Asociacion entre Consumo de Sustancias y Relaciones Sexuales

Anuncio
Revista de Psicología GEPU, Vol. 1, No. 2, 2010, pp. 01 - 206.
a5
Asociación entre Consumo de Sustancias y Relaciones
Sexuales en Adolescentes Estudiantes en Vegachí,
Antioquia, Colombia
Andrés D e Bedout H oyos5
U niversidad San Buenaventura M edellín
Recibido: 13 de O ctubre de 2009
Aceptado con Recomendaciones: 16 de Febrero de 2010
Aprobado: 9 de M arzo de 2010
Referencia Recomendada: D e Bedout,A. (2010). Asociación entre consumo de sustancias y relaciones sexuales en
adolescentes estudiantes en Vegachí,Antioquia,Colombia. Revista de Psicología G EPU ,1 (2),31 - 38.
Resumen: Antecedentes: H ay pocas investigaciones que exploren el comportamiento sexual en adolescentes rurales y su
relación con el consumo de alcohol. La mayoría de investigaciones en este campo son realizadas en adolescentes
urbanos. Por lo tanto, para las entidades públicas de salud es importante conocer el comportamiento sexual y los
factores psicológicos que subyacen a estas acciones de adolescentes en zonas rurales para la planificación de estrategias
preventivas y el emprendimiento en la vigilancia epidemiológica. O bjetivo: Explorar la relación que existe entre el
consumo de sustancias y el tener relaciones sexuales en adolescentes estudiantes de secundaria del municipio de Vegachí,
Antioquia, Colombia. M étodo: Se diseño un estudio transversal con estudiantes de secundaria, respondieron una
encuesta auto-administrada anónima que indagaba características sociodemográficas, el comportamiento sexual y
conductas de riesgo para la salud como el consumo de alcohol y otras sustancias. Resultados: En lo concerniente a
relaciones sexuales, 231 (46,6% ) estudiantes manifestaron haber tenido experiencia coital; la edad promedio de inicio
fue 13,3 años de edad. En lo concerniente con el sexo, 148 (64.1% ) varones manifestaron haber tenido relaciones
sexuales frente a 83 (35.9% ) mujeres que también lo han tenido. Igualmente, con relación al consumo de sustancias se
logro identificar que: 412 (83,1% ) estudiantes consumió algún tipo de sustancias alguna vez en su vida. Conclusiones: Los
adolescentes del municipio de Vegachí, Antioquia tienden a tener relaciones sexuales a una temprana edad. Asímismo,
existe cierto grado de relación entre el consumo de sustancias y la práctica de conductas sexuales.
Palabras Claves: Comportamiento Sexual,Prevalencia,Adolescentes,Estudiantes,Estudio Transversal.
Abstract: Background: There is few researches that explore the sexual behavior in rural adolescents and its relationship
w ith alcohol. M ost research in this field are conducted in urban adolescents. Therefore, for public health entity is
important to understand sexual behavior and psychological factors that underlie these actions of adolescents in rural
areas for the development of preventive strategies and entrepreneurship in epidemiological surveillance. O bjective: To
determine the relationship betw een substance use and sex among adolescent students of secondary Vegachímunicipality,
Antioquia,Colombia. M ethods: A cross sectional study design w ith high school students responded to a self-administered
anonymous survey that inquired sociodemographic characteristics, sexual behavior and risk behaviors to health as
alcohol and other substances. Results: With regard to sex, 231 (46.6% ) students reported having coital experience, the
average age of onset w as 13.3 years old. With regard to gender, 148 (64.1% ) men reported having had sex compared
w ith 83 (35.9% ) w omen w ho have had too. Similarly, in relation to substance use w as identified that: 412 (83.1% )
students had consumed some type of substance sometime in your life. Conclusions: Adolescents Vegachí municipality,
Antioquia tend to have sex at an early age. Also,there is some relationship betw een substance use and practice of sexual
behaviors.
Key Words: Sexual Behavior,Prevalence,Teens,Students,Cross-sectional Study.
5
5
Psicólogo U niversidad San Buenaventura de M edellín. Correo electrónico: psicologousb@ yahoo.es
ISSN 2145 - 6569/Grupo Estudiantil yProf
esional de Psicología Univalle
INTRODUCCIÓN
Losadol
escent
esa menudot
i
endena t
ener
r
el
aci
onessexual
essi
nl
a debi
da pr
epar
aci
ón
y, elusodelcondónyant
i
concept
i
voses
baj
oenest
egr
upopobl
aci
onal(Cebal
l
os&
Campo-Ar
i
as, 2005)
. Est
or
epr
esent
a un
r
i
esgopar
a embar
azosnodeseadosyen
cont
agi
o de enf
er
medades de t
r
ansmi
si
ón
sexual(Laf
l
i
n,Wang& Bar
r
y,2008)
. La mayor
par
t
edeest
asi
nvest
i
gaci
onesdi
sponi
bl
esse
cent
r
ar
onenl
ai
dent
i
f
i
caci
óndef
act
or
esque
i
nf
l
uyensobr
eelcompor
t
ami
ent
osexualde
l
osadol
escent
es, par
t
i
cul
ar
ment
e, aquel
l
os
r
el
aci
onados con l
a edad de l
a pr
i
mer
a
r
el
aci
ónsexualyelusodeant
i
concept
i
vos
(Nahometal
., 2001)
.
La adol
escenci
a esunt
i
empodei
ni
ci
aci
ón
sexualydeconsumodesust
anci
asdel
as
quesepuedeabusarodepender(Paul
one&
Candi
ot
i
, 2006)
. Di
f
er
ent
es f
act
or
es
cul
t
ur
al
es, soci
al
es y económi
cos se
r
el
aci
onan con est
as obser
vaci
ones
(Mer
chan, Ekst
r
and, Si
d-Hudes, & Hear
st
,
2002)
. Est
udi
osi
nf
or
manqueelconsumode
al
coholseasoci
a conal
t
af
r
ecuenci
aat
ener
r
el
aci
ones sexual
es (Ant
eghi
ni
, Fonseca,
I
r
el
and& Bl
um, 2001)
.
En una i
nvest
i
gaci
ón Mi
l
l
st
ei
n y sus
col
abor
ador
es, encont
r
ar
on que l
os
adol
escent
es sexual
ment
e act
i
vos con
edades 11-14 años t
i
enen más
pr
obabi
l
i
dades que sus par
es de haber
consumi
dosust
anci
aspsi
coact
i
vas(Mi
l
l
st
ei
n,
Pet
er
sen& Ni
ght
i
ngal
e,1993)
. Ot
r
osest
udi
os
muest
r
an que l
os adol
escent
es que son
sexual
ment
e act
i
vos t
i
enen más
pr
obabi
l
i
dades de uso de al
coholy l
a
mar
i
huana quel
osquenol
oson(Ki
r
by,1997;
Lynne-Cooper
, 2006)
. Par
a ambossexos, el
i
ni
ci
odelconsumodesust
anci
asenl
osmás
j
óvenes i
ncr
ement
a l
a pr
obabi
l
i
dad de
conver
t
i
r
seensexual
ment
eact
i
vos(Mi
l
l
st
ei
n
etal
., 1993)
.
Haypocasi
nvest
i
gaci
onesqueexpl
or
enel
compor
t
ami
ent
o sexual en adol
escent
es
r
ur
al
es y l
a r
el
aci
ón con elconsumo de
al
cohol
. La mayor
í
a de i
nvest
i
gaci
onesen
est
ecamposonr
eal
i
zadasenadol
escent
es
ur
banos(Levi
ne & Coupey, 2003;Sant
el
l
i
,
Li
ndber
g,Abma, Sucof
f& Resni
ck,2000)
. Por
l
ot
ant
o,par
al
asent
i
dadespubl
i
casdesal
ud
es i
mpor
t
ant
e conocerelcompor
t
ami
ent
o
sexual y l
os f
act
or
es psi
col
ógi
cos que
subyacena est
asacci
onesdeadol
escent
es
en zonas r
ur
al
es en l
a medi
da que est
a
i
nf
or
maci
ón es i
ndi
spensabl
e par
a l
a
pl
ani
f
i
caci
óndeest
r
at
egi
aspr
event
i
vasyel
Revista de Psicología GEPU, Vol. 1, No. 2, 2010, pp. 01 - 206.
empr
endi
mi
ent
o en l
a
vi
gi
l
anci
a
epi
demi
ol
ógi
ca (Var
gas, Henao& Gonzál
ez,
2007)
.
Elobj
et
i
vodeest
eest
udi
of
uedet
er
mi
narl
a
r
el
aci
ón que exi
st
e ent
r
e elconsumo de
sust
anci
asyelt
enerr
el
aci
onessexual
esen
adol
escent
esest
udi
ant
esdesecundar
i
a del
muni
ci
pi
odeVegachí
, Ant
i
oqui
a, Col
ombi
a.
MÉTODO
El pr
esent
e es un est
udi
ot
r
ansver
sal
apr
obadoporl
a Al
cal
dí
a delMuni
ci
pi
ode
Vegachí
, Ant
i
oqui
a y porelcol
egi
o Ef
e
Gómezdelmi
smomuni
ci
pi
o. Sesol
i
ci
t
óel
consent
i
mi
ent
o del coor
di
nador de l
a
i
nst
i
t
uci
ónydel
osal
umnospar
al
a apl
i
caci
ón
de l
a encuest
a, después de expl
i
carl
os
obj
et
i
vos delest
udi
o, elbaj
or
i
esgo que
i
mpl
i
caba l
ai
nvest
i
gaci
ónpar
al
ai
nt
egr
i
dady
l
a di
gni
dad,l
osbenef
i
ci
ospar
al
a ci
enci
a yel
manej
oconf
i
denci
alquesedar
í
aat
oda l
a
i
nf
or
maci
ón sumi
ni
st
r
ada (Resol
uci
ón
008430,1993)
.
La par
t
i
ci
paci
ónenest
eest
udi
onosi
gni
f
i
ca
r
i
esgo al
guno, no se obt
endr
á benef
i
ci
o
di
r
ect
o adi
ci
onal y se esper
a que l
os
benef
i
ci
osseanobt
eni
dosporot
r
asper
sonas
medi
ant
eelconoci
mi
ent
oadqui
r
i
doa par
t
i
r
deest
ai
nvest
i
gaci
ón.
Los dat
os ser
án manej
ados en f
or
ma
conf
i
denci
alybaj
oni
nguna ci
r
cunst
anci
a el
nombr
e delpar
t
i
ci
pant
eol
os r
esul
t
ados
ser
ánhechospúbl
i
cososepr
esent
ar
áenl
os
r
esul
t
ados,comot
ampocosecoment
ar
ánl
as
r
espuest
asa l
oscuest
i
onar
i
osnil
ochar
l
ado
dur
ant
e l
a ent
r
evi
st
a a l
os padr
es,
r
epr
esent
ant
esl
egal
eso pr
of
esor
es, sies
queser
equi
er
e.
Se i
ncl
uyer
on t
odos l
os est
udi
ant
es de
secundar
i
a delcol
egi
odeVegachí
, Ant
i
oqui
a
enedadescompr
endi
dasde11a 20añosde
edad ya que l
asi
nvest
i
gaci
onesmuest
r
an
queenesegr
upopobl
aci
onalsepr
esent
a
mayorr
i
esgodeconsumodesust
anci
asy
r
el
aci
onessexual
esa t
empr
ana edad. Los
par
t
i
ci
pant
esdi
l
i
genci
ar
onunf
or
mul
ar
i
oaut
oadmi
ni
st
r
ado que abor
daba l
os aspect
os
soci
odemogr
áf
i
cos,del
a vi
da sexualyot
r
as
conduct
asr
el
aci
onadasconl
a sal
ud. Est
e
t
i
po de est
r
at
egi
a par
a i
nvest
i
gar
compor
t
ami
ent
ossensi
bl
esdel
a vi
da del
os
adol
escent
es
muest
r
a
acept
abl
e
conf
i
abi
l
i
dad(Br
ener
, Jog& Gr
ady,2003)
.
ISSN 2145 - 6569/Grupo Estudiantil yProf
esional de Psicología Univalle
RESULTADOS
Unt
ot
alde509est
udi
ant
esr
espondi
er
onl
a
encuest
a sat
i
sf
act
or
i
ament
e. Se excl
uyer
on
del anál
i
si
s 13 (2,6%) est
udi
ant
es que
omi
t
i
er
on l
a i
nf
or
maci
ón sobr
er
el
aci
ones
sexual
esodi
er
oni
nf
or
maci
óni
nconsi
st
ent
e.
La edaddel
ospar
t
i
ci
pant
esseencont
r
aba
ent
r
e11y20años,medi
a 14,4añosdeedad.
Enr
el
aci
ónconelsexo, 281(56,7%)er
an
muj
er
esy215 (43,3%)
, var
ones.
En r
el
aci
ón con elgr
ado, elgr
ado sext
o
r
epr
esent
óel22%, sépt
i
moel22%, oct
avoel
17,9%, novenoel14,3%, déci
moel12,3% y
undéci
mo el 11,5% del t
ot
al de l
os
encuest
ados.
Delt
ot
aldel
osencuest
ados, 430(86,7%)
adol
escent
esmani
f
est
ar
ont
enerunest
ado
desal
udgener
alact
ualexcel
ent
ey/
obueno,
y66(13,3%)adol
escent
esmani
f
est
ar
ont
ener
unest
adodesal
udgener
alact
ualr
egul
ary/
o
mal
o. Porot
r
ol
ado,el69.8% descr
i
bi
er
onsu
r
endi
mi
ent
oacadémi
coact
ualdeexcel
ent
e
y/
obueno,yel30.2%comor
egul
ary/
omal
o.
Ungr
upode412(83,1%)est
udi
ant
esi
nf
or
mó
consumodeal
coholal
guna vezensuvi
da y
l
a edadpr
omedi
odei
ni
ci
odeest
a conduct
a
f
ue 12,3 añosde edad. Un t
ot
alde 256
(51,6%)adol
escent
esi
nf
or
mo consumo de
ci
gar
r
i
l
l
oal
guna vezensuvi
da yl
a edad
pr
omedi
odeest
a conduct
af
uede10,8años
deedad.
Conr
el
aci
ónalconsumodemar
i
huana, 41
(8,3%) per
sonas mani
f
est
ar
on haber
consumi
do al
guna vez en l
a vi
da, y el
pr
omedi
odeedaddei
ni
ci
odeest
econsumo
f
ue 13,8 años de edad. Han aspi
r
ado
pegant
e(bóxer
, sacol
)21(5,3%)per
sonasen
al
gún moment
o de l
a vi
da. Y 17 (3,4%)
est
udi
ant
es ha consumi
do cocaí
na al
guna
vezenl
a vi
da.
Enl
oconcer
ni
ent
ea r
el
aci
onessexual
es,231
(46,6%) est
udi
ant
es mani
f
est
ar
on haber
t
eni
doexper
i
enci
a coi
t
al
;l
a edadpr
omedi
o
dei
ni
ci
of
ue13,3añosdeedad. Yelnúmer
o
deper
sonaspr
omedi
oconelquehanest
ado
cada una del
asper
sonasquehant
eni
do
r
el
aci
onessexual
esf
ue2,8par
ej
as.
Enl
oconcer
ni
ent
econelsexo, 148(64.1%)
var
onesmani
f
est
ar
onhabert
eni
dor
el
aci
ones
sexual
esf
r
ent
ea 83(35.9%)muj
er
esque
t
ambi
énl
ohant
eni
do.
Revista de Psicología GEPU, Vol. 1, No. 2, 2010, pp. 01 - 206.
La di
st
r
i
buci
ón de per
sonas por gr
ado
escol
arquehant
eni
doalmenosuna r
el
aci
ón
sexualensuvi
da, esl
a si
gui
ent
e:
34(14.7%)per
sonasdegr
adosext
o.
41 (17.8%) per
sonas de gr
ado
sépt
i
mo.
37 (16.0%) per
sonas de gr
ado
oct
avo.
34 (14.7%) per
sonas de gr
ado
noveno.
41 (17.8%) per
sonas de gr
ado
déci
mo.
44 (19.0%) per
sonas de gr
ado
undéci
mo.
De412(83,1%)per
sonasquehanconsumi
do
sust
anci
aspsi
coact
i
vasel(51,3%)t
uvi
er
on
r
el
aci
onessexual
esl
a pr
i
mer
a vezbaj
oel
est
adodeal
guna sust
anci
a psi
coact
i
va. Así
mi
smo, sepuedodet
er
mi
narqueexi
st
euna
r
el
aci
ónal
t
a ent
r
eelconsumodesust
anci
as
psi
coact
i
vasyelt
enerr
el
aci
onessexual
es.
Delt
ot
alde per
sonas que han t
eni
do
r
el
aci
ones sexual
es, 75 (32,5%)per
sonas
hanusadopr
eser
vat
i
vo(condón)t
odasl
as
vecesy97(42%)per
sonasusópr
eser
vat
i
vo
en l
a r
el
aci
ón sexualmás r
eci
ent
e. Y 68
(29,4%) adol
escent
es di
ce haber t
eni
do
r
el
aci
onessexual
esbaj
oelef
ect
odell
i
cor
,y
5 (2,2%) adol
escent
es i
nf
or
mar
on haber
t
eni
dor
el
aci
onessexual
esbaj
oelef
ect
ode
al
guna sust
anci
a y87(37,7%)adol
escent
es
mani
f
est
ar
on haber t
eni
do r
el
aci
ones
sexual
esconper
sonasqueconocí
anpocoo
queacababandeconocer
.
En r
el
aci
ón con l
a pr
ef
er
enci
a sexual
, el
82,1% seconsi
der
aba het
er
osexual
, el1,4%
bi
sexual
, el16.5% no est
aba segur
oy
ni
ngunomani
f
est
óconsi
der
ar
sehomosexual
.
Porúl
t
i
mo, el79% cont
est
ar
on que han
r
eci
bi
do ant
er
i
or
ment
ei
nf
or
maci
ón sobr
e
i
nf
ecci
ónporVI
H oSI
DA enelcol
egi
o, el
17.4% di
cenohaberr
eci
bi
doyel3.6% no
est
aba segur
o.
CONCLUSIONES
Unnúmer
oi
mpor
t
ant
edehombr
esymuj
er
es
adol
escent
esi
ni
ci
ansusr
el
aci
onessexual
es
ant
esdel
a mayor
í
a deedad. Est
at
endenci
a
at
enerr
el
aci
onessexual
esa t
empr
ana edad
ya noesunmi
t
o, esuna r
eal
i
dad;yasíl
o
conf
i
r
ma est
e est
udi
or
eal
i
zado en el
muni
ci
pi
odeVegachí
, Ant
i
oqui
a.
Así mi
smo, el consumo de sust
anci
as
t
ambi
énest
aj
ugandounpapeli
mpor
t
ant
een
eli
ni
ci
opr
emat
ur
odel
asr
el
aci
onessexual
es
ISSN 2145 - 6569/Grupo Estudiantil yProf
esional de Psicología Univalle
de l
os adol
escent
es en elmuni
ci
pi
o de
Vegachí
, Ant
i
oqui
a. Uncl
ar
oej
empl
odeest
o
nol
odanl
osr
esul
t
adosencont
r
adosenl
a
encuest
a apl
i
cada;del
as496per
sonasque
cont
est
ar
on l
as encuest
a de maner
a
adecuada, 231 (46,6%) est
udi
ant
es
mani
f
est
ar
onhabert
eni
doexper
i
enci
a coi
t
al
,
l
oshombr
esi
nf
or
mar
on mayornumer
o de
r
el
aci
ones sexual
es que l
as muj
er
es, y
al
r
ededordeunos412(83,1%)est
udi
ant
es
hanconsumi
doal
gúnt
i
podesust
anci
as, l
o
que l
l
eva a hi
pot
et
i
zarque elí
ndi
ce de
r
el
aci
ones sexual
es en est
e muni
ci
pi
o se
podr
í
ai
ncr
ement
arya queexi
st
eci
er
t
a gr
ado
der
el
aci
ónent
r
eelconsumodesust
anci
asy
elt
enerr
el
aci
onessexual
es.
Si
n duda, esi
mpor
t
ant
e segui
rr
eal
i
zando
est
udi
osdeest
et
i
popar
a conocermása
f
ondo elcompor
t
ami
ent
o sexualde l
os
adol
escent
esenest
ar
egi
ón, asími
smo, es
i
mpor
t
ant
er
esal
t
ar que dent
r
o de est
e
muni
ci
pi
osedebendecont
i
nuarr
eal
i
zando
j
or
nadasdecapaci
t
aci
ónf
r
ent
ealt
ema de
pr
ot
ecci
ónsexualyabusodesust
anci
as;ya
queesuna del
asf
or
masmásef
ect
i
vaspar
a
combat
i
r el i
ncr
ement
o de r
el
aci
ones
sexual
es si
n pr
ot
ecci
ón en adol
escent
es,
consumo de sust
anci
as, enf
er
medadesde
t
r
ansmi
si
ón sexual(ETS)y embar
azos en
adol
escent
es.
Es evi
dent
e que est
e est
udi
o no es una
panacea sobr
e elt
ema de l
asr
el
aci
ones
sexual
es y el consumo de sust
anci
as
psi
coact
i
vas, per
o dan un nor
t
e y una
di
r
ecci
ón par
a f
ut
ur
as i
nvest
i
gaci
ones e
i
nt
er
venci
onesdecampoendi
chomuni
ci
pi
o
deAnt
i
oqui
a. Asími
smo, esr
ecomendabl
e
gener
arconci
enci
asenl
asper
sonassobr
eel
i
mpact
o negat
i
vo que puede gener
ar el
hechodet
enerr
el
aci
onessexual
esbaj
ol
os
ef
ect
osdesust
anci
aspsi
coact
i
vas.
REFERENCIAS
Ant
eghi
ni
, M., Fonseca, H., I
r
el
and, M., &
bl
um, R. (2001)
. Heal
t
hRi
skBehavi
or
sand
Associ
at
ed Ri
sk and Pr
ot
ect
i
ve Fact
or
s
Among Br
azi
l
i
an Adol
escent
si
n Sant
os,
Br
azi
l
. Journal of adolescent health, 28, 295–
302.
Br
ener
, N., Jog, B., & Gr
ady, W. (2003)
.
Assessmentoff
act
or
saf
f
ect
i
ngt
heval
i
di
t
yof
sel
f
-r
epor
t
ed heal
t
h-r
i
sk behavi
or among
adol
escent
s:evi
dence f
r
om t
he sci
ent
i
f
i
c
l
i
t
er
at
ur
e.Journal Adolescent Health, 33, 436457.
Cebal
l
os, G., & Campo-Ar
i
as, A. (2005)
.
Pr
eval
enci
a deusodecondónenl
a pr
i
mer
a
r
el
aci
ón sexualen adol
escent
esde Sant
a
Revista de Psicología GEPU, Vol. 1, No. 2, 2010, pp. 01 - 206.
Mar
t
a, Col
ombi
a:di
f
er
enci
as porgéner
o.
Medunab, 8, 59-64.
New Di
recti
ons for the 21st Century. New
Yor
k:Oxf
or
dUni
ver
si
t
yPr
ess.
Ki
r
by, D. (1997)
. No Easy Answers.
Washi
ngt
on, DC: Nat
i
onal Campai
gn t
o
Pr
eventTeenPr
egnancy.
Nahom, D., Wel
l
s,E., Gi
l
l
mor
e,M., Hoppe,M.,
Mor
r
i
son, D., Ar
chi
bal
d, M., Mur
owchi
ck, E.,
Gr
aham, L., & Wi
l
sdon,A. (2001)
. Di
f
f
er
ences
by gender and sexual exper
i
ence i
n
adol
escentsexualbehavi
or
:I
mpl
i
cat
i
onsf
or
educat
i
on and HI
V pr
event
i
on. Journal of
School Health, 71, 153-158.
Laf
l
i
n, M., Wang, J., & Bar
r
y, M. (2008)
.A
Longi
t
udi
nalSt
udyofAdol
escentTr
ansi
t
i
on
f
r
om Vi
r
gi
nt
oNonvi
r
gi
nSt
at
us. Journal of
Adolescent Health, 42 (
3)
, 228-236.
Levi
ne, S., & Coupey,S. (2003)
. Adol
escent
Subst
ance Use, Sexual Behavi
or
, and
Met
r
opol
i
t
anSt
at
us:I
s“Ur
ban”aRi
skFact
or
?
Journal of adolescent health, 32, 350–355.
Lynne-Cooper
, M. (2006)
. Does Dr
i
nki
ng
Pr
omot
eRi
skySexualBehavi
or
?ACompl
ex
Answert
oa Si
mpl
eQuest
i
on. Associ
ati
on for
Psychologi
cal Sci
ence, 15(
1)
, 19-23.
Mer
chan, E., Ekst
r
and, M., Si
d-Hudes, E., &
Hear
st
, N. (2002)
. Pr
eval
enceandCor
r
el
at
es
of HI
V-Rel
at
ed Ri
sk Behavi
or
s among
Adol
escent
s atPubl
i
c School
si
n Br
asi
l
i
a.
AI
DSand Behavi
or, 6 (
3)
, 283-293.
Mi
l
l
st
ei
n, S., Pet
er
sen, A., & Ni
ght
i
ngal
e, E.
(1993)
. Pr
omot
i
ngt
heHeal
t
hofAdol
escent
s.
Paul
one, I
., & Candi
ot
i
, C. (2006)
. Consumo
de sust
anci
as adi
ct
i
vas en adol
escent
es
escol
ar
i
zados. Archi
vos argenti
nos de
pedi
atrí
a, 104(
3)
, 227-233.
Mi
ni
st
er
i
o de Sal
ud (1993)
. Resoluci
ón
008430de 1993, por la cual se establecen
las normas ci
entí
fi
cas, técni
cas y
admi
ni
strati
vas para la i
nvesti
gaci
ón en
salud.Sant
af
é de Bogot
á:Mi
ni
st
er
i
o de
Sal
ud.
Sant
el
l
i
, J., Li
ndber
gL., Abma, J., Sucof
f
, C.
& Resni
ck, M. (2000)
. Adol
escentsexual
behavi
or
:est
i
mat
es and t
r
ends f
r
om f
our
nat
i
onal
l
yr
epr
esent
at
i
vesur
vey. Fam Plann
Perpect, 32, 156-65.
Var
gas,E., Henao,J., & Gonzál
ez,C. (2007)
.
Toma dedeci
si
onessexual
esyr
epr
oduct
i
vas
ISSN 2145 - 6569/Grupo Estudiantil yProf
esional de Psicología Univalle
en l
a adol
escenci
a. Acta Colombi
ana de
Psi
cologí
a, 10(
1)
, 49-63.
Descargar