RESOLUCIÓ de 24 de febrer de 2015, del secretari autonòmic d

Anuncio
Num. 7500 / 08.04.2015
Conselleria d’Infraestructures,
Territori i Medi Ambient
10505
Consellería de Infraestructuras,
Territorio y Medio Ambiente
RESOLUCIÓ de 24 de febrer de 2015, del secretari autonòmic d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, per la
qual es desestimen els recursos d’alçada presentats pels
taxistes que es relacionen en l’annex, contra la Resolució
de 31 de gener de 2014, de la Direcció General de Transports i Logística, per la qual es regula el sistema de dies
de descans obligatori en la prestació de servicis de transport públic de viatgers en automòbils de turisme en l’Àrea
de Prestació Conjunta d’Alacant. [2015/2789]
RESOLUCIÓN de 24 de febrero de 2015, del secretario autonómico de Infraestructuras, Territorio y Medio
Ambiente, por la que se desestiman los recursos de alzada presentados por los taxistas que se relacionan en el
anexo, contra la resolución de 31 de enero de 2014, de la
Dirección General de Transportes y Logística, por la que
se regula el sistema de días de descanso obligatorio en la
prestación de servicios de transporte público de viajeros
en automóviles de turismo en el Área de Prestación Conjunta de Alicante. [2015/2789]
Vistos els escrits d’interposició de recurs d’alçada formulats pels
interessats que es relacionen en l’annex, contra la Resolució de 31 de
gener de 2014 (DOCV 7227, 05.03.2014), de la Direcció General de
Transports i Logística, per la qual es regula el sistema de dies de descans obligatori en la prestació de servicis de transport públic de viatgers
en automòbils de turisme en l’Àrea de Prestació Conjunta d’Alacant, i
d’acord amb els següents
Vistos los escritos de interposición de recurso de alzada formulados
por los interesados que se relacionan en el anexo, contra resolución de
31 de enero de 2014, de la Dirección General de Transportes y Logística, por la que se regula el sistema de días de descanso obligatorio en la
prestación de servicios de transporte público de viajeros en automóviles
de turismo en el Área de Prestación Conjunta de Alicante (DOCV 7227,
05.03.2014), y de acuerdo con los siguientes
Antecedents de fet
1. En el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana núm. 7227, de 5
de març de 2014, es va publicar la Resolució de 31 de gener de 2014,
de la Direcció General de Transports i Logística, per la qual es regula
el sistema de dies de descans obligatori en la prestació de servicis de
transport públic de viatgers en automòbils de turisme en l’Àrea de Prestació Conjunta d’Alacant.
2. Han presentat recurs d’alçada contra l’esmentada Resolució de 31
de gener de 2014 les persones que es relacionen en l’annex.
3. Acumulació. Vistos els escrits de 14 d’abril de 2014 i 22 de
setembre de 2014, del Servici Territorial de Transports d’Alacant, pels
quals es remeten els recursos presentats, i tenint en compte la identitat
substancial de l’objecte d’estos, s’acorda la seua acumulació, segons
el que disposa l’article 73 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de
Règim Jurídic de les Administracions Públiques i de Procediment Administratiu Comú.
4. Al·legacions. Els escrits presentats són reproducció d’un formulari preestablit i hi al·leguen, en síntesi, queixes sobre el funcionament
«dels dirigents de les associacions», falta de regulació del sector de
vehicles per a persones de mobilitat reduïda, greuges comparatius entre
els autònoms que presten el servici amb l’auxili d’un assalariat i aquells
que no compten amb persones assalariades i presten el servici durant les
16 hores. En funció de les esmentades al·legacions impugnen la regulació i sol·liciten «[...] poder continuar exercint el meu dret al treball amb
plena llibertat horària.»
Antecedentes de hecho
1. En el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana núm. 7227, de 5
de marzo de 2014 se publicó la Resolución de 31 de enero de 2014, de
la Dirección General de Transportes y Logística, por la que se regula el
sistema de días de descanso obligatorio en la prestación de servicios de
transporte público de viajeros en automóviles de turismo en el Área de
Prestación Conjunta de Alicante.
2. Han presentado recurso de alzada contra dicha Resolución de 31
de enero de 2014 las personas que se relacionan en el anexo.
3. Acumulación. Vistos los escritos del Servicio Territorial de Transportes de Alicante de 14 de abril de 2014 y 22 de septiembre de 2014,
por los que se remiten los recursos presentados y teniendo en cuenta la
identidad sustancial del objeto de los mismos se acuerda la acumulación
de los mismos según lo dispuesto en el artículo 73 de la Ley 30/1992, de
26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas
y de Procedimiento Administrativo Común.
4. Alegaciones. Los escritos presentados son reproducción de un
formulario preestablecido y alegan, en síntesis, quejas sobre el funcionamiento de «los dirigentes de las asociaciones», falta de regulación
del sector de vehículos para personas de movilidad reducida, agravios
comparativos entre los autónomos que prestan el servicio con el auxilio
de un asalariado y aquellos que no cuentan con personas asalariadas y
prestan el servicio durante las 16 horas. En función de dichas alegaciones impugnan la regulación y solicitan «poder seguir ejerciendo mi
derecho al trabajo con plena libertad horaria».
Fonaments de dret
1. El present recurs d’alçada s’ha interposat dins del termini d’un
mes que establix l’article 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre,
de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment
Administratiu Comú, i els recurrents posseïxen legitimació per a la
interposició dels recursos.
2. El secretari autonòmic d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient és competent per a resoldre el recurs d’alçada, a tenor de l’article
8 del Decret 85/2013, de 28 de juny, del Consell, pel qual s’aprova el
Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria d’Infraestructures,
Territori i Medi Ambient.
3. La Llei 6/2011, d’1 d’abril, de la Generalitat, de Mobilitat de la
Comunitat Valenciana, establix en l’article 43.3.a que «La prestació
del servici de taxi se sotmet al principi d’intervenció administrativa
per a garantir un nivell de qualitat adequat en la prestació d’este servici
de transport públic». Així mateix, en l’article 43.4 s’establix que «les
necessitats de servici públic podran establir-se en termes de disponibilitat temporal o espacial del servici, d’atenció de col·lectius determinats, o de l’èxit de nivells mitjans de qualitat. L’evolució inadequada
dels paràmetres que respecte d’això es fixen donarà lloc a les accions
administratives corresponents de l’administració competent i, si és el
cas, a la redefinició del contingent total en l’àmbit considerat, o a l’establiment de noves autoritzacions centrades en la prestació dels servicis
Fundamentos de derecho
1. El presente recurso de alzada se ha interpuesto dentro del plazo
de un mes que establece el artículo 115 de la Ley 30/1992, de 26 de
noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y
del Procedimiento Administrativo Común, y los recurrentes ostentan
legitimación para la interposición de los recursos.
2. Es competente el secretario autonómico de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente, para resolver el recurso de alzada, a tenor del
artículo 8 del Decreto 85/2013, de 28 de junio, del Consell, por el que
se aprueba el Reglamento Orgánico y Funcional de la Consellería de
Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente.
3. La Ley 6/2011, de Movilidad, de la Comunitat Valenciana, establece en su artículo 43.1.a que la prestación del servicio de taxi se
somete al principio de intervención administrativa para garantizar un
nivel de calidad adecuado en la prestación de este servicio de transporte
público. Asimismo en el artículo 43.4 se establece que «las necesidades
de servicio público podrán establecerse en términos de disponibilidad
temporal o espacial del servicio, de atención de colectivos determinados, o del logro de niveles medios de calidad. La evolución inadecuada de los parámetros que al respecto se fijen dará lugar a las acciones
administrativas correspondientes de la administración competente y, en
su caso, a la redefinición del contingente total en el ámbito considerado,
o al establecimiento de nuevas autorizaciones centradas en la prestación
Num. 7500 / 08.04.2015
inadequadament atesos. Aquestes noves autoritzacions s’atorgaran per
temps indefinit.»
En este sentit, és pertinent recordar allò que s’ha establit pel Tribunal Suprem en la seua Sentència de 24 de novembre de 2004, en
relació amb la impugnació del descans obligatori en l’Àrea de Prestació
Conjunta de València:
«La primera de les causes d’impugnació esgrimida per un sol dels
actors, la vulneració de l’article 38 de la CE, ja ha sigut resolt pel Tribunal Suprem en sentències de 16 maig de 1989 i 30 d’octubre de 1987, a
pesar que en Sentència de 18 de març de 1989, al confirmar la Sentència
número 550/1987 de la Sala Primera del Contenciós Administratiu de
l’Audiència Territorial de València que va anul·lar el Decret de 25 de
maig de 1984, de l’Ajuntament d’Alacant, que imposava descans obligatori en la prestació del servici de taxi i imposava torns de treball per
al seu desenrotllament, va admetre la vulneració de l’article 38 del text
constitucional, la llibertat d’empresa; que no seria aplicable al cas que
ens ocupa per preveure situacions totalment distintes, ja que el decret
que anul·lava establia uns torns de treball diaris i, per tant, un descans obligatori del 50 per cent del total de la flota de taxis de la ciutat
d’Alacant, mentre que les anteriorment esmentades si que ho serien, en
declarar conformes a l’ordenament jurídic les resolucions administratives que imposaven descansos obligatoris semblants als establits en les
ordes impugnades en este procés.
Efectivament, la Sentència de 30 d’octubre de 1987, en abordar el
problema assenyala: «ambdós apel·lants afirmen que amb la implantació del dia setmanal de descans es lesiona el principi de llibertat d’empresa protegit pel ja indicat article 38 CE.»
Però, a més dels raonaments continguts en les resolucions de la
Sala Tercera d’este alt tribunal que ja hem arreplegat en el precedent
fonament jurídic segon i que esta sala fa seus, és també d’assenyalar,
per a major justificació i abundància, que com ja expliquem en la nostra
Sentència de 20 de setembre de 1983 que la indústria del taxi està intervinguda de manera tradicional per l’administració de l’Estat i la local
que condicionen el seu exercici per mitjà de normes d’obligatori compliment, i ha donat lloc esta intervenció administrativa a una important
polèmica doctrinal decidida a favor del sector partidari de la intervenció
administrativa sobre estes activitats que, encara que romanent en mans
dels particulars, estan destinades al públic, fins al punt d’haver arribat a
denominar-se servicis públics virtuals o impropis.
Tenint esta intervenció administrativa, clar empara en l’article 1.4
del Reglament de Servicis de les Corporacions Locals, i l’adequada
cobertura legal, havent qualificat la jurisprudència d’este Tribunal esta
activitat d’autotaxis com «pròxima a un servici públic propi i més enllà
d’una mera qüestió d’intervenció» –Sentència de 12 de novembre de
1977-, denominant-les la de 21 de novembre del mateix any, «[...] servici d’interés públic» i la de 13 de desembre del mateix any «[...] quasi
servici públic», afirmant la de 30 juny de 1979 que es tracta d’un servici impropi o virtual, com al seu dia ja havia declarat la de 14 març
de 1977.
Sent per tot això que la Sentència de 15 de desembre de 1982 va
assenyalar també que són els imperatius inherents a la idea de servici
públic els que impedixen la prevalença de la lliure voluntat dels seus
titulars en la seua organització, encara que esta no es desentenga tampoc
dels seus interessos; i és esta consideració de servici públic la que justifica que esta activitat, encara que en mans dels particulars, haja d’estar
sotmesa a una reglamentació i a una organització superordenada a la
voluntat dels que, des de la seua perspectiva personal, només veuen en
el servici un instrument d’un negoci privat (Sentència de 15 de desembre de 1982, ja citada).
I sent totes estes consideracions, junt amb les de la Sala Tercera ja
vistes, les que conduïxen a este Tribunal a reiterar el rebuig de l’argumentació respecte d’això de les apel·lants.»
Per tot això, cal desestimar la petició dels interessats en el sentit de
«[...] poder continuar exercint el meu dret al treball amb plena llibertat
horària», perquè, com ja ha establit la jurisprudència, la consideració del
taxi com a servici públic justifica que l’esmentada activitat, encara que
en mans de particulars, ha d’estar sotmesa a una reglamentació i a una
organització dels que presten l’esmentat servici.
4. En relació amb l’al·legació relativa a què «[...] al no regular els
vehicles per a persones amb mobilitat reduïda, ja que lliuren tots en torn
de nit, deixant sense servici un sector vulnerable en la nostra Àrea de
10506
de los servicios inadecuadamente atendidos. Estas nuevas autorizaciones se otorgarán por tiempo indefinido».
En este sentido, es pertinente recordar lo establecido por el Tribunal Supremo en su Sentencia de 24 de noviembre de 2004, en relación
con la impugnación del descanso obligatorio en el Área de Prestación
Conjunta de Valencia:
La primera de las causas de impugnación esgrimida por uno solo de
los actores, la vulneración del artículo 38 de la CE, ya ha sido resuelto
por el Tribunal Suprem en sentencias de 16 mayo de 1989 y 30 de
octubre de 1987, pese a que en sentencia de 18 de marzo de 1989, al
confirmar la sentencia número 550/87 de la Sala Primera de lo Contencioso Administrativo de la Audiencia Territorial de Valencia que anuló
el Decreto del Ayuntamiento de Alicante de 25 de mayo de 1984 que
imponía descanso obligatorio en la prestación del servicio de taxi e
imponía turnos de trabajo para su desarrollo, admitió la vulneración del
artículo 38 del texto constitucional, la libertad de empresa; que no seria
aplicable al caso que nos ocupa por contemplar situaciones totalmente
distintas, ya que el decreto que anulaba establecía unos turnos de trabajo
diarios, y por ende un descanso obligatorio, del 50 % del total de la flota
de taxis de la ciudad de Alicante, mientras que las anteriormente citadas
si lo serían, al declara conformes al ordenamiento jurídico las resoluciones administrativas que imponían descansos obligatorios semejantes a
los establecidos en las Ordenes impugnadas en este proceso.
Efectivamente, la Sentencia de 30 octubre de 1987, al abordar el
problema señala: «ambas apelantes afirman que con la implantación del
día semanal de descanso se lesiona el principio de libertad de empresa
protegido por el ya indicado artículo 38 CE.
Pero además de los razonamientos contenidos en las resoluciones de
la Sala 3.ª de este alto tribunal que ya hemos recogido en el precedente
f j. 2.º y que esta Sala hace suyos, es también de señalar, para mayor
justificación y abundancia, que como ya explicamos en nuestra Sentencia de 20 de septiembre de 1983, la industria del taxi viene siendo
intervenida de modo tradicional por la Administración del Estado y
la Local que condicionan su ejercicio mediante normas de obligatorio
cumplimiento, habiendo dado lugar esta intervención administrativa a
una importante polémica doctrinal decidida a favor del sector partidario
de la intervención administrativa sobre estas actividades que, aunque
permaneciendo en manos de los particulares, están destinadas al público, hasta el punto de haber llegado a denominarse servicios públicos
virtuales o impropios.
Teniendo esta intervención administrativa, claro amparo en el art.
1.4 del Reglamento de Servicios de las Corporaciones Locales, y la adecuada cobertura legal, habiendo calificado la jurisprudencia de este Tribunal esta actividad de auto-taxis como «próxima a un servicio público
propio y más allá de una mera cuestión de intervención» –Sentencia de
12 de noviembre de 1977–, denominándolas la de 21 de noviembre del
mismo año, «servicio de interés público» y la de 13 de diciembre del
propio año, «cuasi servicio público», afirmando la de 30 de junio de
1979, que se trata de un servicio impropio o virtual, como en su día ya
había declarado la de 14 de marzo de 1977.
Siendo por todo ello que la Sentencia de 15 de diciembre de 1982,
señaló también que son los imperativos inherentes a la idea de servicio
público los que impiden la prevalencia de la libre voluntad de sus titulares en su organización, aunque la misma no se desentienda tampoco de
sus intereses; y es esta consideración de servicio público la que justifica
que esta actividad, aunque en manos de los particulares, tenga que estar
sometida a una reglamentación y a una organización superordenada
a la voluntad de quienes, desde su perspectiva personal, solo ven en
el servicio un instrumento de un negocio privado (Sentencia de 15 de
dicembre de 1982 ya citada).
Y siendo todas estas consideraciones, junto con las de la Sala 3.ª
ya vistas, las que conducen a este Tribunal a reiterar el rechace de la
argumentación al respecto de las apelantes.»
Por todo ello, hay que desestimar la petición de los interesados en
el sentido de «poder seguir ejerciendo mi derecho al trabajo con plena
libertad horaria», pues como ya ha establecido la jurisprudencia la consideración del taxi como servicio público justifica que dicha actividad,
aunque en manos de particulares, ha de estar sometida a una reglamentación y a una organización de quienes prestan dicho servicio.
4. En relación con la alegación relativa a que «al no regular los
vehículos para personas con movilidad reducida, ya que libran todos
en turno de noche, dejando sin servicio un sector vulnerable en nuestro
Num. 7500 / 08.04.2015
10507
Prestació Conjunta d’Alacant.» cal manifestar que l’esmentada opció
va ser sol·licitada pels titulars de les autoritzacions de vehicles per a
persones amb mobilitat reduïda i que a més els esmentats servicis es
produïxen pràcticament en la seua totalitat en horari diürn, per la qual
cosa no es considera oportú un torn de «guàrdia» nocturn que no serviria als usuaris potencials.
Per tot el que s’ha exposat anteriorment, resolc:
Área de Prestación Conjunta de Alicante» hay que manifestar que dicha
opción fue solicitada por los titulares de las autorizaciones de vehículos
para personas con movilidad Reducida y que además dichos servicios se
producen prácticamente en su totalidad en horario diurno, por lo que no
se considera oportuno un turno de «guardia» nocturno que no serviría a
los usuarios potenciales.
Por todo cuanto antecede, resuelvo:
Únic
Desestimar els recursos d’alçada interposats pels interessats relacionats en l’annex, contra la Resolució de 31 de gener de 2014, de la Direcció General de Transports i Logística, per la qual es regula el sistema de
dies de descans obligatori en la prestació de servicis de transport públic
de viatgers en automòbils de turisme en l’Àrea de Prestació Conjunta
d’Alacant, que queda confirmada.
Contra la present resolució, que és definitiva en via administrativa,
es podrà interposar un recurs contenciós administratiu davant del jutjat contenciós administratiu de la Comunitat Valenciana, que per torn
corresponga, dins del termini de dos mesos comptats des de l’endemà
de la recepció de la notificació, de conformitat amb el que establixen
els articles 8 i 46 de la Llei 29/1998, de 23 de juliol, reguladora de la
jurisdicció contenciosa administrativa.
Tot això sense perjuí que es presente qualsevol altra acció o recurs
que s’estime pertinent.
Único
Desestimar los recursos de alzada interpuestos por los interesados
relacionados en el anexo contra Resolución de 31 de enero de 2014, de
la Dirección General de Transportes y Logística por la que se regula el
sistema de días de descanso obligatorio en la prestación de servicios de
transporte público de viajeros en automóviles de turismo en el Área de
Prestación Conjunta de Alicante, que queda confirmada.
Contra la presente resolución, que es definitiva en vía administrativa, se podrá interponer recurso contencioso-administrativo ante el Juzgado de lo Contencioso-Administrativo de la Comunitat Valenciana, que
por turno corresponda, dentro del plazo de dos meses contados desde
el día siguiente a la recepción de la notificación, de conformidad con
lo establecido en los artículos 8 y 46 de la Ley 29/1998, de 23 de Julio,
reguladora de la Jurisdicción Contencioso-Administrativa.
Todo ello sin perjuicio de que se presente cualquier otra acción o
recurso que se estime pertinente.
València, 24 de febrer de 2015.‒ El secretari autonòmic d’Infraestructures, Territori i Medi ambient: Victoriano Sánchez-Barcáiztegui
Moltó.
Valencia, 24 de febrero de 2015.‒ El secretario autonómico de
Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente: Victoriano SánchezBarcáiztegui Moltó.
ANNEX
ANEXO
COGNOMS I NOM (titulars) NÚM. LLICÈNCIA
CASADO SANZ, JOSE
34
CHUST VERDEJO, MARIA BELEN
34
COLORADO NOVELLA, MIGUEL ANGEL
18
DAVO MARTINEZ, MIGUEL A.
367
DOMENECH SOLER, FRANCISCO
236
DURAN CARRETERO, ROBERTO
250
ESPINETE MAS, J. JAVIER
90
ESQUEMBRE BAS, MANUEL
93
FERNANDEZ DE LA RIVA, A. JORGE
415
GONZÁLEZ SOÑORA, JOSE LUIS
323
GUIRADO ROJO, PATRICIO
36
JOVER ARMERO, JOSE JOAQUIN
416
LOPEZ SANCHIS, MIGUEL
8
OCAÑA CONTRERA, JUAN
178
PALENZUELA FERNANDEZ, JOSE
368
ROCAMORA MARQUEZ, JAIME
360
RUIZ BAÑEGIL, FRANCISCO AGUSTIN
2
TERCERO FERNANDEZ, JOSE BENITO
352
TORREGROSA DOMENECH, HECTOR VICENTE
314
ZUBCOFF VALLEJO, ROBERTO
2
AGULLÓ BONET, VICENTE
2
ALCARAZ LÓPEZ, CARLOS
246
ALFONSO CERON, FULGENCIO
103
APARICIO BELLIDO, LEOPOLDO
48
ARIAS RUÍZ, ELISEO
209
BELDA HERNÁNDEZ, JOSÉ FCO.
536
BENADERO BUITRAGO, JUAN MANUEL
445
BERNAL BONILLA, JUAN ANTONIO
68
BORJABAD GÓMEZ, ÓSCAR
462
BOUSTE EL VIRO, JOSÉ FELIZ
108
CARNICERO PARNA, FRANCISCO ANT.
101
CASADO SANZ, JOSÉ PABLO
34
CASES POMARES, CARLES JAVIER
37
CHUST VERDEJO, MARÍA BELÉN
50
CLAVIJO ROMERA, JESÚS
74
COLORADO NOVELLA, MIGUEL ÁNGEL
18
CRESPO TORREGROSA, JUAN
204
DAVO GUEROLA, JUAN A.
503
DI LORENZO LÓPEZ, DINO
180
DOMÉNECH SOLER, FRANCISCO
236
DURÁN CARRETERO, ROBERTO
250
ESQUEMBRE BAS, MANUEL TOMÁS
93
EXPÓSITO LÓPEZ, DANIEL
66
APELLIDOS Y NOMBRE (titulares)
NÚM. LICENCIA
CASADO SANZ, JOSE
34
CHUST VERDEJO, MARIA BELEN
34
COLORADO NOVELLA, MIGUEL ANGEL
18
DAVO MARTINEZ, MIGUEL A.
367
DOMENECH SOLER, FRANCISCO
236
DURAN CARRETERO, ROBERTO
250
ESPINETE MAS, J. JAVIER
90
ESQUEMBRE BAS, MANUEL
93
FERNANDEZ DE LA RIVA, A. JORGE
415
GONZÁLEZ SOÑORA, JOSE LUIS
323
GUIRADO ROJO, PATRICIO
36
JOVER ARMERO, JOSE JOAQUIN
416
LOPEZ SANCHIS, MIGUEL
8
OCAÑA CONTRERA, JUAN
178
PALENZUELA FERNANDEZ, JOSE
368
ROCAMORA MARQUEZ, JAIME
360
RUIZ BAÑEGIL, FRANCISCO AGUSTIN
2
TERCERO FERNANDEZ, JOSE BENITO
352
TORREGROSA DOMENECH, HECTOR VICENTE
314
ZUBCOFF VALLEJO, ROBERTO
2
AGULLÓ BONET, VICENTE
2
ALCARAZ LÓPEZ, CARLOS
246
ALFONSO CERON, FULGENCIO
103
APARICIO BELLIDO, LEOPOLDO
48
ARIAS RUÍZ, ELISEO
209
BELDA HERNÁNDEZ, JOSÉ FCO.
536
BENADERO BUITRAGO, JUAN MANUEL
445
BERNAL BONILLA, JUAN ANTONIO
68
BORJABAD GÓMEZ, ÓSCAR
462
BOUSTE EL VIRO, JOSÉ FELIZ
108
CARNICERO PARNA, FRANCISCO ANT.
101
CASADO SANZ, JOSÉ PABLO
34
CASES POMARES, CARLES JAVIER
37
CHUST VERDEJO, MARÍA BELÉN
50
CLAVIJO ROMERA, JESÚS
74
COLORADO NOVELLA, MIGUEL ÁNGEL
18
CRESPO TORREGROSA, JUAN
204
DAVO GUEROLA, JUAN A.
503
DI LORENZO LÓPEZ, DINO
180
DOMÉNECH SOLER, FRANCISCO
236
DURÁN CARRETERO, ROBERTO
250
ESQUEMBRE BAS, MANUEL TOMÁS
93
EXPÓSITO LÓPEZ, DANIEL
66
Num. 7500 / 08.04.2015
FERNÁNDEZ DE LA RIVA, JORGE
FERNÁNDEZ DÍAZ, PABLO
FERNÁNDEZ PONCE, BERNARDO
GARCÍA PÉREZ, ANTONIO
GARCÍA ROMERO, IVÁN
GIL GILABERT, MANUEL
GINER IVORRA, BLAS PEDRO
GINER IVORRA, J. RAMÓN
GÓMEZ LAGUNA, MANUEL
GÓMEZ POVEDA, MIGUEL ÁNGEL
GONSALVEZ CASANOVA, JOSÉ JUAN
GONZÁLEZ MORENO, J. LUIS A.
GONZÁLEZ PÉREZ, JOSÉ
GONZÁLEZ SOÑORA, JOSÉ LUIS
GONZÁLEZ VARO, JOSÉ
GUIRADO ROJO, PATRICIO
HEREDIA NAVARRO, MIGUEL
JOVER PUJALTE, JESÚS
LIDON TORTOSA, NATANAEL
MARTÍN VÁZQUEZ, LORENA
MARTÍNEZ CARRILLO, JUAN
MARTÍNEZ FERNÁNDEZ, ANTONIO
MARTÍNEZ HUERTAS, SEBASTIÁN
MARTÍNEZ MOROTE, ISABEL ANA
MÁS ANTÓN, JOSÉ RAFAEL
MELÉNDEZ CORTÉS, TERESA DE JESÚS
MOLINA CHICO, SIMÓN
MONSERRAT MARCO, FCO. ANTONIO
MORENO GADENA, SANDRA
MORENO MARTÍNEZ, M.ª LUISA
ONCINA SELLES, RAMÓN
PALENZUELA FERNÁNDEZ, JOSÉ
PASTOR LLOBREGAT, ISAAC
PASTOR TORTOSA, EUSEBIO
PERETE LAORDEN, JOSÉ ANTONIO
PÉREZ GARCÍA, MANUEL
PIÑERO GONZÁLEZ, MATEO
QUILES SÁNCHEZ, JOSÉ GREGORIO
RIQUELME MARCO, FRANCISCA
ROBLEDILLO CARRASCO, ÁNGEL ANT.
ROBLEDILLO CARRASCO, JUAN
ROBLES SÁNCHEZ, FELIPE
ROCAMORA MÁRQUEZ, JAIME RAFAEL
RODENAS MARTÍNEZ, ANTONIO
ROMERO CORBI, ROBERTO
SÁNCHEZ AGUILAR, BERNARDO M.
SÁNCHEZ AGUILAR, JUAN CARLOS
SEGURA ACOSTA, ALEXIS
SELLER GOÑÍ, ÓSCAR
SENENT RIPOLL, JOSÉ ANSELMO
SERRA GARCÍA, JORGE
SIRVENT GEA, JOSÉ
SOLER ARMENGOL, LUIS FCO.
TORREGROSA PASTOR, RAFAEL
TORRES MENTA, ÁNGEL
TORRES MENTA, FELIX
TORTOSA ORTIZ, JUAN ANTONIO
VÁZQUEZ GARCÍA, MARÍA
ZARAGOZA VIDAL, RAFAEL
ZUBCAFF VALLEJO, ROBERTO
10508
415
44
124
507
457
1
324
168
182
60
58
355
401
323
23
36
285
382
116
465
183
481
202
212
268
17
288
21
490
55
363
368
109
235
455
148
229
435
4
444
411
516
360
421
529
56
467
177
359
262
432
75
370
437
472
356
326
234
452
211
FERNÁNDEZ DE LA RIVA, JORGE
FERNÁNDEZ DÍAZ, PABLO
FERNÁNDEZ PONCE, BERNARDO
GARCÍA PÉREZ, ANTONIO
GARCÍA ROMERO, IVÁN
GIL GILABERT, MANUEL
GINER IVORRA, BLAS PEDRO
GINER IVORRA, J. RAMÓN
GÓMEZ LAGUNA, MANUEL
GÓMEZ POVEDA, MIGUEL ÁNGEL
GONSALVEZ CASANOVA, JOSÉ JUAN
GONZÁLEZ MORENO, J. LUIS A.
GONZÁLEZ PÉREZ, JOSÉ
GONZÁLEZ SOÑORA, JOSÉ LUIS
GONZÁLEZ VARO, JOSÉ
GUIRADO ROJO, PATRICIO
HEREDIA NAVARRO, MIGUEL
JOVER PUJALTE, JESÚS
LIDON TORTOSA, NATANAEL
MARTÍN VÁZQUEZ, LORENA
MARTÍNEZ CARRILLO, JUAN
MARTÍNEZ FERNÁNDEZ, ANTONIO
MARTÍNEZ HUERTAS, SEBASTIÁN
MARTÍNEZ MOROTE, ISABEL ANA
MÁS ANTÓN, JOSÉ RAFAEL
MELÉNDEZ CORTÉS, TERESA DE JESÚS
MOLINA CHICO, SIMÓN
MONSERRAT MARCO, FCO. ANTONIO
MORENO GADENA, SANDRA
MORENO MARTÍNEZ, M.ª LUISA
ONCINA SELLES, RAMÓN
PALENZUELA FERNÁNDEZ, JOSÉ
PASTOR LLOBREGAT, ISAAC
PASTOR TORTOSA, EUSEBIO
PERETE LAORDEN, JOSÉ ANTONIO
PÉREZ GARCÍA, MANUEL
PIÑERO GONZÁLEZ, MATEO
QUILES SÁNCHEZ, JOSÉ GREGORIO
RIQUELME MARCO, FRANCISCA
ROBLEDILLO CARRASCO, ÁNGEL ANT.
ROBLEDILLO CARRASCO, JUAN
ROBLES SÁNCHEZ, FELIPE
ROCAMORA MÁRQUEZ, JAIME RAFAEL
RODENAS MARTÍNEZ, ANTONIO
ROMERO CORBI, ROBERTO
SÁNCHEZ AGUILAR, BERNARDO M.
SÁNCHEZ AGUILAR, JUAN CARLOS
SEGURA ACOSTA, ALEXIS
SELLER GOÑÍ, ÓSCAR
SENENT RIPOLL, JOSÉ ANSELMO
SERRA GARCÍA, JORGE
SIRVENT GEA, JOSÉ
SOLER ARMENGOL, LUIS FCO.
TORREGROSA PASTOR, RAFAEL
TORRES MENTA, ÁNGEL
TORRES MENTA, FELIX
TORTOSA ORTIZ, JUAN ANTONIO
VÁZQUEZ GARCÍA, MARÍA
ZARAGOZA VIDAL, RAFAEL
ZUBCAFF VALLEJO, ROBERTO
415
44
124
507
457
1
324
168
182
60
58
355
401
323
23
36
285
382
116
465
183
481
202
212
268
17
288
21
490
55
363
368
109
235
455
148
229
435
4
444
411
516
360
421
529
56
467
177
359
262
432
75
370
437
472
356
326
234
452
211
Descargar