Bitllet d'anada i tornada; Gemma Lienas

Bitllet d'anada i tornada
Autora: Gemma Lienas
Ed: Empúries Narrativa
Gemma Lienas
(Barcelona, 1951) és un cas insòlit en la literatura catalana actual, que ha tingut una recepció formidable entre
els lectors joves. Els seus llibres, Cul de sac (24 edicions), 2cv (12 edicions) i Així és la vida, Carlota (15
edicions) s'han convertit en un punt de referència. Gemma Lienas ha estat vinculada al món editorial i a
l'enseyament. Actualment viu a Estrasburg i es dedica íntegrament a escriure. Amb Bitllet d'anada i tornada
va guanyar el Premi l'Odissea 1998.
Resum:
Una noia jove, influenciada per l'entorn, per la gent que està amb ella és torna bulímica, pero no vol dir−li res
al seus pares, ja que desde feia un temps que no feien més que barallar−se.
Ella parlava amb un piscóleg que li recomanava que li digués als seus pares pero ella no volia, així que li va
dir ell, llavors van ingresar−la en un centre per la recuperació de la malaltia.
Molt sovint feia visites al psicoleg i paralaven, al principi és va enfadar amb ella ja que feia lo imposible per
perdre encara més pes i la última vegada que la van pesar, pesava menys que quant va entrar al centre, així
que li va fer recapacitar i fer−li entendre que si no menja es morirà.
Dintre del centre coneix més noies amb el seu problema i amb anorexia que li ensenyan el que ha de fer per
desfer−se del menjar, amb les que comparteix experiències i agafa un gran amistad...
No vol sapiguer res de ningú, ha perdut la seva millor amiga, ha perdut la seva parella, és troba lluny del seus
dos germans bessons; perqué viure?
A pesar de totes aquestes coses que li pasen, ella, gracies a la visita de la seva antiga parella, ara un bon amic,
desideix que aquella enfermetat no podria amb ella i que aconseguiria sortit per poder estar amb tota aquella
gent que tant estimava, tornar a parlar amb la seva millor amiga que havia oblidat i jugar amb els seus dos
germans a indis com solia fer, totes aquestes coses que tant li agradaven, no las anava a perdre per una
enfermetat, d'aquesta manera, ella decideix, que volia recuperar−se.
Opinió crítica:
Aquest llibre l'he escollit per que volia saber més coses sobre aquestes dues malalties ( la bulimia i l'anorexia
), que estan tan a la guait últimament en aquests temps, i per que es un tema que m'afecta directament.
Desprès d'haver llegit el llibre i amb les coses que sé gràcies a les informacions que he buscat, els centres per
l'anorexia i bulimia que he visitat, les reunions a les que he assistit, i les coses que he viscut, crec que aquest
llibre pot orientar lleugerament a la gent sobre aquestes malalties.
Es entretingut per que unes noies t'expliquen les seves aventures dintre del centre, on amaguen el menjar, fan
cosas per que sembli que hi ha menys menjar al plat i les seves aventures i la part que em sembla, segons el
meu punt de vista, més real son els problemes que tenen amb el amics, amb la familia i el problema que tenen
1
amb ells i elles mateixes per sortir de la malaltia, en el cas de que sigui bulimia i en el cas que sigui anorexia,
si aconsegueix sortir, perque el malalt s'hi posa per treures aquesta malaltia del cos, abans solen passar per ser
bulímics i es solen quedar en aquest punt, en molts pocs casos els malalts de anorexia tornen a menjar amb
normalitat.
M'ha agradat molt els fragments en que parla el protagonista amb el psicòleg, ja que es una de les coses que
fan molt sovint aquests malalts, al ser una malaltia mental, perque el no voler menjar, en el cas de les
anorèctiques, o en el cas de les bulímiques, menjar moltes coses, i després bumitar tot el que han menjat per
que s'hi troben malament per el que han fet o el menjar molt durant uns díes i després no menjar per res de res
per perdre el pes, o alimentarse de laxants per fer que l'estomac es buidi abans del normal i deixar−li que els
pocs aliments ingerits per aquella persona tinguin temps en descomposar−se i que cada partícula energètica,
proteines, vitaminas, grasas i altres que porten els aliments es quedin al cos i amb aquestes entrevistes amb el
psicòleg són per aconseguir fer entendre que el que fa no és normal, que està atentant contra la seva propia
vida i que el culpable de tot això és la civilització i que si una persona te un cos de constitució gran, no es pot
encongir i semblar−se al cos de les models, de les artistes i altres que es veuen a la televisió. Gran part de la
malaltia es cura gràcies al psicòleg, i en aquest llibre t'ensenya el gran treball que tenen els psicòlegs, a més
que es un home de cofiança, ja que a vegades, com en aquest llibre, el protagonista té problemes amb la
familia, que d'un principi es volen separar, però desde que surt a la llum el problema de la seva filla, s'obliden
del que els pasava entre ells i es posen a pensar en que la seva filla surti d'aquesta malaltia que ultimament
està fent una gran aparició i cada vegada en nois i noies més joves.
Luis Salleras
2