la regulació dels plets i compromissos a menorca per el governador

Anuncio
B S A L 41 (1985), 377-402.
LA REGULACIÓ DELS PLETS I COMPROMISSOS A
MENORCA PER EL GOVERNADOR ANGLÈS
RICHARD KANE
MIQUEL ANCEL CASANOVAS I CAMPS
INTRODUCCIÓ
Es un fet reconegut que l'etapa de govern de Richard Kane a l'illa
de Menorca fou força beneficiosa. Arribada l'estabilitat política, social i
econòmica a la nostra illa després de la cruenta Guerra de Successió,
en el sí de la primera dominació anglesa (1713-1756), Richard Kane, primer governador a Menorca nomenat per Sa Magestat Británica, emprengué la tasca de modernitzar i adequar nombrosos aspectes de la
vida quotidiana dels menorquins.
Els seus biògrafs i els historiadors menorquins que han fet referència a les dominacions angleses a l'illa han resaltat sempre nombrosos
aspectes del seu govern, com el trasllat de la capitalitat de Menorca de
Ciutadella a Maó, la construcció d'una nova carretera que anava del
castell de Sant Felip a Ciutadella, anomenada "Kane's Road", la desecado de marjals i la seva conversió en vergers, importació de noves espècies de bestiars i vegetals —encara hi ha fruites a l'illa que es coneixen popularment amb l'apeHatiu "d'En Kane"—, construcció de noves
1
2
3
Sobre la guerra de Successió a Menorca, es poden consultar "Conquestes i Reconquestes de Menorca", de Micaela MATA. Edicions 62, Barcelona, 1974, pp. 135-171,
o 1'exceHent obra de la mateixa autora "Menorca. Franceses, ingleses y la Guerra de
Sucesión (1705-1713). Barcelona, 1979. Es també molt interessant l'estudi de J . L. TERRÓN
PONCE " L a guerra de Sucesión en Menorca. Causas, hechos, consecuencias" Maó, 1984.
1
2 Ciutadella era la capital de l'illa ja
que l'any 1722, Kane, disgustat per la forta
de la aristocràcia i el clergat, va traslladar
litat a Maó, la qual s'engrandf ràpidament,
que experimentà el seu magnífic port.
en temps dels musulmans, i ho va ésser fins
oposició que trobava a aquesta població, seu
els Tribunals i les prerrogatives de la capitaa causa principalment de l'expansió comercial
3 Aquesta carretera sustituí la vella calçada romana que unia Maó amb Ciutadella.
Avui encara s'empra la "Kane's Roas", popularment anomenada "Kami d'En Kane", com
a camí veïnal.
378
MIQUEL ÀNGEL CASANOVAS I CAMPS
fortificacions i esteblimcnt dc nous pessos i mesures. S'han fet també
amples alusions a les querelles entre el governador i l'estament eclesiàstic menorquí, sempre tenses quan no violentes, volguent imposar Kane
una nova reglamentació al clero (1 dc Decembre de 1722), per la qual
havien d'esser els anglesos els que nombrassin els rectors de les parròquies i els superiors dels convents, arribant l'afer fins a la Cort de Londres, durant el plet llarg temps, no essent mai resolt satisfactòriament
per ambdues parts, els dominadors anglicans i els menorquins catòlics.
Però les referències fetes a la reorganització del procediment judicial a
Menorca han esdevingut molt superficials; a excepció de Antoni Victori,
la resta dels historiadors han tractat molt esquemàticament aquest tema,
com Pere Riudavets," han fet referència a l'obra de Victori, com Bruce
Laurie, o bé han ignorat aquest punt, com Rafael Oleo, malgrat aquest
autor parla amplament de les dominacions extrangeres del segle XVIII,
Es per això, doncs, que hem pensat donar a conèixer aquestes regulacions, ja que creim que no estan mancades de interés, puix afectaren
a un bon sector dc les persones que es dedicaven a les profesions lliberals
a Menorca, i en les quals podem entreveure molts d'aspectes dc la vida
judicial de la Menorca del XVIII.
Volem agrair al senyor Pau Cardona Natta, de Maó, la seva gentilessa en deixar-nos estudiar cl document, actualment en el seu poder,
sense el qual no haguérem pogut realitzar aquest treball.
j|
0
7
8
EL DOCUMENT
El document estudiat no és original de l'any de la promulgació de
la Regulació, sinó una còpia de l'any 1775 —concretament duu la data
de 28 de Setembre—, o sia, en plena segona dominació britànica. EI
document està escrit en castellà, idioma utilitzat moltes vegades per
els governadors anglesos de Menorca per a publicar els seus decrets i
bans o per a comunicarse amb les autoritats i els estaments ilencs. No
obstant, porta una nota escrita en català signada per Pau Ribas i Pons,
certificant l'autenticitat dc la còpia, a fi de que se li doni el crèdit que
mereix. El document està encapçalat per una introducció en fa constar
la necessitat de la nova Regulació. Segueixen un índex, els quince ar* A l'Arxiu Diocesà de Ciutadella, secció B-VIII, hi ha una copiosa documentació
di- les disputes entre els governadors anglesos i les autoritats eclesiàstiques de Menorca.
5
"Gobierno de Richard Kane en Menorca" Revista de Menorca, Maó, 1924.
6 "Historia de Menorca" Maó, 1888. Hi ha una nova edició amb notes i índex
analítics de Editorial Al-Tor, Maó 1983 Tom II pp, 1.264-1.265,
T
"Richard Kane y su mundo" Revista de Menorca, Maó 1979, 80 i 81.
8
"Historia de Menorca" Tom II Ciutadella, 1876.
LA REGULACIÓ DELS PLETS A MENORCA
379
tictes i el ban que s'havia de pregonar per el coneixement dels menorquins. Consta de 59 pàgines de tamany quartilla, i que per el seu interés
hem transcrit íntegrament al final d'aquest treball com a anexe.
BREU DESCRIPCIÓ DE L'ESTAT DE LA JUSTICIA A MENORCA
ABANS DE LES REGULACIONS DE RICHARD KANE
Mancant monografies i estudis profunds sobre el funcionament i
l'exercici de la justicia a Menorca en els segles XVI, XVII i XVIII, malgrat existeixen síntesis t obres generals que tracten amb major o menor
mesura sobre la vida quotidiana de 1 época, aquí només donarem una
ullada, superficial si es vol, però que hem considerat necessària com a
ambientació del tema.
Durant el segle XVII hi havia a Menorca nombrosos tribunals, amb
la funció de moderar els no menys nombrosos plets i disputes: dos tribunals de la Reial Governació, el Civil i el Criminal; els Civil i Criminal
de la Cúria Eclesiàstica; el Tribunal del Reial Patrimoni, i, finalment, cl
del Sant Ofici o Inquisició, aquest abolit precisament sota el govern de
Kane. Si be es ver que a la Menorca dol segle XVII hi havia nombroses
causes criminals, la moralitat era més bé baixa, i estaven a l'ordre del
dia els plets, calumnies, homicidis i venjances, així com l'inseguretat
a les viles i al camp a causa de la proliferació de facinerosos, anomenats
"bandejats", també és cert que no hi mancaven plets i litigis intrascendents que s'allargaven fins a extrems realment vergonyosos. La desaparició de les endèmiques plagues de bandejats i homicidis a les primeres dècades del segle XVIII pareix que no va millorar l'eficàcia dels
tribunals menorquins, que seguien saturats de causes.
Als tribunals servia una autèntica legió de funcionaris, a més d'altres profesionals: escrivans, notaris, jutges, advocats i juristes de totes
classes, així com promotors fiscals i doctors "in utroque iure". Per fernos una idea de la gran quantitat de notaris, per agafar sols un d'aquests
oficis, que hi havia tan sols a Ciutadella, durant els primers deu anys
del segle XVII en trobam fins a nou, " i això tenint en compte que en0
10
11
1
8 L'abolició del Tribunal del Sant Ofici fou una de les úniques coses que els governadors anglesos lograren imposar a les autoritats eclesiàstiques menorquines, adelanten! així Menorca en prop de un segle a la resta d'Espanya en l'abolició de l'Inquisició.
No obstant, la Inquisició fou reorganitzada a Menorca l'any 1816, si be llavors la seva
durada fou molt breu.
10 Fernando MARTÍ CAMPS: "Síntesis de la vida en Ciudadela de Menorca durante
el siglo X V U " Revista de Menorca, primer semestre de 1977, p. 91.
11
Fernando MARÍ CAMPS, Op. cit. p. 70.
12
Fernando MARTÍ CAMPS, Op. cit. p. 51.
380
M I Q U E L À N G E L CASANOVAS I
CAMPS
vers l'any 1650 hi havia a Ciutadella uns 3.250 habitants. Aquests juristes formaven una gran part dels ciutadans de carrera, els quals tenien
dret al títol de "mossèn". A més, els notaris tenien dret al títol honorífic
de "discret".
No obstant el gran aparell burocràtic dels tribunals menorquins, els
plets es feien moltes vegades inacabables, que s'allargaven encara més
quan la part vençuda apel·lava a la Reial Audiència de Mallorca, quan
Menorca restava baix el domini de Espanya, o a la Corona Britànica
després de 1713, ja que eLs anglesos no havien establert a Menorca cap
Tribunal de Apel·lacions. Tot això feia que els advocats cobrassin per
adelantat els honoraris corresponents a... tot un anyl Moltes vegades
les causes eren tan ínfimes que avui escandalitzen: Joan Boüó arribà a
promoure un litigi a causa de la mort d'un gos.
Aquesta era, en resum, la situació de l'administració de justícia a
Menorca a principis del segle XVIII. Aquest assumpte fou un dels que
més varen preocupar al governador Kane, que va començar a publicar
decrets ordenant les apel·lacions a tribunals superiors, la pragmàtica de
Carles V per a plets entre parents, les recusacions de jutges, etc., disposicions que va recollir globalment en el decret de la Nova Regulació
que avui ens ocupa.que anava encapçalada de la següent manera:
13
14
1B
"Al Doctor Francisco Sancho Assesor y al Doctor Lorenzo Beltran
Fiscal; Ministros de la Curia de la Real Gov.
Señores. Cualquier hombre que de los negocios de Menorca tenga
algún conocimiento moderado, bien puede imaginar que ningunas disputas en causas civiles ni pretcnciones algunas que en esta Isla sucediessen, necescitassen de una intel·ligència intrincada del derecho, para
conducirlos a una breve determinación; con todo se experimenta, que
se han alargado pleytos aquí, hasta diés, veinte y treinta años; Y esto se
presume se deve en gran manera a aquella costumbre de pagar a los
abogados por años en todas las causas, estilo verdaderamente tan pernicioso al Pueblo, que no dexa de poner en descrédito todos aquellos que
profesan el derecho.
Experimentado por el Parlamento de Inglaterra que los Pleytos
se havian alargado fuera de todo aquello que fuesse razonable; tuvo por
obra necessària, y loable, poner remedio a semejantes abusos: Y assi hizo
una ley aprovada por el Rey para aprobar la diffinicion de los Pleytos a
un tiempo preciso, y sigun las noticias que tengo, los Ministros de Su
Magd, han hecho una tarifa de los gastos de la Curia, etc
Ya pues que el estado actual de Menorca es como el que se ha referido; Párese tan necessario hazer algunos arreglamientos previniendo
Q
13 J . MASCARÓ PASARIUS: "Geografía e Historia de Menorca" Tom II, p. 632. Ciutndella, 19S1.
W
F e m a n d o MARTÍ CAMPS, Op. cit. p. 5 1 .
381
L A R E G U L A C I Ó D E L S P L E T S A MENORCA
con ellos semejantes abusos en esta Isla (hasta tanto que se supiera la
voluntad del Rey). Como lo fue por el Parlamento de Inglaterra, de
poner remedio a abusos de la misma naturaleza.
Se intenta hazer en poco tiempo algunas reglas para mas propio
despacho de los pleytos en esta Isla, que antes; Pero primero sera mas
necessario introducir una tarifa distinta de la de pagar abogados por
años, en todas las causas, sin que de ello se les depriva de lo que justamente merecerán; porque ciertamente el trabajador es digno de su
salario; Pero este salario se havia de saber para informe tanto del que
paga, como del que recibe".
18
LA NOVA REGULACIÓ
a) La Llei Civil a Menorca
El primer capítol, molt breu, de les regulacions, està dedicat a la
Llei Civil que s'havia de practicar a l'illa, amb total independència de la
llei dels altres paisos veins, No hem d'oblidar que quan els anglesos
s'apoderaren de Menorca, es prengué l'acord de que els menorquins
seguirien emprant les seves lleis i costums, així com conservar la seva
religió. Es significatiu el que diu un anglès contemporani d'aquests fets,
John Amstrong, autor de ía primera història dc Menorca, del qual transcrivim els següents paràgrafs: "No hi pot haver més viu exemple de la
força de la costum i de la intuació del gènere humà, que el dels nadius
d'aquesta illa, que, gemagant baix tota mena de opressió, fam i sobtilessa d'homes mal intencionats i avars, reduïts a un estat d'esclavitut i
necessitat difícilment igualable, encara insistien a Mr, Stanhope en continuar ésser governats per les seves antigues lleis, pretenint que no s'in¬
fringissin ni alterassin. Això i el lliure exercici de llur religió els hi va
ésser concedit per la capitulació, i els disfruten en la mateixa mesura
que abans, amb no poca satisfacció dels seus sacerdots i advocats, els
consell dels quals es probable que fos els que ells varen seguir aquell
temps, com implícitament han estat guiats per ell des de llavors".
A aquest primer capítol s'estableix també que en cas d'apel·lacions a
tribunals anglesos, aquests s'han de referir explícitament l'esmentada
llei Civil.
17
10
VicTOJti, Op. cit. p. 3 5 0 .
1«
VICTORI, Op.
cit.
p.
354-355.
17 L a darrera edició d'aquesta obra està en castellà i és la dc Edicions Nura,
197S p. 106, de la qual hem traduït el fragment
MIQUEL
b)
À N G E L CASANOVAS I
CAMPS
Recusacions a Jutges
El segon capítol tracta de les recusacions contra els jutges, molt
freqüents a aquella època.
Es desprèn del text que moltes vegades,
quan una part en litigi es veia cn que la seva posició perillava, l'advocat
—i matíssa a la Regulació que moltes vegades era per picardia d'aquest—
recusava al jutge, al·legant parentesc o amistat amb la part contrària,
cosa que donada la reduïda població de l'illa en aquesta època, podia
ésser molt probable.
La Regulació deixa ben clar que el jutge en cas algún pot ésser
parent, be per afinitat o per consaguinitat, de cap de les dues parts litigants, però no es podrà recusar al jutge per ésser parent de l'advocat
que defensa a causa per l'únic fet de dit parentesc. A més, la Regulació
matissa que tan sols es podrà recusar al jutge abans d'iniciar a causa,
però de cap manera un cop iniciada aquesta.
Així mateix, quan els advocats enviaven un memorial al Governador en matèria de plets, aquest havia d'estar signat de puny i lletra per
l'advocat remitent, i, en el cas de citar lleis i articles, aquests havien
d'esser només del Dret Civil o del practicat a l'illa, i tot això clarament
expressat, puix s'havia donat més d'un cas en el qual l'advocat havia
enganat "con sutilezas o insinuacions indirectas" al Governador, "presumiendo que Governadores no tienen entero conocimiento de Leyes y
Constituciones de la Tierra", tot això baix pena de restar privats d'exercir
a tots els tribunals de Menorca.
1 8
c)
Limitació en quant al temps. Valoració monetària dels plets.
Una de les coses en las quals les Regulacions insisteixen més repetidament és l'anterior duració, en molts de casos absurdament llarga,
dels litigis i plets que, juntament amb la prolferació d'aquests era interessadament aprofitada per els advocats, tant es així que, com ja
havíem esmentat, era costum a Menorca el pagar-lis un salari anual,
no tan sols per els plets pendents o en curs, sino per els que poguessin esdevenir en el futur, o sia, una mena de "segur anual per risc de litigis".
Per evitar tot això, la Regulació disposa que es limiti el temps de
las causes a l'espai de dues, quatre o sis setmanes, segons la naturalessa
d'aquestes. També trobam en el capítol cinquè que s'adverteix als
jutges que no perllonguin innecessàriament les causes. Per a posar remei
a la proliferació dels litigis dc ínfima importància, a les quals pareix que
i s Francesc Sanxo, l'asessor del Governador Kane i peça fonamental en la promulgació de la Regulació, fou recusat per un procurador a un plet en el qual obrava
com a jutge. L'afer, que provocà una llarga querella entre el fiscal Dr. Llorenç Beltran
i cl Governador Kane, és tractat per A . VICTORI, op. cit. pp. 3 5 2 . 3 5 3 ,
LA REGULACIÓ DEI.S PLETS A MENORCA
383
els menorquins tenien molta afició, s'estableix en el capítol sisé que cap
tribunal admetrà causa alguna que, valorada monetariament, tengui un
valor inferior als vint pessos, en formalitat d'escriptures, assumint el
jutge 1 obligació de fallar verbalment, a fi d'estalviar temps i manar executar la sentència inmcdiatament.
d) Apel·lacions a les sentències
El seté capítol, dedicat a les apel·lacions a les sentències, estableix
que en el futur no es podrà apellar a Sa Magestat per causes de quantia
inferior als 800 pessos. Es obvi que aquesta disposició està en consonància amb l'intent de reduir el temps de la duració de les causes, punt
aquest al qual ja hem fet referència, ja que moltes vegades la gènesi de
la duració exagerada dels litigis era les apel·lacions que cursaven les parts
vençudes "porque puede ser sin esperanza o algún otro intento que dilatar a la execució» de la sentencia", quedant les apel·lacions de causes de
20 a 800 pessos confiades a la Curia de Apel·lacions, que en aquells moments restava pendent de l'aprovació per part de Sa Magestat Britànica
"para que tales apellaciones no impidiesen el curso de los negocios ni
dilatasen la injusticia."
Per a les esmentades apel·lacions que tenien més de 800 pessos de
quantia, s'establia un temps màxim de vuit messos per a "lograr de Inglaterra sus letras litatorias y inhibitorias y presentarlas en Menorca".
A més, en el plaç de trenta dies, un cop admesa l'apel·lació, la part
apel·lant estava obligada a depositar una fiança a la Curia "para proseguir la apellation y asimismo para abonar todas las expensas y perjuicios que puede causar a la parte contraria en caso de perder de nuevo
el juizio".
e)
La Pragmàtica de Carles V i la seva pràctica a Menorca. Eh compromissos voluntaris.
Els plets i disputes entre parents estaven regulats per la Pragmàtica de l'emperador Carles V. A aquest punt cs dedica íntegrament el
vuitè capítol de la Regulació, disposant que les parts interessades estaran obligades a presentar un memorial al Governador, explicant les causes de la disputa, després de lo qual el Governador reunirá a les parts litigants a fi de elegir els compromisaris, detallant varis exemples de com
s"ha de procedir al respecte, a més d'incloure el model de l'auto de compromís
Els compromissaris i tercers havien d'osser persones desinteressades,
i contra les quals cap de les dues parts podria tenir res, fent constar
també que a Anglaterra s'acostuma a que els compromissaris actuïn
384
MIQUEL
ÀNGEL
CASANOVAS
I
CAMPS
només moguts per l'amistat amb els interesats, per lo qual no cobren
salari algú, però permet la Regulació que els compromissaris menorquins
cobrin un salari en compensació, si això és costum a 'illa.
Això mateix, les causes entre gent que no fos parenta es podia determinar les disputes mitjançant l'intervenció d'un amic —per a fugir
dels inconvenients dels plets— presentant un memorial al Governador,
però podia determinar les disputes mitjançant l'intervenció d'un amic
—per a fugir dels inconvenients deis plets— presentant un memorial
al Governador, però sempre i quan el Governador faculti a les dues parts
per acollir-se a tal procediment, seguint així el mateix mètode dels litigis entre parents, poguent una de les parts, de no acceptar la sentència, acollir-se a la via ordinaria de la justícia
f)
Els funcionaris i professionals de la justícia Els salaris i honoraris
estipulats. Penes en (¡ue incurrien els infractors de les regulacions.
La regulació dels honoraris queda establerta en el capítol desè, per
tal d'evitar els abusos que fins a llavors s'havien estat produint. Els salaris quedaven així en funció de la importància pecuniària de la causa
en litigi.
ELs jutges ordinaris havien de cobrar per les sentències de causes
de graduacions i adjudicacions, a raó de quatre diners per lliura; no
obstant això, el total no podia excedir mai de les quarantè lliures per
causa, deixant ben clar que si en la causa hi havia diverses parts interessades no es podrà en cap concepte pujar els honoraris.
Les quantitats a cobrar per els compromissaris, en els cassos referits
a la Pragmàtica de Carles V eren a raó de quatre diners per lliura, no
poguent excedir tampoc el total de les quaranta lliures, i en cas de
participació de tercers, s'havien de fer tres parts, de les quals una
seria per el tercer.
Els advocats quedaven privats dc cobrar anualment els honoraris,
restant subjectes a un salari fixat segons la taula que segueix:
De 20 pessos fins a
200 "
400 "
600 "
800 "
1.000 "
1.200 "
1.400 "
1.600 "
1.800 "
2.000 "
200
400
600
800
1.000
1.200
1.400
1.600
1.800
2.000
3.000
4
8
12
16
20
24
28
32
36
40
50
£
£
£
£
£
£
£
£
£
£
£
385
LA REGULACIÓ DELS I'LETS A MENORCA
La quantitat màxima que es permetia cobrar als advocats era de 50
lliures, encara que el litigi fos per un valor superior a les 3.000 lliures,
baix pena de ésser perpètuament privats del seu ofici.
Únicament seis deixa cobrar la meitat a l'inici de la causa i la
resta un cop closa aquesta.
Els procuradors, per la seva part, cobraven la meitat del salari estipulat per als advocats, segons la taula citada més amunt.
Els escrivans no cobraven, però, segons la valoració de les causes,
sino un tant per fulla escrita en el procés, per la seva ma. Les fulles
havien de tenir un mínim de trenta retxes, i cada retxa, un mínim de
sis paraules. Las quantitats a cobrar quedava establerta en dos sous i sís
diners en lo civil i lo criminal, malgrat Ics pàgines i retxes sobrepassin
lo esmentat en retxes i pàgines, respectivament. Hi ha vàries tarifes més,
referides a diversos temes, que no hem volgut reflexar aquí per no
allargar més l'extensió d'aquest treball, però que es poden veure a la
transcripció del document.
També els notaris es veuen afectats per les Regulacions. En primer
lloc, s'els ordena a que donin compte al Governador dels documents de
notaris difunts en el seu poder, comprometent-se a custodiar-los, ja que
de no fer-ho pot dur molts de perjudicis als interessats. Havien de ordenar també tots els autos i protocols, baix pena de resultar multats en cas
d'infringir aquestes normes.
Un altre obligació dels notaris era donar compte al Governador a
través del Lloctinent del Procurador Reial de totes les donacions i herències a favor de l'Església (aquell temps les donacions a l'Església eren
molt considerables), baix pena i privació de l'ofici en cas de no fer-ho.
El salari dels notaris queda establert al capítol onzé de les Regulacions, havent varis conceptes, per lo qual remetem al lector a la
transcripció del document. Tan sols per donar una idea, direm que per
resignacions de censos cobraven quinze sous per cada quatre lliures de
cens.
Hi ha una breu nota referida als mostassafs al articles nombre dotze,
per la qual mana que els mostassafs havien d'estar sota l'autoritat dels
jurats, segons "practica y antigua constitución de la isla" "
1
g)
Altres dis¡)osicions
També es fa referència a la tortura. El capítol nombre tretze expasa
clarament que Anglaterra no admet la tortura en els seus dominis. No
19 El mosínssaf (Almostczen, en cl text de la Regulació), era un funcionan encarregat dels pessos í mesures, així com de regular i vigilar els preus dels mercats. També
tenia altres competències, com la de vigilar ta neteja dels carrers, etc. Les ordenacions
per els mostassafs menorquins han estat estudiades per Florenci SASTRE I PORTELLA: "Ordinacíons dels mostassafs de les viles menorquines de 1569", inèdit.
386
MIQUEL ANCEL CASANOVAS I CAMPS
obstant això, ois condemnats per asesinat havien d'esser penjats amb cadenes desprès d'executar la sentència o dividits en quarters i penjats a
diferents punts de l'illa.
L'últim capítol exposa les penes que incurrien les persones que de
alguna manera infringissin les Regulacions: càstic corporal (això pareix
una contradicció amb la no acceptació de la tortura) 0 pecuniari, segons el que estableixi la Curia de la Reial Governació.
A MANERA DE CLOENDA
El document clou amb el pregó publicat per el general coneixement
de la població illenca dc la Regulació. A l'hora de fer una valoració global, segons el que hem exposat fins ara, resulta obvi que introduïren
l'orde dins un estament tan important com és el de la justícia, acabant
amb molts d'abussos que es produïen abans contínuament, acursant la
duració dels plets, regulant els salaris dels professionals del dret i altre
personal auxiliar, i millorant, en definitiva, la gestió i l'exercici del poder
judicial a l'illa de Menorca.
ANEXE
NUEVA REGULACIÓN PARA L O S P L E Y T O S ,
COMPROMISOS
E N LA ISLA D E MENORCA
1733
Dn R i c a r d o K a n e , T e n i e n t e de Governador de la Isla de Menorca,
J u n t a m e n t e con el Dor F r a n c i s c o S a n x o Assor y el Dor J u a n F o n t ,
Abogado F i s c a l de l a R e a l Governación, teniendo por necessario f o r m a r n u e v a s regulaciones p a r a el m a y o r despacho de pleytos y c o m p r o missos; Y assí m i s m o p a r a r e g u l a r los Salarios, que en s e m e j a n t e s
ocasiones se d a n , y t a m b i é n regulaciones sobre otros puntos c o n c e r nientes a las R e a l e s Curias de I n d i c a t u r a , los referidos Ministros de
l a R e a l Governación h a n h e c h o regulaciones sobre los diferentes p u n tos a b a x o m e n c i o n a d o s ; y estas regulaciones h a n de ser g e n e r a l m e n te, y p u n t u a l m e n t e observadas, a quien t o c a , h a s t a que se sepa el R e a l
Animo.
P r i m o L a Ley Civil, y l a p r á c t i c a en M e n o r c a solamente deve ser
o b s e r v a d a en las Curias de l a Isla.
2 Sobre recusaciones a Juezes.
LA REGULACIÓ DELS l'LETS A MENORCA
3
4
5
6
7
387
Sobre memoriales a Governadores en m a t e r i a de pleytos.
L i m i t a c i o n e s de tiempo a los Abogados, p a r a d e t e r m i n a r pleytos.
L i m i t a c i o n e s de tiempo a los J u e z e s p a r a d e t e r m i n a r pleytos.
Cosas de m e n o r valor de veinte pessos se h a n de d e t e r m i n a r
verbalmente.
Apellaciones a las S e n t e n c i a s h e c h a s en M e n o r c a y no se a d m i t i r á n apellaciones a I n g l a t e r r a por m e n o r valor de o c h o cientos pessos.
8
Sobre compromissos sigün l a P r a c m á t i c a de Carlos V con la
f o r m a que se deve observar.
9 Sobre otros compromissos que son voluntarios a requirimto de
las P a r t e s .
10 E l S a l a r l o — De J u e z e s en c a u s a s en todas l a s Curias.
— De Abogados en todas las Curias.
— De P r o c u r a d o r e s .
— De E s c r i v a n o s .
11 R e g l a p a r a Notarios públicos, con la regulación de sus Salarios.
12 R e g l a p a r a Amostazenes con regulación de sus Salarlos y p e nas.
13 De Juizios Criminales y visuras de cuerpos m u e r t o s por a c í dente.
14 L a pena de f a l t a r a e s t a s regulaciones.
15 P r o c l a m a c i ó n p a r a i n f o r m a r la gente de M e n o r c a de e s t a s r e gulaciones.
P r i m o por las presentes se haze saber a todos los lncolares de M e n o r c a , que la ley que es g e n e r a l m e n t conocida y p r a c t i c a d a e n t o d a l a
Christiandad, p o r la apellaclón de Civil, y a h o r a en uso e n M e n o r c a
J u n t a m e n t e con las p r á c t i c a s y buenos usos de M e n o r c a , independente
de todas l a s constituciones de todos o de qualquier de los Paizes de
n u e s t r a vezindad, son las ú n i c a s leyes se deven p r a c t i c a r e n e s t a Isla
por lo venidero, pues en c a s o de appellaciones al L e y de S e n t e n c i a s h e c h a s en M e n o r c a los Juezes de Su Magd en I n g l a t e r r a , solamente t e n d r á n r e c u r s o a l a G e n e r a l L a y Civil y los buenos usos y C o s t u m b r e s de
Menorca, sin a t e n d e r a las leyes Municipales que nuestros vezlnos p u e den h a v e r f o r m a d a s por sus fines p a r t i c u l a r e s p a r a su m e j o r govierno
y régimen.
2) H a sido c o s a muy usual en e s t a Isla p a r a las p a r t e s en m a t e rias de playtos de r e c u s a r a los Juezes ordinarios y en algunos casos
se h a e x p e r i m e n t a d o que h a sido m á s por malicia del Abogado a la
p e r ç o n a del J u e z que l a intención de las p a r t e s interesadas, sin otro
f u n d a m e n t o p a r a l a tal recusación, en g r a n d e dilación de la J u s t i c i a
muy perjudicial al Real Servicio, e n g a ñ a n d o un Govdor y en a f r o n t a
388
MIQUEL ÁNGEL CASANOVAS I CAMPS
al J u e z ; Y por lo que c o m o l a Ley Civil o r d e n a que no se pueda r e c u z a r
un J u e z sino a n t e s de c o m e n s a r l a lit, que la p a r t e preste j u r a m e n t o
que n o es por m a l i c i a ; se deve observar l a m i s m a regla en todos los
tribunales de l a isla.
Y p a r a que l a g e n t e sepa como y por qué motivos pueden recuzar
a l Juez, aquí se o r d e n a y m a n d a que l a p a r t e que r e c u s a preste j u r a m e n t o , que n o lo haze por malicia, y esto se h a de h a z e r a n t e s de c o n t e s t a r l a litte, c o m o o r d e n a l a L e y Civil a r r i v a m e n c i o n a d a . Y m á s si
después de c o n t e s t a d a las littes viene a las notlzlas de l a p a r t e que el
J u e z es p a r i e n t e de la o t r a , sea p o r aífinídad, o, eonsaguinidad, o que
el J u e z h a sido Abogado en las Causas o si se descubre maldad en su
m o d o de proceder, el t a l caso por alguno de los motivos mencionados
se a d m i t i r á la recusación. Arriba está declarado que ninguno puede
ser J u e z en l a s Causas que sus p a r i e n t e s son p a r t e s , pero se deve n o t a r
que n o se puede r e c u s a r al J u e z por ser p a r i e n t e del Abogado que d e fiende la C a u s a m e r a m e n t e por dicho p a r e n t e s c o , l a L e y Civil, no a d m i t i e n d o tal objeción como fue confesado por el Dor Lorenzo B e l t r a n ,
Abogado, fiscal, passado en su C a r t a al T e n i e n t e Govdor K a n e de f e c h a
de 19 de J u n i o de 1731 (no o b s t a n t e que él h a v i a dado s e m e j a n t e o b j e c c i ó n ) . Y l a referida c a r t a e s t á r e g i s t r a d a en l a Curia de l a Real Govon.
Y que lo msimo fue t a m b i é n confessado por todos los Abogados desint e r e s s a d o s de l a Isla de s e m e j a n t e recusación p u e s t a p o r el Dor Miguel
J e r ó n i m o Ruby c o m o c o n s t a por su p a r e c e r dado al T e n i e n t e Govor
K a n e de f e c h a 17 de Agosto y de 7 Septiembre de 1731. Y dicho p a r e c e r
e s t á t a m b i é n registrado e n la Curia de l a R e a l Governaclón.
3) Q u a n d o los Abogados f o r m a r a n m e m o r i a l al Govdor en m a t e r i a
de Pleytos deven f i r m a r sus n o m b r e s con m a n o propia, y en caso de
c i t a r leyes en sus m e m o r i a l e s e s t a s citas deven ser s o l a m e n t e del D e r e c h o Civil, o de lo p r a c t i c a d o en l a Isla (con el artículo primero) y en
todos los memoriales los abogados deven e x p r e s a r s e d i r e c t a m e n t e y c l a r a m e n t e , y n o con prevaricaciones o t e n t a r a e n g a ñ a r a un Govdor
c o m o sucedió con sutilezas o insinuaciones indirectas presumiendo que
G o v e r n a d o r e s n o tienen e n t e r o conocimiento de las Leyes y c o n s t i t u ciones de l a T i e r r a , y esto deven observar en p e n a de ser privados del
exerclcio del Abogado todos los Tribunales de la Isla.
4) E s evidente de m u c h o s exemplos que es muy usual a l a r g a r los
pleytos m u c h o , y esto se p r e s u m e h a z e n los Abogados por su propio Interés, habiendo sido l a p r á c t i c a de l a Isla darles un Salarlo a n n u a l ,
por los pleytos que podían tener. P r á c t i c a s que n o solamente son e s c a n d a l o s a s p a r a los Abogados, y en juicio del público, pero también en
d e s o n r a del Govdor de Su Magd. Y por lo que todos Abogados son por
las p r e s e n t e s m a n d a d o s no ofreciéndose justo motivo d a r sus respuestas
LA
nEGULAClÓ D E L S I ' L E T S A M E N O R C A
389
e n los processos que a b o g a r a n en el tiempo limitado, en el p r i m e r a r t í culo de P r o c u r a d o r e s y referlendo en el dezeno artículo de e s t a obra,
P e r o p a r a que los Abogados s e a n a n i m a d o s al m a y o r despacho h a n de
ser pagados según el Salario referido en dicho dezeno a r t í c u l o de e s t a
obra.
5) Quando los Abogados h a b í a n ofrecido sus respuestas y l a s C a u s a llevada al J u e z no offreclendose esto motivo el J u e z sobre l a r e f e r i d a C a u s a dentro el espacio de dos, quatro o seys s e m a n a s según l a c a lidad de la Causa, c o n t a n d o desde l a e n t r e g a del proceso.
6 ) H a sido m u y cosa usual c o m e n s a r pleytos en l a s Curias de e s t a
Isla por c o s a de poco valor, lo que h a c a u s a d o g r a v e s y infructuosos
g a s t o s a l a pobre g e n t e , y así p a r a prevenir p r á c t i c a s t a n perjudiciales
a los pobres y p a r a que t e n g a n su Justicia con promptitud, y con poco
o sin g a s t o alguno, por l a s presentes se o r d e n a que ningún T r i b u n a l por
lo venidero recibirá o a d m i t i r á un pleyto con l a formalidad de r e s p u e s t a s y escripturas por cosa de m e n o s valor de veinte pessos, a n t e s
bien, el J u e z a quien t o c a r á el conocimiento deverá decidir todos los dic h o s pleytos verbalmente y sin perder tiempo, m a n d a n d o e x e c u t a r I n m e d i a t a m e n t e su sentencia. Pero e s t a s e n t e n c i a deve ser r e g i s t r a d a
p o r el E s c r l v a n o en l a Curta y p a r a su t r a b a j o recibirá el S a l a r i o que
e s t á s e ñ a l a d o p a r a Juezes en el artículo dezeno de e s t a obra.
7) De l a r g a esperlencla se h a provado que quando h a n tenido
s e n t e n c i a s en c o n t r a el S u p r e m o T r i b u n a l de la Isla, m u c h a s vezes l a
p a r t e vencida h a apellado de d i c h a s e n t e n c i a porque puede ser sin e s p e r a n z a o algún otro intento que d i l a t a r a l a execuclón de l a sentencia.
P e r o como a ú n n o h a y a Tribunal de Apellaciones establecido en M e n o r c a , y que todas las apellaciones p a s s a n delante de Su Magd. (Pero
ningunos de menos valor de ochocientos pessos a b a x o m e n c i o n a d o s ) .
P o r l a s presentes se o r d e n a que t o d a s las apellaciones de S e n t e n c i a s
que s e a n de valor de veinte h a s t a ochocientos pessos p r o c e d e r á n en la
C u r i a según l a f o r m a ordinaria, y deven ser determinados en M e n o r c a .
P e r o quando en suspenso h a s t a que h a y a establecido por R e a l A u t o r i dad Curia de Apellaciones en la Isla, lo que h a s t a a h o r a e s t á delante
de Su M a g d p a r a que tales apellaciones no tmpldlessen el c u r s o de n e gocios ni dllatassen l a J u s t i c i a . Se deve i n m e d i a t a m e n t e poner en e x e cuclón d i c h a s sentencias, d a n d o la p a r t e que tiene la s e n t e n c i a a su
favor f i n a n s a s a l a Curia de a b o n a r al a p e l a n t e t o d a s sus pretenclones
en caso de g a n a r en el Tribunal de apellaciones.
Como M e n o r c a es m u y distante de I n g l a t e r r a , y c o m o el gasto de
p a s s a r apellaciones allí h a de ser muy g r a n d e : P o r l a presente se o r d e n a que n i la Curia de la Real Governación ni la del Pnlg ni el A l m l -
390
KÍIQUEL ANCEL CASANOVAS I CAMPS
r a n t a z g o a d m i t a n apellaciones al Rey que s e a n de m e n o r valor de o c h o cientos pessos y en e s t a s apellaciones las Curias las a d m i t i r á n con e s t a
circunstancia.
Admitida la apellación el a p e l a n t e puede tener el tiempo de ocho
meses p a r a l o g r a r de I n g l a t e r r a sus l e t r a s Citatorias, y inhibitorias y
p r e s e n t a r l a s en Menorca.
E n a d m i t i r los Tribunales arriba mencionados apellación a l g u n a a
I n g l a t e r r a , el a p e l a n t e deve dentro del espacio de t r e y n t a días d a r
f l a n s a s en d i c h a Curia p a r a proseguir su apellación y asimismo p a r a
a b o n a r t o d a s las e x p e n s a s y perjuicios que puede c a u s a r a la p a r t e c o n t r a r i a en c a s o de p e r d e r en el nuevo juizio.
8) P o r P r a c m á t i c a de Carlos V se o r d e n a que en caso de disputas
e n t r e p a r i e n t e s de tal grado de consaguinidad, que el Govdor de la Isla
n o m b r a r a p e r c o n a s p a r a d e t e r m i n a r sus disputas por vía de Corapromlsso con i n t e n t o de prevenir los gastos y enemistades e n t r e parientes,
que o r d i n a r i a m e n t e ocasionan los pleytos a fin de tener en p r á c t i c a
e s t a b u e n a L e y del E m p e r a d o r . P o r l a p r e s e n t e se o r d e n a que quando
s u c e d e n disputas algunas e n t r e parientes coomprehendidos en la P r a g m á t i c a de Carlos V, las p a r t e s i n t e r e s a d a s p r e s e n t a r á n un Memorial al
Govdor explicando los motivos de su disputa, y entonces el Govdor
a j u n t a r à l a s p a r t e s a fin de elegir compromlssarios que h a de ser e x e c u t a d a en el m o d o siguiente.
VIDELICET
L a s p a r t e s c o n v e n g a n en l a elección de u n a persona desinteressad a c o m o a compromissario p a r a d e t e r m i n a r sus disputas, y no obligar
al Govdor de n o m b r a r l e c o m o o r d e n a la P r a g m á t i c a del E m p e r a d o r , y
l a p e r c o n a de quien h a r á n elección sea un h o m b r e de buen e n t e n d i miento, de p r o b a d a rectitud y así mismo intelligente, en passar q u e n t a s . Pero si l a s p a r t e s n o vienen bien a d e t e r m i n a r l e por l a opinión de
u n a p e r ç o n a sola, entonces c a d a p a r t e eligirá uno o dos c o m p r o m i s s a rios, calificados c o m o a r r i b a , pero a caso de que los dos o q u a t r o c o m p r o m l s s a r i o s n o conviniesen las p a r t e s h a n de convenir en l a elección
de u n s u j e t o calificado c o m o a r r i b a p a r a decidir en c a s o de disparidad
e n t r e los Compromlssarios. P e r o en c a s o que las p a r t e s no convengan
en l a elección de un tercero, el Govdor e n t o n c e s le n o m b r a r á según la
P r a g m á t i c a de Carlos V, esto m u c h a s vezes el propio Govdor lo h a h e cho. P e r o obviar p a r a toda i m p u t a c i ó n de p a r c i a l lo hizo por suerte e n t r e diferentes p e r c o n a s desinteressadas, a las quales no h a n tenido e x cepción y se e n c o m i e n d a la o b s e r v a n c i a de este méthodo.
E n h a v e r h e c h o a elección de compromlssarios y t e r c e r o en el modo
de a r r i b a , el Govdor e n t o n c e s h a r á su decreto al pie del memorial deste
t e r v e r Videlices.
LA REGULACIÓ DELS PLETS A MENORCA
391
L a s p a r t e s interessadas en el c a s o suplicado en este Memorial s i e n do p a r i e n t e s y haviendo oy d i a comparecido delante de m l p a r a n o m b r a r compromissarios p a r a l a final d e t e r m i n a c i ó n de e s t a disputa en
conformidad de la P r a g m á t i c a de Carlos V. L a u n a p a r t e videlicet A. B .
h a h e c h o elección de C. D. p a r a sus compromissarios. Y l a o t r a , p a r t e
videlicet E. P. h a h e c h o elección de G. H. p a r a sus compromissarios,
pero en caso que no conveniessen estos n o m b r a d o s l a s p a r t e s u n á n i m e s
h a n convenido en l a elección de J . K. por t e r c e r o p a r a d e t e r m i n a r en
los puntos de c o n v e n i r o en e s t a c o n f o r m i d a d si el t e r c e r o no es elegido
de las p a r t e s . Y las d i c h a s p a r t e s no convenléndose en la elección de un
t e r r e r o y h a v i e n d o t o m a d o los nombres de x x x x x , p e r ç o n a s deslnteressadas y c o n t r a quienes las p a r t e s n o t i e n e n excepción y haviendo echo
villetes de sus n o m b r e s ( p a r a evadir l a sospecha de p a r c i a l ) L. M, salló
a s u e r t e en la p r e s e n c i a de las p a r t e s p o r t e r c e r o en e s t a c a s a .
Y a h o r a , a fin de d a r el m a y o r despacho en la corriente disputa,
las p a r t e s son p o r las presentes requiridas dentro del e s p a c i a de ... días
de l a f e c h a del auto de c o m p r o m l s s o de e n t r e g a r en m a n o s de sus c o m promissarios odos sus papeles y pretenclones t o c a n t e s a l a disputa, los
quales p r o c e d i r a n en aquella brevedad que compromissarios deven y n o
a m o n t o n a r con frivolas disputas de letrados como h a sido la p r á c t i c a
en s e m e j a n t e s cassos, y los compromissarios y t e r c e r o h a r á n su d e t e r m i n a c i ó n sobre c a d a punto sin d e x a r p a r t e Indecissa y publicarán l a s e n t e n c i a dentro del spaclo de ... días de l a f e c h a del recibo de los papeles
sobredichos. Y p a r a que las p a r t e s n o se a p a r t e n de l a s e n t e n c i a que se
h a r á , las referidas p a r t e s h a n de t o c a r un a u t o al pie de este decreto
de obligarse en p e n a de ... libras de e s t a r con l a sentencia, que h a r á n
los compromissarios y terceros arriba m e n c i o n a d o s p o r la qual de ve ser
p u e s t a en execución según las reglas establecidas de la Curia a quien
p e r t e n e z c a . D a d o en Mahón, s e r á f i r m a d o por el Governador.
El i n s t r u m e n t o que se t o c a r á al pie del a n t e c e d e n t e Decreto obligado
a las p a r t e s de estar a la S e n t e n c i a .
Nosotros, A, B , E, P, las dos p a r t e s de l a a n t e c e d e n t e petición y d e creto, haviendo oy día c o m p a r e c i d o delante los ministros de la R e a l
Governación, nos obligamos v o l u n t a r i a m e n t e c a d a uno de por sí en la
p e n a de ... libras de e s t a r a l a s e n t e n c i a que se h a r á e n e s t a disputa
por los Compromissarios o t e r c e r o mencionados en el D e c r e t o de arriba
y si alguno de nosotros reussase de e s t a r a la referida S e n t e n c i a , l a p a r t e inobediente conviene que l a C u r i a de l a R e a l Govon desde luego c o n d e n a r a y se a p o d e r a r a de sus efectos lo que m o n t a r a el valor de ... l i b r a s que se pague a l a r e f e r i d a o t r a p a r t e p a r a que disponga de ellas
a su propio uso y beneficio. Dado en M a h ó n , en ...
F i r m a d o de las p a r t e s .
L a s p a r t e s , haviendo f i r m a d o el auto de compromlsso los c o m p r o missarios deven d a r m a n o a la obra sin p e r d e r tiempo, y en caso de que
392
MIQUEL
A N'C F L
CASANOVAS
I
CAMPS
u n a u o t r a p a r t e quiere a p a r t a r s e de la S e n t e n c i a la p a r t e que le inste
p a g a r á la p e n a p r i m e r o a la o t r a , y e n t o n c e s t e n d r á libertad de elegir
nuevos Compromlssarlos, pues las disputas e n t r e p a r i e n t e s h a n de ser
d e t e r m i n a d a s según la P r a g m á t i c a de Carlos V.
Aquí se deve o b s e r v a r que en I n g l a t e r r a Compromlssarlos y a m i g a bles componedores n u n c a t o m a n salarlo por g r a t i f i c a c i ó n por t a l e s a c t o s
de a m i s t a d , pero sí se tiene por rasonable en e s t a Isla los C o m p r o m l s s a rlos t e n g a n salario. E n tal caso el salario s e r á slgún la regulación h e c h a
en tal caso referido en el a r t í c u l o dezeno de e s t a obra.
9) Sl otros que no son p a r i e n t e s e s t i m a n d e t e r m i n a r sus disputas
por Intervención de un amigo, ( p a r a h u i r los males y inconvenientes
de pleytos) deve concederles tal facultad, sea lo que s e a el importe de
l a c o s a y en tal c a s o p r e s e n t a r á n su m e m o r i a l al Governador siguiendo
el m i s m o m é t h o d o que e s t á ordenado p a r a p a r i e n t e s e n el artículo o c t a vo, c o m o a r r t v a hazlendo en la orden al pie del Memorial las devidas
m u t a c i o n e s , y en c a s o que después l a u n a o l a o t r a p a r t e quiera a p a r t a r s e de l a S e n t e n c i a la p a r t e que así lo hizlera p a g a r á la p e n a a l a
o t r a , y e n t o n c e s , s e r á libre de elegir nuevos Compromlssarlos o de r e c u r r i r a l a vía o r d i n a r i a de l a J u s t i c i a .
10) Havlendo esperimentado que en ser pagados los abogados un
s a l a r l o a n u a l p o r las c a u s a s que defienden h a sido el motivo de a l a r g a r
m u y m u c h o los pleytos como se e x p r e s s a en el artículo q u a r t o de e s t a
obra. Y assí mismo haviendose espermientado que el pueblo no quedava
i n f o r m a d o de los derechos de e s c r i p t u r a s a los ministros de Curias y otros
que intervienen en el m a n e j o de pleytos con que m u c h a s vezes la gente
p a g a v a m á s de lo que devian, y así con e s p e r a n s a de prevenir s e m e j a n tes abuzos por lo venidero y p a r a que h a y a m á s despacho en los pleytos
y t a m b i é n que los m i n i s t r o s y pueblos s e p a n lo que deven pedir y p a g a r
de aquí en a d e l a n t e , se h a f o r m a d o u n a n u e v a t a r i f a t a n t o por los juezes
c o m o por los Abogados, P r o c u r a d o r e s , E s c r i v a n o s , Notarios, l a qual t a r i f a se h a de observar p u n t u a l m e n t e por lo venidero. L a t a r i f a es como
v a i n c e r t a d a en l a o b r a que sigue.
M i n u t a s a J u e z e s y T a r i f a de sus Salarios.
Que los Juezes ordinarios en las S e n t e n c i a s h a r á n en las q u a t r o c a u s a s G r a d u a c i o n e s , Adjudicaciones, Liquidaciones y quentas reciban por
su s a l a r l o : E s t o es en las dos p r i m e r a s a q u a t r o dineros por libra y l a s
dos últimas a razón de o c h o dineros por libra. P o r considerarse cosa
m u y a r r e g l a d a y p u e s t a en razón, con tal que no se pueda e x c e d e r de
q u a r e n t a libras.
Que sl compromlssarlos piden salarlo no h a n de tener m á s que q u a t r o dineros p o r libra, no exedlendo por t a n t o q u a r e n t a las quales deven
393
L A REGULACIÓ DELS l'LETS A MENCHCA
ser r e p a r t i d a s igualmente e n t r e los a r b i t r e s : pero en caso de t e r c e r o se
h a r á de t o d a l a s u m a t r e s p a r t e s de que u n a s e r á por el t e r c e r o y no
q u a r e n t a libras c a d a u n o c o m o se h a p r a c t i c a d o .
E n d e t e r m i n a d o verbalmente el J u e z qualquler disputa que s e a de
m e n o r valor de veinte pessos (pues todos los tales h a n de s e r diflnidos,
assí c o m o se h a z e n ver en el capítulo sexto de e s t a obra. El E s c r i v a n o de
la Curia debe r e g i s t r a r d i c h a d e t e r m i n a c i ó n por la qual recivirá ... por
libra.
Que B a y l e s delegados no devan t o m a r salarlo alguno por quanto r e g u l a r m e n t e se h a z e l a S e n t e n c i a por dos p r o h o m b r e s y que n u n c a los
h a tocado t a l salarlo y t o d a s las veces que lo h a n t o m a d o h a sido abuzo,
y c o n t r a la ley y justicia.
Quando ay deferentes interessados en u n a c a u s a , no por esso h a n
de subir tos salarlos. P e r o quando los h a y y estos piden diferentes copias
o del todo o de p a r t e del Processo en t a l caso el E s c r i v a n o de l a Curia
h a de s e r p a g a d o sigún el t r a b a j o que p r e s t a y la t a r i f a a b a j o referida
p a r a Escrlvanos.
Sobre Abogados.
L a p r á c t i c a a n t i g u a de p a g a r clientes sus Abogados por año no se
h a de c o n t i n u a r por lo venidero por los motivos expressados en el a r t í c u lo q u a r t o de e s t a obra, pero p a r a que Abogados t e n g a n un flxo Salario
y lo que s e a de razón de aquí en a d e l a n t e r e c i b a n el Salario que aquí
les e s t á t a s s a d o por l a presente regulación Videlicet.
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
20
200
400
600
800
1.000
1.200
1.400
1.600
1.800
2.000
Pessos
Pessos
Pessos
Pessos
Pessos
Pessos
Pessos
Pessos
Pessos
Pessos
Pessos
asta
asta
asta
asta
asta
asta
asta
asta
asta
asta
asta
200
400
600
800
1.000
1.200
1.400
1.600
1.800
2.000
3.000
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
4
8
12
16
20
24
28
32
36
40
50
£
£
£
£
£
£
£
£
£
£
£
Y ningún salarlo m á s se podrá t o m a r por algún letrado aunque la
c a n t i d a d f u e r a de diez mil libras por n i n g u n a vía, c a u s a ni razón, con
e s t a declaración que en el principio del pleyto podrán percibir la m i t a d
de su s a l a r l o y a c a b a d o el pleyto la o t r a m e t a d .
Que por qualquier petición, m e m o r i a l o protesta no podrá percibir
m á s de tres reales de p l a t a h a v i d a concideración a los que necessitan de
m u c h o t r a b a j o y a los que les c u e s t a poco por ser cosa regular.
394
MIQUEL ÁNGEL CASANOVAS 1 CAMPS
Que p o r m i r a r los pleytos comensados no pueden t o m a r derecho
alguno c o m o a n t e s que p e r c e b í a n un sueldo por c a d a o j a de papel e s c r i t a , pues con la o t r a m e t a d del salarlo y a t e n d r á n lo b a s t a n t e pues
es c i e r t o n o les c o s t a r á t a n t o t r a b a j o porque el p r i m e r l e t r a d o y a h a b r á
f u n d a d o l a pretenclón de la p a r t e slgún derecho se requiere, y por esso
t e n d r á l a m e t a d del salarlo y correspondiente a aquel pleyto y si a c a s o
el p r i m e r l e t r a d o n o hubiesse f u n d a d o d i r e c t a m e n t e l a pretenclón de
l a p a r t e e s t a v a el arbitrio y conocimiento del R e a l Ministerio de lo que
se d e v e r á p a g a r al segundo Abogado. Que f u e r a de los salarios arriba
m e n c i o n a d o s no p o d r á n t o m a r c o s a a l g u n a m á s ni c o t a ltttis, con p e r p e t u a privación de sus officios y si a c a s o se hiziera algún Memorial en
d e r e c h o q u e d a r á al arbitrio del J u e z el valor de aquel memorial.
Sobre p r o c u r a d o r e s .
Que los P r o c u r a d o r e s t e n g a n la m e t a d del salario de los Abogados
sígún l a regulación y t a s s a c l ó n de a r r i b a , y que t e n g a n obligación de
p o n e r t o d a s sus diligencias en t o m a r las c a u s a s de l a Curia y solicitar
el d e s p a t x o de los Abogados y teniendo el Abogado m á s tiempo de t r e s
días en su c a s a p a r a responder deverá p a g a r los gastos que se h a r á n a
l a p a r t e p a r a l a restitución de ello y si en c u l p a o omission del p r o c u r a dor éste lo deberá p a g a r .
Que p a r a c l a r a certitud de ello los P r o c u r a d o r e s llevarán libro en
donde t o m a r á n recibo de las c a u s a s llevarán a sus Abogados así como
la C u r i a los t o m a de ellos y assí mismo los Abogados los t o m a r á n de los
P r o c u r a d o r e s , q u a n d o las e n t r e g a r a n .
Que p a r a m a y o r fuerza descargo y descanso assí de las Curias como
de los Abogados n i n g u n o pueda ser P r o c u r a d o r que n o sepa leer y e s c r l vir y aprobados por el R e a l Ministerio.
Sobre escrivanos.
Que los escrivanos de las Curias de l a Isla, así c o m o de la R e a l
Governador, R e a l P a t r i m o n i o , B a y l í a General y d e m á s Curias o r d i n a rias, t o m e n da salarlo de c a d a o j a e s c r i t a de su m a n o que t e n g a t r e i n t a
líneas c a d a p á g i n a y seys p a l a b r a s c a d a línea, dos sueldos y seys d i n e ros, assí en lo Civil c o m o e n lo Criminal, y aunque t e n g a n m á s líneas
l a s p á g i n a s y m á s p a l a b r a s las líneas, n o p o d r á n percibir m á s salarlo,
pero n u n c a deven tener m e n o s líneas ni m e n o s p a l a b r a s c a d a línea.
Que de los escritos de los Abogados o del que se escrlvlrá por el m i s m o escrivano en los altercados verbales t o m e n de su salarlo a razón de
q u a t r o sueldos por c a d a oja, l a qual deve c o n t e n e r l a s líneas y p a l a b r a s
a r r i b a dichas, o m á s , c o m o e s t á dicho.
Que l a p r i m e r a p r e s e n t a d a u o b l a t a de la p r i m e r a petición pueda
t o m a r dos sueldos y o t r o s dos de l a p r i m e r a provisión sin l a publicada,
p o r l a qual podrá t o m a r quatro dineros y o c h o de l a notificación, esto
es quatro p o r el escrivano y q u a t r o por el p o r t e r o o corredor.
LA REGULACIÓ DELS P L E T S A MENORCA
395
Que las provisiones in te rio cuto rías o p a r a recibir testigos reciban
assí bien dos sueldos p o r c a d a u n a , en consideración del t r a b a j o p r e s t a n
en llevar l a C a u s a al J u e z p a r a provehirla y h l r a t o m a r l a después de
provenida.
Que los autos c o n t i n u a r a n en los Processos assí de conclusión c o m o
de p r o c u r a r apud a c t a s tome el E s c r i v a n o dos sueldos por c a d a uno.
Que de los productos o papeles que se c o p i a r a n a i n s t a n c i a de las
p a r t e s en los Processos tome el E s c r i b a n o a razón de dos sueidos y seys
dineros por c a d a o j a que deverá c o n t e n e r t r e i n t a líneas y seys p a l a b r a s
c a d a linea o m á s y lo m e s m o t o m a r á n de las coplas.
Que p o r c a d a c o m u n i c a c i ó n que se d a r á a las p a r t e a assí de ios p r o cessos civiles originales c o m o por los c r i m i n a l e s p e r c i b a el escrivano
q u a t r o sueldos y no m á s .
Que de las S e n t e n c i a s assí en las c a u s a s civiles c o m o Criminales a
u n a o j a de papel, n o pueda t o m a r m á s de dos sueldos y quatro dineros
pero lo que p a s s a r à de o j a a r a z ó n de quatro sueldos.
Que por
sueidos, esto
zlera p o r el
el E s c r i v a n o
qualquler m a n d a t o se h a r á
es dos p a r a el E s c r i v a n o y
p o r t e r o , nuncio o corredor
y ocho el P o r t e r o o orredor
en escrito devan t o m a r q u a t r o
dos p a r a el Aguazil y si se h i tomen solamente o c h o dineros
y no m á s .
Que de qualquler e m p a r a que se h a r á tomen dos sueldos, esto es, uno
p a r a el E s c r i b a n o y o t r o p a r a el P o r t e r o o Saig.
Que de las notificaciones se h a r á n en qualquler execuciones de censo
debito de qualquler o t r a deuda se t o m e , esto es en la R e a l Governación
y P a t r i m o n i o , un sueldo y q u a t r o dineros esto es o c h o por el E s c r i v a n o
y ocho por el P o r t e r o , Menos en lo que s e r á g r a c i a special de l a qual
solamente t o m a r á n q u a t r o dineros c a d a uno, pero en las d e m á s curias
o r d i n a r i a s c o m o son B a y l e s forenses se t o m e s o l a m e n t e esto es en la
p r i m e r a y s e g u n d a notificación o asignación de prendas que h a n de
ser personales, u n sueldo y dos dineros, esto es ocho dineros por el E s E s c r í v a n o y seys por el nuncio o Saig, de las d e m á s notificaciones se
t o m e a razón de seys dineros, esto es q u a t r o por el E s c r i v a n o y dos por
el Nuncio y assí bien se previene y m a n d a que en llegado el Nuncio, o
Saig, a s e ñ a l a r prendas a Cumplimiento t e n g a dos dineros por libra de
todo lo que i m p o r t a r a l a execución, que i n s t a r a advirtiendo que en la
p r i m e r a y s e g u n d a notificación no s e r á n c o n t u m á s si el deudor p a g a la
deuda la segunda notificación.
Que qualquler p r o t e s t a judicial que se h a r á pueda t o m a r el e s c r i v a no, esto es dos sueldos por la oblata y f i r m a de ella y después a razón
de dos sueldos y seys dineros por c a d a o j a de registro, l a qual d e v e r á
c o n t e n e r t r e i n t a líneas y seys p a l a b r a s c a d a línea o m á s y, después ocho
dineros p a r a la notificación.
Que de los Certificados se h a r á n en la qualquier Curia se t o m e por
396
MIQUEL ÀNGEL CASANOVAS I CAMPS
el E s c r i v a n o , esto es no conteniendo m á s de u n a oja con el sello, seys
sueldos y si p a s s a a razón de los sueldos y seys dineros por c a d a oja.
Que de l a s letras que se d e s p a t x a r a n por las Curias de la R e a l
Govon y P a t r i m o n i o en las quales no h a b r á algún producto inserido, sino
que Irán lizamente pueda t o m a r el E s c r i v a n o q u a t r o sueldos y en los
otros Tribunales ordinarios t r e s y si en ellas v a n algunos productos o
capítulos inscritos a h o r a s e a n m u c h o s o pocos p u e d a t o m a r esto es en
l a R e a l Governación y P a t r i m o n i o ochos sueldos y en los otros T r i b u n a les ordinarios siete y no m á s .
Que c a d a copia a h o r a que s e a l a r g a o c o r t a , que se p a s s a r à de un
T r i b u n a l inferior a un superior p e r c i b a el E s c r i v a n o de é s t a por l a p r e s e n t a d a un sueldo y de los instrumentos que Inseriran en las Causas o
Processos, los E s c r i v a n o s de c a d a T r i b u n a l respectivo perciban seis dineros c a d a uno.
Que de las citaciones de los testigos criminales a h o r a sea dentro la
villa c o m o en sus arrevales t e n g a el alguazil ocho dineros y ocho el E s c r i v a n o ; pero en los civiles, esto es, en l a R e a l Govon y Real P a t r i m o n i o
ocho dineros, esto es q u a t r o el E s c r i v a n o y q u a t r o el P o r t e r o y en las
d e m á s Curias o r d i n a r i a s seys dineros, q u a t r o por el E s c r i v a n o y dos por
el n u n c i o o Saig y lo m i s m o se t o m a r á en t o c a n d o razones l a p a r t e .
Que de qualquler villete se d e s p a t x a r à se tome esto es en los C r i m i n a l e s dos Sueldos, uno por el Alguazil y o t r o por el E s c r i v a n o , pero
en los Curiales se t o m a r á un sueldo y q u a t r o dineros, esto es ocho por
el E s c r i v a n o y ocho por el P o r t e r o , en l a R e a l Governación y Patrimonio,
y en las d e m á s Curias un sueldo y dos dineros, esto es ocho dineros por
el E s c r i v a n o y seys p o r el nuncio o Salg.
Que de los sequestros que se h a r á n en quales quier Curias de l a Isla
se t o m e n por el E s c r i v a n o , por el S a l a r l o de el a q u a t r o dineros por libra,
en tal que se pueda e x c e d e r de dies libras se hiziere por delitos u o t r a s
c o s a s criminales o por deudas civiles en virtud de letras u orden de l a
R e a l Govon o R e a l P a t r i m o n i o , en tal c a s o el salario del Sequestro s e r á
del E s c r i v a n o de la C u r i a de la R e a l Govon o R e a l Pnio por ser derecho
e s p e c t a n t e a él y por ser el E s c r i v a n o del lugar en donde se h a r á s o l a m e n t e subrogado t o m a r á la media dieta y el salario del auto, que s e r á n
los sueldos y sl a y obligación y fianzas seys con lo que t e n d r á b a s t a n t e
remuneración.
Que de qualquler a u c t o de obligación y f i a n z a s o l a m e n t e deve t o m a r q u a t r o sueldos, dos p o r l a obligación y dos p o r la f i a n z a y s e r á n m á s
fiadores dos sueldos por c a d a fiador.
Que de los testigos que en v i r t u t de letras de algún Tribunal superior se recibirán en las Curias inferiores, solamente deve t o m a r el e s c r i v a n o de aquella C u r i a inferior un sueldo por c a d a oja, que escrivlrá
c o m o s e a subrogado y el otro sueldo y seys dineros será del Esno. del
T r i b u n a l superior, de donde d i m a n a r o n d i c h a s l e t r a s .
LA HEC UI, A Cl Ó DtJ.S PLETS A MENORCA
397
Que de las propiedades que se a r r e n d a n por orden de a l g u n a Curia
inferior s o l a m e n t e pueda t o m a r el E s n o por el r e m a t e q u a t r o sueldos y
q u a t r o el el N° o Salg, y si a y fianza t o m a r á q u a t r o sueldos por l a oblig a c i ó n y fianza. P e r o en las Curias de la R e a l Govon y Pnlo, q u a t r o dineros p o r libra y en c a s o se vendan dichas propiedades se t o m a r á a r a zón de o c h o dineros por libra, esto es q u a t r o por el E s n o y q u a t r o por
el Nuncio o Salg, con tal de que n o p u e d a n e x c e d e r de diez libras c a d a
uno.
Que de qualquler a r r e s t o u h o m e n a j e se t o m e q u a t r o sueldos, dos
por el alguazil y dos por el E n n o y assí bien percibirá el E s n o quatro
sueldos por el a u t o que c o n t i n u a r á si a l g u n a p a r t e a g r a v i a d a quita la
Instancia.
11)
Sobre Notarlos.
Que en concideración a los abuzos g r a n d e s y percudiciales que se
e x p e r i m e n t a n en q u a n t o al offlcio de los Notarlos se o b s e r v a r á n los s i guen tes.
Que los Notarlos c a d a uno, devan poner en protocollo todos los autos
o i n s t r u m e n t o s que se h a r á n , esto es lo que h a r á n en 1733 los devan t e n e r en Protocollo p o r Navidad de 1734 y d a r certificado a las Curias de la
R e a l Govon de ello y a los que no lo h a g a n y f a l t a r a n a lo que aquí e s t á
o r d e n a d o s e r á n privados de su offlcio por el t i e m p o bien visto o m u l t a dos sigún l a f a l t a qu ese e x p e r i m e n t a r a .
Que los Notarios devan s a c a r ad l o n g a m y con todas las clausulas
así los t e s t a m e n t o s c o m o los d e m á s autos o I n s t r u m e n t o s que h a r á n y no
c o n e s s f . P o r que de esto se sigue que a ú n los m i s m o s Notarios llegan
a n o s a b e r las s u b s t a n c i a s de aquellos, zo p e n a de perder dos p a r t e s del
salarlo los p e r t e n e c i e r a por aquel a u t o u Instrumento, pues no p r e s t a n
l a t e r c e r a p a r t e del t r a b a j o y las t a z a s son e c h a s h a v l d a c u e n t a y c o n sideración al t r a b a j o p r e s t a al Notario.
Que si algún Notarlo, u o t r o h a r á algún a u t o d e f r a u d a n d o al Rey
(Q. D. G.) o qualquler o t r a p e r ç o n a de su derecho t a l n o t a o sujeto s e r á
privado de su offlcio y processado c o m o falsario y p e r j u r o como e s t á
o r d e n a d o en el Pregón del 15 de Diziembre de 1716 y por orden de l a
Curia de 12 de J u l i o de 1728.
Que todos los Notarlos d e n t r o del espacio de año y medio que e m p e s s a r a el día de l a f e c h a de e s t a s ordenes redusgan todos los autos y
i n s t r u m e n t o s en Protocollo y a c a b a d o el plazo del Certificado de h a v e r
cumplido e x a c t a m e n t e con e s t a orden, so p e n a de privación del offlcio
y m u l t a bien vista.
Que por l a e x p e r i e n c i a que se tiene, que d e s t a r las n o t a s de los d i funtos n o t a r i o s esparcidas y en poder de otros Notarlos no se tiene de
ellos la custodia que se requiere de lo qual puede r e s u l t a r g r a n d e p e r julzlo al público beneficio se ordena que todos las n o t a s de los difuntos
a
398
MIQUEL,
ÀNGEL
CASANOVAS
I
CAMÍ'S
Notarios sean, puestas en poder de algún Notario, d a n d o éste caución de
bien m i n i s t r a r aquellas slgún se requiere, porque de no g u a r d a r l a s y t e nerlas en deuida f o r m a puede r e s u l t a r grandissímo daño a m u c h a s
haziendas m a y o r m e n t e m i n i s t r á n d o l a s p e r c o n a s p a r t i c u l a r e s que Ignor a n lo que son. Y assí dentro de t r e y n t a días desde l a f e c h a de e s t r a s
ordlnaciones deven todos aquellos que tienen n o t a s de Notarios antiguos
ponerlos en poder de a l g ú n Notario, y éste dentro del t é r m i n o de t r e i n t a
t a días desde el e n t r e g o d a r certificado a la C u r i a de l a R e a l Govon Uv
de aquella villa que c o m o d i c h a s n o t a s de tal n o t a r í a p a s s a r e n a su p o d e r y l a m i s m a regla se deve g u a r d a r en las n o t a s de los Notarlos que
en a d e l a n t e p o d r a n fallar b a x o l a p e n a bien vista a l R e a l Ministerio.
Que los Notarios que al p r e s e n t e t i e n e n en su poder n o t a s de d i f u n tos N o t a r i o s devan assi bien d e n t r o seys días desde l a f e c h a de estas
ordenes d a r c e r t i f i c a d o a l a C u r i a de l a R e a l Govon y V. del t e r m i n o de
donde d e m o r a n de las n o t a s t i e n e n en s u poder y p r e s t a r Caución de
t e n e r aquellas en devida custodia y de d a r q u e n t a y razón de ellas en
qualquier tiempo las s e r a pedido; y en c a s o de e x p e r i m e n t a r s e falta
s e r a n privados de oficio y m u l t a d o s con lo bien visto ai R e a l Ministerio.
Que n o t a r i o s en los Instrumentos, que h a r á n , devan por lo menos
c i t a r u n articulo r a d i c a l , o t r a m e n t e , s e r a n multados con la p e n a bien
vista por el R. Ministerio.
Que todos los n o t a r i o s devan d e n u n c i a r al lugarteniente de Prodor
R e a l los llegados, donaciones, o t r a n s p o r t a c i o n e s h e c h a s a favor de
Iglesias d e n t r o de un mes, so p e n a de privaciones de officlo y m u l t a bien
vista.
Que se observan las a n t i g u a s t a s a s por p a r e c e r muy a r r e g l a d a s y
p u e s t a s a razón, y son c o m o se siguen.
P r i m e r a m e n t e de qualquier auto de venta, y en c a r g a m e n t o de c e n so, y quitamiento o luissión de aquel h a s t a q u a n t i d a d de q u a t r o libras
censo o s i n q u e n t a libras en dinero, se p a g a r a s o l a m e n t e dies sueldos
= De q u a t r o libras de r e n t a h a s t a ocho = quinze sueldos. De ocho lib r a s censo h a s t a diez — v e i n t e sueldos. De doce libras censo h a s t a veint e y quatro, t r e i n t a sueldos = De veinte y q u a t r o h a s t a q u a r e n t a , t r e i n t a y cinco sueldos. De q u a r e n t a libras de r e n t a h a s t a sinquenta, s i n q u e n t a sueldos. De s i n q u e n t a libras de r e n t a en a d e l a n t e , t r e s libras.
Declarándose que si al pie de dichos a u t o s h a y opaco, tome el n o t a r i o
por aquella a h o r a sea, de m u c h a a p o c a c a n t i d a d , slnco sueldos y por
c a d a uno que p o n d r á su f i r m a en aquel auto, dos sueldos, y si en dicho
a u t o a y obligación p r e c a r i a , l a ación o c l a u s u r a de eviccion m a y o r p o r que en ellas se a l a r g a n m u c h o , los tales a u t o s pueda t o m a r el n o t a r i o
sinco sueldos o m a s del salario.
Que de resignaciones de Censos h a s t a c a n t i d a d de q u a t r o libras
censo tome en n o t a r i o por el salario de aquel a u t o quinze sueldos y p a s -
LA REGULACIÓ DELS l'LETS A MENORCA
399
s a r de quatro libras d e r e n t a se observa la t a s a de los a u t o s de e n e a r g a miento.
Que los autos de v e n t a s establecimientos y a l i e n a c i o n e s de propiedades c o m o son c a s a s , viñas, Jardines, campos, posesiones, y alearlas y
o t r a s quales quier propiedades, s e a n seguida l a m i s m a t a s a y f o r m a de
los e n c a r g a m i e n t o s . Declarando que el n o t a r i o n o pueda t o m a r sino del
Crédito de l a v e n t a o establecimiento quedera por el venedor assl de
Censo c o m o precio e n dinero con e s t a condición que si s e r a v e n t a de
establecimiento de a l g u n a Posseslon t a n c a r g a d a de Censo o deudas
que n o quedee crédito al vendedor, pueda el n o t a r i o t o m a r por el S a larlo del t a l a u t o T r e i n t a sueldos conclderando el g r a n d e t r a b a j o presta
el Not. en aquel a u t o , y si ay uno o m u c h o s p a u t a s pueda t o m a r sinco
sueldos y n o m a s por t a n t o s q u a n t o s p a u t a s huviera.
Que los autos de constitution de dotes h a s t a sinquenta libras en d i n e r o t o m e el n o t a r i o por su salario dies sueldos. De sinquenta libras
h a s t a ciento, quince sueldos. De cien libras h a s t a c i e n t o y sinquenta,
veinte sueldos. De ciento y sinquenta h a s t a doclentas sinquenta, veinte
y sinco sueldos. De duciento c i n q u e n t a h a s t a quinientas, t r e i n t a sueldos.
De quinientas libras h a s t a mil, q u a r e n t a y sinco sueldos. De mil libras
h a s t a dos mil, dos libras y diez sueldos. De dos mil h a s t a qualquler c a n tidad, n o e x c e d i e r a de t r e s libras. D e c l a r a n d o que haviendo delitore al
pie d e dicho a u t o pueda h a v e r en n o t a r i o f o r m a s el salarlo dies sueldos
por el debitorio y cinco sueldos por la a p e c h a y n o m a s a d e l a n t e s . E n tendiéndose que se a l a r g u e l a a p o c h a al pie del auto o debitorio.
Que las donaciones a r r a s m a t r i m o n i a l e s , debitorlos, a p o c h a s , d e f l n clones, indemnidades y a u t o s que se h a s e n de obligasion y desobligaslon,
se observe l a m i s m a f o r m a d e las constitutiones dótales, con t a l que n o
s e a n autos m o m e n t á n e o s y se saquen con s u devida f o r m a . Y siendo
m o m e n t á n e o s y tales quienes se devan s a c a r en f o r m a n o pueda h a v e r
en n o t a r i o en t a l c a s o m a s d e l a m e t a d de su salario.
Que de los poderes que se h a r á n en la isla t o m e el n o t a r i o por la
f i r m a dos sueldos, y si p e d i r á n copia siendo s o l a m e n t e p a r a pleytos sinco
sueldos y ocho dineros, y s e r a n ad littes e t ad exigendum, dles sueldos, y
siendo de o t r a calidad n o conteniendo m a s de un poder, n o pueda t o m a r
m a s de sinco sueldos y ocho dineros, y siendo General, c o m o n o s a l g a de
la Isla t o m e q u a t r o sueldos p o r c a d a poder, entendiéndose siempre t o m a n d o copia, porque n o t o m á n d o l a n o p o d r a t o m a r m a s de dos sueldos
por c a d a f i r m a ; de los poderes que se h a r á n p a r a collaciones de b e n e ficios o p e r m u t a c i o n e s de aquellos h a y a el n o t a r i o por aquellas quinze
sueldos c o m p r e h e n d i d a s las f i r m a s , pero si s e r a n por poderes f u e r a de
l a Isla p a r a pleytos y c o b r a r h a y a el n o t a r l o dies sueldos por las f i r m a s .
Que de los poderes g e n e r a l e s que se h a r á n por f u e r a l a Isla que c o n t e n d r á n poderes p a r a pleytos, p a r a cobrar, p a r a recibir quentas, t r a n s i gir y c o n c o r d a r , attendiendo que dichos poderes se h a n de a l a r g a r , y no
400
MIQUEL ANCFX CASANOVAS I CAMPS
v a n por e n f . h a y a el n o t a r l o por c a d a uno viente y cinco sueldos ultra
l a s f i r m a s , y que de qualquler titulo clerical h a y a el n o t a r i o por su s a lario viente sueldos.
Que de cualquier auto de a r r e n d a m i e n t o de possesiones, de propiedades puede h a v e r el n o t a r i o q u a t r o sueldos de c a d a p a r t e y si se ped i r á copia t o m a r l a el n o t a r i o , a dos sueldos y seys dineros por c a d a o j a
sin la a u t e n t i c a c i ó n , la qual v a l d r á q u a t r o sueldos.
a
Que de los r e m a t e s de quales quier propiedades que se r e m l t e r a n al
e n c a n t o por medio de corredor o saig tome el n o t a r l o a quatro dineros
p o r libra por el espacio de un año, y lo m e s m o el corredor o seig, y si se
t o m a r a la copia a r a z ó n de dos sueldos y seys dineros por c a d a o j a sin
la a u t e n t i c a c i ó n y havlendo fianzas t o m a r a dos sueldos m a s por la f i a n ça. Y si s e r á venta, t o m a r a a q u a t r o dineros por libra de todo el precio.
Que de qualquler p r o t e s t a e x t r a j u d i c i a l por la p r e s e n t a d a el n o t a r l o
siete sueldos y seys dineros, y por la r e s p u e s t a otros t a n t o s , y si p r e n dieran copia la p a g a r a n a dos sueldos y seys dineros por oja, y la a u t e n t i c a c i ó n v a l d r á q u a t r o sueldos.
Que de los t e s t a m e n t o s y donaciones c a u s a mortis, de bienes que
v a l d r á n h a s t a cien libras se pague al n o t a r l o por su salario viente sueldos passando de cien libras h a s t a quinientas — q u a r e n t a sueldos = p a s sando de quinientas libras = t r e s libras = llegar a mil libras = sinco
libras = P a s s a n d o de mil libras h a s t a t r e s mil = seys libras = de t r e s
mil libras h a s t a sinco mil dies libras, y n o podrá e x c e d e r aunque llegare
l a c a n t i d a d a cien mil libras, d e c l a r á n d o s e a d e m á s de este salarlo podrá
t o m a r el Notarlo, por la publicación, sinco sueldos, y se c o n t i n u a r á d i c h a
publicación en el original s o l a m e n t e ; y se t o m a r á del c a r g o y descargo,
y si el n o t a r i o ira f u e r a la Vlla se entiende, a Possesión u o t r a s Villas
t o m a r a a m á s el salarlo, viente sueldos por c a d a día que v a c a r a , y siendo
a algunos h u e r t o s , o. Jardines f u e r a de l a Vlla pueda t o m a r dies sueldos.
Que de los codiclllos se t o m e la m e t a d del S a l a r l o del t e s t a m e n t o ,
pero en los I n v e n t a r i o s s e a observada l a m e s m a f o r m a de los t e s t a m e n t o s y por razón del m u c h o tiempo pueda e s t a r ocupado en recivlr
dichos inventarios, podrá h a v e r sinco sueldos por c a d a día, y si s e r á
f u e r a de l a Vlla, l a dieta c o m o en los t e s t a m e n t o s .
Que de los e n c a n t e s se tome sinco sueldos por c a d a dia d u r a r a n y
del procedido de ellas a razón de q u a t r o dineros por libra y si s e r a f u e r a
l a dieta c o m o en los t e s t a m e n t o s .
Que en las t r a n s a c c i o n e s y divisiones se siga la m e s m a t a s s a de los
t e s t a m e n t o s con la limitación que c a d a p a r t e o c o n t r a h e n t e deva p a g a r
el salarlo que i m p o r t a r a m e n o s que de las divisiones no se t o m e el s a l a rlo, sino del limpio y liquido pues en los tales Instrumentos se divide
c o s a cierta.
Y por q u a n t o en la a n t e c e d e n t e t a r i f a no se haze mención de los
autos de Compromlsso en a d e l a n t e deveran los notarios t o m a r viente
sueldos por c a d a a u t o de compromlsso que h a r á n y no m á s .
LA REGULACIÓ DELS l'LETS A MENORCA
12)
401
Sobre Almostazenes.
Que los J u r a d o s c o m o s e a n Almostazenes Mayores la persona que
o c u p a r a este empleo deva e s t a r siempre s u j e t a a l a dirección y Inspección de ellos sigún p r á c t i c a y a n t i g u a constitución de l a Isla.
13) C a u s a s Criminales deven ser ohidas y d e t e r m i n a d a s sin perder
tiempo slgun l a Ley Civil c o m o a n t e s m e n o s la t o r t u r a no admitiendo
l a constitución de I n g l a t e r r a l a t o r t u r a en sus dominios, y qualquler que
s e a desinteresado p o r m a t a d o r después de ta execucion de l a s e n t e n c i a
h a de ser colgado con c a d e n a s o dividido e n q u a r t o s el cuerpo y estos
con l a c a b e z a h a n de ser plantados en diferentes p a r t e s de la Isla y
quedar assl h a s t a que sean consumidos.
L a s visuras de cuerpos se h a n de h a z e r c o m o a n t e s y las dietas de
los ministros s e r a n slgun las reglas establecidas de l a Isla.
14) P o r las presentes se o r d e n a que las regulaciones arriba m e n c i o n a d a s s e a n p u n t u a l m e n t e observadas por lo venidero y que n i n g u n a
persona a t r e v a a f a l t a r a ellas en p e n a de castigo pecuniario o corporal
bien visto a la Curta de l a R e a l Governación según l a calidad del d e lito.
15) P a r a que la g e n t e de la Isla estén Informados de las nuevas
regulaciones que contienen los artículos a n t e c e d e n t e s se deve publicar
el B a n d o que se sigue fixandole en c a d a Universidad de la Isla.
PREGON
P o r q u a n t o las dilaciones y o t r a s m a l a s p r a c t i c a s que h a s t a aquí se
h a n Introducido en los Pleytos y Compromlssos ordenados por l a P r a c m a t i c a de Carlos V h a n llegado a tal e x t r e m o y abuso que h a sido n e cessario t o m a r concideraclón d i c h a s p r a c t i c a s y de f o r m a r nuevas r e glas p a r a prevenir tales abusos por la venidera y por estos motivos se
h a n f o r m a d o nuevas reglas diferentes puntos que se siguen.
P r i m o la Ley Civil y la p r a c t i c a en M e n o r c a s o l a m e n t e deve ser
observada en las Curias de l a Isla.
2.—Sobre recusaciones a Juezes.
3.—Sobre memoriales a Governadores.
4.—Limitación de tiempo a los Abogados p a r a t e r m i n a r pleytos.
5.—Limitación de tiempo a J u e z e s p a r a d e t e r m i n a r pleytos.
6.—Cosas de menos valor de veinte pessos s e r a n determinados v e r balmente.
7,—Apetlaclones de las s e n t e n c i a s en M e n o r c a y no se a d m i t i r á n
apellaciones a I n g l a t e r r a por menos valor de ochocientos pessos.
402
M I Q U E L À N G E L CASANOVAS
I
CAMPS
8.—Sobre compromissos slgun l a p r a g m á t i c a de Carlos Quinto con
l a f o r m a que se deve observar.
9.—Sobre otros compromissos que son voluntarlos a requerimiento
de las p a r t e s .
10.—El S a l a r l o — De J u e z e s en c a u s a s de todas l a s Curias.
— De Abogados en t o d a s las Curias.
— De P r o c u r a d o r e s .
— De E s c r i v a n o s .
11.—Regla p a r a Notarios públicos, con la regulación de sus Salarios.
12.—Regla p a r a Almostazenes con regulación de sus salarlos y penas.
13.—De J u y c i o s Criminales y visuras de cuerpos muertos por a c c i dente.
14.—La p e n a de f a l t a r a e s t a s regulaciones.
1 5 . — P r o c l a m a c i ó n p a r a i n f o r m a r a l a gente de M e n o r c a de estas r e gulaciones.
Y p a r a que todos en general sean informados del contenido de e s t a s
regulaciones (Cuyo original se h a y a recondido en l a C u r i a de la R e a l
G o v e r n a c i ó n ) , se h a d e s p a t x a d o coplas de ellas a t o d a s las B a y l i a s y
d e m á s Curias de J u d i c a t u r a en l a Isla, y los ministros de estas Curias
son p o r los p r e s e n t e s requiridos de h a z e r h o s t e n t a c i o n de d i c h a s r e g u laciones a todos los que d e m a n d a r a n sobre s u contenido y de permitirles
s a c a r copias de ellas sl lo piden. A m á s por l a s p a r t e s se haze s a b e r a
todos que tienen c a u s a s corrientes que a c u d a n a los J u e z e s de dichos
T r i b u n a l e s p a r a d e s p a x a r l a s sin p e r d e r tiempo. E s t e B a n d o s e a publicado
en las Villas de c a d a t e r m i n o y después f l x a d o e n l a s salas de c a d a U n i versidad respectiva.
D a d o en M a h ó n , a 19 de Mayo de 1713.
Rlch. Kane.
V t S a n x o Assor
V t F o n t Regís et phls Adtus.
V e r a Copla ent. B a r t h o l o m e u s Deya Not. a c C .
Minory í n s u l a Sba.
a
R.
a
Guberacionis
Se es t r e t a l a pnt. de u n a Copla qul p a r a en poder del Dor J u a n
U y ñ a Not. R e g e n t l a E s c r i v a n i a de fadigas Reyals de Clu. y perqué c o n s ti a l a v e r i c t a t dono l a pnt. que c o n t e n 29 fulls y ab dlt son original
v e r t e d e r e m e n t c o m p r o b a d a p e r mi debaix S c r i t P a u Ribas y Pons Not.
App. de d i t a C l u . n a t u r a l y habint. y p e r que a e s t a copia y c e r t i f i c a d o
e n t e r a fee y Crèdit 11 s i a d o n a d a en qualsevol p a r t que convlnga, don l a
pnt. de l a m í a m a propia s c r i t a y s i g n a d a ab mon a c o s t u m a t signe de
m o n a r t de N o t a r i a y f i r m a t de l a m í a m a y n o m als 28 de Sepbre.
1775.
a
Descargar