicadas a la viña.
6 Plaça de la Unió
15
Situada al costat de la Riera de Cunit, antigament hi havia un
comerç del poble que era conegut com “Ca l’Anton” i al costat
es trobava la barberia del poble.
Actualment està dins de la trama urbana del sector de la platja
de Cunit. Pren el nom del seu promotor Gehrard Haugg, procedent de Stuttgart.
Este lugar de Cunit es la urbanización Haug, conocido
como Les Sorres o la colonia alemana. Fue uno de los
primeros barrios de Cunit. Se encuentra entre Can Toni y Valparaíso. Antiguamente estaba lejos del casco antiguo y rodeada de tierras de cultivo y en el lado sur de la línea ferroviaria.
Originalmente eran casas unifamiliares de una sola planta con
jardín alrededor y que fueron ocupadas por los turistas alemanes a principios de la década de los 60. La proximidad a las
dunas y la playa y su soledad las hacían atractivas.
Se encuentra actualmente en el sector urbano de la playa de
Cunit. Toma el nombre de su promotor, Gerhard Haugg, procedente de Stuttgart.
Actualmente de los humedales sólo queda un reducto
limitado por la zona virgen que queda entre el mar y la
estación de tren, una zona de natural inundabilidad documentada en la prehistoria y la historia clásica del municipio aunque
antiguamente ocupaban casi toda la franja litoral.
Las pequeñas montañas, de pendientes más o menos suaves,
descienden hasta la llanura costera donde la dinámica litoral
creó numerosos lagos, como el del “Prat de Cunit”. Cada una
de estas tierras bajas acompañaba del nombre de cada pueblo
por lo tanto las del municipio son conocidos como Prats de
Cunit. La flora mayoritaria era el junco. La mano del hombre
ha terminado desecando estos humedales que fueron lugar de
paso e incluso de anidación de muchas aves acuáticas.
8 Haug - Les Sorres
17
Aquest indret de Cunit és la urbanització Haug, coneguda com
Les Sorres o colònia dels alemanys. Va ser una de les primeres
urbanitzacions de Cunit. Es troba entre Can Toni i Valparaiso.
Antigament es trobava molt allunyada del casc antic de la població i envoltada de terres de conreu i a la part sud de la línea
de tren. Inicialment eren cases unifamiliars d’una sola planta
amb jardí al voltant i que varen ser ocupades per turistes alemanys a principis dels anys 60. La proximitat a les dunes i els
tamarius de la platja i la seva solitud la feia atraient.
Guia de Patrimoni de Cunit
por promotores de esa nacionalidad a primeros de los años 60,
y alquiladas principalmente a turistas británicos. En el verano
de 1965 se alojó la actriz británica Julie Christie en las semanas
que tenía libres mientras rodaba en Madrid la película “Dr.Zhivago”. El año siguiente recibió un Oscar por la mejor actriz en
el filme “Darling”. Fue la musa y belleza del cine británico de
los años 60/70 y considerada por muchos como un buen ejemplo de sex símbol.
19
Garrot
xa
Sant
Gi
d
Car
P
Carre
rre
rt
pis
e Llo
C. Onofr
Carrer d
era
Ca
C.Roure
C. de l
Carr
Pujada
Granados
C. de la
ig
C. del Gessamí
c
Clavellina
gò
a
ad
ur
Da
bre
Costa
Ctra.
Carrer
Carrer
Plademar
el M
onsi
tà
C.
de
Bar
be
rà
Pened
ès
gili
i Vir
ovi
ra
C. R
de
Macià
C. Francesc
C. d
t
ren
eloTr
d
rer
Car
C. de la
Ribera Ptge.dels
Viananst
C. Baix Eber
onès
C. Tarrag
Cunidor
Guia de Patrimoni de Cunit
Guia de Patrimoni de Cunit
a
olom
nta C
e Sa
adad
Macià
nal
Cunit Diago
POLICIA
LOCAL
Carrer
C. Francesc
ta
ció
l'E
s
Ma
ma
Colo
rag
all
Santa
de
de
.
Ptge. P
Romeu
P.
Tr a v. eu
Rom
M ar
X.Gossè
C.
C. Joan
ada
del
ro
n Ped
nt d'e
Torre
Carrer
Carrer
C. d'Emp
Nadal
ar
Isidre ll
None
C. Sant Jord
i
la Font
Av. de
a
C. Manresa
Valparaiso
C. Terrass
C.
Tor tosa
t
C.Valparaíso
C. Stuttgar
Haug
H
Nucli
Antic
l' A
lt C
amp
H
C. Sín
Guenyia del
o
Joa
n XX
III
RUTA 2
Ca
l.
C. Dalmau de Cunit entre el 1131 i el 1162, no en queda cap resAdosada a la iglesia está la rectoría.PLa
puerta
de acceso es
la d
e
C. dels H
M
ar II
orts rebajado en la clave donde podemos
un arco
leer la fecha de ta que pogués indicar el seu emplaçament. Per tradició popular
Carrer
dels
es
Baladres
dr
a
l
“1782”.
La
actual
iglesia
y
rectoría
se
construyó
adosada al ha quedat el nom de castell a la casa pairal situada a la dreta
Ba
ínia
r
e
r
r
a
C
C.
ábside del primitivo templo románicodentre el 1755 y ella1775. S
de la riera. En el seu interior encara queden restes de parets
e
Pl.laTo
Entonces,
el ábside quedó como sacristía y la nave de
iglesia
Avingu
molt antigues, però l’edifici està situat en un nivell molt més
m
Pl. de
da
1 Església de Sant Cristòfol
y Valienás
d
e
te baix que el poble, característica gens habitual dels castells, que
románica
quedó
destruida.
El
campanario
es
una
torre
cuaB
a
rc
e
l
a
V
P
i
l
a
lona
l.
CEIP
2
Major Genede la
Carrer drangular
Pl.
rali
muy reformada
(desfigurada en relación a su aspec- complint les funcions de defensa hauria d’haver estat edificat a
att
Pompeu
Fabra“La Diligència”
Pl. Sant
2 Hostal
U
n
ió
Masia
C. St. Isid Cristòfol
to original), compuesta por
diferentes cuerpos separados por la part més alta de Cunit.
Sant Joa
re
n
El Caste
C arme
Pl.
Carrer
del
1
ll
cornisas
y
con
cuatro
arcos
de medio punto. El esantuario
de
C
talunya
r
3 El Castell
C. Sana
agu
t Anton
Verd
i
la primitiva capilla románica testá
formado
por
tres
ábsides
en
El edificio correspondería al antiguo castillo de Cunit,
Pl. Sant
Cin o
Ll.Vidal
3
n
è
s
s
o
M
.
C
cruz,
cada
uno
con
3
ventanas,
coronados
por
una
cúpula
heSebasti
aunque ha sido totalmente transformado y no guarda
Av.
4 Cal Fabes
à
Car
rerestos ábsides se encuentran en ningún
misférica. En su parte interior,
C.
Ramon Casas
recuerdo de su pasado medieval. A principios de siglo
x
4
ai
El Trene
d'À
perfecto
estado de conservación.
B
se
encontraba
t 5 Masia de la Font
Diaen ruina; entonces fue adquirido por Joan BraC. Jaume I
nge
l
l Gu
go
dequer i Roger, antiguo
C. Puig i
Ll. Bonin Pl.
C
.
i
na alcalde de Vilanova, que lo restauró y lo
a
Santiag
me
rrer
Cadafalch
C
o
rà tras
l
El altar mayor, dedicado a San
Cristóbal, fue reconstruido
Rusiñol
convirtió
en
su
residencia.
Es un edificio de dos plantas, bajo
6 Estació de Tren
P. Picasso
la Guerra Civil.
Los
pequeños
altares
y
capillas
laterales
honraa
c
n
cubierta
a
doble
vertiente;
al lado derecho tiene una torre de
o
u
e
C
de
Pere Rom
de
C.
la otros
5
ban a San Antonio, la Dolorosa o el Santo Cristo,
entre
ESTACIÓ DE TREN
FF.CC. SARA
cuatro
pisos,
con
la
cubierta
piramidal.
GO
7 SSMonument
M. Utrillo
A A BARCEL del Búnquer
santos patrones a los que se encomendaban años atrás las diONA
R
6
i la Geltrú
ferentes familias del pueblo. Cada familia tenía cuidado
de las En
ova
cuanto al castillo medieval, dado por Ramon Berenguer IV
Avinguda Vilan
C. Joaquim Mir
8 Oficina de Turisme
tareas de conservación y mantenimiento de la capilla.
a Dalmau de Cunit entre el 1131 y el 1162, no queda ningún
Carrer Calafell
Carrer Calafell
ó
i
resto que pudiera indicar ra
su emplazamiento. Por tradición poTar gona
tac
Hostal
“La
Diligència”
2
Av
de
a
n
in
o
g
a
gu
r
r
a
T
pular
ha
quedado
el
nombre
de castillo en la casa solariega sida
'Es
l
de
Avinguda
de
.
2
na
tuada
a
la
derecha
de
la
riera.
En su interior aún quedan restos
go
ra
C
Tar
1 Església de Sant CristòfolAvinguda
de
La seva construcció data de 1515 i era una antiga casa de pos- de paredes muy antiguas, pero el edificio está situado en un
im des de
1
Av.
arít
dels
tes que servia a les diligències que passaven
per
Cunit
nivel mucho más bajo que el pueblo, característica no habitual
Pg. M
8
Pins
L’església conserva la capçalera (santuari) d’un
primitiu temple
Barcelona. En l’actualitat es dedica al mateix objectiu que en el de los castillos, que cumpliendo las funciones de defensa debed’estil romànic (del
s.arXII),
que n’és l’actual sagristia. Aquesta
Pg. M
seuainici
i, alhora, és un restaurant al centre del poble.
rítim
ítim
7
ría haber sido edificado en la parte más alta de Cunit.
Pg. M
capella romànica és l’exemplar construït més a prop del mar
del qual es té constància. Si s’observa l’església des de fora, es
Su construcción data del 1515 y era una antigua casa
pot veure que és un clar exemple d’arquitectura rural, ja que
de postas que servía a las diligencias que pasaban por
3
5
4
està construïda a base deValparaiso
pedres de diferent mida, unides amb
Cunit desde Barcelona. En6la actualidad se dedica al mismo
Les
Planes
Cunit
Centre
L’altar major, dedicat
a Sant
Cristòfol, va ser reconstruït
després
7
Cunidor
morter i sorra.
objetivo que en su inicio
y, al mismo tiempo, es un restaurante
de la Guerra Civil. Els petits altars i capelles laterals honoraven
Diagonal
en el centro del pueblo.
Adossada a l’església hi ha la rectoria. La porta d’accés és un sant Antoni, la Dolorosa o el Sant Crist, entre d’altres sants
arc rebaixat en la clau del qual podem llegir la data de 1782. patrons als quals s’encomanaven anys enrere les diferents fa3 El Castell
L’ actual església i rectoria es va construir adossada a l’absis mílies del poble. Cada família tenia cura de les tasques de con3
del primitiu temple romànic entre el 1755 i el 1775. Aleshores servació i manteniment de la capella.
L’edifici correspondria a l’antic castell de Cunit, bé que ha estat
l’absis va quedar com a sagristia i la nau de l’església romànica
totalment transformat i no guarda cap record del seu passat
La iglesia de Cunit conserva la cabecera (santuario) de
va quedar destruïda. El campanar és una torre quadrangular
medieval. A principis de segle es trobava en ruïna; aleshores
un primitivo templo de estilo románico (del siglo XII),
molt reformada (desfigurada en relació al seu aspecte original),
fou adquirit per Joan Braquer i Roger, antic alcalde de Vilacomposta per diferents cossos separats per cornises i amb qua- que es la actual sacristía. Esta capilla románica es el ejemplar
nova, que el restaurà i el convertí en la seva residència. És un
tre arcs de mig punt. El santuari de la primitiva capella romàni- construido más cerca del mar del que se tiene constancia. Si se
edifici de dues plantes, sota coberta a doble vessant; al costat
ca està format per tres absis en creu, cadascun amb 3 finestres, observa la iglesia desde fuera, se puede ver que es un claro
dret té una torre de quatre pisos, amb la coberta piramidal.
coronats per una cúpula hemisfèrica. En la seva part interior, ejemplo de arquitectura rural, ya que está construida a base de
aquests absis es troben en perfecte estat de conservació.
Pel que fa al castell medieval, donat per Ramon Berenguer IV a
piedras de diferente tamaño, unidas con mortero y arena.
20
21
4 Cal Fabes
4
És una casa de pagès, típica de poble, on encara es conserva
l’hort al darrera de la casa. Es troba al costat de la Riera de
Cunit –avui anomenada avinguda de la Font.
Es una casa de payés, típica de pueblo, dónde todavía
se conserva el huerto en la parte posterior de la casa. Se
encuentra al lado de la Riera de Cunit – hoy conocida como
Avenida de la Font.
5 Masia de la Font
5
Masia que es troba al costat de la via del tren i davant d’una
heretat amb conreus. Es coneguda com Cal Raldiris. Avui es
troba deshabitada.
Desprès de la guerra civil va ésser coneguda com un centre del
contraban de tabac que es feia en aquesta zona i que arribava
per barca i es transportava a Barcelona.
Masía que se encuentra al lado de la vía del tren y delante de una hacienda con cultivos. Es conocida como
Cal Raldiris. Hoy día se encuentra deshabitada.
Después de la guerra civil fue conocida como centro del contrabando de tabaco que se hacía en esta zona y que llegaba
por barca para luego transportarlo a Barcelona.
espitlleres amb una gran visió de tot el front marítim, ajudant
als seus defensors en les seves tasques de vigilància. Finalment,
el fortí cunitenc va ser destruït als anys 50.
En Cunit, al igual que en todas las poblaciones del litoral
catalán, se construyeron fortificaciones para defender la
costa durante la Guerra Civil. Era una obra muy grande, formada por un cuerpo de forma rectangular con los lados más largos paralelos al mar y acabado en los dos extremos por dos
casamatas semicirculares y avanzadas unos metros respecto al
eje del cuerpo rectangular principal. Todo el frontal y los dos
extremos de la obra contaban con aspilleras con una gran visión de todo el frente marítimo ayudando a sus defensores en
sus tareas de vigilancia. Finalmente, el fortín cunitense fue destruido en los años 50.
RUTES PEL PENEDÈS MARÍTIM
RUTAS POR EL PENEDÉS MARÍTIMO
Cunit, a més de les seves característiques platges de sorra fina
protegides per espigons, compta amb una zona muntanyosa
i forestal de gran valor natural i paisatgístic que val la pena
descobrir.
Cunit, además de las características playas de arena fina
protegidas por espigones, cuenta con una zona montañosa y forestal de gran valor natural y paisajístico que merece la
pena descubrir.
Per poder gaudir d’aquest patrimoni natural i cultural al ritme,
horari i gust de cadascú, posem al vostre abast aquests recorreguts ecoturístics. Quatre rutes senyalitzades que us conduiran
fins a un jaciment iber, unes masies d’usos ben diferents, una
cova o paratges naturals de gran bellesa.
Para poder disfrutar de este patrimonio natural y cultural al ritmo, horario y gusto de cada uno ponemos a vuestra disposición
estos recorridos ecoturísticos. Cuatro rutas señalizadas que os
conducirán hasta un yacimiento íbero, unas masías de usos bien
diferentes, una cueva o parajes naturales de gran belleza.
Totes les rutes comencen a la Plaça de Catalunya i estan senyalitzades amb un color que les identifica i que anireu trobant en
el decurs del camí. Es recomana portar calçat esportiu i aigua
i evitar fer els recorreguts en les hores i èpoques de més calor.
Todas las rutas comienzan en la Plaza de Catalunya y están señalizadas con un color que las identifica y que iréis encontrando en el transcurso del camino. Se recomienda llevar calzado
deportivo y agua y evitar hacer los recorridos en las horas y
épocas de más calor.
Us demanem que respecteu l’entorn natural, els conreus i les
propietats privades així com que no llenceu escombraries ni
enceneu foc.
Os pedimos que respetéis el entorno natural, los cultivos y las propiedades privadas así como no lanzar basuras ni encender fuego.
6 Estació de Tren
6
L’estació de Cunit fou inaugurada el 16 d’abril de 1982. Abans
a Cunit només hi havia un baixador.
22
7 Monument del Búnquer
7
A Cunit, igual que en totes les poblacions del litoral català,
es construirien fortificacions per a defensar la costa. Durant la
Guerra Civil era una obra força gran, formada per un cos de
forma rectangular –amb els costats més llargs paral·lels a la
mar- i acabat als dos extrems per dues casamates semicirculars
i avançades uns metres respecte l’eix del cos rectangular principal. Tot el frontal i els dos extrems de l’obra comptaven amb
Guia de Patrimoni de Cunit
Guia de Patrimoni de Cunit
La estación de Cunit fue inaugurada el 16 de Abril de
1982. Antes solo había un apeadero.
23
ns
de
Via
r
rre
Carre
t ra
o
Bess
Ca
Làctia
Pl. de
l’Andròmeda
cà
del
er
cu
ri
Carr
er d
'Urà
ún
ia
de
t
Pe
C.
Carr
er
ola
arig
Masia de Cal Santó
san
tem
la
de
de
l'
pa
C.
Cri
Masia
Can Xondas
Tu
li
Or
qu
ídia
Ca
Centre Cívic
Els Jardins
la
Ca
rre
r
de
del
r
rre
de
rre
r
Pl.
Jardí
AUTOPIS
TA PAU
Dipòsit d’aigua
CASALS
Can
Molas 2
a
ra
nv
ali
sal
rin
Clariana
Empodà
r
Selva
Itinerari molt curt, senzill i planell que ens porta al jaciment ibèric
del Fondo del Roig. Travessa primer per una massa forestal ben
conservada i després la zona més agrícola de Cunit amb terres
planes i fèrtils dominades per vinyes, garrofers, fruiters i algun
camp de cereals. El poblat ibèric, descobert durant les obres de
construcció de l’autopista C-32, és un establiment rural actiu
entre els segles IV-III a.C.
Itinerario muy corto, sencillo y plano que nos lleva al yacimiento
íbero del Fondo del Roig. Atraviesa primero por una masa forestal
bien conservada y después por la zona más agrícola de Cunit con
tierras llanas y fértiles dominadas por viñas, garrofers, frutales y algún campo de cereales. El poblado íbero, descubierto durante las
obras de construcción de la autopista C-32, es un establecimiento
rural activo entre los siglos IV-III a.C.
DESCRIPCIÓ
DESCRIPCIÓN
Sortim de la Plaça de l’església, baixant pel C/ Sant Antoni i
l’Avgda. de la Font. Prenem l’Avgda Barcelona fins al C/ de la
Creueta per la zona de Valparaíso Muntanya, on agafem el
camí que ens portarà a la Baronia, on creuarem pel C/ Rocallaura. Seguirem en direcció NW per una zona boscosa o hi ha
nombrosos camins, deixant la finca de Cal Borges a la dreta i el
Rectoret a l’esquerra per una zona boscosa i agradable que ens
portarà a la travessa dels Íbers, just davant del Jaciment Iber
del Fondo del Roig. Continuarem el camí de tornada, agafant
el petit corriol que va paral·lel a la carretera en direcció est, fins
davant del pont de l’autopista, on agafem girant a la dreta per
un petit corriol que ens portarà a la finca de Cal Borges. Just
a l’entrada de la finca, també a la dreta, surt un petit corriol
que al costat d’un camp de cirerers porta fina el dipòsit de
Valparaiso Muntanya. Seguirem aquesta ampla pista forestal
que ens tornarà a Cunit, arribant a la Plaça Clara Campoamor
per continuar pel C/ Montblanc primer i Lligabosc desprès per
a enllaçar amb el C/ Montserrat Roig i l’Avgda la Font i retornar
al punt de sortida.
Salimos de la Plaza de la iglesia, bajando por la C/ Sant Antoni y
la Avda. de la Font. Cogemos la Avda Barcelona hasta el C/ de la
Creueta por la zona de Valparaíso Montaña, donde seguimos el
camino que nos llevará a la Baronia que cruzamos por la C/ Rocallaura. Seguiremos en dirección NW por una zona boscosa donde
hay numerosos caminos, dejando la finca de Cal Borges a la derecha y el Rectoret a la izquierda por una zona boscosa y agradable
que nos llevará a la travesía de los íberos, justamente delante del
Yacimento Ibérico del Fondo del Roig. Continuaremos el camino de
regreso cogiendo el pequeño sendero que va paralelo a la carretera
en dirección este, hasta delante del puente de la autopista, donde
giramos a la derecha un pequeño sendero que nos llevará a la finca
de Cal Borges. Justo a la entrada de la finca, también a la derecha,
sale un camino al lado de un campo de cerezos que nos lleva hasta
el depósito de Valparaiso Montaña. Seguiremos esta amplia pista
forestal que nos llevará al casco urbano, llegando a la Plaza Clara
Campoamor para continuar por la C/ Montblanc primero y Lligabosc después para enlazar con el C/ Montserrat Roig y la Avda. de
la Font para regresar al punto de salida.
la
NOTES
onsià
t
Dia
C. d
el M
Barb
erà
Penedè
s
Ba
•
Ctra
s
oni
Carrer
C.
de
de
rà
CARACTERÍSTICAS
Ant
. Sant
Gironè
Carrer
lt Ca
mp
l' A
os
lB
de
f
Figueretes
ime
CARACTERÍSTIQUES
de
C irerers
les
de
Carrer
i
iVir
gil
de
C.
C.
Garra
del
Carrer
Margalló
Carrer
ovir
a
ix
C. R
n XXII
I
ió
dels
Carrer del
Carrer de
Co
all
rag
tac
Av.
l
l Gu
go
n
al
Pedro
nge
t d'en
d'À
Ma
Santa
M ar
Carr
er
uer
Verdag
C. Joan
de
C. Jaume I
a
C. Puig i
Cadafalch
Cinto
Carr
er
Sínia
Torren
del
Nucli
Antic
C . Mossèn
a
Carme
Ptge. P.u
Rome
P.
Tr av. u
Rome
Na
Is
N
Ll. Bonin Pl.
Santiag
o
Rusiñol
P. Picasso
Carrer
txa
C. Garro
la
Pl. Tom
y Valienás
te
de
Barcelon
Pl. de la
Generalit
at
Carrerad
Ramon Casas
del
C.
C. d'Emp
ar
la Font
Av. de
El Trene
t
C. Sant Jordi
Pl. Sant
Sebastià
Pl.
Unió
C. St. Isid Cristòfol
Sant Joan
re
Pl.
Cat
C. Sant Aalunya
ntoni
Ll.Vidal
de
E
S
ocunit
Prdor
es
P
orta
Carrer de les
Pl.
Pla de
Mar II
Plademar
Major
Carrer
Masia
El Caste
ll
a
Carrer
rera
Pl.
Pla de
Mar I
les Basses
de
a
Carrerad
C. del
de les
ts
O
C.
a
Colom
Santa
Tros
Eres
rs
etlle
Cunit
Cr
eueta
dels
Am
El
ra s Amet
llersiana
de
a Clar
Ca
C. Roure
is
N
CEIP
Solcunit
dels Garrofers
la Ped
Carrer
Es
C. Giro
CarrerCunit Parc
les Ca
mèlies
de
Dàlia
C. de la
C. dels H
or
Macià
àcie
s
Ac
C.
c
na
C. Prov
ença
C. Lleida
rre
r
Ca
C. Pere Mestres
Carre
r de la
ors
mad
Vere
Plaça Jau
Vidal me
e Llop
C. Onofr
Avingud
Pl. de
H la Vila
Pl. Sant
ncesc
l
Gir
aso
M
ed
ite
rà
C.
Av
.C
salú
Ptge.Be
Mall
orca
nc
ia
Carrer
Carr
er
d'A
C.
u
ola
Nic
an
lló
sse
Sol
dura
Ferr
a
de
l
Va
lè
Baladres
Granados
rs
C. d'Enric
Pujada
Pl.Mane u
Patarroyol
Elkin
s
ollè
ana
Montserrat Roig
C. de la
C. de
C. de la Pedr
era
C. del Po
Ptge. de
Figueres
er
Carr
Solcunit
at
Sens
RosaPl.
Solcunit
er
à
ued
rg
l Be
r de
arre
a C
ored
Carr
on
nit
ny
a
aCpm
Rod
C
M
Rip
Clari
Av. Europ
a
Elisenda de
Montcada
rcé
. Me
tcu
Carrer
Pavelló
a
nit
i
Avella
ne
e Cu
n
Atnto
San
Guia de Patrimoni
de Cunit
C.
ra d
t de
Prat
Av
Piscina
dels
del Lligabosc
relia
MªAu
Carretera de Sant
Antoni
ete
Carr
Torren
del
Castell
Ernest Llu IES
ch
Carrer
C. del Gessamí
C.
B
CEIP
Pompeu Fabra
C. les Sor
res
Rambla
ust
Av. Cèsar Aug
ga
C. Foix
C. Coma-ru
sar
oral
ll
nies
Av. Juli Ce
ndre
del C
C. Ve
C. Mar
C. Begò
al
C. Gorn
Av. del
C. Tramuntana
C. Canigò
C.
r lona
Bace
lparaiso
Va
C. de les Moreres
Montblanc
a
ad
ur
de
s
re
d
ala
C. de les Eures
Carrer del Lligabosc
Clavellina
Da
Costa
er
Carr
et
l'Urgell
de
er
Carr
Zona Esportiva
Municipal
C. de les
u
J livard
Plaça Clara
es
Campoamor
r
Carre
Ginesta
Carrer del Mig
C. Francolí
olau
Can Nic
t
a
Can Toni C.Albinyana
Av. de Sitges
de
C.
Carrer
Carrer
Prat deCunit
C. Bellvei
r C. de l'Espígol
l Te
Carrer de 'Ebre
l
C. del Ter
C. del Gaià
C. Cosat
Congost Daurada
Av.
C. Formentera
Av.
i
telle
on
nT
Can
Toni
PelósC. del Romaní
C. del Fluvià
del Penedès
C . Foix
Vilafranca
Ca
C. Cas
ll
dre
Ven
nt
C. Lleva
Carrer
Av.
Av.
iana
Carrer
u
icola
Cal Cego
Jaume
me
Jau
C. Eivissa
ardes
C. de les Juliv
del
C.
C aatn
C. Prior
Mola3 s
Ptge.
Montcunit
C. de
liació
Amdepl Bessòs
C.
Puig Llobregat
Pelós
Pl. Lluís
Companys C. de les Vinyes
Ptge.
Ptge. Sant
Sant Pere
Jaume
Roselló
C. Sant
Puig
PPueig lós
Jardins
Satorre-Pago
e
l Segr
C. de ’lHabana
an N
l
odrego
Nonel
c. G. M
lvador
Carrer
C.
C. del Vallès
Mig
Carrer del
a
Av. C
C. Sa
Atlàntic
Cantàbric
Masia
Glòria
Mir
Zona norca
C. Me
Sant
Ptge. del Mas
C. Po
nent Masia
Carrer
1
omeu
tònia R
C. d'An
res
Mest
re
Pe
r
C. del
Marge
rre
Ca
Pl.
del Pi C. Francesc
Alegria
mirall
C. Josefa Al
C. Mar de Xina
C. Mar de
les Antilles
Mas
C. del
C. Clar
llorc
Ptge. s
Empúrie
Rosselló
Mar
C.G. ran
ce
Ma
Borrell
Ptge.
Carrer
C an
Gal
M
olas
mar
Carrer
C. Oceà
C. Mar de Bering
24
C. E nals
nta
. Fo
n. R
C. M
r
rre
Ca
Cerdanya
Cementiri
ibero
tic
va
Ja
C. les s
Roselle
Mar
Bàltic
bra
dors
C. R
a
C. d jolers
’Inte
Pt
ge
rne
.d
t
el
Pca
r
rre
r te
d'E
C.
Rec Cam
tore í
t
Esp
inal
C. M
aria
et
o
An
C.
ni
a
C. O
Joa
Pirineu
orr
Av
.
nd
d'A
ls
de
ria
Nú
C.
Ca
rre
r
Carr
er R
o
Dipòsit d’aigua
C. R
làn
ar de
At
eà
C.
s
rie
ú
mp
32
de Garbí
C. Mira
Oc
Masia
Can
Torrents
ll
C. Borre
C-
C.
eresa de Calcuta
ge.
Pl. del
Rei
Jaume I
LS
ruc
el B
C. d
ell
lav
C. C
a
Plan
ca Llaura
C. de l’Olivera
Baronia
a
ad
tc
on
M
Can
Torrents
Besalú
Can N r
icola
u
Pt
C. Pelai Otalora
SA
Av. de Ro
La
Ptge.
Carrer de l'Urgell
Carre
CA
bvla
a
C. Cossetania
Roca
C.
Ptge. Urgell
U
PA
ua
Dipòsit d
’aigua
C. de la Rosa
ú
irg
Carrer
Mas Peirot
aX
Aig
Ptge. Manacor
Masia
Can Nicolau
A
IST
arid
C.
ns
na
és
c
H
e
arg
p
am
CE IP E
l s C os
Roca
s et a
Pla
ers
gr
Caspi
cífi
ad
eM
nc
al
lm
ro
C. d
Pal
d'E
uigm
Pa
lP
San
Masia de Sant Antoni
des
C.
C. P
les
de
er
la
C.
C.
t
rre
e
Masia el
Rectoret
i
ton
t An
Masia de Cal Plà
C. de Pra
C.
.d
Av
El
Rectoret
Ca
dí
res
Gavar
rre
r
or
ctet
C. del Ca
P
TO
les
C. Cadí
Ca
AU
seny
C. Mont
de
l Re
Av. de
C.
Mo
Carretera de Cunit a
t
rra
nste
s
Terme de Calafell
C-32
Jaciment Ibèric
Fondo d’en Roig
rà
M
C.
la
Masia Juvé
la F
Ca
Fondo del Roig
•
•
•
Cal evitar fer el recorregut en les hores centrals del dia
durant els mesos de més calor Resulta agradable fer-lo a
mig matí a l’hivern o a mitja tarda i vespre durant l’estiu.
Apta per a majors de 4 o 5 anys.
Cal portar aigua, especialment a l’estiu.
Recorregut ciclable en BTT al 100%
NOTAS
•
•
•
•
Conviene evitar hacer el recorrido en las horas centrales
del día durante los meses de más calor. Resulta agradable
hacerlo a media mañana en invierno o a media tarde y al
atardecer durante el verano.
Apta para mayores de 4 o 5 años.
Hay que llevar agua, sobretodo en verano.
Recorrido ciclable en BTT al 100%.
Guia de Patrimoni de Cunit
Pra
ga
'Os
lo
C. d
Glad
iol
ig de Tiu
Roma
Dublín
liri
Viena
Masia Pu
Violeta
Tulip
a
Carrer
lL
r
Escola Taller
Rosers
RUTA 1 - Poblat Íber
ri
Carre
París
lm
de
Gornal
de la
co
de
L
sto
la
d'E
on
dre
s
C.
de
de
de
r
rre
la
Els
Jardins
da
Ca
pa
Avin
gu
toc
olm
de la
de
Tu
li
l'Aquari
oa
isb
C. L
C.
de
C.
es
ten
'A
C. d
Carrer
'Es
Carrer
rre
r
Ca
Els
Rosers
Carrer
C. d
C. M
óna
c
o
a Castellet
Puig de Tiula
de
Dipòsit d’aigua
lan
Ba
les
de
C. d'Urà
C.
rt
C. d'U
Fondo de
s
ce
Ma
Masia de
Vilaseca
rcu
Me
Pg.
Ruta 1
Ruta 2
Ruta 3
Ruta 4
ctia
Là
er Tu
Carr
de
25
Garra
f
del
Carrer
Empor
dà
Selva
a
de
C irerers
Ctr
Carrer
Carrer
tA
a. San
Gironè
Carrer
de
Carrer
Carrer de
s
i
nton
les
dels
l
les Basse
s
Carrer de
s
ber
à
Penedè
onsià
t
el M
C. d
C.
Bar
de
l' A
i Vir
gili
ovir
a
C. R
de
Macià
lt C
amp
7
Diagonal
•
•
•
Conviene evitar hacer el recorrido en las horas centrales
del día durante los meses de más calor. Resulta agradable
hacerlo a media mañana en invierno o a media tarde y al
atardecer durante el verano.
Apta para mayores de 7 años.
Hay que llevar agua y calzado deportivo o de montaña ya
que hay tramos rocosos.
Recorrido ciclable en BTT al 95%
Guia de Patrimoni de Cunit
de
Figueretes
Margalló
Santa
C. del
de les
6
CARACTERÍSTICAS
Cunidor
•
t
C. Francesc
NOTAS
ren
eloTr
ls
Ptge. de
s
Vianant
nès
a
Colom
Pg.
er d
Carr
C. de la
Ribera
C. Sín
Guenyia del
o
Joa
la
Colom
ció
Tros
Cunit
etlle
rs
dels
Am
Els Am
etllers
de
a Clariana
Car
rer
era
rre
rt
C. Roure
Ca
Dàlia
de
CarrerCunit Parc
les Ca
mèlies
Ceu
r eta
r de la
Carre
sta
C. Francesc
ies
Ac
àc
Bo
sc
de
l
C.
rre
r
Ca
l'E
de
al
e
C. Baix Ebr
C. Tarrago
Macià
l
aso
rà
ni
a
Gir
C.
ite
orca
na
C. Giro
C. Lleida
C. Pro
vença
Ptge.B
esalú
Mall
ia
C.
ag
on
ro
Di
n Ped
ix
Ba
d
nt d'e
C.
Torre
rà
POLICIA
LOCAL
Santa
dade
5
Les Planes
ime
Cal evitarde les hores
centrals del dia durant l’estiu. Ruta
Conca
la
nal
nit Dia
ideal per fer-la alCumatí
a go
l’hivern
o a partir de mitja tarda o
va i la Geltrú
Avinguda Vilano
al vespre durant l’estiu.
Tarragona
•
Apta per aAvinmajors
de de 7 anys.
guda
Tarragona
r
o
id
• Cal portar
Cun aigua i calçat esportiu o de muntanya, ja que hi
arítim
ha tramsPg. Mpedregosos.
Marítim
• Recorregut ciclable en BTT en més d’un 95%
Pere Romeu
Carrera
4
Cunit Centre
l Gu
Av.
el
Salimos del casco urbano por la Avda. de la Font y Montserrat
Roig, bordeando la riera de Cunit hasta Cal Pla. Seguiremos hacia
Cal Borges y de allí iremos al Fondo del Roig, dejando a la derecha
el yacimiento íbero. Al llegar a la Travesía de los íberos cruzaremos
la C-32 por debajo y después cogeremos un sendero que bordea
la valla de la autopista y nos llevará a los Jardines. Cogeremos otro
sendero que sube a la derecha de la urbanización, bordeándola
por detrás, disfrutando de buenas vistas de la costa. Seguimos
el camino que bajará a la carretera de los Rosales, la cruzamos
y salimos a la Travesía de los Íberos. Al otro lado sale un camino,
por el gasoducto, que nos llevará a la carretera del fondo de Sant
Antoni. La seguimos a la izquierda hasta el cruce, donde cogemos
la pista de tierra que lleva a Mas Santó, bajando a la derecha a la
carretera de Costa Cunit. Seguimos a la izquierda hasta encontrar
un cercado a la izquierda que nos llevará por un sendero boscoso
casi a la entrada de Costa Cunit. Cruzamos la carretera y subimos
por un sendero por detrás de la urbanización que nos llevará a la
masía de Puigdetiula. Bajaremos por una pista rocosa, girando a
la izquierda para bordear los terrenos del circo y reseguiremos el
fondal que nos llevará a la carretera de Sant Antoni. La cruzamos,
pasamos por debajo de la C-32 dejando a la derecha la masía
de Sant Antoni, y saldremos a la entrada de Cal Pla. Seguimos la
carretera que nos llevará a Cunit por el cementerio.
all
de
nge
rag
H
Ma
Pins
Valparaiso
Pg. Marítim
3
Valparaiso
Avinguda
C. Joan
Tarragona
Carr
er
a
Colom
de
Santa
ció
sta
l'E
d'À
de
de
da
C.
C. Jaume I
•
Verdag
Carrera
X. Gossè
C.
de
uer
Nucli
Cinto
Car
NOTES
rer
tic
An
M ar
Nadal
Isidre ll
None
M. Utrillo
del
Ptge. P.
Romeu
P.
Tr av. eu
Rom
C. Puig i
Cadafalch
Ll. Bonin Pl.
Santiag
o
Rusiñol
P. Picasso
Carrer
C . Mossèn
del
Ramon Casas
Pl. de
Generalla
at
it
Major
Carrer
C. d'Emp
ar
la Font
Av. de
Avinguda
da
sal
d'A
rin
lau
ico
ed
C.
lló
an
N
nc
n XXI
II
Pl. de
H
C. Joaquim Mir
Carrer Calafell
Carrera
ra
d'E
nv
ali
C.
C. M
aria
Es
o
et
An
C.
C ar
rer
Ros
se
M
Rec Cam
tor í
et
rre
r
Ca
pina
l
C.
Av
.C
Va
lè
C. de la
Granados
Carrer
Pl.Mane
l
Patarroy
Elkin o
la Vila
Carrer
Pl.
Unió Pl. Sant
C. St. Isid Cristòfol
Sant Joa
re
n
Pl.
Catalun
C. Sant A
ntoniya
Ll.Vidal
C.
Eres
orr
a
Av
.
d'A
nd
C.
de
ls
Nú
ria
C. Pere Mestres
C. d'Enric
Pujada
C. Sant Jordi
dels
R
C. Manresa
Av.
Montserrat Roig
C. F
erra
dur
de
a
Avell
aners l
Sol
oni
s
a
ollè
rian
Rip
a Cla
Carrer
Av. Europ
a
Pin
s
Carretera de San
Ant
t
nit
toni
C. de la
Baladres
ESTACIÓ DE TREN
C. Terrassa
C.
Tortosa
Carrer Calafell
Haug
Sortim de Cunit per l’Av. de la Font, i Montserrat Roig, vorejant la riera de Cunit fins a Cal Pla. Seguirem cap a Cal Borges i d’allà anirem al fondo del Roig, deixant a la dreta el jaciment iber. A l’arribar a laCerdan
Travessa
dels Ibers, creuarem la C-32
ya
per sota i desprès agafem un corriol que voreja la tanca de
l Vallès
l’autopista i ens portaràC. deals
Jardins. Agafarem un altre corriol
n
Ca
que puja a la dreta de la
urbanització,
vorejant-la per darrera,
rat
C. Prio
la3 s
Mocap
gaudint de bones vistes
a
la
costa.
Seguim el camí que
t
l'Urgelle
de dels Rosers, la creuem i sortim de nou a
baixarà a la carretera
r
re
Car
la travessa adels
any Ibers. A
edàl’altra banda surt un camí, pel gasoducaCpm
ergu
li
el B
re
Zona Esportiva
er d
MªAu
Carr a la carretera del fondo de Sant Antoni. La
er ens porta
Municipal te, que
da
Carr
re
o
d
é Ro
Solcunit
Merc
fins CEIPa l’encreuament,
on agafem la pista
t
Ptge. seguim C.a l’esquerra
N
Sensa
Montcunit
RosaPl.
Solcunit
Solcunit
r
de
terra
que
porta
a
Mas
Santó,
on
baixem
per la dreta a la
e
rr
Ca
C.
M
on
s
dels GarroferCunit.
carretera
de
Costa
Seguim
a
l’esquerra
fins a trobar un
O
tcu
ni
er
t
Eque ens portarà per
trencallCarra l’esquerra
després
d’una
barraca,
ra
re
d
la Pe
C. de
C. deun
la Pedreracorriol boscós quasi a l’entrada de Costa Cunit. Creuem la
Pl.
Pla de
C. del Po
Mar I
carretera
per un
corriol perS darrera l’urbanització que
u
ors i pujarem
mad
Ptge. de
re
e
unit
V
oc
Pr
Figuere
Pl
aç
a
r
Jaum
s
ens portarà
aCarrerlade lesmasia
de Puigdetiula. Baixarem per una pista
P adoes
ort
Vidal e
Llopis
epedregosa,
girant a arl’esquerra
per vorejar els terrenys del circ
C. Onofr
a
tx
Pl.
C. G ro
Pla de
C. dels H i resseguirem
Mar II el fondal que ens portarà a la carretera de sant
orts
Plademar
Antoni.
La decreuem,
passem
per sota la C-32, deixant a la dreta
Carrer
Sínia
la
Pl. Tomás
Avinguda
y Va Antoni,
lade masia
i
sortirem
a l’entrada de Cal Pla. Sente
Barcelo de Sant lie
na
guim Cla
carretera que ens portarà a Cunit pel cementiri.
arme
e Cu
Atn
San
C. Canigò
Elisenda de
Montcada
Masia
El Castel
l
GOSSA A BAR
CELONA
C.Valparaíso
2
Les Sorres
dels
Montblanc
da
a
ur
Da
Les Sorres
Carrer
C. del Gessamí
del Lligabosc
El Trenet
C. Stuttgart
Tarragona
la
Ba
r
Carrer del Lligabosc
Pl. Sant
Sebasti
à
FF.CC. SARA
Plaça
Hammelbach
C. les Sorres
r
C. l'Arboç
ar Ba
car
guda de
C. Tramuntana
Clavellina
e
dr
o
lparais
Va
C. de les Moreres
Carre
Carrer del Mig
ç
C. d'Amílc
Can
Nicolau
Avin
ra d
t de
Mig
Prat
t
Pavelló
Els Jonc
s
Pg. Marítim
1
Can Toni
Costa
C. de le
su
J livarde
Plaça Clara
s
Campoamo
r
C. de les Eures
CEIP
Pompeu Fabra
C. les So
rres
del
Piscina
Aqua Cu
ni
trú
rboç
arragona
Cubelles
Ginesta
s
Castell
Ernest Llu IES
ch
Av. del
C. l'A
sa
Av. Juli Ce
de
C. Lloren
ni
T
ete
Carr
n
Torre
Carrer del
Carrer
Rambla
gust
Av. Cèsar Au
ga
C. Coma-ru
C. Foix
Can To
ibero
l
de
C.
Carrer
r lona
Bace
r
Pg.Marítim
Calafell
Avinguda de
l
V drel
del en
Cal Carrer
Cego
Carrer
Oliva
sa
Av. Juli Ce
l
HC. Sta.
vardes
C. de les Juli
C.
Av.Vilanova i la
Gel
Carrer
C. R
C. d
els
c
ol
Ter C. de l'Espíg
Carrer de 'Ebre
l
C. del Ter
C. Francolí
lau
Can Nico
i
et
ll
Cora
ia
erràn
Medit
tmell
C. Mon les
Pl. de es
Palmer nyeres
C. de Ba
la
Av. de
Guia de Patrimoni de Cunit
ru
el B
C. Costa
Congost Daurada
Av.
C . Foix
on
nT
stell
r del
ndre
C. Ve
ònies
Av. de Sitges
l
C. de ’lHabana
C.
PelósC. del Romaní
Pelós
C. del Fluvià
C. Formentera
Ptge.
Ptge. Sant
Sant Pere
Jaume
Ca
C. Ca
r
C. Beg
C. Ma
Can Toni C.Albinyana
C. Gorna
amar
Puig
C. del Gaià
de
Cementiri
del
del Penedès
Av.
32
C-
C. d
Llaura
Dipòsit d’aigua
liació
AmdelpBessòs
C.
Puig Llobegr at
Prat de Cunit
C. Bellvei
C. Mir
a
Jardins
Satorre-Pago
Seger
Carrer
u
ll
None
o
odreg
Roselló
Vilafranca
Alegri
C. del
Pl. Lluís
Companys C. de les Vinyes
Jaume
Can
Toni
tres
Puig
Pelós
C.
LS
SA
CA
ca
Av. de Ro
ia
C. Cossetan
de Garbí
C. O
bra
dor
s
C. R
a
C. d jolers
’Int
Pt
ge
ern
.d
et
el
Pca
r
Mes
C. del
Marge
DESCRIPCIÓN
Dipòsit d
’aigua
ú
icola
Pl.
del Pi C. Francesc
Mi
r
e
JaC.um
Eivissa
Av.
re
Pe
er
arr
U
PA
irg
aX
ca
llor
nN
c. G. M
r
lvado
1
omeu
tònia R
C. d'An
C. Sant
na
. Claria
ll
dre
Ven
t
rar nia
Medite
C. les s
Roselle
Mar
Bàltic
Carre
la
C. Llevan
Av. d
e
a Tarragona C-31
C
C
Masia
Glòria
Zona nocar
C. Me
Sant
Cal Cego
Carrer
C. Sa
Carrer
í
rb
Ga
Nostrum
C. Mare
a
Av. C
Ptge. s
Empúrie
Rosselló
ix
Mar tí
r
rre
Ca
mirall
C. Josefa Al
Ptge. del Mas
C. Po
nent Masia
C.
Besalú
Ma
Borrell
Ptge.
Atlàntic
Cantàbric
l
Bo
Cego
arid
arg
Carrer
C. Oceà
Mar
Molas
l
ant
de S
l'Arc
s Pins
C. del
Ptg
à
Ocedic
Ín
26
C an
C.Ge. ran
Galc
de
de
C. de
bí Ju
ar
e. G
tge.
Rei
Jaume I
ll
C. M
v.
Tra
C.
Cal
9%Pl. del
s
úrie
mp
C. E nals
ta
n
o
.F
n. R
C. Mar de Xina
C. Mar de
les Antilles
l Mas
C. de
t
er
liv
Carre
C. Borre
Carrer
Masia
Can
Torrents
al
M
eM
tic
l
a
làn
C. Mar de Bering
Can
Torrents
C. Teresa de Calcuta
H
C. de l’Olivera
Baronia
Variado y completo recorrido que nos lleva a hacer una extensa
vuelta resiguiendo las principales masías que se sitúan en la
zona más agrícola y forestal de Cunit, pasando por campos de
cultivo y zonas forestales, alternando senderos, pistas y algunos tramos por carretera y urbanización.
Mas Peirot
DESCRIPCIÓ
C. de la Rosa
La
Ptge.
Carrer de l'Urgell
Can N r
icola
u
P
C. Pelai Otalora
a
eg
Gr
r
est
ell
lav
At
eà
va
Ja
C. Mar Carib
r
rre
Ca
Caspi
eà
Oc
bvla
a
Oc
Ptge. Urgell
Masia
Can Nicolau
c
cífi
Pa
er ia
ran
de la Medit
del
C. Mar
Japó
Avinguda
BAIXADA MÂXIMA
BAJADA MÁXIMA
mà
ua
Plan
ad
tc
on
M
C.
ar de
ar
ana
Aig
Ptge. Manacor
7%
C. M
C. P
C. C
C.
Molt Fàcil/Muy Fácil
C. M
PUJADA MÀXIMA
SUBIDA MÁXIMA
Carrer
Roca
gr
és
PENDENT MIG / PENDIENTE MEDIA 2,7%
DIFICULTAT / DIFICULTAD p
ers
ro
C. d
m
lm
lP
al
C.
na
uigm
Pa
de
CE IP E
l s C os
Roc
s et a n s
a
Pla
C. P
A
IST
ades
Pal
a
nc
Masia el
Rectoret
± 70 m
les
C.
e
ad
C. de Pr
d'E
90 m
C.
DESNIVELL / DESNIVEL
er
la
ALTURA MÀXIMA
ALTURA MÁXIMA
t
rre
e
Rectoret
Variat i complet recorregut nque
ens porta a fer un extens volt resi
to
t An
San
seguint
les
principals
masies
que
se situen a la zona més agrícola i
Masia de Sant Antoni
forestal de Cunit, passant camps de conreu i zones forestals, alternant corriols, pistes i alguns trams de per carretera i urbanització.
C.
.d
Av
2h 00 minEl
CARACTERÍSTIQUES
Masia de Cal Plà
C.
TEMPS TOTAL
TIEMPO TOTAL
dí
Ca
rre
r
C. del Ca
rres
Gava
1 h 15Ca min
tr
Recteo
les
C. Cadí
Cal Pla, Cal Santó, Puig de Tiula i Sant Antoni
Carretera de Cunit a
y
e C. Montsen
5,2 km
TEMPS EN MOVIEMENT
TIEMPO EN MOVIMIENTO
Jaciment Ibèric
Fondo d’en Roig
P
TO
AU
Pirine
u
s
rrat
nste
C.
Mo
d
RUTA 2 - Ruta de les Masies
C-32
l
Av. de
LONGITUD
CASALS
Can
Molas 2
Plaça Catalunya
Terme de Calafell
TA PAU
C.
Sortida / Salida
AUTOPIS
Dipòsit d’aigua
Clariana
FITXA TÈCNICA / FICHA TÉCNICA
27
Ca
nc
C. d
e le
sB
ala
rre
r
tia
Tu
c
Làc
de
sia a
Ma ilasec
V
Làc
Ca
tia
de
e
Masia
Plaça Catalunya
LONGITUD
erc
ur
i
Carrer d'Urà
ula
de Ti
Puig
12,1 km
2 h 50 min
TEMPS TOTAL
TIEMPO TOTAL
3 h 30 min
d'A
te
ne
s
C.
C.
ín
París
er
Tall
ola
rs
Esc Rose
r
rre
rna
toco
Cal
tó
San
l
lm
de
sia
Ma
Go
C. d'Es
rre
r
la
Carre
de
130 m
Ca
é
Juv
Dubl
de
de
a
Rom
Praga
r
rre
sia
Ma
la
C.
a
Ca
Londres
de
C. d'Oslo
Vien
r
rre
de
de
Avinguda
Elsers
s
Ro
Ca
ALTURA MÀXIMA
ALTURA MÁXIMA
r
rre
Ca
C. d'Estocolm
a
igu
t d’a
C. de
Ca
C. Mónaco
t
elle
ast
aC
òsi
Dip
Lis
bo
a
TEMPS EN MOVIEMENT
TIEMPO EN MOVIMIENTO
r
de
Gladiol
la
Fàcil / Fácil
BAIXADA MÂXIMA
BAJADA MÁXIMA
13%
de
Pl.
Jardí
AU
TOP
ISTA
PAU
CA
SALS
C-3
2
PISTA
AUTO
Garraf
del
r
rre
Ca
odrà
Emp
de
Selva
la
Figu
de
es
eret
i
on
t
An
t
an
o
Gir
.S
ra
s
nè
r
rre
Ca
s
Penedè
del
Baix
C. de
l' Alt Camp
C. Rovira iVirgili
C.
Guia de Patrimoni de Cunit
les
de
r
r de
Carre
ià
Mac
del
C. Sínia
Guenyo
M
Ct
rers
C ire
dels
les Ba
sses
or
s r del
Carre
ad
rada
Carre Ve
re
m
Carre
rre
r
Mar
galló
Ca
Santa
Ca
rre
r
de
s
de le
r
Carre
re
d
Ro
do
er
cé
M
C. de l'Es
Est
ació
er
Carr
Ca
rre
r
an
y
a
a aC
pm
re
li
ªAu
M
Ca
rre
r
a
lom
Co
C.
C. de
ls
Carrer
l
Am
ll
et
Eres
Tros
de
rs
metlleCla
Els deA Cunita
na
ria
s
er
tació
acià
de
C arrertera
m
les Ca
Carrer
Joan XXIII
ou
èlies
Carrer
re
e l'
esc
ranc
C. F
r
l Te
rerC
Car
de
C.
unit
eueta
de la Cr
res
alad
s
tre
es
M
Parc
Pe
re
rre
r
Ca
es
str
Me
la Dàlia
València
r
Carre
rre
r
Ca
ere
C. P
C.
Em
Fo
pú
nt
rie
an
s
als
R.
n.
C. R
Mallorca
a
C. Giron
C. Lleida
ça
C. Proven
alú
Ptge.Bes
M
C. de
edite
C. M
Bosc
C. del
Nicolau
C. Acàcies
ràni
a
l
C. d'Arins
al
nvalira
C. d'E
C. Maria Espinal
C. Giraso
d'Andorra
Camí
Rectoret
Carrer Rosselló
C.
C. B
C. d
esc
ranc
C. F
t
M
on
ste
rra
Pirineus
Av.
dels
C. Núria
C. An
eto
Av. Can
Avellaners
a
C. Ferradura
del
Sol
.M
Pg
lom
Co
ver
t
uda
g
Avin
do
ni
Cu arítim
ta
e
entr
n
Sa
Le
4
C
unit
Vil
a
gud
Avin
de
da
al
ra
rre
str
Ca
Me
a
Ma
5 s
ne
s Pla
de
uda
im
rít
.
Pg
Tarr
C
C
m
lo
Co
rb
íJu
li
nta
Sa
na
ago
Tarr
de
a
nc
Co
la
de
IA
LIC
PO CAL
LO
ossè
Mir
H
Maragall
eu
om
eR
Per
Av.
d'Àngel Guimerà
n
Carrer
X. G
a
gud
Avin
a
on
ag
Cin
Carrer
a
Jo
ar
N
C.
M
quim
Joa
C.
r
ue
ag
rd
Ve
to
.
e.P u
Ptgome .
R v. P u
Tr a ome
R
t
illo
Utr
R
C
ia
Sín
la
más
Pl. Toliente
y Va
e
de
C.
de
txa
rro
Ga
C.
rm
da
C.
i
uig h
C. Pdafalc
Ca
TRE
Pins
iso
o
les
de
ra
rre
n
Fo
sa
ls
del
del
la
M.
g
Avin
de
a
par
Vatiml
í
as
Cas
on
Ram
n Pl. o
oni ntiag
Ll. B Sa
siñool
Russ
ica
P. P
a
íso
para
C.
li C
C
s
C. le
Av.
rrass
GO
ll
alafe
er C
Carr
ut tg
C. St
Plaça melb
Ham
SARA
ll
alafe
er C
Carr
de
Pl.
Pla deII
Mar
Ca
cli
N. uMossèn c
C
ti
AnJaume I
rer
Car
l
da
Na re
ll
Isidone
N
ONA
anre
ach
A BA
SSA
de
jor
rer
Car
de
et
en
El Tr
C.
FF.C
DE
r
rre
Ca
ona
la
Pl. deralat
it
Gene
t
u
oc
PPr tardoers
Barcel
Ma
O
ni
Pl.
Pla deI
Mar
de
PlaCarrer
er
Carr
C.
Pe
r
ma
i
Av.
nt Jord
C. Sa
al
Ll.Vid
la
de
CEIP unit
Solc
rs
rofe
Gar
Ca
e
Pl. d
ila
la V
a
er
dr
is
Horts
mpar
C. d'E
ra
Fab
C. M
Ga
dos
H
nt l
n
l. Sa òfo nt Joa
Pl. P Crist Sa
Pl. ya
UnióIsidre
un i
Catal
n
C. St.
t Anto
C. San
es
adr
Bal
C. Te
e.
Grana
ig
t Ro
s
C. del
nit
cu
Sol
at
ns
Se
sa l.
Ro Plcunit
So
lop
eL
fr
o
On
da
Masiastell
El Ca
RCEL
lló
Pave s
nc
Els Jo
C.
rg
ès r de
rre
Ca
dels
C.
N
à
d
ue
e
lB
oll
e
a Jaum
PlaçVi
dal
Pl. royo
Patar in
Elk
Avingu
ò
Pt
g
c
. de
Ptge eres
Figu
nt
Pl. Sa à
sti
Seba
C.Val
ix
Fo
. Ju
Av
O
Ín ceà
dic
ls Pins
'Enri
c
fic
C. d
erra
lan
jada
dels
C. sa
Tor to
Prat
t
C.
lle
d
Me
eltrú
la G
amí
ess
el G
C. d
drera
la Pe
C. de
l Polu
C. de
Mane
la Pu
CIÓ
ESTA
rres
s So
C. le
st
Erne
tell
Cas
IES
Lluch
a
Piscin nit
Cu
Aqua
va i
ntb
Mig
ste
st
gu
Au
a
sar
ug
Cè
a-r
Av.
om
C. C
del
bla
Ram
ix
Fo
td
Pra
al
C. de
anig
r del
colí
nit
del
C. C
Carre
'El bre
r de
ran
CEIP peu
Pom
u
eC
rn
Go
Carre
sta
C. Co rada
Dau
C.
u
ola
Ca
C.A
C.
na
aba
Nic
de
n
ya
lbin
r
rre
Ca
e
da d
Elisentcada
Mon
rer
Car
rad
a
Llig
Mo
e ’lH
n
a
lon
acre
B
.
Av
aià
lG
de
Dau
del
c
abos
nts
Mo
C. d
C.
sta
Co
sc
abo
Llig
del
rer
Car
a
ellin
Clav
ap
uro
ig
C. F
er
el T
C. d
esta
Gin
r
rre
Ca
el M
ost
Cong
s
nye
s Vi
e le
C
rer
Car
s
ure
sE
iso
e le
ra
C. d
lpaoreres a
VCa. de les MC. Tramuntan
E
Av.
rd
rre
el F
C. d
rd
va
uli
er
Carr
Ca
r
rre
Ca
Pací
ar
à
i
on
m
Oce
tnt
anA
ira
M
Car
rer
eS
C.
c
ia
at
pl
berg
Llo
Am uig
aní
om
P
el R
C. d
s
ol
ló
spíg
Pe luvià . de l'E
ardes
les uJ liv
C. de
ra
a Cla or
Plaç poam
Cam
es
sJ
e le
C. d
ins o
Jarde-Pag
rr
Sato
r
ege
lS
de
s
C.
sò
es
lB
de
l
C.
de
C.
s
edè
Pen
del
Ca
C.
Carrer
t
n
va
Lle
Av. de la
C.
i
lvei
e. it
Ptg tcun
n
Mo
tcunit
Av.
on
nT
a
rtiv
ian
spo l
a a E ipa
Zon Munic
C. Mon
s
Peló
a
Ca
aC
d
nt
rre
uc
a
Alegri
tera
e.
Ptgant
S re
e . Pe
Ptgant e
S um
Ja
lló
Rose
a
ian
lar
ca
fran
Vila
n
Ca i
Ca
n To Ton
ni
Av.
r
rre
Ca
Ve C. C
nd
re
ll
arge
C. del M
en
orm
C. F
Av.
r
rre
Ca
C
To
Br
ll
o
eg
dr
na
me
Zo t
Jau
n
Sa. Sant e
C
msa
Jau. Eivis
it
lar
er
o
ió
ig
Pu lós
PPeuig
C.
eC
C. Rajolers
C. d’Internet
C. d
luís s
Pl. Lmpany
Co
rall
lmi
fa A
ose
C. J
ocra
en
M
C.
Mas Masia o
. del
Ptge
Ceg
Cal
C. Ponent
Rib
l Pac r
sia
Ma ria
Glò
ad
un
l
de
Mo
ne
G.
No
c.
l
C.
r
do
lva
n
ntò
d'A
C.
er
Ptge. de
Mir
u
rre
t
ura
Nic
u
Ca
Lla
C. Obradors
esc
ranc
Pl. C. F
del Pi
ola
òsi
ca
nia
an
Sa
c
s
Pin
nt
ls
Sa
de
de
C.
um
str
No
rca
1e
m
olaisa Ro
ric
rc
l'A
r tí
Ma
salú
Be
C.
n
G. ra
C. lce
Ga
tàb
de
C.
o
g
Ce
Av
.C
C an
M
ànti
Can
C.
rbí
l
.
Rip
Ro
el
Pl. dei I
R e
m
Jau
ll
rre
o
.B
Atl
r
Ma
ix
r
aco
an
llo
er
Bo
Ga
Ca
ge
C.
de
Carrer
Ca Ptge. Ma
e. es
Ptgpúri
Em
lló
sse
Ro
Carr
ring
l
ia
ronGarbí
Ba
u
ola
n Nic
a
Xin e
rd
r de
Ma C. Mantilles
C.
les A as
lM
de
C.
de
a
liver
e l’O
C. d
Pt
Cla
ve
ll
e. M
ll
rre
Bo
e.
ceà
e Be
ia
ern
itra
ed
la M
H
La
Ptg
Ptg
C. O
ar d
de
arib
el
rd
Ma ó
C. Jap
da
ar C
C. M
gu
Avin
sia
Ma n
Ca nts
e
Torr
C.
eta
C.
C
C. M
n
Caentsat
r lcu
ToTerresa de Ca
ú
ig
t d’a
Dip
. de
Av
Ca
a
talor
lai O
C. Pe
r
rre
Jvaa
de
Ca
ar
M
i
Casp
C. Mar
oss
C.
tic
C. Panamà
rrer
sia
Ma icolau
N
Can
tlàn
del
Pla
ll
rge
e. U
Ptg
ada
Trav.
C os
E ls
ns
s et a
ell
'Urg
de l
rer
Car
ontc
ceàA
aX
a
C. M
C. O
arid
C. Aiguab
va
la
p
ri
enti
Cem
ua
a
Ros
e la
C. d
rg
n
Pla
ca
rés
Ma
Ro
l Prog
de
Pal
cam
na
C. Puigmal
me
rs
'En
CE IP
Roca
C.
C. C
R
s Pal
C. de
C.
la
es
Prad
irg
C. d
ell
rg
l'U
s
rre
va
Ga
Carrer
tr
cteo
l Cadí
i
Antnton
de Sa
Re
C.
C. de
El oret
ect
n
Craiorat a3 s
P
ol
M et
tera
ny
les
Carre
s
allè
elV
C. d
dí
el
Masiaoret
Rect
C. le
ga
a
ny
rda
el
Av. d
e
Gre
Plà
Ce
Ca
r
Guia de Patrimoni de Cunit
Cal
de
sia
Ma
tse
on
C. de C. M
Carre
28
gua
it d’ai
Dipòs
C. de
C.
C.
èric ig
nt Ib Ro
ime ’en
Jac ndo d
Fo
.d
Av
ed
Term
ll
afe
al
eC
i
ton
t An
San
32
a
n
Calas 2
Mo
de
LS C-
CASA
PAU
igu
t d’a
òsi
An
e Cu
ra d
rete
Car
sia
Ma
Dip
de
nit a
Clari
tera
nt
Carre
Sa
ana
to
ni
14%
Tulipa
Crisantem
del
PUJADA MÀXIMA
SUBIDA MÁXIMA
C. de l'O
rquídia
ívic
eC s
ntr
de Ce Jalardin
Els
Carrer
Carrer
r
rre
DIFICULTAT / DIFICULTAD la
Fa
rigo
la
Carrer
e
sia s
Ma onda
X
Can
Ca
PENDENT MIG / PENDIENTE MEDIA 2,8%
Carr
er d
Tulipa
C. del Llir
i
del
Els ins
d
Jar
la
nia
de
leta
Vio
Tulip
a
± 175 m
la
DESNIVELL / DESNIVEL
Petú
Sortida / Salida
.M
d
od
d
Fon
Pg
ari
qu
l'A
iula
eT
Puig
rà
d'U
C. d'Urà
ia
ct
Là
FITXA TÈCNICA / FICHA TÉCNICA
C.
Mart
à
Via
rre
r
Mer
curi
la
de
de
Via
Ca
C. de
r
re
ar
rre
r
Via
6
r
ido
Cun
29
Ca
ola
arig
C.
de
l'O
rq
u
ídia
de
la
r
rre
Ca
Ca
rre
r
Pl.
Jardí
d'E
nv
ali
ra
al
rin
s
d'A
C.
ira
so
Clariana
a
C.
G
Dipòsit d
’aigua
C. de la Rosa
Av. de Ro
C. M
± 170 m
te
rà
ni
Nú
Rec Cam
tore í
t
C.
l
bvla
a
C. Cossetania
spin
al
ua
ú
aria
E
Aig
irg
ns
aX
C.
arid
p
C.
Carretera de Cunit a
s
a
orr
Av
.
nd
ria
arg
am
o
2
eM
nc
CE IP E
l s C os
Roca
s et a
na
An
et
-3
SC
AL
6m
C. d
d'E
rre
r
S
CA
San
Masia de Sant Antoni
C.
Pal
C.
Ca
U
PA
t An
Masia de Cal Plà
des
Pla
al
i
ton
e
141 m
C. de Pra
A
IST
dí
d
ra
te
rre
d'A
2h 30 min
C. del Ca
Ca
de
ls
Jaciment Ibèric
Fondo d’en Roig
de Montseny
C.
P
TO
AU
Pirineu
C.
C-32
res
Gavar
la
uigm
CASALS
1 h 40 min
or
et
l Rect
Av. de
e
C.
C. de l’Olivera
Dipòsit d’aigua
f
Garra
del
Carrer
rítim
Pg. Ma
Empodà
r
Selva
la
Figueretes
oni
s
Gironè
6
Cunidor
Carrer
Penedè
s
l' A
lt Ca
mp
Barb
onsià
t
de
Carrer
Carrer
i
iVir
gil
de
ovir
a
Ant
Sant
Ctra.
les
de
C irerers
de
Pg. Ma
7
Diagonal
Tarragona
Guia de Patrimoni de Cunit
Margalló
les Basses
Carrer de
Carrer
C. R
Joa
dels
de
a
Carrerad
de les
C. del
Macià
C. Francesc
Macià
C. Síni
Guenya del
o
n XXII
I
ció
sta
l'E
de
C.
C. Francesc
rítim
de
i la Geltrú
ent
Avinguda
al
eloTrr
er d
Carr
va
Avinguda Vilano
Cunidor
go
n
al
Cunit Diagon
s
Ptge. del
s
Vianant
5
Les Planes
la
Dia
Conca
ma
4
Cunit Centre
Tarragona
de
Ba
C. de la
Ribera
de
ix
de
Pedro
H
rà
C.
e
C. Baix Ebr
Pins
Valparaiso
Pg. Marítim
3
Valparaiso
Avinguda
ime
t d'en
Tarragona
Av.
l
l Gu
onès
de
Sínia
C. Tarrag
l'E
Colo
Santa
ade
de
nge
POLICIA
LOCAL
Carrerad
C.
Ma
a
Colom
X. Gossè
Avinguda
ió
c
sta
d'À
rag
all
Santa
Ptge. P.u
Rome
Carr
er
uer
Verdag
S
Torren
de
M ar
Pere Romeu
Cinto
Carr
er
C. Joan
a
Carrerad
C. Jaume I
P.
Tr av. u
Rome
Nadal
Isidre ll
None
M. Utrillo
C.
de
Carme
del
Nucli
Antic
C. Puig i
Cadafalch
Ll. Bonin Pl.
Santiag
o
Rusiñol
P. Picasso
Pl. de la Barcelona
Generalit
at
C . Mossèn
del
Ramon Casas
Carrer
txa
C. Garro
la
Pl. Tomás
y Valiente
de
de
Major
Carrer
C.
C. d'Emp
ar
la Font
Av. de
dels
C. Manresa
Av.
a
C. Joaquim Mir
Carrer Calafell
C. Terrassa
C.
Tortosa
Haug
R
A
C.Valparaíso
2
Les Sorres
GOSSA A BARC
ELON
Carrer Calafell
C. Stut tgart
ç
sar
C. l'Arbo
Tarragona
Les Sorres
ESTACIÓ DE TREN
C. Sant Jordi
El Trene
t
Plaça
Hammelbach
C. les Sorr
es
C. d'Amí
lcar Ba
car
ç
rboç
uda de
Masia
El Caste
ll
Avingud
Pl. de
H
la Vila
Carrer
Pl.
Unió Pl. Sant
C. St. Isid Cristòfol
Sant Joan
re
Pl.
Cat
C. Sant Aalunya
ntoni
Ll.Vidal
E
ocunit
Prdor
es
P
orta
Carrer de les
Pl.
Pla de
Mar II
Plademar
O
C.
a
Colom
Santa
Tros
Eres
Cunit
rs
etlle
dels
Am
Els Am
etllers
de
a Clariana
Carr
er
rre
rt
C. Roure
Ca
Cr
eueta
CarrerCunit Parc
les Ca
mèlies
Dàlia
rre
r
Ca
C. Pere Mestres
r de la
Carre
de
C. de la
is
Carrer
Pl. Sant
Sebastià
FF.CC. SARA
Pl.
Pla de
Mar I
Carrer del
ia
Va
lè
nc
Carrer
era
c
os
lB
de
C.
orca
na
Mall
C. Giro
C. Lleid
a
C. Prov
ença
Ptge.Be
salú
C. F
erra
dura
de
l
Sol
rs
Avella
ne
Granados
ins
C. d'Enric
ts
N
CEIP
Solcunit
dels Garrofers
ra
re
la Ped
ors
mad
Vere
Plaça Jau
Vidal me
e Llop
C. Onofr
C. dels H
or
s
a
Pl.Mane u
Patarroyol
Elkin
ollè
rian
Montserrat Roig
Pujada
Baladres
C. de
C. de la Pedr
era
C. del Po
Ptge. de
Figueres
er
Solcunit
at
Sens
RosaPl.
Solcunit
er
Carr
Carr
Rip
a Cla
Av. Europ
a
Carrer
Elisenda de
Montcada
C. de la
nit
edà
rgu
l Be
r de
arre
a C
ored
Rod
ni
nit
toni
els
P
e Cu
Atn
San
C. d
ra d
t de
C. Canigò
Montblanc
Geltrú
Can
Nicolau
Aving
Pavelló
Els Joncs
Carretera de Sant
Anto
ete
Carr
Torren
r
Prat
Piscina
Aqua Cu
nit
Pg. Marítim
1
Can Toni
Carre
del
C. l'A
C. Lloren
l
Av. Juli Ce
Cubelles
C. del Gessamí
dels
CEIP
Pompeu Fabra
C. les Sor
res
Rambla
Castell
Ernest Llu IES
ch
Av. del
sar
de
arragona
C. Tramuntana
Carrer del Lligabosc
del Lligabosc
C.
é
Merc
on
tcu
ny
a
aCpm
relia
MªAu
M
C
r lona
Bace
ust
Av. Cèsar Aug
ga
C. Coma-ru
C. Foix
Av. Juli Ce
V drel
del en
Pg.Marítim
Carrer
Cal Carrer
Cego
ni
T
C. de les M
da
t
oral
del C
ll
ndre
C. Ve
rrània
Medite
tmell
C. Mon les
Pl. de es
Palmer nyeres
C. de Ba
la
Av. de
Oliva
Calafell
Can To
Avinguda de
aiso
Valpar
oreres
Carrer
C.
a
.B
Av.Vilanova i la
Carrer
a
ur
olau
Can Nic
i
telle
rell
C. Mar
nies
HC. Sta.
al
C. Gorn
er
Carr
et
l'Urgell
de
er
Carr
Zona Esportiva
Municipal
C. de les
u
J livard
Plaça Clara
es
Campoamor
C. de les Eures
Clavellina
es
r
lad
Prat deCunit
Av. de Sitges
Costa
Da
C. Francolí
Carrer
Carrer del Mig
r C. de l'Espígol
l Te
de
C.
Carrer
Ginesta
Carrer de 'Ebre
l
C. Cosat
Congost Daurada
Av.
C. Formentera
C. del Ter
de
Av.
Can Toni C.Albinyana
C. Bellvei
C. de ’lHabana
Carrer
PelósC. del Romaní
C. del Fluvià
C aatn
C. Prior
Mola3 s
Ptge.
Montcunit
ardes
C. de les Juliv
C.
Pelós
C. del Gaià
Mig
Carrer del
a
llorc
u
icola
Puig
PPueig lós
Jardins
Satorre-Pago
e
l Segr
C. de
liació
Amdepl Bessòs
C.
u
P igdel Llobregat
del Penedès
C . Foix
on
nT
Ca
C. Cas
Can
Toni
iana
d
Ven
C. Begò
C. les s
Roselle
Mar
Bàltic
Ptge.
Ptge. Sant
Sant Pere
Jaume
Carre
r
Carrer
Jaume
Vilafranca
16%
res
Mest
Pl. Lluís
Companys C. de les Vinyes
e
JaC.um
Eivissa
Av.
C. Clar
nt
rar nia
Medite
a Tarragona C-31
la
Nostrum
C. Mare
C. Sant
Cal Cego
C. Lleva
Av. d
e
Martí
C.
Zona norca
C. Me
Sant
Ptge. del Mas
C. Po
nent Masia
C.
l
í
Cego
Masia
Glòria
Mir
mirall
C. Josefa Al
C. Mar de Xina
C. Mar de
les Antilles
Mas
C. del
t
1
omeu
tònia R
C. d'An
Roselló
rb
Ga
e
Ptg
à
Ocedic
Ín
r
ve
li
rbí Ju
. Ga
Nonel
odrego
Carrer
M
Cal
lvador
C.G. ran
ce
Gal
M
olas
C. del Vallès
19%
re
Pe
r
C. del
Marge
rre
Ca
Pl.
del Pi C. Francesc
Alegria
an N
Atlàntic
al
r
est
C. Sa
c. G. M
C an
C. M
r
rre
Ca
Av. C
Ptge. s
Empúrie
Rosselló
s
úrie
mp
C. E nals
nta
. Fo
n. R
Ma
Borrell
Ptge.
C. Oceà
Masia
Can
Torrents
ll
C. Borre
ibero
Carrer
al
eg
Gr
Cantàbric
H
Mar
C. Teresa de Calcuta
Carrer
C. Mar Carib
r
rre
Ca
Can
Torrents
ge.
Pl. del
Rei
Jaume I
Cerdanya
Cementiri
C. R
tic
eà
Oc
Besalú
Can N r
icola
u
Pt
C. Pelai Otalora
C. Mar de Bering
cífi
Pa
Carrer de l'Urgell
Carre
bra
dors
C. R
a
C. d jolers
’Int
Pt
ge
ern
.d
et
el
Pca
r
mar
làn
c
BAIXADA MÂXIMA
BAJADA MÁXIMA
mà
C. O
C. Mira
At
eà
va
Ja
Caspi
ruc
da
ar de
Ptge. Urgell
Masia
Can Nicolau
ar
ana
de Garbí
Ptge.
Ptge. Manacor
C. M
el B
a
tc
on
M
Oc
C. M
C.
PUJADA MÀXIMA
SUBIDA MÁXIMA
C. P
ell
lav
C. C
C.
DIFICULTAT / DIFICULTAD Moderada
erà
C.
Baronia
C. d
el M
Ac
àcie
M
C.
an
N
Av
.C
sse
lló
Carr
er R
o
s
ed
i
Carrer
C. d
és
a
Plan
gr
ca Llaura
ro
Roca
lP
ers
de
lm
Pa
ico
lau
C.
les
C.
ix
Guia de Patrimoni de Cunit
tem
La
PENDENT MIG / PENDIENTE MEDIA 5,3%
Bo
•
TA PAU
Can
Molas 2
t
rra
nste
Mo
El
Rectoret
Masia el
Rectoret
C. P
l
•
rre
r
de
•
Hay que evitar las horas centrales durante el verano. Resulta agradable hacer la ruta a media mañana en invierno
o a partir de media tarde o al atardecer durante el verano.
A pesar del desnivel, como el recorrido es corto, es apta
para mayores de 6 o 7 años.
Hay que llevar agua y calzado deportivo o preferentemente de montaña, ya que hay tramos empinados y rocosos.
Recorrido ciclable para hacer en BTT, entre el 85 y 95%,
según el nivel de cada uno.
Ca
v.
Tra
Itinerario corto, muy variado y atractivo que nos lleva a la Sierra
•
AUTOPIS
Dipòsit d’aigua
C. Cadí
DESNIVELL / DESNIVEL
er ia
ran
de la Medit
CARACTERÍSTICAS
ALTURA MÍNIMA Avinguda
•
ALTURA MÀXIMA
ALTURA MÁXIMA
nt
de Sa
l'Arc
Pins
C. dels
30
•
NOTAS
Terme de Calafell
TEMPS TOTAL
TIEMPO TOTAL
l
de
•
Cal evitar les hores centrals durant l’estiu. Resulta agradable fer la ruta a mig matí al ’hivern i a partir de mitja
tarda o al vespre durant l’estiu.
Malgrat el desnivell, com que el recorregut és curt, és
apta per a majors de 6 o 7 anys.
Cal portar aigua i calçat esportiu o preferentment de
muntanya, ja que hi ha trams costeruts i pedregosos.
Recorregut ciclable per a fer en BTT, entre el 85 i 95%,
segons el nivell de cadascú.
Salimos de la Plaza Catalunya por la Avda de la Font y seguimos
por la carretera de Clariana hasta el campo de fútbol. Tomamos a
la derecha un bonito sendero que bordea la antigua cantera y se
dirige a la Sierra de Sant Antoni, donde tenemos bonitas vistas de la
zona litoral de Cunit. Después de pasar por el lado de un depósito
giramos a la izquierda, cruzando la cresta y bajando por terreno
rocoso a la carretera de Sant Antoni, que seguiremos hasta cruzar
la autopista. Después giramos a la derecha en una explanada para
seguir primero por un camino ancho y tomar después a la izquierda
el sendero que nos llevará a la Sima de Sant Antoni. Es una pequeña cueva de más de cuarenta metros con dos galerías en las que
se pueden observar restos de estalactitas, estalagmitas y alguna
columna calcárea. Vemos la claridad que viene de la apertura natural de la cavidad. Salimos a la izquierda y subimos por una bonita
cresta secundaria que nos llevará a la principal, que separa los términos de Cunit y Cubelles. Seguiremos el bonito camino bajando
a la derecha hasta encontrar el desvío que nos llevará al fondo de
la Garsa, donde cruzaremos la autopista y saldremos a la carretera
que sube al Coll de Sant Antoni. Aquí giramos a la derecha por una
pista de tierra que nos llevará de nuevo al casco urbano.
san
pa
6,4 km
TEMPS EN MOVIEMENT
TIEMPO EN MOVIMIENTO
C. de
•
DESCRIPCIÓN
Cri
Masia
Can Xondas
Tu
li
Plaça Catalunya
LONGITUD
C.
NOTES
de Sant Antoni y el cerro de la sima. Transcurre por la zona más
montañosa de Cunit, con buenas vistas del municipio. Destaca
la visita a la sima de Sant Antoni, una pequeña cueva de unos
40 metros de longitud repartidos en dos galerías.
del
C. Mar
Japó
Sortim de la Plaça Catalunya per l’Avinguda de la Font i seguirem
per la carretera de Clariana fins davant del Camp de futbol. Agafem a la dreta un bonic corriol que voreja l’antiga pedrera i s’enfila
a la serra de Sant Antoni, on tenim bones vistes de la zona litoral de
Cunit. Desprès de passar pel costat d’un dipòsit girem a l’esquerra,
creuant la carena i baixant per terreny pedregós a la carretera de
Sant Antoni, la qual seguirem fins creuar l’autopista. Després girem
a la dreta en una explanada, per seguir primer per un camí ample
i agafar desprès a l’esquerra el corriol que ens portarà a l’Avenc de
Sant Antoni. És una petita cova, de més de quaranta metres, amb
dues galeries, en la que es poden observar restes d’estalactites,
estalagmites i alguna columna calcària. Veiem la claror que ve de
la que era l’obertura natural de la cavitat. Sortim a l’esquerra i pujarem per una bonica carena secundària que ens portarà a la principal, que separa els termes de Cunit i Cubelles. Seguirem el bonic
camí carener, baixant a la dreta, fins a trobar el trencall que ens
portarà al fondo de la Garsa, on creuarem l’autopista i sortirem a
la carretera que puja al Coll de Sant Antoni. Aquí girem a la dreta
per una pista de terra que ens portarà de nou a Cunit.
Sortida / Salida
.d
Av
DESCRIPCIÓ
Centre Cívic
Els Jardins
la
FITXA TÈCNICA / FICHA TÉCNICA
les
Itinerari curt, molt variat i atractiu, que ens porta a la Serra de
Sant Antoni i al Turó de l’Avenc. Transcorre per la zona més
muntanyosa de Cunit, amb bones vistes del municipi. Destaca
la visita a l’avenc de Sant Antoni, una petita cova d’uns 40
metres de longitud repartits en dues galeries.
de
del
Avenc i Serra de Sant Antoni
CARACTERÍSTIQUES
de
rre
r
RUTA 3 - Ruta de l’Avenc
Masia de Cal Santó
la F
Ca
31
RUTA 4 - Cunit de Sud a Nord
Serra de Sant Antoni i Puig de Tiula
Atractiu recorregut que ens porta a recórrer el terme de Cunit
de baix a dalt, fins a Costa Cunit, per recórrer els indrets més
muntanyosos i forestals del nostre terme municipal. Discorre
antics corriols i entra de baixada al terme de Cubelles pels voltants de Mas Peirot recorrent la serra de Sant Antoni, la carrerada de Sant Coloma i pujant al turó de Puig de Tiula.
DESCRIPCIÓ
Sortim de Cunit pel carrer Enric Granados i la Carrerada de Santa
Coloma per agafar un corriol que ens porta a unes terres de conreu i s’enfila per la carena a la serra de Sant Antoni, amb bones
vistes cap a la costa. Baixarem al Coll de Sant Antoni, seguim uns
metres per la carretera i entrarem a les terres de la masia de Sant
Antoni. Girem a la dreta per anar a buscar el més llarg dels tres
túnels que creuen la C-32. Creuem la carretera de Sant Antoni
en direcció a l’Avenc però agafant el llarg i boscós corriol que ens
portarà a passar per darrera de Cal Jové i a la masia de Puig de
Tiula. Pugem pel carrer Urà de Costa Cunit i just a dalt, girem a la
dreta per la carrerada de Santa Coloma, un llarg i antic camí ramader que ens portarà al cim de Puig de Tiula. Allà cal agafar el camí
de la dreta en direcció a Cunit, que ens portarà cap a Mas Peirot.
Just davant de l’entrada a la finca creuem la C-32 i seguirem pel
terme de Cubelles cap a “la Gaviota”, per on sortim al Torrent
d’en Pedro, la divisòria natural entre Cunit i Cubelles per on arribem a l’Avinguda Barcelona. D’allà retornem al punt de sortida.
NOTES
•
Guia de Patrimoni de Cunit
•
•
32
•
•
Cal evitar les hores centrals del dia durant l’estiu. Ruta
ideal per fer-la al matí a l’hivern o a partir de mitja tarda o
al vespre durant l’estiu.
Apta per a majors de 7 anys.
Cal portar aigua i calçat esportiu o de muntanya, ja que
hi ha trams pedregosos.
Recorregut ciclable en BTT en més d’un 95%
Variant: Permet escurçar el recorregut, 0,5 Km, al costat
d’una torre elèctrica, sense anar a la masia de Puig de
Tiula i Costa Cunit, retrobant el camí dalt de la carena.
CARACTERÍSTICAS
Atractivo recorrido que nos lleva a recorrer el término de Cunit
de abajo a arriba, hasta Costa Cunit, para pasar por los lugares
más montañosos y forestales de nuestro término municipal.
Recuperando antiguos senderos y entrando, de bajada, en el
término de Cubelles por los alrededores de Mas Peirot recorriendo la Sierra de Sant Antoni , la carrerada de Sant Coloma
y subiendo al cerro de Puig de Tiula.
DESCRIPCIÓN
Salimos del casco urbano por la calle Enric Granados y la Carrerada de Santa Coloma para tomar un sendero que nos lleva
a unas tierras de cultivo y se dirige por la cresta de la Sierra
de Sant Antoni, con buenas vistas hacia la costa. Bajaremos al
Coll de Sant Antoni, seguimos unos metros por la carretera y
entraremos en las tierras de la Masía de Sant Antoni. Giramos
a la derecha para ir a buscar el más largo de los tres túneles
que cruzan la C-32. Cruzamos la carretera de Sant Antoni en
dirección a la Sima pero tomando el largo y boscoso sendero
que nos llevará a pasar por detrás de Cal Jové y a la masía de
Puig de Tiula. Subimos por la calle Urano de Costa Cunit y
justamente arriba, giramos a la derecha por la carrerada de
Santa Coloma, un largo y antiguo camino ganadero que nos
llevará a la cima de Puig de Tiula. Allí hay que tomar el camino
de la derecha en dirección a Cunit y que nos llevará hasta Mas
Peirot. Justo delante de la entrada a la finca cruzamos la C-32
y seguimos por el término de Cubelles hacia “la Gaviota”, por
donde salimos al Torrent d’en Pedro, la división natural entre
Cunit y Cubelles llegando a la Avenida de Barcelona. De allí
volvemos al punto de salida.
NOTAS
•
•
•
•
•
Conviene evitar hacer el recorrido en las horas centrales
del día durante los meses de más calor. Resulta agradable
hacerlo a media mañana en invierno o a media tarde y
atardecer durante el verano.
Apta para mayores de 7 años.
Hay que llevar agua y calzado deportivo o de montaña ya
que hay tramos rocosos.
Recorrido ciclable en BTT al 95%%
Variante: Permite recortar el recorrido 0,5 Km, al lado de
una torre eléctrica, sin ir a la masía de Puig de Tiula y Costa
Cunit, reencontrando el camino arriba de la cresta.
Guia de Patrimoni de Cunit
CARACTERÍSTIQUES
33
de
Fondo de
C. M
Pra
ga
er
c
rà
M
de
C. d'U
C.
óna
c
o
'Os
lo
C. d
Glad
iol
del
ia
ún
t
Pe
Ca
ia
uíd
rre
r
de
rre
Ca
la
e
rd
C.
de
l'O
rq
Lli
ri
de
l
C.
Carr
er
Carretera de Cunit a
Clariana
la
ni
Anto
s
go
n
de
al
i la Geltrú
7
Diagonal
ent
6
Cunidor
eloTrr
Pg
Tarragona
er d
Carr
de
Guia de Patrimoni de Cunit
nal
Cunit Diago
Ptge. dels
s
Vianant
rítim
Pg. Ma
C. d
el M
onsit
à
Dia
C. de la
Ribera
Cunidor
erà
Penedè
Barb
Ba
Conca
va
Avinguda Vilano
Avinguda
m
. Maríti
Sant
Ctra.
Carrer
c
os
f
Empodà
r
Selva
Figueretes
de
Gironès
les
de
Carrer
àcie
Ac
lB
de
Garra
del
Carrer
Margalló
Carrer
i
lt Ca
mp
l' A
iVir
gil
de
n XXIII
C irerers
ovir
a
la
de
e
C. Baix Ebr
C. Francesc
ix
C.
nès
C. Tarrago
5
Les Planes
rà
a
4
Cunit Centre
Tarragona
Colom
Pins
Valparaiso
Pg. Marítim
3
Valparaiso
H
de
Santa
ade
Carrerad
Tarragona
Avinguda
ime
de
POLICIA
LOCAL
Av.
l
l Gu
C. Síni
Guenya del
o
Macià
s
ed
M
C.
C.
C.
tac
ió
C. Francesc
l
aso
Gir
nia
rà
ite
C.
C. Giro
lorc
a
na
C. Prov
ença
salú
C. Lleida
rre
r
Ca
l'E
s
a
Colom
Avinguda
ió
c
sta
l'E
de
C.
de
nge
gall
de
Ma
ra
Car
rer
Sínia
Pedro
d'À
S
nt d'en
Torre
C. Joan
Santa
X. Gossè
de
Pere Romeu
er
Verdagu
Cinto
Carr
er
de
M ar
Nadal
Isidre l
Nonel
M. Utrillo
C.
C. Jaume I
Ptge. P.
Romeu
P.
Tr av. u
Rome
C. Puig i
Cadafalch
Ll. Bonin Pl.
Santiag
o
Rusiñol
P. Picasso
Carme
a
Nucli
Antic
txa
C. Garro
la
Pl. Tom
y Valienás
te
Barcelon
a
Pl. de
Generalla
at
it
del
C . Mossèn
dels
Basses
Carrer de
les
Pl.
Pla de
Mar II
de
Carrerad
Ramon Casas
del
C.
de
Major
Carrer
la Font
Av. de
C. Sant Jordi
C.
a
Carrer
Carrer
de
a
is
Plademar
E
Procunit
es
P dor
orta
Carrer de les
C. R
ts
O
C.
a
Colom
Santa
C. del
Carrerad
de les
C. dels H
or
N
CEIP
Solcunit
dels Garrofers
era
la Pedr
Carrer del
Tros
Eres
Cunita Clari
etlle
rs
dels
Am
El
ra s Amet
llersana
de
rre
r te
C. Roure
Ca
Dàlia
C. de la
Carr
er
s
Cr
eueta
les Cam
èlie
d'A
C.
u
ola
Nic
elló
oss
Ptge.Be
Mal
ia
nc
de
rs
ado
Verem
Plaça Jau
Vidal me
Solcunit
Pl.
Pla de
Mar I
C. Joaquim Mir
Carrer Calafell
C. Terrassa
dels
R
Joa
ra
nv
ali
d'E
sal
rin
C.
Esp
C. M
ne
C.A
inal
Rec Cam
tore í
t
to
aria
Ca
Carr
er R
Av
.C
Va
lè
Carre
r de la
C. de
e Llop
C. Onofr
Granados
Carrer
Pl.Mane
Patarro l
Elkin yo
Avingud
Pl. de
H
Macià
s
Pirineu
a
Av
.
d'A
nd
orr
ls
de
ria
Nú
rre
r
C.
an
CarrerCunit Parc
C. d'Enric
C. Pere Mestres
a
C. del Pou
la Vila
Carrer
Pl.
Unió Pl. Sant
C. St. Isid Cristòfol
Sant Joan
re
Pl.
Cat
C. Sant Aalunya
ntoni
Ll.Vidal
C. d'Empar
ESTACIÓ DE TREN
C. Manresa
Av.
r
Carre
r
Berg
del
at
Sens
RosaPl.
Solcunit
r
C. de la Pedr
era
uedà
arre
a C
ored
Rod
Carre
on
Ptge. de
Figueres
Pujada
Masia
El Caste
ll
C.
Tortosa
Carrer Calafell
Montserrat Roig
C. F
erra
dura
de
Avella
l
ners
Sol
rian
Av. Europ
a
C. de la
C. M
M
nit
Baladres
s
ollè
Rip
a Cla
ercé
tcu
Carrer
s
nit
ni
Pin
e Cu
Anto
nt
els
ra d
de Sa
ªA
r M
Carre
Carrer
GOSSA A BARCE
LONA
Haug
Carretera de Sant
Antoni
ete
Carr
nt
Torre
C. Canigò
FF.CC. SARA
C.Valparaíso
2
Les Sorres
C. del Gessamí
dels
Elisenda de
Montcada
Pl. Sant
Sebasti
à
C. Stut tgar t
C. l'Arboç
Les Sorres
Carrer
Montblanc
es
del Lligabosc
El Trenet
Plaça
Hammelbach
Tarragona
la
Ba
r
Carre
da
ra
Pavelló
Els Joncs
C. les Sorre
s
C. d'Amíl
car Bar
ca
ç
Avinguda de
C. Tramuntana
Carrer del Lligabosc
Clavellina
u
Da
C. d
ruc
Geltrú
Can
Nicolau
rboç
Guia de Patrimoni de Cunit
2
C-3
el B
Prat
Piscina
Aqua Cu
nit
Pg. Marítim
1
Can Toni
LS
a Llaura
Carrer del Mig
Castell
Ernest Llu IES
ch
del
C. l'A
ar
Av. Juli Ces
V drell
del en
Cubelles
C. Lloren
ni
Tarragona
SA
ia
C. de ’lHabana
Av. del
C. de les Eures
lparaiso
Va
C. de les Moreres
CEIP
Pompeu Fabra
C. les Sor
res
Rambla
ust
Av. Cèsar Aug
ga
C. Coma-ru
Calafell
Can To
Avinguda de
de
Costa
C.
an
aCpm
urelia
l'Urgellet
de
er
Carr
y
Zona Esportiva
Municipal
C. de les
u
J livarde
Plaça Clara
s
Campoamor
rdes
C. de les Juliva
dr
celona
Bar
Av.Vilanova i la
Carrer
Pg.Marítim
C. Go
Carrer
Mig
Carrer del
Carrer
C atn
C. Priora
Mola3 s
Ptge.
Montcunit
C.
ar
ral
Oliva
rnal
C. Foix
Av. Juli Ces
ll
ndre
C. Ve
rrània
Medite
ell
C. Montm
Pl. de less
Palmere nyeres
C. de Ba
la
Av. de
HC. Sta.
mar
C. Francolí
C . Foix
i
on
nT
t
del Co
Av. de Sitges
o
iber
r C. de l'Espígol
l Te
de
C.
Carrer
Ginesta
Carrer de 'Ebre
l
C. Cosat
Congost Daurada
C. del Fluvià
C. del Gaià
olau
Can Nic
Ca
stelle
ll
dre
Ven
nies
C. Begò
C. Mar
Can Toni C.Albinyana
C. del Vallès
del
C.
PelósC. del Romaní
Pelós
Cerdanya
Cementiri
C. R
C.
C. del Ter
de
Dipòsit d’aigua
13%
liació
Amdepl Bessòs
C.
Puig Llobregat
Prat deCunit
C. Bellvei
C. Mira
Satorre-Pago
e
gr
del Se
del Penedès
Av.
Dipòsit d
’aigua
Av. de Roc
C. Cossetan
C. d
Alegria
Puig
C. Formentera
Av.
Ptge.
Ptge. Sant
Sant Pere
Jaume
Roselló
C. Ca
r
Can
Toni
Jardins
Pl. Lluís
Companys C. de les Vinyes
Jaume
Vilafranca
bra
dors
C. R
aj
C. d olers
’Inte
Pt
ge
rne
.d
t
el
Pca
r
Carrer
l
Nonel
odrego
Carrer
C. Sant
na
Cal Carrer
Cego
C. O
Mes
C. del
Marge
Puig
Pelós
C.
CA
ú
C. de l’Olivera
de Garbí
Ptge.
a
u
icola
an N
C
Pl.
del Pi C. Francesc
Mir
me
Jau
C. Eivissa
Av.
C. Claria
t
rania
Mediter
C. les s
Roselle
Mar
Bàltic
Carre
la
a Tarragona C-31
C. Llevan
Av. d
e
Nostrum
C. Mare
La
Baronia
tres
re
Pe
er
arr
Masia
Glòria
Zona orca
C. Men
Sant
Cal Cego
Carrer
r
rre
Ca
mirall
C. Josefa Al
Ptge. del Mas
C. Po
nent Masia
C.
Martí
lvador
C. Sa
c. G. M
Atlàntic
í
rb
Cego
1
omeu
tònia R
C. d'An
icola
u
Av. C
Ptge.
Empúries
Rosselló
Cantàbric
Molas
.
Besalú
r
llorc
Ma
Borrell
Ptge.
C. Oceà
Mar
Ga
t
22%
C. de la Rosa
irg
Carrer
Carrer
C an
C. G. ran
Galce
C. Mar de Xina
C. Mar de
les Antilles
l Mas
C. de
ix
Bo
nt
de Sa
l'Arc
Pins
C. dels
à
Ocedic
Ín
34
es
úri
mp
C. E nals
nta
. Fo
n. R
l
de
l
de
C. de
r
ve
í uli
arb J
e. G
Ptg
Ptge
C. M
v.
Tra
C.
Cal
bvla
a
a
tic
Masia
Can
Torrents
al
str
Me
Plan
ell
lav
làn
C. Mar Carib
rania
iter
de la Med
Can
Torrents
l
Can N
Pl. del
Rei
Jaume I
ll
C. Borre
ga
Gre
ua
Carrer de l'Urgell
Carre
C. Pelai Otalora
C. Teresa de Calcuta
H
Mas Peirot
aX
Roca
C. C
At
eà
c
C. Mar de Bering
Avinguda
r del
C. Mapó
Ja
r
rre
Aig
a
ad
tc
on
M
va
Ja
Caspi
cífi
arid
na
Carrer
Oc
ar de
Masia
Can Nicolau
ar
Ca
arg
p
am
Pla
C.
C.
C. M
C. M
Pa
C.
a ns
Ptge. Manacor
Ptge. Urgell
San
Masia de Sant Antoni
eM
nc
d'E
ers
lm
Pa
és
U
PA
C. d
C.
al
les
gr
TA
la
C.
uigm
PIS
TO
C.
e
C. P
i
ton
t An
Masia de Cal Plà
Fàcil / Fácil
Pal
CE IP E
l s C os
Roca
s et
de
ra
te
rre
des
Ca
s
C. de Pra
AU
± 210 m
í
rre
Gava
.d
Av
Masia el
Rectoret
BAIXADA MÀXIMA
BAJADA MÁXIMA
à
Dublín
7m
Jaciment Ibèric
Fondo d’en Roig
C. del Cad
El
DIFICULTAT / DIFICULTAD
Rectoret
e
Oc
Roma
C. Monts
or
ctet
rre
r
mà
Viena
2
eny
de
les
Ca
ana
r
Carre
Pl.
Jardí
PENDENT MIG / PENDIENTE MEDIA 2,8%
C. P
París
tem
ALS C-3
l Re
Av. de
C.
C. Cadí
ro
de
PAU CAS
Can
Molas 2
at
t rr
nse
Mo
DESNIVELL / DESNIVEL
lP
rà
175 m
AUTOPI
STA
Dipòsit d’aigua
Terme de Calafell
de
de
Masia
Can Xondas
lip
a
3h 00 min
ALTURA MÍNIMA
C.
d'U
Masia de Cal Santó
Tu
san
PUJADA MÀXIMA
SUBIDA MÁXIMA
L
Centre Cívic
Els Jardins
la
Cri
ALTURA MÀXIMA
ALTURA MÁXIMA
Car
rer
Gornal
2 h 15 min
TEMPS TOTAL
TIEMPO TOTAL
la
Masia Juvé
ola
arig
rre
r
del
ig de Tiu
la F
Ca
de
Escola Taller
Rosers
la
TEMPS EN MOVIEMENT
TIEMPO EN MOVIMIENTO
lm
Masia Pu
Violeta
Tulip
a
Carrer
9,5 km
on
dre
s
de la
Jardins
LONGITUD
co
de
de
de
r
rre
la
pa
Avin
gud
a
toc
olm
Ca
Tu
li
sto
Carrer
'Es
de la
Plaça Catalunya
Els
de
Sortida / Salida
nes
C. d
d'E
oa
isb
C. L
C.
de
C.
'Ate
C.
Carrer
C. d
Carrer
rre
r
Ca
Els
Rosers
l'Aquari
ri
rcu
Me
Pg.
a Castellet
FITXA TÈCNICA / FICHA TÉCNICA
C. d'Urà
C.
Vilaseca
Puig de Tiula
ur
i
Dipòsit d’aigua
35
C. Francesc Macià, 3 43881 Cunit
www.penedesmaritim.cat
www.cunit.cat
Descargar