Yosman Botero Gómez Nico Brunet Martí Ana Císcar Manuel Diego Sánchez Miguel Marina Guillermo Ros JoséSalguero Llánez Carlos Miguel Sánchez TuraSanz Sanglas Isabel Servera 2016 2016 Convoca Col·labora Organitza ASSOCIACIÓ Exposen Amb el suport de Yosman Botero Gómez Exposició Nico Brunet Martí De l’1 al 23 de setembre de 2016 Ana Císcar Manuel Diego Sánchez Miguel Marina Guillermo Ros Sala Parés Galeria Trama Barcelona JoséSalguero Llánez Carlos Miguel Sánchez TuraSanz Sanglas Isabel Servera SALA PARÉS Petritxol, 5 08002 Barcelona Tel. +34 93 318 70 20 [email protected] www.salapares.com GALERIA TRAMA Petritxol, 5 08002 Barcelona Tel. +34 93 317 48 77 [email protected] www.galeriatrama.com Horari De dimarts a divendres: de 10.30 a 14 h i de 16 a 20 h Dissabte: de 10.30 a 14 h i de 16.30 a 20.30 h Membres del jurat Ignasi Aballí Artista Sergi Aguilar Artista i director de la Fundació Suñol (President del jurat) Concha de Aizpuru Galería Juana de Aizpuru, Madrid Tomas Bañuelos Sotsdegà d’Estudiants i Sortides Professionals de la Facultat de Belles Arts, Universidad Complutense de Madrid Ferran Barenblit Director del MACBA José Luis Cueto Lominchar Degà de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València Joan Anton Maragall Galerista de la Sala Parés i de la Galeria Trama Miquel Molins President de la Fundació Banc Sabadell Frederic Montornés Crític d’art i comissari d’exposicions Mar Redondo Arolas Sotsdegana de Cultura de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona Natxo Rodriguez Arkaute Sotsdegà d’Extensió Universitària de la Facultat de Belles Arts, Universidad del País Vasco Josep Santacreu Bonjoch Conseller delegat de DKV Seguros Médicos Art< 35 BS, 2016 Vaig llegir fa poc en una entrevista a un comissari1 de Barcelona que els concursos o premis que modifiquen les dinàmiques i estructures de la convocatòria per adaptar-se a les exigències del present, són els que estan dins el circuit que manté el ritme del que podria considerar-se l’art contemporani emergent o en vies de consolidació en un context com el de la Ciutat Comtal. També deia que, al costat d’aquest tipus de concursos, hi havia els que, partint de llenguatges més estandarditzats com la pintura i l’escultura, no només semblen estar fora del circuit sinó que, en no haver mutat cap a la pluridisciplinarietat –o sigui, cap a aquests nous aires als quals cal adaptar-se com exigeix el present–, es veuen comminats a formar part d’un model d’art de tall clàssic, bàsic i de context local. És a dir, que la seva adscripció a allò conservador li impedeix fer-se amb la contemporaneïtat més radical. Aquesta entrevista es realitzava en el marc d’una publicació concebuda a la manera d’una revisió del que han estat els prop de 34 anys d’un premi que, de circumscriure’s a un àmbit preferentment local, ha passat a convertir-se en una de les plataformes de promoció professional més interessants per les que solen passar nombrosos artistes en edat de l’emergència (fins als 35 anys, aproximadament). Ara bé, no deixen de ser curiosos la manera i els termes en què se solen classificar els premis, concursos, certàmens, etc. És a saber, aplaudint la capacitat d’adaptació a les exigències de la modernitat i relegant al conservacionisme els que opten per altres vies. Si alguna cosa caracteritza el concurs Art<35 BS és que, excepte l’ampliació del límit d’edat als 35 anys a conseqüència de la situació de desemparament en què es troben força artistes quan superen aquesta barrera de l’emergència a la qual tant ens referim, no s’ha hagut d’adaptar a cap exigència, ja que des de l’inici de la seva convocatòria, cap allà l’any 2008, va quedar establert que el seu radi d’acció se centraria en els següents punts: Donar entrada a artistes de qualsevol nacionalitat llicenciats en Belles Arts o que estiguessin estudiant aquesta carrera en qualsevol facultat de Belles Arts de l’estat. Amb això es pretenia que el fet que la formació dels artistes es desenvolupés en el marc d’una universitat espanyola es vinculés a la possibilitat de facilitar, des de la pròpia institució, la incorporació a la vida professional dels qui hi passessin. 1. “De cómo convertir un premio en un programa regular de arte contemporáneo”. Una conversa entre David Armengol i Pablo G. Polite. Article núm. 2. SAC 2008-2010. Art<35 BS 2016 Involucrar-hi de manera directa professionals vinculats a la carrera d’un artista. És a dir, des de galeristes –com la Galeria Juana de Aizpuru de Madrid o la Galeria Trama i la Sala Parés de Barcelona que, a més, són les que exposen a les seves sales el resultat de la convocatòria a Barcelona– a docents –a través dels degans de les facultats de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, la Universidad Complutense de Madrid, la Universidad del País Vasco i la Universitat Politècnica de València–, passant per representants de la crítica d’art, artistes, membres de l’àmbit museístic, directors de fundacions i membres del sector empresarial i bancari. 8 Establir l’àmbit del premi al voltant d’obres vinculades als llenguatges de la pintura i la fotografia, en tota la seva amplitud. Una opció que, si per a alguns pot ser vista com una cosa restrictiva, per a d’altres pot desvetllar una mena d’interès especial per l’evolució de la pintura i la fotografia en temps convulsos com, en el fons, ho són tots. Des de l’inici d’aquest concurs –a finals de l’any 2008– fins a l’actualitat, tant la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona –com a entitat que convoca el concurs– com l’Associació Art<35 –en qualitat d’organitzadora–, la Sala Parés i la Galeria Trama –com espais d’exposició de l’obra seleccionada–, la Fundació Banc Sabadell –com a col·laborador principal– i les empreses, fundacions i col·leccionistes que participen en el programa d’adquisicions o els espais que acullen a les seves sales les itineràncies d’aquesta mostra, han mostrat el seu suport total a una convocatòria que, amb el pas dels anys, s’ha constituït en una altra d’aquestes plataformes de difusió a través de les quals es visiona, debat i discuteix l’interès i la pertinència de l’obra que presenten els artistes. En el cas d’aquesta convocatòria, gairebé cent en cada nova edició. 9 El jurat té la responsabilitat de seleccionar any rere any el que, segons el parer de cadascun dels seus membres, no només respon a les inquietuds personals, pròpies, singulars i específiques de cada artista sinó també a les influències i referències de cada època, a la manera com aquestes influències trasllueixen qüestions de caràcter estètic, social, discursiu, etc. o als punts de fuga que s’anuncien i que només entreveiem per allò que l’art és el que sovint s’avança al temps. Per això, formar part d’un jurat representa la possibilitat de determinar una mena de pautes que, sense ànim de categoritzar, pot ser que siguin les que millor dibuixen el que podríem resumir com el batec d’un temps. Apuntàvem en l’edició anterior que una de les qüestions sobre les que més s’havia insistit, tant en les obres presentades com en les seleccionades, havia estat la consideració dels espais muts, deshabitats, abandonats o oblidats com a símptomes de l’esdevenir d’una societat que, en comptes de reciclar o reutilitzar el que ha construït, havia optat per rebutjar o engolir el que havia creat, tot i els esforços invertits en el seu procés de creació. Es tractava, en definitiva, de deixar entreveure el desig de mirar el món d’una manera diferent en detriment de seguir furgant en ferides incurables. Si aquest sentiment de desafecció també s’ha deixat veure en alguns dels treballs que s’han presentat en l’edició d’enguany del premi Art<35 BS, el que va cridar especialment l’atenció entre els membres del jurat va ser el tractament que, des del terreny d’una imatge procedent tant d’arxius (en general) com inventada, repetida, manipulada, suggerida... es donava a qüestions relacionades amb la realitat, la manera de representar el que ens envolta, la tendència a referir-se a un succés ocorregut; en suma, a qüestions relacionades amb qualsevol de nosaltres quan ens preguntem què i com és el món en què vivim. Art<35 BS 2016 Sobre la base que no hi ha res més abstracte que la realitat, l’obra que presenta Tura Sanz vindria a resumir aquella màxima de Víktor Xlovski, pare del formalisme rus, segons la qual «l’art no és l’ombra d’una cosa sinó la cosa en si mateixa». Una màxima a la qual Tura es refereix creant simetries entre una flor i la seva taca en un paper o, el que vindria a ser el mateix, entre la realitat i la pintura que representa. Una mena de subtil artifici al servei de la necessitat de qüestionar permanentment el que ens envolta i el que veiem. A partir d’imatges procedents de la iconografia cinematogràfica i l’interès que desperta en Ana Císcar la capacitat de qualsevol tipus de suports que, nascuts per testimoniar fidelment un succés, penetren en la nostra memòria col·lectiva com a generadors de relats inqüestionables, l’obra d’aquesta artista posa en dubte la veracitat d’uns successos que poc o res tenen a veure amb el que ha passat realment. Una altra manera de qüestionar la realitat des dels convencionalismes de la imatge i la perversió dels seus codis. Vinculada, com l’obra de Císcar, a la memòria i les seves imatges, l’obra que presenta Manuel Diego Sánchez busca establir un camp de tensions entre conceptes com diàspora, identitat, registre, empatia, territori, etc. per tal de generar noves imatges, sovint incompletes i a través de fragments amb significats oberts. Sobre el punt en el qual la imatge deixa d’existir per donar pas a la pintura i, en conseqüència, a la possibilitat que succeeixin coses i que aquestes, al seu torn, li permetin seguir investigant la seva pràctica artística des d’un àmbit purament pictòric, l’obra de Miguel Marina i la seva relació gairebé mística amb el material és una cosa que s’hauria d’entendre com detalls d’un conjunt o relats incomplets sorgits de fragments d’un paisatge espacial. Art<35 BS 2016 Com una mena de subversió contra el rebuig del que és decoratiu i advocant pel color dels materials i la policromia d’una superfície com quelcom fortament arrelat a la idiosincràsia de l’ésser humà, les propostes que presenta Guillermo Ros a partir de la transposició de tècniques del tunning automobilístic a superfícies pètries són obres que, alhora que qüestionen l’objectivitat enfront de la subjectivitat, també qüestionen l’immobilisme enfront del canvi, la veritat enfront de la falsedat o, en general, els binomis que deriven del dilema entre presentació i representació. Una altra forma de qüestionar la realitat. Considerant que l’huracà d’esdeveniments que passa davant nostre no ens permet ser conscients de tot el que alberguen en realitat, veiem l’obra de Nico Brunet com una mena de sensació capaç d’evocar a través de recursos pictòrics fins i sofisticats la fugacitat de les coses i la impossibilitat d’abastar-les en la seva dimensió justa. Molt més pragmàtica, programada i centrada tant en el que té més a mà com en el que pot fer a partir d’accions simples, repetitives i d’acumulació, l’obra d’Isabel Servera és el resultat d’un gest senzill, poètic, mecànic i, en conseqüència, reflexiu. Una mena d’acció mil·limetrada capaç de portar fins a l’extrem diferents processos rutinaris a través de diversos processos de producció. Amb l’ànim de trobar l’equilibri entre tècnica i concepte, l’obra de José Salguero aposta pel foment d’un estil figuratiu, pròxim al realisme i capaç d’analitzar, des d’una iconografia molt personal, situacions quotidianes. Treballant el muralisme en espais públics, però també l’obra a l’estudi a través de l’oli, la proposta de Salguero és una mena de calaix de preguntes llançades a qüestions vinculades a la violència, la sexualitat, les ideologies religioses o polítiques, les distòpies i els conflictes d’identitat com l’alienació de l’individu. Fruit del que troba al carrer i del poder d’atracció que exerceixi en el seu pas accelerat per l’urbs, l’obra que ens proposa Carlos Miguel Sánchez és el reflex d’una actitud que té menys a veure amb l’aprofitament de la realitat que amb l’aprovisionament de tot el que aquesta li ofereix. Una manera de veure i rellegir el que ens envolta des del prisma de les instal·lacions en què l’artista aglutina les seves troballes. frederic montornés — juny 2016 De repetició, però també de fragmentació i, per sobre de tot, de revisió és del que, en la seva sèrie “Postcolombino”, ens parla Yosman Botero. Es tracta d’una obra en la qual, a través de la fragmentació del fusell i la creació de nous tòtems, s’apel·la a una nova estètica carregada de simbolismes i al·lusions a la colonització que l’estat va exercir sobre la que un dia va ser la civilització precolombina. 10 11 Art<35 BS 2016 Artistes seleccionats 12 Yosman Botero Gómez 16 Nico Brunet Martí 20 Ana Císcar 24 Manuel Diego Sánchez 28 Miguel Marina 32 Guillermo Ros 36 José Salguero Llánez En aquesta edició, Art<35 BS ha rebut 92 dossiers presentats per artistes de fins a 35 anys d’edat, que han cursat o cursen estudis en alguna de les facultats de Belles Arts d’Espanya i que han finalitzat el primer cicle de formació. El jurat, reunit el passat 1 de juny, va seleccionar per a aquesta exposició els candidats següents: Art<35 BS 2016 12 40 Carlos Miguel Sánchez 44 Tura Sanz Sanglas 48 Isabel Servera Yosman Botero Gómez Cúcuta (Colòmbia), 1983 Yosman Botero és un artista visual colombià que es distingeix per la seva fluïdesa a l’hora de combinar diferents llenguatges, tècniques i conceptes en cada un dels seus projectes. Títol de grau com a artista plàstic a la Universidad de Antioquia, Medellín (Colòmbia), l’any 2010. Actualment estudia el màster de Producció i Recerca Artística de la Universitat de Barcelona, ciutat on resideix. exposicions i projectes individuals A la sèrie “Postcolombino” recrea objectes d’orfebreria precolombina a partir de la repetició de la imatge d’un fusell que sobreposa i entrellaça formant elegants composicions. La filigrana dels elements captiva l’ull de l’espectador, el qual, en apropar-s’hi, descobreix el miratge d’un objecte fictici. L’artista presenta els seus collages digitals sobre un fons negre neutre que li permet adoptar l’enfoc de la fotografia documental per a catàlegs de museu o de joies i traslladar la noció de valor cultural a les noves imatges, tot subratllant-ne el caràcter decoratiu i artesanal. D’altra banda, la reinterpretació d’objectes icònics històrics a partir d’una arma de foc li permet enllaçar el passat precolonial amb el conflicte armat de les últimes dècades i el període actual de postconflicte a Colòmbia. En aquest sentit, la proposta de Botero s’emmarca en una tendència artística que participa en el procés de reflexió que s’ha endegat al seu país per superar-lo. Partint d’una situació concreta que coneix bé, Yosman Botero proposa unes obres que adquireixen interès universal, gràcies a la riquesa d’associacions i als nivells de lectura que propicien, i que destaquen per llur realització acurada. 2015 — Semillas, Galeria Beta, Bogotà. “Territorio”, projecte escultòric destinat al Centre Argos per a la Innovació de la Universidad EAFIT, Medellín. 2014 — Semillas, Centre Cultural Border, Mèxic DF. Immaterial Matter II, Galeria Okyo, Caracas, i Galeria La Cometa, Bogotà. 2013 — Immaterial Matter, Galeria Okyo, Caracas. Common Things, Triumph Gallery, Moscou, i Galeria La Cometa, Bogotà. exposicions col · lectives (selecció ) 2016 — Art<35 BS, Sala Parés i Galeria Trama, Barcelona. 2015 — ARTBO, Fira Internacional d’Art de Bogotà - Galeria Beta, Bogotà. 2014 — Artista convidat a FRACTAL, Festival de Cultura del Carib, Cancún, Mèxic. Fira Iberoamericana d’Art FIA - Galeria Okyo, Caracas. Affordable Art Fair Singapore - Art 180 Degrees Gallery, Singapur. ARTLIMA - Galeria Okyo, Lima. 2013 — Seleccionat per al projecte de l’artista Liu Bolin a Colòmbia, Galeria La Cometa, Bogotà. KIAF/13, The 13th Korea International Art Fair - Galeria La Cometa, Seül. 2012 — Pavelló Arte Cámara, ARTBO, Bogotà. LAP, Art Shanghai - Galeria La Cometa, Bogotà. 2011 — SWAB Fira d’Art Contemporani, Barcelona. 2010 — Affordable Art Fair, Nova York. premis i beques 2013 — Beca de residència artística a Terra UNA, Serra da Mantiqueira, Brasil. 2009 — Menció del jurat en la segona Biennal d’Arts Plàstiques Comfenalco, Medellín. 2008 — Menció al Saló Departamental d’Arts Visuals, Medellín. 2007 — Primer premi del XV Saló Nacional d’Arts Visuals - Postcolombino 12, 2016 / Collage digital / 90 x 90 cm Premis Nacionals de Cultura Universidad de Antioquia, Medellín. Art<35 BS 2016 14 15 Art<35 BS 2016 Art<35 BS 2016 Postcolombino 10, 2016 Collage digital 90 x 90 cm Postcolombino 7, 2016 Collage digital 90 x 90 cm Postcolombino 8, 2016 Collage digital 90 x 90 cm Postcolombino 13, 2016 Collage digital 90 x 90 cm 16 17 Art<35 BS 2016 Nico Brunet Martí Barcelona, 1983 Les pintures que Nico Brunet presenta a Art<35 BS són el resultat de la seva recerca per trobar un llenguatge personal que expressi l’efecte del bombardeig informatiu de caràcter violent i catastròfic al qual estem sotmesos. Les seves composicions són com pantalles de gran format on s’acumulen pinzellades gestuals, formes i plans que al·ludeixen al caos i a la destrucció. Els diferents recursos pictòrics ens acosten bé l’organicitat i la vulnerabilitat dels éssers vius o fragments d’elements mecànics i tecnològics a partir de formes tubulars i geomètriques que apareixen com si fossin peces desconnectades i retalls estripats. També fan referència a les deixalles que genera la destrossa. Els conjunts s’organitzen tant en les masses amorfes d’El gran desastre com en les que es troben en procés de dissolució a Desintegració. Són imatges aclaparadores, de gran força expressiva, amalgamades sobre fons de franges reverberants o il·luminades per una vibració fluorescent que ens recorden el seu caràcter mediàtic. En alguns casos descobrim residus de la superposició d’informació, de pantalles anteriors que persisteixen com imatges fantasmagòriques que han perdut sentit, com a Petit accident insignificant. La substitució constant de notícies dramàtiques en banalitza la importància i les converteix en Insignificances còsmiques que no tenim temps de sospesar. La consciència de l’espectador queda abocada a la desintegració i al neguit existencial que poden provocar reaccions irracionals de les masses, tal com veiem a Estampida. Art<35 BS 2016 Es llicencia en Belles Arts per la Universitat de Barcelona l’any 2005, en les especialitats de Pintura i Dibuix. Des de 2006 viu i treballa a Sant Pol de Mar. exposicions individuals 2011 — Galeria Vila d’Art, Viladrau. Centre Cultural de Sant Pol de Mar, Barcelona. 2009 — Centre Cívic La Sedeta, Barcelona. 2007 — Centre Cívic Sarrià - Sant Gervasi, Barcelona. exposicions col · lectives 2016 — Art<35 BS, Sala Parés i Galeria Trama, Barcelona. 2014 — Expressió d’Art, Sala Ainaud de Lasarte, Ajuntament de Sant Pol de Mar. 2013 — Artistes de Sant Pol de Mar, Castell de Montesquiu, Diputació de Barcelona. 2010 — Centre Cultural de Sant Pol de Mar, Barcelona. 2006 — XLIV Concurs Internacional de Dibuix de la Fundació Ynglada-Guillot, Espai Volart, Barcelona. Centre Cultural de Sant Pol de Mar, Barcelona. 2004 — Concurs de Pintura Sanvisens, Edifici Miramar, Sitges, Barcelona. Edifici Calisay d’Arenys de Mar, Barcelona. premis 2008 — Primer premi VIII Concurs de Pintura Golfa, Canet de Mar. Petit accident insignificant, 2016 / Tècnica mixta sobre tela / 160 x 130 cm 18 19 Art<35 BS 2016 Insignificances còsmiques, 2015 Oli i acrílic sobre tela 160 x 130 cm Estampida, 2016 Oli sobre tela 130 x 160 cm El gran desastre, 2016 Oli sobre tela 130 x 180 cm Desintegració, 2016 Oli i acrílic sobre tela 150 x 100 cm Art<35 BS 2016 20 21 Art<35 BS 2016 Ana Císcar València, 1993 L’obra d’Ana Císcar explora el valor de la imatge i el seu potencial narratiu. A la sèrie “Narración y sabotaje” s’endinsa en la tensió que prové d’atribuir a la fotografia documental la qualitat de representació fidel de la realitat i contraposar-la al caràcter interpretatiu, de narració construïda, que s’atorga a les arts. Parteix de l’apropiació de fotografies antigues, d’arxiu i de premsa, que trasllada al llenguatge plàstic a base de desdibuixar, recompondre i juxtaposar els originals ampliats. El resultat són pintures híbrides que, tot i conservar l’aspecte de document de la realitat, han esdevingut ambigües. La intervenció de l’artista ha descontextualitzat les imatges i, alhora, ha creat discontinuïtats que insten l’espectador a interrogar-se sobre el sentit d’allò que veu. L’efecte s’incrementa amb la incoherència dels textos manipulats, que no només afegeixen confusió sinó que també subratllen la necessitat d’una estructura narrativa o d’un context per poder llegir qualsevol tipus d’imatge, fins i tot una fotografia documental. La intervenció de Císcar opta per ometre i distorsionar prou elements com per afectar el sentit del conjunt i fer que emergeixi la capacitat de les imatges per representar altres realitats. Així, l’artista renuncia al control del discurs i promou una lectura oberta i multidireccional que vincula de manera suggeridora la fotografia, la pintura i el relat. Graduada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València (UPV) l’any 2015, ha cursat part dels seus estudis a l’Acadèmia de Belles Arts Jan Matejko (ASP) de Cracòvia, Polònia, amb una beca Erasmus (2013). Actualment està acabant el màster de Producció Artística a la Facultat de Belles Arts de la UPV (2015-2016), especialitat Pensament contemporani i cultura visual. Durant els seus estudis participa en diversos seminaris, entre els quals destaca “La metodologia del fake” impartit per Joan Fontcuberta i organitzat per l’IVAM (2016). Desenvolupa el seu treball com a artista plàstica dins l’àmbit de la pintura i la fotografia, tot buscant i desdibuixant els límits entre els dos medis. exposicions individuals 2015 — What keeps mankind alive?, Galeria Artevistas, Barcelona. exposicions col · lectives (selecció ) 2016 — Art<35 BS, Sala Parés i Galeria Trama, Barcelona. CALL_2016, Galeria A del Arte, Saragossa. Morralla, Festival d’art Russafart, Junta Municipal de Russafa, València. PAM!16, IV Mostra de Producció Artística i Multimèdia, Facultat de Belles Arts de Sant Carles, UPV, València. Honne, Sala d’exposicions de la Facultat de Medicina, Universitat de València. 2015 — Summerland, Museu Boca del Calvari, Benidorm. La forma del tiempo, Sala d’exposicions de Mislata, València. 2014 — Penjats d’un fil, Confusion Festival Benimaclet, València. ASP Photography Exhibition, ASP, Cracòvia, Polònia. ASP Painting Exhibition, ASP, Cracòvia, Polònia. 2013 — Alter Ego II, Las Naves, València. premis i beques 2015 — Guanyadora del II Premi Artevistas Nous Talents, Barcelona. Beca de col·laboració del Ministeri d’Educació per al Departament de Pintura de la Facultat de Belles Arts de la UPV. Art<35 BS 2016 Narración y sabotaje, 2016 / Oli i esprai sobre fusta / 100 x 89 cm Narración y sabotaje, 2016 / Oli i esprai sobre fusta / 100 x 100 cm Narración y sabotaje, 2016 / Díptic / Oli i esprai sobre fusta / 50 x 97 cm 22 23 Art<35 BS 2016 Narración y sabotaje, 2016 / Díptic / Oli i esprai sobre fusta / 130 x 215 cm Art<35 BS 2016 24 25 Art<35 BS 2016 Manuel Diego Sánchez Madrid, 1993 Diego Sánchez presenta una mostra del seu treball sobre la memòria històrica i la desterritorialització lligada a la migració. Aquest projecte parteix de documents gràfics relatius a la diàspora basca als EUA, i el resultat són fotografies d’emigrants intervingudes amb recursos plàstics senzills, però que tenen diferents lectures complementàries. Els plans geomètrics que tapen els rostres dels personatges evoquen els efectes psicològics associats a la descontextualització de l’individu respecte a l’entorn cultural i geogràfic al qual pertany: la pèrdua d’identitat, la dificultat de reconèixer-se en la societat d’acollida o el canvi derivat de la nova vida. Borders fa referència a les fronteres que crea la migració: la divisió entre qui marxa i qui es queda, entre el nouvingut i el qui ja està establert. Són diferències que van més enllà de la idea de territori, nació o cultura i que es viuen com una limitació. En canvi, Something I could talk to estableix un nexe d’empatia amb els retratats que travessa l’espai i el temps, i que, alhora, constitueix el nucli de la memòria col·lectiva, de la voluntat d’edificar un present que inclogui fragments del passat. Actualment resideix i treballa a Santander. Graduat en Art per la UPV/EHU (Universidad del País Vasco) l’any 2015, després d’haver cursat part dels seus estudis a la UCM (Universidad Complutense de Madrid) amb una beca Sicue (2013). El 2014, la Facultat de Belles Arts de la UPV/EHU, en col·laboració amb el Center for Basque Studies i la University of Nevada, li concedeix una beca de residència artística a la ciutat de Reno (Nevada, EUA). El 2015 és seleccionat per la Fundació Botín, l’Estate of Sol LeWitt i la Yale University Art Gallery i s’incorpora a l’equip de dibuixants de l’artista americà Sol LeWitt per a la realització dels dibuixos de paret de l’exposició Sol LeWitt: 17 Wall Drawings [1970-2015], presentada a la Sala d’Exposicions de la Fundació Botín (Santander). exposicions col · lectives (selecció ) 2016 — Art<35 BS, Sala Parés i Galeria Trama, Barcelona. IV edició Santander PHOTO, Santander. I Mostra Experimental VILLALART, Villalar de los Comuneros, Valladolid. Hoyocasero Broom in Bloom International Meeting - Ocho artistas intervienen las calles, Hoyocasero, Àvila. 2015 — AE 15, exposició de l’alumnat UPV/EHU, Bizkaia Aretoa, Bilbao. LLA VES, intervencions en espais comercials buits, Santander. ARTESHOP Bilbao 2015, Bilbao. 2013 — II Premi de Pintura Jove, Centre de Cultura Antiguo Instituto, Gijón. Les obres de MDS entrellacen els temes que tracta amb conceptes i formes d’expressió de plena actualitat. Ho demostren l’apropiació d’imatges, la majoria anònimes, que desdibuixa la noció d’autoria; l’ús de recursos i tècniques diferents característic de la hibridació de llenguatges, així com els diversos nivells de reflexió i suggerències que conviden l’espectador a una lectura rica i oberta. Art<35 BS 2016 Qué somos #2, 2016 / Fotografia intervinguda / Metacrilat i caixa de llum / 90 x 147 x 7,5 cm Borders, 2016 / Pintura acrílica sobre fotografia / 35 x 50 cm 26 27 Art<35 BS 2016 Something I could talk to, 2016 / Fotografia i pintura acrílica sobre paper / 70 x 50 cm cadascun Art<35 BS 2016 28 29 Art<35 BS 2016 Miguel Marina Madrid, 1989 Les obres que Miguel Marina presenta a Art>35 BS se situen en el límit entre la figuració i l’abstracció pictòriques. Formen part de la sèrie “La trampa del lobo”, un projecte que s’inspira en el paisatge espacial i la seva representació tot endinsant-se en temes com l’escala, la proporció, la distància i la llum. Les seves composicions, així com els elements que les conformen, actuen de manera diferent en funció de la proximitat o de la llunyania. La superfície accidentada i les diferents qualitats que proporcionen els materials, vistos de prop es transformen en cossos celestes; en llum i espai, quan ens n’allunyem. D’aquesta manera, la fisicitat pictòrica s’obre a un univers de correspondències plàstiques i conceptuals que fan referència tant al món microscòpic com al cosmos, als elements de la representació com al significat d’aquesta. Dimensions totes elles que, tot i ser complementàries, no podrem mai abastar plegades. En les pintures de Marina, l’ambigüitat –tant de les parts com del conjunt– esperona la imaginació de l’espectador i, alhora, prevé que la lectura es decanti cap a un punt de vista fix. Així, alimenta la tensió dinàmica entre allò “micro” i allò “macro” i la noció de llur correspondència còsmica, a la vegada que n’afavoreix una lectura oberta. Llicenciat en Belles Arts per la Universidad Complutense de Madrid (UCM) l’any 2013, després d’haver cursat part dels seus estudis a l’Accademia di Belle Arti di Bologna, Itàlia, amb una beca Erasmus (2010). exposicions individuals 2015 — La trampa del lobo, EspacioBRUT Gallery, Madrid. 2013 — Ritorno, Entreacto 2013 - García Galeria, Madrid. exposicions col · lectives (selecció ) 2016 — Art<35 BS, Sala Parés i Galeria Trama, Barcelona. Iberostar Las Letras (amb M. Cerqueira, J. Díaz, F. García, K. Pérez, H. Poblete-Bustamante i J. Spínola), Madrid. 2015 — XXX Premi de Pintura BMW, Casa de Vacas, Madrid. La Dominación Mundial #3 - Las tentaciones de san Antonio, Ivorypress, Madrid. III Premi de Pintura Mardel, Alacant. #2 (Senyals de fum), espai Major 28, Lleida. CALL_2015, Galeria A del Arte, Saragossa. Participa amb Estudio Mendoza a PHEstudios: imagen no disponible, PHotoEspaña, Madrid. Hide and Seek, Galeria Silvestre - V edició d’a3bandas, Madrid. Pasado, presente y futuro, XVI edició Premi Jove Arts Plàstiques, Centre d’Art Complutense, UCM, Madrid. 2014 — Be Fast Slowtrack, Galeria Slowtrack, Madrid. XVI CALL, Galeria Luis Adelantado, València. Intransit, Centre d’Art Complutense, UCM, Madrid. II Premi de Pintura Mardel, Alacant. 2013 — I Visionado de Portfolios, Belles Arts UCM, Madrid. Café Dossier, I convocatòria de visionat de dossiers d’artistes, Tabacalera, Madrid. premis i beques 2015 — Premi adquisició, Galeria A del Arte, Saragossa. Accèssit Premi Jove, Fundació General UCM, Madrid. Residència artística a Major 28, la Floresta, Lleida. 2013 — Beca de residència a Casa de Velázquez, Acadèmia de França, Madrid. 2012 — Medalla de plata al Curs de Pintors Pensionats del Sense títol, 2015 / Sèrie “La trampa del lobo” / Pintura en esprai i oli sobre tela / 61 x 50 cm Palacio de Quintanar, Segòvia. Art<35 BS 2016 30 31 Art<35 BS 2016 Art<35 BS 2016 Sense títol, 2015 Sèrie “La trampa del lobo” Pintura en esprai i oli sobre tela 61 x 50 cm Sense títol, 2015 Sèrie “La trampa del lobo” Pols de carbó, pintura en esprai i oli sobre tela 61 x 50 cm Sense títol, 2015 Sèrie “La trampa del lobo” Pintura en esprai i oli sobre tela 61 x 50 cm Sense títol, 2015 Sèrie “La trampa del lobo” Pintura en esprai i oli sobre tela 61 x 50 cm 32 33 Art<35 BS 2016 Guillermo Ros Vinalesa (València), 1988 El discurs de Guillermo Ros gira a l’entorn del paper de la realitat física i de la virtual en la nostra manera d’entendre el món. Les obres que presenta a Art<35 BS corresponen a dues sèries que tracten de l’experiència directa i de la mediatitzada a partir d’establir relacions conceptuals entre objectes esculturals i llurs imatges. A la sèrie “#nofilters”, cobreix roques de marbre amb capes de pintura sintètica i per a carrosseria per tal d’alterar-ne l’aspecte i amagar les qualitats del material noble sota un look tecnològic. Al costat del mineral intervingut, una fotografia presenta la mateixa roca amb colors brillants i tornassolats que recorden una imatge d’ordinador. En aquesta confrontació, tant l’interès com la credibilitat que inspira l’objecte físic queden disminuïts davant l’atractiu de la reproducció que, a més a més, pot ser consumida immediatament a través del logging i les xarxes socials –el títol emula un hashtag i és una al·lusió al consum ràpid d’imatges. D’altra banda, a “Subjectimage” l’objecte és tractat de la mateixa manera que el fons que l’engoleix, i ambdós conformen una sola entitat enigmàtica. L’espectador sent la necessitat de moure’s al voltant de l’obra, de canviar el punt de vista i dedicar-hi temps per tal de trobar el sentit d’allò que veu. Viu i treballa a Alboraia. Graduat en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València (UPV) l’any 2014. Màster en Producció Artística per la mateixa universitat el 2015. exposicions individuals 2016 — Stoned, Galeria Area72, València. 2014 — Cossos, Casa de Cultura José Peris Aragó, Alboraia, València. exposicions col · lectives (selecció ) 2016 — Art<35 BS, Sala Parés i Galeria Trama, Barcelona. Justmad7 - Galeria Area72, Madrid. Geologia de l’inefable, Arts Visuals Can Felipa, Barcelona. 2015 — On Paper, Galeria Punto/Area72, València. Summa contemporary International Art Fair - Galeria Area72, Matadero Madrid. Art Marbella Modern and Contemporary Art Show - Galeria Punto/Area72, Marbella. Selecta 15 - Salir de la zona de confort, Museu de les Drassanes, València. PAM! 15, III Mostra de Producció Artística i Multimèdia, Facultat de Belles Arts de Sant Carles, UPV, València. 2014 — IV Certamen d’Escultura Silvestre d’Edeta, Ajuntament de Llíria, València. Senyera d’Escultura, Galeria del Tossal, València. Obert València - Galeria 9, LaVAC, València. 2013-2015 — Perspectives: Art inflamation and me, Chicago, San Diego, Copenhagen, Viena, París. 2013 — Hybrida Art Festival, Las Naves, Espai de creació Així, en aquestes obres, la contraposició entre objecte i imatge esdevé una metàfora a diferents nivells: la suplantació de la realitat per l’omnipresència de la imatge virtual, la dicotomia natural-artificial, així com la reivindicació d’una mirada crítica en la manera d’entendre la realitat a partir de recuperar l’experiència directa. contemporània, València. premis 2015 — Primer premi modalitat Escultura, Q-ART Festival d’Arts de Quart de Poblet, València. Premi Libertad, XXXVI Certamen de Minicuadros Huestes del Cadí, Elda, Alacant. 2014 — Menció d’honor, IV Certamen d’Escultura Silvestre d’Edeta, Llíria, València. Menció d’honor, premi d’escultura Senyera, València. Premi adquisició, Fundació Hortensia Herrero, Obert València, LaVAC. Premi adquisició, Perspectives 2014, Copenhaguen. Art<35 BS 2016 2/3 Sèrie #nofilters, 2016 / Còpia Ultrachrome en paper fotogràfic brillant laminat UV mat de protecció, muntada en dibond de 2 mm. Marbre de Calatorao policromat amb pintura sintètica i per a carrosseria / 95 x 65 x 10 cm 34 35 Art<35 BS 2016 1/3 Sèrie #nofilters, 2016 Còpia Ultrachrome en paper fotogràfic brillant laminat UV mat de protecció, muntada en dibond de 2 mm. Marbre de Calatorao policromat amb pintura sintètica i per a carrosseria 95 x 65 x 12 cm Art<35 BS 2016 3/3 Sèrie #nofilters, 2016 Còpia Ultrachrome en paper fotogràfic brillant laminat UV mat de protecció, muntada en dibond de 2 mm. Marbre de Calatorao policromat amb pintura sintètica i per a carrosseria 95 x 65 x 13 cm 36 Stone #2 Sèrie Subject Image, 2016 Marbre de Calatorao policromat amb pintura sintètica i per a carrosseria sobre impressió inkjet amb tintes ecosolvents en paper fotogràfic de 140 g 106 x 50 x 45 cm 37 Stone #1 Sèrie Subject Image, 2016 Marbre de Calatorao policromat amb pintura sintètica i per a carrosseria sobre impressió inkjet amb tintes ecosolvents en paper fotogràfic de 140 g 106 x 50 x 45 cm Art<35 BS 2016 José Salguero Llánez madrid, 1985 La producció de J. Salguero és hereva de la tradició crítica i provocativa de la pintura pop espanyola i de l’art urbà, amb els quals comparteix l’ús d’un llenguatge assequible en què barreja recursos narratius de la il·lustració, el còmic i el cinema. Grau en Belles Arts per la Universidad Complutense de Madrid (UCM) l’any 2013. Les pintures que presenta a Art<35 BS es fixen en l’agressivitat de la cultura d’entreteniment destinada al públic infantil i juvenil, tot recorrent a personatges populars del món de l’animació que, a les seves mans, revelen un aspecte sorprenentment pervers. El somriure innocent del Teletubi esdevé un rostre de malson quan ignora el plor de l’infant que porta als braços i es mostra insensible a les seves necessitats. L’actitud hostil de Hello Kitty pot derivar de la reacció intolerant vers la caracterització asexuada de Bob Esponja, que va ser acusat de fomentar comportaments homosexuals, o de la pugna per un mateix mercat. Les obres que citen la pel·lícula White Rabbit, de Tim Mc.Cann, recreen el tema de com la víctima d’un sistema de valors imposat acaba per convertir-se en un actor destructiu i violent. I el parc d’atraccions compendia morbosament un seguit d’accidents i destrucció. Finalment, la veladura verda que tenyeix les escenes en subratlla el caràcter funest, alhora que, juntament amb els enquadraments i punts de mira, incorpora a les composicions la tecnologia de visió nocturna emprada en activitats militars. 2015 — Terror en el parque de atracciones, Swinton Gallery, Es tracta de presentar paradoxes i contradiccions de la cultura d’entreteniment a través de la ironia i la sàtira per convidar l’espectador a reflexionar sobre la ideologia que inadvertidament destil·la l’homogeneïtzació consumista de l’oci. exposicions individuals (selecció ) 2016 — Terror en el parque de atracciones, CEART, Fuenlabrada, Madrid. Madrid. El arte de la guerra, Museu de la ciutat de Móstoles, Madrid. exposicions col · lectives (selecció ) 2016 — Art<35 BS, Sala Parés i Galeria Trama, Barcelona. VII Premi Internacional d’Art sobre Paper, Museu Olímpic, Barcelona. Dos, Swinton Gallery, Madrid. XXVI Certamen d’Arts Plàstiques de la UNED, Museu de Conca. Festival Internacional Recuore 2016, Museu de Lleó. WE ARE FAIR! Fira Internacional d’Art Emergent de Madrid. Alcalá Visual, Premis Ciutat d’Alcalá, Alcalá de Henares. 2015 — Mediterranea 17: Young Artists Biennale, Milà. Druck Berlin Festival - Swinton Gallery, Urban Spree Gallery, Berlín. CALL_2015, Galeria A del Arte, Saragossa. Mercado Central de Diseño - Swinton Gallery, Matadero, Madrid. Premi d’Arts Plàstiques Fundació General UCM. 2014 — XIX Certamen Joves Pintors, Fundació Gaceta Regional, Salamanca. Nanaísmo: la primera vanguardia del siglo xxi, Galeria Modus Operandi, Madrid. XI Biennal d’Arts Plàstiques d’Albacete, Museu Municipal d’Albacete. I Mostra Iberoamericana d’Art Miniatura San Pedro 2014, Nuevo León, Mèxic. Masquelibros, Fira internacional de llibres d’artista, COAM, Madrid. 2013 — Estudio 120m, Museu Würth, la Rioja. 2012 — Artaq 3rd Urban Arts Awards exhibition, París. 2008 — Hipnotik Festival, CCCB, Barcelona. premis (selecció ) 2015 — Segon premi d’Arts Plàstiques, XXIV Certamen Joves Creadors de Madrid. 2014 — Primer premi d’Arts Plàstiques, XXIV Certamen Joves Terror en el parque de atracciones, 2014 / Oli sobre tela / 19 x 29 cm cadascun Creadors de Madrid Art<35 BS 2016 38 39 Art<35 BS 2016 Looking for the white rabbit 2, 2014 Oli sobre tela 100 x 81 cm Looking for the white rabbit, 2014 / Oli sobre tela / 100 x 180 cm Hello Kitty golpea a Bob Esponja, 2015 / Oli sobre tela / 46 x 60 cm Virgen trono, 2014 Oli sobre tela 150 x 150 cm Art<35 BS 2016 40 41 Art<35 BS 2016 Carlos Miguel Sánchez cÀceres, 1987 Recuperar l’esperit lúdic, reivindicar la imaginació, infondre vida als objectes que ens envolten i reinventarlos constantment... No deixar que la rigidesa ens imposi una sola manera d’entendre les coses… Les instal·lacions que CMS proposa a Art<35 BS no només palesen aquesta intenció sinó que també reflexionen sobre la natura de l’objecte artístic, el procés de creació i el paper de l’art. Les seves composicions integren elements de rebuig de la construcció i materials de vida efímera. Rajoles, suports de diferents tipus, peces de pladur i canonades li ofereixen l’oportunitat de repensar la composició des dels atributs essencials de la pintura (color i superfície), del dibuix (traç i pla), de l’escultura i de l’arquitectura (organització de l’espai) tot descobrint relacions que subverteixen els límits entre els diferents llenguatges per crear-ne de nous. D’altra banda, l’ús de materials que perden propietats funcionals una vegada s’han fet servir –com els tubs de cartró, les cintes adhesives i els fulls de plàstic– accentua la precarietat dels muntatges i posa en dubte llur durabilitat i susceptibilitat de ser transportats. Així, l’artista relega el valor de l’objecte i, consegüentment, de la mercaderia artística a un pla secundari per col·locar al centre del seu discurs un procés creatiu que inclou l’audiència. Que hi passi de llarg l’espectador més passiu i avesat a trobars’ho tot fet i, en canvi, que s’hi aturi aquell disposat a entrar en el joc de descobrir noves possibilitats a partir de materials banals. Resideix a València des de 2010. Llicenciat en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València (UPV) l’any 2014 i màster en Producció Artística per la mateixa universitat el 2015. Col·labora amb el grup de recerca Laboratori de Creacions Intermèdia LCI de la UPV en el projecte Art i Matemàtiques. exposicions individuals 2016 — Aciertos_desacordes, Werner Thöni Artspace, Barcelona. Prohibido terminar, Sala Sebastià Miralles, Fundació Caixa Vinaròs. 2013 — Futuro potencial, Sala d’exposicions Campoamor, València. 2012 — Sentidos materiales y personalidad visual, Biblioteca municipal Joanot Martorell, València. Reflexiones doctrinales, FusionArt Multiespacio, València. 2011 — Conclusiones, Centre Cultural de Torrecillas de la Tiesa, Càceres. 2010 — Evoluciones, Conventual San Francisco, Trujillo, Càceres. exposicions col · lectives (selecció ) 2016 — Art<35 BS, Sala Parés i Galeria Trama, Barcelona. 2015 — Projecte Art i Matemàtiques, Sala d’exposicions de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ETSA), UPV. EAC, XV Concurs Trobades d’Art Contemporani, MUA, Alacant. XVII Certamen d’Arts Plàstiques Sala El Brocense, Càceres. 2014 — II Convocatòria de Pintura Mardel, Centre de les Arts d’Alacant. Encuentros, Galeria 9, València. XVII Premi Nacional de Pintura Fundació Mainel, València. XXIX Premi de Pintura Vila de Puçol, València. 2013 — Residencia Las Naves, Centre de creació contemporània Las Naves, València. XXIII Premios Otoño Villa de Chiva, València. premis , beques i residències 2016 — Residència WTA, Barcelona. 2014 — Menció honorífica, XVII Premi Nacional de Pintura Fundació Mainel, València. 2013 — Beca de residència a Las Naves pel seu projecte Factoría creativa. Premi Galarsa d’escultura, XXIII Premios Otoño Villa de Chiva, València. Art<35 BS 2016 EL IMPERIO ¡Traje nuevo, letrero nuevo!, 2016 / Acció - instal·lació / Ferro, cinta adhesiva i llums led / Mides variables 42 43 Art<35 BS 2016 Comprendí lo que Kazimir pretendía explicarme mirando el esmaltado de este azulejo negro, 2016 Instal·lació Cavallet de fusta, cinta adhesiva impresa i gres esmaltat sobre paret Mides variables FRAMEWORK!, 2016 Acció - instal·lació Plaques de pladur, fusta i cinta adhesiva sobre paret Mides variables Pintura descolgada. Una síntesis, 2016 Instal·lació Tubs de cartró, cinta adhesiva, marc de porta i llums led sobre paret 160 x 130 x 40 cm Presentación y representación. Interpretación, 2016 Instal·lació Tubs de ferro, vidre flexible i esmalt sintètic Mides variables Art<35 BS 2016 44 45 Art<35 BS 2016 Tura Sanz Sanglas ordis (girona), 1992 “Florits” és una sèrie inspirada en les flors assecades entre els fulls d’una llibreta, i l’empremta que hi deixen, a partir de les quals Sanz Sanglas reflexiona sobre la representació de la realitat. L’artista treu partit de la propietat aquosa i transparent de l’aquarel·la per presentar amb gran realisme la qualitat translúcida dels pètals, així com de la taca produïda pels fluids despresos durant el procés de premsat. En canvi, introdueix un contrapunt a la versemblança de les pintures quan omet el plec del full a partir del qual s’explicaria la projecció simètrica de la flor. Aquesta paradoxa dota la imatge d’una gran ambigüitat. Per uns instants, la representació es confon amb el model fins a tal punt que l’espectador gairebé espera trobar bocins de pètals marcits incrustats en el suport. Un moment després, l’absència del rastre físic i de la tridimensionalitat que emergiria del doblec del paper adquireix més força. També en alternança s’accentuen les diferències i similituds entre la flor i la seva empremta, entre el model i la seva projecció. “Florits” no només reconeix la distància entre la realitat i la representació sinó que la reivindica per crear el joc de miralls que permet reflexionar sobre el món que ens envolta i enriquir-ne la comprensió. Les afloracions de Sanz Sanglas estableixen ponts entre la representació, el món i l’experiència, i presenten l’art com una eina per accedir a un coneixement que inclou certeses objectives, subjectives i ficcionals. Graduada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (UB) l’any 2014. Ha cursat part dels seus estudis a la University of West of England (UWE) de Bristol amb una beca Erasmus (2013). Màster de Producció i Recerca Artística a la Universitat de Barcelona (UB). Pràctiques a Tinta Invisible Edicions (2016). Ha il·lustrat les Bucòliques de Virgili (editorial Palamedes). exposicions individuals 2016 — Ombres, Museu Palau Solterra - Fundació Vila Casas, Torroella de Montgrí. 2015 — Sang de fulla (diàleg de T. Sanz i M. Sauleda amb M. Rodoreda), Museu de Pintura de Sant Pol. 2014 — Exposició dels gravats Bucòliques, Galeria Dolors Ventós, Figueres. exposicions col · lectives (selecció ) 2016 — Art<35 BS, Sala Parés i Galeria Trama, Barcelona. Presentació projectes FiC-ProdArt, Fabra i Coats Centre d’Art Contemporani, Barcelona. 2015 — Evasionistes d’avui, Espai Carme Malaret, Sant Just Desvern; La Puntual, Sant Cugat; La Contra, Barcelona. Habitar, sentir, pensar, III Triple Mortal, La Capella, Barcelona. VIII Festival d’Art Independent Pepe Sales - Renée Vivien, Centre Cultural la Mercè, Girona. 2014 — Exposició premis ARTFAD, Galeria Senda, Barcelona. Altres pessebres, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Barcelona. Licantropia, Llotja del Tint, Banyoles. Sense Títol’14, Facultat de Belles Arts, UB, Barcelona. XXXIV Mini Print International de Cadaqués, Taller Galeria Fort, Cadaqués. Itinerant. El millor disseny de l’any, FADfest, Barcelona. VII Festival d’Art Independent Pepe Sales - Juan Eduardo Cirlot, Centre Cultural la Mercè, Girona. 2013 — Onze artistes amb Joan Ponç, Amics del Faraó JIM, local Anònims, Granollers. premis (selecció ) 2014 — Premi ARTFAD d’Or modalitat Estudiants, FAD Foment de les Arts i del Disseny. Premi Altres pessebres, modalitat Estudiants. Art<35 BS 2016 Florits, 2015 / Aquarel·la sobre paper / 27 x 37,5 cm cadascun 46 47 Art<35 BS 2016 Florit I, 2015 / Aquarel·la sobre paper / 27 x 37,5 cm Florit II, 2015 / Aquarel·la sobre paper / 27 x 37,5 cm Art<35 BS 2016 Florit III, 2015 / Aquarel·la sobre paper / 27 x 37,5 cm Florit IV, 2015 / Aquarel·la sobre paper / 27 x 37,5 cm 48 49 Art<35 BS 2016 Isabel Servera Mallorca, 1986 El treball d’Isabel Servera sorgeix del convenciment que l’art no té una utilitat concreta, no és essencial i, per tant, és prescindible. En absoldre l’obra de tota transcendència, l’artista queda alliberada d’haver-la de dotar de significat, personalitat o originalitat. Així, pot concentrar-se en la realització i les qüestions que van lligades a la pràctica artística, i experimentar amb llenguatges i materials. La producció que presenta a Art<35 BS capitalitza accions simples i a l’abast de tothom –pintar amb llapis de colors o trenar tires de paper reciclat– per establir rutines amb les quals defineix les sèries. També sap espletar el producte secundari que en pot sorgir; com a Diari 36, una peça formada a partir dels trossos de paper que han absorbit l’impacte superflu dels llapis durant l’execució de Capsa 36. En tot cas, la creació d’aquestes composicions és fruit d’un acte metòdic, acumulatiu, que neutralitza qualsevol singularitat germinal i que, alhora, proporciona un tractament igualitari al conjunt del treball. La repetició de motius, l’ús de recursos no especialitzats, així com l’execució laboriosa creen un diàleg que desdibuixa els límits entre les manualitats, l’artesania, la mecanització i l’art, tot posant l’accent en l’automatització. D’aquesta manera, Servera trasllada a l’obra la seva visió nihilista que, contràriament al que es podria pensar, no pren un caire negatiu sinó que es resol activament en el mateix procés de creació. Viu i treballa a Barcelona. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (UB) l’any 2008 i màster en Produccions Artístiques i Recerca per la mateixa universitat l’any 2010. exposicions individuals 2015 — Again & again, Galeria Miquel Alzueta, espai The Laboratory, Barcelona. 2012 — Manufacturar, elaborar, producir, Galeria The Goma, Madrid. exposicions col · lectives (selecció ) 2016 — Art<35 BS, Sala Parés i Galeria Trama, Barcelona. 2015 — Premi de Pintura Internacional Guasch Coranty, Centre d’Art Tecla Sala, L’Hospitalet de Llobregat. 2014 — Tabula Rasa o la (im)possibilitat de construir una generació, Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma de Mallorca. Exposició itinerant a Finlàndia i Holanda. Be Water, My Friend, Experimentem amb l’art, espai EART, Barcelona. 2013 — Atelier de Barcelone. Un jeu quotidien, LAC, Narbona. Art Jove, Centre Cultural Ses Voltes, Palma de Mallorca. 2012 — Nuclis de l’emergència, projecte d’Oficinia 36, Swab Barcelona Fira Internacional d’Art Contemporani, Barcelona. 2011 — Biennal de Valls - Premi Guasch Coranty, Museu de Valls, Tarragona. Cambio de Turno, espai KKKB, Hangar centre de producció i recerca d’arts visuals, Barcelona. Foc creuat: art i ciència al punt de mira, Espai Balcó de l’Arts Santa Mònica, Barcelona. 2010 — Crea + Intermèdia - Producció, convocatòria de projectes d’arts visuals, Museu de Lleida. 2008 — VI Biennale Internazionale di Pittura Felice Casorati, Castello Zavattaro Ardizzi, Torí. premis , beques i residències 2015 — Primer premi Frau Jove de les Illes Balears. 2012 — II Encontro de Artistas Novos a la Cidade da Cultura, Santiago de Compostel·la. Sense títol 3, 2011-2015 / 14178 peces de paper unides entre si / 100 x 70 cm 2011 — Residència per a artistes Hangar, Barcelona. Art<35 BS 2016 50 51 Art<35 BS 2016 Capsa 36, 2015 Llapis de colors sobre paper 120 x 120 cm Capsa 12, 2014-2015 Llapis de colors sobre paper 120 x 120 cm Diari 36, 2015 (detall) Llapis de colors sobre paper 37 unitats de 4 x 42 cm (conjunt 86,5 x 146,5 cm) Sense títol 4, 2016 14178 peces de paper unides entre si 100 x 70 cm Art<35 BS 2016 52 53 Art<35 BS 2016 Art< 35 BS, 2016 Leí hace poco en una entrevista a un comisario de Barcelona1 que los concursos o premios que modifican las dinámicas y estructuras de la convocatoria para adaptarse a las exigencias del presente, son los que están dentro del circuito que mantiene el ritmo de lo que podría considerarse el arte contemporáneo emergente o en vías de consolidación en un contexto como el de la Ciudad Condal. También decía que, junto a este tipo de concursos, había los que, partiendo de lenguajes más estandarizados como la pintura y la escultura, no solo parecen estar fuera del circuito sino que, al no haber mutado hacia lo multidisciplinar –es decir, hacia esos aires del tiempo a los que hay que adaptarse como exige el presente–, se ven conminados a formar parte de un modelo de arte de corte clásico, básico y de contexto local. Es decir, que su adscripción a lo conservador le impide codearse con la contemporaneidad más radical. Esta entrevista se realizaba en el marco de una publicación concebida a la manera de una revisión de lo que han sido los cerca de 34 años de un premio que, de circunscribirse a un ámbito preferentemente local, ha pasado a convertirse en una de las plataformas de promoción profesional más interesantes por las que suelen pasar numerosos artistas en edad de la emergencia (hasta los 35 años, aproximadamente). Si embargo, no dejan de ser curiosos el modo y los términos en que se suelen clasificar los premios, concursos, certámenes y demás. A saber: aplaudiendo la capacidad de adaptación a las exigencias de la modernidad y relegando al conservacionismo los que optan por otras vías. Si algo caracteriza el concurso Art<35 BS es que, salvo la ampliación del límite de edad a los 35 años como consecuencia de la situación de desamparo en que se encuentran no pocos artistas en cuanto superan esa barrera de la emergencia a la que tanto En dar cabida a artistas de cualquier nacionalidad licenciados en Bellas Artes o que estuvieran estudiando dicha carrera en cualquier facultad de Bellas Artes de nuestro país. Con ello se pretendía que el hecho de que la formación de los artistas se desarrollara en el marco de una universidad española se vinculara a la posibilidad de facilitar, desde la propia institución, la incorporación a la vida profesional de quien pasara por ellas. Desde el inicio de este concurso –a finales del año 2008– hasta la actualidad, tanto la Facultad de Bellas Artes de la Universitat de Barcelona –como entidad que convoca el concurso– como la Asociación Art<35 –en calidad de organizadora–, la Sala Parés y la Galería Trama –como espacios de exposición de la obra seleccionada–, la Fundación Banc Sabadell –como colaborador principal– y las empresas, fundaciones y coleccionistas que participan en el programa de adquisiciones o los espacios que acogen en sus salas las itinerancias de esta muestra, han mostrado su total apoyo a una convocatoria que, con el paso de los años, se ha constituido en otra de esas plataformas de difusión a través de las cuales se visiona, debate y discute el interés y la pertinencia de la obra que presentan los artistas. En el caso de esta convocatoria, cerca de cien en cada nueva edición. En involucrar de forma directa a profesionales vinculados a la carrera de un artista. Es decir, desde galeristas –como la Galería Juana de Aizpuru de Madrid o la Galería Trama y la Sala Parés de Barcelona que, además, son quienes exponen en sus salas el resultado de la convocatoria en Barcelona– a docentes –a través de los decanos de las facultades de Bellas Artes de la Universitat de Barcelona, la Universidad Complutense de Madrid, la Universidad del País Vasco y la Universitat Politècnica de València–, pasando por representantes de la crítica de arte, artistas, miembros del ámbito museístico, directores de fundaciones y miembros del sector empresarial y bancario. El jurado tiene la responsabilidad de seleccionar año tras año lo que, a juicio de cada uno de sus miembros, no solo responde a las inquietudes personales, propias, singulares y específicas de cada artista sino también a las influencias y referencias de cada tiempo, al modo en que estas influencias traslucen cuestiones de carácter estético, social, discursivo, etc. o a los puntos de fuga que se anuncian y que atisbamos únicamente por aquello de que el arte es lo que a menudo se avanza en el tiempo. Por eso, formar parte de un jurado representa la posibilidad de determinar una suerte de pautas que, sin ánimo de categorizar, puede que sean las que mejor dibujen lo que podríamos resumir como el latido de un tiempo. En establecer el ámbito del premio en torno a obras vinculadas a los lenguajes de la pintura y la fotografía, en toda su amplitud. Una opción que, si para algunos puede ser vista como algo restrictivo, para otros puede desvelar una suerte de interés especial por la evolución de la pintura y la fotografía en tiempos convulsos como, en el fondo, lo son todos. Apuntábamos en la edición anterior que una de las cuestiones sobre las que más se había insistido, tanto en las obras presentadas como en las seleccionadas, había sido la consideración de los espacios mudos, deshabitados, abandonados u olvidados como síntomas del devenir de una sociedad que, en lugar de reciclar o reutilizar lo construido, había optado por rechazar o engullir lo que había creado pese a los esfuerzos invertidos en su proceso de creación. Se trataba, en definitiva, de dejar entrever el deseo de mirar el mundo de un modo distinto en detrimento de seguir hurgando en heridas incurables. nos estamos refiriendo, no ha tenido que adaptarse a ninguna exigencia puesto que, desde el inicio de su convocatoria, allá por el año 2008, quedó sentado que su radio de acción se centraría en lo siguiente: 1. “De cómo convertir un premio en un programa regular de arte contemporáneo”. Una conversación entre David Armengol y Pablo G. Polite. Article núm. 2. SAC 2008-2010 Art<35 BS 2016 54 55 Si este sentimiento de desapego es algo cuyos síntomas también se han dejado ver en algunos de los trabajos que se han presentado en la edición de este año del premio Art<35 BS, lo que llamó especialmente la atención entre los miembros del jurado fue el tratamiento que, desde el terreno de una imagen procedente tanto de archivos (en general) como inventada, repetida, manipulada, sugerida, etc., se daba a cuestiones relacionadas con la realidad, el modo de representar cuanto nos rodea, la tendencia a referirse a un suceso ocurrido; en suma, a cuestiones relacionadas con cualquiera de nosotros a la que nos preguntamos qué y cómo es el mundo en el que todos vivimos. Sobre la base de que no hay nada más abstracto que la realidad, la obra que presenta Tura Sanz vendría a resumir aquella máxima de Viktor Shklovski, padre del formalismo ruso, según la cual «el arte no es la sombra de una cosa sino la cosa en sí misma». Una máxima a la que Tura se refiere creando simetrías entre una flor y su mancha en un papel o, lo que vendría a ser lo mismo, entre la realidad y la pintura que representa. Una suerte de sutil trampantojo al servicio de la necesidad de cuestionar permanentemente cuanto nos rodea, cuanto vemos. A partir de imágenes procedentes de la iconografía cinematográfica y del interés que despierta en Ana Císcar la capacidad de cualquier tipo de soportes que, nacidos para testimoniar fielmente un suceso, penetran en nuestra memoria colectiva como generadores de relatos incuestionables, la obra de esta artista pone en duda la veracidad de unos sucesos que poco o nada tienen que ver con lo ocurrido realmente. Otro modo de cuestionar la realidad desde los convencionalismos de la imagen y la perversión de sus códigos. Vinculada, como la obra de Císcar, a la memoria y sus imágenes, la obra que presenta Manuel Diego Sánchez busca establecer un campo de tensiones entre conceptos como diáspora, identidad, registro, empatía, territorio, etc. con el fin de generar nuevas imágenes, a menudo incompletas y a través de fragmentos con significados abiertos. Art<35 BS 2016 Sobre el punto en el que la imagen deja de existir para dar paso a la pintura y, en consecuencia, a la posibilidad de que sucedan cosas y de que estas, a su vez, le permitan seguir investigando su práctica artística desde un ámbito puramente pictórico, la obra de Miguel Marina y su relación casi mística con el material es algo que se debería entender como detalles de un conjunto o relatos incompletos surgidos de fragmentos de un paisaje espacial. Como una suerte de subversión frente al rechazo de lo decorativo y abogando por el color de los materiales y la policromía de una superficie como algo fuertemente arraigado en la idiosincrasia del ser humano, las propuestas que presenta Guillermo Ros a partir de la trasposición de técnicas del tunning automovilístico a superficies pétreas son obras que, al tiempo que cuestionan la objetividad frente a la subjetividad, también cuestionan el inmovilismo frente al cambio, la verdad frente a la falsedad o, en general, los binomios que derivan del dilema entre presentación y representación. Otra forma de cuestionar la realidad. Considerando que el huracán de acontecimientos que pasa frente a nosotros no nos permite ser conscientes de cuanto albergan en realidad, vemos la obra de Nico Brunet como una suerte de sensación capaz de evocar a través de finos y sofisticados recursos pictóricos la fugacidad de las cosas y la imposibilidad de abrazarlas en su justa dimensión. Mucho más pragmática, programada y centrada tanto en lo que tiene más a mano como en lo que puede hacer a partir de acciones simples, repetitivas y de acumulación, la obra de Isabel Servera es el resultado de un gesto sencillo, poético, mecánico y, en consecuencia, reflexivo. Una suerte de acción milimetrada capaz de llevar hasta el extremo distintos procesos rutinarios a través de diversos procesos de producción. De repetición, pero también de fragmentación y, por encima de todo, de revisión es de lo que, en su serie “Postcolombino”, nos habla la obra de Yosman Botero. Se trata de una obra en la que, a través de la fragmentación del fusil y la creación de nuevos Art<35 BS 2016 Yosman Botero Gómez tótems, se apela a una nueva estética cargada de simbolismos y alusiones a una colonización del estado frente a la que, en su día, fue la civilización precolombina. Con el ánimo de hallar el equilibrio entre técnica y concepto, la obra de José Salguero apuesta por el fomento de un estilo figurativo, próximo al realismo y capaz de analizar, desde una iconografía muy personal, situaciones cotidianas. Trabajando el muralismo en espacios públicos, pero también la obra en estudio a través del óleo, la propuesta de Salguero es una suerte de cajón de preguntas lanzadas a cuestiones vinculadas a la violencia, la sexualidad, las ideologías religiosas o políticas, las distopías y los conflictos de identidad como la alienación del individuo. Fruto de lo que encuentra en la calle y del poder de atracción que ejerza en su paso acelerado por la urbe, la obra que nos propone Carlos Miguel Sánchez es el reflejo de una actitud que, más que ver con el aprovechamiento de la realidad, tiene que ver con el aprovisionamiento de cuanto le ofrece. Un modo de ver y releer cuanto nos rodea desde el prisma de las instalaciones en las que el artista aglutina sus hallazgos. frederic montornés — junio 2016 cúcuta (colombia), 1983 Yosman Botero es un artista visual colombiano que se distingue por su fluidez a la hora de combinar diferentes lenguajes, técnicas y conceptos en cada uno de sus proyectos. 56 Immaterial Matter II, Galería Okyo, Caracas, y Galería La Cometa, Bogotá. 2013 — Immaterial Matter, Galería Okyo, Caracas. Common Things, Triumph Gallery, Moscú, y Galería La Cometa, Bogotá. exposiciones colectivas (selección) 2016 — Art<35 BS, Sala Parés y Galería Trama, Barcelona. 2015 — ARTBO, Feria Internacional de Arte de Bogotá - En la serie “Postcolombino” recrea objetos de orfebrería precolombina a partir de la repetición de la imagen de un fusil que sobrepone y entrelaza formando elegantes composiciones. La filigrana de los elementos cautiva el ojo del espectador, el cual, al acercarse a ellos, descubre el espejismo de un objeto ficticio. El artista presenta sus collages digitales sobre un fondo negro neutro que le permite adoptar el enfoque de la fotografía documental para catálogos de museo o de joyas y trasladar la noción de valor cultural a las nuevas imágenes, subrayando su carácter decorativo y artesanal. Por otra parte, la reinterpretación de objetos icónicos históricos a partir de un arma de fuego le permite enlazar el pasado precolonial con el conflicto armado de las últimas décadas y el periodo actual de posconflicto en Colombia. En este sentido, la propuesta de Botero se enmarca en una tendencia artística que participa en el proceso de reflexión que se ha iniciado en su país para superarlo. Partiendo de una situación concreta que conoce bien, Yosman Botero propone unas obras que adquieren interés universal, gracias a la riqueza de asociaciones y a los niveles de lectura que propician, y que destacan por su cuidadosa realización. En esta edición, Art<35 BS ha recibido 92 dosieres presentados por artistas de hasta 35 años de edad, que han cursado o cursan estudios en alguna de las facultades de Bellas Artes de España y que han finalizado el primer ciclo de formación. El jurado, reunido el pasado 1 de junio, seleccionó para participar en esta exposición a los diez candidatos siguientes: 2014 — Semillas, Centro Cultural Border, México DF. Título de grado como artista plástico en la Universidad de Antioquia, Medellín (Colombia), en el año 2010. Actualmente se encuentra estudiando el máster de Producción e Investigación Artística de la Universitat de Barcelona, ciudad donde reside. exposiciones y proyectos individuales 2015 — Semillas, Galería Beta, Bogotá. “Territorio”, proyecto escultórico destinado al Centro Argos para la Innovación de la Universidad EAFIT, Medellín. 57 Galería Beta, Bogotá. 2014 — Artista invitado en FRACTAL, Festival de Cultura del Caribe, Cancún, México. Feria Iberoamericana de Arte FIA - Galería Okyo, Caracas. Affordable Art Fair Singapore - Art 180 Degrees Gallery, Singapur. ARTLIMA - Galería Okyo, Lima. 2013 — Seleccionado para el proyecto del artista Liu Bolin en Colombia, Galería La Cometa, Bogotá. KIAF/13, The 13th Korea International Art Fair - Galería La Cometa, Seul. 2012 — Pabellón Arte Cámara, ARTBO, Bogotá. LAP, Art Shanghai - Galería La Cometa, Bogotá. 2011 — SWAB Feria de Arte Contemporáneo, Barcelona. 2010 — Affordable Art Fair, Nueva York. premios y becas 2013 — Beca de residencia artística en Terra UNA, Serra da Mantiqueira, Brasil. 2009 — Mención del jurado en la segunda Bienal de Artes Plásticas Comfenalco, Medellín. 2008 — Mención en el Salón Departamental de Artes Visuales, Medellín. 2007 — Primer premio del XV Salón Nacional de Artes Visuales - Premios Nacionales de Cultura Universidad de Antioquia, Medellín. Nico Brunet Martí barcelona, 1983 Las pinturas que Nico Brunet presenta en Art<35 BS son el resultado de su búsqueda para encontrar un lenguaje personal que exprese el efecto del bombardeo informativo de carácter violento y catastrófico al que estamos sometidos. Art<35 BS 2016 Sus composiciones son como pantallas de gran formato donde se acumulan pinceladas gestuales, formas y planos que aluden al caos y a la destrucción. Los diversos recursos pictóricos saben acercarnos la organicidad y vulnerabilidad de los seres vivos o fragmentos de elementos mecánicos y tecnológicos a partir de formas tubulares y geométricas que aparecen como si fueran piezas desconectadas y recortes desgarrados. También hacen referencia a los desechos que genera la destrucción. Los conjuntos se organizan tanto en las masas amorfas de El gran desastre como en las que se encuentran en proceso de disolución en Desintegració. Son imágenes abrumadoras, de gran fuerza expresiva, amalgamadas sobre un fondo de franjas reverberantes o iluminadas por una vibración fluorescente que nos recuerdan su carácter mediático. En algunos casos, descubrimos residuos de la superposición de información, de pantallas anteriores que persisten como imágenes fantasmagóricas que han perdido sentido, como en Petit incident insignificant (Pequeño incidente insignificante). La sustitución constante de noticias dramáticas banaliza su importancia y las convierte en Insignificances còsmiques (Insignificancias cósmicas) sin que nos dé tiempo a sospesarlas. La conciencia del espectador queda abocada a la desintegración y al desasosiego existencial que pueden provocar reacciones irracionales de las masas, tal como vemos en Estampida. Se licencia en Bellas Artes por la Universitat de Barcelona en 2005, en las especialidades de Pintura y Dibujo. Desde 2006 vive y trabaja en Sant Pol de Mar. exposiciones individuales 2011 — Galería Vila d’Art, Viladrau. Centro Cultural de Sant Pol de Mar, Barcelona. 2009 — Centro Cívico La Sedeta, Barcelona. 2007 — Centro Cívico Sarrià - Sant Gervasi, Barcelona. exposiciones colectivas 2016 — Art<35 BS, Sala Parés y Galería Trama, Barcelona. 2014 — Expressió d’Art, Sala Ainaud de Lasarte, Ayuntamiento de Sant Pol de Mar. 2013 — Artistes de Sant Pol de Mar, Castillo de Montesquiu, 2010 — Centro Cultural de Sant Pol de Mar, Barcelona. 2006 — XLIV Concurso Internacional de Dibujo de la Fundación Ynglada-Guillot, Espacio Volart, Barcelona. Centro Cultural de Sant Pol de Mar, Barcelona. 2004 — Concurso de Pintura Sanvisens, Edificio Miramar, Sitges, Barcelona. Edificio Calisay de Arenys de Mar, Barcelona. premios 2008— Primer premio VIII Concurso de Pintura Golfa, Canet de Mar. exposiciones individuales Ana Císcar 2015 — What keeps mankind alive?, Galería Artevistas, Barcelona. exposiciones colectivas (selección) valencia, 1993 2016 — Art<35 BS, Sala Parés y Galería Trama, Barcelona. La obra de Ana Císcar explora el valor de la imagen y su potencial narrativo. En la serie “Narración y sabotaje” se adentra en la tensión que proviene de atribuir a la fotografía documental la cualidad de representación fiel de la realidad y contraponerla al carácter interpretativo, de narración construida, que se otorga a las artes. Parte de la apropiación de fotografías antiguas, de archivo y prensa, que traslada al lenguaje plástico desdibujando, recomponiendo y yuxtaponiendo los originales ampliados. El resultado son pinturas híbridas que, si bien conservan el aspecto de documento de la realidad, se han vuelto ambiguas. La intervención de la artista ha descontextualizado las imágenes y, al mismo tiempo, ha creado discontinuidades que instan al espectador a interrogarse sobre el sentido de lo que ve. El efecto se incrementa con la incoherencia de los textos manipulados, que no solo añaden confusión sino que además subrayan la necesidad de una estructura narrativa o de un contexto para poder leer cualquier tipo de imagen, incluso una fotografía documental. La intervención de Císcar opta por omitir i distorsionar suficientes elementos como para que el sentido del conjunto quede afectado y emerja la capacidad de las imágenes para representar otras realidades. De ese modo, la artista renuncia a controlar el discurso y promueve una lectura abierta y multidireccional que vincula de manera sugerente la fotografía, la pintura y el relato. Diputación de Barcelona. Art<35 BS 2016 Graduada en Bellas Artes por la UPV (Universitat Politècnica de València) en el año 2015. Ha cursado parte de sus estudios en la Academia de Bellas Artes Jan Matejko (ASP) de Cracovia, Polonia, con una beca Erasmus (2013). Actualmente realiza el máster de Producción Artística en la Facultad de Bellas Artes de la UPV (2015-2016), especializándose en Pensamiento contemporáneo y cultura visual. Durante sus estudios participa en diversos seminarios, entre los que destaca “La metodología del fake” impartido por Joan Fontcuberta y organizado por el IVAM (2016). Desarrolla su trabajo como artista plástica dentro del ámbito de la pintura y la fotografía, buscando y desdibujando los límites entre ambos medios. 58 CALL_2016, Galería A del Arte, Zaragoza. Morralla, Festival de arte Russafart, Junta Municipal de Ruzafa, Valencia. PAM!16, IV Muestra de Producción Artística y Multimedia, Facultad de Bellas Artes de Sant Carles, UPV, Valencia. Honne, Sala de exposiciones de la Facultad de Medicina, Universidad de Valencia. 2015 — Summerland, Museo Boca del Calvari, Benidorm. La forma del tiempo, Sala de exposiciones de Mislata, Valencia. 2014 — Penjats d’un fil, Confusion Festival Benimaclet, Valencia. ASP Photography Exhibition, ASP, Cracovia, Polonia. ASP Painting Exhibition, ASP, Cracovia, Polonia. 2013 — Alter Ego II, Las Naves, Valencia. resultado son fotografías de emigrantes intervenidas con recursos plásticos sencillos, pero que tienen diversas lecturas complementarias. Los planos geométricos que cubren los rostros de los personajes evocan los efectos psicológicos asociados a la descontextualización del individuo respecto al entorno cultural y geográfico al que pertenece: la pérdida de identidad, la dificultad de reconocerse en la sociedad de acogida o el cambio derivado de la nueva vida. Borders hace referencia a las fronteras que crea la migración: la división entre quien se va y quien se queda, entre el recién llegado y el que ya está establecido. Son diferencias que van más allá de la idea de territorio, nación o cultura y que se viven como una limitación. En cambio, Something I could talk to establece un nexo de empatía con los retratados que atraviesa el espacio y el tiempo, y que, al mismo tiempo, constituye el núcleo de la memoria colectiva, de la voluntad de edificar un presente que incluya fragmentos del pasado. Las obras de MDS entrelazan los temas que trata con conceptos y formas de expresión de plena actualidad. Lo demuestran la apropiación de imágenes, la mayoría anónimas, que desdibuja la noción de autoría; el uso de distintos recursos y técnicas característico de la hibridación de lenguajes, así como los diversos niveles de reflexión y sugerencias que invitan al espectador a una lectura rica y abierta. premios y becas 2015 — Ganadora del II Premio Artevistas Nuevos Talentos, Barcelona. Beca de colaboración del Ministerio de Educación para el Departamento de Pintura de la Facultad de Bellas Artes de la UPV. Manuel Diego Sánchez madrid, 1993 Diego Sánchez presenta una muestra de su trabajo sobre la memoria histórica y la desterritorialización ligada a la migración. Este proyecto parte de documentos gráficos relativos a la diáspora vasca en EE.UU., y el 59 Actualmente reside y trabaja en Santander. Graduado en Arte por la Universidad del País Vasco (UPV/ EHU) en el año 2015, habiendo cursado parte de sus estudios en la Universidad Complutense de Madrid (UCM) con una beca Sicue (2013). En 2014, la Facultad de Bellas Artes de la UPV/EHU, en colaboración con el Center for Basque Studies y la University of Nevada, le concede una beca de residencia artística en la ciudad de Reno (Nevada, EE.UU.). En 2015 es seleccionado por la Fundación Botín, el Estate of Sol LeWitt y la Yale University Art Gallery y se incorpora al equipo de dibujantes del artista americano Sol LeWitt para la realización de los dibujos de pared de la exposición Sol LeWitt: 17 Wall Drawings [1970-2015], presentada en la Sala de Exposiciones de la Fundación Botín (Santander). exposiciones colectivas (selección) 2016 — Art<35 BS, Sala Parés y Galería Trama, Barcelona. IV edición Santander PHOTO, Santander. Art<35 BS 2016 I Muestra Experimental VILLALART, Villalar de los Comuneros, Valladolid. Hoyocasero Broom in Bloom International Meeting - Ocho artistas intervienen las calles, Hoyocasero, Ávila. Guillermo Ros Licenciado en Bellas Artes por la Universidad Complutense de Madrid (UCM) en el año 2013, habiendo cursado parte de sus estudios en la Accademia di Belle Arti di Bologna, Italia, con una beca Erasmus (2010). vinalesa (valencia), 1988 2015 — AE 15, exposición del alumnado UPV/EHU, Bizkaia Aretoa, Bilbao. LLA VES, intervenciones en espacios comerciales vacíos, Santander. ARTESHOP Bilbao 2015, Bilbao. exposiciones individuales 2015 — La trampa del lobo, EspacioBRUT Gallery, Madrid. 2013 — Ritorno, Entreacto 2013 - García Galería, Madrid. 2013 — II Premio Pintura Joven, Centro de Cultura Antiguo Instituto, Gijón. exposiciones colectivas (selección) 2016 — Art<35 BS, Sala Parés y Galería Trama, Barcelona. Miguel Marina madrid, 1989 Las obras que Miguel Marina presenta en Art>35 BS se sitúan en el límite entre la figuración y la abstracción pictóricas. Forman parte de la serie “La trampa del lobo”, un proyecto que se inspira en el paisaje espacial y su representación adentrándose en temas como la escala, la distancia y la luz. Sus composiciones, así como los elementos que las conforman, actúan de manera diferente en función de la proximidad o la lejanía. La superficie accidentada y las diferentes cualidades que proporcionan los materiales, vistos de cerca se transforman en cuerpos celestes; en luz y espacio, cuando nos alejamos de ellos. De ese modo, la fisicidad pictórica se abre a un universo de correspondencias plásticas y conceptuales que hacen referencia tanto al mundo microscópico como al cosmos, a los elementos de la representación como al significado de esta. Dimensiones todas ellas que, a pesar de ser complementarias, nunca podremos abarcar juntas. En las pinturas de Marina, la ambigüedad –ya sea de las partes o del conjunto– estimula la imaginación del espectador y, a la vez, previene que la lectura se incline hacia un punto de vista fijo. Así, alimenta la tensión dinámica entre lo “micro” y lo “macro” y la noción de su correspondencia cósmica, a la vez que favorece una lectura abierta. Art<35 BS 2016 Iberostar Las Letras (junto con M. Cerqueira, J. Díaz, F. García, K. Pérez, H. Poblete-Bustamante y J. Spínola), Madrid. 2015 — XXX Premio de Pintura BMW, Casa de Vacas, Madrid. La Dominación Mundial #3, Ivorypress, Madrid. III Premio de Pintura Mardel, Alicante. #2 (Senyals de fum), espacio Major 28, Lérida. CALL_2015, Galería A del Arte, Zaragoza. Participa con Estudio Mendoza en PHEstudios: imagen no disponible, PHotoEspaña, Madrid. Hide and Seek, Galería Silvestre - V edición de a3bandas, Madrid. Pasado, presente y futuro, XVI edición Premio Joven Artes Plásticas, Centro de Arte Complutense, UCM, Madrid. 2014 — Be Fast Slowtrack, Galería Slowtrack, Madrid. XVI CALL, Galería Luis Adelantado, Valencia. Intransit, Centro de Arte Complutense, UCM, Madrid. II Premio de Pintura Mardel, Alicante. 2013 — I Visionado de Portfolios, Bellas Artes UCM, Madrid. Café Dossier, I convocatoria de visionado de portfolios, Tabacalera, Madrid. premios y becas 2015 — Premio adquisición, Galería A del Arte, Zaragoza. Accésit Premio Joven, Fundación General UCM, Madrid. Residencia artística en Major 28, La Floresta, Lérida. 2013 — Beca de residencia en Casa de Velázquez, Academia de Francia, Madrid. 2012 — Medalla de plata en el Curso de Pintores Pensionados del Palacio de Quintanar, Segovia. El discurso de Guillermo Ros gira en torno al papel de la realidad física y de la virtual en nuestra manera de entender el mundo. Las obras que presenta en Art<35 BS corresponden a dos series que tratan de la experiencia directa y de la mediatizada a partir de establecer relaciones conceptuales entre objetos esculturales y sus imágenes. En la serie “#nofilters” utiliza pinturas sintéticas y para carrocería a fin de cubrir rocas de mármol con una capa que altera su aspecto y oculta las cualidades del material noble bajo un look tecnológico. Junto al mineral intervenido, una fotografía presenta la misma roca con colores brillantes y tornasolados que recuerdan una imagen de ordenador. En esta confrontación, tanto el interés como la credibilidad que inspira el objeto físico quedan disminuidos ante el atractivo de la reproducción que, además, puede ser consumida inmediatamente a través del logging y las redes sociales –el título emula un hashtag y es una alusión al consumo rápido de imágenes. Por otra parte, en “Subjectimage” el objeto es tratado de la misma manera que el fondo que lo engulle, y ambos conforman una sola entidad enigmática. El espectador siente la necesidad de moverse alrededor de la obra, de cambiar el punto de vista y dedicarle tiempo para encontrar el sentido de lo que ve. Así, en estas obras, la contraposición entre objeto e imagen se convierte en una metáfora a diferentes niveles: la suplantación de la realidad por la omnipresencia de la imagen virtual, la dicotomía natural-artificial, así como la reivindicación de una mirada crítica en el modo de entender la realidad a partir de recuperar la experiencia directa. Vive y trabaja en Alboraya. Graduado en Bellas Artes por la Universitat Politècnica de València (UPV) en el año 2014. Máster en Producción Artística por la misma universidad en 2015. 60 61 exposiciones individuales 2016 — Stoned, Galería Area72, Valencia. 2014 — Cossos, Casa de Cultura José Peris Aragó, Alboraya, Valencia. exposiciones colectivas (selección) 2016 — Art<35 BS, Sala Parés y Galería Trama, Barcelona. Justmad7 - Galería Area72, Madrid. Geologia de l’inefable, Arts Visuals Can Felipa, Barcelona. 2015 — On Paper, Galería Punto/Area72, Valencia. Suma contemporary International Art Fair - Galería Area72, Matadero Madrid. Art Marbella Modern and Contemporary Art Show - Galería Punto/Area72, Marbella. Selecta 15 - Salir de la zona de confort, Museu de les Drassanes, Valencia. PAM! 15, III Muestra de Producción Artística y Multimedia, Facultad de Bellas Artes de Sant Carles, UPV, Valencia. 2014 — IV Certamen de Escultura Silvestre de Edeta, Ayuntamiento de Llíria, Valencia. Senyera d’Escultura, Galería del Tossal, Valencia. Abierto Valencia - Galería 9, LaVAC, Valencia. 2013-2015 — Perspectives: Art inflamation and me, Chicago, San Diego, Copenhague, Viena, París. 2013 — Hybrida Art Festival, Las Naves, Espacio de creación contemporánea, Valencia. premios 2015 — Primer premio modalidad Escultura, Q-ART Festival de Artes de Quart de Poblet, Valencia. Premio Libertad, XXXVI Certamen de Minicuadros Huestes del Cadí, Elda, Alicante. 2014 — Mención de honor, IV Certamen de Escultura Silvestre de Edeta, Llíria, Valencia. Mención de honor, premio de escultura Senyera, Valencia. Premio adquisición, Fundación Hortensia Herrero, Abierto Valencia, LaVAC. Premio adquisición, Perspectives 2014, Copenhague. José Salguero Llánez madrid, 1985 La producción de J. Salguero es heredera de la tradición crítica y provocativa de la pintura pop española y del arte urbano, con los que comparte Art<35 BS 2016 el uso de un lenguaje asequible en el que mezcla recursos narrativos de la ilustración, el cómic y el cine. Las pinturas que presenta en Art<35 BS se fijan en la agresividad de la cultura de entretenimiento destinada al público infantil y juvenil, recurriendo a personajes populares del mundo de la animación que, en sus manos, revelan un aspecto sorprendentemente perverso. La sonrisa inocente del Teletubi se convierte en un rostro de pesadilla cuando ignora el llanto del niño que lleva en sus brazos y se muestra insensible a sus necesidades. La actitud hostil de Hello Kitty puede derivar de la reacción intolerante hacia la caracterización asexuada de Bob Esponja, que fue acusado de fomentar comportamientos homosexuales, o de la pugna por un mismo mercado. Las obras que citan la película White Rabbit, de Tim Mc Cann, recrean el tema de cómo la víctima de un sistema de valores impuesto termina convirtiéndose en un actor destructivo y violento. Y el parque de atracciones compendia morbosamente una serie de accidentes y destrucción. Finalmente, la veladura verde que tiñe las escenas subraya su carácter funesto, al tiempo que, junto con los encuadres y puntos de mira, incorpora a las composiciones la tecnología de visión nocturna empleada en actividades militares. Se trata de presentar paradojas y contradicciones de la cultura de entretenimiento a través de la ironía y la sátira para invitar al espectador a reflexionar sobre la ideología que inadvertidamente destila la homogeneización consumista del ocio. exposiciones colectivas (selección) 2016 — Art<35 BS, Sala Parés y Galería Trama, Barcelona. VII Premio Internacional de Arte sobre Papel, Museo Olímpico, Barcelona. Dos, Swinton Gallery, Madrid. XXVI Certamen de Artes Plásticas de la UNED Museo de Cuenca. Festival Internacional Recuore 2016, Museo de León. WE ARE FAIR! Feria Internacional de Arte Emergente de Madrid. Alcalá Visual, Premios Ciudad de Alcalá, Alcalá de Henares. 2015 — Mediterranea 17: Young Artists Biennale, Milán. Druck Berlin Festival - Swinton Gallery, Urban Spree Gallery, Berlín. CALL_2015, Galería A del Arte, Zaragoza. Mercado Central de Diseño - Swinton Gallery, Matadero, Madrid. Premio de Artes Plásticas Fundación General UCM. 2014 — XIX Certamen Jóvenes Pintores, Fundación Gaceta Regional, Salamanca. Nanaísmo: la primera vanguardia del siglo xxi, Galería Modus Operandi, Madrid. XI Bienal de Artes Plásticas de Albacete, Museo Municipal de Albacete. I Muestra Iberoamericana de Arte Miniatura San Pedro 2014, Nuevo León, México. Masquelibros, Feria internacional de libros de artista, COAM, Madrid. 2013 — Estudio 120m, Museo Würth, La Rioja. esa intención sino que también reflexionan sobre la naturaleza del objeto artístico, el proceso de creación y el papel del arte. Sus composiciones integran elementos de desecho de la construcción y materiales de vida efímera. Azulejos, diversos tipos de soportes, piezas de pladur y cañerías le ofrecen la oportunidad de repensar la composición desde los atributos esenciales de la pintura (color y superficie), del dibujo (trazo y plano), de la escultura y de la arquitectura (organización del espacio) descubriendo relaciones que subvierten los límites entre los diferentes lenguajes para crear otros nuevos. Por otra parte, el uso de materiales que pierden propiedades funcionales una vez han sido utilizados –como los tubos de cartón, las cintas adhesivas y las hojas de plástico– acentúa la precariedad de los montajes y pone en duda su durabilidad y susceptibilidad de ser transportados. Así, el artista relega el valor del objeto y, consiguientemente, de la mercancía artística a un plano secundario para situar en el centro de su discurso un proceso creativo que incluye la audiencia. Que pase de largo el espectador más pasivo y acostumbrado a que se lo den todo hecho y, en cambio, que se detenga aquel dispuesto a entrar en el juego de descubrir nuevas posibilidades a partir de materiales banales. 2012 — Artaq 3rd Urban Arts Awards exhibition, París. 2008 — Hipnotik Festival, CCCB, Barcelona. premios (selección) 2015 — Segundo premio de Artes Plásticas, XXIV Certamen Jóvenes Creadores de Madrid. Reside en Valencia desde 2010. Licenciado en Bellas Artes por la UPV (Universitat Politècnica de València) en el año 2014 y máster en Producción Artística por la misma universidad en 2015. Colabora con el grupo de investigación Laboratorio de Creaciones Intermedia LCI de la UPV en el proyecto Arte y Matemáticas. 2014 — Primer premio de Artes Plásticas, XXIII Certamen Jóvenes Creadores de Madrid. exposiciones individuales (selección) 2016 — Aciertos_desacordes, Werner Thöni Artspace, Grado en Bellas Artes por la Universidad Complutense de Madrid (UCM) en 2013. exposiciones individuales (selección) 2016 — Terror en el parque de atracciones, CEART, Fuenlabrada, Barcelona. Prohibido terminar, Sala Sebastià Miralles, Fundación Caixa Vinaròs. Carlos Miguel Sánchez 2013 — Futuro potencial, Sala de exposiciones Campoamor, Valencia. cáceres, 1987 Madrid. 2015 — Terror en el parque de atracciones, Swinton Gallery, Madrid. El arte de la guerra, Museo de la ciudad de Móstoles, Madrid. Art<35 BS 2016 2012 — Sentidos materiales y personalidad visual, Biblioteca Recuperar el espíritu lúdico, reivindicar la imaginación, infundir vida a los objetos que nos rodean y reinventarlos constantemente... No dejar que la rigidez nos imponga una sola manera de entender las cosas... Las instalaciones que CMS propone para Art<35 BS no solo manifiestan 62 municipal Joanot Martorell, Valencia. Reflexiones doctrinales, FusionArt Multiespacio, Valencia. 2011 — Conclusiones, Centro Cultural de Torrecillas de la Tiesa, Cáceres. 2010 — Evoluciones, Conventual San Francisco, Trujillo, Cáceres. 63 exposiciones colectivas (selección) 2016 — Art<35 BS, Sala Parés y Galería Trama, Barcelona. 2015 — Proyecto Arte y Matemáticas, Sala de exposiciones de la Escuela Técnica Superior de Arquitectura (ETSA), UPV. EAC, XV Concurso Encuentros de Arte Contemporáneo, MUA, Alicante. XVII Certamen de Artes Plásticas Sala El Brocense, Cáceres. 2014 — II Convocatoria de Pintura Mardel, Centro de las Artes de Alicante. Encuentros, Galería 9, Valencia. XVII Premio Nacional de Pintura Fundación Mainel, Valencia. XXIX Premio de Pintura Vila de Puçol, Valencia. 2013 — Residencia Las Naves, Centro de creación contemporánea Las Naves, Valencia. XXIII Premios Otoño Villa de Chiva, Valencia. premios , becas y residencias 2016 — Residencia WTA, Barcelona. 2014 — Mención honorífica, XVII Premio Nacional de Pintura Fundación Mainel, Valencia. 2013 — Beca de residencia en Las Naves por su proyecto Factoría creativa. Premio Galarsa de escultura, XXIII Premios Otoño Villa de Chiva, Valencia. Tura Sanz Sanglas Ordis (Gerona), 1992 “Florits” es una serie inspirada en las flores secadas entre las hojas de un cuaderno, y la huella que dejan, a partir de las cuales Sanz Sanglas reflexiona sobre la representación de la realidad. La artista aprovecha la propiedad acuosa y transparente de la acuarela para presentar con gran realismo la calidad translúcida de los pétalos, así como de la mancha producida por los fluidos desprendidos durante el proceso de prensado. En cambio, introduce un contrapunto a la verosimilitud de las pinturas cuando omite el pliegue de la hoja a partir del cual se explicaría la proyección simétrica de la flor. Esta paradoja da una gran ambigüedad a la imagen. Por unos instantes, la representación se confunde con el modelo hasta tal punto que el espectador casi espera encontrar fragmentos de pétalos marchitos incrustados en el Art<35 BS 2016 soporte. Un momento después, la ausencia del rastro físico y de la tridimensionalidad que emergería de la dobladura del papel adquiere más fuerza. También en alternancia se acentúan las diferencias y similitudes entre la flor y su huella, entre el modelo y su proyección. VII Festival de Arte Independiente Pepe Sales - Juan Eduardo Cirlot, Centro Cultural la Mercè, Gerona. 2013 — Once artistas con Joan Ponç, Amics del Faraó JIM, local Anònims, Granollers. premios “Florits” no solo reconoce la distancia entre la realidad y la representación sino que la reivindica para crear el juego de espejos que permite reflexionar sobre el mundo que nos rodea y enriquecer su comprensión. Las afloraciones de Sanz Sanglas establecen puentes entre la representación, el mundo y la experiencia, y presentan el arte como una herramienta para acceder a un conocimiento que incluye certezas objetivas, subjetivas y ficcionales. Graduada en Bellas Artes por la Universitat de Barcelona (UB) en el año 2014. Ha cursado parte de sus estudios en la University of West of England (UWE) de Bristol con una beca Erasmus (2013). Máster de Producción e Investigación Artística en la Universitat de Barcelona (UB). Prácticas en Tinta Invisible Ediciones (2016). Ha ilustrado las Bucólicas de Virgilio (editorial Palamedes). exposiciones individuales (selección) exposiciones individuales 2014 — Premio ARTFAD de Oro modalidad Estudiantes, FAD 2015 — Again & again, Galería Miquel Alzueta, espacio The Fomento de las Artes y del Diseño. Premio “Altres pessebres”, modalidad Estudiantes. Laboratory, Barcelona. 2012 — Manufacturar, elaborar, producir, Galería The Goma, Madrid. Isabel Servera exposiciones colectivas 2015 — Sang de fulla (diálogo de T. Sanz y M. Sauleda con M. Rodoreda), Museo de Pintura de Sant Pol. 2014 — Exposición de los grabados Bucólicas, Galería Dolors Ventós, Figueras. exposiciones colectivas (selección) 2016 — Art<35 BS, Sala Parés y Galería Trama, Barcelona. Presentación proyectos FiC-ProdArt, Fabra y Coats Centro de Arte Contemporáneo, Barcelona. 2015 — Evasionistes d’avui, Espacio Carmen Malaret, Sant Just Desvern; La Puntual, Sant Cugat; La Contra, Barcelona. Habitar, sentir, pensar, III Triple Mortal, La Capella, Barcelona. VIII Festival de Arte Independiente Pepe Sales - Renée Vivien, Centro Cultural la Mercè, Gerona. 2014 — Exposición premios ARTFAD, Galería Senda, Barcelona. Altres pessebres, Colegio de Arquitectos de Cataluña, Barcelona. Licantropía, Lonja del Tinte, Banyoles. Sense Títol’14, Facultad de Bellas Artes, UB, Barcelona. XXXIV Mini Print International de Cadaqués, Taller Galería Fort, Cadaqués. Itinerante. El mejor diseño del año, FADfest, Barcelona. Art<35 BS 2016 (selección) 2016 — Art<35 BS, Sala Parés y Galería Trama, Barcelona. 2015 — Premio de Pintura Internacional Guasch Coranty, mallorca, 1986 Centro de Arte Tecla Sala, L’Hospitalet de Llobregat. El trabajo de Isabel Servera surge del convencimiento de que el arte no tiene una utilidad concreta, no es esencial y, por tanto, es prescindible. Al absolver la obra de toda trascendencia, la artista queda liberada de tener que dotarla de significado, personalidad u originalidad. Así, puede concentrarse en la realización y las cuestiones que van relacionadas con la práctica artística, y experimentar con lenguajes y materiales. 2016 — Ombres, Museo Palau Solterra - Fundación Vila Casas, Torroella de Montgrí. Vive y trabaja en Barcelona. Licenciada en Bellas Artes por la Universitat de Barcelona (UB) en 2008 y máster en Producciones Artísticas e Investigación por la misma universidad en 2010. La producción que presenta en Art<35 BS capitaliza acciones simples y al alcance de todos –pintar con lápices de colores o trenzar tiras de papel reciclado– para establecer rutinas con las que define las series. También sabe hacer fructificar el producto secundario que puede surgir; como en Diario 36, una pieza formada a partir de los trozos de papel que han absorbido el impacto superfluo de los lápices durante la ejecución de Caja 36. En todo caso, la creación de estas composiciones es fruto de un acto metódico, acumulativo, que neutraliza cualquier singularidad germinal y que, al mismo tiempo, proporciona un tratamiento igualitario al conjunto del trabajo. La repetición de motivos, el uso de recursos no especializados, así como la laboriosa ejecución crean un diálogo que desdibuja los límites entre las manualidades, la artesanía, la mecanización y el arte, colocando el acento en la automatización. De esta manera, Servera traslada a la obra su visión nihilista que, contrariamente a lo que podría parecer, no adquiere un cariz negativo sino que se resuelve activamente en el mismo proceso de creación. 64 2014 — Tabula Rasa o la (im)possibilitat de construir una generació, Es Baluard Museo de Arte Moderno y Contemporáneo de Palma de Mallorca. Exposición itinerante por Finlandia y Holanda. Be Water, My Friend, Experimentem amb l’Art, espacio EART, Barcelona. 2013 — Atelier de Barcelone. Un jeu quotidien, LAC, Narbona. Art Jove, Centro Cultural Ses Voltes, Palma de Mallorca. 2012 — Nuclis de l’emergència, proyecto de Oficina 36, Swab Barcelona Feria Internacional de Arte Contemporáneo, Barcelona. 2011 — Bienal de Valls - Premio Guasch Coranty, Museo de Valls, Tarragona. Cambio de Turno, espacio KKKB, Hangar centro de producción e investigación de artes visuales, Barcelona. Foc creuat: art i ciència al punt de mira, Espacio Balcó de les Arts Santa Mònica, Barcelona. 2010 — Crea + Intermèdia - Producció, convocatoria de proyectos de artes visuales, Museo de Lérida. 2008 — VI Biennale Internazionale di Pittura Felice Casorati, Castello Zavattaro Ardizzi, Turín. premios , becas y residencias 2015 — Primer premio Frau Jove de las Islas Baleares. 2012 — II Encontro de Artistas Novos en la Cidade da Cultura, Santiago de Compostela. 2011 — Residencia para artistas Hangar, Barcelona. 65 Art<35 BS 2016 Programa d’adquisicions En el programa d’adquisicions d’Art<35 BS 2016, hi participen cinc empreses, cadascuna de les quals s’ha compromès a adquirir una obra d’aquesta exposició. Catàleg comissariat per Catálogo comisariado por Frederic Montornés Coordinació del concurs Coordinación del concurso Helena Maragall Natàlia Peña Cristina Tardío Text de presentació del catàleg Texto de presentación del catálogo Frederic Montornés Comentaris de les obres i biografies Comentarios de las obras y biografías Batlle Argimon S. L. Currículums Els artistes Los artistas Correccions i traduccions Correcciones y traducciones Núria Sàbat Fotografies Fotografías © els autors © los autores Fotografia del jurat Fotografía del jurado Cristina Tardío Disseny gràfic Diseño gráfico www.bisdixit.com Impressió Impresión Serper S. L. Convoca Col·labora Organitza ASSOCIACIÓ Exposen Amb el suport de