projecte de catàleg de camins públics del terme municipal de bunyola
Anuncio
PROJECTE DE CATÀLEG DE CAMINS PÚBLICS DEL TERME MUNICIPAL DE BUNYOLA PROJECTE DE CATÀLEG DE CAMINS PÚBLICS DEL TERME MUNICIPAL DE BUNYOLA Índex Núm. fitxa Consell Nom del camí Memòria Pàg. 2 1 CAMÍ DE SA FÀBRICA 35 2 CAMÍ DE S'ALQUERIA D'AVALL / CAMÍ DE BARCELONA / CAMÍ VELL DE SÓLLER / CAMÍ DE CAN MIQUELÓ / CAMÍ DE SES ARGILES 40 3 CARRETERA DE SA COMUNA / CAMÍ DE SA COMUNA 47 4 CAMÍ AL SANATORI JOAN MARCH / CAMÍ DE CAUBET 54 5 CAMÍ DE SA CANTINA 58 6 CAMÍ DE SON SERRA / CAMÍ DES CAMP DE FUTBOL 62 7 CAMÍ DE CAUBET 67 10 CAMÍ DE SA COMA DES POBRE ANDREU 73 11 CAMÍ DES GRAU 82 13 CAMÍ DES PENYAL D'HONOR / CAMÍ DES CORRAL DE SES CABRES 92 14 CAMÍ DES COMELLAR D’EN CUPÍ 99 15 16 CAMÍ DE SA COMA GRAN / CAMÍ DES COCONS / CAMÍ DE CA NA MORAGUES CAMÍ DES TRAVÉS (A)/ CAMÍ DE SA COMUNA / CAMÍ DE CAN MICA / CAMÍ DE SA CASETA 105 115 17 CAMÍ DE SA COVA D'EN SION 128 18 CAMÍ DE SA COVA DE S'AIGUA 131 19 CAMÍ DE SA COMA D'EN BUSCANTE 137 20 CAMÍ DES ROTLO DE SES POMES 144 21 CAMÍ DES PUIG GROS / CAMÍ NOU 147 22 CAMÍ DES COMELLAR DE SA CUINA 154 23 CAMÍ DE S’ESTEPARET 159 24 CAMÍ DES PUIG D’EIMERIC / CAMÍ DES PUIG DE NA MARIT 162 25 CAMÍ DES FORNETS 166 26 CAMÍ DE MUNTANYA 170 27 CAMÍ DE SA PENYA DES LLAMP / CAMÍ DES COMELLAR DE S'EMBOCADOR 180 28 CAMÍ DE SON POU / CAMÍ DES COMELLAR DE S'EMBOCADOR 184 PROJECTE DE CATÀLEG DE CAMINS PÚBLICS DEL TERME MUNICIPAL DE BUNYOLA Índex Núm. fitxa Consell Nom del camí Pàg. 29 CAMÍ DES SALT D'EN GENER 187 32 CAMÍ DES ROCAR DE SA BASSA 191 33 CAMÍ DE VALLDEMOSSA 195 34 CAMÍ DE SÓLLER 215 39 CAMÍ DES FREU 230 40 CAMÍ DE SA COMUNETA 242 41 PAS DE S'ESCALETA 249 44 CAMÍ D'ORIENT AL CASTELL D'ALARÓ 256 45 PAS DE NA MARIA 263 47 CAMÍ D’ORIENT 272 48 CAMÍ DE PASSATEMPS 283 51 CAMÍ DE SES COSTES 294 59 CAMÍ DE CAS GARRIGUER AL CAMÍ DES PENYALS D'HONOR 297 61 CAMÍ D'ALMALLUTX / CAMÍ DE COMA-SEMA 301 62 CAMÍ D'ORIENT A ALARÓ 317 65 SA COSTA PELADA 327 71 CAMÍ DE BUNYOLA A ALARÓ 331 80 CAMÍ D'ESPORLES A ALARÓ / CAMÍ DE SES ROTES 341 1. INTRODUCCIÓ 1.1. OBJECTIUS Per tal de col·laborar amb els ajuntaments en l’aclariment dels dubtes que es poden presentar en la gestió dels camins, el Consell de Mallorca elabora el catàleg de camins dels diferents termes municipals, amb els següents objectius: -Recopilar la documentació existent sobre els camins, que permeti aclarir la titularitat dels mateixos. -Recollir informació sobre l’estat actual de cada un dels camins, amb especial incidència en els aspectes tipològics, constructius, etc. -Sistematitzar la informació, de tal manera que aquesta sigui aprofitable per a l’elaboració del planejament urbanístic i de l'Inventari de Béns d’Entitats Locals. Tot i l’esforç realitzat en la recerca de documentació que defineixi la titularitat dels camins, el catàleg s’ha de considerar com un document obert a l’aportació de noves dades documentals que ajudin a aclarir encara més aquesta titularitat. 1.2. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES 1.2.1. LA PROPIETAT DELS CAMINS PÚBLICS Definició A l'hora de parlar de la propietat dels camins públics ens hem de remetre als articles 344 del Codi Civil i 74.1 del Text refós de Règim Local: Art. 344 del Codi Civil: "Son bienes de uso público, en las provincias y los pueblos los caminos provinciales y los vecinales, las plazas, calles, fuentes y aguas públicas de servicio general, costeadas por los mismos pueblos o provincias". Art. 74.1 del Text Refós de Règim Local: "Son bienes de uso público local, los caminos y carreteras, plazas, calles, paseos, parques, aguas, fuentes, canales, puentes y demás obras públicas de aprovechamiento o utilización generales cuya conservación y policía sean de la competencia de la Entidad Local". Aquests dos articles defineixen els camins públics quan tenen un ús públic o general i són competència de l'Entitat Local, o hi ha hagut una intervenció d'aquesta entitat exercitant les funcions de conservació i policia dels mateixos. D'aquests dos elements, el més important és l'ús públic, en aquest sentit podem citar la sentència del TS. de 3 de juliol de 1961 (art. 2.984). "Para que un camino rural sea de dominio público no es necesario que tal vía tenga, por su origen y condiciones de sostenimiento las características de una obra pública, a la que haya de aplicar la especial legislación sobre carreteras o caminos vecinales; se ha probado el uso público inmemorial, y no se justifica el carácter o condición de privado". També és evident que dins aquesta __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 2/346 definició de l'article 344 del C.C. també hi entren aquells camins de muntanya o rurals, sempre i quan es donin les circumstàncies esmentades anteriorment: ús públic i que la seva conservació sigui competència de l'Administració (Sentència del TS. de 9 de juliol de 1981, art. 3241). 1.2.2. RÈGIM JURÍDIC DELS CAMINS PÚBLICS Els camins com a béns d'ús públic són: inalienables, inembargables e imprescriptibles (art. 80 de la LBRL). D'aquests tres elements el que ara més ens interessa, pel que fa als camins, és el fet de la imprescriptibilitat, ja que evita que els propietaris confrontants pel fet de tancar el camí durant un determinat temps pugui arribar a adquirir la seva propietat per prescripció adquisitiva (usucapió). L'única excepció a tal afirmació seria l'aplicació de l'article 8.5 de l'antic REGLAMENT DE BÉNS DE L'ANY 1955, article que preveu una desafectació tàcita d'un bé com d'ús públic pel transcurs de 25 anys, i que per tant a partir de tal data, es podria usucapir. Però el cert és que la dubtosa constitucionalitat d'aquest article - que de fet va en contra del que deia l’antiga Llei de Règim Local de l’any 1955 -, juntament amb la seva derogació pel nou reglament de BÉNS de l'any 1986, i així com, els llargs terminis que estableix, el fan pràcticament inaplicable. 1.2.3. ACCÉS AL REGISTRE DE LA PROPIETAT L'article 5.2 del Reglament Hipotecari estableix: "No obstante lo dispuesto en el artículo anterior, quedan exceptuados de la inscripción: 2ª Los bienes municipales y provinciales de dominio y uso público conforme a la legislación especial" Per tant no són inscribibles els béns municipals d'ús públic, entre els quals, hi ha d'acord amb el ja esmentat art. 74.1 del TRRL, el camins. En aquest sentit tenim al STS. del 23 de setembre de 1980 la qual afirma "Una vía municipal de uso público no necesita constar en el Registro de la Propiedad para ser eficaz, frente a todos, tal como se desprende de su naturaleza jurídicopública (Extra comercio) consagrada en el art. 188 y concordantes LRL en armonía con lo dispuesto en el art. 5 RH”. També hem de dir que el fet que un camí consti com a privat dins la descripció registral d'una finca no és un element decisiu, ja que la fe pública registral no empara la descripció de la realitat física de la finca inscrita. Per tant, i davant la impossibilitat d'accés al Registre de la Propietat, encara es reforça més la necessitat de controlar i protegir aquestes vies. 1.2.4. INVENTARI DE BÉNS DE LES CORPORACIONS LOCALS Aquest control sobre els camins pot venir per incorporar-los a l'INVENTARI DE BÉNS DE LES ENTITATS LOCALS, inventari obligatori (art 17. del Reglament de Béns de les ________________________________________________________________________________________ 3/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola Entitats Locals (RBEL) i regulat, bàsicament a l'article 20.G de l'esmentat text, pel que fa als camins: 20 g) “Tratándose de vías públicas, en el inventario deberán constar los datos necesarios para su indidualización, con especial referencia a sus límites, longitud y anchura". Al respecte hem d'esmentar que: a) Estam davant un inventari purament administratiu. Serveix a la pròpia Corporació pel control del seus BÉNS, per tant, la seva inscripció no és constitutiva. No essent necessari, ni tampoc és regulat, cap tràmit d'informació pública per a procedir a inventariar un bé que, ja de fet, pertany a l' Administració. b) No té un suport físic determinat. Per la qual cosa és possible incorporar plànols, que en el cas dels camins, informarien clarament del seu recorregut i partions. Inventariar un camí sense establir clarament per on passa no és massa efectiu, i més en els casos d'alguns camins rurals que es poden fer desaparèixer amb certa facilitat. De tota manera en el cas de què algun colindant no estigui d'acord amb el traçat del camí, pot reclamar a l'Administració que realitzi la delimitació o fitació (art. 56 del RBEL). També s'ha de dir que la fitació no és un requisit previ per inventariar un bé immoble com són els camins, en aquest sentit tenim la sentència del TS de 28 de abril de 1989: "El deslinde no es requisito previo para el acto de inclusión en el inventario". c) El títol d'atribució del camí a la Corporació Municipal pot ésser la Llei (art. 609 del Codi Civil i 10 del RBEL), i en aquest cas, serien d'aplicació els citats articles 344 del Codi Civil i 74.1 del TRRL. Per tant, quan ens trobem davant un camí que ha estat obert al públic i ha tingut un ús general des de temps immemorial, podem presumir que estam davant un camí públic. Si a més tenim constància de què l'Administració ha intervingut sobre ell, es reforça més la propietat pública del camí, encara que com ja hem dit, aquest darrer element no és tan decisiu com l'ús públic del camí i que estigui obert al públic. 1.2.5. L'EXPEDIENT D’INVESTIGACIÓ Si la Corporació té dubtes sobre la titularitat d'un camí, abans d'inscriure’l també pot iniciar l'expedient d'investigació (Art. 45 i següents del Reglament de BÉNS Locals.). Aquest procediment d'investigació és una bona eina per a poder determinar els drets que els confrontants tenen sobre el camí, ja que se’ls pot requerir perquè aportin els documents, o més elements de prova, sobre els quals fonamenten els seus drets. (art. 49, 50 i 51 del RBEL). Si la resolució de la investigació, previ informe del Secretari de l'Ajuntament, és favorable a la consideració de públic del bé s'ha de procedir a la seva taxació e inclusió a l'Inventari de BÉNS Municipals. 1.2.6. LA RECUPERACIÓ D’OFICI (ART. 70 I 71 RBEL) __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 4/346 Art. 70.1: "Las Corporaciones Locales podrán recobrar por sí la tenencia de sus bienes de dominio público en cualquier tiempo". Art. 71.1: "El procedimiento para la recuperación de la posesión podrá iniciarse a través de las formas previstas en el art. 46”. 2. "La recuperación en vía administrativa requerirá acuerdo previo de la Corporación, al que se acompañarán los documentos acreditativos de la posesión, salvo que se tratare de usurpaciones recientes”. 3. “Este privilegio habilita a las Corporaciones locales para que utilicen todos los medios compulsorios legalmente admitidos, sin perjuicio de que si los hechos urbanísticos tienen apariencia de delito se pongan en conocimiento de la autoridad judicial". Aquests articles regulen un instrument molt útil per a la defensa dels camins públics, tal qual és la recuperació d'ofici per part de la pròpia Administració. Hem de significar que el que es recupera és la possessió del camí, sense cap tipus de pronunciament sobre la seva propietat. Amb aquest expedient l'Administració d’ofici, sense necessitat d'acudir als tribunals, com han de fer els particulars, pot remoure tancaments de camins efectuats pels confrontants. A més en el cas dels camins, com estam davant un bé d'ús públic, pot exercitar aquesta facultat en qualsevol moment, encara que faci més d'un any que s'ha produït el tancament. També s'ha d'advertir que quant més temps es deixi passar, més probabilitats hi ha de què no prosperi aquesta recuperació d'ofici, ja que es pot arribar a entendre que l'administració ha consentit amb aquesta situació de tancament, i per tant es veu privada d'aquesta prerrogativa tan privilegiada. 1.3. METODOLOGIA L’estudi es centra en la xarxa viària rural de Bunyola, de la qual s’exclouen les carreteres, competència del Consell de Mallorca, les àrees urbanes i els nuclis rurals. S’inclouen en aquest catàleg: - - Els camins que apareixen documentats als arxius consultats. Els camins que destaquen per les seves característiques constructives, tals com l’empedrat, la presència d’escopidors, ratlletes, cadena, clavegueres, escalons, pedres passadores i ponts, marges, parets, paretons, etc. Els camins que formen part de rutes excursionistes clàssiques i així apareixen a la bibliografia especialitzada. També es consideren camins amb interès excursionista aquells que donen accés o discorren per finques públiques, així com aquells que apareixen al Pla Especial de la Ruta de Pedra en Sec. El treball es realitza seguint el següent esquema: - Recopilació documental (arxivística, bibliogràfica i cartogràfica). - Treball de camp, amb recorregut sistemàtic dels camins, realitzat amb l’ajuda del GPS i la fotografia aèria. - Redacció de les fitxes dels camins, amb la transcripció de les dades recollides en els punts anteriors. - Elaboració de la cartografia, amb digitalització dels camins sobre el Mapa Topogràfic Balear, escala 1/5.000 (COPOT, 1994). - Redacció de les conclusions. ________________________________________________________________________________________ 5/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola Una vegada finalitzat, el catàleg es presenta estructurat en cinc capítols: 1. Introducció Conté una exposició de les consideracions jurídiques sobre els camins rurals i la legislació que els afecta, en especial la que fa referència a la propietat dels camins i el seu règim jurídic. També es descriuen els eixos bàsics de la metodologia emprada per elaborar el catàleg i els criteris seguits a l’hora d’incloure els camins. 2. Fonts consultades En aquest apartat es fa una enumeració de la documentació arxivística localitzada, amb la font i signatura corresponent, i es relaciona la bibliografia i cartografia consultades. 3. Fitxes dels camins inventariats La informació recollida de cada camí es troba en aquest apartat, que conté les següents dades: • • • • • • • • Número i nom del camí: el primer es correspon amb el lloc que ocupa dins el catàleg, mentre que el nom reflecteix la denominació tradicional o la que apareix a la documentació. Localització: s’especifica el municipi d’estudi, els fulls del mapa 1/5.000 on es troba el camí, l’inici i el final, i la longitud total. Documentació localitzada: es cita el tipus de documents localitzats, que poden fer referència a camí veïnal, camí públic, camí en el qual s’han realitzat obres per part de l’administració, etc. Senyalització: assenyala la presència de fites, pintades, indicadors i panells. Igualment indica el tipus de delimitació lateral (reixes i/o parets). Limitacions de pas: es fa constar l’existència de cartells de prohibició de pas per accedir al camí, i la presència de barreres tancades i/o cadenes presents en el moment de la visita (de juny de 2008 a setembre de 2009). Observacions: indica si el camí presenta interès excursionista o si hi ha altres dades rellevants de caràcter general. Recomanacions: resumeix les conclusions del catàleg. Trams: s’assenyala l’inici i final dels trams en què s’ha dividit el camí i per a cada un d’ells es recullen les següents dades: - Tipologia: per la seva amplada i grau d’elaboració es diferencien pistes, camins de carro, camins de ferradura i tiranys. - Tipus de ferm: s’especifica si és asfalt, formigó, grava, macadam, terra o empedrat. L’apartat d’amplada assenyala l’amplada mínima del camí i també l’amplada màxima, si aquesta és considerablement major. Així mateix s’indica la longitud total del tram. - Seguiment: engloba el nivell de dificultat que presenta (sense problemes, fàcil, regular i difícil). L’estat del camí s’estableix segons l’estat del ferm, dels marges i les __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 6/346 • • parets, així com l’existència de vegetació i altres obstacles que puguin impedir el trànsit (bo, regular o dolent). També s’especifica si el camí presenta interès constructiu o no. - Elements constructius: s’indica la presència d’escalons, ratlletes, cadenes, marges de subjecció, parets, paretons, escopidors, clavegueres, pedres passadores, guals empedrats, pujadors i ponts. Els tres darrers apartats de la fitxa recullen les fonts consultades per a fer l’estudi: la documentació arxivística inclou una transcripció dels principals documents localitzats, l’arxiu on es troba dipositat i la seva signatura; a la documentació bibliogràfica s’enumeren les cites aparegudes a les publicacions consultades; finalment, a la cartografia on apareix el camí es relacionen els mapes històrics, militars, cadastrals, i altres on podem observar el traçat del camí. La fitxa es completa amb un mapa orientatiu per facilitar la localització del camí catalogat. 4. Conclusions En base a la documentació localitzada i d’acord amb el treball de camp realitzat, es fan les següents recomanacions: la inclusió a l’Inventari de béns municipals dels camins que apareixen explícitament com a públics o en els que l’Administració ha intervingut al llarg del temps; l’obertura d’un expedient d’investigació per aquells casos en què existeixen indicis d’una possible titularitat pública però la documentació no és prou aclaridora; i la protecció dels camins que presenten elements (ferm, parets, etc.) amb interès constructiu. 5. Annex cartogràfic La cartografia elaborada inclou el traçat de cada un dels camins catalogats a escala 1/5.000 i els mapes temàtics a escala 1/25.000 que agrupen els camins catalogats, els documentats, els camins amb interès constructiu i els que formen part de les rutes excursionistes. 1.3.1. RELACIÓ DE CAMINS DOCUMENTATS NO LOCALITZATS Es tracta d'aquells camins que apareixen a la documentació i que no ha estat possible identificar. En alguns casos existeix la possibilitat que es localitzin actualment dins sòl urbà, mentre que en els altres casos, ni la documentació, ni el treball de camp, ni les fonts orals consultades, han permés aclarir el traçat del camí. Els camins que s'inclouen dins aquest grup són: CAMÍ DES COCÓ D’EN PEDRO A les convocatòries i subhastes de lots a la Comuna de 1847 s’estipulaven les condicions que havia de cumplir: “... El que quiera comprar un trozo de pinar del monte comun de este pueblo sito en el parage hasta un pino marcado que hay de el camino que conduce al coco d’en Padro? por los pinos marcados hasta bajo la cueva dels ________________________________________________________________________________________ 7/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola Mateos y de aqui por el camino hasta los colls del Puig de la Figuera siguiendo por el camino que conduce a la cova den Catañy hasta llegar al camino que conduce al citado camino del cocó d’en Padro? ...” (AMB. Sign. 956). A l’acta d’entrega del 19 de setembre de 1919 es remataren 119 pins de la Comuna, a la partida anomenada Puig Gros, que feia partió al nord amb la mateixa partida, al sud amb camí des “Coco den Pedro”, a l’est amb la coma Gran i a l’oest amb el camí del Comellar d’en Cupí (AMB. Sign. 952). CAMÍ DE NOÉ A l’acta d’entrega del 4 d’octubre de 1916 es remataren 1162 pins de la Comuna, a la partida anomenada Puig Gros, que feia partió “Norte. Una linea determinada por una encinita y cuatro pinos señalados con el marco oficial número dos en la corteza, a la izquierda subiendo por el camino del Puig Gros Planiatja y el denominado camino de Noé, señalado por cuatro pinos de la manera dicha ...” (AMB. Sign. 952). CAMÍ DE SA CURRIE L’any forestal de 1904 es va fer acta d’entrega d’una partida de pins “... dentro la caja del camino que a partir del Camí de S’Currie [sic] se interna en la partida Puig de S’Figuera hasta el Forn den Quench ...” (AMB. Sign. 952). Camí de la font de la Fulla L’11 de maig de 1670 els jurats de Bunyola establien a Joan Palou vuit quarterades de terra a la Comuna, “... Confrontatas ex una parte cum possessioni vocata la stramera nova, ex alia cum terra Mathei Muntaner, ex alia cum dictis communibus, et ex alia parte cum itinere tendenti ad fontem de la fulla ...” (ARM. ECR 128). Camí de s’Arboçar L’any forestal de 1901 es feia acta d’entrega d’una partida de 87 pins a la Comuna de Bunyola “... que han quedado enclavados dentro del camino que partiendo del punto denominado “El Pico”, termina “Sa Arbosa ...” (AMB. Sign. 952). El 15 de maig de 1901 l’enginyer de la regió dictava les condicions facultatives que havien de regir “... la construcción de un camino carretero que partiendo del punto denominado El Pico termina en la partida S’Arbosa del monte Comuna de Buñola ...” (AMB. Sigh. 952). El 28 d’octubre de 1901 es feia acta de reconeixement d’una partida de 87 pins de la Comuna Bunyola, “... dentro de la caja del camino que empieza en el Pico y termina en el Arbosa ...” (AMB. Sign. 952). Camí ? __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 8/346 El 13 de juny de 1900 la Sección Facultativa de Montes va fer acta de reconeixement de 52 pins “... que quedaron dentro la caja del camino que partiendo del Puig del Corp y termina en las Basetas ...” (AMB. Sign. 952). Camí del Picó En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 23 de febrer de 1923, “... atendiendo que para el debido aprovechamiento de los cuatrocientos pinos que se proponen en el sitio denominado “Es Picó”, precisa la construcción de un trozo de camino de saca que, empalmando con él que desde la llamada “Cisterneta d’en Gil, e internandose, en una longitud de cuatrocientos metros en la citada partida “El Picó”, permite y facilita la extracción de dichos productos, ya que de lo contrario se hace imposible el disfrute de los mismos por falta de medios, de acarreos y trasporte, se acuerda proponer tambien la aurización [sic] conveniente para la construcción de dicho camino” (AMB. Sign. 32). Camí ? En consell celebrat per la Universitat de Bunyola el 20 d’abril de 1636 “... fonch proposat per lo honor Antoni Montaner un dels jurats, en nom y veu dels altres dient molt honor y savi consell, sebran totes vostres merses com la cause daverlos fets ajuntar es per fer los ha seber com la nesesitat de haver de redresar al cami des de la creu fins an el gallicant axi per los tragines com per los carrates y nosaltres tanim una persona que se obliga a pagar la mitat dels gastos ...” (AMB. Sign. 6). Camí ? El 19 de setembre de 1486 Bernat Cabaspre establia a Pere Pizà i a la seva dona Catarina unes cases a Bunyola que feien partió “... ex una parte cum hospicio Guillermii Font et ex alia parte cum camino regali per quem tenditur de dicta parrochia ad Civitatem Maioricarum, et ex alia parte cum hospicio Anthoni Tavarner, et ex alia parte cum camino per quem tenditur ad castelluz dicte parrochie vocato Sant Momat ...” (ARM. ECR 118). Camí de la Rota En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 21 de maig de 1936 es donava compte “... de una instancia suscrita por varios vecinos de Baix des Puig, en súplica de que se de salida al camino denominado De se rota mediante la construcción de un tramo que, atravesando las propiedades que en dicha instancia se citan, llegase hasta la carretera. La Corporación se dá por enterada y acuerda tomar en consideración la mencionada instancia” (AMB. Sign. 42). 1.3.2 CAMINS SENSE TREBALL DE CAMP REALITZAT Correspon a una sèrie de camins dels quals es té constància documental de la seva existència, la fitxa del qual no s’ha pogut omplir a causa de la negativa de la propietat de la ________________________________________________________________________________________ 9/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola finca per on discorren, a permetre el recorregut de camp. Per aquest mateix motiu no s’ha pogut grafiar el camí dels colls de Gran dia, núm. 43. El tram 2 del camí de Biniforani, núm. 82 s'ha grafiat en base al Mapa Topogràfic Balear (1994) a escala 1:5.000 i a l'ortofoto de l'any 2008. 2. FONTS CONSULTADES En aquesta secció hem estructurat detalladament la localització dels documents trobats sobre els camins de Bunyola. S´han consultat diversos arxius, encara que no es pot donar per tancada la recerca arxivística; si l´Arxiu Municipal de Bunyola i l´Arxiu General del Consell Insular de Mallorca, han estat investigats a fons, encara es pot aprofundir a altres arxius. 2.1. ARXIVÍSTIQUES 2.1.1. ARXIU MUNICIPAL DE BUNYOLA (AMB). Determinacions de consells 1. 2. 3. 4. 5. 6. Llibre de determinacions del Consell (1524-1546). Llibre de sessions. Llibre de comptes (1575-1578). Llibre de determinacions del Consell (1602-1612). Llibre de determinacions del Consell (1610-1626). Llibre de Consells (1626-1639). Llibre de sessions de la Universitat de la Vila de Bunyola (1639-1660). Actes d’Ajuntament 7. Llibre d’actes d’Ajuntament (1720-1771). 8. Llibre d’actes d’Ajuntament (1772-1780). 9. Llibre d’ Actes d’Ajuntament (1802-1810, 1816-1818, 1821-1840). 10. Llibre d’Actes d’Ajuntament (1841-1860). 11. Llibre d’Actes d’Ajuntament (1861-1840). 12. Llibre d’Actes d’Ajuntament (1891-1900). 13. Llibre d’Actes d’Ajuntament (1901-1903). 14. Llibre d’Actes d’Ajuntament (1904-1905). 15. Llibre d’Actes d’Ajuntament (1906-1907). 16. Llibre d’Actes d’Ajuntament (1908). 17. Llibre d’Actes d’Ajuntament (1909). 18. Llibre d’Actes d’Ajuntament (1909 - 11 de febrer de 1910). 19. Llibre d’Actes d’Ajuntament (18 de febrer 1910 - 1 de juliol 1910). 20. Llibre d’Actes d’Ajuntament (9 de juliol 1910 – 3 de març 1911). 21. Llibre d’Actes d’Ajuntament (10 de març 1911 – 22 d’octubre de 1911). 22. Llibre d’Actes d’Ajuntament (11 de maig 1911 – 31 de desembre 1911). 23. Llibre d’Actes d’Ajuntament (29 d’octubre 1911 – 17 d’octubre 1912). 24. Llibre d’Actes d’Ajuntament (1 de gener 1914 – 23 d’agost 1914). 25. Llibre d’Actes d’Ajuntament (1912-1920). 26. Llibre d’Actes d’Ajuntament (1 de gener 1915 – 4 de juliol 1915). 27. Llibre d’Actes d’Ajuntament (5 de gener 1916 – 18 d’agost 1916). __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 10/346 28. Llibre d’Actes d’Ajuntament (25 d’agost 1916 – 27 de maig 1917). 29. Llibre d’Actes d’Ajuntament (1 de gener 1919 – 20 de febrer 1920). 30. Llibre d’Actes d’Ajuntament (14 de març 1920). 31. Llibre d’Actes d’Ajuntament (30 de gener 1921 – 17 de setembre 1922). 32. Llibre d’Actes d’Ajuntament (28 de maig 1922 – 1923). 33. Llibre d’Actes d’Ajuntament (17 d’octubre de 1923 – 22 de novembre 1923). 34. Llibre d’Actes d’Ajuntament (27 d’octubre de 1923 – 28 de març de 1924). 35. Llibre d’Actes d’Ajuntament (4 d’abril de 1924 – 3 de març de 1926). 36. Llibre d’Actes d’Ajuntament (23 de març 1926 – 30 de març 1930). 37. Llibre d’Actes d’Ajuntament (26 d’agost 1930 – 8 de novembre 1931). 38. Llibre d'Actes d'Ajuntament (15 novembre 1931 - 24 juny 1932). 39. Llibre d'Actes d'Ajuntament (8 juliol 1932 - 5 maig 1933). 40. Llibre d'Actes d'Ajuntament (19 maig 1933 - 11 agost 1933). 41. Llibre d'Actes d'Ajuntament (20 juliol 1933 - 30 agost 1935). 42. Llibre d'Actes d'Ajuntament (6 setembre 1935 - 17 desembre 1936). 43. Llibre d'Actes d'Ajuntament (21 desembre 1936 - 30 març 1939). Sense Signatura. “Actas Ayuntamiento 4 abril 1939 – 30-6-42”. 44. Llibre d'Actes d'Ajuntament (11 març 1954 - 23 juny 1958). Sense signatura. Llibre d'Actes d'Ajuntament (21 desembre 1948 - 21 gener 1954). Sense Sign. “Pleno Actas 8-1-1965 a Mayo 1972” Sense signatura. Llibre d'Actes d'Ajuntament (1972-1976). Sense Sign. Llibre d’actes d’ajuntament. Plens (22 de juny de 1976 a 30 d’abril de 1981). Sense Sign. Llibre d’actes d’ajuntament. Plens (28 de maig de 1981 a 31 de maig de 1984). Sense Sign. Llibre d’actes d’ajuntament. Plens (31 de maig de 1984 a 19 de maig de 1986). Sense Sign. Llibre d’actes d’ajuntament. Plens (23 de juny de 1989). Sense Sign. Llibre d’actes (19-V-1986 a 26-VI-1989). Sense Sign. Actes Plenari 3-VII-89 a 31-XII-89. Sense sign. Actes Plenari 1990. Sense Sign. Actes Plenari 1991. Sense Sign. Actes Plenari 1992. Sense Sign. “Ajuntament de Bunyola. Actas Sesiones Pleno 1993”. Sense Sign. “Actas Pleno 1994”. Sense Sign. Actes del Ple 1995. Sense Sign. Actes Plenari 1996. Sense Sign. Actes Plenari 1997. Sense Sign. Actes Plenari 1998. Sense Sign. Actes Plenari 1999. Sense Sign. Actes Plenari 2000. Sense signatura. Actes Plenari 2001. Comptes municipals 567. “Libro de Caja” (Extraordinario: Camino Forestal. Gastos) (1955-57). Llibre. B. Estims i cadastres 569. Llibre dels estims de la present vila de Bunyola en lo any 1648 (1648). ________________________________________________________________________________________ 11/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 574. “Amillaramiento de Bunyola (1893-1900)”. Lligall. B. 579. Traspassos de l’Amillarament de 1944 (1947-1953). Clavariat 580. Llibre de Comptes. Llibre de Clavariat (1603-1607). 581. Llibre de Clavariat (1635-1639). Llibre de jurats (1628-1629). 582. Llibre de Clavariat. Miquel Serrano Clavario en 1659 (1659-1726). 583. Llibre de Clavariat (1664-1678). Llibre de pòlisses (1664). CONTRIBUCIONS 650. “Relación jurada de arrendamientos de fincas rústicas” (1846). Lligall. B. 651. “Declaraciones juradas de fincas rústicas” (1846). Lligall. B. 652. Arrendamientos de fincas rústicas (1846). 658. “Declaración de fincas urbanas” (1879). Llibre II. 214 fols. B. 662. “Varios expedientes y registros instruídos desde 1890 al 1971. –Impuesos y expedientes–” (1890-1917). Lligall. B. 673. “Contribuciones fincas rústicas” (1900). 674. Descripción de las fincas rústicas y nombres de sus propietarios (1900). 683. Traspasos de fincas del municipio de Bunyola para la contribución de riqueza rústica, urbana y pecuaria (1924). 684. Inspecciones oculares de fincas. Registros de fincas (1923-1924). Curia Reial i Jutjat 757. Curia Reial: Manaments Ordres Batle Reial, Llibre de citacions, delacions, penyores i manaments (1610-1613). Ordres Batle Reial (1610-1612). 758. Llibre de la Curia Reial des de 1626 a 1642. 759. Llibre de la Curia Reial (1691-1694). 761. Llibre de la Curia Reial (1703-1712). 762. Llibre de intimidacions, apelacions, citacions, obligacions, seguestres, manaments. Registre de penyores, etc (1713-1734). 763. Curia Reial: Processos (1760-1823). 764. Escribania Real de Buñola. Mandatos, bandos, expedientes, embargos, etc (1760-1825). 765. Cúria Reial: Escribanía Real (1760-1825). 766. Expedientes de pleito (1776-1835). Expedients de jutjat 770. Expedientes de Juzgado (1764-1823). 771. “Instancias y denuncias al Juzgado Municipal” (1811-1934). Lligall. B. 772. Verbales (1815). Sumarios diversos (1805-1815). 773. Expedientes diversos (1815-1891). 774. Primeras diligencias del sumario sobre el robo de la iglesia parroquial (23 Abril 1822). 775. Sumarios y querellas criminales (1823-1837). 777. Expedientes juicio verbal (1825-1915). 776. Expedientes diversos. Registro de comunicaciones, mandamientos, exhortos y demás recibidos en el Juzgado Municipal de esta Villa (1824-1926). __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 12/346 778. Expedientes de juicios verbales (1827-1896). 779. Conciliaciones. Juicios verbales. Escritura de petición de herencia. Expedientes posesorios (1858-1921). 781. Actas de conciliación (1872-1913). 782. Sumarios. Querellas criminales (1891-1911). 783. “Expedientes de juicio verbal” (1891-1921). Lligall. B. 784. “Juicio criminal. Expediente juicio de faltas. Expediente juicio verbal de faltas” (1894-1921). Lligall. B. 785. “Expediente juicio de faltas verbal” (1896-1909). Lligall. B. 786. Denuncias a la Guardia Civil: cortes de leña, pastoreo fraudulento, etc (1900-1923). 787. Documentos diversos y expedientes (1908-1961). 788. Arrendamientos (1926). 789. Expedientes y denuncias juzgado (1926-1927). Obres públiques 932. Assumptes varis. 935. Expedientes de Obras Públicas (1901-1930). 936. Obres Públiques (1913-1957). 937. Obres públiques. Instancias i resolucions (1919-1929). Lligall. B. 938. Obres públiques –“Alcantarillado. Obras en la vía pública”- Projectes i Instàncias (1923-1925). Lligall. B. 940. Obres Públiques (1931-1969). Comuna 952 Expedients dels anys forestals (1905-1920). Lligall. B. 954. “Documentos Varios” (1921). Lligall. B. 956. “Convocatorias y subastas para enajenación y aprovechamiento de lotes en la Comuna de Bunyola. Expedientes sobre subastas y aprovechamiento de productos – maderas y leñas- del monte de la Comuna” (1824-1957). Lligall. B. 957. “Proyecto de ordenación del monte Comuna de Bunyola” (1946). Lligall. B. Diversos 979. Llibre de comptes de la vila (1585-1819). - Autos del Ayuntamiento de 1790 hasta el año 1793. - Libro de resoluciones del Ayuntamiento de año corriente de 1819. 981. Documents diversos (Librámenes, cargámenes, milicias, juzgado). 1815-1954. 982. Documents diversos: “Presupuestos 1883-84. administración de contribuciones 1916-23 (...). Años: 1883-1978). Lligall. B. 983. Documents diversos: “Montes 1923”. 990. Fotografies Ajuntament (Local Ajuntament) (Principis s. XX). Lligall. B. ARXIU ADMINISTRATIU Sense signatura. Projecte d’asfaltat del camí de sa Comuna (1986). Sense signatura. Projecte d’acondicionament de camins (1971-2005). ________________________________________________________________________________________ 13/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 2.1.2. ARXIU MUNICIPAL DE VALLDEMOSSA (AMV). El buidatge de l’arxiu municipal de Valldemossa es va dur a terme en dues etapes, i en el temps transcorregut entre una i altra l’Ajuntament va emprendre l’organització actual de l’arxiu. Per aquest motiu, hi ha documentació que porta la signatura antiga i d’altra que ja duu la signatura moderna. Classificació antiga de l’arxiu: - Legajo 2º. Libro nº 2. Actas del Ayuntamiento (1895-1896). - Legajo 4º. Libro nº 4. Sesiones de la Comisión Municipal Permanente (1928-1929). Arxiu administratiu - Sense signatura. Llibre d'actes (1956-1957). - Sense signatura. Llibre d'actes (1957-1958). - Actes 1998. Nova classificació de l’arxiu: ARMARI 12 12-baix-b • “Caja de madera con: (...)” o “Contribuciones Especiales por Asfaltado Camino del Puerto de VALLDEMOSA, 1960”. Fotocopiada la memòria de les obres d’asfaltat i millora del camí “De las Campaneras al Puerto de Valldemosa”. o “Plan general del término municipal de Valldemossa (1976)”. • “Caja de madera” amb una carpeta: o “Declaraciones juradas. Amirallamiento vecinos”. 1942 i 1945. • “Caja de madera con”: o “Papeles y planos varios sueltos”. Armari 13 13-baix-c. “Cajón arhivador con: (...) Proyectos 1959, 1960, 1961 y 1967”. 2.1.3. ARXIU MUNICIPAL DE SANTA MARIA DEL CAMÍ (AMSM). Òrgans de Govern - Sign. 19. Llibre d’actes (1851-1880). - Sign. 23/1. Llibre d’actes (1919-1922). - Sign. 23/2. Llibre d'actes (1922-1930). - Sign. 23/3. Llibre d'actes (1930-1931). - Sign. 24/1. Llibre d'actes (1932-1933). - Sign. 24/2. Llibre d'actes (1933-1934). - Sign. 25/2. Llibre d'actes (1942-1946). - Sign. 25/3. Llibre d'actes (1948-1950). - Sign. 25/5. Llibre d'actes (1955-1960). - Sign. 25/7. Llibre d'actes (1964-1967). __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 14/346 - Sign. 26/1. Llibre d'actes (1967-1969). - Sign. 26/4. Llibre d'actes (1977-1980). Administració general - Sign. 128/2. Expedients de subhastes per obres a vies públiques (1906-1960). Urbanisme i Obres - Sign. 209. Expedients i Projectes sobre obertura i pavimentació de camins (1858-1983). 2.1.4. ARXIU MUNICIPAL DE SÓLLER (AMS). Secció 1. Govern municipal - Sig. 15. Determinacions del Consell (1689-1717). - Sig. 17. Determinacions del Consell (1747-1763). - Sig. 18. Determinacions del Consell (1764-1791). - Sig. 19. Pliego de resoluciones (1792-1810). - Sig. 20. Pliego de acuerdos, pliego de resoluciones y borradores de acuerdos del Ayuntamiento (18111820). - Sig. 21. Pliego de acuerdos, borradores de acuerdos de libros de actas y resoluciones del Ayuntamiento (1821-1825). - Sig. 22. Acuerdos del Magnífico Ayuntamiento (1826-1836). - Sig. 23. Acuerdos del Magnífico Ayuntamiento (1836-1842). - Sig. 24. Acuerdos del ayuntamiento, resoluciones, borradores de actas y sesiones del Ayuntamiento (1843-1850). - Sig. 29. Sesiones del Ayuntamiento (1862-1870). - Sig. 46. Libro de actas del Ayuntamiento de la villa de Sóller (1898-1899). - Sig. 57. Libro de actas (1902-1903). - Sig. 66. Libro de actas (1916-1917). - Sig. 67. Libro de actas (1917). - Sig. 69. Libro de actas (1918-1919). - Sig. 74. Libro de Actas (1922). - Sig. 85. Llibre d’actes de l’Ajuntament (1935). - Sig. 93. Actas (1943-1944). - Sig. 94. Libro de actas (1944-1946). Secció 3. Personal - Sig. 410. Llibre de jornals i obres de la Brigada Municipal (1898). Secció 7. Comptabilitat 7.5. Albarans, pòlisses, lliuraments i manaments d’ingrés - Sig. 1158. Pòlisses de Clavaris i Regidors (1779-1799). ________________________________________________________________________________________ 15/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola Secció 20. Urbanisme i obres - Sig. 4375. Construcció i arreglament de camins. Varis. Oficis i instruccions de la Junta de Camins (1756-1887). - Sig. 4378. Construcció i arreglament de camins. Varis (1902-1912). - Sig. 4485. Expedients per a obtenir llicència d'obres particulars (1919-1921). Arxiu administratiu - Sense signatura. Proyecto de pavimentación del camí vell de Palma (1983). 2.1.5. ARXIU MUNICIPAL D’ALARÓ (AMA). Secció d’Urbanisme i obres "Caminos vecinales y carreteras" - Signatura 2747. "Nueva alineación y rasante de los caminos y calles de Alaró y Consell (1867-1917)". - Signatura 2748. "Mejora y arreglo de los caminos vecinales de Palma-Son Torrella, PalmaConsell, Inca-Son Garau, Santa María-Son Antelm, Sollerich y de las Planas de Son Forteza (1884-1917, 1928 y 1938-1940)". Secció de Govern Municipal "Actas del Consell" - Signatura 8. "Actas del Consell (1672-1693)". - Signatura 9. "Actas del Consell (1672-1704)". "Actas de las sesiones plenarias" - Signatura 32. “Actas de las sesiones plenarias (1781-1805).” - Signatura 34. “Actas de las sesiones plenarias (1826-1840).” - Signatura 38. “Actas de las sesiones plenarias (1871-1880).” - Signatura 42. “Actas de las sesiones plenarias (1901-1905).” - Signatura 44. “Actas de las sesiones plenarias (1909-1911).” - Signatura 52. “Actas de las sesiones plenarias (1942-1943).” 2.1.6. ARXIU GENERAL DEL CONSELL DE MALLORCA (AGCM). Secció Junta de Camins - Sig. VI-60/2. Expediente sobre recomposición de caminos de esta ciudad y villas. Nº 544. 15 de abril de 1776. - Sig. VI-60/3. Expediente general sobre la recomposición de caminos de Mallorca, instruido por Leonardo Oliver, comisionado y Director General de Caminos de Mallorca por Real Acuerdo. 1816. - Sig. VI-60/4. De la recomposición y abilitación de los caminos principales y travesias de todas las villas y ciudad de Alcudia desta Ysla. 1816. __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 16/346 - Sig. VI-61/4. Expediente formado a consequencia de la Comisión dada a los maestros albañiles Tomas Abrinas, Pedro Antonio Bauza y Bernardo Cabrer, para el reconocimiento de todas las acequias, zafareches, aqüeductos; como asi mismo para la recomposición de caminos, con arreglo a lo mandado en el Real Acuerdo de 13 de julio ultimo. Se hallan las instrucciones dadas por los mismos comisionados a todas las villas de esta Ysla para su govierno en la recomposición de los citados caminos, y limpia de acequias. Año de 1815. Secció Foment i Governació - Sign. X-822/9. Expedient de camins i travessies (1821). Secció d’assistència i cooperació municipal - Sign. 2596/1. Projecte actualitzat del projecte d’acondicionament i pavimentació asfàltica dels camins de ses Argiles dels camins de ses Argiles i sa Fàbrica. Bunyola (1979). - Sign. 7765/1. Projecte de pavimentació asfàltica del camí entre Son Serra i carretera de Sóller. Bunyola (1990-1992). - Sign. 7769/1. Projecte de pavimentació asfàltica del camí de s’Alqueria Blanca. Bunyola (1990-1994). - Sign. PLA 545. Plànols del projecte de pavimentació asfàltica del camí de sa Comuna. Bunyola (1992). Fons Obres Públiques - Sig. 1089. Relación de los caminos vecinales que se propone incluir en el Plan mandado a formar por Real Orden de 13 de agosto de 1893. 2.1.7. ARXIU DEL REGNE DE MALLORCA (ARM). Secció de Diputació - Sig. D-821. Expediente de nombramiento de un Señor Ministro que celebre la recomposición de caminos de esta Ysla. 1817. Secció de Notaris - Notari Pau Ribes. Sign. R-345. Actes de la Cavalleria d’Orient (1587-1607). - Notari Miquel Bonet. Sign. B-2272. Capbrevaciones del lugar de Orient y villa de Alaró en alodio de la caballeria de Orient y del Reguer, recibidas por el notario Don Miguel Bonet (1794). Secció de Comptaduria d’hipoteques - Sign. 566. Hipotecas (1768-1778). - Sign. 567. Hipotecas (1843-1845). - Sign. 568. Contratos (1845-1856). - Sign. 569. Contratos (1856-1862). - Sign. 570. Arriendos (1846-1862). - Sign. 571. Traslaciones de dominio: rústica y urbana (1845-1862). ________________________________________________________________________________________ 17/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola - Sign. 572. Traslaciones de dominio: rústica (1862). - Sign. 574. Testamentos y donaciones (1845-1862). Secció d’Escrivania de Cartes Reials - ECR 31. Protocols. Sóller (1334-1358). - ECR 115. Protocols. Valldemossa, Bunyola, etc (1343-1492). - ECR 116. Protocols. Valldemossa, Deià i Bunyola (1402-1403). - ECR 117. Protocols. Valldemossa, Deià i Bunyola (1423-1457). - ECR 118. Protocols. Valldemossa, etc (1481-1496). - ECR 119. Protocols. Valldemossa, Deià i Bunyola (1540-1552). - ECR 120. Protocols. Valldemossa, Deià i Bunyola (1552-1571). - ECR 121. Protocols. Valldemossa, Deià i Bunyola (1571-1580). - ECR 122. Protocols. Valldemossa, Deià i Bunyola (1580-1596). - ECR 123. Protocols. Valldemossa, Deià i Bunyola (1587-1618). - ECR 125. Protocols. Valldemossa, Deià i Bunyola (1617-1629). - ECR 126. Protocols. Valldemossa, Deià i Bunyola (1629-1644). - ECR 127. Protocols. Valldemossa, Deià i Bunyola (1644-1660). - ECR 128. Protocols. Valldemossa, Deià i Bunyola (1660-1676). - ECR 129. Protocols. Valldemossa, Deià i Bunyola (1676-1701). - ECR 130. Protocols. Valldemossa, Deià i Bunyola (1701-1714). - ECR 168. Protocols. Manuale partis foraneae (1433-1445). - ECR 169. Protocols. Manuale partis foraneae (1389-1408). Secció d’Escrivania de la Reial Capbrevació - ECR 439. Notale civitatis et partis foraneae portionis N.N.S (1418-1422). - ECR 743. Protocols. Cavalleria de Galiana (1374-1405). - ECR 746. Cavalleries d’Orient (1432-1558). - ECR 865. Bunyola (1659-1770). - ECR 866. Bunyola. Alodio Real y Magnates (1773-1794). - ECR 867. Bunyola (1799-1863). - ECR 1072. Valldemossa (1517-1656). - ECR 1073. Valldemossa (1659-1747). - ECR 1074. Valldemossa (1762-1788). - ECR 1075. Valldemossa (1797-1808). - ECR 1076. Capbrevacions del Reial Patrimoni. Valldemossa (1811-1854). - ECR 1121. Llibre de capbrevacions de Magnats de Palma i el seu terme (1762-1766). - ECR 1145. Llibre de magnats (1389-1390). - ECR 1161. Capbrevacions. Magnats (1825-1829). Secció de Reial Acord - Sign. AA 774 nº 25. Expediente en que por parte del Conde de Ayamans, y del Marqués de Vilafranca se pide que el Monasterio de la Cartuja contribuya para la nueva obra en el camino de la Villa de Valldemossa. 1784. - Sign. RP 3886. Procuració reial. __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 18/346 2.1.8. ARXIU DEL COL.LEGI DE LLUC (ACL). Llibres de Priorat - Ps. 22. Llibre de Priorat (1585-1587). Manuscrits - Sense signatura. Lluc. Temes diversos. Toponimia. 2.1.9. CONSELL DE MALLORCA (ACM). DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. Registre general d’entrada - Registre d’entrada núm. 4037. Sol·licitud ADIM sobre recuperació d’ofici del camí de Valldemossa a Bunyola (1998). - Registre d’entrada núm. 4202. Senyalització del camí de Bunyola a Valldemossa (2002). Registre general de sortida - Registre d’entrada núm. 680. Sol·licitud del CIM per netejar el camí de Bunyola a Valldemossa (2002). Catàlegs de camins - Catàleg de camins del terme municipal d’Alaró (1998). - Catàleg de camins del terme municipal de Santa Maria (1999). - Catàleg de camins del terme municipal de Sóller (2006). Memòries - Sense signatura. Memòria de FODESMA (1993). 2.1.10. CONSELL DE MALLORCA (VIES I OBRES). - Sense signatura. Plan Nacional de Vías Provinciales. Catálogo de las carreteras existentes en la provincia a cargo de Buñola (1973). 2.1.11. ARXIU DE LA COMISSIÓ INSULAR D'URBANISME DEL CONSELL DE MALLORCA (ACIU). - Sign. 758. Normes subsidiàries de Valldemossa (1995). Tom XIII. Plànols. - Sign. 2016. Pla Especial de Protecció dels Valors històrico-artístics, arquitectònics, ecològics i paisatgístics de Deià (2000). ________________________________________________________________________________________ 19/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola - Sense signatura. Pla General d’Ordenació de Sóller (2000). - Registre d’entrada núm. 808. Denúncia pel tancament del camí de Valldemossa a Bunyola (1998). 2.1.12. REGISTRE DE LA PROPIETAT NÚM. 8 DE PALMA. - Llibre 35, tom 2005, fol 15, finca núm. 1171. - Llibre 85, tom 4856, fol 199, finca núm. 888. - Llibre 408, tom 5529, fol 198, finca núm. 1830. 2.1.13. ARCHIVO HISTÓRICO MILITAR DE MADRID (AHM). - Signatura 1-3-4-12. Defensa de Mallorca. 1868. 2.1.14. ARCHIVO DEL MUSEO MILITAR DE SAN CARLOS (AMSC). Capitanía General de Baleares - Sig. 3ª 3-28. Caminos (1917-1941). 2.1.15 . CENTRO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (CGE). - Sign. C-33 nº 13. Islas Baleares (30 itinerarios de caminos y 6 marítimos). Cuerpo de E.M. 1863. - Sign. C-33 nº 14. Islas Baleares (27 itinerarios). Luís de Miguel. Teniente de E.M. 1864. 2.1.16. INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL. - Sense signatura. Instituto Geográfico y Catastral. Trabajos topográficos. Actas de la operación practicada para reconocer la línea de término y señalar los mojones comunes a los términos de Buñola y de Alaró (1954). - Sense signatura. Instituto Geográfico y Catastral. Trabajos topográficos. Actas de la operación practicada para reconocer la línea de término y señalar los mojones comunes a los términos de Buñola y de Valldemosa (1954). - Sense signatura. Instituto Geográfico y Catastral. Trabajos topográficos. Actas de la operación practicada para reconocer la línea de término y señalar los mojones comunes a los términos de Santa Maria y de Buñola (1954). 2.1.17. ARXIU D’EMAYA - Sense signatura. Conveni entre els propietaris de s’Estremera Vella i Emaya (2003). 2.1.18 ANNEX. ELS ORATORIS PÚBLICS. Un dels requisits que havia de cumplir un oratori per ésser públic era el de tenir accés a través d’un camí públic, tal com veim a les lleis i decrets dels Codis de Dret Canònic: __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 20/346 1717. Officialis Curiae Ecclesiasticae de Augustino Matthaeucci, que en el capítol X, secció III. Officialis, parla dels oratoris: “IV. Quod publica debent habere januam in via publica, non tamen privata” (IV. Perquè han de tenir una entrada en la via pública, per tant no privada”). 1772. Universae Theologiae Moralis de Fulgentio Cuniliati, Appendix De Privilegio, marginal Quotuplex Oratorium?: “Oratoria pro celebratione Missae sunt in duplici ordine; quaedam dicuntur Publica, & quaedam Privata: Publica illa sunt, quae auctoritate Episcopi eriguntur, & dumtaxat cultui Divino pro semper devoventur: habent item inter alias conditiones, indicandas in 7 n. 4., aditum atque ingressum liberum per viam publicam, nec non egressum similiter liberum in via publica ...” (“Els oratoris per a la celebració de la Missa són de dos tipus; uns es diuen públics i altres privats: són públics aquells que s’erigeixen per ordre del bisbe i mentre es dediquin, per sempre, al culte diví: tenen, entre altres condicions, que s’indicaran en 7 n. 4., entrada i ingrés lliure per una via pública, i sortida igualment lliure per via pública ...”). 1782. Prompta bibliotheca canonica, juridico, moralis, theologica de Lucio Ferraris, Tomus Sextus, “Oratorium”: “Oratorium generice captum est locus aptus ad orandum, precesque Deo offerendas [...] Oratorium pro Misses celebrandis aliud est publicum, & aliud est privatum [...] Oratorium public pro Missis celebrandis est illus, quod auctoritate Espiscopi est erectum, & ad Dei cultum tantummodo perpetuo dicatum habens aditum & liberum ingressum per viam publicam & pariter egressum in viam communem [...] Et quod Oratorium publicum debent habere portam continuo apertam correspondentem in publicum, declaravit Sacra Congreg. Episcop. 22 septemb. 1719 ...” (Els oratoris en termes genèrics són llocs aptes per a l’oració, per als preceptes i ofrenes a Déu [...] Dels Oratoris per celebrar Misses, algún és públic i algún és privat [...] Els oratoris públics poden celebrar Misses i altres quan han estat erigits per l’autoritat Episcopal, i estan dedicats al culte diví perpètuament ha d’haver-hi lliure accés per vies comunes i igualment sortida a via comuna. I que l’Oratori públic ha de tenir obertura contínuament corresponent i declarada pública fou publicat i declarat en el Sac. Congreg. Espiscop. 22 de setembre 1719 ...). 1816. Institutionum Canonicarum: “... Publicum es, quod publicam habet januam, et quod cuivis e popolo patet, privatum est, quod in privatis domibus et quod domini arbitrio constituitur ...” (“És públic allò que té una entrada pública i allò que està obert a qualsevol poble, és privat allò que es construeix en domicilis privats i allò [que es construeix] segons arbitri del Senyor ...”). 1835. Theologia moralis del Beati A.M. de Ligorio, Tomus Quartus, Dubium IV, marginal 357: “Hoc igitur Decreto non fuit vetitum Espiscopis dare licentiam celebrandi. I. In Oratorio benedicto, et designato ad usus sacros, in quo est janua habens ingressum per via publicam, etsi sit janua privata affixa domui alicujus secularis; illud etiam non dicitur privatum, sed publicum Oratorium ...” (“Amb aquest decret, doncs, no fou una prohibició del bisbe el concedir permís per a les celebracions. En un oratori beneït i assignat per a usos sagrats, en què hi ha una entrada que té l’ingrés per una via pública, encara que hi hagi una entrada privada unida a la casa d’algun seglar; aquell que no es considera privat, sinó oratori públic ...”). ________________________________________________________________________________________ 21/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 2.1.19 ANNEX. CATÀLEG DEL PATRIMONI CULTURAL DEL MUNICIPI DE BUNYOLA (2004). El 12 de gener de 2004 el ple de l’Ajuntament de Bunyola aprovà provisionalment el Catàleg del Patrimoni Cultural del municipi, elaborat per Gaspar Valero i Martí (coordinador), Margalida Castells Valdivieso, Francisca Martí Alemany, Bàrbara Suau Font, Tomàs Vibot Railakari, Jesús Miguel Reyes Conejero i Josep Francesc Pardo Garcias. A la introducció es descriu l’objecte del catàleg, que té com a objectius inventariar, descriure, analitzar i diagnosticar l’estat dels béns monumentals, etnològics i arqueològics del terme municipal i marcar els requisits per a la seva protecció. També es descriuen les tipologies dels béns patrimonials que formen part d’aquest catàleg, entre les quals apareixen els elements de comunicació: camins, pujadors i carrers empedrats. Pel que fa als criteris de protecció, el catàleg defineix tres nivells aplicables als elements patrimonials catalogats: A. Nivell de protecció integral Distingeix dos graus en funció als trets dels béns a protegir: A1- Protecció integral Aquest tipus de protecció implica una preservació íntegra del bé a protegir, això és, sense cap possibilitat de canvi que impliqui una modificació en la seva estructura, distribució i elements d’acabat. Això implica la impossibilitat d’un canvi d´ús o de rehabilitació, havent de continuar segon el seu ús original i permetent-se tan sols obres de conservació, restauració i, en casos excepcionals, de recuperació d’alguna de les seves característiques originals (per exemple, una església). A2- Subcategoria protecció integral Aquesta subcategoria engloba aquells elements d’un elevat valor patrimonial que, a causa del seu deteriorament, requereixin obres d’una certa entitat per assegurar-ne la permanència o el retorn a un estat desitjat. També queden inclosos en aquesta subcategoria aquells elements patrimonials que, malgrat merèixer una protecció integral, posseeixin annexos no protegits o amb menor nivell de protecció. En aquest suposit poden dur-se a terme obres de major entitat necessàries per a la continuïtat en el seu ús, aspecte i/o conservació. B. Nivell de protecció parcial Molts edificis, malgrat la seva importància, necessiten per a la continuïtat en el seu ús o conservació original adaptacions a determinades condicions actuals, com pot ser el cas d’un edifici residencial o d’un destinat a determinats serveis (per exemple, un hospital). Això obliga a establir una protecció parcial, la qual pot englobar diverses categories de protecció a partir de la quantitat de volum a protegir. En distingeix tres graus: B1- Protecció majoritària: es considera que la major part del conjunt ha de ser protegit. B2- Protecció parcial: es considera que parcialment el conjunt ha de ser protegit. B3- Protecció puntual: es considera que puntualment una part del conjunt ha de ser protegit o bé un simple element (per exemple, una finestra, una porta, etc.). C. Nivell de protecció ambiental Distingeix dues classificacions: C1- Protecció estructural. Queden englobades aquí les remodelacions que afectin la totalitat de l’espai de les edificacions, mantenint exclusivament la seva volumetria i estructura portant interior (per exemple, una antiga fàbrica, un escorxador, etc.). __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 22/346 C2- Protecció de la façana. Quan només s’ha de protegir la façana, amb tots els elements que hi conté (per exemple, una façana rústica tradicional a un poble, la façana d’un comerç, etc.). Pel que fa al patrimoni etnològic trobam un paràgraf que diu: “Quant a camins, s’hi ha inclòs camins públics com privats. Com a públics destaquen el camí vell de Palma, el camí vell de Sóller o el camí d’Orient i els de sa Comuna. De privats, només se n’han inclòs aquells que tenen valor constructiu, com pot ser el camí del coll des Jou, el camí de sa Muntanya, el camí de sa Gubia, el camí des Nevaters, etc.” (pàg. 7). Els camins inclosos en el Catàleg del Patrimoni Cultural del municipi de Bunyola i el seu nivell de protecció són: Camí de Cas Garriguer al camí dels penyals d’Honor Camí de Caubet (A1) Camí de sa coma Gran Camí de sa cova des Bous (A1) Camí de sa Gubia (A1) Camí de sa Muntanya (A1) Camí de sa Plana al comellar de sa serra des Pins (A2) Camí del coll de s’Alqueria (B1) Camí des coll des Jou (A1) Camí des Alous / camí de sa Serra (A2) Camí des Barrancons (A1) Camí des Freu (A1) Camí des Nevaters (A1) Camí des pas de s’Estaló as Rafal (A1) Camí des Través (A1) Camí des Verger a Honor (A1) Camí d’Orient a sa Plana (A1) Camí d’Orient al castell d’Alaró (B1) Camí vell de Ciutat (A2) Camí vell de sa Comuna (A1) Camí vell de Sóller (A2) Camí vell d’Orient (A2) Pas de na Maria (A2) Pas de s’Escaleta (A1) Pas de s’Estaló (A1) Pas d’en Topa (B2) 2.1.20 ANNEX. PLAN NACIONAL DE VÍAS PROVINCIALES. El decret 1541/1972, de la Presidència de Govern, de 15 de juny, pel qual s'aprovava el text refòs de la Ley del Plan de Desarrollo Económico y Social, va posar en marxa el Plan Nacional de Vías Provinciales. El 3 de novembre de 1972, mitjançant una ordre publicada en el Boletín Oficial del Estado nº 264, es procedia a la creació de la Comissió per a l’elaboració de l'esmentat Pla, que en el plaç màxim de dos anys havia d'estar acabat. Per dur a terme els estudis en el seu respectiu àmbit territorial, es constituïa en cada Comissió Provincial de Serveis Tècnics un grup de treball, presidit pel Cap Provincial de Carreteres i integrat per representants de les Diputacions Provincials, del ________________________________________________________________________________________ 23/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola Ministeri d’Agricultura i dels demés Organismes que exercien atribucions sobre les vies afectades pel Pla. El Grup de Treball de Balears, a principis de 1973, va fer arribar una comunicació a tots els ajuntaments de la província, comunicació que passam a transcriure: "Con el fin de elaborar el Plan Nacional de Vías Provinciales, cuyo objetivo es determinar los caminos que han de integrar la futura Red Viaria a cargo de las Diputaciones, se ha creado por Orden de la Presidencia de Gobierno de 2 de noviembre de 1972 la Comisión para la elaboración del Plan Nacional de Vías Provinciales. Con este mismo objecto, y en el seno de la Comisión Provincial de Servicios Técnicos de Baleares, se acaba de constituir el Grupo de Trabajo de Baleares, integrado por el Jefe Provincial de Carreteras que suscribe, en calidad de Presidente, por D. Andrés Parietti Lliteras en representación de la Excma. Diputación Provincial y por D. Mateo Castelló en representación de la Delegación Provincial del Ministerio de Agricultura. No es necesario recalcar la importancia que esta futura Red Provincial puede tener para ese Ayuntamiento, y la conveniencia de que los estudios que han de conducir a su determinación se hagan con el máximo interés. Por ello me permito rogarle su valiosa colaboración desde la primera etapa del Plan, que tiene por objeto la catalogación de todos los caminos de uso permanente y servicio público existentes en la Provincia. Con el fin de recopilar todos los datos precisos y poder llegar a formar el Catálogo Provincial, le ruego encarecidamente que disponga lo preciso para que, de acuerdo con las Instrucciones que se adjuntan, se proceda a rellenar el cuadro y mapa que se acompañan, reflejando en ellos todos los caminos dependientes de ese Ayuntamiento y que cumplan con las condiciones exigidas en las referidas Instrucciones. Para que el Catálogo sea lo más completo posible, y para facilitar la labor del Grupo provincial de Trabajo, le agradecería que al final de la relación de caminos municipales, y bajo el epígrafe "Otros Caminos", se indicaran todos los caminos existentes en ese término municipal y que no pertenezcan al Estado, a la Provincia ni al Municipio, pero que, cumpliendo las condiciones de las adjuntas instrucciones, sean de uso permanente y servicio público. Es el caso, por ejemplo, de caminos de acceso a instalaciones industriales, santuarios, sanatorios, miradores, etc. Por "uso permanente y servicio público" se entiende que el camino sea normalmente practicable en cualquier época del año y que no sea utilizado exclusivamente por la propiedad privada. Se excluyen las vías que, por su función puramente local, respondan al concepto de calle. Se ruega la remisión de un ejemplar del cuadro y mapa, debidamente cumplimentados, a la Jefatura Provincial de Carreteras, como sede del Grupo de Trabajo de Baleares, antes del próximo dia 28 de febrero. Palma, 30 de enero de 1973 El Presidente del Grupo de Trabajo. Instrucciones para la Catalogación de las Vías. 1- Características que como mínimo deben reunir las carreteras y caminos que deben ser incluidos en los estados cuyo modelo se remite. __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 24/346 1.1. Plataforma de anchura igual o superior a (3) tres metros. Se entiende por plataforma la anchura total correspondiente a calzada más arcenes, en su caso. 1.2. Uso permanente y servicio público. 1.3. Que posean obras de fábrica para salvar los accidentes geográficos del terreno por donde se desarrollan. 2- Caminos que deben incluirse en las relaciones de acuerdo con su situación administrativa. Solamente deben ser incluídas aquellas carreteras o caminos que en 31 de diciembre de 1972 se encuentren en alguna de las situaciones siguientes: 2.1. Carreteras o caminos construidos, que formen parte de las redes en explotación de los distintos Organismos. 2.2. Carreteras o caminos en construcción. 2.3. Carreteras o caminos de posible construcción que tengan su correspondiente proyecto aprobado. 3- Documentación a cumplimentar por cada Organismo afectado. 3.1. Hoja de catálogo. Cada Organismo cumplimentará el modelo de relación de carreteras y caminos que se adjunta de acuerdo con las siguientes normas: (1) Se pondrá el nombre del Organismo a cuyo cargo estén las carreteras o caminos que se relacionen. (2) En esta casilla, cada Organismo relacionará sus carreteras o caminos a partir del número 1. Este número de orden deberá coincidir con el que se señale en el plano correspondiente. (3) Se pondrá la clave, abreviatura o sigla de la carretera o camino, si la tuviera. (4) Se escribirá el nombre completo oficial, en su caso, de la carretera o camino de que se trate. (5) En las casillas marcadas "P.K." se indicarán los P.K. de la carretera o camInos que se esté relacionando, que constituyan el origen y final del tramo de que se trata. En las casillas marcadas "Localización" se indicarán los datos que identifiquen lo más claramente posible el origen y el final del tramo. Por ejemplo: Localidad de .........................................................................; P.K. en la C. C ..............................; Plaza Mayor de .........................................................; etc. (6) Se indicará la totalidad de los kilómetros del tramo. Los datos se expresarán con una cifra decimal. (7) Se escribirá en la 1ª casilla el ancho de la explanación y en la 2ª la de su calzada afirmada, si la tuviera. Los datos se expresarán con una cifra decimal. Las cantidades que se indiquen reflejarán las de mayor predominio en el tramo. En la casilla "Observaciones" podrá aclararse más, si se estima oportuno, este dato, por ejemplo: indicando las ________________________________________________________________________________________ 25/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola diferentes anchuras que tiene el tramo y las longitudes que corresponden a cada una de ellas. Se entiende por explanación el espacio comprendido entre bordes exteriores de desmonte o terraplén, o entre bordes exteriores de cunetas si no existieran aquellos. Se entiende por calzada la parte de la Carretera destinada a la circulación de vehículos. (8) En esta casilla se pondrán las clases del afirmado de la calzada, si lo tuviera, con arreglo a las siguientes claves: R- Rígido M- Macadam B- Riego bituminoso A- Aglomerado TE- Tierra estabilizada X- Terreno natural (9) En esta casilla se pondrán todas aquellas características especiales que pueda tener la carretera o camino para su más completa identificación: En cada relación se totalizará el número de kms. 3.2. Cartografía Acompañando a cada relación se adjuntará un plano a escala 1: 250.000 desarrollando en papel de tamaño UNE A.1. siempre que los datos que en el mismo se reflejan puedan ser identificables. Aquellos Organismos que lo necesiten para su fácil identificación, podrán usar las escalas de 1:100.000 y 1:25.000, pero su tamaño será en hoja del mismo formato UNE A.1. con objeto de obtener una uniformidad de todos ellos a efectos de su archivo y manejo. Cuando se utilicen planos a estas escalas, se acompañará un plano general a escala 1:250.000 en el que se localicen las zonas detalladas. 4- Plazos Dado que la Comisión Provincial de Servicios Técnicos de Baleares debe elevar al Comité Técnico Nacional de Vías Provinciales la recopilación de todo el Catálogo provincial antes del 31 de marzo próximo, los Organismos afectados deben cumplimentar lo interesado antes del 28 de febrero próximo. 5- Para la aclaración de cualquier duda que se presente se puede establecer contacto con el Grupo de Trabajo constituido en el seno de la Comisión Provincial de Servicios Técnicos. Palma, Enero 1973 Fonts: - Arxiu General del Consell Insular de Mallorca. • Sig. XI- 86/3. Pla Nacional de Vies Provincials (1972-1974). • Sig. XI- 76. Pla Nacional de Vies Provincials (1974). - Arxiu del Consell de Mallorca. Vies i Obres. Plan Nacional de Vías Provinciales. Catálogo de las carreteras o caminos existentes en la provincia a cargo del Ayuntamiento de Buñola (1973). __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 26/346 - Arxiu del Consell de Mallorca. Vies i Obres. Plan Nacional de Vías Provinciales. Catálogo de las carreteras o caminos existentes en la provincia a cargo del Ayuntamiento de Marratxí (1973). - Arxiu del Consell de Mallorca. Vies i Obres. Plan Nacional de Vías Provinciales. Catálogo de las carreteras o caminos existentes en la provincia a cargo del Ayuntamiento de Sóller (1973). - Arxiu del Consell de Mallorca. Vies i Obres. Plan Nacional de Vías Provinciales. Catálogo de las carreteras o caminos existentes en la provincia a cargo del Ayuntamiento de Santa María (1973). 2.1.21. ANNEX. PLA TERRITORIAL DE MALLORCA (CONSELL DE MALLORCA). El Pla Territorial de Mallorca, aprovat definitivament pel Ple del Consell de Mallorca en sessió de 13 de desembre de 2004, compte amb un apartat específic dedicat a la protecció del patrimoni i a la creació de rutes d’interès natural i paisatgístic. Concretament les normes d’ordenació del Pla recull, en el Títol V. Medi Ambient, patrimoni i litoral, capítol II. Patrimoni urbanístic i arquitectònic, el següent article: Norma 50. Rutes d’Interès paisatgístic (ED): 1. Per tal de difondre la realitat patrimonial, promoure la seva conservació i potenciar el seu coneixement i comprensió, s’han creat les següents rutes d’interès naturalístics, grafiades en el plànol número 5: - Ruta Pedra Seca - Ruta Artà-Lluc - Ruta del sistema hidràulic de Palma 2. Sense perjudici de la possibilitat de redacció de Plans Especials per part del Consell Insular de Mallorca per al desenvolupament de les presents determinacions, els traçats de les rutes esmentades s’hauran d’incloure en el planejament municipal, i seran vinculants a l’hora de redactar les adaptacions, revisions o els nous planejaments urbanístics. S’haurà de preveure una zona de protecció al voltant de cada un dels elements que la constitueixen on es prohibeixen actuacions que puguin malmetre o perjudicar el patrimoni catalogat, les visuals, l’entorn o la qualitat paisatgística de la ruta i, a la vegada, manternir-les en condicions de ser transitades i obertes al públic. El Pla especial d’ordenació i protecció de la Ruta de Pedra en Sec, fou aprovat inicialment pel Ple del Consell de Mallorca en sessió celebrada dia 11 de juliol de 2008 i publicat al BOIB núm. 110 de dia 7 d’agost de 2008. En aquest Pla apareix una normativa específica per als camins, als quals els seran d’aplicació els següents articles: Article 3. Naturalesa jurídica La Ruta de Pedra en sec és un itinerari d’interès naturalístic i paisatgístic, promogut pel Consell de Mallorca, que es configura com a sender de gran recorregut (GR) d’acord amb la normativa estatal i internacional, d’accés lliure i d’utilització gratuïta, sotmès a ________________________________________________________________________________________ 27/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola l’interès general i a l’ús públic. El Consell de Mallorca ha d’establir, mitjançant el desplegament normatiu adient, les actuacions sotmeses a autorització. Article 4. Àmbit 2. A l’àmbit de la Ruta s’inclouen, a més del traçat: a. Una franja de protecció de 15 metres a banda i banda dels camins que conformen la Ruta, comptadors a cada costat del camí a partir de l’eix central de l’itinerari. Article 5. Règim jurídic i titularitat 1. La Ruta de Pedra en Sec està formada per una xarxa de camins de titularitat pública i privada 2. Les actuacions que es realitzin en els camins tant de titularitat pública com privada, s’han de sotmetre al que disposa el present Pla Especial 3. En els trams de la Ruta que discorren per espais naturals protegits, aquesta s’ha de sotmetre al que disposen els instruments d’ordenació d’aquests espais 4. Pel que fa als trams de la Ruta que discorren per propietats privades, sense perjudici d’aplicació de la legislació en materia d’expropiació forçosa, es poden signar convenis de col·laboració amb els propietaris amb l’objectiu de garantir la protecció, la conservació i l’ús públic per la Ruta. 5. Dins la franja de protecció els municipis adoptaran les mesures adients per garantir la seva protecció. 2.2. BIBLIOGRÀFIQUES AA.DD. Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana. Palma: Consell Insular de Mallorca, 1993. AA. DD. Gran Enciclopèdia de Mallorca. Inca, Mallorca: Promomallorca Edicions, S.L, 1991-1998. ALOMAR, G. & REYNÉS, A. Barranc de Biniaraix. Guia d’interpretació del Medi. Palma: Consell de Mallorca. Leader. Planogràfica Balear, 1994. ALONSO, J. J. (2005). Rutas por las Islas Baleares a pie. Madrid: El País Aguilar, 2005. ALONSO, E. “Comuna de Bunyola. Por el Pas de Son Creus (1)”. A Última Hora (20.03.2009). BLÀZQUEZ, M. ; LLOBERA, M.; MUS, M. & TÉBAR, F. X. “L’antiga xarxa de camins”. A Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa. La Serra de Tramuntana, natura i cultura. Mallorca: Editorial Moll, 1998. BRUNET, P. La comuna de Bunyola: Bibliografía d’un bosc. Palma: Conselleria de Cultura, Educació i Esports, 1991. __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 28/346 DIAZ, R.; GINARD, A.; PICORNELL, C.; RULLAN, O. & SEGUÍ, J. Mª. “Un mapa de part de l’illa de Mallorca de l’any 1594 (circa)”. A Treballs de geografia, núm. 40, pàg. 113-117. Palma: Departament de Ciències de la Terra. Universitat de les Illes Balears, 1988. EL DIA DEL MUNDO. Guía del patrimonio. Recorridos culturales de las Islas Baleares. Inca: Edit. Nova Hora, S. A. Col·lecció Guies dels pobles de Mallorca. 1996. ES CASTELLET, núm. 25. Agost-setembre 1990. Comassema. ES CASTELLET, núm. 32. Novembre 1991-febrer 1992. Camins i coves de Sa Comuna. FODESMA. Itineraris a peu per la serra de Tramuntana. Palma: Consell Insular de Mallorca. FODESMA, 1994. FONT, G. Cincuenta excursiones a pie por la isla de Mallorca. Palma: Foment del Turisme de Mallorca, 1964. FONT, G. & MUNTANER, J. Manual del turismo en Mallorca. Fomento del Turismo de Palma de Mallorca. Impr. F. Soler. Palma, 1955. FONT, M. & MENOR, F. G. Valldemossa. Guia dels pobles de Mallorca. Mallorca: Hora Nova S. A., 2001. FORTEZA, M. Las carreteras de Baleares. Estudio precedido de un bosquejo histórico de los antiguos caminos de las Islas. Madrid: Ministerio de Obras Públicas, 1958. GARCÍA PASTOR, J. Rutes Amagades de Mallorca. Fasc. 4. “Valldemossa- sa Gubia”. Palma: Impr. Politècnica, 1965. GARCÍA PASTOR, J. Rutas escondidas de Mallorca. Fasc. 9. “Solleric- Puig d’Amos- Solleric (Per Comasema)”. Palma: Impr. Politècnica, 1965. GARCÍA PASTOR, J. Rutes Amagades de Mallorca. Fasc. 22. “Orient- Serra de la RatetaOrient (per Comasema i el pas de na Maria)”. Palma: Impr. Politècnica, 1967. GARCÍA PASTOR, J. Rutes Amagades de Mallorca. Fasc. 23. “Alaró- Talaia de Ca’ls Reis (pel pas de s’Escaleta)”. Palma: Impr. Politècnica, 1968. GARCÍA PASTOR, J. Rutes Amagades de Mallorca. Fasc. 30. “Torrent d’Almadrà”. Palma: Impr. Politècnica, 1968. GARCÍA PASTOR, J. Rutes Amagades de Mallorca. Fasc. 45. “Sa Comuna de Bunyola”. Palma: Impr. Politècnica, 1971. GARCÍA PASTOR, J. Rutes Amagades de Mallorca. Fasc. 46. “Puig de n’Eimeric”. Palma: Impr. Politècnica, 1971. GINARD BAUÇÀ, R. Cançoner popular de Mallorca, vol. III. Mallorca: Editorial Moll, 1981. ________________________________________________________________________________________ 29/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola GINÉS GRACIA, J. “Un caso excepcional de utilización antrópica de una cavidad cárstica mallorquina”. A Assaigs. Trabajos de Geografía, núm. 35. Miscelanea 1987-1979. Pàgs. 8592. GINÉS, J.; Fiol, M. & Ginés, A. “Avencs relacionats amb el comerç de la neu a l’illa de Mallorca”. A Endins núm. 26, 2004. GORRIAS, A. Les cases de neu de mallorca: història, comerç i itineraris. Col·l. l’Esparrall, 5. Palma. El Far de les Crestes, 2001. GRIMALT, F. L’eix de Sineu. Palma: Consell de Mallorca, 2003. GUASP, B. ; BAUZÁ, C.; ROTGER, M. Los castillos roquers de Mallorca. Palma de Mallorca: Ed. Mallorquina de Francisco Pons, 1952. HABSBURG-LORENA, L. S. Les Balears descrites per la paraula i la imatge. Traduït de 18691891. Inca: Gráficas García, 1999-2003. HABSBURG-LORENA, L. S. Els castells roquers de Mallorca. Història i llegenda. Palma: Conselleria de Cultura, Educació i Esports. Govern Balear, 1994. Traduït de l’original de 1910. HEINRICH, H. Mallorca 12 Excursiones clásicas. Palma: Edit. Moll, 1996. HEINRICH, H. Mallorca 12 excursiones-aventura por la Serra de Tramuntana. Palma: Edit. Moll, 1996. HEINRICH, H. Mallorca: Zehn Schöne wenig bekannte Wanderungen. Palma: Edit. Moll, 1999. LLUCH. Núm. 19. Juliol 1922. “Crónica de Lluch”. Pàg. 162. LLUCH. Núm. 104. Setembre 1929. “Crónica de Lluch”. Pàg. 162. IBAÑEZ, C. Descripción geodésica de las islas Baleares. 1871. El siglo XIX. Palma. 1958. KIRCHNER. H. La construcció de l’espai pagès a Mayurca: les valls de Bunyola, Orient Coanegra i Alaró. Palma: Universitat de les Illes Balears, Servei de Publicacions i Intercanvi Científic, 1997 JAUME, J. Tramuntana de Norte a Sur. Los 54 Miles de la Sierra en 142 Itinerarios. Palma: Calima, 2003. JUAN, R. Escorca. Apuntes para la historia del municipio (I). Palma: Calima Ediciones, 2002. JUAN, R. Escorca. Apuntes para la historia del municipio (II). Palma: Calima Ediciones, 2002. LLOFRIU, P. Caminant per Mallorca. Manuals d’introducció a la Naturalesa núm 8. Mallorca: Edit. Moll, 1992. __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 30/346 MARTÍN, N. Camina Caminaràs. 13 excursions senzilles per les illes Balears per a fer amb la família. Palma: Edit. Pontos, 2001. MASCARÓ PASARIUS, J. 30 excursiones en coche por Mallorca. Palma: Gràfiques Miramar, 1974. MUNTANER, J. “Documentos para la historia de Buñola”. A Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana. Núm. 28. pàg. 136.Palma, gener-desembre 1940. MURRAY, D. ; LLABRÉS, J. & PASQUAL, A. Jardines de Mallorca. Tradición y estilo. Palma: José J. de Olañeta, 2003. PALOS, B. Itineraris de Muntanya. Excursions a peu per la Serra de Tramuntana. Mallorca: Edit. Moll, Manuals d’Introducció a la Naturalesa, 5. 1984. PARKER, J. Walking in Mallorca. Milnthorpe, Cumbria (England): Cicerone press, 1994. PEÑA, P. A. Guía de las Baleares. Palma: Edicions Cort, Edició en facsímil. 1891. POYATOS, J. Guia de la bicicleta de Montaña. Excursiones en Mallorca. Mallorca: Moll, 1995. RODAS, G. “De Orient al Castell de Alaró”. A Diario de Mallorca (5.12.2008). ROSSELLÓ VAQUER, R. Bunyola en el segle XIV. Bunyola: Col·lectiu Cultural Sitja. Papers i treballs, núm. 10. 1995. ROSSELLÓ VAQUER, R. Bunyola en el segle XV. Bunyola: Col·lectiu Cultural Sitja. Papers i treballs, núm. 11. 1995. SÓLLER. Núm. 1731. 10 d’abril 1920. “Crónica local”. SUAU, B. “Les nostres possessions. Raixeta, entre comellars i aigua”. Es Castellet, núm. 10. Maig-juny 2004. SUAU, B. “Les nostres possessions. Cals Reis, els colors de la història”. Es Castellet, núm. 15. Març-abril 2005. SUAU, B. “Les nostres possessions. Can Grau”. Es Castellet, núm. 17. Juliol-agost 2005. SUAU, B. “Les nostres possessions. Barcelona”. Es Castellet, núm. 18. Setembre-octubre 2005. SUAU, B. “Les nostres possessions. Son Térmens”. Es Castellet, núm. 19. Novembredesembre 2005. SUAU, B. “Les nostres possessions. Coma-sema, un paradís a Orient”. Es Castellet, núm. 21. Març-abril 2006. ________________________________________________________________________________________ 31/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola SUAU, B. “Les nostres possessions. La Muntanya, terra amunt, a prop del cel”. Es Castellet, núm. 23. Juliol-agost 2006. VALERO, G. Camins i paisatges. Itineraris culturals per l’illa de Mallorca. Barcelona: R. i J. J. de Olañeta, Editors, 2002. VALERO, G. Els noms de Fora Porta de la Ciutat de Mallorca: toponímia documentada del Terme de Palma (1230-1901). Palma: Ajuntament de Palma, 2008. VALERO, G. & MURRAY, D. G. Raixa. Història i patrimoni. Palma: J.J. de Olañeta Ed. Consell de Mallorca, 2003. VALLCANERAS, L. 20 itineraris alternatius per la Serra de Tramuntana (III). Marratxí: Ed. Gorg Blau, 2001. VALLCANERAS, L. Les cases de neu i els seus itineraris. Mallorca: Ed. Gorg Blau, 2002. VIBOT, T. “De Valldemossa a Bunyola – pels Cairats i el puig de Sant Pere”. A Diari de Balears (28.11.2008). VIBOT, T. Crims, infàmies i immoralitats a Bunyola i Orient: segles XVI-XIX. Bunyola: Col·lectiu Cultural Sitja, 2005. 2.3. CARTOGRÀFIQUES - DESPUIG, A. (1785). Mapa de la Ysla de Mallorca. - COELLO, F. (1851). Atlas de España y sus posesiones de Ultramar. Islas Baleares. Escala 1/200.000. - MOYÀ, J. (1909). Mallorca itineraria. Descripción detallada de la Isla con gráficos de orientación de cada una de sus poblaciones y perfiles longitudinales de sus carreteras y caminos por D. José Moyá Salvá. - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala 1/100.000. - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31), 2a. Edició. Escala 1/100.000. - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1948). Cartografía Militar de España. Full 671 (Inca). Escala 1/50.000. - MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1959). Cartografía Militar de España. Escala 1/25.000. __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 32/346 - ASOCIACIÓN DE ANTIGUOS BLAVETS (1969). Lluc y su comarca. Plano guía con indicación de los caminos, fuentes y miradores de interés para el excursionista. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1984). Cartografía Militar de España. Escala 1/100.000. - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1986). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. - CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI (COPOT.) (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1998). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. - CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala 1/5.000. - VV. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000. RELACIÓ DELS CAMINS Núm. Núm. fitxa d'ordre Consell Nom del camí 1 1 CAMÍ DE SA FÀBRICA 2 2 CAMÍ DE S'ALQUERIA D'AVALL / CAMÍ DE BARCELONA / CAMÍ VELL DE SÓLLER / CAMÍ DE CAN MIQUELÓ / CAMÍ DE SES ARGILES 3 3 CARRETERA DE SA COMUNA / CAMÍ DE SA COMUNA 4 4 CAMÍ AL SANATORI JOAN MARCH / CAMÍ DE CAUBET 5 5 CAMÍ DE SA CANTINA 6 6 CAMÍ DE SON SERRA / CAMÍ DES CAMP DE FUTBOL 7 7 CAMÍ DE CAUBET 8 10 CAMÍ DE SA COMA DES POBRE ANDREU 9 11 CAMÍ DES GRAU 10 13 CAMÍ DES PENYAL D'HONOR / CAMÍ DES CORRAL DE SES CABRES 11 14 CAMÍ DES COMELLAR D’EN CUPÍ 12 15 CAMÍ DE SA COMA GRAN / CAMÍ DES COCONS / CAMÍ DE CA NA MORAGUES ________________________________________________________________________________________ 33/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola Núm. Núm. fitxa d'ordre Consell Nom del camí 13 16 CAMÍ DES TRAVÉS (A)/ CAMÍ DE SA COMUNA / CAMÍ DE CAN MICA / CAMÍ DE SA CASETA 14 17 CAMÍ DE SA COVA D'EN SION 15 18 CAMÍ DE SA COVA DE S'AIGUA 16 19 CAMÍ DE SA COMA D'EN BUSCANTE 17 20 CAMÍ DES ROTLO DE SES POMES 18 21 CAMÍ DES PUIG GROS / CAMÍ NOU 19 22 CAMÍ DES COMELLAR DE SA CUINA 20 23 CAMÍ DE S’ESTEPARET 21 24 CAMÍ DES PUIG D’EIMERIC / CAMÍ DES PUIG DE NA MARIT 22 25 CAMÍ DES FORNETS 23 26 CAMÍ DE MUNTANYA 24 27 CAMÍ DE SA PENYA DES LLAMP / CAMÍ DES COMELLAR DE S'EMBOCADOR 25 28 CAMÍ DE SON POU / CAMÍ DES COMELLAR DE S'EMBOCADOR 26 29 CAMÍ DES SALT D'EN GENER 27 32 CAMÍ DES ROCAR DE SA BASSA 28 33 CAMÍ DE VALLDEMOSSA 29 34 CAMÍ DE SÓLLER 30 39 CAMÍ DES FREU 31 40 CAMÍ DE SA COMUNETA 32 41 PAS DE S'ESCALETA 33 44 CAMÍ D'ORIENT AL CASTELL D'ALARÓ 34 45 PAS DE NA MARIA 35 47 CAMÍ D’ORIENT 36 48 CAMÍ DE PASSATEMPS 37 51 CAMÍ DE SES COSTES 38 59 CAMÍ DE CAS GARRIGUER AL CAMÍ DES PENYALS D'HONOR 39 61 CAMÍ D'ALMALLUTX / CAMÍ DE COMA-SEMA 40 62 CAMÍ D'ORIENT A ALARÓ 41 65 SA COSTA PELADA 42 71 CAMÍ DE BUNYOLA A ALARÓ 43 80 CAMÍ D'ESPORLES A ALARÓ / CAMÍ DE SES ROTES __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 34/346 (1) CAMÍ DE SA FÀBRICA LOCALITZACIÓ Municipi: Bunyola Fulls del mapa 1: 5.000: 670-6-7 Inici: zona urbana de Bunyola, prop de Sa Fàbrica. Final: carretera de Palma a Sóller Ma-11. Longitud: 317 m DOCUMENTACIÓ - Obres per part de l’Administració. - Camí rural. - Pla Territorial de Mallorca. SENYALITZACIÓ Fites Pintades Indicadors Panells DELIMITACIÓ LATERAL Sí No LIMITACIÓ DE PAS Sí No reixa, paretó i paret OBSERVACIONS - Camí d'interès excursionista Sí No RECOMANACIONS Inclusió a l’Inventari de béns municipals Obertura d’un expedient d’investigació Protecció per interès constructiu ________________________________________________________________________________________ 35/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola TRAMS - Tram 1 Tipologia: carro Tipus de ferm: asfalt Longitud: 317 m Amplada mínima: 3 m Amplada màxima: 3,8 m Seguiment: sense problemes Estat: bo Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Paret Escalons Clavegueres Pujadors Escopidors Ratlletes Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 3 d’octubre de 1915 “... se dió cuenta de una instancia formulada por D. Bernardo Cabot y Cañellas de fecha primero de los corrientes en suplica de que se le conceda permiso para construir un horno destinado a la cocción de cemento en la finca de D. Guillermo Colom y Payeras, procedente del predio Son Garcías y vulgarmente llamada Can Nevarro, a unos cincuenta metros de distancia del camino de establecedores que enlaza el camino vecinal del Creuer con la carretera de Soller atravesando la finca denominada pla de ses Comes; acordandose por unanimidad que se exponga al público por plazo de quince dias a efectos de reclamación ...” (AMB. Sign. 25). El 6 d’octubre de 1969 l’Ajuntament de Bunyola, llegida la comunicació de la Diputació Provincial sobre subvencions del fons provincial de cooperació, acordà l’estudi i formació del projecte tècnic per les obres d’afirmat dels següents camins: “Camino municipal de BunyolaCarretera de Soller por Can Manuel = b) Tramo conocido por Costa des Corté Vey = c) Conocido por De la Fábrica y que enlaza con la carretera de Soller = d) De la carretera de Soller al Sanatorio Juan March = e) Travesia Son Serra a carretera de Soller por Caubet Nou” (AMB. Sense signatura). El mes de març de 1971 el servei de Vies i Obres de la Diputació Provincial va elaborar el projecte d’acondicionament i pavimentació asfàltica dels camins de ses Argiles i sa Fàbrica i el mes d’octubre de 1973 es va fer una reforma i actualització de preus del mateix. A la memòria del projecte es diu: “Cº de Sa Fabrica: Entre los pk 0’235 y 0’300 se desmonta la parte interior de una curva para dotarla de sobreancho y visibilidad. Para conseguirlo es preciso sustituir una pequeña conducción de agua existente por una tubería de fibrocemento que se llevará adosada al muro de mamposteria existente ...” (AMB. Sense signatura). En sessió plenària del 22 de juny de 1976 s’acordà aplicar contribucions especials per procedir a la pavimentació dels camins de sa Fàbrica i de ses Argiles, conforme el projecte tècnic elaborat pels serveis tècnis de la Diputació Provincial (AMB. Sense signatura). 707 El 13 d’octubre de 1976 el consistori bunyolí, “... después del informe de como siguen los trabajos del expediente de Contribuciones Especiales para el asfaltado del Camino de la __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 36/346 Fabrica y Alqueria de Vall se acuerda que lo más pronto posible se ponga en marcha” (AMB. Sense signatura). Segons consta a l’acta del ple del 23 d’agost de 1979 s’acordà sol·licitar al Consell Insular de Mallorca la inclusió dins el Pla de Cooperació del projecte de pavimentació asfàltica dels camins de Ses Argiles i Sa Fàbrica, redactats per l’enginyer de camins Andreu Parietti (AMB. Sense signatura). El 23 de febrer de 1996 el batle de Bunyola remetia una carta al conseller d’Agricultura i Pesca en la qual comunicava quin eren els camins rurals del municipi que cumplien els requisits per esser inclosos dins el Pla de Camins Rurals. Entre ells apareix el camí de sa Fàbrica a la carretera de Sóller, amb inici al nucli urbà de Bunyola, vora l’anomenada sa Fàbrica, i final a l’encreuament amb la carretera de Sóller, amb una longitud aproximada de 350 metres i una secció mitja de 4 metres. Al final del document es diu: “Assenyalar que tots aquest camins són de titularitat pública”. Així el 31 d’octubre de 1996 es firmà un conveni de col·laboració entre la Conselleria d’agricultura, comerç i industria i l’Ajuntament de Bunyola en matèria de camins rurals, pel qual durant 1996 i 1997 es recomposarien els camins rurals de Caubet i sa Fàbrica (AMB. Sense signatura). En data del 28 de febrer de 1996 l’arquitecte municipal de l’Ajuntament de Bunyola elaborà el projecte de rehabilitació i restauració del camí de sa Fàbrica a la carretera de Sóller, a la memòria del qual podem llegir: “Este camino se inicia en el límite del casco urbano de la zona denominada “Sa Fàbrica” y discurre hasta su intersección con la Carretera de Soller, dando acceso a diversas viviendas rurales permanentes. La adecuación de este camino es de gran importancia estratégica para el Ayuntamiento de Bunyola, ya que representa la única via alternativa al actual acceso a Bunyola desde la Carretera de Soller, ya que cualquier reparación que precisara la actual vía de acceso podría tener dicho camino como alternativa de entrada y salida al núcleo urbano desde la citada Carretera de Soller. [...] La longitud del citado camino desde el límite del suelo urbano hasta la Carretera de Soller es de 350 m., con una sección media de 4 m. de ancho [...] El técnico que suscribe certifica que el camino cuya rehabilitación se propone en el presente proyecto es de titularidad pública, por consiguiente reune las condiciones de viabilidad de su ejecución ...” (AMB. Sense signatura). En sessió plenària celebrada pel consistori bunyolí el 7 d’octubre de 1996 s’exposava el conveni de cooperació entre la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i l’Ajuntament de Bunyola per al finan0çament i execució d’inversions en camins rurals, seleccionant per a la bianualitat 1996-1997 els camins rurals de Caubet i Sa Fàbrica (AMB. Sense signatura). El 5 de maig de 1997 el ple aprovava una proposta de la comissió informativa general sobre la creació d’un crèdit extraordinari en el vigent pressupost de despeses per afrontar les obres de rehabilitació dels camins de Sa Fàbrica i Caubet (AMB. Sense signatura). Aquest camí forma part de la ruta de Pedra en sec. (Veure Annex 2.1.21). ________________________________________________________________________________________ 37/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: CARTOGRAFIA ON APAREIX: - INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa nacional topográfico parcelario. Término municipal de Buñola. Escala 1/10.000. - MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Full 670 (Sóller). - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala 1/25.000. Hoja 670 (Soller). Cuarto II. Alaró. - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1979). Mapa Militar de España. Sóller (19-13). Escala 1/100.000. Apareix parcialment. - CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (4-3). - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 670- IV (Alaró). - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller (38-26). Escala 1/50.000. - CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. - CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala 1/5.000. - DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000. __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 38/346 ________________________________________________________________________________________ 39/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola (2) CAMÍ DE S'ALQUERIA D'AVALL / CAMÍ DE BARCELONA / CAMÍ VELL DE SÓLLER / CAMÍ DE CAN MIQUELÓ / CAMÍ DE SES ARGILES LOCALITZACIÓ Municipi: Bunyola Fulls del mapa 1: 5.000: 670-6-7 Inici: prop de les cases de Barcelona. Final: carretera de Palma a Sóller Ma- 11, prop de s'Alqueria d'Avall. Longitud: 1.311 m DOCUMENTACIÓ - Obres per part de l’Administració. - Camí veïnal. - Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana. - Pla Territorial de Mallorca. SENYALITZACIÓ Fites Pintades Indicadors Panells DELIMITACIÓ LATERAL Sí No LIMITACIÓ DE PAS Sí No paret i reixa. OBSERVACIONS - Camí d'interès excursionista Sí No RECOMANACIONS Inclusió a l’Inventari de béns municipals Obertura d’un expedient d’investigació Protecció per interès constructiu __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 40/346 TRAMS - Tram 1 Tipologia: carro Tipus de ferm: asfalt Longitud: 1.311 m Amplada mínima: 3 m Seguiment: sense problemes Estat: bo Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Paret Escalons Clavegueres Pujadors Escopidors Ratlletes Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: El 13 de gener de 1634 el batle reial de Bunyola hagué de mediar en un plet entre Miquel Bestard i Gabriel Guasp, curador de l’heretat de Jeroni Palou, “... sobre de cert cami pretes per dit Bestard en una pessa de terra de dit Palou dita Las argilas ...”, i que finalment es dirimí amb la fitació d’aquest (AMB. Sign. 758). El 26 de juliol de 1776 l’Ajuntament de Bunyola, en resposta a una ordre del Reial Acord sobre la recomposició de camins, “... seria de paraser el que se pusiese en execusion la citada orden con la posible brevedad reparando todos los mal pasos ay en el camino quien de esta Villa va en el Predio La Alcaria de Vall y asi mesmo si consideran haya otro quien nesesite de lo mesmo. Y por todo el consejo fue resuelto concluso fenesido y determinado nemine discrepante el que se reparen todos los mal pasos se hallan en el citado camino empesando a la Villa y fenesiendo en Predio La Alcaria de Vall y remendando no obstante de hallar no haver otro quien nesesite de reparo alguno se pase a limpiar el que va en Palma, desde la Villa asta el Predio Son Muntaner quitando todas las piedras que se halla suelta por el espresado camino ...” (AMB. Sign. 8). En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 3 de gener de 1841 es procedí a la distribució dels camins entre els regidors: “A cargo del Regidor primero Dn Matheo Marins queda el casco de esta villa y los caminos del crever y de la Alqueria de Avall” (AMB. Sign. 10). El 20 de juny de 1842 el consistori bunyolí llegí una carta de l’Ajuntament de Sóller demanant ajuda per recomposar el camí des del Coll fins a Alfàbia, a la qual es respongué de la següent manera: “... que la suma que solicita para la sobredicha recomposición será mejor invertirla en recomponer el trozo de camino desde la Alqueria de Avall hasta esta Poblacion y otros trozos que casi unicamente sirven para los tragineros de aquel pueblo y de otros que condusen generos a Soller. Y con esto haría este Ayuntamiento lo que ha hecho ja otras vezes sin ayuda alguna de aquel Cuerpo Municipal” (AMB. Sign. 10). El 14 de febrer de 1875 es presentava a l’Ajuntament de Bunyola una “Cuenta de los jornales y materiales que tenga empleado al expresado para poner las piedras pasadisas haser los ________________________________________________________________________________________ 41/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola empedrados de las torrenteras, a la bajada de la cruz, ala de la Eucaria de Vall y aser un pedaso de camino en el mismo sitio” (AMB. Sign. 273). En el ple del 13 de maig de 1888 es tractà la venda d’un solar “... existente al extremo de la calle de la Cruz y entre el camino vecinal que de esta conduce a la carretera de Soller y camino que de esta se dirige a Barcelona llamado de la Alcaria de Vall ...” (AMB. Sign. 11). El 22 de maig de 1904 el consistori bunyolí “... acordó proceder a la recomposición de un portillo existente en el camino vecinal que desde esta villa conduce a la carretera de Soller, llamado vulgarmente Cami de S’Eucaria d’avall ...” (AMB. Sign. 14). Així, el 9 d’octubre de 1904 el mateix consistori pagava 37 pessetes a Guillem Estarellas “... por jornales empleados en la recomposición de un portillo en el llamado Camí de S’Alqueria d’Avall ...” (AMB. Sign. 291). En el ple del 27 de setembre de 1914 “Se dió cuenta de la presentada por el maestro bancalero Guillermo Bujosa Muntaner, importe de los jornales devengados en el levantamiento de un portillo del muro de sosten del camino vecinal llamado de la Alqueria de Avall y sitio denominado “Viñeta de Barcelona” acordandose aprobarla y satisfacer su importe de diez y nueve pesetas cincuenta céntimos con cargo al capítulo 6º artículo 8º del presupuesto ordinario vigente” (AMB. Sign. 25). El 12 de maig de 1933 un dels regidors del consistori bunyolí proposava “... la conveniencia de que se arregle el camino vecinal denominado camino de Alqueria de Vall con el fin de que se ponga en debidas condiciones y despues de una breve discusion, se acordo por unanimidad que se proceda al arreglo del mismo ...” (AMB. Sign. 40). El mes d’abril de 1990 el Consell de Mallorca elaborà el projecte de pavimentació asfàltica del camí de l’Alqueria (AGCM. Sign. 7769/1). El camí de Bunyola a s’Alqueria d’Avall està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana (1993), dins el terme de Bunyola, a l’apartat “Altres camins del terme de Bunyola” (pàg. 185). Els primers 265 metres d’aquest camí formen part de la ruta de Pedra en sec. (Veure Annex 2.1.21). Camí de Barcelona En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Barcelona el 5 d’octubre de 1778 es relacionaven totes les recomposicion necessàries en els camins del terme, entre els quals anomenava les del camí de l’església al carreró de Barcelona (AMB. Sign. 8). El 20 de juny de 1876 l’Ajuntament de Bunyola pagava 255 pessetes a Jaume Sampol “... por haber satisfecho igual suma al camino y torrente que de esta villa conduce a Barcelona ...” (AMB. Sign. 273). El 13 de maig de 1890 el consistori bunyolí escoltà la proposta del batle sobre “... la necesidad de limpiar la acequia pública de esta villa desde el punto donde nace hasta los lavaderos y desde este punto hasta el camino que conduce a Barcelona, se acordó procederse a dicha limpia y disponer por medio de pregon que todos los dueños de algibes o depositos de agua procedan tambien a limpiarlos dentro el plazo de ocho dias” (AMB. Sign. 662). Camí Vell de Sóller __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 42/346 En el ple el 29 de setembre de 1891, “Habiendose quejado algunos vecinos de que se hallan completamente tapiadas las cloacas del camino viejo de Soller que conduce a la Alqueria de Avall lo cual irroga perjuicios al público, se acordó que el peon caminero limpie las indicadas cloacas y caso de encontrarlas tapiadas las destape a fin de dar paso a las aguas que discurran por el citado camino, con grave perjuicio del mismo” (AMB. Sign. 12). El 16 de juliol de 1899 “... se acordó recomponer el cauce que atraviesa el camino viejo de Soller en el punto conocido por son Jardí a fin de que las aguas pluviales no causen perjuicios a dicho camino ...” (AMB. Sign. 12). En el ple celebrat el 28 de gener de 1912 la mateixa corporació acordà “... pasar informe de la Comisión de alumbrado una instancia formulada por el vecino de esta villa Nicolas Martí y Bernad, solicitando en nombre propio y en el de varios convecinos se coloque una lámpara electrica en el camino viejo de Soller y cerca del puente construido sobre el torrente que atraviesa dicho camino junto a la finca denominada Can Manuel” (AMB. Sign. 23). En sessió plenària celebrada el 5 de febrer de 1969 es va discutir sobre la construcció d’una síquia en el camí vell de Sóller, a la finca de Can Bon Jesús: “... Discutido suficientemente el asunto, por unanimidad se acuerda: Estudiar si seria más conveniente, proceder al arreglo del camino que nos ocupa, mediante riego asfáltico; que a tal efecto, se encarga al primer Teniente de Alcalde D. Gabriel Mateu Amengual, para que, previos los asesoramientos que estime necesarios, lleve al Ayuntamiento un avance presupuestario en relacion a su costo, quedando en consecuencia, pendiente de resolución definitiva” (AMB. Sense signatura). El 6 d’octubre de 1969 l’Ajuntament de Bunyola, llegida la comunicació de la Diputació Provincial sobre subvencions del fons provincial de cooperació, acordà l’estudi i formació del projecte tècnic per les obres d’afirmat dels següents camins: “Camino municipal de BunyolaCarretera de Soller por Can Manuel = b) Tramo conocido por Costa des Corté Vey = c) Conocido por De la Fábrica y que enlaza con la carretera de Soller = d) De la carretera de Soller al Sanatorio Juan March = e) Travesia Son Serra a carretera de Soller por Caubet Nou” (AMB. Sense signatura). Camí de Can Miqueló En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 23 de febrer de 1924 es llegí una petició de Miquel Colom Pons “... que suplica se provea de alumbrado el camino de C’an Miquelo en la parte que comprende desde el callejon de dicho C’an Miquelo hasta la finca villa Francisca ...” (AMB. Sign. 34). Camí de ses Argiles El 9 de març de 1934 l’Ajuntament de Bunyola pagava 540 pessetes a Miquel Cañellas Amer “... por el importe de jornales de carro devengados en el transporte de material en el arreglo del camino de las Argilas, Avenida Alcala Zamora y Avenida Estación ...” (AMB. Sign. 312). El mes de març de 1971 el servei de Vies i Obres de la Diputació Provincial va elaborar el projecte d’acondicionament i pavimentació asfàltica dels camins de ses Argiles i sa Fàbrica i el mes d’octubre de 1973 es va fer una reforma i actualització de preus del mateix. A la memòria del projecte es diu: “Cº de Ses Argiles: Mejora del trazado con su correspondiente ensanche en diversos puntos de su recorrido, para conseguir un mínimo de posible circulación de pequeños camiones por todo el camino y el cruce con otros vehículos en practicamente la totalidad de ________________________________________________________________________________________ 43/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola dicho camino. Para conseguir el ensanche previsto es preciso desmontar paredes de mamposteria existentes y reconstruir trasladadas por lo mínimo 2 metros ...” (AMB. Sense signatura. AGCM. Sign. 2596/1). En sessió plenària celebrada l’1 de febrer de 1972 el consistori bunyolí acordà per unanimitat comunicar-se amb el propietari de la finca anomenada Can Bon Jesús “... en relación a los ofrecimientos de cesión de terrenos, a los efectos de las obras de solución de salida de aguas y demás pertinentes, en el camino de “Ses Argiles” (con salida a la Carretera de Soller)” (AMB. Sense signatura). En sessió plenària del 22 de juny de 1976 s’acordà aplicar contribucions especials per procedir a la pavimentació dels camins de sa Fàbrica i de ses Argiles, conforme el projecte tècnic elaborat pels serveis tècnis de la Diputació Provincial (AMB. Sense signatura). DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - AA. DD. (2002). A la Guia dels pobles de Mallorca dedicada a Bunyola es a referència al camí catalogat quan diu: “... Les cases noves (Barcelona), situades devora el camí vell de l’Alqueria d’Avall, ...” (pàg. 83). A la mateixa obra trobam un apartat dedicat a les passejades pels camins, on apareix el camí de l’Alqueria d’Avall: “... Sortim de l’aparcament de can Gual i a la dreta trobam les cases de can Manuel [...] Seguim camí i aviat trobam les cases de Barcelona [...] Seguint el camí arribarem a la carretera de Sóller, davant l’entrada de s’Alqueria d’Avall i just després, a la dreta, trobarem el camí de Biniforani Vell (o de l’estret de Biniforani) ...” (pàg. 88). - KIRCHNER. H. (1997). A la construcció de l’espai pagès a Mayurca: les valls de Bunyola, Orient Coanegra i Alaró trobam una referència al camí catalogat: “El 1268, també, Bernat de Ripio i Jaume de Vilar dividiesen entre ells una tinença, a Bunyola, i una de les parts fetes, limita ‘ex una parte cum olivari Poncii de Rivopullo versus caminun de Soler’ (ECR 347, f. 39v-40), cosa que ens situa, probablement, a la vora de l’antic camí de Sóller, entre Barcelona i Alfàbia” (pàg. 181). També trobam dues referències més a aquest camí: “El 1267 un tros de terra a la vall de Bunyola afronta ... ‘in carraria que itur ad alqueriam de Barchinona’ (ECR 345, f. 312v)” (Pàg. 181) i “El 1300 (ECR 356, f. 15v), un tros de terra afronta amb el camí que va a l’alqueria de Barcelona, ...” (pàg. 181). CARTOGRAFIA ON APAREIX: - COELLO, F. (1851). Atlas de España y sus posesiones de Ultramar. Islas Baleares. Escala 1/200.000. - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala 1/100.000. - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició). Escala 1/100.000. - INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa nacional topográfico parcelario. Término municipal de Buñola. Escala 1/10.000. - MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Full 670 (Sóller). __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 44/346 - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala 1/25.000. Hoja 670 (Soller). Cuarto II. Alaró. - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1979). Mapa Militar de España. Sóller (19-13). Escala 1/100.000. - CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (4-3). - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 670- IV (Alaró). - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller (38-26). Escala 1/50.000. - CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. - CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala 1/5.000. - DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000. ________________________________________________________________________________________ 45/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 46/346 (3) CARRETERA DE SA COMUNA / CAMÍ DE SA COMUNA LOCALITZACIÓ Municipi: Bunyola Fulls del mapa 1: 5.000: 670-6-7 / 670-6-6 Inici: zona urbana de Bunyola, prop de Can Mica. Final: Cas Garriguer Longitud: 4.862 m DOCUMENTACIÓ - Camí rural. - Obres per part de l'Administració. - Camí forestal. SENYALITZACIÓ Fites Pintades Indicadors Panells DELIMITACIÓ LATERAL Sí No LIMITACIÓ DE PAS Sí No OBSERVACIONS - La carretera de sa Comuna, entre els trams 2 i 3, discorre per la zona urbana de Bunyola. En aquesta zona comença la comuna i als mesos d'estiu hi ha una barrera tancada amb pany que impedeix el pas de vehicles, però no de vianants, a causa del perill d'incendis forestals. - Aquest camí dóna accés a la finca pública de la Comuna de Bunyola, propietat de l’Ajuntament de Bunyola. - Camí d'interès excursionista Sí No RECOMANACIONS Inclusió a l'Inventari de béns municipals Obertura d'un expedient d'investigació Protecció per interès constructiu ________________________________________________________________________________________ 47/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola TRAMS - Tram 1 Des de l'inici del camí fins a una distància de 387 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: asfalt Longitud: 387 m Amplada mínima: 3,5 m Amplada màxima: 4,3 m Seguiment: sense problemes Estat: bo Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 2 Continuació del camí fins a connectar amb la zona urbana de Bunyola. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 142 m Amplada mínima: 3,5 m Amplada màxima: 4,3 m Seguiment: sense problemes Estat: bo Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges - Tram 3 Continuació del camí fins a una distància de 1.430 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra i grava Longitud: 1.430 m Amplada mínima: 5,5 m Seguiment: sense problemes Estat: bo Les voltes estan encimentades. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Pujadors Gual empedrat Clavegueres Pedres passadores Paretons Marges __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 48/346 - Tram 4 Continuació del camí fins a una distància de 873 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: asfalt Longitud: 876 m Amplada mínima: 5,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 5 Continuació del camí fins al final. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra i grava Longitud: 2.033 m Amplada mínima: 5,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Paret Escalons Clavegueres Pujadors Escopidors Ratlletes Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: El 8 d’abril de 1953 el secretari-interventor de l’Ajuntament de Bunyola realitzava el pagament de 22.823 pessetes “... al Distrito Forestal de Baleares, por la segunda y última aportación, equivalente al cincuenta por ciento del crédito votado por este Ayuntamiento Pleno, en concepto de aportación extraordinaria a la construcción de la carretera forestal del monte La Comuna ...” (AMB. Sign. 324). L’any 1954 es formà el projecte de camí forestal d’enllaç al mont d’utilitat pública núm. 5 Comuna de Bunyola, en el qual es diu: “1)- Preliminares. El Ministerio de Agricultura por intermedio de la Dirección General de Montes, aprobada en fecha 2 agosto de 1948, un proyecto de camino forestal que discurría en su totalidad por dentro del monte de utilidad pública nº 5 del Patrimonio municipal de Buñola; y que tenía como fin el de servir de vía de saca principal de los productos [...] La ejecución del antedicho proyecto realizada en los años 1950 a 1954, dejaba incumplidos los fines que se perseguían con la construcción del nuevo camino apto para tracción mecánica, al tener éste como punto de término el límite del monte público, quedando todavía una distancia de 2 km. de mal camino de carro y gran pendiente para llegar a ________________________________________________________________________________________ 49/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola empalmar con las carreteras y vía férrea que pasando por el pueblo de Buñola ponen en comunicación el monte con los centros de transformación y consumo de productos maderables y leñosos. Consciente de la necesidad de su terminación el Sr. Alcalde en nombre del Ayuntamiento por escrito de fecha 18 de junio de 1.954, nos honraba con el encargo de estudiar un proyecto de camino de enlace con las dos soluciones más viables que en cambio previo de impresiones habíamos llegado a puntualizar. 2)- Fin el proyecto. Tiene por inmediato el empalmar con el camino forestal yá construido dentro del monte público y que partiendo de la casa forestal de Coma Grand sale después de un recorrido de 6,250 km ...” (AMB. Sign. 957). El 4 de gener de 1954 la comissió encarregada d’estudiar el traçat del camí que s’havia de construir a la Comuna, en el tram comprès entre el comellar des Racó i la carretera de Bunyola a Algaida, exposava dues possibilitats: l’aprofitament del camí vell “... en todo cuanto sea posible, ya que así los perjuicios a particulares quedarían reducidos al mínimo, desviándose unicamente del camino viejo en lo imprescindible, tanto en el trayecto como en la salida por la Costa de las Tanquetas ...”, o la construcció d’un nou traçat. Sotmés l’assumpte a votació, i davant la manca de quorum, no s’adoptà cap resolució (AMB. Sense signatura). El projecte de construcció del camí forestal, redactat per D. Victorino Núñez del Cura, va ser aprovat en el ple de l’Ajuntament de Bunyola el 27 d’octubre de 1954. Poc després, el 28 de febrer de 1955, el consistori donava lectura als escrits pels quals els propietaris de les finques des Racó, Can Mica i Can Beia cedien els terrenys afectats per a la construcció del camí forestal de la Comuna (AMB. Sign. 44). El 26 d’agost de 1982 l’Ajuntament de Bunyola acordà agrair a ICONA les millores realitzades en els camins de la Comuna (AMB. Sense signatura). El novembre de 1992 l’enginyer de camins Francisco Rosselló de Caralt elaborà el projecte de pavimentació asfàltica del camí de sa Comuna (AGCM. Pla 545). En el ple celebrat pel consistori bunyolí el 21 d’abril de 1993 s’acordà demanar la inclusió del projecte de millora del camí de la Comuna dins el pla de camins rurals del Govern Balear (AMB. Sense signatura). El 7 de febrer de 1994 el consistori bunyolí acordà sol·licitar a la Conselleria d’Agricultura i Pesca la inclusió de les obres de millora del paviment del camí d’accés a la Comuna dins el pla d’obres (AMB. Sense signatura). El 23 de febrer de 1996 el batle de Bunyola remetia una carta al conseller d’Agricultura i Pesca en la qual comunicava quin eren els camins rurals del municipi que cumplien els requisits per esser inclosos dins el Pla de Camins Rurals. Entre ells apareix el camí de la Comuna, amb inici al casc urbà, a la zona des Casinet, i final al bosc comú de Bunyola, amb una longitud aproximada de 900 metres i una secció mitja de 4’20 metres. Al final del document es diu: “Assenyalar que tots aquest camins són de titularitat pública” (AMB. Sense signatura). El 28 de febrer de 1996 l’arquitecte municipal de Bunyola, Rafel Balaguer Galmés, va elaborar el projecte de rehabilitació i restauració del camí de sa Comuna, a la memòria del qual podem llegir: “Este camino se inicia en el final del suelo urbano de Bunyola, en paraje denominado “Es Casinet” y da acceso al bosque comunal de Bunyola denominado “Sa Comuna” y en su inicio o primer tramo representa la única via de comunicación rodada de diversas viviendas rurales con el casco urbano de Bunyola. Asimismo a través de este primer tramo de camino se accede al nuevo depósito regulador que está construyendo el Ayuntamiento de Bunyola para abastecer de agua potable a la población [...] El técnico que susbribe certifica que el camino cuya rehabilitación se propone en el presente proyecto es de titularidad pública, por consiguiente reune las condiciones de viabilidad de su ejecución ...” (AMB. Sense signatura). __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 50/346 El 26 d’abril de 1996 l’ajuntament bunyolí acordà per unanimitat “Sol·licitar a la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear, que la subvenció atorgada per a la rehabilitació del camí de Sa Comuna, sigui destinada a la rehabilitació dels camins: “Antic Camí de Caubet” i “Camí de Sa Fàbrica” (a la carretera de Sóller)” (AMB. Sense signatura). El 6 d’abril de 1998 el ple de l’ajuntament aprovà l’informe de la Conselleria de Medi Ambient i Ordenació del Territori sobre el camí de sa Comuna i es demanà la confecció del projecte tècnic de pavimentació del camí (AMB. Sense signatura). L’any 1999 la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears formà el projecte d’adequació del camí de la Comuna, amb un pressupost de 26.046.380 pessetes, projecte que fou aprovat en sessió plenària de l’Ajuntament de Bunyola celebrada el 26 de març de 1999, donant preferència per a l’execució al tram cinquè, entre el camí del Planiol i la urbanització (AMB. Sense signatura). DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - BRUNET, P. J. (1991). En el seu llibre sobre la Comuna de Bunyola dedica un capítol a les infraestructures i als camins, on podem llegir: “El projecte del tram d’allò que avui coneixem com la carretera de la Comuna i que transcorre per la dita finca fou aprovat el 1949 pel Ministeri d’Agricultura, a proposta de la Direcció General de Monts [...]. La longitud total del tram de camí executat des de Cas Garriguer fins al límit del mont fou de 6.250 m aproximadament. Finalitzades les obres el 1954, el tram que connectava la nova obra amb la xarxa viària general oferia greus inconvenients als vehicles motoritzats [...] Malgrat hi havia gent que era partidària d’arreglar el més possible el camí, d’altres argumentaven perjudicis als propietaris afectats per la construcció d’un de nou, de totes maneres va prevaler la idea de la majoria municipal d’un nou camí [...] El projecte fou redactat per l’enginyer de monts V. Núñez del Cura aquell mateix any 1954 [...] El conflictiu tram de la carretera de la Comuna s’inaugurà el 15 de juliol de 1957 ...” (pàg. 9798). - FODESMA. (1994). A Itineraris a peu per la serra de Tramuntana, hi ha l’excursió Comuna de Bunyola. L’excursió descriu: “... Arribam a l’esplanada i trobam la pista central de la Comuna que, 100 metres després, arriba a la casa i al pou de cas Garriguer ...” - GARCÍA PASTOR, J. (1971). A Rutas escondidas de Mallorca, fasc. núm 45 dedicat a la Comuna de Bunyola ens descriu l’itinerari: “... Es precisamente por esta parte sur y suroeste por donde la Comuna de Bunyola tiene desde antiguo sus principales vías de penetración, y por ella discurre también la nueva carretera, que vino a substituir a un viejo camino de carro ...”. També inclou una excursió per part del camí catalogat al fascicle núm. 46. - MASCARÓ PASARIUS, J. (1974). A 30 excursiones en coche por Mallorca ens descriu l’itinerari: “... Tome este camino, y ahora digo camino y no carretera para advertirle de que son siete kilómetros sin asfaltar, con algunas curvas y un firme carretero no muy bueno, pero sinceramente creo que vale la pena subir a la Comuna pese a todo. En realidad sólo son cinco kilómetros relativamente malos. Al llegar al hito kilométrico 5, el piso es mejor y el camino es casi recto hasta Cas Garriguer. [...] Poco después del hito kilómetro 5, verá a la izquierda, junto al camino, un gran horno de cal, de piedra ...” (pàg. 26- 28). - POYATOS, J. (1995). A Guia de la bicicleta de Montaña descriu l’itinerari “Subida a la Comuna de Bunyola” (pàg. 126- 128). ________________________________________________________________________________________ 51/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola - VALERO, G. (1993). A Camins i Paisatges es descriu la ruta de la Comuna de Bunyola. Des de Bunyola pel Grau i la coma Gran; a on diu: “... Abandonam el comellar d’en Cupí i, cap a la dreta, ens endinsam pel Través, per una pista ampla vorejada de pins i alzines que en tres minuts escassos ens deixa en un nou laberint de camins, amb presència ara ja de la carretera principal de la Comuna, a prop del punt on aquesta marca el km 6. Situats segons la nostra posició d’arribada, cap a la dreta discorre la davallada que es dirigeix a Bunyola per la carretera de la Comuna; cap a l’esquerra tenim la pista que voreja els penyals d’Honor; i al davant, continua la carretera de la Comuna cap a Cal Garriguer. Les obres d’aquesta carretera es feren entre 1949 i 1957; i la nova via substituí el camí vell de la Comuna, que datava de l’any 1885. CARTOGRAFIA ON APAREIX: - INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa nacional topográfico parcelario. Término municipal de Buñola. Escala 1/10.000. Apareix el tram 1 aproximadament. - MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Hoja 670-II (Soller). - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala 1/25.000. Hoja 670 (Soller). Cuarto II. Alaró. - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1979). Mapa Militar de España. Sóller (19-13). Escala 1/100.000. - MINISTERIO DE AGRICULTURA. Jefatura provincial de ICONA de Baleares. (1980). Monte de U. P. Nº 5. Comuna de Bunyola del ayuntamiento de Bunyola. Escala 1/5.000. Apareix majoritàriament. - CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Fulls 670 (4-3) i (3-3). Apareix majoritàriament. - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 670- IV (Alaró). - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller (38-26). Escala 1/50.000. - CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. - CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala 1/5.000. Apareix amb el nom de “Camino público de la comuna”. - DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000. __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 52/346 ________________________________________________________________________________________ 53/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola (4) CAMÍ AL SANATORI JOAN MARCH / CAMÍ DE CAUBET LOCALITZACIÓ Municipi: Bunyola Fulls del mapa 1: 5.000: 670-5-8 / 670-6-8 Inici: carretera de Palma a Sóller Ma- 11, km.12. Final: sanatori de Caubet, Joan March. Longitud: 1.405 m DOCUMENTACIÓ - Obres per part de l'Administració. SENYALITZACIÓ Fites Pintades Indicadors Panells DELIMITACIÓ LATERAL Sí No LIMITACIÓ DE PAS Sí No paret i reixa. OBSERVACIONS - Camí d'interès excursionista Sí No RECOMANACIONS Inclusió a l’Inventari de béns municipals Obertura d’un expedient d’investigació Protecció per interès constructiu __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 54/346 TRAMS - Tram 1 Tipologia: carro Tipus de ferm: asfalt Longitud: 1.405 m Amplada mínima: 4 m Amplada màxima: 5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular El ferm es troba puntualment en mal estat. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Paret Escalons Clavegueres Pujadors Escopidors Ratlletes Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: El 6 d’octubre de 1969 l’Ajuntament de Bunyola, llegida la comunicació de la Diputació Provincial sobre subvencions del fons provincial de cooperació, acordà l’estudi i formació del projecte tècnic per les obres d’afirmat dels següents camins: “Camino municipal de BunyolaCarretera de Soller por Can Manuel = b) Tramo conocido por Costa des Corté Vey = c) Conocido por De la Fábrica y que enlaza con la carretera de Soller = d) De la carretera de Soller al Sanatorio Juan March = e) Travesia Son Serra a carretera de Soller por Caubet Nou” (AMB. Sense signatura). En una altre sessió celebrada el 16 d’agost de 1970 s’acordà demanar a la Corporació Provincial un avançament per procedir a l’asfaltat “... del camino que desde la carretera de Sóller conduce al Sanatorio Juan March ...” (AMB. Sense signatura). DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: CARTOGRAFIA ON APAREIX: - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició). Escala 1/100.000. - INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa nacional topográfico parcelario. Término municipal de Buñola. Escala 1/10.000. Apareix amb el nom de “Cº del Hospital de Caubet”. - MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Full 670 (Sóller). - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala 1/25.000. Hoja 670 (Soller). Cuarto II. Alaró. ________________________________________________________________________________________ 55/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1979). Mapa Militar de España. Sóller (19-13). Escala 1/100.000. - CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (4-3). - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 670- IV (Alaró). - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller (38-26). Escala 1/50.000. - CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareix amb el nom de “Camí de Caubet”. - CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala 1/5.000. __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 56/346 ________________________________________________________________________________________ 57/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola (5) CAMÍ DE SA CANTINA LOCALITZACIÓ Municipi: Bunyola Fulls del mapa 1: 5.000: 670-5-8 Inici: crta. de Palma a Sóller Ma- 11, prop del km 13. Final: camí de Muntanya, núm. 26. Longitud: 596 m DOCUMENTACIÓ - Camí rural. - Camí municipal. - Obres per part de l'Administració. SENYALITZACIÓ Fites Pintades Indicadors Panells DELIMITACIÓ LATERAL Sí No LIMITACIÓ DE PAS Sí No paret i reixa. OBSERVACIONS - Camí d'interès excursionista Sí No RECOMANACIONS Inclusió a l’Inventari de béns municipals Obertura d’un expedient d’investigació Protecció per interès constructiu __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 58/346 TRAMS - Tram 1 Tipologia: carro Tipus de ferm: asfalt Longitud: 596 m Amplada mínima: 2,5 m Amplada màxima: 4,9 m Seguiment: sense problemes Estat: bo Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Paret Escalons Clavegueres Pujadors Escopidors Ratlletes Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: El 6 d’octubre de 1969 l’Ajuntament de Bunyola, llegida la comunicació de la Diputació Provincial sobre subvencions del fons provincial de cooperació, acordà l’estudi i formació del projecte tècnic per les obres d’afirmat dels següents camins: “Camino municipal de BunyolaCarretera de Soller por Can Manuel = b) Tramo conocido por Costa des Corté Vey = c) Conocido por De la Fábrica y que enlaza con la carretera de Soller = d) De la carretera de Soller al Sanatorio Juan March = e) Travesia Son Serra a carretera de Soller por Caubet Nou” (AMB. Sense signatura). El mes d’abril de 1990 el Consell de Mallorcà elaborà el projecte de pavimentació asfàltica del camí entre Son Serra i la carretera de Sóller (AGCM. Sign. 7765/7). Aquesta documentació també fa referència al camí de Son Serra, núm. 6. En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 5 de juny de 2001 s’aprovava la proposta del Sr. Batle d’encomanar a l’arquitecte municipal la redacció dels projectes de millora del camí de sa Cantina, que va de Son Moranta a la carretera de Sóller, incloent el bocí del Cementeri al camp de futbol, camí dels Cocons i camí de Caubet. El 27 de juny l’arquitecte signava el projecte de rehabilitació i condicionament del camí rural Sa Cantina, a la memòria del qual llegim: “El camí de Sa Cantina es troba situat en el Sól Rústic de Bunyola. El seu traçat va des de la ctra. De Palma-Sóller fins a la Crta. Bunyola-Sta. Maria, convertint-se en una via de gran importància dins la xarxa d’infraestructures rurals, al ser l’únic camí d’aquest tipus, (al marge de les carreteres), que creua el municipi tranversalment, connectant les dues zones de camps del Pla de Bunyola [...] La longitud total del camí entre la Ctra Sta Maria i la Ctra. De Sóller és d’uns 2.240 m, amb amplades variables entre els 3.50 i 5.00 m, essent les parts mes estretes les que discorren entre marges de paret seca ...” (AMB. Sense signatura). En el ple celebrat el 3 de juliol del mateix any el consistori bunyolí acordà sol·licitar ajudes per a la rehabilitació dels camins rurals, establint el següent ordre de prioritat: Camí des Cocons, camí de Son Serra, camí de la Cantina, camí de Caubet (AMB. Sense signatura). ________________________________________________________________________________________ 59/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola En el ple del 3 de juliol de 2001 s’acordà sol·licitar ajudes per a la rehabilitació dels camins rurals, establint el següent ordre de prioritat: camí des Cocons, camí de Son Serra, camí de la Cantina, camí de Caubet El 5 de novembre de 2001 l’Ajuntament de Bunyola aprovava el projecte de conveni amb la Conselleria d’Agricultura i Pesca, per al finançament d’actuacions en camins rurals, que incloia l’execució dels camins dels Cocons i de sa Cantina (AMB. Sense signatura). DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: CARTOGRAFIA ON APAREIX: - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala 1/100.000. - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició). Escala 1/100.000. - INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa nacional topográfico parcelario. Término municipal de Buñola. Escala 1/10.000. Apareix amb el nom de “Camino de Son Moranta”. - MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Full 670 (Sóller). - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala 1/25.000. Hoja 670 (Soller). Cuarto II. Alaró. - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1979). Mapa Militar de España. Sóller (19-13). Escala 1/100.000. - CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (4-3). - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 670- IV (Alaró). - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller (38-26). Escala 1/50.000. - CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareix amb el nom de “Camí de sa Cantina”. - CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala 1/5.000. - DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000. Apareix majoritàriament. __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 60/346 ________________________________________________________________________________________ 61/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola (6) CAMÍ DE SON SERRA / CAMÍ DES CAMP DE FUTBOL LOCALITZACIÓ Municipi: Bunyola Fulls del mapa 1: 5.000: 670-6-8 Inici: ctra. de Santa Maria a Bunyola, Ma- 2020, prop del Km. 7,1. Final: camí de sa Cantina, núm. 5. Longitud: 1.117 m DOCUMENTACIÓ - Obres per part de l'Administració. SENYALITZACIÓ Fites Pintades Indicadors Panells DELIMITACIÓ LATERAL Sí No LIMITACIÓ DE PAS Sí No paret, reixa i obert. OBSERVACIONS - Camí d'interès excursionista Sí No RECOMANACIONS Inclusió a l’Inventari de béns municipals Obertura d’un expedient d’investigació Protecció per interès constructiu __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 62/346 TRAMS - Tram 1 Des de l'inici del camí fins a connectar amb el camí de Caubet a Son Serra, núm. 30. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 195 m Amplada mínima: 3,5 m Seguiment: sense problemes Estat: bo Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges - Tram 2 Continuació del camí fins a connectar amb el camí de sa Cantina, núm. 5. Tipologia: carro Tipus de ferm: asfalt Longitud: 922 m Amplada mínima: 3,3 m Seguiment: sense problemes Estat: bo Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: El 6 d’octubre de 1969 l’Ajuntament de Bunyola, llegida la comunicació de la Diputació Provincial sobre subvencions del fons provincial de cooperació, acordà l’estudi i formació del projecte tècnic per les obres d’afirmat dels següents camins: “Camino municipal de BunyolaCarretera de Soller por Can Manuel = b) Tramo conocido por Costa des Corté Vey = c) Conocido por De la Fábrica y que enlaza con la carretera de Soller = d) De la carretera de Soller al Sanatorio Juan March = e) Travesia Son Serra a carretera de Soller por Caubet Nou” (AMB. Sense signatura). Aquesta documentació també fa referència al camí de sa Cantina, núm. 5. En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola l’11 de juliol de 1989 s’acordà suspendre la concessió de llicències de parcel·lació de terrenys, edificació de demolició d’edificis compresos en les àrees de sòl urbanitzable i no urbanitzable del P.G.O.U del terme municipal, a excepció d’unes zones determinades, entre elles la “Comprendida entre el límite de la zona urbana, la carretera PM-202 de Bunyola a Santa María, el “Camí Nou de Son Serra” y el terreno situado entre la cota 200 y 230 hasta el límite urbano a la altura de la “cimentera de S’Estació”...” (AMB. Sense signatura). ________________________________________________________________________________________ 63/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola El mes d’abril de 1990 el Consell de Mallorcà elaborà el projecte de pavimentació asfàltica del camí entre Son Serra i la carretera de Sóller (AGCM. Sign. 7765/7). Aquesta documentació també fa referència al camí de sa Cantina, núm. 5. En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 5 de novembre de 1990 s’acordà sol·licitar al Consell Insular de Mallorca la inclusió en el pla d’obres i serveis de les obres de millora del camí de Son Serra (AMB. Sense signatura). En el ple del 27 de juliol de 1998 el consistori bunyolí va tractar la inclusió en el Pla Director de Carreteres la variant de la Ctra. de Sóller – Ctra. de Santa Maria, i un dels regidors proposava com a solució per aquest traçat aprofitar l’actual camí de Son Serra que anava des de la ctra. de Sóller fins a Son Serra (AMB. Sense signatura). L’1 de febrer de 2000 es discutí la proposta del propietari de la finca Son Serra de cedir els terrenys necessaris per eixamplar la ctra. de Bunyola a Santa Maria cap al camp de futbol i per a la instal·lació de l’estació impulsora contemplada al projecte de clavegueram, “... a canvi que es procedeixi al tancament del camí que travessa la finca Son Serra ...”. Finalment s’aprovà la proposta del batle de convocar als propietaris afectats i exposar-lis la conveniència de la cessió dels terrenys a canvi del tancament del camí de Son Serra (AMB. Sense signatura). En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 5 de juny de 2001 s’aprovava la proposta del Sr. Batle d’encomanar a l’arquitecte municipal la redacció dels projectes de millora del camí de sa Cantina, que va de son Moranta a la carretera de Sóller, incloent el bocí del Cementeri al camp de Futbol, camí dels Cocons i camí de Caubet. En aquest sentit en el ple del 3 de juliol del mateix any s’acordà sol·licitar ajudes per a la rehabilitació dels camins rurals, establint el següent ordre de prioritat: Camí des Cocons, camí de Son Serra, camí de la Cantina, camí de Caubet (AMB. Sense signatura). En el ple del 3 de juliol de 2001 s’acordà sol·licitar ajudes per a la rehabilitació dels camins rurals, establint el següent ordre de prioritat: camí des Cocons, camí de Son Serra, camí de la Cantina, camí de Caubet Camí del camp de futbol En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 5 de novembre de 1990 s’acordà sol·licitar al Consell Insular de Mallorca la inclusió en el pla d’obres i serveis de les obres de millora del camí del Camp de Futbol (Caubet) (AMB. Sense signatura). En una altra sessió del 14 de desembre de 1992 la comissió d’urbanisme feia saber que s’havia discutit l’esborrany del PAU de Son Serra i segons l’opinió de l’arquitecte municipal s’havia de demostrar, entre altres coses, que el promotor disposava d’autorització de pas per arribar als terrenys a través del vial de la carretera de Santa Maria al Camp de Futbol, i s’acordà aprovà les esmentades bases sempre que es complissin tots els requisits (AMB. Sense signatura). DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - AA. DD. (2002). A la Guia dels pobles de Mallorca dedicada a Bunyola trobam un apartat dedicat a les passejades pels camins, on apareix part del camí catalogat (pàg. 91). CARTOGRAFIA ON APAREIX: __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 64/346 - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala 1/100.000. - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició). Escala 1/100.000. - INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa nacional topográfico parcelario. Término municipal de Buñola. Escala 1/10.000. Apareix amb el nom de ‘Camino de Son Serra’. - MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Full 670 (Sóller). - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala 1/25.000. Hoja 670 (Soller). Cuarto II. Alaró. - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1979). Mapa Militar de España. Sóller (19-13). Escala 1/100.000. - CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (4-3). - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 670- IV (Alaró). - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller (38-26). Escala 1/50.000. - CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. - CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala 1/5.000. - DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000. ________________________________________________________________________________________ 65/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 66/346 (7) CAMÍ DE CAUBET LOCALITZACIÓ Municipi: Bunyola Fulls del mapa 1: 5.000: 670-6-7 / 670-6-8 Inici: nucli urbà de Bunyola, prop de Can Mas. Final: camí de Son Serra, núm. 6. Longitud: 958 m DOCUMENTACIÓ - Camí públic. - Camí rural. - Obres per part de l'Administració. - Catàleg de béns patrimonials de Bunyola (2004). SENYALITZACIÓ Fites Pintades Indicadors Panells DELIMITACIÓ LATERAL Sí No LIMITACIÓ DE PAS Sí No paret i reixa. OBSERVACIONS - Segons fonts orals aquest camí continuava per dins Son Serra fins a Caubet. Aquesta continuació no s'ha pogut localitzar sobre el terreny, actualment parcel lat, ni tampoc a cartografia que el permeti situar exactament. Actualment la connexió es fa a través del tram 2. - Camí d'interès excursionista Sí No RECOMANACIONS Inclusió a l’Inventari de béns municipals Obertura d’un expedient d’investigació Protecció per interès constructiu ________________________________________________________________________________________ 67/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola TRAMS - Tram 1 Des de l'inici del camí fins a una distància de 707 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: asfalt Longitud: 707 m Amplada mínima: 2,2 m Seguiment: sense problemes Estat: bo Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 2 Continuació del camí fins a connectar amb el camí de Son Serra, núm. 6. Tipologia: carro Tipus de ferm: asfalt Longitud: 251 m Amplada mínima: 4,2 m Amplada màxima: 5,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: El 4 de novembre de 1648 Miquel Armengual establí un trast de terra situat a la comuna “... confrontant ab cases o trast de Antoni Aulet y de altre ab terres de mossen Michel Trobat y ab lo cami de Calbet ...” (AMB. Sign. 6). A l’acta de la sessió celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 6 d’octubre de 1778 apareix una enumeració de les recomposicions a realitzar en el terme de Bunyola, on llegim: “6. Deveran asi mesmo componer en el camino de Clabet desde La era de Sarrau asta Las tencates poniendose todo en buena positura” (AMB. Sign. 8). En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 18 de juliol de 1841 es va tractar el següent assumpte: “... Mas haviendose presentado Dn. Onofre Aguilo dueño del Predio Son Garcias de este distrito y ha echo presente que según noticias tratava este Ayuntamiento de apropiarse el sitio llamado los sestadors y el granero del diezmo alegando ser suyas dichas piezas porque según el instrumento de compras de dicho Predio confrontava con el camino de Calbet; se le contestó que esta Corporacion no trata de hacer innovacion alguna sino de seguir en la __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 68/346 pacifica posesion que de las sobredichas piezas desde tiempo inmemorial disfruta y que según aseguran personas fidedignas el bancal llamado del safra del campo de dicho Predio esta fabricado en terreno de esta Universidad pues que las mismas personas han visto pasar el citado camino de Calbet por la parte inferior del referido bancal. En vista de todo lo qual quedó convenido el referido Señor de no tener el menor derecho sobre las referidas piezas” (AMB. Sign. 10). Segons fonts orals el graner del Delme al que fa referència el document es trobava dins la zona urbana de Bunyola, a sa Vacal. En una altra sessió del 14 de desembre de 1992 la comissió d’urbanisme feia saber que s’havia discutit l’esborrany del PAU de Son Serra i segons l’opinió de l’arquitecte municipal s’havia de demostrar, entre altres coses, que el promotor havia acondicionat els 12 m de l’antic vial del camí de Caubet afectats, i s’acordà aprovar les esmentades bases sempre que es cumplissin tots els requisits (AMB. Sense signatura). El 23 de febrer de 1996 el batle de Bunyola remetia una carta al conseller d’Agricultura i Pesca en la qual comunicava quins eren els camins rurals del municipi que cumplien els requisits per esser inclosos dins el Pla de Camins Rurals. Entre ells apareix l’antic camí de Caubet, amb inici al nucli urbà de Bunyola, vora la finca de Can Mas, i final a les instal·lacions esportives de l’Ajuntament a Son Serra, amb una longitud aproximada de 850 metres i una secció mitja de 2’60 metres. Al final del document es diu: “Assenyalar que tots aquest camins són de titularitat pública” (AMB. Sense signatura). Així el 31 d’octubre de 1996 es firmà un conveni de col·laboració entre la Conselleria d’agricultura, comerç i Industria i l’Ajuntament de Bunyola en matèria de camins rurals, pel qual durant 1996 i 1997 es recomposarien els camins rurals de Caubet i sa Fàbrica (AMB. Sense signatura). En data del 28 de febrer de 1996 l’Ajuntament de Bunyola elaborà el projecte de rehabilitació i restauració de l’antic camí de Caubet, a la memòria del qual podem llegir: “Este camino es la vía más lógica de acceso a las instalaciones deportivas, tanto desde el casco urbano como desde la escuela “Mestre Colom” de Bunyola y su adecuación es absolutamente necesaria para evitar que los escolares accedan a las instalaciones deportivas por la carretera de Bunyola a Santa María que presenta una alto índice de tráfico rodado. [...] La longitud del citado camino es de 850 m. Y tiene una sección media de 2,60 m. de anchura [...] El técnico que suscribe certifica que el camino cuya rehabilitación se propone en el presente proyecto es de titularidad pública, por consiguiente reune las condiciones de viabilidad de su ejecución ...” (AMB. Sense signatura). En sessió plenària celebrada pel consistori bunyolí el 7 d’octubre de 1996 s’exposava el conveni de cooperació entre la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i l’Ajuntament de Bunyola per al finançament i execució d’inversions en camins rurals, seleccionant per a la bianualitat 1996-1997 els camins rurals de Caubet i Sa Fàbrica (AMB. Sense signatura). El 5 de maig de 1997 el ple aprovava una proposta de la comissió informativa general sobre la creació d’un crèdit extraordinari en el vigent pressupost de despeses per afrontar les obres de rehabilitació dels camins de Sa Fàbrica i Caubet (AMB. Sense signatura). En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 5 de juny de 2001 s’aprovava la proposta del Sr. Batle d’encomanar a l’arquitecte municipal la redacció dels projectes de millora del camí de sa Cantina, que va de son Moranta a la carretera de Sóller, incloent el bocí del Cementeri al camp de Futbol, camí dels Cocons i camí de Caubet. En aquest sentit en el ple del 3 de juliol del mateix any s’acordà sol·licitar ajudes per a la rehabilitació dels camins rurals, establint el següent ordre de prioritat: camí des Cocons, camí de Son Serra, camí de la Cantina, camí de Caubet (AMB. Sense signatura). ________________________________________________________________________________________ 69/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola En el ple del 5 de setembre de 2001 el consistori bunyolí tractà el tema de la xarxa de clavegueram del casc urbà, i el batle assebentava que s’havien iniciat els tràmits amb el propietari de Son Serra perquè cedís part dels seus terrenys “... i a canvi l’Ajuntament havia d’eliminar el vial d’utilitat pública (Camí de Caubet) que passa per dins la seva propietat, i els tràmits es varen aturar perquè a una reunió amb els veïns que tenien dret de pas per aquest camí i amb els portaveus dels grups municipals, aquest es varen manifestar en contra del tancament del camí i de perdre el dret de pas” (AMB. Sense signatura). El camí de Caubet està inclòs, amb el núm. 141, en el Catàleg de béns patrimonials de Bunyola, aprovat inicialment per l’Ajuntament de Bunyola el 12 de gener de 2004. A l’apartat de propietat apareix com a municipal, amb nivell de protecció A1, i a la descripció es diu: “Camí de carro no asfaltat que connecta la vila de Bunyola amb la zona de Caubet. Fa una amplada mitjana de 2’5-3 m. Compta amb marget lateral de sosteniment al costat de llevant. Té paretó a ambdós costats” (AMB. Sense signatura) (veure 2.1.19 Annex). Camí de Caubet a Son Serra En el ple celebrat pel consistori bunyolí el 13 de novembre de 1991 s’acordà per unanimitat sol·licitar al Consell Insular de Mallorca la inclusió dins el pla provincial d’obres i serveis de 1992 de les obres de millora del camí de Caubet a Son Serra, amb un pressupost de 16.999.061 ptas. (AMB. Sense signatura). En el torn de precs i preguntes del ple celebrat el 3 de febrer de 1997 un dels regidors de l’Ajuntament de Bunyola feia saber que el camí de Caubet a Son Serra no es podia transitar degut a les branques que hi havia (AMB. Sense signatura). Camí de Can Fura En la comissió de govern de l’Ajuntament de Bunyola celebrada el 5 de setembre de 1994 s’adoptà un acord sobre recomposició de camins rurals, pel qual es demanaria ajuda a la Comunitat Autònoma per executar les obres d’una sèrie de camins del terme, entre els quals es trobava aquest camí: “Camino de C’an Fura, Presupuesto 362.250 ptas” (AMB. Sense signatura). DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - AA. DD. (2002). A la Guia dels pobles de Mallorca dedicada a Bunyola trobam un apartat dedicat a les passejades pels camins, on diu: “Des de la plaça del poble partim cap al carrer de Sant Josep (just darrera l’església), avançam pel carrer del doctor Rosselló i arribam al camí de Caubet. Al final d’aquest carrer, a la dreta, trobam les cases de Can Mas, amb la clastra empedrada. [...] Dieixant can Mas, seguim el camí fins que arribam a Son Serra, just davant el camp de futbol de Bunyola” (pàg. 90). - KIRCHNER. H. (1997). A la construcció de l’espai pagès a Mayurca: les valls de Bunyola, Orient Coanegra i Alaró trobam referències al camí catalogat: “Un document de 1298, on un hort situat a la parròquia de Bunyola afronta « in camino que tenditur apud Coalbet », conservat encara avui dia en el carrer de Caubet, ens permet situar l’altre límit de rigidesa que constitueix : la torrentera – avui desapareguda sota el traçat urbà-, que coincideix gairabé amb aquest camí “, “El 1283 una vinya afronta amb el camí de Caubet (ECR 350, f. 280-282) ...” i “El 1289 un tros de terra amb arbres limita amb el camí que va a Caubet (ECR 353, f. 48- 48v) ...” (pàg. 173181). __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 70/346 CARTOGRAFIA ON APAREIX: - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala 1/100.000. Apareix majoritàriament. - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició). Escala 1/100.000. Apareix el tram 1 parcialment. - INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa nacional topográfico parcelario. Término municipal de Buñola. Escala 1/10.000. Apareix el tram 1 majoritàriament amb el nom de “Camino Viejo”. - CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (4-3). Apareix el tram 1 parcialment i el tram 2. - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 670- IV (Alaró). - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller (38-26). Escala 1/50.000. - CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareix amb el nom de “Camí de Caubet”. - CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala 1/5.000. - DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000. ________________________________________________________________________________________ 71/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 72/346 (10) CAMÍ DE SA COMA DES POBRE ANDREU LOCALITZACIÓ Municipi: Bunyola Fulls del mapa 1: 5.000: 670-6-6 / 670-6-7/ 670-7-6 / 670-7-7 Inici: carretera de sa Comuna, núm. 3. Final: carretera de Bunyola a Alaró, Ma-2100, prop del coll d'Honor. Longitud: 6.529 m DOCUMENTACIÓ - Camí públic. - Obres per part de l'Administració. - Sol·licitud per construir un camí d'aprofitament forestal. - Adjudicació de rodals de la Comuna. - Relació de camins de muntanya. SENYALITZACIÓ Fites Pintades Indicadors Panells DELIMITACIÓ LATERAL Sí No LIMITACIÓ DE PAS Sí No - Una barrera tancada amb pany a l'inici del camí amb un pas per vianants. OBSERVACIONS - Aquest camí dóna accés a la finca pública de la Comuna de Bunyola, propietat de l’Ajuntament de Bunyola. - Camí d'interès excursionista Sí No RECOMANACIONS Inclusió a l'Inventari de Béns Municipals Obertura d'un Expedient d'investigació Protecció per interès constructiu ________________________________________________________________________________________ 73/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola TRAMS - Tram 1 Des de l'inici del camí fins a una distància de 3.080 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra i grava Longitud: 3.080 m Amplada mínima: 2,8 m Amplada màxima: 3,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 2 Continuació del camí fins al comellar des Pobre Andreu. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 1.689 m Amplada mínima: 3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular El ferm es troba en mal estat i alguns marges estan esbaldregats. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Pujadors Gual empedrat Clavegueres Pedres passadores Paretons Marges - Tram 3 Des de la coma des Pobre Andreu fins a una distància de 120 metres. Tipologia: carro/pista Tipus de ferm: terra Longitud: 120 m Amplada mínima: 2,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular El ferm es troba en mal estat. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 74/346 - Tram 4 Continuació del camí fins al coll des Picó. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 700 m Amplada mínima: 1,6 m Amplada màxima: 2,2 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Es troba envaït per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Paret Escalons Clavegueres Pujadors Escopidors Ratlletes Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges Escopidors Ratlletes Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 5 Continuació del camí fins prop del final. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 665 m Amplada mínima: 2,2 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Es troba un poc envaït per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Paret Escalons Clavegueres Pujadors - Tram 6 Correspon als darres 275 m fins a connectar amb la carretera Ma-2100, prop del coll d'Honor. Tipologia: carro/pista Tipus de ferm: terra Longitud: 275 m Amplada mínima: 2,5 m Amplada màxima: 3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges ________________________________________________________________________________________ 75/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 4 de gener de 1901 “... propuso el Sr. Alcalde que seria muy conveniente al monte comun de esta villa la construccion de un trozo de camino que partiendo del punto denominado S’Esteparet partiera siguiendo por el Través desembocara al punto conocido por basol des corral den Fástich y alargar el de la cova de s’aigo hasta el punto conocido por las Covasas de la coma del Pobre Andreu, toda vez que en este último punto existe el incendio que deberá subastarse muy pronto y cuyos productos no tienen camino para su extraccion. Abierta discusion sobre el particular se acordó por unanimidad solicitar del Ingeniero gefe de esta region la concesion de los indicados dos trozos de camino”; en el ple de 6 de gener del mateix any “Se acordó proponer al Sr. Ayudante de monte de esta sección la construcción de un camino que empalmando con el llamado del Comellá den Cupí en el punto llamado el Traves conduzca al sitio denominado Basol del corral den Fastich siguiendo despues el de la Cova de Saigo hasta llegar a las Covasas” (AMB. Sign. 13). El 24 d’abril de 1902 es va fer acta d’entrega d’una partida de 48 pins de la Comuna de Bunyola “... que han quedado enclavados dentro la caja del camino que se ha de construir en la partida Coma des Pobra Andreu ...” (AMB. Sign. 952). El 28 d’octubre de 1908 es remataren 200 metres cúbics de pedra de la Comuna, del lloc anomenat damunt el Salt d’en Janer, que feia partió al nord amb el camí traçat que conduia a la coma des Pobre Andreu, a l’est amb el Salt d’en Janer, al sud amb el bassol d’en Maseta i a l’oest amb el puig de ses Arestes (AMB. Sign. 952). En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 21 de febrer de 1909 s’aprovà la tallada de pins de les partides de la Coma de sa Parra i la Cisterneta d’en Gil, i “Igualmente se acordó hacer constar que para la extracción de los productos comprendidos en estas dos últimas partidas, es de absoluta necesidad que se conceda a este Ayuntamiento la autorización oportuna para construir un trozo de camino que desde la llamada Cisterneta den Gil empalme con el que actualmente conduce a la llamada Coma del pobre Andreu, puesto que sin este requisito carecen de todo valor los indicados productos por no existir camino de saca alguno que de lugar a su extraccion” (AMB. Sign. 17). El 21 d’octubre de 1909 es va formar l’acta de reconeixement de l’aprofitament de 285 pins “... comprendidos dentro de la caja del camino trazado y construido desde el llamado de Salt de’n Jane a la Coma des Pobre Andreu ...” (AMB. Sign. 952). En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 25 de febrer de 1910 “... se acordó hacer constar que para la extracción de los productos comprendidos estas dos últimas partidas, es de absoluta necesidad que se conceda a este Ayuntamiento la autorización oportuna para que pueda verificar las obras de continuación del camino en construcción de la llamada Cisterneta d’en Gil, o sea desde este sitio a la denominada “Coma del Pobre Andreu”, en una longitud de un kilómetro poco más o menos, y continua igualmente en una longitud de unos quinientos metros el que en la actualidad se interna en la partida “Salt den Jané”, desde el sitio en que hoy se halla terminado hasta el límite de la misma partida, puesto que sin este requisito carecen de todo valor los productos existentes en ambas partidas, por no existir camino de saca alguno que dé lugar a su extracción” (AMB. Sign. 19). El 25 de febrer de 1912 el mateix consistori acordà “... hacer constar en acta que para la extracción de los pinos que se señalan en la partida El Picó, se siente en la suprema necesidad de continuar hasta dicho punto el camino que conduce hasta la llamada Coma del pobre Andreu, __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 76/346 en una longitud de quinientos a seiscientos metros, puesto que de no ser así, se hace imposible el aprovechamiento de los pinos incluidos en dicha partida” (AMB. Sign. 23). A l’acta d’entrega del 4 de setembre de 1916 es remataren 652 pins de la Comuna, a la partida anomenada Salt d’en Janer, amb les següents partions: “N. Clavagueras des Freu. E. torrent des Freu. S. Son Pou. O. Camino de S’Coma des Pobre Andreu y camino de Son Pou ...” (AMB. Sign. 952) En una altra sessió del 25 de febrer de 1917 es procedí a la subhasta de pins de sa comuna, on podem llegir: “... se acuerda conseguir la necesidad imperiosa y absoluta que se siente para aprovechar los productos de esta última partida para construir un brazo de camino de unos quinientos metros de longitud que desde el fondo del llamado Comellá de se Sisterneta den Gil vaya a empalmar con el camino de este nombre, y además para continuar el llamado ‘La Coma del pobre Andreu’ en una longitud de unos doscientos metros, en la partida ‘Ses Clavagueras’, en la inteligencia de que sino se concede esta autorización, no tienen valor alguno los productos de referencia, ya que su extracción se hace completamente imposible” (AMB. Sign. 28). En el ple del 16 de febrer de 1919 “... se acuerda destinar el producto que se obtenga de los citados aprovechamientos a la extinción de la deuda municipal, y hacer constar a la vez que para el aprovechamiento de los pinos que se proponen en la partida “Conca des pobre Andreu”, es de absoluta necesidad la construcción de un trozo de camino de unos quinientos metros de largo que, enlazando el fondo de dicha partida con el extremo del camino de la llamada “Cisterneta den Gil”, permita la extracción de los productos, autorizando además el carboneo de estos” (AMB. Sign. 29). A l’acta d’entrega del 29 d’abril de 1919 es remataren 200 pins de la Comuna, del lloc anomenat Salt d’en Janer, que feia partió al nord i est amb el camí de carro de la coma del pobre Andreu, al sud amb tres barrancons i a l’oest amb ses Bassetes (AMB. Sign. 952). El 14 d’abril de 1920 l’Ajuntament de Bunyola feia pagament de 40’20 pts a Antoni Estarellas Marqués en concepte de dipòsit en la subhasta de 28 pins “... incluidos en la caja del camino que ha de construirse en el monte comunal de esta villa y sitio denominado Coma des pobre Andreu” (AMB. Sign. 952). En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola l’11 de juliol de 1920 s’acordà satisfer la quantitat de 300 pessetes a l’enginyer en cap de la secció de montes pels treballs d’elaboració del plànol “... del trazado del trozo del camino de saca que une el de la Cisterneta den Gil con la partida llamada “Coma des pobre Andreu” del monte “La Comuna de esta villa”...” (AMB. Sign. 25). En el ple del consistori bunyolí celebrat el 23 de febrer de 1939 “... se acuerda la construcción del tramo de camino en el sitio denominado Comella de Se Cisterneta den Gil parte bajo del mismo, a efectos del aprovechamiento de pinos maderables en dicho sitio ...” (AMB. Sign. 43). Camí de la Cisterneta d’en Gil El 24 d’agost de 1920 la Sección Facultativa de Montes va fer acta d’entrega d’una partida de 28 pins de la Comuna de Bunyola, en el lloc de la Coma del Pobre Andreu, “... en la caja del camino que une dicha Coma con la parte inferior del camino de la Cisterneta den Gil ...” (AMB. Sign. 952). ________________________________________________________________________________________ 77/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola Camí des Planietjar (des de l’inici del camí as Planietjar) En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola l’11 de novembre de 1906, “... en atención a que en el monte comunal de esta villa y sitio denominado Planiatjá deben señalarse cuatrocientos pinos maderables incluidos en el plan forestal del corriente año; teniendo por otra parte en cuenta que la extracción de dichos productos puede facilitarse notablemente con la construcción de un trozo de camino que enlace el llamado del través con el que conduce al citado sitio Planitjá, con cuya mejora aumentará de una manera considerable el valor de aquellas maderas, se acordó por unanimidad solicitar de la Dirección General de Contribuciones el oportuno permiso para la Construcción de dicho camino ...” (AMB. Sign. 15). El 27 de novembre de 1906 l’enginyer cap de la 6ª regió forestal rematà els 400 pins esmentats al Planitjar, “... lindante por Norte con el llamado Puig de las Eristas, por Este con el Puig den Americh y Son Pou, por Sur con corta anterior y por Oeste con camino del Planiatja” (AMB. Sign. 952). El 19 de novembre de 1907 la Sección Facultativa de Montes va adjudicar una partida de 72 alzines i 18 pins a la Comuna de Bunyola, “... dentro del trazado del camino de unión con los llamados del Través, Planiatxá y Puig Gros ...” (AMB. Sign. 952). A l’acta d’entrega del 26 d’octubre de 1912 es remataren 500 feixines de llenya de la Comuna, a la partida anomenada la Coma Gran, amb les següents partions: “N. Caminos del Través y Planiatja. E. Camino des Planiatja y Puig Gros. S. Paret de Can Fundo. O. Camino de se Coma Gran ...” (AMB. Sign. 952). A l’acta d’entrega del 26 d’octubre de 1916 es remataren 578 pins de la Comuna, a la partida anomenada Planiatjar, Puig des Bou i cova de s’Aigua, que feia partió al nord amb camí de sa cova de s’Aigua, a l’est amb camí de Son Pou, al sud amb camí de sa penya des Llamp i a l’oest amb camí des Planiatjar (AMB. Sign. 952). Durant l’any forestal 1917-1918 la Comisión de Montes rematà 300 pins en el Planitjar, que “... linda por Norte con el camino principal del Planietjá, por Este con el Puig de ne Marich, por Sur con el Puig Gros y por Oeste con La Coma Gran” (AMB. Sign. 952). Camí del puig de ses Aristes En el ple celebrat per l’Ajuntament de Bunyola el 23 de febrer de 1908 “... se acordó hacer constar que para la extracción de los productos comprendidos en la llamada Coma de se parra y del pobre Andreu, es necesario que se conceda a este Ayuntamiento la autorización oportuna para continuar hasta el último de estos dos sitios el camino que de este pueblo conduce hasta el final del llamado Puig de ses aristes, puesto que sin este requisito carecen de valor los indicados productos por no existir ningún camino de saca que de lugar a su extracción” (AMB. Sign. 16). Camí des Forreat En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 25 de juny de 1911 s’acordà sol·licitar autorització a l’organisme pertinent per efectuar un tall de 400 pins a la Comuna de Bunyola, en el lloc de “Demunt es camí nou des Forreat” (AMB. Sign. 21). El 5 de juliol de 1955 l’Institut Geogràfic i Catastral aixecà les actes de l’operació de delimitació entre els termes de Santa Maria i Bunyola, on podem llegir: “Mojón número siete [...] Está a unos cuantos metros al N. del punto de intersección de la referida linde con la margen N. del camino denominado des Forreat ...” (IGN. Sense signatura). __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 78/346 Camí de sa Coma de sa Parra El 24 d’octubre de 1912 la Sección Facultativa de Montes va fer acta d’entrega d’una partida de 200 pins de la Comuna de Bunyola, “En el citado monte y partidas denominadas Baix de sa Cova den Sion ...”, que feien partió al nord amb la coma de sa Parra, a l’est amb “Camino de se Coma de se Parra”, al sud amb la tallada del Salt d’en Janer de l’any anterior i a l’oest amb sa cova d’en Sion (AMB. Sign. 952). Camí de la coma del pobre Andreu ( trams 3, 4, 5 i 6) En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 20 de maig de 1835 “... estuvo presente que Jayme Tous conductor del Predio Onor burlandose de los mandatos del Señor Presidente havia impedido de nuevo el libre paso del camino publico de la Coma del Pobre Andreu perteneciente a las Comunas de esta Villa haciendo a la fuerza bolver atras a los tragineros Gregorio Muntaner y Miguel Roselló; y en su consequencia se acordó ecsigir al citado Tous las veinte y cinco libras de multa que tenia impuesta e imponerle otra de cinquenta libras y ocho dias de carcel si en lo succesivo se atreve a cometer igual atentado ...” (AMB. Sign. 9). En una altra sessió celebrada l’1 de novembre de 1835 es presentà Miquel Amengual, propietari de Son Parot d’Orient “... para pedir permiso por poner una barrera en el camino de la Coma del Pobre Andreu haviendo manifestado que el dicho camino iba por mas arriba se la concedio el referido permiso con calidad de por ahora ...” (AMB. Sign. 9). També en sessió plenària de l’ajuntament bunyolí del 31 de gener de 1836 es va tenir present una ordre del Governador Civil “... sobre un recurso interpuesto por Dnª Maria Francisca Dameto relativo a impedir el camino que por dentro el Predio Onor conduce al Monte comun de este Pueblo, y en su vista se acordó su cumplimiento ...” (AMB. Sign. 9). DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - BRUNET, P. J. (1991). En el seu llibre sobre la Comuna de Bunyola dedica un capítol a les infraestructures i als camins, on podem llegir: “... En altres casos era el mateix plec de condicions dels aprofitaments de la Comuna el que obligava l’adjudicatari a la construcció d’un camí, generalment a canvi de poder aprofitar els arbres i arbusts coincidents amb l’àmbit de l’obra. És el que va passar el 1902 amb la construcció dels camins als Fornets i la Cuina, el 1903 amb la d’un tros de camí al puig Gros, el 1906 amb la construcció del camí del Través al Planiejar i al corral d’en Fàstic [...] Els treballs d’arranjament de camins permet a l’Ajuntament de minorar les precàries condicions de vida de molts de jornalers sense feina [...] El 1939 s’acorda la construcció d’un tram a la cisterneta d’en Gil ...” (pàg. 94- 95). - Es Castellet, núm. 32. Novembre 1991-febrer 1992. En la secció de “Taller d’història” es va publicar un article basat en notes sobre camins i coves de Sa Comuna extretes de la tradició oral, on podem llegir: “De la volta del camí des Comellar d’en Cupí neixen dos braços més. Un baixa per s’Esteparet i l’altre acaba al Bessolet d’en Punyit. A poca distància neix un altre braç que, passant pel Corral de Ses Cabres, continua fins a l’extrem del Penyal d’Honor. Per empalmar amb el camí de peu que s’uneix al camí carreter que puja pel coll d’Honor, passa per S’Arboçar, per la Coma del Pobre Andreu i fins a Ses Covasses ...” (pàg. 16). - GARCÍA PASTOR, J. (1971). A Rutas escondidas de Mallorca, fasc. núm 45 dedicat a la Comuna de Bunyola ens parla de l’itinerari: “... Luego, aunque no en forma demasiado clara (aquí hay posibilidad de extravío) enlaza – siempre con tendencia hacia la derecha cerca de la ladera de sa Comuna- con un camino carretero muy poco transitado y entre enmarañada vegetación, que, ________________________________________________________________________________________ 79/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola primero descendente hasta la zona de Ses Covasses, y luego ya en ligero ascenso, conduce sin pérdida, aunque también sin brevedad, a la plazoleta de ca’s Garriguer. Junto al camino hay una pequeña casita refugio (Cisterneta d’En Gil) para el guarda bosques en el replano de una vaguada ... “. - VALERO, G. (1993). A Camins i Paisatges es descriu la ruta de la Comuna de Bunyola. Des de Bunyola pel Grau i la coma Gran; a on diu: “... A l’esquerra continua el camí ample, que permet arribar més enllà de la cisterneta d’en Gil, ...”. CARTOGRAFIA ON APAREIX: - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala 1/100.000. Apareix aproximadament i majoritària. - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició). Escala 1/100.000. Apareix aproximadament. - MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. Apareix aproximadament. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala 1/25.000. Hoja 670 (Soller). Cuarto II. Alaró. Apareix aproximadament. - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1979). Mapa Militar de España. Sóller (19-13). Escala 1/100.000. Apareix majoritàriament i aproximada. - MINISTERIO DE AGRICULTURA. Jefatura provincial de ICONA de Baleares. (1980). Monte de U. P. Nº 5. Comuna de Bunyola del ayuntamiento de Bunyola. Escala 1/5.000. Apareixen els trams 1, 2, 3 i 4. - CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Fulls 670 (4-4), 670 (4-3) i 670 (3-4). Apareixen els trams 1, 2, 5 i 6. - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 670- IV (Alaró). Apareixen els trams 1 i 2 i aproximadament els trams 3 i 4. - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller (38-26). Escala 1/50.000. - CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareixen els trams 1, 2, 5 i 6. - CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala 1/5.000. - DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000. __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 80/346 ________________________________________________________________________________________ 81/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola (11) CAMÍ DES GRAU LOCALITZACIÓ Municipi: Bunyola Fulls del mapa 1: 5.000: 670-6-7 Inici: zona urbana de Bunyola. Final: carretera de sa Comuna, núm. 3. Longitud: 2.579 m DOCUMENTACIÓ - Camí rural. - Camí públic. - Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana. - Camí municipal. - Obres per part de l'Administració. - Obstrucció del camí. - Adjudicació de rodals de la Comuna. - Servitud de pas. SENYALITZACIÓ Fites Pintades Indicadors Panells - Senyalització per part del Departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca. DELIMITACIÓ LATERAL Sí No LIMITACIÓ DE PAS Sí No parets als trams 1 i 2 i obert a la resta. OBSERVACIONS - Aquest camí dóna accés a la finca pública de la Comuna de Bunyola, propietat de l’Ajuntament de Bunyola. - Camí d'interès excursionista Sí No RECOMANACIONS Inclusió a l’Inventari de béns municipals Obertura d’un expedient d’investigació Protecció per interès constructiu __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 82/346 TRAMS - Tram 1 Des de l'inici del camí fins a una distància de 238 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 238 m Amplada mínima: 3,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 2 Continuació del camí fins a una distància de 122 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 122 m Amplada mínima: 2,2 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Es troba envaït per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 3 Continuació del camí fins a una distància de 600 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 600 m Amplada mínima: 2,2 m Amplada màxima: 3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges ________________________________________________________________________________________ 83/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola - Tram 4 Continuació del camí fins a una distància de 358 metres. Tipologia: ferradura Tipus de ferm: empedrat parcialment Longitud: 358 m Amplada mínima: 1,5 m Amplada màxima: 1,8 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 5 Continuació del camí fins a una distància de 202 metres. Tipologia: ferradura Tipus de ferm: empedrat majoritàriament Longitud: 202 m Amplada mínima: 1,5 m Amplada màxima: 1,8 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 6 Continuació del camí fins a una distància de 504 metres. Tipologia: ferradura Tipus de ferm: terra Longitud: 504 m Amplada mínima: 1,2 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 84/346 - Tram 7 Continuació del camí fins a connectar amb la carretera de sa Comuna, núm. 3. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 532 m Amplada mínima: 2,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: El 2 de setembre de 1653 Margalida Ferrà estableix a Antoni Canals un tros d’olivar i garriga a Bunyola, que feia partió “... ex una parte cum camino dicto de orient, et ex alia parte cum troceo olivaris Reverendi Bernardi Muntaner presbiter, ex alia parte cum camino regio de la Comuna ...” (ARM. ECR 127). El 10 d’octubre de 1659 Antoni Canals capbrevava un olivar i garriga a Bunyola, que feia partió “... de una part ab lo cami dit de Orient, de altre ab tros de olivar del Rd. Barnat Muntaner pre. y de altre ab lo cami real de la Comuna ...” (ARM. ECR 865). L’Ajuntament de Bunyola, en ple celebrat el 30 de desembre de 1779, es feia ressò de “... Los clamores dan los moradores de esta Villa con el motivo de la gran dificultad hay en subir en el monte comun a causa de estar el camino muy detrosado. Y assi seria de paraser se remendase aquel en la forma de estilo. Y portado el consejo fue resuelto concluso fenesido y determinado el que se de la referida escarada y en atension que se suele pagar por repartimiento entre los fabricantes de carbon quien se sirven del monte comun a rason de una libra cada uno y todos los que tienen ganado mayor a rason de 4 sueldos por cada matcho y los asnos a rason de dos sueldos por quiscuno ...” (AMB. Sign. 8). El 4 de febrer de 1810 el comissionat de l’ajuntament bunyolí per cobrar dels carboners “... quedo deudor en cinco sueldos y seis dineros los que deposito en poder de Antoni Palou regidor; Quedando pero con la obligacion de que el y los moradores de las Comunas havian de remandar el camino de las mesma ...” (AMB. Sign. 9). A principis del segle XIX eren abundants les notícies sobre recomposició de camins que, en resposta a les ordres del comissionat de camins, havien de remetre els ajuntaments. Així, el 19 de març de 1816 el batle de Bunyola enviava un informe de l’estat dels camins del seu terme, on podem llegir: “... los caminos que necesitan recomposicion son los siguientes [...] el que guia a Alaró hay algo que recomponer lo mismo sucede con el que dirige al monte comun y a algunas casas de algunos particulares ...” (AGCM. Sign. VI-60/3). En un expedient format l’any 1821 per la Junta de Camins, tots els ajuntaments havien de donar una relació dels camins generals i travessies dels seus municipis, així com descriure l’estat en què es trobaven. En el cas de Bunyola, podem llegir: “... los caminos generales de este distrito son uno que de esta va a Palma, otro que de esta pasa al lugar de Orient, y otro que de Soller ________________________________________________________________________________________ 85/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola conduce a Palma; que los de travesia consisten en uno que de este pueblo pasa a Soller, otro de Valldemosa y Esporlas, otro a Santa Maria, otro a Alaró, otro a la comuna, y otro a varias villas del llano llamado vulgarmente el camino de Montaña ...” (AGCM. Sign. X-822/9). El 5 de gener de 1909 la Sección Facultativa de Montes va adjudicar una partida de 400 pins a la Comuna de Bunyola, en el lloc de s’Esteparet i es Través “... lindando al N. Corral de ses Cabres, E. Corral den Fástich, S. Caminos del Través y del Grau y O. Can Grau y Son Creus ...” (AMB. Sign. 952). El 17 de juny de 1919 es feia entrega d’una partida de 200 pins de la Comuna de Bunyola, en el lloc anomenat s’Esteparet, que feia partió al nord amb la mateixa partida, a l’est amb el comellar d’en Cupí, al sud amb el camí des Grau i a l’oest amb la vertent des Grau (AMB. Sign. 952). El 23 d’octubre de 1923 es va fer acta d’entrega d’una partida de llenya baixa en el lloc anomenat s’Esteparet, que feia partió al nord amb el penyal d’Honor, a l’est amb el corral de ses Cabres, al sud amb el camí de Grau i a l’oest amb propietat particular (AMB. Sign. 952). En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 12 d’abril de 1938 el president de la Comisión de Montes “... expone a la Corporación la alta conveniencia a los intereses municipales en lograr la propiedad o derecho de servidumbre del camino que atravesando la finca denominada El Recó conduce al sitio el Grau del monte Comuna del Ayuntamiento, ya que, no teniendo, como no tiene dicho sitio ninguna otra salida, la saca de productos forestales de aquella zona, se halla desde antiguo, supeditada a la voluntad del propietario de la citada finca El Recó con evidente y cuantioso perjuicio para la hacienda municipal ...” (AMB. Sign. 43). En una altra sessió celebrada el 4 de setembre de 1989 es va discutir la proposta de la Conselleria d’Agricultura i Pesca sobre la formació del pla de camins rurals, la comissió d’Urbanisme i Medi Ambient de l’Ajuntament de Bunyola va analitzar la situació dels camins rurals de competència municipal i “... decidí proposar al Plenari la realització d’un projecte per tal d’arrenjar el camí des Grau, al seu tram superior (des del penyals al Camí des Comellar d’en Cupí) i la seva inclusió a dit Pla ...”, proposta que fou aprovada per unanimitat (AMB. Sense signatura). El 16 d’octubre de 1989 l’Ajuntament de Bunyola envià una carta al Consell de Mallorca en la qual exposava que, amb motiu de la convocatòria de redacció de projectes de camins de servei rural, havia acordat proposar la recomposició de l’anomenat camí des Grau, accés tradicional a peu a la Comuna de Bunyola, i reclamava l’interès del Consell per l’esmentat tema (ACM. Registre núm. 623). El 14 de febrer de 1990 l’Ajuntament de Bunyola remeté una carta al Consell de Mallorca per expresar la seva satisfacció pels treballs que l’Escola de Natura realitzava en la recomposició i rehabilitació del camí des Grau, a la Comuna de Bunyola (ACM. Registre núm. 44). Segons consta a l’acta del ple del 3 d’abril de 1995 el consistori bunyolí llegí un escrit de la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear segons la qual s’estava elaborant una guia de turisme de la Serra de Tramuntana, per la qual cosa es sol·licitava informació sobre els camins rurals e itineraris a peu de Bunyola. La resposta de l’Ajuntament incloia aquesta informació i “Asimismo, tradicionalmente en este Municipio ostentan carácter público los siguientes caminos:”, entre els quals apareix el “Camí des Grau.- Carácter público. Titularidad municipal” (AMB. Sense signatura). __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 86/346 En la sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 4 de març de 1996 s’aprovà el projecte de restauració i rehabilitació del depòsit d’aigua situat a sa Comuna, al camí des Grau (AMB. Sense signatura). En resposta a la petició de l’Ajuntament de Bunyola del 27 de març de 1996, el Consell de Mallorca elaborà una relació de camins de muntanya que havien d’esser inclosos dins les Normes Subsidiàries del terme municipal de Bunyola. Entre els camins inclosos en aquesta relació apareix el camí des Grau, amb inici a Bunyola, carreró de sa Comuna, i final al comellar d’en Cupí, i tipologia de camí de carro i de ferradura (ACM. Sense signatura). El camí des Grau està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana (1993), dins el terme de Bunyola: “Comença al poble de Bunyola en el carreró de sa Comuna i condueix fins a la carretera de Cas Garriguer. Sortint de Bunyola trobam una costa amb graons que dóna a un camí de cullera, que es bifurca uns metres més endavant. El ramal que va cap a l’esquerra és el que pròpiament es diu Camí des Grau. És un camí de carro, utilitzat abans per treure fusta i carbó, on hi proliferen les dreceres, que el fan perdre fàcilment. Poc a poc el camí es fa més estret i es comença a reconèixer l’empedrat. Aquest tram salva el desnivell amb un grapat de voltes i després d’una petita recta, connecta amb un camí de carro que es bifurca en dos. Després de tornar-se juntar, comunica amb la carretera de cas Garriguer” (pàg. 175). Camí des Planiol (tram 1) El 4 d’octubre de 1993 el consistori bunyolí aprovà la proposta de diversos veïnats demanant “...1) Que se de el nombre de Camí del Planiol al camino continuación de la c/ Monte, de este Término Municipal, desde el final de la c/ Monte hasta la entrada de Sa Comuna por “Camí D’es Grau” ...” (AMB. Sense signatura). L’any 1999 la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears formà el projecte d’adequació del camí de la Comuna, amb un pressupost de 26.046.380 pessetes, projecte que fou aprovat en sessió plenària de l’Ajuntament de Bunyola celebrada el 26 de març de 1999, donant preferència per a l’execució al tram cinquè, entre el camí del Planiol i la urbanització (AMB. Sense signatura). DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - AA. DD. (2002). A la Guia dels pobles de Mallorca dedicada a Bunyola es descriu l’excursió Penyal d’Honor-sa Comuna: ”... a uns cinc minuts d’anar per aquest camí ample, hem de deixar el camí de carro i ens hem de desviar pel camí de ferradura que avança lleugerament cap a l’esquerra entre parets. Aquest és el camí des Grau. Quan ens trobam amb una nova bifurcació, hem de seguir el caminoi que puja més cap a l’esquerra deixant de banda el de la dreta. Superant el rost inicial, arribam a un forn de calç de grans dimencions. Un cop més amunt, deixam un rotlle de sitja a l’esquerra i a la vora arribam a es Bassol Tapat o des Grau. Del camí principal surt una bifurcació i continuam en direcció a la dreta, per on encetam una costa empedrada. Més amunt després d’una zona més planera arribam a un entreforc de camins on trobam un rètol que ens indica que si ha el mirador anomenat sa Màquina Vella. No deixam de banda el camí principal, que ens condueix a un rotlle de sitja; aquí el traçat abandona la configuració de camí de ferradura i es converteix en camí de carro ...” (pàg. 93- 94). - BRUNET, P. J. (1991). En el seu llibre sobre la Comuna de Bunyola dedica un capítol a les infraestructures i als camins, on podem llegir: “Sembla que els dos accessos tradicionals a la Comuna foren el camí del Grau i el camí de la Coma Gran. ________________________________________________________________________________________ 87/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola El camí del Grau, anomenat així per salvar parcialment el penya-segat de la zona septentrional amb un sistema de graons, és el més accessible des del poble. Una vegada travessat el camí del Planiol, ja dins de la Comuna, connecta amb el camí del comellar d’en Cupí. Però el seu major inconvient ha estat que sempre només l’han pogut emprar parcialment els carros, ja que a partir d’un punt determinat es converteix en un camí per als vianants o de ferradura ...” (pàg. 92). - Es Castellet, núm. 22. Febrer-març 1990. En aquest número es va dedicar un article a la rehabilitació del camí des Grau per part de Fodesma, en el qual es recullen les tasques dutes a terme: recuperació de l’antic traçat, eixermat del camí, acondicionament de voreres i marges, etc. - FODESMA. (1994). A Itineraris a peu per la serra de Tramuntana, hi ha l’excursió Comuna de Bunyola. L’excursió descriu: “... Aquest camí enllaça per la dreta amb la carretera de la Comuna., però tres-cents metres abans comença el camí des Grau, com s’indica en el rètol que hi ha un cop passat un portell. El camí s’enfila suaument per la Comuna, […] i un aljub mig esbaldregat. Passada aquesta construcció, el camí continua cap a la dreta i, en arribar a la zona de més fort pendent de tot l’itinerari, descriu alguns revolts per tal de superar el rost – es tracta del graó que dóna nom al camí. Després de guanyar altura, una curta desviació a l’esquerra cuita camí fins a un impressionant espedat. Aquest és el lloc conegut com “sa Màquina”, […] Avançam pel camí, que s’aixampla fins a convertir-se en un camí de carro, amb dues variants paral·leles que conflueixen en una pista forestal. Aquesta pista condueix per la dreta a la bifurcació de la carretera de la Comuna, però optam pel vessant esquerre de la pista, que ben aviat arriba a prop de dues grans sitges, en el comellar d’en Cupí ...”. - FONT, G. (1964). A Cincuenta excursiones a pie por la isla de Mallorca, l’autor descriu l’itinerari de Sa Comuna de Bunyola, a on diu: “... Se suben las escalinatas, por la izquierda, y al terminarse se toma a la derecha (piso llano) hasta tomar la calle del Monte, muy pendiente, con numerosas escaleras y varios virajes, desembocando al campo para seguir entonces, por un sendero desde el cual se domina todo el pueblo, Palma y su llano. Se pasa por una barrera y se llega enseguida al comienzo del bosque [...] La marcha se reanuda por una camino leñador, en pronunciada subida, siempre entre tupido bosque de pinos [...]. Se proseguirá, por tanto, por el camino que se tiene enfrente [...] Cuando se llevan otros veinte minutos de ininterrumpida subida y al ensancharse el camino se llega a un reducido llano, verdadera balconada sobre la carretera y Vall d’Honor, efectuando en este sitio un breve descanso ... ” (pàg. 134- 136). - GARCÍA PASTOR, J. (1971). A Rutas escondidas de Mallorca, fasc. núm 45 dedicat a la Comuna de Bunyola ens parla de l’itinerari: “... algo más arriba el sendero, que siempre discurre bien definido, y hasta, a trozos, con anchura de camino carretero, como derivaciones de los muchos ramales subsidiarios que atraviesan Sa Comuna, enlaza con el viejo camino de acceso, que, anterior a la actual nueva carretera, subía desde Bunyola, hasta aflorar a dicha nueva carretera ya cerca de Ca’s Garriguer ...”. - HABSBURG-LORENA, Ll. S. (1999-2003). A Les Balears descrites per la paraula i la imatge. En el volum cinquè trobam la descripció de diferents camins de Bunyola: “... L’alturó cònic per damunt de Bunyola es diu es Castellet, [...] A través de planters d’oliveres i vinyes hi puja un camí en part entre parets, llavors vénen escalons tallats a les roques i finalment la paret de la muralla que envolta l’alturó. [...] Una excursió des de Bunyola que val la pena és la dels turons veïns de sa Comuna, a la qual es puja per un camí pavimentat que serpenteja i ofereix una bella vista de la vall de Bunyola i de la clotada de s’Alqueria d’Avall ...” (pàg. 367- 368). __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 88/346 - PALOS, B. (1984). A Itineraris de Muntanya. Excursions a peu per la Serra de Tramuntana; descriu l’excursió Es Penyals d’Honor. A on diu: “... carrer “del Monte”. Al final d’aquest carrer, comença un caminoi que condueix a un coll petit, Es Grau. Poc abans d’arribar-hi, es veurà una desviació a la dreta, per on hem d’anar. Aquesta desviació està fitada amb pedres i unes fletxes pintades. Per aquest caminoi, coster amunt, pujarem a Sa Comuna, on el nostre caminoi aflueix a un camí de carro que seguirem, deixant una desviació a l’esquerra ...” (pàg. 59). - VALERO, G. (1992). Al tom IV de Camins i Paisatges es descriu la ruta de la Comuna de Bunyola. Des de Bunyola pel Grau i la coma Gran; a on diu: “... i ens hem de desviar pel camí de ferradura que avança lleugerament cap a l’esquerra, entre parets. Aquest és el camí del Grau, [...] Molt recentment, l’any 1990, un acord entre l’Ajuntament de Bunyola i el Consell Insular de Mallorca ha permès rehabilitar el camí des Grau, amb la qual cosa s’ha recuperat satisfactòriament el seu antic traçat i s’hi han restaurat els elements materials (empedrat, marges ...), alhora que s’ha netejat de vegetació i s’han senyalitzat les principals mostres de cultura popular (forns de calç, rotlles de sitja, basses ...). [...] Quan ens trobam amb una nova bifurcació, no gaire enfora del Planiol, hem de seguir pel sender que puja més cap a l’esquerra, deixant de banda el de la dreta. [...] Superat el rost inicial, arribam a un forn de calç de grans dimensions. El nostre camí en voreja l’olla i dissenya un revolt al voltant del forn. Un poc més amunt, deixam un rotlle de sitja a l’esquerra i, a la vora, arribam al bassol Tapat o bassol del Grau [...]. La nostra ruta [...] continua en direcció a la dreta, per on encertam una costa empedrada que ens va pujant a bon ritme. [...] El camí assoleix una autèntica personalitat de sender de muntanya, empedrat i amb marge lateral de sosteniment a la banda oberta sobre el desnivell. Sis o set revolts continuats per aquest camí empedrat i esglaonat constitueix el punt central del grau a què fa referència el nom del camí; [...] i després d’una zona més planera, arribam a un entreforc de camins on un rètol ens indica que cap a l’esquerra hi ha un mirador; és aquest l’indret anomenat la Màquina Vella. Retornam des del mirador de la Màquina Vell al camí principal, el qual ens condueix en cinc minuts a un rotlle de sitja que queda a la dreta del camí, que és anomenat rotllo d’en Jaumetó. Aquí, el camí abandona la configuració de sender de ferradura i es converteix en camí de carro. [...] La nostra ruta continua des del forn de calç cap a l’esquerra, en direcció nord, i ara avança guarnida per un espès alzinar. [...] Poc després d’aquest darrer, arribam a una important cruïlla de camins, on comença el Través, lloc així anomenat perquè comunica el comellar d’en Cupí, on ens trobam, amb la coma Gran i amb la carretera de la Comuna ...” (pàg. 737- 767). CARTOGRAFIA ON APAREIX: - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala 1/100.000. Apareix aproximadament. - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició). Escala 1/100.000. Apareix aproximadament. - MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. Apareix aproximadament i majoritària. - MINISTERIO DE AGRICULTURA. Jefatura provincial de ICONA de Baleares. (1980). Monte de U. P. Nº 5. Comuna de Bunyola del ayuntamiento de Bunyola. Escala 1/5.000. ________________________________________________________________________________________ 89/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola - CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (4-3). Apareix el tram 1. - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 670- IV (Alaró). Apareix aproximadament. - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller (38-26). Escala 1/50.000. Apareix el tram 1 aproximadament. - CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala 1/5.000. Apareix el tram 1. - DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000. Apareix aproximadament. __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 90/346 ________________________________________________________________________________________ 91/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola (13) CAMÍ DES PENYAL D'HONOR / CAMÍ DES CORRAL DE SES CABRES LOCALITZACIÓ Municipi: Bunyola Fulls del mapa 1: 5.000: 670-6-6 / 670-6-7 / 670-7-6 Inici: carretera de sa Comuna, núm. 3. Final: coll del puig de ses Cristes. Longitud: 3.330 m DOCUMENTACIÓ - Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana. - Obres per part de l'Administració. - Adjudicació de rodals de la Comuna. - Camí forestal. SENYALITZACIÓ Fites Pintades Indicadors Panells DELIMITACIÓ LATERAL Sí No LIMITACIÓ DE PAS Sí No - Una barrera tancada amb pany amb un pas lateral per vianants a l'inici del camí. OBSERVACIONS - Aquest camí discorre per dins la finca pública de la Comuna de Bunyola, propietat de l’Ajuntament de Bunyola. - Camí d'interès excursionista Sí No RECOMANACIONS Inclusió a l’Inventari de béns municipals Obertura d’un expedient d’investigació Protecció per interès constructiu __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 92/346 TRAMS - Tram 1 Des de l'inici del camí fins a una distància de 2.721 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 2.721 m Amplada mínima: 3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 2 Continuació del camí fins al final. Tipologia: carro/pista Tipus de ferm: terra Longitud: 609 m Amplada mínima: 3,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Paret Escalons Clavegueres Pujadors Escopidors Ratlletes Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: L’any forestal de 1901 es feia acta d’entrega d’una partida de 87 pins a la Comuna de Bunyola “... que han quedado enclavados dentro del camino que partiendo del punto denominado ‘El Pico’, termina ‘Sa Arbosa’ ...” (AMB. Sign. 952). El 15 de maig de 1901 l’enginyer de la regió dictava les condicions facultatives que havien de regir “... la construcción de un camino carretero que partiendo del punto denominado ‘El Pico’ termina en la partida ‘S’Arbosa’ del monte Comuna de Buñola ...” (AMB. Sigh. 952). El 28 d’octubre de 1901 es feia acta de reconeixement d’una partida de 87 pins de la Comuna Bunyola, “... dentro de la caja del camino que empieza en el Pico y termina en el Arbosa ...” (AMB. Sign. 952). El 28 de gener de 1912 l’Ajuntament de Bunyola pagava un compte de 1899 pessetes a Pere Andreu Rosselló Palou “... a cuenta del aprovechamiento de 300 pinos del sitio Baix del Camí del Peñal d’Onó, cuya subasta fue adjudicada a su favor en siete de los corrientes” (AMB. Sign. 293). ________________________________________________________________________________________ 93/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola A l’acta d’entrega del 29 de novembre de 1912 es remataren 300 pins de la Comuna, amb les següents partions: “N. Camí des Peñal d’Honó. E. Bassol den Punit. S. Es Traves y Corral de ses Cabres. O. Camí des Peñal d’Honó ...” (AMB. Sign. 952). El 3 d’abril de 1965 l’Ajuntament de Bunyola examinà un compte de millores a la Comuna corresponent al darrer trimestre de 1964 remès per l’enginyer en cap del Districte Forestal de Balears, i “Consecuente a que dicha cuenta en su parte de gastos, se contrae la obra de construcción de un tramo de camino de Rodal Peñal de Honor, de la cual el Ayuntamiento no tiene antecedente alguno, ya que en momento alguno le fué comunicado ni el proyecto ni la realización de la construcción, por unanimidad se acuerda que el asunto pase a informe de la Ponencia de Montes” (AMB. Sense signatura). En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 3 de novembre de 1965 “Se enteró el Ayuntamiento de la Jefatura del Distrito Forestal por el que se comunica el comienzo de obras de construcción del camino forestal al «Peñal d’Onor» en el Monte La Comuna, con cargo a dotación del Estado” (AMB. Sense signatura). En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 3 de juny de 1966 “... se dió cuenta del resultado de la subasta verificada para la enajenación de productos maderables y leñosos, de árboles apeados y troceados, con motivo de la construcción de un tramo de camino al Peñal d’Honor del monte La Comuna ...”; el mateix tema fou tractat el 7 de juliol de 1966 s’adjudicà l’alienació de productes de la Comuna “... procedentes de árboles apeados con motivo de la construcción de un tramo de camino al Penyal d’Honor ...” (AMB. Sense signatura). El camí des Penyals d’Honor està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana (1993), dins el terme de Bunyola: “Comunica la part alta de la coma d’en Cupí amb el puig de ses Crestes, passant pel Penyal d’Honor. El recorregut es desenvolupa en gran mesura dins un bosc dens i ombrívol. Malgrat, que el traçat es trobi substituït per camins aptes per a vehicles es conserven encara marges, forns i altres construccions en pedra, d’un cert interès. Durant el recorregut es possible observar gran quantitat de tiranys que donen generalment a la part baixa (Cas Garriguer)” (pàg. 179). Camí des Corral de ses Cabres (part del tram 1) A les convocatòries i subhastes de lots a la Comuna de 1847 s’estipulaven les condicions que havia de cumplir: “... El que quiera comprar un trozo de pinar del monte comun de este pueblo sito en el punto desde los pinos marcados el primer trozo siguiendo el camino que conduce al corral de las Cabras a mano izquierda hasta dicho corral ...” (AMB. Sign. 956). L’any forestal de 1905-1906 es va fer acta d’entrega d’una partida de 1.000 feixines de llenya gruixada a damunt el Través, que feia partió al nord amb la mateixa partida, al sud amb el camí del Través, a l’est amb el corral d’en Fàstic i a l’oest amb el camí del Corral de ses Cabres (AMB. Sign. 952). DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - AA. DD. (2002). A la Guia dels pobles de Mallorca dedicada a Bunyola es descriu l’excursió Penyal d’Honor-sa Comuna: ”... pel camí de la dreta anam a la caseta de sa Comuna (o cas Garriguer) i pel de l’esquerra ens endinsam per una pista que ens duu al penyal d’Honor. Aquest camí voreja la part alta del comellar; més amunt, una altre revolt a l’esquerra ens deixa en un tram planer, fins que arribam al corral de les Cabres, d’on parteix, cap a l’esquerra, el camí del pas de Son Creus. La pista que seguim continua a la dreta i uns deu minuts més endevant arribam a __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 94/346 l’entreforc d’on surt, a l’esquerra, el caminet que condueix al cim del penyal d’Honor, des d’on podrem gaudir de la vista d’Honor, can Grau i de la Serra [...] Seguint en direcció nord, amb escopidors de carro a la part dreta del camí, arribam a un collet; a l’esquerra hi trobam un rotlle de sitja empedrat. Iniciam una davallada lleugera i, vora el coll del Picó, seguim un revolt del camí cap a la dreta que davalla en direcció al puig de les Crestes ... ” (pàg. 93- 95). - ALONSO, E. (2009). A Zona Aventura descriu l’excursió: Comuna de Bunyola. Por el Pas de Son Creus (1): “... en 02´ este camino desemboca en la pista que sube hacia el Penyals d’Honor, por la cual vamos al Noreste. En unos 10´un letrero de madera bastante deteriorado, nos indica el desvío (izquierda) a la cima de Els Penyals. Y un sendero claro nos lleva (08´) a la misma.” - BRUNET, P. J. (1991). En el seu llibre sobre la Comuna de Bunyola dedica un capítol a les infraestructures i als camins, on podem llegir: “... Als darrers trenta anys, les actuacions sobre el sistema viari de la Comuna s’han desenvolupat en una doble direcció: en l’obertura de pistes forestals per facilitar l’accés de material pesant als rodals subhastats i la millora d’alguns camins [...] El 1966 es connecta el camí del penyal d’Honor amb el centre de la Comuna ...” (pàg. 95). - Es Castellet, núm. 32. Novembre 1991-febrer 1992. En la secció de Taller d’història es va publicar un article basat en notes sobre camins i coves de Sa Comuna extretes de la tradició oral, on podem llegir: “De la volta del camí des Comellar d’en Cupí neixen dos braços més. Un baixa per s’Esteparet i l’altre acaba al Bessolet d’en Punyit. A poca distància neix un altre braç que, passant pel Corral de Ses Cabres, continua fins a l’extrem del Penyal d’Honor ...” (pàg. 16). - FODESMA. (1994). A Itineraris a peu per la serra de Tramuntana, hi ha l’excursió Comuna de Bunyola. L’excursió descriu: “... Aquesta pista condueix per la dreta a la bifurcació de la carretera de la Comuna, però optam pel vessant esquerre de la pista, que ben aviat arriba a prop de dues grans sitges, en el comellar d’en Cupí. Aquí cal posar esment i seguir el tirany que ascendeix devora un forn i que s’acosta al penyal d’Honor. Resseguim per aquest camí, apte també per a vehicles, i arribam a una corba molt marcada, on es localitza una drecera, a l’alçada de la qual s’assoleix els 700 m. Avançam per la pista durant un kilòmetre fins que, a l’esquerra, trobam un tirany que s’enfila, de manera imprecisa, fins al capdamunt del penyal d’Honor. - GARCÍA PASTOR, J. (1971). A Rutas escondidas de Mallorca, fasc. núm 45 dedicat a la Comuna de Bunyola ens parla de l’itinerari: “... Es esta una modernísima desviación, que en la fecha en que fotografiamos esta ruta estaba aún en construcción. Ese ramal se interrumpía entonces por obras casi a la altura del penyal d’Honor (ver mapa) y así lo hemos consignado. Es de suponer que quizá esté ya concluído, uniéndose con el tramo que sube desde el Coll d’Honor y sigue circunvalando Sa Comuna por la parte del Torrente de Coanegra, carretera que en este derrotero seguimos hasta la plazoleta de Ca´s Garriguer ...”. - PALOS, B. (1984). A Itineraris de Muntanya. Excursions a peu per la Serra de Tramuntana; descriu l’excursió Es Penyals d’Honor. A on diu: “... Pujant pel comellar (Esquerra), seguirem per aquest camí, que un poc més amunt torça cap a la dreta per arribar a la carretera que mena a la Comuna des de Bunyola. Precisament en aquest lloc i pràcticament sense entrar a la carretera de Bunyola, continuarem pel camí de carro que ens quedarà a l’esquerra, continuació del que seguim. De pujada, anirem fins a trobar un punt on el camí es bifurca en forma de “V”. Aleshores el més alt dels Penyals d’Honor ens quedarà exactament a l’esquerra en direcció Oest. Estam aquí a uns cinc minuts del penyal, que haurem d’assolir a la mala. No hi ha camí ...” (pàg. 59- 62). - POYATOS, J. (1995). A Guia de la bicicleta de Montaña, descriu l’excursió “Divisoria de la Sierra de la Comuna de Bunyola”, a on diu: “... El camino a seguir se inicia en la Casa Forestal de la ________________________________________________________________________________________ 95/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola Comuna de Bunyola. [...] El camino que sube hasta la Casa Forestal se inicia en la salida de la localidad de Bunyola. [...] Km 0, pozo situado junto a la Casa Forestal. Situados junto al pozo tomamos en dirección a Bunyola el camino principal que llega a la Comuna desde la carretera. Km 1,11, llegamos a un desvío. Hemos dejado, unos metros atrás, el hito Km correspondiente al Km 6 del camino de Bunyola a la Comuna. En este desvio hay una señal vertical [...] Camí des Penyal d’Honor. Al entrar en este camino empieza una pendiente. [...] Al principio del camino hay una cadena que suele estar abierta, [...] La subida es bastante considerable, [...] El rumbo es norte y asciende directamente a Es Pla des Ciprer, de donde nace el torrente den Cupí. [...] Km 2,220, llegamos a un desvío, donde debemos tomar el camino de la derecha (procurar no equivocarse). El camino sigue subiendo, [...] Km 2,910, encontramos una señal vertical que indica “Penyal d’Honor”, seguimos el camino principal ... (pàg. 126-128). - VALERO, G. (1993). Al volum IV de l’obra Camins i Paisatges es descriu la ruta de la Comuna de Bunyola. Des de Bunyola pel Grau i la coma Gran, a on diu: “... Avançam per la pista que condueix al penyal d’Honor, per la qual cosa voltam a l’esquerra. El nou camí voreja la part alta del comellar d’en Cupí, que queda a l’esquerra, i després descriu una gran giragonsa cap a la dreta, molt marcada, amb un tub que emmarca un xaragall sota el camí; més amunt, un altre revolt a l’esquerra ens deixa en un tram planer, fins que arribam al corral de les Cabres, d’on parteix, vora un rotlle de sitja i cap a l’esquerra, el camí del pas de Son Creus. La nostra pista continua cap a la dreta, ben guarnida d’arboceres i mantenint l’altura. A uns deu minuts més endavant del corral de les Cabres, arribam a l’entreforc d’on surt el camí que condueix al cim del penyal d’Honor. [...] Una vegada hem arribat a aquest camí ample, ens decidim a seguir-lo, per la qual cosa des del camí del penyal l’agafam cap a l’esquerra, tot i que hi ha una drecera que davalla més directament cap a Cal Garriguer. A la dreta del camí ample, formant un angle agut orientat al nord-est, surt un altre camí de carro, més estret, que és un revolt del camí vell que torna a enllaçar un poc més endavant amb la pista que mantenim. Després d’alguns centenars de metres en direcció nord, amb escopidors de carro a la part dreta del camí, arribam a un collet que constitueix el punt més alt d’aquest camí; a l’esquerra, hi destriem un rotlle de sitja empedrat. Aquest tram de camí que comunica el penyal d’Honor amb el nord i el centre de la Comuna és del més recents de la xarxa viària, atès que fou construït el 1966. Des del collet, iniciam una davallada lleugera i, vora el coll del Picó, seguim un revolt del camí cap a la dreta que davalla en direcció al puig de les Crestes, també dit puig de les Cristes, un mal nom de Bunyola; a l’esquerra, deixam un camí que va cap al comellar del Cocó Peguer ...” (pags. 754-755). CARTOGRAFIA ON APAREIX: - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala 1/100.000. Apareix majoritàriament. - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició). Escala 1/100.000. Apareix majoritàriament. - MINISTERIO DE AGRICULTURA. Jefatura provincial de ICONA de Baleares. (1980). Monte de U. P. Nº 5. Comuna de Bunyola del ayuntamiento de Bunyola. Escala 1/5.000. Apareix aproximadament. - CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (4-3) i (3-4). __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 96/346 - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 670- IV (Alaró). - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller (38-26). Escala 1/50.000. - CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareix parcialment. - CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala 1/5.000. Apareix majoritàriament. - DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000. ________________________________________________________________________________________ 97/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 98/346 (14) CAMÍ DES COMELLAR D’EN CUPÍ LOCALITZACIÓ Municipi: Bunyola Fulls del mapa 1: 5.000: 670-6-7 Inici: carretera de sa Comuna, núm. 3. Final: camí des Grau, núm. 11. Longitud: 996 m DOCUMENTACIÓ - Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana. - Adjudicació de rodals de la Comuna. - Relació de camins de muntanya. SENYALITZACIÓ Fites Pintades Indicadors Panells - Un al segon tram que diu "Comellar d'en Cupí - Bunyola". DELIMITACIÓ LATERAL Sí No LIMITACIÓ DE PAS Sí No - Una barrera tancada amb pany a l'inici del camí. OBSERVACIONS - Aquest camí discorre per dins la finca pública de la Comuna de Bunyola, propietat de l’Ajuntament de Bunyola. - Camí d'interès excursionista Sí No RECOMANACIONS Inclusió a l’Inventari de béns municipals Obertura d’un expedient d’investigació Protecció per interès constructiu ________________________________________________________________________________________ 99/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola TRAMS - Tram 1 Des de l'inici del camí fins a una distància de 792 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 792 m Amplada mínima: 3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 2 Continuació del camí fins a connectar amb el camí des Grau, núm. 11. Tipologia: carro/pista Tipus de ferm: terra Longitud: 204 m Amplada mínima: 3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: L’any 1847 es va subhastar una partida de pins de la Comuna “... sito en el parage llamado Demunt al Grau vell desde al camino que sube por el Comellar den Cupi hasta encima la coveta, y de aqui en darachura a la cumbre del pañasco de Son Grau por los pinos marcados ...” (AMB. Sign. 956). El 24 de gener de 1902, “Teniendo en proyecto esta Corporación la construcción de un trozo de camino marcado y señalado en el monte comunal de esta villa, desde el sitio denominado Basol de Can Mica hasta empalmar con el llamado d’en Comellá d’en Cupí y el de la Coma Gran, se acordó que por la Comisión de montes de este Ayuntamiento se practique un detenido examen sobre el sitio de emplazamiento y se estudien y propongan los medios més expeditos, formulándose las condiciones que se estimen procedentes para llevar a efecto cuanto antes la referida construcción” (AMB. Sign. 13). En sessió plenària celebrada el 21 de febrer de 1902 l’Ajuntament de Bunyola va tractar l’inici de les obres de construcció “... del camino que desde el llamado Bassol de Can Mica debe empalmar con el llamado del Comellá den Cupí y cuya continuación va a terminar en la partida __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 100/346 denominada Coma del Pobre Andreu, acordó la Corporación que por la Comisión de Montes de este Ayuntamiento se gire una visita de inspección en el sitio de emplazamiento del trozo del mismo que lo une con la llamada Coma Gran, para proponer la manera más económica y conveniente para su construcción, evacuando el oportuno informe en la próxima sesión, para en su vista acordar lo que se crea más acertado” (AMB. Sign. 13). En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 3 d’octubre de 1904 s’acordà la construcció d’un dipòsit d’aigua a la partida anomenada Comellar d’en Cupí, “... sobre la vereda que desde el sitio titulado “demunt el Grau” conduce al denominado “Las Covetas”, cruzando con el camino llamado del Comellar d’en Cupí, a unos quince metros poco más o menos antes de llegar a este último camino ...” (AMB. Sign. 14). Entre el 22 i el 26 d’octubre de 1904 la comissió encarregada dels aprofitaments forestals de Bunyola procedí a entregar una partida de 1.000 pins a la comuna de Bunyola, i a les observacions es deia el següent: “Los mil pinos maderables están distribuidos en tres lotes o sean ochocientos en dos lotes de 400 cada uno, separados por el camino llamado del Comellá den Cupí en la partida Recó de can Fil y los doscientos restantes en la partida Corral de ses Cabras” (AMB. Sign. 952). El 20 d’octubre de 1908 es feia acta d’entrega d’una partida de 300 pins en el lloc anomenat comellar de sa Cuina, que feia partió al nord amb el puig de sa Figuera, a l’est amb la vertent est del Comellar de sa Cuina, al sud amb camí de la mateixa partida i a l’oest amb camí del comellar d’en Cupí (AMB. Sign. 952). El 8 de febrer de 1909 es tornava a subhastar una partida de 400 pins en el lloc anomenat racó de Can Fil “... a la izquierda subiendo del camino del Comella den Cupi ...” (AMB. Sign. 952). El 27 d’octubre de 1909 es va fer acta d’entrega de l’aprofitament forestal de 2000 “estercos” de llenya baixa de la Comuna, en el lloc anomenat Cocó d’en Pere, Forn d’en Quench i demunt Can Fundo, que feia partió al nord amb camí de ses Covetes, a l’est amb la Coma Gran i Can Fundo, al sud amb propietat particular i a l’oest amb el comellar de sa Cuina i Comellar d’en Cupí. El mateix dia s’entrega una partida de “... doscientos metros cubicos de piedra caliza para uso vecinal ...” al puig de sa Figuera, que feia partió al nord amb camí de ses Covetes, a l’est amb camí des Fornt d’en Quenc, al sud amb el mateix camí i a l’oest amb el camí des Comellar d’en Cupí (AMB. Sign. 952). A l’acta d’entrega del 19 de setembre de 1919 es remataren 119 pins de la Comuna, a la partida anomenada Puig Gros, que feia partió al nord amb la mateixa partida, al sud amb camí des “Coco den Pedro”, a l’est amb la coma Gran i a l’oest amb el camí del Comellar d’en Cupí (AMB. Sign. 952). En una altra sessió celebrada el 4 de setembre de 1989 es va discutir la proposta de la Conselleria d’Agricultura i Pesca sobre la formació del pla de camins rurals, la comissió d’Urbanisme i Medi Ambient de l’Ajuntament de Bunyola va analitzar la situació dels camins rurals de competència municipal i “... decidí proposar al Plenari la realització d’un projecte per tal d’arrenjar el camí des Grau, al seu tram superior (des dels penyals al Camí des Comellar d’en Cupí) i la seva inclusió a dit Pla ...”, proposta que fou aprovada per unanimitat (AMB. Sense signatura). El camí des comellar d’en Cupí està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana (1993), dins el terme de Bunyola: “Important via d’accés de Bunyola a sa Comuna. Al principi coincideix amb la pista actual de Cas Garriguer, i a l’entrada al Comellar d’en cupí ambdues ________________________________________________________________________________________ 101/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola vies segueixen traçats semblants, encara que es creuen constantment fins arribar baix del penyal d’en fil. La carretera puja per la dreta i el camí de carro ho fa per l’esquerra. Més endavant es junta amb el Camí des Grau i arriben de nou a la pista forestal de Cas Garriguer. El fragment més ben conservat és el tram final, on el camí s’estreny per ajuntar-se a les roques” (pàg. 173). En la relació del camins de muntanya, elaborada pel Consell de Mallorca en resposta a la petició de l’Ajuntament de Bunyola del 27 de març de 1996, d’un estudi dels camins rurals de titularitat pública o ús públic per a la redacció de les Normes Subsidiàries del terme municipal de Bunyola. Entre els camins inclosos en aquesta relació apareix el camí des comellar d’en Cupí, amb inici a la carretera de sa Comuna km 3’900 i final a Es Través, i tipologia de camí de carro (ACM. Sense signatura). DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - AA. DD. (2002). A la Guia dels pobles de Mallorca dedicada a Bunyola es descriu l’excursió Penyal d’Honor-sa Comuna: ”... Mentre ens endinsam planerament cap a un comellar trobam un forn de calç situat a l’entreforc del camí; la nostra ruta continua cap a l’esquerra avançant per un espès alzinar. Caminant per aquest comellar d’en Cupí apareix un segon forn de calç a l’esquerra, el segueix un rotlle de sitja i, un poc més endavant, deixam un altre forn de calç a la dreta. Arribam a una cruïlla de camins: pel camí de la dreta anam a la caseta de sa Comuna (o cas Garriguer) i pel de l’esquerra ens endinsam per una pista que ens duu al penyal d’Honor ...” (pàg. 91- 96). - BRUNET, P. J. (1991). En el seu llibre sobre la Comuna de Bunyola dedica un capítol a les infraestructures i als camins, on podem llegir: “... El camí del Grau, anomenat així per salvar parcialment el penya-segat de la zona septentrional amb un sistema de graons, és el més accessible des del poble. Una vegada travessat el camí del Planiol, ja dins de la Comuna, connecta amb el camí del comellar d’en Cupí ...” (pàg. 92). - FODESMA. (1994). A Itineraris a peu per la serra de Tramuntana, hi ha l’excursió Comuna de Bunyola. L’excursió descriu: “... Avançam pel camí, que s’aixampla fins a convertor-se en un camí de carro, amb dues variants paral·leles que conflueixen en una pista forestal. Aquesta pista condueix per la dreta a la bifurcació de la carretera de la Comuna, però optam pel vessant esquerre de la pista, que ben aviat arriba a prop de dues grans sitges, en el comellar d’en Cupí ...” - GARCÍA PASTOR, J. (1971). A Rutas escondidas de Mallorca, fasc. núm. 45 dedicat a la Comuna de Bunyola ens parla dels camins d’accés: “... Aparte de estas vías principales de acceso, existen algunos otros senderos que llegan a las mesetas cumbreñas, uno desde el propio pueblo de Bunyola por el Comellar d’En Cupí; y otro, como variante y bifurcación del camino por la Coma Gran ...”. També inclou un itinerari per aquest camí al fascicle núm. 46 on llegim: ”... En el regreso salimos de la plazoleta de Cas Garriguer siguiendo la carretera que dejamos en el punto de la primera bifurcación, [...] para ir a encontrar el antiguo camino, que baja sumergido y húmedo bosque. Este camino aprovecha el fondo de una vaguada [...] seguimos bajando hacía el frente, y algo más abajo, el camino llega a lugares más despejados y abiertos, [...] El antiguo camino de sa Comuna, que ahora estamos transitando, enlaza enseguida con la moderna carretera ...” - HABSBURG-LORENA, Ll. S. (1999-2003). A Les Balears descrites per la paraula i la imatge; en el volum cinquè trobam la descripció d’aquest camí: “... Hom camina a través del comellar d’en Cupí vorejant una muntanya que té penya-segats rogencs ...“ (pàg. 368- 371). __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 102/346 - PALOS, B. (1984). A Itineraris de Muntanya. Excursions a peu per la Serra de Tramuntana; descriu l’excursió Es Penyals d’Honor. A on diu: “... Per aquest camí anirem a parar just a un recolze d’un altre que puja per la nostra dreta i pel Comellar d’En Cupí on veurem també en aquest costat un forn de calç. Pujant pel comellar (Esquerra), seguirem per aquest camí, que un poc més amunt torça cap a la dreta per arribar a la carretera que mena a la Comuna des de Bunyola ...” (pàg. 59- 62). - VALERO, G. (1993). A Camins i Paisatges es descriu la ruta de la Comuna de Bunyola, a on diu: “... Cap a la dreta (sud), hi ha una ampla via que enllaça, en capdavallada i després de passar sota el puig del Vent, amb la carretera de la Comuna; aquest vial fou construït a 1904 ... “ (pàg. 751). CARTOGRAFIA ON APAREIX: - MINISTERIO DE AGRICULTURA. Jefatura provincial de ICONA de Baleares. (1980). Monte de U. P. Nº 5. Comuna de Bunyola del ayuntamiento de Bunyola. Escala 1/5.000. - CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (4-3). Apareix majoritàriament. - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 670- IV (Alaró). - CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala 1/5.000. Apareix majoritàriament. - DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000. ________________________________________________________________________________________ 103/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 104/346 (15) CAMÍ DE SA COMA GRAN / CAMÍ DES COCONS / CAMÍ DE CA NA MORAGUES LOCALITZACIÓ Municipi: Bunyola Fulls del mapa 1: 5.000: 670-6-8 / 670-6-7 / 670-6-6 Inici: camí d'Alaró, núm. 71. Final: comuna de Bunyola, a cas Garriguer. Longitud: 4.458 m DOCUMENTACIÓ - Camí públic. - Camí rural. - Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana. - Obres per part de l'Administració. - Adjudicació de rodals de la Comuna. - Obstrucció del camí. - Relació de camins de muntanya. - Catàleg de béns patrimonials de Bunyola (2004). SENYALITZACIÓ Fites Pintades Indicadors Panells DELIMITACIÓ LATERAL Sí No LIMITACIÓ DE PAS Sí No paret i reixa als trams 1, 2 i 3 i obert a la resta. OBSERVACIONS - Aquest camí dóna accés a la finca pública de la Comuna de Bunyola, propietat de l’Ajuntament de Bunyola. - Un cartell de la Conselleria de Medi Ambient del Gover Balear a l'inici del tram 4 que diu: "Prohibit el trànsit i/o permanència de ciclomotors, motocicletes i quads (pels forests de titularitat pública). - Camí d'interès excursionista Sí No RECOMANACIONS Inclusió a l’Inventari de béns municipals Obertura d’un expedient d’investigació Protecció per interès constructiu ________________________________________________________________________________________ 105/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola TRAMS - Tram 1 Des de l'inici del camí fins a ca na Moragues. Tipologia: carro Tipus de ferm: asfalt Longitud: 1.287 m Amplada mínima: 3 m Amplada màxima: 3,5 m Seguiment: sense problemes Estat: bo Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 2 Continuació del camí fins prop de l'entrada de la comuna. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra i formigó Longitud: 819 m Amplada mínima: 2,2 m Amplada màxima: 3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 3 Continuació del camí fins a l'entrada de la comuna. Tipologia: carro Tipus de ferm: empedrat parcialment Longitud: 357 m Amplada mínima: 3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 106/346 - Tram 4 Continuació del camí fins a Cas Garriguer. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 1.995 m Amplada mínima: 2,5 m Amplada màxima: 3,2 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Es troba puntualment empedrat. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Paret Escalons Clavegueres Pujadors Escopidors Ratlletes Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: El 23 de març de 1747 Ramon Muntaner dels Cocons capbrevava quatre quarterades i mitja de terra de pertinències de la Comuna, que “Confronten de una part ab la Comune de dita Vila, de altre ab terras de Miquel Verdera dit de la Cova, de altre ab terras de dit Denunciant, de altre ab cami qui va a la Comagran, y de part altre ab terras de Bartomeu Muntaner fill de Antoni ...” (ARM. ECR 865). En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 10 de juny de 1878 “... se acordó la venta en pública subasta del pinar del denominado monte comprendido a la derecha de la senda que desde el Grau conduce a la coma Gran ...” (AMB. Sign. 11). El 30 de juny de 1884 l’ajuntament pagava 732’72 pessetes “... bajo el concepto de haber satisfecho igual suma por obras verificadas en el camino que conduce a la comuna por el predio can Morro i coma gran” (AMB. Sign. 276). El 9 de desembre de 1888 es reuní el consistori bunyolí “... para tratar de la construcción del camino de carro que partiendo de la casa llamada can Matge conduzca al depósito vulgo (basol), de la coma Gran ...”; a les condicions s’especificava que el camí havia de tenir 2.250 metres de longitud i un mínim de 3 metres d’amplada (AMB. Sign. 11). El 19 de novembre de 1889 es pagava a Antoni Cañellas Creus una partida de 1.500 pessetes “... en concepto de empresario de la construcción de un camino de carro que desde cane Moragues conduce a la Coma gran del monte comun de esta villa ...” (AMB. Sign. 280). En sessió plenària convocada el 29 de desembre de 1891, “Habiendo acudido en esta Alcaldia algunos vecinos exponiendo que Don Antonio Marcús y Cabot habia levantado una pared en el portillo que desde tiempos inmemoriales existe en el camino que conduce al predio els Cocons, fincas inmediatas y a la comuna de esta Villa, lo cual constituye una verdadera infraccion, toda vez que sin permiso ha verificado la obra inmediata al camino vecinal de Santa Maria y sin perjuicio de los que acaso puede haber irrogado al público impidiendo el libre transito por dicho camino que conduce a la comuna, acordó el Ayuntamiento que por la Alcaldia se comunique al Señor Marcús destruia dentro quinto dia la pared que ha levantado en el portillo de que se trata, dejando espedito el camino como antes estaba ...”. El 17 de gener de ________________________________________________________________________________________ 107/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 1892, davant la falta de resposta per part del propietari, el consistori bunyolí “... acordó imponerle el maximum de la multa que autoriza la Ley, y prevenirle que si dentro segundo dia preciso no ha repuesto el portillo de que se trata en el estado que antes se encontraba, este Ayuntamiento al siguiente dia lo verificara a sus costas” (AMB. Sign. 12). En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 10 de gener de 1896, i “En vista de que en el monte común de esta villa y sitio denominado el Roquisá de se Bassa, existe un camino de propiedad del indicado monte que atravesando por tierras del predio Els Cocons y empalma con el camino rural que de esta conduce también al monte y en los sitios denominados Coma Gran y Planietjá cuyo primer camino sirve para la extracción de los productos del indicado monte, y resultando que el mismo está muy deteriorado [...] acordo la Corporación recomponer las paredes laterales del indicado camino a fin de que puedan los carros transitar por el mismo sin irrogar perjuicios al propietario o propietarios del predio Els Cocons ...” (AMB. Sign. 12). El 13 de desembre de 1898 es va fer acta d’entrega de 200 pins a la zona anomenada Camí nou, damunt el penyal de la cova del Senyor Guillem, “... lindante por el Norte con el titulado Puig Gros, por el Este con el predio Cal Bergantet, por Sur con propiedades particulares y por Oeste con el camino de la Coma Gran y propiedad particular de la Coma Gran ...” (AMB. Sign. 952). El 24 de gener de 1902, “Teniendo en proyecto esta Corporación la construcción de un trozo de camino marcado y señalado en el monte comunal de esta villa, desde el sitio denominado Basol de Can Mica hasta empalmar con el llamado d’en Comellá d’en Cupí y el de la Coma Gran, se acordó que por la Comisión de montes de este Ayuntamiento se practique un detenido examen sobre el sitio de emplazamiento y se estudien y propongan los medios més expeditos, formulándose las condiciones que se estimen procedentes para llevar a efecto cuanto antes la referida construcción” (AMB. Sign. 13). Entre el 22 i el 26 d’octubre de 1904 la comissió encarregada dels aprofitaments forestals de Bunyola procedí a entregar una partida de 1.000 pins a la coma Gran, que feia partió al nord amb el camí de sa Cova d’Aigua, al sud amb propietat particular, a l’est amb penyals i a l’oest amb el camí de la Coma Gran (AMB. Sign. 952). Arrel d’una denúncia sobre tala ilegal de pins a la Comuna, el 18 d’agost de 1911 es va fer un reconeixement “... y lo unico que se ha podido observar es que a una distancia de unos diez pasos a la parte inferior del camino que de cane Moragues conduce a dicho monte existen tres tacones uno de treinta y cinco centimetros, otro de treinta y dos y otro de cuarenta y cinco ...” (AMB. Sign. 771). A l’acta d’entrega del 26 d’octubre de 1912 es remataren 500 feixines de llenya de la Comuna, a la partida anomenada la Coma Gran, amb les següents partions: “N. Caminos del Través y Planiatja. E. Camino des Planiatja y Puig Gros. S. Paret de Can Fundo. O. Camino de se Coma Gran ...” (AMB. Sign. 952). L’any forestal de 1914-1915 es va fer acta d’entrega dels productes de la partida anomenada coma Gran, que feia partió al nord amb el corral d’en Fastich, al sud amb Can Fundo, a l’oest amb el Través i a l’est amb el camí de la coma Gran (AMB. Sign. 952). En el ple celebrat el 28 d’abril de 1937, “A propuesta del Presidente de la Comision de Montes y teniendo en cuenta el pésimo estado en que se halla el camino llamado “De s’Coma Gran” del monte “La Comuna” en que es del todo punto intransitable, se acuerda se proceda a los trabajos necesarios para su arreglo” (AMB. Sign. 43). __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 108/346 El camí de sa coma Gran està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana (1993), dins el terme de Bunyola: “... Dóna accés a Cas Garriguer des des Cocons per la Coma Gran. El camí comença a l’establit des Cocons i més amunt arriba a les cases de sa Cova i de Can Fundo, ja al límit de la partió de sa Comuna. Ja a sa Comuna el camí discorre per per dins l’alzinar farcit de rotlos de sitja, forns de calç, i abeuradors. S’ha de destacar el conjunt de les cases de sa Cova, construïdes dins una balma i que disposen d’un sistema de recollida i transport de l’aigua de la font molt interessant” (pàg. 172). En la relació del camins de muntanya, elaborada pel Consell de Mallorca en resposta a la petició de l’Ajuntament de Bunyola del 27 de març de 1996, d’un estudi dels camins rurals de titularitat pública o ús públic per a la redacció de les Normes Subsidiàries del terme municipal de Bunyola. Entre els camins inclosos en aquesta relació apareix el camí de sa coma Gran, amb inici a Es Cocons (central elèctrica) i final a Cas Garriguer, i tipologia de camí de carro (ACM. Sense signatura). El camí de sa coma Gran està inclòs, amb el núm. 142, en el Catàleg de béns patrimonials de Bunyola, aprovat inicialment per l’Ajuntament de Bunyola el 12 de gener de 2004. A l’apartat de propietat apareix com a municipal, i a la descripció es diu: “Es tracta d’un camí de carro, d’una amplada que oscil·la entre els 2’5 m i els 4 m. En alguns costers compta amb un empedrat modern. També en certs trams s’hi pot veure marget de sosteniment ...” (AMB. Sense signatura) (veure 2.1.19 Annex). Camí de Can Fundo L’any forestal de 1899-1900 es va fer acta d’entrega “En los sitios conocidos por Rocá de se Basa, peñal del Corp, Comellá de se Cuina y Bassol de Can Mica, se señalaron mil quinientos esteros de leñas bajas, lindando por el Sur, Este y Oeste con propiedades particulares y por el Norte con paret llamada de Can Mica y sendero que conduce a Can Fundo” (AMB. Sign. 952). El 15 de juny de 1916 la Sección Facultativa de Montes va fer acta d’entrega d’una partida de 100 “estercos” de llenya baixa de la Comuna “En el citado monte y partidas denominadas Els Fornets y Puig des Vent ...”, que feien partió al nord amb “Camino de senda que conduce a can Fundo”, a l’est amb la Cova i Can Fundo, al sud amb Can Co i Can Sec i a l’oest amb el comellar de sa Cuina (AMB. Sign. 952). El 8 de setembre de 1919 es va fer acta d’entrega d’una partida de pins en els llocs anomenats els Fornets i demunt Can Fundo, “... cuyos linderos son Norte: Sendero que conduce a la finca denominada Can Fundo. Este: Vertiente de la llamada Cova del Señor Guido. Sur: Els Fornets. Oeste: Vertiente del llamado Comalla de Sa Cuina ...” (AMB. Sign. 952). Camí des Cocons Segons consta a l’acta del 15 d’octubre de 1937 “Se acuerda que, mancomunadamente con los propietarios de fincas colindantes se proceda al arreglo del camino del monte La Comuna denominado Dels Cocons, encargándose de dichas obras al presidente de la Comisión de Montes Sr. Rosselló Barceló” (AMB. Sign. 43). El 28 de maig de 1944 el consistori bunyolí pagava 1000 pessetes a Joan Bujosa Rosselló “... a buena cuenta de la parte que corresponde al Ayuntamiento en la recomposición del camino dels Cocons y Monte La Comuna”. Al compte presentat per Bujosa es pot llegir: “Recibí del Ayuntamiento de Buñola la cantidad de Mil pesetas a cuenta de los trabajos para la construcción de la pared conlindante del predio (Es Cocons) y el camino del Monte Comunal llamada C’an Amoragues” (AMB. Sign. 315). ________________________________________________________________________________________ 109/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola En el llibre de traspassos de l’amillarament de 1944, que recull els anys 1947-1953, apareix l’alta d’una peça de terra de dues quarterades i tres cortons que feia partió al nord amb el cementeri, al sud amb el camí dels Cocons, a l’est amb es Parrot i al sud amb la carretera de Santa Maria (AMB. Sign. 579). Segons consta a l’acta del ple del 3 d’abril de 1995 el consistori bunyolí llegí un escrit de la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear segons la qual s’estava elaborant una guia de turisme de la Serra de Tramuntana, per la qual cosa es sol·licitava informació sobre els camins rurals e itineraris a peu de Bunyola. La resposta de l’Ajuntament incloia aquesta informació i “Asimismo, tradicionalmente en este Municipio ostentan carácter público los siguientes caminos:”, entre els quals apareix el camí des Cocons: “ Titularidad municipal en exclusiva a partir de Sa Coma Gran. Carácter público” (AMB. Sense signatura). En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 5 de juny de 2001 s’aprovava la proposta del Sr. Batle d’encomanar a l’arquitecte municipal la redacció dels projectes de millora del camí de sa Cantina, que va de son Moranta a la carretera de Sóller, incloent el bocí del Cementeri al camp de Futbol, camí dels Cocons i camí de Caubet. El 21 de juny l’arquitecte signava el projecte de rehabilitació i condicionament del camí rural des Cocons, a la memòria del qual llegim: “El camí d’Es Cocons es troba situat en el Sól Rústic de Bunyola. Neix a la Ctra. Bunyola-Sta. Maria, prop del Cementeri municipal, (a pocs quilómetres del poble), i passant per les Cases des Cocons s’adintre muntanya endins pel camí de Sa Coma Gran fins enllaçar amb Sa Comuna de Bunyola [...] El tram asfaltat te una longitud de 1.750 m, dels quals aproximadament 1.350 m es troben en correctes condicions [...] El tram de Ca Na Moragues fins a Sa Comuna té una longitud aproximada de 1.200 m, que es corresponen amb una forta pendent de camí ...” (AMB. Sense signatura). En el ple celebrat el 3 de juliol del mateix any el consistori bunyolí acordà sol·licitar ajudes per a la rehabilitació dels camins rurals, establint el següent ordre de prioritat: Camí des Cocons, camí de Son Serra, camí de la Cantina, camí de Caubet (AMB. Sense signatura). El 5 de novembre de 2001 l’Ajuntament de Bunyola aprovava el projecte de conveni amb la Conselleria d’Agricultura i Pesca, per al finançament d’actuacions en camins rurals, que incloia l’execució dels camins dels Cocons i de sa Cantina (AMB. Sense signatura). Camí de ca Na Moragues En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola l’11 de març de 1954, “... y de acuerdo con el informe emitido por la Ponencia al efecto designada por la Alcaldía, por unanimidad se acuerda que el Ayuntamiento contribuya al proyecto de reparación del llamado ‘Camino de Cane Moragues’ desde la carretera Buñola-Algaida hasta la entrada del monte ‘La Comuna’ ...” (AMB. Sign. 44). El 21 de gener de 1955 el consistori bunyolí discutí la proposta d’un regidor “... de proceder a la realización de obras de reparación urgente dado lo intransitable del camino, en el llamado de “Cane Moragues”” (AMB. Sign. 44). En el ple celebrat el 23 de març de 1956 es llegí la instància presentada per un veïnat “... en concepto de usuario del llamado “Camino de Cane Moragues” que conduce tambien al Monte la Comuna ...”, segons la qual es demanava “... sea arreglado dicho camino a fin de que los carros que por él tienen que transitar puedan hacerlo sin peligro”. El consistori emetè dictamen que deia així: “1º. Que el camino de referencia, desde la carretera de Algaida a Buñola, conduce al monte La Comuna, por la llamada “Coma Gran” propiedad del Ayuntamiento, __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 110/346 sirviéndose de dicha via, diferentes propietarios de fincas rústicas. 2º Que siendo el Ayuntamiento interesado, en parte, al tránsito por dicho camino, la Ponencia estima podria intentarse su arreglo ...” (AMB. Sign. 44). Segons consta a l’acta del ple de l’Ajuntament de Bunyola del 16 de maig de 1986, “Enterados del oficio del M.I.S. Gobernador en que dicha autoridad autoriza a Gabriel Canaves y Jaime Socias empresarios de productos leñosos del monte comun de este pueblo, para depositar dichos productos en el camino público y cerca el punto denominado Cana Moragues, se acordó elevar a la autoridad superior un recurso de alzada en contra de la mencionada disposicion ...” (AMB. Sign. 11). DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - AA. DD. (2002). A la Guia dels pobles de Mallorca dedicada a Bunyola es descriu l’excursió Penyal d’Honor-sa Comuna: ”... Des d’aquí continuam cap a migjorn, cap a la Coma Gran. El camí de la Coma comença a continuació del final de la carretera per on ens endinsam dins el comellar. En el descens arribam a un planiol ocupat per mates i arboceres des d’on es comença a marcar més clarament el fondal de la dreta. El camí avança momentàniament per un tram planer, fins que es torna a accentuar la davallada. Un poc més endavant arribam a una paret transversal que té una barrera de fusta amb xarxa de filferro; passam la barrera. Després d’uns minuts ens trobam amb una barraca de fusta on s’accentua la davallada. A la part baixa de l’estret i després d’un portell quasi imperceptible trobam, a la dreta, les cases de sa Cova. Deixam les cases i continuam pel camí [...] Més endavant passam per un portell que es troba sense barrera; aviat i al costat d’una barrera de fusta, trobam una caseta a la dreta del camí, coneguda amb el nom de ca na Moragues. Continuam pel mateix camí que apareix ara asfaltat, amb trams on fins i tot l’asfalt ha desaparegut. Arribam a l’altura de la possessió des Cocons. Després de les cases el camí s’aixampla, i ja per terreny planer avançam cap a la carretera principal ...” (pàg. 91- 96). - BRUNET, P. J. (1991). En el seu llibre sobre la Comuna de Bunyola dedica un capítol a les infraestructures i als camins, on podem llegir: “Sembla que els dos accessos tradicionals a la Comuna foren el camí del Grau i el camí de la Coma Gran. [...] El camí de la Coma Gran, des dels Cocons, segueix el cau del dit comellar, passant pels establits de Can Fundo y Ca Na Moragues, fins a enllaçar amb la caseta del garriguer, al mateix cor de la Comuna. El perfil longitudinal és relativament suau, encara que amb notables dificultats puntuals (estrangulació a la Cova ...), que obligaren a abandonar la idea que es tenia als anys 50 de convertir-lo en l’eix principal d’accés al mont” [...] Més endavant també fa referència al camí catalogat quan diu: “Precisament els darrers anys del segle XIX i els primers del XX es caracteritzen per altres realitzacions com foren la recomposició del camí dels Cocons al Planiejar per la coma Gran, al punt denominat Boquissà de la Bassa per tal de facilitar el pas de carros (1894) [...] De vegades la construcció o millora dels camins no es promogué per iniciativa pública sinó que fou el més-dient dels aprofitaments qui ho demanava, tal com succeí el 1889, en que construí un camí de carro entre Can Matge i el bassol de la coma Gran ...” (pàg. 92- 94). - FODESMA. (1994). A Itineraris a peu per la serra de Tramuntana, hi ha l’excursió Comuna de Bunyola. L’excursió descriu: “... Tot i que l’esplanada de cas Garriguer és una cruïlla de camins, no és difícil destriar el camí de carro que, en sentit suaument descendent i pel costat del petit pou, davalla en direcció sud cap a la coma Gran. El camí d’ampla traçat, perd altura ràpidament i deixa a la dreta uns petits penya-segats. El fort ritme de descens fa que ben aviat ceixem el bosc, on haurem observat abundants rotlles de sitja i algun forn de calç. Acabat l’espai comunal, la pista continua sense problemes fins arribar a les cases de sa Cova, i més avall trobam una cadena que atura el pas als vehicles. Poc després deixam una desviació a l’esquerra que condueix a la coma d’en Buscante i que voreja les cases des Cocons i l’urbanització del mateix nom. Finalment el camí arriba a la caretera de ________________________________________________________________________________________ 111/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola Santa Maria- Bunyola, un poc abans del cementeri de Bunyola, just devora la subestació de GESA ...” - GARCÍA PASTOR, J. (1971). A Rutas escondidas de Mallorca, fasc. núm 45 dedicat a la Comuna de Bunyola fa referència al camí catalogat quan diu: “... Luego, empezamos a descender por la Coma Gran. Primeramente el camino va por un umbrío sector [...] Después, se sale a lugares más despejados, en los que empieza el olivar y los terrenos de cultivo ya en las inmediaciones de Ca’n Fundo, [...] El camino, algo más abajo, se ve obligado a ir por la misma vaguada de la cañada, [...] El camino, siempre en descenso, pasa luego por Ca Na Moragues. Esta casa se halla exactamente en el ángulo de bifurcación del camino que sube hacia la Coma d’En Buscante. Desde allí el nuestro sigue descendiendo por una cañada, que se abre al llegar a Es Cocons ...”. - PALOS, B. (1984). A Itineraris de Muntanya hi ha l’excursió “Es Puig de na Marit” a on la descriu: “Des de Bunyola es començarà a caminar per la carretera que du a Santa Maria i, poc després d’haver passat per davant el cementiri del poble, a la nostra esquerra, trobarem també en aquest costat i vora el Km. 24 una desviació per on hem de prendre. A l’entrada i a la dreta, es veuran uns transformadors. Seguint per aquest camí, asfaltat, es passarà per davant les cases d’Es Cocons i, més tard s’arribarà a unes altres, Ca na Moragues, que fan cantonada amb els camins de Sa Coma Gran (esquerra) i Cas Bergantet (dreta). Nosaltres anirem cap a la dreta, [...] En direcció Nord-Oest aquest camí ens situarà en una carretera que seguirem cap a l’esquerra fins a trobar la casa des Garriguer, situada a la part alta de sa Coma Gran i on acaba la carretera que puja de Bunyola. En direcció Sud i deixant a la nostra dreta la casa des Garriguer, avançarem de baixada per sa Coma Gran. Quan aquesta s’estreny, fa un freu on veurem a la dreta les cases de Cal Senyor Guiem. Una casa feta davall una balma i que recorda la del Cosconar (Escorca). En sortir de sa Coma Gran, passarem novament per Ca Na Moragues, llavors per es Cocons, i finalment arribarem a Bunyola pel mateix camí que hem fet a l’anada ...” (pàg. 63- 66). - VALERO, G. (1993). A Camins i Paisatges es descriu la ruta de la Comuna de Bunyola. Des de Bunyola pel Grau i la coma Gran; a on diu: “... A l’hora de davallar, des de Cal Garriguer emprenem la marxa per la coma Gran. El camí de la coma comença a continuació del final de la carretera de la Comuna, a l’altra part de l’esplanada de l’aljub. Per tant, passam l’esplanada de davant la casa, deixam a la dreta un rotlle de sitja i la cisterna coberta i avançam en direcció sud, per on ràpidament ens endinsam dins el comellar [...] El camí avança momentàniament per un tram planer, fins que torna a accentuar la davallada, amb diverses giragonses ben marcades i amb marge de sosteniment lateral que dissenyen un descens serpentejant; [...]. Un poc més endavant arribam a una paret transversal que té una barrera de fusta amb xarxa de filferro i un cable transversal en paral·lel. Es tracta de la paret que fa partió entre la Comuna i la propietat particular de Can Fundo. [...]. Aquest nou paisatge agrícola aviat ens mostra petjades de l’ocupació humana [...]. Les parets laterals encotillen el camí i el separen de camps de conreus amb ametllers; mentre, arribam a una barrera de fusta que sembla guardar l’accés a un estret o gorja natural entre penyes s’accentua la davallada [...] és l’estret de la Cova. A la part baixa de l’estret, i després d’un portell sense barrera gairebé imperceptible, trobam a l’esquerra uns covatxols usats com a corrals o sestadors i, a la dreta, les cases de la Cova (també anomenades la Cova del Senyor Guillem). Deixam les cases de la Cova i continuam pel camí, ja en la part final de la davallada d’aquest itinerari. [...]. Més endavant, entre oliveres i garrovers, passam per un portell que es troba sense barrera, a partir d’on podem observar les restes de l’empedrat del camí, que delaten la seva antigor [...]. A uns trenta metres de Ca na Missera, apareix una altre construcció, anomenada Ca na Moragues. [...]. Després de les cases dels Cocons, l’asfalt es consolida i el camí s’eixampla, i ja per terreny planer, avançam cap a la carretera principal ...” (pàg. 737- 768). __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 112/346 CARTOGRAFIA ON APAREIX: - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala 1/100.000. - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició). Escala 1/100.000. - INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa nacional topográfico parcelario. Término municipal de Buñola. Escala 1/10.000. Apareixen els trams 1, 2 i 3. - MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Full 670 (Sóller). - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala 1/25.000. Hoja 670 (Soller). Cuarto II. Alaró. - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1979). Mapa Militar de España. Sóller (19-13). Escala 1/100.000. - MINISTERIO DE AGRICULTURA. Jefatura provincial de ICONA de Baleares. (1980). Monte de U. P. Nº 5. Comuna de Bunyola del ayuntamiento de Bunyola. Escala 1/5.000. Apareix el tram 4. - CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (4-3). Apareixen els trams 1, 2 i 3. - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 670- IV (Alaró). Apareixen els trams 1, 2 i 3. - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller (38-26). Escala 1/50.000. Apareixen els trams 1, 2 i 3. - CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareixen els trams 1, 2 i 3. - CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala 1/5.000. Apareixen els trams 1, 2 i 3. - DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000. ________________________________________________________________________________________ 113/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 114/346 (16) CAMÍ DES TRAVÉS (A) / CAMÍ DE SA COMUNA / CAMÍ DE CAN MICA / CAMÍ DE SA CASETA LOCALITZACIÓ Municipi: Bunyola Fulls del mapa 1: 5.000: 670-6-7 Inici: zona urbana de Bunyola. Final: carretera de sa Comuna, núm. 3, prop del forn d'en Quenc. Longitud: 1.827 m DOCUMENTACIÓ - Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana. - Declaració de camí veïnal. - Obres per part de l'Administració. - Adjudicació de rodals de la Comuna. - Camí carreter. - Catàleg de béns patrimonials de Bunyola (2004). SENYALITZACIÓ Fites Pintades Indicadors Panells DELIMITACIÓ LATERAL Sí No Paret i reixa als trams 1, 2 i 3 i obert a la resta. LIMITACIÓ DE PAS Sí No - A l'nici dels 2 i 3 trams hi ha una barrera tancada amb pany. OBSERVACIONS - L’any 1954 es projectà la nova carretera amb un traçat bastant semblant al camí vell, que quedà molt seccionat. - Els trams 6 i 8 són travessats diverses vegades per la carretera de sa Comuna, núm. 3. - El tram 7 actualment no existeix. - Camí d'interès excursionista Sí No RECOMANACIONS Inclusió a l'Inventari de béns municipals Obertura d'un expedient d'investigació Protecció per interès constructiu ________________________________________________________________________________________ 115/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola TRAMS - Tram 1 Des de l'inici del camí fins a una distància de 122 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: asfalt Longitud: 122 m Amplada mínima: 4 m Seguiment: sense problemes Estat: bo Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 2 Continuació del camí fins a connectar amb la carretera de sa Comuna, núm. 3. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 349 m Amplada mínima: 2,8 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges - Tram 3 Des de la carretera de sa Comuna, núm. 3, fins a connectar amb la zona urbana de Bunyola. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 172 m Amplada mínima: 2,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Hi ha esbaldrecs al marge del camí i es troba envaït per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 116/346 - Tram 4 Des de la zona urbana de Bunyola (12 voltes més amunt) fins a connectar amb la carretera de sa Comuna. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 45 m Amplada mínima: 2,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges - Tram 5 Desde la volta següent de la carretera, fins a una distància de 84 metres Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 84 m Amplada mínima: 2,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Hi ha esbaldrecs al marge del camí. Interès constructiu Sí No Elements constructius Pont Escopidors Pedres passadores Cadena Escalons Ratlletes Paretons Paret Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges - Tram 6 Tram amb inici i final a la carretera de sa Comuna. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 481 m Amplada mínima: 3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Es troba envaït per la vegetació i hi ha esbaldrecs al marge del camí. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges ________________________________________________________________________________________ 117/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola - Tram 7 Des de la carretera de sa Comuna fins a una distància de 10 metres. Tipologia: ? Tipus de ferm: desconegut Longitud: 10 m Amplada mínima: 0 m Seguiment: desconegut Estat: desconegut Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 8 Continuació del camí fins a connectar amb la carretera de sa Comuna. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 181 m Amplada mínima: 2 m Amplada màxima: 3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Hi ha esbaldrecs al marge del camí. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges - Tram 9 Tram amb inici a la ctra de sa Comuna (30 metres endavant) i final a la mateixa ctra. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 44 m Amplada mínima: 3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Hi ha esbaldrecs al marge del camí. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 118/346 - Tram 10 Tram amb inici a la ctra de sa Comuna (prop del forn d'en Quenc) i final a la mateixa ctra. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 339 m Amplada mínima: 2,3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: A les convocatòries i subhastes de lots a la Comuna de 1847 s’estipulaven les condicions que havia de cumplir: “... El que quiera comprar un trozo de pinar del monte comun de este pueblo sito en el parage desde el camíno del través hasta llegar a los pinos marcados debajo el corral de las Cabras a mano derecha por los pinos marcados de encima la cueva dels Abatans ...” (AMB. Sign. 956). L’any forestal de 1905-1906 es va fer acta d’entrega d’una partida de 1.000 feixines de llenya gruixada a damunt el Través, que feia partió al nord amb la mateixa partida, al sud amb el camí del Través, a l’est amb el corral d’en Fàstic i a l’oest amb el camí del Corral de ses Cabres (AMB. Sign. 952). El 19 de novembre de 1907 la Sección Facultativa de Montes va adjudicar una partida de 72 alzines i 18 pins a la Comuna de Bunyola, “... dentro del trazado del camino de unión con los llamados del Través, Planiatxá y Puig Gros ...” (AMB. Sign. 952). El 5 de gener de 1909 el mateix organisme va adjudicar una partida de 400 pins a la Comuna de Bunyola, en el lloc de s’Esteparet i es Través “... lindando al N. Corral de ses Cabres, E. Corral den Fástich, S. Caminos del Través y del Grau y O. Can Grau y Son Creus ...” (AMB. Sign. 952). A l’acta d’entrega del 26 d’octubre de 1912 es remataren 500 feixines de llenya de la Comuna, a la partida anomenada la Coma Gran, amb les següents partions: “N. Caminos del Través y Planiatja. E. Camino des Planiatja y Puig Gros. S. Paret de Can Fundo. O. Camino de se Coma Gran ...” (AMB. Sign. 952). El 30 de juny de 1920 es va fer acta d’entrega d’una partida de 300 alzines en el lloc anomenat demunt es Través, a la Comuna de Bunyola “... estando comprendidas en una zona de unas cuatro hectáreas que linda: N. Barranco a Coma Gran; Este, Camino del Través, S. y O. pinos y peñascos ...” (AMB. Sign. 952). Camí de sa Comuna ________________________________________________________________________________________ 119/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 31 de març de 1878 s’aprovà “la construcción de un camino que cruzando el monte comun de esta villa facilite la estraccion de sus productos”. En aquest sentit a la sessió del 24 de novembre del mateix any s’acordà formar el pressupost per a la construcció d’un camí de carro que anàs del poble a l’interior de la Comuna, i el 15 de desembre s’acordà sol·licitar als propietaris de Son Trobat i Can Mica permís per entrar a les seves finques “... y practicar en ellas la operaciones preliminares a la construcción del camino de carro que se proyecta abrir para la estraccion de los productos del monte comun de esta villa, advirtiendoles que se les abonará religiosamente los perjuicios que acaso les ocasionen ...” (AMB. Sign. 11). Segons consta a l’acta del ple celebrat per l’Ajuntament de Bunyola el 14 de maig de 1882, “A propuesta del Señor Presidente se acordó declarar camino vecinal al brazo que desde el de dicha clase conduce a Santa Maria, partiendo desde el subidor denominado de ca s’hereu, siguiendo los terrenos de Truyols, can Mica, y de sa Ferrereta hasta empalmar con la comuna, y que con arreglo al artículo 50 del reglamento de diez Agosto de 1877 para la ejecucion de la vigente ley de carreteras se autoriza a D. Antonio Coll para levantar el plano de dicho camino formando el oportuno anteproyecto para en su vista poder este Cuerpo municipal proceder a lo demas que corresponde con arreglo a la citada ley y reglamento ...”. Però en el ple reunit el 7 de gener de 1883 el consistori bunyolí acordà “... que el camino vecinal que se tiene proiectado construir desde esta poblacion hasta el monte comun de la misma se efectue arrancando desde el camino de Orient y punto denominado pujador de can Bou siguiendo por los terrenos de Guillermo Bujosa, Juan Payeras y otros considerando que sus obras serán menos costosas y la via mas corta que la que se tenia anteriormente proyectada por los terrenos de Truyols, can Mica y de sa Ferrereta ...” (AMB. Sign. 11). El 21 de febrer de 1886 un dels regidors bunyolins exposava al ple “... la conveniencia de construir un camino que desde el de Santa Maria arrancando en el punto llamado el Garrigó, empalmase con el de carro existente hoy en el monte comun, toda vez que los propietarios que ha de ocupar dicho camino lo cedan gratuitamente; y en su vista el Ayuntamiento considerandolo de conveniencia pública acordó unanimemente la construcción del referido camino tan pronto como tenga disponibles los fondos al efecto necesarios ...”. En aquest sentit, el 28 de febrer de 1886 el consistori bunyolí aprovà les condicions que havia de seguir l’empresari encarregat de la construcció del camí de la Comuna: “... 2ª. El empresario deberá construir el camino de que se trata de tres metros de ancho, en el punto llamado el olivar del Garrigó y de cuatro metros también de ancho desde el referido punto hasta el camino de carro existente hoy dentro del monte [...] 3ª. El empresario deberá construir el muro de sostenimiento del camino de que se trata, igual en solidez y aspecto de construcción, al del camino construido en el punto llamado demunt es Racó de can Fil [...] 9ª El dicho empresario deberá empezar las obras en el comella de Son Trobat y segir hasta el monte, que dando para lo último el trozo existente entre el camino de Santa Maria y el citado comellá ...” (AMB. Sign. 11). En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 13 de febrer de 1894 el batle exposava “... la conveniencia que reportaria al Monte Comun el que se construya un camino de carro que partiendo de este pueblo y pasando por el predio denominado Son Trobat, y atravesando las fincas de Can Mica y Can Beya desembocan en el monte indicado, pues con la construccion de un camino tendrian doble valor los productos de toda la parte del oeste del monte ...”, per la qual cosa es demanava la concessió d’una tallada de pins per sufragar les obres. Finalment, segons consta a l’acta del 9 de febrer de 1896, s’acordà dedicar 8.000 pta. per, entre altres coses, construir el camí de carro que passant per Can Mica, Can Beia, i part de Son Trobat, desembocàs a la Comuna (AMB. Sign. 12). El 19 de juliol de 1895 l’ajuntament bunyolí acordà negociar amb el propietari de Son Trobat “... y proponerle si tiene a bien ceder el terreno que se necesita para construir un camino que atravesando dicho predio conduzca al monte comun de este pueblo” (AMB. Sign. 11). __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 120/346 En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 16 de desembre de 1900 “Se acordó construir un camino para la extracción de los productos del monte comunal que pasando por los predios Son Trobat y Can Mica empalme con el llamado de se Cuina, nombrandose una comisión del seno de este Ayuntamiento para que estudie la manera y forma de llevarlo a efecto ...” (AMB. Sign. 12). En sessió plenària celebrada el 20 de gener de 1901 l’Ajuntament de Bunyola, “En vista de la conveniencia que reportaria al monte la construccion del camino llamado de can Mica que atravesando las fincas de Son Trobat, Can Mica y El Recó decembocando en el punto del monte conocido por basol de can Mica ...”, acordà nomenar una comissió per anar a parlar amb el propietari de Son Trobat per conseguir permís per a la construcció de l’esmentat camí (AMB. Sign. 12). El 3 de febrer de 1901 el ple del consistori bunyolí “Se acordó formar el pliego de condiciones que ha de regir la construcción de un camino de saca de productos del monte desde el cuartel de la guardia civil pasando por los predios Son Trobat, Can Mica y El Reco hasta los límites del monte y sitio denominado Basol de can Mica” (AMB. Sign. 12). En el mateix ple “... se acordó solicitar de la autoridad competente el oportuno permiso para la construcción de un trozo de camino que continuando el anterior vaya a empalmar con el llamado del comellá den Cupí” (AMB. Sign. 12). Segons acta del 28 de juliol de 1901 l’ajuntament aprovà un compte presentat per Miquel Vallori per jornals fets en el traçat del camí de Can Mica i s’acordà satisfer l’import de 22 pta. amb càrrec al capítol d’imprevists (AMB. Sign. 12). Segons consta a l’acta del ple celebrat el 28 de juliol de 1901 “... Tomadas en consideración por el Ayuntamiento las razones expuestas por su señor Presidente, acuerda por unanimidad ser de utilidad pública la construcción del camino vecinal por aquel propuesto; que se nombre una comisión para el estudio de su emplazamiento ...”. Aquesta comissió informà el plenari el dia 4 d’agost i “... consideran ser de conveniencia reconocida que se construya en el arranque del camino de Can Mica y desemboque en el monte comunal y sitio conocido por Basol de Can Mica, recorriendo un trayecto de unos mil trescientos metros y atravesando los terrenos de Can Mica, propiedad de D. José Pol y Quetglas, predio Son Trobat, de D. Antonio Nadal y Payeras, y terrenos del llamado Recó de Can Fil de D. Juan Nadal y Palou ...” (AMB. Sign. 13). A l’acta de la sessió plenària de l’Ajuntament de Bunyola celebrada el 4 d’agost de 1901 la comissió nomenada per estudiar les condicions i emplaçament del camí veïnal que havia de servir per extreure els productes de la Comuna expressava el següent: “... que estudiados con la detención necesaria los puntos de emplazamiento del camino en proyecto, consideran ser de conveniencia reconocida que se construya en el arranque del camino de “Ca’n Mica” y desemboque en el monte comunal y sitio conocido por “Basol de Can Mica”, recorriendo un trayecto de unos mil trecientos metros y atravesando los terrenos de “Can Mica”, propiedad de D. José Pol y Quetglas, predio “Son Trobat”, de D. Antonio Nadal y Payeras, y terrenos del llamado “Recó de Can Fil” de D. Juan Nadal y Palou. Expuesto nuestro parecer con respecto al sitio de emplazamiento, falta tan solo añadir la gratitud que siente esta Comisión en vez de los propietarios D. José Pol y Quetglas y D. Juan Nadal y Palou; quienes, asociándose a la noble idea iniciada por la Corporación, ceden gratuitamente los terrenos de su propiedad,objeto del emplazamiento, por todo el tiempo que el monte pertenezca a la entidad municipio, y se obligue al Ayuntamiento a cercar con barreras de hierro los portillos de abertura de las paredes de las fincas “Can Mica” y “Recó de Can Fil” para conservar el acotamiento o cercado de las mismas; rescindiendo la concesión otorgada en el ________________________________________________________________________________________ 121/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola momento en que por circunstancias anormales, dejara de pertenecer el monte comunal al municipio para pasar a ser pertenencia del Estado ó de particulares ...” (AMB. Sign. 13). El 9 d’agost de 1901 “Se acordó adquirir por la cantidad de mil pesetas el terreno necesario, comprendido dentro el predio son Trobat de este término, para la construcción del camino carretero llamado de Can Mica ...” (AMB. Sign. 12). El 24 de gener de 1902, “Teniendo en proyecto esta Corporación la construcción de un trozo de camino marcado y señalado en el monte comunal de esta villa, desde el sitio denominado Basol de Can Mica hasta empalmar con el llamado d’en Comellá d’en Cupí y el de la Coma Gran, se acordó que por la Comisión de montes de este Ayuntamiento se practique un detenido examen sobre el sitio de emplazamiento y se estudien y propongan los medios més expeditos, formulándose las condiciones que se estimen procedentes para llevar a efecto cuanto antes la referida construcción” (AMB. Sign. 13). En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 7 de febrer de 1902 es tractà la construcció dins la Comuna de la vila “... del camino que debe construirse para enlazar el llamado del Comellá den Cupí con el vecinal denominado de can Mica ...”, i finalment s’acceptà la oferta del rematant de l’aprofitament forestal de la partida de s’Esteparet, que “... se habia ofrecido a costearlo en las mismas condiciones establecidas para el vecinal de can Mica ...” (AMB. Sign. 13). En sessió plenària celebrada el 21 de febrer de 1902 l’Ajuntament de Bunyola va tractar l’inici de les obres de construcció “... del camino que desde el llamado Bassol de Can Mica debe empalmar con el llamado del Comellá den Cupí y cuya continuación va a terminar en la partida denominada Coma del Pobre Andreu, acordó la Corporación que por la Comisión de Montes de este Ayuntamiento se gire una visita de inspección en el sitio de emplazamiento del trozo del mismo que lo une con la llamada Coma Gran, para proponer la manera más económica y conveniente para su construcción, evacuando el oportuno informe en la próxima sesión, para en su vista acordar lo que se crea más acertado” (AMB. Sign. 13). El 27 de març de 1902 un ajudant de la comissió de montes de Bunyola i una parella de la Guàrdia Civil, davant l’aprovació per part del Delegat d’Hisenda de la variació d’un tram de camí, es personaren “... en el limite de monte Comuna de Buñola, y punto “Bassol de Can Mique” y variaron la caja del camino denominado de “Can Mique” unos veinticinco metros longitudinales señalando el perimetro del referido trozo de camino por medio de once pinos ...” (AMB. Sign. 952). Segons consta a l’acta del 20 de febrer de 1903, es feia saber que el rematant de les obres de construcció “... del camino vecinal llamado de can Mica, le había manifestado verbalmente que las referidas obras se hallaban terminadas y por tanto en disposición de que por parte de est Ayuntamiento se efectuara la recepción provisional de las mismas ...”, per la qual cosa es nomenà la comissió encarregada d’inspeccionar les obres del camí i autoritzà la seva recepció (AMB. Sign. 13). El 24 de maig de 1903 la Sección Facultativa de Montes transmetia la llicència “... para que el rematante Rafael Estarellas Palou pueda construir un camino carretero en el monte Comunal de esa demarcación ...” (AMB. Sign. 952). En la sessió plenària del 21 de febrer de 1904 es tractà la cessió per part de diversos propietaris de terrenys en el camí veïnal de Can Mica, per la qual cosa “... se comprometió el Ayuntamiento a cerrar con barreras de hierro los portillos de apertura de las paredes de las fincas Can Mica y Recó de Can Fil; y en atención a que el camino indicado hace ya bastante tiempo que se halla abierto al público, entiende que ha llegado la hora de dar el debido cumplimiento a __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 122/346 aquella obligación, y por tanto propone que se acuerde la confección y colocación de dichas barreras” (AMB. Sign. 14). En el ple del 17 de setembre de 1911 el consistori bunyolí, reunit en sessió plenària, acordà “... proceder a la recomposición del camino que partiendo del de Sta Maria conduce al monte comunal, en el trayecto en que atraviesa la finca titulada El Recó de Can Fil. Igualmente se acordó cerrar con barreras de hierro el referido camino en los sitios del mismo que limitan la entrada y salida de la expresada finca Recó de Can Fil, lindantes ambos con la denominada Can Mica, permitiendo que estén unicamente abiertas durante los plazos en que haya de utilizarse el camino de referencia para la extracción de productos del monte o procedente de las dos expresadas fincas, permaneciendo cerradas en las demás epocas del año” (AMB. Sign. 22). En el ple celebrat el 5 d’abril de 1914 “... y en atención al mal estado en que se halla el camino del monte comunal, vulgarmente llamado de Can Mica, se acuerda proceder a su recomposición y que se presente la nota de los gastos que al efecto se ocasionan para exámen y aprobación de este Ayuntamiento” (AMB. Sign. 24). En sessió plenària celebrada el 28 de juny de 1914 l’ajuntament aprovà el pagament de 52’30 pta. al marger Guillem Bujosa Muntaner “... por trabajos realizados en el camino del monte comunal ...” (AMB. Sign. 24). El 18 de juliol de 1915 s’aprovà un compte presentat per Miquel Cañellas Borras “... por jornales devengados en el arreglo y recomposición del camino del monte comunal llamado de Can Mica, acordandose aprobarla y satisfacer su importe de 26’50 pts ...” (AMB. Sign. 25). El 4 d’octubre de 1919 el secretari de l’Ajuntament de Bunyola certificava que dins l’expedient de construcció del camí de Can Mica que conduïa a la Comuna, hi havia una apreciació dels terrenys d’emplaçament del camí dins Son Trobat, datada de 1901, que fixava el seu valor en 1.200 pessetes (AMB. Sign. 25). En el ple del 7 de desembre de 1919 es llegí una carta de l’enginyer de la província manifestant que en el pla d’aprofitaments forestals de l’any corrent figurava la construcció d’un camí a la Comuna “... y como los gasto del trazado de dicho camino han de ser abonados por este Ayuntamiento según la tarifa correspondiente, interesa del mismo se le diga si está dispuesto a satisfacer dichos gastos. En su vista y teniendo en cuenta la necesidad de que se construya el camino de referencia para facilitar la extracción de los productos que sean objeto de aprovechamiento en las partidas Picó y Coma des Pobre Andreu del citado monte, se acuerda por unanimidad que se comunique al citado Sr. Ingeniero Jefe que se halla dispuesto este Ayuntamiento a satisfacer los gastos que por el expresado concepto se ocasionen” (AMB. Sign. 29). El 13 de desembre de 1931 s’aprovà un compte de 50 pta. per jornals devengats en la recomposició del camí de la Comuna i el 20 del mateix mes un altre de 30 pta. pel mateix concepte (AMB. Sign. 38). En sessió plenària celebrada el 18 de gener de 1937 “Se acuerda sea remitido a la propia Junta Provincial del Paro Obrero, el presupuesto proyectado de las obras de terminación del arreglo del camino del monte La Comuna”, i s’aprovà el pagament d’una relació de jornals invertits en l’esmentat camí (AMB. Sign. 43). El 27 de gener de 1937 l’Ajuntament de Bunyola formà el plec de condicions “Para las subastas de las obras de terminación del arreglo del camino del monte La Comuna”, i el pressupost de les obres especificava els trams del camí: “Sección primera. 1270 metros de ________________________________________________________________________________________ 123/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola longitud, comprendida desde la antigua carretera de Santa María y el monte La Comuna [...] Sección segunda. Comprende una longitud de 150 metros desde la entrada del monte [...] Sección tercera. Comprende la longitud de 420 metros, a partir de la sección segunda” (AMB. Sign. 940). El 7 d’abril de 1937 la comissió designada per l’Ajuntament de Bunyola per gestionar les obres del camí de la Comuna aprovava un pagament de 1.305 pta. per aquest concepte (AMB. Sign. 956). En sessió plenària celebrada pel consistori bunyolí el 25 d’abril de 1939 “... se acuerda que por la Comisión de Montes se proceda al señalamiento y valoración de los trabajos para la construcción del camino en el monte “La Comuna” acordada en sesión de veinte y tres de febrero último” (AMB. Sense signatura). Segons consta a l’acta del 4 de maig de 1939 l’ajuntament acordà el pagament de 66 pessetes a Jaume Oliver Amengual en concepte de jornals invertits en el camí de la Comuna i el 4 de juny del mateix any s’establia la quantitat de 825 pessetes com a preu de construcció del camí, doblers que foren entregats a Bernat Font Pascual perquè executàs la construcció del tram de camí de la Comuna, com veim a l’acta del 23 de juliol (AMB. Sense signatura). Camí Vell de sa Comuna El camí vell de sa Comuna està inclòs, amb el núm. 159, en el Catàleg de béns patrimonials de Bunyola, aprovat inicialment per l’Ajuntament de Bunyola el 12 de gener de 2004. A l’apartat de propietat apareix com a municipal, amb nivell de protecció A1, i a la descripció es diu: “Camí de carro, molt seccionat per l’actual carretera de sa Comuna. Fa una amplada mitjana de 2’20 m. Per davall el penyal de Can Fil tomba cap a ponent i puja pel comellar d’en Cupí, per enllaçar més amunt de bell nou amb la carretera ...” (AMB. Sense signatura) (veure 2.1.19 Annex). Camí de la Caseta Durant l’any forestal de 1909-1910 es remataren 300 pins de la Comuna, en el lloc anomenat Comellar d’en Cupí, “... lindando al N. Camino de carro que va a la caseta del monte, S. Forn den Quench, S. Puig de sa Figuera, O. El antedicho camino” (AMB. Sign. 952). L’any forestal de 1920 a 1921 es feia acta d’entrega de 200 pins de la Comuna, en el lloc anomenat s’Esteparet, amb les següents partions: “Norte y Este con camino de saca y camino de la Caseta del monte; Sur y Oeste con la corta del año anterior y el mismo sitio” (AMB. Sign. 952). L’any forestal de 1921-1922 es va fer entrega de 200 pins del lot assenyalat a sa Cova de sa Figuera, que feia partió al nord amb el camí de la Caseta, a l’est amb la volada de sa Coma Gran, al sud amb el comellar de sa Cuina i a l’oest amb el comellar del Cupí ...” (AMB. Sign. 983). El 14 d’agost de 1922 l’Ajuntament de Bunyola pagava 286 pessetes a Juan Latorre Herrero “... en concepto del 10% de depósito de la subasta de 200 pinos del monte comunal de esta villa y sitio baix de S’Cova de S’Figuera lindante con el camino de la Caseta ...” (AMB. Sign. 983). Camí des Forn d’en Quenc __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 124/346 El 27 d’octubre de 1909 es va fer acta d’entrega de l’aprofitament forestal de 2000 “estercos” de llenya baixa de la Comuna, en el lloc anomenat Cocó d’en Pere, Forn d’en Quench i demunt Can Fundo, que feia partió al nord amb camí de ses Covetes, a l’est amb la Coma Gran i Can Fundo, al sud amb propietat particular i a l’oest amb el comellar de sa Cuina i Comellar d’en Cupí. El mateix dia s’entrega una partida de “... doscientos metros cubicos de piedra caliza para uso vecinal ...” al puig de sa Figuera, que feia partió al nord amb camí de ses Covetes, a l’est amb camí des Fornt d’en Quenc, al sud amb el mateix camí i a l’oest amb el camí des Comellar d’en Cupí (AMB. Sign. 952). A l’acta d’entrega del 26 d’octubre de 1916 es remataren 809 pins de la Comuna, a la partida anomenada Comellar de sa Cuina, Puig des Vent i Penyal des Corps, “Lindante al Norte. Camino des Forn den Quench y el que sale de este llamado des Coll Veis y una línea de siete pinos señalados con el marco a Coma Gran. Este. Coma Gran, Se Cova de Can Fundo. Sur: Can Famella y Can Sech y Oeste. Camino de carro que sale de Buñola y va al Forn den Quench ...” (AMB. Sign. 952). L’any forestal de 1918 a 1919 es va fer acta d’entrega d’una partida de pins en el forn d’en Quench, que feia partió al nord amb la cova d’en Cerdo, a l’est amb el camí del forn d’en Quench, al sud amb el mateix camí i comellar de sa Cuina i a l’oest amb la vertent des Racó (AMB. Sign. 952). El 26 d’agost de 1921 també es feia acta d’entrega de 200 pins de la Comuna, del lloc anomenat forn d’en Quench, que feia partió al nord amb la partida de l’any anterior, a l’est i sud amb la vertent del comellar de sa Cuina, i a l’oest amb camí de carro que va al forn d’en Quench (AMB. Sign. 952). Costa des Quarter Vell (tram 1) El 6 d’octubre de 1969 l’Ajuntament de Bunyola, llegida la comunicació de la Diputació Provincial sobre subvencions del fons provincial de cooperació, acordà l’estudi i formació del projecte tècnic per les obres d’afirmat dels següents camins: “Camino municipal de BunyolaCarretera de Soller por Can Manuel = b) Tramo conocido por Costa des Corté Vey = c) Conocido por De la Fábrica y que enlaza con la carretera de Soller = d) De la carretera de Soller al Sanatorio Juan March = e) Travesia Son Serra a carretera de Soller por Caubet Nou” (AMB. Sense signatura). DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - BRUNET, P. J. (1991). En el seu llibre sobre la Comuna de Bunyola dedica un capítol a les infraestructures i als camins, on podem llegir: “Sembla que fins a finals del segle XIX, en què es va construir el camí Vell, els carros no pogueren arribar fins a la Comuna. Els que circulaven dins els seus pinars s’hi havien pujat a peces i muntat a d’alt. [...] Malgrat que és el 1851 quan l’Ajuntament decideix de millorar l’accés a la Comuna, fins el 1878 no es planteja la realització d’un vertader projecte i la creació d’un plànol per a la construcció d’un camí de carro des del poble a l’interior de la Comuna [...] En una acta de 1883 [...] s’explica com llavors es plantejaven dos possibles punts d’inici del camí: - Des del camí d’Orient, concretament des del punt que a les hores es coneixia amb el nom de pujador de Can Bou. - Des del camí veïnal de Santa Maria, per Can Mica. [...] El 1885, l’Ajuntament entaula conversacions amb el propietari de Son Trobat per tal de construir un camí carreter « desde la tercera curva del que hoy existe hasta la primera calera del Comelar ________________________________________________________________________________________ 125/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola d’En Cupí » [...] La subhasta de la dita obra es va fer aquell mateix any, i estigué pressupostada en 3.845 pta. S’iniciava així la construcció d’un camí sense el qual el volum de tales de la Comuna no podia arribar al nivell desitjat. Però el camí vell restava encara incomplet, ja que restava per executar la part coincident amb Can Mica i Son Trobat. D’aquí que el 1894, a les actes municipals, es torni a parlar del tema, sempre argumentant que les tales extraordinàries de pins havia de servir per capacitar les obres. El 1901 encara es fa referència a la construcció d’un tram de camí que afectava les finques de Son Trobat, Can Mica i el Racó. Declarada prèviament l’obra com a d’utilitat pública, es varen iniciar conversacions amb el propietaris de les esmentades finques i s’aconseguí la cessió gratuïta dels terrenys necessaris per realitzar l’obra de tots tret de Son Trobat. L’única condició imposada pels propietaris de Can Mica i el Racó fou que es tancassin els portells oberts i que la superfície cedida retornàs a ells en el cas que la Comuna deixàs de pertànyer a l’Ajuntament de Bunyola i es transformàs en patrimoni estatal o en propietat privada ...” (pàg. 92-94). - Es Castellet, núm. 32. Novembre 1991-febrer 1992. En la secció de Taller d’història es va publicar un article basat en notes sobre camins i coves de Sa Comuna extretes de la tradició oral, on podem llegir: “Camí de Can Mica, des del camí de Santa Maria per baix del pujador de Ca s’Hereu fins a Ses Covasses” (pàg. 16). - ESTARELLAS, A. (2005). A Es Quarteró. XI Memorial a l’article titulat “Com anaven i venien els bunyolins i bunyolines”, de Núria Nadal Quetgles, podem llegir el següent: “A Bunyola encara conservam moltes carreteres que abans de ser asfaltades eren camins fets per bunyolins. El camí de Sa Comuna es va fer així. Els picapedrers i els margers hi pujaven a peu i només tenien un carro que l’empraven per traginar pedra. Era un carro trabuc que podia transportar 400 o 500 quilos de càrrega i que tenia aquest nom perquè trabucava la caixa, l’alçava de dedins cap a de fora i deixava les pedres en un munt. Transportaven les pedres d’aprop, les que treien del ˝desmonte˝ amb barrubins fets a mà. Després adobaven les pedres i en sec feien les parets ...” (pàg. 46). - GARCÍA PASTOR, J. (1971). Al fascicle núm. 45 dedicat a la Comuna de Bunyola fa referència al camí catalogat quan diu: “... Es precisamente por esta parte sur y suroeste por donde la Comuna de Bunyola tiene desde antiguo sus principales vías de penetración, y por ella discurre también la nueva carretera, que vino a substituir a un viejo camino de carro, no lejos del cual otro pintoresco camino de montaña asciende a las alturas, aprovechando la brecha de la Coma Gran ...”. CARTOGRAFIA ON APAREIX: - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala 1/100.000. Apareix aproximadament i majoritària. __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 126/346 ________________________________________________________________________________________ 127/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola (17) CAMÍ DE SA COVA D'EN SION LOCALITZACIÓ Municipi: Bunyola Fulls del mapa 1: 5.000: 670-7-6 Inici: camí de sa Coma des Pobre Andreu, núm. 10. Final: camí des penyal d'Honor, núm. 13. Longitud: 879 m DOCUMENTACIÓ - Adjudicació de rodals de la Comuna. SENYALITZACIÓ Fites Pintades Indicadors Panells DELIMITACIÓ LATERAL Sí No LIMITACIÓ DE PAS Sí No OBSERVACIONS - Aquest camí discorre per dins la finca pública de la Comuna de Bunyola, propietat de l’Ajuntament de Bunyola. - Camí d'interès excursionista Sí No RECOMANACIONS Inclusió a l’Inventari de béns municipals Obertura d’un expedient d’investigació Protecció per interès constructiu __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 128/346 TRAMS - Tram 1 Tipologia: carro/pista Tipus de ferm: terra i grava Longitud: 879 m Amplada mínima: 3,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Paret Escalons Clavegueres Pujadors Escopidors Ratlletes Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 25 de juny de 1911 s’acordà sol·licitar autorització a l’organisme pertinent per efectuar un tall de 200 pins a la Comuna de Bunyola, en el lloc de “Demunt es camí de sa Cova d’en Sión” (AMB. Sign. 21). El 30 de novembre de 1911 la Sección Facultativa de Montes va fer acta d’entrega d’una partida de 200 pins de la Comuna de Bunyola, en el lloc del Salt d’en Janer, que feia partió al nord amb el camí de sa Cova d’en Sion, a l’est amb la vertent de ses Bassetes d’en Pascual, al sud amb el Salt d’en Janer i a l’oest amb el rotlo de ses Pomes (AMB. Sign. 952). DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: CARTOGRAFIA ON APAREIX: - MINISTERIO DE AGRICULTURA. Jefatura provincial de ICONA de Baleares. (1980). Monte de U. P. Nº 5. Comuna de Bunyola del ayuntamiento de Bunyola. Escala 1/5.000. - CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (3-4). - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller (38-26). Escala 1/50.000. Apaareix aproximadament. - CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. - DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000. ________________________________________________________________________________________ 129/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 130/346 (18) CAMÍ DE SA COVA DE S'AIGUA LOCALITZACIÓ Municipi: Bunyola Fulls del mapa 1: 5.000: 670-7-7 / 670-7-6 Inici: camí de sa Coma des Pobre Andreu, núm. 10. Final: terme municipal de Santa Maria. Longitud: 1.407 m DOCUMENTACIÓ - Adjudicació de rodals de la Comuna. SENYALITZACIÓ Fites Pintades Indicadors Panells DELIMITACIÓ LATERAL Sí No LIMITACIÓ DE PAS Sí No OBSERVACIONS - Aquest camí discorre per dins la finca pública de la Comuna de Bunyola, propietat de l’Ajuntament de Bunyola. - Camí d'interès excursionista Sí No RECOMANACIONS Inclusió a l’Inventari de béns municipals Obertura d’un expedient d’investigació Protecció per interès constructiu ________________________________________________________________________________________ 131/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola TRAMS - Tram 1 Des de l'inici del camí fins a una distància de 251 metres. Tipologia: carro/pista Tipus de ferm: terra Longitud: 251 m Amplada mínima: 2,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 2 Continuació del camí fins a una distància de 233 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 233 m Amplada mínima: 2 m Amplada màxima: 2,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Es troba envaït per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 132/346 - Tram 3 Continuació del camí fins a una distància de 362 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 362 m Amplada mínima: 2 m Amplada màxima: 2,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Es troba envaït per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 4 Continuació del camí fins al terme municipal de Santa Maria. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 294 m Amplada mínima: 2 m Amplada màxima: 2,5 m Seguiment: regular Estat: regular Es troba envaït per la vegetació, amb alguns marges esbaldregats i arbres caiguts. Interès constructiu Sí No Elements constructius Pont Escopidors Pedres passadores Cadena Paret Escalons Ratlletes Paretons Pujadors Gual empedrat Marges Clavegueres ________________________________________________________________________________________ 133/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola - Tram 5 Ramal amb inici al final del tram 3. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 267 m Amplada mínima: 2,1 m Seguiment: regular Estat: regular Es troba envaït per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Paret Escalons Clavegueres Pujadors Escopidors Ratlletes Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: El 16 de setembre de 1902 es remataren 1.500 “estercos” de llenya baixa, en les partides anomenades coma Gran, Corral d’en Fastic i Cova de s’Aigua, que feien partió al nord amb el bassol d’en Punyit, al sud amb Son Pou i camí anomenat de la cova de s’Aigua, a l’est amb el propi camí i a l’oest amb la coma Gran (AMB. Sign. 952). En l’acta d’entrega celebrada el 19 de setembre de 1903 per la Sección Facultativa de Montes es remataren 2.500 “estercos” de llenya baixa de la Comuna, en el lloc del Planiatjar, puig Gros i puig de n’Eimeric, que feia partió al nord amb el camí de la cova de s’Aigua, al sud amb el Cabàs, Can Buscante i Cas Bergantell, a l’est amb Son Oliver i a l’oest amb la coma Gran (AMB. Sign. 952). Entre el 22 i el 26 d’octubre de 1904 la comissió encarregada dels aprofitaments forestals de Bunyola procedí a entregar una partida de 1.000 pins a la coma Gran, que feia partió al nord amb el camí de sa Cova d’Aigua, al sud amb propietat particular, a l’est amb penyals i a l’oest amb el camí de la Coma Gran (AMB. Sign. 952). El 12 d’octubre de 1905 la mateixa secció rematava 400 pins en el Planitjar, que feia partió al nord amb camí de la cova de s’Aigua, al sud amb el puig Gros, a l’est amb el puig de n’Eimeric i a l’oest amb la coma Gran (AMB. Sign. 952). A l’acta d’entrega del 26 d’octubre de 1916 es remataren 578 pins de la Comuna, a la partida anomenada Planiatjar, Puig des Bou i cova de s’Aigua, que feia partió al nord amb camí de sa cova de s’Aigua, a l’est amb camí de Son Pou, al sud amb camí de sa penya des Llamp i a l’oest amb camí des Planiatjar (AMB. Sign. 952). DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - Es Castellet, núm. 32. Novembre 1991-febrer 1992. En la secció de Taller d’història es va publicar un article basat en notes sobre camins i coves de Sa Comuna extretes de la tradició oral, on podem llegir: “... Del camí general en neix un que, partint de Sa Caseta i passant per Sa Cova de S’Aigo, s’uneix amb el que davalla de S’Arboçar i d’aquest parteix un braç que va al Planietjar; quan és a Sa Cova de S’Aigo hi ha un altre braç que davalla fins a la partió de Son Pou, abaix de Sa Cova d’en Miquel ...” (pàg. 16). __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 134/346 CARTOGRAFIA ON APAREIX: - MINISTERIO DE AGRICULTURA. Jefatura provincial de ICONA de Baleares. (1980). Monte de U. P. Nº 5. Comuna de Bunyola del ayuntamiento de Bunyola. Escala 1/5.000. Apareix aproximadament i parcial. - CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 698 (1-3); Full 670 (4-4). Trams 1 i 2. - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 670- IV (Alaró). Apareix el tram 1 i el 2 parcialment. ________________________________________________________________________________________ 135/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 136/346 (19) CAMÍ DE SA COMA D'EN BUSCANTE LOCALITZACIÓ Municipi: Bunyola Fulls del mapa 1: 5.000: 670-6-8 / 670-6-7 Inici: camí des puig Gros, núm. 21. Final: camí de sa Penya des Llamp, núm. 27. Longitud: 2.461 m DOCUMENTACIÓ - Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana. - Adjudicació de rodals de la Comuna. - Relació de camins de Bunyola. SENYALITZACIÓ Fites Pintades Indicadors Panells DELIMITACIÓ LATERAL Sí No LIMITACIÓ DE PAS Sí No - Una barrera tancada amb pany a l'inici del camí amb un pas per vianants. - Una barrera tancada amb pany amb un pas per vianants al tram 4. OBSERVACIONS - Aquest camí dóna accés a la finca pública de la Comuna de Bunyola, propietat de l’Ajuntament de Bunyola. - Camí d'interès excursionista Sí No RECOMANACIONS Inclusió a l’Inventari de béns municipals Obertura d’un expedient d’investigació Protecció per interès constructiu ________________________________________________________________________________________ 137/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola TRAMS - Tram 1 Des de l'inici del camí fins a una distància de 585 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: asfalt Longitud: 585 m Amplada mínima: 3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 2 Continuació del camí fins prop de les cases de Cas Bergantet. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra i grava Longitud: 169 m Amplada mínima: 3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 3 Continuació del camí fins a una distància de 65 metres. Tipologia: ferradura Tipus de ferm: empedrat parcialment Longitud: 65 m Amplada mínima: 1,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 138/346 - Tram 4 Continuació del camí fins a una distància de 773 metres. Tipologia: pista Tipus de ferm: terra i grava Longitud: 773 m Amplada mínima: 3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 5 Continuació del camí fins a l'entrada de sa Comuna. Tipologia: ferradura Tipus de ferm: empedrat parcialment Longitud: 120 m Amplada mínima: 1,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 6 Continuació del camí fins a connectar amb el camí des puig de n'Eimeric, núm. 24. Tipologia: ferradura Tipus de ferm: terra Longitud: 749 m Amplada mínima: 1,2 m Seguiment: fàcil Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges ________________________________________________________________________________________ 139/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: El 4 d’octubre de 1909 la Sección Facultativa de Montes va fer acta d’entrega d’una partida de 300 pins de la Comuna de Bunyola, en el lloc del Puig Gros, que feia partió a l’est amb el camí que va a Cas Bergantet (AMB. Sign. 952). El 4 de setembre de 1916 es feia entrega d’una partida de 1.489 pins de la Comuna de Bunyola, en el lloc anomenat Puig Gros i Planiatjar, “... cuyos linderos son: Norte. Camino de S’Peña des Llamp. Este. Senda que de este camino conduce a la Coma de Can Buscante. Sur. Límite Norte del primer lote. Oeste. Camino del Planiatja y Puig Gros y partida del cortado de la Coma Gran ...” (AMB. Sign. 952). En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 20 de desembre de 1978 es llegí la sol·licitud d’un veïnat, propietari de la finca anomenada Coma de Can Buscante, “... el cual manifiesta que habiendose construido un camino para acceso a la finca Can Morro, por el cual se puede transitar en coche, dicho propietarios han llegado a un acuerdo, por el cual estan tramitando poder construir un camino enlazado con el que llega a Can Morro, que tendrian acceso para poder llegar a sus fincas con coche y el Ayuntamiento tendria un acceso mas para subir a La Comuna. El presupuesto es de 325.000 ptas. El Ayuntamiento acuerda que se estudiará sobre el terreno y se contestará adecuadamente” (AMB. Sense signatura). Els camí de sa coma d’en Buscante està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana (1993), dins el terme de Bunyola: ”Eix de comunicació entre la zona de Can Morro i Cas Bergantet i la part superior de sa Comuna, per la Coma d’en Buscante ben davall el Puig de na Marit. Es Tracta d’un camí, que en un primer terme és de carro per arribar a uns olivars i rotes, al límit de sa Comuna, i més tard ja dins l’alzinar es torna tirany i arriba fins al camí de la carena de la Coma d’en Buscante” (pàg. 171). En la relació del camins de muntanya, elaborada pel Consell de Mallorca en resposta a la petició de l’Ajuntament de Bunyola del 27 de març de 1996, d’un estudi dels camins rurals de titularitat pública o ús públic per a la redacció de les Normes Subsidiàries del terme municipal de Bunyola. Entre els camins inclosos en aquesta relació apareix el camí de sa coma d’en Buscante, amb inici a sa Coma Gran (Ca na Moragues) i final en Es Planietjar, catalogat com a camí de carro i tirany (ACM. Sense signatura). DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - BRUNET, P. J. (1991). En el seu llibre sobre la Comuna de Bunyola dedica un capítol a les infraestructures i als camins, on podem llegir: “... De vegades la construcció o millora dels camins no es promogué per iniciativa pública sinó que fou el més-dient dels aprofitaments qui ho demanava, ... o el 1893 amb el camí de Cas Bergantet al Planiejar [...] Quan el nombre d’arbres que coincidien amb un futur camí eren nombrosos, com és el cas de la construcció del camí de la coma del Pobre Andreu, el salt d’en Gener i la coma de la Parra (1908), o amb la del camí que connecta els dos primers punts amb el sal d’en Gener (1909), se’n solia fer una subhasta ...” (pàg. 92- 95). - Es Castellet, núm. 32. Novembre 1991-febrer 1992. En la secció de Taller d’història es va publicar un article basat en notes sobre camins i coves de Sa Comuna extretes de la tradició oral, on podem llegir: De l’anterior neix un braç que tresca el Planietjar i acaba a l’extrem del Puig de n’Aimeric. D’aquí neix un braç que davalla fins a Sa Penya des Llamp i un braç de peu que va fins a la Coma d’en Buscante. __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 140/346 - GARCIA PASTOR, J. (1971). Al fascicle núm. 46 de les Rutes Amagades de Mallorca dedicat al puig de n’Eimeric diu: “... Iniciamos el derrotero. Salidos de Bunyola por la carretera de Santa María, y dejando atrás su cementerio, tomamos el camino de es Cocons, ante cuyas casas al pie meridional de sa Comuna no se tarda en llegar. Pasamos de largo ante ellas, [...] y continuamos subiendo por el camino que lleva a la Coma Gran a la coma d’en Buscante, camino recientemente asfaltado hasta Cas Bergantet por su nuevo propietario extranjero. [...] Nuestro derrotero ahora continúa subiendo por la derecha, y, a poco, el camino inicia las revueltas de una escalada muchísimo más pina, para alcanzar un collado cerca de Cas Bergantet [...] Como puede apreciarse, esta vista se tomó muy poco después de haber ensanchado, asfaltado y gravillado este camino hasta Cas Bergantet [...] El camino, que continúa sin interrupción desde Cas Bergantet [...] empieza de nuevo a subir, adentrándose en la parte superior de la Coma d’en Buscante por parajes muy agrestes y atractivos. Este ancho camino, que llega hasta las casas de Bas Bergantet, con honores de carretera, [...] se convierte des de ellas en estrecho sendero, al encaramarse por esta parte superior de la coma d’en Buscante entre altas paredes acantiladas [...] El sendero pasa sin interrumpirse por delante de las casas. Alga más arriba hay que poner especial cuidado en no perderlo, pues está algo dudoso. Pasada una pared lindera medio derruida, se interna en un umbrío y destrozado bosque, ya dentro de sa Comuna de Bunyola [...] El sendero atraviesa este bosque siempre en ascenso, medio obstruido en casi todo su trayecto por la maraña húmeda de un denso monte bajo ... “. - PALOS, B. (1984). A Itineraris de Muntanya. Hi ha l’excursió “Es Puig de na Marit” a on es descriu: “... més tard s’arribarà a unes altres, Ca na Moragues, que fan cantonada amb els camins de Sa Coma Gran (esquerra) i Cas Bergantet (dreta). Nosaltres anirem cap a la dreta, per anar pujant per una carretera estreta i amb moltes voltes que es poden adreçar. S’arriba a un altiplà i des d’allà ja es veu Cas Bergantet, on acaba la carretera. Recomanam una breu aturada a la terrassa de cas Bergantet, des d’on es pot gaudir d’una meravellosa panoràmica. Seguirem ara per un senderó que tomba cap a l’esquerra, quasi tot d’una després de deixar les cases de Cas Bergantet. Aquest senderó remunta una llarga i pintoresca coma (Coma d’en Buscante). Al principi s’enfila per entre marjades, i després s’endinsa per un bosc espès. Per entrar-hi haurem de botar una paret. La Coma aquí s’estreny molt, i això fins al final, on es troba Es Planitjar, un altiplà que ens quedarà just davant ...” (pàg. 63-66) - VALERO, G. (1993). A Camins i Paisatges es descriu la ruta de la Comuna de Bunyola. Des de Bunyola pel Grau i la coma Gran; a on diu: “... anomenada Ca na Moragues. [...], vora l’inici d’un camí que transcorre cap a llevant, en direcció a Cal Bergantet, i que pot continuar cap a les altures de la Comuna per la coma d’En Buscante; [...]. CARTOGRAFIA ON APAREIX: - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala 1/100.000. Apareixen els trams 1 i 2. - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició). Escala 1/100.000. - INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa nacional topográfico parcelario. Término municipal de Buñola. Escala 1/10.000. Apareixen els trams 1, 2 i 3 i el tram 4 parcialment, amb el nom de “Camino a Santa Maria”. ________________________________________________________________________________________ 141/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola - MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España.Escala 1/50.000. Full 670 (Sóller). Apareixen els trams 1 i 2. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala 1/25.000. Hoja 670 (Soller). Cuarto II. Alaró. Apareixen els trams 1 i 2. - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1979). Mapa Militar de España. Sóller (19-13). Escala 1/100.000. Apareixen els trams 1 i 2. - CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (4-3). Apareixen els trams 1, 2, 3, 4 i 5. - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 670- IV (Alaró). Apareixen els trams 1, 2, 3, 4 i 5. - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller (38-26). Escala 1/50.000. Apareixen els trams 1, 2, 3, 4 i 5. - CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareixen els trams 1 i 2 i el 4 parcialment. - CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala 1/5.000. Apareixen els trams 1, 2, 3 i 4. - DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000. Apareix majoritàriament. __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 142/346 ________________________________________________________________________________________ 143/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola (20) CAMÍ DES ROTLO DE SES POMES LOCALITZACIÓ Municipi: Bunyola Fulls del mapa 1: 5.000: 670-7-6 Inici: camí de sa Coma des Pobre Andreu, núm. 10. Final: Rotlo de ses Pomes Longitud: 356 m DOCUMENTACIÓ - Adjudicació de rodals de la Comuna. SENYALITZACIÓ Fites Pintades Indicadors Panells DELIMITACIÓ LATERAL Sí No LIMITACIÓ DE PAS Sí No OBSERVACIONS - Aquest camí discorre per dins la finca pública de la Comuna de Bunyola, propietat de l’Ajuntament de Bunyola. - Camí d'interès excursionista Sí No RECOMANACIONS Inclusió a l’Inventari de béns municipals Obertura d’un expedient d’investigació Protecció per interès constructiu __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 144/346 TRAMS - Tram 1 Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 356 m Amplada mínima: 3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Es troba envaït per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Paret Escalons Clavegueres Pujadors Escopidors Ratlletes Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: L’1 de febrer de 1908 es va fer acta d’entrega de 200 pins a la partida del puig de ses Arestes “... dentro de una zona de cuatro hectareas, que linda por el Norte con la misma partida, por Sur con dicho camino, por Este, con el camino del Rollo de sas Pomas y por Oeste, con la misma partida Puig de sas Eristas ...”. A la mateixa data es va fer entrega de 300 pins de la partida anomenada Rotlo de ses Pomes “... dentro de una zona de seis hectareas, que linda por el Norte, con el sitio Basol den Puñit, por Sur, con el Basol den Maseta, por Este, con el Salt den Jané y por Oeste, con el camino del Rollo de Sas Pomas ...”, i de 500 pins a la partida del Basol d’en Maseta “... dentro de una zona de cinco hectareas, que linda por Norte, con el camino del Rollo de Sas Pomas, por el Sur, con el predio Son Pou, por Este, con el comalla del Salt den Jané y por Oeste, con la Cova de s’Aigo y corta anterior ...” (AMB. Sign. 952). A l’acta d’entrega del 10 de novembre de 1910 es remataren 2.000 feixines de llenya i 200 m³ de pedra en el lloc del Corral d’en Fàstic, que feia partió al nord amb el camí des rotlo de ses Pomes, a l’est amb el Puig de ses Arestes, al sud amb el camí de sa Cova de s’Aigua i a l’oest amb el camí des Rotlo de ses Pomes (AMB. Sign. 952). DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - BRUNET, P. J. (1991). En el seu llibre sobre la Comuna de Bunyola dedica un capítol a les infraestructures i als camins, on podem llegir: “... la construcció d’un camí de carro al rotle de les Pomes (1899), ... (pàg. 94). CARTOGRAFIA ON APAREIX: - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 670- IV (Alaró). Apareix amb tipologia de “senda”. - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller (38-26). Escala 1/50.000. ________________________________________________________________________________________ 145/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 146/346 (21) CAMÍ DES PUIG GROS / CAMÍ NOU LOCALITZACIÓ Municipi: Bunyola Fulls del mapa 1: 5.000: 670-6-7 / 670-6-8 Inici: camí de sa Coma Gran, núm. 15. Final: camí de sa coma des Pobre Andreu, núm. 10. Longitud: 3.741 m DOCUMENTACIÓ - Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana. - Sol·licitud de construcció del camí. - Camí de carro. - Adjudicació de rodals de la Comuna. SENYALITZACIÓ Fites Pintades Indicadors Panells DELIMITACIÓ LATERAL Sí No paret i reixa al tram 1 i obert a la resta. LIMITACIÓ DE PAS Sí No - Un cartell de la Conselleria de Medi Ambient del Gover Balear a l'inici del tram 2 que diu: "Prohibit el trànsit i/o permanència de ciclomotors, motocicletes i quads (pels forests de titularitat pública)”. OBSERVACIONS - Aquest camí dóna accés a la finca pública de la Comuna de Bunyola, propietat de l’Ajuntament de Bunyola. - Camí d'interès excursionista Sí No RECOMANACIONS Inclusió a l’Inventari de béns municipals Obertura d’un expedient d’investigació Protecció per interès constructiu ________________________________________________________________________________________ 147/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola TRAMS - Tram 1 Des de l'inici del camí fins a una distància de 441 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: asfalt Longitud: 441 m Amplada mínima: 3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 2 Continuació del camí fins a una distància de 1.714 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 1.714 m Amplada mínima: 2,2 m Seguiment: sense problemes Estat: regular El ferm es troba en mal estat, alguns marges estan esbaldregats, es troba envaït per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges - Tram 3 Continuació del camí fins a arribar al camí de sa coma des Pobre Andreu, núm. 10. Tipologia: carro/pista Tipus de ferm: terra i grava Longitud: 1.586 Amplada mínima: 2,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 148/346 DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 15 de gener de 1893 un dels rematants de dos aprofitaments forestals de la Comuna sol·licitava “... que para la saca de los indicados aprovechamientos, le diese permiso para construir un camino a sus costas, que partiendo del predio denominado Cas Berganted, atravesando la porcion de monte llamada la Comuneta, y por la falda del Puig gros conduce al Planiatxá sitio de sus dos aprovechamientos. El Ayuntamiento oyó con gusto dicha peticion toda vez que dicho camino reportaria grandes beneficios, tanto a los productos de toda aquella parte del monte del Planitxá, Puig Gros, de n’Marich y Cocó dels Bous, como al vecindario ...”, permís que fou atorgat (AMB. Sign. 12). Segons consta a l’acta del ple del 6 de febrer de 1893, el batle va remarcar “... que el trazado del camino empezaba en el predio denominado Cas Berganted y como este hecho no podía tener lugar sin el consentimiento del dueño de dicha finca, ordenó el Señor Alcalde se llamase al interesado, quien habiendose presentado en estas Casas Consistoriales y despues de haberle manifestado el objeto de la cita dijo: Que no tenia inconveniente en permitir que por su finca pasase el camino que ha de dar entrada al Monte, con la condicion de que se le indemnice en terreno su valor igual al que de su finca cede a beneficio del monte para la construccion del referido camino ...”, proposta que fou acceptada (AMB. Sign. 12). El 8 de maig de 1898 Joan Canals Palou presentà un compte de 4 pessetes a l’Ajuntament de Bunyola “... or trabajos mandados por Guillermo Mateu por trasportar dos carretadas de metro del camino nuevo del Monte comun a la casa consistorial ...” (AMB. Sign. 954). El 24 de novembre de 1906 una comissió nomenada a tal efecte es personà en la Comuna de Bunyola per reconèixer l’aprofitament de 400 pins a favor de Rafel Mateu Estarellas; “Después de reconocida toda la superficie que comprende o señala el acta de entrega correspondiente resulta que el aprovechamiento de los cuatro-cientos pinos se ha verificado en buenas condiciones sin ocasionar daño alguno al monte, pero hacen constar que hace visto al lado de los dos trozos de camino concedido por el Ayudante varios tocones de pinos cortados de los que el rematante o sea Rafael Estarellas Palou dice que le fueron concedidos por el Ayudante D. Miguel Rodriguez para la construcción de los dos trozos de camino hechos en el sito de corta Puig Gros” (AMB. Sign. 952). El 19 de novembre de 1907 la Sección Facultativa de Montes va adjudicar una partida de 72 alzines i 18 pins a la Comuna de Bunyola, “... dentro del trazado del camino de unión con los llamados del Través, Planiatxá y Puig Gros ...” (AMB. Sign. 952). L’any forestal de 1913 a 1914 es va fer acta d’entrega d’una partida de pins en el Puig Gros, que feia partió al nord amb es Planiatjar, a l’est amb la coma d’en Buscante, al sud amb la mateixa partida i a l’oest amb el camí des Puig Gros (AMB. Sign. 952). A l’acta d’entrega del 4 d’octubre de 1916 es remataren 1.162 pins de la Comuna, a la partida anomenada Puig Gros, que feia partió “Norte. Una linea determinada por una encinita y cuatro pinos señalados con el marco oficial número dos en la corteza, a la izquierda subiendo por el camino del Puig Gros Planiatja y el denominado camino de Noé, señalado por cuatro pinos de la manera dicha ...” (AMB. Sign. 952). El 4 de setembre de 1916 es feia entrega d’una partida de 1.489 pins de la Comuna de Bunyola, en el lloc anomenat Puig Gros i Planiatjar, “... cuyos linderos son: Norte. Camino de S’Peña des Llamp. Este. Senda que de este camino conduce a la Coma de Can Buscante. ________________________________________________________________________________________ 149/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola Sur. Límite Norte del primel lote. Oeste. Camino del Planiatja y Puig Gros y partida del cortado de la Coma Gran ...” (AMB. Sign. 952). En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 20 de desembre de 1978 es llegí la sol·licitud d’un veïnat, propietari de la finca anomenada Coma de Can Buscante, “... el cual manifiesta que habiendose construido un camino para acceso a la finca Can Morro, por el cual se puede transitar en coche, dicho propietarios han llegado a un acuerdo, por el cual estan tramitando poder construir un camino enlazado con el que llega a Can Morro, que tendrian acceso para poder llegar a sus fincas con coche y el Ayuntamiento tendria un acceso mas para subir a La Comuna. El presupuesto es de 325.000 pts. El Ayuntamiento acuerda que se estudiará sobre el terreno y se contestará adecuadamente” (AMB. Sense signatura). Camí Nou L’any forestal de 1902 a 1903 la Sección Facultativa de Montes de les Balears va estendre certificació de llicència a Rafel Estarelles Palou per aprofitar 55 pins situats “... dentro la caja del camino que empieza en el llamado Cami Nou y se interna trecientos metros en la partida Puig Gros ...” (AMB. Sign. 952). El 24 de maig de 1903 la mateixa secció envià un ofici al batle de Bunyola, que comença diguent: “Habiendo resuelto favorablemente el Delegado de Hacienda de esta provincia la instancia presentada por el rematante Rafael Estarellas Palou, solicitando permiso para abrir un camino de rueda en el monte Comunal de esa población, y partida Puig Gros ...”. El plec de condicions facultatives a les quals s’havia de subjectar Rafel Estarellas “para la construcción de un camino carretero que partiendo del Camí Nou termina en la partida Puig Gros del monte Comuna de Buñola” establia que el camí havia de tenir una amplada mínima de 3 metres (AMB. Sign. 952). El 20 de febrer de 1914, “... y en atención a que las partidas “Picó” y “Clavagueras del Freu”, y “Demunt Can Buscante”, carecen de caminos de saca y, por tanto, no es posible en la actualidad el aprovechamiento de los pinos que se proponen en dichas partidas, se acuerda hacer constar la necesidad de que se autorice a esta Corporación para que puedan construir dos trozos de camino que permita la extracción de dichos productos, o sea, la continuación del camino de la llamada “Cisterneta d’en Gil” hasta internarle en las partidas dichas “El Picó” y “Clavagueras del Freu”, en una longitud de unos mil metros poco más o menos, y el empalme del llamado “Camí nou” del “Puig Gros” con la partida “Demunt Can Buscante”, en una longitud de unos quinientos metros aproximadamente, todo ello conforme al trazado que previamente señalen sobre el terreno los funcionarios de la sección facultativa de montes” (AMB. Sign. 24). Segons consta a l’acta del ple celebrat el 19 de juliol de 1914 el consistori bunyolí, “... en atención a que en el camino del monte comunal llamado vulgarmente Camin nou se han derrumbado varios portillos, a fin de cortar posibles discrepancias, se acuerda que cuanto antes se proceda a su recomposición, presentándose luego el Ayuntamiento la cuenta de los gastos que por tal concepto se ocasionen” (AMB. Sign. 24). A l’acta del ple celebrat per l’Ajuntament de Bunyola el 19 de febrer de 1915 podem llegir: “... en atención a que las partidas “el Picó” y “Puig Gros”, en donde se propone la corta de 500 y 300 pinos respectivamente, carecen de caminos de saca, siendo por tanto imposible el aprovechamiento de los productos propuestos, se acuerda hacer constar la necesidad y conveniencia de que se autorice a esta Corporación para que pueda construir dos trozos de camino que faciliten su construcción, o sea la continuación del camino de la llamada Cisterneta d’en Gil hasta internarse en la partida “El Picó” en una longitud de unos 600 metros, y el empalme del llamado “Camí nou” de la partida “Puig Gros” con el sitio denominado “Demunt __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 150/346 Can Buscante” de la misma partida, en una longitud aproximada de unos 400 metros, todo ello conforme al trazado que previamente señalen sobre el terreno los funcionarios de la sección facultativa de montes” (AMB. Sign. 26). Camí de sa carena de sa coma d’en Buscante El camí de sa carena de sa coma d’en Buscante està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana (1993), dins el terme de Bunyola: “Surt de Cas Garriguer en direcció sud, passa per una cisterna i alguns rotlos de sitja, baixa primer per un alzinar i més avall per una garriga, fins a la carretera de Cas Bergantet. A mitjan davallada, hi ha un ramal cap a l’esquerra que dóna a la Coma d’en Buscante. El camí està bastant envaït per la vegetació, però no és difícil de seguir (pàg. 168). DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - BRUNET, P. J. (1991). En el seu llibre sobre la Comuna de Bunyola dedica un capítol a les infraestructures i als camins, on podem llegir: “Però la construcció del que ara es coneix com a camí Vell de la Comuna no fou l’única realització viària escomesa. Precisament els darrers anys del segle XIX i els primers del XX es caracteritzen per altres realitzacions com foren la recomposició del camí dels Cocons al Planiejar per la coma Gran, al punt denominat Boquissà de la Bassa per tal de facilitar el pas de carros (1894), l’eixamplament del camí de la Cova a la Cuina i al rocar de la Bassa (1896), la construcció d’un camí de carro al rotle de les Pomes (1899). De vegades la construcció o millora de camins no es promogué per iniciativa pública sinó que fou el més dient dels aprofitaments qui ho demanava, tal com succeí el 1889, en què es construí un camí de carro entre Can Matge i el bassol de la coma Gran o el 1893 amb el camí de Cas Bergantet al Planiejar ...” (pàg. 94). - Es Castellet, núm. 32. Novembre 1991-febrer 1992. En la secció de Taller d’història es va publicar un article basat en notes sobre camins i coves de Sa Comuna extretes de la tradició oral, on podem llegir: “... Del camí central continua un pel Planietjar, passa pel Puig Gros i surt a Cas Bergantet (camí nou fet per en Sec) ...” (pàg. 16). CARTOGRAFIA ON APAREIX: - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala 1/100.000. Apareix el tram 1. - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició). Escala 1/100.000. Apareix el tram 1. - INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa nacional topográfico parcelario. Término municipal de Buñola. Escala 1/10.000. Apareix el tram 1 amb el nom de “Camino a Santa Maria”. - MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. Apareix el tram 1. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España.Escala 1/50.000. Full 670 (Sóller). Apareix el tram 1. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala 1/25.000. Hoja 670 (Soller). Cuarto II. Alaró. Apareix el tram 1. - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1979). Mapa Militar de España. Sóller (19-13). Escala 1/100.000. Apareix el tram 1. ________________________________________________________________________________________ 151/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola - MINISTERIO DE AGRICULTURA. Jefatura provincial de ICONA de Baleares. (1980). Monte de U. P. Nº 5. Comuna de Bunyola del ayuntamiento de Bunyola. Escala 1/5.000. - CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (4-3). Apareixen els trams 1 i 3. - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 670- IV (Alaró). - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller (38-26). Escala 1/50.000. Apareix el tram 1. - CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareix el tram 1 parcialment. - CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala 1/5.000. Apareixen els trams 1 i 3. - DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000. __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 152/346 ________________________________________________________________________________________ 153/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola (22) CAMÍ DES COMELLAR DE SA CUINA LOCALITZACIÓ Municipi: Bunyola Fulls del mapa 1: 5.000: 670-7-7 Inici: camí de sa coma Gran, núm. 15. Final: comellar de sa Cuina. Longitud: 933 m DOCUMENTACIÓ - Obres per part de l'Administració. - Adjudicació de rodals de la Comuna. SENYALITZACIÓ Fites Pintades Indicadors Panells DELIMITACIÓ LATERAL Sí No LIMITACIÓ DE PAS Sí No paret i reixa als trams 1 i 2 i obert a la resta. OBSERVACIONS - Aquest camí dóna accés a la finca pública de la Comuna de Bunyola, propietat de l’Ajuntament de Bunyola. - Al tram 4 hi ha diversos forns de calç. - Segons fonts orals aquest camí continuava fins a connectar amb la carretera de sa Comuna, núm. 3. Aquesta continuació no s'ha pogut localitzar. - Camí d'interès excursionista Sí No RECOMANACIONS Inclusió a l’Inventari de béns municipals Obertura d’un expedient d’investigació Protecció per interès constructiu __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 154/346 TRAMS - Tram 1 Des de l'inici del camí fins prop de Can Sec. Tipologia: carro Tipus de ferm: asfalt Longitud: 207 m Amplada mínima: 3 m Amplada màxima: 4,5 m Seguiment: sense problemes Estat: bo Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Paret Escalons Clavegueres Pujadors Escopidors Ratlletes Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges Continuació del camí fins a una distància de 85 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra i grava Longitud: 85 m Amplada mínima: 3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 2 - Tram 3 Continuació del camí fins a una distància de 430 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 430 m Amplada mínima: 2,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Es troba parcialment envaït per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges ________________________________________________________________________________________ 155/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola - Tram 4 Continuació del camí fins a una distància de 211 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 211 m Amplada mínima: 2,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Es troba molt envaït per la vegetació. Hi ha blocs i arbres caiguts. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 16 de novembre de 1902 es llegí una instància presentada pel rematant de l’aprofitament de 400 pins de la comuna “... en súplica de que el Ayuntamiento proceda a la recomposición de los caminos denominados dels Fornets y de La Cuina, o le conceda una subvención con tal objeto, toda vez que el estado en que se hallan dichos caminos, los cuales tiene que utilizar para extraer los productos indicados, les hace poco menos que intransitables. Tomada en consideración la expresada instancia, se acordó por unanimidad que la Comisión de obras pase a examinar dichos caminos y en su vista dé el oportuno dictámen a la Comisión de Hacienda” (AMB. Sign. 13). El 18 de juny de 1903 L’Ajuntament de Bunyola pagava 1.000 pessetes a Joan Bujosa “... por reparación de los caminos del monte comunal denominados dels “Furnets” y de “Can Mica”, digo de la “Cuina” (AMB. Sign. 288). El 19 de setembre de 1903 la Sección Facultativa de Montes feia acta d’entrega d’una partida de 2.500 “estercos” de llenya baixa de la Comuna de Bunyola, en el lloc del Comellar de sa Cuina, que feia partió al nord i a l’oest amb camí de roda (AMB. Sign. 952). El 19 de gener de 1914 es feia acta d’entrega d’una partida de 300 pins al comellar de sa Cuina, que feia partió al nord amb la mateixa partida, a l’est amb Can Fundo, al sud amb Can Sec i a l’oest amb el camí de sa Cuina (AMB. Sign. 952). A l’acta d’entrega del 3 d’octubre de 1918 es remataren 200 pins de la Comuna, a la partida anomenada Els Fornets, que feia partió al nord amb camí des Fornets i a l’oest amb el camí de la Cuina (AMB. Sign. 952). DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - BRUNET, P. J. (1991). En el seu llibre sobre la Comuna de Bunyola dedica un capítol a les infraestructures i als camins, on podem llegir: “... l’aixamplament del camí de la Cova a la Cuina i al rocar de la Bassa (1896), [...] En altres casos era el mateix plec de condicions dels aprofitaments de la Comuna el que obligava l’adjudicatari a la construcció d’un camí, generalment a canvi de poder aprofitar els arbres i __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 156/346 arbusts coincidents amb l’àmbit de l’obra. És el que va passar el 1902 amb la construcció dels camins als Fornets i la Cuina, el 1903 amb la d’un tros de camí al puig Gros, el 1906 amb la construcció del camí del Través al Planiejar i al corral d’en Fàstic ...” (pàg. 94). - Es Castellet, núm. 32. Novembre 1991-febrer 1992. En la secció de Taller d’història es va publicar un article basat en notes sobre camins i coves de Sa Comuna extretes de la tradició oral, on podem llegir: “CAMÍ DE SA CUINA. Parteix DEL CAMÍ DE Can Mica. Surt als Cocons pel Cocó (o Racó) de la Bassa” (pàg. 16). CARTOGRAFIA ON APAREIX: - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala 1/100.000. Apareix el tram 1. - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició). Escala 1/100.000. - INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa nacional topográfico parcelario. Término municipal de Buñola. Escala 1/10.000. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España.Escala 1/50.000. Full 670 (Sóller). Apareix el tram 1. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala 1/25.000. Hoja 670 (Soller). Cuarto II. Alaró. Apareix el tram 1. - MINISTERIO DE AGRICULTURA. Jefatura provincial de ICONA de Baleares. (1980). Monte de U. P. Nº 5. Comuna de Bunyola del ayuntamiento de Bunyola. Escala 1/5.000. Apareix el tram 4. - CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (4-3). Apareix majoritàriament. - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 670- IV (Alaró). Apareix el tram 1. - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller (38-26). Escala 1/50.000. Apareix el tram 1. - CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareixen els trams 1 i 2. - CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala 1/5.000. Apareixen els trams 1 i 2. - DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000. Apareix el tram 1. ________________________________________________________________________________________ 157/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 158/346 (23) CAMÍ DE S'ESTEPARET LOCALITZACIÓ Municipi: Bunyola Fulls del mapa 1:5.000: 670-6-7 Inici: camí des Grau, núm. 11, prop des Través. Final: s’Esteparet. Longitud: 288 m DOCUMENTACIÓ - Adjudicació de rodals de la Comuna. SENYALITZACIÓ Fites Pintades Indicadors Panells DELIMITACIÓ LATERAL Sí No LIMITACIÓ DE PAS Sí No OBSERVACIONS - Aquest camí discorre per dins la finca pública de la Comuna de Bunyola, propietat de l’Ajuntament de Bunyola. - Camí d'interès excursionista Sí No RECOMANACIONS Inclusió a l'Inventari de Béns Municipals Obertura d'un Expedient d'investigació Protecció per interès constructiu ________________________________________________________________________________________ 159/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola TRAMS - Tram 1 Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 288 m Amplada mínima: 2,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Es troba envaït per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Paret Escalons Clavegueres Pujadors Escopidors Ratlletes Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: El 8 d’octubre de 1902 es feia acta de reconeixement d’una partida de 63 pins de la Comuna Bunyola, “... enclavados dentro de la caja del camino que del Comella den Cupí se interna en la partida de Esteperat ...” (AMB. Sign. 952). DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: CARTOGRAFIA ON APAREIX: __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 160/346 ________________________________________________________________________________________ 161/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola (24) CAMÍ DES PUIG D’EIMERIC / CAMÍ DES PUIG DE NA MARIT LOCALITZACIÓ Municipi: Bunyola Fulls del mapa 1: 5.000: 670-6-7 / 670-7-7 Inici: camí de sa Penya des Llamp, núm. 27, prop des Planietjar. Final: prop del puig de n'Eimeric. Longitud: 1.086 m DOCUMENTACIÓ - Camí carreter. - Adjudicació de rodals de la Comuna. SENYALITZACIÓ Fites Pintades Indicadors Panells DELIMITACIÓ LATERAL Sí No LIMITACIÓ DE PAS Sí No OBSERVACIONS - El dos topònims del puig són correctes. - Aquest camí discorre per dins la finca pública de la Comuna de Bunyola, propietat de l’Ajuntament de Bunyola. - Camí d'interès excursionista Sí No RECOMANACIONS Inclusió a l’Inventari de béns municipals Obertura d’un expedient d’investigació Protecció per interès constructiu __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 162/346 TRAMS - Tram 1 Tipologia: carro/pista Tipus de ferm: terra i grava Longitud: 1.086 m Amplada mínima: 3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Paret Escalons Clavegueres Pujadors Escopidors Ratlletes Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 18 de desembre de 1898 “Se dió cuenta de una solicitud presentada por el rematante Arnaldo Cabot y Sabater pidiendo autorización para continuar un camino carretero que conduce al monte común desde el punto denominado Cocó del Bou hasta el extremo del llamado Puig de ne Marich en una extensión de un kilómetro, poco más o menos, y no considerándolse facultado este Ayuntamiento para conceder el permiso solicitado, acordó pasar a informe de la Comisión de Montes la solicitud de referencia. También se dió cuenta de otra de Miguel Cañellas Borras en el mismo sentido que el anterior para su aprovechamiento del Puig Gros, entendiendose el camino desde el cami nou hasta el cocó del Bou” (AMB. Sign. 12). El 7 de maig de 1900 es va fer acta de reconeixement de 202 pins “... que quedaron elevados dentro del camino que empieza en el Coco del Bocí y termina en el Puig de Na Marich ...” (AMB. Sign. 952). A l’acta d’entrega del 18 de juliol de 1916 es va fer entrega de feixines de llenya de la Comuna, a la partida anomenada Es Planiatjar, que feia partió al nord amb el camí des Puig de n’Eimeric, a l’est amb la mateixa partida, al sud amb el Puig Gros i a l’oest amb el camí del Puig Gros (AMB. Sign. 952). El 29 de juliol de 1921 es va fer acta d’entrega d’una partida de 200 pins de la Comuna de Bunyola, assenyalats en el Puig de n’Eimeric, que feien partió al nord, est i sud amb el mateix lloc i a l’oest amb “... camino de saca del sitio Pleniatga ...” (AMB. Sign. 952). DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - Es Castellet, núm. 32. Novembre 1991-febrer 1992. En la secció de “Taller d’història” es va publicar un article basat en notes sobre camins i coves de Sa Comuna extretes de la tradició oral, on podem llegir: “... Del camí central continua un pel Planietjar, passa pel Puig Gros i surt a Cas Bergantet (camí nou fet per en Sec). ________________________________________________________________________________________ 163/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola De l’anterior neix un braç que tresca el Planietjar i acaba a l’extrem del Puig de n’Aimeric. D’aquí neix un braç que davalla fins a Sa Penya des Llamp i un braç de peu que va fins a la Coma d’en Buscante ...” (pàg. 16). - GARCIA PASTOR, J. (1971). Al fascicle 46 de les Rutes Amagades de Mallorca, dedicada al Puig de n’Eimeric diu: “... Luego, ya arriba se alcanza es Planitjar, altiplano de sa Comuna de Bunyola, por el que, ya pisando los anchos y pintorescos caminos cumbreros, nos dirigimos hacía la cúspide del puig de n‘Eimeric, por un camino que discurre cercano al borde superior de una de las paredes de sa Coma d’en Buscante ...” - PALOS, B. (1984). A Itineraris de Muntanya. Hi ha l’excursió “Es Puig de na Marit” a on es descriu: “... La Coma aquí s’estreny molt, i això fins al final, on es troba Es Planitjar, un altiplà que ens quedarà just davant. El senderó que hem seguit aflueix a un camí de carro, pel qual continuarem cap a la dreta, per torçar per la primera desviació en aquest costat. El nou camí, també de carro (direcció Sud), que al principi era paral·lel a la coma que acabam de remuntar, ens durà molt a prop del puig de Na Marit. Aquest s’assolirà per un caminoi que comença on acaba el camí de carro ...” (pàg. 63- 66). CARTOGRAFIA ON APAREIX: - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala 1/100.000. - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició). Escala 1/100.000. - MINISTERIO DE AGRICULTURA. Jefatura provincial de ICONA de Baleares. (1980). Monte de U. P. Nº 5. Comuna de Bunyola del ayuntamiento de Bunyola. Escala 1/5.000. - CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (4-4) I full 670 (4-3). - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 670- IV (Alaró). - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller (38-26). Escala 1/50.000. - CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala 1/5.000. - DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000. __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 164/346 ________________________________________________________________________________________ 165/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola (25) CAMÍ DES FORNETS LOCALITZACIÓ Municipi: Bunyola Fulls del mapa 1: 5.000: 670-6-7 Inici: carretera de sa Comuna, núm. 3. Final: comellar de sa Cuina. Longitud: 290 m DOCUMENTACIÓ - Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana. SENYALITZACIÓ Fites Pintades Indicadors Panells DELIMITACIÓ LATERAL Sí No LIMITACIÓ DE PAS Sí No OBSERVACIONS - Aquest camí discorre per dins la finca pública de la Comuna de Bunyola, propietat de l’Ajuntament de Bunyola. - Camí d'interès excursionista Sí No RECOMANACIONS Inclusió a l’Inventari de béns municipals Obertura d’un expedient d’investigació Protecció per interès constructiu __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 166/346 TRAMS - Tram 1 Des de l'inici del camí fins a una distància de 145 metres. Tipologia: carro/pista Tipus de ferm: terra i grava Longitud: 145 m Amplada mínima: 3,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 2 Continuació del camí fins al comellar de sa Cuina. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 145 m Amplada mínima: 3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Es troba envaït per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 16 de novembre de 1902 es llegí una instància presentada pel rematant de l’aprofitament de 400 pins de la comuna “... en súplica de que el Ayuntamiento proceda a la recomposición de los caminos denominados dels Fornets y de La Cuina, o le conceda una subvención con tal objeto, toda vez que el estado en que se hallan dichos caminos, los cuales tiene que utilizar para extraer los productos indicados, les hace poco menos que intransitables. Tomada en consideración la expresada instancia, se acordó por unanimidad que la Comisión de obras pase a examinar dichos caminos y en su vista dé el oportuno dictámen a la Comisión de Hacienda” (AMB. Sign. 13). El 19 de desembre de 1902 l’Ajuntament de Bunyola va fer acta d’entrega de 128 pins “... enclavados dentro de la caja del camino que atravesando el tranzon de los cuatrocientos pinos subastados ha de empalmar con el camino denominado dels Fornets ...” (AMB. Sign. 952). ________________________________________________________________________________________ 167/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola El 9 d’octubre de 1909 es tornava a fer acta d’entrega d’un lot de 200 pins a la partida dels Fornets, que feia partió al nord amb la partida del comellar de sa Cuina, a l’oest amb Can Fundo, al sud amb camí des Fornets i a l’oest amb el final del Comellar de sa Cuina (AMB. Sign. 952). A l’acta d’entrega del 3 d’octubre de 1918 es remataren 200 pins de la Comuna, a la partida anomenada Els Fornets, que feia partió al nord amb camí des Fornets i a l’oest amb el camí de la Cuina (AMB. Sign. 952). A les condicions facultatives formades “... para la construcción de un camino carretero que partiendo des Fornets y demunt Can Fundos termina en el camino dels Fornet del monte Comuna de Buñola ...” s’establia una amplada mínima de 3 metros i un pendent màxim del 10% (AMB. Sign. 952). DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - BRUNET, P. J. (1991). En el seu llibre sobre la Comuna de Bunyola dedica un capítol a les infraestructures i als camins, on podem llegir: “... En altres casos era el mateix plec de condicions dels aprofitaments de la Comuna el que obligava l’adjudicatari a la construcció d’un camí, generalment a canvi de poder aprofitar els arbres i arbusts coincidents amb l’àmbit de l’obra. És el que va passar el 1902 amb la construcció dels camins als Fornets i la Cuina, el 1903 amb la d’un tros de camí al puig Gros, el 1906 amb la construcció del camí del Través al Planiejar i al corral d’en Fàstic ...” (pàg. 94). CARTOGRAFIA ON APAREIX: - CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (4-3). - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 670- IV (Alaró). - DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000. __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 168/346 ________________________________________________________________________________________ 169/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola (26) CAMÍ DE MUNTANYA LOCALITZACIÓ Municipi: Bunyola Fulls del mapa 1: 5.000: 670-5-7 / 670-5-8 / 670-6-8 / 698-6-1 Inici: carretera Ma-11 Final: terme municipal de Marratxí. Longitud: 4.616 m DOCUMENTACIÓ - Camí públic. - Expedient de camins i travessies (1821) - Relació de camins de muntanya. - Camí d’establits - Catàleg de camins del terme municipal de Marratxí (Fodesma, 1998). - Fitació de terme. - Obres per part de l’Administració. - Camí rural. - Camí comú SENYALITZACIÓ Fites Pintades Indicadors Panells DELIMITACIÓ LATERAL Sí No LIMITACIÓ DE PAS Sí No obert, paret i reixa. OBSERVACIONS - El tram 1 del camí passa per davall el pont del tren de Sóller. - Camí d'interès excursionista Sí No RECOMANACIONS Inclusió a l’Inventari de béns municipals Obertura d’un expedient d’investigació Protecció per interès constructiu __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 170/346 TRAMS - Tram 1 Des de la carretera Ma-11, prop del nucli urbà de Bunyola fins prop de sa Cantina. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra i grava Longitud: 1.180 m Amplada mínima: 3,1 m Amplada màxima: 4 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges - Tram 2 Continuació del camí fins a la ctra. de Santa Maria a Bunyola, Ma- 2020, prop del Km. 8,1. Tipologia: carro Tipus de ferm: asfalt Longitud: 1.635 m Amplada mínima: 2,5 m Amplada màxima: 4,9 m Seguiment: sense problemes Estat: bo Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges - Tram 3 Des de la carretera Ma-2040, km. 3,9. fins prop de Son Vivot. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 184 m Amplada mínima: 4,2 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges ________________________________________________________________________________________ 171/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola - Tram 4 Continuació del camí fins prop de Son Pizanet. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra i macadam Longitud: 1.228 m Amplada mínima: 3,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular El camí davant les cases de Son Pizà està asfaltat. Devora part del camí hi ha una síquia. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges - Tram 5 Continuació del camí fins a la partió del terme municipal de Marratxí. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 389 m Amplada mínima: 3 m Amplada màxima: 5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: El 3 de febrer de 1786 Guillem Payeras va comparèixer com a testimoni en un judici sobre la mort d’una somera, on deia: “... Que habrá cosa de dos años que viniendo el testigo de Palma encontro junto al camino que va al Predio son Piza a Pedro Antonio Gelaberd que hiva detras de una burra [...] y al cabo de algunos dias pasando el que declara en Palma vio a dicha burra muerta junto al camino viejo del Predio Son Muntaner ...” (AMB. Sign. 765). En un expedient format l’any 1821 per la Junta de Camins, tots els ajuntaments havien de donar una relació dels camins generals i travessies dels seus municipis, així com descriure l’estat en què es trobaven. En el cas de Bunyola, podem llegir: “... los caminos generales de este distrito son uno que de esta va a Palma, otro que de esta pasa al lugar de Orient, y otro que de Soller conduce a Palma; que los de travesia consisten en uno que de este pueblo pasa a Soller, otro de Valldemosa y Esporlas, otro a Santa Maria, otro a Alaró, otro a la comuna, y otro a varias villas del llano llamado vulgarmente el camino de Montaña ...” (AGCM. Sign. X-822/9). En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 14 de febrer de 1932 es concedí permís al propietari del predi Cas Capellers “... con el fin de que proceda a la realización __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 172/346 de las obras de cubrimiento del trozo de la acequia que ha construido que atraviesa el camino que pasa por el predio Son Pizá [...] debiendo procederse sin demora la realización de las expresadas obras en debidas condiciones, toda vez que se trata de un camino común, usado y muy frecuentado para el paso de toda clase de vehiculos, por lo que compete a este Ayuntamiento lo referente a policia rural a obligar a los interesados en los caminos de esta indole a su reparación, conservación y de un modo especial a que esté en buenas condiciones ...” (AMB. Sign. 38). L’any 1954 l’Institut Geogràfic i Catastral va realitzar els treballs topogràfics per delimitar la línea de terme dels municipis de Marratxí i Bunyola i assenyalar les fites comunes. En el croquis que marca les fites núm. 6 i 7 apareix grafiat el camí catalogat com a “Cº de Establecedores” (IGN. Sense signatura). Segons consta a l’acta del ple del 3 d’abril de 1995 el consistori bunyolí llegí un escrit de la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear segons la qual s’estava elaborant una guia de turisme de la Serra de Tramuntana, per la qual cosa es sol·licitava informació sobre els camins rurals e itineraris a peu de Bunyola. La resposta de l’Ajuntament incloia aquesta informació i “Asimismo, tradicionalmente en este Municipio ostentan carácter público los siguientes caminos:”, entre els quals apareix el camí de Muntanya: “Camí de Montanya.- Con el siguiente Itinerario: Es Teix, Biniforani, Alfàbia, S’Alqueria d’Avall, Can Penasso, Caubet, Son Moranta, S’Estació, Son Muntaner, C’as Binissalamer, C’an Arbona, saliendo del Término por Son Macià hacia Marratxí” (AMB. Sense signatura). En resposta a la petició de l’Ajuntament de Bunyola del 27 de març de 1996, el Consell de Mallorca elaborà una relació de camins de muntanya que havien de ser inclosos dins les Normes Subsidiàries del terme municipal de Bunyola. Entre els camins inclosos en aquesta relació apareix el camí de Muntanya, amb inici vora la finca sa Cantina i final a la carretera Palma-Sóller, i tipologia de camí de carro (ACM. Sense signatura). En sessió plenària celebrada el 7 de març de 2001 s’informava favorablement la proposta de la comissió informativa general per la qual es declaraven com a vials no motoritzats una sèrie de camins del terme, per ésser inclosos en el Projecte de Pla de Vials no motoritzats a les Illes Balears. Entre els camins proposats apareix el camí de Muntanya que va cap a Raixa (AMB. Sense signatura). En el Registre de la Propietat núm. 8 de Palma apareix inscrita, en el tom 5588, llibre 135, fol 134, finca 1487, una porció de terra en el terme municipal de Bunyola, precedent del predi Son Vivot de la Torre: “... constitutiva del lote número 131 – C del plano de parcelacion de dicho predio. Mide novecientos treinta y tres destres, o sea ciento sesenta y cinco áreas y sesenta y siete centiáreas; lindante por Norte, con lotes 131-A y 131-B y por Sur, Este y Oeste, camino de establecedores ...”. Camí de Palma a Bunyola En una escriptura de compra venda del 30 de març de 1938 Juan Fortuñy Dezcallar i Jaime Guasp Perelleó segregaven i venien als germans Coloma i Francisco Crespí Capó una parcel·la de 15,7686 hectàries que conté una casa que, “... linda por Norte con el predio Son Vivot, por Sur con porción de la misma procedencia propia de los hermanos D. Federico, Dª Francisca y D. Bartolomé Pons Coll, por Este con porción de la misma procedencia propia de D. Bartolomé Rullán Oliver mediante en parte con camino de establecedores y por Oeste con porción de D. Antonio Crespí Gamundí. Atraviesan esta porción dos caminos públicos, uno que de Palma conduce a Buñola y otro que partiendo de éste conduce al citado camino de establecedores.” ________________________________________________________________________________________ 173/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola Camí de sa Cantina (tram 2) El 6 d’octubre de 1969 l’Ajuntament de Bunyola, llegida la comunicació de la Diputació Provincial sobre subvencions del fons provincial de cooperació, acordà l’estudi i formació del projecte tècnic per les obres d’afirmat dels següents camins: “Camino municipal de BunyolaCarretera de Soller por Can Manuel = b) Tramo conocido por Costa des Corté Vey = c) Conocido por De la Fábrica y que enlaza con la carretera de Soller = d) De la carretera de Soller al Sanatorio Juan March = e) Travesia Son Serra a carretera de Soller por Caubet Nou” (AMB. Sense signatura). El mes d’abril de 1990 el Consell de Mallorcà elaborà el projecte de pavimentació asfàltica del camí entre Son Serra i la carretera de Sóller (AGCM. Sign. 7765/7). Aquesta documentació també fa referència al camí de Son Serra, núm. 6. En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 5 de juny de 2001 s’aprovava la proposta del Sr. Batle d’encomanar a l’arquitecte municipal la redacció dels projectes de millora del camí de sa Cantina, que va de Son Moranta a la carretera de Sóller, incloent el bocí del Cementeri al camp de futbol, camí dels Cocons i camí de Caubet. El 27 de juny l’arquitecte signava el projecte de rehabilitació i condicionament del camí rural Sa Cantina, a la memòria del qual llegim: “El camí de Sa Cantina es troba situat en el Sól Rústic de Bunyola. El seu traçat va des de la ctra. De Palma-Sóller fins a la Crta. Bunyola-Sta. Maria, convertint-se en una via de gran importància dins la xarxa d’infraestructures rurals, al ser l’únic camí d’aquest tipus, (al marge de les carreteres), que creua el municipi tranversalment, connectant les dues zones de camps del Pla de Bunyola [...] La longitud total del camí entre la Ctra Sta Maria i la Ctra. De Sóller és d’uns 2.240 m, amb amplades variables entre els 3.50 i 5.00 m, essent les parts mes estretes les que discorren entre marges de paret seca ...” (AMB. Sense signatura). En el ple celebrat el 3 de juliol del mateix any el consistori bunyolí acordà sol·licitar ajudes per a la rehabilitació dels camins rurals, establint el següent ordre de prioritat: Camí des Cocons, camí de Son Serra, camí de la Cantina, camí de Caubet (AMB. Sense signatura). El 5 de novembre de 2001 l’Ajuntament de Bunyola aprovava el projecte de conveni amb la Conselleria d’Agricultura i Pesca, per al finançament d’actuacions en camins rurals, que incloia l’execució dels camins dels Cocons i de sa Cantina (AMB. Sense signatura). La continuació del camí catalogat apareix al Catàleg de Camins del terme municipal de Marratxí, elaborat pel Consell de Mallorca (FODESMA) l’any 1998, inclòs amb el núm. 9, camí de Muntanya. Pel que fa referència a aquest camí s’ha trobat la següent documentació: Dins la Relación de los caminos vecinales que se han de incluir en el Plan de obras municipales mandado formar por R.O de 22 de marzo de 1893, apareix el camí de Muntanya, amb una longitud aproximada de 2.000 m (ACOPOT. Sign. 1089). El 6 d'octubre de 1914 l'Ajuntament de Marratxí donà permís a un veïnat "que solicita hacer un puente sobre la cuneta frente en el camino de la Montaña en el Pladenetesa, confrontante con la pared llamada Moli de ne Borrasa" (AMM. Òrgans de govern. Sign. 161). Amb motiu de la celebració del concurs de subvencions i avançaments de l'1 de març de 1926, es va fer la "proposición que presentan los que suscriben para la construcción del camino vecinal de Montaña, del km. 7 hm. 1 de la carretera de Palma a Alcudia al camino viejo de Sineu y sigue hasta el Arenal", on figuren diverses dades del camí, com la longitud (1'600 km), el càlcul de les despeses i les contribucions necessàries per cobrir-les (AMM. Urbanisme i Obres. Sign. 826). __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 174/346 El 28 d'octubre de 1944, davant una ordre d'Obres Públiques de la província d'arreglar els pontons dels camins veïnals, l'ajuntament va discutir el tema, "acordándose proceder al arreglo de los pontones de los caminos municipales denominados del Cementerio, de Montaña, de Son Mulet y de Cane Mayole" (AMM. Òrgans de govern. Sign. 180). El gener de 1973, el Grup de Treball de Balears, encarregat directe a les illes de l'elaboració del Plan Nacional de Vías Provinciales, demanava a tots els ajuntaments la seva col·laboració per dur a terme la primera etapa de l'esmentat pla, que tenia com a objecte la catalogació de tots els camins d'ús permanent i servei públic existents a la provincia. (veure 2.1.20. Annex). Pel que fa a les notícies que l’Ajuntament de Marratxí envià per formar aquest pla, el "camino de Montaña" és un dels inclosos dins el Catálogo de las carreteras o caminos existentes en la Provincia a cargo de Marratxí, del mateix any, amb inici a la ctra. de Palma al Pt. d'Alcúdia i final a la ctra. vella de Bunyola, amb una longitud de 2 quilòmetres i una amplada de 6 metres (Consell de Mallorca. Vies i Obres. Sense signatura). Llegit un escrit del Consell Insular de Mallorca, relativa al pla provincial d'obres i serveis de 1979, l'Ajuntament de Marratxí acordà, el 6 de juliol, sol⋅licità la inclusió de les obres de pavimentació asfàltica dels següents camins municipals: camí des jardí d'en Ferrer, camí de Can Mas, camí de Can Manut, camí de Son Mulet, camí de sa Bomba i camí de Muntanya (AMM. Òrgans de govern. Sign. 194). De 1981 és l'expedient obert on F.E.V.E. sol⋅licitava dades sobre camins públics del terme de Marratxí que creuen passos a nivell; la resposta de l'Ajuntament de Marratxí data del 22 de juny del mateix any, i en ella donà relació dels camins que reunien les condicions, i que eren: camí de sa Cabana, camí de sa Farinera, camí que va de CARMA fins a Can Bronquet, passant per ses Cases Noves, Can Deià, Can Carbonell i Son Macià, camí de Muntanya i camí de sa Bomba (AMM. Urbanisme i Obres. Sign. 819). A la relació d'obres, instal⋅lacions i serveis urgents pel municipi, format per l'Ajuntament de Marratxí l'any 1982, trobam, entre altres, l'asfaltat del camí de Muntanya (AMM. Urbanisme i Obres. Sign. 820). L'any 1983 l'ajuntament marratxiner confecciona una memòria de l'exercici de l'any en curs, i a la secció dedicada a "Red de comunicaciones y principales caminos estatales, vecinales y municipales existentes en este municipio" apareix el camí de Muntanya, des de la ctra. d'Inca fins a la ctra. vella de Bunyola (AMM. Sense signatura). Va esser inclòs en diversos plans municipals: el 1986 va esser inclòs pel mateix consistori dins el pla d'obres i serveis de l'any correponent; el mateix va succeir el 1989, a la sessió del 5 de maig va esser aprovat el pressupost de pavimentació asfàltica del camí de Muntanya, per incloure'rlo en el pla d'obres i serveis de l'any en curs (AMM. Òrgans de govern. Sign. 198). A la sessió del 5 de maig de 1989 va esser aprovat el pressupost de pavimentació asfàltica del camí de Muntanya, per incloure'r-lo en el pla d'obres i serveis de l'any en curs (AMM. Òrgans de govern. Sign. 198). El 20 de juliol de 1989 el mateix ajuntament, en ple extraordinari, adoptà el següent acord: "sol⋅licitar acollir-se al Pla de camins rurals de Balears, aprovat pel Consell de Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, amb la inclusio dels camins de servei rural seguents: A) Camí de Muntanya, passant per devora els Garrovers. B) Camí de sa Bomba (des de la carrera ________________________________________________________________________________________ 175/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola d'Inca fins a la carretera de Santa Maria a Bunyola. C) Camí de sa Costa d'en Mas fins al Son Cos (AMM. Òrgans de govern. Sign. 201). De 1994 és el projecte de pavimentació asfàltica del camí de Muntanya, des del polígon industrial, fins l'encreuament del camí de Son Sales (AMM. Urbanisme i Obres. Sign. 839). A les Normes Subsidiàries de Planejament de Marratxí (aprovació inicial -juliol 1998), a la Memòria d'Ordenació (apartat VII) "es contempla la millora del traçat i ampliació del Camí de Montanya". (AMM. Arxiu Administratiu sense Sig). Pel que fa a la continuació d’aquest camí dins el terme municipal de Palma s’ha trobat la següent documentació: En un expedient de reposició d’un peó caminer apareix un document de 19 de gener de 1883 en el qual els regidors de l’Ajuntament de Palma exposaven que, davant el mal estat dels camins veïnals, “... el medio mas eficaz para llevar a cabo este objeto es que cada uno de los peones camineros tenga a su cuidado una porcion de camino vecinal, á cuya conservacion se dedique constantemente bajo su especial responsabilidad, sin que pueda ser distraido ni variado como no sea por espreso acuerdo del Ayuntamiento [...] En vista de lo espuesto, los concejales que suscriben proponen al Ayuntamiento se sirva acordar lo siguiente: 1º Los peones camineros que a continuación se expresan se encargaran de la conservación y mejora de la porcion de camino vecinal que se les señala, bajo su responsabilidad y sin que puedan ser separados o destinados a otro punto a no ser por espreso acuerdo del Ayuntamiento. [...] Miguel Grau – Camino de Montaña ...” (FP. Sign. 1142/6). El mes de març de 1884 el director de camins del municipi de Palma elaborà un estat que expressava els metres cúbics de reble que s’havia de destinar a cada camí del terme, en el qual apareix el camí de Muntanya, amb 55 m3 (AMP. Sign. FP 1149/XIII). El 20 d’agost de 1891 l’Ajuntament de Palma elaborà una “Relación de los caminos vecinales del término municipal de Palma y acopios que les corresponden”, on apareix el camí de Muntanya, de segon ordre: “Empieza junto al poste de la 1ª legua de la carretera de Alcudia y termina dentro el arenal de Son Suñer –mide 10 kilómetros 419 metros ...” (AMP. Sign. FP 1191XVII). La secció de peons caminers de l’Ajuntament de Palma presentava periòdicament relacions de camins veïnals en els quals s’havia de fer feina. A la relació del 9 d’abril de 1900 el camí de Muntanya corresponia al peó núm. 1 (AMP. Sign. LP 446/26). DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - AA. DD. (2002). A la guia dels pobles de Mallorca dedicada a Bunyola, fa referència al camí de Muntanya: “Un tram del camí de Muntanya passa per devora la finca (Cas Capellers) [...] La família Villalonga, propietària del Teix, també ho era de les possessions de Son Granada i sa Torre (Llucmajor). El camí de muntanya unia aquestes finques com a via de trasllat de ramat; el bestiar a l’hivern restava a la marina de Llucmajor i a l’estiu al Teix. Dins els municipis per on passava encara hi ha restes d’aquest camí. A Bunyola també se’n conserva algun tram [...] a L’apartat dedicat a les passejades pels camins, on apareix el camí de Caubet: “Des de la plaça del poble partim cap al carrer de Sant Josep (just darrere l’església), avançam pel carrer del Doctor Rosselló i arribam al camí de Caubet. Al final del carrer, a la dreta trobam les cases de can Mas [...] Deixant can Mas, seguim el camí fins que arribam a Son Serra, just davant el camp de futbol de Bunyola. Davallam cap a l’esquerra i, en arribar a la primera cruïlla voltam a la __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 176/346 dreta, seguint el camí on, a cada costat, podem observar residències unifamiliars. Arribarem a un senyal d’STOP [...] Seguirem el camí de Caubet i en haver caminat una estona trobarem, al costat dret, les cases de Caubet Nou [...] Continuarem caminant fins que arribarem al pont sobre el qual passa el tren de Sóller; just devora aquest pont girarem a la dreta i caminarem per l’antic camí de Muntanya. Passarem per davall un altre pont i seguirem el camí fins que trobem una caseta a un cap de cantó; aquí voltarem a la dreta i continuarem el camí. Més endavant, a l’esquerra, trobarem el torrent i després passarem per damunt un pontent de pedra. Caminarem alguns metres més i sortirem a la carretera de Sóller. Voltarem a la dreta i arribarem a la cruïlla de la carretera que duu a Bunyola ...” (pàg. 86- 91). - Ayuntamiento de Palma (s.d). En el nomenclator de Palma publicat probablement l’any 1932, apareix el camí de Muntanya (Can Tunis, Creu Vermella i els Àngels), amb entrada pel terme de Marratxí i sortida al terme de Llucmajor, situat en el districte 4, secció 3-9. - PEÑA, P. de A. Guía de las Baleares. Palma de Mallorca: Edicions Cort, 2001. Edició en facsímil de l’original de Librería de J. Tous de 1891. A la relació de camins declarats veïnals per l’Ajuntament de Palma trobam: “8º. El de Montaña, de 10 id. [kilometros] 419 [metros]” (pàg. 220). - VALERO, G. (2000). Al capítol dedicat als camins de bestiar a Mallorca parla del camí de transhumància que anava de de sa Torre (Llucmajor) al Teix, on podem llegir: “... Travessa l’autopista de Palma a Inca per un pont inferior i passa per Son Daviu Nou i per Planera i arriba fins a les cases de Can Arbona, fins que enllaça amb la carretera vella de Bunyola. Coincideix alguns quilòmetres amb la carretera de s’Esgleieta a Santa Maria, i enllaça amb la carretera de Santa Maria a Bunyola. Després, el camí volta a l’esquerra, vora la contrada de Son Moranta, i arriba vora les vies del tren de Sóller, on passa el pont del tren fet cap al 1910 especificament per respectar el camí de transhumància. Més endavant, el camí de Muntanya continuava vora el torrent, però ara ha quedat tallat. Vora Bunyola, el camí coincidia amb el camí vell de Palma a Sóller; es dirigia cap a Alfàbia entre Can Penasso i ses Argiles, i començava a pujar per l’esquerra de l’actual boca del túnel, adreçant molt més que els revolts de la carretera moderna, per les denominades travesses o dreceres, moltes de les quals ara romanen tancedes. Una vegada al coll de Sóller, arribava a les properes cases del Teix.” (pàg. 356). - VALERO, G. (2003). A El camí de Muntanya (de Son Daviu a Bunyola). La transhumància entre les possessions de sa Torre (Llucmajor) i es Teix (Bunyola) (inèdit) llegim: “ des de Cas Capellers tornam enrere per tal de recuperar el camí de Muntanya, que agafam a la dreta. A l’esquerra tanca el camí la paret nova de Son Pisanet, i poc després apareix a la dreta el safareig de Cas Capellers. És considerat com el safareig més gran de Mallorca.[...] Després del safareig, a l’esquerra deixam el portell de Son Pisanet i a la dreta una camada que va a Cas Capellers. Alguns minuts més endavant, el camí continua cap a la dreta, deixant de banda a l’esquerra el camí de Son Gavatxó. Ben aviat ens surt a l’encontre el conjunt de les cases de Son Pisà Vell. [...] El camí passa per davant les cases de Son Pisà Vell i després volta a l’esquerra i entra en terrenys de Son Vivot [...] i arribam a l’entreforc de Son Vivot, on voltam a la dreta; les cases de la possessió queden a l’esquerra. Dos minuts després, arribam a la carretera de Marratxí o de Son Sales (PM-204), a l’altura del km 3’900. Volta per la carretera, cap a l’esquerra [...] Menys de dos-cents metres més a prop de Bunyola, el camí de Muntanya deixa la carreta i volta a l’esquerra. Avança entre parets, amb una capa d’asfalt recent, i deixa a l’esquerra les cases de Son Moranta i a la dreta Cas Solleric. [...] més endavant apareixen a la dreta les cases de sa Cantina o Caubet Nou. Tres-cents metres després, el camí arriba vora les vies del tren de Sóller, on hi ha un entreforc de camins. [...] el camí de Muntanya volta a la dreta, cap al nord, sense asfalt i emb pedreny i escombraries. La via del tren discorre a l’esquerra i dos minuts més endavant apareix el pont del tren del camí de Muntanya, fet cap a 1910 específicament per respectar el camí de transhumància. [...] A l’arrencada del pont el camí volta a l’esquerra i a la sortida torna a voltar a la dreta, recuperant la direcció nord. ________________________________________________________________________________________ 177/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola Després d’una volta a l’esquerra, tenim també a l’esquerra Can Suau. Just després, passam vora una casa, que queda a l’esquerra, i voltam pel camí de la dreta. Alguns minuts després, el camí fa una volta a l’esquerra. En aquest punt, abans d’arribar al torrent de Bunyola i a la carretera de Sóller, on sortirem a l’altura del km 13’900, abandonam el camí de Muntanya ...”. CARTOGRAFIA ON APAREIX: - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala 1/100.000. Apareix aproximadament. - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició). Escala 1/100.000. Apareix aproximadament. - INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa nacional topográfico parcelario. Término municipal de Buñola. Escala 1/10.000. Apareixen els trams 2, 3, 4 i 5. - MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. Apareixen els trams 2, 3, 4 i 5. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960 i 1964). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Full 670 (Sóller) i full 698-II (Palma). Apareixen els trams 2, 3, 4 i 5, i el tram 1 parcialment. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala 1/25.000. Full 698 (Palma). Cuarto I. Santa María i full 670 (Sóller). Cuarto I. Sóller. Apareixen els trams 2, 3, 4 i 5, i el tram 1 parcialment. - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1978 i 1979). Mapa Militar de España. Palma (19-14) i Sóller (19-13). Escala 1/100.000. Apareixen els trams 2, 3, 4 i 5. - CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 698 (1-3); Full 670 (4-4); Full 670 (4-3); Full 670 (3-3) i Full 670 (3-4). - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1982 i 1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Palma (38-27) i Sóller (38-26). Escala 1/50.000. Apareixen els trams 2, 3, 4 i 5, i el tram 1 majoritàriament. - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 670- IV (Alaró) i full 698- IV (Santa Maria del Camí). Apareixen els trams 2, 3, 4 i 5, i el tram 1 majoritàriament. - CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. - CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala 1/5.000. - DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000. Apareixen el tram 1 i el 2 parcialment. __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 178/346 ________________________________________________________________________________________ 179/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola (27) CAMÍ DE SA PENYA DES LLAMP / CAMÍ DES COMELLAR DE S'EMBOCADOR LOCALITZACIÓ Municipi: Bunyola Fulls del mapa 1: 5.000: 670-6-7 / 670-7-7 Inici: camí des puig Gros, núm. 21. Final: terme municipal de Santa Maria. Longitud: 1.020 m DOCUMENTACIÓ - Adjudicació de rodals de la Comuna. - Catàleg de camins del terme municipal de Santa Maria (FODESMA, 1999). SENYALITZACIÓ Fites Pintades Indicadors Panells DELIMITACIÓ LATERAL Sí No LIMITACIÓ DE PAS Sí No OBSERVACIONS - Aquest camí discorre per dins la finca pública de la Comuna de Bunyola, propietat de l’Ajuntament de Bunyola. - Camí d'interès excursionista Sí No RECOMANACIONS Inclusió a l’Inventari de béns municipals Obertura d’un expedient d’investigació Protecció per interès constructiu __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 180/346 TRAMS - Tram 1 Des de l'inici del camí fins a connectar amb el camí del puig de n'Eimeric, núm. 24. Tipologia: carro/pista Tipus de ferm: terra i grava Longitud: 461 m Amplada mínima: 3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges - Tram 2 Continuació del camí fins a la partió del terme municipal de Santa Maria. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 559 m Amplada mínima: 2,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Es troba envaït per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: El 4 de setembre de 1916 es feia entrega d’una partida de 1489 pins de la Comuna de Bunyola, en el lloc anomenat Puig Gros i Planietjar, “... cuyos linderos son: Norte. Camino de S’Peña des Llamp. Este. Senda que de este camino conduce a la Coma de Can Buscante. Sur. Límite Norte del primel lote. Oeste. Camino del Planiatja y Puig Gros y partida del cortado de la Coma Gran ...” (AMB. Sign. 952). L’11 de setembre de 1916 es va fer acta d’entrega de 669 pins de la Comuna de Bunyola, en el lloc de la Coma de Can Buscante i el puig de n’Eimeric, que feia partió al nord amb “Camino de se Peña des Llamp”, a l’est amb la penya del Llamp i Son Pou, al sud amb Can Buscante i Son Pou, i a l’oest amb el 2n lot (AMB. Sign. 952). A l’acta d’entrega del 26 d’octubre de 1916 es remataren 578 pins de la Comuna, a la partida anomenada Planietjar, Puig des Bou i cova de s’Aigua, que feia partió al nord amb camí ________________________________________________________________________________________ 181/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola de sa cova de s’Aigua, a l’est amb camí de Son Pou, al sud amb camí de sa penya des Llamp i a l’oest amb camí des Planietjar (AMB. Sign. 952). La continuació del camí catalogat apareix al Catàleg de Camins del terme municipal de Santa Maria, elaborat pel Consell de Mallorca (FODESMA) l’any 1999, inclòs amb el núm. 32, camí des Comellar de s’Embocador. DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - Es Castellet, núm. 32. Novembre 1991-febrer 1992. En la secció de Taller d’història es va publicar un article basat en notes sobre camins i coves de Sa Comuna extretes de la tradició oral, on podem llegir: “... Del camí central continua un pel Planietjar, passa pel Puig Gros i surt a Cas Bergantet (camí nou fet per en Sec). De l’anterior neix un braç que tresca el Planietjar i acaba a l’extrem del Puig de n’Aimeric. D’aquí neix un braç que davalla fins a Sa Penya des Llamp i un braç de peu que va fins a la Coma d’en Buscante ...” (pàg. 16). CARTOGRAFIA ON APAREIX: - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala 1/100.000. Apareix aproximadament. - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició). Escala 1/100.000. Apareix aproximadament. - MINISTERIO DE AGRICULTURA. Jefatura provincial de ICONA de Baleares. (1980). Monte de U. P. Nº 5. Comuna de Bunyola del ayuntamiento de Bunyola. Escala 1/5.000. Apareix el tram 1 aproximadament. - CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (4-3). Apareix el tram 1. - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 670- IV (Alaró). Apareix el tram 1. - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller (38-26). Escala 1/50.000. Apareix el tram 1. - CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala 1/5.000. Apareix el tram 1. __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 182/346 ________________________________________________________________________________________ 183/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola (28) CAMÍ DE SON POU / CAMÍ DES COMELLAR DE S'EMBOCADOR LOCALITZACIÓ Municipi: Bunyola Fulls del mapa 1: 5.000: 670-7-7 Inici: camí de sa coma de s'Aigua, núm. 18. Final: terme municipal de Santa Maria. Longitud: 57 m DOCUMENTACIÓ - Adjudicació de rodals de la Comuna. - Catàleg de camins del terme municipal de Santa Maria (FODESMA, 1999). SENYALITZACIÓ Fites Pintades Indicadors Panells DELIMITACIÓ LATERAL Sí No LIMITACIÓ DE PAS Sí No OBSERVACIONS - Aquest camí ddiscorre per dins la finca pública de la Comuna de Bunyola, propietat de l’Ajuntament de Bunyola. - Camí d'interès excursionista Sí No RECOMANACIONS Inclusió a l’Inventari de béns municipals Obertura d’un expedient d’investigació Protecció per interès constructiu __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 184/346 TRAMS - Tram 1 Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 57 m Amplada mínima: 2,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Paret Escalons Clavegueres Pujadors Escopidors Ratlletes Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: A l’acta d’entrega del 26 d’octubre de 1916 es remataren 578 pins de la Comuna, a la partida anomenada Planietjar, Puig des Bou i cova de s’Aigua, que feia partió al nord amb camí de sa cova de s’Aigua, a l’est amb camí de Son Pou, al sud amb camí de sa penya des Llamp i a l’oest amb camí des Planietjar (AMB. Sign. 952). La continuació del camí catalogat apareix al Catàleg de Camins del terme municipal de Santa Maria, elaborat pel Consell de Mallorca (FODESMA) l’any 1999, inclòs amb el núm. 32, camí des Comellar de s’Embocador. DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - Es Castellet, núm. 32. Novembre 1991-febrer 1992. En la secció de Taller d’història es va publicar un article basat en notes sobre camins i coves de Sa Comuna extretes de la tradició oral, on podem llegir: “... Del camí general en neix un que, partint de Sa Caseta i passant per Sa Cova de S’Aigo, s’uneix amb el que davalla de S’Arboçar i d’aquest parteix un braç que va al Planietjar; quan és a Sa Cova de S’Aigo hi ha un altre braç que davalla fins a la partió de Son Pou, abaix de Sa Cova d’en Miquel ...” (pàg. 16). CARTOGRAFIA ON APAREIX: - MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. Apareix aproximadament. - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 670- IV (Alaró). ________________________________________________________________________________________ 185/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 186/346 (29) CAMÍ DES SALT D'EN GENER LOCALITZACIÓ Municipi: Bunyola Fulls del mapa 1: 5.000: 670-7-6 Inici: camí de sa Coma des Pobre Andreu, núm. 10. Final: comellar des salt d'en Gener. Longitud: 1.262 m DOCUMENTACIÓ - Adjudicació de rodals de la Comuna. SENYALITZACIÓ Fites Pintades Indicadors Panells DELIMITACIÓ LATERAL Sí No LIMITACIÓ DE PAS Sí No OBSERVACIONS - Aquest camí discorre per dins la finca pública de la Comuna de Bunyola, propietat de l’Ajuntament de Bunyola. - Aquest camí es troba tallat en dos punts per una pista que davalla en la mateixa direcció. - Camí d'interès excursionista Sí No RECOMANACIONS Inclusió a l’Inventari de béns municipals Obertura d’un expedient d’investigació Protecció per interès constructiu ________________________________________________________________________________________ 187/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola TRAMS - Tram 1 Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 1.262 m Amplada mínima: 2,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Es troba molt envaït per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Paret Escalons Clavegueres Pujadors Escopidors Ratlletes Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: L’any forestal de 1908 a 1909 es va fer acta d’entrega d’una partida de pins “... que se hallan comprendidos dentro de la caja del camino que se ha trazado desde el llamado de Salt den Jané a la Coma des Pobre Andreu ...”, que feia partió a l’oest amb “... una vuelta del camino que conduce a Salt den Jané ...” (AMB. Sign. 952). En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 9 de gener de 1921 es llegí un ofici de l’enginyer de la província “... manifestando que en el plan de aprovechamientos de los montes de esta provincia a cargo del Ministerio de Hacienda, aprobado por R. O. de 11 de octubre último, se dispone que el Ayunta-miento de esta villa ha de abonar el coste del trazado del camino del sitio Salt den Janer del monte La Comuna de Buñola [...] y, por tanto, interesa que por este citado Ayuntamiento se acuerde sobre el abono de los gastos que se devengarán por el trazado del camino de que se trata ...” (AMB. Sign. 25). També en sessió de l’1 de maig de 1921 s’aprovà el plec de condicions que havia de regir les subhastes de pins i alzines de la Comuna i “... acordó además que el rematante de los cuarenta y seis pinos de la caja del camino señalados por el Sr. Ingeniero Jefe, en el punto conocido por el Salt d’en Jané estará obligado a verificar las obras de construccion del camino señalado ...”. En aquest sentit el 18 de setembre de 1921, “Discutido y examinado el dictamen emitido por los vocales de la Comision de montes, Don Antonio Creus Borras y Don Miguel Palou Cerdá referente al trazado del camino del camino de saca de la corta de pinos del monte La Comuna y sitio Salt d’en Janer, se acordó aprobarlo ...” (AMB. Sign. 31). DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - BRUNET, P. J. (1991). En el seu llibre sobre la Comuna de Bunyola dedica un capítol a les infraestructures i als camins, on podem llegir: “... Quan el nombre d’arbres que coincidien amb un futur camí eren nombrosos, com és el cas de la construcció del camí de la coma del Pobre Andreu, el salt d’en Gener i la coma de la Parra (1908), o amb la del camí que connecta els dos primers punts amb el sal d’en Gener (1909), se’n solia fer una subhasta ...” (pàg. 94- 95). CARTOGRAFIA ON APAREIX: __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 188/346 - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala 1/100.000. Apareix parcialment i aproximada. - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició). Escala 1/100.000. Apareix parcialment i aproximada. ________________________________________________________________________________________ 189/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 190/346 (32) CAMÍ DES ROCAR DE SA BASSA LOCALITZACIÓ Municipi: Bunyola Fulls del mapa 1: 5.000: 670-6-7 / 670-6-8 Inici: camí des comellar de sa Cuina, núm. 22. Final: prop del Puig des Vent. Longitud: 2.117 m DOCUMENTACIÓ - Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana. - Obres per part de l'Administració. SENYALITZACIÓ Fites Pintades Indicadors Panells DELIMITACIÓ LATERAL Sí No LIMITACIÓ DE PAS Sí No OBSERVACIONS - Aquest camí dóna accés a la finca pública de la Comuna de Bunyola, propietat de l’Ajuntament de Bunyola. - Al final del tram 1 hi ha un forn de calç de tamany considerable. - Camí d'interès excursionista Sí No RECOMANACIONS Inclusió a l’Inventari de béns municipals Obertura d’un expedient d’investigació Protecció per interès constructiu ________________________________________________________________________________________ 191/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola TRAMS - Tram 1 Desde l'inici del camí fins a una distància de 259 m. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 259 m Amplada mínima: 2,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 2 Continuació del camí fins a una distància de 1.427 m. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 1.427 m Amplada mínima: 2,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Es troba parcialment envaït per la vegetació, hi ha alguns esbaldrecs i han caigut alguns pins. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges - Tram 3 Continuació del camí fins a una distància de 431 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 431 m Amplada mínima: 2,5 m Seguiment: regular Estat: regular Es troba molt envaït per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius Pont Escopidors Cadena Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 192/346 DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: El 17 de març de 1896 es pagaven 40 pessetes a Jaume Font Seguí “... por importe de los jornales empleados en hacer las paredes laterales del camino del monte comun llamado del Rocá de S’Basse que atraviesa por el predio els Cocons ...” (AMB. Sign. 285 i 307). En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 22 de març de 1896 es donava compte del compte presentat per un veïnat per “... importe de los jornales empleados en la recomposición del camino del monte común llamado del Rocá de Se Base, la cual asciende a cuarenta pesetas, y se acordó aprobarla con cargo al Capito [sic] 6º artículo 2º” (AMB. Sign. 12). El camí de sa comuna de Bunyola (es Cocons) està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana (1993), dins el terme de Bunyola: “Connecta l’establit des Cocons amb la carretera de sa Comuna. És un camí de carro utilitzat per l’explotació del bosc. Disposa de dues connexions amb la carretera de sa Comuna, la primera es localitza a mitjana pujada, mentre que l’altra es troba molt més amunt i és difícil de seguir” (pàg. 174). Tot i que al mapa adjunt, el camí connecta a la carretera de sa Comuna, núm. 3, aquesta connexió no s’ha localitzat. DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - BRUNET, P. J. (1991). En el seu llibre sobre la Comuna de Bunyola dedica un capítol a les infraestructures i als camins, on podem llegir: “... l’aixamplament del camí de la Cova a la Cuina i al rocar de la Bassa (1896) ...” (pàg. 94). CARTOGRAFIA ON APAREIX: - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 670- IV (Alaró). Apareix aproximadament. - DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000. Apareix aproximadament. ________________________________________________________________________________________ 193/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 194/346 (33) CAMÍ DE VALLDEMOSSA LOCALITZACIÓ Municipi: Bunyola Fulls del mapa 1:5.000: 670-5-7 / 670-5-8 Inici: ctra Ma-11 de Palma al port de Sóller, km. 14,5. Final: terme municipal de Valldemossa. Longitud: 6490 m DOCUMENTACIÓ - Camí públic. - Camí reial. - Fitació de terme. - Camí veïnal. - Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana. - Obres per part de l'Administració. - Relació de camins de muntanya. - Catàleg de camins del terme municipal de Valldemossa (Consell de Mallorca, 2009). - Pla Territorial de Mallorca. SENYALITZACIÓ Fites Pintades Indicadors Panells DELIMITACIÓ LATERAL Sí No paret i reixa als trams 1, 2, 3, 4, 6 i 7. LIMITACIÓ DE PAS Sí No - A mitjans del tram 4 hi ha una barrera tancada amb pany. - A l'inici del tram 6 hi ha una barrera tancada amb pany. OBSERVACIONS - Els trams 11, 12, 13, 14, 15 i 16 corresponen a l'antic camí de Valldemossa a Bunyola (Suau, 2004). A començaments del segle XX aquest camí fou modificat per Antoni Jaume Nadal i segons tots els informants és el que va ser més utilizat. - Camí d'interès excursionista Sí No RECOMANACIONS Inclusió a l'Inventari de Béns Municipals Obertura d'un Expedient d'investigació Protecció per interès constructiu ________________________________________________________________________________________ 195/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola TRAMS - Tram 1 Des de l'inici del camí fins a una distància de 288 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: asfalt Longitud: 288 m Amplada mínima: 2,8 m Amplada màxima: 3,6 m Seguiment: sense problemes Estat: bo Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 2 Continuació del camí fins a una distància de 586 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra i grava Longitud: 586 m Amplada mínima: 2,8 m Amplada màxima: 3,6 m Seguiment: sense problemes Estat: regular El ferm es troba en mal estat. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 196/346 - Tram 3 Continuació del camí fins prop de Biniatzar. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 826 m Amplada mínima: 1,4 m Amplada màxima: 3,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Es troba envaït per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Paret Escalons Clavegueres Pujadors Escopidors Ratlletes Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges Continuació del camí fins a les cases de Raixa. Tipologia: carro Tipus de ferm: grava Longitud: 540 m Amplada mínima: 3,2 m Amplada màxima: 4,3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 4 - Tram 5 Correspon al tram que travessa la clastra de Raixa. Tipologia: carro Tipus de ferm: empedrat Longitud: 54 m Amplada mínima: 3,2 m Seguiment: sense problemes Estat: bo Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges ________________________________________________________________________________________ 197/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola - Tram 6 Continuació del camí fins a una distància de 1383 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra i grava Longitud: 1.383 m Amplada mínima: 3,2 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 7 Continuació del camí fins prop de les cases de Raixeta. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 468 m Amplada mínima: 3,8 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 8 Continuació del camí fins a una distància de 267 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 267 m Amplada mínima: 2,9 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Puntualment es troben restes d'empedrat. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 198/346 - Tram 9 Continuació del camí fins prop del comellar de na Morta. Tipologia: ferradura Tipus de ferm: terra Longitud: 305 m Amplada mínima: 0,5 m Amplada màxima: 1,5 m Seguiment: fàcil Estat: regular Es troba envaït per la vegetació i hi ha arbres caiguts al camí. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 10 Continuació del camí fins al terme municipal de Valldemossa. Tipologia: ferradura Tipus de ferm: empedrat parcialment Longitud: 562 m Amplada mínima: 1,5 m Seguiment: fàcil Estat: regular Es troba envaït per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 11 Tram amb inici al final del tram 6 i fins a una distància de 328 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 328 m Amplada mínima: 2,2 m Seguiment: regular Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges ________________________________________________________________________________________ 199/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola - Tram 12 Continuació del camí fins a una distància de 162 metres. Tipologia: carro/pista Tipus de ferm: terra i grava Longitud: 162 m Amplada mínima: 2,8 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 13 Continuació del camí fins a una distància de 227 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 227 m Amplada mínima: 2,3 m Seguiment: regular Estat: regular Es troba envaït per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 14 Continuació del camí fins a una distància de 88 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 88 m Amplada mínima: 2,3 m Seguiment: regular Estat: regular A l'inici del camí hi ha restes d'empedrat. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 200/346 - Tram 15 Continuació del camí fins a una distància de 220 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: empedrat majoritàriament Longitud: 220 m Amplada mínima: 3,4 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 16 Continuació del camí fins a connectar amb el tram 8, prop de Raixeta. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 186 m Amplada mínima: 2,3 m Seguiment: regular Estat: regular Es troba envaït per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius Pont Escopidors Pedres passadores Cadena Escalons Ratlletes Paretons Paret Pujadors Gual empedrat Marges Clavegueres DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: En sessió celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 24 de juny de 1778 es va discutir l’ordre del Reial Acord, que manava que acabada la temporada de recollida del blat s’iniciàs la recomposició de camins, “... Y en su vista se acordó su devido cumplimiento y respeto que en esta Villa y termino no se enquentran mas malos pasos que los que hay en el Camino Real quien va de esta Villa a Palma y el quien va en la Villa de Valdemosa se remendan aquellos en el modo y forma que se nos previene ...” (AMB. Sign. 8). A principis del segle XIX eren abundants les notícies sobre recomposició de camins que, en resposta a les ordres del comissionat de camins, havien de remetre els ajuntaments. Així, el 19 de març de 1816 el batle de Bunyola enviava un informe de l’estat dels camins del seu terme, on podem llegir: “... los caminos que necesitan recomposicion son los siguientes [...] el camino que de esta guia a Valldemossa y Espollas en algunas partes nececita componer ...” (AGCM. Sign. VI60/3). En un expedient format l’any 1821 per la Junta de Camins, tots els ajuntaments havien de donar una relació dels camins generals i travessies dels seus municipis, així com descriure l’estat en què es trobaven. En el cas de Bunyola, podem llegir: “... los caminos generales de este distrito ________________________________________________________________________________________ 201/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola son uno que de esta va a Palma, otro que de esta pasa al lugar de Orient, y otro que de Soller conduce a Palma; que los de travesia consisten en uno que de este pueblo pasa a Soller, otro de Valldemosa y Esporlas, otro a Santa Maria, otro a Alaró, otro a la comuna, y otro a varias villas del llano llamado vulgarmente el camino de Montaña ...” (AGCM. Sign. X-822/9). En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 3 de gener de 1841 es procedí a la distribució dels camins entre els regidors: “A cargo del Regidor segundo Dn. Miguel Serra quedan todos los caminos que hay desde el sitado torrente a la parte de Poniente que comprehende el de Soller y el de Valldemosa y Esporlas con las travesias que hay en este trozo de termino” (AMB. Sign. 10). A l’itinerari militar de Palma a Sóller format l’any 1859 pels comandants Casimiro Vizmanos i Quintela i Felix Jones i Berroeta es descriu detalladament tot el recorregut, on apareix, a 3 i 2,5 minuts de distància de Palma, “A la der c.c. á Buñola (1/2 h.) Id á la izq. á Valldemosa (2 ½ h.) (CGE. Sign. C-33 nº 14). L’any 1941 el General Tamarit, de la Junta de defensa y de armamento de Mallorca, va elaborar un estudi geogràfic-militar sobre la defensa de l’illa, on podem llegir: “... Por el O. del Puig de Buñola al valle se abre de nuevo gradualmente, siempre limitado hacia este lado por las montañas que arrancan del Teix. Por Raxa (faldas del Teix pasa un camino que trepando y siendo, a trozos, peligrosa senda permite la comunicación de este valle con el Estret de Valldemosa” (AMSC. Sign. 3ª-3-28). El camí vell de Valldemossa a Bunyola està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana, publicat pel Consell de Mallorca (1993) dins el termes de Bunyola i Valldemossa: “comunica ambdues viles a través de les possessions de Pastoritx, Raixeta i Raixa. ” (pàg. 135). Segons consta a l’acta del ple del 3 d’abril de 1995 el consistori bunyolí llegí un escrit de la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear segons la qual s’estava elaborant una guia de turisme de la Serra de Tramuntana, per la qual cosa es sol·licitava informació sobre els camins rurals e itineraris a peu de Bunyola. La resposta de l’Ajuntament incloia aquesta informació i “Asimismo, tradicionalmente en este Municipio ostentan carácter público los siguientes caminos:”, entre els quals apareix el camí de Valldemossa: “Camí de Bunyola a Valldemossa.Itinerario: Es Creuer, Alqueria Blanca, Biniatxar, Raixa, Raixeta, saliendo del Término Municipal hacia Valldemossa” (AMB. Sense signatura). En resposta a la petició de l’Ajuntament de Bunyola del 27 de març de 1996, el Consell de Mallorca elaborà una relació de camins de muntanya que havien d’esser inclosos dins les Normes Subsidiàries del terme municipal de Bunyola. Entre els camins inclosos en aquesta relació apareix el camí vell de Valldemossa, amb inici al camí vell de Bunyola-Palma, Raixa, i tipologia de camí de carro i ferradura (ACM. Sense signatura). El 18 de desembre de 1998 els Serveis Generals i Recursos Humans del Consell de Mallorca elaboraren un informe jurídic segons el qual “1. De l’estudi històric i arxivístic realitzat pel Consell Insular de Mallorca que ens ha estat remès, es comprova l’existència del camí vell de Valldemossa a Bunyola des de l’any 1784 (document núm. 1) i, a més a més, es constata, mitjançant les proves documentals que s’adjunten, la pervivència fins a l’actualitat de l’esmentat camí com a camí veïnal d’ús públic i, per tant, com a bé de domini públic d’ús general ...” (ACM. Patrimoni. Exp. 28/98). En sessió plenària celebrada el 7 de març de 2001 s’informava favorablement la proposta de la comissió informativa general per la qual es declaraven com a vials no motoritzats una sèrie __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 202/346 de camins del terme, per ésser inclosos en el Projecte de Pla de Vials no motoritzats a les Illes Balears. Entre els camins proposats apareix el que va cap a Valldemossa (AMB. Sense signatura). El 12 de febrer de 2002 el Conseller de Promoció i Ocupació del Consell de Mallorca dirigia una petició al batle de Bunyola en la qual llegim: “... Amb la intenció de potenciar l’ús lúdic i repectuós d’aquest entorn [la finca de Raixa] i atès que per ella discorre l’antic camí públic de Bunyola a Valldemossa, sol·licitam de vostè l’autorització per tal de netejar i senyalitzar el camí, especialment el tram que discorre entre Can Penasso i la finca de Raixa que es troba envaït per la vegetació ...” (ACM. Registre de sortida núm. 4181). La resposta del batle de Bunyola data del 15 de febrer del mateix any, per la qual “... us AUTORITZO a que pugueu netejar i senyalitzar el camí públic de Bunyola a Valldemossa, en el tram corresponent al terme municipal de Bunyola ...” (ACM. Registre d’entrada núm. 680). El 15 de febrer de 2002 l’Ajuntament de Bunyola autoritzava al Consell de Mallorca per poder netejar i senyalitzar el camí públic de Bunyola a Valldemossa, en el tram corresponent al seu terme municipal (CIM, entrada núm. 4202). Els trams 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 i 10 d’aquest camí formen part de la ruta de Pedra en sec. (Veure Annex 2.1.21). Camí de Raixa A l’acta de la sessió celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 5 d’octubre de 1778 apareix una “Relasion de los reparos y composision del camino llamado de la Alcaria Blanca sito en este termino enpesando en la division del lugar llamado al torrento asta el Predio La Font Seque”, on podem llegir: “4. Desde el referido lugar [torrent de Raixa] asta el Carraron llamado de Raxe poner las gradas necesarias y abriendo algunos desaguadores llenandolo todo con la devida pusitura llenando lo necesario de suerte que no deve poderse quedar agua en dicho lugar. Y una grasa junto el carraron de Raxe en cada parte a los dos desaguaderos ay” (AMB. Sign. 8). El 28 de juny de 1855 Miquel Rubert venia a Miquel Lladó el predi anomenat Son Ripoll “...confinante con el otro predio Son Ripoll propio de Gabriel Verd, con camino publico llamado de Raxa, con el predio Son Pax, con tierras de los herederos de D. Valentí Terrers, con las de Juan Guillot, y con camino de Valldemosa...” (ARM CH 666). L’any 1954 l’Institut Geogràfic i Catastral va realitzar els treballs topogràfics per delimitar la línea de terme dels municipis de Bunyola i Valldemossa i assenyalar les fites comunes. A l’acta de les operacions practicades podem llegir el següent: “Mojón Treintaiuno [...] Está enclavado en la margen norte del camino carretero de Raxa a Pastoritx y en la margen derecha aguas abajo del torrente de los Pollos de Pastoritx ...” (IGN. Sense signatura). En el Registre de la Propietat núm. 8 de Palma apareix registrada, tom 4856, llibre 85, fol 199, finca 888, la finca de Raixa, amb les següents partions: “Norte, finca Biniatzar, de los hermanos Roses Abrines, mediante pared de piedra con mortero que arranca de la puerta principal de Raixa, borde del camino antiguo de Bunyola a Esporles, hasta llegar al margen izquierdo del torrente y una vez cruzado éste, finca Biniatzar de los hermanos Roses Abrines y finca S’Heretad de N’Aymans, S. A, mediante pared seca de piedra que sube por la ladera de la montaña hasta llegar a un cortado desde el que se domina, mirando hacia el Sur-Oeste, la finca Son Termes; Sur, finca Son Termes de don José Montaner Sureda, mediante pared seca de piedra y accidentes naturales del terreno que sirven de divisoria de aguas; Oeste, línea divisoria formada por dos segmentos de recta trazados desde un portillo sin barrera situado en el camino viejo de Raixa a Raxeta, a unos trescientos sesenta metros de la barrera de hierro donde se considera que comienza dicho camino”. ________________________________________________________________________________________ 203/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola Camí de Son Nasi A l’acta de la sessió celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 5 d’octubre de 1778 apareix una “Relasion de los reparos y composicion del camino llamado de Son Ignasi sito en el termino de esta Villa empesando en la Villa y fenesiendo entrando en el camino del Predio de la Alcaria Blanca”, en la qual se detallen tots els trams que s’havien de recomposar i les recomposicions a fer: “... 2. Llegando en el predio Las Costas una grasa bien puesta de dos palmos de ondo umplir los cuales de suerte que estiga bien compuesto. 3. Junto en Son Amalondra al lugar asenelado quitar las piedras sitas esmendar lo demas [...] 12. Antes de llegar serca de dies pasos del Portel de Son Ignasi en donde ay una seña se ha de hazer una grasa y se ha de serrar asta el insinuado portel en donde se ha de aser otra grasa. [...] Desde el referido lugar asta doese pasos dentro el Predio La Alcaria Blanca componer y senar lo nesesario ...” (AMB. Sign. 8). En sessió celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 6 de gener de 1779 es tractà la proposició d’un dels regidors “... para dar cumplimiento a las ordenes del Real Acuerdo es presiso el rematarse el destajo de los caminos a lo menos enpesar con algunos, y asi soy de pareser que por el Domingo primer venidero se remate el del camino de Son Ignasi asiendo oy mesmo pregon publico en la forma de estilo ...” (AMB. Sign. 8). En la comissió de govern de l’Ajuntament de Bunyola celebrada el 5 de setembre de 1994 s’adoptà un acord sobre recomposició de camins rurals, pel qual es demanaria ajuda a la Comunitat Autònoma per executar les obres d’una sèrie de camins del terme, entre els quals es trobava aquest camí: “Camino de Biniatzar” i “Camino de Son Nassi y Sa Coste Pelada, Presupuesto 3.107.960.- Pts” (AMB. Sense signatura). Aquesta documentació també fa referència a sa Costa Pelada, núm. 65. La continuació del camí catalogat apareix al Catàleg de Camins del terme municipal de Valldemossa, elaborat pel Consell de Mallorca (Dpt. Medi Ambient) l’any 2009, inclòs amb el núm. 15, camí de Bunyola / Camí de Pastoritx / Camí de Raixa. A les conclusions del catàleg es recomana la inclusió d’aquest camí a l’Invenari de Béns de Valldemossa. Pel que fa referència a aquest camí s’ha trobat la següent documentació: El 6 de juliol de 1659 Joana Calafat capbrevava una peça de terra i hort anomenat l’hort d’en Balle, que “... confronta de una part ab lo Cami real anant a Bunyola, y a Pastoritx, de altra ab hort de Domingo Torres, de altra ab possessió de Bartomeu Beuça de Llorens, de altra ab hort de Gregori Homar, are de Bartomeu Homar, de altra ab torrent qui ve del moli de dit Torres, y de altra part ab possessió de dit Bartomeu Beuça de Llorens, y part ab terras de Jaume Selva ...” (ARM. ECR 1073). A un expedient titulat Expediente en que por parte del Conde de Ayamans, y del Marqués de Vilafranca se pide que el Monasterio de la Cartuja contribuya para la nueva obra en el camino de la Villa de Valldemossa. 1784, es pot veure com Juan Muntaner Horrach, en nom de Felipe Vilar, comisionat encarregat de recaudar les contribucions destinades a la construcció del camí de carro a Ciutat, insta als particulars a pagar el que deven, dient el següent: “... no obstante de haverles hecho presente el gravisimo perjuicio que en su defecto se seguirá no aprovechandose los dos meses antes del otoño en la construccion del referido camino, que en el dia se halla en el paraje mas peligroso llamado el Estret, pues con las regulares lluvias, y avenidas del torrente en aquel tiempo, quedará inutilizado el nuevo camino, y tendrán que ir los viageros o bien por el de la villa de Esporlas, o, por el de Raxa ...” (ARM. Sign. AA 774). __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 204/346 En un altre expedient de 1815 format pels mestres picapedrers de la Junta de Camins es descriu el resultat del reconeixement dut a terme per verificar l’estat dels camins reials de les viles de Mallorca, on es parla dels camins de Valldemossa: “... los de la villa de Valldemossa se hallan en un regular estado, solo el que va al teix hay una porcion descompuesta y otra porcion al que va a Buñola por Pastorig pero es facil de remediar, y en esta no hay aguas entretenidas ...” (AGCM. Sign. VI-61/4). A l'acta de la Comissió Municipal Permanent de l'Ajuntament de Valldemossa de l'1 de febrer de 1928 trobam, dins l'ordre del dia, la lectura “... de una instancia presentada por Doña Maria Castañer sobre modificación del camino transversal que pasando por el Mirabo y Pastoritx y Son Verí, conduce a Buñola y entendiendo que la variación de camino, no lesiona los derechos del vecindario, se aprueba la modificación efectuada sin perjuicio de elevarlo al pleno para su definitiva aprobacion” (AMV. Actas. Legajo 4º. Libro nº 4). Com a continuació del document anterior, a la sessió plenària del consistori valldemossí del 20 d'agost de 1928 “... se acordó aprobar la variación introducida por Doña Maria Castañer Valles, propietaria del predio Mirabó del camino vecinal que atraviesa dicho predio, conduciendo a Buñola pasando por Son Veri, Pastoritx y Raixa, por entender que mejora el transito vecinal la modificación introducida ...” (AMV. Actas. Legajo 2º. Libro nº 2). A les normes subsidiàries de Valldemossa, aprovades per l'esmentada Comissió Insular d’Urbanisme el 27 d'octubre de 1995, trobam un índex de camins on apareix, amb el número 17, el camí vell de Valldemossa a Pastoritx i Bunyola. Apareix grafiat tot el camí dins els plànols 11.2.3, 11.2.6 i 11.2.7, titulats “camins de muntanya”. A l'article 122 del capítol sisé dedicat a la protecció del sistema viari diu: “1.- Els camins grafiats als plànols titulats Vies d'accés a la ribera de la mar i Camins de muntanya, en cas de ser de titularitat privada, podran ser declarats d'utilitat pública per a la seva expropiació o per tal de poder ser declarats d'ús públic” (ACIU. Sense signatura). En el Registre General de la Comissió Insular d’Urbanisme del Consell Insular de Mallorca, amb data d'entrada del 23 de gener de 1998, apareix una denúncia pel tancament del camí públic que uneix Valldemossa i Bunyola, efectuada pel, que prèvia exposició de motius, sol·licita: "a)- Que demani a l'Ajuntament de Valldemossa que, en aplicació dels articles 70 i 71 del Reglament de Bens de les Entitats Locals, dugui a terme la Recuperació d'Ofici al Camí de Valldemossa a Bunyola, en el punt anomenat Son Verí" (ACIU. Registre núm. 808). A la sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Valldemossa el 26 de febrer de 1998 es va llegir la sol·licitud presentada per l'Associació per a la Defensa dels Itineraris de Mallorca (ADIM) en la qual es donava compte del tancament, a Son Veri, de l’antic camí públic que unia les poblacions de Valldemossa i Bunyola, i “... Por parte de la Secretaria se informa a la Corporación que para el ejercicio de la recuperacion administrativa es necesario la existencia de pruebas de la posesion administrativa y de que tal uso público haya sido perturbado o usurpado por el presunto responsable, requisitos que no se dan en el presente caso ya que: no conta en el Inventario de Bienes el camino de Son Verí; no hay datos ni documentación que acrediten la posesión municipal, y que en acta suscrita por el Inspector del Consell Insular de Mallorca se hace constar que se mantiene un acceso a pie por el citado camino. Por lo expuesto, y habida cuenta que el citado camino no consta que sea de titularidad municipal, la Corporación por unanimidad acuerda, en virtud de los deberes de información mutua, poner en conocimiento del Consell Insular de Mallorca la denuncia presentada por ADIM a los efectos de que proceda, si así lo considera oportuno al ejercicio de la acción de investigación de los derechos que pudiera ostentar el Consell Insular sobre dicho camino” (AMV. Sense signatura). Amb número d’entrada 4037 i data del 30 de març de 1998, apareix una certificació de l'Ajuntament de Valldemossa dirigida al CIM, amb l'acord del ple celebrat per aquest consistori el ________________________________________________________________________________________ 205/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola dia 26 de febrer, referent a la sol·licitud d’ADIM, sobre recuperació d'ofici del camí de Valldemossa a Bunyola (ACM. Registre núm. 4037). Camí de Pastoritx El 28 de gener de 1363 Bartomeu Bosch subhastava una alqueria a Valldemossa, que feia partió “... ex una parte cum camino publico quo itur apud pastorig ...” (ARM. ECR 459). El 29 de gener de 1403 Bertran Roig establia un molí situat a Valldemossa, que feia partió “... ex una parte cum camino quo tendit a pastorig ...” (ARM. ECR 116). L’1 de maig de 1414 Joana, vidua de Pere Forns, subhastà la possessió que tenia a l’Estret, que feia partió “... ex alia parte cum camino quo tendit a pastorig ...” (ARM. ECR 115). El 7 de gener de 1451 Jaume Huguet establia a Jaume Safortesa una alqueria a Valldemossa que feia partió “... ex una parte cum quadam alqueria Michaelis Morelli, et ex parte altra cum alqueria ¿ Bernardi Aulesa ¿ et ex parte altra cum alqueria nuncupata Ratxa et ex parte altra cum alqueria nuncupata pastorig et ex parte altra cum honori Bernardi Ordines et ex parte altra cum honori den Forns et ex parte altra cum alqueria Franscisci Exalo et ex parte altra ¿ intrata dicte alquerie cum quodam camino regali ...” (ARM. ECR 117). El 20 de maig de 1482 Pere Torres declarava posseir unes cases amb hort i olivar en el terme de Valldemossa, que feien partió “... ex una parte cum via publica qua tenditur versus posessione de pastorig et ex alia parte cum torrente de la coma den mager, et ex alia parte cum vinea hieronimii marimon, et ex alia parte cum orto pauli grasset et ex alia parte cum orto et hospicis bartolomeo ferra et cum domibus blasis ferran et ex alia parte cum domibus pauli gras ...” (ARM. ECR 1072). L’any 1487 Antoni Torres de Valldemossa pagava a la Procuració Reial per l’establiment d’un cairó de terra a Valldemossa, “... Et affronta lo dit cayro de terra ab hun torrent lo qual discorre de la font de la coma, e de altre part ab la possessio den Johan Omar, e de altre part ab lo cami qui va a pastorig ...” (ARM. RP 3886). El 10 de maig de 1517 Antonina, muller de Blai Ferrà, capbrevava unes cases a Valldemossa, que feien partió “... ex una parte cum via publica quo tenditur ad pasturig et ex alia parte cum domibus heredum luch puyol et ex alia parte cum domibus petris torres et ex alia parte cum domibus johannis rubi et ex alia parte cum domibus et patuo terre bartholomei thomas. El 9 de juny del mateix any Pere Torres capbrevava unes cases amb hort i olivar que confrontaven “... ex una parte cum via publica qua tenditur versus posessione de pastorig et ex alia parte cum torrente de la coma den mager, et ex alia parte cum vinya hieronimi marimon et ex alia parte cum orto pauli grasset et ex alia parte cum orto et hospicis bartholomei ferra et cum domibus blasis ferran et ex alia parte cum domibus pauli grasset ...” (ARM. ECR 1072). El 9 de juny de 1517 Antoni Homar capbrevava una possessió situada a Valldemossa, que confrontava “... ex una parte cum itinere regali et ex alia parte cum torrente de la coma et ex alia parte cum quadam posessione Guillermi omar fratus sui et ex alia parte cum montanea de pasturig et ex alia parte cum posessione Anthony Bausa et ex alia parte cum vinea heredum Michaelis Ferrra et ex alia parte cum itinere de les Vinyes et ex alia parte cum posessione Raymundi Mager et ex alia parte cum posessione Petris Mager als. omar et ex alia parte cum itinere quo tenditur ad molendine aque Nicolai Farra et ex alia parte cum torrente dicto de la coma et ex alia parte cum itinere publico de pasturig Et ex alia parte cum quodam orto Bartolome Calafat ...” (ARM. ECR 1072). __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 206/346 El 12 de setembre de 1517 Jordi Marimon registrava en l’Escrivania de la Reial Capbrevació un olivar que confrontava “... ex una parte cum olivar johanum omar et ex alia parte cum quadam tancha olivaris sabestiani calafat et ex alia parte cum itinere de pasturig ...” (ARM. ECR 1072). El 28 de març de 1580 Pere Ferrà venia a Joan Escanelles un molí de blat a Valldemossa, que confrontava “... ex una parte cum petia terre Dominici Torres. Et ex alia parte cum raffallo Jacobi Selva. Et ex alia parte cum torrente descendente de la Coma. Et ex alia parte cum petia terre dicti Domini Torres. Et ex duabus partibus cum camino publico per quem itur a Pastorig ad Villam de Bunyoli ...” (ARM. ECR 122). El 23 de gener de 1583 Jeroni Garau establia a Joan Calafat menor dos molins fariners i dos horts, “... Et affrontatur stilicet predicti duo hortuli ex una parte cum Raffallo heredum Jacobi Selva et ex alia parte cum torrente Regio descendente de la coma et ex alia parte cum via publica qua itur ad possessionem de pesturig et ex alia parte cum dicta via publica et ex alia parte cum camino quo itur al bosquet et ad alia propietates, et ex alia parte cum torrente dicto de la coma alterum vero casale molendini bladerii per Joanem Scanelles a dicto Petris Farra emptum affrontatur ex duabus partibus cum horto campo et olivari Dominici Torres et ex alia parte cum via publica perquam tenditur ad dictam possessionem de pastorig alterum vero casale molendini per dictum Joanem Scanelles acquisitum a dicto discreto Nicholao Farra notario ...” (ARM. ECR 122). El de 9 de gener de 1589 Pere Escanelles estableix a Geroni Garau, canonge, uns horts a Valldemossa que confronten amb “... dicto propietates filicet dicti, duo sorteti ex una parte cum rafallo heredum jacobi selva et alia parte cum torrente regio descendente de la coma et alia parte cum via publica per quam itur ad posessionem de pastoritx et ex alia parte cum dicta via publica et ex alia parte cum camino quo itur ad boscat et ad alias propietates et ex alia parte cum dicto torrente de la coma.” A més d’un molí fariner que “... affrontatur ex duabus partibus cum sorto campo et olivari domini torres et ex alia parte cum via publica qua itur ad dictam posessionem de pastoritx.” (ARM. ECR 123). El 14 de novembre de 1592 Joana Calafat venia a Joan Calafat una part de la seva possessió anomenada Son Homar, “... Affrontata ex una parte cum camino regio pro itur a Pasturig et ex alia parte cum petia terre olivaris Bartolome Omar et ex alia parte cum possessione vocata la Coma magnifici Joan Sureda domicelli, et ex alia parte cum troceo olivaris Petris Bujosa et ex alia parte cum torrente qui abaxe de dita coma ...” (ARM. ECR 122). El 26 d’agost de 1627 Jaume i Joan Puig vene a Antonina Puig un tros de terra a Valldemossa, que afronta “... ex una parte cum Vico Regio quo itur a Son Homar y a Pastorix, ex alia cum horto Dominici Torres et campo Petris Torres, ex alia cum currallo Georgii Marimon et currallo Antonii Marimon als. balutxo, ex alia parte cum campo Joannis Calafat, et Antonii Simo ...” (ARM. ECR 126). L’1 de juliol de 1659 Antoni Ferrà denunciava posseir un olivar de pertinències de la possessió de Son Homar, i “... confronta de una part ab lo cami real qui va a Pastoritg, de dos parts ab olivar i terras dels hereus de Llorens Vidal, de altre part ab olivar de la possessio de Bartomeu Bauça als. Herevet ...” (ARM. ECR 1073). El 31 de març de 1701 Jaume Mateu Sunyer venia a Maties Company un hort dit Hort d’Avall que afronta “... ex una parte cum itinere Regio quo itur ad posessione de pastorix, et alia cum torrente, et ex alia cum terra heredum Petri Torres Jaumeta ...” (ARM. ECR 129). El 8 de desembre de 1733 Bartomeu Bauça denunciava posseir un rafal anomenat Mirabó, que “... confronte de una part ab Cami tander qui va a Pastorix, de altre ab Rafal de dit ________________________________________________________________________________________ 207/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola denunciant, antes dels hereus de Bartt. Calafat, de altre ab possessio dita Son Vari del Marques de Vivot Dn Joan Sureda, de altre ab lo bosch de Jaume Suñer fill de Jaume Mateu Suñer ...” (ARM. ECR 1073). El 12 de novembre de 1778 Dª Francisca Suñer Mut capbrevava una possessió anomenada Son Homar, sita a la vila de Valldemossa, que “... confina con tierras de Pedro Homar als. Bolelta, con torrente de la Font den Torner, con el Predio llamado Son Viscos, con camino sendero del Mirabó, con Bosque y olivar llamado del Mirabó, con Posesion Pastoritx, con tierras de Antonio Bausa Herevet, con tierras de Juan Ferra als. Parrenqueta llamada Cane Guida, con tierras de la Donante llamadas Son Jordi, con camino sendero por el qual de la referida Villa de Valldemosa se va al Mirabó, a Pastoritx, y a Son Verí ...” (ARM. ECR 1074). L’any 1784 el Reial Acord formà un expedient a instàncies de la petició del Comte d’Aiamans i Marquès de Vilafranca, que demanava que el Monasteri de la Cartoixa contribuís en la construcció d’un camí de carro a Valldemossa. En carta dirigida per l’Ajuntament de Valldemossa a la Junta de Camins el 30 de juny de 1785 el consistori exposava els seus arguments sobre la construcció del nou camí, que pensaven no reportaria beneficis als moradors del poble, sinó tan sols als propietaris de Palma que posseien terres al terme: “... la utilidad solo ha de transendir a los cavalleros y hazendados vezinos de la Ciudad, en pasar a sus Quintas y Predios con calez, de que no podran valerse los moradores de esta Villa por ser pobres e infelizes a causa que las Possesiones son de los Cavalleros, y vezinos de esta Capital; y podemos presumir que si el Egregio Conde de Montenegro y Montoro huviese permitido al Director dn. Pedro Juan Morell el fabricar una cocheria dentro el Predio Raxa para poner su calez quando subia a su Predio Pastorig, no huviera intentado el tal camino de ruedas ...” (ARM. AA 774). El 13 de febrer de 1778 Francisca Suñer Mut capbrevava la seva possessió anomenada Son Homar, que “... confina con tierras de Pedro Homar als. Bolleta, con torrente de la Font den Torner, con el Predio llamado Son Viscos, con camino sendero del Mirabó, con Bosque y olivar llamado del Mirabó, con Possession de Pastoritx, con tierras de Anttº Bausa Herevet; con tierras de Juan Ferra als. Parresueta llamada Cane Guida, con tierras de la Denunciante llamadas Son Jordi; con camino sendero por el qual de la referida villa de Valldemosa se va al Mirabó a Pastoritx y a Son Veri ...” (ARM. ECR 1074). El 25 de novembre de 1829 Joana Aina Palou de Comassema capbrevava una possessió anomenada Son Homar, que “... Linda con tierras de Pedro Homar als. Botella, con torrente de la Font den Torner, con el Predio llamado Son Viscos, con camino sendero del Mirabó, con Bosque, y olivar llamado del Mirabó, con pocesion Pastoritx, con tierras de Antonio Bausá Herevet, con tierras de Juan Ferrá als. Parregueta llamada cane Guida, con tierras de la denunciante llamada San Jordi, con camino sendero por el qual se la referida villa de Valldemosa se va al Mirabó, a Pastoritx, y a Son Verí ...” (ARM. ECR 1076). El 20 de març de 1834 Joan Cassador i la seva dona Magdalena venien a Joan Rosselló un rafal a Valldemossa, que feia partió “... ex una parte cum camino regali quo tenditur ad locum dictum de pastorig Et ex alia parte cum raffallo Johanis Palagri Et ex alia parte cum alquaria Johanis Calafat Et ex alia parte cum Alcharia Johanis Morell Et ex alia parte cum quibus duam partibus de Raymundi Mager ...” (ARM. ECR 1076). En la sessió plenària de l'Ajuntament de Valldemossa celebrada el 29 de gener de 1957, es donà lectura a diverses instàncias: “... una presentada por Don Antonio Rullán Castañer, actuando como mandatario de Don Antonio Garau Colom, solicitando instalar una tuberia de uralita siguiendo el camino que va desde Es Torrent d'Avall a Raxa por Pastoritx, en su tramo desde el Torrent d'Avall, al estanque grande del Huerto de Son Homar, en su consecuencia, después de breve discusión, se acuerda aprobar ...” (AMV. Sense signatura). __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 208/346 En un expedient d’expropiació forçosa de terrenys ocupats per l’estació depuradora, format el 3 de juny de 1966, es descriu una de les parcel·les expropiades: “... Una parcela de terreno, donde está emplazada la Estación Depuradora de Aguas Residuales, de cabida aproximada unos NOVECIENTOS SESENTA metros cuadrados que linda con unos 10 metros lineales con el camino denominado de Pastoritx y también del Torrent d’Avall, donde se halla la entrada de acceso a dicha Estación Depuradora con camino de una anchura de unos 2’50 metros ...” (AMV. 13-baix-c). A l’amillarament de la riquesa rústica i urbana de Valldemossa de l’any 1944 trobam les següents finques que feien partió amb el camí de Pastoritx: - Finca Son Homar, propietat de Jaume Morey Homar, que confronta a l’est amb camí que va a Pastoritx i Son Homar. - Finca Son Homar, propietat de Bruno Morey Colom, que confronta a l’est amb el camí que va a Son Verí. - Finca Son Homar, propietat Francisca Estrades Estrades i germans, que confronta a l’est amb camí que va a Pastoritx i a l’oest amb camí de Son Homar. - Finca Ca na Guida, propietat de Joan Morey Estrades, que confronta a l’oest amb camí que va a Pastoritx. - Finca Son Batle, propietat de Bernat Fiol Ribas, que confronta a l’est amb camí de Pastoritx (AMV. 12-baix-b). El 16 de gener de 1998 l’Associació per a la Defensa dels Itineraris de Mallorca dirigí una sol·licitud al Consell Insular de Mallorca, en la qual feia constar “... el tancament de l’antic Camí Públic que uneix les poblacions de Valldemossa i Bunyola, per les possessions de Son Verí, Pastoritx, Raixeta i Raixa ...”, i demanava la recuperació d’ofici per part de l’Ajuntament de Valldemossa (ACM. Registre d’entrada núm. 808). DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - AA. DD. (2002). A la guia dels pobles de Mallorca dedicada a Bunyola, en la descripció de les cases de Raixa es diu: “Vora l’angle format pels laterals oest i sud de la clastra s’obren dues sortides: la que es troba més a ponent és la continuació del camí que condueix a Raixeta i a Valldemossa; l’altra duu a la façana de les cases.” (pàg. 78). A l’apartat dedicat a les passejades pels camins, també fa referència al camí de Biniatzar i Raixa: “... Podem anar a peu des de Bunyola, passant per davant l’estació, fins a la cruïlla de devora Can Penasso. Travessam la carretera de Sóller i a l’enfront trobam un camí paral·lel a la carretera. Passarem per devora les cases de s’Alqueria Blanca i travessarem el torrent, que es creua amb el camí. Més endavant, a la dreta, ens quedaran les cases de Biniatzar i després arribarem a Raixa. La passejada es pot allargar, si volem anar de Raixa a Raixeta ...” (pàg. 89). I també parla del camí vell de Pastoritx: “El conjunt de les cases (Biniatzar) es troba vora el camí vell de Patoritx, gairabé veí de Raixa (pàg. 81). - ALBERTÍ, J. et al. (1999). A la seva història de Valldemossa, parla del naixament de la vila i de l’existència d’una estructura urbana andalusina de certa entitat, demostrable a partir de l’existència d’un camí sarraïnesc: “1281, 18 juny. Pere Reboster estableix a Bartomeu Barberà una coma de la seva alqueria Pastoritx, que confronta amb el camí sarraïnesc que va a l’església. A cens de 6 morabetins i entrada de 50 s.” (pàg. 23). Més endavant podem llegir: “Respecte a la xarxa viària, trobam molts documents del segle XIII que ens relacionen l’església amb un camí que, per una banda, anava cap a Ciutat i, per altra, arribava fins a la important alqueria de Pastoritx” (pàg. 75- 76). ________________________________________________________________________________________ 209/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola - BLÁZQUEZ, M; LLOBERA, M; MUS, M. & TÉBAR, F. X. (1998). En el seu article sobre l’antiga xarxa de camins, a La Serra de Tramuntana, natura i cultura, parlen sobre els camins reials de pas públic i citen un parell d’exemples, entre els quals trobam el camí de Valldemossa a Bunyola per Pastoritx (pàg. 156). - CANTARELLAS, C. (1977-78). En el seu article dedicat a Raixa, fa referència a les diferents reformes i ampliacions de l'esmentada possessió, que, encara que no es poden analitzar en profunditat degut a la manca de documentació, possiblement foren realitzades per Eusebio Ibarreche a finals dels segle XIX: “Por lo que respecta a la intervención de Ibarreche, la noticia más precisa la da Bover. Su referencia está corroborada por la existencia de un documento relativo a la labor de Ibarreche, que consiste en una reseña de la reforma, supuesto complemento al testimonio gráfico no localizado. En líneas generales contiene referencias a transformaciones de tres órdenes: en la mansión, en el acceso a la misma y en los jardines. En la primera se diferencia una ala destinada al ala noble, y otra relacionada con el rendimiento agrícola. Por lo que respecta al acceso a la mansión se enumeran, aparte del camino público, una plaza principal, un pórtico y el paso para los coches”. - CAÑELLAS, N. (1996). En el seu article a la revista Miramar: “Assaig de reconstrucció de la Valldemossa musulmana (1)”, núm. 29, octubre-novembre-desembre. “La documentació bibliogràfica del segle XIII, a més, anomena una sèrie de camins, places i carrers (carreres) que donen una idea del que era llavors l’alqueria de la Mesquita: 1236 Carrera de va a l’església [Carrer de sa Rectoria?] [...]; 1279: Camí de Pastoritx [carrer de sa Dragonera?] [...]; 1285: Carrera que va al molí [...] [carrer de l’Amargura] [...]; 1288: Camí de Ciutat [carrer de la Beata] [...]; 1289: Camí que va a Deià [carrer de la Rosa] [...]; 1298: Carrera de la Fontassa [carrer Reial/de ses Filones?) (Rosselló, 1995. pàg. 29). [...] També s’ha de tenir en compte que Valldemossa [...] es troba al mig del camí de Deià, al final de la pujada des de Ciutat [...]” (pàg. 34 i 35). “Els camins i carrers de zona d’habitatge estaven condicionats pel traçat de la síquia de na Mas [...] i pels camins de Ciutat [...], Pastoritx [...] i Deià [...]. A la banda de sa Coma: el carrer de l’Amargura, que per ventura hauria estat originat pel traçat de la síquia de na Búger i el camí de sa Coma, assentament que ja existia en època àrab, haurien completat la xarxa viària de l’alqueria [...]” (pàg. 42). A més apareix una representació de Valldemossa en època musulmana amb la possible ubicació dels camins de Deià, de sa Coma, de Pastoritx o el de “Camí de ses Roques Llises/Camí de Ciutat” entre d’altres (pàg. 36 i 37). - COLOM, T. et al. (2002). En el seu article dedicat al tancament de camins, fan referència als casos del camí vell de Valldemossa a Bunyola i al camí de s’Escolta (pàg. XLIV-XLV). - FONT, M. & MENOR, F. G. (2001). A la Guia dels pobles de Mallorca. Valldemossa; a l’apartat dedicat a la possessió de Pastoritx podem llegir: “La possessió és travessada pel camí vell de Bunyola, documentat ja l’any 1571, que comunica ambdós pobles i que s’identifica, en el tram que va des de la vila de Valldemossa a les cases, amb el camí de Pastoritx, un dels més emplemàtics del terme. El camí passa per sa Coma i Son Verí, envolta la mola de Pastoritx per migjorn i arriba a les cases de Pastoritx per pujar pel puig de s’Obi (ja dins el terme de bunyolí) cap a les cases de Muntanya i seguir fins a s’Alqueria d’Avall i finalitzar a la vila de Bunyola” (pàg. 73). - FORTEZA, M. (1953). A la seva obra sobre els antics camins de Mallorca, diu: “Además, resulta que el camino de Valldemosa a Buñola, se menciona ya en el siglo XIII y que en las escrituras de traspaso de fincas, del mismo siglo, se hace mención del camino que iba de la iglesia de Valldemosa a Esporlas. Este camino se convirtió en carretero hasta Son Ferrandell, al ser introducidos los carros en la Isla” (pàg. 6). - GRIMALT, F. (2003). A la seva obra L’eix de Sineu podem llegir: “El 1495 els jurats de Valldemossa i Bunyola sostenen plet contra els propietaris de Pastoritx i Raixa, Francesc Morell i __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 210/346 Francesc Armadans respectivament, perquè aquests intenten impedir el trànsit pel camí que comunica ambdues possessions per dins les seves finques. El Procurador Reial va determinar que es conservés la possessió immemorial del dit camí a favor dels jurats” (pàg. 41). - HABSBURG-LORENA, Ll. S. (1999-2003). A Les Balears descrites per la paraula i la imatge. En el volum cinquè trobam la descripció de diferents camins de Bunyola: “... Després d’haver travessat el torrent, deixam la casa de Raixeta darrera nosaltres i davallam per un camí de carro bastant bo a la vall [...] Hom travessa dues vegades la llera del torrent de la vall, ...” (pàg. 403- 404). - MUNTANER, J. (1940). En els seus Documentos para la historia de Buñola recull un document de 23 de febrer de 1495 sobre el camí de Bunyola a Valldemossa per Pastoritx: “Nobili regius procurator regni Majoricarum audita verbali altercatione coram eo habita inter Anthonium Gilabert alterum ex juratis parrochie de Bunyola et Bernardinus Ferran alterum ex juratis ville de Valldemussa parte ex una et honorabili Franciscum Armadams domicellum et Franciscum Morell cives majoricarum super eo videlicet quod per dictos juratos petebatur eos et habitatores dictarum villarum conservari debere in possessione itineri quod transit per possessione dictorum Francisci Armadamas et Francisci Morell et per quod tenditur de villa de Valldemussa ad parrochiam de Bunyola juxta quandam sentenciam inter predecessores dicti Morell et juratus de Valldemussa contrarium vero asserebarutur per dictos Armadams et Morell dicente dictum itineri multum damnosum eis et quod necesse erat illud mutavi. Tandem ditus nobilis Regius procurator auditus ad plenum dictis (?) partibus et visa dicta sentencia providet dictos juratos debere conservari in possessionem dicti itineri. Salvo tamen quod possit mutari si ei videbitur in futurum esse mutandum sine dispendio itineri antedictum. Quare etc.” (pàg. 136). En el capítol dedicata a la capbrevació dels béns de la heretat de Jaume Matheu Suñer, amb data del 6 de desembre de 1680, apareix la capbrevació de la finca de Son Homar, on diu: “Comfronta dita Possessió de una part ab terras de Barthomeu Homar fill de Pere y ab lo torrent de la font den Torner, de altre en lo lloch dit Son Viscos, de altre en lo cami sander qui va en el Mirabó de Son Veri y Pastorig, de altre ab lo bosch y olivar de Margarita Ferra y Homar y de altre part ab cami sander qui va a la Vila de Valldemossa al Mirabó de Son Veri y Pastorig ...” (pàg. 237- 238). - ROSSELLÓ, R. (1995). A la seva aportació a la història de Valldemossa podem llegir: “1294, 3 d’agost.- Arnau de Tarragona estableix a Simó Calafat un tros de garriga de la seva alqueria de Benirecudi, confrontant amb els camins de Pastorig i l’Alzinar. A cens de 10 sous i 4 sous d’entrada. (ARM ECR 353 f. 158v)” pàg. 25. - ROSSELLÓ, R. (1995). A les notes històriques de Bunyola en el segle XIV llegim el següent: “1399, 13 de febrer.- Jordi de Sant Joan cavaller i Antoni de Puigdorfila donzell que tenen possessions a Bunyola han acordat mudar el camí que va de l’Alqueria Blanca a Valldemossa i ho volen fer a coneguda dels jurats. (ARM AH 75 f. 14 i 30)” (pàg. 40). - ROSSELLÓ, R. (1995). A les seves notes històriques de Bunyola en el segle XV recull: “1401, 27 juliol.- Aparici Cirera ciutadà senyor de Pastorig diu que ell i predecessors han acostumat a passar per un camí de la possessió de Joan Desbach dita la Coma per anar a Ciutat i a Bunyola. Ara els hereus d’aquest senyor el volen privar de passar. (ARM AH 80 f. 123 v)” (pàg. 37). - SUAU, B. (2004). En el seu article dedicat a la possessió de Raixeta, publicat a Es Castellet, núm. 10, es pot llegir: “... Les cases de Raixeta es troben a poc més de mitja hora a peu de Raixa. S’hi accedeix pel camí vell de Bunyola a Valldemossa, que també va a Pastoritx i que passa per Raixa. Abans s’hi anava des de la clastra d’aquesta possessió, però ara s’hi arriba agafant un nou accés situat a la dreta del camí vell de Palma ...”. A l’apartat dedicat als camins de la possessió apunta: “... Dins Raixeta trobam diversos camins: El camí vell de Valldemossa o de Pastoritx, que duu de Raixa a Raixeta. ________________________________________________________________________________________ 211/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola Era l’antiga via per anar de Bunyola a Valldemossa. Francesc Colom, de Raixa, ha sentit contar que el traçat actual d’aquest camí de carro no és l’original. L’antic era de ferradura i anava vorera vorera del torrent. Segons Francesc Colom, el camí actual fou fet a principis del segle passat per Antoni Jaume Nadal, propietari de Raixa i de Raixeta ...” (pàg. 20). - SUAU, B. (2006). En el seu article dedicat a la possessió de Muntanya, publicat a Es Castellet, núm. 23, fa un apartat dedicat als pastors i carritxers, on parla del sen Bernat Cabot, d’Orient, i diu: “... El sen Bernat va morir l’any 1944, assegut a una soca del camí Vell de Raixa, mentre pasturava la guarda prop de l’Alqueria Blanca. El canet va quedar devora ell fins que el trobaren ...” (pàg. 22). - TRIAS, S.; MUNTANER, J. & LLADÓ, J. (1996). A Valldemossa. Història, mites i tradicions. Podem llegir: “Quasi un segle després, l'any 1495, es fa menció documental del camí que unia Valldemossa i Bunyola a través de Pastoritx. No és estrany, doncs, que en el segle XVII aquestes valls es convertissin en refugi de tots els bandejats”. - VALERO, G. et alt. (1999). A la seva guia de passeig per Valldemossa dedica l’itinerari núm. 5. a Pastoritx, on podem llegir el següent: “Aquest itinerari ressegueix un tros de l’antiga xarxa de comunicació existent entre els pobles de Valldemossa i Bunyola” (pàg. 143). - VALERO, G. (2003). En el seu llibre dedicat a Raixa i la seva història apareix un paràgraf titulat “Una qüestió de camins cap a 1784”, sobre un expedient incoat pel Real Acuerdo sobre el projecte de nou camí de carro de Palma a Valldemossa, on podem llegir: “Després de rebatre el Batle Reial alguns dels arguments aportats per Pere Joan Morell, senyor de Pastoritx i defensor del nou camí de Palma a Valldemossa, es refereix directament al camí de Raixa a Pastoritx i Valldemossa: “También es equivocacion querer prescindir que los moradores de esta [Valldemossa], hayan de percibir la mayor parte del beneficio en sus haziendas, en la comodidad de sus personas, respecto que ellos nunca usarian de carro por ser sus heredades tan reducidas, que no lo permite para el transporte de sus frutos, y la utilidad solo ha de trancerder a los caballeros y hazendados vezinos de la Ciudad en pasar a sus quintas y predios con calez, de que no podran valerse los moradores de esta villa por ser pobres e infelizes a causa que las posesiones son de los caballeros y vezinos de esta capital y podemos presumir que si el Egregio conte de Montenegro y Montoro huviese permitido al Director Don Pedro Juan Morell el fabricar una cotcheria dentro el predio Raxa para poner su Calez quando subia a su predio Pastorig, no huviera intentado el tal camino de ruedas” (pàg. 19). En el capítol dedicat a la xarxa viària trobam un apartat sobre el camí de Bunyola a Valldemossa: “... Des de les cases de Raixa fins a l’altura del comellar des Porrassaret el traçat fou condicionat durant els darrers temps de funcionament i vida tradicional de les possessions. Des de les estances agrícoles de Raixa neix el camí, amb una amplada de carro, amb un marget de sosteniment lateral d’una alçada mitjana d’1 m. Al final d’aquest tram el camí travessa un xaragall mitjançant un pont amb escopidors a ambdós costats [...] Els altres camins per dins el territori són d’ús agrícola o forestal. Des del mateix camí vell de Valldemossa neixen els traçats que pugen cap als diferents comellars on hi havia els conreus” (pàg. 86- 87). - VIBOT, T. (2005). En la seva obra dedicada als crims a Bunyola i Orient durant els segles XVI al XIX, podem llegir: “... El fet succeí durant l’estiu de 1805, un tres de juliol. Miquel Vives, un jove de Deià arribà a Raixa des de Valldemossa amb una dona, coneguda com “madó Fulla”, fugint d’un tal Bartomeu Oliver, qui volia, a més de maçolar-lo, forçar-lo sexualment. Aquest jovenet havia estat vist prèviament al camí públic de Valldemossa, prop de Pastoritx ...” (pàg. 54). CARTOGRAFIA ON APAREIX: - DESPUIG, A. (1785). Mapa de la Ysla de Mallorca. Apareix aproximadament i majoritària. __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 212/346 - COELLO, F. (1851). Atlas de España y sus posesiones de Ultramar. Islas Baleares. Escala 1/200.000. Apareixen aproximadament els trams 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 i 10. - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala 1/100.000. Apareixen aproximadament els trams 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 i 10. - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició). Escala 1/100.000. Apareixen aproximadament els trams 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 i 10. - INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa nacional topográfico parcelario. Término municipal de Buñola. Escala 1/10.000. Apareixen els trams 1, 2, 3, 4, 6 i 7. Els trams 6 i 7 reben el nom de “Cº de Raixa a Raixeta”. - MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. Apareixen aproximadament els trams1, 2, 3, 6, 7, 9 (parcialment) i 10 . - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Full 670 (Sóller). Apareix aproximadament i majoritària. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala 1/25.000. Hoja 670 (Soller). Apareix aproximadament i majoritària. - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1979). Mapa Militar de España. Sóller (19-13). Escala 1/100.000. Apareixen aproximadament els trams 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 i 10. - CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (4-3). Apareixen els trams 1, 2, 3, 4, 6 i 7. - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 670- IV (Alaró). Apareixen els trams 1, 2, 3, 4, 6 i 7. - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller (38-26). Escala 1/50.000. Apareixen els trams 1, 2, 3, 4, 6 i 7. - CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareix parcialment. - CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala 1/5.000. Apareixen els trams 1, 2, 3, 4, 6, 7 i 12. - DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000. Apareixen els trams1, 2, 3, 6, 7, 9 (parcialment), 10, 12, 14, 15 i 16 (aproximadament). ________________________________________________________________________________________ 213/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 214/346 (34) CAMÍ DE SÓLLER LOCALITZACIÓ Municipi: Bunyola Fulls del mapa 1: 5.000: 670-5-6 / 670-6-6 / 670-5-5 Inici: carretera de Palma al Port de Sóller, Ma-11, prop d'Alfàbia Nou. Final: ctra Ma-11 de Palma al port de Sóller, prop del coll de Sóller Longitud: 1.510 m DOCUMENTACIÓ - Camí públic. - Camí reial. - Camí veïnal. - Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana. - Declaració d'utilitat pública. - Obres per part de l'Administració. - Catàleg de béns patrimonials de Bunyola (2004). - Relació de camins de Bunyola. - Catàleg de camins del terme municipal de Sóller (2006). SENYALITZACIÓ Fites Pintades Indicadors Panells DELIMITACIÓ LATERAL Sí No obert, paret i reixa. LIMITACIÓ DE PAS Sí No - A l'inici del camí hi ha una reixa i al final del tram 1, a les cases d'Alfàbia Nou, hi ha un paretó amb una reixeta. - A l’inici del tram 3 hi ha un marge i una reixa i al final hi ha una reixa. - Dues reixes, una reixa a l'inici del tram 4 i l'altra al final. - Al final del tram 6 hi ha un portell tapat. - Un marge i una reixa al tram 8. OBSERVACIONS - Els trams 1 i 8 actualment no existeixen. - Segons fonts orals el camí passava per les cases d'Alfàbia Nou i quan es varen fer les cases el camí es desvià. A l'arxiu de l'Ajuntament de Bunyola no s'ha trobat cap documentació que en fés referència. - La descripció que apareix d’aquest camí al catàleg de Béns Patrimonials de Bunyola (2004), és incompleta. - Camí d'interès excursionista Sí No ________________________________________________________________________________________ 215/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola RECOMANACIONS Inclusió a l’Inventari de béns municipals Obertura d’un expedient d’investigació Protecció per interès constructiu TRAMS - Tram 1 Des de l'inici del camí fins prop de les cases d'Alfàbia Nou. Tipologia: ? Tipus de ferm: desconegut Longitud: 137 m Amplada mínima: 0 m Seguiment: desconegut Estat: desconegut Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 2 Continuació del camí fins a la partió entre Alfàbia Nou i Biniforani Nou. Tipologia: carro Tipus de ferm: empedrat majoritàriament Longitud: 305 m Amplada mínima: 3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Es troba envait parcialment per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 216/346 - Tram 3 Continuació del camí fins a connectar amb la carretera de Palma al port de Sóller, Ma-11. Tipologia: carro Tipus de ferm: empedrat parcialment Longitud: 183 m Amplada mínima: 3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Es troba envait parcialment per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges - Tram 4 Tram amb inici i final a la carretera de Palma al port de Sóller, Ma-11. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra i empedrat Longitud: 97 m Amplada mínima: 3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Es troba envait parcialment per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges - Tram 5 Tram amb inici i final a la carretera de Palma al port de Sóller, Ma-11. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra i empedrat Longitud: 170 m Amplada mínima: 3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Es troba envait parcialment per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges ________________________________________________________________________________________ 217/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola - Tram 6 Continuació del camí fins prop de s'Hostalet. Tipologia: ferradura Tipus de ferm: terra Longitud: 88 m Amplada mínima: 1,6 m Seguiment: regular Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 7 Continuació del camí fins prop del coll de Sóller. Tipologia: ferradura Tipus de ferm: terra Longitud: 436 m Amplada mínima: 1,6 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Es troba envaït parcialment per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius Pont Escopidors Cadena Escalons Ratlletes Paret Pujadors Gual empedrat Clavegueres Pedres passadores Paretons Marges - Tram 8 Continuació del camí fins prop al coll de Sóller. Tipologia: ? Tipus de ferm: desconegut Longitud: 40 m Amplada mínima: 0 m Seguiment: desconegut Estat: desconegut Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 218/346 - Tram 9 Des del camí des Teix, núm. 9 prop de Can Topa fins a la ctra Ma-11, km. 22. Tipologia: ferradura Tipus de ferm: terra Longitud: 54 m Amplada mínima: 1 m Seguiment: regular Estat: regular Es troba envaït parcialment per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: L’1 de març de 1637 la Universitat de Bunyola pagava una pòlissa de 3 lliures 2 sous i 6 diners a Joan Català, traginer, “... y dira son per ordi se prengueren de casa sua per donar menjar an el bestiar de quan vingue en esta vila lo Sr. Dr. Miro per la informasio de l’home que trobaren mort, an el cami de Soller, deves lostalet ...” (AMB. Sign. 581). El 20 de setembre de 1778 l’Ajuntament de Bunyola llegí una ordre del Reial Acord segons la qual, a sol·licitud dels Regidors de l’Ajuntament de Sóller, s’havia de procedir a la recomposició “... del camino vulgarmente llamado de Soller que es el que de dicha Villa Via recta va en Palma a espensas comunes de ambas villas ...” (AMB. Sign. 8). A l’acta del ple celebrat el 7 d’octubre de 1778 es recull la reunió d’una comissió “... en el camino llamado de Soller a fin y efecto de formar el plan de todos los reparos se encontraran en el sitado camino arregladamente a lo mandado por la Real Audiencia y alli costituidos an pasado dichos peritos a formarle en el modo que se sigue: Primeramente se ha de quitar todas las piedras se hallan sueltas en todo el camino desde la division del Predio Alfabia junto al torrente asta la division del termino junto el predio Son Homar [...] y a mas de lo referido se ha de aser lo siguiente. En la linda del Predio la Font Seca poner en igualdad el camino llenandolo venia de ciento y sinquenta pasos serrandolo con grasas asta el camino quien va en dicho Predio. En la linda del predio La Aratad compondre los deseguaderos ay y remendar la grasa por donde tomen el agua en el Predio Son Homar y hazer dies y seis pasos de enpredado bajo de la mesma para fortificarla [...] En la division del Predio Biniadsa quitar un pedaso de empedrado ...” (AMB. Sign. 8). Les recomposicions continuaren en el segle XIX, així el 18 de desembre de 1803 s’acordà establir una contribució extraordinària “... para la recomposicion del collado de Soller ...” (AMS. Sign. 19); també el 16 de maig de 1806, vist l’oferiment fet pel Sr. Bisbe de Mallorca i per Joan Zaforteza “... para coadyuvar en la recomposicion del pedaso de camino que consiste desde el Predio Alfabia hasta el crusero por donde se va a Buñola en la cantidad de setecientas libras [...] considerando igualmente la extraordinària utilidad que de esta recomposicion resultaria al Publico: en vista de todo lo qual resolvieron y acordaron que esta Villa de los fondos y arbitrios que contemple poderse aplicar a este tan util, e interesante ramo, satisfaga y pague la cantidad de quinientas libras ...” (AMS. Sign. 19). ________________________________________________________________________________________ 219/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola A principis del segle XIX eren abundants les notícies sobre recomposició de camins que, en resposta a les ordres del comissionat de camins, havien de remetre els ajuntaments. Així, el 19 de març de 1816 el batle de Bunyola enviava un informe de l’estat dels camins del seu terme, on podem llegir: “... los caminos que necesitan recomposicion son los siguientes [...] el de Soller passa mas de una hora de distancia dentro del termino de esta Villa pero siempre lo han recompuesto los moradores de aquella villa y hay en el algunos pasos malos ...” (AGCM. Sign. VI-60/3). En un expedient format l’any 1821 per la Junta de Camins, tots els ajuntaments havien de donar una relació dels camins generals i travessies dels seus municipis, així com descriure l’estat en què es trobaven. En el cas de Bunyola, podem llegir: “... los caminos generales de este distrito son uno que de esta va a Palma, otro que de esta pasa al lugar de Orient, y otro que de Soller conduce a Palma; que los de travesia consisten en uno que de este pueblo pasa a Soller, otro de Valldemosa y Esporlas, otro a Santa Maria, otro a Alaró, otro a la comuna, y otro a varias villas del llano llamado vulgarmente el camino de Montaña ...” (AGCM. Sign. X-822/9). En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 23 de febrer de 1825 es va llegir un ofici de l’Ajuntament de Sóller “... relativo a que se tome providencia para que se corten varias ramas de olivos y algarrobos que impiden el libre transito del camino de Soller desde el Predio Alfabia hasta el Pont Gros; y en su vista se resolvió dar remedio a estos males” (AMB. Sign. 9). En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 3 de gener de 1841 es procedí a la distribució dels camins entre els regidors: “A cargo del Regidor segundo Dn. Miguel Serra quedan todos los caminos que hay desde el sitado torrente a la parte de Poniente que comprehende el de Soller y el de Valldemosa y Esporlas con las travesias que hay en este trozo de termino” (AMB. Sign. 10). El 20 de juny de 1842 el consistori bunyolí “... enterados de un oficio del Ayuntamiento Constitucional de Soller de once del actual solicitando que esta Corporacion la ayude en la recomposicion del camino de dicha Villa desde la cumbre del coll hasta el Predio Alfabia se acordó decirle y se le dico: que la suma que solicita para la sobredicha recomposicion será mejor invertirlo en recomponer el trozo de camino desde la Alqueria de Avall hasta esta Poblacion y otros trozos que casi unicamente sirven para los tragineros de aquel Pueblo y de otros que condusen generos a Soller ...” (AMB. Sign. 10). Camí a la Ciutat de Palma El 23 de setembre de 1750 es va reunir el consell per tractar el següent tema: “... lo para que se ha fet ajunctar a Vs. Ms. es que no ignoren que la aygua se esperimenta en dias passats desrotá una porcio del Cami qui de la pnt Vila va a la Ciutat de Palma dins al predio de Biniforani de Dn. Remon de Cavellaria el que mirat per differents Mestres diuen y declaren que es per imposible tornarse fabricar dita porsio del Cami en lo puesto ahont antes estave fabricat a cause de no poderse fer fort y en menos corrent de aygua de la que se esperimentá tornaría altre vegade descompondre al mateix per lo que es mon vot i perer que un de nosaltres pas a la Ciutat de Palma para veurer al dit Señor Dn. Remon de Cavallaria si nos donaria al permís de fabricar nou cami per dins la garriga del Predio de Biniforani ...” (AMS. Sign. 17). L’any 1754 un dels regidors de l’Ajuntament de Sóller exposava el següent: “Mes tinch que proposar a Vs. Ms. que no ignoren que en dies passats donarem una escarada en compondre una porcio de cami del qui de la pnt Vila va a la Ciutat de Palma del qui passa per dins al predio dit Biniforani y com al Dueño de dit predio qui se diu Dn. Ramon de la Cavellaria no vol permeter que se prengue terra y pedres de dins dit predio per compondre lo dit cami lo __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 220/346 que es contra lo que ha practicat esta Vila fins al pnt i que sempre se es servida de terra y pedres de los vezins de dit cami sens que los mateixos hajen may fets ninguna contradiccio, y havent lo dit Señor pres en dies passats a un dels homens qui treballavan en dit cami un cavech, y una xada per haverlo encontrat qui prenia terra y predes de dins lo dit Predio Biniforani es necessari veurer lo que se ha de fer, y axi Vs. Ms. resolen lo fahedor. Y discorrent los vots de un en altre com es custum fonch resolt conclus, y determinat (nemine discrepante) que se proseguís en compondre al dit cami prenint terra y pedres de dins lo dit predio per haverse axi practicat fin sl pnt y, si lo dit Señor preten lo contrari ja acudira al ¿ compatent” (AMS. Sign. 17). El 15 de juny de 1778, i vist el mal estat que presentava “... una porcion de camino del que va de esta a la Ciudad que es desde la fuente del Coll hasta la cumbre del Monte ...”, i davant lo costòs que havia de resultar la recomposició d’aquest tram, es va acordar modificar el traçat, per la qual cosa s’havia de demanar autorització al propietari de Biniforany, per on passava el camí (AMS. Sign. 18). En el ple de l’Ajuntament de Sóller del 14 de juny de 1791 es tornava a fer palès “... las mala disposicion en que se halla el camino por el qual se va de esta villa a la Ciudad de Palma en muchas partes, especialmente cerca la cruz del Coll, en la sequia llamada la Salaverda y cerca la fuente del mismo y delante de las casas llamadas lo hostalet donde ay una subida la mas aspera de todo el camino la qual facilmente se se podra remediar mudandola un poco por la parte debajo ...” (AMS. Sign. 18). Camí Vell de Sóller El camí vell de Sóller està inclòs, amb el núm. 160, en el Catàleg de béns patrimonials de Bunyola, aprovat inicialment per l’Ajuntament de Bunyola el 12 de gener de 2004. A l’apartat de propietat apareix com a no identificat, amb nivell de protecció A2, i a la descripció es diu: “Camí de ferradura, tan sols visible entre els darrers revolts que descriu la carretera abans d’arribar al coll de Sóller. Són en total quatre trams. Fa d’amplada mitjana 1’70 m. Al final del segon tram hi trobam graons. Es troba limitat a ambdós costat per una paret seca” (AMB. Sense signatura) (veure 2.1.19 Annex). Camí Vell de Ciutat El camí Vell de Ciutat està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana, publicat pel Consell de Mallorca (1993) dins el termes de Sóller i Bunyola: “Antic camí públic de Sóller a Palma. [...] Ja a la vertent de Palma es troba la resta més ben conservat, tot i que està invadit totalment per la vegetació" (pàg. 215). En la relació del camins de muntanya, elaborada pel Consell de Mallorca en resposta a la petició de l’Ajuntament de Bunyola del 27 de març de 1996, d’un estudi dels camins rurals de titularitat pública o ús públic per a la redacció de les Normes Subsidiàries del terme municipal de Bunyola. Entre els camins inclosos en aquesta relació apareix el camí Vell de Ciutat (SóllerPalma), amb inici a la carretera de Palma a Sóller i final a la mateixa carretera, i tipologia de camí de ferradura. (ACM. Sense signatura). A la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de Sóller de l’1 d’abril de 2009 s’aprovà inicialment el Catàleg de camins del terme municipal de Sóller (BOIB núm. 67 de 7 de maig de 2009). Segons aquest el camí de Ciutat / camí des Coll / camí Vell de Ciutat compleix els requisits per esser considerat públic (AMS. Sense signatura). ________________________________________________________________________________________ 221/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola La continuació del camí catalogat apareix al Catàleg de Camins del terme municipal de Sóller, elaborat pel Consell de Mallorca (Dpt. Medi Ambient i Natura) l’any 2006, inclòs amb el núm. 9, camí de Ciutat / camí des Coll. A les conclusions del catàleg es recomana la inclusió d’aquest camí a l’Inventari de béns de Sóller, actualment en fase d’exposició pública. Pel que fa referència a aquest camí s’ha trobat la següent documentació: L’any 1343 Francesc Ripoll capbrevava una peça de terra situada a l’alqueria anomenada del Vilar que feia partió “... ex parte una cum itinere regio quo itur de sullaris ad civitatem maiorici, et ex alia parte cum hospitio vestro et ex alia parte cum hospitio matheu cebriani [...] et ex alia parte cum itinere quo tenditur ad locum vocatum puig den ramis ...” (ARM. ECR 31). En consell celebrat per la Universitat de Sóller el 23 de març de 1689, es va exposar que en tot el camí de Ciutat no hi havia lloc per abeurar el bestiar, per la qual cosa es demanava la construcció d’un pica a la font Cuberta (AMS. Sign. 15). El 3 de gener de 1717 els jurats exposaven al Consell “... com estos dies passats los hobres de Sanct Antoni de Viana han fet adobar lo Cami de la Ciutat y la pnt Vila los ha fet ajuda de 81 sous, y encare falta adobar algunas parts qui estan de molt mala manera y axi se necesitaria acabar de adobar aquell, y axi mateix lo cami de Fornaluig, y axi vm. determineran lo feyhador (AMS. Sign. 15). També en consell de la Universitat de Sóller celebrat el 6 de setembre de 1750 s’aprovà un tall ordinari de 300 llliures “... per effecte de adobar al cami qui de esta dita Vila va a la Ciutat de Palma ...” (AMS. Sign. 17). En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Sóller el 2 de març de 1754 s’acordà recomposar el camí de Palma i a més reedificar el Pont d’en Valls “... situat en lo terme de esta Vila, en lo dit Cami qui va a la Ciutat que desribá la aygua se esperimenta en lo Añy 1750 ...” (AMS. Sign. 17). El mal estat del camí era tema recurrent dels consells de la Universitat: l’11 de maig de 1763 “... convocats y ajuntats en la Sala de la Universitat de dita Vila [...] per effecte de trectar coses consernents a la mateixa es estat proposat per lo dit tries Regidor major dihent Mag. Señors lo para que se ha fet ajuntar a V. M. Es que no ignoren que al Cami qui de la pnt Vila va a la Ciutat de Palma necessita de compondre per estar en moltas parts del mateix molt desrotat y axi es necessari veurer que medi pren per remediarlo per lo que Vs. Ms. resolguin lo faherdor ...”, acordant el consell aprovar un tall de bestiar per fer front a les despeses (AMS. Sign. 17). El 20 de setembre de 1775 un dels regidors de l’Ajuntament de Sóller proposava “... que el camino que va de esta a la Ciudad de Palma está muy desrotado y los tragineros claman para que se componga lo que hallo muy necessario a causa de que asi no se puede transitar por el; por lo que Vs. Ms. determinaran lo que les apareciere sobre esta proposicion ...” (AMS. Sign. 18). El 15 de juny de 1778, i vist el mal estat que presentava “... una porcion de camino del que va de esta a la Ciudad que es desde la fuente del Coll hasta la cumbre del Monte ...”, i davant lo costòs que havia de resultar la recomposició d’aquest tram, es va acordar modificar el traçat, per la qual cosa s’havia de demanar autorització al propietari de Biniforany, per on passava el camí (AMS. Sign. 18). En sessió plenària celebrada el 18 de maig de 1780, i seguint instruccions del Reial Acord sobre recomposició de camins, un dels regidors de l’Ajuntament de Sóller exposava: “... hallo ser necessaria la recomposicion de algunos de ellos señaladamente del que sigue hasta la orilla del mar vulgarmente llamado el cami de Mar, del que dirije a la Villa de Deya y del que de esta va a la Ciudad en varias partes donde son dichos caminos casi intransitables y assi ustedes __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 222/346 determinen lo que les apareciere. Y haviendo discurrido los votos de uno en otro como es costumbre unanimes han resuelto que se recompongan dichos caminos y qualesquiera otros publicos del distrito de esta Villa en los lugares que sea necessario y assi lo ha declarado y acordado” (AMS. Sign. 18). En el ple de l’Ajuntament de Sóller del 14 de juny de 1791 es tornava a fer palès “... las mala disposicion en que se halla el camino por el qual se va de esta villa a la Ciudad de Palma en muchas partes, especialmente cerca la cruz del Coll, en la sequia llamada la Salaverda y cerca la fuente del mismo y delante de las casas llamadas lo hostalet donde ay una subida la mas aspera de todo el camino la qual facilmente se se podra remediar mudandola un poco por la parte debajo ...” (AMS. Sign. 18). El 29 d’abril de 1799 el clavari de l’Ajuntament de Sóller pagava una pòlissa de 18 sous a Joan Colom, marger, “... per haver alsat un asbuldrech en el cami de Ciutat en el Pla den Alcover ...”, i el 22 de desembre de 1799 es tornaven a pagar 43 lliures 2 sous i 4 diners al mateix marger, per feina feta “... en compondre la pujade del coll qui es el que de Soller va a la Ciutat en varios trosos que se trobaven intransitables ...” (AMS. Sign. 1158). El 2 de desembre de 1799 el mateix ajuntament acordà “... que se haga un compartimiento del ganado para componer el camino de la Ciudad en que han de contribuir a saber ocho sueldos por cada cavalleria mayor, y cuatro sueldos por cada cavellaria menor ...” (AMS. Sign. 19). El 14 d’agost de 1816 es reberen les ordes de Lleonard Oliver, director de la Junta de Camins, “... con el objeto de que por el 1º del mes que sigue se pongan a trabajar en el Camino desde el Puente den Valls hasta Can Carol ...” (AMS. Sign. 20). Durant la sessió plenària del dia 22 de novembre de 1877, s’acordà “… reparar un trozo de horma del antiguo camino de Palma junto a Can Rapich y facilitar un peon para arreglar un trozo de camino en el callejon de las viñas …” (AMS. Sign. 30). El 17 de maig de 1883 l’ajuntament solleric llegí una instància presentada per un veïnat que sol·licitava alineació “... para poder completar la construcción de unas casas que lindan por la espalda con el camino que pertenecia antiguamente a la carretera que de Sóller dirigia a Palma y se acordó pasara a la comision de obras” (AMS. Sig. 32). El 17 de març de 1898 “Acordose hacer las reparaciones convenientes en el piso del camino antiguo que desde esta villa conducia a Palma, en el trayecto que comprende desde la carretera del propio nombre, hasta el punto conocido por la siquieta a fin de facilitar el cómodo tránsito por la citada vía” (AMS. Sig. 46). A la sessió plenària del dia 26 de setembre de 1908, l’Ajuntament de Sóller, després de donar compte de la comunicació feta per l’enginyer d’Obres Públiques, va procedir a la formació d’un pla de camins veïnals entre els quals, consideraren de segon ordre, el “…Cami Vey. Parte de la carretera de Palma á Sóller y termina en la misma, inmediaciones del Port d’en Valls. Latitud cuatro metros …” (AMS. Sig. 57). L’Ajuntament de Sóller va elaborar, l'any 1908, un Proyecto de plan de caminos vecinales formado por este Ayuntamiento en virtud de lo dispuesto en el articulo 24 del reglamento de 16 de Mayo de 1905 dictado para la aplicación de la Ley de caminos vecinales. En ell apareix, en cinquè lloc, el camí Vell, amb inici a la ctra. de Palma, a les inmediacions de Can Repic, pas pels Hostalets, i final al pont d’en Valls. Se l'hi atribueix una longitud d’1 quilòmetre, 500 metres, i es proposava donar-li 4 metres d'amplada; a les observacions era qualificat com a camí de ferradura (AMS. Sig. 4378). ________________________________________________________________________________________ 223/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola El 6 de maig de 1914 el Boletín Oficial de la provincia de Baleares publicava la relació de camins veïnals que s’havien de declarar d’utilitat pública, entre els quals apareix el camí “Del Pont de’n Valls al poblado de Casteyó por el Pujol de’n Baña, Ca’n Teix y Ca’n Prohom”. Aquesta documentació fa referència al tram 3 i al 2 parcialment. Durant la sessió plenària de l’1 d’agost de 1916, es va donar compte d’una instància de Ferran Alzamora, propietari de la finca rústica anomenada “El Pujol d’en Banya”, a la qual exposava que “… deseando construir para el servicio de dicha finca y otras una carretera privada aprovechando una parte de los antiguos caminos denominados de Casteyó y Vey de Ciutat, interesa se le conceda permiso para convertir en comodamente carreteables las porciones de estos caminos que pasarán á formar parte de aquella carretera; sin dejar en lo sucesivo estas porciones de permanecer abiertas al público y de continuar siendo de propiedad y de conservacion de este municipio …” (AMS. Sig. 66). L’Ajuntament de Sóller, reunit en ple, el dia 11 de juliol de 1918, acordà sol·licitar al Excm. Sr. Governador Civil de la província la declaració d’utilitat pública “… para los caminos que á continuacion se expresan á tenor de lo que prescribe el artº 7º del Reglamento de 23 de Julio de 1911 dicto para la Ley de caminos vecinales vigente. “Cami Vey de Siutad” Arranca de la carretera de Palma á Sóller en las inmediaciones del Convento para unirse á la misma carretera en el sitio conocido por Pont den Valls. Tiene una extension aproximada de tres mil metros …” (AMS. Sig.69). En el Boletín Oficial de la Provincia de Baleares núm. 8.119, del 7 de gener de 1919, apareix publicada la relació de camins veïnals que havien estat declarats d’utilitat pública per la Direcció General d’Obres Públiques en data del 14 de novembre de 1918. Entre els camins de Sóller inclosos en aquesta declaració apareix “De la carretera de Palma a Sóller, en las inmediaciones del convento a Pont de’n Valls, en la misma carretera”. El consistori solleric, reunit en ple, el dia 14 de desembre de 1922, acordà passar a la Comissió d’Obres les instàncies de varis veïns, amb les quals demanaven a l’Ajuntament “…no autorice la continuacion de las obras que proyecta ejecutar […] Juan Pascual en una parcela de terrreno enclavada entre la carretera de Palma a Sóller y el antiguo camino de herradura que conducia desde Sóller a Palma, en el punto conocido por Ca’n Cuera […] para lo cual confian los solicitantes se tendrá en cuenta que aquel camino, antes de construirse la actual carretera, era el único que conducía desde Sóller a Palma y por él se podía circular cómodamente, y se respetará el derecho que tienen ellos de transitar por el mismo para llegar a sus fincas, rústicas o urbanas …” (AMS. Sig. 74). El gener de 1973, el Grup de Treball de Balears, encarregat directe a les illes de l'elaboració del Plan Nacional de Vías Provinciales, demanava a tots els ajuntaments la seva col·laboració per dur a terme la primera etapa de l'esmentat pla, que tenia com a objecte la catalogació de tots els camins d'ús permanent i servei públic existents a la provincia (veure 2.1.20. Annex). Pel que fa a les notícies que l’Ajuntament de Sóller envià per formar aquest pla, el camí del Pujol d’en Banya és un dels inclosos dins el Catálogo de las carreteras o caminos existentes en la provincia a cargo de Sóller, del mateix any, a l’apartat d’altres camins, amb inici a la carretera C-711 i final a una finca particular, amb una longitud de 1.600 metres i una amplada total de 3 metres. A l’apartat d’observacions especifica “Camino particular” (Consell de Mallorca. Vies i Obres. Sense signatura). Camí des Coll __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 224/346 Amb data del 22 d’abril de 1792, trobem un pagaré a favor de Miquel Arbona per “…espedregar lo Camí de la enquentrada de la Mola y axermar al Camí del Coll per hon se va á la Ciutat …” (AMS. Sign. 4375). Durant la sessió municipal del dia 8 de gener de 1813, s’acordà que “… el lunes siguiente Antonio Colom Pesa pase del camino del Coll con sus Peones para componerlo y remendarlo en el parage llamado el Seregay Llarch …”. (AMS. Sign. 20). El 16 de juliol de 1814 s’acordà contribuir en 60 ll. “... para ayudar a componer el pedaso de camino junto la Alcaria de Avall, como tambien componer dos pedasos de camino del llamado del Coll a saber junto la asequia llamada de la Salaverda, y junto el Porche del Obispo” (AMS. Sign. 1814). A l’any 1816 trobem un document de la Junta de Camins de Sóller que dóna la relació dels camins que l’Ajuntament i l’Enginyer varen determinar compondre durant la primera temporada, entre els quals havia “… el camino del Mar […] el Camino llamado del Coll […] el Camino de Castelló …” i durant la segona temporada es va pensar compondre “… el Camino que desde este pueblo va a Fornalutx …” (AGCM. Sign. VI-60/3). En comunicació dirigida a la Junta de Camins de data del 26 de maig de 1816, l’Ajuntament de Sóller donava una relació dels camins que s’havia adobat i netejat en el seu terme: “Y por ultimo en el camino llamado del Coll en diferentes puntos se han compuesto 37 varas y 19 pasos, y en el mismo camino llamado del Coll para la tenporada del otoño que se sigue o proximo resta a componer 300 varas y 150 pasos” (AGCM. Sign. VI-60/3). L’Ajuntament de Sóller, segons acta del ple del 4 de juliol de 1821, acordà “... que se componga un pedaso del camino llamado del Coll ...”, i el 13 de febrer de 1825 es remetia una carta a l’Ajuntament de Bunyola “... para que disponga se corten las ramas de algunos arboles del camino de Palma que sirven de embaraso a los tragineros y por ultimo se ha resuelto se paguen a Jose Oliver Grech doce libras cada año por su trabajo de limpiar y espedregar el camino de Palma ...” (AMS. Sign. 21). En un expedient format l’any 1821 per la Junta de Camins, tots els ajuntaments havien de donar una relació dels camins generals i travessies dels seus municipis, així com descriure l’estat en què es trobaven. En el cas de Sóller, entre els camins generals hi trobam “Primo al camino llamado del Coll, por el cual se va en la capital y otros pueblos” (AGCM. Sign. X-822/9). L’Ajuntament de Sóller, reunit en ple, el dia 31 d’agost de 1829, acordà comissionar als regidors Guillem Deyà, Antoni Joan Garau i Gaspar Barceló per passar al camí del Coll de Sóller i triar el punt més necessari per treballar. (AMS. Sign. 22). Durant la sessió ordinària de l’Ajuntament de Sóller del dia 23 de juliol de 1842, es va donar compte d’un ofici mitjançant el qual s’acordava que “… el dia 11 se pondria mano a la obra del Camino del Coll por medio de trabajadores bajo la inspecion de un Capataz respecto que se presentaban muchas dificultades para darlo por empresa …” (AMS. Sign. 23). L’Ajuntament de Sóller, durant la sessió plenària del dia 6 d’agost de 1842, acordà remetre a la Junta Auxiliar Executiva de Camins l’aprovació de “… los presupuestos y albalanes de subasta para la recomposición de los caminos de este distrito llamados del Barranch del Coll y de Castelló …” (AMS. Sign. 23). ________________________________________________________________________________________ 225/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola El consistori solleric, en sessió plenària del 9 de desembre de 1843, acordà “… se haga una libranza de los fondos del camino del Coll al empresario de la recomposicion de varios trozos en el camino del Barranch del suficiente del trabajo prestado en dicho camino que no estaba comprendido en aquella empresa …” (AMS. Sign. 24). Durant la sessió plenària del 23 de juny de 1869, s’acordà que “… estan exentos del servicio de prestacion personal para la convencion y mejora de caminos vecinales los que cedieron terrenos para la construccion del camino del Coll …” (AMS. Sign. 29). Camí Vell de Palma En el llibre de despeses de la brigada municipal de l’Ajuntament de Sóller, en el mes d’abril de 1898, apareix un compte per “Jornales de dia 1 a 9 para costruir un camino en el Camino Viejo de Palma denominado los Tres Garroves” (AMS. Sign. 410). El 16 de juliol de 1920 dos veïnats de Sóller dirigien una instància a l’Ajuntament de Sóller exposant “Que poseyendo desde tiempo inmemorial pasaje por el camino antiguo de Palma a Sóller para ir a sus fincas llamadas C’an Repich y C’an Susaine, cuyo camino fue cortado en diferentes secciones al construirse la nueva carretera [...] conviniéndoles tener mas facil acceso al referido pasaje y mas comodo que el que en la actualidad tienen, desean para ello abrir un boquete al pretil de la carretera ...” (AMS. Sign. 4485). En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Sóller el 10 d’abril de 1935 es donava lectura a una instància de diversos propietaris de finques “... colindantes con el camino viejo de Palma que va desde la carretera de Palma al Puerto de Sóller a la carretera que conduce al Pujol d’En Banya mediante la que expone que el expresado camino, debido a la acción del tiempo y que desde muchos años a esta parte no ha sido reparado, se halla en la actualidad en muy mal estado y se hace completamente intransitable, termina diciendo que teniendo en cuenta que es de mucha utilidad pública por cuanto da acceso a numerosas fincas situadas en aquel contorno, suplican al Ayuntamiento se sirva acordar arreglar convenientemente el piso del referido camino a fin de facilitar el tránsito rodado y el paso de los peatones por el mismo” (AMS. Sign. 84). Així veim com a l’acta del ple del 25 de setembre de 1935 s’aprovà un pagament de 8 pessetes 50 cèntims per arreglar el ferm del camí antic de Palma (AMS. Sign. 85). També en sessió plenària celebrada per l’ajuntament solleric el 12 d’abril de 1944 es llegí una instància de Francisca Coll Bernat, en nom de diversos veïnats que exposaven “... los serios daños que experimentaron sus fincas lindantes con el camino denominado de Casteyó a consecuencia de las aguas que en los temporales habidos por aquells fecha en esta ciudad afluían por el citado camino, y el peligroso estado en que quedó este. L’informe de l’aparellador municipal i el capatàs de la brigada municipal d’obres deia el següent: “Que la fuente denominada del Mal añy que en parte desaguaba por un camino-torrente empedrado junto a la capilla de C’an Prom al arreglarse y cambiar posición el camino que existe se corto el primitivo que como queda dicho servía a su vez de torrente en los casos de exceso de agua del mencionado manantial, por lo que entendemos se debe proveer el camino actual que carece de ella, asi como de cueneta o deagues; por los vecinos usuarios del mismo y dejar expedito el paso de las aguas del repetido manantial, los propietarios que por reformas u obras lo entorpezcan evitando asi el desparramamiento de las aguas del mismo, por las fincas colindantes y paredes, arreglando por el Ayuntamiento el muro de contención del camino viejo de Palma que como las anteriores prevenciones son de perentorio interés; ya que se empieza a ver señales de corrimiento de tierras y posibles mayores daños siendo de inminente necesidad ...”. La corporació, una vegada llegit aquest informe, “... acordó manifestar a la solicitante que no incumbe a este Ayuntamiento el realizar dichas obras de reparación sino que son los propios interesados quienes deben efectuarlas, y que a la vez sea ello comunicado también verbalmente a los mismos por el referido Capataz” (AMS. Sign. 93). __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 226/346 El projecte de pavimentació del camí vell de Palma va ser elaborat per l’arquitecte Luís Garcia-Ruiz Guasp el juny de 1983, amb una longitud a pavimentar de 195 m. i una amplada de 5 m. (AMS. Sense signatura). El 4 de desembre de 1984 l’Ajuntament de Sóller aprovà en sessió ordinària el projecte de pavimentacions asfàltiques vàries, entre les quals apareix la pavimentació del camí vell de Palma (AMS. Sense signatura). El 29 de gener de 1997 el secretari de l’Ajuntament de Sóller, atesa la instància d’un particular que sol·licitava la instal·lació d’un punt de llum en el vial núm. 2 del camí del Pujol d’en Banya, “ACORDA instal·lar aquest punt de llum, en el camí vell de Palma, que és de competència municipal, davant el vial núm. 2 esmentat, a càrrec de la brigada municipal d’electricistes ...” (AMS. Sense signatura). Camí de Palma L’Ajuntament de Sóller, segons acta del ple del 4 de juliol de 1821, acordà “... que se componga un pedaso del camino llamado del Coll ...”, i el 13 de febrer de 1825 es remetia una carta a l’Ajuntament de Bunyola “... para que disponga se corten las ramas de algunos arboles del camino de Palma que sirven de embaraso a los tragineros y por ultimo se ha resuelto se paguen a Jose Oliver Grech doce libras cada año por su trabajo de limpiar y espedregar el camino de Palma ...” (AMS. Sign. 21). Camí Vell de Ciutat El 17 de novembre de 2000 la Comissió Insular d’Urbanisme del Consell de Mallorca aprovà amb prescripcions el Pla General d’Ordenació de Sóller. A l’apartat de proteccions globals es recull els camins empedrats del terme que queden protegits, entre els quals apareix el camí vell de Ciutat, amb inici a Sóller i final a Alfàbia (Bunyola); a l’apartat de tipologia és catalogat com a camí de ferradura i de carro, amb vestigis d’empedrat, i amb un estat general dolent. Tots els camins gaudeixen de la mateixa protecció: prohibició de construir dins una faixa de 10 m situada a les voreres del camí (ACIU. Sense signatura). DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - HABSBURG-LORENA, Ll. S. (1999-2003). Les Balears descrites per la paraula i la imatge. En el volum cinquè trobam la descripció de diferents camins de Bunyola: “... Tornem ara a la carretera [...] Hom arriba a una eixamplada, una mena de coma, on hi ha un hostal arran del camí [...] A mà dreta, al costat de l’altra banda de la carretera, un rierol porta les seves aigües vall a baix ...” (pàg. 388). “... En revolts serpenteja la carretera cap a amunt darrere d’Alfàbia i a llarga distància hom domina la badia de Palma i els cons punxeguts de Raixa que tanquen la vall. El bon camí fa molts revolts entorn d’un turó cap a la vall que s’estreny, va per un congost i llavors s’eixampla la vall, que té els pendissos tots coberts d’oliveres. A mà esquerra, dins la vall, es troba Biniforani Vell [...] Més endavant a l’esquerra, passant per molts revolts, hom assoleix la casa de possessió del Teix [...] Som a la collada, anomenada coll de Sóller; aquí els revolts s’arramben més al vessant dret i el camí a partir d’aquest punt va muntanya avall. A mà esquerra, dins la vall, hom veu la casa de possessió de ca n’Alegre, coneguda també per cas Xocolater. A costat del camí brolla una font d’aigua fresca [...] Moltes alzines i pins creixen a la vora del camí rocós, que de cada vegada es torna més ample [...] vora el camí, hi ha la caseta de can Birbó [...] Hom troba vestigis de l’antiga carretera empedrada de Sóller i ultrapassa llavors per un pont vell el rierol, a la riba del qual d’ara endavant creixen pollancres i heures ...” (pàg. 392- 395). ________________________________________________________________________________________ 227/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola - KIRCHNER. H. (1997). A la construcció de l’espai pagès a Mayurca: les valls de Bunyola, Orient Coanegra i Alaró trobam la següent documentació: “camino de Soyler versus montanea de manso albo (Alquería Blanca)” ...” (ECR 350, f. 81v); (pàg. 233). - SÓLLER (núm. 37. 20 de març 1886). A l’apartat de crònica local llegim: “La comisión de Obras públicas fue el martes de esta semana, á ver los nuevos derrumbamientos que han tenido lugar en las inmediaciones de la fuente de S’Olla, al lado de la carretera de Palma, y anteanoche en la sesión del Ayuntamiento, dio su dictamen, consistente en que se quiten los árboles que, arrancados por el movimiento del terreno, han quedado en la pendiente, amenazando destruir la acequia de dicha fuente. Muy poco pueden hacer la citada comisión y el Ayuntamiento todo ante trastornos de tal naturaleza: si el Gobierno, que es quien puede, no pone remedio al mal, no tardaremos mucho en estar incomunicados con Palma; pues según dicen está agrietado el cerro de Can Mónjo hasta el camí vey …” (pàg. 3). CARTOGRAFIA ON APAREIX: - DESPUIG, A. (1785). Mapa de la Ysla de Mallorca. __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 228/346 - MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. Apareixen el tram 1 i els trams 2 i 6 majoritàriament. - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 670- IV (Alaró). Apareixen els trams 1, 2 i 6. ________________________________________________________________________________________ 229/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola (39) CAMÍ DES FREU LOCALITZACIÓ Municipi: Bunyola Fulls del mapa 1: 5.000: 670-7-5 / 670-7-6 Inici: Carretera de Bunyola a Alaró, Ma-2100, km. 8,5, prop de Can Nyico. Final: terme municipal de Santa Maria del Camí. Longitud: 2.679 m DOCUMENTACIÓ - Camí públic. - Camí rural. - Fitació de terme. - Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana. - Relació de camins de Bunyola. - Catàleg de béns patrimonials de Bunyola (2004). - Catàleg de camins del terme municipal de Santa Maria (FODESMA, 1999). SENYALITZACIÓ Fites Pintades Indicadors Panells DELIMITACIÓ LATERAL Sí No paret i reixa als trams 2 i 3 i obert a la resta. LIMITACIÓ DE PAS Sí No - Dues barreres tancades amb pany amb botador, una a l'inici del tram 2 i a l'altra a l'inici del tram 4. OBSERVACIONS - Camí d'interès excursionista Sí No RECOMANACIONS Inclusió a l’Inventari de béns municipals Obertura d’un expedient d’investigació Protecció per interès constructiu __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 230/346 TRAMS - Tram 1 Des de l'inici del camí fins a una distància 30 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 30 m Amplada mínima: 3,6 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 2 Continuació del camí fins a una distància 670 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 670 m Amplada mínima: 2,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 3 Continuació del camí fins a una distància 272 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 272 m Amplada mínima: 3,6 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges ________________________________________________________________________________________ 231/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola - Tram 4 Continuació del camí fins a una distància 1.532 m. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 1.532 m Amplada mínima: 3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 5 Continuació del camí fins a la partió de terme. Tipologia: ferradura Tipus de ferm: terra Longitud: 175 m Amplada mínima: 1,2 m Amplada màxima: 1,6 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Hi ha alguns esbaldrecs al marge del camí. Hi ha alguns pins i blocs caiguts al camí. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: En sessió celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 12 de febrer de 1790 “... se ha tenido presente la providensia de ha servido dar la Real Audiensia en la causa sigue este Ayuntamiento y el de la Villa de Soller contra el Marques de Arian sobre del camino de Inca quien dirigue por el Predio Son Torella y en su vista se acordo se diese poder y anxa facultat a Dn Joseph Coll sindico Personero para que prosigua la causa sigue el Ayuntamiento juntamente con el Marques de Ariany sobre servidumbre de camino por dentro el Predio Son Torella practicando en el asunto todas quantas diligensias entendiere ser condusentes ...”. El 20 de març del mateix any el consistori feia present “... que la Real Audiensia con sentensia de vente y uno Enero mil sete sientos noventa havia tenido ha bien declarar libre a favor del Marques de Ariañy el camino llamado Coanegra del distrito de Son torrella e inpedido a los Moradores de esta Villa y la de Soller de pasar por el sitado camino en cuya inteligensia y reflexcionando el perjuicio tan grave causaria el quedar inpedidos de poder transitar por el sitado camino soy de voto, y pareser que se acuda al Supremo Real conseco de Castilla para suplicar se sirvan mandar estos autos o conpulsa de ellos a ditcho Real Consejo para que en su vista se sirvan dar la providensia bien vista ...” (AMB. Sign. 979). __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 232/346 L’any 1955 l’Institut Geogràfic i Catastral va realitzar els treballs topogràfics per delimitar la línea de terme de Bunyola amb els municipis veïns. En el cas dels municipis de Bunyola i Santa Maria, a les actes de l’operació de delimitació, de dia 5 de juliol de 1955 llegim: “Mojón número tres [...] Se encuentra en el sitio denominado Comuneta de Ca’l Reix y en el punto de intersección de la margen E. del camino de herradura denominado Camino de Orient con la linde que separa dos terrenos de monte bajo y pinar ...” (IGN. Sense signatura). Segons consta a l’acta del ple del 3 d’abril de 1995 el consistori bunyolí llegí un escrit de la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear segons la qual s’estava elaborant una guia de turisme de la Serra de Tramuntana, per la qual cosa es sol·licitava informació sobre els camins rurals e itineraris a peu de Bunyola. La resposta de l’Ajuntament incloia aquesta informació i “Asimismo, tradicionalmente en este Municipio ostentan carácter público los siguientes caminos: ”entre els quals apareix el camí des Freu: “Camí des Freu.- La titularidad no es municipal, no obstante tiene carácter público, existiendo asimismo uso forestal a favor del Ayuntamiento sobre el mismo” (AMB. Sense signatura). En la relació del camins de muntanya, elaborada pel Consell de Mallorca en resposta a la petició de l’Ajuntament de Bunyola del 27 de març de 1996, d’un estudi dels camins rurals de titularitat pública o ús públic per a la redacció de les Normes Subsidiàries del terme municipal de Bunyola. Entre els camins inclosos en aquesta relació apareix el camí de Santa Maria a Orient (camí des Freu), amb inici a la carretera de Bunyola a Orient i final a Son Pou, i tipologia de camí de carro (ACM. Sense signatura). El camí d’Orient està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana, publicat pel Consell de Mallorca (1993) dins el terme de Santa Maria: “Més endavant el camí es torna més estret i ja dins Bunyola i passat un portell torna a esser de carro. El camí fa unes voltes damunt les cases des Freu i arriba fins a aquestes cases on una desviació a l’esquerra du fins a la carretera, que travessa el torrent i continua fins el poble” (pàg. 245). El camí des Freu està inclòs, amb el núm. 151, en el Catàleg de béns patrimonials de Bunyola, aprovat inicialment per l’Ajuntament de Bunyola el 12 de gener de 2004. A l’apartat de propietat apareix com a particular, amb nivell de protecció A1, i a la descripció es diu: “Camí de carro, amb alt interès constructiu, que consta de dos trams clarament diferenciats. El primer, que va des de la carretera PM-210 fins a les cases des Freu, té una amplada mitjana de 3’20 m [...] El segon tram, que va des de les cases des Freu fins a dins el torrent, presenta també un marget lateral i l’amplada mitjana es redueix a uns 2’5 m.” (AMB. Sense signatura) (veure 2.1.19 Annex). Camí de Son Perot El 22 d’octubre de 1908 la Sección Facultativa de Montes va fer acta d’entrega d’una partida de 500 pins de la Comuna de Bunyola, en el lloc de la Coma des Pobre Andreu i de sa Parra, que feia partió al nord amb camí de Son Perot, a l’est amb el torrent des Freu, al sud amb la baseta d’en Pascual i a l’oest amb la cova d’en Sion i el penyal de Honor (AMB. Sign. 952). La continuació del camí catalogat apareix al Catàleg de Camins del terme municipal de Santa Maria, elaborat pel Consell de Mallorca (Dpt. Medi Ambient i Natura) l’any 1999, inclòs amb el núm. 1, camí de Coanegra / Camí d’Orient / Camí des Freu. Pel que fa referència a aquest camí s’ha trobat la següent documentació: L'Ajuntament de Santa Maria, en sessió plenària del 18 de març de 1866, va acordà "que se pida al Sr. Gobernador que el camino de comanegra desde la carretera Nacional al camino de Alaró sea camino vecinal de segundo orden y que la composicion sea satisfecha de fondos de prestación ________________________________________________________________________________________ 233/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola personal de esta villa" (AMSM. Sign. 19). Amb aquesta finalitat el mateix Ajuntament, el 13 de juliol de 1866, va remetre una carta a l'Ajuntament d'Alaró: "este Ayuntamiento cumpliendo con lo acordado por V.S en comunicacion del 13 de junio ultimo referente a declarar el camino de Comanegra pasa a manifestar a V.S que para la facil estracion de los frutos de los predios y caserios del Norte de esta poblacion, es de utilidad y conveniente a esta villa el que este camino hasta el empalme del de Alaró sea declarado tal. El camino de Alaró que atraviesa los cacerios de Son Lluch, y pasa por los predios Son Vardera y Son Torrella, es de utilidad tambien para esta villa, pero lo es mucho mas para el pueblos de Alaró" (AMA. Sign. 2748). El 12 de setembre de 1869 el consistori santamarier, reunit en sessió ordinària, decidí "que el camino dicho de Comanegra, que parte de esta poblacion, atraviesa el camino de Alaro y conduce a los predios de Son Torrella, Son Verdera y demas que hay en el Barrio de Comanegra por ser de mucha utilidad para todo este vecindario por la facil comunicacion de dichos predios, y con el pueblo de Alaró y asi su composición se haga de producto de prestacion personal" (AMSM. Sign. 19). El camí de Coanegra és un dels que apareix dins la Relación de los caminos vecinales que se han de incluir en el Plan de obras municipales mandado formar por R.O de 22 de marzo de 1893, amb una longitud aproximada de 7.545 metres. D'acord amb aquesta llargada del camí, aquest document fa referència a tot el camí d’Orient, fins a la partió del terme de Bunyola (ACOPOT. Sign. 1089). En sessió del 3 de maig de 1921 es va acordar "la reparación del camino vecinal de Cohua Negre, en el punto llamado Creue de Can Borraset, al objeto de amortizar unos charcos que se constituyen en dicho punto los dias lluviosos" (AMSM. 23/1). Dins un expedient de reformes de camins de l'Arxiu Municipal de Santa Maria, trobam una carta dels propietaris de finques de Coanegra , en data del 13 de desembre de 1924, dirigida al batle d'aquesta vila, on diu: "que consideran de imprescindible acción y de perentoria necesidad proceder a la modificación del camino rural del indicado punto Coma Negre dado a lo casi intransitable que resulta y en especial para el servicio rodado en el trayecto comprendido entre el sitio conocido por Clot de Son Palou del predio Son Torrella y el llamado Sa Venc de Son Berenguer hasta el dicho La Basa de dicho predio Son Berenguer cuyo camino hoy existente ocupa una longitud de 219 metros en el trayecto Son Torrella y 150 metros en el de Son Berenguer" (AMSM. Sign. 23/2). El 26 d'octubre de 1928 a la sessió de la comissió permanent de l'Ajuntament de Santa Maria s'acordà interessar al ministre de foment sobre la incorporació al pla de carreteres per a l'any 1929, d'una carretera que: "des de la que de Palma conduce a Alcúdia, y por el punto CohuaNegre, conduzca al punto Orient" (AMSM. Sign. 30/2). Aquest document no fa referència explícita al camí, sino a la possible construcció d’una carretera que des de Santa Maria comunicaria amb Orient, per dins el comellar de Coanegra. A la dècada dels trenta eren freqüents les distribucions de reble per adobar els camins del terme. Així l'any 1930 correspongueren 44 m3 al "camino de Cohua-Negre, desde Can Borraset, als Tres camins", i l'any 1934 foren 30 m per el "camino de Son Torrella" (AMSM. Sign. 128/2). El 10 de gener de 1931 "se ocupo el Ayuntamiento del concepto o clasificación que corresponde dar al camino de Cohuanegre, para determinar su conservación. El Concejal Sr. Calafat manifestó que se entiende que si dicho camino es vecinal, corresponde su conservación al Ayuntamiento, pero si es rural, pertenece dicha conservación a los dueños de las fincas a que afecta el expresado camino. A propuesta del Concejal Sr. Mas, se acuerda que el Municipio siga contribuyendo a la conservación del consabido camino, en la misma forma que lo ha venido haciendo hasta la fecha" (AMSM. Sign. 23/3). __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 234/346 El 9 d'abril de 1932, a la sessió de la comissió permanent de l'Ajuntament de Santa Maria, el secretari informà de la reunió amb l'enginyer de la Diputació provincial on resultà que el "camino de Coma-negre", no era un dels camins veïnals, i per tant, no era competència de la Diputació intervenir a les obres dutes a terme per a la seva reparació. Per tant i vist el mal estat en què es trobava el tram del camí comprès entre la via fèrria i el "creve de Can Borraset", l'ajuntament aprovà la reparació d'aquest tram del camí de manera provisional (AMSM. Sign. 30/4). Les reparacions del camí apareixen sovint a les actes de l'ajuntament santamarier: el 20 de setembre de 1933, "el Sr. Pizá Dols dió cuenta de las gestiones verificadas con los interesados en el camino de Comanegra, los cuales estan conformes en contribuir con un cincuenta por ciento de los gastos que ocasione el arreglo del referido camino, acordandose se proceda a dicha reparación (AMSM. Sign. 24/1); el 17 de novembre de 1933 els propietaris de finques de Coanegre demanen "que sean reparados los desperfectos causados por los temporales al camino rural que conduce al referido punto" (AMSM. Sign. 24/2); el 22 d'agost de 1947 un dels regidors "manifiesta que segun informes que ha adquirido, parece que la Diputación Provincial se encargaria del arreglo del piso del camino provincial que desde la estación del Ferrocarril conduce al pueblo de Alaró, si este Ayuntamiento facilitase la piedra necesaria para el afirmado" (AMSM. Sign. 25/2); aquesta reparació es dugué a terme, ja que en sessió del 20 de maig de 1949 veiem com es fa un pagament de 5.697'44 pta. "como completo pago de la renovación del afirmado del piso del camino vecinal de Son Torrella" (AMSM. Sign. 25/3). El 22 de setembre de 1950 a l'acta de la comissió permanent de l'Ajuntament de Santa Maria s'acordà informar a la secció de vies i obres provincials que se inclogui a la xarxa de camins provincials a càrrec de la Diputació "al camino de Cohua Negra, apoyando la petición que dicho camino además de ser muy utilizado para las faenas agrícolas y forestales, es el único que utilizan los turistas para visitar las originales y vistosísimas cuevas de Son Pou, siendo también el que pone en comunicación este término con el limítrofe de Orient, utilizandolo igualmente los turistas" (AMSM. Sign. 30/5). A l’Arxiu General del Consell de Mallorca, trobam aquesta petició de la comissió permanent de l’Ajuntament de Santa Maria, dirigida al sr. enginyer de la Secció de Vies i Obres de la Excel·lentíssima Diputació Provincial de Balears, amb data de 26 de setembre de 1950, en relació a la inclusió del camí veïnal de Coanegra a la “red Provincial”. En aquest escrit, l’ajuntament es manifesta de la següent manera: “La Comisión Municipal Permanente ha estudiado su atento escrito de fecha 21 del pasado mes de Agosto Nº. 225 de salida, de acuerdo con sus instrucciones debe manifestar lo siguiente: 1º.- Consideramos de gran utilidad que el actual camino vecinal denominado de COHUA NEGRA que desde el sitio denominado “EL CREHUE” empalma con el Provincial que de esta villa conduce a Alaró, sea declarado Camino Provincial a cargo de la Diputación por las siguientes razones: a).- Este camino vecinal de COHUA NEGRA pone en comunicación toda la parte montañosa de la comarca, en donde estan enclavados los más importantes Predios de la localidad, y también la zona forestal, y por consiguiente es de mucho tránsito tanto de peones como de vehículos de todas clases. b).- Igualmente este camino es el utilizado por los numerosos Turistas que visitan las famosas Grutas de SON POU, sitas en el Predio del mismo nombre y final del camino carretero ya mentado. c).- También el mentado camino enlaza con el sendero que desde el Predio Son Pou, cruza las montañas y se interna por ellas hasta el caserio de Orient, y es utilizado igualment por los Turistas para dar la vuelta en sus periódicas excursiones. 2º.- La importancia de este camino en el aspecto agricola y turístico es de muchísima importancia, y bien merece sea incluido en la red de caminos provinciales. 3º.- La longitud del mentado camino se contrae a unos 6 kilometros y la anchura del mismo oscila entre cinco y siete metros según las zonas que atraviesa. ________________________________________________________________________________________ 235/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 4º.- Su conservación no seria muy costosa por cuanto la piedra para el afirmado se puede conseguir de cualquier sitio circundante del mismo, y además que las pendientes del mismo no son muy pronunciadas, y el desnivel de la zona montañosa es proporcionado a las alturas que va escalando. Por todo lo expuesto espera esta Alcaldia seá incluido el mentado camino en la red Provincial, por ser su utilización util y necesaria para toda la isla en el aspecto turístico, y al que esa Jefatura considera de gran utilidad para el progreso de la Isla, tan frecuentada por nacional y extranjeros." (AGCM. Sign. XI-39/2). El 19 d'agost de 1956, "como quiera que el camino provincial de Alaró en el tramo que empalma con el de Son Torrella no posee la anchura necesaria para el tránsito siempre creciente del mismo, se acuerda dirigirse a la Diputación Provincial para que por sus técnicos se hagan los estudios pertinentes para que en el mismo se hagan las rectificaciones procedentes y que se entiendan necesarias (AMSM. Sign. 25/5). L'Ajuntament de Santa Maria del Camí aprovà, el 29 de juny de 1966, el projecte de pavimentació asfàltica del camí de Coanegra, redactat per l'arquitecte Sr. Parietti (AMSM Sign. 25/7), la memòria del qual diu: "el presente proyecto se redacta, por encargo del Ayuntamiento de Santa Maria, para proceder a la mejora y pavimentación asfáltica del Camino denominado de Coa Negra, desde el Camino Provincial nº 213 (de Santa Maria a Alaró), hasta la altura de la finca Son Oliver, dividido en cuatro tramos (AMSM. Sign. 209). El 25 d'agost de 1967 quedà aprovada la certificació de les obres (AMSM. Sign. 26/1). El gener de 1973, el Grup de Treball de Balears, encarregat directe a les illes de l'elaboració del Plan Nacional de Vías Provinciales, demanava a tots els ajuntaments la seva col·laboració per dur a terme la primera etapa de l'esmentat pla, que tenia com a objecte la catalogació de tots els camins d'ús permanent i servei públic existents a la província (veure 2.1.20. Annex). Pel que fa a les notícies que l’Ajuntament de Santa Maria envià per formar aquest pla, el "camino Coanegra" és un dels inclosos dins el Catálogo de las carreteras o caminos existentes en la Provincia a cargo de Santa Maria, del mateix any, amb inici a la carretera "C.C. 713" i final al "Predio Son Oliver", amb una longitud de 5 quilòmetres, una amplada total de 5 metres i ferm asfaltat (Consell de Mallorca. Sense signatura). Un altre camí que l’Ajuntament de Santa Maria envià per a formar aquest pla, és el "camino Son Pou", amb inici al "final camino Coanegra" i final a "Avenc Son Pou", amb una longitud de 3,3 quilòmetres, una amplada total de 4 metres i ferm de macadam. Aquest camí apareix a l'apartat de "otros caminos" i a l'apartat d'observacions especifica "A cargo particulares - De interés turistico". Tanmateix al que apareix grafiat al plànol del pla nacional és el camí que des de Son Oliver es dirigeix cap a l'avenc i continua fins a la partió del terme de Bunyola (Consell de Mallorca. Sense signatura). Emparant-se en el decret 3387/1973, que regulava les actuacions de reforma i desenvolupament agrari de la comarca d'Inca, el consistori santamarier decidí, el 6 de novembre de 1979, sol⋅licitar a l'IRYDA (Instituto de Reforma y Desarrollo Agrario) la inclusió dins el Plan de Obras y Mejoras Territoriales de la instal⋅lació de l'enllumenat públic en el camí de Coanegra (AMSM. Sign. 26/4). A l'acta de la sessió, del 17 de gener de 1984, de la comissió permanent de l'Ajuntament de Santa Maria, a l'apartat de precs i preguntes trobam una pregunta del tinent de batle Mesquida sobre l'aparició d'unes prohibicions de pas en el camí de Coanegra: "Indica la colocación en el camino de Coanegra, a la altura del Camino Viejo de Alaró, de dos señales de __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 236/346 camino particular, prohibido el paso. Pregunta si es efectivamente un camino particular, y ruega, que de no serlo, se ordene retirar las señales". Al que el Sr. Batle contesta: "Se averiguará y actuará en consecuencia" (AMSM. Sign. 32/4). A l'apartat 3.3.2. "Sistemes de Comunicació" de les Normes Subsidiàries de Planejament del terme de Santa Maria, forma part de la xarxa dels principals camins veïnals, on apareix grafiat amb el nom de "Cº Coa Negra" (A.C.I.U. Sense signatura). Comprèn des de la carretera d'Inca, fins a les cases de Son Oliver. (Trams 1, 2 i 3). El 15 de març de 1993, l'Ajuntament de Santa Maria, sol·licità al Consell Insular de Mallorca, la inclusió del "camí d'Orient" en el pla de recuperació dels vells camins de muntanya amb un interès històric o paisatgístic, que estan duent a terme conjuntament FODESMA i el programa Leader. Segons aquesta petició, dit camí mereix (sic) la possessió de Son Pou (Santa Maria del Camí) amb la Vall d'Orient (Bunyola), passant per devora de l'Avenc de Son Pou (AMSM. Sign. 930). Amb la mateixa data, l'Ajuntament de Santa Maria sol·licità al president del "Pla Leader" la inclusió del "camí d'Orient", a dit programa de recuperació de vells camins de muntanya, amb un interès històric o paisatgístic. L'ajuntament considera d'importància "la inclusió del camí que va des de la possessió de Son Pou (Santa Maria del Camí) a la Vall d'Orient (Bunyola), passant per devora l'Avenc de Son Pou, i a prop de la possessió de Es Rafal (Alaró)" (AMSM. Sign. 930). Com veim a la memòria de Fodesma (Consell Insular de Mallorca) corresponent a l'any 1993, el camí de Coanegra va ser restaurat aquest any, realitzant-se tasques de neteja i treballs silvícoles, a més d'altres elements, tot dins el programa de rehabilitació dels antics camins de la Serra de Tramuntana (Arxiu Fodesma. Sense signatura). DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - AA. DD. (2002). A la Guia dels pobles de Mallorca dedicada a Bunyola es descriu l’excursió d’Es Freu-Pas de S’Estaló: “... A la dreta [...] camí des Freu [...] Aquí tendrem dos camins: un de pujada i un de devallada. El que devalla duu al Salt des Freu (pàg. 92). - ALONSO, J. J. (2005). A Rutas por las Islas Baleares a pie, es descriu l’tinerai Camí de Coanegra (Orient), a on diu: “... El itinerario de nuestra excursión recorre una parte del antiguo camino de piedra seca que comunica el valle de Orient y las huertas de Santa Maria del Camí por el torrente de Coanegra. EL punto de inicio de la ruta se encuentra en el recoleto valle de Orient, a la altura del Km 8,3 de la carretera que comunica Bunyola y Orient por el Coll d’Orient, cerca del caserío rural de Son Perot [...] del camí de Coanegra, [...] Un cartel de madera indica el antiguo camino rural de Santa María del Camí, por el torrente de Coanegra y las possessions de Son Pou, Son Oliver y Son Torrella, [...] Nada más comenzar el paseo entre muros de piedra de los campos ganaderos del valle de Orient, hay que saltar dos portillas consecutivas y dejar un par de caminos secundarios, que aparecen a ambos lados de la cañada principal. El recorrodo de nuestro itinerario mantiene siempre la misma dirección, atravesando completamente la extensa llanura agraria del valle [...] El itinerario atraviesa el cauce del arroyo y continúa por la vereda de piedra seca del antiguo camino de Coanegra, dibujando varias horquillas en la ladera del barranco para salvar la angostura del Salt des Freu [...] La ruta supera la pequeña ascensión del paraje del Sal des Freu [...] Nuestro camino gira a la derecha, pas al lado del ruedo de piedra y, poco después, por los restos de un horno de cal, comenzando un largo y entretenido descenso por el bosque que termina en la garganta de Ses Covasses ...” (pàgs. 68-73). ________________________________________________________________________________________ 237/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola - Coanegra (1990). Al núm. 78 de la revista, a l'article titulat "Coanegra: de barreres i guàrdies" tracta sobre el tancament del camí de Coanegra, "a un camí que des de temps immemorial ha estat d'accés públic i ruta tradicional de comunicació del nostre poble amb la vall d'Orient". - Coanegra (1993). Al núm. 103 d’aquesta revista hi ha l'article El camí des Freu, recolleix la noticia de l'inici de les obres de neteja del camí des Freu per part de Fodesma: Han començat fa poc temps les obres per posar en bones condicions el camí des Freu, continuació del de Coanegra, entre Son Pou i la vall d'Orient. Aquesta actuació és duta a terme a iniciativa de l'Ajuntament per l'entitat Fodesma, del Consell Insular de Mallorca, i emmarcada dins el programa europeu Leader, i comprèn altres camins de la muntanya mallorquina. Els treballs tendran lloc en tres fases: la primera, que ja ha començat, consisteix en netejar i eixermar el recorregut del camí; a la segona fase es procedirà a la millora i arranjament de marges i parets, i finalment a la tercera fase es senyalitzarà el vell camí que comunica Santa Maria i Orient". - FODESMA. (1993). A l’itinerari de Sta. Maria del Camí a Orient diu: “... i trobam l’antic camí d’Orient que s’enfila pel marge dret del torrent de Coanegra, […] Si continuam cap Orient, cal posar esment en un petit collet on ens hem de desviar a l’esquerra per un tirany fitat; a partir d’aquell moment ja no té pèrdua. El tirany voreja la impressionant fondalada del torrent, ara ja anomenat torrent des Freu; a prop del salt des Freu, ens trobarem amb dos tiranys. Cal agafar el de l’esquerra i pujar un curt tram fins arribar a un coll on ja es divisa la vall d’Orient. El camí torna a ser de carro i amb revolts molt pronunciats arriba novament al torrent, en una gran explanada. Val la pena, en aquest punt, seguir un camí de carro que devalla per la vora del torrent fins arribar al Salt des Freu, impressionant en època de pluges. El nostre camí travessa el torrent, passa vora les enrunades cases des Freu i, sense problemes, arriba a la carretera de BunyolaOrient, a prop de les cases de Son Perot ...”. - FONT, G. (1964). A Cincuenta excursiones a pie por la isla de Mallorca, l’autor descriu l’excursió de l’Avenc de Son Pou, a on diu: “Desde Orient se inicia la marcha por la carretera que conduce a Bunyola y cuando se han cubierto tan sólo unos seiscientos metros se toma un desvío que se encuentra a la izquierda, en descenso, discurriendo por camino de carro, estrecho y entre muros de piedra, hasta alcanzar una barrera y pasada ésta hay una ramificación a la izquierda, de pronunciada subida [...] ahora debe seguirse la descendente, para, al poco rato y después de cubrir un camino en virajes, al terminarse una ladera que hay a mano derecha se tomará un sendero en dirección a la cascada de “Son Perot” [...] siguiendo la cual se encuentra, a poco, una barrera, por la que se sale a un camino leñador, por el cual se continua largo tiempo, en ondulantes, subidas y bajadas ...” (pàg. 256- 258). - HABSBURG-LORENA, Ll. S. (1999-2003). A Les Balears descrites per la paraula i la imatge. En el volum cinquè trobam la descripció de diferents camins de Bunyola: “... El camí continua al llarg del torrent Coanegra a l’esquerra de la vall, que és bastant estreta i està envoltada per turons coberts en part d’oliveres en part de pins [...] Llavors el camí, que ara només és un camí de ferradura, es retorça i torna a aparèixer per davall un gran penya-segat [...] A partir d’aquí, hom seguéix el torrent, els pendissos del qual estan coberts a baix per oliveres i a dalt per pins [...] El camí, en part d’empedrat natural, en part de paviment artificial, puja costerut a través del bosc de pins i per devora el peu d’un penyal aïllat cobert de pins amb una cova petita al dessota. El viarany domina la part alta del torrent anomenada fondal de Son Pou [...] Seguint per la collada en direcció a la vall d’Orient, hom arriba a sa Comuna de Bunyola [...] Aquí està la caseta de sa Comuneta, on abans vivia un senyor. A partir d’aquest indret, el viarany baixa a la vall verda d’Orient [...] i arriba al seu llindar per un pontet pintoresc a través de la llera del torrent, [...] allí darrera hom veu i passa per la casa des Freu i [...] la font des Freu, [...] Hom assoleix el fons de la vall d’Orient prop de Son Perot.” (pàg. 361- 364). __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 238/346 - HEINRICH, H. (1997). A Mallorca 12 excursiones-aventura por la Serra de Tramuntana, descriu l’itinerari Excursión a la bóveda de la cueva del Avenc de Son Pou y las cataratas del freu de Coanegra; a on diu: “... Hacia ambos lados salen antiguos caminos de carros, que entre otros tiempos servían para transportar el carbón vegetal hasta el valle. El camino de la derecha lleva a Orient [...] Nos lleva a través de un hueco en una pared seca y baja después en serpentinas. [...] Si continuamos bajando por el camino de carros, encortramos un segundo salto de agua [...] Atravesando un portal llegamos a un húmedo camino que pasa cerca de la ruina de Es Freu. [...], a la izquierda del camino una fuente protegida por un pequeño muro, a su derecha varias albercas. En algunos tramos, el camino coincide con el cauce de un arroyo y tenemos que caminar por el borde para no mojarnos los pies. El camino sale del bosque y atraviesa prados y campos. [...] A unos 20 minutos detrás de las ruinas de Es Freu, llegamos a una reja y la pasamos con ayuda de una pequeña escalera ... ” (pàg. 55- 56). - KIRCHNER. H. (1997). A la construcció de l’espai pagès a Mayurca: les valls de Bunyola, Orient Coanegra i Alaró fa referència al camí catalogat: “ ‘in carraria que itur Aurient ad Caudanigra’ (ECR 344, f. 279v)” (pàg. 252). - MORRO (1992). L'article titulat "Perspectives de Santa Maria" de la revista Coanegra, diu: "El terme està solcat per un caramull de camins: camí de Sóller al Pla (camí de Bunyola), camí de Coanegra, camí vell d'Alaró a Ciutat, camí vell d'Alaró a Bunyola, camí del Raiguer o de Binissalem (carretera d'Alaró a Santa Maria), camí dels Moliners, camí de Muro, camí de Ciutat a Inca, camí de Sencelles, camí de Sant Jordi (carretera de Pòrtol), camí de Santa Eugènia i Sineu ...". - MORRO (1996). A l'article titulat "Toponímia àrab de Santa Maria del Camí (I)", de la revista Coanegra nº 143, quan parla de la xarxa viària de l'època àrab, diu: "El sistema viari de l'època àrab també ha estat notablement persistent. Basta analitzar els camins documentats en el s. XIII: Camí de Muro (1278), Camí d'Inca (1281), Camí que va a Bunyola (1277), Camí que va a la vall de Coanegra (1275), Camí que va a la garriga (de Consell) (1281), Camí de Rubines (1320), Camí dels Moliners (1320), Camí que va a l'Església (1322), Camí de Coanegra a Ciutat (1244), Camí que va al Pou (1244), Camí que va a la casa d'en Mascaró (1249). Es tracta de la mateixa xarxa viària que, amb algunes lleus modificacions, ha subsistit fins avui, ...". - VALERO, G. (1992). Al Volum I de l'itinerari anomenat "L'Avenc de Son Pou. De Santa Maria a Orient per la vall de Coanegra, l'avenc de Son Pou i el Freu", de l’obra Camins i Paisatges es descriu la ruta de l’avenc de Son Pou, a on diu: ”... Per tant, davant les Covasses agafam pel itinerari de l’esquerra, en direcció cap el torrent. El camí és estret, i la vegetació és espessa. Ens envolten pins, [...] Poc més endevant, el sender s’eixampla i adquireix les dimensions d’un camí de carboner, amb marge de sosteniment lateral i amb revolts de pujada ben marcats. Trobarem aviat un entreforc. Cap a l’esquerra aniríem per un camí de rotlles de sitja. Hem de continuar pel camí més marcat, amb tendència a la dreta. Més envant veurem a l’esquerra un forn de calç i, just després, un rotlle de sitja ben ample. Passat el rotlle hi ha una important bifurcació del camí. La via de la dreta permet arribar a Orient pel pas de s’Estaló, així com enllaçar amb el camí des Rafal, des d’on es pot arribar a Alaró. La nostra ruta continua cap a l‘esquerra. Prest veurem un portell que ens mostra una vista panoràmica sobre les cases des Freu i part de la vall d’Orient, [...] El camí és ara ben ample i consolidat, amb marcades giragonses de devallada. Acabada aquesta baixada, arribam al torrent des Freu, [...] Novament en la confluència del camí de Son Pou amb el torrent del Freu, a una cinquantena de metres cap al nord, trobarem una barrera metàl·lica amb un pujador adossat, també metàl·lic. El franquejam i tot d’una arribam a les cases des Freu. [...] El camí avança ara envoltat de sementers i entre parets. No tardam a trobar una barrera amb un botador de fusta a l’esquerra. Un centenar de metres més envant apareix la carretera ...” (pàg. 65- 96). CARTOGRAFIA ON APAREIX: ________________________________________________________________________________________ 239/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola - DESPUIG, A. (1785). Mapa de la Ysla de Mallorca. - COELLO, F. (1851). Atlas de España y sus posesiones de Ultramar. Islas Baleares. Escala 1/200.000. - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala 1/100.000. - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició). Escala 1/100.000. - INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa nacional topográfico parcelario. Término municipal de Buñola. Escala 1/10.000. Apareix parcialment. - MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Full 670 (Sóller). - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala 1/25.000. Hoja 670 (Soller). Cuarto II. Alaró. - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1979). Mapa Militar de España. Sóller (19-13). Escala 1/100.000. - CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (3-4). - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 670- IV (Alaró). Apareix parcialment. - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller (38-26). Escala 1/50.000. - CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareix parcialment. - CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala 1/5.000. Apareixen els trams 1, 2 i 3. - DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000. __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 240/346 ________________________________________________________________________________________ 241/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola (40) CAMÍ DE SA COMUNETA LOCALITZACIÓ Municipi: Bunyola Fulls del mapa 1:5.000: 670-7-5 / 670-7-6 Inici: Carretera de Bunyola a Alaró, Ma-2100, km. 10,6. Final: terme municipal d'Alaró i camí des Freu, núm. 39. Longitud: 2155 m DOCUMENTACIÓ - Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana. - Relació de camins de Bunyola. - Catàleg de Béns Patrimonials de Bunyola (2004). - Catàleg de camins del terme municipal d'Alaró (FODESMA, 1997). SENYALITZACIÓ Fites Pintades Indicadors Panells Les pintades es troben al llarg de tot el camí i les fites només als dos darrers trams. DELIMITACIÓ LATERAL Sí No LIMITACIÓ DE PAS Sí No OBSERVACIONS - Es tracta d'un accés de la Comuneta a Santa Maria (pel camí des Freu) i a Alaró (pes Rafal). Queda clara la voluntad de l'Ajuntament de Bunyola de no perdre el possessori d'aquest camí del que no hi ha constància que es perdés. - Camí d'interès excursionista Sí No RECOMANACIONS Inclusió a l'Inventari de Béns Municipals Obertura d'un Expedient d'investigació Protecció per interès constructiu __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 242/346 TRAMS - Tram 1 Des de l'inici del camí fins a una distància de 280 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 280 m Amplada mínima: 3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 2 Continuació del camí fins prop del pas de s'Estaló. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 535 m Amplada mínima: 2,3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 3 Continuació del camí fins a una distància de 40 metres, fins al pas de s'Estaló. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 40 m Amplada mínima: 2,3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Hi ha restes d'empedrat. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges ________________________________________________________________________________________ 243/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola - Tram 4 Continuació del camí fins a una distància de 35 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 35 m Amplada mínima: 2,3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 5 Continuació del camí fins a la partió del terme municipal d'Alaró. Tipologia: ferradura Tipus de ferm: terra Longitud: 504 m Amplada mínima: 0,9 m Amplada màxima: 1,6 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Hi ha molts esbaldrecs al marge del camí. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 6 Des del final del tram 4 fins a connectar amb el camí des Freu, núm. 39. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 761 m Amplada mínima: 2,3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 244/346 DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: A l'Arxiu Municipal d'Alaró existeix un document, procedent de l'Aj. de Bunyola que parla del "... camí de la Comuneta qui pasa per el Rafal" i es diu que "... han resolt los regidors de esta vila (Bunyola) que no volen perda el posesori haya de temps inmemorial de pasar de Orient a la vila de Alaró per dit camí ..." (Bunyola 13 febrer de 1803, i signa Juan Martí secretari interino). (AMA. Secció urbanisme i Obres Públiques. Camins veïnals i carreteres. Sign. 2749). Dues setmanes més tard, amb data de 27 de febrer de 1803, a la sessió de l’Ajuntament d'Alaró es comunica "... que en atencion de que el mayoral del predio las Artigas propio de Dn Geronimo Ribera ha continuado ban a Juan Borras alias Rey por motivo de pasar por el camino del Rafal de dicho predio qua al lugar de Orient y Comuneta de la Villa de Buñola, y visto la carta que hago presente al secretario del Ayuntamiento de la villa de Buñola de treze del que rige en que se lee que los regidores de aquella villa han resuelto que no quieren perder el posesorio que tienen en dicho camino. A vista de esto soy de parecer que este ayuntamiento juntamente con el de la villa de Bunyola sigue la causa sobre posesorio de dicho camino y segun la misma hasta sentencia definitiva, y para ello doy comicion y poder al honor Miquel Perelló Regidor. Y habiendo discurrido los votos los vocales unanimes y acordes fueron del mismo parecer. Y de haberlo acordado y resuelto yo el secretario infrascrito he continuado el presente acto y lo han firmado de que doy fe" (AMA. Secció de Govern Municipal. Sign. 32). El camí des Pas de s’Estaló està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana, publicat pel Consell de Mallorca (1993) dins els termes d’Alaró i Bunyola: “Aquest camí és una de les vies d’accés a la possessió des Rafal, que pot continuar cap a Orient pel Pas de s’Estaló [...] Passades les cases des Rafal un tirany ens condueix per dins el bosc fins el Pas de s’Estaló. Aquí torna a apareixer el camí des carro que ja arriba a Orient entre fruiters” (pàg. 256). En la relació del camins de muntanya, elaborada pel Consell de Mallorca en resposta a la petició de l’Ajuntament de Bunyola del 27 de març de 1996, d’un estudi dels camins rurals de titularitat pública o ús públic per a la redacció de les Normes Subsidiàries del terme municipal de Bunyola. Entre els camins inclosos en aquesta relació apareix el pas de s’Estaló, amb inici a la carretera d’Alaró a Orient i final es Rafal, i tipologia de camí de carro i tirany; i el camí del pas de s’Estaló al camí de Santa Maria a Orient, amb inici al pas de s’Estaló i final al camí de Santa Maria a Orient, i tipologia de camí de carro (ACM. Sense signatura). Els trams 1, 2 i 3 del camí estan inclosos amb el nom de pas de s’Estaló, amb el núm. 164, en el Catàleg de béns patrimonials de Bunyola, aprovat inicialment per l’Ajuntament de Bunyola el 12 de gener de 2004. A l’apartat de propietat apareix com a particular, amb nivell de protecció A1, i a la descripció es diu: “Camí de carro que neix a Orient, amb un enllaç amb el camí de sa Plana, i connecta amb es Freu i el camí des Rafal. Compta amb un marge de sosteniment, el qual 50 m abans del pas és de notable factura i té també escopidors. El pas fou obert amb barrobins el 1905, segons la data cisellada a la roca”. Els trams 4 i 5 estan inclosos amb el nom de camí des pas de s’Estaló as Rafal, amb el núm. 153, en el Catàleg de béns patrimonials de Bunyola, aprovat inicialment per l’Ajuntament de Bunyola el 12 de gener de 2004. A l’apartat de propietat apareix com a particular, amb nivell de protecció A1, i a la descripció es diu: “Camí de ferradura que connecta el pas de s’Estaló amb la possessió des Rafal (Alaró). Té una amplada que oscil·la entre el 1’5 i els 2 m, amb marget lateral de sosteniment i el ferm està sense empedrar” (AMB. Sense signatura) (veure 2.1.19 Annex). ________________________________________________________________________________________ 245/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola La continuació del camí catalogat apareix al Catàleg de Camins del terme municipal d’Alaró, elaborat pel Consell de Mallorca (FODESMA) l’any 1997, inclòs amb el núm. 1, camí d’Orient pes Rafal. A les conclusions del catàleg es recomana l’obertura d’un expedient d’investigació per aclarir la titularitat del camí. Pel que fa referència a aquest camí s’ha trobat la següent documentació: A l'Arxiu Municipal d'Alaró existeix un document, procedent de l'Aj. de Bunyola que parla del "... camí de la Comuneta qui pasa per el Rafal" i es diu que "... han resolt los regidors de esta vila (Bunyola) que no volen perda el posesori haya de temps inmemorial de pasar de Orient a la vila de Alaró per dit camí ..." (Bunyola 13 febrer de 1803, i signa Juan Martí secretari interino). (AMA. Secció urbanisme i Obres Públiques. Camins veïnals i carreteres. Sign. 2749). Dues setmanes més tard, amb data de 27 de febrer de 1803, a la sessió de l’Ajuntament d'Alaró es comunica "... que en atencion de que el mayoral del predio las Artigas propio de Dn Geronimo Ribera ha continuado ban a Juan Borras alias Rey por motivo de pasar por el camino del Rafal de dicho predio qua al lugar de Orient y Comuneta de la Villa de Buñola, y visto la carta que hago presente al secretario del Ayuntamiento de la villa de Buñola de treze del que rige en que se lee que los regidores de aquella villa han resuelto que no quieren perder el posesorio que tienen en dicho camino. A vista de esto soy de parecer que este ayuntamiento juntamente con el de la villa de Bunyola sigue la causa sobre posesorio de dicho camino y segun la misma hasta sentencia definitiva, y para ello doy comicion y poder al honor Miquel Perelló Regidor. Y habiendo discurrido los votos los vocales unanimes y acordes fueron del mismo parecer. Y de haberlo acordado y resuelto yo el secretario infrascrito he continuado el presente acto y lo han firmado de que doy fe" (AMA. Secció de Govern Municipal. Sign. 32.). DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - AA. DD. (2002). A la Guia dels pobles de Mallorca dedicada a Bunyola es descriu l’excursió d’Es Freu-Pas de S’Estaló: “... Després d’haver fet uns 8.5 km [...] ja podrem deixar el cotxe. A la dreta [...] camí des Freu [...] Aquí tendrem dos camins: un de pujada i un de devallada. El que devalla duu al Salt des Freu [...] L’altre camí és el que hem de seguir [...] Després d’una rosta pujada d’uns 20 o 30 minuts arribam al Pas de s’Estaló [...] Ara el camí ens durà una suau devallada cap a Orient. La baixada es farà per un camí de carro [...] Aquest mateix camí ens durà fins a la carretera de Bunyola a Alaró, quasi dins el llogaret d’Orient ...” (pág. 92). - ALONSO, J. J. (2005). A Rutas por las Islas Baleares a pie, es cita l’tinerari Pas des Estaló, a on diu: “... De frente continúa un sendero de trazado muy claro que se dirige a Orient por el collado del Pas des Estaló, uno de los pasos claves del itinerario, por donde se podría acortar el recorrido en caso de necesidad [...] La ruta continua por el carril agrícola que desciende al valle por el encinar, realiza varias curvas cerradas y entra en los campos de frutales de Orient ...” (pàgs. 6873). - LLOFRIU, P. (1989). A Caminant per Mallorca hi ha l’excursió Vall d’Aurient, a on diu: “... Des Rafal, seguirem la paret de la tanca perpendicular al camí per on hem arribat, al final de la qual hi ha una barrera de ferro. Seguint sempre, cap al nord, el sender ben marcat enmig de l’alzinar espessíssim arribarem a Orient ...” (pàg. 41-43). - SUAU, B. (2005). En el seu article Cals Reis. Els colors de la història, publicat a Es Castellet, núm. 15, dedica un apartat als camins, on diu: “... El camí que va al pas de l’Estaló arriba a la Comuneta. Dins la Comuneta hi havia una sortida al Freu, per on es davallava el carbó ...”. També es fa referència a aquest camí quan es parla de la Comuneta de Cals Reis: “... Dins Cals Reis hi ha un camí que duu a la Comuneta través del pas de l’Estaló. El pas de l’Estaló es troba a 572 m d’altària i és una bretxa o gola semiartificial oberta dins la roca ...” (pàg. 20). __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 246/346 - VALERO, G. (1992). Al tom II de Camins i Paisatges es descriu la ruta del castell d’Alaró. Des d’Orient a Alaró, a on diu: “... Des de les cases de Cals Reis, avançam sobre l’asfalt en direcció a Alaró, i a poc menys de quatre-cents metres d’Orient, després de dos revolts de carretera, deixa a la dreta el camí que condueix a Alaró pel pas de de l’Escaleta i que també pot comunicar, més a ponent, amb la vall de Coanegra pel pas de s’Estaló” (pàg. 421). - VALERO, G. (1993). Al tom IV Camins i Paisatges es descriu la ruta de la volta a la talaia de Cals Reis. Des d’Alaró, pels passos de l’Escaleta i de l’Estaló; a on diu: “... Des de l’entreforc del camí que condueix a Orient, seguim el nostre itinerari cap a l’esquerra, vora una gran alzina i un rotlle de sitja de carboner. En la següent bifurcació de camins, la segona comptant el camí d’Orient, continuam pel camí de l’esquerra, però en la tercera bifurcació, després d’un revolt a l’esquerra, hem de desviar-nos cap a la dreta, en pujada, i abandonar la pista més ampla per tal de dirigirnos cap el pas de s’Estaló. [...] Arribam al pas de l’Estaló, situat a 572 m d’altitud, per una pareteta amb portell i botador, molt deteriorat, que ens deixen en l’esplanada de davant el pas. [...] A l’esquerra de la bretxa es pot veure la data gravada en la roca de 1905; i a la dreta, un petit pedrís per seure. [...] De la sortida del pas de l’Estaló, parteixen dos camins. Per seguir la ruta cap a Alaró, hem d’anar pel de l’esquerra, atès que el de la dreta va pel comellar de la Comuneta de Cals Reis, i condueix a la zona de Coanegra i el Freu. El nostre camí es converteix a partir d’ara en un sender que avança per dins l’alzinar ...” (pàg. 769-800). CARTOGRAFIA ON APAREIX: - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala 1/100.000. Apareixen els trams 1, 2, 3, 4 i 6. - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició). Escala 1/100.000. Apareixen els trams 1, 2, 3, 4 i 6. - MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Full 670 (Sóller). - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala 1/25.000. Hoja 670 (Soller). Cuarto II. Alaró. - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1979). Mapa Militar de España. Sóller (19-13). Escala 1/100.000. - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 670- IV (Alaró). Apareix el tram 1. - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller (38-26). Escala 1/50.000. Apareixen els trams 1, 2, 3 i 4. - CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareix el tram 1 i el majoritàriament i aproximada el tram 2. - CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala 1/5.000. Apareix el tram 1. - DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000. ________________________________________________________________________________________ 247/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 248/346 (41) PAS DE S'ESCALETA LOCALITZACIÓ Municipi: Bunyola Fulls del mapa 1: 5.000: 670-7-5 / 670-8-5 / 670-8-6 Inici: carretera de Bunyola a Alaró, Ma-2100 prop de Son Bernadàs. Final: terme municipal d'Alaró. Longitud: 946 m DOCUMENTACIÓ - Fitació de terme. - Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana. - Relació de camins de Bunyola. - Catàleg de béns patrimonials de Bunyola (2004). - Catàleg de camins del terme municipal d'Alaró (FODESMA, 1997). SENYALITZACIÓ Fites Pintades Indicadors Panells DELIMITACIÓ LATERAL Sí No LIMITACIÓ DE PAS Sí No parets al tram 1 i obert a la resta. OBSERVACIONS - Davall el tram 1 discorre el torrent albellonat. - Prop del final del camí hi ha un marge al mig del torrent amb una escala lateral. - Camí d'interès excursionista Sí No RECOMANACIONS Inclusió a l’Inventari de béns municipals Obertura d’un expedient d’investigació Protecció per interès constructiu ________________________________________________________________________________________ 249/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola TRAMS - Tram 1 Des de l'inici del camí fins a una distància de 95 metres. Tipologia: ferradura Tipus de ferm: empedrat Longitud: 95 m Amplada mínima: 1,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 2 Continuació del camí fins a sa Plana. Tipologia: ferradura Tipus de ferm: empedrat majoritàriament Longitud: 410 m Amplada mínima: 1,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Paret Escalons Clavegueres Pujadors Escopidors Ratlletes Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges Continuació del camí fins a la partió del terme d’Alaró. Tipologia: ferradura Tipus de ferm: terra Longitud: 441 m Amplada mínima: 0,5 m Amplada màxima: 1,7 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 3 __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 250/346 DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 14 de novembre de 1773 es feia saber “... que el Mayoral del Predio Sollarich se ha propasado abantadamente (sic) mandando tapiar el camino Real por donde se va del lugar de Orient en la Villa de Alaró sin mas orden ni autoridad que la del Sr. Marques del espresado Predio su sr. sin reparar que de tiempo inmemorial se ha pasado siempre por el espresado camino no solo a pie y con cavalcaduras si que tanbien con carros sin que jamas hayan tenido la menor contradicsion ni menos en los perjuicios sienten aquellos pobres vesinos del espresado lugar por la falta que esperimentan ya de arina, ya de avas y ya de todos los demas comestibles de que quedavan abastesidos antes de tapiarse el espresado camino por medio de los tragineros y molineros de la espresada Villa de Alaro los que el presente no quieren pasar halli por el camino que intenta sin fundamento el Sr. Marques ya espresado y quisa para atemplar su Mayoral porque amas de ser una hora y media mas lejos es muy difisil y peligroso de suerte que se ven aquellos pobres vesinos presisados en haver de llavar aquestos el trigo a moler en la espresada Villa de Alaro y bolverlo en el espresado lugar de Orient sin que por esto se conpadesca el espresado Mayoral, antes bien va usando mas del rigor que puede informando quisas fingidos motivos al espresado Sr. Marques confiando que los vesinos referidos no tienen medios para intentar causa contra el espresado su Sr. Y asi resuelvan V. Mag. lo que hallaran conbeniente sobre lo referido. Y por todo el consejo se resuelto concluso finido y determinado niguno discrepante el que se practiquen los medios mas condusentes y nesesarios oficios de que se reponga el atentado cometido por el espresado Mayoral abriendo el espresado camino y en ese fin se da poder al espresado Amangual con la facultad de sustituir para que en nombre de esta Universidad puede acudir en donde corresponde de todo lo qual y para que coste he continuado el presente auto de Ayuntamiento ...” (AMB. Sign. 8). El plet continuà i en sessió celebrada el 28 de febrer de 1779 “... se ha tenido presidiendo en ella el Magnifico Sr. Ramon Muntaner Bayle Real en este Ayuntamiento se ha tenido presente la mapa presentada por el Marques del Predio Sollerich en los autos sigue contra esta Universidad y Villa y en su vista se acordo que en la mapa no puede comprenderse ni dar a comprender lo asperoso y peligroso que es el camino de la escalate por estar dicho camino ensima de unos montes y despanaderos y en dicha mapa parese ser muy facil el transitarlo el paso que es el de la disputa quien es muy facil por estar sito en las faldas de los montes y asi mesmo el camino de la escaleta en la mapa parese ser mas corto de lo que deve hazer por cuyo motivo se da a poder al Procurador de esta Sr. Juan Muntaner para que lo haga presente a la Real Audiencia particando todas las diligensias condusentes y nesesarias ...” (AMB. Sign. 8). El 19 de gener de 1820 el Batle Reial de Bunyola i una comitiva del consistori “... llegó en la Plana del Predio Can Garau de Orient y al lado del camino dicho la escaleta se encontró a un hombre muerto vestido pobremente de pagés ...”. A l’expedient format per aclarir el cas apareix una certificació del metge titular de Bunyola que diu: “... Que a las seis horas de la mañana del dia 19 del corriente mes de enero fui avisado por el Bayle Real de la misma Dn Francisco Jaume para hir a haver el reconocimiento de un hombre muerto en la Plana de can Garau del lugar de Orient distrito de la misma Villa, y distante tres horas largas de camino escabroso ...” (AMB 770). L’any 1955 l’Institut Geogràfic i Catastral va realitzar els treballs topogràfics per delimitar la línea de terme de Bunyola amb els municipis veïns. En el cas dels municipis de Bunyola i Alaró, a l’acta de les operacions practicades podem llegir el següent: “Mojón quince: [...] Está situado en terreno de monte alto de encinas y pinar a la margen derecha o del Este del sendero de Alaró a Orient y en la linde que separa los predios Son Reis del termino de Buñola y Can Llanderina del termino de Alaró ...”. Així mateix en el croquis aixecat per recollir la col·locació de les fites apareix grafiat un tram del camí (IGN. Sense signatura). El camí des Pas de s’Escaleta està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana, publicat pel Consell de Mallorca (1993) dins els termes d’Alaró i Bunyola: ________________________________________________________________________________________ 251/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola “Comunica Alaró i Orient per ses Artigues, s’Estret i s’Escaleta [...] A l’altra bassant hi trobam el camí de carboners que ens porterà a la carretera d’Orient bastant a prop d’aquest llogaret. Tot l’empedrat del recorregut es troba en deficient estat de conservació i es poden destacar els ponts del camí de carro i la síquia que trobam a l’arribada a Orient” (pàg. 255). En la relació del camins de muntanya, elaborada pel Consell de Mallorca en resposta a la petició de l’Ajuntament de Bunyola del 27 de març de 1996, d’un estudi dels camins rurals de titularitat pública o ús públic per a la redacció de les Normes Subsidiàries del terme municipal de Bunyola. Entre els camins inclosos en aquesta relació apareix el pas de s’Escaleta, amb inici a la carretera d’Alaró a Orient i final a ses Artigues, catalogat com a camí de ferradura (ACM. Sense signatura). El pas de s’Escaleta està inclòs, amb el núm. 163, en el Catàleg de béns patrimonials de Bunyola, aprovat inicialment per l’Ajuntament de Bunyola el 12 de gener de 2004. A l’apartat de propietat apareix com a particular, amb nivell de protecció A1, i a la descripció es diu: “Camí vell de connexió entre Alaró i Orient ...” (AMB. Sense signatura) (veure 2.1.19 Annex). La continuació del camí catalogat apareix al Catàleg de Camins del terme municipal d’Alaró, elaborat pel Consell de Mallorca (FODESMA) l’any 1997, inclòs amb el núm. 3, pas de s’Escaleta, aprovat pel Ple de l’Ajuntament de dia 13 de febrer de 2000 i publicat al BOIB núm. 14. Pel que fa referència a aquest camí s’ha trobat la següent documentació: Apareix una primera referència a l’acta del Consell (antic òrgan de govern municipal) del 20 de novembre de 1672, on dins una confrontació de terres es pot llegir "et ex alia parte confrontata cum camino dicho del Stret" (AMA. Secció Govern Municipal. Actes del Consell. Sign. 9). A l’acta de la sessió de l’Ajuntament d’Alaró del dia 29-06-1879 el Batle fa saber que s’ha parlat amb els interessats en "el camino rural y público que conduce a Orient por las Artigas llamado del Estret para llevar a efecto la recomposición del expresado camino que por su interes tanto mas publico que particular lo requiere ..." (AMA. Secció Govern Municipal. Sign. 38). A l’acta de la mateixa corporació del dia 14 de setembre de 1879 es parla, dins l’ordre del dia, de "las cantidades invertidas en las obras de recomposición del camino llamado del Estret" (AMA. Secció Govern Municipal. Sign. 38). Apareix, a un document elaborat l’any 1893 per l’Ajuntament d’Alaró en cumpliment de la circular del Govern provincial, anomenat: "Interrogatorio de datos y noticias para la preparación del plan de obres municipales a fin de mejorar el estado actual de los caminos públicos ...", com a: "Camino Vecinal de 2 Kilometros con direccion al norte que conduce al lugar de Orient por la Escaleta, conocido con el nombre de dicho lugar, carretero en una insignificante parte." Al document s'especifica que "el rural tambien, llamado de Orient por la Escaleta [...] seria de gran utilidad para el valle de dicho lugar convertirlo en camino carretero por cuanto esta comarca se halla casi absolutamente aislada ..." (AMA. Secció Urbanisme i Obres. Sign. 2748). El dia 3 de gener de 1904, a l’acta del ple de l’Ajuntament d’Alaró, es proposa que es fixin les entrades per totes les “especies de consumos” subjectes a dret, entre les que trobam "la del que conduce a Orient por las Artigas" (AMA. Secció Govern Municipal. Sign. 42). A l’acta de la sessió de l’Ajuntament d’Alaró de dia 11 de juny de 1911 s'acorda per unanimitat senyalar com a Caminos vecinales, nou camins, entre els que figura el: "de Alaró a Orient por el Estret" (AMA. Secció Govern Municipal. Sign. 44). Apareix a la "Relación detallada de todos los caminos vecinales que prestan servicio en la fecha y sirven a la circulación rodada existentes en este termino municipal”, elaborada per __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 252/346 l’Ajuntament d’Alaró el 14 de juliol de 1911, el camí que va “De Alaró a Orient por el Estret”, on se li otorga una longitut de 6 km., i es diu que atravessa els Predis de sa Font i ses Artigues (AMA Secció Urbanisme i Obres. Sign. 2748). Amb data de dia 8 de maig de 1942 a l’acta del mateix Ajuntament es fa constar que alguns propietaris de ses Artigues i s'Estret demanen a dita corporació municipal "recomponer y arreglar el camino rural de las Artigas y el Estret que por causa de las avenidas de los ultimos temporales está intransitable" (AMA. Secció Govern Municipal. Sign. 52). DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - AA. DD. (1995). A la Guia del Raiguer es diu: (de la Font de ses Artigues) seguir cap a s'Estret, des d'on es pot passar a Orient pel camí de s'Escaleta. - FONT, G. (1964). A Cincuenta excursiones a pie por la isla de Mallorca, l’autor descriu l’excursió des Barranc dets Ases; a on diu: “... se prosigue la excursión desde el predio Cals Reis (en el mismo Orient) por la carretera y en dirección a Alaró. A los cinco minutos se verá, a mano derecha, una barrera, por la cual y entre dos “marges”, y cerca de un manantial (a la derecha) y en vez de continuar por el sendero que se viene siguiendo se tomará otro a la izquierda, que en pronunciada subida y continuos virajes lleva a otra barrera entre “marges” llegando enseguida al “coll” pasando el cual se dejará sucesivamente dos senderos a mano derecha, desembocando en un terreno llano salpicado de pequeñas rocas, lugar donde se deberá efectuar una paradadescanso de unos veinte minutos. Luego, ya en terreno llano y sorteando las pequeñas rocas, dejando a la derecha una “era” y un “marge”, en unos cinco minutos se alcanza el lugar denominado S’Escaleta, por estar cerrado el paso por una pared con escalerillas de ascenso y descenso.” ... (pàg. 178- 182). - GARCIA PASTOR, J. (1968). A Rutes Amagades de Mallorca, l’autor descriu al fascicle 23 l’excursió d’Alaró- Talaia de Ca’ls Reis (pel pas de s’Escaleta), a on diu: “... fins al mateix pas de s’Escaleta, [...] Una vegada aquí, el nostre itinerari consisteix a enllaçar amb el camí de carro que des de les immediacions d’Orient puja pel coster nord de la Talaia de Ca’ls Reis fins molt prop del cim ...”. - PORCEL, M. (1893). Cuentos y excusiones. Alaró, Orient y el Castillo. “... Nos agarramos por la pared y subimos y pasamos, a la otra parte seguía el camino de herradura y ya estabamos en el término de Buñola ...” (pàgs. 157-170). - SUAU, B. (2005). En el seu article Cals Reis. Els colors de la història, publicat a Es Castellet núm. 15, dedica un apartat als camins, on diu: “... Dins Cals Reis trobam el camí de l’Escaleta, per anar a peu d’Orient a Alaró. Era la via habitual emprada per les collidores d’oliva i els jornalers d’Alaró que anaven a fer feina a les possessions d’Orient ...”. - VALERO, G. (1992). Al volum II de Camins i Paisatges es descriu la ruta del castell d’Alaró. Des d’Orient a Alaró, a on diu: “... Des de les cases de Cals Reis, avançam sobre l’asfalt en direcció a Alaró, i a poc menys de quatre-cents metres d’Orient, després de dos revolts de carretera, deixa a la dreta el camí que condueix a Alaró pel pas de de l’Escaleta i que també pot comunicar, més a ponent, amb la vall de Coanegra pel pas de s’Estaló ...” - VALERO, G. (1993). Al volum IV de Camins i Paisatges es descriu la ruta de la volta a la talaia de Cals Reis. Des d’Alaró, pels passos de l’Escaleta i de l’Estaló; a on diu: “... Hem d’abandonar el camí de carro i dirigir-nos per aquest camí de ferradura, que realment és el camí antic d’Alaró a Orient. [...] Prest passam sobre una torrentera amb un revolt a l’esquerra que ens fa franquejar el xaragall novament, fins que, a poc més de deu minuts de l’anterior bifurcació, arribam al pas de l’Escaleta. El pas ocupa el fons d’una gorja estreta per on discorre una torrentera que dissenya ________________________________________________________________________________________ 253/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola un petit salt. El nom d’Escaleta prové dels deu graons que escalen la paret transversal que va de part a part de l’estret. [...]. Superat el pas de l’Escaleta, mantenim la mateixa direcció, i a pocs metres trobam un forn de calç a l’esquerra; [...]. Alguns minuts més endavant, després de pujar una petita rampa amb pedreny, arribam al coll de les Tosses (599 m), que configura un planiol travessat per una paret amb portell esbaldregat. [...] En un discret entreforc de camins, cap a la dreta surt el camí que arriba a Can Garau, cases situades a la carretera d’Alaró-Orient. La nostra ruta continua cap a l’esquerra ...” (pàg. 769- 800). CARTOGRAFIA ON APAREIX: - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala 1/100.000. Apareix el tram 3. - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició). Escala 1/100.000. Apareix el tram 3. - MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Full 670 (Sóller). Apareix majoritàriament. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala 1/25.000. Hoja 670 (Soller). Cuarto II. Alaró. - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1979). Mapa Militar de España. Sóller (19-13). Escala 1/100.000. Apareix el tram 3. - DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000. __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 254/346 ________________________________________________________________________________________ 255/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola (44) CAMÍ D'ORIENT AL CASTELL D'ALARÓ LOCALITZACIÓ Municipi: Bunyola Fulls del mapa 1: 5.000: 670-8-5 Inici: carretera de Bunyola a Alaró, Ma-2100, prop de Son Bernadàs. Final: terme municipal d'Alaró. Longitud: 1.317 m DOCUMENTACIÓ - Camí públic. - Camí rural. - Camí veïnal. - Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana. - Relació de camins de muntanya. - Catàleg de béns patrimonials de Bunyola (2004). - Catàleg de camins del terme municipal d’Alaró (FODESMA, 1997). - Pla Territorial de Mallorca. SENYALITZACIÓ Fites Pintades Indicadors Panells DELIMITACIÓ LATERAL Sí No LIMITACIÓ DE PAS Sí No OBSERVACIONS - Camí d'interès excursionista Sí No RECOMANACIONS Inclusió a l’Inventari de béns municipals Obertura d’un expedient d’investigació Protecció per interès constructiu __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 256/346 TRAMS - Tram 1 Des de l'inici del camí fins a una distància de 410 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra i grava Longitud: 410 m Amplada mínima: 2,3 m Amplada màxima: 3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 2 Continuació del camí fins a una distància de 610 metres. Tipologia: ferradura Tipus de ferm: terra Longitud: 610 m Amplada mínima: 0,7 m Amplada màxima: 1,2 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 3 Continuació del camí fins a la partió de terme. Tipologia: ferradura Tipus de ferm: empedrat parcialment Longitud: 297 m Amplada mínima: 1,2 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges ________________________________________________________________________________________ 257/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: El camí d’Orient al castell d’Alaró està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana, publicat pel Consell de Mallorca (1993) dins els termes de Bunyola i Alaró: “Comença davant les cases de Son Bernadàs Nou a la carretera Alaró- Orient, i puja primer per l’olivar i després per l’alzinar fins al Pla des Pouet. Més endavant continua fins a ajuntar-se amb el camí que ve d’Alaró. Al principi és un camí de carro que voreja una font amb un safareig fins arribar a l’alzinar, on es converteix en tirany fins al Pla des Pouet. En aquest tram es poden reconèixer alguns trams empedrats. Després des Pouet continua com, a tirany, fins a ajuntar-se amb el camí d’Alaró” (pàg. 183). Com veim a la memòria de Fodesma de l'any 1993, aquest camí va ser restaurat durant aquest any, realitzant-se tascas de neteja i treballs silvícoles, empedrat, marges, parets i canalització d'aigua, tot seguint el programa de rehabilitació dels antics camins de la Serra de Tramuntana. Inclòs dins aquest programa estava el projecte de restauració dels camins del Castell d'Alaró, on quedaven inclosos dos camins ben diferenciats, el camí d'Alaró pel Castell i el camí des Pouet, aquest continuació del camí que ve des d'Orient (ACM. Sense signatura). Segons consta a l’acta del ple del 3 d’abril de 1995 el consistori bunyolí llegí un escrit de la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear segons la qual s’estava elaborant una guia de turisme de la Serra de Tramuntana, per la qual cosa es sol·licitava informació sobre els camins rurals e itineraris a peu de Bunyola. La resposta de l’Ajuntament incloia aquesta informació i “Asimismo, tradicionalmente en este Municipio ostentan carácter público los siguientes caminos:”, entre els quals apareix el camí d’Orient as Castell d’Alaró: “Camí d’Orient a Es Castell d’Alaró.- Itinerario: Son Bernadas, Ca ses Bieles, saliendo del Término Municipal por el Verger d’Alaró hacia Es Castell d’Alaró” (AMB. Sense signatura). En la relació del camins de muntanya, elaborada pel Consell de Mallorca en resposta a la petició de l’Ajuntament de Bunyola del 27 de març de 1996, d’un estudi dels camins rurals de titularitat pública o ús públic per a la redacció de les Normes Subsidiàries del terme municipal de Bunyola, apareix el camí d’Orient al castell d’Alaró, amb inici a la carretera d’Orient a Alaró i final en es Pouet, i tipologia de camí de carro, tirany i ferradura (ACM. Sense signatura). En sessió plenària celebrada per l’Ajutnament de Bunyola el 7 de març de 2001 s’informava favorablement la proposta de la comissió informativa general per la qual es declaraven com a vials no motoritzats una sèrie de camins del terme, per ésser inclosos en el Projecte de Pla de Vials no motoritzats a les Illes Balears. Entre els camins proposats apareix el que va cap de la carretera d’Orient cap al castell d’Alaró (AMB. Sense signatura). El camí d’Orient al castell d’Alaró està inclòs, amb el núm. 157, en el Catàleg de béns patrimonials de Bunyola, aprovat inicialment per l’Ajuntament de Bunyola el 12 de gener de 2004. A l’apartat de propietat apareix com a particular, amb nivell de protecció B1 (AMB. Sense signatura) (veure 2.1.19 Annex). Aquest camí forma part de la ruta de Pedra en sec. (Veure Annex 3.1.20). La continuació del camí catalogat apareix al Catàleg de Camins del terme municipal d’Alaró, elaborat pel Consell de Mallorca (FODESMA, 1997) inclòs amb el núm. 36, camí d’Alaró a Orient pes Castell, aprovat pel Ple de l’Ajuntament de dia 13 de febrer de 2000 i publicat al BOIB núm. 14. A les conclusions del catàleg es recomana la inclusió d’aquest camí a l’Invenari de Béns d’Alaró. Pel que fa referència a aquest camí s’ha trobat la següent documentació: __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 258/346 A l’any 1752, en els llibres de l’obreria de l’Oratori de Nostra Senyora del Refugi, trobam referències a les reparacions del camí que des d’Orient ascendeix fins a l’Oratori, pagant-se “6 jornals de fuster per adobar portes i una barrera al Camí d’Orient” (AMA. Llibre de Nostra Senyora del Refugi, 1738-1759. Sign. 1422, fol. 68r). De 1911 data la relació detallada de camins veïnals del terme on apareix el camí d'Alaró a Orient pel castell, amb una longitut de 6 km. i 100 m., i a l’apartat de punts que atravessa cita “Predios Son Curt, Son Peñaflor, El Verger e Histórico Castillo de Alaró” (AMA. Secció Urbanisme i Obres. Sign. 2748). En el ple del consistori alaroner, celebrat l'11 de juny de 1911, un dels regidors "hizo presente los beneficios que puede reportar a este pueblo la nueva ley de caminos vecinales y para ello propuso al Ayuntamiento que acuerde y señale los caminos carreteros que cuida esta Corporación a fin de que en su dia se pueda solicitar del Ministro de Fomento los beneficios que concede la citada ley. Enterado el Ayuntamiento despues de discutido enteramente este asunto se acordó por unanimidad señalar como caminos vecinales los siguientes: [...] De Alaró a Orient por el Castillo" (AMA. Sign. 44). En el llibre de comptes de la parròquia d’Alaró apareixen diverses partides pagades en concepte de reparació dels camins que pugen al Castell: el 23 de desembre de 1921 es pagava una partida d'11 pessetes i 50 cèntims a Francisco Capellá per 3 jornals "per alçar un portell del camí qui va a Orient" (AMP. Sign. 430). DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - FONT, G. (1964). A Cincuenta excursiones a pie por la isla de Mallorca, l’autor descriu l’itinerari al castell d’Alaró, on diu: “... En este lugar se inicia el sendero, encontrándose enseguida, apenas pasada la barrera, el manantial “Sa Font d’En Tries” que queda a la izquierda y junto al camino. Durante unos cinco minutos se camina por bancaladas de cultivo y olivar, hasta que se alcanza una barrera, pasada la cual, a los diez minutos, aproximadamente, se encuentra una nueva barrera y después de ella el sendero serpentea entre encinar ...” (pàg. 249- 253). - GUAPS, B. (1947-1952). Para la historia de Alaró. BSAL. 33: 20. “1330 es repara la torre de la cova i els camins del castell”. - HABSBURG-LORENA, Ll. S. (1910). A Els castells roquers de Mallorca. Història i llegendes, l’arxiduc recull la següent documentació: “1543. El Consell de Sóller envia els ingressos de l’església al castell d’Alaró, per protegir-los dels atacs pirates. 1545. El Consell de Sóller torna enviar-hi les ingressos de la seva església davant del perill d’atacs pirates. 1548. Noves amenaces pirates, davant les quals el Consell de Sóller decideix protegir en el castell les joies i objectes de culta de l’església al castell. 1553. Els pirates segueixen rondant i les joies i objectes de culte de l’església de Sóller tornen al castell. 1559. El Consell de Sóller tem noves incursions pirates i envia altra vegada els ingressos de l’església al castell d’Alaró” (pàg. 196- 197). - HABSBURG-LORENA, Ll. S. (1999-2003). A Les Balears descrites per la paraula i la imatge. En el volum cinquè trobam la descripció de diferents camins d’Alaró: “... Al costat del portal d’entrada parteix el sender cap a Orient (pàg. 350). - HEINRICH, H. (1996). A Mallorca 12 excursiones clásicas descriu l’excursió de Orient al Castell de Alaró y a la misteriosa cueva de Sant Antoni, a on diu: “... Poco después vemos cerca del mojón ________________________________________________________________________________________ 259/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola del Km 12, a la izquierda de la carretera, una puertecita de madera. Esta es nuestra entrada. Se encuentra aún antes de llegar al hotel y restaurante l’Hermitage. Detrás de la puertecita se bifurca el sendero; nosotros seguimos por la izquierda. El sendero asciende en primer lugar suavemente por bancales poblados de olivos. Luego tuerce a la derecha, delante de un muro con alambrada, para sumergirse en un bosque de encinas y seguir subiendo con pendiente más pronunciada. Al entrar en el bosque, perdemos de vista las peñas del Puig de Alaró que en este lado son mucho más bajas, por que la carretera ya ha ido subiendo y nos ha ahorrado trabajo” (pàg. 60). - LLOFRIU, P. (1989). A Caminant per Mallorca hi ha l’excursió Vall d’Aurient, a on diu: “... D’Orient cap a Alaró seguirem la carretera fins al punt kilomètric 12, vora le qual hi ha una barrereta on comença el sender que ens durà fins al pla des Pouet. (En cas de perdre el sender dins l’olivar, cal seguir cap a llevant fins a la paret que separa l’olivar de l’alzinar, i seguir la paret per amunt fins a trobar el portell). Del pla des Pouet, on veurem un caramull de gent i de cotxes, fins al castell, el caminoi està ben marcat ...” (pàg. 41- 43). - MARTÍN, N. (2001). A Camina Caminaràs hi ha l’excursió del Castell d’Alaró des d’Orient; a on diu: “... El recorregut comença en un portell situat al Km 11,8 de la carretera PM- 210 que enllaça Orient amb Alaró, entre el restaurant s’Hermitage i les cases de Son Bernadàs Nou, [...] Aquestes cases queden a l’esquerra i el portell que haurem de travessar, a la dreta, venint d’Orient. Tot seguit veureu un petit cartell amb la prohibició de portar cans i un altre que posa “Castillo”. El portell s’ha de passar per un botador que hi ha a l’esquerra. De primer, trobam un safareig que recull l’aigua de la font d’en Tries i que queda a mà esquerra del camí. Després ens endinsam en un magnífic olivar [...] Deixam una desviació a la dreta i seguim la indicació d’una fletxa pintada en una pedra amb el rètol “Castell”. Més endavant, el camí esdevé caminoi, però es pot seguir sense problemes perquè hi ha moltes fites que ens assenyalen la direcció correcta. El caminoi es va fent cada vegada més encimbellat i comença a fer revolts fins que arriba a un portell sense barrera pel qual s’accedeix a un gran bosc d’alzines [...] El camí a través de l’alzinar va guanyant desnivell mitjançant successius revolts. Passarem un segon portell i, un poc més amunt, abordarem un altre camí més ample, que seguirem cap a la dreta. Així arribarem a un coll molt ample (Pla des Pouet) ...” (pàg. 38- 43). - PORCEL, M. (1893). Cuentos y excusiones. Alaró, Orient y el Castillo. “... Seguimos andando por entre las peñas hacia el castillo, ...Al cabo de una hora y media llegamos de agua a torrentes llegamos debajo del castillo ...” (pàgs. 157-170). - RODAS, G. (2008). A De Orient al Castell de Alaró descriu l’excursio: “... Carretera hacia adelante, aproximadamente en el punto kilométrico 11,8, pasado el hotel l’Hermitage, empieza el camino del Castell d’Alaró, a la derecha de la carretera. Enseguida topamos con la font d’en Tries y, poco después, llegamos a una bifurcaión poco marcada en la que el camino de carro que conduce al castillo sigue recto, paralelo a las margades. Al principio la subida es ligera, pero el camino de herradura, al entrar en el olivar, aumenta su pendiente. [...] Más arriba llegamos a un portillo que conserva una barrera de madera. Minutos después nuestra ruta nos deja en el pla del Pouet ...” (pàg. 11). - ROSSELLÓ, R. (1979). A la Història d'Alaró. Segles XIII-XIV podem llegir el següent: "20 lliures, un sou i 4 diners foren les despeses de l'any 1330 “en adobar la torra de la cova del castell d'Alaró e los camins del dit castell” (pàg. 72). - SASTRE, G. & ORDINAS, A. (1979). A Alaró, aspectes històrics, costums i tradicions. Els autors senyalen aquest camí: “No hi ha restes arqueològics que en testimoniïn l’ocupació durant l’època romana. Malgrat tot, es pot considerar provada per l’existència d’un camí, partint de la vall d’Orient, arriba al peu del Castell”. __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 260/346 - SUREDA, J. (1957). A El castillo de Alaró senyala la ruta: “Hi ha dos accessos possibles. El primer des de la vall d’Orient, seguint la sendera que parteix de l’olivar de Son Balle, a prop de les cases d’aquesta finca” (pàg. 11). - VALERO, G. (1992). A Camins i Paisatges es descriu la ruta del castell d’Alaró. Des d’Orient a Alaró, a on diu: “... en el punt situat vora el Km 11,8, aproximadament a uns 1.500 m d’Orient, comença el camí del castell d’Alaró. [...] Com hem dit, just davant les cases de Son Bernadàs Nou, a la dreta de la carretera, s’inicia el camí de pujada cap al pla del Pouet i cap el castell d’Alaró. Al començament del camí hi ha una barrera metàl·lica amb un passador per a vianants, a la part esquerra de la barrera. Immediatament després de passar la barrera es troba la font d’en Tries. [...] El camí de carro passa tot just per damunt la mina, aprofitant el mateix marge de la font i en pocs metres deixa el safareig a l’esquerra, [...] Alguns minuts després de la font d’en Tries, arribam a una bifurcació poc marcada, on el camí de carro puja lleugerament cap a la dreta i el camí del castell es converteix en un sender més estret, de ferradura, que continua recte i discorre paral·lel a les marjades. Just després el camí passa sobre una torrentera o xaragall amb el jaç empedrat. [...] La pujada és al començament lleugera i el sender, un tirany estret però ben definit, avança en direcció est. [...] Després de passar per un segment de camí amb un sòl compost per roques descarnades, en apropam a una torrentera que ocupa la part central d’una petita coma guarnida per alzines, i es precipita en línia perperdicular al camí. Abans d’arribar a la torrentera, el camí dissenya un revolt cap a la dreta, en pujada, i amb dues curtes giragonses més, assolim un portellet. [...] La suau ascensió entre marjades que fins ara dúiem, s’ha convertit en un empinat viarany que serpenteja sota l’ombra de les alzines. Tot just després del portell, passam per damunt un primer rotlle de sitja de carboner, i pujam vora una reixa lateral de filferro que té a l’altre costat la torrentera que ja haviem comentat anteriorment. Prest abandonam la torrentera i el filferro cap a la dreta, per on continuam la pujada. Hem de superar diverses giragonses que deixen enrere alguns rotlles de sitja. [...] Ja bastant amunt arribam a un segon portellet que conserva la barrera de fusta. [...] Uns minuts després de passar el portell, la nostra ruta desemboca en un camí més ample de carro, i un poc temps, cap a la dreta, apareix el pla del Pouet ...” (pàg. 417- 447). CARTOGRAFIA ON APAREIX: - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició). Escala 1/100.000. - MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. - CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (4-3). Apareix el tram 1. ________________________________________________________________________________________ 261/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola - CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareix el tram 1. - DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000. __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 262/346 (45) PAS DE NA MARIA LOCALITZACIÓ Municipi: Bunyola Fulls del mapa 1: 5.000: 670-7-5 / 670-7-4 Inici: camí d'Almallutx, núm. 61. Final: terme municipal d'Escorca. Longitud: 2.818 m DOCUMENTACIÓ - Camí públic. - Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana. - Catàleg de béns patrimonials de Bunyola (2004). - Catàleg de Camins del terme municipal d’Escorca (1997). SENYALITZACIÓ Fites Pintades Indicadors Panells Les pintades es troben al tram 3. DELIMITACIÓ LATERAL Sí No LIMITACIÓ DE PAS Sí No - A l'inici del camí hi ha un cartell de: "Prohibido el paso, propiedad privada". OBSERVACIONS - Es tracta del camí per anar de Sóller a Orient i altres municipis del Pla de Mallorca documentat al 1275 ja com a Pas de na Maria, encara que les rutes amagades i altres guies excursionistes posteriors situen el pas de na Maria més a l’oest, una errada que també presenta la descripció del catàleg de Béns Patrimonials de Bunyola (2004). - El tram 3 actualment no existeix. - A l'inici del tram 3, vora el torrent hi ha dos portells d'1,4 m i 1,9 m d'amplada. - Camí d'interès excursionista Sí No RECOMANACIONS Inclusió a l’Inventari de béns municipals Obertura d’un expedient d’investigació Protecció per interès constructiu ________________________________________________________________________________________ 263/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola TRAMS - Tram 1 Des de l'nici del camí fins a les cases de Son Vidal. Tipologia: carro Tipus de ferm: asfalt Longitud: 105 m Amplada mínima: 4 m Seguiment: sense problemes Estat: bo Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 2 Continuació del camí fins a una distància de 685 m. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 685 m Amplada mínima: 3,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 3 Continuació del camí fins a una distància de 93 m. Tipologia: ? Tipus de ferm: terra Longitud: 93 m Amplada mínima: 2,5 m Seguiment: desconegut Estat: desconegut Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 264/346 - Tram 4 Continuació del camí fins a una distància de 160 m. Tipologia: carro Tipus de ferm: empedrat parcialment Longitud: 160 m Amplada mínima: 2,4 m Seguiment: fàcil Estat: regular El ferm es troba en mal estat i hi ha arbres caiguts al camí. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 5 Continuació del camí fins a una distància de 180 m, fins al coll del puig de Son Vidal. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 180 m Amplada mínima: 5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges - Tram 6 Continuació del camí fins a una distància de 338 m. Tipologia: pista Tipus de ferm: terra Longitud: 338 m Amplada mínima: 3,4 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges ________________________________________________________________________________________ 265/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola - Tram 7 Continuació del camí fins a una distància de 500 m. Tipologia: carro/pista Tipus de ferm: terra Longitud: 500 m Amplada mínima: 2,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 8 Continuació del camí fins a una distància de 530 m. Tipologia: ferradura/tirany Tipus de ferm: terra Longitud: 530 m Amplada mínima: 1 m Seguiment: difícil Estat: dolent Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 9 Continuació del camí fins al terme municipal d'Escorca Tipologia: ferradura Tipus de ferm: empedrat parcialment Longitud: 328 m Amplada mínima: 1 m Amplada màxima: 1,8 m Seguiment: regular Estat: regular Es troba envaït parcialment per la vegetació. Hi ha arbres i blocs caiguts. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 266/346 DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: L’any 1275 l’escrivania de la Reial Capvrevació registrava una venda a l’alqueria d’Orient: “...item vendimus tibi uxore tue Guillelme et tuis [...] trocium terre quod habeo in valle de Aurient in partida de Semacoma, et teneo per Magistrus Joahannem, prepositum [...] prot afrontantat ex una parte cum honore Guillelmi Alou ex alia in honore Magistri Johannis, et ex alia cum montanea Magistris Joannis vocata la Mola. Item vendimus tibi et uxore tue Guillelme [...] quendam campum in valle de Aurient, et teneo per Raimundum de crilera [...] Pront affrontat ex una parte in camino que recedendo de Aurient vadit a Soler et ex alia montanea...” (ARM. ECR 345). El 19 d’octubre de 1748 el Bisbe de Mallorca, José Antonio de Zepeda, visitava la vila de Bunyola, sufraganis i oratoris públics i privats del llogaret. Els oratoris públics visitats foren els de Comassema, Son Pizà, Orient i Son Vidal (ADM. Visites pastorals) Segons el dret canònic un dels requisits que havia de cumplir un oratori per ésser públic era el de tenir accés necessàriament a través d’un camí públic (veure 2.1.18 Annex). L’any 1752 el bisbe Llorenç Despuig feia visita pastoral a les esglésies i oratoris del terme de Bunyola, entre els quals figuraven els oratoris públics de Comassema i Son Vidal per fer inventari del material disponible per celebrar oficis i per acomplir les obligacions. Per una altra banda el 18 i 19 de maig de 1778 el bisbe Pedro Rubio visitava la parròquia de Bunyola i es feu per escrit acta de l’Oratori Públic de Comassema (ADM. Visites pastorals) Segons el dret canònic un dels requisits que havia de cumplir un oratori per ésser públic era el de tenir accés necessàriament a través d’un camí públic (veure 2.1.18 Annex). En els itineraris militars de Balears formats l’any 1864 pel tinent de l’Estat Major Luís de Miguel apareix un itinerari de Sóller a Orient per Biniaraix, de 9’772 metres, on diu: “Este camino es de herradura en su mayor estension, fatigoso por la fuerte pendiente de las cuestas y lo descarnado del piso”. Entre Biniaraix i Orient assigna una distància de 8 km i apunta: “El camino es de herradura malísimo siguiendo por el barranco formado al O. por la sierra de Alfabia y al E. por el Puig den Olofre perteneciendo ambos a la cordillera principal a 4,740 m punto culminante siguiendo luego el camino por el barranco o torrente llamado de Son Vert formado por los mismos estribo y vertiente opuesto a 8,27 (o 8,027?) m de Orient” (CGE. Sign. C-33 nº 14). L’any 1868 l’exèrcit elaborà un estudi del terreny i de les defenses antigues i actuals de Mallorca, on podem llegir: “De Alaró a Biniaraix el camino es de herradura, entrando por un valle de la Sierra de Alfabia, y el Puig de Olofra salva la cordillera a 3,5 km de Orient, y desciende a Biniaraix por el barranco de Son Vert. En Orient arranca el camino de Buñola 3,5 – de herradura exepto el último Kilometro que es carretero, empalmando con la carretera de Palma a Soller, a 1,5 km de Buñola ...” (AHM. Sign. 1-3-4-12). En el torn de precs i preguntes del ple de l’Ajuntament de Bunyola del 5 de desembre de 2000, es demanà si l’Ajuntament tenia constància del tancament de camins públics a la vall d’Orient i es pregava que es prenguessin mesures per tornar obrir aquests camins, concretament es Pas de na Maria (AMB. Sense signatura). El Pas de na Maria està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana (1993), dins el terme de Bunyola; a l’apartat d’altres camins del terme de Bunyola; i diu: “Connexió entre l’Ofre i Orient. Era emprat a finals del segle XV per dur les joies i relíquies sagrades des de Sóller al castell d’Alaró si es tenien indicis de desembarcaments moros (GUASP, B., 1952)” (pàg. 185). ________________________________________________________________________________________ 267/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola El Pas de na Maria està inclòs, amb el núm. 162, en el Catàleg de béns patrimonials de Bunyola, aprovat inicialment per l’Ajuntament de Bunyola el 12 de gener de 2004. A l’apartat de propietat apareix com a particular, amb nivell de protecció A2, i a la descripció es diu: “Camí condicionat per accedir a la part de la muntanya, mitjançant un marget. Després del pas, esdevé un camí de ferradura que enllaça diversos ranxos de carboner. A la part alta, després del pas hi ha una figura de la Mare de Déu” (AMB. Sense signatura) (veure 2.1.19 Annex). La continuació del camí catalogat apareix al Catàleg de Camins del terme municipal d’Escorca, elaborat pel Consell de Mallorca (FODESMA) l’any 1997, inclòs amb el núm. 86, pas de na Maria. DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - AA. DD. (2002). A la Guia dels pobles de Mallorca, Bunyola, quan es parla de la història de la vila, es diu: “... Durant els segles XV al XVII, davant els perills dels atacs dels corsaris, els homes de Santa Maria i Alaró que anaven a defensar Sóller passaven per la Vall d’Orient i pel pas de na Maria. Aquesta era la via que tradicionalment s’utilitzava per comunicar Sóller amb les viles properes de l’altra part de la serra de Tramuntana ...” (pàg. 65- 66). - AA. DD. (1988-97). A la Gran Enciclopèdia de Mallorca. Vol. 12. A la veu d’Orient diu:.”Durant els s XV-XVII, davant els perills dels atacs corsaris, els homes de Santa Maria del Camí i d’Alaró, que anaven a defensar Sóller, passaven per la vall i pel pas de na Maria, a baix de l’Ofre. Aquesta era la via que tradicionalment s’utilitzà per comunicar Sóller amb les viles properes de l’altra part de la serra de Tramuntana” (pàg. 116). - CUERPO DE ESTADO MAYOR DEL EJÉRCITO (1866). A l’itinerari descriptiu corresponent a les Illes Balears podem llegir: “De Alaró a Biniaraix és de herradura; a 3,5 k. del primer punto pasa un barranco, que en tiempo de lluvias dificulta la marcha, por no tener puente y arrastrar bastante agua; el camino entra en un estrecho valle formado por la sierra de Alfabia, nombre que en esta parte se da a la cordillera principal, y el Puig de Olofra; a 3,5 de Orient salva ésta, y desciende a Biniaraix por el barranco o torrente de Son Vert. En Orient, arranca por la izquierda, un camino a Buñola (núm. 1443)” (pàg. 30). - DÍAZ, R.; GINARD, A. et alii (1988). En el seu article dedicat a un mapa de part de l’illa de Mallorca de l’any 1594, confeccionat amb finalitats defensives, es citen els llocs que englobava cada fort, on podem llegir: “Fuerte 2 dicho Cúber, Almaluig, Binimorach y L’Ofre 1- Pas de la monta(n)ya d’en Tor(r)ella 2- Altra pas molt astret 3- Al pas del bar(r)anc anant anvés Sóller 4- Al pas de l’Ar(r)os demun Sóller 5- Al pas de Son Bennàser demunt la vila de Sóller 6- Al pas Morisc d’Elfàbia 7- Al pas de las Vaques demunt Orient 8- Al Pas de ne Maria demunt Orient 9- Al pas de la font de la Para (¿) 10- Al pas de la foradada demunt Comasama i se aguntas (3) an els Tosals Verts” (pàg. 116). - GUASP et al. (1952). A la seva obra sobre els castells roquers parla de Sóller i el seu castell: “... Alhajas y reliquias sagradas, ornamentos del templo y otros valores, serian trasladados por la parte de l’Ofre y, bajándolos “pe’l pas de Na Maria” hacia Orient, la comisión de confianza los entraría por la “porta forana”...” (pàg. 4). __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 268/346 - HABSBURG-LORENA, Ll. S. (1910). A Els castells roquers de Mallorca, l’arxiduc recull la següent documentació: “1543. El Consell de Sóller envia els ingressos de l’església al castell d’Alaró, per protegir-los dels atacs pirates. 1545. El Consell de Sóller torna enviar-hi les ingressos de la seva església davant del perill d’atacs pirates. 1548. Noves amenaces pirates, davant les quals el Consell de Sóller decideix protegir en el castell les joies i objectes de culta de l’església al castell. 1553. Els pirates segueixen rondant i les joies i objectes de culte de l’església de Sóller tornen al castell. 1559. El Consell de Sóller tem noves incursions pirates i envia altra vegada els ingressos de l’església al castell d’Alaró” (pàg. 196- 197). - HABSBURG-LORENA, Ll. S. (1999-2003). A Les Balears descrites per la paraula i la imatge. En el volum cinquè trobam la descripció de diferents camins de Bunyola: “... Des del pla de na Maria, al peu del cim, puja un viarany costerut a les elevacions de l’entorn i baixa a la vall d’Orient prop de Son Vidal” (pàg. 244). També fa referència al camí catalogat quan diu: “... Un camí de carro porta d’Orient a Son Vidal, ...” (pàg. 378). - PÉREZ DE ROZAS, J. (1872). En els Itinerarios de España, Baleares y Canarias aixecats per aquest Capità de l’Estat Major de l’Exèrcit inclou l’itinerari que anava de Fornalutx a Llucmajor, desglosant per etapes les distàncies, on veim que de Biniaraix a Orient hi havia 6 km de distància a través d’un camí de ferradura i de carro. - SÓLLER, núm. 1731. 10 d’abril 1920. A la secció de crònica local apareix el següent: “Hemos de dirigir a la sociedad Fomento del Turismo una súplica, que no nos cabe duda ha de atender con gusto puesto que sólo el bien de los turistas que visitan este valle es lo que nos mueve a hacerla. Se trata de un poste con unos letreros indicadores, situado a la salida del lugar de Biniaraix, por la parte de la fuente pública, que del modo como forman ángulo dan lugar a quienes no conocen el terreno a extraviarse, en vez de quedar orientados. Uno de los lados de este ángulo señala bien la dirección del Barrach (sic) o de Orient; pero el otro no señala de un modo exacto la dirección del Puig Major, que es lo que se había propuesto indudablemente la mencionada Sociedad...”. - VIBOT, T. (2005). En el seu llibre sobre crims, infàmies i immoralitats a Bunyola i Orient, narra un d’aquests episodis: “... Després d’aquest assalt, es perdé la pista dels aterridors escàpols. Qui sap si anaren cap als boscos d’Alfàbia, cap a Lluc per Coma-sema o bé a Sóller, pel difícil pas de na Maria ...” (pàg. 51). CARTOGRAFIA ON APAREIX: - Mapa itinerario militar de España (1865). - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala 1/100.000. Apareix aproximadament. - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició). Escala 1/100.000. Apareix aproximadament. - INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa nacional topográfico parcelario. Término municipal de Buñola. Escala 1/10.000. Apareix el tram 1. - MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. Apareix aproximadament. ________________________________________________________________________________________ 269/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Full 670 (Sóller). Apareixen el tram 1 i el tram 2 majoritàriament. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala 1/25.000. Hoja 670 (Soller). Cuarto II. Alaró. Apareixen el tram 1 i el tram 2 parcialment. - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1979). Mapa Militar de España. Sóller (19-13). Escala 1/100.000. Apareix el tram 1. - CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (3-4). Apareixen els trams 1, el 2 parcialment, el 4, 5 i 6. - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 670- IV (Alaró). Apareixen els trams 1, 2 i 6. - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller (38-26). Escala 1/50.000. Apareixen els trams 1, 2 i 6. - CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareixen els trams 1, 2, el 4 majoritàriament i 5, 6 i el 7 parcialment. - CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala 1/5.000. Apareixen el tram 1 parcialment i el 2. - DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000. Apareixen els trams 1, 2, 3, 4, 5 i 6. __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 270/346 ________________________________________________________________________________________ 271/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola (47) CAMÍ D’ORIENT LOCALITZACIÓ Municipi: Bunyola Fulls del mapa 1: 5.000: 670-7-5 / 670-6-5 / 670-6-6 / 670-6-7 Inici: ctra Ma-2100 de Bunyola a Alaró, km. 1,5 prop de les mines de Can Grau. Final: ctra Ma-2100 de Bunyola a Alaró, prop de Son Perot. Longitud: 3.406 m DOCUMENTACIÓ - Camí veïnal. - Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana. - Obres per part de l'Administració. - Relació de camins de Bunyola. - Expedient de camins i travessies (1821). - Catàleg de béns patrimonials de Bunyola (2004). - Pla Territorial de Mallorca. SENYALITZACIÓ Fites Pintades Indicadors Panells DELIMITACIÓ LATERAL Sí No obert, paret i reixa. LIMITACIÓ DE PAS Sí No - Dues parets al tram 12, una a la meitat i l'altra al final d'aquest tram. - Al tram 14 està tancat a cada costat amb paret i amb una barrera amb pany. - Al tram 8 hi ha una reixa. - Al tram 9 hi ha 3 reixes. OBSERVACIONS - El tram 3 actualment no existeix. - Als trams 11 i 12 hi ha restes d'empedrat. - El ferm del camí dels trams 6 i 9 és desconegut a causa de la dificultat d'acccés per la vegetació. En referència al tram 6 cal dir que a la part més oberta hi ha restes d'empedrat. - La descripció que apareix d’aquest camí al catàleg de Béns Patrimonials de Bunyola (2004), és incompleta. - Camí d'interès excursionista Sí No RECOMANACIONS Inclusió a l’Inventari de béns municipals Obertura d’un expedient d’investigació Protecció per interès constructiu __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 272/346 TRAMS - Tram 1 Des de l'inici del camí fins a una distància de 142 m. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 142 m Amplada mínima: 3 m Seguiment: sense problemes Estat: bo Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 2 Continuació del camí fins a una distància de 312 m. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 312 m Amplada mínima: 2,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Es troba envaït parcialment per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 3 Continuació del camí fins a la ctra Ma-2100, Km 2. Tipologia: ? Tipus de ferm: desconegut Longitud: 48 m Amplada mínima: 0 m Seguiment: desconegut Estat: desconegut Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges ________________________________________________________________________________________ 273/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola - Tram 4 Des de la ctra. Ma-2100, Km 2,15 fins a la mateixa carretera al Km 2,7. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 225 m Amplada mínima: 2,5 m Seguiment: fàcil Estat: regular Es troba envaït per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges - Tram 5 Des de la ctra. Ma-2100 Km 3,15 fins al Km 3,28 de la mateixa carretera. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 51 m Amplada mínima: 2,5 m Seguiment: fàcil Estat: regular Es troba envaït parcialment per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges - Tram 6 Des de la ctra. Ma-2100 Km 4,03 fins a una distància de 354 m. Tipologia: carro Tipus de ferm: desconegut Longitud: 354 m Amplada mínima: 2,5 m Seguiment: fàcil Estat: regular Es troba envaït per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 274/346 - Tram 7 Continuació del camí fins a una distància de 41 m. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 41 m Amplada mínima: 2 m Seguiment: sense problemes Estat: dolent El marge del camí es troba esbaldregat i hi han abocat runes. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 8 Continuació del camí fins a una distància de 145 m fins a conectar amb el camí des Verger núm. 70. Tipologia: carro Tipus de ferm: empedrat majoritàriament Longitud: 145 m Amplada mínima: 2,5 m Amplada màxima: 3,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Es troba envaït parcialment per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Escalons Ratlletes Paretons Paret Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges ________________________________________________________________________________________ 275/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola - Tram 9 Continuació del camí fins a ses Rotes. Tipologia: carro Tipus de ferm: desconegut Longitud: 387 m Amplada mínima: 2,5 m Seguiment: regular Estat: regular Es troba envaït per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Paret Escalons Clavegueres Pujadors Escopidors Ratlletes Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 10 Continuació del camí fins al coll des Vent. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 613 m Amplada mínima: 2,5 m Seguiment: fàcil Estat: regular Hi ha esbaldrecs al marge del camí i es troba envaït per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 11 Continuació del camí fins a una distància de 165 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 165 m Amplada mínima: 3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Es troba envaït parcialment per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 276/346 - Tram 12 Continuació del camí fins a una distància de 596 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 596 m Amplada mínima: 3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Es troba envaït per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 13 Continuació del camí fins a una distància de 50 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: empedrat Longitud: 50 m Amplada mínima: 2,3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 14 Des de de la ctra Ma-2100 de Bunyola a Alaró, km. 8, fins a una distància de 277 m. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 277 m Amplada mínima: 3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges ________________________________________________________________________________________ 277/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: El 16 de desembre de 1635 la Universitat de Bunyola pagava 10 lliures a Joan Baptista Cabot per adobar el camí d’Orient (AMB. Sign. 581). En consell celebrat el 2 de gener de 1642 la mateix Universitat escoltava una proposta “... mes havant los fem ha sabar com en dies pasat conforme determinatio de Consell sens dona dit consell sinch lliures per adobar al cami de orient y fins asi nos avem presos ...” (AMB. Sign. 6). A principis del segle XIX eren abundants les notícies sobre recomposició de camins que, en resposta a les ordres del comissionat de camins, havien de remetre els ajuntaments. Així, el 19 de març de 1816 el batle de Bunyola enviava un informe de l’estat dels camins del seu terme, on podem llegir: “... los caminos que necesitan recomposicion son los siguientes, el camino que guia desde Orient a esta está en mal estado pero no hay memoria ni consuetud de que esta Villa haya cuydado de su recomposicion, siempre a corrido por moradores de aquel lugar ...” (AGCM. Sign. VI-60/3). En un expedient format l’any 1816 per la Junta de Camins per habilitar el camí principal d’Orient podem llegir: “... han acordado que en el ingreso de la siguiente temporada los vecinos de Orient en todo el distrito de su demarcación ayudarán de la recomposición del camino que desde aquella población baxa a la principal de Bunyola, contribuyendo esta con el partido que pagan los dueños de los Predios de Comesema, Son Vidal y Onor hasta que este concluida dicha recomposición ...” (AGCM. Sign. VI-60/4). En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 12 de març de 1819 “... se acordó haser mandato al Conductor del Predio Onor para que dentro de quinze dias recomponga los derribos del camino de Orient que hay en el distrito del citado Predio, con apercibimiento de recomponerla de oficio a sus costas ...” (AMB. Sign. 979). En un expedient format l’any 1821 per la Junta de Camins, tots els ajuntaments havien de donar una relació dels camins generals i travessies dels seus municipis, així com descriure l’estat en què es trobaven. En el cas de Bunyola, podem llegir: “... los caminos generales de este distrito son uno que de esta va a Palma, otro que de esta pasa al lugar de Orient, y otro que de Soller conduce a Palma; que los de travesia consisten en uno que de este pueblo pasa a Soller, otro de Valldemosa y Esporlas, otro a Santa Maria, otro a Alaró, otro a la comuna, y otro a varias villas del llano llamado vulgarmente el camino de Montaña ...” (AGCM. Sign. X-822/9). En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 3 de gener de 1841 es procedí a la distribució dels camins entre els regidors: “... a cargo del Regidor quarto Dn José Sastre se ha puesto el casco del lugar de Orient con el camino que de este pueblo conduse a dicho Lugar y demas que en el se encuentran” (AMB. Sign. 10). En el ple de l’Ajuntament de Bunyola del 4 d’abril de 1841 “Se tuvo presente una solicitud presentada por Dña Consepsion de Oleza pidiendo la reconposicion del camino de Orient para que los viajantes cesen de transitar por dentro su Predio Son Creus; y en su vista se acordó la recomposision del referido camino”. Mesos després, el 4 de juliol, “... habiendo pasado a reconoser el camino de Orient y parage llamado la costa den Masquarell con el fin de ver el modo como deve hacerse la reconposicion acordada con auto de 4 de Abril ultimo, se resolvió utilisar el trozo del antiguo camino que no ofrese peligro de resbalar y que se abandone el trozo que por haver corrido se halla inutilisado” (AMB. Sign. 10). En un altre ple del consistori bunyolí del 17 de setembre de 1843 es tractà la recomposició de camins del terme, i entre altres acordà “... que se recomponga en los diferentes __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 278/346 puntos que se haya descompuesto el empedrado del camino de Orient desde la creveta de Son Creus hasta la barrera del bosque llamado den Palou poniendo corrientes las raias o carenas y las clavagueras y haciendo un bancal o remarge junto al clot del guix ...” (AMB. Sign. 10). En una altre sessió del 14 de juny de 1857, “... a fin de atender a la reparacion de los desmoronamientos causados por las lluvias en el camino de Orient, se acordó proceder a la cobranza del turno del jornal personal de 1856 ...” (AMB. Sign. 10). El 3 de juny de 1860 l’Ajuntament de Bunyola llegí una ordre del Govern de la província “... referente a que para las obras que en este año han de hacerse en los caminos vecinales que desde este pueblo conducen a Palma, Santa Maria, Alaró y Orient, será necesario el importe de dos turnos de prestación personal ...” (AMB. Sign. 10). El 9 de maig de 1862 el consistori bunyolí, “... teniendo presente la necesidad de proceder a la reparacion del murallon que sostiene la calle de son Trobat y de adelantar cuanto se pueda las obras del camino de Orient, se acordó dirigir la correspondiente representación al Gobierno de la Provincia de estas Islas para que se autorize a esta corporacion para hacer en el monte comun de este pueblo una corta de pinos o encinas suficiente para cubrir la suma de diez y nueve mil y quinientos reales vellon que se consideran necesarios para hacer frente a las referidas obras ...” (AMB. Sign. 11). Als itineraris de Balears formats per l’Estat Major de l’Exèrcit l’any 1863 apareix el que anava de Bunyola a Consell passant per Orient i Alaró. Al tram que anava de Bunyola a Orient li assigna una distància de 8’430 km i diu: “El camino es natural de herradura acepto el 1er kil. Que es construido. Está atravesado de multitud de regatas que le hacen intransitable en tiempo de lluvias” (CGE. Sign. C-33 nº 13). El 22 de febrer de 1880 el consistori bunyolí “... acordó que la conservacion de los caminos vecinales de este distrito municipal se efectue en pública subasta dividiendoles en tres lotes uno que comprenderá el camino dicho de Buñola hasta Santa Maria, otro que partiendo desde este pueblo termine en el lindero de Onor y Son Perot y otro desde este punto hasta Orient ...” (AMB. Sign. 11). En ple celebrat per l’Ajuntament de Bunyola el 28 de juny de 1883 “El Señor Alcalde manifesto que era llegada la hora de verificar la subasa de la reconstruccion del trozo de camino de carro que empieza en el puente de Son Creus a arriba y dadas que fueron las doce de la mañana se presento el oficial sache manifestando que despues de muchas encantes y con arreglo al pliego de condiciones habia rematado la subasta de que se trat a favor de Antonio Estarellas Borras por la cantidad de quinientas pesetas y presenta el interesado digo que la aceptaba y se comprometia a su cumplimiento, con lo cual el Ayuntamiento la declaró adjudicado a su favor ...” (AMB. Sign. 11). En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 30 de desembre de 1883, “... habiendo manifestado D. Miguel Far individuo de la comision de obras que muestros vecinos se habian quejado del mal estado en que se encontraba el camino de Orient y mayormente el trozo comprendido en el punto llamado els morers por lo peligroso que era el transito por dicha parte de camino, cuyo muro de sostenimiento iba a desplomarse, y que no teniendo mas anchura que unos trece palmos, seria imposible el transito caso de desplomarse parte de dicho muro. Y que supuesto que dicho camino fue diseñado antes de mil ochocientos sesenta por el entonces director D. Antonio Coll proponia se examinase el estado de dicho muro por personas inteligentes y se diese la direccion y anchura a dicho camino que de antemano habia marcado el sobredicho Coll ...” (AMB. Sign. 11). ________________________________________________________________________________________ 279/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola En el ple celebrat per l’ajuntament bunyolí el 12 de maig de 1891 s’aprovà un compte “... que ha presentado el bancalero Juan Bibiloni referente a la recomposicion de un portillo en el camino vecinal de Orient y punto Son Perot la que asciende a la suma de once pesetas cincuenta centimos ...”. El 22 de setembre del mateix any, “... existiendo en el camino vecinal de Orient un punto conocido por las veles del predio Son Creus varios portillos, el Ayuntamiento considerando de necesidad suma su recomposición, acordó que dentro un breve plazo se proceda a ella bajo la direccion de la comision de obras” (AMB. Sign. 12). En el ple celebrat el 21 de febrer de 1892, y “Teniendo noticia este Ayuntamiento que el conductor del predio Son Perot ha obstruido el camino vecinal de Orient con piedras y leñas que impiden el transito por él, se acordó se prevenga al citado conductor retire inmediatamente las indicadas piedras y leñas, bajo apercibimiento de lo que haya lugar” (AMB. Sign. 12). El camí de Bunyola a Orient està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana (1993), dins el terme de Bunyola; a l’apartat d’altres camins del terme de Bunyola (núm. 46), (pàg. 185). En resposta a la petició de l’Ajuntament de Bunyola del 27 de març de 1996, el Consell de Mallorca elaborà una relació de camins de muntanya que havien d’esser inclosos dins les Normes Subsidiàries del terme municipal de Bunyola. Entre els camins inclosos en aquesta relació apareix el camí vell d’Orient, amb inici a la carretera de Bunyola a Orient i final a la carretera de Bunyola a Orient, i tipologia de camí de ferradura (ACM. Sense signatura). El camí vell d’Orient està inclòs, amb el núm. 161, en el Catàleg de béns patrimonials de Bunyola, aprovat inicialment per l’Ajuntament de Bunyola el 12 de gener de 2004. A l’apartat de propietat apareix com a municipal, amb nivell de protecció A2, i a la descripció es diu: “Tot i que el camí ha estat seccionat i molts trams eliminats per l’actual carretera PM-210, encara es poden destriar alguns trams del camí vell de Bunyola a Orient. El primer tram va des de la font de la Vila fins a sa Cimentera. Després de travessar un pont que salva el torrent, el camí puja pel marge esquerra del jaç i a voltes apareix un empedrat irregular. El segon tram, que arrenca en el primer revolt de la carretera a l’altura de sa Cimentera, presenta un ferm parcialment empedrat amb restes d’antics graons. També hi trobam paretons laterals de limitació. El pròxim tram va des del km 3’3,per damunt la carretera, i es perd a una cinquantena de metres més amunt. El darrer, el més llarg, va des de l’hort d’Honor, passa pel costat de les cases d’aquesta possessió i puja fins al coll des Vent. Des d’aquí baixa fins a la carretera PM-210, prop del km 8. Hi trobam un ferm parcialment empedrat, molt vell, i amb esporàdics paretons laterals” (AMB. Sense signatura) (veure 2.1.19 Annex). Els trams 4, 6, 10, 11, 12 i 13 d’aquest camí formen part de la ruta de Pedra en sec. (Veure Annex 3.1.20). DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - HABSBURG-LORENA, Ll. S. (1999-2003). A Les Balears descrites per la paraula i la imatge. En el volum cinquè trobam la descripció de diferents camins de Bunyola: “... Per carrer d’Orient hom surt del darrer grup de cases de Bunyola i el viarany va per una vall molt estret, [...] Devora la carretera, en el fons de la vall, es veu el bell hort de tarongers de can Grau, [...] Durant una tirada, encara es veu la síquia coberta, després s’acaba, perquè allí es troba la font que l’alimenta. [...] Després d’haver travessat la llera seca del rierol, el camí continua en cinc revolts per l’altre banda del turó. [...] A mà esquerra es deixa el vial que va a les cimenteres. El camí ultrapassa altre cop el torrent, [...] i continua al llarg de la llera a través d’un estret congost. [...] Passant per grans blocs de pedra calcària, el camí dolent i estret puja anguilejant pels vessants drets de la vall. [...] Hom travessa el llit del torrent, que deixa a la dreta, i troba una vall que s’ha __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 280/346 tornat un poc més ampla. A mà esquerra es veu Son Creus, [...] Dins el comellar que s’aixampla, anomenat camp d’Honor per la possessió homónima veïna, està la casa gran d’Honor [...] En arribar a dalt del turó del coll d’Honor, hon gaudeix d’una vista espléndida cap a les dues bandes, [...] Des del turó, el camí, en molts de revolts que encara són nous i ben transitables, davalla pel pujol boscós [...] El camí puja a un petit alturó on hi ha un parell de cases. [...] A mà dreta guaiten les cases de les possessions de ca na Ferrera i de Son Perot. [...] Hom continua per un camí vell, pavimentat encara amb còdols, i després per un altre de més nou, amb la qual cosa a molts indrets hom deixa de banda, sense haver-lo fet servir, el camí vell abandonat. [...] Hom travessa el rierol per un costerut pont empedrat d’un sol arc i un camí puja en revolts a dalt del pujol de l’esglèsia, [...] El camí, en part costerut i empedrat, transcorre entre cases, [...] finalment el carrer desemboca a una placeta ...” (pàg. 372- 377). - KIRCHNER. H. (1997). A la construcció de l’espai pagès a Mayurca: les valls de Bunyola, Orient Coanegra i Alaró trobam referències al camí catalogat: “i el 1300 s’hi torna a fer referencia: “affrontat [...] in torrente que descentit [...] versum Bunyolam, [...] et ex alia in camino que itur de Bunyola apud Orient” (ECR 356, f. 5v-6)”, ”El 1281 es torna a situar per la mateixa zona, a la capçalera de la vall, un tros de terra en el terme de Bunyola que afronta amb el camí d’Orient i amb l’Argentera (ECR 350, f. 107-107v)”, “El 1268, per sota d’una terra erma i llaurada amb oliveres i altres arbres a la vall de Bunyola, passa el camí d’Orient “transit infra caminus publicus que vadit versus Orient” (ECR 347, f. 21)” (pàg. 176 -182). - PÉREZ DE ROZAS, Joaquín (1872). En els Itinerarios de España, Baleares y Canarias aixecats per aquest Capità de l’Estat Major de l’Exèrcit inclou l’itinerari que anava de Bunyola a Orient, per una camí de ferradura de 8 km de distància. CARTOGRAFIA ON APAREIX: - DESPUIG, A. (1785). Mapa de la Ysla de Mallorca. - COELLO, F. (1851). Atlas de España y sus posesiones de Ultramar. Islas Baleares. Escala 1/200.000. Apareix aproximadament. - INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa nacional topográfico parcelario. Término municipal de Buñola. Escala 1/10.000. Apareixen els trams 6, 7 i 8. - MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. Apareixen els trams 1, 2, 3 i 4. - CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Fulls 670 (4-3) i 670 (3-4). Apareixen els trams 1, 11, 12 i 13. - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 670- IV (Alaró). Apareix el tram 14. - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller (38-26). Escala 1/50.000. Apareixen els trams 11, 12 i 13. - CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala 1/5.000. Apareix aproximadament el tram 2. - DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000. Apareixen els trams 6, 11,12, 13 i 14. ________________________________________________________________________________________ 281/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 282/346 (48) CAMÍ DE PASSATEMPS LOCALITZACIÓ Municipi: Bunyola Fulls del mapa 1: 5.000: 670-5-8 / 698-5-1 Inici: camí de Valldemossa, núm. 33. Final: terme municipal de Palma, prop de la font de na Pera. Longitud: 1.938 m DOCUMENTACIÓ - Camí públic. - Fitació de terme. - Obres per part de l'Administració. - Relació de camins de Bunyola. - Catàleg de béns patrimonials de Bunyola (2004). SENYALITZACIÓ Fites Pintades Indicadors Panells DELIMITACIÓ LATERAL Sí No paret, reixa i obert. LIMITACIÓ DE PAS Sí No - Una paret i una reixa al final del tram 3. - Tres reixes al tram 7, una a l'inici i dues al final. OBSERVACIONS - El tram 3 actualment no existeix. - Al tram 4, prop de s'Heretat hi ha una ratjoleta on es pot llegir: "Passatge de na Boiraneta". - Entre els trams 6 i 7 el camí discorre per la carretera Ma-1140. - Camí d'interès excursionista Sí No RECOMANACIONS Inclusió a l’Inventari de béns municipals Obertura d’un expedient d’investigació Protecció per interès constructiu ________________________________________________________________________________________ 283/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola TRAMS - Tram 1 Des de l'inici del camí fins a una llargària de 76 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra i grava Longitud: 76 m Amplada mínima: 3,1 m Seguiment: sense problemes Estat: bo Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 2 Continuació del camí fins al torrent de Raixa. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 187 m Amplada mínima: 3,1 m Seguiment: sense problemes Estat: bo Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 3 Continuació del camí fins a una llargària de 395 metres. Tipologia: ? Tipus de ferm: desconegut Longitud: 395 m Amplada mínima: 0 m Seguiment: desconegut Estat: desconegut Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 284/346 - Tram 4 Continuació del camí fins a una llargària de 286 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 286 m Amplada mínima: 3 m Seguiment: fàcil Estat: regular Es troba envaït per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 5 Continuació del camí fins a una llargària de 65 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: formigó Longitud: 65 m Amplada mínima: 3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 6 Continuació del camí fins a la ctra Ma-1140 vora l'aljub de s'Heretat. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra i grava Longitud: 261 m Amplada mínima: 3 m Amplada màxima: 3,8 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges ________________________________________________________________________________________ 285/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola - Tram 7 Des de la ctra Ma-1140 prop de Son Termes fins a s'Hort de Son Termes. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 622 m Amplada mínima: 3 m Seguiment: fàcil Estat: regular Es troba envaït per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges - Tram 8 Des de s'Hort de Son Termes al terme municipal de Palma. Tipologia: carro/pista Tipus de ferm: terra Longitud: 46 m Amplada mínima: 3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: A l’acta de la sessió celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 5 d’octubre de 1778 apareix una “Relasion de los reparos y composision del camino llamado de la Alcaria Blanca sito en este termino enpesando en la division del lugar llamado al torrento asta el Predio La Font Seque”, on podem llegir: “... 2. Al carraron del Predio La Aratat llenar lo nesesario con piedras y tierra con las caranes nesesarias [...] 3. Des del referido lugar asta el torriente llamado de Raxe llenar los fondales [...] 4. Desde el referido lugar asta el carraron llamado de Raxe poner las gradas necesarias [...] 5. Desde al carraron de Biniadsa asta la igera muerta llenar de piedras [...] 6. Desde el desaguadero llamado ne tira sanar asta serca de vente y otcho pasos antes de llegar al poso marí todo se ha de llenar de piedras y tierra [...] [...] 8. Desde ditcho lugar asta el torrente de la Alcaria Blanca llenar de piedras y tierra ...” (AMB. Sign. 8). L’any 1954 l’Institut Geogràfic i Catastral va realitzar els treballs topogràfics per delimitar la línea de terme dels municipis de Palma i de Bunyola i assenyalar les fites comunes. A l’acta de __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 286/346 l’operació practicada es descriu la situació de la fita núm. 14: “...Está en el paraje denominado Font de Mestre Pere a veinticinco metros de distancia en dirección oeste de la Fuente de Mestre Pere, en la margen Este del camino de Pasatemps...” (IGN. Sense signatura). El 13 de juliol de 1955 l’Institut Geogràfic i Catastral aixecà les actes de l’operació de delimitació entre els termes de Bunyola i Valldemossa, on les primeres fites estan situades prop del camí de Passatemps, als voltants de Son Aversó (IGN. Sense signatura). Segons consta a l’acta del ple del 3 d’abril de 1995 el consistori bunyolí llegí un escrit de la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear segons la qual s’estava elaborant una guia de turisme de la Serra de Tramuntana, per la qual cosa es sol·licitava informació sobre els camins rurals e itineraris a peu de Bunyola. La resposta de l’Ajuntament incloia aquesta informació i “Asimismo, tradicionalmente en este Municipio ostentan carácter público los siguientes caminos:”, entre els quals apareix el camí de Son Sardina: “Camí de Bunyola a Son Sardina.- El cual ofrece el siguiente itinerario: Es Creuer, Biniatzar, Sa Font Seca, Son Aversó, Alqueria Blanca, S’Heretat, Son Termes, Font de na Pera y sigue fuera del Término Municipal con el denominado Camí de Passatemps” (AMB. Sense signatura). En resposta a la petició de l’Ajuntament de Bunyola del 27 de març de 1996, el Consell de Mallorca elaborà una relació de camins de muntanya que havien d’esser inclosos dins les Normes Subsidiàries del terme municipal de Bunyola. Entre els camins inclosos en aquesta relació apareix el camí de Passatemps (es Carreró), amb inici a Can Penasso i final a la partió del terme municipal de Palma, a la font de na Pere, i tipologia de camí de carro (ACM. Sense signatura). Camí Vell de Ciutat El camí vell de Ciutat està inclòs, amb el núm. 158, en el Catàleg de béns patrimonials de Bunyola, aprovat inicialment per l’Ajuntament de Bunyola el 12 de gener de 2004. A l’apartat de propietat apareix com a municipal, amb nivell de protecció A2, i a la descripció es diu: “Camí de carro, el qual neix davant la desviació d’entrada a la vila de Bunyola, des de la carretera C-711. Compta amb paretons laterals i algun tram amb restes d’empedrat. També s’hi poden apreciar algunes ginyes. Travessa les possessions de s’Alqueria Blanca, Biniatzar i Raixa. A partir d’aquí, la resta fou fins a s’Heretat” (AMB. Sense signatura) (veure 2.1.19 Annex). Pel que fa a la continuació d’aquest camí dins el terme municipal de Palma s’ha trobat la següent documentació: El 30 de desembre de 1731 Didac Serralta i Castell capbrevava la torre d’en Hug, que feia partió “…una part ab lo dit Cami Real de la Vila de Soller, de altre part ab […] Posecio dita Son Paix […] de altre ab Posecio dita Son Ripoll del hereus de Antoni Ripoll cami mediant dit de pasatemps, dins de es quals por los Autors del dit Denunciant de porcions de terras de pertinencies de dita Posecio…” (ARM ECR 1119). El 9 d’agost de 1734 Joan Baptista Visconti capbrevava les possesions de So na Jaume i Son Penyaflor, que “...Confronta […] de una part ab cami Real qui va de la pñt. Ciutat a la vila de Valldemossa; de altre ab terras dels hereus de Jaume Vila Forner mediant cami sender […] Y ab cami de Pobladors anomenat el cami de Passatemps; de altre ab torrent anomenat el torrent de Son Aversó; de altre ab terras […] del Rafal dels Tarongers…” (ARM ECR 1120). El 3 de setembre de 1736 Jordi Pont capbrevava 3 quarterades de terra a Palma, en el lloc anomenat la torre d’en Hug: “Afronta de una part ab cami de Passatemps, de altres tres parts ab terras de dita Possecio de Huch y de altre part ab sequia qui ve de ne Bastera y entre dita sequia ________________________________________________________________________________________ 287/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola se troba reservat per dit Sr. Alouer un destre de passatje lo qual se reserva per anar a fer venir la aygue de dita Bastera y del llivell de la sequia de la ciutat...” (ARM. V-227). El 4 d’octubre de 1742 Maria Cotoner capbrevava la possessió de Son Aversó “...cituade […] prop de la Font dita de Mestre Pera; La qual confronta de una part ab la Posssº Son Termens […] de altre ab cami dit de Passatemps o, mes ver ab las Fitas divisorias entre dit Predio y el Predio Son Bibiloni, que estan prop de dit camí…” (ARM ECR 1120). El 13 juny de 1746 Anna Mulet, com a administradora dels béns del seu fill Macià Garau, capbrevava una peça de terra i cases en ella construides, anomenada Can Menorca, antigament Son Terrassa “...que se compon de dos pessas de terra contiguas, la una de tenor de set quarteradas vel circa, scituadas en lo terme de la present Ciutat, en la Parroquia de St. Jaume, en lo lloch del stabliment de Son Bibiloni, olim de pertinencias de la Possº dita Son Bibiloni [...] affronta de una part ab cami dit de passatemps, de altre ab terras del dit Cont. de la Cartuxa, y antes de Pere Gener, o, de se muller, de altre, ab las terras del dint Cont., y antes de Juan Puyol, de altre, ab torrent dit de las gras. Ayguas, de altre ab terras ditas can Cona, de Sebastia Çabater, ad altre ab terras dels hereus de Juan Negra, de altre, ab terras ditas can pota de Llorens Çabater, de altre ab cami dit del Destra, de altre ab terras, olim viña dels hereus de Miguel Ferrer, que foren de Mathia Garau sogre de la denunciant, de altre ab terras are ditas Son Sureda de Juan Vila Blanquer...” (ARM. P-257). El 23 de juliol 1825 Sebastià Busquets capbrevava una peça de terra i cases a Son Sardina, al lloc anomenat Son Terrola: “Afronta ab terra de Pere Pou, ab terra de Catalina Cladera viuda, ab cami dit de pasa-temps, y ab terra del denunciant de ditas pertenencias...” (ARM. T-787). El 25 de maig de 1832 es reuní la Junta encarregada de la direcció i recomposició de camins del terme de Palma per tractar sobre adicions a fer al pla de la Reial Audiència de 1798 sobre recomposició de camins. Entre aquestes hi havia la divisió del terme de la ciutat en quatre parts, “...la tercera desde este punto [el camino de Sineu] hasta la Riera en que hirian comprendidos los caminos de Buñola, el llamado Roig, el de Soller, el de Pasatems, el de Valldemosa y el de Esporlas con las travesías de todos ellos...” (AMP. Sign. FP 914/VIII). El 24 de setembre de 1844 Leonor Bonnin, propietària del predi Son Sureda, remetè una carta a l’Ajuntament de Palma on exposava que l’any 1842 havia demanat permís a l’esmentat ajuntament per construir una pared en el camí que de Son Sardina conduia a Raixa, i com que encara no havia rebut resposta, sol·licitava les ordres oportunes per conclure la paret. El 9 d’octubre de 1845 la Sr. Bonnin tornava a remetre una carta a l’ajuntament palmesà, com a propietària de Son Sureda “...sito en el lugar llamado de Son Sardina linda de una parte con el camino que conduce de Palma a Racha y de otra con el camino de pasatems que conduce al camino de Soller...”, sol·licitant el nomenament d’un pèrit per tasar els arbres i terres que es veurien perjudicats per la construcció de la paret (AMP. Sign. FP 925/VII). El 23 d’octubre de 1845 Antoni Calafell i Antoni Maria Pujol venien a Rafel Tarongí una peça de terra anomenada el Calafell, a Son Sardina, que feia partió “...con camino nombrado de pasatemps...”. Poc després, el 21 de novembre de 1845, Francisca Alemany establia a Rafel Tarongí una peça de terra de pertinències del Rafal de Son Sardina, que “...linda con el camino de Pasatemps, con tierra remanente a la enangenante, con otra de Bartolomé Florit, con camino sendero dicho den Agusti, con tierras de Juan Cañellas, y con otra de Bernardo Jaume...” (ARM CH 663). El 27 de gener de 1847 Pedrona Puigserver venia a Antoni Barceló un molí d’aigua amb tanques de terra i una tanca gran anomenada sa Tanca d’en Carrera que “…lindan las dos juntas con tierras llamadas can Vich […] con camino de pasatemps, con el Predio Can Garau propio __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 288/346 del comprador por una parte acequia den Baster mediante, con tierras del molino den Vaquer […] con el Predio Son Ajaume Vell […] con la propiedades remanentes a la vendedora llamadas el Olivaret y can Vadell...” (ARM CH 663). El 25 d’octubre de 1848 Jaume Mesquida venia a Jaume Ensenyat una peça de terra de 30 estadis de cabuda, amb una caseta construida, de pertinences del que fou el rafal de Son Sardina i que confronta amb camí de Passatemps (ARM. CH 664). El 23 d’octubre de 1849 Antoni, Gabriel i Miquel Sales, venien a Margalida i Joana Aina Vanrell la finca Son Pacs Nou, a Son Sardina, de cabuda de 33 quarterades i 2 quartons, més 3 horts i 7 sous de terra de cabuda, que feia partió amb camí de Passatemps, amb can Simó i amb camí de Sóller (ARM CH 664). El 24 de maig de 1855 Catalina Romaguera venia a Pau Romaguera un quartó de terra a Son Sardina, en el lloc anomenat el Secar de Son Pacs, “...la qual linda con tierras de Juan Pou, camino de tres pies mediante, con camino llamado de Pasatems, y con tierras del adquirente por dos partes...” (ARM CH 666). El 28 de juny de 1855 Miquel Rubert venia a Miquel Lladó el predi anomenat Son Ripoll “...confinante con el otro predio Son Ripoll propio de Gabriel Verd, con camino publico llamado de Raxa, con el predio Son Pax, con tierras de los herederos de D. Valentí Terrers, con las de Juan Guillot, y con camino de Valldemosa...” (ARM CH 666). L’11 de març de 1856 Francesca Figuerola venia a Maria Antònia Fuster una casa amb terra del rafal anomenat de Son Sardina, que “... Linda con camino de Pasatems, con el llamado de Can Agustí ...” (ARM. CH 667). Entre la documentació localitzada del camí de Passatemps trobam els estats dels treballs de prestació personal corresponents a l’any 1866-67, amb la relació de tots els jornals de persones, carros, carretons i cavalleries invertits en la recomposició del camí, així com relació de les persones participants (AMP. Sign. FP 1564/III). En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Palma el 12 de febrer de 1869 s’acordà passar a la comissió d’obres un ofici del Sr. Governador “...en que remite aprobado el plano del camino de Pasa Temps en los términos en que lo solicitó el Ayuntamiento, disponiendo que el propietario de predio Son Paitx nou, presente el plano de todo el terreno enagenable al objeto que espresa dicho Sr. Gobernador”. Poc després, el 19 de febrer del mateix any, la comissió d’obres “...propone que la medida indicada por el Sr. Gobernador de esta Provincia para obligar al dueño del Predio Son Pax Nou el que presente el plano de todo el terreno enegenable del mismo que linda con la porcion de camino denominado de Pasa Temps en el punto que atraviesa el caserio de Son Sardina sea estensiva a todos los terrenos que se estan enagenando a igual del referido predio, o que en lo sucesivo se enagenen...” (AMP. Sign. AH 2155/2). En un expedient de reposició d’un peó caminer apareix un document de 19 de gener de 1883 en el qual els regidors de l’Ajuntament de Palma exposaven que, davant el mal estat dels camins veïnals, “...el medio mas eficaz para llevar a cabo este objeto es que cada uno de los peones camineros tenga a su cuidado una porcion de camino vecinal, á cuya conservacion se dedique constantemente bajo su especial responsabilidad, sin que pueda ser distraido ni variado como no sea por espreso acuerdo del Ayuntamiento [...] En vista de lo espuesto, los concejales que suscriben proponen al Ayuntamiento se sirva acordar lo siguiente: 1º Los peones camineros que a continuación se expresan se encargaran de la conservación y mejora de la porcion de camino vecinal que se les señala, bajo su responsabilidad y sin que puedan ser separados o destinados a otro punto a no ser por espreso acuerdo del Ayuntamiento. [...] ________________________________________________________________________________________ 289/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola El camino de Pasatemps correrá a cargo del peon caminero que el Ayuntamiento nombre para cubrir una de las vacantes que existen, y el que se designe para la otra vacante se encargará del camino de Son Rapiña y del Serral...” (AMP. Sign. FP 1142/6). El mes de març de 1884 el Director de Camins de l’Ajuntament de Palma formà un “Estado que espresa el de metros cubicos de piedra machacada que ha de acopiarse en cada camino”, entre els quals es troba el camí de Passatemps, amb 20 m3 de pedra (AMP. Sign. FP 1149-XIII). L’any 1890 l’arquitecte muncipal de l’Ajuntament de Palma elaborà un “Estado que expresa los metros cúbicos de piedra machacada y arena para el recebo que han de acopiarse en cada uno de los caminos”, en el qual trobam el camí de Passatemps i Destre, amb 80 m3 d’arena (AMP. Sign. FP 1189/VII). El 20 d’agost de 1891 l’Ajuntament de Palma elaborà una “Relación de los caminos vecinales del término municipal de Palma y acopios que les corresponden”, on apareix el camí de Passatemps, de segon ordre: “Empieza en la carretera de Sóller junto á la punta del Secar y termina en el manantial denominado «Font de Mestre Pere» - mide 5 kilómetros 700 metros ...” (AMP. Sign. FP 1191/XVII). A l’arxiu municipal de Palma es troben relacions presentades pel “sobrestante” dels peons caminers i els camins on havien de fer la seva feina durant la setmana. A la relació del 9 d’abril de 1900 veim com el camí de Passatemps i de Son Ripoll corresponien al peó núm. 3 i a la relació del 3 de desembre de 1900 els camins de Passatemps i dels Reis corresponien al peó núm. 2 (AMP. Sign. FP 446/26). DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - AA. DD. (1988-97). A la Gran Enciclopèdia de Mallorca. Vol. 12. A la veu corresponent al camí de Passatemps llegim: “...A Son Sardina (Palma), enllaça el camí dels Reis amb la font de Mestre Pere. Transcorre pel nucli urbà. Entre 1959 i 1989 va rebre el nom de Monsenyero Mairata. Constitueix la via principal de la barriada” (pàg. 409). - HABSBURG-LORENA, Ll. S. (1999-2003). A Les Balears descrites per la paraula i la imatge. En el volum cinquè trobam la descripció de diferents camins de Bunyola: “... Darrera de sa Font seca hom deixa un camí a mà esquerra i va a la dreta cap a la pintoresca casa de s’Heretat […] Una pujada escalonada condueix al pati del pintoresc edifici, […] Si hom segueix el camí, arribarà a Raixa” (pàg. 402). - KIRCHNER. H. (1997). A la construcció de l’espai pagès a Mayurca: les valls de Bunyola, Orient Coanegra i Alaró trobam la següent documentació: “El 1241-47, dues jovades al terme de Bunyola afronten ‘in camino et in alquería de Beniatzar’ ” (pàg. 182). - PEÑA, P. de A. (2001). A Guía de las Baleares, fa la relació de camins declarats veïnals per l’Ajuntament de Palma, a on trobam: “9º. El de Pasatems, de 5 id. [kilometros] 700 [metros]” (pàg. 220). - SUAU, B. (2005). En el seu article dedicat a la possessió de Son Térmens, publicat a Es Castellet, núm. 19, dedica un apartat als camins, on diu: “... A la possessió hi ha el camí de la Pleta, que també duu a les fonts de na Roja i na Freda. A més, l’antic camí de Passatems entrava dins Son Térmens des de Son Averçó i just devora la font de Mestre Pere continuava cap a Palma per Son Sardina ...” (pàg. 20). __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 290/346 - VALERO, G. (2003). Quan parla del camí d’accés a Raixa diu: “El camí que ve de la carretera principal enllaça amb les restes del camí vell que anava de Palma a Bunyola per Son Sardina i per la font de Mestre Pere, denominat encara avui en aquestes contrades el camí de Passatemps ...” (pàg. 9). - VALERO, G. (2008). A la seva obra sobre toponimia de Palma trobam el camí de Passatemps: “- Documentat el 1663 en unes confrontes de la finca dita el Camp de la Pleta, actual Can Menorca, de sa Garriga: “Tancam terra nominatam el Camp de la Pleta tenoris 24 quarteriatarum terra, parum plus, vel minus vel quod revera est, et ex alia parte aliam petiam terre dicta prima petia terre contiguam, tenoris septem quarteriatarum vel circa, cum domibus in ea constructis de pertinentiis dicta sua petia terra possessionis vocata son Babiloni heretatis jam dicti Jacobi Antonii Bibiloni, scita in termino pntis Maj Civitatis...es affrontatur dicta duae petiae terre, et ex una parte cum camino dicto de Passatemps [...] L: Des de Son Sardina cap al nord, vers la font de Mestre Pere i Son Térmens…“ (pàg. 94). En el mateix apartat trobam una referència al camí de Raixa: “L’escriptura de 18 d’octubre de 1889 autoritzada pel notari D. Cayetano Socias documenta l’anterior traspàs de la finca Son Ripoll, on s’especifica que la possessió limita amb el camí públic de Raixa: ‘Por escritura autorizada por el notario de esta capital D. Sebastian Feliu, dia 28 de junio de 1855, vendió don Miguel Humbert com apoderado de la Exma Sra. Dª Apolonia Garcia de Zócoli, duquesa de la Unión de Cuba, el predio denonimado son Ripoll...consistente en tierra campo y almendral, con casa rústica y urbana, lindante al norte con otro predio del mismo nombre, de herederos de D. Gabriel Verd y Ripoll, al este con camino público llamado de Raxa, al este con camino público llamado de Raxa, al sur con tierras de herederos de D. Valentin Terrers y Sancho y con otra de Juan Bautista Romaguera y al oeste con la carretera de Valldemossa (Arxiu particular de la familía Togores, carpeta “Son Ripoll”). [ Vid Camí de Passatemps. L : Des de Son Sardina cap al nord, vers la font de Mestre Pere i Son Térmens“ (pàg. 95). CARTOGRAFIA ON APAREIX: - DESPUIG, A. (1785). Mapa de la Ysla de Mallorca. Apareixen els trams 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7. - COELLO, F. (1851). Atlas de España y sus posesiones de Ultramar. Islas Baleares. Escala 1/200.000. Apareix aproximadament. - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala 1/100.000. - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició). Escala 1/100.000. - INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa nacional topográfico parcelario. Término municipal de Buñola. Escala 1/10.000. - MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. Apareix aproximadament. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala 1/25.000. Fulls 698 (Palma). Cuarto I. Santa María i full 670 (Sóller). Cuarto I. Sóller. Apareixen els trams 5, 6 i 7. ________________________________________________________________________________________ 291/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1964). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Full 698-II (Palma). Apareix el tram 7. - CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Fulls 698 (1-3) i full 670 (4-3). Apareixen els trams 1 i 2 i el tram 8 pacialment. - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1982 i 1989). Cartografía Militar de España. Fulls 671 Palma (38-27) i full 671 Sóller (38-26). Escala 1/50.000. Apareixen els trams 1 i 2 i el tram 7 pacialment. - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 670- IV (Alaró) i full 698- IV (Santa Maria del Camí). Apareixen els trams 1, 2, 5, 6 i 7. - CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareixen els trams 5, 6 i 8. - CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala 1/5.000. Apareixen els trams 1, 2, 5, 6, 7 i 8. Els trams 7 i 8 apareixen amb el nom de “CAMINO PÚBLICO DE PASSATEMPS”. __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 292/346 ________________________________________________________________________________________ 293/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola (51) CAMÍ DE SES COSTES LOCALITZACIÓ Municipi: Bunyola Fulls del mapa 1: 5.000: 670-6-7 Inici: zona urbana de Bunyola, prop de l'estació de ferrocarril. Final: fins a una distància de 469 metres. Longitud: 469 m DOCUMENTACIÓ - Obres per part de l’Administració. SENYALITZACIÓ Fites Pintades Indicadors Panells DELIMITACIÓ LATERAL Sí No LIMITACIÓ DE PAS Sí No paret, reixa i obert. OBSERVACIONS - Camí d'interès excursionista Sí No RECOMANACIONS Inclusió a l’Inventari de béns municipals Obertura d’un expedient d’investigació Protecció per interès constructiu __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 294/346 TRAMS - Tram 1 Tipologia: carro Tipus de ferm: asfalt Longitud: 469 m Amplada mínima: 3,5 m Seguiment: sense problemes Estat: bo Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Paret Escalons Clavegueres Pujadors Escopidors Ratlletes Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: En la comissió de govern de l’Ajuntament de Bunyola celebrada el 5 de setembre de 1994 s’adoptà un acord sobre recomposició de camins rurals, pel qual es demanaria ajuda a la Comunitat Autònoma per executar les obres d’una sèrie de camins del terme, entre els quals es trobava aquest camí: “Camino de Ses Costes o Son Garcías, Presupuesto 702.383.- Ptas” (AMB. Sense signatura). DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: CARTOGRAFIA ON APAREIX: - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Full 670 (Sóller). - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala 1/25.000. Hoja 670 (Soller). Cuarto II. Alaró. - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 670- IV (Alaró). - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller (38-26). Escala 1/50.000. - CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. - CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala 1/5.000. - DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000. ________________________________________________________________________________________ 295/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 296/346 (59) CAMÍ DE CAS GARRIGUER AL CAMÍ DES PENYALS D'HONOR LOCALITZACIÓ Municipi: Bunyola Fulls del mapa 1: 5.000: 670-6-6 Inici: carretera de sa Comuna, núm. 3, prop de Cas Garriguer. Final: camí des Penyal d'Honor, núm. 13. Longitud: 762 m DOCUMENTACIÓ - Catàleg de béns patrimonials de Bunyola (2004). SENYALITZACIÓ Fites Pintades Indicadors Panells DELIMITACIÓ LATERAL Sí No LIMITACIÓ DE PAS Sí No OBSERVACIONS - Aquest camí discorre per dins la finca pública de la Comuna de Bunyola, propietat de l’Ajuntament de Bunyola. - Camí d'interès excursionista Sí No RECOMANACIONS Inclusió a l’Inventari de béns municipals Obertura d’un expedient d’investigació Protecció per interès constructiu ________________________________________________________________________________________ 297/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola TRAMS - Tram 1 Des de l'inici del camí fins a una distància de 430 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 430 m Amplada mínima: 2,2 m Amplada màxima: 3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 2 Continuació del camí fins a una distància de 152 metres. Tipologia: ferradura Tipus de ferm: terra Longitud: 152 m Amplada mínima: 1,2 m Amplada màxima: 1,6 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Es troba envaït parcialment per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 3 Continuació del camí fins a connectar amb el camí des Penyals d'Honor, núm. 13. Tipologia: tirany Tipus de ferm: terra Longitud: 180 m Amplada mínima: 1 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 298/346 DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: El camí de Cas Garriguer al camí dels penyals d’Honor està inclòs, amb el núm. 140, en el Catàleg de béns patrimonials de Bunyola, aprovat inicialment per l’Ajuntament de Bunyola el 12 de gener de 2004. A l’apartat de propietat apareix com a municipal, i a la descripció es diu: “Camí de carro que connecta Cas Garriguer amb el camí que va fins als penyals d’Honor. Té una amplada que oscil·la entre els 2 m i els 2’5 m. A causa del poc rost del terreny, el marget lateral és poc elevat” (AMB. Sense signatura) (veure 2.1.19 Annex). DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: CARTOGRAFIA ON APAREIX: - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Full 670 (Sóller). Apareix el tram 1. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala 1/25.000. Hoja 670 (Soller). Cuarto II. Alaró. Apareix el tram 1. - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1979). Mapa Militar de España. Sóller (19-13). Escala 1/100.000. Apareix el tram 1. - MINISTERIO DE AGRICULTURA. Jefatura provincial de ICONA de Baleares. (1980). Monte de U. P. Nº 5. Comuna de Bunyola del ayuntamiento de Bunyola. Escala 1/5.000. Apareix el tram 1. - DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000. ________________________________________________________________________________________ 299/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 300/346 (61) CAMÍ D'ALMALLUTX / CAMÍ DE COMA-SEMA LOCALITZACIÓ Municipi: Bunyola Fulls del mapa 1: 5.000: 670-8-3 / 670-8-4 / 670-8-5 / 670-7-5 Inici: carretera de Bunyola a Alaró, Ma-2100, prop d'Orient. Final: terme municipal d'Escorca. Longitud: 6.878 m DOCUMENTACIÓ - Camí públic. - Camí reial. - Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana. - Obres per part de l'Administració. - Relació de camins de Bunyola. - Camí comú. - Catàleg de camins del terme municipal d’Escorca (1998). SENYALITZACIÓ Fites Pintades Indicadors Panells DELIMITACIÓ LATERAL Sí No paret, reixa i obert. LIMITACIÓ DE PAS Sí No - A l'entrada de Coma-sema hi ha una sèrie de cartells: "Terminantemente prohibido el paso a bicicletas, peatones, excursiones sin aviso. Sean responsables y acaten esta decisión totalmente legítima gracias". - Vora les cases de Coma-sema hi ha una barrera tancada amb pany i han desviat el camí. OBSERVACIONS - Als darrers metres del tram 7 hi ha restes d'empedrat. - El camí d'Almallutx o camí de Coma-sema formava part de l'itinerari que enllaçava Bunyola i Orient amb Lluc per Almallutx passant per sa Foradada. Aquesta penya, desapareguda a les obres de construcció de l’embassament, es trobava al torrent que baixa de Cúber a Almedrà anomenat a la documentació antiga torrent de sa Foradada. - La font de la Roca està situada dins l’actual embassament del Gorg Blau - Tal com assenyala la bibliografia, aquest camí era utilitzat com a ruta de peregrinació. - Camí d'interès excursionista Sí No ________________________________________________________________________________________ 301/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola RECOMANACIONS Inclusió a l’Inventari de béns municipals Obertura d’un expedient d’investigació Protecció per interès constructiu TRAMS - Tram 1 Des de l'inici del camí fins a la partió de Son Vidal i Coma-sema. Tipologia: carro Tipus de ferm: asfalt Longitud: 961 m Amplada mínima: 3,6 m Amplada màxima: 4,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 2 Continuació del camí fins a una distància de 864 m. Tipologia: carro Tipus de ferm: asfalt Longitud: 864 m Amplada mínima: 3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 302/346 - Tram 3 Continuació del camí fins a a l'era de Coma-sema. Tipologia: carro Tipus de ferm: asfalt Longitud: 950 m Amplada mínima: 3 m Seguiment: sense problemes Estat: bo Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 4 Continuació del camí fins a una distància de 361 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 361 m Amplada mínima: 3,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 5 Continuació del camí fins a una distància de 165 m. Tipologia: ferradura Tipus de ferm: empedrat parcialment Longitud: 165 m Amplada mínima: 1,8 m Seguiment: fàcil Estat: regular Esbaldrecs al marge del camí, està envaït per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges ________________________________________________________________________________________ 303/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola - Tram 6 Continuació del camí fins a una distància de 1.982 m. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 1.982 m Amplada mínima: 3,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 7 Continuació del camí fins a una distància de 523 m. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 523 m Amplada mínima: 2,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Esbaldrecs al marge del camí, està envaït per la vegetació i hi ha pins caiguts. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges - Tram 8 Continuació del camí fins al coll des Bosc. Tipologia: carro/pista Tipus de ferm: terra Longitud: 260 m Amplada mínima: 3,2 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Paret Escalons Clavegueres Pujadors Escopidors Ratlletes Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 304/346 - Tram 9 Continuació del camí fins a una distància de 49 m, fins a connectar amb el camí de na Franquesa. Tipologia: ferradura/tirany Tipus de ferm: terra Longitud: 49 m Amplada mínima: 0,8 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges - Tram 10 Continuació del camí fins a una distància de 219 m. Tipologia: ferradura Tipus de ferm: terra Longitud: 219 m Amplada mínima: 0,8 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 11 Continuació del camí fins a una distància de 325 m, fins a connectar amb la tuberia d'Emaya. Tipologia: ferradura Tipus de ferm: empedrat Longitud: 325 m Amplada mínima: 1,2 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Està envaït per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges ________________________________________________________________________________________ 305/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola - Tram 12 Continuació del camí fins a una distància de 63 m. Tipologia: pista Tipus de ferm: terra Longitud: 63 m Amplada mínima: 2,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 13 Continuació del camí fins a una distància de 102 m. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 102 m Amplada mínima: 2,9 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Esbaldrecs al marge del camí i està envaït per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 14 Continuació del camí fins a la partió de terme, al torrent d'Almadrà. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 54 m Amplada mínima: 3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 306/346 DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: El 18 de novembre de 1242 Vicenç d’Exea i la seva dona Guillerma establien a Bernat Costurer una coma i una vinya situades a Binimorat: “...Item damus et stabilimus ad bene laborandum et meliorandum tibi Bn. Custurer unam cumba cum vinea et vegerio que ibi iscut aqua versatur versus orientem et obach que usqe ad torrentem de la foradada et mon. de dictam foradada et reversit versus ponenttem de serra in serram usqe ad semacumbam. Item unam vineam juxta dicta alqueria sicut et clausa [...] et afrontatur cum camino quo itur apud almaluig...” (ARM. ECR 343). El 13 de novembre de 1361 Jaume Coll establia en emfiteusi a Bernat Galiana la seva alqueria anomenada Lluc, situada a la vall d’Orient, i que feia partió “... ex una parte cum via publica qua itur ad locum de Almalug, et ex duabus partibus cum possessione dicti Simonis Petro, et ex alia parte cum possessione dicti Petro ...” (ARM. ECR 115). El 26 de maig de 1377 Jaume Uguet establia en emfiteusi dues peces de terra i casa contigua en el lloc anomenat Lluc, abans de Pere Pacs, en terres de la cavalleria de Berenguer de Galiana, situada a la vall d’Orient, que confrontava “...ex una parte cum possessione dn. Sanou, et ex alia parte cum possessione Jacme Borras et ex alia parte cum camino publico et ex alia parte cum possessione Jacme Borras et ex alia parte cum domibus dn Perpenyar et ex alia parte cum possessione Guillem Betnassar...”. El mateix dia Simó Pasqual venia a Mateu Canyelles un censal sobre dues peces de terra de l’alqueria dita Lluc, que confrontava “...ex una parte cum possessione dn. Sanou, et ex alia parte possessione Jacme Borras et ex alia parte camino publico et ex alia parte cum possessione Jacme Borras et ex alia parte cum domibus dn Perpenyar et ex alia parte cum possessione Guillem Betnassar...” (ARM. ECR 743). L’any 1382 Simó Pascual venia a Mateu Canyelles un censal sobre l’alqueria anomenada Lluc, en el lloc d’Orient, que feia partió “... ex una parte cum possessione dn. Sanou et ex alia parte cum possessione Jacme Borras et ex alia parte cum camino publico et ex alia cum alia possessione dicti Jacme Borras. Altra ud. ço es affrontat ex una parte cum possessione dn. Sanou et ex alia parte cum possessione Jacme Borras et ex alia parte cum domibus dn. Perpenyar et ex alia parte cum possessione Guillem Betnassar ...” (ARM. ECR 743). Els llibres de priorat són aquells que recullien les entrades, sortides, donatius, censals i altres conceptes durant el mandat de cada prior. En el llibre de Priorat de Bartomeu Ripoll apareix un pagament fet al mes de juny de 1554: “...Memorial dal Sen Hieroni Amer per bestiar. Item prengui dadit un cabrit gros quant anaren a mirar la foredade mº Bordills Jaume Amer lo balle mº Vaquer y altras...”; en el mateix llibre apareixen més pagaments per aquest concepte: el mes de juliol de 1554 “...Fonch donada la foradade a renovar a mestre Matia Ripoll com se mostra en una concordia enfillada largament per los preveras da Luch per prenda C ll. y XVI qs. Forment a V de julioll son las capitulacions en la dita concordia presents mestre Cabanelles mº Linas mº Bennaser y Vaquer...”; el mes d’agost trobam un “...Memoriall dal Senyar en Ripoll per la foradade sali de donar XVI qs. ...”. En el llibre de Priorat que recull les despeses del Col·legi de Lluc corresponents a 1585 apareix el següent: “Memoria com a 30 novembre lo dia de Sant Andreu apostol los Honorables i molt magnifichs señors Jurats del Regna o per millor dir dos per tots qui foren lo Honorable señor Pera Lluis Berart Jurat militar y lo magnifich mº Gabriel Ferraguet Jurat de marcader arribaren a sopar en esta Santa cassa de Nostra Señora de Lluch y asso per mirar y veura lo nessessari a circa de haver de reperar los camins y com aprotector lo que convenia per la cassa y juntament ab ells los sindichs y Clavaris de la part forana ab un sindich de la sala y aportaren 3 picapedres per indicar lo que se havia de menester per adobar los camins stigueren 2 dias volgueren pesar quant sen tornaven per lo gorch y aumelux per veura si aquest cami se podria ________________________________________________________________________________________ 307/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola reperar y si convindria y indicarlo que no mig que se adobas lo cami general a le part de Selva y feta relasio arribats foren en Ciutat donaren de dines universals ab una poliçe en taula 300 L. Dich CCC L. per reparar lo sobre dit cami fet en lo any 1585”; més endavant fa relació de les despeses relacionades amb aquesta visita: “En la sobre ditta visita vingueren 2 Jurats del Regna de militar y marcader lo militar era lo Hble. Sor. Pera Luis Berart y lo de mercader mº Gabriel Ferregut y 2 sindichs y clavaris dela part forana mº Gabriel Domenec de Incha y mº Pera Ferrer de Polença y sindich de la Casa mº Antonio Domenec sens altres acompanyals lo Rgt. Sor. Nre. Joan Cabanellas doctor y collegial aportaven 3 picapedres per mirar lo cami vingueren per lo cami gral. de Selva y tornaren sen per Scorque y per Almellux y Bunyola y jo los acompany y dinaren a le font de la roca” (ACL. Ps 22). Camí de Coma-sema El 7 d’agost de 1393 Guillem Guitard establia en emfiteusi a Francesc Caimari una alqueria amb la seva vinya, camp garriga i horts contigus: “...Pront affrontat dicte alquerie et garrigie contigue eidem alquerie ex una parte cum termino parrochie de alarono et cum montanea vocata tossa del castell delaro et ex alia parte cum quodam campo Anthoni Ferrando qui fuit den TriaS et ex alia parte cum possessione heredum Petri Vicentii et ex alia parte cum quintaneis de orient et cum camino quo tenditur apud Incham. Et dictus campus et ortis affrontatur ex una parte cum orto dicti venerabilis Berengarii de Galiana et ex alia parte cum camino comuni quo tenditur apud Comesema et ex alia parte cum possessione Anthoni Ferrando que fuit den forns...” (ARM. ECR 743). El 10 de setembre de 1394 Francesc Caimari i la seva dona Caterina, habitants d’Orient, el seu fill Esteva i Guillem Guitard venien a Magdalena, muller de Guillem Vallés un censal sobre la seva alqueria situada a la Cavalleria de Berenguer de Galiana: “...Put affrontat dicta alqueria ex una parte cum termino parrochie de alarono et cum montanea vocata toça del castel dalaro et ex alia parte cum quodam campo Anthoni Ferrando qui fuit den trias et ex alia parte cum possessione heredum Petri Vincenti et ex alia parte cum quintanis dorient et cum camino quo tenditur apud Incham Et dicti campus et orti affrontatur ex una parte cum orto dicti venerabilis Berengarii de Galiana et ex alia parte cum camino comuni quo tenditur apud Comesema et ex alia parte cum possessione Anthoni Ferrando qui fuit de forns ...” (ARM. ECR 743). El 21 de maig de 1397 Guillem Guitard i la seva dona Angelina venien a Marimundo Sarovira un censal sobre la seva alqueria, camp, garriga i horts contigus, “... Et affrontat dicte alquerie guarrigie contigua eidem alquerie ex una parte cum termino parrochie de alarono et cum montanea vocata tossa del castell de alaro et ex alia parte cum quodam campo Anthonii Farrando qui fuit den tria et ex alia parte cum possessione heredum Petri Vincentii et ex alia parte cum quintaneis de orient et cum camino quo tendit apud Incha et dicti campus et orti affrontant ex una parte cum orto dicti venerabilis Berengarii de Galiana et ex alia parte cum camino comuni quo tendit apud Comassama et ex alia parte cum possessione Anthony Ferrando que fuit den forns ...” (ARM. ECR 743). El 4 de gener de 1398, Francesc Caimari i la seva esposa Catalina denunciaven la quitació d’un cens que gravava la seva alqueria, amb vinya, camps, garriga i horts contigus: “...Pront affrontatur dicte alquerie ex una parte cum termino parrochie de Alarono et cum montanea vocata tossa del castell de Alaro et ex alia parte cum quodam campo Anthoni Ferrando qui fuit den Tria et ex alia parte cum possessione heredum Petri Vicenti et ex alia parte cum quintaneis de Orient et cum camino quo tendit apud Incam. Et dictis campus et orti affrontatur ex una parte cum orto heredis venerabilis Berengarii de Galiana ex alia parte cum camino comuni quo tenditur apud Comasema et ex alia parte cum Possessione Anthoni Ferrando que fuit dictis forns...” (ARM. ECR 743). __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 308/346 El 23 de juny de 1406 Guillem Guitard establia en emfiteusi una alqueria situada a Orient: “...Pront afrontatur dicta alqueria ex una parte cum termino parrochie de Alarono / et cum muntanea vocata tossa del Castel de Alaro / et cum quodam campo Anthoni Ferrando qui fuit de tria / et ex alia parte cum possessione heredum Petri Vincenti / et ex alia parte cum quintaneis de Orient et cum camino quo tendit apud Incha / et dictus campos et ecia. dicti orti afrontat ex una parte cum orto dicti heredis venerabilis Berengarii de Galiana / et ex alia parte cum camino comuni quo tendit apud Comasema / et ex alia parte cum possessione Anthoni Ferrando ...” . En el mateix document es posà en encant l’alqueria Lluc “...que afronta la dita alqueria de Una part ab lo Puig dla proquya. d’Alaro e dalt. pt. ab la muntaña pellada tossa del castell de Alaro e dalt. pt. ab Un camp de Anthony Ferrando que fuit den Tria e d. dalt. pt. ab les quintans d’Oryent e ab lo camy lo qual va daves Incha e altr. Pt. ab la possio. dt. hereu de P. Vicens e lo dit camp esen cara los dits orts afronta ab lort det hereu dl honrat Bng. de Galiana e dalt. pt. ab lo caminy comu lo qual va daves Comasema e dalt. part ab la possio. den Anthony Frando...” (ARM. ECR 743). El 7 de novembre de 1430 Berenguer de Galiana establia a Bernat Palou una peça de terra i olivar a Orient, “...Pront affrontatur dicta petia terre et olivaris ex una parte cum quodam camino publico quo itur ad locum dictum de Comasema Et ex alia [parte] cum alquaria de Comasema Et ex alia parte cum quibusdam ortis Guillermi [Pa]lou et Bernardi Cabot ...” (ARM. ECR 743). El 9 d’octubre de 1659 Joanot Palou de Comassema capbrevà la seva possessió de Comassema, que confrontava amb la possessió de mossèn Pere Antoni Domenge dita Son Montserrat “...que antigament fonch de partinèntias de dita possesió...” Solleric, el Colomer, els Tossals Verds, el torrent dit de la Foradada “...qui devalla de Cuba...” (Cúber), la muntanya de Binimorac, la muntanya dita “Cuba” i els sementers de la font de la Parra. (ARM. ECR 865) El 19 d’octubre de 1748 el Bisbe de Mallorca, José Antonio de Zepeda, visitava la vila de Bunyola, sufraganis i oratoris públics i privats. A la descripció de les visites llegim: “A los veynte y dos dias del Mes de octubre de mil setecientos quarenta y ocho: Continuando el Ilmo. Y Exmo. Señor Don Jose Antonio de Zepeda Obispo de Mallorca mi Señor su General Visita en la Villa de Buñola de su orden y Comision. El Reverendo Miguel Reus Presbitero Rector en Sagrada Theologia, Beneficiado en la Santa Iglesia Cathedral, y en ella Maestro de Ceremonia con intervencion de su Infrascrito Notario, y Secretario visitó el Oratorio público llamado de Comessema sufraganeo de la parroquial Iglesia de la sobredicha Villa, y haviendose encontrado con su ara en el Altar sin sepultura, y con la devida decencia, fue mandado que se tomase Inventario de quanto en el se encuentra de adornos y lo demas perteneciente al mismo oratorio, el que se ha formado en el modo y forma siguiente ...” (ADM. Visites pastorals) Segons el dret canònic un dels requisits que havia de cumplir un oratori per ésser públic era el de tenir accés necessàriament a través d’un camí públic (veure 2.1.18 Annex). L’any 1752 el bisbe Llorenç Despuig feia visita pastoral a les esglésies i oratoris del terme de Bunyola, entre els quals figuraven els oratoris públics de Comassema i Son Vidal per fer inventari del material disponible per celebrar oficis i per acomplir les obligacions. Per una altra banda el 18 i 19 de maig de 1778 el bisbe Pedro Rubio visitava la parròquia de Bunyola i es feu per escrit acta de l’Oratori Públic de Comassema (ADM. Visites pastorals) Segons el dret canònic un dels requisits que havia de cumplir un oratori per ésser públic era el de tenir accés necessàriament a través d’un camí públic (veure 2.1.18 Annex). A les notes del Pare Rafel Juan que es troben a l’Arxiu del Col·legi de Lluc apareix la transcripció d’una entrevista feta a Antoni Martorell, de Mancor, el 19 de març de 1977. Martorell va ser pastor a Cúber durant 20 anys i deia: “Estam a sa partió entre Cúber y L’Ofre (aunque antes sería partió de Binomorag). Y estam de vista mirant Ses Coves de Sa Franquesa, ________________________________________________________________________________________ 309/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola devora aquella rebolladas d’ausina més aqui dessà hi ha unas eures que s’atravessen per devall i surten a n’aquelles altres eures; seguint per damunt d’aquestes eures fa un tirany y surt cap a sa font de sa parra (sa font de sa parra està darrera aquells pins un poc avall; però a s’altra banda, mirant a Comasema, hi ha camí desde sa font qui va cap a ses cases de Comasema) [...] Es pas de sa romana es dins s’estret de Sa Foradada (per anar-hi a comensar es single se comensa per dins Sa Foradada, igual de voler anar cap a Comasema ...” (ACL. Sense signatura). Segons consta a l’acta del ple del 3 d’abril de 1995 el consistori bunyolí llegí un escrit de la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear segons la qual s’estava elaborant una guia de turisme de la Serra de Tramuntana, per la qual cosa es sol·licitava informació sobre els camins rurals e itineraris a peu de Bunyola. La resposta de l’Ajuntament incloia aquesta informació i “Asimismo, tradicionalmente en este Municipio ostentan carácter público los siguientes caminos:”, entre els quals apareix el camí de Coma-sema:: “Camí de Comassema.- La titularidad no es municipal, carácter público ya que tradicionalmente es el camino que se utiliza para ir de Bunyola a Lluc” (AMB. Sense signatura). En sessió plenària de l’Ajuntament de Bunyola celebrada el 7 de març de 2001 s’informava favorablement la proposta de la comissió informativa general per la qual es declaraven com a vials no motoritzats una sèrie de camins del terme, per ésser inclosos en el Projecte de Pla de Vials no motoritzats a les Illes Balears. Entre els camins proposats apareix el que passa per Son Vidal i Coma-sema i va cap a Escorca (AMB. Sense signatura). El predi Coma-sema està inscrit en el Registre de la Propietat núm. 5 de Palma, tom 4950, llibre 90 de Bunyola, fol 46, finca núm. 5.204, i “Linda al Norte con el predio L’Ofre; Sur, el llamado Son Terrassa; Este, porción de igual procedencia adjudicada a Fernando Fortuny; y Oeste, con Son Vidal. Se halla atravesada de Este a Oeste, por un camino”. Camí del Bosc Gran de Coma-sema (trams 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8) El camí des bosc gran de Coma-sema està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana (1993), dins el terme de Bunyola: “Discorre entre les cases de Coma-sema i el Coll des Bosc, i més enllà continua fins a la zona de Cúber. Actualment s’ha convertit en una pista forestal fins quasi el Coll des Bosc, però és una bona mostra d’un camí de carro per a l’explotació del bosc. Destaquen multitud de sitges, qualque forn i una cisterneta” (pàg. 167). En resposta a la petició de l’Ajuntament de Bunyola del 27 de març de 1996, el Consell de Mallorca elaborà una relació de camins de muntanya que havien de ser inclosos dins les Normes Subsidiàries del terme municipal de Bunyola. Entre els camins inclosos en aquesta relació apareix el camí des Bosc Gran de Comasema, amb inici a la carretera de Bunyola a Orient i final al coll des Bosc, i tipologia de camí de carro (ACM. Sense signatura). La continuació del camí catalogat apareix al Catàleg de Camins del terme municipal d’Escorca, elaborat pel Consell de Mallorca (FODESMA, 1998) inclòs amb el núm. 15, camí de Bunyola a Lluc. DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - ENSENYAT, B. (1981). En el seu llibre dedicat als pastors apareix un capítol sobre la trashumància, on un vell pastor descriu l’itinerari que seguien des de Cúber fins a la possessió del Burotell, a Calvià: “... Emprenia el camí de Cúber cap a Comassema, que atrevessàvem de cap a Son Vidal, prenent després cap a dins Orient per llavors atravessar Bunyola i d’allà, enllà cap a dins Son Térmens, on acostumàvem cada any a romandre i fer-hi s’estada ...” (pàg. 69). __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 310/346 - Es Castellet núm. 25, agost-setembre 1990. En un article dedicat a la possessió de Coma-sema es dedica un apartat als camins, on podem llegir: “- Camí dels Barrancons: és de pedra i es troba devora els Arcs. Va a l’Ofre. - Camí de Sa Rateta: molt conegut pels camamil·lers i herboristes. Diuen que la camamil·la que es fa a Comassema és la millor de tota Mallorca. - Camí des Bosc: antigament emprat pels carboners. A les voreres es poden distingir perfectament rotlles de sitges, barraques i les interessants Cases de Neu, de grans dimensions: 10 m. de llargària, 4 d’amplària i 5 d’alt” (pàg. 19). - FERRER, J. (1919). Diari Almudaina (12.04.1919). De Palma a Lluc a peu, per Bunyola, Orient i Comasema. “... Parteixen de Bunyola a les 6 i, a ritme lent, arriben a Orient a les 8,40. Continuen sense aturar-se i són explèndidament rebuts a Comasema: “a las 9,10 aparece frente a nosotros la hermosa finca de Comasema. [...] proseguimos la marcha atravesando el expléndido y penoso olivar y el bosque frondoso. El puig de l’Ofre, se alza orgulloso a la izquierda de nuestro camino, [...] Frente a nosotros se eleva una montaña enorme ... un barranco dantesco desaparece a nuestros pies enviandonos la música de un torrente que se desliza allá en el fondo. Al otro lado se dibuja el camino de la Penya Foradada. Hemos de bajar el torrente y subir después por dicho caminito [...] solo la visión de este trozo de camino, vale, a mi ver, todas las fatigas ...” - FONT, G. (1964). A Cincuenta excursiones a pie por la isla de Mallorca, l’autor descriu l’excursió des Barranc dets Ases; a on diu: “... Se inicia la marcha a pié por la barrera del camino que conduce al predio Cúber. [...] en pleno “barranc dets Ases” y en unos seis minutos más, se llegará al torrente, que se cruzará, para proseguir en subida por sendero de continuos cortos virajes hasta alcanzar la parte más alta del “coll” (puerto) [...] Se prosigue el camino y en vez de seguirlo por su desviación hacia la derecha, con largo viraje, se debe tomar un sendero que hay enfrente, tras el cual y al volver a desembocar en el camino [...] Reanudada la marcha se llega, en unos cinco minutos, a una desviación hacia la izquierda, que no deberá tomarse, sinó seguir por el de la derecha y tomar un sendero, que salva cuatro largos virajes y por tanto acorta el camino, desembocando ahora en terreno llano y siguiendo después indistintamente el camino o un sendero, pues confluyen ambos en el mismo lugar, o sea ante una barrera entre dos “marges”, viéndose inmediato, a la derecha, un cercado o corralillo [...] continuar por el “coll” en bajada, cruzar el torrente y llegar a la altura de la gran alberca del predio de Coma-sema (a un minuto del camino) a la derecha. [...] se pasa enseguida junto a las casas del predio, que quedan a la izquierda. En unos ocho minutos se alcanza una barrera y en otros diez otra. En otros quince minutos y después de haber pasado cerca del predio Son Vidal (que se verá a la derecha) se llega a la carretera que enlaza Bunyola con Orient y tomándola por la izquierda se llega, en sólo un minuto, a este encantador lugar muy conocido para el almuerzo. Desde la alberca de Comasema se habrá tardado en llegar a Orient unos treinta y cinco minutos. [...].” (pàg. 178- 182). - GARCIA PASTOR, J. (1967). A Rutes Amagades de Mallorca, descriu al fascicle 22 l’excursió d’Orient- Serra de la Rateta- Orient (per Comasema i el pas de na Maria), a on diu: “Hem sortit d’Orient per la carretera que hi mena des de Bunyola i presa la primera desviació a la dreta. Es el camí de Comasema. [...] El camí arriba aviat a les cases de Son Vidal [...] Deixades les cases de Son Montserrat i tornats al camí, ens dirigim a les cases de Comasema [...] El nostre camí segueix per devora les cases i les instal·lacions de labor [...] El camí comança a pujar per dins l’olivar oferint agradoses perspectives, orientant-se a banda i banda segons revolta escalant el coster [...] El camí, passada la part baixa del bosc, comença a pujar coster amunt i arriba a la Font de Sa Cisterneta. Després segueix, sempre empinat i escabrós, fins al Coll des Bosc [...] Seguint el caminoi es baixaria al torrent d’Almadrà o s’arribaria fins a Cúber ...” Al fascicle 30 descriu l’excursió Torrent d’Almadrà, a on diu: “... El senderó, al deixar el Coll des bosc va cenyit als penyasegats de la Serra de Sa Rateta i baixant cap el torrent, travessant-lo un poc més amunt del Pla de s’Aigo, a on inicia la pujada vers Cúber [...] Una altra ________________________________________________________________________________________ 311/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola vegada s’imposa allà el retrocés fins al senderó, que munta escalonat des del torrent, agrest i pintoresc, arribant al cap de poc a la vista de Cúber i del Puig Major”. - GINARD, R. (1981). En el volum III del seu cançoner de Mallorca trobam la següent glosa de Comassema: “Dins Coma-sema no puc alegrar-me un moment sempre estic si veuré gent que vagi i véngui de Lluc”. - GORRIAS, A. (2001). A Les cases de neu de Mallorca hi ha l’itinerari 5 “Serra de sa Rateta” on llegim: “Des del coll del Bosc, partirem de cap a tramuntana per un camí de ferradura fins arribar al camí de cullera per on hi passa la canonada de les aigües que baixen de l’embassament de Cúber fins a Lloseta pel torrent d’Almedrà […] El camí continua de cap al torrent d’Almadrà, des d’on enllaça amb l’embassament de Cúber pel lloc anomenat el pas del Forat” (pàg. 134-141). - HABSBURG-LORENA, Ll. S. (1999-2003). A Les Balears descrites per la paraula i la imatge. En el volum cinquè trobam la descripció de diferents camins de Bunyola: “... Des de Coma-sema parteix un vial cap al bosc, […] i arriba a una vall situada al dessota de na Franquesa i al puig d’Amós […] La font des Bosc, que aviat esdevé visible, es veu petita amb mina. […] Per un viarany pedregós i dolent hom assoleix el coll des Bosc i contempla a baix el comellar de sa Foradada. […] Un camí empedrat baixa entre les roques a dins la vall agresta amb accés de perfils fantàstics en direcció al pla, que es veu a través de tall del torrent. Val la pena una mirada avall des de la roca Mala en direcció al torrent. Remarcable és una plana quasi en forma de cràter al dessota de la roca Mala, anomenada ses Planelles; a dalt, a l’esquerra del torrent, s’alça una penya que pareix un castell. […] El camí tomba a l’esquerra vall amunt i s’acosta al torrent, […] El camí puja fent revolts per sa Rateta; segueixen tres revolts curts, llavors ve sa Foradada, on just damunt la barrera hi ha un bloc de pedra foradada, d’on prové el nom. El camí domina el pregon congost i en cinc revolts assoleix el cim; per damunt el sortint d’un morro, […] el camí continua per dins la vall de Cúber, […] i desemboca tot d’una darrera de les cases, …” (pàg. 383- 384). - LLUCH. Núm. 19. Juliol 1922. Apareix una descripció de l’expedició a Lluc dels estudiants de la Congregació dels SS. Corazones, des de Sóller i Bunyola: “... Serían cerca de las once cuando pasaron por el risueño villorio de Orient, prosiguiendo empero su camino sin pararse hasta que, un poco más allá de la alquería de Comassema, toparon con las ruínas de un Talayot [...] Salvado un profundísimo e imponente valle, llegaron al predio de Cúber, que pertenece ya a la parroquia de Escorca, y, a las dos de la tarde, hacían alto junto a la cristalina fuente del Noguer para repartirse aquellos mendrugos de pan que habían recogido como de limosna en Buñola ...” (pàg. 162). - LLUCH. Núm. 104. Setembre 1929. A la crònica de Lluc del mes de juliol apareix la següent notícia: “Dia 22.- Un reputado médico de esta localidad viene a pie desde Palma (por Bunyola y Orient), en cumplimiento de una promesa hecha a la Virgen. Llegó tan desmazalado, que sufrió un desmayo en el mismo camarín, teniendo que ser socorrido con vino y leche. A los ojos del mundo parecerá esto imprudencia y temeridad grande; mas a los ojos de Dios puede que sea un acto heróico, merecedor de mucha gloria” (pàg. 162). - LLUCH. Núm. 168. Setembre 1934. A la crònica de Lluc del mes de juny apareix la següent notícia: “Día 29.- Serían las siete de la mañana cuando hacía su entrada en el Santuario una peregrinación de Buñola, compuesta de unos 120 peregrinos, que realizaron el viaje, unos en coche y otros a pie por los vericuetos de la cordillera. Iban presididos todos ellos por el Vicario de aquella parroquia, Rdo. Sr. D. Miguel Rosselló...” (pàg. 172). __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 312/346 - JAUME, J. (2004). A Tramuntana de Norte a Sur hi ha l’excursió del Puig de sa Rateta, a on diu: “... Seguimos la conducción hasta que cruza el cauce (710 m). Ya en la otra vertiente, después de una subida de la tubería, vemos un peñasco a mano derecha; por su base transcurre el camino de Comasema que debemos tomar (740 m) antes de llegar a la altura de la torrentera que, por la izquierda en la ladera opuesta, desagua la amplia coma dets Ases. Desde esa posición continuamos por la derecha, en dirección S, andando el sendero que remonta la vaguada, sin pérdida posible, hasta el coll des Bosc (799 m). En este lugar enlazamos con el itinerario 139 para alxcanzar, sobre el antiguo camí de nevaters, la cima del puig de sa Rateta N (1.113 m)” (pàg. 147). - JUAN, R. (1960). Al seu article sobre el prior Bartomeu Ripoll, aparegut a la revista Lluch, núm. 475, llegim: “Diferida la construcción de la torre, dedicáronse las limonas recogidas al arreglo del camino del Gorg de Turixant y de la Foradade, nombres que hoy corresponden al Gorg Blau y a un paso del camino de Lluch al llano, cuando se desvia de Cúber [...] A 5 de julio del mismo año se formalizaba el contrato sobre La Foradade, la cual fue dada a renovar a mre. Matías Ripoll, com se mostra en una concordia enfillada largament per los Prevaras de Luc, per preu de C lliures y XVI quarteras de forment, ante los Colegiales Rdos. Cabanellas, Llinás, Bennásser y Vaquer. Antes de cerrar el contrato anaren a mirar la Foradade mº Bordils, Jaume Amer y lo Balle Mº Vaquer y altres ...” (pàg. 177). - JUAN, R. (2002). En els seus apunts per a la història d’Escorca, dedica un capítol als camins del terme, on descriu la situació l’any 1554 i diu: “... Pero los Protectores quisieron desplazarse a Lluc y conocer el estado del camino y ver la manera de remediar la indefensión de la Casa. Por el momento sólo resolvieron reparar los techos y arreglar el camino de la Ciudad por el Gorg BlauAlmalutx (L.c. 1960, Mayo, nº 474, ps. 144, 145) ...” (pàg. 118). Més endavant també descriu una visita dels Jurats a Lluc l’any 1585: “... aportaven 3 picapedrers per mirar lo camí. Vingueren per lo Camí general de Selva y tornaren sen per Scorque y per Almellux y Bunyola, y jo los acompanyí, y dinaren a la font de la roca ...” (pàg. 120). - PALOS, B. (1984). A Itineraris de Muntanya. Excursions a peu per la Serra de Mallorca hi ha l’excursió “Sa Serra de sa Rateta”, a on es descriu: “... Segons el recorregut establit, l’excursió començarà des de les cases de la possessió de Coma-sema, pel camí que condueix per dins un ample comellar, al coll des Bosc (NE), perfectament visible des de les cases esmentades quan les hem passades pel seu costat posterior ...” (pàg. 71- 74). - SUAU, B. (2006). A l’article publicat a la revista Es Castellet núm. 21 (març-abril), sobre la possessió de Coma-sema es diu: “... A la possessió hi ha quatre camins: el dels Barracons, que va a l’Ofre, el de la Rateta, molt transitat pels camamil·lers, el del Bosc, emprat pels carboners i flanquejat per rotlles de sitja, corrals de barraca i cases de neu, i el camí del Barranc ...” (pàg. 20). - VALERO, G. (1993). Al tom V de Camins i Paisatges es descriu la ruta de la serra de la Rateta, des d’Orient, pel coll del bosc de Coma-sema i pel pas de na Maria; a on diu: “... Partim del poblet d’Orient, per la carretera PM-210 (Bunyola-Alaró), inicialment en direcció a Bunyola, en davallada. Trobam la fita del Km 10 a pocs metres de la sortida del llogaret. Just després de la fita, apareix a la nostra dreta el camí de les possessions de Son Vidal, i de Coma-sema, que comunica també amb el pla de Cúber i amb Lluc. [...] Des del portell de Son Vidal continuam cap a Coma-sema pel mateix camí asfaltat; [...] Un poc més endavant passam un portell sense barrera, [...] [...] Deixam el camí i els camps de conreu de les cases de Son Montserrat a la dreta, [...] Molt recentment s’ha habilitat una desviació per als vianants per tal d’evitar el pas per davant les cases de la possessió. [...] El camí antic que puja cap el coll del Bosc es torna a recuperar en l’esplanada situada rere les cases. ________________________________________________________________________________________ 313/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola Des de les cases de Coma-sema hem de prosseguir cap el coll del Bosc. Rere les cases recuperam el camí vell, [...] continuam pel camí de carro; alguns metres més endavant, després d’un revolt a l’esquerra, l’abandonam per tal de pujar per un tram de camí vell, que surt a la dreta del més nou; és aquest camí vell un sender de ferradura que encara conserva restes d’empedrat i de graons, tot i que té poca durada, ja que alguns minuts més amunt enllaçam novament amb el camí de carro. [...] Des del porxo dels Porcs, continuam pel camí de carro, que inicia una pujada; [...] Un poc més amunt, després d’algunes giragonses de pujada i a uns vuit minuts del porxo dels Porcs, arribam a la drecera de la font de la Cisterneta; [...] Des de la font de la Cisterneta continuam en pujada per la drecera fins pocs metres més amunt enllaçam amb el camí de carro vell; [...] tornam a recuperar la pista nova, a la qual entram voltant a l’esquerra. Després de passar entremig d’un ranxo de carboner i d’un revolt a l’esquerra, arribam al coll del Bosc (799 m), on s’acaba la pista [...] Durant alguns metres, compartim el camí del torrent d’Almadrà, amb una camada del camí que condueix a l’embassament de Cúber, cap a l’esquerra;” (pàg. 961- 992). - VALERO, G. (2000). Al capítol dedicat als camins de bestiar a Mallorca parla de dos camins de transhumància que passaven per Coma-sema: “El camí de Muntanya des de la Marina de Llucmajor fins a Orient i a les muntanyes d’Escorca (per Santa Eugènia i Consell), començava a Son Garcíes (Llucmajor), seguia per Son Mendívia i Punxuat (Algaida), passava per Santa Eugènia i Son Pontiró (Consell), arribava a Alaró i per Solleric i Comassema pujava cap a Cúber i Turixant” (pàg. 358). “El camí de Cúber (Escorca) cap al Burotell (Calvià) servia per baixar les ovelles des de Cúber, passant per Comassema, Son Vidal, Orient, Bunyola, sa Font Seca, Son Térmens, Son Espanyol i Son Camps, fins el Burotell” (pàg. 359). - VALERO, G. (2001). A la seva obra d’història de l’excursionisme mallorquí es descriu una excursió realitzada per un grup de periodistes el 12 d’abril de 1919, des de Palma a Lluc per Bunyola, Orient i Coma-sema: “... Parteixen de Bunyola a les 6 i, a ritme lent, arriben a Orient a les 8’40. Continuen sense aturar-se i són explèndidament rebuts a Comasema: [...] ײAlmorzamos y a los treinta minutos proseguimos marcha atravesando el expléndido y penoso olivar y el bosque frondoso. El puig de l’Ofre, se alza orgulloso a la izquierda de nuestro camino, con su vestido gris, de rocas. A las 11’50 contenplamos un paisaje soberbio. Frente a nosotros se eleva una montaña enorme [...] un barranco dantesco desaparece a nuestros pies enviandonos la música de un torrente que se desliza allá en el fondo. Al otro lado se dibuja el camino de la Penya Foradada. Hemos de bajar el torrente y subir después por dicho caminito ײ...” (pàg. 264). - VALLCANERAS, L. (2002). A Les cases de neu i els seus itineraris trobam la descripció dells camins: “Just allà s’inicia un caminoi que va vorejant la torrentera pel marge esquerre. Aquest caminoi, després d’una breu pujada, fa una incómoda baixada fins el jaç del torrent d’Almadrà, el qual creuarem pel costat d’unes figueres. En arribar a l’altre costat, anirem de principi vorejant la canalota que porta l’aigua de l’embassament de Cúber a Lloseta. Després d’una breu però forta pujada, i just després d’haver pasta pel baix d’unes penyes roges (dreta), ens fixarem que hi ha unes fites a sobre de la canonada, que ens indiquen l’inici d’un caminoi que hem de seguir. [...] El caminoi que seguim està empedrat en el primer tram, però es va desdibuixant a mesura que pujam. [...] L’arribada al coll des Bosc la farem amb l’ajut de les fites, ja que en el darrer tram el camí està en molt mal estat. [...] D’aquest camí encara en queda un tram empedrat en el vessant d’Almadrà” (Pàg. 176-181). - VIBOT, T. (2005), en el seu llibre sobre crims, infàmies i immoralitats a Bunyola i Orient, narra un d’aquests episodis: “... Després d’aquest assalt, es perdé la pista dels aterridors escàpols. Qui sap si anaren cap als boscos d’Alfàbia, cap a Lluc per Coma-sema o bé a Sóller, pel difícil pas de na Maria ...” (pàg. 51). __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 314/346 CARTOGRAFIA ON APAREIX: - DESPUIG, A. (1785). Mapa de la Ysla de Mallorca. Apareixen els trams 1, 2 i 3. - MOYÀ SALVÀ, J. (1909). Mallorca itineraria. Descripción detallada de la Isla con gráficos de orientación de cada una de sus poblaciones y perfiles longitudinales de sus carreteras y caminos por D. José Moyá Salvá. Apareix aproximadament. Apareixen els trams 1, 2 i 3. - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala 1/100.000. Apareix aproximadament i majoritària. - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició). Escala 1/100.000. Apareix aproximadament i majoritària. - Plànol de l’obra Mallorca (VIDAL, DARDER & COROMINAS, 1936). Apareix aproximadament. - INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa nacional topográfico parcelario. Término municipal de Buñola. Escala 1/10.000. Apareix aproximadament i majoritària fins al començament del tram 6. - MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. Apareix aproximadament. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Full 670 (Sóller). Apareixen els trams 1, 2 i 3. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala 1/25.000. Fulls 670 (Soller). Cuarto II Alaró i Cuarto I Sóller. Apareixen els trasms 1, 2 i 3 amb el nom de “Cra. local al caserío Comasema”. - ASOCIACIÓN DE ANTIGUOS BLAVETS (1969). Lluc y su comarca. Plano guía con indicación de los caminos, fuentes y miradores de interés para el excursionista. Apareix aproximadament. - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1979). Mapa Militar de España. Sóller (19-13). Escala 1/100.000. Apareixen els trams 1, 2 i 3. - CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Fulls 670 (2-4) i 670 (3-4). Apareixen els trams 1, 2, 4, 6 i 8. - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Fulls 670- IV (Alaró) i 670- II (Sóller). Apareix aproximadament i majoritària fins al coll des Bosc. - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller (38-26). Escala 1/50.000. Apareix aproximadament i majoritària fins al coll des Bosc. - CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareixen els trams 1, 2, 3, 4, 6 i 8. - CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala 1/5.000. Apareixen els trams 1, 2 i el tram 6 majoritàriament. - DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000. Apareix aproximadament i majoritària. ________________________________________________________________________________________ 315/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 316/346 (62) CAMÍ D'ORIENT A ALARÓ LOCALITZACIÓ Municipi: Bunyola Fulls del mapa 1: 5.000: 670-8-5 Inici: carretera de Bunyola a Alaró, Ma-2100, km. 11,2, prop de Son Bernadàs Nou. Final: terme municipal d'Alaró. Longitud: 2.346 m DOCUMENTACIÓ - Camí públic. - Camí reial. - Camí veïnal. - Obres per part de l'Administració. - Camí de carro - Obstrucció del camí. - Catàleg de camins del terme municipal d'Alaró (FODESMA, 1997). SENYALITZACIÓ Fites Pintades Indicadors Panells DELIMITACIÓ LATERAL Sí No obert, paret i reixa. LIMITACIÓ DE PAS Sí No - Al tram 1, prop de ca ses Bieles hi ha una barrera tancada amb pany. - Hi ha quatre reixes: una a la meitat del tram 3, una al final del tram 4, una altra al final del tram 6 i una altra a l'inici del tram 7. OBSERVACIONS - Al tram 4 hi ha una font de mina amb una canaleta i unes piques per abeurar. - El tram 3 actualment no existeix. - Camí d'interès excursionista Sí No RECOMANACIONS Inclusió a l'Inventari de béns municipals Obertura d'un expedient d'investigació Protecció per interès constructiu ________________________________________________________________________________________ 317/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola TRAMS - Tram 1 Des de l'inici del camí fins a una distància de 735 m. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 735 m Amplada mínima: 2,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 2 Continuació del camí fins a una distància de 330 m. Tipologia: carro/pista Tipus de ferm: terra Longitud: 330 m Amplada mínima: 3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 3 Continuació del camí fins a una distància de 58 m. Tipologia: ? Tipus de ferm: desconegut Longitud: 58 m Amplada mínima: 0 m Seguiment: desconegut Estat: desconegut Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 318/346 - Tram 4 Continuació del camí fins a una distància de 318 m. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 318 m Amplada mínima: 2,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Es troba envaït parcialment per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 5 Continuació del camí fins a una distància de 219 m. Tipologia: carro Tipus de ferm: asfalt Longitud: 219 m Amplada mínima: 3,5 m Amplada màxima: 4,6 m Seguiment: sense problemes Estat: regular El ferm es troba en mal estat. Interès constructiu Sí No Elements constructius Pont Escopidors Cadena Escalons Ratlletes Paret Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges ________________________________________________________________________________________ 319/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola - Tram 6 Continuació del camí fins a la ctra Ma-2100 de Bunyola a Alaró, prop de l'entrada de Solleric. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 328 m Amplada mínima: 2,9 m Seguiment: fàcil Estat: regular Els marges es troben només puntualment. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges - Tram 7 Des de la ctra Ma-2100 de Bunyola a Alaró fins a una distància de 72 m. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 72 m Amplada mínima: 2,8 m Seguiment: sense problemes Estat: regular L'inici del camí es troba envaït per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges - Tram 8 Continuació del camí fins a la partió de terme. Tipologia: carro Tipus de ferm: asfalt Longitud: 286 m Amplada mínima: 3,4 m Amplada màxima: 4,7 m Seguiment: sense problemes Estat: bo Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 320/346 DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: El 14 de novembre de 1773, a l’acta de la sessió de l’Ajuntament de Bunyola, es reflecteix l’inici d’un procés entre aquest consistori i el Marquès de la Romana: “fue propuesto por el espresado Amangual Regidor el motivo de haver sitado Ayuntamiento es por aserles presente que el Mayoral del Predio Sollarich se ha propasado abantadamente (sic) mandando tapiar el camino Real por donde se va al lugar de Orient en la Villa de Alaro sin más orden ni autoridad que la del Sr. Marques del espresado Predio su Señor sin reparar que de tiempo inmemorial se ha pasado siempre por el espresado camino no solo ape y con cavalgaduras si que tanbien con carros sin que jamas hayan tenido la menor contradicsion ni menos en los perjuiscos sienten aquellos pobres vesinos del espresado lugar por la falta que esperimentan ya de arina ya de avas ya de todos los demas comestibles de que quedavan abastesidos antes de tapiarse el espresado camino por medio de los tragineros y molineros de la espresada Villa de Alaró los que el presente no quieren pasa halli por el camino que intenta sin fundamento el Sr. Marques ya espresado y quisa para contemplar su mayoral, por que amas de ser una hora y media mas lejos es muy difisil y peligroso de suerte que se ven aquellos pobres vesinos presisados en haver de llavar aquestos el trigo a moler en la espresada Villa de Alaró y bolverlo en el espresado lugar de Orient sin que por esto se compadesca el espresado mayoral antes bien va usando mas del rigor que puede informando quisas con fingidos motivos al espresado Sr. Marques confiando que los vesinos referidos no tienen medios para intentar causa contra el espresado su Sr. Y así resuelvan V. Magis. Lo que hallaran conbeniente sobre lo referido. Y por todo el consejo se resuelto concluso finido y determinado ninguno discrepante el que se practiquen los medios más condusentes y nesesarios oficios de que se reponga el atentado cometido por el espresado Amangual con la facultad de sustituir para que en nombre de esta puede acudir en donde corresponde de tado (sic) lo qual y para que conste he continuado el presente auto de ayuntamiento y lo firmaron los que supieron escrivir” (AMB. Sign. 8). Com a continuació del document anterior, l'Ajuntament de Bunyola, en sessió del 28 de febrer de 1779, seguia el plet amb el Marques de Solleric degut a aquest camí: "En la Villa de Bunola del Regno de Mallorca a los veinte y otcho febrero de mil setesiento setanta y nueve. Ayuntados y convocados en esta casa consistorial en esta presente Villa los Magnificos Señores Sebastian Nadal Miquel Piza Jayme Cladera y Juan Morey Regidores presidiendo en ella el Magnifico Señor Ramon Muntaner Bayler Real en este Ayuntamiento se ha tenido presente la mapa presentada por el Marques del Predio Sollerich en los autos sigue contar esta Universidad y Villa y en su vista se acordo que en la mapa no puede corresponderse i dar a comprender lo asperoso y peligroso que es el camino de la escaleta por estar dicho camino por ensima de unos montes y despanaderos y en dicha mapa parese ser muy fasil el transitarlo el paso que es el de la disputa que es muy fasil por estar sito en las faldas de los montes y asi mesmo el camino de la escaleta en la mapa parese ser muy corto de lo que debe hazer por cuyo motivo se da poder al Procurador de esta Licenciado Juan Muntaner para que lo haga presente a la Real Audiencia practicando todas las diliensias hallara condusentes y necesarias de todo lo qual y para que coste he continuado el presente auto de Ayuntamiento y lo firmaron Ramon Muntaner Bayle Real Sabastian Nadal Regidor Miguel Piza Regidor Juan Morey Regidor de que doy fe" (AMA. Sign. 8). Als itineraris de Balears formats per l’Estat Major de l’Exèrcit l’any 1863 apareix el que anava de Bunyola a Consell passant per Orient i Alaró. Al tram que anava de Bunyola a Orient li assigna una distància de 8’430 km i diu: “El camino es natural de herradura acepto el 1er kil. Que es construido. Está atravesado de multitud de regatas que le hacen intransitable en tiempo de lluvias” (CGE. Sign. C-33 nº 13). Datada el 1893 hi ha, elaborada per Obres Públiques, una relació dels camins veïnals que s’han de millorar amb caràcter preferent, on apareix el camí d’Alaró a Orient “aprovechando lo más posible el camino de Alaró a Solleric” (Arxiu d’Obres Públiques. Sign. 1089). ________________________________________________________________________________________ 321/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola Amb data de 4 de maig de 1914 el Negociado: Caminos Vecinales de Obras Públicas del Gobierno Civil de la Provincia de Baleares, declara provisionalment d'utilitat pública el “Camí veïnal d'Alaró a Orient per Sollerich”, mentre que amb data de 15 de juliol de 1914 es declara definitivament la seva utilitat pública, a sol·licitut de l’Ajuntament d’Alaró (AMA. Secció Urbanisme i Obres. Sign.2748). En la memòria del projecte de carretera de 3er ordre de Bunyola a la de Palma al Port d’Alcúdia per Orient, vall de Solleric i Lloseta (tram 2), elaborat l’any 1932, es pot llegir el següent: “1º - Que de la mitad del kilometro 15 de la carretera de Palma al Puerto de Soller, arranca un camino antiguo, público y carretero, que pasando por la estación de Buñola llega y atraviesa el pueblecillo de Orient; y siguiento el valle de Sollerich termina, pasando por los pueblos de Alaró y Lloseta, en el kilometro 29 de la carretera de Palma al Puerto de Alcudia. Se utiliza por el trafico rodado, aunque su conservación es muy defectuosa por cuidarlo mal los municipios de Buñola y Alaró, Lloseta e Inca”. (AGCM. CTR. 756). Finalment, l’informe de l’enginyer deia el següent: “Como trazado de esta carretera se ha aprovechado el de un camino antiguo de Buñola y Orient que es necesario modificar y pasado Orient no existe camino alguno de carros”; a la descripció del poble especificava que “El poblado de Orient está próximo al collado den Sollerich que corresponde a la divisoria de aguas de la cuenca del Torrente de Marratxí que vierte en la de Alcudia y es paso obligado de la carretera siguiendo proximamente el camino de herradura, que anteriormente fue de carros entre Orient y Valle de Sollerich” (ACOPOT. Sign. 756). Camí de Solleric El 30 d’agost de 1783 Miquel Homar capbrevava un trast de terra “... sito en dicho lugar de Orient, junto al Camino Real que desde dicho lugar dirige al Predio Son Terrasa [...] confina con dicho Camino, con tierra del Predio Cal Rey de Sebastian Cabot, y con otro Camino Real que va al Predio Sollerich ...” (ARM. ECR 866). La continuació del camí catalogat apareix al Catàleg de Camins del terme municipal d’Alaró, elaborat per FODESMA (Consell de Mallorca) l’any 1997, inclòs amb el núm. 11, camí d’Orient (per Solleric). A les conclusions del catàleg es recomana la inclusió d’aquest camí a l’Inventari de Béns d’Alaró. Pel que fa referència a aquest camí s’ha trobat la següent documentació: És un camí molt documentat i que inclou tant el Camí d’Alaró a Orient per Solleric, com el Camí d’Alaró a Lluc per Solleric. Aquest camí apareix documentat en l’acta del Consell d’Alaró (antic òrgan de govern municipal) de dia 14 de desembre de 1638: “mes fonch preposat per lo sobre dit jurat que en el cami de Sollerich hiha molt mal cami si son de parer que se adop dit cami attes que m. reus pagen tall a la vila sobre la qual preposisio fonch conclus difinit y determinat per tot lo sobre dit consell que se adop dit cami y ques pague de diners cumuns fins a 5 lliures” (AMA. Sign. 4). Aquest camí apareix ja documentat en l'acta del Consell (antic òrgan de govern municipal) de dia 6 de gener de 1674: "lletra de la Real Audiencia ab la qual mana que li pagan la mitad de lo que a gastad per adobar el camí de Sollarcih" (AMA. Secció Govern Municipal. Sign. 8). En un plet que sorgí l’any 1741 entre Pere Jeroni Sampol Vallés, propietari d’Almadrà, i els jurats de la vila d’Alaró, degut a la recomposició de camins, podem llegir el següent: “…pues en el mesmo camino passandose por el Predio Son Berga siendo assi que antes era camino serrado y por haverse malbaratado se raparo a expensas de su dueño pasando antes por dentro de olivar de modo que el mesmo dueño que es Dna. Catalina Vallés y Vilallonga viuda hase pocos años quiso que se bolviesse por el mesmo camino antigo por un buen trecho, y lo hiso recomponer a sus costas __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 322/346 sin pedir a la Villa. Del mesmo modo Dn. Marcos Reus Valles y Berga costeado el camino, y tambien es publico de Oriente como el de Almedra y la Villa no ha contribuido en cosa alguna …”. (ARM. AA 684/15) Aquest document fa referència al camí d'Alaró a Almadrà, per s'Alcadena, però també fa una referència al camí public de Solleric i Orient. El 3 de novembre de 1741 els jurats declaraven: “los quals dits Regidors han prestat jurament, en ma i poder del Honor Juan Sampol Balla Real dihen que al cami no va tant solament a una pocessio sinos que va ala montañe y arribe fins al Santuari de nostra Sra. de Lluch y que dits Regidors diuen, y declaren, que mes es tander que Real sagons al cami de Sollerich, qui tambe va ha Orient qui aquest menos se pot aturar, y al cami qui ve de Biniali a la vila de Alaró, passer per al pont del camí de Muro, y tira dreta ha Consell, y despues ve Alaró, y aquest camí es diu tander per ser branque del cami Real, y axi molts altres camins …” (ARM. Sign. AA 684/15, núm. 7). A la comptaduria d’hipoteques, en el llibre d’hipoteques corresponent al municipi d’Alaró, apareix un instrument de data de 10 de juliol de 1821, que recull la hipoteca de “la piessa de tierra llamada la sort den Cabot, situada en el termino de Alaró que confina con camino publico que va a los predios Aumedrá y Sollerich …” (ARM. CH 79). A l'acta de la sessió plenària de l'Ajuntament d’Alaró de 1839 on es distribueixen els camins entre els diferents concejals, apareix el camí de Solleric, al "síndic Don Sebastián Valles el camino de Sollerich y travesías que de este camino conducen al Castillo" (AMA. Secció Govern Municipal. Sign. 34). Dins un “Itinerario General de los caminos existentes en el territorio de dicho pueblo (Alaró)”, elaborat per l’Ajuntament d’Alaró en execució del Reglament de 8 d'abril de 1848, apareix amb el núm 5, el camí d’Orient, amb inici “el de Orient del llamado Son Pol a la parte del Monte” i final "el de Orient, en el lugar de este nombre". Quan als llocs por on discorre el camí, diu "el de Orient cruza el Torrente de Sollerich", amb una longitud dins el terme d'Alaró de "lengua y media" i una amplada de "18 pies". A l'apartat del dictamen que l'ajuntament ha de fer per a cadascun dels camins, diu: "los cinco caminos indicados en la actualidad deben ser considerados como vecinales". A l'apartat d'estat de conservació, diu: " el de Orient en mal estado. Es de herradura". (AMA. Sign. 2748). En el llibre que recull les translacions de domini del municipi d’Alaró apareix, amb data del 21 de gener de 1854, l’establiment d’una peça de terra anomenada Son Pol que fa partió amb “camino publico de Sollerich” (ARM. CH 84). El 28 de desembre de 1862 es registrava a la comptaduria d’hipoteques la venda d’un olivar situat en el terme d’Alaró, que “Linda con camino que conduce a varios predios, llamado de Sollarich y pasa por dentro la propiedad que se enagena, con tierras de adquirente, con otro camino que conduce a Almedrá, con tierras de Sebastian Coll y con las de Son Peña Flor propias de D. Pedro Francisco Font dals Alors” (ARM. CH 87). A l’acta de la sessió de l’Ajuntament d’Alaró de dia 10 de setembre de 1875 que ens parla de la subasta pública per adobar el camí de Solleric degut a "las avenidas de aguas por las arroyadas de Son Peñaflor y de Son Curt a causa del aguacero de ayer han producido broza en el camino de Sollerich o sea en el trayecto entre ambas arroyadas ..." (AMA. Secció Govern Municipal. Sign. 38). De 12 de desembre de 1886 és la sol·licitud d’obra d’uns veïnats d’Alaró en la que se fa referència al camí de Solleric: "desean reconstruir la paret de cerramiento de su finca recientemente adquirida de la Sort de la comuna plana que linda con el camino público de Sollerich" (AMA. Secció Urbanisme i Obres. Sign.2748). ________________________________________________________________________________________ 323/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola En el document elaborat per l’Ajuntament titulat "Interrogatorio de datos y noticias para la preparación del plan de obras municipales a fin de mejorar el estado actual de los caminos públicos" de l'any 1893, i a petició del Govern Provincial, apareix un llistat de camins públics, on s’inclou en novena posició el camí de Solleric: "El camino público rural de 6 kilómetros con dirección al N conduciendo a varios predios inmediatos al mismo denominado de Sollerich que empalma con el vecinal de primer orden llamado de Consey" (AMA. Secció Urbanisme i Obres. Sign. 2748). Ja a començaments del segle XX trobam diverses llistes de camins que s’han de reparar d’acord amb la normativa vigent. Així per exemple, el 4 de juliol de 1911 apareix una carta del Batle d’Alaró dirigida al Ministre de Foment, on presenta la llista de “caminos carreteros” que poden esser reparats, que inclou el camí de “De Alaró a Lluch por Sollerich” (AMA. Secció Urbanisme i Obres. Sign. 2748). De la mateixa manera a una acta de la sessió de l’Ajuntament d’Alaró, amb data de 11 de juny del mateix any, apareix una llista de camins veïnals, elaborada pel mateix Ajuntament, on s’inclou l’anomenat camí "De Alaró a Lluch por Sollerich" (AMA. Secció de Govern Municipal. Sign. 44). A la "Relación detallada de todos los caminos vecinales que prestan servicio en la fecha y sirven a la circulación rodada existentes en este término municipal", de dia 14 de juliol de 1911, elaborada per l’Ajuntament d’Alaró, “el camino de Alaró a Lluch por Sollerich” consta amb una longitud de 6 km., amb pas per les possessions de Son Fuster, Can Cladera, Son Cadena, Son Bergas, s'Olivaret i Sollerich (AMA. Secció Urbanisme i Obres. Sign. 2748). A l'Arxiu General del Consell Insular de Mallorca trobam dues cites del camí que ens interessa: la primera, amb data de 24 de juny de 1816, es correspon a un expedient general sobre la recomposició de camins de Mallorca, instruida pel Director General de Camins de Mallorca, Don Leonardo Oliver, on presenta la relació de camins que s’han adobat dins el darrer any, on s’inclou "El camino que de esta villa va a los Predios Almadrá y Sollerich ..." (A.G.C.M Secció Junta de Camins. Sign. VI-60/3). La segona, amb data de 4 d'octubre de 1886, fa referència al projecte de construcció d’un pont, a petició de l’Ajuntament d’Alaró, on es diu "construcción de un puente en el punto de Sollerich que lo atraviesa el camino que partiendo desde el que conduce al predio del mismo nombre y Orient llega a los predios denominados Almedrá empalmando con el que va a Lloseta por ser de notorio interès público" (AGCM. Secció Assistència i Cooperació Municipal. Sign. VI-99/12). En el Butlletí oficial de la Província, núm. extraordinari del 5 de maig de 1914 apareix, dins un llistat general d’Obres Públiques, la declaració d’utilitat pública del camí d’Alaró a Orient per Solleric. El dos de juny del mateix any, dins la relació de camins que participen en el II concurs de subvencions de camins veïnals, al terme d’Alaró trobam, entre d’altres, una subvenció de 300 pessetes pel camí que va d’Alaró a Orient per Solleric (Butlletí Oficial de la Provincia. Núm. 7399). L’any 1996 el grup municipal PSM-NM presentà a l’Ajuntament d’Alaró una sèrie de mesures de protecció del dret de pas de diversos camins del terme, entre els quals hi trobam l’antic camí públic d’Alaró a Lluc, per Solleric (AMA. Sense signatura). DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - FORTEZA, M. Las carreteras de Baleares. Estudio precedido por un bosquejo histórico de los antiguos caminos de las islas. Madrid: Ministerio de Obras Públicas, 1955. A la página 106 d'aquest llibre, quan parla de la carretera local 71-10 d'Inca a Bunyola, secció d'Alaró a Orient, diu: "Existía esta carretera entre Inca a Alaró y entre Orient y Buñola. De Alaró a Orient existía solamente un camino rudimentario (figura 77)", fent referència al camí d'Alaró a Orient, per Solleric. - HABSBURG-LORENA, Ll. S. (1999-2003). Al volum dinquè de Les Balears descrites per la paraula i la imatge trobam la descripció de diferents camins de Bunyola: “... Un camí empedrat condueix a Son Terrassa, situat per damunt Orient sota poderoses alzines [...] Continuant encara unes __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 324/346 passes més pel camí que porta a Solleric i a Alaró, es té un bon domini de la vall de Son Bernadàs” (pàg. 378). - PÉREZ DE ROZAS, J. (1872). En els Itinerarios de España, Baleares y Canarias aixecats per aquest Capità de l’Estat Major de l’Exèrcit inclou l’itinerari que anava de Fornalutx a Llucmajor, desglosant per etapes les distàncies, on veim que d’Orient a Alaró hi havia 2 km de distància a través d’un camí de carro. CARTOGRAFIA ON APAREIX: - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala 1/100.000. Apareix aproximadament. - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició). Escala 1/100.000. Apareix aproximadament. - INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa nacional topográfico parcelario. Término municipal de Buñola. Escala 1/10.000. Apareix aproximadament. - MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. Apareixen els trams 7 i 8. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Full 670 (Sóller). Apareix aproximadament. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala 1/25.000. Hoja 670 (Soller). Cuarto II. Alaró. Apareix aproximadament. - CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (3-4). Apareixen els tram 1 parcialment i el tram 5. - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 670- IV (Alaró). Apareix majoritàriament. - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller (38-26). Escala 1/50.000. Apareix majoritàriament i aproximada. - CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareix parcialment. - CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala 1/5.000. Apareixen els trams 1, 2, 3, 4, 5 i 8. - DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000. Apareixen els trams 1, 2, 3, 4, 5 i 8. ________________________________________________________________________________________ 325/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola mo __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 326/346 (65) SA COSTA PELADA LOCALITZACIÓ Municipi: Bunyola Fulls del mapa 1: 5.000: 670-5-7 Inici: camí de Valldemossa, núm. 33. Final: fins a una distància de 274 metres. Longitud: 274 m DOCUMENTACIÓ - Obres per part de l'Administració. SENYALITZACIÓ Fites Pintades Indicadors Panells DELIMITACIÓ LATERAL Sí No LIMITACIÓ DE PAS Sí No paret i reixa. OBSERVACIONS - Camí d'interès excursionista Sí No RECOMANACIONS Inclusió a l'Inventari de béns municipals Obertura d'un Expedient d'investigació Protecció per interès constructiu ________________________________________________________________________________________ 327/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola TRAMS - Tram 1 Tipologia: carro Tipus de ferm: asfalt Longitud: 274 m Amplada mínima: 5,5 m Seguiment: sense problemes Estat: bo Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Paret Escalons Clavegueres Pujadors Escopidors Ratlletes Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: En la comissió de govern de l’Ajuntament de Bunyola celebrada el 5 de setembre de 1994 s’adoptà un acord sobre recomposició de camins rurals, pel qual es demanaria ajuda a la Comunitat Autònoma per executar les obres d’una sèrie de camins del terme, entre els quals es trobava aquest camí: “Camino de Son Nassi y Sa Coste Pelada, Presupuesto 3.107.960. pts” (AMB. Sense signatura). DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: CARTOGRAFIA ON APAREIX: - INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa nacional topográfico parcelario. Término municipal de Buñola. Escala 1/10.000. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Full 670 (Sóller). - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala 1/25.000. Hoja 670 (Soller). Cuarto II. Alaró. - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1979). Mapa Militar de España. Sóller (19-13). Escala 1/100.000. - CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (4-3). - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 670- IV (Alaró). - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller (38-26). Escala 1/50.000. __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 328/346 - CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. - CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala 1/5.000. - DD. AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Central. E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000. ________________________________________________________________________________________ 329/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 330/346 (71) CAMÍ DE BUNYOLA A ALARÓ LOCALITZACIÓ Municipi: Bunyola Fulls del mapa 1: 5.000: 670-6-8 / 670-7-8 Inici: ctra. de Santa Maria del Camí a Bunyola, Ma-2020, prop del km. 7,9. Final: terme municipal de Santa Maria del Camí. Longitud: 3.763 m DOCUMENTACIÓ - Camí reial. - Camí rural. - Fitació de terme. - Camí veïnal. - Obres per part de l'Administració. - Camí sender. - Obstrucció del camí. - Relació de camins de Bunyola. - Catàleg de camins del terme municipal de Santa Maria (FODESMA, 1999). SENYALITZACIÓ Fites Pintades Indicadors Panells - Un a l'inici del camí de: "Camí dels Cocons". DELIMITACIÓ LATERAL Sí No paret, reixa i obert. LIMITACIÓ DE PAS Sí No - Al final del tram 4 hi ha una barrera tancada amb pany i un botador molt aprop. - A l'inici del darrer tram hi ha una reixa. OBSERVACIONS - El tram 9 actualment no existeix. - Al tram 7, el camí passa pel Pla des Pou on hi ha un pou amb abeuradors. - Vora les cases de s'Extremera Vella el camí està formigonat a trossos. - Camí d'interès excursionista Sí No RECOMANACIONS Inclusió a l’Inventari de béns municipals Obertura d’un expedient d’investigació Protecció per interès constructiu ________________________________________________________________________________________ 331/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola TRAMS - Tram 1 Des de l'inici del camí fins a una distància de 446 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: asfalt Longitud: 446 m Amplada mínima: 3 m Amplada màxima: 3,5 m Seguiment: sense problemes Estat: bo Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 2 Continuació del camí fins a una distància de 329 m. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 329 m Amplada mínima: 3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 3 Continuació del camí fins a una distància de 145 m. Tipologia: carro Tipus de ferm: empedrat majoritàriament Longitud: 145 m Amplada mínima: 2,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Es troba envaït per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 332/346 - Tram 4 Continuació del camí fins a una distància de 35 m. Tipologia: carro Tipus de ferm: altres Longitud: 35 m Amplada mínima: 2,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 5 Continuació del camí fins a una distància de 375 m. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 375 m Amplada mínima: 3,4 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 6 Continuació del camí fins un poc passades les cases de s'Estremera Nova. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra i grava Longitud: 623 m Amplada mínima: 3,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges ________________________________________________________________________________________ 333/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola - Tram 7 Continuació del camí fins a una distància de 1.203 m., prop des Collet. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 1.203 m Amplada mínima: 2,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges - Tram 8 Continuació del camí fins a una distància de 67 m. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 67 m Amplada mínima: 2,5 m Seguiment: regular Estat: regular Es troba envaït per la vegetació. Hi ha pins caiguts al camí. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 9 Continuació del camí fins a una distància de 32 m. Tipologia: ? Tipus de ferm: desconegut Longitud: 32 m Amplada mínima: 0 m Seguiment: desconegut Estat: desconegut Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 334/346 - Tram 10 Continuació del camí fins a una distància de 223 m. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 223 m Amplada mínima: 3,6 m Seguiment: regular Estat: regular Es troba envaït per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 11 Continuació del camí fins a la partió de terme de Santa Maria del Camí. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra i grava Longitud: 285 m Amplada mínima: 3,6 m Seguiment: sense problemes Estat: bo Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: El 13 de març de 1663 Antoni Puigdorfila establia una garriga de pertinències de la possessió anomenada l’Estremera Vella, que feia partió “... ex una parte cum pocessione vocata Son Sureda egregis et nobilis domine comites de formiguera, ex alia cum camino senderio conti a dicta villa de Bunyola, ad villano de Alaro, ex alia cum podio eiusdem pocessiones mehi la estremera vella, et ex alia parte cum garrigia Bartholomei Colom mevet ...” (ARM. ECR 128). El 26 de febrer de 1682 Joan Guells establia a Rafel Moll dues quarterades i tres cortons de terra de pertinències de l’Estremera Nova, situada dins el terme de Bunyola, que feia partió “... ex una parte cum camino, quo itur a dicta villa de Bunyola, ad villam de Alero, et ex aliis partibus cum terris, et garrigiis eiusdem posessionis ...” (ARM. ECR 129). El 18 de maig de 1765 Ramon de Puigdorfila y Cotoner capbrevava una part de la possessió anomenada l’Estremera Vella, juntament amb muntanya, que “... Confronta de una part ab Camí Real per hont se va desde la Vila de Alaró a la de Buñola; de altre ab Possesio dita la estremera nova; de altre ab terras de la Possesio Son Muntaner; de altre ab Posesio dita la Torre de Son Vivot de dn Juan Sureda Marques de Vivot; de altre ab terras de diversos establidors ...” (ARM. ECR 865). ________________________________________________________________________________________ 335/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola El 30 d’agost de 1783 Miquel Homar capvrevava un trast de terra “... sito en dicho lugar de Orient, junto al Camino Real que desde dicho lugar dirige al Predio Son Terrasa [...] confina con dicho Camino, con tierra del Predio Cal Rey de Sebastian Cabot, y con otro Camino Real que va al Predio Sollerich ...” (ARM. ECR 866). A principis del segle XIX eren abundants les notícies sobre recomposició de camins que, en resposta a les ordres del comissionat de camins, havien de remetre els ajuntaments. Així, el 19 de març de 1816 el batle de Bunyola enviava un informe de l’estat dels camins del seu terme, on podem llegir: “... los caminos que necesitan recomposicion son los siguientes [...] el que guia a Alaró hay algo que recomponer lo mismo sucede con el que dirige al monte comun y a algunas casas de algunos particulares ...” (AGCM. Sign. VI-60/3). En un expedient format l’any 1821 per la Junta de Camins, tots els ajuntaments havien de donar una relació dels camins generals i travessies dels seus municipis, així com descriure l’estat en què es trobaven. En el cas de Bunyola, podem llegir: “... los caminos generales de este distrito son uno que de esta va a Palma, otro que de esta pasa al lugar de Orient, y otro que de Soller conduce a Palma; que los de travesia consisten en uno que de este pueblo pasa a Soller, otro de Valldemosa y Esporlas, otro a Santa Maria, otro a Alaró, otro a la comuna, y otro a varias villas del llano llamado vulgarmente el camino de Montaña ...” (AGCM. Sign. X-822/9). L'Ajuntament de Bunyola, en sessió plenària del 26 de gener de 1840, va procedir a la distribució de camins entre els regidors per a la seva conservació, la qual quedà així: "a cargo del Regidor primero D. Andres Coll quedan todos los caminos que hay desde el torrente que baja de Alfabia y pasa por Son Amar a la parte de Levante salvo el del crever, el de la Alqueria davall y el de Orient, de modo que este Regidor viene a cuidar del camino de Palma, del de Santa Maria, del de Alaró con las travesias que hay en dicho territorio" (AMB. Sign. 9). Aquesta distribució es repetí el 3 de gener de 1841, i "a cargo del Regidor tersero Dn. Jayme Pizá quedan todos los caminos que hay desde el torrente que baja de Alfabia y pasa por Son Amar a la parte de Levante salvo el del crever, el de la Alqueria de Avall, y el de Oriente, de modo que este Regidor viene a cuidar del camino de Palma, del de Santa Maria y del de Alaró con las travesias que hay en dicho territorio". També succeí el mateix el 13 de setembre de 1843, amb idèntic resultat (AMB. Sign. 10). El 3 de juny de 1860 l’Ajuntament de Bunyola llegí una ordre del Govern de la província “... referente a que para las obras que en este año han de hacerse en los caminos vecinales que desde este pueblo conducen a Palma, Santa Maria, Alaró y Orient, será necesario el importe de dos turnos de prestación personal ...” (AMB. Sign. 10). Segons consta a l’acta del ple del 3 d’abril de 1995 el consistori bunyolí llegí un escrit de la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear segons la qual s’estava elaborant una guia de turisme de la Serra de Tramuntana, per la qual cosa es sol·licitava informació sobre els camins rurals e itineraris a peu de Bunyola. La resposta de l’Ajuntament incloia aquesta informació i “Asimismo, tradicionalmente en este Municipio ostentan carácter público los siguientes caminos:”, entre els quals apareix el camí d’Alaró: “Camí de Bunyola a Alaró.- Itinerario: Camí des Cocons, S’Estremera Nova, Camp des Olivés, Es Cabas, Son Torelló, saliendo del Término Municipal hacia Alaró” (AMB. Sense signatura). En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 2 de setembre de 1996 es va tractar la col·locació d’unes barreres que impedien el pas pel camí antic d’Alaró, a l’altura de la finca anomenada Es Cocons, i el posterior procediment incoat per recobrar la possessió de l’esmentat camí, “... en el qual ha quedat demostrat, tant el fet de la possessió administrativa, atès el seu ús públic ...”. El consistori aprovà per unanimitat la proposta de donar 15 dies al __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 336/346 propietari per deixar lliure pas per l’esmentat camí. El 3 de març de 1997 es varen tractar les al·legacions presentades per la propietària de Es Cocons a aquest acord de recuperació de l’antic camí d’Alaró, acordant-se desestimar les al·legacions i requerir a la propietària de la finca Es Cocons perquè retiràs les barreres que impedien el pas per aquest camí En resposta a la petició de l’Ajuntament de Bunyola del 27 de març de 1996, el Consell de Mallorca elaborà una relació de camins de muntanya que havien de ser inclosos dins les Normes Subsidiàries del terme municipal de Bunyola. Entre els camins inclosos en aquesta relació apareix el camí vell d’Alaró, amb inici al camí des Cocons i final a la partió del terme municipal de Santa Maria, i tipologia de camí de carro (ACM. Sense signatura). En el Registre de la Propietat de Palma núm. 8 apareix inscrit (parcel·la 65, polígon 3, tom 2005, llibre 35 de Bunyola, fol 15, finca 1171) un dels establits anomenats de Son Moll, propietat de Miquel Homar Alorda, amb les seguents partions: "... al norte, con camino de Alaró; sur con tierras de Rafael Mayol Creus concertado en venta a Antonio Homar Alorda, antes de Matias Colom Mas; al este con otras de Antonio Morro, alias Picarola y al oeste, mediante camino o paso de unos cuatro metros, con tierras de los exponentes y concertado en venta a Felipe Juan Ramon Lopez Garrido, antes Jaime Cañellas Villalonga cuyo camino arranca desde el citado camino de Alaró hasta llegar a la tierra de Rafael Mayol Creus ...". La continuació del camí catalogat apareix al Catàleg de Camins del terme municipal de Santa Maria, elaborat pel Consell de Mallorca (FODESMA) l’any 1999, inclòs amb el núm. 49, camí d’Alaró a Bunyola. A les conclusions del catàleg es recomana la inclusió d’aquest camí a l’Invenari de Béns de Santa Maria. Pel que fa referència a aquest camí s’ha trobat la següent documentació: El 9 de setembre de 1785, en sessió de la Universitat de la vila de Sóller, un dels regidors, proposa el següent: "honores Señores el motivo de haber hecho juntar a vs ms es que no ignoran que el Ayuntamiento de la Villa de Buñola nos escrivio Carta en que nos decia que el Señor Marques de Ariañy en su Predio dicho son torrella havia tapiado el Camino que de dicha Villa y de esta y de otras va a la de Inca de lo que resultava grande perjuicio a dichas Villas por haver de thomar otro Camino mas largo y que por esto era necessario tomar los medios posibles para que el dicho marques destapie el dicho Camino y habiendo al mismo tiempo algunos tragineros derribado la pared". Per aquest motiu, l'ajuntament de Bunyola anomenà un apoderat "para que en nombre de esta Universidad y Villa acuda a la Real Audiencia preentando peticiones inmemoriales para que el dicho Marques no tapie el referido camino" (AMS. Sign. 18). En un altre sessió de la Universitat de la vila de Sóller, celebrada el 14 de febrer de 1790, el síndic Josep Coll proposà "congregados y ajuntados en la sala de Ayuntamiento los honores Antonio Bernad Veri Antonio Pons Jorge Bisbal, y Batholome Canals Regidores Pedro Antonio Rullan y Damian Morell Diputados y Joseph Coll Sindico Personero con asistencia del Magnifico Antonio Bauça Baile Real de la expresada Villa a los quales se ha propuesto por el honor Joseph Coll Sindico Personero lo siguiente. Honores Señores con motivo de haver hecho juntar a vm. es para hazerles presente que segun estoy enterado la Real Sala se ha servido declarar libre el Predio son torrella de la servidumbre del camino llamado de Inca, y como el apoderado ha seguido la instancia sin tener poder para ello si solo para la primera instancia. Por lo que soy devoto y parecer que para pedir quanto se hallare conbeniente elegir una de vm. por lo que determinaran lo que les apareciere, y haviendo discurrido los votos de uno en otro como es costumbre unanimes y acordes han resuelto concluido y determinado que para dicho efecto davan poder al honor Joseph Coll Personero para que en nombre de esta Universidad y Villa passe en la ciudad de Palma con facultad, y poder de conferir, resolver y determinar qualquier deliberazion que a favor d esta Villa puede tomar, y con facultad y poder de elegir persona o personas para conferir ________________________________________________________________________________________ 337/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola dicha materia con el Apoderado del Ayuntamineto de la Villa de Buñola para resolver qualquier cosa utilosa a una y otra, y si es necesario elegir sujeto para pasar a la real Villa y Corte de su Real Majestad (que Dios guarde) para suplicar al gravamen tendrian estas villas de tapiarse dicho camino de manera que no puede ser impedido por quaquier cosa por falta de poder, y por haverlo assi declarado he continuado el presente auto" (AMS. Sign. 18). La causa seguia, com podem veure a la sessió del 21 de febrer de 1790, quan en tornem trobar una referència: "se tiene tambien noticia de hallarse parada de muchos años a esta parte la causa que esta villa sigio con Bernardo Moll vecino de la Ciudad, igualmente la que en el dia sigue con el Marques de Ariañy sobre servidumbre de un camino que de esta va a la de Inca" (AMS. Sign. 18). A l'escriptura de donació del 3 de gener de 1955 atorgada per D. Alan Hugh Hillgarth al seu fill D. Jocelyn Nigel Hillgarth, de la finca procedent de l'antic predi de Son Torrella, amb una extensió de 19 hectàrees, 26 àrees i 69 centiàrees, fa partió al Nord amb Son Oliver i Son Guya; a l'Est amb Son Berenguer, terres de Maria Salas i el torrent. Al Sud amb el camí des Cabàs i a l'Oest amb un camí d'establidors i altres establits del predi Son Torrella (AMSM. Sign. B-11/5). DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - AA. DD. (2002). A la guia dels pobles de Mallorca dedicada a Bunyola, fa referència al camí vell de Bunyola: “S’Estremera Nova situada entre el camí Vell de Bunyola, ca na Moragues, cas Mosson Jaume, es Cabàs i s’Estremera Vella, ...” (pàg. 85). - MORRO, M. (1996). A l'article de Coanegra, nº 144, parla de l'Alqueria de Abrahim Alfalux, acaba dient: "El 1286 Guillem de Berga estableix un hort a Perpinyà Torrella, a Abrahim Alfalux, que confronta amb el camí que va a Bunyola, amb el torrent de Coanegra i amb l'hort de Francesc Benet. El camí que va a Bunyola podria ésser el vell camí d'Alaró a Bunyola, que passa per davant les cases de Son Torrella. En aquest cas es reafirmaria l' hipòtesi d'Abrahi Alfalux com a la gran alqueria de l'entrada a la vall estricta de Coanegra, ocupant terres de Son Torrelleta i de l'antiga Son Torrella (Ses Fontanelles). CARTOGRAFIA ON APAREIX: - MOYÀ SALVÀ, J. (1909). Mallorca itineraria. Descripción detallada de la Isla con gráficos de orientación de cada una de sus poblaciones y perfiles longitudinales de sus carreteras y caminos por D. José Moyá Salvá. Apareix aproximadament. - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala 1/100.000. - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició). Escala 1/100.000. - INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa nacional topográfico parcelario. Término municipal de Buñola. Escala 1/10.000. - MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Full 670 (Sóller). - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala 1/25.000. Hoja 670 (Soller). Cuarto II. Alaró. __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 338/346 - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1979). Mapa Militar de España. Sóller (19-13). Escala 1/100.000. Apareix parcialment. - CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Fulls 670 (4-4) i 670 (4-3). Apareix majoritàriament. - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 670- IV (Alaró). - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller (38-26). Escala 1/50.000. Apareix majoritàriament. - CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareix majoritàriament. - CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala 1/5.000. Apareix majoritàriament. ________________________________________________________________________________________ 339/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 340/346 (80) CAMÍ D'ESPORLES A ALARÓ / CAMÍ DE SES ROTES LOCALITZACIÓ Municipi: Bunyola Fulls del mapa 1:5.000: 670-6-8 Inici: carretera Ma-2032, prop de la rotonda de Son Muntaner. Final: camí de Bunyola a Alaró, núm. 71. Longitud: 2070 m DOCUMENTACIÓ - Plan Nacional de Vías Provinciales (1973). - Obstrucció del camí. - Servitud de pas. - camí d'establidors. SENYALITZACIÓ Fites Pintades Indicadors Panells DELIMITACIÓ LATERAL Sí No paret i reixa. LIMITACIÓ DE PAS Sí No - Al tram 5, a la partió entre s'Estremera Vella i s'Estremera Nova hi ha un portell tapat de 3 metres d'amplària. OBSERVACIONS - El tram 5 actualment no existeix. - Camí d'interès excursionista Sí No RECOMANACIONS Inclusió a l'Inventari de Béns Municipals Obertura d'un Expedient d'investigació Protecció per interès constructiu ________________________________________________________________________________________ 341/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola TRAMS - Tram 1 Des de l'inici del camí fins a una distància de 158 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: asfalt Longitud: 158 m Amplada mínima: 4 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Pont Escopidors Cadena Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 2 Continuació del camí fins a la carretera de Santa Maria a Bunyola, Ma-2020, prop del km.6. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 410 m Amplada mínima: 4 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges - Tram 3 Des de La carretera de Bunyola a Sta Maria fins prop de les cases de s'Estremera Vella. Tipologia: carro Tipus de ferm: asfalt Longitud: 258 m Amplada mínima: 3,6 m Seguiment: sense problemes Estat: bo Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 342/346 - Tram 4 Continuació del camí fins prop de ses Marjades Llargues. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 928 m Amplada mínima: 3,6 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Paret Escalons Ratlletes Clavegueres Pujadors Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges - Tram 5 Continuació del camí fins a connectar amb el camí d'Alaró, núm. 71. Tipologia: ? Tipus de ferm: desconegut Longitud: 316 m Amplada mínima: 0 m Seguiment: desconegut Estat: desconegut Interès constructiu Sí No Elements constructius Cadena Pont Escopidors Pedres passadores Paret Escalons Ratlletes Paretons Clavegueres Pujadors Gual empedrat Marges DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: El 25 de març de 1925 la junta municipal del consistori bunyolí “... Vista de nuevo la instancia suscrita por el vecino de esta villa D. Rafael Mayol Mayol sobre haber sido tapiado el camino que desde Esporlas conduce a la villa de Alaró pasando por delante las casas de la Estramera Veya, se acordó que al espresado D. Rafael Mayol se le reclame los documentos justificativos para que pueda probar lo que solicita en derecho ...” (AMB. Sign. 53). En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Bunyola el 17 de febrer de 1933 es llegí una instància presentada per un particular “... en suplica le sea concedido permiso para colocar unas barreras en el portillo del camino que desde la carretera de Sta. Maria va a la finca de su propiedad La Estramera Veya, cuyas barreras se abriran por dentro dicho predio, en su virtud y toda vez que las obras que se interesan realizar lindan con la carretera de Buñola a Algaida km 3, se acordó por unanimidad interesar a la Jefatura de Obras publicas de esta provincia para que se sirva manifestar los reparos e inconvenientes que se ofrezcan para la concesion del permiso solicitad, por cuanto por parte de este Ayuntamiento no se ofrece reparo e inconveniente alguno para que se conceda el permiso solicitado ...” (AMB. Sign. 39). En el ple celebrat per l’Ajuntament de Bunyola el 23 de maig de 1942 “... Haciéndose eco el Ayuntamiento de las quejas que verbalmente han sido expuestas por diferentes vecinos de esta ________________________________________________________________________________________ 343/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola villa, relativas al perjuicio que al bien común representa el que por propietario del Predio Estremera Veya D. Lorenzo Mayol Castañer se haya interceptado el paso y libre tránsito del camino llamado de Ses rotas, que atravesando aquella propiedad enlaza con el camino de Alaró; por unanimidad se acuerda notificar al citado Sr. Mayol para que, en el plazo de ocho dias a contar del recibo de la notificación, proceda a dejar expedito al libre tránsito el camino de referencia y que, caso de no proceder conforme se le ordena, el Ayuntamiento procederá a la realización de las obras encaminadas a aquel fin siendo los gasto que se realicen a cargo del propio Mayol Castañer ...” (AMB. Sense signatura). El 24 de juny de 1944 l’Ajuntament de Bunyola pagava 100 pessetes a l’advocat Rafel Lladó Torres “... por su informe emitido, en cumplimiento de acuerdo de este Ayuntamiento, en el expediente relativo al camino denominado Les Rotes, interceptado en el predio Estremera Veya” (AMB. Sign. 315 i 386). L’11 d’abril de 2003 es signà un conveni entre Emaya i els propietaris de Estremera Vella amb l’objectiu de regular l’explotació d’aigua de la finca. Entre les propietats descrites apareix, amb la lletra C, el “Camino de acceso a las casas del predio de S’Estremera Vella, desde la carretera Bunyola-Santa Maria hasta el acceso a la zona que se ha delimitado como zona A”, sobre el qual s’estableix una servitud perpètua d’ús i de pas (Arxiu d’Emaya. Sense signatura). DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - HABSBURG-LORENA, Ll. S. (1999-2003). A Les Balears descrites per la paraula i la imatge. En el volum cinquè trobam la descripció de diferents camins de Bunyol: Venguent de Santa Maria pes Cabàs llegim: “... a la dreta es deixa un camí veïnal que condueix a can Morro, can Picarol, can Bergantell i can Mossó Jaume, i poc després s’assoleix la casa de s’Estremera Vella [...] No lluny d’això hi ha s’Estremera Nova, que hom assoleix ben aviat. [...] Passant per un aljub, hom continua entre planters d’oliveres, travessa la carretera que va de Bunyola a Palma i deixa a la dreta el petit comellar des Cocons, passat el qual la calçada puja cap a la població. A la sortida d’aquesta vall en direcció al pla, hi ha a mà dreta la gran casa de la possessió de Son Muntaner ...” (pàgs. 365- 366). CARTOGRAFIA ON APAREIX: - DESPUIG, A. (1785). Mapa de la Ysla de Mallorca. Apareix aproximadament. - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1913-1921). Escala 1/100.000. Apareixen els trams 1, 2 i 3. - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (1930-31, 2a. Edició). Escala 1/100.000. Apareixen els trams 1, 2 i 3. - INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa nacional topográfico parcelario. Término municipal de Buñola. Escala 1/10.000. Apareixen els trams 1, 2, 3 i 4. - MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. Apareixen els trams 1, 2 i 3. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Full 670 (Sóller). Apareixen els trams 1, 2 i 3. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Escala 1/25.000. Hoja 670 (Sóller). Cuarto II. Alaró. Apareixen els trams 1, 2, 3 i el tram 4 parcialment. __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 344/346 - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1979). Mapa Militar de España. Sóller (19-13). Escala 1/100.000. Apareixen els trams 1 i 2. - CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Escala 1/10.000. Full 670 (4-3). Apareixen els trams 1, 2, 3 i 4. - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 670- IV (Alaró). Apareix aproximadament. - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1989). Cartografía Militar de España. Full 671 Sóller (38-26). Escala 1/50.000. Apareixen els trams 1, 2, 3 i 4. - CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT. (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareixen els trams 1, 2, 3 i 4. - CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (2005). Bunyola. Escala 1/5.000. Apareixen els trams 1, 2, 3 i 4. ________________________________________________________________________________________ 345/346 Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola __________________________________________________________________________________________________ Projecte de Catàleg de camins públics del terme municipal de Bunyola 346/346
