Document

Anuncio
ANT3
NÚM.81
PIRI
iEll
EL
LI
RIPOLL
2! DEFEBRER
DE1913
4
c
DEFENSOR
DELS
INTERESSOS
DER1POLL
YA COMARG
SU S C Rl l C 1 Ú:
P50 Ptes trimestre.
Núm.solt, 10 céntitus
ANUNCIS Y ESQUEI.ES,
Carter
cionales o extranjeros o construcción de verte
deros de manera que se haga imposible o dici 1
el embalse; yen cuanto al establecimiento de
pantanos se ha obtenido así mismo una Real or
den ordenando que se estudien y hagan los pro
yectos de, los pantanos reguladores del Ter,
Freser, Cardoner y Llobregat y que mientras
no se hayan determinado los emplazamientos
de los pantanos proyectados se suspendan los
SO !fl11 RÁ TO’11S ELS I)ÍSSA PT ES
42
No
-
expedientes de concesones de agua que se ha
llen en trámite.
Están casi ter-minadoslos trabajos referentes
é la estadísticaindustrial de nuestros ríos y se
ha obtenido finalmente de la division hidráulica
del Pirineo Oriental, los planos, copias, y Me
morias de los anteproyectos de los pantanos re
guiadores de los nos Llobregat y Cardoner.
Indudablemente, dice la Comisión, que con
la ejecucion pronta de los extremos de que se
ha licho mérito, quedarian a salvo los intereses
industriales afectados, pci-o dados los escasos
medios econóiiicis de que la Cámara puede
dsponr, exige el concurso de mucho tiempo
para que puedan notarse los saluiables efec tos
que se persigúen con la orientación trazada, ya
que no es posible la ejecución simultánea e in
rirediata de los extremos antes enumerados, aun
descontando lo qti ói-r-esponde hacer al Estado
que es de mucha transcendenciay que exige de
nuestra parte una acción eficaz y no interrumpi
da cerca del mismo
Asi hemos llegado a la consecuencia de que
la construcción de los pantanos reguladores es
la necesidad inés urgente y sentida y hoy de
mayor actualidad por el carácter agudo y pertinaz
de la gran sequia, que viene causando enormes
perjuicios a la industria movida por fuerza hi
di-áulica.
Por Otra par-te,existe la amenaza de otro
(laño próximo para la industria situada en la ri
bera de los ríos y es la aportación al llano y a la
montaña de las enormes fuerzas eléctricas que
actualmente dos poderosas compañias han pues
to cmi circulación, en condiciones sumamente
económicas y ventajosas. La consecuencia de la
gran ttansfoi-mnaciómr
que ‘ha de operarse con el
aprovechamiento de esasnuevas fuentes de ri
queza ha de set- fatalmente la emigración total o
parcia! de la industria situada en los mérgenes
de los nos hacia los puntos de suininístro de
aquellas fuerzas eléctricas Nos encontramos,
pues, fi-ente un problema de transformacion y
de crisis de la mayor importancia y que afecta a
los cuantiosos intereses creados en las márgeries de los nos y a la población de la alta monta
ña de Cataluña.
Estas consideraciones hati obligado a fijar
poderosamente la atencion de la Cámara sobre
este problema, y dado el convencimiento de la.
necesaria y en lo posible urgeite construcción
de pantanos, no ya simplemente reguladores del
caudal (le agua de los nos para evitar las sequi
as, sino cori el propósito de acrecentar el cau
dal de las cor-nientespúblicas, al cbjeto de pro
ducir aumento de fuerzas y consiguientemente la
indisprisable baratura en la fuerza motriz del
agua, que ponga en condiciones a las industrias
ribereñas de sostener la concurrencia con las fu
erzas hidro eléctricas conservándose una masa
DEINTERÉS
PER
NOSTRA
COMÁRCAL
La última sesion celebrada por la Cmara 1
Industria!, bajo la presidencia de don Luis Se.
dó, tuvo carécter extraordinario para discutir
el dictamen de la Comision hidrológica referen
te al establecimiento de pantanos cii los I1OS
industriales de Cataluña para regularizar y au
mentar el caudal de agua de sus cori ientes, con
objeto de aminorar la crisis que se ha producido
por el transporte de las fuerzas eléctricas y por
la pertinaz sequía de estos últimos años
Diose lectura de una extensa Memoria de la
‘omisión en la que se expone los importantísi
mos trabajos llevados a cabo para establecer un
regímen de protección ú los importantísimos iii
tereses de la industria movida por la fuerza del
agua, figurando entre ellos, en primer término,
el de ponet-coto a embalses y riegos abusi
vos, la correccion de las filtraciones y la dell
mitación de los cauces públicos; la tramitación
de los expedientes de determinación de las
zonas protectoras de las cabece ras de los i ios
y sus afluentes y de su repoblación forestal; la
formación de la estadística hidruliea y pluvio
métrica y finalmente el establecimiento de patitanos reguladores de las col-rientes públicas.
La Cémara, que en todos estos asuntos ha
merecido la más completa solicitud del Gobier
no y muy especialmentedel ministro de Fomen
to, ha obtenido que respecto a riegos abusivos
se haya dictado una Real orden encargando á la
Guardia Civil las denuncias que correspondan,
encargando a su vez a los alcaldes el mayor celo
para la evitación y corrección de todo abuso
Por lo que hace referencia a embalses se
han convocado y celebrado distintas reuniones
de usuarios y fabricantes, habiéndose encargado
a una Comisión técnica el estudio de las medi
das que juzgue mas acertadasy los posibles pro
cedimientos autoniéticos mediarte aparatos na
,
RflPOLL
VPIIi,ti!1S
Darrerarnent ses reunida 1’ entitat económica
de Barcelona, la Cambra Industrial, síguent in
teressantissims els acorts pee ella presos, y deis
quals seré bó que nostres lectors n’ estiguin en
terats. Diu aixis ka memoria que transcribim al
peu de la iletra:
I)IRFCCIÓ
y ADMINISTRAdO:
de la TririitnL-’( 1mplem pta numerO
.
impo’rtaiitisima de la riqueza de nuestro país, sin
perturbaciones ni crisis violentas.
Surge, además, por modo natural la idea de
que por este sistema podrían acrecentare de un
modo extraordinario los riegos en toda la parte
baja de las cuencas de los nos y, por consiguien
te, la riqueza pública de Cataluña.
La ejecución de este vasto plan exige, tiO 30lo el auxilio del Estado, sino la inversion de al
gunos millones, y ante todo proceder serena
mente a un estudio técnico y económico para ver
si el pensamiento es viable y si puede darse al
capital una segura y provechosa colocación, cosa
absolutamente necesaria para aquellos que sien
tan la atracción del negoci).
Por consiguiente, precisa gastar dinero en el
estudio de este plan genetal, y, aunque pueden
aprovecharse no pocos trabajos. planos y cálcu
los de las divisíomiesy jefaturas de Obras públi
cas y los que lleva recogidos la Cámara en las
estadísticas ya formalizadas, es indiscutible que
para el estudio de un anteproyecto de carácter
general seria preciso hacer un esfuerzo algo im
po rta rite.
Expuesta en los términos que hemos extrac
tado por la comisión hidrológica toda la magni
tud del problema el señor Roig y Armengol ma
nifestó que creia que la Cámar-ano podia desen
tenderse del problema que lai,realtdadha plantea
do y que se debia resolver bien emprendiendo
la Cámara, por su cuenta, los trabajos para lle
gar a la formacion de un anteproyecto de plan
general, o si esto no fuer-aposible o no lo creye•
ra conveniente, concedet-su apoyo moral y aun
materia! a los que, movidos en interás de propia
defensa, quisieran emprenderlo.
Unánimnamente reconoció la Cámara la im
portancia y gravedad de este problema que afecta
tan en lo intimo a la r-iquezade nuestra region y
que,porconsiguiente, no podia en modo alguno
desentenderse de él, ni abandonarlo, acordando-
-
-
-
s tetornmanels originals
1
se por unanimidad el nombramiento de una co
mision formada por los señores Gassó y Martí,
Grases, Roig Armengol, Ruil y Recolons, para
que en la primera próxiiiia sesion presente solu
ciones concretas
Y
A
kRog
‘e”
Y’ Á
Y’
LOF
-
LES ÓASES DEL VEHINAT
En les rneues excursions per Catalunya han
sigut moltes les vegaies que m’ ha deprimit
1’ anim al notar les condicionsinsanes de nostres
viles y cases de pagés.Portes y tinestres plenes
rl’ escletxes que badanaIgumcentimetre, bruticia
anreu, esquifidesaen tot, pametsy empostisatsdel
tot negres mercés al fum de la llar, moblescoixus
1
EL
y i.cómodos, la mala olor del bestiar, la fetor deIs
femers,... que se jo quantes coses hi he notat y
m’ han fet pensar que nostres vilatans y pagesos
han d’ esser de pasta de bronse pera soportar una
vida contraria a tota comoditat y a tota higiene.
Donchs be, a Barcelona, una de les ciutats del
mon hont hi han mes cases pera particulars que
semblan palaus y en les que ‘ls vehins lii trovan
el refinament de les cornoditats, donchs a Baicelo—
na hi han també cases de gran vehinatje, les con
dicions de les quals tan deixan que desitjar que
fins nostres més pobres masies, comparades ab
élles, semblan palaus.
No ‘m refereixo pas a les cases velles, les que
on deis temps en que la ciutat comtal teni les
mateixes condicions higiéniques de nostres mes
atraçades viles d1 avuy, perque es obvi que allá
hi trovarem encare pisus que podrieril batejar ab
el ¡iom de cort.
No, jo, per roes sarcasme, vuli reíerirme a les
tases de iran vehinatje situades en els mellors
carrers del ‘aixamplis y que per tant no tenen
encare 20 anys. Son cases que per part de fora
teneu regular apariencia, pero per dins; ja al en
trarhi, s’ hi troya cada atentat contra la higiene y
la comoditat que sens volguer fa esgarrifar.
Aquestes cases, de pius d’ alçaria tenen a
cada replá 4, 6 y fins 8 portes, de manera que hi
poden viure 30 o 40 families, un poble com si di
gessim. Y com que la casa no es de gran granda
ria, resulta que tot es esquifit y ‘is pisus son com
un cop de puny. Veus aqui la descripció d’ un que
he tingut ocasió d’ admirar.
El recibidor, que també fa de menjador, té de
grandaria dos metres cuadrats. Del recibidor arren
ca un estret corredor, obrintse a la dreta la cuyna
(per la finestra de la qual pouen ab zorda 1’ aygua bruta del pou), y a 1’ esquet ta una cambra
en l que hi cp just un catre, de manera que la
persona o persones que hi dormen tenen de des
pullarse y vestirse en el corredor. La cambra que
a l esquerra segseix, te la mateixa amplada de
1’ esmentada pci O es quelcorn mes llarga y les
persones poden despullarse
dinti e; io obstant han
de pujar al uit o catre pel cap o peis peus, El co
rredor esmentat porta a una cambra ab arcoba,
la pessa mes gran de la casa, en que lii cap
iiia tauleta y una calaixei a y en lo que ‘1uit ha
d’ estar de costat perque si nó sos peus davanters
sortirian
fora 1’ arcoba. Aqueixa habitació dona
a una galarieta d’ un metre y nlitj de llargada
trovantshi
1’ escusat, el galliner y 1’ estenador (le
ii bugada.
Com aquet son els nItres 20 pisus de la casa,
-v no cal dir que ‘Is cel-oberts son estretissims
)‘
que P escala a mes d’ estreta es fosca, aduch en
el flhitj dia y com el propietal i no va pensar en
dotala
de IIuni, els vehins a la nit la il—luminan
per medi d’ una trista llantia situada entre ‘1 se—
gón y tercer pis.
Donchs
an aquesta casa y en aytals pisus la
viii un poble; seria cosa rara no trovar en cada
pis families de menos de 5 individuus, com també
iiisólit fora que allá no s’ 111fes també vida de
pable.
No diré que per excepció no s’ hi trovi un
pis net, degut a la condici d’ alguna familia, pero
en general la bruticia es de tol senyora y majora,
les portes de 1’ escala totes son obertes, la mayna
da puja, baixa y juga esvalotant y entrabancant
als grans, els renechs SO 1’ orde del dia, 1’ es
de les dones, cridantse o barallantse,
la casa.... y a tot hora s’ hi
sent tal burgit de gresca o de plorallesque alló
sembla a cal xarau. ;Pobre del vehi que per ma
mIt necessiti repós y silenci! ¿Pero quilla idea de
a vida tenen aquella gent?
Jo puch dir que en algunes d’ aquestes tami
lies hi legua la pay y la tranquilitat. La paciencia
y la resignació, com que lii son de grat, adquirei
xeIl valor tan extraordinari
que fins allá s’ hi
PIRINEU OATALÁ
2
LA (ATALANA
5EICIEflRB E5PRÑEIIiABE 5EGLIRDS
CEIHTRI%INCEHUEI5 II PRIfl1R FIJM
PúlizasEmitidas
hasta1° Enrn dE112: 3E3,Li9l
______
GARA
NT LAS
Suscrito.
CAPITAL
Pias.
lnformarO.PeroVila
Plassa Mercat,
20, 2.°.=RIPOLL
______
5 000.000
SoclAr
-
Deseiitbolsado,,
y foados disponibles,,
Inversiones
Reservas2
Siniestros satisfechos,,
3.372 55998,
305. l04’30
15020 205’03
DOMICILIO
SOCIAL:
BARCElONA: Rbia Cataluña, 15 y Coites. 624
AGENCIAPRINCIPALDELPARTIDO:
Rtoi t: Plaza de la Cotistitucióti, 8, 2.
apren de viure y 5’ lii veu manifesta la bondat de
Deu que vessa allá a dojo lo que no podrán venre may rajar els potentats ab tots sos diners, Sa
tisfaccións corp rals prosopopeyes, vanitats y
nyiqueries.
Pero en camvi també he vist sortir d’ aytals
pisus algunes noyes tan emperifollades que sois
els manca ‘1 barret pera semlar gentils senyores.
Devan aquest fet inevitablenient un se piegunta
Tenint de viure en pisus tan e.sftaJ’asos,¿perqué
gastan tant en vestir? ¿ab enveja, ab hipocresía,
pot regnar pau, tranquilitat, paciencia y resignació
en aquestes families? Veus aqui un fet que també
ensenya a viure
JOSEPH TERENYI$ES
NOTES HISTÓRIQ,UES
Benedicció
d’ una
campana
V.uy als 26 de febrer ¡623 bateja lo St don Pe
dro liordat EImoyner del mon.’ de nra 5•a de ripoil
y Prior de dit monr la Campana major de la pnt
ygiesia de St Pere, lo qual feren fer los obies de
St Pere ni° francesch liaguna apotltecarí
y Joan
font, procehtyda del matexniatahl (le dita Canipa—
iia que era antes, que per tenir las ansas trenca
des la feren renovar, y la batejaren al mix del
Cenientiri lo diumenge de Carnestoites apres (le
vespres ab musíca de Jutglars y la Cotifraria de
St aloy ab arcabusseria y assistinty tot lo pobie y
los SS de Sacerdots, foren -Padrins lo Sr Pons dii
mii donzeii y la S anua tord fUla de dona estasia
toi d, pesa dita Campana ¡8 quintars y posaren Ii
nom Pera salva tena:- asso pci niemoria»
(Arxiu
de Sant Pene.)
En altre lioch consta que van assistir a la be—
nedicció 20 capellans als qu-nls se ‘Is doná de cati—
tat
un real a quiscun.
_La Coniunitat va contribuhir a la fósa
campana ab la cantidad de to lliures.
Aquesta
campana
probablemetit
es
de la
una de les
tantes mallades portar a Berga en la guerra deis
set anys. La grossa actual data de 1’ any ¡862.
y aixorda
SUSORIPOIÓ
anterior
21 5’45 ptes.,
cFlor (le Maig» 5’oo ptes.
C.,
‘=
t
Escola Nacional
PROFESSÓRS:Esteve Vi
las i’oo pta., Manel Viñas i’oo pta., Joseph M.a
Boadas i’oo pta., Juan Basagaña x’oo pta., Josep
ALTMNES: Eudait Mit-apeix
Anfruns o’5o ptes., Bartorneii
Vilarrasa o’jo ptes., Pere Anfrúns o’5o ptes..
Valenti Estevez o’o5 ptes., José Arqués o’05 ptes,
Antoni Estebas o’o5 ptes, Juan Vives o’5o ptes.,
Pete Casas 0’15 ptes., Josep Torahlas o’ro ptes.,
Jaume Ylla o’io ptes., Eudalt Graélis o’o5 ptes.,
Josep Capdevila o’o5 ptes., Juan Casas o’o5 ptes.,
Emili Passola o’o ptes, Josep Prat o’o5 ptes.,
Antoni Planas o’o ptes., Antoni Portéil o’o5 ptes.,
Vicens Toli o’xo ptes., Francesch Catalá o’2o ptes.,
Francesch Ticó O’2o ptes., Francesch Ordeix o’iu
Basagaña
x ‘oo pta,
O’20 ptes., Jaume
ptes.,.
ptes.,
Jacinto
Miquei
Roure o’io ptes., Lluis Jolis o’o
CoJerch o’I5 ptes., Ramón Ruqué
o’Io ptes., Pere Archs o’o5 ptes., Antoni Caról
«30 ptes., Pere Muneil o’xo ptes., Josep Serra
o’o5 ptes,, Francesch Soler o’o5 ptes., Juan Puig
oPto ptes., Eudalt Sadurni oPto ptes., Miquel Sa
durni oo ptes., Modest García oPto ptes., Pere
CunilI oPto ptes Eudalt Riba o’25 ptes., Jitan Se1-ra o’Io ptes., Joaquini Casals o’o; ptes, Adolf
Escribá o’o5 ptes., Just Escriu o’o5 ptes., Jitan
Carola o’o5 ptes Pete Badia o’o5 ptes., Miquel
Catalá «15 ptes., Josep Pujol o’o5 ptes, Lluis
Pla o’o5 ptes., Juan Toralias o’o5 ptes., Pere
Fábregas o,io ptes,, Joseph Casas o’o5 ptes.,
Esteve Doméiiecli o’u5 ptes., Estanislao Pellicer
o’5o ptes., Joseph Anfrúris oPto ptes., Jaume
Marqués oPto ptes., Vicens Moneil o’o5 ptes
Ricart Buscá oPto ptes., Emili Güéil oPto ptes.,
Llorens Mir S’05 ptes., Francesch Graéils o’o5
ptes., Honorat Vilamañá o’o5 ptes., Josep Capde
vila o’io ptes., JLlan Madliarach oPto ptes., Bar
tomen Robert o’o5 ptes Ramón Domenech o’o5
ptes., Antoni Santanach o’o5 ptes., Esteve Cor
domi oPto ptes., Ramón Ordeix oPto ptes., Josep
,
Serra
o’o5 ptes.,
Societat horal
Josep Puigmah o’o5 ptes., Juan
GLlix o’o5 ptes., Juan Viñas o’o5 ptes., Juan
Camps o’o5 ptes., Josep Bulió o’o5 ptes., Eudait
Franquesa o’o5 ptes., Josep Orriols oPto ptes.,
Esteve Boná o’o5 ptes., lsidre Rovira O’o5 ptes.,
Juan Edmundo oPto ptes., Josep Planas oPto ptes.,
Antoni Planas o’o5 ptes., Domingo Ramissa o’2o
ptes., Pere Riera o’o5 ptes., Ricardo Freixa oPto
ptes., Pere Colomer oPto ptes., Josep Bretxa o’o
ptes., Joseph Subirá o’o4 ptes., Ramón Pujol o’o5
Juan
Boix o’o5 ptes., Pete Verdaguer o’o5 ptes.,
Daniás
Gayolá o’o5 ptes., Josep Giribets o’o5
ptes., Josep Cordomi o’o5 ptes., Eudalt Vidal o’io
ptes., Joaquim Toli o’o5 ptes., Gabriel Guix oPto
ptes., Narcis Busquets oPto ptes., Jaume Prat «o5
Jesús Pellicer oPto ptes., Eusebi Pujol o’o5 ptes.,
Marti Coma o’o5 Josep Girált 0’25 ptes., Josep
Meix oPio ptes., Francesch Soler o’o5 ptes., Ra
món Armengol oPto ptes., Josep Viñeta o’o5 ptes.,
Juan Juncá oPto ptes., Josep Llusat o’o5 ptes.,
Cosme Peix o’io ptes., Enrich Bonada «io ptes.,
Pere Bonada oPto ptes., Suma 235’70 ptes., Mag
nifich Ajuntarnent ioo’oo ptes., TOTAL335’70
ptes. quina cantitat havém entregát a D. Ramón
Prat, actual alcalde d’ aqwesta vila.
Desde les columnes d’ aquest setmanari do
ném grans .mercés a las autoritats, entitats y mestres d’ aquesta vla, iguahment que a tots quants
EL MONOMENT
A MOSSEN
JACINTO
VERDAGUER
Suma
.c=,
1 500.000
pinguent
retruny
allomenada
Gil
ELIAS, esta Oil
Veilta
GASA
EL
PIRINEU CATALÁ
3
EL IILUSTRE SEÑOR
D. Jose Guichy Bonet
MAESTRO-DIRECTOR
DE A
ESCUELA NAQIONAL DE NIÑOS DE RiPL
/
Cahailerode la Realy Distinguida
ordende CarlosIII
TALLECIÓ
Habiendo
EN
BARCELONA
recibido los Santos Sacramentos
y la Bendición
Apostólica
E.P.D.
Su desconsolada viuda Joaquiiia Marqués. y FQrt, hijos Elisa, Arturo y José, hijos poiittco3
José Bonet Miró y Ana Feliu Raventós, nieta, heFmana Concepción,hermanos políticos, tios, sobi
nos, primos, demás parientes y a razón social BONET Y REUS, al participar á. sus amigos
y conocidos tan sensible pérdida les ruegan le tengan presente en sus oraciones y se dig
nen asistir al OFICIP Y MISAS que para
el eterno descanso de su alma se eelebrarn
en
la Real Basilica de Santa Maria el rnartes, dia 25 del corriente;. é. las 10 y media d la
mariana.
Ripoli, Febrero de 1913
han contribuit a hi suscripció pel inonument al
mes gran poéta catalá, Mossen Jacinto Verdaguer.
Deu es hi pagui lalbona vóluntat.
RipoIl 6 de Febrer de 1913
LA COMISSIÓ
u u.uuu uulu
•u ulu
u u u u u.u
Reeinp1s1de
1913
L’ acte de sorteig deis joves, verificat el diu
rnenge diai6 del corrent, ab tots els formulismes
que marca la vigent lley, doné e.l resulta següent;
Martin Coch Pons i. Juan Porteil Orriols 2,
Juaa Mas Calveras 3, Juan Prat Macié 4, Agus.
tin Casanova Marquet 5, Juan Bonet Puig 6,
Jaime Puig SaJam 7, Mariano Gui Ferré 8,
Antonio Durán Secanins 9, JaimePaIau Rido.
na ¡o, Antonio Servitje Manubens ¡1, Pedro
Carboneil Grangé 12, Antonio Vilalta Vilalta 13,
Francisco Constans Cocli 14, José Mor-ri M
53,
Rafael Vá Bernad 54, Eudaldo Suriñach
rra rs, Isidro Fusté Serrat 16, Eudaldo. Por- 1 Suriñach 55, José Reixach Vilardeil 6,
Anto
tell Vilardell 17, Benito Vivé Basagaña 18, To
iiio Cots Nardi 57, José Bernad Huerta 58,
más Casas Sala 19, Juan Vilalta Casals 20,
Pedro Resplandi Serra
Juan Torrent Ari
Juan Vila Non 2!, José Oriols Serrat 22,
Jo
many 6o, Armengol Blanch Pisa 6!,
José Pla
sé ColI Vila 23, Pedro Suñer Ferrer 24.
Este
Alemany 62, José Arché Cruells 63, Santiago
ban Viardell Rovira 25, Pedro Vilarrasa Serra
Garcia Gonsalo 64, Manuel Vilas Melé 6,
Jai
26,
José Gurt Coliell 27, Jaime Carrera Tria
me Giberta Cunili 66, Francisco Navarro Gar
dii 28, Esteban Guix Costa 29,
Vicente Puig
cia 67, Bartolomé Viñas Boixader 68, Manuel
Bosoms 30, Luis Castany Miravitllas 3!, José 1 N. Lopz 69, Ramón Perarnau Guiilamt 70,
Truco Salinas 32, Juan Nardi Viñas 33, Juan
Juan Font Pelegri 7!, Pedio Santanach Baboés
Picas Vilalta 34, José Cabaileria Peix 35, José 1 72,
Juan Burgés Serrat 73,
Narciso Vjader
Plaja Comerma 36, Emilio Griful Costa 37,
Falcó 74.
José Soriano Esquerda 38, Joaquin Cangrelans
Altarriba 39, Pedro Carol Or riols 40. Vicente
..
.
Coil Coja 41, Mariano Alegre Rovira 42,
José
Viñas Puig 43. Vicente Romanos Sanchez 44,
Pedro Coch Corominas 45, Juan
Noriega
Llagostera 46,
José Vilamitjana Banceil 47,
per tots els asociats de «L’ Amic del Poble Gata
1 á».
Pedro Prat Peix 48, Juan Coromina Camps 9,
El dia ¡4 de janer el senyor Camps v.a pre
Juan Soldevila Pujolá o,
Ramón Bobé Camps
i,
Juan Palau Saybs 52, Juan Blanch Oliet
guntar a don Per Corominas fina quina hóa tenía
-
,
‘
.
AVIS
‘
IMPORTANT
/
EL
PIRINEU
4
CATALA
Ha sigut nombrat Jutje de primera instancia
de Puigcerd don Manuel Fabra Per lo que ‘s
veu estém condemnats a cambiar de utje cada
més, sens que ‘Is pobles de les valls de Ribes,
Ripollés y Catnprodón sapigueli sorlirse de sa
apatia y indiferencia en un assunipto que tant
els peijudica.
•
•
-
temps d’ enviar unes propoSiCiOnS,perque esperava documentS que encaro no havía rebut. El sen
yor CorominaS II va contestar prometentii dema
aar al Conceli G. d’ A. que poses les proposicions
1’ ordre del dia de 1’ Assamblea encara que no
portessin prou firmes.
El Conceil ha ¿regut que les proposicions nO
venien amb prou força reglamentaria per ser obli
gatories més precs del senyor Corominas ha in
clós les proposiciofls 1’ordre del dia per donar peu
l Asamblea que les desaprovi d’ una vegada. D’
aquest acte de generosa tolerancia del senyor Co
rominas, 1’etern enemiC de la nostra Associació,
se n’ ha aprofitat per.anunciar que el senyor Co.
rominas accepta les seves proposicionS deixant
compendie sense dir-ho que támbe es partidari de
tornar els diners.
Aixó es fals, absolutament fais. Cridem 1’ aten
ció deis associats perque desconflin de tota comu
nicació que no se ‘Is envii pel Concell o pel sen
yor Corominas que quan han de dir una cosa no
necessitefl vaidres de cap fielat dissident,
Per la saya part el Concell pendrá les seves
mides perque ningú amb noticies falses pugui per
judicar els •interessos de L
Amic del Poble
Catalá».
L’ tEditorial Ibérica de Barcelona prepara
per niitjáiis de Febrer la publicació de les obres
complertes del senyor bibe de Vich
sima Sanch tingué Junta general otdtnii ia par re—
novació de la directiva y sorteig de carrechs
per a Professó del Dijous Sant
Foren elegits el Reverent Lluis Espon y els
Srs Ramón Pellicer, Francesch Boix y Joseph
Boix.
El sorteig afavori als Srs següetits: Porlant
Joseph
Pigrau, Supleni Pare Piella, Cordo
nistes Pere Vila, Joan Surroca, Antoii Bo y
Eudalt Co!omer, Arregladors
Joan Castelis,
Modest Sayós y Damió Torrents, Pando nísla
Tomás Anfruns.
ELIXIR
CALLOL
aumenta el apetito
Demá a es tres de la tarda a la casa de la
vila la germandat de Sant Eudalt celebra; á junta
general per l aprobació de coitiptes, renovació
de Junta y sorteig del pendó.
1NFORMACIÓLOCALYCOMARCAL
El temps aquesta Setmana s’ ha mostrat
prodich en humitats. Deu n hi dó de la neu
cayguda el dimars y dimecres, que ‘ns ha deixat
nostres camps degudament assahorats. No po
dóm pas dir aRre tant per lo que fa referencia
al aument d’ aygua en els rius, puix no venint
la nevada de la montanya, sinó que venia de la
part baixa, estém tan mals corn estavein, sens
haber conseguit una petita revinguda en els rius
que poses terme o alivio a la llarga y penosa
crisis del trevall en nostres fábiques Els nu
vois que tant be de Deu ens prouietian ja s’ han
apartat, deixant que 1 sol torni brillar ab tot es
plendor pera fer desapareixer la blanca capa de
neu y ab ella totes les nostres esperances de tro
var remey a la terrible calamitat que per inanca
d’ aygua en les fábriques sufreix desde llarch
tetups aquesta comarca.
JOVE
de bonesre
ferencies s’ ofereix per
escriptori o despatx.
Rahó: a L’ administraciód’ aquest
perédich.
Dintre de poch eiá demanada la ma de la
bella y gentil senyoreta Blanca de Bobadilla y
Muns pera ‘1 distingit aristócrata don Xavier de
Alós, fu de la senyora marquesa de Dou
A 1’ Academia Católica comensará demá diu
menge á les 9 de la nít una sórie de vesprades
artistiques
que seguirán en los restants, diu
menges de la present Quaresma y en les quals
hi pendrán part á mes dei sept et de la casa un
esvart de joves que forman la parÉ mes huida
de la joventut de nostra vila. El producte que s’
ohtingui, se destinará a la Beneficencia Local.
Vermouth
Tormo
Luciani
Miró y Tarrgó.—
1
1
Diuinenge passat la Cotigi egació de la Purís
QROMOJL
DEPOSITARIS:
J’UAN MORENO4UINTANA:
AGENTEINSPNCTOR •SEGUROS
VIDA INCENDIOS ACCIDENTES
CRIsTALES- MOTINESÓTUMUL
TOS CIVILES PARALIZACIÓN DE
TRABAJO. DESPACHO PLAZA DE
LACONSTITUCIÓN, 8,2.°-ILIPOLL
5’ ha aplaçat flns al 6 de Març, la concen
tració deis reclutes del actual reemplaç y que s
hagen acullit al benefici de la reducció del ser
vey en files pagant el primer plaç de la cuota
militar.
Aquets tindrán d’ adquirir pal seu
compte vestuari y equipatje poguent nienjar y
dormir a ses cases, devent rebre 1’ itistrucciÓ,
aquest any, en el cuat tel durant ti es ruesos els
qui hagan ingressat mil pessetes pci pi imer plaç
y quatre els que ¡1’ hagan abotiat 500
•
Dilluns vespre, a dos quatis de doize, morí
al Monastir de Mottserrat, el P. Autoni Ruera
y Puiggrós, Abat titular de Santa Maria de Ripoll
L- il lustre finat era catalá d’ ari el, nascut o
la provincia de Girona, y com acalalá visqué
se rn pre
Ocupá dins 1’ Ordre benedictina importan
tssims cárrechs, en els quals doná proves del
seu superior taletit y sólides virtuts
Prengué pat t activissima en 1’ enlairement del
Monaslir Montserrat, y era alli estimadissim1
puix la major parÉ deis ulolijos actuals entraren
essent
el P. Ruera visitador de Filipines y Aus.
traliá, y al retirarse a descansar a Montserrat,
fou nomenat Abat iitular de Ripohl.
Dimat s al tilatí ‘s van celebral: a Montserrat
solemnes funerals par la saya ánima Descansi
en paU.
-
La reunió anyal reglamentaria de Cabos ile
Sometent del Partit de Puigeerdá, tindrá llocli el
próxim dia 2 de Mars, a les lO del matí, a la
Casa Consistorial de nostra vila. En la mateixa
reunió se dignará resentarsi el nou Vocal de la
Comissió Organisadora deis Sotiieteits en els
Pariits de Olot y Puigcerd Sr. Cointe de la
Vall del Marlés
Se vuhen moli coticorregudes ls funcions
de Quaresnia que se celebran en el Monastir,
en les quais hi predica eloqüents y sabis sermons el jove orador sagrat Rnt. D. Joan Casa
novas
El joya, bon amich nostre y ílustrat mestre,
O. Joseph M a Bo-adas ha sigut nombrat per
1’ Ajutitament pera desempenyat provisional.
•
inent el carrech de Mestre-Director de 1’ escola
graduada d aquesta vila Rebiiiostra coral feli
citació.
Les Veillades Literaria-Musical que ab tant
de bon aCert organisa els diumenges d’ aquesta
quaresma la soCietat choral “La Flor de Maig”
veneo obtenint un exit ben falaguer par SOS 01ganisadors, y d(uhen molt a favor del gust anis
tich y cultura de la propia entitat. Par demá
diumenge, a dos quarts de nou está anunciada la
segona Ve/liada ab un escuilit programa.
Sant Joan de les Abadesses
El diumenge passat a les nou del rnati tin
gué lloc en la Casa Consistorial el sorteig deis
tniuyons del actual reemplás als quals els hi
tocaren els següents nombres;
josep Ylla 1; josep Roqué Conill 2; Pere
Orriols 3; Josep Pagés 4; Jaume Soler 5 Fran
cisco Roca 6; Eudalt Esteve 7; Joan Vila 8; An
ion Lluch 9; Joan Pascal lO; Pare Solá II; Pa
re Bertrn
12; Josep Pous 13; Climent Cam
bra 14; Lluis Font 15; Joaquim Coich 16; Sal
vadot Verdaguer 17; Eudalt Planas 18; DeIíi
Subirana 19; Anton Soler 20 Antonino Vilalta
21; Eudalt Mageiiti 22; Esteve Quintana 23;
Joan Sldevila 24: Manel Antiga 25 Lluis Soler
26; Joatí Ruqué 27; Bernat Vilarrasa 28 Josep
Roqué Verdaguer 29; Esteva Vilaseca 30; Candi Batlle 3i; Anton Solanich 32; Joan Vidal 33;
Francisco Codina 34; Josep Conill 35; Agusti
Arrey 36; Ysidro Buittials 37; Josep Bosch 38,
Antonino Folcré 39; Mariano Pujol 40; Josep
Martinez 41; Silvestre Anglada 42.
El diuinen2e passat, en la Missa Matinal,
nostre zelós Regent Rut Sebastié Toscas, feu
saber als feligresos que de moment se sospe
itian las pregaries pera alcansar del Cel el be
tiefici de la pluja, lo qual causá general estran
yesa donat de que continúa la mateixa precaria
si tuació.
Alguns atnibuian dita determinació a la mi
grada concurrencia que hi assistia; altres, mes
maliciosos, carregavatt la culpa a nostra prime
ra autoritat Municipal par la gran fal-lera que
te en fer ecotioinies, jo crec que de todo puede
haber en la viña del Señor.
Aquesta
setmatia
han circulat unes fulles
de la Federació Nacional de Fei-roviaris Es
panyoia convidant a un gran mitin de propa
1 gatlda societaria que tindrá lloch eti aquesta
vila el dia 22 corretlt a les 21
Si fossim pels Ignoscents creuria seria una
rifada ja que dit documetit ni porta fetxa, ni ‘1
lloch en que ‘s celebrará, ni ‘Is oradors que hi
pendrán part Després d’ haverlo Ilegit un se
diu, bueno, para este viaje no necesitamos
alforjas
Corre ‘1 rumor- de que la Companyia que
suministra ‘1fluid electnich a nostra vila aumen
taré d’ un 7 per cet;t son preu
Ja se lo que dirán la generalitat deis con
sumidors:
Quina barratdesprés
de ferio
pagar moR mes car que’n altres poblacións, des
prés de donar un Ilum tan péssirn y després de
fernos estar moRes horas a les fosques, encara
gosen a parlar ci’ apujar son preu? ¡üY si, ho
mens!!!... Si es lo mes r;aturalCom
han
vist qu’ eram tan pacients y bonatxons; deuhen
haver penssat, que ‘u soms de drópuls, tan
com hi hagin burros no es lógic qu’ anam a ca
vaIl?
CORRESPONSAL
EL
—
—
-
Ripoil; lmprempta Santa Maria de Joan Puig
Descargar