JUNY 1988 NUM.1

JUNY 1988
NUM.1
Wtoes
<
*
GRUP DE
•
LESBIANES FEMINISTES DE
BARCELONA
Aquesta editorial va de presentació i poca cosa mes. Amb aquest nüm.1 de TRIBADES al carrer, el
grup de lesbianes de Barcelona inicien el projecte
d"editar periódicanent una revista des de i sobre
lesbianisme, alguna de vosaltres haureu tingut a
les vostres nans el nún.O on us oferiem el resultat del treball del grup en un acte que varen fer
peí dia de l'orgull gai i lesbia de l'any passat,
les presses
i tanbé la inexperiencia van fer que
el resultat de la conposició no fos del tot satisfactori; esperen que aquesta us sigui nés fácil de
llegir sense necessitat de lupa.
Volera intentar fer una revista vivaj viva perqué estará impregnada de nosaltres i la veritat és
que estem bastant vives,
sortiran els debats i discussions deis temes que treballen en el grup i ens
semblin mes interessants. també les informacions
puntuáis de fets i mogudes d'actualitat que vagin
succeint, articles i opinions individuáis i collectives de persones o grups d'aqui o de fora, tenim
1& intenció que sortin opinions contraposades, diferents formes de pensament per fer-nos una idea
el mes global possible de la moguda lesbiana.
Tindrem un apartat per comentar pellicules,
llibres, música, altres revistes que ens puguin
semblar interesants, coses noves i antigües...
També ens agradaria que en cada revista poguessim treure algún conté, o carta o poema que ens
arribi a les mans, &ixó vol dir que esperem rebre
textos de totes les que us animeu a agafar la ploma (la d 'escriure...).
Esperem rebre felicitacions, critiques, suggeréncies, acords i desacords sobre el contingut
deis temes o articles que vagin sortint, és per
aixó que en el próxim número obrirem un apartat
per rebre les car tes. Aqui va la nostra adrecaí
Gran Via 549 4rt.la. 06015 Barcelona.
Per acabar, dir-vos que girant uns quants
fulls tindreu la mformació de les Jornades de Lesbianes de l'Estat que organitza la coordinadora estatal del moviment fe- nista, partint deis grups
de lesbianes de tot l'e^tat que estem ficades a la
cordi. Aqüestes jornades son per dones lesbianes,
és a dir perqué nosaltres plantegem, di3cutim i
ens comuniquen! les diferents realitats o motivacions, aixo no vol dir que qualsevol dona no lesbiana no pugui participar de la nostra trobada.
Les jornades serán els dies 3. 4 i 5 de juny a Madrid. com grup de sarna treballem el tema de la doble vida del qué també teniu una mostra de 1& discussio en aquesta revista.
Ens veiem. son viatge i petonets i
INFORMACIO JORNADES
Els grups de lesbianes que formen part de la coordinadora feminista estem organitzant les Jornadas Estatals de Lesbianas, La
cosa ja está en mar'xa i les dates son el 3, * i 5 de juny. Es fama a Madrid principalment perqué el collectiu d'allí és el que
tenia mes capacitat (per número de dones i anys de funcionament>
d"? fer de puntal del qué suposa organitzar unes aornades a
nivell estatal.
Per les ultimes informacions que tenim les jornades es faran
a la Ciutat Escolar que esta a uns 12 km. de Madridj no us atabalarem amb tot el batibull que significa organitzar una menuda
d'aquesta mena, locáis, llocs per dormir, cartells, relació amb
els mitjans de comunicado, edició de ponéncies, festa i gresca,
e t c . . només dir-vos que les tasques s'han intentat repartir entre diferents grups.
En 1'última coordinador» estatal i peí fet que es va fer el
cap de setmana de Carnastoltes varen faltar forces companyes, és
per aixó que no us podem donar una idea mes global de en quines
mogudes s'están trencant el cap cada un deis grups. de moment tenim noticies que Donosti amb Vizcaia están currant el tema
d agressions i possiblement alguna cosa sobre sexualitat, les
noies de Madrid preparen untk ponencia sobre la importancia de
1' organització de les lesbianes i el com fer per teñir mes presencia pública, la Rio ja ons prepara una ponencia sobre el que
costa ser lesbiana en un lloc petit que segurament portará el títol de "Lesbiana provinciana busca, novia* també estant preparant
un testimoni sobre lesbianisme i manicomi. la gent del País Valencia pai»lran
sobre doble vida i ghetto en una mateixa ponencia, el grup de Barna també estem treballant el tema de doble
vida.
Resaltar alguns temes que semblaven interessants i que. de
moment, sembla ser que ningú no s'ha animat a omplir-ne papsrs:
- Sadomasoquisme. mares lesbianes. noves tecnologieso. el
com ser mares, rotllos amb tios,... S'anima alguna ?
Molt probablement dones a títol individual o grups que no estan a la cordi també presentin algunes ponéncies, en fi ens desitgem bon treball a totes.
Per últim tindrem festa el dissabte a la nit i possiblement
el mateix dissabte abans de la "marxa" es prepari algún acte al
carrer.
Pensem que aqüestes jornades independentment. de les discusions de les ponéncies
que es presentin son importants peí fet
que suposa que el tema lesbianisme surti al carrer, és un pas
mes per a consolidar i ajudar a créixer les organitzacions lesbianes, cosa que ens sembla fonamental com a forma de lluita contra la imposició per a totes i tots de la sacrosanta norma heterosexual com a forma única e indiscutible de relació sexual entre les persones .
2
COORDINADQB^PE PRGANIZAGIONES FE
.„„.
u%lV8 8
Per altre banda també enj sembla forca positiu en tant que
lesbianas
feministes que la coordinadora estatal es plantegui organitzar aqüestes jornades la qual cosa indica la realitat de
Inexistencia de bastants grups de lesbianes que están presents
de forma organitzada dins de les dlferents cordis de cada lloc i
portant una tasca especifica com a lesbls.
...... Noies ons veiem a Madrid ! .'
3
TEMA-DEBAT
PONENCIA: « De! que no es diu doble vida »
irttí*.
**%é» « í r n l f l i A t i u i
i
«u(
Uiy+> f r < » « l l < k t
(n
«I
cru*
p»l¿m(c».
Protagonistes i causes de la doble vida
Primer cop d'ull
Les sequéncies i anécdotes que aquí hem expressat, les que cada
de vosaitres podria explicar,les que de la simple o b s e r v a d o amb
lupa ens tornaría la realitat,son suficientment representati ves
com i on desenvolupa aquesta doble vida.Ningú no pot negar,encara avui en dia,que de cara a les lesbianes i al lesbianisme
(com a fet social) hi ha una actitud general de Negació,
I n v a l i d a d o i/o Trivial ització (tal i com va especificar una
col.lega ja fa un cert temps),en canvi per sota d'aquestes
paraulés,entre els espais en blanc que deixen els contorns de
les seves 1letres,trobem inexorablement LESBIANES:típiques,
atípiques» prototípiques,bledes,enjoiades,cret ines,proletes,
simpátiques,arrogants,amagades«congressistes,noietes.marasses,
adorables, pesades i plumeres varies...pero,lesbianes.De
condicions molt diferents»hábits i circunstancies pero
lesbianes, que davant tanta negacid,invalidació,trivial ització,
viuen, lógicament,una doble vida.
En resum t dit clárament:Doble vida perqué conscient o
i nconsc ientment la lesbi,la persona homosexual , riega , amaga o
modifica elements vitáis de la seva vida afectivo-sexual,ja
que,si no no fes així ells/elles sabrien un secret amb el qual
podrien fer chantatge.
Primeres alarmes
Rebobinem una mica la peí.1ícula,repassem la qüestió:
Per una banda ningú no diria que no son heterosexuals,que no son
"normáis".A mes a mes la propia realitat diversificada deis
diferents tipus de dones lesbianes existents i 1'actual moda de
1'ambigüetat«minirnitzen,deixen cada cop mes sense joc,etiquetes
com "marimacho",o "aquesta sembla un noiet.potser es
tortillera".!. 1 així sense cap triangle »~osa penjat del
col 1,sense cap color ni perfum determinants a la pell,és
prácticament impossible que se'ns reconegui com a dones
lesbianes que som.Som "normáis" per a tots els efectes.Continuem
sense existir,i si ens fan existir en algún moment es amb un
grau tal de caricatura que després ningú no ens "reconeix".Está
ciar T dones «que des de 1 * inexistencia ,no podent preparar cap
figura ni cap arma de lluita.
En conseqüénci a,per altra banda,una part de la nostra lluita
sembla anar encaminada a reivindicar i reforjar la nostra
"identitat homosexual"(?) alhora que intent-em treure-la de la
doble vida i "normal itzár" així algunes de les cartes del seu
joc que ens donen,enfortint el.binomi en el qué no creiem
(heterosexual itat-homosexualitat),instal.lant finalment en la
nostra pantalla personal el qualificatiu que han inventat:
LESBIANES.Per aquest motiu ens ha de quedar sempre molt ciar per
qué i com reivindiquen» aquests elements per qué ens
autoproc1 amen lesbianes«per a qué i al davant de qui » i sobretot
qué entenem per normalitzar la nostra vida, (en el nostre cas
capgirar els valors dominants com a dones i contra la
"normalitat" hetero),o sinó,1 a ruleta del mateix sistema que ens
manté ocu1 tes.seguira girant i girant tranqui1.1ament recolzant
els seus eixos en els mateixos valors»en les mateixes
diferencies i definicions engantxant-nos tard o d'hora en algún
engranatge,ja sigui amb noms com lesbianes,tríbades.homosexuals
femenines o qualsevol altre que inventin,ja sigui amb
l'estructura d'espais de "normal ització" que constitueixin,ja
sigui amb la i n s t a u r a d o de liéis cada cop mes permi ssi ves, pero
igualment: Noms
Espais especiáis
Liéis reguladores
Les seves paraules ens arriben amb aquest ress¿:
"Es permetran associacions homosexuals.
Es potenciaran els grups artístics que recullin i es facin
ressó de les inquietuts homosexuals.
Sí , senyoreta,vosté és una lesbi feta i dreta."
Aquest és el discurs dominant en plena efervescencia de
generositat po1 itica»amp1 itud de mires i 11iberalització de
costums.
Entretant,cada una de nosaltres en la seva intimitat.en la seva
mes pregona intimitat ni es.considera homosexual,ni sent que
ella tingui res per normal itzar,sino tot al contrari.ni vol ser
com,ni necessita la benedicció del poder per a...Sincera pero
perillosa actitud ja que es seguirán recolzant sobre seu per a
dir que no existim,o que som quatre boges,o que som una
tipificada desviació«computada i ja arxivada.En conseqüéncia no
ens interessa el silenci en el que ens sumergeixen,ni sentim
formar part de les seves definicions,ni volem continuar
estátiques en els seus arxius sota el nom de Rara Avis.Així
dones,proclamen avui com un paréntesi en la nostra existencia,
paréntesi configurat amb totes les cometes i punts i a part que
calguin.
Si,no proclamen,recol1int del terme lesbiana i d'a.ltres,el que
teñen de subversiu,provocador i diferenciador avui en día en
aquesta societat.
Sí.ho proclamen c1arament,des deis valors que el Feminisme
aporta.
A quines conclusions arribem a poc a poc?
PRIMERES CONCLUSIONS
1.- Que ser lesbiana en una societat hetero significa
automáticament doble vida,sempre,en algún lloc o en
alguna mesura.Que és així per a qualsevol de nosaltres
i/o de les nostres companyes i que,tot plegat,no és una
lliure opció ideológica.
2.- Que sabem que depen de nosaltres i/o del nostre
comportament, no solament el que tothom coneixi la nostra
ex isténci a,sinó també la orientació i el contingut
d'aquest coneixement,d'aquest "saber",o simplement
d'allo que nosaltres diem de nosaltres mateixes.
5
3.- No obstant»també sabem que si ho diem,canviaran coses en
la v a l o r a d o que els altres teñen de nosal tres... Sabem
que correm-un risc?que ens poden fer mal...perqué aixo
nostre no encaixa dins la moral dominant,ni en els
models o rols sexuals amb els quals»en teoria,diuen que
tothom ha de encai xar.. .Sabem que la l e g i s l a d o no ens
considera igual que els altres,i mo1t menys la policía, ni
tampoc els ve'ins.ni la familia,i que a la feina. és un motiu
mes de conf1icte.La por que tenim del rebuig»a ser jutjades
com a persones malaltes,rares, desviades...Sabem que lluitar
contra aixó és una font permanent de desequilibri i tronsum
important d'energies.
*•.- Donat que sabem tot aixó,1'instint de supervivencia ens
diu que ens hem de protegir,que hem de clandestinitzar
aquesta nostra i n f o r m a d o . I aquí comenca la nostra doble
yida.
5.- Finalment,confirmen sistemáticament que el silenci és
l'arma fundamental contra el lesbianisme,i nosaltres en
la mesura en qué vivim aquesta doble vida,reforcem
aquest silenci.Está ciar que la clandestinitat proporciona
certa tranqui1.1 itat pero no afavoreix enfrentar-se a aquest
fet.i que 1'única manera de comencar a desfre-se de la moral
establerta»la hipocresía i la norma dominant és proclamar la
nostra existencia tant a nivell organitzat com
individualment (l'un i l'altre son imprescindibles entre
si).
* Sí,doble vida on organitzes una segona,la no oficial sobre el
si lene i.Silenci teu,silenci de l'exterior (de la moral,deis
signes culturáis,deis mitjans de comunicació...). Abséncia de
"reflexe",abséncia de poder constatar d'altres pautes de
comportament que trenquin amb la monotonía de 1'homogeneitat...
Pautes que,en el cas d'existir,no implicarien valors "bons" o
categories "superiors"...No, simplement possibilitat de veure
representada.hístoritzada, fabulada questa realitat tan clara,
que és la teva propia vida i la milers i milers de dones i
d'homosexuals.Per qué aixó "origina" o reafirma el lloc que ja
existeix i obrirá discussions.contrapropostes,a 1ternati ves...Per
exemple peí que fa a la nostra inexistent cultura erótica ( ? ) :
"El simbolisme erótic d'aquesta •societat és un simbolisme erótic
heterosexual que.sovint converteix en hetero les nostres propies
fantasies erótiques".Aixi ho deien. no fa gaire temps les nostres
companyes de Madrid en un trebal1 sobre violencia i agressions
soferts per lesbianes.Aquest era un títol just per a una
imatge.per a una realitat:la nostra,que no acaba mai de ser
expressada.Segur que n'hi ha,pero no tenim ni la definició,ni la
cultura,ni el retrat social deis gais.per exemple.Aixó vol dir
que actuem com a hornos de nit i com a heteras de dia o quan ens
toca?.No,no creiem pas que sigui aixi.
* Sí,doble vida que et porta,en definitiva a un aprenentatge de
ser homo.
"La carrera homosexual comenepa amb el reconei xement deis desigs
sexuals concrets i amb 1 *aprenentatge deis llocs i les maneres
de trobar p-arella" (Sexualitats occ identals ) . Ef ec t i vament, i és
t
una gran 11 isó,sáprén sobretot a interior itzar mecanismes
d'autoconservació (i també d'autoconversa) interioritzant una
dualitat en el nostre comportament (automecanismes per reprimirte,per simular...) que a la llarga van sent pensats com a
naturals per a la nostra manera de ser.de funcionario inclús
arriben a ser sublimats com quan sentim.o ens sentim: ,
"millor.així no saben res de mi i soc mes 11iure",11ibertat
impossible de confirmar o demostrar perqué no has elegit entre
una o diferents opcions,és que senzillament has enmudit.
Interior ització d'aqbesta doble vida que es manifesta molt mes
durament en una ciutat petita o en un poblé,on els cercles son
mes reduits,tothom es coneix,els carrera están sempre plens de
ve'ins/nes,coneguts,fami 1 iars, i a mes a mes no tens,
possiblement, el refugi del ghetto.
En la gran ciutat aquesta doble vida sembla mes suportable,peró
en realitat,si ens aturem un moment,és tan irracional i
opressiva com en les seves definicions mes radicáis.
Una companya deia: "Hi ha un ventall peí que fa a les diferentes
maneres de viure 1'existencia lesbiana.En una punta podriem
col.locar a les dones que no son capaPes d'acceptar el seu desig
lésbic perqué les pressions socials son molt fortesjen l'altre,
aquelles altres que,organitzades o no,comparteixen aquell desig
amb altres grups mes o menys amplis (reunions,amistáis>algún
familiar) i que en definitiva.es permeten ser sempre elles
mateixes en el seu cercle de relacions ( si n'exceptuen treball
i familia).
Aqüestes ultimes potser que fins i tot.ensenyin el
seu lesbianisme al carrer
(en el ben entes que el carrer no
sigui a la vora de c a s ) .
I afegia:"He sentit a dir a moltes lesbianes organitzades "no
tinc perqué anar dient a tothom que soc lesbiana".Tots sabem que
aquest no és el problemajno és un problema d'intimitat sino de
fer front a la societat.a les idees dominants que ens volen
reduir a 1 * ámb i t de la no existencia."
Aquesta opinió és compartida per nosaltres pero ens agradarla
afegir-hi alguna cosa.En la nostra Iluita,els avenaos tant
individuáis com col.lectius son normalment bastant desfasats
(tots al darrer d'una pancarta lesbi,peró cap no ho
"manifestará" ,per aixó en els ambits de la seva vida privada) i
és aixi per motius que ja anem veient i d'altres que sortiran.
Constatem que aquest fet es converteix,per a la majoria de
nosaltres,en l'origen de no poques angoixes i culpabi 1 itzacions,
perqué sabem que,en el moment de "armar" la nostra batalla,de
teñir una cara,uns ulls,un cognom indi vidual,te una importancia
vital.En cas contrari continuem dilu'ides i convertides en
feministes que parlen o es manifesten per a favor del
lesbianisme. On son les lesbianes? Qui son?
Que aixó consti aquí com una reflexió:la culpa mai no
movilitzará actituds i comportaments de Iluita (mes probablement
en paralitzará qualsevol intent) sino que el fet de gosar fer
front será el fruit de processos personáis particulars,on
tindran una gran importancia les circunstancies socials de cada
una i com ens hi hem mogut al llarg de la nostra vida.
I aixó no té res a veure amb un major o menor coratge o
adquisició de prestigi,per cada m a n i f e s t a d o pública feta des de
1'indi vidual itat.Es bo recordar-ho ja que sovint son alarmants
les jerarquitzacions que instaurem en el nostre grup social
entre les publiques i "les que encara no ho son".
~¡
* Un cop sabut tot aixó.les protagonistes de la pel.li seguim
interpretant el nostre paper i embolicades i amagades entre
tanta clandestinitis i dobles jocsjtirem endavant el nostre
personatge;Com a bones actrius aixó vol dir inventar, delimitar,
reconéixer d'alguna manera els nostres signes d'identitat...un
estil.. .una imatgeiun argot... Signes que afavoreixin les nostres
trobades i delimitin»al máxim,el rebuig de les proposicions.
En aquests moments seria bo preguntar-se qué té d'específica la
nostra ja famosa doble vida,en relació a d'altres dobles vides
(cas de militants clandestins,per exemple).
En el nostre cas és la identitat afectiva-sexual la que s'está
qüestionant,i aquesta identitat és part fonamental del nostre
ser.de sentiments basics per existir t com per exemple
1'autoafirmació i la indi vidual itat.Si no pot ser viscuda i
expressada en totes les seves possibilitats.es ciar que una part
substancial nostra queda oculta,sisada. En altres paraules,ser
lesbiana és alguna cosa mes que fregar dos sexes iguals,o dit
altrement fregar dos sexes iguals és mes que la simple acció
anomenada i ser per aquest motiu qualificada de lesbi.avui en
l'actual sistema,en els actuáis parámetres culturals.No.no és
una forma de vida determinada i mes o menys uniforme;no és
particular d'una sola ideologia o escala de valors;no és viure
una vida quotidiana de semblant manera,ni practicar una forma de
sexualidad subversiva en si mateixa.Pero fregar dos sexes iguals
és encetar»obrir una relació.comengar una conversa continua i
intima amb una dona,desitjar fer-ne participar a la gent del teu
vo1tant«comentar des de la teva experiencia vital...en
definitiva,viure la teva vida amb alio que et vas trobant i que
alio que vas trobant visqui clarament la teva vida.Posar—1 i
comaortes i disfresses és- una forma ferotge de violéncia.Pero en
la mesura que han de existir i existeixen aqüestes violéncies,
nosaltres hem creat per plantar-li cara,una cultura nostra de
resistencia (cultura diferent segons les époques i els contextos
histories),cultura que caldria que servís mes per identificarnos i agrupar—nos que no pas recrear-nos—hi.
8
Arribant al final
Arribant al final ens trobem amb el difícil tema de les
estrategies adequades per enfrentar-nos a tot el que aquí hem
anat esbossant.
Una companya del grup,ref1 exionant sobre aixo deia:"si ets negra
no pots amagar la teva condició de negra. L'enfrontament amb el
sistema és inevitable i de tu depén clarament la lluita contra
1 *ooressió,tots saben que tu ets una indesitjable.En qualsevol
cas v* ras la teva opressió sense poder defugir-la perqué tu no
et pot , amagar". M'agradaria pensar per un moment,i fent
ciénria-ficció,que si les lesbianes tinguéssim un triangle rosa
al
-ontiaixó facilitarla 1'enfrontament i la lluita frontal ,
permanent i co1.leeti va«perqué ja no seriem indi vidual itats que
anem tirant»sinó milers i milers de persones que evidenciarien
1'enorme mentidarque existeix una normalitat heterosexual o que
almenys la nostra societat está infectada d'anormals.Tampoc ens
hem de plantejar d'anar de suicides per la vida;pensem únicament
que la importancia política de sortir públicament al carrer
amb
cara i ulls,ja sigui el de la dona que surt de l'anonimat o=
casa seva per entrar en l'anonimat del guetto per primera
vegada,o assisteíx a una reunió o acte convocat per algún grup
de lesbianesiO en un altre nivell»la dona que decideix sortir a
la tele aprofitant el marc de les jornades de lesbianes,están
fent bastant mes que un pas individual.Tots aquests petits
progressos son impensables sense la existencia organitzada de
les lesbianes.
Nosaltres no tenim cap mena de dubte que,mes enllá de tripijocs
i recursos hábils de cada una;més enllá d'ambients liberáis en
els qué potser algunes ens movem;més enllá de o paisas amb majar
a menor permisivitivitat i generositat en els seus hábits.en el
mes profund d'aquesta historia d'ocultament que ens estem
transcrivint s'amaguen els nostres propis sentiments de culpa,
vergonya i por (tal i com ho deien les nostres companyes de
Madrid) sentiments que están en totes nosaltres com feixugues
cárregues que en mes d'una ocasió ens han endurit,fastiguejat i
fins i tot automarginat.Pero no hem d'oblidar que en realitat,
aquests sentiments representen que existeix un alt grau de
violencia sobre la nostra sexual itat,1 a nostra existencia, i és
aquesta violencia la que hem d'atacar i no a nosaltres mateixes.
Sense aquesta negaciú,invalidació>trivial itzaciú a la qual ens
hem referit«sense la barroera insistencia que arrosseguen
paraules tais com "marimacho" "tortillera" "gal 1 imarsof«sense
la crisi profunda que s'obriria en el nostre entorn social si es
sabes que anem al H i t amb dones«aquests sentiments de culpa,
vergonya i por no existirien.
Ens ha portat a la doble vida i n'hem fet d'aquesta.una
"aparent" forma de subsistencia en un sistema social intolerant,
mi 1 itaritzat,autor itari,insuls.gris,clarament interessat en la
defensa d'aquells que mes teñen,en la defensa deis homes sobre
les dones,en la defensa de 1'heterosexual itat com a únic
plantejament sexual,en la defensa de la seva unifarmitat,la seva
homogeneltat i en la frivo1 ització o ocultament sistemátic de
qualsevol manifestació de lluita radical.Dia rera dia constatem
com només están permeses les "lógiques i ineludibles desviacions
própies d'un sistema democrát ic »c i vi 1 i tzat. . . b 1 a . .~."b la . . . bla"
o el dret al desacord sempre i quan representi una "honorable
actitud de co1.laboració " .
Q
No volem,perqué a mes a mes ja no podem,participar en les seves
lógiques.ni representar "civi 1 itzades desviacions",ni ser una
mostra exuberant i exótica de la seva modernitat.Está ciar,
d'altra banda,que som d'aquest planeta i que estem vivim sota
aquest estat o semblants.i que,per tant,som part.per activa i
per passiva de la dinámica social aquí refleetida.No podem dir
simplement "aixó a mi,ni em va ni em ve;ja s'ho faran" i prou.O
si que podem,pero sabent quin preu pagarem (marginado»
aillament, exclusió...les actituts que es deriven,
inhibicionistes, gens solidarles). Volem comentar a plantejar
alguna cosa: una posÍCÍó,un contradiscurs que no es quedi ni en
alió que és anodí ni en alió que és purament especulatiu.
I en aquest sentit.el Feminisme apareix coa la possibilitat
teórica de recol1 ir,enmarcar i elaborar aquests temes i
conflictes i traduii—los en una practica.No solament no ens
trobem soles sino que,arrossegant a d'altres campanyes i
col.lectius radicals»poguem possibi1 itar,avui en dia,un terreny
de lluita no sempre individual.male'it i marginal. Peí que fa a
nosaltres,sense cap mena de dubte.haurem de recorrer a tota la
nostra astucia,imaginació i lucidesa per inventar formes de
treball i de batalla que,no només siguin col.lectives (aixó ho
tenim totes bastant ciar) sinú que al mateix temps es desmarquin
clarament de perpetuar etiquetes-compartiments que només a fora
han creat per tal de fer funcionar l'ordinador de la seva
maquinaria i per tal de tenir-nos ben regulades i c1assificades.
Qué significa tot aixó? Significa entre altres coses: Revisar i'
elaborar teor íes ,op irnons > contes, acud i ts. ; .. Matitzar
constantment el que ells diuen que és el nostre punt de
vista.Recuperar de la historia passada i actual aquells
personatges i elements que ens tornin equipatge i memoria sobre
la nostra existencia.
Conéixer el máxim possible de lesbianes,recol1 ir testimonis,
passar del particular al general i viceversa, entendre que forma
i contingut,que teoría i práctica son elements simbiótics...
Contextualitzar la nostra lluita dins de la necesaria subversió
de 1'estat existent.de la moral dominant...sapiguen que lo
nostre no queda al marge d'altres lluites socials.Discutin i
rediscutin la relació de la nostra lluita com lesbianes,la
nostra lluita com dones... amb totes les altres dones,dins la
práctica i teoría feministes.Entrar i sortir del guetto i tornar
a entrar i tornar a sortir,extreure conclusions de la nostra
propia vida quotidiana.no fer del peda? 1'ideal,no perdre
1'interés,sortir al carrer,1lenpar-se al carrer«ocupar el
carrer,invadir el carrer,
donar la cara
teñir una cara
teñir un rostre
fer front
10
organi tzarse
INFORMACIO
^ Mññ
GERENCIA TERMINAL VIAJEROS
RAfiCFI-ONA
Bei-
(^z/G/VI
VR - G B . - 31/988_
- '"t^O-i"^'* «n la n n « X K « r t*t HtlrM O*
Barcelona, a 7 de Abril de 1,
OpA
H *
08011.-
BARCELONA
.-
Distinguida Señora:
Acusamos recibo de su reclamación formulada en e l
f o l i o nfi 4 del l i b r o de l a e s t a c i ó n de Barcelona S a n t s , con fecha
5 d e l pasado mes de Marzo.
A l a v i s t a d e l contenido de su queja y efectuadas
l a s averiguaciones a l r e s p e c t o , estamos en condiciones de comunic a r l e que, según Tarifa Especial Temporal nfi 4 Artfi 1 Edición de 18 de Marzq de 1.986, en su Párrafo I , dice textualmente lo s i g u i e n
te " B i l l e t e a d i c i o n a l para a q u e l l o s v i a j e r o s que adquieran un b i l l e t e de coma i n d i v i d u a l y deseen i r acompañados de BU mujer", también en su punto 16 continúa diciendo "Esta T a r i f a podrá a p l i c a r s e ,
recíprocamente, en e l caso de que e l viajero poseedor del b i l l e t e de cama i n d i v i d u a l sea l a mujer."
Por el momento no e s t á p r e v i s t o n i contemplado que,
dos v i a j e r o s del mismo sexo puedan acogerse a IOB beneficios de l a c i t a d a T a r i f a , no o b s t a n t e , con e s t a fecha transmitimos su queja a l
s e r v i c i o correspondiente, para que, de s e r f a c t i b l e , se apliquen l a s
medidas c o r r e c t o r a s p e r t i n e n t e s para dar s a t i s f a c c i ó n a nuestros
usuarios.
Quedamos a su entera disposición y l e saludamos
-
atentamente.
EL EJECUTIVO ; ü i:•:: OSM ACIÓN
Y AlEMCIOil Al- VIAJERO
rea. P i t v B O W » * s/n • Esfacioa Saín • 08014 OARCEIONA . T.l. 332 31 6? • l i w a i : 193)32? 32 3« • 31 2'6
11
COM A SUPLEMENT D'UN HOME.RENFE
No fa gaire la RENFE va H e n e a r una campanya de tarifes especiáis* una de les ofertes consistia en viatjar amo el Talgo
Madrid-Barcelona en un cotxe-llit de pla?a individual i amb un
suplement cabia la possibi 1 itat de viatjar amb la "parella".
Les dones del grup de "lesbis" ens vam assabentar que unes companyes del col.lectiu de feministes lesbianes de Madrid havien
intentat fer ús de 1'oferta* i sorpresa ! (no tanta) se'ls hi
comunica que per parella s'entén "universalment" parella heterosexual .
Les companyes van decidir fer una r e c l a m a d o i explicar-ho a la
reste de grups de lesbianes de l'estat.
Les dones del nostre grup vam pensar que "alguna cosa havíem de
fer" quan descaradament se'ns negava el dret a fer ús d'una
oferta pública peí fet de voler anar acompanyades d'una dona i
NO COM A SUPLEMENT D'UN HOME.
Un gran nombre de dones del grup i algunes companyes del Moviment Feminista ens vam presentar a l'estació de Sants i quatre
de nosaltres vam demanar el "dit"(mal dit) bitllet per tal
d'anar a Madrid juntes. Amb la mateixa perp.lexitat (imaginem)
que els empleats de Madrid ens van fer passar a parlar amb "un
super ior''(a i x i fins a tres). L'últim "superior" ens va insinuar
que d'on veniem ?, donat que "normalmente ja se sabe lo que es
una pareja" (ah! ). Si bé l'home* entenia que debia ser complicat
aixó de" voler anar amb tren com a qualsevol parella heterosexual
i no poder. En tot cas l'únic que ens podia dir en aquells moments (tan angustiosos per a ell) era que ho féssim saber a "uno
más superior" via reclamació escrita.
A la reclamació vam deixar ciar que 1'oferta no era certa, a mes
de discriminatoria i directament contraria al dret d'igualtat de
les persones, tot plegat els hi vam espetar que era anticonstituc ional.
La premsa es va possar en contacte amb RENFE per asegurar-se de
que tot era cert, RENFE va teñir la "cara de máquina" de contestar que era cert pero que "entes" 1'error ferien les gestions
pertinents perqué a partir d'aquell moment qualsevol persona pogués disfrutar de 1'oferta.Evidentemnt un dia de mar? el Periódico va publicar i magnificar el "sentit comú" de RENFE i admira
la rectificado.
Pero vet aquí que el dia 1*» d'abril rebem la contestació a la
nostra reclamació a on podem llegir textualment:
"Por el momento no esta previsto ni contemplado que, dos viajeros del mismo sexo puedan acogerse a los beneficios de la tarifa
dtada".
Bravo! ... Bé!! (no podem dir-vos que no ens ho esperávem,
pero... quin morro I ) .
Ara per ara pensem posar aquesta contesta a la premsa, lien-car
l'idea a d'altres companyes de la resta de l'estat per qué posin
noves denuncies i tirar endavant la historia. Ja us tindrem
informades....
Cont i nuará.
12
w»
A Gran Bretanya, el govern de Margaret Tatcher, amb el suport de
les forces conservadores i el silenci deis labora -listes, ha
posat en peu una llei la cláusula 27 de la qual és un atacdirecte ais drets deis gais i de les lesbianes en aquell estat. Sota
el títol de "Prohíbició de promoure 1'homosexua1 itat mitjancant
1'ensenyament o mitjancant pub1icacions",la 1lei,adrecada a les
Autoritats Locáis, diu:
Una Autoritat Local no podrá:
alpromoure 1'homosexual itat o publicar material per
la promoció de 1"homosexual itat.
b)promoure en cap escola pública 1'ensenyament de
l'acceptació de 1'homosexua1 itat com a pretesa relació familiar mitjan5ant la publicado de material
per a aquest fi o de qualsevol altra forma.
c)donar suport financer b qualsevol altre tipus
d'assisténcia a ningú pels motius referits ais
parágrafs a)i b) anteriors.
El sentit d'aquesta llei és ciar, retirar def i ni t i vament el. reconeixement institucional de les activitats deis gais i de ^es
lesbianes, lliurant una altra volta a l'ostracisme la realitat
de tots/tes aquells/es que practiquen 1'homosexua1 itat, i posant
en contra seu el conjunt de la societat donant una nova puixan<?a
a l'homofóbia mes retrógrada. Les conseqüéncies d'una llei redactada amb uns termes tan vagues (qué significa "promoure"?)
13
poden atényerla p r o h i b i d o i i 1. legal i tzacio de tot un moviment
arribant al tancament de clubs i bars en no otorgar-las l'autoritzaeió pertinent d'obertura les autoritats locáis. Aprovada
ja per la cambra deis Comuns i per la cambra deis Lords, aquesta
llei ja ha estat rebutjada per tots el grupa homosexuals i lesbianes de Gran Bretanya, i per amplis sectors de la p o b l a d o .
El 9 de gener, a Londres,12000 persones es varen manifestar ja
en contra de la seva a p l i c a d o . A Catalunya i a 1'Estat Espanyol vivim una s i t u a d o de falsa tolerancia que, qualsevol dia,
pot donar pas a una s i t u a d o semblant. Hem de denunciar, dones,
l'aprovació d'aquesta llei en solidaritat amb els companys/es
d'aquell estat, i impedir a mes a mes que la seva a p l i c a d o serveixi d'exemple ais nostres governants, siguin del partit que
siguin.
NO A LA REPRESSIO DEL DESIG HOMOSEXUAL I LESBIA
PER UNA LLEI ANTIDESCRIMINATORIA
PEL RECONEIXEMENT SOCIAL DE LES RELACIONS HOMOSEXUALS I
LESBIANES
NO A LA CLAUSULA 2 7 , SOLIDARITAT AMB ELS GAIS I LESBIANES DE
GRAN BRETANYA
LA TEVA POR ES LA SEVA F0R?A
14
ENTREVISTA
M.Mercé Margal nasqué a Ivans d'Urgell el 1952.Estudia Filologia
c U s s i c a a la Universitat de Barcelona i actualment és professOora de llengua i literatura catalanes a un institut de Batxillerat de Barcelona,on resideix.
Ha guanyat diversos premis de poesia com el Caries Riba el 1976
amb "Cau de llunes",la Flor Natural deis Jocs Floráis de Barcelona del 1981 amb el poema "Raval d'Amor",el premi López-picb el
1985 amb "La germana,1'estrangera".L'any 1987 obtingué una "Ayuda a la creación Literaria" del Miniterio de Cultura per escriure l'obra "Desgla"?" acabada pero encara inédita.
Ha traduit CoLette,Yourcenar i en col . laboració amb Monika Zgustovaila poetessa russa Anna Akmatova.
Ha publicat poemes a "Reduceións","Escribim a les parets","Dones en 1luita","L'Estrof","Ultime".
Alguns deis seus poemes s'han donat a conéixer a través de la
veu i la música de TXIKI i ANNA,M.Mar Bonet,Marina Rossel1,Teresa Rebul1.Celdoni Fonoll,Ramón Muntaner...
Va Col.laborar com assassora literaria i autora deis poemes en
el muntatge teatral "La sala de les nines",sobre contes de Mercé
Rodoreda«del grup "Bruixes de do 1".
Ha publicat els seguents llibres:
"Cau de 1lunes" 1979
"Sal oberta" 1988
de Mai" 1982
"La germana,1'estrangera" 1985
Em trobo a un bar de la plaSa de Sarriájhe quedat amb la M.Mercé
MarCal per parlar i fer~li aquesta entrevista;son les deu del
mati d'un dimecres emboirat i gris,de sobte per la finestra veig
passar el seu cotxe blau i darrera deis vidres el seu somriure
cálid que em saluda.
Fa anys que ens coneixem i com a conseqüéncia la trobada es converteix en una retrobada de velles amigues.Parlem molta estona
de coses mo1t diverses,el to és agradable i així anem entrant en
el tema dáquesta entrevista:
15
LELA.- T'ha estat dificil
aconseguir el lloc que
ocupes peí fet de ser dona?
M.Mercé.— En quan a la feina
no, ja que em dedico a l'ensenyament i aquest com saps
és un terreny majoritáriament de dones;en canvi en el
camp de la literatura si que
he tingut algunes dificultáis ja que la tradició literaria és masculina i aixó
fa que en molts moments et
sentis com exilada en un món
d'homes. La presa de consciéncia m'ha fet triar una
via de dona feminista.no sé
que hauria fet sino ho h a gués estat,o hagués estat un
home.Vaig comenCar a escriure quane/a una adolescent i
podia pasear de la tradició
literaria,en el moment en
que vaig connectar-hi em
vaig quedar muda,fou a través del feminisme que vaig
tornar a escriure.
A partir de l'éxit de vendes
del meu llibre "Bruixa de
Do 1" vaig constatar que hi
havia un reconeixement per
part de la critica en g e n e ral,aquest fou un llibre que
causa molt impacte entre les
dones.és per aixó que cree
que el feminisme ha estat
per a mi un fet determinant
tant en el vessant de la
creacio com en el del reconeixement del meu treball.
L.- T'afecta a la teva vida
part icular,fami1 iartafeetiva
la teva categoría professio—
nal?
M.M..— El fet de ser ensenyant i degut a la quantitat
de feina que aixó em comporta fa que en molts m o ments em sigui dificultes
trobar espai per escriure,a
mes a mes el teñir una filia
també m'absorvei'x molt.El
problema és compaginar-ho
tot plegat.L'Hemma,la meva
16
filla,m'ha marcat molt ja
que m'ha suposat un desgast
considerable d'energia pero
n'estic molt satisfeta d'haver decidit tenir-la. El no
saber manar ha fet que la
relació amb ella en alguns
moments fos difícil per a
mi,ja que 1'Hemma és molt
caparruda i jo no puc suportar que ningú m'obeeixi per
submissió i no per conven—
ciment,actualment com que ja
pot raonar fa que tot sigui
molt mes fácil.A mes a mes
en aquests moments ella es
comenca a reafirmar en tots
els valors que viu a cas™.
Per exemple fa poc un dia
discutia amb un amic seu que
dues dones poden ser nóvies,
o també que na vol dur arrecades,o que pensa fer la
primera comunió;son coses
que m'agrada viure i compartir amb ella.
L.— En el treball i en el
camp 1 iterari amb qui et son
mes dificultoses les reía—
cions.amb els homes o amb
les dones?
M.M..- Tant a la feina com
en el camp literari i personal sempre he tingut mes
tendencia a relacionar-me
amb dones,els homes a la
meva vida han estat pocs i
triats.Anys enrera tenia mes
mala relació amb ells,a mida
que he anat assumint la meva
npció sexual d'una manera
mee conscient aixó ha com—
portat que la relació amb
els homes fos mes relaxada.
Dins la meva feina a 1'instituí sempre he tingut mes
bona relació amó les alumnes,encara que amb ells no
hagi tingut excessius problemes.De totes maneres jo
sempre he potenciat les
no i e s .
L.- Han intentat saber la
teva vida intima peí fet de
ser dona?
M.M..— No ho sé,ja que com
soc molt comunicativa cree
que abans de que m'ho dema—
nin jo ja m'he avan?at.
L.— Quins sons els millors i
els pitjors trets del teu
carácter?
M.M..— Per a mi van lligats
és a dir tot té el doble
vessant per exemplersóc molt
desorganitzada i poc metódica,aixó que d'entrada és un
tret negatiu ja que fa que
funcioni per impulsos i faci
les coses en el moment que
no toca»té també el seu costat positiu ja que m'ajuda a
escriure en els moments i
llocs mes inpensats,com la
vigilancia d'un examen.Un
altre tret meu és que desconecto de la real itat,vise en
un món meu on projecto el
meu jo interior,a ixó és per
una banda negatiu pero per
l'altra positiu.
L.— Quina és la qualitat que
esperes trabar en un home o
en una dona?
M.M..— Tant en un com en
l'altre 1'honestedat lligada
amb la sinceritat,la sensa—
ció de no engany ni cap a mi
ni cap a ells mateixos.és a
dir la transparencia.
L.- Quin defecte et molesta
mes en un home o en una
dona?
M.M..— Em molesta molt la
gent,sigui home o dona,que
juga amb els sentiments deis
altres,que saben trobar els
punts febles i a partir
d'aixó instal.len el seu
poder.Com que jo sóc molt
transparent i se'm veu el
llautó,en sóc victima fácil.
L.— Qui és la teva
escriptora preferida?
M.M..— Mes d'una,entre
d ' al tres:Silvia Plath
(poetessa Norteamericana),
Rene Vivien (francesa),
Emily Dickinson,Adrianne
Rich. . .
L.- I escriptors?
M.M..— Foix,Garcia Lorca.
L.— Duina és la teva heroína
histórica?
M.M..— Joana d'Arc,la Reina
Cristina de Suécia.
L.- I l'heroi?
M.M..— Nn ^i¡> , <=,o 1 ament podria
pensar en homes lligats
d'alguna manera al món de
l'art o de la filosofia.
L.— Quin fet historie
admires mes?
M.M.— Tots els processos
revolucionaris.
L.— Quins rebutges mes?
M.M..— Tots aquells que
suposin la dominació d'un
pais damunt d'un altre.
L.— Continuaries amb
l'amistat d'una amiga que et
confessés que és lesbiana?
M.M..— Per suposat que si,de
fet fa que em senti mes
propera a ella pero també
amb mes por de que no es
crei el clima de possible
ligue que d'alguna manera
enfosqueixi 1'amistat.D'una
banda em fa sentir una mena
de complicitat i per l'altra
se'm fa difícil saber per on
va 1'interés d'aquesta persona en relació a mi. L.—
Acceptes el lesbianisme com
una opció mes del
comportament sexual?
17
M.M.- I tant,més que aixó
cree que té uns avantatges
ja que fa que entris a la
relació amb sensació d'igualtat,encara que sense
ideal itzar-la perqué té uns
problemes bastant específics.Em sembla que aqüestes
relacions teñen mes possibilitat d 'horizontalitat,és a
dir de relació igualitaria.
Parteixes d'una igualtat
malgrat els problemes i les
inseguretats.Tota pressió
patriarcal ho fa mes difícil.Aquesta igualtat seria
possible si visquéssim
aillades del món,peró és
aquest el que ho complica.
L.— Veus necessária
lluita Feminista?
la
M.M..— Evidentment que si.
L.- Perqué?
M.M..— Cree que de tot el
que he dit se'n pot deduir
el que pensó d'aquest
tema»no cal fer mitings.
L.— Coneixes la revista
Tribades?
M.M..— Si pero no l'he
llegida»la vaig veure
l'altre dia a LA SAL i la
vaig fullejar.
Li regalo l'exemplar n.O,ella el fulleja i comenta;en llegeix
algún article i per fi diu "Está bé»m'agrada".Ens acomiadem,han
passat 3 hores sense adonar-nos del temps.Quedem per tornar a
veuren'ns i aixi ens separem. Rera nestre queda una 1 larga i
agradable conversa.
LELA
Barcelona h laig 88
18
10e FESTIVAL INTERNATIONAL
FILMSS
FEMMES
DE CRETEIL ET DU VAL-DE-MARNE
Del 12 al 20 de Mar5 es va celebrar a Créteil (ciu-tat del cinturó de París) el X Festival de Cinema de Dones.ftquest Festival
es celebra des del 79 i s'ha convertit en la trobada mes gran de
dones a Francia.A mes a mes és el Festival mes important de cinema de dones real itzadores.El festival es va inaugurar el diven—
dres dia 11 amb la projecció de la pel.lícula "Jane B. per Agnés
V.".Hi eren totes dues.tant Agnés varda con Jane Birkin (redeu,
quina dona...).
En la seleccio oficial hi havia:
13 llargs metratges de ficció
11 llargs metratges documentáis
36 curtmetratges
Peí que fa a les Seccions del Festival n'hi havien 6;anem per
parts:
1.- Retrospectiva de Kira Mouratova
Es tracta d'una directora soviética.Les seves pel.licules van ser arxivades sense estrenar perqué no corresponien a 1'estética del seu temps.Grácies ais aires de la
Glasnost avui es poden estrenar amb un éxit molt merescut per la seva sensibi1 itat.La propia directora va ser
al Festival.Jo vaig veure "Dolgie provody" en francés
"Les longs adieux" (el llarg adéu,en cátala);em va agradar molt.Els protagonistes son els nens.els joves i les
dones.Es van presentar 5 pel.lícules seves.
2.- Les dones en-el cinema árab
Van ser 15 pel.lícules la majoria dirigides per homes.
Mostreo la submissió de les dones arabs i l'opressió de
la familia i la religió musulmanes.
3.- Autoretrat de Dominique Sanda
Ella mateixa va fer la seleccio de 10 pel.lícules seves
per a la projecció en ,el Festival.Aquesta secció és una
iniciativa de 1'Associacib de dones periodistesi te com a
finalitat retre un homenatge a una gran actriu francesa.
Es el tercer any que es fa.
U.— Panorama.Peí.1ícules de dones distribuides a Franca
Es tracta de la re-programacib en un ampli panorama de
pel.lícules de dones programades a Franca recentment,i
que no poden,per aquest motiu>participar en la competició.En total 10 eren europees i 5 americanes.Titols com
"Home of the Brave"»"Rosa Luxembourg"»"Les noces barbares".etc...
1Q
5.- El Forum de Marie-Claire
La revista Marie-Claire está participant positivament en
el Festival des de fa uns anys.Enguany van organitzar h
debats:
a. Les dones en el món árab:progressid o regressió?
b. La pistola en el cinema
c. La sexualitat SO anys després del 1968
d. P r o c r e a d o ass ist ida : dones máquina?
En aquest debat hi va haver una assistencia massiva.Hi havia dones metges (i 1 home) cineastes
i feministes.La possicio general itzada va ser la
d'oposar-se a 1'actual forma de les técniques de
reproducció.
£>.- Entusiames i troballes
En aquesta secció es van projectar 8 pel.lícules de
distribució impossible per culpa de l'esfcat de les
copies (massa velles) o bé per -falta de suport. Totes
elles dirigides per Directores.
PREMIS
1.- Premi del Public
"BUSSINES AS USUAL" <Els negocie continúen) dirigida per
Lezli-An Barret de Gran Bretanya.Interpretada per Blenda
Jackson en el paper de directora d'una botiga pertanyent
a una poderosa cadena.Ens mostra la seva presa de cons—
ciencia política en l'Anlaterra contemporánia.Mo11 com- .
bativa.
2.- Premi del Jurat ex aequo per dues pel.lícules
"HIGH TIDE" (Marea alta) dirigida per Gillian Armstrong
d'Australia.Aquesta és la que a mi em va agradar mes.
Amb tres personatges femenins,de diferent edat i condicions social,ens parla de l'instint maternal,del nostre
alliberament i de la nostra sexualitat.
"THE ROMANCE OF BOOK AND SWORD" (La 1 legenda del 1 libre
i de 1'espasa) dirigida per Ann Hui (adaptacio d'una novel, la de Jin Yung) de Hong Kong.La fotografía i els
efectes especiáis son extraordinaris,per¿ em va resultar
1 larga (3 hores).L'accib es sitúa en 1'época en qué la
dinastía Ming és enderrocada per la tribu Ching arribada
del Nord de la China.Es una pel.lícula d'aventures.
3.- No recordó el premi del documental
t*. - Premi a,l curtmetratge
"ZOT KAFE ZOUZOU" dirigit per Véronique Mucret de Franga.Zouzou és negra,la seva filia és blanca,i vo1 ser
reconeguda tant com a una dona blanca.com una dona negra.Aquesta barreja raeial,cultural...és el que ens fa
«n arrivar el curt.
El dissabte dia lO.últim dia de la competiciyj hi va haver el debat "Sexualitat 20 anys després del 1968".Jo només hi
vaig ser al final.El to general era de lamentació continuada sobre la supervivencia deis models "fixats".avui en dia agreujats
per la Sida.Algú va dir (una dona) que el futur ens obligava a
la castedat.Una noia jove va 'intervenir:"En tot cas,a la castedat heterosexualí".Somriu-res i miradetes.Durant l'estona que
vaig estar allí«vaig observar que només es par lava de relacions
heterosexuals. Eren ja les 1S de la nit i hi havia bastant de
"desmadre". La méva amiga i la colla de lesbis eren al bar paroparodiant les intervencions.Me *n vaig anar amb el les...
Després,1'alcaldía de Creteil va oferir una festa en el local de
joves.per tal de celebrar el desé aniversari.Música moderna ben
seleccionada y una bona quantitat de pastissets. Van actuar
dues percusionistes anomenades "Morgana".Hi havia pocs homes i
l'ambient era divertit.Les dones es feien menys mimets que a les
nostres festes de les Cotxeres...A les tres ens vam anar a dormir.
L'endemá,diumenge SO,es van projectar les pel.licules guanyadores.El bar estava tancat i hi havia ambient destartalat.de cosa
acabada.
Irene R.-Antonia P.
#
*
/
^
/
#
^
#
^
^
21
COMENTARI
l . 1 " 1 ^ !t ^l"-'-7'
LA LLENGUA PERDUDA DE LES GRUES
David Leavitt
Ed. Columna
LA LLENGUA PERDUDA
DELESGRUES
david leavitt
Aquest 1 libre del
qual volem fer-vos una petita referencia,aporta un va—
luos material de reflexió en
vers el tema de l'homosexualitat,i és per aixó i peí
tractament que li dona David
Leavit que ens ha semblat
interessant escollit—lo per
aquest apartat de la revista.
Qué passaria si un
bon dia arribo a casa deis
pares i després de la pel.lícula de la tele els dic
que 5óc homosexual?...
En aquesta familia
es produeix l'inevitable cat a d isme que sois esperava
poder esclatar.
David Leavitt ens
explica coin viuen dues generacions d 'homosexuals la seva historia. Una ila del pare,terrib 1ement angoixat per la negació i
l'engany de si mateix i de la seva vida de matri-moni.
L'altra,la del fi 11,assumida plenament i en pie procés d'autoafirmacio; de la seva má viurem la bogeria del primer enamorament
i la desesperado de la ruptura.
Entrarem en el món de 1'homosexual itat masculina i ens
passajarem per les seves solituds i urgéncies de contacte.
Viurem també, la f r u s t r a d o de la dona que se sent estafada de per vida quan pot entendre,per fi,que la rara harmonia
que fins ara estava vivint no Bra sois el fruit del taranná i
1 ' acomodament de dues individual itats,sino producte de la no
assumció per part del seu mar it del seu desig homosexual,i ella.
..l'escut que vesteix de "normalitat" 1'existencia d'aquesta
negació.
En el fons de tot aixó,la crítica a la moral dominant
que provoca tants desgarraments,tantes pors.tants enganys.
Una historia ben real,massa real i que per sort cada
vegada es repeteix menys.Val la pena de ficar-s'hi.
DAVID LEAVITT nasqué l'any 1961.Viu a East Hampton i té
publicat un altre llibre,Ball de familia.
22
CONTÉ
RETORN A TANATOS
(Conté.Per a un record i un somriure...)
ÍÉ2 Só
\
1 tren va girar noranta graus abans de sortir per'
sempre. Hi havia ácid a 1'atmosfera iisolament la
pluja,alleugeraria una mica aquella olor urbana
que ho impregnava totrla roba t la pell.les idees...
Va mirar a través deis vidres i va comprovar que
el seu vagó era el darrer.el mes lent.el mes sorollós;com si li costes trecar la por ais quilómetres i a la distancia.Un sentiment de pérdua li va
fregar les espatlles.va recorrer la seva esquena,
va pujar a les galtes per a,després aturar—se.suau
quasi insinuant.en tots els seus muscles.Somatitzar aquesta sensaciú potser era precipitar-se;per¿
Tánatos -Deu de la mort- pul.lulava peí vagó i
1'acompanyava en aquel 1 viatge.Desploma el eos pesadament sobre el seient.Alguna cosa densa i indefinida recorre els seus ulls que es tancaren a poc
a poc.Diverses neurones creixeren de cop en el seu
cervel1»incrementaren l'activitat metabélica:centenars de mol.lécules giraren en espiral submersubmergint-la en el món deis records.Sabia que
tornarla a veure-la;per¿ sabia també que alguna
cosa es modificava sense cap mena de control,po-
esiblementicap de lee dues serien ja les mateixes.
Volgué acaronar la intensitat de mámente passats milers de minuts en el temps- i.aprofitant que
Tánatos dormía en el seient veí,tornar a viure El
Principi:
"Rera la foguera (costat d'alla) em buscaves sense
moure't.-Des de la foguera (costat d'aquí) et buscava sense mirar-te.La rotllana de dones s'havia
apilotat per combatre les baixes temperatures
(malgrat la primavera).En el foc quasi bé no li
quedava oxigen entre el tumult,1imitat espai cacalent en la nit húmida.Fíamejant.Tímid i roig.La
1lacuna era darrera nostra.La intuiem per l'olor
de térra mullada,pel soroll sepurnejant deis
escarabats aquátics.pel limit definit de les
tendes de campanya,pel rtegre infinit i homoqeni
cap el fons.Potser,també peí tenue reflex d'estels
misteriosos i el volteig d'inquietes "fochas" en
el seu niu.El poblé, -emergit en direcció contraria- no dormia.Malgrat la lluna i el fred.ens
observa des de la distancia propera sense enten—
dre.Crec que vas venir...Havies deixat el teu petit espai vora el foc i la humitat dibuixava vapor
a la teva boca.Somriure 1leu.Endinsada la nit,una
gran soletat que et va perseguir durant el dia,
s'havia instal.lat-a les teves pestanyes curves.Em
conmovia la teva atmósfera.Jo tampoc encaixava en
aquel 1 1 loe.Possiblement van passar hores mentre
ens exp1icávem...L*alcoho1 entrava a poc a poc al
23
cervell.La lucidez deis graus em permetia sentir-te prop.
M'hauria refugiat o abandonat a tujperó la nieva substancia gris
es va expandir sense demanar permís i solament vaig besar el teu
rostre»vaig tocar els teus ulls i (en unes paques hores) et vaig
comprendre per sempre aquella nit. Quan vaig dir-te:"Ara me'n
vaig...",els teus ulls es miraven en els meus reflectint el dolor del roig perdut en el violeta.
L'albada va arribar aviat.Molt aviat.El foc,mort,je»a escampat
en mases grisenques.La mateixa pluja que va apagar les ultimes
cendres ens va acompanyar,quan,minuts mes tard,desapareixiem m u tuament cap a espais diferents i distanciats. Vaig arribar a la
meva ciutat on tu ja no hi eres i et vaig pensar peix relliscadis a cada instant-moment de la meva quotidianitat.Els minuts
van créixer.Milers d'hores.Quan et vaig buscar a través d'unes
lletres i una sensació.vaig comprendre que ens b u s c á v e m t q u e em
buscaves també des del teu món.Des de el teu espai.
L'estiu ja s'havia definit i desposseit deis dies primaverals
quan vaig visitar el teu pais.El tren va arribar al- capvespre.Va
penetrar la teva ciutat deixant rera seu turons verdosos i una
aliga inabastable.Poc abans d'aturarse»i encara sense baixar del
vagó.1'olor acida em va envair agressivament.No vaig poder e v i tar que impregnes robes i pell.ni que m'acompanyés mo1t de prop
fins h o r e s després d'haver deixat aquell lloc.Quan vas aparéixer
davant meu> havia entrat la nit i els llums es projectaven dins
una aigua negra>térbola>densa.agrá ... que solcava la ciutat.Et
vaig imaginar sempre al la;impensable sense aquell paísjsense
aquel les x imeneies-gratacels-fumejants—verds-taronges-rosats s o bre els nostres capsjsense aquells uniformes vetllant per la
seguretat de les fronteres;sense aquella cruesa.Vas apa-réixer
al 1á,submergida dins aquella bombona acida.Vaig besar i abragar
el teu eos amb tendresa.El pont e n s va traslladar a l'altre c o s tat de la ciutat.
Lluny de l'ensopiment urbá,la teva platja preferida xiuxiuejava
de tant en tant;una ona jugava a anar i tornar. I_' obscur i tat permetia fantasiar sobre el monstre del llac Ness o balenes gegants
de grans boques.La sorra húmida va acollir els rostros cossos
amb plaer i va guardar les nostres siluetes fins 1'arribada de
la marinada.En els teus llavis hi havia sal.En el teu pit»hi
havia sal.Una de les teves cent mans salades es va detenir en el
meu espai corb i va dibuixar el balanceig d'una barca...Quan
vaig obrir els ulls la Gran Estrella estava recorrent una trajectória corba fins a 1'horitzó.Tu»t'havies submergit,jugant a
ser sirena.entre el meu eos.Ara no gemegaves>solament balbucejaves i ens explicávem les soletats.Cotxes inoportuns trencaven el
ritme de 1'aigua.L'autopista>a 11 a da 1t,portava llums de boira
que desapareixien a la corba>allá a les roques.El soroll de les
rodes a 1'asfalt»junt a la fluorescencia deis micro-organismes a
la vora.van acabar per ourir definitivament els nostres sentits
reals.Els teus ulls van evocar els gats i una alga arrissada
jugava entre les * ^es carnes.El monstre del llac Ness ens mirava
atentament des de *a superfície•com una fusta putrefacte i inmóbil.Quan vam recorrer el limit de la platja descalces,el g o s guardiá,poc timid,anunciava la nostra tornada a la ciutat.Amb
una má al voltant i 1'altra -reposant a la meva cama,em parlaves
realitats passades o presents.Jo només volia tocar el teu perfil
amb llavis mancats deis teus 1lavis.Alleugerir la teva soletat
24
amo la meva soletat i oferir-te l'erico de mar verdosas que,encara romanía agafat a la roba... Un altre cop el pont ens va permetre arribar a l'acid.Uns llencols cómodes van recollir part
del nostre cansament.Vam compartir .el son i vam ferivam jugar,
vara acaronar l'amor que va venir precipitadament al principi,
tenue i dolc mes tard. Em vaig perdre en tu.em vaig enllacar en.
tuiem vaig desfigurar en tu...El teu cap,enormement frágil»recolza a la meva espatlla tot el seu contingut mentres>un orgasmeiet traslladava fins a 1'infinit.Els meus porus esclataren
dins el teu udol quaniuna de les teves múltiples mans.es va aturar entre les mevés carnes. Van passar cent dos minuts durant el
bes.Amb ell vas penetrar el meu centre i els meus 1 iquids.Abans
de tancar definítivament els ulls alia fora l'albada pesadament
arribava. Un llamp guerxo o trencat en zeta,va atrapar la teva
gaita rodona.La passió,(roja) anava reculant cap el seu amagatall (violeta).
A la ciutattuna sirena udolava agressivament.La rosada de 1'exterior em va fer tremolar.Et vaig mirar completa i em vaig abraCar a tu per protegir—te«per que em protegissis. Al dia següent
hi havia un buit al teu espaiijunt al llen?ol.Tot un món t'esrava.fora disposat a 1'enfrontament amb la quotidianitat.
Després de desemperesir muscles i cervell.vaig cercar el tuf urbe per perdre'm dins d'ell,per endinsar-me entre els seus múltiples bracos,branques,móns desiguals.Tres tipus de gavines governaven el medi aeri i parcialment el terrestre. Formaven part de
l'activitat diáriasels seus udols,els seus planejos quasi perfectes»els seus bees submergint-se...alienes i distants de la
m.... civilització que solcaven.Un vaixell els portava llaunes
oxidades o abocaments d'oli dens...Vaig caminar dores cap a la
periféria.Ella,la perifériafem va dur la pobresa quasi sense
escrúpols.La pluja refregava ara la calcada,tenue.Una uralita,
plana i gran.feia de sostre a varios Caps arrissats.Vaig tornar
amanada en ácid cap a la barana.
En el pont -sempre el pont a la teva ciutat- vam coincidir amb
un somriure.
La teva má envolta la meva cintura i em va empényer rumb a la
natura.Cinc centes gavines ens van acompanyar part del trajéete,
cap ais turons,a la vegetació.Vi vendes disperses en les quatre
direccions trien fura...Una garsa defensava el seu espai en front
a una parella de corbs furtius.Udolava ronca durant el vol.El
bosc de faigs feia possible qualsevol retrobada o qualsevol pérdua.L'ombra del fons era projectada per" un gran edifici.Les seves pedrés romániques deixaven escapar notesgregorianes.El convent no trencava la silueta del paisatge,pero ens elevaba els
peus de la térra cap a móns caducs...Tots els turons dibuixaven
espais corbats,gens .agressius;cora el teu eos.S'elevaven i enfonsaven en lineas parabóliques jaspiades en verds-grocs.Mentres
arribaven les estrelles,una vaca es llapava en silenci.Duan
arribé 1'alba un gall va evocar en el meu interior terres llunyanes i fami1iars.L*olor a fulles mullades va acompanyar el
nostre bes humit,1"últim.L'edifici románic va quedar llunyá ñores mes tard. Vaig pujar al tren quasi be en marxa.Tu ja no
eres a l'estació.No vaig poder evitar la sensació de pérdua.
Quasi amb els ulls pesats,i el eos desplomat peí cansament,vaig
veure com el tren gira noranta graus abans de sortir de la 'ciutat per sempre..."
Vaig despertar sobre 1'espatlla de Tánatos que,pacientment, no
s'havia mogut respectant el meu son.El gust ácid no envaia ja la
meva boca.Duiem varíes hores de viatge.Vaig treure el cap a
1'exterior per a respirar aire.Vaig veure com el tren arribava
al seu destí,lenta xafogor va prendre forma.L'ambient es mastegava.
Tánatos -Deu de la pulsió negativa i la mort!- no parava de mirar-me de reull.Els seus ulls es van clavar a la meva nuca quan,
vaig sortir al passadís.Un altre tren,en sentit oposat, rodava
velopment cap a l'acid i la pluja (costat d'allá). La má d'Eros
que viatjava al darrer vagó d'aquell trenfva saludar a l'infinit...A la vegada»un gall va cantar fort (costat d'aquí).Vaig
somriure al Deu de 1'amor desdibuixa-dament mentres experimentava com alguna cosa es modificava sense cap mena de control i»
possiblement,la propera vegada* cap de les dues seríem ja les
mateixes.
26
POESÍA
¡Ara si que la fan grosa!
diuen que ja son mil
el número de dones
que peí juny van a Madrid.
Quantes plumes, Verge Santa!
n'hi hauran de tots eolors,
de totes mides i menes,
de discretes i gegants.
Madrid será el paradís,
alguns dirán que l'infern.
L'amor lliure i al carrer!
el pecat i el desenfré.
Aixó s'ha de prohibir!
senyor, la seva esposa ve amb mi
Ohkem arribat Senyor meu!
mare, m'en vaig a Madrid,
que l'amor será al carrer
i no amagadet al llit.
La dona que jo estimo
anirá deí 'bracet amb mi,
i serem centes
centes
les qus dirém a i x i :
que
amor és cosa seria
i no s'ha de prohibir
RAMONA
27
INDEX
Editorial
1 pág.
informació Jornades
2 «
Tema • Debat
«doble vida»,
4 «
informació
Renfe
Clausula
Entrevista
11 «
27
13 «
1,5 «
10é Festival Internacional
films de femmes
19 «
Comentari Llibre
22 «
Conté
23 «
Poesía
27 «