Catàleg - Sala Parés

Anuncio
Yosman Botero Gómez
Nico Brunet Martí
Ana Císcar
Manuel Diego Sánchez
Miguel Marina
Guillermo Ros
JoséSalguero Llánez
Carlos Miguel Sánchez
TuraSanz Sanglas
Isabel Servera
2016
2016
Convoca
Col·labora
Organitza
ASSOCIACIÓ
Exposen
Amb el suport de
Yosman Botero Gómez
Exposició
Nico Brunet Martí
De l’1 al 23 de setembre de 2016
Ana Císcar
Manuel Diego Sánchez
Miguel Marina
Guillermo Ros
Sala Parés
Galeria Trama
Barcelona
JoséSalguero Llánez
Carlos Miguel Sánchez
TuraSanz Sanglas
Isabel Servera
SALA PARÉS
Petritxol, 5
08002 Barcelona
Tel. +34 93 318 70 20
[email protected]
www.salapares.com
GALERIA TRAMA
Petritxol, 5
08002 Barcelona
Tel. +34 93 317 48 77
[email protected]
www.galeriatrama.com
Horari
De dimarts a divendres: de 10.30 a 14 h i de 16 a 20 h
Dissabte: de 10.30 a 14 h i de 16.30 a 20.30 h
Membres del jurat
Ignasi Aballí
Artista
Sergi Aguilar
Artista i director de la Fundació Suñol
(President del jurat)
Concha de Aizpuru
Galería Juana de Aizpuru, Madrid
Tomas Bañuelos
Sotsdegà d’Estudiants i Sortides
Professionals de la Facultat de Belles
Arts, Universidad Complutense de
Madrid
Ferran Barenblit Director del MACBA
José Luis Cueto Lominchar
Degà de la Facultat de Belles Arts de
la Universitat Politècnica de València
Joan Anton Maragall
Galerista de la Sala Parés
i de la Galeria Trama
Miquel Molins
President de la Fundació
Banc Sabadell
Frederic Montornés
Crític d’art i comissari d’exposicions
Mar Redondo Arolas
Sotsdegana de Cultura de la
Facultat de Belles Arts de la
Universitat de Barcelona
Natxo Rodriguez Arkaute
Sotsdegà d’Extensió Universitària
de la Facultat de Belles Arts,
Universidad del País Vasco
Josep Santacreu Bonjoch
Conseller delegat de
DKV Seguros Médicos
Art< 35 BS, 2016
Vaig llegir fa poc en una entrevista a un comissari1
de Barcelona que els concursos o premis que
modifiquen les dinàmiques i estructures de la
convocatòria per adaptar-se a les exigències del
present, són els que estan dins el circuit que
manté el ritme del que podria considerar-se l’art
contemporani emergent o en vies de consolidació
en un context com el de la Ciutat Comtal. També
deia que, al costat d’aquest tipus de concursos,
hi havia els que, partint de llenguatges més
estandarditzats com la pintura i l’escultura, no
només semblen estar fora del circuit sinó que,
en no haver mutat cap a la pluridisciplinarietat
–o sigui, cap a aquests nous aires als quals cal
adaptar-se com exigeix el present–, es veuen
comminats a formar part d’un model d’art de
tall clàssic, bàsic i de context local. És a dir, que
la seva adscripció a allò conservador li impedeix
fer-se amb la contemporaneïtat més radical.
Aquesta entrevista es realitzava en el marc d’una
publicació concebuda a la manera d’una revisió
del que han estat els prop de 34 anys d’un premi
que, de circumscriure’s a un àmbit preferentment
local, ha passat a convertir-se en una de les
plataformes de promoció professional més
interessants per les que solen passar nombrosos
artistes en edat de l’emergència (fins als 35 anys,
aproximadament). Ara bé, no deixen de ser
curiosos la manera i els termes en què se solen
classificar els premis, concursos, certàmens, etc.
És a saber, aplaudint la capacitat d’adaptació
a les exigències de la modernitat i relegant al
conservacionisme els que opten per altres vies.
Si alguna cosa caracteritza el concurs Art<35
BS és que, excepte l’ampliació del límit d’edat
als 35 anys a conseqüència de la situació de
desemparament en què es troben força artistes
quan superen aquesta barrera de l’emergència a
la qual tant ens referim, no s’ha hagut d’adaptar
a cap exigència, ja que des de l’inici de la seva
convocatòria, cap allà l’any 2008, va quedar
establert que el seu radi d’acció se centraria
en els següents punts:
Donar entrada a artistes de qualsevol
nacionalitat llicenciats en Belles Arts o
que estiguessin estudiant aquesta carrera
en qualsevol facultat de Belles Arts de
l’estat. Amb això es pretenia que el fet que
la formació dels artistes es desenvolupés
en el marc d’una universitat espanyola es
vinculés a la possibilitat de facilitar, des
de la pròpia institució, la incorporació a
la vida professional dels qui hi passessin.
1. “De cómo convertir un premio en un programa regular de arte contemporáneo”. Una conversa entre David Armengol i
Pablo G. Polite. Article núm. 2. SAC 2008-2010.
Art<35 BS 2016
Involucrar-hi de manera directa professionals
vinculats a la carrera d’un artista. És a dir,
des de galeristes –com la Galeria Juana de
Aizpuru de Madrid o la Galeria Trama i la
Sala Parés de Barcelona que, a més, són les
que exposen a les seves sales el resultat de la
convocatòria a Barcelona– a docents –a través
dels degans de les facultats de Belles Arts de
la Universitat de Barcelona, la Universidad
Complutense de Madrid, la Universidad del
País Vasco i la Universitat Politècnica de
València–, passant per representants de la
crítica d’art, artistes, membres de l’àmbit
museístic, directors de fundacions i membres
del sector empresarial i bancari.
8
Establir l’àmbit del premi al voltant d’obres
vinculades als llenguatges de la pintura
i la fotografia, en tota la seva amplitud.
Una opció que, si per a alguns pot ser vista
com una cosa restrictiva, per a d’altres
pot desvetllar una mena d’interès especial
per l’evolució de la pintura i la fotografia
en temps convulsos com, en el fons, ho
són tots.
Des de l’inici d’aquest concurs –a finals de
l’any 2008– fins a l’actualitat, tant la Facultat
de Belles Arts de la Universitat de Barcelona
–com a entitat que convoca el concurs– com
l’Associació Art<35 –en qualitat d’organitzadora–,
la Sala Parés i la Galeria Trama –com espais
d’exposició de l’obra seleccionada–, la Fundació
Banc Sabadell –com a col·laborador principal– i
les empreses, fundacions i col·leccionistes que
participen en el programa d’adquisicions o els
espais que acullen a les seves sales les itineràncies
d’aquesta mostra, han mostrat el seu suport
total a una convocatòria que, amb el pas dels
anys, s’ha constituït en una altra d’aquestes
plataformes de difusió a través de les quals es
visiona, debat i discuteix l’interès i la pertinència
de l’obra que presenten els artistes. En el cas
d’aquesta convocatòria, gairebé cent en cada
nova edició.
9
El jurat té la responsabilitat de seleccionar any
rere any el que, segons el parer de cadascun
dels seus membres, no només respon a les
inquietuds personals, pròpies, singulars i
específiques de cada artista sinó també a les
influències i referències de cada època, a la
manera com aquestes influències trasllueixen
qüestions de caràcter estètic, social, discursiu,
etc. o als punts de fuga que s’anuncien i que
només entreveiem per allò que l’art és el que
sovint s’avança al temps. Per això, formar
part d’un jurat representa la possibilitat de
determinar una mena de pautes que, sense
ànim de categoritzar, pot ser que siguin les
que millor dibuixen el que podríem resumir
com el batec d’un temps.
Apuntàvem en l’edició anterior que una de les
qüestions sobre les que més s’havia insistit, tant
en les obres presentades com en les seleccionades,
havia estat la consideració dels espais muts,
deshabitats, abandonats o oblidats com a
símptomes de l’esdevenir d’una societat que,
en comptes de reciclar o reutilitzar el que ha
construït, havia optat per rebutjar o engolir el
que havia creat, tot i els esforços invertits en el
seu procés de creació. Es tractava, en definitiva,
de deixar entreveure el desig de mirar el món
d’una manera diferent en detriment de seguir
furgant en ferides incurables.
Si aquest sentiment de desafecció també s’ha
deixat veure en alguns dels treballs que s’han
presentat en l’edició d’enguany del premi Art<35
BS, el que va cridar especialment l’atenció entre
els membres del jurat va ser el tractament que,
des del terreny d’una imatge procedent tant
d’arxius (en general) com inventada, repetida,
manipulada, suggerida... es donava a qüestions
relacionades amb la realitat, la manera de
representar el que ens envolta, la tendència
a referir-se a un succés ocorregut; en suma,
a qüestions relacionades amb qualsevol de
nosaltres quan ens preguntem què i com és
el món en què vivim.
Art<35 BS 2016
Sobre la base que no hi ha res més abstracte
que la realitat, l’obra que presenta Tura Sanz
vindria a resumir aquella màxima de Víktor
Xlovski, pare del formalisme rus, segons la
qual «l’art no és l’ombra d’una cosa sinó la
cosa en si mateixa». Una màxima a la qual
Tura es refereix creant simetries entre una flor
i la seva taca en un paper o, el que vindria a
ser el mateix, entre la realitat i la pintura que
representa. Una mena de subtil artifici al servei
de la necessitat de qüestionar permanentment
el que ens envolta i el que veiem.
A partir d’imatges procedents de la iconografia
cinematogràfica i l’interès que desperta en Ana
Císcar la capacitat de qualsevol tipus de suports
que, nascuts per testimoniar fidelment un succés,
penetren en la nostra memòria col·lectiva com
a generadors de relats inqüestionables, l’obra
d’aquesta artista posa en dubte la veracitat d’uns
successos que poc o res tenen a veure amb el
que ha passat realment. Una altra manera de
qüestionar la realitat des dels convencionalismes
de la imatge i la perversió dels seus codis.
Vinculada, com l’obra de Císcar, a la memòria i
les seves imatges, l’obra que presenta Manuel
Diego Sánchez busca establir un camp de
tensions entre conceptes com diàspora, identitat,
registre, empatia, territori, etc. per tal de generar
noves imatges, sovint incompletes i a través de
fragments amb significats oberts.
Sobre el punt en el qual la imatge deixa d’existir
per donar pas a la pintura i, en conseqüència, a la
possibilitat que succeeixin coses i que aquestes,
al seu torn, li permetin seguir investigant la
seva pràctica artística des d’un àmbit purament
pictòric, l’obra de Miguel Marina i la seva
relació gairebé mística amb el material és una
cosa que s’hauria d’entendre com detalls d’un
conjunt o relats incomplets sorgits de fragments
d’un paisatge espacial.
Art<35 BS 2016
Com una mena de subversió contra el rebuig
del que és decoratiu i advocant pel color dels
materials i la policromia d’una superfície com
quelcom fortament arrelat a la idiosincràsia
de l’ésser humà, les propostes que presenta
Guillermo Ros a partir de la transposició de
tècniques del tunning automobilístic a superfícies
pètries són obres que, alhora que qüestionen
l’objectivitat enfront de la subjectivitat, també
qüestionen l’immobilisme enfront del canvi, la
veritat enfront de la falsedat o, en general, els
binomis que deriven del dilema entre presentació
i representació. Una altra forma de qüestionar
la realitat.
Considerant que l’huracà d’esdeveniments
que passa davant nostre no ens permet ser
conscients de tot el que alberguen en realitat,
veiem l’obra de Nico Brunet com una mena
de sensació capaç d’evocar a través de recursos
pictòrics fins i sofisticats la fugacitat de les
coses i la impossibilitat d’abastar-les en la seva
dimensió justa.
Molt més pragmàtica, programada i centrada
tant en el que té més a mà com en el que pot
fer a partir d’accions simples, repetitives i
d’acumulació, l’obra d’Isabel Servera és el
resultat d’un gest senzill, poètic, mecànic i,
en conseqüència, reflexiu. Una mena d’acció
mil·limetrada capaç de portar fins a l’extrem
diferents processos rutinaris a través de diversos
processos de producció.
Amb l’ànim de trobar l’equilibri entre tècnica i
concepte, l’obra de José Salguero aposta pel
foment d’un estil figuratiu, pròxim al realisme
i capaç d’analitzar, des d’una iconografia molt
personal, situacions quotidianes. Treballant
el muralisme en espais públics, però també
l’obra a l’estudi a través de l’oli, la proposta de
Salguero és una mena de calaix de preguntes
llançades a qüestions vinculades a la violència, la
sexualitat, les ideologies religioses o polítiques,
les distòpies i els conflictes d’identitat com
l’alienació de l’individu.
Fruit del que troba al carrer i del poder d’atracció
que exerceixi en el seu pas accelerat per l’urbs,
l’obra que ens proposa Carlos Miguel Sánchez
és el reflex d’una actitud que té menys a veure
amb l’aprofitament de la realitat que amb
l’aprovisionament de tot el que aquesta li
ofereix. Una manera de veure i rellegir el que
ens envolta des del prisma de les instal·lacions
en què l’artista aglutina les seves troballes.
frederic montornés
— juny 2016
De repetició, però també de fragmentació i,
per sobre de tot, de revisió és del que, en la
seva sèrie “Postcolombino”, ens parla Yosman
Botero. Es tracta d’una obra en la qual, a través
de la fragmentació del fusell i la creació de nous
tòtems, s’apel·la a una nova estètica carregada
de simbolismes i al·lusions a la colonització que
l’estat va exercir sobre la que un dia va ser la
civilització precolombina.
10
11
Art<35 BS 2016
Artistes seleccionats
12
Yosman Botero Gómez
16
Nico Brunet Martí
20
Ana Císcar
24
Manuel Diego Sánchez
28
Miguel Marina
32
Guillermo Ros
36
José Salguero Llánez
En aquesta edició, Art<35 BS ha rebut 92 dossiers
presentats per artistes de fins a 35 anys d’edat,
que han cursat o cursen estudis en alguna de les
facultats de Belles Arts d’Espanya i que han finalitzat
el primer cicle de formació. El jurat, reunit el passat
1 de juny, va seleccionar per a aquesta exposició
els candidats següents:
Art<35 BS 2016
12
40
Carlos Miguel Sánchez
44
Tura Sanz Sanglas
48
Isabel Servera
Yosman
Botero Gómez
Cúcuta (Colòmbia), 1983
Yosman Botero és un artista visual colombià que es
distingeix per la seva fluïdesa a l’hora de combinar
diferents llenguatges, tècniques i conceptes en cada
un dels seus projectes.
Títol de grau com a artista plàstic a la Universidad de Antioquia,
Medellín (Colòmbia), l’any 2010. Actualment estudia el màster
de Producció i Recerca Artística de la Universitat de Barcelona,
ciutat on resideix.
exposicions i projectes individuals
A la sèrie “Postcolombino” recrea objectes d’orfebreria
precolombina a partir de la repetició de la imatge d’un
fusell que sobreposa i entrellaça formant elegants
composicions. La filigrana dels elements captiva l’ull
de l’espectador, el qual, en apropar-s’hi, descobreix
el miratge d’un objecte fictici. L’artista presenta els
seus collages digitals sobre un fons negre neutre que
li permet adoptar l’enfoc de la fotografia documental
per a catàlegs de museu o de joies i traslladar la
noció de valor cultural a les noves imatges, tot
subratllant-ne el caràcter decoratiu i artesanal.
D’altra banda, la reinterpretació d’objectes icònics
històrics a partir d’una arma de foc li permet enllaçar
el passat precolonial amb el conflicte armat de les
últimes dècades i el període actual de postconflicte
a Colòmbia. En aquest sentit, la proposta de Botero
s’emmarca en una tendència artística que participa
en el procés de reflexió que s’ha endegat al seu país
per superar-lo.
Partint d’una situació concreta que coneix bé, Yosman
Botero proposa unes obres que adquireixen interès
universal, gràcies a la riquesa d’associacions i als
nivells de lectura que propicien, i que destaquen
per llur realització acurada.
2015 — Semillas, Galeria Beta, Bogotà.
“Territorio”, projecte escultòric destinat al Centre Argos
per a la Innovació de la Universidad EAFIT, Medellín.
2014 — Semillas, Centre Cultural Border, Mèxic DF.
Immaterial Matter II, Galeria Okyo, Caracas, i Galeria
La Cometa, Bogotà.
2013 — Immaterial Matter, Galeria Okyo, Caracas.
Common Things, Triumph Gallery, Moscou, i Galeria
La Cometa, Bogotà.
exposicions col · lectives
(selecció )
2016 — Art<35 BS, Sala Parés i Galeria Trama, Barcelona.
2015 — ARTBO, Fira Internacional d’Art de Bogotà - Galeria
Beta, Bogotà.
2014 — Artista convidat a FRACTAL, Festival de Cultura
del Carib, Cancún, Mèxic.
Fira Iberoamericana d’Art FIA - Galeria Okyo, Caracas.
Affordable Art Fair Singapore - Art 180 Degrees Gallery,
Singapur.
ARTLIMA - Galeria Okyo, Lima.
2013 — Seleccionat per al projecte de l’artista Liu Bolin
a Colòmbia, Galeria La Cometa, Bogotà.
KIAF/13, The 13th Korea International Art Fair - Galeria
La Cometa, Seül.
2012 — Pavelló Arte Cámara, ARTBO, Bogotà.
LAP, Art Shanghai - Galeria La Cometa, Bogotà.
2011 — SWAB Fira d’Art Contemporani, Barcelona.
2010 — Affordable Art Fair, Nova York.
premis i beques
2013 — Beca de residència artística a Terra UNA, Serra
da Mantiqueira, Brasil.
2009 — Menció del jurat en la segona Biennal d’Arts
Plàstiques Comfenalco, Medellín.
2008 — Menció al Saló Departamental d’Arts Visuals, Medellín.
2007 — Primer premi del XV Saló Nacional d’Arts Visuals -
Postcolombino 12, 2016 / Collage digital / 90 x 90 cm
Premis Nacionals de Cultura Universidad de Antioquia, Medellín.
Art<35 BS 2016
14
15
Art<35 BS 2016
Art<35 BS 2016
Postcolombino 10, 2016
Collage digital
90 x 90 cm
Postcolombino 7, 2016
Collage digital
90 x 90 cm
Postcolombino 8, 2016
Collage digital
90 x 90 cm
Postcolombino 13, 2016
Collage digital
90 x 90 cm
16
17
Art<35 BS 2016
Nico
Brunet Martí
Barcelona, 1983
Les pintures que Nico Brunet presenta a Art<35 BS
són el resultat de la seva recerca per trobar un
llenguatge personal que expressi l’efecte del bombardeig
informatiu de caràcter violent i catastròfic al qual
estem sotmesos.
Les seves composicions són com pantalles de gran
format on s’acumulen pinzellades gestuals, formes
i plans que al·ludeixen al caos i a la destrucció.
Els diferents recursos pictòrics ens acosten bé
l’organicitat i la vulnerabilitat dels éssers vius o
fragments d’elements mecànics i tecnològics a partir
de formes tubulars i geomètriques que apareixen
com si fossin peces desconnectades i retalls estripats.
També fan referència a les deixalles que genera
la destrossa. Els conjunts s’organitzen tant en les
masses amorfes d’El gran desastre com en les que
es troben en procés de dissolució a Desintegració.
Són imatges aclaparadores, de gran força expressiva,
amalgamades sobre fons de franges reverberants o
il·luminades per una vibració fluorescent que ens
recorden el seu caràcter mediàtic. En alguns casos
descobrim residus de la superposició d’informació,
de pantalles anteriors que persisteixen com imatges
fantasmagòriques que han perdut sentit, com a Petit
accident insignificant. La substitució constant de
notícies dramàtiques en banalitza la importància
i les converteix en Insignificances còsmiques que
no tenim temps de sospesar. La consciència de
l’espectador queda abocada a la desintegració i al
neguit existencial que poden provocar reaccions
irracionals de les masses, tal com veiem a Estampida.
Art<35 BS 2016
Es llicencia en Belles Arts per la Universitat de Barcelona l’any
2005, en les especialitats de Pintura i Dibuix. Des de 2006 viu
i treballa a Sant Pol de Mar.
exposicions individuals
2011 — Galeria Vila d’Art, Viladrau.
Centre Cultural de Sant Pol de Mar, Barcelona.
2009 — Centre Cívic La Sedeta, Barcelona.
2007 — Centre Cívic Sarrià - Sant Gervasi, Barcelona.
exposicions col · lectives
2016 — Art<35 BS, Sala Parés i Galeria Trama, Barcelona.
2014 — Expressió d’Art, Sala Ainaud de Lasarte, Ajuntament
de Sant Pol de Mar.
2013 — Artistes de Sant Pol de Mar, Castell de Montesquiu,
Diputació de Barcelona.
2010 — Centre Cultural de Sant Pol de Mar, Barcelona.
2006 — XLIV Concurs Internacional de Dibuix de la Fundació
Ynglada-Guillot, Espai Volart, Barcelona.
Centre Cultural de Sant Pol de Mar, Barcelona.
2004 — Concurs de Pintura Sanvisens, Edifici Miramar,
Sitges, Barcelona.
Edifici Calisay d’Arenys de Mar, Barcelona.
premis
2008 — Primer premi VIII Concurs de Pintura Golfa,
Canet de Mar.
Petit accident insignificant, 2016 / Tècnica mixta sobre tela / 160 x 130 cm
18
19
Art<35 BS 2016
Insignificances còsmiques, 2015
Oli i acrílic sobre tela
160 x 130 cm
Estampida, 2016
Oli sobre tela
130 x 160 cm
El gran desastre, 2016
Oli sobre tela
130 x 180 cm
Desintegració, 2016
Oli i acrílic sobre tela
150 x 100 cm
Art<35 BS 2016
20
21
Art<35 BS 2016
Ana
Císcar
València, 1993
L’obra d’Ana Císcar explora el valor de la imatge i el
seu potencial narratiu. A la sèrie “Narración y sabotaje”
s’endinsa en la tensió que prové d’atribuir a la fotografia
documental la qualitat de representació fidel de la
realitat i contraposar-la al caràcter interpretatiu, de
narració construïda, que s’atorga a les arts. Parteix
de l’apropiació de fotografies antigues, d’arxiu i de
premsa, que trasllada al llenguatge plàstic a base de
desdibuixar, recompondre i juxtaposar els originals
ampliats. El resultat són pintures híbrides que, tot i
conservar l’aspecte de document de la realitat, han
esdevingut ambigües. La intervenció de l’artista ha
descontextualitzat les imatges i, alhora, ha creat
discontinuïtats que insten l’espectador a interrogar-se
sobre el sentit d’allò que veu. L’efecte s’incrementa
amb la incoherència dels textos manipulats, que no
només afegeixen confusió sinó que també subratllen
la necessitat d’una estructura narrativa o d’un context
per poder llegir qualsevol tipus d’imatge, fins i tot
una fotografia documental. La intervenció de Císcar
opta per ometre i distorsionar prou elements com
per afectar el sentit del conjunt i fer que emergeixi
la capacitat de les imatges per representar altres
realitats. Així, l’artista renuncia al control del discurs
i promou una lectura oberta i multidireccional
que vincula de manera suggeridora la fotografia,
la pintura i el relat.
Graduada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València
(UPV) l’any 2015, ha cursat part dels seus estudis a l’Acadèmia
de Belles Arts Jan Matejko (ASP) de Cracòvia, Polònia, amb
una beca Erasmus (2013). Actualment està acabant el màster
de Producció Artística a la Facultat de Belles Arts de la UPV
(2015-2016), especialitat Pensament contemporani i cultura
visual. Durant els seus estudis participa en diversos seminaris,
entre els quals destaca “La metodologia del fake” impartit per
Joan Fontcuberta i organitzat per l’IVAM (2016).
Desenvolupa el seu treball com a artista plàstica dins l’àmbit
de la pintura i la fotografia, tot buscant i desdibuixant els límits
entre els dos medis.
exposicions individuals
2015 — What keeps mankind alive?, Galeria Artevistas,
Barcelona.
exposicions col · lectives
(selecció )
2016 — Art<35 BS, Sala Parés i Galeria Trama, Barcelona.
CALL_2016, Galeria A del Arte, Saragossa.
Morralla, Festival d’art Russafart, Junta Municipal de Russafa,
València.
PAM!16, IV Mostra de Producció Artística i Multimèdia,
Facultat de Belles Arts de Sant Carles, UPV, València.
Honne, Sala d’exposicions de la Facultat de Medicina,
Universitat de València.
2015 — Summerland, Museu Boca del Calvari, Benidorm.
La forma del tiempo, Sala d’exposicions de Mislata, València.
2014 — Penjats d’un fil, Confusion Festival Benimaclet,
València.
ASP Photography Exhibition, ASP, Cracòvia, Polònia.
ASP Painting Exhibition, ASP, Cracòvia, Polònia.
2013 — Alter Ego II, Las Naves, València.
premis i beques
2015 — Guanyadora del II Premi Artevistas Nous Talents,
Barcelona.
Beca de col·laboració del Ministeri d’Educació per al
Departament de Pintura de la Facultat de Belles Arts
de la UPV.
Art<35 BS 2016
Narración y sabotaje, 2016 / Oli i esprai sobre fusta / 100 x 89 cm
Narración y sabotaje, 2016 / Oli i esprai sobre fusta / 100 x 100 cm
Narración y sabotaje, 2016 / Díptic / Oli i esprai sobre fusta / 50 x 97 cm
22
23
Art<35 BS 2016
Narración y sabotaje, 2016 / Díptic / Oli i esprai sobre fusta / 130 x 215 cm
Art<35 BS 2016
24
25
Art<35 BS 2016
Manuel
Diego Sánchez
Madrid, 1993
Diego Sánchez presenta una mostra del seu treball
sobre la memòria històrica i la desterritorialització
lligada a la migració. Aquest projecte parteix de
documents gràfics relatius a la diàspora basca
als EUA, i el resultat són fotografies d’emigrants
intervingudes amb recursos plàstics senzills, però
que tenen diferents lectures complementàries.
Els plans geomètrics que tapen els rostres dels
personatges evoquen els efectes psicològics associats
a la descontextualització de l’individu respecte a
l’entorn cultural i geogràfic al qual pertany: la pèrdua
d’identitat, la dificultat de reconèixer-se en la societat
d’acollida o el canvi derivat de la nova vida. Borders
fa referència a les fronteres que crea la migració:
la divisió entre qui marxa i qui es queda, entre el
nouvingut i el qui ja està establert. Són diferències
que van més enllà de la idea de territori, nació o
cultura i que es viuen com una limitació. En canvi,
Something I could talk to estableix un nexe d’empatia
amb els retratats que travessa l’espai i el temps,
i que, alhora, constitueix el nucli de la memòria
col·lectiva, de la voluntat d’edificar un present que
inclogui fragments del passat.
Actualment resideix i treballa a Santander.
Graduat en Art per la UPV/EHU (Universidad del País Vasco)
l’any 2015, després d’haver cursat part dels seus estudis a la
UCM (Universidad Complutense de Madrid) amb una beca Sicue
(2013). El 2014, la Facultat de Belles Arts de la UPV/EHU, en
col·laboració amb el Center for Basque Studies i la University
of Nevada, li concedeix una beca de residència artística a la
ciutat de Reno (Nevada, EUA).
El 2015 és seleccionat per la Fundació Botín, l’Estate of Sol
LeWitt i la Yale University Art Gallery i s’incorpora a l’equip de
dibuixants de l’artista americà Sol LeWitt per a la realització dels
dibuixos de paret de l’exposició Sol LeWitt: 17 Wall Drawings
[1970-2015], presentada a la Sala d’Exposicions de la Fundació
Botín (Santander).
exposicions col · lectives
(selecció )
2016 — Art<35 BS, Sala Parés i Galeria Trama, Barcelona.
IV edició Santander PHOTO, Santander.
I Mostra Experimental VILLALART, Villalar de los Comuneros,
Valladolid.
Hoyocasero Broom in Bloom International Meeting - Ocho
artistas intervienen las calles, Hoyocasero, Àvila.
2015 — AE 15, exposició de l’alumnat UPV/EHU, Bizkaia
Aretoa, Bilbao.
LLA VES, intervencions en espais comercials buits, Santander.
ARTESHOP Bilbao 2015, Bilbao.
2013 — II Premi de Pintura Jove, Centre de Cultura Antiguo
Instituto, Gijón.
Les obres de MDS entrellacen els temes que tracta
amb conceptes i formes d’expressió de plena actualitat.
Ho demostren l’apropiació d’imatges, la majoria
anònimes, que desdibuixa la noció d’autoria; l’ús
de recursos i tècniques diferents característic de la
hibridació de llenguatges, així com els diversos nivells
de reflexió i suggerències que conviden l’espectador
a una lectura rica i oberta.
Art<35 BS 2016
Qué somos #2, 2016 / Fotografia intervinguda / Metacrilat i caixa de llum / 90 x 147 x 7,5 cm
Borders, 2016 / Pintura acrílica sobre fotografia / 35 x 50 cm
26
27
Art<35 BS 2016
Something I could talk to, 2016 / Fotografia i pintura acrílica sobre paper / 70 x 50 cm cadascun
Art<35 BS 2016
28
29
Art<35 BS 2016
Miguel
Marina
Madrid, 1989
Les obres que Miguel Marina presenta a Art>35 BS
se situen en el límit entre la figuració i l’abstracció
pictòriques. Formen part de la sèrie “La trampa
del lobo”, un projecte que s’inspira en el paisatge
espacial i la seva representació tot endinsant-se en
temes com l’escala, la proporció, la distància i la llum.
Les seves composicions, així com els elements que les
conformen, actuen de manera diferent en funció de la
proximitat o de la llunyania. La superfície accidentada
i les diferents qualitats que proporcionen els materials,
vistos de prop es transformen en cossos celestes;
en llum i espai, quan ens n’allunyem. D’aquesta
manera, la fisicitat pictòrica s’obre a un univers de
correspondències plàstiques i conceptuals que fan
referència tant al món microscòpic com al cosmos,
als elements de la representació com al significat
d’aquesta. Dimensions totes elles que, tot i ser
complementàries, no podrem mai abastar plegades.
En les pintures de Marina, l’ambigüitat –tant de les
parts com del conjunt– esperona la imaginació de
l’espectador i, alhora, prevé que la lectura es decanti
cap a un punt de vista fix. Així, alimenta la tensió
dinàmica entre allò “micro” i allò “macro” i la noció
de llur correspondència còsmica, a la vegada que
n’afavoreix una lectura oberta.
Llicenciat en Belles Arts per la Universidad Complutense de
Madrid (UCM) l’any 2013, després d’haver cursat part dels
seus estudis a l’Accademia di Belle Arti di Bologna, Itàlia, amb
una beca Erasmus (2010).
exposicions individuals
2015 — La trampa del lobo, EspacioBRUT Gallery, Madrid.
2013 — Ritorno, Entreacto 2013 - García Galeria, Madrid.
exposicions col · lectives
(selecció )
2016 — Art<35 BS, Sala Parés i Galeria Trama, Barcelona.
Iberostar Las Letras (amb M. Cerqueira, J. Díaz, F. García,
K. Pérez, H. Poblete-Bustamante i J. Spínola), Madrid.
2015 — XXX Premi de Pintura BMW, Casa de Vacas, Madrid.
La Dominación Mundial #3 - Las tentaciones de san Antonio,
Ivorypress, Madrid.
III Premi de Pintura Mardel, Alacant.
#2 (Senyals de fum), espai Major 28, Lleida.
CALL_2015, Galeria A del Arte, Saragossa.
Participa amb Estudio Mendoza a PHEstudios: imagen
no disponible, PHotoEspaña, Madrid.
Hide and Seek, Galeria Silvestre - V edició d’a3bandas,
Madrid.
Pasado, presente y futuro, XVI edició Premi Jove Arts
Plàstiques, Centre d’Art Complutense, UCM, Madrid.
2014 — Be Fast Slowtrack, Galeria Slowtrack, Madrid.
XVI CALL, Galeria Luis Adelantado, València.
Intransit, Centre d’Art Complutense, UCM, Madrid.
II Premi de Pintura Mardel, Alacant.
2013 — I Visionado de Portfolios, Belles Arts UCM, Madrid.
Café Dossier, I convocatòria de visionat de dossiers
d’artistes, Tabacalera, Madrid.
premis i beques
2015 — Premi adquisició, Galeria A del Arte, Saragossa.
Accèssit Premi Jove, Fundació General UCM, Madrid.
Residència artística a Major 28, la Floresta, Lleida.
2013 — Beca de residència a Casa de Velázquez, Acadèmia
de França, Madrid.
2012 — Medalla de plata al Curs de Pintors Pensionats del
Sense títol, 2015 / Sèrie “La trampa del lobo” / Pintura en esprai i oli sobre tela / 61 x 50 cm
Palacio de Quintanar, Segòvia.
Art<35 BS 2016
30
31
Art<35 BS 2016
Art<35 BS 2016
Sense títol, 2015
Sèrie “La trampa del lobo”
Pintura en esprai i oli sobre tela
61 x 50 cm
Sense títol, 2015
Sèrie “La trampa del lobo”
Pols de carbó, pintura en esprai i oli sobre tela
61 x 50 cm
Sense títol, 2015
Sèrie “La trampa del lobo”
Pintura en esprai i oli sobre tela
61 x 50 cm
Sense títol, 2015
Sèrie “La trampa del lobo”
Pintura en esprai i oli sobre tela
61 x 50 cm
32
33
Art<35 BS 2016
Guillermo
Ros
Vinalesa (València), 1988
El discurs de Guillermo Ros gira a l’entorn del
paper de la realitat física i de la virtual en la nostra
manera d’entendre el món. Les obres que presenta
a Art<35 BS corresponen a dues sèries que tracten
de l’experiència directa i de la mediatitzada a partir
d’establir relacions conceptuals entre objectes
esculturals i llurs imatges.
A la sèrie “#nofilters”, cobreix roques de marbre
amb capes de pintura sintètica i per a carrosseria
per tal d’alterar-ne l’aspecte i amagar les qualitats
del material noble sota un look tecnològic. Al costat
del mineral intervingut, una fotografia presenta
la mateixa roca amb colors brillants i tornassolats
que recorden una imatge d’ordinador. En aquesta
confrontació, tant l’interès com la credibilitat que
inspira l’objecte físic queden disminuïts davant
l’atractiu de la reproducció que, a més a més, pot
ser consumida immediatament a través del logging
i les xarxes socials –el títol emula un hashtag i és
una al·lusió al consum ràpid d’imatges. D’altra
banda, a “Subjectimage” l’objecte és tractat de la
mateixa manera que el fons que l’engoleix, i ambdós
conformen una sola entitat enigmàtica. L’espectador
sent la necessitat de moure’s al voltant de l’obra, de
canviar el punt de vista i dedicar-hi temps per tal
de trobar el sentit d’allò que veu.
Viu i treballa a Alboraia.
Graduat en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València
(UPV) l’any 2014. Màster en Producció Artística per la mateixa
universitat el 2015.
exposicions individuals
2016 — Stoned, Galeria Area72, València.
2014 — Cossos, Casa de Cultura José Peris Aragó, Alboraia,
València.
exposicions col · lectives
(selecció )
2016 — Art<35 BS, Sala Parés i Galeria Trama, Barcelona.
Justmad7 - Galeria Area72, Madrid.
Geologia de l’inefable, Arts Visuals Can Felipa, Barcelona.
2015 — On Paper, Galeria Punto/Area72, València.
Summa contemporary International Art Fair - Galeria Area72,
Matadero Madrid.
Art Marbella Modern and Contemporary Art Show - Galeria
Punto/Area72, Marbella.
Selecta 15 - Salir de la zona de confort, Museu de les
Drassanes, València.
PAM! 15, III Mostra de Producció Artística i Multimèdia,
Facultat de Belles Arts de Sant Carles, UPV, València.
2014 — IV Certamen d’Escultura Silvestre d’Edeta,
Ajuntament de Llíria, València.
Senyera d’Escultura, Galeria del Tossal, València.
Obert València - Galeria 9, LaVAC, València.
2013-2015 — Perspectives: Art inflamation and me, Chicago,
San Diego, Copenhagen, Viena, París.
2013 — Hybrida Art Festival, Las Naves, Espai de creació
Així, en aquestes obres, la contraposició entre objecte
i imatge esdevé una metàfora a diferents nivells:
la suplantació de la realitat per l’omnipresència de
la imatge virtual, la dicotomia natural-artificial,
així com la reivindicació d’una mirada crítica en la
manera d’entendre la realitat a partir de recuperar
l’experiència directa.
contemporània, València.
premis
2015 — Primer premi modalitat Escultura, Q-ART Festival
d’Arts de Quart de Poblet, València.
Premi Libertad, XXXVI Certamen de Minicuadros Huestes del Cadí, Elda, Alacant.
2014 — Menció d’honor, IV Certamen d’Escultura Silvestre
d’Edeta, Llíria, València.
Menció d’honor, premi d’escultura Senyera, València.
Premi adquisició, Fundació Hortensia Herrero, Obert
València, LaVAC.
Premi adquisició, Perspectives 2014, Copenhaguen.
Art<35 BS 2016
2/3 Sèrie #nofilters, 2016 / Còpia Ultrachrome en paper fotogràfic brillant laminat UV mat de protecció,
muntada en dibond de 2 mm. Marbre de Calatorao policromat amb pintura sintètica i per a carrosseria / 95 x 65 x 10 cm
34
35
Art<35 BS 2016
1/3 Sèrie #nofilters, 2016
Còpia Ultrachrome en paper fotogràfic brillant laminat UV
mat de protecció, muntada en dibond de 2 mm. Marbre de
Calatorao policromat amb pintura sintètica i per a carrosseria
95 x 65 x 12 cm
Art<35 BS 2016
3/3 Sèrie #nofilters, 2016
Còpia Ultrachrome en paper fotogràfic brillant laminat UV
mat de protecció, muntada en dibond de 2 mm. Marbre de
Calatorao policromat amb pintura sintètica i per a carrosseria
95 x 65 x 13 cm
36
Stone #2 Sèrie Subject Image, 2016
Marbre de Calatorao policromat amb pintura sintètica i per a
carrosseria sobre impressió inkjet amb tintes ecosolvents en
paper fotogràfic de 140 g
106 x 50 x 45 cm
37
Stone #1 Sèrie Subject Image, 2016
Marbre de Calatorao policromat amb pintura sintètica i per a
carrosseria sobre impressió inkjet amb tintes ecosolvents en
paper fotogràfic de 140 g
106 x 50 x 45 cm
Art<35 BS 2016
José
Salguero Llánez
madrid, 1985
La producció de J. Salguero és hereva de la tradició
crítica i provocativa de la pintura pop espanyola i
de l’art urbà, amb els quals comparteix l’ús d’un
llenguatge assequible en què barreja recursos narratius
de la il·lustració, el còmic i el cinema.
Grau en Belles Arts per la Universidad Complutense de Madrid
(UCM) l’any 2013.
Les pintures que presenta a Art<35 BS es fixen en
l’agressivitat de la cultura d’entreteniment destinada
al públic infantil i juvenil, tot recorrent a personatges
populars del món de l’animació que, a les seves
mans, revelen un aspecte sorprenentment pervers. El
somriure innocent del Teletubi esdevé un rostre de
malson quan ignora el plor de l’infant que porta als
braços i es mostra insensible a les seves necessitats.
L’actitud hostil de Hello Kitty pot derivar de la reacció
intolerant vers la caracterització asexuada de Bob
Esponja, que va ser acusat de fomentar comportaments
homosexuals, o de la pugna per un mateix mercat.
Les obres que citen la pel·lícula White Rabbit, de Tim
Mc.Cann, recreen el tema de com la víctima d’un
sistema de valors imposat acaba per convertir-se en
un actor destructiu i violent. I el parc d’atraccions
compendia morbosament un seguit d’accidents i
destrucció. Finalment, la veladura verda que tenyeix
les escenes en subratlla el caràcter funest, alhora
que, juntament amb els enquadraments i punts de
mira, incorpora a les composicions la tecnologia
de visió nocturna emprada en activitats militars.
2015 — Terror en el parque de atracciones, Swinton Gallery,
Es tracta de presentar paradoxes i contradiccions
de la cultura d’entreteniment a través de la ironia
i la sàtira per convidar l’espectador a reflexionar
sobre la ideologia que inadvertidament destil·la
l’homogeneïtzació consumista de l’oci.
exposicions individuals
(selecció )
2016 — Terror en el parque de atracciones, CEART,
Fuenlabrada, Madrid.
Madrid.
El arte de la guerra, Museu de la ciutat de Móstoles, Madrid.
exposicions col · lectives
(selecció )
2016 — Art<35 BS, Sala Parés i Galeria Trama, Barcelona.
VII Premi Internacional d’Art sobre Paper, Museu Olímpic,
Barcelona.
Dos, Swinton Gallery, Madrid.
XXVI Certamen d’Arts Plàstiques de la UNED, Museu de Conca.
Festival Internacional Recuore 2016, Museu de Lleó.
WE ARE FAIR! Fira Internacional d’Art Emergent de Madrid.
Alcalá Visual, Premis Ciutat d’Alcalá, Alcalá de Henares.
2015 — Mediterranea 17: Young Artists Biennale, Milà.
Druck Berlin Festival - Swinton Gallery, Urban Spree Gallery,
Berlín.
CALL_2015, Galeria A del Arte, Saragossa.
Mercado Central de Diseño - Swinton Gallery, Matadero,
Madrid.
Premi d’Arts Plàstiques Fundació General UCM.
2014 — XIX Certamen Joves Pintors, Fundació Gaceta
Regional, Salamanca.
Nanaísmo: la primera vanguardia del siglo xxi, Galeria Modus
Operandi, Madrid.
XI Biennal d’Arts Plàstiques d’Albacete, Museu Municipal
d’Albacete.
I Mostra Iberoamericana d’Art Miniatura San Pedro 2014,
Nuevo León, Mèxic.
Masquelibros, Fira internacional de llibres d’artista, COAM,
Madrid.
2013 — Estudio 120m, Museu Würth, la Rioja.
2012 — Artaq 3rd Urban Arts Awards exhibition, París.
2008 — Hipnotik Festival, CCCB, Barcelona.
premis
(selecció )
2015 — Segon premi d’Arts Plàstiques, XXIV Certamen Joves
Creadors de Madrid.
2014 — Primer premi d’Arts Plàstiques, XXIV Certamen Joves
Terror en el parque de atracciones, 2014 / Oli sobre tela / 19 x 29 cm cadascun
Creadors de Madrid
Art<35 BS 2016
38
39
Art<35 BS 2016
Looking for the white rabbit 2, 2014
Oli sobre tela
100 x 81 cm
Looking for the white rabbit, 2014 / Oli sobre tela / 100 x 180 cm
Hello Kitty golpea a Bob Esponja, 2015 / Oli sobre tela / 46 x 60 cm
Virgen trono, 2014
Oli sobre tela
150 x 150 cm
Art<35 BS 2016
40
41
Art<35 BS 2016
Carlos Miguel
Sánchez
cÀceres, 1987
Recuperar l’esperit lúdic, reivindicar la imaginació,
infondre vida als objectes que ens envolten i reinventarlos constantment... No deixar que la rigidesa ens
imposi una sola manera d’entendre les coses… Les
instal·lacions que CMS proposa a Art<35 BS no només
palesen aquesta intenció sinó que també reflexionen
sobre la natura de l’objecte artístic, el procés de creació
i el paper de l’art. Les seves composicions integren
elements de rebuig de la construcció i materials de
vida efímera. Rajoles, suports de diferents tipus, peces
de pladur i canonades li ofereixen l’oportunitat de
repensar la composició des dels atributs essencials
de la pintura (color i superfície), del dibuix (traç i
pla), de l’escultura i de l’arquitectura (organització
de l’espai) tot descobrint relacions que subverteixen
els límits entre els diferents llenguatges per crear-ne
de nous. D’altra banda, l’ús de materials que perden
propietats funcionals una vegada s’han fet servir
–com els tubs de cartró, les cintes adhesives i els fulls
de plàstic– accentua la precarietat dels muntatges i
posa en dubte llur durabilitat i susceptibilitat de ser
transportats. Així, l’artista relega el valor de l’objecte
i, consegüentment, de la mercaderia artística a un
pla secundari per col·locar al centre del seu discurs
un procés creatiu que inclou l’audiència. Que hi passi
de llarg l’espectador més passiu i avesat a trobars’ho tot fet i, en canvi, que s’hi aturi aquell disposat
a entrar en el joc de descobrir noves possibilitats a
partir de materials banals.
Resideix a València des de 2010.
Llicenciat en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València
(UPV) l’any 2014 i màster en Producció Artística per la mateixa
universitat el 2015. Col·labora amb el grup de recerca Laboratori de
Creacions Intermèdia LCI de la UPV en el projecte Art i Matemàtiques.
exposicions individuals
2016 — Aciertos_desacordes, Werner Thöni Artspace,
Barcelona.
Prohibido terminar, Sala Sebastià Miralles, Fundació Caixa
Vinaròs.
2013 — Futuro potencial, Sala d’exposicions Campoamor,
València.
2012 — Sentidos materiales y personalidad visual, Biblioteca
municipal Joanot Martorell, València.
Reflexiones doctrinales, FusionArt Multiespacio, València.
2011 — Conclusiones, Centre Cultural de Torrecillas de la
Tiesa, Càceres.
2010 — Evoluciones, Conventual San Francisco, Trujillo,
Càceres.
exposicions col · lectives
(selecció )
2016 — Art<35 BS, Sala Parés i Galeria Trama, Barcelona.
2015 — Projecte Art i Matemàtiques, Sala d’exposicions de
l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ETSA), UPV.
EAC, XV Concurs Trobades d’Art Contemporani, MUA, Alacant.
XVII Certamen d’Arts Plàstiques Sala El Brocense, Càceres.
2014 — II Convocatòria de Pintura Mardel, Centre de les Arts
d’Alacant.
Encuentros, Galeria 9, València.
XVII Premi Nacional de Pintura Fundació Mainel, València.
XXIX Premi de Pintura Vila de Puçol, València.
2013 — Residencia Las Naves, Centre de creació
contemporània Las Naves, València.
XXIII Premios Otoño Villa de Chiva, València.
premis , beques i residències
2016 — Residència WTA, Barcelona.
2014 — Menció honorífica, XVII Premi Nacional de Pintura
Fundació Mainel, València.
2013 — Beca de residència a Las Naves pel seu projecte
Factoría creativa.
Premi Galarsa d’escultura, XXIII Premios Otoño Villa de
Chiva, València.
Art<35 BS 2016
EL IMPERIO ¡Traje nuevo, letrero nuevo!, 2016 / Acció - instal·lació / Ferro, cinta adhesiva i llums led / Mides variables
42
43
Art<35 BS 2016
Comprendí lo que Kazimir pretendía
explicarme mirando el esmaltado de
este azulejo negro, 2016
Instal·lació
Cavallet de fusta, cinta adhesiva
impresa i gres esmaltat sobre paret
Mides variables
FRAMEWORK!, 2016
Acció - instal·lació
Plaques de pladur, fusta
i cinta adhesiva sobre paret
Mides variables
Pintura descolgada. Una síntesis, 2016
Instal·lació
Tubs de cartró, cinta adhesiva, marc de porta
i llums led sobre paret
160 x 130 x 40 cm
Presentación y representación. Interpretación,
2016
Instal·lació
Tubs de ferro, vidre flexible i esmalt sintètic
Mides variables
Art<35 BS 2016
44
45
Art<35 BS 2016
Tura
Sanz Sanglas
ordis (girona), 1992
“Florits” és una sèrie inspirada en les flors assecades
entre els fulls d’una llibreta, i l’empremta que hi deixen,
a partir de les quals Sanz Sanglas reflexiona sobre la
representació de la realitat. L’artista treu partit de
la propietat aquosa i transparent de l’aquarel·la per
presentar amb gran realisme la qualitat translúcida
dels pètals, així com de la taca produïda pels fluids
despresos durant el procés de premsat. En canvi,
introdueix un contrapunt a la versemblança de les
pintures quan omet el plec del full a partir del qual
s’explicaria la projecció simètrica de la flor. Aquesta
paradoxa dota la imatge d’una gran ambigüitat.
Per uns instants, la representació es confon amb
el model fins a tal punt que l’espectador gairebé
espera trobar bocins de pètals marcits incrustats
en el suport. Un moment després, l’absència del
rastre físic i de la tridimensionalitat que emergiria
del doblec del paper adquireix més força. També en
alternança s’accentuen les diferències i similituds
entre la flor i la seva empremta, entre el model i
la seva projecció.
“Florits” no només reconeix la distància entre la
realitat i la representació sinó que la reivindica per
crear el joc de miralls que permet reflexionar sobre el
món que ens envolta i enriquir-ne la comprensió. Les
afloracions de Sanz Sanglas estableixen ponts entre
la representació, el món i l’experiència, i presenten
l’art com una eina per accedir a un coneixement que
inclou certeses objectives, subjectives i ficcionals.
Graduada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (UB)
l’any 2014. Ha cursat part dels seus estudis a la University of
West of England (UWE) de Bristol amb una beca Erasmus
(2013). Màster de Producció i Recerca Artística a la Universitat
de Barcelona (UB). Pràctiques a Tinta Invisible Edicions (2016).
Ha il·lustrat les Bucòliques de Virgili (editorial Palamedes).
exposicions individuals
2016 — Ombres, Museu Palau Solterra - Fundació Vila
Casas, Torroella de Montgrí.
2015 — Sang de fulla (diàleg de T. Sanz i M. Sauleda amb M.
Rodoreda), Museu de Pintura de Sant Pol.
2014 — Exposició dels gravats Bucòliques, Galeria Dolors
Ventós, Figueres.
exposicions col · lectives
(selecció )
2016 — Art<35 BS, Sala Parés i Galeria Trama, Barcelona.
Presentació projectes FiC-ProdArt, Fabra i Coats Centre
d’Art Contemporani, Barcelona.
2015 — Evasionistes d’avui, Espai Carme Malaret, Sant Just
Desvern; La Puntual, Sant Cugat; La Contra, Barcelona.
Habitar, sentir, pensar, III Triple Mortal, La Capella, Barcelona.
VIII Festival d’Art Independent Pepe Sales - Renée Vivien,
Centre Cultural la Mercè, Girona.
2014 — Exposició premis ARTFAD, Galeria Senda,
Barcelona.
Altres pessebres, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya,
Barcelona.
Licantropia, Llotja del Tint, Banyoles.
Sense Títol’14, Facultat de Belles Arts, UB, Barcelona.
XXXIV Mini Print International de Cadaqués, Taller Galeria
Fort, Cadaqués. Itinerant.
El millor disseny de l’any, FADfest, Barcelona.
VII Festival d’Art Independent Pepe Sales - Juan Eduardo
Cirlot, Centre Cultural la Mercè, Girona.
2013 — Onze artistes amb Joan Ponç, Amics del Faraó JIM,
local Anònims, Granollers.
premis
(selecció )
2014 — Premi ARTFAD d’Or modalitat Estudiants, FAD
Foment de les Arts i del Disseny.
Premi Altres pessebres, modalitat Estudiants.
Art<35 BS 2016
Florits, 2015 / Aquarel·la sobre paper / 27 x 37,5 cm cadascun
46
47
Art<35 BS 2016
Florit I, 2015 / Aquarel·la sobre paper / 27 x 37,5 cm
Florit II, 2015 / Aquarel·la sobre paper / 27 x 37,5 cm
Art<35 BS 2016
Florit III, 2015 / Aquarel·la sobre paper / 27 x 37,5 cm
Florit IV, 2015 / Aquarel·la sobre paper / 27 x 37,5 cm
48
49
Art<35 BS 2016
Isabel
Servera
Mallorca, 1986
El treball d’Isabel Servera sorgeix del convenciment
que l’art no té una utilitat concreta, no és essencial i,
per tant, és prescindible. En absoldre l’obra de tota
transcendència, l’artista queda alliberada d’haver-la
de dotar de significat, personalitat o originalitat. Així,
pot concentrar-se en la realització i les qüestions que
van lligades a la pràctica artística, i experimentar
amb llenguatges i materials.
La producció que presenta a Art<35 BS capitalitza
accions simples i a l’abast de tothom –pintar amb llapis
de colors o trenar tires de paper reciclat– per establir
rutines amb les quals defineix les sèries. També sap
espletar el producte secundari que en pot sorgir; com
a Diari 36, una peça formada a partir dels trossos de
paper que han absorbit l’impacte superflu dels llapis
durant l’execució de Capsa 36. En tot cas, la creació
d’aquestes composicions és fruit d’un acte metòdic,
acumulatiu, que neutralitza qualsevol singularitat
germinal i que, alhora, proporciona un tractament
igualitari al conjunt del treball. La repetició de motius,
l’ús de recursos no especialitzats, així com l’execució
laboriosa creen un diàleg que desdibuixa els límits
entre les manualitats, l’artesania, la mecanització i
l’art, tot posant l’accent en l’automatització. D’aquesta
manera, Servera trasllada a l’obra la seva visió nihilista
que, contràriament al que es podria pensar, no pren
un caire negatiu sinó que es resol activament en el
mateix procés de creació.
Viu i treballa a Barcelona.
Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (UB)
l’any 2008 i màster en Produccions Artístiques i Recerca per
la mateixa universitat l’any 2010.
exposicions individuals
2015 — Again & again, Galeria Miquel Alzueta, espai The
Laboratory, Barcelona.
2012 — Manufacturar, elaborar, producir, Galeria The Goma,
Madrid.
exposicions col · lectives
(selecció )
2016 — Art<35 BS, Sala Parés i Galeria Trama, Barcelona.
2015 — Premi de Pintura Internacional Guasch Coranty,
Centre d’Art Tecla Sala, L’Hospitalet de Llobregat.
2014 — Tabula Rasa o la (im)possibilitat de construir una
generació, Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani
de Palma de Mallorca. Exposició itinerant a Finlàndia i
Holanda.
Be Water, My Friend, Experimentem amb l’art, espai EART,
Barcelona.
2013 — Atelier de Barcelone. Un jeu quotidien, LAC,
Narbona.
Art Jove, Centre Cultural Ses Voltes, Palma de Mallorca.
2012 — Nuclis de l’emergència, projecte d’Oficinia 36, Swab
Barcelona Fira Internacional d’Art Contemporani, Barcelona.
2011 — Biennal de Valls - Premi Guasch Coranty, Museu de
Valls, Tarragona.
Cambio de Turno, espai KKKB, Hangar centre de producció i
recerca d’arts visuals, Barcelona.
Foc creuat: art i ciència al punt de mira, Espai Balcó de l’Arts
Santa Mònica, Barcelona.
2010 — Crea + Intermèdia - Producció, convocatòria de
projectes d’arts visuals, Museu de Lleida.
2008 — VI Biennale Internazionale di Pittura Felice Casorati,
Castello Zavattaro Ardizzi, Torí.
premis , beques i residències
2015 — Primer premi Frau Jove de les Illes Balears.
2012 — II Encontro de Artistas Novos a la Cidade da Cultura,
Santiago de Compostel·la.
Sense títol 3, 2011-2015 / 14178 peces de paper unides entre si / 100 x 70 cm
2011 — Residència per a artistes Hangar, Barcelona.
Art<35 BS 2016
50
51
Art<35 BS 2016
Capsa 36, 2015
Llapis de colors sobre paper
120 x 120 cm
Capsa 12, 2014-2015
Llapis de colors sobre paper
120 x 120 cm
Diari 36, 2015 (detall)
Llapis de colors sobre paper
37 unitats de 4 x 42 cm
(conjunt 86,5 x 146,5 cm)
Sense títol 4, 2016
14178 peces de paper unides entre si
100 x 70 cm
Art<35 BS 2016
52
53
Art<35 BS 2016
Art< 35 BS, 2016
Leí hace poco en una entrevista a un comisario de
Barcelona1 que los concursos o premios que modifican
las dinámicas y estructuras de la convocatoria para
adaptarse a las exigencias del presente, son los que
están dentro del circuito que mantiene el ritmo de
lo que podría considerarse el arte contemporáneo
emergente o en vías de consolidación en un contexto
como el de la Ciudad Condal. También decía que,
junto a este tipo de concursos, había los que,
partiendo de lenguajes más estandarizados como
la pintura y la escultura, no solo parecen estar fuera
del circuito sino que, al no haber mutado hacia lo
multidisciplinar –es decir, hacia esos aires del tiempo
a los que hay que adaptarse como exige el presente–,
se ven conminados a formar parte de un modelo de
arte de corte clásico, básico y de contexto local. Es
decir, que su adscripción a lo conservador le impide
codearse con la contemporaneidad más radical.
Esta entrevista se realizaba en el marco de una
publicación concebida a la manera de una revisión de
lo que han sido los cerca de 34 años de un premio que,
de circunscribirse a un ámbito preferentemente local,
ha pasado a convertirse en una de las plataformas
de promoción profesional más interesantes por las
que suelen pasar numerosos artistas en edad de la
emergencia (hasta los 35 años, aproximadamente).
Si embargo, no dejan de ser curiosos el modo y los
términos en que se suelen clasificar los premios,
concursos, certámenes y demás. A saber: aplaudiendo
la capacidad de adaptación a las exigencias de la
modernidad y relegando al conservacionismo los
que optan por otras vías.
Si algo caracteriza el concurso Art<35 BS es que,
salvo la ampliación del límite de edad a los 35 años
como consecuencia de la situación de desamparo
en que se encuentran no pocos artistas en cuanto
superan esa barrera de la emergencia a la que tanto
En dar cabida a artistas de cualquier nacionalidad
licenciados en Bellas Artes o que estuvieran
estudiando dicha carrera en cualquier facultad de
Bellas Artes de nuestro país. Con ello se pretendía
que el hecho de que la formación de los artistas
se desarrollara en el marco de una universidad
española se vinculara a la posibilidad de facilitar,
desde la propia institución, la incorporación a
la vida profesional de quien pasara por ellas.
Desde el inicio de este concurso –a finales del
año 2008– hasta la actualidad, tanto la Facultad
de Bellas Artes de la Universitat de Barcelona
–como entidad que convoca el concurso– como la
Asociación Art<35 –en calidad de organizadora–,
la Sala Parés y la Galería Trama –como espacios de
exposición de la obra seleccionada–, la Fundación
Banc Sabadell –como colaborador principal– y las
empresas, fundaciones y coleccionistas que participan
en el programa de adquisiciones o los espacios que
acogen en sus salas las itinerancias de esta muestra,
han mostrado su total apoyo a una convocatoria
que, con el paso de los años, se ha constituido en
otra de esas plataformas de difusión a través de
las cuales se visiona, debate y discute el interés y
la pertinencia de la obra que presentan los artistas.
En el caso de esta convocatoria, cerca de cien en
cada nueva edición.
En involucrar de forma directa a profesionales
vinculados a la carrera de un artista. Es decir,
desde galeristas –como la Galería Juana de Aizpuru
de Madrid o la Galería Trama y la Sala Parés de
Barcelona que, además, son quienes exponen
en sus salas el resultado de la convocatoria en
Barcelona– a docentes –a través de los decanos
de las facultades de Bellas Artes de la Universitat
de Barcelona, la Universidad Complutense de
Madrid, la Universidad del País Vasco y la
Universitat Politècnica de València–, pasando
por representantes de la crítica de arte, artistas,
miembros del ámbito museístico, directores de
fundaciones y miembros del sector empresarial
y bancario.
El jurado tiene la responsabilidad de seleccionar
año tras año lo que, a juicio de cada uno de sus
miembros, no solo responde a las inquietudes
personales, propias, singulares y específicas de cada
artista sino también a las influencias y referencias
de cada tiempo, al modo en que estas influencias
traslucen cuestiones de carácter estético, social,
discursivo, etc. o a los puntos de fuga que se anuncian
y que atisbamos únicamente por aquello de que el
arte es lo que a menudo se avanza en el tiempo.
Por eso, formar parte de un jurado representa la
posibilidad de determinar una suerte de pautas
que, sin ánimo de categorizar, puede que sean las
que mejor dibujen lo que podríamos resumir como
el latido de un tiempo.
En establecer el ámbito del premio en torno a
obras vinculadas a los lenguajes de la pintura y
la fotografía, en toda su amplitud. Una opción
que, si para algunos puede ser vista como algo
restrictivo, para otros puede desvelar una suerte
de interés especial por la evolución de la pintura
y la fotografía en tiempos convulsos como, en
el fondo, lo son todos.
Apuntábamos en la edición anterior que una de las
cuestiones sobre las que más se había insistido, tanto
en las obras presentadas como en las seleccionadas,
había sido la consideración de los espacios mudos,
deshabitados, abandonados u olvidados como síntomas
del devenir de una sociedad que, en lugar de reciclar
o reutilizar lo construido, había optado por rechazar
o engullir lo que había creado pese a los esfuerzos
invertidos en su proceso de creación. Se trataba,
en definitiva, de dejar entrever el deseo de mirar
el mundo de un modo distinto en detrimento de
seguir hurgando en heridas incurables.
nos estamos refiriendo, no ha tenido que adaptarse
a ninguna exigencia puesto que, desde el inicio de su
convocatoria, allá por el año 2008, quedó sentado
que su radio de acción se centraría en lo siguiente:
1. “De cómo convertir un premio en un programa regular de arte contemporáneo”. Una conversación entre David Armengol
y Pablo G. Polite. Article núm. 2. SAC 2008-2010
Art<35 BS 2016
54
55
Si este sentimiento de desapego es algo cuyos
síntomas también se han dejado ver en algunos
de los trabajos que se han presentado en la edición
de este año del premio Art<35 BS, lo que llamó
especialmente la atención entre los miembros del
jurado fue el tratamiento que, desde el terreno
de una imagen procedente tanto de archivos (en
general) como inventada, repetida, manipulada,
sugerida, etc., se daba a cuestiones relacionadas
con la realidad, el modo de representar cuanto nos
rodea, la tendencia a referirse a un suceso ocurrido;
en suma, a cuestiones relacionadas con cualquiera
de nosotros a la que nos preguntamos qué y cómo
es el mundo en el que todos vivimos.
Sobre la base de que no hay nada más abstracto
que la realidad, la obra que presenta Tura Sanz
vendría a resumir aquella máxima de Viktor
Shklovski, padre del formalismo ruso, según la
cual «el arte no es la sombra de una cosa sino la
cosa en sí misma». Una máxima a la que Tura se
refiere creando simetrías entre una flor y su mancha
en un papel o, lo que vendría a ser lo mismo, entre
la realidad y la pintura que representa. Una suerte
de sutil trampantojo al servicio de la necesidad de
cuestionar permanentemente cuanto nos rodea,
cuanto vemos.
A partir de imágenes procedentes de la iconografía
cinematográfica y del interés que despierta en
Ana Císcar la capacidad de cualquier tipo de
soportes que, nacidos para testimoniar fielmente
un suceso, penetran en nuestra memoria colectiva
como generadores de relatos incuestionables, la
obra de esta artista pone en duda la veracidad de
unos sucesos que poco o nada tienen que ver con
lo ocurrido realmente. Otro modo de cuestionar la
realidad desde los convencionalismos de la imagen
y la perversión de sus códigos.
Vinculada, como la obra de Císcar, a la memoria y
sus imágenes, la obra que presenta Manuel Diego
Sánchez busca establecer un campo de tensiones
entre conceptos como diáspora, identidad, registro,
empatía, territorio, etc. con el fin de generar nuevas
imágenes, a menudo incompletas y a través de
fragmentos con significados abiertos.
Art<35 BS 2016
Sobre el punto en el que la imagen deja de existir
para dar paso a la pintura y, en consecuencia, a la
posibilidad de que sucedan cosas y de que estas, a
su vez, le permitan seguir investigando su práctica
artística desde un ámbito puramente pictórico, la
obra de Miguel Marina y su relación casi mística
con el material es algo que se debería entender
como detalles de un conjunto o relatos incompletos
surgidos de fragmentos de un paisaje espacial.
Como una suerte de subversión frente al rechazo
de lo decorativo y abogando por el color de los
materiales y la policromía de una superficie como
algo fuertemente arraigado en la idiosincrasia del ser
humano, las propuestas que presenta Guillermo Ros
a partir de la trasposición de técnicas del tunning
automovilístico a superficies pétreas son obras que,
al tiempo que cuestionan la objetividad frente a la
subjetividad, también cuestionan el inmovilismo
frente al cambio, la verdad frente a la falsedad o,
en general, los binomios que derivan del dilema
entre presentación y representación. Otra forma
de cuestionar la realidad.
Considerando que el huracán de acontecimientos que
pasa frente a nosotros no nos permite ser conscientes
de cuanto albergan en realidad, vemos la obra de
Nico Brunet como una suerte de sensación capaz
de evocar a través de finos y sofisticados recursos
pictóricos la fugacidad de las cosas y la imposibilidad
de abrazarlas en su justa dimensión.
Mucho más pragmática, programada y centrada
tanto en lo que tiene más a mano como en lo que
puede hacer a partir de acciones simples, repetitivas
y de acumulación, la obra de Isabel Servera es el
resultado de un gesto sencillo, poético, mecánico
y, en consecuencia, reflexivo. Una suerte de acción
milimetrada capaz de llevar hasta el extremo distintos
procesos rutinarios a través de diversos procesos
de producción.
De repetición, pero también de fragmentación y,
por encima de todo, de revisión es de lo que, en su
serie “Postcolombino”, nos habla la obra de Yosman
Botero. Se trata de una obra en la que, a través de
la fragmentación del fusil y la creación de nuevos
Art<35 BS 2016
Yosman
Botero Gómez
tótems, se apela a una nueva estética cargada de
simbolismos y alusiones a una colonización del
estado frente a la que, en su día, fue la civilización
precolombina.
Con el ánimo de hallar el equilibrio entre técnica
y concepto, la obra de José Salguero apuesta
por el fomento de un estilo figurativo, próximo al
realismo y capaz de analizar, desde una iconografía
muy personal, situaciones cotidianas. Trabajando
el muralismo en espacios públicos, pero también
la obra en estudio a través del óleo, la propuesta
de Salguero es una suerte de cajón de preguntas
lanzadas a cuestiones vinculadas a la violencia,
la sexualidad, las ideologías religiosas o políticas,
las distopías y los conflictos de identidad como la
alienación del individuo.
Fruto de lo que encuentra en la calle y del poder
de atracción que ejerza en su paso acelerado por
la urbe, la obra que nos propone Carlos Miguel
Sánchez es el reflejo de una actitud que, más que
ver con el aprovechamiento de la realidad, tiene que
ver con el aprovisionamiento de cuanto le ofrece.
Un modo de ver y releer cuanto nos rodea desde
el prisma de las instalaciones en las que el artista
aglutina sus hallazgos.
frederic montornés
—
junio 2016
cúcuta (colombia), 1983
Yosman Botero es un artista visual colombiano que
se distingue por su fluidez a la hora de combinar
diferentes lenguajes, técnicas y conceptos en cada
uno de sus proyectos.
56
Immaterial Matter II, Galería Okyo, Caracas, y Galería
La Cometa, Bogotá.
2013 — Immaterial Matter, Galería Okyo, Caracas.
Common Things, Triumph Gallery, Moscú, y Galería
La Cometa, Bogotá.
exposiciones colectivas (selección)
2016 — Art<35 BS, Sala Parés y Galería Trama, Barcelona.
2015 — ARTBO, Feria Internacional de Arte de Bogotá -
En la serie “Postcolombino” recrea objetos de
orfebrería precolombina a partir de la repetición
de la imagen de un fusil que sobrepone y entrelaza
formando elegantes composiciones. La filigrana
de los elementos cautiva el ojo del espectador, el
cual, al acercarse a ellos, descubre el espejismo de
un objeto ficticio. El artista presenta sus collages
digitales sobre un fondo negro neutro que le permite
adoptar el enfoque de la fotografía documental para
catálogos de museo o de joyas y trasladar la noción
de valor cultural a las nuevas imágenes, subrayando
su carácter decorativo y artesanal. Por otra parte,
la reinterpretación de objetos icónicos históricos
a partir de un arma de fuego le permite enlazar el
pasado precolonial con el conflicto armado de las
últimas décadas y el periodo actual de posconflicto
en Colombia. En este sentido, la propuesta de Botero
se enmarca en una tendencia artística que participa
en el proceso de reflexión que se ha iniciado en su
país para superarlo.
Partiendo de una situación concreta que conoce bien,
Yosman Botero propone unas obras que adquieren
interés universal, gracias a la riqueza de asociaciones
y a los niveles de lectura que propician, y que destacan
por su cuidadosa realización.
En esta edición, Art<35 BS ha recibido 92
dosieres presentados por artistas de hasta
35 años de edad, que han cursado o cursan
estudios en alguna de las facultades de
Bellas Artes de España y que han finalizado
el primer ciclo de formación. El jurado,
reunido el pasado 1 de junio, seleccionó
para participar en esta exposición a los
diez candidatos siguientes:
2014 — Semillas, Centro Cultural Border, México DF.
Título de grado como artista plástico en la Universidad de Antioquia,
Medellín (Colombia), en el año 2010. Actualmente se encuentra
estudiando el máster de Producción e Investigación Artística de
la Universitat de Barcelona, ciudad donde reside.
exposiciones y proyectos individuales
2015 — Semillas, Galería Beta, Bogotá.
“Territorio”, proyecto escultórico destinado al Centro Argos
para la Innovación de la Universidad EAFIT, Medellín.
57
Galería Beta, Bogotá.
2014 — Artista invitado en FRACTAL, Festival de Cultura del
Caribe, Cancún, México.
Feria Iberoamericana de Arte FIA - Galería Okyo, Caracas.
Affordable Art Fair Singapore - Art 180 Degrees Gallery,
Singapur.
ARTLIMA - Galería Okyo, Lima.
2013 — Seleccionado para el proyecto del artista Liu Bolin en
Colombia, Galería La Cometa, Bogotá.
KIAF/13, The 13th Korea International Art Fair - Galería La
Cometa, Seul.
2012 — Pabellón Arte Cámara, ARTBO, Bogotá.
LAP, Art Shanghai - Galería La Cometa, Bogotá.
2011 — SWAB Feria de Arte Contemporáneo, Barcelona.
2010 — Affordable Art Fair, Nueva York.
premios y becas
2013 — Beca de residencia artística en Terra UNA, Serra da
Mantiqueira, Brasil.
2009 — Mención del jurado en la segunda Bienal de Artes
Plásticas Comfenalco, Medellín.
2008 — Mención en el Salón Departamental de Artes
Visuales, Medellín.
2007 — Primer premio del XV Salón Nacional de Artes
Visuales - Premios Nacionales de Cultura Universidad de
Antioquia, Medellín.
Nico
Brunet Martí
barcelona, 1983
Las pinturas que Nico Brunet presenta en Art<35 BS
son el resultado de su búsqueda para encontrar
un lenguaje personal que exprese el efecto del
bombardeo informativo de carácter violento y
catastrófico al que estamos sometidos.
Art<35 BS 2016
Sus composiciones son como pantallas de gran formato
donde se acumulan pinceladas gestuales, formas y
planos que aluden al caos y a la destrucción. Los diversos
recursos pictóricos saben acercarnos la organicidad
y vulnerabilidad de los seres vivos o fragmentos de
elementos mecánicos y tecnológicos a partir de formas
tubulares y geométricas que aparecen como si fueran
piezas desconectadas y recortes desgarrados. También
hacen referencia a los desechos que genera la destrucción.
Los conjuntos se organizan tanto en las masas amorfas
de El gran desastre como en las que se encuentran en
proceso de disolución en Desintegració. Son imágenes
abrumadoras, de gran fuerza expresiva, amalgamadas
sobre un fondo de franjas reverberantes o iluminadas
por una vibración fluorescente que nos recuerdan su
carácter mediático. En algunos casos, descubrimos
residuos de la superposición de información, de
pantallas anteriores que persisten como imágenes
fantasmagóricas que han perdido sentido, como
en Petit incident insignificant (Pequeño incidente
insignificante). La sustitución constante de noticias
dramáticas banaliza su importancia y las convierte en
Insignificances còsmiques (Insignificancias cósmicas)
sin que nos dé tiempo a sospesarlas. La conciencia
del espectador queda abocada a la desintegración y al
desasosiego existencial que pueden provocar reacciones
irracionales de las masas, tal como vemos en Estampida.
Se licencia en Bellas Artes por la Universitat de Barcelona en
2005, en las especialidades de Pintura y Dibujo. Desde 2006
vive y trabaja en Sant Pol de Mar.
exposiciones individuales
2011 — Galería Vila d’Art, Viladrau.
Centro Cultural de Sant Pol de Mar, Barcelona.
2009 — Centro Cívico La Sedeta, Barcelona.
2007 — Centro Cívico Sarrià - Sant Gervasi, Barcelona.
exposiciones colectivas
2016 — Art<35 BS, Sala Parés y Galería Trama, Barcelona.
2014 — Expressió d’Art, Sala Ainaud de Lasarte,
Ayuntamiento de Sant Pol de Mar.
2013 — Artistes de Sant Pol de Mar, Castillo de Montesquiu,
2010 — Centro Cultural de Sant Pol de Mar, Barcelona.
2006 — XLIV Concurso Internacional de Dibujo de la
Fundación Ynglada-Guillot, Espacio Volart, Barcelona.
Centro Cultural de Sant Pol de Mar, Barcelona.
2004 — Concurso de Pintura Sanvisens, Edificio Miramar,
Sitges, Barcelona.
Edificio Calisay de Arenys de Mar, Barcelona.
premios
2008— Primer premio VIII Concurso de Pintura Golfa, Canet
de Mar.
exposiciones individuales
Ana
Císcar
2015 — What keeps mankind alive?, Galería Artevistas, Barcelona.
exposiciones colectivas (selección)
valencia, 1993
2016 — Art<35 BS, Sala Parés y Galería Trama, Barcelona.
La obra de Ana Císcar explora el valor de la imagen
y su potencial narrativo. En la serie “Narración y
sabotaje” se adentra en la tensión que proviene de
atribuir a la fotografía documental la cualidad de
representación fiel de la realidad y contraponerla
al carácter interpretativo, de narración construida,
que se otorga a las artes. Parte de la apropiación
de fotografías antiguas, de archivo y prensa,
que traslada al lenguaje plástico desdibujando,
recomponiendo y yuxtaponiendo los originales
ampliados. El resultado son pinturas híbridas que,
si bien conservan el aspecto de documento de la
realidad, se han vuelto ambiguas. La intervención
de la artista ha descontextualizado las imágenes
y, al mismo tiempo, ha creado discontinuidades
que instan al espectador a interrogarse sobre el
sentido de lo que ve. El efecto se incrementa con
la incoherencia de los textos manipulados, que no
solo añaden confusión sino que además subrayan
la necesidad de una estructura narrativa o de un
contexto para poder leer cualquier tipo de imagen,
incluso una fotografía documental. La intervención
de Císcar opta por omitir i distorsionar suficientes
elementos como para que el sentido del conjunto
quede afectado y emerja la capacidad de las imágenes
para representar otras realidades. De ese modo, la
artista renuncia a controlar el discurso y promueve
una lectura abierta y multidireccional que vincula de
manera sugerente la fotografía, la pintura y el relato.
Diputación de Barcelona.
Art<35 BS 2016
Graduada en Bellas Artes por la UPV (Universitat Politècnica
de València) en el año 2015. Ha cursado parte de sus estudios
en la Academia de Bellas Artes Jan Matejko (ASP) de Cracovia,
Polonia, con una beca Erasmus (2013). Actualmente realiza el
máster de Producción Artística en la Facultad de Bellas Artes
de la UPV (2015-2016), especializándose en Pensamiento
contemporáneo y cultura visual. Durante sus estudios participa
en diversos seminarios, entre los que destaca “La metodología
del fake” impartido por Joan Fontcuberta y organizado por
el IVAM (2016). Desarrolla su trabajo como artista plástica
dentro del ámbito de la pintura y la fotografía, buscando y
desdibujando los límites entre ambos medios.
58
CALL_2016, Galería A del Arte, Zaragoza.
Morralla, Festival de arte Russafart, Junta Municipal de
Ruzafa, Valencia.
PAM!16, IV Muestra de Producción Artística y Multimedia,
Facultad de Bellas Artes de Sant Carles, UPV, Valencia.
Honne, Sala de exposiciones de la Facultad de Medicina,
Universidad de Valencia.
2015 — Summerland, Museo Boca del Calvari, Benidorm.
La forma del tiempo, Sala de exposiciones de Mislata,
Valencia.
2014 — Penjats d’un fil, Confusion Festival Benimaclet,
Valencia.
ASP Photography Exhibition, ASP, Cracovia, Polonia.
ASP Painting Exhibition, ASP, Cracovia, Polonia.
2013 — Alter Ego II, Las Naves, Valencia.
resultado son fotografías de emigrantes intervenidas
con recursos plásticos sencillos, pero que tienen
diversas lecturas complementarias.
Los planos geométricos que cubren los rostros de los
personajes evocan los efectos psicológicos asociados a la
descontextualización del individuo respecto al entorno
cultural y geográfico al que pertenece: la pérdida de
identidad, la dificultad de reconocerse en la sociedad de
acogida o el cambio derivado de la nueva vida. Borders
hace referencia a las fronteras que crea la migración:
la división entre quien se va y quien se queda, entre
el recién llegado y el que ya está establecido. Son
diferencias que van más allá de la idea de territorio,
nación o cultura y que se viven como una limitación.
En cambio, Something I could talk to establece un nexo
de empatía con los retratados que atraviesa el espacio y
el tiempo, y que, al mismo tiempo, constituye el núcleo
de la memoria colectiva, de la voluntad de edificar un
presente que incluya fragmentos del pasado.
Las obras de MDS entrelazan los temas que trata con
conceptos y formas de expresión de plena actualidad.
Lo demuestran la apropiación de imágenes, la mayoría
anónimas, que desdibuja la noción de autoría; el
uso de distintos recursos y técnicas característico
de la hibridación de lenguajes, así como los diversos
niveles de reflexión y sugerencias que invitan al
espectador a una lectura rica y abierta.
premios y becas
2015 — Ganadora del II Premio Artevistas Nuevos Talentos,
Barcelona.
Beca de colaboración del Ministerio de Educación para el
Departamento de Pintura de la Facultad de Bellas Artes de
la UPV.
Manuel
Diego Sánchez
madrid, 1993
Diego Sánchez presenta una muestra de su trabajo sobre
la memoria histórica y la desterritorialización ligada
a la migración. Este proyecto parte de documentos
gráficos relativos a la diáspora vasca en EE.UU., y el
59
Actualmente reside y trabaja en Santander.
Graduado en Arte por la Universidad del País Vasco (UPV/
EHU) en el año 2015, habiendo cursado parte de sus estudios
en la Universidad Complutense de Madrid (UCM) con una
beca Sicue (2013). En 2014, la Facultad de Bellas Artes
de la UPV/EHU, en colaboración con el Center for Basque
Studies y la University of Nevada, le concede una beca de
residencia artística en la ciudad de Reno (Nevada, EE.UU.).
En 2015 es seleccionado por la Fundación Botín, el Estate
of Sol LeWitt y la Yale University Art Gallery y se incorpora al
equipo de dibujantes del artista americano Sol LeWitt para
la realización de los dibujos de pared de la exposición Sol
LeWitt: 17 Wall Drawings [1970-2015], presentada en la
Sala de Exposiciones de la Fundación Botín (Santander).
exposiciones colectivas (selección)
2016 — Art<35 BS, Sala Parés y Galería Trama, Barcelona.
IV edición Santander PHOTO, Santander.
Art<35 BS 2016
I Muestra Experimental VILLALART, Villalar de los
Comuneros, Valladolid.
Hoyocasero Broom in Bloom International Meeting - Ocho
artistas intervienen las calles, Hoyocasero, Ávila.
Guillermo
Ros
Licenciado en Bellas Artes por la Universidad Complutense de
Madrid (UCM) en el año 2013, habiendo cursado parte de sus
estudios en la Accademia di Belle Arti di Bologna, Italia, con
una beca Erasmus (2010).
vinalesa (valencia), 1988
2015 — AE 15, exposición del alumnado UPV/EHU, Bizkaia
Aretoa, Bilbao.
LLA VES, intervenciones en espacios comerciales vacíos,
Santander.
ARTESHOP Bilbao 2015, Bilbao.
exposiciones individuales
2015 — La trampa del lobo, EspacioBRUT Gallery, Madrid.
2013 — Ritorno, Entreacto 2013 - García Galería, Madrid.
2013 — II Premio Pintura Joven, Centro de Cultura Antiguo
Instituto, Gijón.
exposiciones colectivas
(selección)
2016 — Art<35 BS, Sala Parés y Galería Trama, Barcelona.
Miguel
Marina
madrid, 1989
Las obras que Miguel Marina presenta en Art>35
BS se sitúan en el límite entre la figuración y la
abstracción pictóricas. Forman parte de la serie “La
trampa del lobo”, un proyecto que se inspira en el
paisaje espacial y su representación adentrándose
en temas como la escala, la distancia y la luz.
Sus composiciones, así como los elementos que las
conforman, actúan de manera diferente en función de
la proximidad o la lejanía. La superficie accidentada
y las diferentes cualidades que proporcionan los
materiales, vistos de cerca se transforman en cuerpos
celestes; en luz y espacio, cuando nos alejamos de
ellos. De ese modo, la fisicidad pictórica se abre a un
universo de correspondencias plásticas y conceptuales
que hacen referencia tanto al mundo microscópico
como al cosmos, a los elementos de la representación
como al significado de esta. Dimensiones todas ellas
que, a pesar de ser complementarias, nunca podremos
abarcar juntas.
En las pinturas de Marina, la ambigüedad –ya sea de
las partes o del conjunto– estimula la imaginación
del espectador y, a la vez, previene que la lectura se
incline hacia un punto de vista fijo. Así, alimenta
la tensión dinámica entre lo “micro” y lo “macro” y
la noción de su correspondencia cósmica, a la vez
que favorece una lectura abierta.
Art<35 BS 2016
Iberostar Las Letras (junto con M. Cerqueira, J. Díaz,
F. García, K. Pérez, H. Poblete-Bustamante y J. Spínola),
Madrid.
2015 — XXX Premio de Pintura BMW, Casa de Vacas,
Madrid.
La Dominación Mundial #3, Ivorypress, Madrid.
III Premio de Pintura Mardel, Alicante.
#2 (Senyals de fum), espacio Major 28, Lérida.
CALL_2015, Galería A del Arte, Zaragoza.
Participa con Estudio Mendoza en PHEstudios: imagen no
disponible, PHotoEspaña, Madrid.
Hide and Seek, Galería Silvestre - V edición de a3bandas,
Madrid.
Pasado, presente y futuro, XVI edición Premio Joven Artes
Plásticas, Centro de Arte Complutense, UCM, Madrid.
2014 — Be Fast Slowtrack, Galería Slowtrack, Madrid.
XVI CALL, Galería Luis Adelantado, Valencia.
Intransit, Centro de Arte Complutense, UCM, Madrid.
II Premio de Pintura Mardel, Alicante.
2013 — I Visionado de Portfolios, Bellas Artes UCM, Madrid.
Café Dossier, I convocatoria de visionado de portfolios,
Tabacalera, Madrid.
premios y becas
2015 — Premio adquisición, Galería A del Arte, Zaragoza.
Accésit Premio Joven, Fundación General UCM, Madrid.
Residencia artística en Major 28, La Floresta, Lérida.
2013 — Beca de residencia en Casa de Velázquez, Academia
de Francia, Madrid.
2012 — Medalla de plata en el Curso de Pintores
Pensionados del Palacio de Quintanar, Segovia.
El discurso de Guillermo Ros gira en torno al papel
de la realidad física y de la virtual en nuestra manera
de entender el mundo. Las obras que presenta en
Art<35 BS corresponden a dos series que tratan de
la experiencia directa y de la mediatizada a partir
de establecer relaciones conceptuales entre objetos
esculturales y sus imágenes.
En la serie “#nofilters” utiliza pinturas sintéticas y
para carrocería a fin de cubrir rocas de mármol con
una capa que altera su aspecto y oculta las cualidades
del material noble bajo un look tecnológico. Junto
al mineral intervenido, una fotografía presenta la
misma roca con colores brillantes y tornasolados
que recuerdan una imagen de ordenador. En esta
confrontación, tanto el interés como la credibilidad
que inspira el objeto físico quedan disminuidos ante
el atractivo de la reproducción que, además, puede
ser consumida inmediatamente a través del logging
y las redes sociales –el título emula un hashtag y es
una alusión al consumo rápido de imágenes. Por
otra parte, en “Subjectimage” el objeto es tratado
de la misma manera que el fondo que lo engulle, y
ambos conforman una sola entidad enigmática. El
espectador siente la necesidad de moverse alrededor
de la obra, de cambiar el punto de vista y dedicarle
tiempo para encontrar el sentido de lo que ve.
Así, en estas obras, la contraposición entre objeto
e imagen se convierte en una metáfora a diferentes
niveles: la suplantación de la realidad por la
omnipresencia de la imagen virtual, la dicotomía
natural-artificial, así como la reivindicación de una
mirada crítica en el modo de entender la realidad a
partir de recuperar la experiencia directa.
Vive y trabaja en Alboraya.
Graduado en Bellas Artes por la Universitat Politècnica de València
(UPV) en el año 2014. Máster en Producción Artística por la
misma universidad en 2015.
60
61
exposiciones individuales
2016 — Stoned, Galería Area72, Valencia.
2014 — Cossos, Casa de Cultura José Peris Aragó, Alboraya,
Valencia.
exposiciones colectivas
(selección)
2016 — Art<35 BS, Sala Parés y Galería Trama, Barcelona.
Justmad7 - Galería Area72, Madrid.
Geologia de l’inefable, Arts Visuals Can Felipa, Barcelona.
2015 — On Paper, Galería Punto/Area72, Valencia.
Suma contemporary International Art Fair - Galería Area72,
Matadero Madrid.
Art Marbella Modern and Contemporary Art Show - Galería
Punto/Area72, Marbella.
Selecta 15 - Salir de la zona de confort, Museu de les
Drassanes, Valencia.
PAM! 15, III Muestra de Producción Artística y Multimedia,
Facultad de Bellas Artes de Sant Carles, UPV, Valencia.
2014 — IV Certamen de Escultura Silvestre de Edeta,
Ayuntamiento de Llíria, Valencia.
Senyera d’Escultura, Galería del Tossal, Valencia.
Abierto Valencia - Galería 9, LaVAC, Valencia.
2013-2015 — Perspectives: Art inflamation and me, Chicago,
San Diego, Copenhague, Viena, París.
2013 — Hybrida Art Festival, Las Naves, Espacio de creación
contemporánea, Valencia.
premios
2015 — Primer premio modalidad Escultura, Q-ART Festival
de Artes de Quart de Poblet, Valencia.
Premio Libertad, XXXVI Certamen de Minicuadros Huestes
del Cadí, Elda, Alicante.
2014 — Mención de honor, IV Certamen de Escultura
Silvestre de Edeta, Llíria, Valencia.
Mención de honor, premio de escultura Senyera, Valencia.
Premio adquisición, Fundación Hortensia Herrero, Abierto
Valencia, LaVAC.
Premio adquisición, Perspectives 2014, Copenhague.
José
Salguero Llánez
madrid, 1985
La producción de J. Salguero es heredera de la
tradición crítica y provocativa de la pintura pop
española y del arte urbano, con los que comparte
Art<35 BS 2016
el uso de un lenguaje asequible en el que mezcla
recursos narrativos de la ilustración, el cómic y
el cine.
Las pinturas que presenta en Art<35 BS se fijan
en la agresividad de la cultura de entretenimiento
destinada al público infantil y juvenil, recurriendo a
personajes populares del mundo de la animación que,
en sus manos, revelan un aspecto sorprendentemente
perverso. La sonrisa inocente del Teletubi se convierte
en un rostro de pesadilla cuando ignora el llanto del
niño que lleva en sus brazos y se muestra insensible
a sus necesidades. La actitud hostil de Hello Kitty
puede derivar de la reacción intolerante hacia la
caracterización asexuada de Bob Esponja, que fue
acusado de fomentar comportamientos homosexuales,
o de la pugna por un mismo mercado. Las obras que
citan la película White Rabbit, de Tim Mc Cann,
recrean el tema de cómo la víctima de un sistema de
valores impuesto termina convirtiéndose en un actor
destructivo y violento. Y el parque de atracciones
compendia morbosamente una serie de accidentes
y destrucción. Finalmente, la veladura verde que
tiñe las escenas subraya su carácter funesto, al
tiempo que, junto con los encuadres y puntos de
mira, incorpora a las composiciones la tecnología de
visión nocturna empleada en actividades militares.
Se trata de presentar paradojas y contradicciones de
la cultura de entretenimiento a través de la ironía
y la sátira para invitar al espectador a reflexionar
sobre la ideología que inadvertidamente destila la
homogeneización consumista del ocio.
exposiciones colectivas
(selección)
2016 — Art<35 BS, Sala Parés y Galería Trama, Barcelona.
VII Premio Internacional de Arte sobre Papel, Museo
Olímpico, Barcelona.
Dos, Swinton Gallery, Madrid.
XXVI Certamen de Artes Plásticas de la UNED Museo de
Cuenca.
Festival Internacional Recuore 2016, Museo de León.
WE ARE FAIR! Feria Internacional de Arte Emergente de
Madrid.
Alcalá Visual, Premios Ciudad de Alcalá, Alcalá de Henares.
2015 — Mediterranea 17: Young Artists Biennale, Milán.
Druck Berlin Festival - Swinton Gallery, Urban Spree Gallery,
Berlín.
CALL_2015, Galería A del Arte, Zaragoza.
Mercado Central de Diseño - Swinton Gallery, Matadero,
Madrid.
Premio de Artes Plásticas Fundación General UCM.
2014 — XIX Certamen Jóvenes Pintores, Fundación Gaceta
Regional, Salamanca.
Nanaísmo: la primera vanguardia del siglo xxi, Galería Modus
Operandi, Madrid.
XI Bienal de Artes Plásticas de Albacete, Museo Municipal
de Albacete.
I Muestra Iberoamericana de Arte Miniatura San Pedro 2014,
Nuevo León, México.
Masquelibros, Feria internacional de libros de artista, COAM,
Madrid.
2013 — Estudio 120m, Museo Würth, La Rioja.
esa intención sino que también reflexionan sobre la
naturaleza del objeto artístico, el proceso de creación y
el papel del arte. Sus composiciones integran elementos
de desecho de la construcción y materiales de vida
efímera. Azulejos, diversos tipos de soportes, piezas de
pladur y cañerías le ofrecen la oportunidad de repensar
la composición desde los atributos esenciales de la
pintura (color y superficie), del dibujo (trazo y plano),
de la escultura y de la arquitectura (organización
del espacio) descubriendo relaciones que subvierten
los límites entre los diferentes lenguajes para crear
otros nuevos. Por otra parte, el uso de materiales
que pierden propiedades funcionales una vez han
sido utilizados –como los tubos de cartón, las cintas
adhesivas y las hojas de plástico– acentúa la precariedad
de los montajes y pone en duda su durabilidad y
susceptibilidad de ser transportados. Así, el artista
relega el valor del objeto y, consiguientemente, de la
mercancía artística a un plano secundario para situar
en el centro de su discurso un proceso creativo que
incluye la audiencia. Que pase de largo el espectador
más pasivo y acostumbrado a que se lo den todo
hecho y, en cambio, que se detenga aquel dispuesto a
entrar en el juego de descubrir nuevas posibilidades
a partir de materiales banales.
2012 — Artaq 3rd Urban Arts Awards exhibition, París.
2008 — Hipnotik Festival, CCCB, Barcelona.
premios
(selección)
2015 — Segundo premio de Artes Plásticas, XXIV Certamen
Jóvenes Creadores de Madrid.
Reside en Valencia desde 2010.
Licenciado en Bellas Artes por la UPV (Universitat Politècnica
de València) en el año 2014 y máster en Producción Artística
por la misma universidad en 2015. Colabora con el grupo de
investigación Laboratorio de Creaciones Intermedia LCI de la
UPV en el proyecto Arte y Matemáticas.
2014 — Primer premio de Artes Plásticas, XXIII Certamen
Jóvenes Creadores de Madrid.
exposiciones individuales
(selección)
2016 — Aciertos_desacordes, Werner Thöni Artspace,
Grado en Bellas Artes por la Universidad Complutense de
Madrid (UCM) en 2013.
exposiciones individuales
(selección)
2016 — Terror en el parque de atracciones, CEART, Fuenlabrada,
Barcelona.
Prohibido terminar, Sala Sebastià Miralles, Fundación Caixa
Vinaròs.
Carlos Miguel
Sánchez
2013 — Futuro potencial, Sala de exposiciones Campoamor,
Valencia.
cáceres, 1987
Madrid.
2015 — Terror en el parque de atracciones, Swinton Gallery,
Madrid.
El arte de la guerra, Museo de la ciudad de Móstoles, Madrid.
Art<35 BS 2016
2012 — Sentidos materiales y personalidad visual, Biblioteca
Recuperar el espíritu lúdico, reivindicar la imaginación,
infundir vida a los objetos que nos rodean y reinventarlos
constantemente... No dejar que la rigidez nos imponga
una sola manera de entender las cosas... Las instalaciones
que CMS propone para Art<35 BS no solo manifiestan
62
municipal Joanot Martorell, Valencia.
Reflexiones doctrinales, FusionArt Multiespacio, Valencia.
2011 — Conclusiones, Centro Cultural de Torrecillas de la
Tiesa, Cáceres.
2010 — Evoluciones, Conventual San Francisco, Trujillo,
Cáceres.
63
exposiciones colectivas
(selección)
2016 — Art<35 BS, Sala Parés y Galería Trama, Barcelona.
2015 — Proyecto Arte y Matemáticas, Sala de exposiciones
de la Escuela Técnica Superior de Arquitectura (ETSA), UPV.
EAC, XV Concurso Encuentros de Arte Contemporáneo,
MUA, Alicante.
XVII Certamen de Artes Plásticas Sala El Brocense, Cáceres.
2014 — II Convocatoria de Pintura Mardel, Centro de las
Artes de Alicante.
Encuentros, Galería 9, Valencia.
XVII Premio Nacional de Pintura Fundación Mainel, Valencia.
XXIX Premio de Pintura Vila de Puçol, Valencia.
2013 — Residencia Las Naves, Centro de creación
contemporánea Las Naves, Valencia.
XXIII Premios Otoño Villa de Chiva, Valencia.
premios , becas y residencias
2016 — Residencia WTA, Barcelona.
2014 — Mención honorífica, XVII Premio Nacional de Pintura
Fundación Mainel, Valencia.
2013 — Beca de residencia en Las Naves por su proyecto
Factoría creativa.
Premio Galarsa de escultura, XXIII Premios Otoño Villa de
Chiva, Valencia.
Tura
Sanz Sanglas
Ordis (Gerona), 1992
“Florits” es una serie inspirada en las flores secadas
entre las hojas de un cuaderno, y la huella que dejan,
a partir de las cuales Sanz Sanglas reflexiona sobre la
representación de la realidad. La artista aprovecha la
propiedad acuosa y transparente de la acuarela para
presentar con gran realismo la calidad translúcida
de los pétalos, así como de la mancha producida
por los fluidos desprendidos durante el proceso de
prensado. En cambio, introduce un contrapunto
a la verosimilitud de las pinturas cuando omite el
pliegue de la hoja a partir del cual se explicaría la
proyección simétrica de la flor. Esta paradoja da una
gran ambigüedad a la imagen. Por unos instantes,
la representación se confunde con el modelo hasta
tal punto que el espectador casi espera encontrar
fragmentos de pétalos marchitos incrustados en el
Art<35 BS 2016
soporte. Un momento después, la ausencia del rastro
físico y de la tridimensionalidad que emergería de la
dobladura del papel adquiere más fuerza. También en
alternancia se acentúan las diferencias y similitudes
entre la flor y su huella, entre el modelo y su proyección.
VII Festival de Arte Independiente Pepe Sales - Juan Eduardo
Cirlot, Centro Cultural la Mercè, Gerona.
2013 — Once artistas con Joan Ponç, Amics del Faraó JIM,
local Anònims, Granollers.
premios
“Florits” no solo reconoce la distancia entre la realidad
y la representación sino que la reivindica para crear
el juego de espejos que permite reflexionar sobre el
mundo que nos rodea y enriquecer su comprensión.
Las afloraciones de Sanz Sanglas establecen puentes
entre la representación, el mundo y la experiencia, y
presentan el arte como una herramienta para acceder
a un conocimiento que incluye certezas objetivas,
subjetivas y ficcionales.
Graduada en Bellas Artes por la Universitat de Barcelona (UB) en
el año 2014. Ha cursado parte de sus estudios en la University of
West of England (UWE) de Bristol con una beca Erasmus (2013).
Máster de Producción e Investigación Artística en la Universitat
de Barcelona (UB). Prácticas en Tinta Invisible Ediciones (2016).
Ha ilustrado las Bucólicas de Virgilio (editorial Palamedes).
exposiciones individuales
(selección)
exposiciones individuales
2014 — Premio ARTFAD de Oro modalidad Estudiantes, FAD
2015 — Again & again, Galería Miquel Alzueta, espacio The
Fomento de las Artes y del Diseño.
Premio “Altres pessebres”, modalidad Estudiantes.
Laboratory, Barcelona.
2012 — Manufacturar, elaborar, producir, Galería The Goma,
Madrid.
Isabel
Servera
exposiciones colectivas
2015 — Sang de fulla (diálogo de T. Sanz y M. Sauleda con
M. Rodoreda), Museo de Pintura de Sant Pol.
2014 — Exposición de los grabados Bucólicas, Galería
Dolors Ventós, Figueras.
exposiciones colectivas
(selección)
2016 — Art<35 BS, Sala Parés y Galería Trama, Barcelona.
Presentación proyectos FiC-ProdArt, Fabra y Coats Centro
de Arte Contemporáneo, Barcelona.
2015 — Evasionistes d’avui, Espacio Carmen Malaret, Sant
Just Desvern; La Puntual, Sant Cugat; La Contra, Barcelona.
Habitar, sentir, pensar, III Triple Mortal, La Capella, Barcelona.
VIII Festival de Arte Independiente Pepe Sales - Renée
Vivien, Centro Cultural la Mercè, Gerona.
2014 — Exposición premios ARTFAD, Galería Senda,
Barcelona.
Altres pessebres, Colegio de Arquitectos de Cataluña,
Barcelona.
Licantropía, Lonja del Tinte, Banyoles.
Sense Títol’14, Facultad de Bellas Artes, UB, Barcelona.
XXXIV Mini Print International de Cadaqués, Taller Galería
Fort, Cadaqués. Itinerante.
El mejor diseño del año, FADfest, Barcelona.
Art<35 BS 2016
(selección)
2016 — Art<35 BS, Sala Parés y Galería Trama, Barcelona.
2015 — Premio de Pintura Internacional Guasch Coranty,
mallorca, 1986
Centro de Arte Tecla Sala, L’Hospitalet de Llobregat.
El trabajo de Isabel Servera surge del convencimiento
de que el arte no tiene una utilidad concreta, no es
esencial y, por tanto, es prescindible. Al absolver la
obra de toda trascendencia, la artista queda liberada
de tener que dotarla de significado, personalidad u
originalidad. Así, puede concentrarse en la realización
y las cuestiones que van relacionadas con la práctica
artística, y experimentar con lenguajes y materiales.
2016 — Ombres, Museo Palau Solterra - Fundación Vila
Casas, Torroella de Montgrí.
Vive y trabaja en Barcelona.
Licenciada en Bellas Artes por la Universitat de Barcelona (UB)
en 2008 y máster en Producciones Artísticas e Investigación
por la misma universidad en 2010.
La producción que presenta en Art<35 BS capitaliza
acciones simples y al alcance de todos –pintar con
lápices de colores o trenzar tiras de papel reciclado–
para establecer rutinas con las que define las series.
También sabe hacer fructificar el producto secundario
que puede surgir; como en Diario 36, una pieza
formada a partir de los trozos de papel que han
absorbido el impacto superfluo de los lápices durante
la ejecución de Caja 36. En todo caso, la creación de
estas composiciones es fruto de un acto metódico,
acumulativo, que neutraliza cualquier singularidad
germinal y que, al mismo tiempo, proporciona un
tratamiento igualitario al conjunto del trabajo.
La repetición de motivos, el uso de recursos no
especializados, así como la laboriosa ejecución
crean un diálogo que desdibuja los límites entre
las manualidades, la artesanía, la mecanización y
el arte, colocando el acento en la automatización.
De esta manera, Servera traslada a la obra su visión
nihilista que, contrariamente a lo que podría parecer,
no adquiere un cariz negativo sino que se resuelve
activamente en el mismo proceso de creación.
64
2014 — Tabula Rasa o la (im)possibilitat de construir
una generació, Es Baluard Museo de Arte Moderno y
Contemporáneo de Palma de Mallorca. Exposición itinerante
por Finlandia y Holanda.
Be Water, My Friend, Experimentem amb l’Art, espacio EART,
Barcelona.
2013 — Atelier de Barcelone. Un jeu quotidien, LAC,
Narbona.
Art Jove, Centro Cultural Ses Voltes, Palma de Mallorca.
2012 — Nuclis de l’emergència, proyecto de Oficina 36,
Swab Barcelona Feria Internacional de Arte Contemporáneo,
Barcelona.
2011 — Bienal de Valls - Premio Guasch Coranty, Museo de
Valls, Tarragona.
Cambio de Turno, espacio KKKB, Hangar centro de
producción e investigación de artes visuales, Barcelona.
Foc creuat: art i ciència al punt de mira, Espacio Balcó de les
Arts Santa Mònica, Barcelona.
2010 — Crea + Intermèdia - Producció, convocatoria de
proyectos de artes visuales, Museo de Lérida.
2008 — VI Biennale Internazionale di Pittura Felice Casorati,
Castello Zavattaro Ardizzi, Turín.
premios , becas y residencias
2015 — Primer premio Frau Jove de las Islas Baleares.
2012 — II Encontro de Artistas Novos en la Cidade da
Cultura, Santiago de Compostela.
2011 — Residencia para artistas Hangar, Barcelona.
65
Art<35 BS 2016
Programa d’adquisicions
En el programa d’adquisicions d’Art<35 BS 2016, hi
participen cinc empreses, cadascuna de les quals s’ha
compromès a adquirir una obra d’aquesta exposició.
Catàleg comissariat per
Catálogo comisariado por
Frederic Montornés
Coordinació del concurs
Coordinación del concurso
Helena Maragall
Natàlia Peña
Cristina Tardío
Text de presentació del catàleg
Texto de presentación del catálogo
Frederic Montornés
Comentaris de les obres i biografies
Comentarios de las obras y biografías
Batlle Argimon S. L.
Currículums
Els artistes
Los artistas
Correccions i traduccions
Correcciones y traducciones
Núria Sàbat
Fotografies
Fotografías
© els autors
© los autores
Fotografia del jurat
Fotografía del jurado
Cristina Tardío
Disseny gràfic
Diseño gráfico
www.bisdixit.com
Impressió
Impresión
Serper S. L.
Convoca
Col·labora
Organitza
ASSOCIACIÓ
Exposen
Amb el suport de
Descargar