1.− Necessitats primàries: són fonamentals per a la supervivència dels é... Necessitats secundàries: no calen per a sobreviure.

1.− Necessitat humana: sensació de mancança d'alguna cosa i desig de satisfer−la.
Necessitats primàries: són fonamentals per a la supervivència dels é éssers vius.
Necessitats secundàries: no calen per a sobreviure.
2.− La finalitat de l'economia: és la producció activitat mitjançant s'obtenen béns i serveis.
3.−Classificació dels bens −Materials i inmaterial: els primers són tangibles (cotxe) i els tg on segons són
inmaterials (sistema de producció).
−Presents i futurs: presents són els que existeixen a l'actualitat i futurs els que estàn en procés de fabricació.
Ex: en una empresa tèxtil, són bens presents les camises fetes i els futurs són les camises que es faràn d'aquí a
final d'any.
−Complementaris i substitutius: els complementaris s'han d'utilitzar conjuntament per poder satisfer una
necessitat. Ex: el cotxe i la botzina i els substitutius són aquells que si n'utilitzem uns, n'excloem uns altres ex:
ulleres i lentilles
−De consum i de producció: els de consum satisfan alguna necessitat humana, n'hi ha de dos tipus, duradors:
són els que s'utilitzen diverses vegades i poden arrivar a ser inservibles (boli), no duradors: són els que tant
sols es fan servir un sol cop (aspirina) i els deproducció tant sols serveixen per a produir altres bens
(màquina).
4.− L'empresa
• Mercat: lloc on es duu a terme l'intercanvi de bens entre diferents persones o entitats
Venedors, que en vendre el producte creen: OFERTA Preu: és l'expressió en diners
Compradors, que segons la seva actuació creen: DEMANDA del valor d'un producte.
• Determinació del preu: Preu = cost total + benefici
Cost total Cost fix: no varia amb el nivell d'activitat de l'empresa ex: lloguer, llum,
amortització, publicitat.
Cost variable: està directament relacionat amb la producció ex: matèries primes.
Beneficis: és el guany que obté el fabricant o venedor i s'expressa en %.
Impostos: el més habitual és l'I.V.A. ( import sobre el valor afegit ).
Tipus d'I.V.A. −Superreduït (4%): grava sobre els aliments bàica, els medicaments, els
llibres i els diaris.
−Reduït (7%): grava altres aliments, habitatge i transport.
1
−General (16%)
Càlcul de preu
− Espardenyes s.a ha d'invertir 15.000.000 ptes. en costos fixos i 10.000.000 pts. en costos variables per poder
fabricar 5.000 parells de sabates. Si espera obtenir−ne un benefici del 12%, quin haurà de ser el preu de venda
de cada parell de sabates sense I.V.A. I amb un 16% d'I.V.A. inclòs?
Cost total = cost fix + cost variable
• Cost total = 15.000.000 + 10.000.000 = 25.000.000 ptes
• Cost total un parell: 25.000.000 : 5.000 = 5.000 ptesç
• Benefici (12%) = 5.000 x 12 / 100 = 600 ptes (parell)
• Preu (sense I.V.A ): 5.000 + 600 = 5.600 ptes
• I.V.A (16%): 5.600 x 16 / 100 = 896 ptes
• Preu (amb I.V.A.): 5.600 + 896 = 6.496 ptes
−Una empresa fabrica 5000 camises a l'any. Per fer−ho disposa d'una maquinària valorada en 20.000.000 ptes
i unes instal·lacions valorades en 1.250.000 ptes. les despeses que això acasona són:
450 ptes de fil per cada camisa, una nòmona de personal de 5.750.000 ptes, consumeix 1.250.000 ptes de llum
i d'energia, gasta 540.000 ptes en publicetat i 842.000 ptes en despeses financeres. Si amortitza un 10% la
maquinària i les instal·lacions i vol obtenir−ne un benefici del 20%, calcula el cost fix, el cost variable, el cost
total, el preu de venda unitari sense I.V.A. i el preu de venda amb un I.V.A. DEL 16%.
Amortització: 12.000.000 +20.000.000 = 21.200.000 x 10 / 100 = 212.000 ptes : 5.000 = 424 per camisa
Publicitat: 540.000 : 5.000 = 108 ptes per camisa
Sous: 3.750.000 : 5.000 = 1.150 ptes
Fix: llum 250 ptes, amortització 424, publicitat 108 = 782 ptes
Varible: fil 450 ptes, sous 1.150 ptes = 1.600 ptes
Factors de producció: són aquells elements que combinats permeten la producció de bens i serveis, són:
−Recursos naturals: s'obtenen sense que calgui cap transformació prèvia ( l'aire, l'aigua, terra)
−Treball: activitat conscient de l'home que requereic un esforç físic i/o mental per tal d'obtenir béns o
mitjants econòmics.
−Capital: tot allò que pot produir una renda en el futur
−Organització: són estructures organitzatives socials per a obtenir uns objectius determinats (divisió treball)
bé/servei
salari
Individu Empresa
2
mà d'obra
preu
−Una empresa inverteix 1.000.000.000 en costos fixos o 200.000.000 en costos variables per a produir
1.000.000 de fix. Si espera obtenir un benefici del 18%. Preu sense I.V.A., preu amb I.V.A..
−Cost total = cost fix + cost variable = 1.000.000.000 + 200.000.000 = 1.200.000.000 ptes.
1.200.000.000 : 1.000.000 = 1.200 ptes
−Benefici (18%) = 1.200 x18 / 100 = 216 pts/unitat
−Preu sense I.V.A = 1.200 + 216 ptes = 1416
−I.V.A =1416 x 16 / 100 = 226'56
−Preu amb I.V.A =1642'56 = 1645 ptes
3.−Els sectors de producció
La divisió en sectors econòmics que s'utilitza generalment és la classificació feta pel Sr. Collin Clark.
Sectors econòmics −Sector primari: englova totes aquelles activitats que obtenen
directament els bens econòmics de la naturalesa sense dur a terme cap tipus de transformació posterior
(agricultura, pesca...)
−Sector secundari: inclou totes aquelles activitats que impliquen la transformació d'aliments o matèries
primeres mitjançant un procés productiu ( indústria, construcció ).
−Sector terciari: format per aquelles empreses que es dediquen a la producció de serveis ( comerç,
transports...)
4.− Classificació de les empreses
Empreses −Per la grandària −Artesanals: 1−5 treballadors
−Petites: 6−50 treballadors
−Mitjanes: 51−250 treballadors
−Grans: +250 treballadors
−Pel sector
econòmic −Primari −Agropecuàries: agrícoles, ramaderes i exportació de boscos.
−Extractives: mineria, pesca
−Secundari −Indústries transformadores: transformen les matèries
3
primeres en productes acabats (tèxtil, químiques, papareres, mecàniques)
−Constructores: es dediquen a l'edificació (edificis, carreteres)
−Productores d'energia: petrolieres, productores de gas i electricitat.
−Terciari −Comercials: es dediquen a la compra−venda, fan el paper
d'intermediari entre el productor i el consumidor. Poden ser: majoristes, al detall o grans superfícies.
−Financeres: es dediquen a la gestió o tràfic de diners ( bancs, cixes d'estalvi, entitats financeres...)
−Asseguradores: cubreixen un risc a canvi d'una presentació econòmica. Poden assegurar persones (de vida) o
bens (incendis).
−De transports: cubreixen serveis de desplaçament de persones o mercaderies. Poden ser terrestres, marítimes
o aèries.
−Per la naturalesa
jurídica −Privades −Individuals: pertanyen a una persona física (empresari)
−Socials: pertanyen a una persona jurídica (societat)
−Cooperativa: els treballadors són al mateix temps els
propietaris i actuen democràticament.
−Anònima(s.a): és la societat capitalista per excel·lència. El capital es divideix en parts iguals cadascuna de
les quals s'anomena acció. Per formar una societat anònima cal un mínim de tretze socis i un capital de deu
milions.
−De responsabilitat limitada (s.l): les aportacions dels socis es fan mitjançant participacions i la
responsabilitat dels socis queda limitada al valor de les seves aportacions.
−Públiques: sector energètic, siderúrgic, construcció naval, transport aeri i m i n mineria
Activitats dictades
1.−Classifica la relació de bens següents segons la classificació de bens econòmics que tens als apunts:
una bicicleta, taronja, treball humà, bombeta, calefacció elèctrica, abric, farina, paper.
*Bicleta: material, present, substitutiu, consum (durador)
Taronja: material, present, substitutiu, consum ( no durador)
Treball humà: inmaterial
Bombeta: material, present, complementari, consum (durador)
Calefacció elèctrica: inmaterial, present, substitutiu, consum ( durador)
4
Abric: material, present, substitutiu, consum (durador)
Farina: material, present, complementari, consum ( no durador)
Paper: material, present, subst / compl, consum ( no durador )
2.− Classifica les activitats econòmiques següents segons els 3 sectors de producció:
granja de porcs, agència matrimoni, banc empresa, constructora de pisos, empresa conservera de peix, fàbrica
tèxtil, autopistes s.a, fàbrica d'automòbils, refineria, despatx d'advocats, molí de farina, pscifactoria, empresa
química.
*Primari: granja de porcs
Secundari: empresa constructora, empresa conservera de peix, fàbrica tèxtil, automòbils, refineris, molí farina,
piscifactoria, empresa química.
Terciari: agència matrimonial, ban autopistes s.a, advocat.
−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−
Caixa (diners en metal·lic), maquinària, mobiliari, clients (gent que deu diners), edificis, proveïdors (a qui
l'empresa deu diners), prèstec, bancs, capital, mercaderies.
−Una empresa té edificis valorats en 10.000.000 ptes., màquines valorades en 3.000.000 ptes dels quals n'ha
quedat a deure dos milions, ha comprat mobles per 500.000 ptes de les quals n'ha quedat a deure 350.000; els
seus clients li deuen un milió i mig de ptes., disposa en efectiu de 350.000 ptes i ha sol·licitat al banc un
prèstec de 5.000.000. Presenta aquestes dades en forma de balanç.
Balanç
Actiu
Edificis .....................................10.000.000
Passiu
Mobiliari.........................................500.000
Proveïdors..................................2.350.000
Maquinària..................................3.000.000
Prèstec.......................................5.000.000
Clients.........................................1.500.000
Capital........................................8.000.000
Caixa..............................................350.000
Total actiu: 15.350.000 ptes
Total passiu: 15.350.000 ptes
Activitats dictades
1.−Relaciona un concepte de la columna de la dreta amb un altre de la columna de l'esquerre.
Comptabilitat Edificis
Actiu Vendes
Balanç Instrument tècnic
5
Net patrimonial Benefici
Compte Bens i drets
Ingressos Situació comptable
Resultats Capital propi
Despeses tributs (impostos)
2.−Comencem un negoci amb la següent aportació: un local valorat en 3.500.00, mobiliari per valor de
200.000, mercaderies valorades en 550.000, de les quals hem deixat pendent de pagar 230.000 igualment
devem una factura de mobiliari que puja 100.000, diners en efectiu per 30.000, diners al banc per 150.000,
hem concertat un prèstec bancari de 1.500.000. presenta aquestes dades en dorma de balanç.
Balanç
Actiu
Edificis.........................................3.500.000
Passiu
Mobiliari.......................................,,,200.000
Proveïdors......................................330.000
Mercaderies...................................550.000
Prèstec........................................1.500.000
Caixa................................................30.000
Capital.........................................2.600.000
Banc...............................................150.000
Total actiu: 4.430.000 ptes
Total passiu: 4.430.000 ptes
3.− Cada grup i amb una quantitat de diners d'aproximada de 1000 ptes,pensa en la manera s'invertil−les per
produir un bé o servei.Per vendre i així obtenir un benefici. L'activitat té una durada màxima d'una setmana.
Després haureu d'explicar la vostre experiència.
Magdalenes amb xocolata
Vam comprar 1 paquet de 24 madalenes ( 229 ptes. ), un pot de nocilla ( 172 ptes ) i un rotllo de paper
transparent ( 206 ptes ).
Comprat això, vam anar a casa d'un company a preparar−les i posteriorment vam anar a vendre−les al bloc de
pisos del corresponent company i al voltant del pis.
Vam preparar 9 paquets de dos unitats i 6 paquets d'una unitat.
Vam tardar una mitja hora per comprar−ho i preparar−ho, i entre ¾ i una hora per vendre−ho.
Compres
1 paquet de madalenes −−−−−−−−−− 229 ptes
1 pot de nocilla −−−−−−−−−−−−−−−−−−− 172 ptes
1 rotllo de paper transparent −−−− 206 ptes
6
610 ptes capital
Preu
1 magdalena −−−−−−−−−− 60 ptes.
2 magdalenes −−−−−−−−− 100 ptes.
Vendes
1 unitat 3 persones = 180 ptes
2 unitats 8 persones = 800 ptes
980 ptes
Benefici
980 − 610 = 370 ptes
−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−
1.−Definició d'empresa des del punt de vista de l'Economia: definim empresa com a entitat de producció
organitzada i amb ànims de lucre, que es dedica a la producció i comercialització i distribució de bens i
serveis.
2.− Objectius d'una empresa
a) Obtenir el màxim benefici
b) Obtenir i oferir els millors productes amb la màxima tecnologia
• Procurar unes bones condicions de treball que satisfaci al personal
3.− Rendibilitat d'una empresa: perquè una empresa sigui rendible cal elegir la ubicació geogràfica:
• Proximitat de les matèries primeres i altres bens.
• Proximitat a un mercat consumidor
• Facilitar la comunicació
• Avantatges fiscals (impostos)
4.− El patrimoni
Format per els elements patrimonials, és a dir, el conjunt de bens i drets i obligacions que permeten
desenvolupar l'activiatat a l'empresa
Bens: productes fabricats i tots els que calen per fabricar−los (diners, màquines, edificis, matèries primeres)
Drets: conjunt de deutes a favor de l'empresa ( factures degudes)
Obligacions: conjunt de pagaments que ha de realitzar l'empresa ( factures als proveïdors, prèstecs...) .
7
Elements patrimonials
Masses
patrimonials −Actiu: agrupa els bens i drets que són propietat de l'empresa.
−Passiu: inclou tots els deutes de l'empresa
−Net patrimonial (capital: empresa individual, empresa social) són els recursos propis de l'empresa (capital,
reserves, beneficis...). També s'anomena CAPITAL PROPI. Donat que és una aportació de l'empresari, en cas
de liquidació és quelcom que l'empresa li deu. Això dóna equilibri en comptabilitat.
ACTIU = PASSIU
(bens i drets) (obligacions i net p.)
5.− La comptabilitat: instrument que utilitzen les empreses per registrar la seva situació econòmica.
6.−Elements de la comptabilitat
Comptes: lloc on es van anotant les variacions que afecten únicament als elements patrimonials que
representen.
Balanç: document que representa la situació patrimonial d'una empresa en un moment determinat.
7.− Documents mercantils
• L'albarà o nota de lliurament
És un document que acompanya al lliurament de mercaderies d'una empresa al client. Serveix a l'empresa
venedora per a fer posteriorment la factura i al comprador com a comprovant de la mercaderia que rep.
Informacions que ha d'indicar:
−Dades identificatives del venedor i del client
−Data d'entrega de les mercaderies
−Model, referència, i quantitat d'articles
−Signatura de qui rep la matèria donant−hi conformitat.
• La factura
(És indispensable en la pràctica legal i comptable d'una empresa)
Document comptable mitjançant el qual la part venedora comunica a la compradora les característiques i el
preu de les marcaderies o dels serveis prestats. Elements de la factura:
−Nom o raó social, adreça i NIF (Nº d'identificació fiscal) de la part compradora i la venedora.
−Data
−Nº de factura
8
−Concepte (detall o descripció de l'article facturat)
−Preu de l'article o articles
−Base imposable
−Tipus d'I.V.A. aplicat
−Import total de la factura
−Forma de pagament ( no és indispensable)
En cas que la part venedora faci algún tipus de descompte, aquest també ha de constar a la factura i s'aplicarà
a l'import de l'I.V.A.
• El rebut
És el document que acredita la realització d'un pagament. És indispensable en les operacions al comptat
pagades en efectiu. Hi ha de constar:
−Identificació del comprador i venedor
−Quantitat rebuda
−Concepte
−Nº de la factura
−Data
−Signatura del qui cobra.
• El xec (taló)
Xec bancari és el document per mitjà del qual es dóna una ordre de pagament a un banc o entitat de crèdit. Pot
ser:
−Al portador: el pot anar a cobrar qualsevol.
−Nominatiu: hi figura el nom i cognoms d'una persona o raó social d'una empresa i només el pot cobrar el
titular indicat.
−Barrat: es creua el xec amb dues ratlles paral·leles inclinades i entre elles s'escriu o bé per abonar en compte
o bé i CIA. Aquest xec no es pot cobrar tansols es pot ingresar en compte.
Dades que ha de tenir un xec:
−Data amb lletres
−Quantitat en números i en lletres
−Signatura del titular del compte que és qui paga
9
• La lletra (efecte)
La lletra de canvi es ven en els estancs. És el títul mitjant una persona ( el lliurador) ordena a un altre (lliurat)
el pagament d'una certa quantitat de diners en una data i un lloc determinat a una tercera persona ( beneficiari
o tenidor) designada amb la lletra. NORMALMENT EL BENEFICIARI ÉS EL MATEIX LLIURADOR.
Requisits que ha de reunir una lletra:
−Ha de ser en un paper imprés i timbrat de la classe i categoria que correspongui
−Ha de detallar el lloc i la data d'expedició
−El venciment de la lletra, que és la data en que cal pagar−ne l'import ( si a més si fa constar el lloc s'anomena
lletra domiciliada)
−La quantitat a pagar en números i lletres
−La identificació de tots els objectes que hi intervenen: el lliurador, el lliurat i el beneficiari.
−La signatura del lliurador
Coses que es poden fer:
−Acceptar una lletra: consisteix en que el lliurat signi a la part esquerra de la lletra on diu accepto.
−Descopmte de lletres: és el fet de que el banc anticipa al beneficiari l'import a cobrar.
−Endossar una lletra: és transpassar el dret de cobrament a una altra persona o entitat.
−Abalar una lletra: és garantir el pagament al lliurador de manera que si el lliurat no la fa efectiva, l'abelador
se'n fa responsable.
..................................................................
El contracte
Document per l'empresa i el treballador on s'estableixen les condicions de treball.
Tipus −Temps parcial: inferior en hores a la jornada completa.
−Jornada completa: tantes hores com marca la llei de jornada completa
−Indefinit: no acaba exepte per voluntat de l'empresa o el treballador.
−Temporal: durada definida ( mesos anys )
Obra i servei: dura mentre duri l'activitat que l'empresa ha c o n t contractat mà d'obra adicional.
La nòmina
Salari: quantitat que rep el treballador a fi de més.
10
Nòmina: document que certifica el seu cobrament.
Sou brut: quantitat que l'empresa paga el treballador després de fer les retencions necessàries. Les dues
principals són:
−I.R.P.F: grava la renda o retribució econòmica per la seva feina ( impost )
−Seguretat Social: contribueix a mantenir el sistema polític s.s.
Els sindicats
Organitzacions que s'ocupen de la defensa dels drets del treballador.
Nivell salarial: assegura capacitat adquisitiva de tots els treballadors i millora de les condicions laborals.
Salari
Salari mínim interprofessional: quantitat mínima de diners que ha de rebre un treballador que treballi jornada
completa.
Condicions laborals:
• Horari laboral
• Vacances i descansos setmanals
• Garantia de manteniment del lloc de treball
• Indemnització
• Seguretat i higiene: il·luminació, ventilació.
Estatut del treballadors: marc normatiu que defineix drets i deures del treballador.
Drets:
• Sou i jornada laboral digne
• Vacances
• Promocionar−se a l'empresa
• Dret a vaga
Deures:
• Rendir a la feina
• Puntualitat
• Col·laborar al grup
• Seguir normes del superior
...........................................................................
Combeni col·lectiu: document que registra per escrit les condicions pactades en la negociació col·lectiva.
Mercat laboral: llocs de treball que les empreses volen cobrir
Aturats: gent que pot treballar, però no troba feina
11
Atur: genes a problemes econòmics i socials.
Organismes contra l'atur
INEM: organització que ajuda a trobar feina als aturats. És gestionat pel ministeri de treball. Fa diverses
coses:
• Organitza cursos de formació
• Posa en contacte les ofertes amb les demandes
• Gestiona el cobrament de la prest. d'atur.
Empreses de treball temporal (ETT): proporcionen contractes temporals als treballadors, cobren un % del sou
del treballador.
OTG: Substitueix l'INEM a Catalunya.
Buscar feina
Per aconseguir feina hi ha 3 fases:
1.− Lliurament del currículum vitae
2.− Entrevista personal
3.− Test psicotècnic i/o proves de reconeixament.
Currículum vitae: recull camplet i estructurat de tota la informació personal, acadèmica i laboral que ofereix el
candidat que ofereix el candidat i pot ser interessant per a l'empresa.
−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−
Les primeres matèries
Són aquelles substàncies que, através d'un procés, es transformen en productes que ens permeten viure
adequadament i desenvolupar les diferents activitats. Estrictament, les primeres matèries proveenen
directament de la natura; en l'actualitat, però, també se'n consideren les substàncies sotmeses a un primer
procés de transformació
Tipus de
Matèries . −D'origen vegetal: la major part serveixen per a l'alimentació, també hi ha
Molts conreus destinats a ser les primeres matèries per a l'indústria, com el cotó, el cànem, el lli, el jute,etc...
−D'origen animal: a més de la carn per a a indústria agroalimentària, el pèl d'alguns a animals proporciona
fibres per al tèxtil, la pell s'utilitza per a fabricar vestits, corretges,etc. També s'utilitzen els creixos a la
indústria química.
−D'origen mineral: les primeres d'origen vegetal es troben en els jaciments. N'hi ha de dos tipus: els metal·lics
i els no metal·lics. Algunes roques ,com les calcaries, serveixen per a fabricar ciment, i d'altres, com el
marbre, el granit o l'alavastre, per a la construcció. Els combustibles minerals es fan servir a l'indústria
química.
12
Tipus de
jaciments −Filons: són dipòsits minerals que s'han format d'escletxes i, per tant,
tenen poc gruix i una gran llargària. Molts metalls es presenten en forma de filons.
−Els estrats: són formacions disposades en capes, de gran extensió respecte del seu gruix. Formen estrats,
entre altres minerals, molts tipus de carbons, margues i de vegades sofre.
−Les bosses: són grans masses de mineral de forma irregular, com les que inclouen certs tipus de carbó, sals i
alguns minerals.
−D'al·luvió: formats per les restes d'altres jaciments, esmicolats per l'erosió i transportats. Així es poden trobar
l'or, la plata, la magnetita,etc.
Prosperacions de mines: És convenient realitzar complexos estudis previs per a comprovar− ne la viabilitat:
• En una primera fase es recull informació sobre la formació geològica del terreny, la composició, la
sismografia...
• En una segona fase s'extreu mostres de mineral i s'estudia.
Sistemes d'explotació minera
Fonamentalment hi ha dos sistemes d'explotació: a cel obert i mitjançant mines ubterrànies.
A cel obert
N'existeixen dos tipus fonamentals:
Les pedreres: són explotacions per a l'extracció de roques (marbres, calcàries, guix), que generalment es fan
en sectors localitzats dels vessants de les muntanyes.
Les mines a cel obert: són explotacions, normalment de gran abast, per l'extracció directament de terra o d'una
muntanya
Les mines subterrànies
Són explotacions que fan possible l'extracció dels minerals situats a l'interior de la Terra. Amb aquesta
finalitat s'excaven un conjunt de pous i galeries, que s'han d'extreure per a ser transportats a l'exterior.
Les voladures controlades
Una tècnica per a arrencar les roques dels jaciments, són les voladures controlades. Consisteix a fer uns forats
d'uns quants metres de fondària (barrinades) amb màquines barrinadores que treballen per rotació o per
percussió i en un extrem de les quals s'allotgen les eines (barrines) que obren l'orifici. Un cop realitzats els
forats, s'omplen de material explosiu i es tapen amb sorra. La càrrega explosiva de les barrinades no explota
directament, sinó mitjançant un detonador. Està format per una petita càrrega explosiva (enceb).
Operacions per a la preparació del mineral
El mineral surt de la mina fragmentat de maneres molt diverses i amb substàncies barrejades (argiles,
impurese) i s'ha de preparar. La preparació del mineral inclou operacions molt diverses, entre les quals
13
destaquen: el garbellament previ, la fragmentació de blocs, el rentat de mineral, l'emmagatzematge i
l'eliminació de pols.
14