SITMAMÁII f®PliM ©I CATiíimYÁ.

iPw
A n y VII.
^ i s s a p t e , 2 4 dLe IMCaig d e 1 8 8 4 .
Núm. 2 1
'^:
¿••v i»* V ^>
i!^Sif¡Ht.*i>í^'J>a ^ t > ! ^ X>
¡t^AdwgBii^AíOijW-
Í:¿V-^
^_.rS^^
^**fc'
3?¿í-is íX^
íH
SITMAMÁII f ® P l i M ©I CATiíimYÁ.
üN ÍAPAT DE nmm con LO PÜNI
-€-==>f-íí>;jO»-
no deis seas Goberns, sino deis se US Parlaments, en los quals lapassió de las bregas de
partit cega á tothom. y>
Las últimas sessions del Reichstag ó Parla-aVelector que vota per un Iliberal 6 promentalemany sercín memorables. En Bismarck gressista, obre'I cainí al triumfo de la demoempenyat en sortir ab la seva, fent aprobar la cracia social, treballa primer á minar y desprorogació de la lley especial contra'ls socialis- prés ü aterrar las bases del ordre social. Per
tas, ha pres part en los debats ab un calor y poch que un sápiga veure en lopercenir, deu
una energía d'un jove coratjós que comensa regonexer per cosa, sempre probable que las
una campanya. Costa molt de definir aquest majorías Iliberals y progressistas nos farán
home que se l'ha anomenat lo Canceller de caurc en lo pur estat electiu que veyem en
ferro y que s'ha fet arbitre de la política euro- Noruega.
pea. Tan aviat se'l veu dirigint las forsas con» Vindrá'l dia en aquell pdys en que tota
trarias á la Iglesia católica, com després lo autor itat monárquica desaparcxerá. Y aquesveyem cercar afanyosament medis de defensa ta es la solacio natural per una nació en la
pera la societat amenassada. Lo que es cert qual prevalga una política Iliberal y progresque, per espay de molt temps, los Iliberals de sista, política que posa'I Gobern en lamajoría
tots los payssos l'han perfumat ab l'incens de parlamentaria.
Sempre ha estat axis.y)
com un semi-deu de la secta.
((X ft ~o7leccT<riiri'^l^utñYa^'Ue'W[p^
¿Qué dirán, donchs, ara sentinllo renegar traris á la Uey contra Is'socialistas
portarla
del Iliberalisme? Y quín renegar! Temps ha al triumfo de la democracia socicd y á la ruique no haviam llegit confessions tan preciosas; na del ordre establert. Los Iliberals y proy tanta importancia donam á exas nuas ycruas gressistas posan en perill la seguretat y la
declaracions d'un home de la talla del Bis- existencia delpays. Y si, disolt lo Reichstag,
marck, que ben conegut tindrá per dins y per vosaltres hagues'seu de tornar á recorre á vosfora lo Iliberahsme, que volem ferne un ram tres electors, digueulos á ells lo quejo'us dich
avuy y presentarlo ais que encara teñen lo mal ara á vosoltres:—YoLEV TROBARVOS LLIBRES DE ,
gust, per no dirne altra cosa, de dirse Iliberals. LA DEMOCRACIA SOCIAL? N o DONEU LO VOT Á UN
Y perqué la cosa s'ho mereix, aquí van en LLIBERAL Y PROGRESSISTA.»
Uetras cursivas las confessions bismarckianas,
Qué tal? Si aQÓ ho hagués dit axis nu y cru '1
pronunciadas en pie Parlament, que es com si
Papa, totas las granólas deis bassals fan^o'a^j»^
diguessem la pitonisa en son trípode.
del periodismo Iliberalesch axordaríaKrfc'.«!»«/;
En la sessió del dia 9 de Maig digué:
& horas d'ara ab la ronca cridoria d € ^ # • i » ^ ^ • .
I
<íLospobles europeus son aquí la victima, enconadas recriminacions. De retr(5gado, d é '
:>^"
LA VEU DEL MONTSERRAT.
162
o s c u r a n t i s t a , de eneniich de la civilisació y
d'assessí de la Ilibcrtat, n o l ' e n dexarían; y proclamarían ben alt la necessitat de e x t e r m i n a r
lo clericalisme per ser irreconciliable a d v e r s a ri de las c o n q u i s t a s del dret m o d e r n .
Donchs ja veyeu com las posa en B i s m a r c k
exas conquistas y quín cas fa del p a r l a m e n t a r i s m e y del Iliberalisme l'home pi'epotent que
povta'lpondus,
a n y s ha, de la gobernació d'un
gran imperi y entrevé en totas las c o m b i n a cions y m a n e i g s de la diplomacia universal.
P e r o com ([ue no'n tingues prou ab lo que
havía dit lo dia 9, en la sessió del dia scgüent
torna a l a carga, y, en mitx d'una commoció
y espavordiment general en totas las filas de la
tropa parlamentaria, digué ab accent enérgich:
Lo LLUiEiiALisME HA D'ACABAU! Dcclaració de
guerra com aquesta, cap h e m e d'Estat l'havía
iVi/x, .j^>«..J-, 1-- "'"ocuiiiu ii(r> iiuciuii^ la secui
Iliberal; y encaFa que d e m á '1 B i s m a r c k no sia
conseqüent y caygue en lo mal que el! tant d u r a m e n t reproba, no importa; las p á r a n l a s q u e dan y las confessions d'un homo de la talla del
p r i m e r ministre del E m p e r a d o r de Alemanya,
son un inestimable a r g u m e n t e n favor de" la
digna, invariable y conseqüent actitut deis c a t ó l i c h s q u e , ensenyats per la Iglesia y a d o c t r i n a t s p e r los exemples de la cotidiana experiencia, a b o m i n a n del Iliberalisme y ' s p r e p a r a n
per salvar altra volta la societat p e r d u d a , m a lalta y extraviada per las i n s e n s a t a s p r o b a t u r a s y perniciosas violencias deis g o b e r n s lliberals y p a r l a m e n t a r i s .
T e m p s ha que sabem que'l Iliberalisme es la
mort de la Ilibertat; pero convenía que ho v i n g u é s á d i r í a sibila de Berlin, á qui los IJiberals, no fa gayre, e x t r e m o s a m e n t a d m i r a v a n .
C.
UNA MALA
MODA.
Criats á la antigua espanyola, res tindrá de eslrany,
per nostres lectors, que á las cosas modernas los trobem defectes, puig es quasi manía de tots ios vells parlar molt be deis anys de la sua joventut y censurar tol
lo que's fa y diulien los de las suas derrorias, pero
perqué no's cregui que per capritxo y sens cap motiu
racional donem per mala una cosa, anem avuy á ocuparnos de una costum portada del extranger, que desd'el primer dia que la introduhiren en nostra térra'ns
repugna, y aqueixa repugnancia, no obslant los molls
anys que porta de habitatge entre nosaltres, es la maleixa avuy que ahir y que era lo primer dia.
Parlem del tutejar los filis ais pares, que's dir, en
termes generáis, de la excessiva familiaritat deis pares
ab los seus filis; y preguntem ¿es bona aqueixa familiaritat en la familia? ¿contribuheix á exirenyer mes los
Vineles del amor entre la familia, la major franquesa
deis filis ab los seus pares ? ¿ El qué lo fill puga tractar
Ja desde la sua infantesa ais seus pares com son igual
traclanlos de tú, pot contribuhir á la millor armonía
entre la familia y sostenir aquell amor respetuós que's
mereix la paternitat?
Vet'aquí plantejat un problema de qual resolució nosaltres habem deduhit lo lítol de nostre article.
Per nosaltres, la resposta á la pregunta ha de ser
negativa, y anem á probarho.
Es ben cert que'l carinyo no crea la autoritat, encara que suavise lo manament, fogi mes agradable la
obediencia y estableixi entre pare y fill relacions que
podem anomenar de simpatía. L'home que pensa una
mica, no se li ha de probar, puig salta á la vista, y
•com diu Saint Marc Girardin, com que aixó condueix
poch á poch á la idea de igualtat, no pot quedar dupte
de que debilita la idea del poder y autoritat paterna.
«Per esser obeit y respectat, no convó, diu lo referit,
que la ternura del pare de familia se sembli poch ni
molt á qualsevol altre classe de ternura, puig lo amor
paternal no deu jamay ser una passió quan es un
deber.»
Aplaudim de tal manera las anteriors ben pesadas
Daraulas, que las feni n<)slras y per aixó susnirem oocara per aquella educació rancia y antigua que, encara
que nascuda en nostre pays, donava millors fruyts que
la planta extrangera.
Nostras conviccions en semblant materia, son las que
com á thosis indiscutible, hagueren apoyat nóstres avis,
y ningú ha de arrencarnos la íntima convicció de que,
fins eu los primers anys de la vida de nostres filis deuhen evitarse aquellas caricias apassionadas mes propias
per fer filis melindrosos y mimáis que bons. No te pas
dupte que en totas ocasions convé usar ab ells de una
bondat profunda y carinyosa, que en tolas ocasions se'ls
ha de posar devant sos ulls la veritat de que se'ls ama,
que fins es precís felsho sentir, mes per conseguirho
no es pas un medí apropósit quan puga asemblarse á
debilitat, íluxedal, baxesa ó falta de decoro, ja que no
podem olvidar lo que una autoritat tan gran com la paterna exigeix del que's veu revestit ab ella, que es respectarse á si raateixa per esser, com se deu, respectada.
Lo Ilibre sagrat en aquet punt com en tots, se expressa ab una claretat, ab una precisió y ab tal energía, que ell sol es baslant per desilusionar al mes obcecat en aquesta materia. «Contempleu, diu, y acaricieu
al vostre fill y's tornará terrible, jugueu ab ell y vos
donará mil pesars.» No vos familiariseu demasiat ab
vostre fill, no sia que vos dongui prest ocasió de arrepentirvos y á la fi sia la causa de la vostra desesperad o . Y la experiencia no demostra altra cosa tots los
días J e s g r a c i a d a m e n t .
Tots ho veyem á cudu momoiU, aquelAU»
criaiUras
tan mimadas que mollas vegadas fins á la edat deis deu
ó dotze anys se han presentat condescendents, dócils,
amichs de donar gust, de repent se converteixen en faltáis de respecte, en embusteros, insolents y atrevits.
Los que ahir semblavan tant quiets y tant amables, son
avuy travessos y orgullosos, imperlinents y malignes.
¿Cóm aqueix desarrollo? ¿podem creurer que es una
cosa de momenl, y no havem de veurer lo germen, la
mala llevó que guardavan sembrada en son cor y cultivada ab los mimos del seus pares?
Tots los consells deis homes de nostra época no serian suficients per que deixem abandonáis los que'ns
dona la Sabiduría eterna, la única y verdadera sabiduría. «Subjecla ab temps al teu fill, castígal ab severitat
mentres es noy, no sia que's torne desobedient y no
vulga mes tari respectarvos fentse per vosaltres un objecte de dolor.» Es precís entendrer que lo que's diu
que el pare ha de esser amich del fill es ben dit y mal
compres. Presa aquesta máxima com la entenen los
que la aplican á la amistat en general, es un absurdo.
LA VEU DEL MONTSERRAT.
Lo amor paternal, com lo amor fílial, diu lo esmentat
wrardm, son uns sentimenls que no guanyan res en
cambiar de nom y menos en cambiar de naturalesa, y
ia amistat jamay podrá substituir lo afecte que Higa á
pare y fij] ja que aqueix exclou per sa niateixa naturalesa aquella igualtat que es lo principi y lo fonament
de la arnistut. Lo pare que se esforsa en convertirse
en company del seu fill, rebaixa la dignitat de son caracler y es tant mes trist que aixís la rebaixe quant de
aqueix modo de procedir res de bo n'ha de recullir;
per mes que's fingesca jove es vell, per mes que's fingesea familiar es pare, y aquella edat y aqueixa autoi*al se veuhen sempre y aqueixa disfressa ab -que vol
presentarse á son fill, encara'! desacredita.
Per conseguir lo hermós enllás de la familia res tan
efic;is com ia autorital paterna quan brilla ab tols los
seus hermosos resplandors, quan se presenta justa, severa é inflexible.
( nu educació doméstica faltada de dignitat y rodejada ,le mimos vingué á substituir las hermosas relacions
de autoritat y de sumissió que fins ara se havian sostinf^ui entre pares y filis; deya Monsenyor de Bonald;
igualtat respecte ais seus pares y en son cor sentiment
de insubordinació, se permeteren tulejarlos, senyal en
nostre llenguatje que implica ó molla familiaritat ó un
despreci; y'ls pares que tenian conciencia de la sua debilitat no se atreviren á envestir al monstruo, y desarrollada en Fransa costum tan extranya y nova, no tarda en ser imitada per algunas monas de Espanya. ¿Y
podiam nosallres atemperarnos á tal moda y aceptarla
com á bona? Jamay.—N.
lo3
que no's pot donar res de mes pervers. Voler destruhir la religió y la Iglesia fundada per Deu mateix y per
ell assegurada de vida inmortal; voler després de divuyt sigles, ressucitar las costums y las institucions
del paganismo, es insigne follía y desvergonyida impietat. No menos horrenda é intolerable cosa es repudiar
los beneficis que Jesucrisí, per sa bondat, porta no sois
ais individuos, sino tambó á las familias y ais Estats'
beneficis senyaladissims, ñ parer y lestimoni fins dé
sos matexos enemichs; en aquest insensat y íevóg propósit sembla quasi podershi regonexer aquell odi implacable, aquell furor de venjansa que contra Jesucrist
crema en lo cor de Satanás. Igualment Taltra empresa,
en que tan treballan los .Masons, de aterrar los principáis fonainents de la moral, y de ferse cómplices y
cooperadors de aquells que, á manera de irrncionals
voldrian lícit lo que plau, no trau cap á res mes qué
á precipitar lo Ilinatge huma á la mes ubjectu ó io-nominiosa degradado. Y apitjoran lo mal los perills de
que's veuhen amenassats tant la doméstica com la civil
societat. Com de fet ja inanifestárein en altra ocasió, hi
ha en lo matrimoni, per unánim consentiment de po-
Ara be, si aquesta unió se profana, si s permet jurTdfiP
cament lo divorci, la confusió y la discordia entrarán
per conseqüencia inevitable en lo santuari de la familia, y la dona perdrá la sua dignitat y'ls filis la seguretat de tot son benestar.
Que després lo Estat fasse professió de religiosa indiferencia, y en l'ordre y gobern de la societat civil no's
cuydi de Deu, ni mes ni menos com si no hi fos, es una
insensatas desconeguda fins ais matexos pagans, los
(De L' Escut de Gracia.)
quals tenian en la pensa y eu lo cor tant grabada, no sois
la idea de Deu, raes la necessitat de un culto públicli, que
judicavan cosa mes fácil trobar una ciutat sense sol que
sense Deu. Y verament la societat del Ilinatge huma,
á la qual som estats fets per naturalesa, fou instituhida
per Deu, autor de la matexa naturalesa, y de Ell deriva
com de sa font y principi tota la perenne copia de bens
sens número que ella posseheix. Axí com, donchs, la
ven matexa de la naturalesa imposa á cadescú de nos(Continuado.)
altres lo dever de honrar á Deu ab religiosa pietat, perqué de Ell hera rebut la vida y 'Is bens que la acompaSeguexen las máximas de ciencia social. Respecte
la qual los Naturalistas ensenyan que'ls homens teñen
nyan, axis per la matexa rahó deuhen fer pobles y Estots los matexos drets y son de condició perfectament
tats. Obra per lo tant no sois injusta, sino també tonta
iguals, que tot borne es, per naturalesa, independent;
y absurda fan aquells que volen deslligada de tot dever
que ningú té dret de manar ais altres, que voler ais
religiós á la societat civil.
homens sotsmesos á altra autoritat, fora de la que emaPosat, donchs, que per voler de Deu naxen los hona d'ells matexos, es tiranía. Y per lo tant lo poblé es
mens á la societat civil, y que el poder soberá está vinsoberá; qui goberna no te l'autoritat de gobernar si no
culat tant estretament y de tanta necessitat ab la socieper
mandat
ó
concessió
del
poblé;
tant
que,
al
arbitri
.
aé aquesx, poi, vana u n^ ri,,.», '
^. ' v.
-~^ .á tat matexa, que ahont aquell falte, aquesta inevitablederiva de aquell niateix principi tibr qtim--atsrrTtr-w wt» "*
gen de tots los drets y devers civils está en lo poblé,
cietat Y veus'aqui la rahó perqué l'investit de tal auó be en lo Estat, que ha de ser regit segons ios nous
toritat, sia qui's vulla, es ministre de Deu. Pe/ ^o tant
principis de llibertat. Lo Estat, ademes, ha d'esser ateu;
en las cosas qne locan al fi y á la naturalesa del huma
entre las varias religions no hi ha rahó per dar la preconsorci, se deu obehir al just manament del poder lieferencia á ninguna; y de totas sé'n ha de fer lo magílim, com si fos á la autoritat de Deu que regeix totas
teix cas.
las cosas; y es capilalíssira error dar al poblé plena faY que aquestas máximas plauhen igualment ais franccultat de sacudir, sempre que li plague, lo jou de la
masons, y que damunt d'aquest pairó volen que sian
obediencia.
formats los Goberns, es cosa evident y que no necesDe un modo semblanl, si's mira al comú origen y
sita probarse. Ja fa, molt temps que ab tot lo poder y
naturalesa, al últim fi assenyalal á quiscú, ais drets
forsa ab que contan treballan declaradament per tal
y ais debers (fue'n resultan, no's pot dublar que'ls hoobjecte, aplanant axis lo cami á aquells, que no son
mens entre ells son tots iguals. Mes com que una capochs, y mes atrevits que ells y mes donats al mal,
pacitat igual en tots es impossible, y per las forsas del
que acarician la igualtat y comunitat de tots los bens,
ánima y del eos l'un se diferencia del altre, y tanta es
feta desaparexer del mon tota distincció de propietat y
la varietat de las costuras, de las inclinacions y de las
de condicions socials.
qualitals personáis, es absurdíssuna««:osa voler conDe aquestas breus indicacions se'n desprén ben ciar
fondre y unificar tol &QÓ y prelendre eslabhr en los orlo que es y lo que vol la secta masónica. Los seus
dres de la vida civil una rigurosa y absoluta igualtat.
principis repugnan tant y ab tanta evidencia á la rahó,
LA
LA VEU DEL MONTSERRAT.
164
Tal com la perfecta constilució del eos huma resulta de
la unió y combinació deis varis membres que, diversos
de forma y d'us, pero unils ensemps y posats cada hú
en son lloch, forman un organisine bell, fort, utilissim
y necessari á la vida, axis en lo Eslat quasi infinita es
la varietat deis individuos que la componen; los quals,
si per volerlos fer á tols iguals, viuhen cascú á son
arbitre, ne surtirá una societat monstruosament deforme; quan, si classificats ó distingils en armónica disposició de graus, empleos, aficions, arts, hermosament
conspiren tots al be procomunal, nos donarán la imatge
de una ciutat ben constituhida y conforme á naturalesa.
Per altra part, los lurbulents errors que hem anat
esmentant, han de fer tremolar de por ais Estats. Perqué, dexat lo temor de Deu y '1 respecte á las lleys divinas, posada entre peus la autoritat deis Princeps, permesa y aprobada la set de revolta, dada Ilicencia á las
concupiscencias del poblé, sens allre fre que'l del cástich, no pot dexar de seguirsen una revolució y subversió general.
Y aquest subversiu capbussament es lo intentjiejjbe-de' Cómunisías y Socialistas, á quals intents no pot
dirse agena la secta deis Masons, que á llurs plans tan
afavoreix y que ab ella te comuns los capitals principis.
Que si ab los fets no's corre de sopte y totalment á las
extremas conseqüencias, lo mérit de agó deu atribuirse,
no á las máximas de la secta ni á la voluntat deis sectaris, sino á la virtut de aquella divina religió que no
pot extingirse, y á la part mes sana deis homens, que,
rebutjant servir á las societats secretas, se oposan ab
ánim coratjós ais seus insensats esforsos.
Y tant de bo que tothom conegués per los fruyts
l'arrel, y la llavor y origen deis mals que'ns oprimexen y deis perills que'ns amenassan! Hem de ha vérnoslas ab un enemich astut y mentider que, afalagant
pobles y princeps, á uns y altres enganya ab adulacions y falsas promesas.—Insinuantse ab capa d^amich
en lo cor deis Princeps, los Francmasons procuraren
teñir en estos uns cómplices y auxiliars poderosos per
oprimir lo cristianisme; y á fi de esperonarlos mes fortament, se donaren á calumniar obstinadament la Iglesia presentantla com enemiga del poder y de las prerogativas reals. Ab tais arts lograda la seguretat y fentse
atrevits, conquistaren gran influencia en lo gobern deis
pobles, disposats per altra part á socavar las bases deis
tronos, y á perseguir, calumniar y desterrar á qui d'
entre'ls Soberana no vulgués gobernar ó la llur manera.
Ab arts semblanls adulant al poblé, lo han menat enganyat. Parlant á boca plena de Ilibertat y prosperitat
pública, fent creare á las mullituis que d« ia iufc-aar «ervilut y miseria en que jemegavan, tota la culpa la tenían
la Iglesia y'ls Monarcas, sollevaren al poblé, y per 1'
ansia de novedats lo aliaren conlra un y altre poder.
No obstant es ceii que de las ventatjas somiadas, es
mes la expectativa que la realilat; ans al contrari, oprimida mes que may la pobre plebe veu en la miseria
mancarli gran part de aquells consols que, en la societat cristianament constituhida, hauria pogut fácilment y
en abundancia trobar. Pero de tots los que 's rebelan
contra l'ordre estatuhit per la divina Providencia, aquest
sol ser lo cástich, que en alió precisameijt de que mes
próspera fortuna se'n prometían, hi troben major añicció y miseria.
(Conclourá
en lo prtíxim
-^S>=Í>:23^Í:JÍ2>-
nürruro.)
Seccíó Literaria.
LO RELLOTGE DE LAS FLORS (1).
•—••-gj^sia-j—•
I.
Quan desperta la Natura
la Tristesa fuig del lloch
emportantse ab son vel negre
las perdudas il-lusions;
deis estéis lo brill s'entela,
s'enllumena l'horisó,
y un oreig s'esmuny pe'ls arbres
despertant aucells y flors.
»
Cada flor mostra sas galas
exhalant perfums d'amor:
cada flor
pe'l pagés que'l camp conrea,
es un tresor.
II
Deu envía al ser las quatre
los joyosos raigs del sol
y ufanosa la xicoira (2)
bada sas blavencas ñors;
l'aucellada en breu refila
inspiráis cántichs d'amor
que's confonen ab los resos
del pagés creyent y bó.
Cada flor mostra sas galas
exhalant perfums d'amor;
cada flor,
pe'l pagés que'l camp conrea,
es un tresor.
III
Dona bó véurer fór via
la gentada envers lo tros
transportant rasclets y aixadas
ó'ls ormeigs del llaurador;
á las cinch tothom traballa,
r r i i a n oKoj.tQo t ó ' l 11^^-j j
(^y
sas floretes rialleras
tan bonicas com un sol.
Cada flor moslra sas galas
exhalant perfums d'amor;
cada flor,
pe'l pagés que'l camp conrea,
es un tresor.
Prest, per tota l'encontrada
ohireu sois lo rumor
(1) S'aplicaeió sois es possible en dias clar.s y durant la segona
quinzena de Maig y la primera de Juny. Las observacions han
siguí £etas en una part del terme do Valls.
(2) Xicoyra amarga.
(3) Llecsó comú.
LA VEU DEL MONTSERRAT.
de las eynas que ja dringan
al compás de las cansons;
quan las vuyt son á la vora
los morrons badán sas flors
y del plá fins á la serra
paran tots los camparols.
Cada flor mostra sas galas
exhalant perfums d'amor:
cada flor,
pe'l pagés que'l camp conrea;
es un tresor.
Lo gojcd obra'l seu cálzer
al bell punt que son las nou,
y'ls pagesos s'encaminan
al treball ab mes ardor;
la movella (i) al,ser las dotze
irau a piassa is SBUS tresorS,
y la gent que creu y espera
resa á Deu una oració.
Cada flor mostra- sas galas
exhalant perfums d'amor:
cada flor,
pe'l pagos que'l camp conrea,
es un tresor.
VI
Abatut per la fatiga
lo pagos s'aixuga'l front,
no pert temps y busca un'ombra
desitjant treva y repós;
á las duas ja rumbejan
del jascinto blau las flors,
y la gent qu' aixó esperava
diligenta va al seu lloch.
Cada flor mostra sas galas
exhalant perfums d'amor:
cada flor,
pe'l pagés que'l camp conrea,
es un tresor.
165
VIII
Molt felís deu ser un poblé
que'l pa guanya ab sa suor,
que l'enveja no hi te estada
y'l treball es son consol;
quant lo sol se'n va á la posta
y ha badat lo Iliri groch,
son las sel.—Deixau las eynas.
¡ Deu vos done un bon repós !—
Cada flor mostra sas galas
exhalant perfums d'amor:
cada flor,
pe'l pagés que'l camp conrea,
es un tresor.
R.
ROCA SANS.
CrúDíca Mípsá.
Los diaris católichs romans han parlat exos dias del
Capítol general deis PP. Caputxins, celebrat en la iglesia deis Quatre Sants Coronáis, baix la presidencia
del Cardenal Monaco La Valletta. Era una assamblea
hermosíssima, composta de uns cent trenta provincials
ó custodis, vinguts de totas las parts del mon, tots homens venerandos, y carregats de mérits en la obra de
salvar las ánimas. Un de molt venerable n'hi havia, lo
guardia de Lonaina, que te 84 anys de edat y 64 de
religió. Que diferents son aquestas assambleas de las
políticas y parlamentarias! Resulta elegit General deis
Caputxins lo P. Bernat de Andermatt, suís de nació; y
lo dia 11 de Maig los rebé'l Sant Pare en audiencia
dirigintlos un discurs en lléngua llatina, pie de paternal
amor y de consells sapientíssims. Torna á parlar de la
Tercera Ordre de Sant Francesch, considerantla «molt
oportuna per delurar l'increment de las sectas secretas. »
Lo Papa ha ordenat que tots los Arquebisbes de Irlanda se reunescan en Roma per la tardor vinent, á
semblansa de lo que feren l'any passat los Arquebisbes deis Estats-Units. A tal fi ha dirigit lo Cardenal Simeoni una carta al Arquebisbe de Dublin y demés
Melropolitans de la illa, que han rebut ab cordial afee-
vil
Cada bras de l'encontrada
val per dos deis altres llochs,
ningú'Is guanya á fer la feyna
tan ben feta en tot lo mon;
quan cofoya la nitaga (2)
vol obrir sas tendrás flors,
alashoras para l'eyna,
son las cinch per tot rentorn.
Cada flor mostra sas galas
exhalant perfums d'amor:
cada flor,
pe'l pagés que'l camp conrea,
es un tresor.
(1) Morella vera.
(2) D. Diego de nit.
Lo dia 12 del present mes, la universitat calólica de
Lovaina ha celebrat lo aniversari cinquantéssim de la
sua instauració. Las festas han siguí, brillantissimas,
cridant á l'antiga ciutat belga gran concurs de forasters. Hi assisti tot lo Episcopal de Bélgica, presidit per
lo Primal Arquebisbe de Malinas, cantantse un solemne Te-Deum en la iglesia de Sant Pere. Després, en
lo Col-legi del Papa, se tingué una gran Academia, en
que, desprós de varis oradors, parla 1 Arquebisbe ab
gran eloquencia, felicitantse deis aumenls que ab cinquanta anys ha tingut aqueix Instituí universitari que
renasqué de sas cendras á impuls del zel deis Bisbes.
Després de la funció académica, se feu la gran cavalcada histórica, represenlanl antichs personatjes deis
sigles XV y XVI, sens oblidar alguna alusió á las vicisituls de la Universitat després de sa restauració en
1834.
LA VEU DEL MONTSERRAT.
166
Telegrafían de Roma á Le Monde, ab fetxa 14 de
Maig:
«Se assegura de bona font que en lo próxim Consistori que probablement tindrá lloch avans de Sant Pere,
lo Summo Pontífice creará 8 cardenals: l'Arquebisbe
de Viena, dos Arquebisbes de Fransa, l'antich Nunci
Apostólich de Lisboa, Monsenyor Aloisi-Masella, y quatre Prelats romans, actualment secrelaris de las principáis Congregacions Pontificias, entre'ls quals se cita á
Monsenyor Luurenzi, assessor del Sant Ofici.»
En pochs dias s'han inaugural duas novas iglesias
católicas á Inglaterra, la de Nostra Senyora deis Angels
á Bollón Le Sands, y la deis Dolors a Stowmarket,
consagranllas los respeclius Bisbes.
La Emperatriz Marianna, mare del actual Emperador
de Austria, ha dexat en teslamenl un Ilegal considerable pe'l Diner de Sant Pere, y un'altra per los gastos
del procés de beatificació de la sua e:errnana, la venelauii onsuiia, iteyna ue Aapois y áicUia. L.a Sagrada
Congregació de ritus, á 1 de Juliol, se reunirá per Iractar de esta causa, que está ja molí avansada.
Díu L'Unitá Cattólica que'l dia 16 deis corrents lo
Rvm. P. Becks, Prepósit general de la Companyia' de
Jesús, ha fet dimissió de las funcions de Superior efectiu de la Companyia. Lo P. Anderledy, que havia siguí últimament nombrat vicari general ab dret de successió, entra en lo pie exercici de la autoritat generalicia.
La Congregació anomenada Prima Primaria de Roma, á la qual va annexa la Pia Unió contra la blasfemia, prepara un solemníssim triduo, com á conclusió
del Mes de Maig, en desagravi de las execrables blasfemias que cada dia se senten proferir contra Deu y la
Verge María. La Pia Unió ha publicat una fórmula de
reparació.
Escriu VOsservatore Román o: «Alguns diaris han
anunciat que's negocia actualment entre'l Minisleri
italiá y la Congregació de Propaganda per arribar á
un acomodament ó arreglo sobre'ls bens de la mateixa
que s'han de subjectar á la conversió. Podem assegurar que totas las noticias que sobre'l particular han
corregut, no teñen sombra de fonamenl.»
LO MES DE MARÍA
KN LA PARROQUIAL
IGLESIA DE SANTA MARÍA
DEL MAR DE BARCELONA.
(')
La hermosa devoció del Mes de Maria, originaria, com es sabut, de Italia, se practicava j a avans de 1839 privadament en esta
ciutat y en Gerona y probablement en altres punís de Catalunya,
pui.t tinch á la vista un Mes de Maria ó devoción á María
SS'.
en que se le consagra el mes de Mayo con eccercicio de diferentes flores de virtudes que deven practicar las Familias
en
sus casas, en cada dia del mes, ordenado por el limo, y RümO'
Sr. D. Josef M.' Saporiti Obpo de Genova traducido de Italiano en Español
por el R. P. Estevan
Pinell sacerdote
de la
Congregación de la Misión de la casa de Barcelona, edició de
(*) Devem al bon zel y amabilitat de persona enteradissima de
tot lo referent á la iglesia de Santa Maria del Mar aquest interessant article, que agradará sens dupte moltissim á nostres lectors,
especialment aLs de la Capital.
Girona sens any de impressió y altra de Barcelona (Imprenta de
Sierra—1830.)
Concretantnos á esta ciutat, pot assegurarse que's practicava á
dinlre de alguns convents y e.u casas particulars, pero per lo matéis sompre privadament.
En dit any 18;!9 passá á esser pública, cssont la primera igle!::ia
en quo tingué lloch la de Santa María del Mar. Una persona devota de la Verge conferí ab lo Rnt. Sr. D. Pero Naudó y Cassis,
Vicari curat de la matexa iglesia, manifestantli qnau acceptablo,
seria dita devoció si se celebraba públicameut, y aquel! zelós sacei'dot, compronentho axis, accedí á la proposta priiicipiant en
conseqüencia la referida devoció en 3 de Maig del expressat any
1839, en la capella de Sant Jordi y Santa Elena, en la qual se
venerava y venera encara la imatge de Nostra Senyora del Roscr. Devaut d'esta imatge, ilduminada sois per quatro ciiis y
ab un reduhit concurs de tiels que ana luego aumeiitantse, se
practicavan los exercicis del Mes de Maria: Resada una part del
Sant Rosai'i y després (1(> la meditació qiie cada dia's fa en dita
iglesia, lo mateix Rnt. Naudó dirigía lo exercici corresponent segons lo llíbre del citat Saporíti, y després lo pcopi Sr. Vicari curat ab alguns beneficiats cantavan los Goigs del Roser, ais quals
mes endevant recmplaoá lo cant deis escolans de la Capella do
música de la propia iglesia, acompanyats al orgue.
Ab tanta acceptació reberen los ficls los nous exercicis que al
any segiienf. 1840, so celebraren en la matexa capella, pero ja ab
mRJor ostentacio v n\ajor número de sermons.
r:.ii iMi per JO'gran cmitnr., a» i;,,!.. c„ ..t.,,.;,!,-,...-. oow>c.i,iL,a
verificar los exercicis del Mes de María eu la ('apella de Sta. Enlacia, q\uj es la matexa en (pu3 avny se ven(!ra la imatge do la
Reyna de Tots los Sants y Mare del Amor Ilermós, en (¡nal ciqio11a se coloca alashoras la do Ntra. Sra. de la Font do la Saint
que havia pertenescut ais P P . Carmelitas Descalcos de esta ciutat, y quo facilita la piadosa familia de la parroquia que la custodiava. Per la traslació do dita imatge, en 30 do Abril y 1.» de
Juny se feren per l'iuterior do la iglesia petitas processons, y cada dia hi hagué sormó.
En 1841 se celebraren las fnncions en lo altar major y axis lian
continuat colobrantse flns ara, oxceptuant algún any qiie per motius especiáis se feren en lo ja citat altar do Sta. Eiilaria. Lo Jles
de Maig de 1844 termina ab una lluhida processó per varis carrcrs de la parroquia. Y havent instalat lo Rnt. Naudó la Contraria de la Corte de Maria, ;l cárrech d'olla corregneren las funcions
del Mes do Maig, aumontant sempre en esplendor, esseiil alguns
anys notabilíssíma la solemne processó en honor de la Maro del
Amor Hormós.
En 18,J8, consultant al bo espiritual deis fiols, á mes de la funció del vespro, so determina fer lo Mes de Maria al matí á las
sis, ab misa resada, los exercicis del Mes en catata, y plática
ignalment en la nuiterna lléngua.
Lo lluhiment ó importancia de las funcions del Mes do Maria
desde 1844 es una cosa ben conéguda en Barcelona y sos fruyts
abundantissims, havent tingnt alguns anys lo carácter de una
Missió; y's pot a(.'ó conqirobar fácílment ab la llista de predicadors que tonim formada desde 1844, en la qual hí trobem los
noms de Mosseu Antón Clarel, quí predica tot lo mes en lo expressat any, deis P P . Joseph Mach, Ramón Maria Canips, Estove Sala, .Tacinto Coma, .loseph Portell, Isidro Dalmau, Ramón Buldú,
Antón Goberna, .loseplí .\mores, Joseph Miró, Antón Vergés, y
altros zclosos sacerdots que ab sa evangélica páranla atreyan cada nit números concurs de ftels al voltant del altar de María
Kxas noticias esperam no sois han de satisfer la davota curiosuat, sino que servirán per animar moa aic! UUVOLS ue . u a n á , ai
veure com so planta y arrota entre nosaltros la bellíssima devoció
del Mes de las Flors, quo tan oportunamont dedica la Iglesia á la
Inmaculada Verge Mare del Salvador, y de qual institució celebráni aquest any lo Gentenari.
A. A.
Barcelona, Maig de 1884.
Dlfitari leí Prlnclpt.
Lo dia de l'Ascensió termina nostre Il-lm..I'relat la visita
de las parroquias de Mitxjorn y Llevant del Oficialat, per la
de Taradell, en qual espayosa iglesia se feren solemníssimas
funcions.
Avuy ha marxat S. S. Il-lma. en direcció á Sampedor,
hont passará'ls dias de la festa major, anant luego á fer la
Santa Visita en l'Arxiprestat de Calaf. La salut de S. S.
Il-lma. no mostra ressenlirse de las fatigas de una activilat
prodigiosa en lo cumpliment de son cárrech pastoral.
—La iglesia Parroquial de la vila de Centellas va á ser to-
LA V E U DEL M O N T S E R R A T .
ta enllosada de nou, ab pedra de Montesquiu. Val mes axis
que no pas ab musicaduras de paviments á la moderna. Per
iglesias res fa tan be com un bon enllosat de pedra natural.
—La Associació de Filias de María d'esta ciutat, tractade
celebrar en la iglesia de la Pietat un solemne Triduo en conelusió del Mes de Maig y en celebraoió especial del Centenar
del Mes de María. Com per guanyar las indulgencias especiáis que, ab moliu d'eix centenar, ba concedit lo Papa, se
senyala un Triduo en honor de la Vei'ge, es de aplaudir lo
pensament de las Filias de María.
—Dijous passat los devots confrares del Roser y parroquians de Sant Domingo, tingueren la satisfácelo de veui-e
en la trona de dita iglesia lo bábit deis Frares Predicadors.
Aprofitant una breu estada en esta població lo R. P. Jaume
Paya, actual Rector del Col-legi de Ocaña, predica en la fundó de la tarde, essent números lo auditori que queda edificat
tant ab la evangélica paraula com ab lo simpáticb bábit del
frare dominica.
—Després de baverse soslingut una qiiinzenada'l bon
lOllípr-j
ncitlOf'fo
CaírvlQl:»'»
Unr.
« *. ^ — * . l . tk \JUt IXy
I I V T U-IJ tO , ' J ' Xj « t t i J l
cada dia nos han regaiat las bromas copiosas ruxadas de
Maig. En algnns iaJrets no será gayre oportuna esta pluja,
després de las de AbriL y en lo Valles la major part deis
caraps están volcats. Aquí ara com ara no patei.t la térra per
excés de aygua.
—Tenim la salisfacció de anunciar (jue restablert de la
penosa dolencia que l'ha tingut tants dias molestat y detingut á Barcelona, ha regressat á Perpinyá lo distingit lletrat
y carinyós amich nostre D. Juslí Pepratx en companyía de
sa amable esposa que havia vingut per assistirlo. Del afecte
que en noslra térra se te conquislat lo Sr. Pepratx, proba
n'ha sigut l'inlerés que tots los periodistas, lletrats y amichs
de la causa catalana han mostrat durant la sua malallía, essent en gran númei'o los qui cada dia passavan á enterarse
del eslat del pacient en casa deis SS. Aldabert y Guimerá,
propietaris de La lienaixensa, essent visitat per varis distingits facultalius de la capital. Celebrem lo complert restabliment de nostre eslimat amich, lo inspirat traducíor de L'Atlántida y zelós pi'oinotor de la renai.xensa catalana al Rosselló.
—Lo Jurat de la Exposició de Niza ba fet justicia á las
grans qualitats de paysagista del pintor olotí, D. Joaquim
Vayreda, premiantlo ab medalla d'or per lo seu quadro Lo
^nes de Setembre á Olol. Un Iriumfo axis á l'extrangeres altament honrós per un artista.
—Pels trebalis del ferrp-caiTil Transversal, eu la. sfl^ipú'.
de Santas Creus, se admerrín quanls operaris se presenün.
—Lo corresponsal madrileny del «Diario de Barcelona»
diu lo següent en elogi de la industria catalana:
«A pesar de la cridória deis liibre-cambistas y deis xarrayres conlradictors deis progressos industriáis de Catalunya,
la superioritat técnica é industrial deis catalans, va essent
coneguda en las provincias d'Espanya. Me sugerexen estas
lineas la presencia en esta del distingit enginyer caíala don
-loan Brunet y Alsina, arribat pocli ba de la provincia de
Lugo, ahont fou cridat per dirigir la instalado de una fábrica de fdats y texits de coto, fet que revela 'I conexement de
la competencia técnica é industrial deis catalans per sos compatriotas, puix ja no s'lia de acudir ais extrangers per planlejar certs establiments industriáis, generalisantse 'I raoviment de l'industria inicial ab tant vigor é inteligencia á Catalunya.
Altra proba de lo que dich son los freqüents viatges que
•a á diferenls punís d'Espanya lo senyor Cornet y Mas, illustral enginyer de la «Maquinista Terrestre y Marítima»
167
per empendre obras de iraportanda, espedalment á Bilbao,
quan avans tots estos trevalls se feyan fora d'Espanya. Ha
arribat á tal puní lo desenrotllo y crédit de esta fábrica, que
actualment se remou lo pensament en la part de Valenda de
encarregarli la construcció de un poní de ferro sobre'I riu
Xúcar.»
—Diu nostre apredable colega la Revista de Gerona:
«Se'ns ha manifestat que hi ba'l pensament entre varis
entussiastas de las glorias gironinas de gestionar prop las
autoritats y corporacions locáis á fi de que puga commemorarse d'un modo decoros lo diicentéssim aniversari del famós
siti y assalt deis baluarls del Mercadal en lo any 1684, fet
gloriós que dona origen al vol del 24 de Maig, y qual succés ha dat peu per inspirarse á varis llorejats poetas. Es per
demés dir ab quant gust veuriam nosaltres la celebrado de
semblant solemnitat dvica. La idea es noble y elevada, y sa
realisadó per demés convenient en nostres temps, en que
apar que'ls senliments de la patria nativa van debili'lantse de
_"¿\a manera inj£slüicable. Nosaltres que en lo particular opiqui no ama sa provincia, rebrem en totas ocasions ab amor
tot quan fasse reviure'l patriotisme local, niassa adormit,
gracias á las passions polilicas y ais inleressos de partit, ab
detriment deis comunals y sagráis de la pelüa patria, no
per agó menos estimada de quants miran ab preferent amor
lo sol natiu, lo bonvolgut bressol.»
ESCANDALL DEL MERCAT DE VICH.
(Dia
Xoxa
Formen t.
Mestall. .
Ségol . .
Ordi. . .
Gibada. .
Espelta. .
24 de Maig
de
1884.)
Qflartera, Hectólílre.
Qnartera. HectóUtre,
Ptas. es Ptas. es.
Ptas. es. Ptas. es.
]4'50
]3'50
10' »
9' »
7'50
6' »
5' »
20'39.
18'99.
]4'05.
12'64.
10'54.
8'44.
7'04.
Blatdomoro. .
Mili
.
Fajol. . . . .
Fal)as.. . . .
Llegiiro. . . .
Fasols.. . . .
Ciurons.. . .
10' »
12' »
9' »
11' »
11' »
IG'50
19' »
14'05.
16'88.
12'64.
15'45.
15'45.
23'22.
26'73.
Tarleíats.
E X C U R S I O AL M O N T S E N Y .
DESCIÍIPCIÓ FÍSICA DE LA MONTANYA.
[Conlinuació.)
Si en complede dirigirnos, pujant per Campins, desde la
collada de Sta. Elena cap al cira, giram cap al NE. nos trobam sorpresos á la presenda de una valí verdaderament fantástica per lo pintoresch y agreste. Després de haverse solagat l'ánimu passejant la vista per lo inmens penorama que's
va desplegant á sos peus, á mesura que va pujant, y de dexar lo trajeóte, erm y casi pelat que deu atravessarse desde
que's dexá la zona de las alzinas fins que's passa la collada
de Sta. Elena, encara no acaba de perdre de vista lo esmentat panorama, quan se li presenta de sople la incomparable
valí de Santa Fe, presenlanli de colp sa orguUosa vegetado
de espessos faigs que comunican al esperil ab sa verdor y
ufania una fruido tal, que li fa oblidar al moment tota la
bellesa y grandiosilal del panorama que acaba de dexar 4
l'altra banda.
168
LA. VEU DEL MONTSERRAT.
Seguint endevant per la vessant de dita valí va percibint
lo placent murmuri de las ayguas del Gualba, que s'esmuny
ocultament entre las rocas, y oviraat á sos peus lo gran precipici obert en la linea divisoria del granit y de las pizarras
que te al fons lo Gorch netjre; á sa dreta, la frondositat de la
vegetado que cubreix tola la vessant OE. del Mdrou, al devant lo espessissim boscli del sud del Coll de Té y del pía
del Espinal; á sa esquerra, la conlinuació del mateix, y á
damunt seu lo arrogant promontori d é t e Agudas, que á
modo de selváticli monstre, sembla desafiar ab sas denls
graniticas la voracital deis agents que l'estan rosegant sigles há.
Prop ja de la herraita, (jue distará 2,780 metres (segons
lo Sr. de la Gándara) de la collada de Sla. Elena, y en lo
centre de la valí, los manantials á qual raes fresohs (7.° á 8°)
y abundants lo sorpreaen á cada pas, en termes de poder
conlarsen mes de 12 en tan i-eduhit espay que li donan animació y vida. Sembla increíble que després de haver pujat
mes de 1,134 metres per entre railx de bosch de alzinas y
pci uBíiiuas y aspras rocas, se puga irooar una van que aumenta ab sa fertilitat al bermitá y altres familias que bi babitan. ¡Oh que be se troba l'esperit al trobarse ab tan delitosa posada, en que s'agermana la naluralesa y la religió!
Pero he de callar aqui per dexar que parle lo cantor de
las bellesas y recorts de Espanya describint aquesta tan bella
com ignorada valí de Santa Fé.
«En lo cor de exas montanyas flns las obras mes insignilicants del art ferexen vivament la fantasía. La pagesia de
Corbera, assentada no lluny del Gorch negre al peu de rocas desiguals entre las que se precipitan escumosas las ayguas del riu Gualba, rustica, hurail, solitaria, es per l'home
de la ciutat nn reflexo de la calma y de la innocencia, que
en lo fons de nostras societats solen desaparexer al impuls
de las passions. La petita ermita de Santa Fe, construida en
la valí inmediata, es un deis temples ahont mes purificat
se sent l'esperit y mes tranquil lo cor per dirigir súplicas al
cel. Al seu voltant se desplega la naturalesa en grans proporcions y revela tota la grandesa del Creador. Pujan del
pía á la montanya faigs agegantats, quals arrels cubrexen
la térra, quals tronchs rai-as vegadas pot abrassar l'home (1)
y sota quals copas desaparexen las vessants de tres altas
serras. Sobre d'aqueixos arbres, com si volgués Deu fer
ressuFÜF la imatge de la mort en mitx de la raajor exhuberancia de vida, se veuen cimas ermas é inaccessibles entre
quals penyas sois brota lo grogench liquen, la genciana
y algunas herbas olorosas
Inmensos grupos de boyrá
baxan tal volta de la montanya y passan com lo trébol! ja
sobre las coronas deis faigs ja sota de son brancatge. Baix
aquest trist y vaporós vel de la naturalesa, la térra jau
en un silenci pavorós sois interromput de tant en tant per
los udolsdels animáis y xisclels deis aucelis de rapinya. No,
després de haver contemplat tan grandiós especlacle no es
possible posar lo peu á l'ermita, sens que, sentint sa propia
petitesa, doble l'home'l genoll y puje en brassos de una fe
santa al trono del Altissim. Majors sensacions experimenta
encara'l que puja al pía superior d'una d'eslas alturas. De
una tairada abarca l'espay que va del Piríneu al mar y veu
brotar del Mediterrá la illa de Mallorca. A sos ulls los raonts
son turonets, los pobles masías, las ciutats pobles; Barcelona,
Gerona y Yich los véi'tices de anguls inmensos. Sota sos
peus se exten tola una provincia, y no obstant no es la grandiositat del quadro lo que mes l'imposa. Mira'l Pirineu en
qual cima sembla estar agafat lo blau vel del firmament,
recorre la plana, ficsa sa vista en lo mar, quals onas lia
vist altres dias agitarse, mira y escolla... tot está inmóvil,
tot está sumergit en lo silenci. La veu de lants pobles com
cubrexen la Ierra, lo crit de tants sers animats que poblan
los boschs, lo estruendo de tants elemenls com están en lluyta, res alcansa á turbar exa calma aterradora. Bevant de
exas escenas mudas y solemnes de la naturalesa riioroe queda
confús y aniquilat.» (1)
•
Diriginlse desde Sania Fé drel á la vita d'Arbucias que
está á la falda NE. y al E. de aquella, se passa per devant
del mananlialque dona origen, junl ab altres torrents que
en la íbndalada naxen, á la riera de Breda, y per entre espesaos boschs de taigs se franqueja lo Coll de Té. Desde aqui
segueix lo cainí de ferráduralo vessant SE. de dit coll, y,
Uespres Ue aird>b;3sai- ua pelit [ih'i, qp, pntra en la zona dolé
castanyers, que en esta barrancada son molts y molí sapats.
A partir de aquesl punt lo camí se gira per anar cap á Riells
y á pocb s'entra en la zona de la alzina y per üllim en la
pintoresca valí de dit nom.
A benefici del aygua rica y abundant que baxa de las alturas de Santa Fé y serras inmediatas y á benefici també de
sa posició topográfica, puix no sois está resguardada deis
vents del Nort y demés direccions, sino que ademes está banyada pels raigs de sol meridional, la valí de Riells ostenta
una vegetació expléndida y variada, no sois en arbres y plantas silvestres, si que també en fruyters, horlalissas y llegums
de tota especie.
Si desde'l fons de una valí tant fresca y frondosa alsam lo
cap per mirar á la part del 0., de ahont baxárem, nos encontrara ab la mes agresta y profunda escarpa que ofereix lo
Montseny. En efecte, lo granit descompost per la acció erosiva deis agents actuáis, aygua, atmósfera, fret, calor, etc.,
se presenta uo sois formant columnas gegantescas á modo de
bassalts (de no pocbs metres de altura) sino que contrasta la
nua roca de estas inaccessibles penyas ab la frondositat de
tota la valí. Lo esperit se sent com représ devant del imponent y sublime aspeóte de esta escarpada vessant, quals cohimnas graníticas va convertint lo temps ab sa incansable
escoda en erissadas puntas, á pesar de la resistencia que ofereixen á sa acció demoledora.
Si desde Santa Fé se pren lo cami de Sant Marsal, inmediatament després de atravessar lo torrent, se entra en un
bosch de faigs tan espés, que forma al camí un túnel fantás
tich ab sa.s verdas ramas entretexidas, deliciosa perspectiva
que's repeteix sovint durant lo trajéete. Passa aquest per la
coliada dita Plá del Espinal, tot cubert de falgueras, y segueix vorejant la vessant E. de las Agudas per sota ¡as matexas. Es sumament hermós y no menos pintoresch lo quadro que's descobre, puix se domina la magnífica valí de Arbucias, las serraladas de las Guillerías y Sant Hilari al NO.
gran part del perimetre de la provincia de Gerona ab los pobles y sembráis de que está encatifada.
JAUME ALMEUA, PBRE.
(l) Aíó escribía Piferrer en 1839, pero desgraciadament han
desaparegut j» tote aquestos robustos tronchs; mes com si la naturalesa volgués revenjarse de aquest mal tráete de la codicia humana, de nou han tornat á reverdir, y de cada palm de las gruxndas socas y extensas arrels que restaren han brotat tanys,
convertmt alxis lo fons y costats de la valí en espessas selvas vergés y del tot impenetrables, en termes que nils raigs del sol de
mitx día hi poden penetrar.
(Continuará.)
(1) Recuerdos y bellezas de España.—Cataluña, tom. 2.» pag.
286.
ViCH.—Imprempta de R. Anglada.—1884.