BIOLOGIA Protistes Index 1) Protistes

BIOLOGIA
Index
1) Protistes
• Protozous
• Protofits
• Fongs ameboids
2) Fongs
3) Vegetals
4) Animals
• Protistes
Els protistes són l'arrel que ens porta a les plantes, fongs i animals.
No tenen diferenciació de teixits ni embrions ja que no tenen órgans reproductors diferenciats. Els dividim en
3 grups:
• Protozous mengen partícules animals
• Protofits autotrofs (fotosintètics) plantes
• Fongs ameboids absorveixen molècules fongs
• Protozous
• Carioblastes: són els més primitius dels protistes. Són molt grans, l'estructura és simple: una membrana
nuclear que protegeix l'ADN. No tenen pràcticament orgànuls. Reproducció per bipartició. Sovint presenten
a l'interior bacteris endosimbionts (paper semblant al del mitocondri en la cèl.lula animal). Viuen a l'aigua.
• Rizòpodes: coneguts amb el nom d'ammebes. Viuen en aigües dolçes i salades. Són un grup molt extens i
primitiu. Trobem formes paràsites (infeccions ameblianes, en el menjar). Reproducció per partició cel.lular
(asexual per mitosi). L'estructura és senzilla, els falten orgànuls. Es desplaçen emetent pseudopodis.
Aquests, també serveixen per fagocitar particules envoltant−les. Algunes ammebes tenen una caparaça
externa que s'anomena teca; forma una unitat compacta que pot fosilitzar−se (tecaammebes).
• Zoomastigins: Coneguts com a flagel.lats. Grup heterogeni que inclou organismes unicel.lulars
heterotròfics. Tenen vida lliure (com a mínim un flagel). Reproducció asexual però comença la sexual a
través de gàmetes que produeixen el zigot. Destaquem els ammeboflagelats que són ammebes o flagels
segons els convingui. Provoquen el Paludisme (on el mosquit porta el flagel.lat dintre i quan pica a un
mamifer li dóna el flagel.lat, fa de transmisor).
• Actinòpodes: Grup heterogeni caracteritzat per tenir una mena de tentacles molt prims que surten del
citoplasma a l'exterior, s'anomenen exopodes, són viscosos i serveixen per captar l'aliment o per reduir la
velocitat de sedimentació.
Els Radiolaris són un grup important de forma esfèrica que tenen
l'esquelet de silici d'estructura complexa. Aquests sedimenten al
morir i formen roques sedimentaries com el trípodi.
1
• Foraminífers: Són organismes petits i pluricel.lulars (max. 3 o 4 cm). Són marins i heterotròfics. Són
ventònics o viuen a la sorra. Tenen una corassa formada per substàncies orgàniques que enganxa partícules
inorgàniques. Conforme creix va fent cambres. Els globus o cambres tenen porus per on surten tentacles del
citoplasme (pseudopodes o axopodes). Amb ells neden, capturen preses i recueixen la velocitat de
sedimentació. Han contribuit al registre fòssil amb acumulacions massives ja que formen sorres especials
que poden servir per a marcadors topogràfics.
• Ciliats: Grup ampli d'organismes unicel.lulars heterotròfics. Viuen a llocs humits, en aigua dolça o marina.
Tenen gran nombre de cilis (i d'aquí ve el nom tan original). La reproducció és asexual (bipartició) però hi
ha processos de reproducció sexual: conjugació, dos organismes entren en contacte i hi ha un intercanvi de
material, finalment les dues cèl.lules actuen com a zigots −procés característic−
• Esporozous: organismes paràsits d'animals (malaria).Formen espores per reproduir−se. Tenen un cicle de
reproducció complexe on hi ha reproducció sexual i asexual per alternació que depen del mosquit i de
l'home.
• Protofits
• Dinoflagel.lats: grup normal en nombre d'especies, freqüent en aigües marines. Diminants en el plàcton.
Forma més o menys rugosa on trobem banyes per eliminar la velocitat de sedimentació ja que necessita
estar a les capes altes (llum). Tene gotes de grassa que contribueixen a la flotabilitat. Tenen un parell de
flagels. Està recobert de la teca la qual dividim en dos parts (hipoteca −dalt− i epiteca −sota−), la cintura
l'anomenem cingul, on trobem un flagel. L'altre flagel és perpendicul.lar al cingul. Els flagels li donen
moviment ascendent. La teca és rigida amb porus per on poden sortir pseudopodes. Són de color marronos,
tenen clorofila però sobretot carotenoids. Normalment viuen com a simbiontics, perden els flagels i la teca :
zoofantel.les (habituals als esculls coralins, fan floracions i també les marees rojes). La seva reproducció és
per divisió cel.lular longitudinal: es reparteix un flagel per cada epi/hipoteca.
• Euglenofits: poden ser heterotrofs o autotrofs segons els hi convingui. La euglena és l'especie més
coneguda. Són comuns en aigües dolçes. Tenen una forma allargada amb un flagel (o més) que els serveix
per desplaçar−se. La reproducció és senzilla, per divisió cel.lular.
• Diatomees: grup gran i divers. Habiten les aigües dolces i salades. Són organismes de vida lliure i és troben
en el plancton. També hi ha formes que segreguen mocs i s'enganxen. Tenen el cos recobert per una
caparassa de silici constituida per dues vàlvules, la més gran és l'epivalva, l'altre és la hipovalva. El frustul
és la divisio entre elles. Tenen diferents pigments: clorofiles i carotenoids, això ens acosta als cianobacteris.
Produeixen la terra de diatomees i també fan colonies. Només tenen prolongacions per reduir la velocitat de
sedimentació. La seva reproducció de dos fases: 1r es reprodueix asexualment (cada cel.lula es separa
agafant la epi/hipovalva, lo que produeix un linatge). 2n s'atura el cicle i comença la reproducció sexual, on
hi ha intercanvi d'ADN i permet que les valves retornin a la mida original.
• Clorófits: (o algues verdes). Tenen predominancia del pigment clorofila (A i B) . És un grup que es
considera el predecessor de les plantes. És molt abundant, on la majoria d'especies són aquàtiques.
Distingim diferents linees evolutives. Els clorofits fixen CaCO3 i formen algues calcaries que poden arribar
a ser fòssils.
• Feofits: (o algues brunes/pardes). Té predominancia el pigment carotenoid. Algunes poden ser de mida molt
gran (Macrocystis). Això forma praderes que són zona de refugi per a molts animals marins, fan uns
ecosistemes particulars. El sargassum és una alga força gran que té unes boses que s'omplen d'aire
(flotadors), això és una estrategia per continuar fent la fotosíntesi. El cicle reproductor és d'alternança de
generacions on hi ha diferència en el color:
−Generació diploid color tronja
−Generació haploid color groc
És produeix una meiosi: Hi ha els esporofits on apareixen els primers
organs especialitzats: esporangis que produeixen espores que són
2
haploids, i quan es troben formen el zigot que és diploid
• Rodofits: (o algues rojes). Tenen els pigments vermellosos que també tenen els cianobacteris: cianonitrina.
La majoria són multicel.lulars i de formes arborescents o de fulla. El color té una aventatge, que funciona a
més fondaria. N'hi ha que es calcifiquen i això fa que es formin diposits fòssils. (També s'usen per la
gelatina). Reproducció per alternança de generacions, però la fase diploid és minoritaria (al revés que els
feofits).
• Fongs ameboids
• Mixomicets: és un col.lectiu heterogeni (400 especies de característiques semblants als fongs). Es
reprodueixen per espores. Recorden els protozous pel moviment. Estan integrats per un plasmòlit: massa
per on circulen les cèl.lules individuals. Conforme aquesta massa, és mou i absorveix matèria orgànica, és
capaç de digerir. Fa uns agregats que produeixen espores que es dispersen i això dóna lloc a un nou
plasmòlit.
2) Fongs
És el regne més petit (11.000 especies). És un regne molt homogeni i d'origen monofilètic. Es composa
d'organismes que viuen terrestrement i que es reprodueixen per espores. Les seves característiques i
diferències de les plantes són:
• No tenen pigments fotosintètics.
• Tenen creixement lineal, epical.
• Els fongs absorveixen molècules deixant anar encims al seu voltant i digerin externament la matèria
orgànica.
• Són els encarregats del reciclatge de la matèria orgànica (junt amb els bàcteris)
• Provoquen malalties però també n'hi ha d'útils com el llevat.
• Trobem fongs antibiòtics com per exemple el penicilium.
• Molts cops estableixen relacions simbiòtiques:
• Liquens: poden estar incrustats o en estructura foliar. Són associacions de fongs amb cianobacteris. Viuen
en llocs molt inhospits. El fong fa de casa i el cianobacteri fa la fotosíntesi, li proporciona energia.Veiem el
fong (micobiont) i no el fotobiont. Els dos formes l'aparell vegetatiu o tal.lus. Tenen capacitat de quedar−se
en vida inanimada (gran resistència).
• Micorizes: són associacions simbiòtiques en l'arrel de les plantes (80% de les plantes). El fong permet que
l'arrel absorveixi P i N.
• Estructura dels fongs:
• Hifes: són tubs llargs, filaments segmentats on el material viatge amunt i avall (per això creix tant ràpid). El
conjunt de hifes s'anomena misceli.
• Paret cel.lular: és feta de quitina. És un polisacàrid.
Els fongs es divideixen en 3 grups:
• Zigomicets: Misceli filamentos i ramificat que no està segmentat, és el grup més primitiu i petit. Són fongs
sapròfits (descomponen matèria orgànica). La reproducció asexual (per esporangis) és més freqüent que la
sexual (els miscelis entren en contacte i produeixen una canicació de les hifes, els dos segments es fusionen
fent el zigot (diploid) i a partir d'aquí es produeix un esporangi).
• Ascomicets: grup més gran i evolucionat . Són fongs de vida terrestre, són sapròfits. En trobem de paràsits
de plantes. El misceli està constituit per hifes molt ramificades. Tenen perdoracions per on passen els
materials. Reproducció asexual i sexual, on les espores es reprodueixen en estructures que tenen forma de
sac (ascs)
3
• Basidiomicets: grup gran, són els bolets. Són els més complexes. A les hifes trobem la segmentació més
desenvolupada, tenen porus sofisticats. La majoria són sapròfits. Alguns són paràsits vegetals. El nom el
reben de l'estructua sexual: Basidi, organ reproductor d'espores. És l'equivalent a l'asc. El cicle vital té tres
fases: 1r els miscelis de dos sexes (+ i −) es posen en contacte fusionant−se: misceli secundari. Les hifes
inicials tenen un únic nucli, ara en tenim 2. Més endavant es forma el besidi compost per hifes entreteixides
(el bolet!). en les làmines de sota el barret és on es formen les espores (meiosi); haploid.
• Deuteromicets: són fongs imperfectes que no tenen capacitat de reproducció sexual. És un calaix de sastre.
Reproducció per espores amb els organs conidis.
• Plantes
L'avantatge que obtenen les plantes quan s'independitzen del medi aquàtic és la disponibilitat de llum.
L'estructura variarà, però les característiques principals són:
• Cotícula: capa prima de cera que protegeix les parts tendres de les plantes. Redueix la perdua d'aigua
per evaporació.
• Fulles: són organs especialitzats en la fotosíntesi.
• L'arrel absorveix materials per a la planta. També fa d'anclatge al substrat.
• Tija/tronc: serveix de transport, comunica arrel amb fulles. També és important per a la competència
lluminosa.
El medi terrestre és més hostil per a la fecundació, per això les plantes desenvoluparan organs reproductors
especialitzats (embrionta).
Dividim les plantes en dos grans grups:
• Briòfits: no trobem ni tija ni sistemes de transport. Hi diferenciem dos taxons:
• Molses: mida molt petita, nosaltres veiem el gametofit o generació haploid. Està compost per el protonema.
Després es genera el tal.lus que és el que coneixem, compost per rizoids i fulles (l'adsorció és fa per aquí).
No tenen lignina. Viu a llocs molt humits. Són riques en clorofila, tenen una elevada taxa de fotosintesi. El
cicle reproductor ens diu que hi ha una sexualitat clara en l'interior de les fulles, hi ha organs reproductors
masculins, el femení és a l'interior a l'espera. Quan es produeix el zigot (diploid) es desenvolupa una
estructura amb forma de capsa (caliptra) on es produeix la meiosi que proporciona les espores (haploid). De
vegades hi ha reproducció asexual.
• Hepàtiques: típiques plantes tropicals. Algunes són hepifites (viuen sobre d'altres) altres paràsites. Cicle
reproductor semblant al de les molses.
II− Traqueofits: Trobem sistema de transport de materials:
−Floema: de les fulles a l'arrel
−Xilema: de l'arrel a les fulles.
L'aigua i els nutrients pujen per l'arrel per capilaritat, funciona com una bomba. Trobem la diferenciació
típica: arrels, tija i fulles. Dominen l'ambient terrestre, han tingut un gran èxit, hi ha molta diversitat. Es
discuteix si és polifilètic.
L'estroma és una vàlvula que es troba als porues de les fulles per on surt l'aigua. Regula la perdua d'aigua.
Dividim els traqueofits en:
• Pteridòfits: (traqueòfits sense llavors)
• Licopodis, són més grans que les molses i tenen una mica de tija. És un grup petit amb abundant registre
4
fòssil. La tija és rectant. La tija no te creixement en tres dimensions. No tenen cambi (teixit que permet el
creixement 3D). Les fulles són a`planades i primes, es disposen en forma espiralada, al mig trobem una
vena conducte que irriga la fulla. A la punta de la tija es formen unes estructures que fa espores, els
esporòfits.
• Equisets, plantes amb fulles fines poc funcionals, però que fan la fotosíntesi. Medeixen de 30 a 40 cm, són
les cues de cavall. La gran part s'extingí al Devonià. L'ulla són diposits d'equisets. El valor comercial està
en que tenen l'epidermis coberta de silici i té un tacte raspós, útil com abrasiu. L'estructura bàsica és una tija
subterrània paral.lela al terra (rizoma) d'on surten les arrels. Tenen la part central buida i les traquees en
disposició perifèrica. Al final de la tija apareix una especie de pinya que és l'organ reproductor on es
produeixen gàmetes.
• Falgueres, tenen fulles de forma de cap de violí amb creixement típic. Tenen uns esporangis anomenats
soros que li donen consistència. Són arreu del mon. Tenen rizomes, arrels filiformes que es trobem
enterrades i per sobre. Constitueixen jaciments de carbó com els equisets. En el cicle reproductos els soros
són esporangis. Primer hi ha la fase diploid, després la meiosi i això ens dóna les espores que són haploids.
Aquestes es dispersen i si les condicions són bones formen el protal.lus (com una fulleta). Les estructures
que produeix el protal.lus asincronicament són:
−Arquegonis(femení)
− Anteridis (masculí)
També hi ha reproducció asexal, on les arrels de dos individus generen una nova falguera.
• Plantes amb llavors: Es diferèncien de les anteriors en que la fase genotípica existeix d'una manera
independent. La llavors és un organ que protegeix l'embrió durant un temps, permet esperar a la epoca ideal
per germinar. Els gàmetes de poles tindran mida petita si són masculins i mida gran si són femenins. El
zigot té estructura de planta xica, a més a més, molt sovint té una corassa protectora que li diem fruit.
Trobem moltes especies descrites, hi ha gran diversitat.
• Gimnospermes:
Coniferes, arbres com pins, avets o sequoies. Són els més grans i de troncs més gruixuts. Tenen una vida
llarga. Són de gran importància econòmica. Són perennifolis. Les fulles són reduides i en forma d'agulla per
evitar la perdua d'aigua. Viuen a llocs hostils. El cicle reproductor comença amb les llavors que es formen a
les branques on una serie de fulles les envolta per protetgir−les, la pinya (l'estròbil). En cada individu hi ha
dos tipus de pinya: estaminats (masculí) i els ovulats (femení). Els granets de polen es dispersaran fins a un
altre arbre on tingui l'estróbil ovular i allà es formarà el pinyó protetgit per lignina.
Cicadals: grup del tròpic i el subtròpic. Creixement lent. Sexes separats, produeixen una sola pinya central.
Gingkoidals: eren a tot arreu fins que els dinosaures (dispersadors) es van extingir. Ara només queda el
Gingko Biloba que és tipicament hornamental.
• Angiospermes:
Moltes especies, exit evolutiu molt molt gran. La majoria tenen un funcionament fotosintètic i hautotrof.
Algunes són paràsites i d'altres que fa inici de captura.
No són tan grans com les gimnospermes. Però alguns són grans i també donen fuste i altres materials. Els
cicles vitals són molt variables. La reproducció és semblant a les gimnospermes, però hi ha un organ
especialitzat: la flor. Les parts de la flor són:
• Petals
• Sepals, el conjunt és el calze.
5
• Receptacle
• Estamps (organs reproductors masculins)
• Pístils (organs reproductors femenins).
• Estigma (forat del pístil)
El polen es dut als pistils i un cop produida la fecundació es produeix el zigot (llavors) que es recobreix de
material nutritiu (fruit).
Diferenciem plantes de un sol sexa amb les dioides (2 sexes) on la maduració sexual és asincrònica.
Destaquem dos grups:
Monotiledonies: (20%) són els cereals, orquidees, palmeres, bambúLa flor te 3 petals o múltiples de 3. L'arrel
és fibrosa i amb forma de cavallera. La tija no té creixement en amplada, i si el té adopta forma de tub.
Dicotiledonies: (80%) nou, ametlla, pomer, taronjer, et. La llavor té 2 peces , l'arrel és ramificada i la flor té 4
petals o múltiples de 5. La tija creix en amplada.
6