Butlletí 1 d`abril 2016

Anuncio
Butlletí:
1 abril 2016
Aula Interior: curs 2015-16
Índex
Utilitat del butlletí:............................................................................................................... 3
Revisando las ideas claves................................................................................................. 3
El meu cos no podia.............................................................................................................. 6
L'aventura que vaig tenir................................................................................................... 7
L'autoestima........................................................................................................................... 8
Diferencia entre culpa y responsabilidad:.................................................................11
Mi personaje me domina................................................................................................ 12
Daniel Gabarró - www.danielgabarro.com
www.aulainterior.cat i www.aulainteriormaterials2015-2016.blogspot.com
2 | Butlletí 1 abril
març
Utilitat del butlletí:
Planteja els teus dubtes i experiències al correu electrònic del Salvador
[email protected], ell m'ordena tots els correus i me'ls envia ja preparat per
contestar un dia a la setmana. Sobre aquest word jo preparo els butlletins que s'aniran
penjant al blog www.aulainteriormaterials2015-2016.blogspot.com
En plantejar la pregunta, t'agraeixo que ho facis sense donar dades personals, així
m'evites la feina de treure-les i serveix per a tothom.
MOLT IMPORTANT: fes només preguntes sobre els CONTINGUTS del curs. No faig
teràpia i no sóc psicòleg, així que no em plantegis temes que no siguin del curs: "m'he
de casar amb tal persona?", "he de matricular-me a tal assignatura?", etc. Recorda:
només preguntes relacionades amb el contingut del curs.
Si rebo diversos mails d’un mateix dubte, només en poso un però de manera que
contesti totes les persones que tenien aquesta dificultat i, a més, sigui útil per a les
persones que no l’havien plantejada.
En general, acostumo a contestar USANT MAJÚSCULES per tal que sigui una mena
de diàleg, ja veuràs que és un sistema molt útil i proper.
Revisando las ideas claves
Hola Daniel,
¡BUENOS DÍAS!
he estado revisando las ideas clave y hay alguna cosa que me rechina y quería
comentártelo para ver qué me puedes decir.
¡ADELANTE!
Voy a ello planteando las ideas y mi duda:
15. - El otro no es responsable de lo que yo siento. Por lo tanto, no tenemos derecho a
exteriorizar todo lo que sentimos, no siempre es adecuado. No te relaciones
compartiendo emociones y sentimientos negativos (se incrementa el malestar y se
estropean las relaciones), relaciónate desde los sentimientos y las emociones
positivas y, sobre todo, relaciónate desde el amor (el deseo de buscar tu bien y el bien
de los demás, al margen de lo que sientas). Habla cuando tus palabras mejoren el
silencio.
Creo que cuando hemos hablado de lo que los demás hacen nunca hemos dicho de
no tengan derecho. No tener derecho suena a que no puedes, no debes, está
Daniel Gabarró - www.danielgabarro.com
www.aulainterior.cat i www.aulainteriormaterials2015-2016.blogspot.com
3 | Butlletí 1 abril
prohibido, castigado, es pecado....
TIENES RAZÓN. LA EXPRESIÓN ES POCO ACERTADA.
TIENES DERECHO, PUES PUEDES HACERLO. LAS CONSECUENCIAS NO SERÁN
POSITIVAS... ¡PERO SÍ TIENES DERECHO A HACERLO! DE HECHO LO HACEMOS
A MENUDO Y, GRACIAS AL LÍO QUE MONTAMOS, VAMOS APRENDIENDO...
:)
si los demás tienen derecho a equivocarse nosotros creo que, por coherencia,
debemos tener derecho a equivocarnos exteriorizando todo lo que sentimos.
SÍ, SÍ.
CREO QUE EN PÁRRAFO ANTERIOR LO HE MATIZADO.
MIL GRACIAS POR SEÑALARLO. NOS AYUDA A TODOS: PROCURARÉ INTEGRAR
ESA OBSERVACIÓN QUE INDICAS.
Seguramente es una forma poco sabia de relacionarse y las consecuencias
pagaremos, pero lo de "no tener derecho" la verdad es que me incomoda, supongo
que es un tema mío
NO, NO. EN ABSOLUTO.
TE INCOMODA PORQUE ES CLARAMENTE INEXACTO, POCO ADECUADO.
GRACIAS POR HACÉRNOSLO NOTAR. ¡ME ENCANTA IR MEJORANDO EN LA
FORMA DE EXPLICAR LAS COSAS! ¡MIL GRACIAS!
en cuanto a que muchas veces he sentido que "no tenía derecho a..." y por eso me
resulta mucho más fácil aceptar que "no es adecuado", que "no es sabio",
EFECTIVAMENTE.
que "si no lo hago la consecuencia es el sufrimiento" más que "que no tengo derecho".
TOTALMENTE DE ACUERDO.
No tener derecho para mí es un camino al sentimiento de culpa. Como cada vez que
lo leo me genera rechazo lo quería comentar contigo. En su lugar me sentiría más
cómodo diciendo:"El otro no es responsable de lo que yo siento. Por lo tanto, no es
sabio exteriorizar todo lo que sentimos, no siempre es adecuado.". ¿Qué opinas?¿Ves
algún perjuicio en que yo lo tenga modificado así para evitar ese rechazo?
AL CONTRARIO. CREO QUE HAS APORTADO UN MATIZ MUY SABIO.
MIL GRACIAS.
16. - Los sentimientos son útiles para conocerte, no para relacionarte. No te relaciones
desde los sentimientos sino desde el amor.
En este punto entiendo que dice que los sentimientos no son útiles para relacionarte.
Daniel Gabarró - www.danielgabarro.com
www.aulainterior.cat i www.aulainteriormaterials2015-2016.blogspot.com
4 | Butlletí 1 abril
Me da la impresión de que sí son útiles para relacionarte. Si una persona te agrede
físicamente, gracias a los sentimientos intentarás protegerte dándote fuerza para huir,
enfrentarte a la persona, agilizando tu mente para intentar buscar cual es la opción
más conveniente, calibrar hasta que punto puedes salir dañado (También
entorpeciéndola si entras en pánico, aquí la utilidad se va al garete). Creo que otro
tema es que el modo del que los sentimientos te sean más útiles no sea relacionarte
sólo desde ellos, si no usarlos como señales que te permitirán centrar tu atención en lo
que los ha "disparado", evaluarte a ti y a la situación y poner el remedio más
conveniente o más sabio del que seas capaz y aprender de las consecuencias de lo
que haya resultado. De ahí que a mí me chirriaría menos suavizando un poco la idea,
así parece que la información que te dan tus sentimientos de la realidad no tiene
ninguna validez(es cierto que la pueden emborronar , pero creo que no siempre
completamente) yo me quedaría con: "Los sentimientos son mucho más útiles para
conocerte que para relacionarte. No te relaciones sólo desde los sentimientos sino
principalmente desde el amor."
ESTOY DE ACUERDO CONTIGO.
Y LO EXPRESARÍA ASÍ:
NO TE RELACIONES DESDE LOS SENTIMIENTOS DESAGRADABLES SI DESEAS
TENER RELACIONES ARMÓNICAS.
COMPARTE, SIN EMBARGO, LOS SENTIMIENTOS AGRADABLES: TODO LO QUE
SE COMPARTE SE MULTIPLICA.
UTILIZA TANTO LOS SENTIMIENTOS AGRADABLES Y DESAGRADABLES PARA
CONOCERTE.
SI PUEDES, RELACIÓNATE SIEMPRE DESDE EL AMOR: BUSCANDO EL MÁXIMO
BIEN PARA TI Y PARA LOS DEMÁS (Y ES POR ESO QUE OPTAMOS POR
COMPARTIR UNOS SENTIMIENTOS Y NO OTROS).
Quizá todavía no tengo suficiente experiencia relacionándome de este modo
(sinceramente, más bien poca)
LO ENTIENDO. VAMOS MEJORANDO. YO TAMBIÉN VOY MEJORANDO. ES
PREFERIBLE FIJARSE EN LO QUE SÍ AVANZAMOS QUE EN LO QUE NO HEMOS
HECHO. PERO ESTÁ CLARO QUE PODEMOS IR, TODAVÍA, MÁS ALLÁ...
¡CELEBRÉMOSLO! ¿NO CREES?
y por eso no soy capaz de ver este aspecto de un modo tan contundente... ¿Qué te
parece?
BUENO, CREO QUE NOS HAS AYUDADO A MATIZAR Y ESO TIENE MUCHO
VALOR.
MIL GRACIAS POR TU APORTACIÓN.
Un abrazo y gracias por tu atención y tu ayuda.
Daniel Gabarró - www.danielgabarro.com
www.aulainterior.cat i www.aulainteriormaterials2015-2016.blogspot.com
5 | Butlletí 1 abril
El meu cos no podia
Hola Daniel,
BON DIA!
La úlitma sessió, tot i tenir les mateixes ganes de sempre, el meu cos no podia i vaig
decidir quedar-me. El dia abans vaig tenir febre i em sentia dèbil, com ja fa setmanes,
degut a que porto un ritme massa a fons i estic pagant el peatge, crec. Voldria saber si
hi ha alguna manera de recuperar la sessió tot i que ja imagino que no...
MIRA, EL QUE POTS FER ÉS VENIR A AQUESTA SESSIÓ L'ANY QUE VE, ET
SEMBLA?
NATURALMENT POTS ESCOLTAR ELS ÀUDIOS I LLEGIR EL DOSSIER, PERÒ ERA
UNA SESSIÓ FORÇA EXPERIMENTAL....
LA GLÒRIA RABELL (UNA TERAPEUTA GIRONINA EX-ALUMNA D'AULA INTERIOR)
ORGANTIZA DE TANT EN TANT UNA SESSIÓ DE DESCÀRREGA ENERGÈTICA
FORÇA SEMBLANT, SI VOLS POTS FER-LA AMB ELLA SI EN FA ALGUNA AVIAT. EL
SEU MAIL: Glòria Rabell <[email protected]>
ÉS UNA PERSONA DE CONFIANÇA.
PER UNA ALTRA PART, SI AL GRUP TENS PERSONES PROPERES I AMIGUES
QUE HI VAN ASSISTIR, IGUAL PODEU FER UNA TROBADA PER PRACTICAR EL
QUE VÀREM FER: LA TÈCNICA DE PICAR EL COIXÍ DE L'ELISABEHT KÜBLER
ROSS... COM HO VEUS?
També comentar que la següent voldria anar a Bcn (soc del grup de Lleida) perque el
diumenge tinc una assumpte important, és possible?
SÍ. SEMPRE PODEU VENIR AL GRUP QUE US VAGI MILLOR: BCN, LLEIDA O
MADRID. CAP PROBLEMA!!
No t'he fet gaires consultes durant el curs perquè no ho he cregut necessari, ja que
amb el que expliques a les sessions, pocs dubtes em queden, la veritat.
PERFECTE!
No obstant, sempre he tingut la qüestió següent per comentar-te i que no voldria
deixar acabar el curs sense fer-te-la:
ENDAVANT!
El recurs més habitual que el meu pare ha fet servir tota la vida (contra nosaltres, ell i
Daniel Gabarró - www.danielgabarro.com
www.aulainterior.cat i www.aulainteriormaterials2015-2016.blogspot.com
6 | Butlletí 1 abril
la vida mateix) ha estat l'enfadament.
D'ACORD.
De fet, pocs records tinc d'ell sense estar enfadat, quan jo era nen i adolescent... Han
sigut molts anys així i aquest "ensenyament" ha arrelat bastant profundament en mi i
ara que tinc fills veig que això aflora en mi de manera facilona i sense cap esforç ni
retenció de cap tipus, per la meva part.
HO ENTENC: DONEM EL QUE TENIM... I CAL DEIXAR-HO ANAR...
Gràcies a la meva parella he pogut adonar-me que jo estic repetint aquest recurs que
em va ensenyar el meu pare,
VEIG QUE LA TEVA PARELLA T'HA ESTAT MOLT ÚTIL! SEGUR QUE LI AGRAEIXES
DES DE L'ÀNIMA, OI?
i no m'agrada gens però és un mecanisme que es dispara sol sense adonar-me'n. No
vull això de mon pare! No vull estar enfadat! Com puc fer-hi front?
CREC QUE ÉS IMPORTANT QUE TREGUIS LA RÀBIA ACUMULADA. FINS QUE NO
SIGUI FORA, LA PROJECTES CONTRA ELS ALTRES.
PER TANT, TOT EL QUE SIGUI PER RECUPERAR LA SESSIÓ D'AQUEST MES
PASSAT T'ANIRÀ MOLT BÉ: GLÒRIA RABELL, PRACTICAR-HO AMB ALGÚ QUE SÍ
HAGI VINGUT, PRACTICAR ALGUNS EXERCICIS DE LA TARDA (EL NO DES DE
L'AMOR, TENSAR-DESTENSAR EL COS, REVIURE ELS ENFADAMENTS DEL TEU
PARE DES RESPIRANT RELAXADAMENT...).
TANT DE BO ET SIGUI POSSIBLE!!
Gràcies.
L'aventura que vaig tenir
Bon dia Daniel,
BON DIA!
T explico l aventura que vaig tenir ahir a l hora de venir al curs com em corresponia:
ENDAVANT! AVENTURES! :) UNA BONICA MANERA DE REFERIR-TE A LES
DIFICULTATS, OI?
Daniel Gabarró - www.danielgabarro.com
www.aulainterior.cat i www.aulainteriormaterials2015-2016.blogspot.com
7 | Butlletí 1 abril
:)
Vaig sortir cap a les 9 del matí de casa per arribar a les 11h al curs, tinc uns 120 kms,
m havia mirat be l itinerari a seguir pel google. sigui pel que sigui, no hi havia manera
de trobar el lloc, m hi apropava però em perdía i així vaig estar donant voltes fins les
13h. Preguntava a la gent, em deien que estava prop, seguia les indicacions i em
tornava a perdre.`Buscava pel mòbil, se`m bloquejava... No trobava aparcament i amb
tot l equipatge que portava de coixins i més no podia venir a peu. En fi Daniel que
estava tant agobiada que vaig decidir marxar. Ja no podia presentar-me a classe a la
tarda a mig treball.
OSTRES! EM SAP MOOOLT GREU.
Tot això m ha fet pensar molt de mi, en realitat sé que el meu personatge no volia
venir.
NOMÉS AIXÒ JA TÉ MOLT DE VALOR, NO CREUS?
Sabia el mal que li faria connectar amb la ràbia, l abandó, el dolor més profund... Era
una guerra plena de justificacions que m ha guanyat, com tu bé dius, no sóc jo qui
mano. Però que fort que pogués venir a Barcelona, pagar peatges, gasolina, perdre
tot el dia i tornar a casa a creure'm que les circumstàncies m'ho havien impedit.
Intento abraçar aquest moment i em plantejo perquè després de tants canvis i millores
com he observat des de l'inici d'aquest curs, com he pogut deixar-me manipular?
NO IMPORTA EL PER QUÈ.
EL QUE IMPORTA ÉS QUE HO VEGIS I ET PERDONIS.
I TAMBÉ IMPORTA QUE ET PLANTEGIS RECUPERAR LA SESSIÓ: L'ANTERIOR
CONSULTA ET SERÀ MOLT ÚTIL EN AQUEST PUNT, ET SEMBLA?
No sé si passaràs algun audio del treball del centre energètic. Com puc fer per a
poder-lo treballar?
MIRA, JUST AIXÒ HO HE COMENTAT A LA PERSONA ANTERIOR, CREC QUE ET
SERÀ ÚTIL.
Gràcies Daniel!
NO HI HA DE QUÈ!
Una abraçada!
TAMBÉ PER A TU I PER A TOHTOM.
L'autoestima
Hola Daniel,
Daniel Gabarró - www.danielgabarro.com
www.aulainterior.cat i www.aulainteriormaterials2015-2016.blogspot.com
8 | Butlletí 1 abril
BON DIA!
M’agradaria comentar-te un tema.
ENDAVANT.
Vaig anar fa uns dies a un taller on es demanava la participació dels assistents per
recollir idees per fer un projecte comunitari, l’assistència era voluntària.
D'ACORD.
Jo hi vaig anar amb la voluntat d’aportar alguna cosa positiva i constructiva per al
projecte.
HO ENTENC.
Al transcurs del taller, van començar a parlar persones que em van semblar molt
enteses i a mesura que passava el temps em semblava que no podia aportar res
interessant davant de les aportacions de les altres persones.
SÍ, A VEGADES PASSA, OI?
:)
El taller va acabar sense que trobés l’ocasió adequada per aportar res d’interessant.
Em vaig sentir molt poca cosa, gairebé ridícula, vaig sentir que les meves idees eren
ben poca cosa en comparació a les exposades allí per altres persones.
CURIÓS, OI?
TAMBÉ PODIES HAVER MARXAT MOLT CONTENTA: AQUESTES PERSONES
HAVIEN APORTAT COSES ÚTILS I NO HAVIA CALGUT QUE TU HO FECIS PERQUÈ
ELLES HAVIEN APORTAT LES COSES AMB MOLTA MÉS PROFUNDITAT. UNA
ALEGRIA PEL PROJECTE, NO?
OSTRES!
POTSER VOLIES FER SERVIR EL PROCÉS PER UNA ALTRA COSA?
QUÈ DIU AIXÒ DE TU?
QUÈ ESPERAVES DE LES TEVES INTERVENCIONS? RECONEIXEMENT?
INTERESSANT, OI?
:)
Avergonyida vaig tornar a casa amb l’autoestima pel terra.
JE, JE, JE..
CURIÓS!
EN LLOC D'ALEGRAR-TE PEL QUE HAS APRÈS, TORNES DIENT QUE EN SAPS
POC... I JUST ARA SAPS MÉS QUE AL MATÍ!!
:)
Daniel Gabarró - www.danielgabarro.com
www.aulainterior.cat i www.aulainteriormaterials2015-2016.blogspot.com
9 | Butlletí 1 abril
CURIÓS!
Passat uns dies, vaig reflexionar sobre això. Què diu això del personatge?
EXACTE!!!
Vaig recordar-me que a la universitat em passava quelcom semblant: quan ens feien
exposar el nostre treball, al veure i escoltar el dels altres, em semblava que el meu era
una porqueria i m’avergonyia molt. Algun cop fins hi tot vaig retirar-lo.
Crec que això diu que el personatge té una autoestima molt baixa,
I QUE NO UTILITZA EL CONEIXEMENT PER APRENDRE... QUE NO LI IMPORTA
TANT APRENDRE COM QUEDAR BÉ.
QUE NO VAS AL PROCÉS PARTICIPATIU PER AJUDAR, SINÓ PER LLUIR-TE
PERSONALMENT (A NO SER QUE ET FACIN OMBRA)...
NO HO SÉ...
NOMÉS ERA UNA PISTA...
creu que el criteri dels demés és sempre millor que el seu, és subestima, se sent
incapaç, ineficaç, amb moltes mancances.
PERQUÈ NO ESTIMA EL CONEIXEMENT EN SI, SINÓ EL RECONEIXEMENT QUE
VOL TREURE D'ELL, NO CREUS?
Abraço el personatge, 2 petonets a la ma.
SÍ, EXACTE.
I INTENTA ESTIMAR EL CONEIXEMENT.
INTENTA VEURE EL QUE VOLS APRENDRE COM EL PREMI EN ELL MATEIX I NO
IMPORTA QUI T'HO ENSENYI.
SI ALLÒ IMPORTANT ÉS APRENDRE, LLAVORS SI ELS ALTRES SABEN MOLT HO
CELEBRARÀS: ESTARÀS APRENENT... ÉS EL CAMÍ VERITABLE PER SER SÀVIA!
NO CREUS?
M’agradaria fer algun exercici que ajudi a augmentar l’autoestima. La meditació
d’abraçar la nena seria un bon exercici.
SÍ. SENSE DUBTE.
I TAMBÉ MIRAR-TE AL MIRALL CADA DIA FER-TE LA PROMESA QUE AVUI
APRENDRÀS, QUE AVUI GAUDIRÀS, QUE AVUI NO COMPETIRÀS I ET FARÀS
FELIÇ... PASSI EL QUE PASSI! (I QUE CONSTI QUE ÉS DIFÍCIL MANTENIR-HO AL
LLARG DEL DIA, PERÒ EL QUE IMPORTA ÉS L'INTENT!).
Me’n podries dir algun altre?
JUST T'ACABO DE DIR UN ALTRE. ESPERO QUE ET SERVEIXI!
Moltíssimes gràcies!!!
A TU!
Daniel Gabarró - www.danielgabarro.com
www.aulainterior.cat i www.aulainteriormaterials2015-2016.blogspot.com
10 | Butlletí 1 abril
Diferencia entre culpa y responsabilidad:
Hola Daniel,
¡BUENOS DÍAS!
repasando las ideas clave de nuevo me ha surgido una duda....
ADELANTE!
¡Y TE FELICITO POR REPASAR LAS IDEAS CLAVE... SON CLAVES!
muchas veces culpa y responsabilidad me sonaban casi iguales y me he puesto a
intentar averiguar la diferencia.... Estas son las que yo he encontrado y me gustaría
que comentaras si ves algo que añadir o suprimir a lo que he encontrado:
ADELANTE!
La culpa busca "pagar" con arrepentimiento y dolor, pero no te ayuda a no volver a
repetir el comportamiento. En el mejor de los casos te empuja a no repetirlo pero no
desde la comprensión sino desde el miedo a volver a sufrir lo mismo.
SÍ, LA CULPA BUSCA, A TRAVÉS DEL DOLOR/CASTIGO EXPIAR EL ERROR. LA
CULPA CONSIDERA EL ERROR COMO ALGO EVITABLE (PERO ES INEVITABLE
PUES NO NACEMOS ENSEÑADOS) Y EN LUGAR DE EVALUAR (QUÉ HE HECHO?
CÓMO PUEDO HACERLO DIFERENTE LA PRÓXIMA VEZ?) NOS JUZGA: ¡¡NO
LLEGAS AL ESTÁNDARD!!
La responsabilidad recibe las consecuencias del comportamiento como algo natural
(causa y efecto) y se busca comprender lo más completamente posible porqué ha
ocurrido, asumiendo la parte que a uno le corresponde.
CLARO, PORQUE SE DA CUENTA QUE EL ERROR ES INEVITABLE, PUES ES UNA
FASE DE TODO APRENDIZAJE...
POR ESO SE ALEGRA DE "HABER GASTADO ESE ERROR", ASÍ PODREMOS
SEGUIR AVANZANDO. UN/A MAESTRO/A ES QUIEN YA HA GASTADO TODOS LOS
ERRORES Y APRENDIDO DE ELLOS. ¡ASÍ QUE ERRAR ES UN CAMINO A LA
SABIDURÍA!
Se intenta reparar el daño lo máximo posible
EXACTO. PORQUE SE EVALÚA Y SE ACTÚA EN CONSECUENCIA.
y poner medios para que no vuelva a ocurrir aplicando el conocimiento adquirido.
EXACTO. Y, POR LO TANTO, PRODUCE Y CELEBRA EL APRENDIZAJE.
Daniel Gabarró - www.danielgabarro.com
www.aulainterior.cat i www.aulainteriormaterials2015-2016.blogspot.com
11 | Butlletí 1 abril
Se comprobará hasta que punto es veraz este conocimiento a medida que se vaya
reproduciendo la situación y se vean las diferencias que hay con las veces anteriores.
EXACTO: EN EL FUTURO VERÁS SI HAS APRENDIDO CORRECTAMENTE PUES
OBTENDRÁS EXCELENTES RESULTADOS.
EN CASO CONTRARIO, LOCALIZARÁS LO QUE TODAVÍA NO SABES (ALLÍ
DONDE FALLAS, LOS ERRORES) Y PODRÁS RECTIFICARLOS, APRENDER...
CREO QUE LO HAS EXPLICADO MUY BIEN.
GRACIAS POR COMPARTIRLO. NOS PUEDE SER MUY ÚTIL A TODOS/AS.
SOLO UNA PEQUEÑA NOTA:
LA CULPA ES SIEMPRE DEL PERSONAJE, PUES NACE DE UN JUICIO.
LA RESPONSABILIDAD ES DEL YO-EXPERIENCIA, PUES NO JUZGA, SINO QUE
EVALÚA Y ACTÚA EN CONSECUENCIA.
Un abrazo y gracias por todo.
Mi personaje me domina
Hola Daniel,
BUENOS DÍAS!
Antes de nada, gracias por tomarte la molestia de intentar “orientarnos” de manera tan
directa.
CRÉEME QUE ES UN PLACER. ME AYUDA TAMBIÉN A MÍ A SEGUIR CRECIENDO.
ME AYUDA A ESTAR DESPIERTO MUCHO. POR LO TANTO, EL AGRADECIMIENTO
ES MUTUO.
En todos estos meses me he dado cuenta de muchas cosas, de muchos patrones, y
de cómo mi personaje me domina…
¡GENIAL!
intento no “agobiarme” demasiado, ¡¡¡porque si no sí que me domina!!!.
EXACTO!
DESDE LA LUCHA, EL PERSONAJE SIEMPRE GANA... PORQUE LA LUCHA ES
PERSONAJE PURO (YA SEA YO-IDEAL EN CONTRA DE LO QUE VE, O YO-IDEA
LLORIQUEANDO POR "SER" ASÍ"). EN CAMBIO, DESDE LA COMPRENSIÓN, LA
BATALLA PUEDE GANARSE... ¡PUES NO HAY BATALLA NINGUNA! ¡SOLO
COMPRENSIÓN!
Pero dentro de todas esas veces que el personaje me posee hay un ámbito y un tipo
Daniel Gabarró - www.danielgabarro.com
www.aulainterior.cat i www.aulainteriormaterials2015-2016.blogspot.com
12 | Butlletí 1 abril
de situación en el que es totalmente irracional y que es el que más me hace sufrir
(como ya adelantaste, está totalmente relacionado con el deseo que más me cuesta
dejar caer del yo ideal): mi NECESIDAD de sentirme amada por una pareja.
LO ENTIENDO... Y EL SUFRIMIENTO QUE TE CONLLEVA SERÁ TU MAYOR
MAESTRO.
TE VOY A DAR UNA MALA NOTICIA: SEGUIRÁ.
SÍ.
SEGUIRÁ HASTA QUE HAYAS SUFRIDO LO SUFICIENTE.
¿CUÁNDO HABRÁS SUFRIDO LO SUFICIENTE? PUES CUANDO TU PAZ SEA MÁS
IMPORTANTE QUE LO QUE COMPRAS CON UNA RELACIÓN DE PAREJA.
Para conseguirlo me humillo, me dejo de valorar, me fusiono con el otro, dejo de
respetarme y ver mis necesidades, me OBSESIONO (de una manera compulsiva y
totalmente insana).
LO ENTIENDO.
PERO SIGUES CONSIDERANDO LAS MIGAJAS QUE OBTIENES RAZÓN
SUFICIENTE PARA HUMILLARTE, FUSIONARTE, DESVALORARTE...
LO REPITO: SEGUIRÁ MIENTRAS LO QUE OBTIENES CREAS QUE ES MEJOR
QUE TU FELICIDAD.
PERO LA BUENA NOTICIA ES: SI SIGUES OBSERVANDO TU SUFRIMIENTO
ALGÚN AÑO, VERÁS QUE EL SUFRIMIENTO NO ES NECESARIO Y VALORARÁS
MUCHO MÁS TU FELICIDAD QUE LAS MIGAJAS QUE ESTÁS MENDIGANDO.
ESE DÍA HARÁS UN CLIC DENTRO DE TI.
PERO HASTA ESE DÍA, NO HAY SOLUCIÓN: ESTÁS APRENDIENDO.
Creo (corrígeme si me equivoco) que para poder dejar de hacer todo eso y poder tener
una relación normal, lo más importante es renunciar a dicha NECESIDAD, ¡¡PERO NO
SÉ COMO HACERLO!!
NO TE PREOCUPES: EL SUFRIMIENTO TE LO ESTÁ MOSTRANDO. PERO AÚN
NO HAS SUFRIDO BASTANTE. (SÍ, SÉ QUE SUENA DURO)
¿HASTA CUÁNDO QUIERES SEGUIR SUFRIENDO A CAMBIO DE LAS MIGAJAS?
A la necesidad de que la relación sea como yo quiera, a ser el centro de la vida de mi
pareja, a que me adore, a que me sea fiel, a que sea para toda la vida… (sé que son
cosas irreales, pero que están en mi lista dorada… y no sé cómo hacer para que dejen
de ser necesidad!).
Daniel Gabarró - www.danielgabarro.com
www.aulainterior.cat i www.aulainteriormaterials2015-2016.blogspot.com
13 | Butlletí 1 abril
CUANDO SEPAS REALMENTE QUE NO SON REALES, CAERÁN. AHORA SIGUEN
SIENDO REALES PARA TI.
EL SUFRIMIENTO LAS DESMIENTE.
PERO NO HAS SUFRIDO TODAVÍA BASTANTE. ¿O SÍ?
¿HASTA CUÁNDO QUIERES SEGUIR SUFRIENDO A CAMBIO DE LAS MIGAJAS?
He probado con autoafirmaciones, con ser consciente de que puedo ser feliz sin pareja
(y lo soy ahora mismo), pero en el fondo hay una parte de mí que SABE que será más
feliz cuando consiga tener pareja,
PUES OBSERVA LA REALIDAD.
¿QUÉ OCURRE?
¿QUÉ TE ESTÁ DICIENDO?
¿HASTA CUÁNDO QUIERES SEGUIR CONTRADICIENDO LA REALIDAD?
¿HASTA CUÁNDO QUIERES SEGUIR SUFRIENDO?
YA TE DIGO: EL SUFRIMIENTO ES TU PUERTA DE SALIDA.
porque hasta ese momento esta INCOMPLETA (mi lógica sabe que no es así, pero no
llego a sentirlo…).
OBSERVA EL SUFRIMIENTO CON LA INTENCIÓN DE APRENDER.
HASTA AHORA EL SUFRIMIENTO LO HAS VIVIDO COMO SI TUVIERAS QUE
ALEJARTE DE ÉL, NEGARLO. PERO TE ESTÁ DICIENDO ALGO.
CUANDO QUIERAS VER LO QUE TE ENSEÑA, HABRÁS HECHO EL PASO.
Solo quiero saber cómo puedo trabajar para conseguir comprender realmente que ya
soy completa sin nadie a mi lado
CUANDO QUIERAS COMPRENDER DE VERDAD MIRARÁS LO QUE VIVES Y
VERÁS LA MENTIRA, EL ERROR EN EL QUE VIVES.
PERO LO FUNDAMENTAL ES QUERER APRENDER.
AHORA, PARA TI, ESO NO ES LO FUNDAMENTAL (SINO QUE TE QUIERAN). POR
SUERTE, EL SUFRIMIENTO TE DARÁ LA VUELTA. NO SÉ CUANDO. PERO TE LA
DARÁ. NO AHORA, POR LO QUE PARECE... PERO SÍ CUANDO DECIDAS
APRENDER.
y poder quererme a mi misma cuando estoy con otra persona (solo me cuido y quiero
cuando estoy sin alguien… porque cuando estoy con alguien me “descentro” de mi).
Espero haberme explicado…
SÍ. Y ESPERO QUE (AUNQUE HE SIDO ALGO DURO) TE HAYA SIDO ÚTIL.
¡OJALÁ!
Daniel Gabarró - www.danielgabarro.com
www.aulainterior.cat i www.aulainteriormaterials2015-2016.blogspot.com
14 | Butlletí 1 abril
GRACIAS!
Daniel Gabarró - www.danielgabarro.com
www.aulainterior.cat i www.aulainteriormaterials2015-2016.blogspot.com
15 | Butlletí 1 abril
Descargar