Socorrisme # Socorrismo

SOCORRISME: ASSISTÈNCIA SANITÀRIA IMMEDIATA NIVELL II
Preventiu: Abans que passi solucionar els problemes que puguin ocórrer
Socorrisme
Reactiu: Reaccionar sobre el que passa
Situació d'urgència amb risc vital, per minúscul que sigui
Objectiu:
Mantenir els signes vitals: consciència, respiració i pols
No agreujar l'estat de la víctima. Fer només fins allà on sabem, si no ens recordem, no tocar.
Tranquil·litat del socorrista
Moure el ferit amb precaució sense fer més mal del que tenen
PAS Primària: pols, respiració i consciència. Secundària
Avisar als sistemes d'emergència (mossos, policia, 061a espanya, 112 món.
Autoprotegir−se amb guants, la situació (si és una accident posar els triangles 150 metres davant, 150 metres
darrere, aturar el trànsit, si s'ha de fer bocaboca amb roba a la boca per evitar malalties.
Sensorials: cecs, muts i sords
Receptors especials
Motrius: discapacitat cadira de rodes
Parlar−los cara−cara mirant−los als ulls a la mateixa altura, per no fer−los sentir inferiors.
Disminuïts psíquics: parlar amb frases curtes i repetir varies vegades. Presentar−se, dir el teu nom. Esperen
resposta. D'aquesta manera pots saber si la persona és sorda. Parlar sense tocar−los. Si no contesta pot ser que
sigui sorda o que estigui nerviosa
Cecs: No cridar−los ni estirar−los. Se'ls ha d'acompanyar, explicar el que faràs, on els portaràs, com els
curaràs, amb què...
Avis: No són disminuïts, t'entenen perfectament. Et poden ajudar a la situació. No tractar com un nen.
Nens: Si et guanyes els pares et guanyes els nens. Tractar−los bé no com ai maco que t'ha passat...
Estrangers: Problema d'idioma. Un somriure i respecte a la persona va perfecte. Amb mímica.... ensenyar−li el
material amb el que el tractaràs..
PASSOS DEL PAS
1
PROTEGIR
Tancar gasos... no tocar els cables d'alta tensió encara que hi hagi branques ja que et podries electrocutar,
esperar als bombers
En els accidents de trànsit posar triangles 150m davant/150m darrere
Armilla reflectant
Autoprotegir−se: gorres, guants (làtex, vinil..)
Barrera a la boca per fer boca−boca
AVISAR
061,bombers,112,policia, mossos d'esquadra Nacional
112 internacional
SOCORRER
Auxiliar, ajudar qualsevol en perill o necessitat. Obligació que tenim d'actuar correctament
• Percebre
• Explorar
• Actuar
• Evacuar
Percebre:
Edat aproximada, sexe ceguesa, paràlisis... de l'afectat
Estat d'ànim de les persones afectades
Tranquil·litzar
Explorar:
Verificacions, detectar lesions
1r signes vitals
2n preguntar i esperar contesta
3r afectació o discapacitats psíquiques
Actuar:
Passos necessaris per evacuar
Actuació eficaç, no córrer, exploració detallada i actuar. Preguntar el nom. Parlar sobre dolors que poden
trobar.
2
Ens podem trobar persones introvertides o persones extrovertides.
Allunyar la gent que molesta...
Evacuar:
Traslladar persona afectada
Avaluar que cal fer en cada cas
• composició lloc, com està, nivell de consciència
• 2. Exploració :.
a)Primària A tothom
b)Secundària: si es pot, si hi ha temps
• saber si hi ha o no hi ha
I consciència
II respiració
III pols
I consciència
Cridar: Li passa alguna cosa ?
Obra els ulls, resposta automàtica
Si no contesta: preguntar tocant−lo
Si contesta V el pols hi és
A alerta el pols hi és
D Cervell adormit. Conscient del tot : comprovar inspiració i pols, resposta al dolor, estat de shock, es va
parant fins que s'ha de fer RCP
Inconscient
N Comprovar respiració i pols. No pessigar ni res Si no hi ha pols RCP
II Respiració: freqüència, ritme i amplitud
• Freqüència: respiracions per minut
• Ritme: Amneas, respiració regular/irregular
• Amplitud Respiració superficial: quan hi ha dolor o profunda
III Pols
3
Mirar irrigació sanguínia. A la artèria, perquè es a prop del cor, és més ample. NO s`ha de treure roba...
Bradicàrdia cor a poc a poc −60 pulsacions per minut (pot estar en situació de shock)
Taquicàrdia Cor ràpid. + 120 pulsacions per minut. Pot ser que hi hagi hemorràgia interna
b)exploració secundària
• Escoltar el que diuen els familiars.
• La exploració secundària es fa de cap a peus seguint aquest ordre
• Mirar el cap: vigilar el cabell, sang...
• No tocar posició en que està
• Passar mans suau per front fins darrere x mirar si hi ha sang. Mirar si hi ha hematoma darrere orelles.
• Si hi ha sang per l'orella o dins l'oïda pot ser que hagi patit l'encèfal
• Ulls, si estan bé, si hi ha sang
• Dents, mandíbules, si s'han desplaçat...
• Coll, desviació de la tràquea, si hi ha sang... Posar l'orella sobre el coll per escoltar si hi ha crepitació
(fractura)
• Clavícules: si estan senceres, totes dues alhora
• Esternon
• Costelles Tova
• Mirar la panxa palpant
• Dura: si està molt dura com la fusta es tracta de peritonitis, budells
molt afectats
• Mirar amb les dos mans. Mirar els dits, crepitacions.....
• Cadera 1per una
• Cames. Una per una fins al peu
COS HUMÀ
Sistema esquelètic
Columna vertebral: separades x material elàstic. Amortigua pes gravetat i el pes del cos.
Columna vertebral és necessària per estar dret.
La graella costal (caixa toràcica) protegeix dos òrgans vitals, els pulmons i el cor.
Al cos humà hi ha prop de 200 ossos que es classifiquen en plans (frontal,parietal), curts (carps, metacarps...),
llargs (fèmur, húmer, radi)
Els ossos fan funció de resistència i la funció de protecció. Els del crani, per protegir l'encèfal, els de la
columna vertebral (per estar drets i per allotjar la medul·la espinal.
Qualsevol lesió a la columna cervical pot donar lloc a lesió medul·lar.
Esternon: os de sota el cor. Per iniciar el suport vital bàsic, compressió sobre l'Esternon per bombejar la sang.
Fractura: Pèrdua de continuïtat de qualsevol estructura i això provoca impotència funcional (no es pot moure),
dolor, lesions que sagnen molt (ossos llargs)
4
Càpsula articular: lligaments, per mantenir les articulacions en moviment.
Lesió a articulació, és quan hi ha luxació, l'ós es troba fora de lloc. Dificultat o impotència per fer el
moviment.
Discs intervertebrals: si es treu de lloc un disc, es provoca una hèrnia discal.
Sistema muscular
Voluntari: regit per la voluntat de la persona. Ens podem trobar ruptures, trencaments musculars.
Ruptures musculars: talls, dels accidents....
Ossos llargs = Músculs llargs
Contracció muscular: podem fer el moviment, tendons afavoreixen el moviment.
Els músculs del tòrax tenen la missió de defensar els òrgans vitals.
Si el tendó d'aquil.les es trenca, cal passar pel quiròfan. 6 mesos de baixa
Els músculs de la cara es caracteritzen perquè són petits, per efectuar la mímica de la persona.
Sistema nerviós
SNC: Sistema nerviós central (cervell, cerebel, tronc cerebral)
SNP: Nervis, medul·la espinal.
Cerebel: coordinació moviments, distància...
Tronc cerebral: Estat de vigília, estat d'adormir. Manteniment ritme cardíac i respiratori
SNC: Recoberts per les meninges, circula un líquid que no alimenta.
Els sentits són les parts especialitzades del SNC
Sistema arterial i venós
L'encarregat del sistema arterial i venós és el cor, que està compost de dos moviments: sístole(contracció) i
diàstole (relaxació)
Venes: recullen les deixalles de les cèl·lules, van cap al cor i tot seguit cap als pulmons, després va cap al cor,
una altre sístole.
El cor està compost per dos aurícules i per dos ventricles
En cada sístole els ventricles s'obren, després es tanca, per evitar que la sang torni enrere.
El ritme cardíac oscil·la entre 80 i 160 contraccions
Hi ha dos tipus de circulació, major o menor.
5
Aurícula ventricle dret, és la part de recollir la sang.
Aurícula ventricle esquerre, és part d'expulsar la sang
En cada sístole hi ha entre 60/160 cm3 de sang oxigenada
Vas sanguini cor−pulmons: artèria pulmonar es divideix en capil·lars sanguinis i després en alvèols, més de
300 milions
Circulació major = sang enriquida en O2
Menor: Ventricle esquerre fa 1 contracció de sang oxigenada arriba a tot arreu i amb les venes al s pulmons:
intercanvi de gasos.
Si es perd massa sang es perd el coneixement
Pel fetge cada minut i passa prop de 1,5 litres de sang. El cervell no pot estar més de 30 segons sense sang
perquè hi ha el seu aliment. Si el cervell es queda sense sang, les cèl·lules comencen a patir, es perd la
consciència
Aparell respiratori
Els pulmons rodejats per pleures. Ajuden a mantenir el moviment correcte dels pulmons i evitar agressions
Freqüència respiratòria entre 12/18 per minut.
Aparell digestiu
Situat a la cavitat abdominal. Fetge/melsa/estómac/pàncreas
Si es lesiona es perd molta sang, s'ha de taponar la ferida per evitar que la sang surti
Aparell excretor
Ronyons/Pròstata/Uretra/Urèter
Absorció de substàncies tòxiques
Lesió a la part posterior: Possible lesió renal caigudes... Dolor intens, lumbar, sang al pipí
Sistema epitelial (pell)
Protecció canvis climàtics, cremades... Lesió: es debilita la pell, facilitat de infeccions, canvis de temperatura
corporals...
OBSTRUCCIÓ DE LA VIA AÈREA
Persona inconscient: Desconnexió total persona del mitjà extern.
Durant la pèrdua de coneixement la musculatura es relaxa... obstrucció via aèria, al perdre to muscular, els
músculs llengua, col·lapsa el pas de l'aire.
6
Causes provocació de la pèrdua de consciència
Hipotèrmia, baixada de pressió, infart...
Llengua: part muscular adherit a sota la boca
Abans de efectuar massatge cardíac: desobstrucció de la via aèria.
Protocol per avaluar un afectat per alteració del nivell de la consciència
• valorar nivell consciència. No moure ni sacsejar les persones que han patit accident traumàtica (caiguda de
certa altura, accidents de trànsit...)
• Valoració Respiració
1.Obertura i desobstrucció de la via aèria. Primer mirar que hi ha dins la boca: restes d'aliments, xiclets,
dentadures .... retirar aquests objectes amb el dit amb forma de ganxo. Vigilar de no enfonsar més els objectes
que trobem a la cavitat bucal.
Per obrir la via aèria utilitzarem la maniobra de front−mentó o front−coll (per qui hi ha possible lesió de la
columna). Per efectuar front−mentó exercirem amb la mà esquerra pressió enrere sobre el coll i amb l'altre mà
obrirem la boca, posant la ma sota el maxil·lar inferior, amb precaució.
2Apropar orella a la boca i fixant la mirada al pit durant deu segons, mirant fixament els moviments
respiratoris (caixa toràcica).
Si no hi ha respiració: fer boca−boca , prement el nas perquè l'aire que introduïm sigui efectiu als pulmons.
Si l'aire s'accepta, la caixa toràcica s'infla. Fer dues insuflacions. Es fa servir les cànules ortofaringes (tub de
gudel) per que es mantingui la desobstrucció de la via aèria.
Mitjans per fer el boca−boca
Es fan servir per utilitzar el contacte directe amb la boca.
• Mascareta de butxaca vàlvula amb un filtre, per insertar i treure l'aire
• Filtre impermeable.
Quan hi hagi fractura de mandíbula, es farà el boca−nas
En un lactant sempre es farà boca−bocanas.
Mecanismes utilitzats mecanitzats per fer bocaboca: embú.
Obstrucció de la via aèria en persona conscient (ennuegament)
• Tos obstrucció parcial de la via aèria. La tos afavoreix el cos estrany s'impulsi. Si es debilita: si esta dret
asseure'l. Fer 5 compressions entre els omòplats amb el palmell de la mà. Si no funciona fer 5 compressions
amunt i adins per sota de l'Esternon (maniobra de hemlich).
Si està inconscient i es diu que s'ha ennuegat, s'ha debilitat i a caigut a terra.
• Mirar consciència
7
• Mirar si hi ha algú a la boca, i treure−ho
• Fer les dues insuflacions de rigor
• Tornar a intentar si no s'aixeca
• Pensar que hi ha obstrucció a la via aèria
• Fer 15 compressions/descompressions si no hi ha cos estrany a la boca tornar a fer 15 compressions, dos
dits per sobre final Esternon (rcp modificat)
Nen ennuegat
1r 5 clatellades entre els omòplats
2n Meitat avall Esternon 5 compressions
3r compressions per sota el melic (més tard caurà a terra inconscient i fer RCP
CADENA SUPERVIVÈNCIA
L'aportació del socorrista és bàsica.
1r Demanda de 061/112
2n SVB: suport vital bàsic
3r SVA: Suport vital avançat (vam, administració oxigen)
Infart agut de miocardi: desfibrilació del cor. Desfibrilador semi−automàtic.
1r Socorrista fer RCP
si s'ha fet SVB, haurà arribat O2 i la possibilitat que tingui seqüeles baixa
En cas que sigui un nen, un ofegat, 1 traumàtic, intoxicat, primer fer 1 fase suport vital bàsic (15
compressions, 2 insuflacions)x5
80% de les aturades cardiorespiratòries són un problema cardíac.
Eliminar els perills del voltant: fils electricitat, gasos, treure el ferit de l'habitació si hi ha masses perills...
Treure roba per sortir de problemes, x fer massatge cardíac o valorar la respiració
Persona conscient: controlar respiració, consciència i circulació
Persona inconscient: vigilar molt. L'obstrucció de la via aèria, circulació sanguínia instantània.
Parar de fer rcp per exemple si portes 20 minuts estàs esgotat i veus que no respon
Ofegats, gent amb disminució temperatura corporal: pot ser aguantar 20, 30, 40,45 minuts fer SVB
Suport vital bàsic en la persona inconscient
Alteració del SN
8
Disminució nivell de consciència.
Valorar consciència
Demanar ajut
obertura via aèria
No hi ha ritme cardíac
Fer 2 insuflacions
Si no reacciona valorar si el cor funciona, el pols (mesurar el de la caròtida, al costat del coll, desplaçar 3 cm
la nou i comprovar signes de circulació).
2 insuflacions/15 compressions adult: a partir de 8 anys.
1 insuflació/5 compressions en lactants i pediàtrics
Cada 1 o 2 min aturar 1 moment i comprovar qualsevol senyal de vida
Si només es tracta d'una parada respiratòria, desobstruir la via aèria i fer insuflacions (12 per minut més o
menys)
La dona embarassada no la posarem mai decubit supí (panxa enlaire) com les altres persones per fer qualsevol
exploració, la posarem en decubit lateral esquerre, per evitar que el fetus pressioni sobre la vena cava. Mai
apoiar sobre la part dreta ja que hi ha el fetge .
Ritme de RCP
En adults:
90/100 compressions/minut
12/15 insuflacions
Lactant: 0−1 any:
5 compressions
1 insuflació
Nen
5 compressions
1 insuflació
anar alternant les compressions i la insuflació
fibrilació ventricular
9
DEA desfibrilador extern automàtic
Quan el cor està en sistòlia, −−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−− La línia de l'electrocardiograma esta plana
Fibrilació ventricular no es observable externament, necessari un dea directament, sinó utilitzar el massatge
cardíac
HEMORRAGIES I SHOCK
Shock: falta d'oxigen
Hemorràgies: arterial: molta pressió
Venes: poca pressió
Capil·lars: petits venes d'enllaç, hemorràgies petites
Externes: Les que veiem
Internes: Les que passa dins el cos però no les veiem
Exterioritzables: S'han produït en òrgans interns, però podem sortir per un forat natural del cos. Més de 40%
de la sang uns 2L de sang en poc temps desprès entra en xoc, pulsacions altes (taquicàrdia)
Externes: Surt la sang. Tamponar amb alguna cosa neta (gasses estèrils o tovalloles o draps nets) i aplicar
sobre forat sagnant
Torniquet: Anular circulació del membre. ES fa amb un drap o jersei d'amplada considerable. Donar ben bé
tota una volta al braç. Cada ½ hora es pot anar obrint i tancant .
Internes: Abdominal, toràcic
Pulmons, fetge, melsa. Segrega molta sang en poc temps, després d'un cop com ara accident de cotxe, caure
d'una alçada, contusions abdominals...
No treure qualsevol objecte que pugui estar clavat com ara branques, trossos de ferro...
Exterioritzables:
Anus: Per la caca Sang negre, color quitrà hemorràgia al budell
Sang vermella: hemorroides
Vaginals: Si persona gran que sagni sang úter. Es pot tractar de càncer d'úter
Hemorràgia durant embaràs: aborts, 3 mesos d'embaràs, 3r trim embaràs, urgència, placenta que va cap a dalt
Boca: Sang espumosa, bronquis
Nasals: pinçar sobre el nas i el cap avall
Orella: No parar la sang, deixar que surti si ve de dins, ve del cervell, no taponar podria ocasionar hematoma
10
al cervell. Portar sempre a urgències
Lesions ull : produïdes per lleixiu, salfumant, ... Ull obert sota aixeta dos o tres minuts tapa sempre els 2 ulls.
Per evitar el moviment
Xoc
Pèrdua de sang, falta d'oxigen, vòmits i diarrees, cop de calor, pèrdua de líquid, xoc anafilàctic, sèptic:
meningitis droga
Xoc dolor: abrigar , si presenta massa dolor després perd el coneixement
PICADES
Inoculació verí
Picades d'insectes: Inflamació zona, dolor, picades
Picades de paparres: Xuclen sang, 1r matar insecte amb insecticida, posar oli
Escorpins: Solen picar a extremitats. Si et piquen dolor, 1 picada deixa forat considerable, inflamació, adema
considerable
Neteja: aigua + sabó. Compreses fredes o bel, mantenir extremitat immobilitzada
MOSSEGADES
90% de les mossegades són de gos
1r netejar. Simple mossegada, arrencament teixit tou.
Cobrir immobilitzar zona.
Important saber de qui és el gos, saber si té posada la vacuna de la ràbia
Mossegades de gat
No fan gran ferida però ferida petita molt més profunda. Pot comprometre 1 artèria
Serp
(serps d'aquí no mortals). No moure extremitat, anafilàxi augment de sensibilitat de les nostres defenses.
Reacció cos contra alguna cosa que reconeix com a no vàlid
Pot arribar a xoc: compromís respiratori, necessitat oxigen, taquicàrdia i Bradicàrdia
ACÈPSIA I DESINFECCIÓ
Netejar les mans abans de tocar qualsevol pell.
Desinfectar amb antisèptic: alcohol iodat, povidona iodada, desinfecció ferides
11
Si la persona és al·lèrgica al iode, es pot utilitzar clorhexidina, color rosa que està compost per sabó i
antisèptic
Material per tenir a la farmaciola
Desinfectant, pinces, gasses estèrils, tisores de punta rodona, tirites, venes
MOBILITZACIÓ I IMMOBILITZACIÓ DEL MALALT
Immobilitzar coll amb collaret cervical
Inconscient:
Control cervical, les vertebres que no es moguin
Alinear Cap/coll/tronc sempre moure en bloc.
Tot malalt traumàtic té lesió cervical, fins no es demostri el contrari
Ordre freqüència de lesions:
Xarinel.la dorso−lumbar
Columna vertebral
Columna cervical
Columna dorsal
Símptomes lesions columnes
• Fractures alteració nerviosa
• Fractures amb alteració nerviosa
Mecanismes de producció de lesions vertebrals
• Flexió 2. Extensió 3. Compressió 4 Rotació
Mètodes immobilització columna
Tracció: estirar el cap
Material immobilització
Collaret cervical, fèrula espinal, taula llarga, matalàs de buit, llitera de cullera
Mètodes de Mobilització
Llitera de cullera.
Rautec: Extreure emergència malalt dins el cotxe sempre que sigui inconscient i no respiri
12
TRAUMA−TORAX ABDOMEN
Els 50% de les morts immediates o en els primers minuts després d'un accident són per les lesions sobre les
estructures contingudes en el tòrax
Valoració trauma toràcic
Poder veure el tòrax
Mirar freqüència respiratòria
Preguntar el que li passa
Observar la coloració del malalt
Observar deformitats del tòrax
Palpar les costelles .
Patologies probables al tòrax
Pneumotorax: Aire que entra a la pleura i al pulmó
Obert: Fractura oberta de tòrax
Tancat: el malalt es va inflant el tòrax es deforma en ambdós casos
Pneumotorax tancat igual a forat al pulmó
Tractament: EN el cas del Pneumotorax tancat no es pot fer res, es veu la deformitat però no podem actuar
Obert: tapar estructura amb gassa estèril. Enganxar gassa per 3 punts − per un . Deixar−lo assegut
incorporar−lo, tapar−lo amb una manta
Hemotorax
Baixada de pressió, no coagula bé. No sabem si el tòrax es ple de sang. Entan hipovolèmics. Taquicàrdia.
Controlar calor i proporcionar oxigen
Objectes clavats
Apunyalament...
Foradament pleura.. deriva a Pneumotorax. No retirar mai res que estigui clavant. Fixar bé els objectes perquè
no es moguin. Tou de gasses i esparadrap . Proporcionar oxigen.
Fractura costelles
o fissura de costelles. Es torna a col·locar a lloc. Cada cop que aspira li fa mal. Respiren superficialment
Tòrax inestable
13
Trencament costella per dos llocs. Part del mig queda suelta. Inspiració tall costella va cap a dins. Oxigen i
tapar−lo
TRAUMA ABDOMEN
Fetge, melsa
Melsa: creació glòbuls vermells i glòbuls blancs (formació de la sang) . Hi arriba molta sang, es molt tova i
fàcilment lesionable.
Lesions tancades o obertes
Lesions tancades
Melsa: Dolor part esquerra abdomen. Lesió melsa. Quiròfan directe, no es nota palpant.
Fetge: Aguanta millor impactes. Quan palpes es queixa de mal
Obertes
Hi ha algú clavat, no s'ha de treure
Evisceració, budells fora, no reintruduir−los, tapar amb gasses, vigilar infecció.
MECANISMES PERDUA DE CALOR
TRANSTORNS PER LA CALOR I PEL FRED
Calor
1.rampes
2. insolacions
3. cops de calor
rampes:
Contractures molt doloroses, rampes espatlles o panxa. Reposar víctima a l'ombra amb aigua fresca i
abundant. Petit massatge i fer estiraments
Insolació:
Temperatura corporal elevada, pell calenta, humida vermella, es sua molt, cansament, nàusees, visió borrosa.
Posar víctima a lloc fresc i ombra, colocar compreses mullades, donar aigua abundant, trucar 061. NO donar
aigua persones inconscients
Cops de calor
S'assembla a insolació en quan a símptomes però la persona amb cop de calor no sua. Portar víctima a un
hospital traslladar lloc fresc i ombra, col·locar compreses mullades. Si convulciona la deixem convolcionar
14
LESIONS PER ELECTRICITAT
Poden veure's de seguida o al cap d'unes hores. Provoquen Contractures musculars. Poden provocar parades
respiratòries o cardio−respiratories. Totes les enrampades tenen 1 punt d'entrada i 1 de sortida.
Quan la víctima esta enganxada algun lloc alta tensió... No acostar−s'hi fins que no arribin els bombers.
Si la línia es baixa tensió, separar el fil amb alguna cosa que no sigui conductor i allunyar d'aquest perill.
Controlar signes vitals i si cal RCP, si esta inconscient i respira, PLS
TRANSTORNS PER FRED
4 maneres de perdre calor
• Conducció, perdre calor per conducció ex contacte amb aigua. Aigua perd 25 vegades mes la calor
• Convecció: L'aire que belluga s'emporta molta escalfor
• Radiació: nosaltres radiem calor. El vapor que surt del nostre cos es calor que perdem. Ex: el que fa un
estufa.
• Evaporació: Transformació líquid a vapor. Suor.
• Quan s'arriba a temperatures altes, el cos treu la calor amb la suor.
PROBLEMES D'EXPOSICIÓ AL FRED
Hipotèrmia
Es van contraient els vasos sanguinis des dels petits fins als últims més generals. (els dels òrgans nobles no).
Notem que es comença a envermellir els dits..., va baixant la temperatura
Hipotèrmia lleu: Temperatura corporal 35−32 graus
Hipotèrmia greu: −32 graus
Escala de símptomes i signes i temperatures d'hipotèrmies
36−34 graus: tremolor i escalfreds
34−32 graus: Regidesa muscular progressiva (confusió, amnèsica)
32−30 graus: Cessen els tremolors, el cor va més poc a poc, somnolència, sensació de benestar (si es passa
d'aquest punt és molt complicat recuperar)
30−26 graus: Pupil·les dilatades, reacciona a la llum. Anomalies ritme cardíac, inconscient.
26−24 graus: Pupil·la dilatada, inconscient, relaxació muscular total, mort aparent (respiració i cor molt
febles) i entre en fibrilació
Donar−li calor no de cop. Escalfar apoca poc . Si te la roba humida, se li posa roba eixuta i anar comprovant
la temperatura
Hipotermia sabera: ajuda d'equips d'emergència.
Símptomes en general: Persona confusa, insegur, pell pàl·lida, mucoses blavoses dificultat respiració. Fer
15
prendre bany aigua tèbia, si esta conscient donar−li aigua amb sucre
Hipertermia
Hipotermia al revés. Excés de calor. En esforços amb temperatura alta o síncope per calor. Aixecar cames,
estirar a terra en lloc fresc i ombra, pot arribar a perdre la consciència, un cop es recupera es pot donar líquid
per beure
CONGELACIONS
1r grau
Pell pàl·lida, membres rígids i sensació de punxades, zones envermellides.
Tractament com el d'Hipotèrmia
2n grau
Apareixen bombolles al cap d'una estona de la fred
Butllofes color morat/negres. Inflamació extremitat afectada, molt dolorós
Tractament:
Si la persona està conscient: Donar beguda amb sucre, calentes
No donar mai alcohol, no fer friccions a l'extremitat
Amb congelacions de 2n i 4r grau no escalfen zones congelades ja que es pot xocar, col·lapse general, molt
dolor.
Trasllat a centre sanitari
3r grau
Anacrosis pell: Pot ser qüestió de 2 o 3 hores. S'ha d'amputar sempre, trasllat a centre sanitari. Embolicar.
Gases entre dits i embolicarem amb venes
Si no separem els dits, la pell es regenera i es pot tenir dits junts, després la pell s'ha de separar passant pel
quiròfan. Gases amb vaselina o amb linitul
CREMADES
Químiques, abrasió líquid, flama directa, radiació, ...
1r grau
dolor i picor, color vermelles. Aigua fresca durant 15 minuts, crema hidratant o vaselina.
2n grau
Superficial
16
Dolor i butllofes (no rebentar mai), aigua durant 15 minuts: butllofa rebentada, es una entrada de bacteris.
Aplicar gasa amb vaselina i portar a hospital
Profunda:
Moltes flictenes: vermelles. Calor molt pujat. Tractar a un centre hospitalari. Gasses amb linitul per separar
els dits
Color envermellit, ferides menys doloroses que les superficials, acostumen a afectar teixit nerviós. Aigua
abundant
3r grau
Afecta a totes capes pell. Vasos músculs.. es destrueixen nervis. Pot ser entre color blanca fins a negres.
Zona afectada anestesiada. Aigua durant molta estona, cobrir amb gasses amb linitul
Pot provocar xoc hipovolemic plasmorragic, el plasma s'evapora, poca circulació
Controlar vies aèries si cal fer boca−boca s'ha de fer amb mecanisme de barrera. Posar vaselina als llavis de
l'afectat i mecanisme barrera
URGÈNCIES NEURO−PSIQUIÀTRIQUES
Malaltia cerebrovascular (ictus, ait, apoplexia, stroke)
1a causa de invalideses permanents.
33% amb aquesta malaltia es moren als 6 mesos
60% queden descapacitat
Causes: trastorn agut vasos sanguinis o bé alteració transitòria o definitiva
Hi ha dos tipus
Ictusequències: 85% dels que ocorren. Oclusió sobtada dels vasos cerebrals.
Ictus hemorràgics: resultat de la ruptura d'un vas cerebral (hipertensió arterial)
Tensió molt alta es rebenten els vasos
Causes principals: HTA hipertensió arterial, arítmies,
Mal de cap, vertígens, paràlisi de la meitat del cos. Pupil·les de diferent diàmetre (anisocòroia, midriasi), boca
torta, dificultat absoluta de la parla,
Escala de valoració ictus
Pèrdua simetria facial
Moviments i força dels braços (mantenir braços estesos amb els ulls tancats durant deu segons).
17
Anormal: un dels braços no es mou o es mou poc
Alteració de la parla: pronuncia malament les paraules i parla inestable
Actuació: pacient en decúbit lateral esquerre i el cap lleugerament aixecat. Roba afluixada, procurant−li la
màxima tranquil·litat. Control constants vitals. Una via aèria permeable, pols. Trasllat a un centre hospitalari.
Convulsions
Constriccions enèrgiques i involuntàries del sistema muscular esquelètic, pot afectar a un grup de músculs o a
tot el cos. Com a conseqüència d'una agressió puntual del sistema nerviós. (traumatismes, infecció, febre,
Accident vascular cerebral) o be per (epilèpsia, tumors cerebrals), que originen descarregues cerebrals
anormals per irritació dels centres nerviosos motors cerebrals
Epilèpsia
Malaltia crònica d'origen cerebral deguda a lesions o disfuncions cerebrals, que sovint no els demostren.
Consisteix en la repetició de crisis degudes a la descàrrega brusca d'intensitat anormal
Causes d'epilèpsia:
Epilèpsia idiopàtica (no se sap d'on ve)
Alcoholisme
Malaltia cerebrovascular
Tumors intracranials
Traumatismes
Convulsions febrils
Infeccions (meningitis)
Alteracions metabòliques
Suindromes abstinència a drogues
Intoxicacions fàrmacs (amfetamines)
Classificació crisis convulsions
• Generalitzades: Pèrdua de la consciència es produeix des del primer moment de l'atac convulsions afecten a
les 4 extremitats a) convulsions tonico−clòniques b) absències
• Parcials o focals o localitzades
• No hi ha pèrdua de consciència
Actuació davant les crisis convulsives
Protegir perillositat de l'entorn
18
No subjectar víctima, deixar que convulcioni.
Afluixar la roba del coll i la cintura
Col·locar víctima en PLS, en període post convulsiu
Explorar possibles lesions degudes a la caiguda o els cops (ferides, fractures)
Trasllat a centre sanitari
Si vomita durant convulsió posar el cap lateral
Convulsions febrils
Deficiències dels sistema termo−regulador
Actuació: bany aigua tebia−freda, fregues d'alcohol (no en menors de 2 anys ja que l'alcohol es absorbit per la
pell i provoca intoxicació), antitèrmic, tranquil·litzar la víctima
Histèria
Atac de nervis
Té lloc després de patir un disgust.
Contraccions que semblen atacs epilèptics, tremolors tics, paràlisi, ceguesa, sordesa, l'histèric no es un
simulador.
No perden coneixement complert, absència lesions, es deixa caure. Absència d'incontinència urinària
Actuació: Ajudar el subjecte perquè perdi el protagonisme, consultar un metge quan sigui possible
URGÈNCIES PSIQUIÀTRIQUES
Poden ser degudes a una alteració psicològica aguda (pànic, ansietat, depressió, trastorns d'adaptació)
Sovint impliquen dany personal o interpersonal (agressió, suidcidi, homicidi).
Poden mostrar un comportament desorganitzat (psicosi, deliri)
El pacient o la seva família ja pensen que necessiten suport mèdic immediat.
Intervenció verbal: directa, comprensiva
Intervenció farmacològica: psicofarmacs
Intervenció física: restriccions, contenció física
Demanda d'ajut
Inconsciència
Afectació menor: confusió, somnolència
19
Afectació greu: coma
Alteracions transitòries de consciència: síncope, Hipotermia
Alteracions disadores de la consciència: coma
Causes alteració: alcohol, drogues, traumes....
Determinar consciència: presència o absència
Lipotímia
Desmai: pal·lidesa pell, suor freda, respiració superficial, pols ràpid però dèbil
El desmai no deixa de ser un ...
Síncope
Aturada momentània del cor.Origina pèrdua consciència total i brusca
COMA
Pèrdua consciència perllongada. El pacient te respiració i pols
Es un estat greu del qual és difícil sortir−ne. Pot durar anys. Generalment el coma profund comporta la mort.
Valoració profunditat: AVDN
Que cal fer davant de......
Lipotímia: fer permeable la via aèria, decubit supí, cames 45 graus
Coma: Mantenir permeable la via aèria assegurar respiracions, rcp si es necessari PLS si té els signes vitals bé
INTOXICACIONS PER DROGUES
Alteracions psicològiques/físiques cervell. Dependència a la droga
Drogadicció: consum no terapèutic d'una substància alteració del comportament
Sobredosis: problemes seriós
Síndrome abstinència: A l'hospital
Tipus de drogues
Depressors (enaltiment)
Estimulants (s'accelera, s'activa)
Al·lucinògens (pertorben la realitat)
20
En el cas dels al·lucinògens apagar sempre llums, lloc fosc i veu baixa amb el pacient
Depressors: alcohol, heroïna, morfina, opi, sedants, ansciolitics, tranquil·litzats, dissolvents volàtils
Estimulants: Nicotina, cafeïna, cocaïna, fàrmacs antidepressius, amfetamines i derivats, èxtasi i drogues de
síntesi
Al·lucinògens: Cànem indi (haixix, marihuana), LSD, mescalina, peiot, estramoni.
Depressors del sistema nerviós
Símptomes: depressió respiratòria. Disminució percepció sensorials, confusió, descordinació psicomotriu,
parla farfallosa, febre, autoinjecció tòxic o droga a la vena. Pupil·les mida més petita, forma allargassada poc
reactives a la llum
Actuació:
Si està conscient:
Parlar−li, controlar constants vitals, espai segur i lliure perill.
En cas que tingui al·lucinacions per consum de dissolvents volàtils:
Protegir−los del potencial del seu risc de violència, parlar en veu baixa, no abonar el deliri de la persona,
plantejar dubtes sobre la realitat del seu pensament delirant.
Sobredosis depressors:
Cianosi: coloració blavosa o morada, pupil·les no reactives a la llum.
Trobarem la persona sense consciència, podria ser, demanar ajuda mèdica
Actuació: Ajuda mèdica, informació dels amics, constants vitals, pls si esta inconscient però respira, fer RCP
si cal
Borratxera
Símptomes:
Eufòria, canvis bruscos d'humor, dificultat concentració. Agitació i trastorns equilibri, confusió,
descoordinació psicomotriu, alteració de la marxa
Actuació: Proporcionar al pacient un espai físic segur i lliure de perills i controlar les constants vitals.
Alcohol+estimulants: conductes violentes
Sobredosis alcohol
3 grams d'alcohol en sang pot entrar en coma. Trasllat malalt hospital, ajuda metge. Controlar constants vitals,
PLS si esta inconscient amb constants vitals
Estimulants
21
Cocaïna, amfetamines, drogues de síntesi
Símptomes: midriasi, sequedat boca, agitació i agressivitat. Tremolor mans i dits, febre, dolors. Convulsions,
deliri paranoide, crisis pànic
Actuació: control signes vitals. Parlar en veu baixa, apoca poc. Protegir de violència. No abonar el deliri,
evitar conflictes, en cas al·lucinació, tancar llums.
Sobredosis d'estimulants
Convulsions, taquicàrdia, parada cardiorespiratoria, hipertomia muscular.
Actuació: Aconseguir ajuda, inconscient respira, en PLS
Inconscient no respira RCP, vigilar convulsions
Crisi pànic
Vèrtic, dificultat dificultat respiratòria, ganes de vòmit, por de morir, por a tornar−se boig.
Actuar sense pressa, amb calma, comprensió, no deixar sola, tranquil·litzar−lo verbalment. Tractar d'adult a
adult no manera maternal, pot aparèixer cop de calor
Al·lucinògens
Símptomes: alteració percepció, al·lucinacions verbals i auditives. Pot provocar accidents trànsit. Accessos
pànic cap a altres, aparició de psicosis a llarg termini.
Actuació: mantenir els signes vitals del malalt, espai segur, evitar conflictes, il·luminar habitació si hi ha
al·lucinacions.
Síndrome d'abstinència de l'alcohol
Tremolors, taquicàrdia, sudoració, hipertensió, ansietat, insomni, vòmits
Poden aparèixer convulsions, al·lucinacions
Delirium tranium
Màxim grau síndrome d'abstinència
Ansietat, tremolor mans, no poden dormir, desorientació, pot produir mort.
Posar PLS si esta inconscient però respira, fer rcp i no respira. Treure llum i hi ha al·lucinacions
Síndrome abstinència de barbitúrics
Tremolor, insomni, agitació, pot acabar en epilèpsia o coma. Re−administrar medicació
22