Català - Departament de Teoria i Història de l`Arquitectura i

MBArch
Màster Universitari en Estudis Avançats en Arquitectura- Barcelona.
Línia d’especialització en Teoria, Història i Cultura.
MBArch
Màster Universitari en Estudis Avançats en Arquitectura- Barcelona.
Línia de especialització en Teoria, Història i Cultura.
Universitat Politècnica de Catalunya UPC.
Departament de Teoria i Història de l’Arquitectura
i Tècniques de Comunicació. THATC.
Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona.
ETSAB
Av. Diagonal, 649, Edifici A.
08028 Barcelona.
Tel. 93 401 64 20
http://www.etsab.upc.edu
http://thatc.upc.edu
thtac ETSAB
Imatge de portada: Cúpula de la mesquita Santa Sofia a Istanbul, Turquia. Fotografia: Marta Llorente.
ÍNDEX
Objectius
A qui es dirigeix
Metodologia
Estructura curricular
Accés i admissió
Coordinació acadèmica
Guies docents:
• Arquitectura, teoría i crítica
• Arquitectura, ciutat i projecte
• Arquitectura, medi ambient i tecnologia
• Historiografia de l’art i de l’arquitectura
• Teoria de les arts i de l’arquitectura
• Crítica de l’arquitectura: producció,
reproducció, debat
• Història de l’art i de l’arquitectura
• Història, arquitectura i ciutat
• Arquitectura i cultura
• Arquitectura, ciència, tècnica
OBJECTIUS
Oferir una formació àmplia i rigorosa en la teoria, la història
i la crítica de l’arquitectura, així com en el coneixement de
l’àmbit de la cultura en relació a l’espai habitat i a la ciutat.
Introduir en la recerca científica per a capacitar l’alumnat en
l’elaboració de projectes de recerca de teoria i història de
l’arquitectura, en l’exercici de la docència especialitzada, en
l’elaboració de tesis doctorals i en la col·laboració de processos de gestió cultural urbana i museogràfica.
A QUI ES DIRIGEIX
A persones titulades en Arquitectura, en Arquitectura Tècnica, en Enginyeria, a graduats i graduades en disciplines
humanístiques (Història de l’Art, Geografia i Història, Antropologia i Sociologia, Ciències de la Informació, Belles Arts)
i persones que desenvolupen la seva docència o professió
en l’entorn de l’arquitectura, del urbanisme, de l’art, de la
realitat urbana o del territori.
METODOLOGIA
La línia d’especialitat s’articula en assignatures que compaginen classes magistrals i seminaris. Les classes magistrals
desenvolupen els punts nodals del temari dins de cada
una de les aproximacions científiques generals que descriu
l’assignatura. Els seminaris es creen com a espais de debat
i de taller, vinculats a les diferents matèries, amb la intenció
d’orientar a l’alumnat en els diferents temes d’investigació
escollits per al desenvolupament del seu treball personal.
Aquest estudi personal es centra en la redacció d’un Treball
de Fi de Màster tutelat, que culmina el procés d’aprenentatge.
Les set assignatures de l’especialitat plantegen un marc
ampli d’estudi, amb una dinàmica activa de renovació de temes lligats al fil de les recerques del professorat i en l’entorn
creat pels grups de recerca als que pertanyen. En l’actualitat, el professorat d’aquesta línia d’especialització està adscrit en la seva majoria al Departament de Teoria i Història de
l’Arquitectura i Tècniques de Comunicació i col·labora en els
grups consolidats de recerca següents:
•Arquitectura, ciutat i cultura, una perspectiva antropològica
de l’espai construït i habitat.
• Història de l’arquitectura a Catalunya i el context internacional
• Perspectives urbanes: aproximacions comparades.
• Teoria i crítica de la ciutat, l’arquitectura i les arts.
El conjunt del camp de recerca que cobreixen aquests
diferents grups contribueix també, a més de la creació de
coneixement, a la revisió dels recursos metodològics que
poden ser útils en la formació de l’alumnat. Fonamenten així
la transmissió de metodologies innovadores per al estudi de
la història de l’arquitectura i la història urbana, per als enfocs
generals de les ciències humanes en l’estudi de l’espai habitat, i per a la formulació de la teoria i la crítica en el camp de
l’arquitectura i de les arts.
ESTRUCTURA CURRICULAR
FASE COMÚ (15 ECTS)
Arquitectura, teoria i crítica
Arquitectura, ciutat i projecte
Arquitectura, medi ambient i tecnologia
FASE D’ESPECIALITZACIÓ (30 ECTS)
Historiografia de l’art i de l’arquitectura
Teoria de les arts i de l’arquitectura
Crítica de l’arquitectura: producció, reproducció, debat
Història de l’art i de l’arquitectura
Història, arquitectura i ciutat
Arquitectura i cultura
Arquitectura, ciència, tècnica
TREBALL FINAL DE MÀSTER (15 ECTS)
ACCÉS I ADMISSIÓ
Els criteris de valoració de mèrits i de selecció de les
candidatures inclouran la ponderació dels expedients
acadèmics, la correspondència entre el pla d’estudis
de la titulació d’origen i el del màster, i l’acreditació de
determinats coneixements d’idiomes. La documentació
mínima que es deurà aportar consta de:
• Titulació d’accés i expedient acadèmic
• CV
• Carta de motivació
• Qüestionari dissenyat per la ETSAB cumplimentat
• Portfolio
• Disponibilitat de beques
• Coneixement de llengües nivell B2 del Common European Framework of Reference o equivalent (espanyol i/o
anglès en funció de la docència que es desitgi cursar).
A les sol·licituds d’admissió es farà constar la línia
d’especialització desitjada, i s’haurà d’establir un ordre
de prioritat. Tanmateix, es facilitarà la preferència per
a cursar total o parcialment el programa en anglès o
castellà i el nivell de coneixement de la(es) llengua(es)
escollida(es).
La Comissió Acadèmica prioritzarà les sol·licituds
basant-se en la nota mitja de l’expedient acadèmic i la
valoració de la documentació complementària.
La valoració de l’expedient es ponderarà en un 50% i la
de la documentació complementària, en l’altre 50%.
COORDINACIÓ ACADÈMICA
Marta Llorente Díaz
http://futur.upc.edu/MartaLlorenteDiaz
Doctora arquitecta. Professora titular del Departament de
Teoria i Història de l’Arquitectura i Tècniques de Comunicació (ETSAB-UPC). Imparteix Teoria I, Antropologia de la
ciutat, Arquitectura, teoria i crítica i Arquitectura i cultura.
Coordinadora del grup de recerca «Arquitectura, ciutat i
cultura. Una perspectiva antropològica de l’espai construït i
habitat». Investigadora de l’Institut Interuniversitari d’estudis
de Gènere i de les Dones. Ha realitzat estances de recerca
i ha col·laborat en centres culturals i universitats nacionals i
internacionals, així com en exposicions.
Autora d’articles i textos que reflexionen sobre la relació
entre les arts, l’arquitectura, la música i la literatura, amb un
aproximació basada en l’experiència de l’espai i propera a la
de les ciències humanes.
e-mail: [email protected]
GUIES DOCENTS
ARQUITECTURA,
TEORIA I CRÍTICA
___
Marta Llorente
El seminari descriurà quatre enfocaments que es corresponen a concepcions diferents de la funció de la teoria,
la història i la crítica de l’arquitectura en el context de la
cultura occidental. Els temes que es presenten s’ofereixen
com a exemples concrets de la reflexió sobre l’arquitectura
en el context de les arts i del saber, del desenvolupament
de la ciència i de la societat. Es discutirà a partir d’aquests
temes la possibilitat d’establir una mirada històrica, crítica
i teòrica sobre l’arquitectura i la seva funció en el context
actual:
1.
Mimesi i naturalesa
Harmonia i abstracció
2.
Tècnica, indústria, art i ciència
Llenguatge, escriptura, arquitectura
Història, tradició i revolució
3.
Ciutat i utopia
Espai i experiència
4.
Cultura i cultures
L’objectiu és el d’oferir una imatge temporal, històrica, de
les idees que acompanyen la producció de l’arquitectura;
així com permetre reconèixer la identitat d’una cultura
artística front la possibilitat d’altres formes diferents de
concebre les tècniques, les habilitats i l’enginy, els coneixements i els símbols en el camp de la producció i de la
transformació de l’entorn.
El curs segueix la progressiva creació d’una imatge teòrica
de l’arquitectura que forma part de la història de la nostra
cultura en diàleg amb d’altres cultures, l’esdevenir-se històric de les idees que emmarquen la nostra activitat constructiva, que la fan tècnicament possible, junt a l’horitzó
sempre present de les utopies i dels ideals que tracten de
Mies van der Rohe: Federal Center, Chicago, 1960-1974/ Alexander Calder: Flamingo, 1974. Fotografia: Marta Llorente.
millorar les condicions del món habitat i construït. S’explorarà, finalment, la situació actual de l’arquitectura, entre
la producció tècnica i l’artística i, en especial, la de les
posicions que ha pres front a la demanda de les societats.
Plantejarem les arrels d’aquests processos en el passat
per a prendre consciència de la força de la transformació
cultural que comporta el pas del temps i per a comprendre
les transformacions de la idea d’arquitectura del present.
Aquest debat no vol replegar-se únicament al contingut
dels discursos i textos acadèmics o erudits, sinó que
pretén contemplar una cultura de l’habitar i de transformar
l’entorn vinculada a la transformació global de les mentalitats i de la societat.
1. Antiguitat. Idees seminals per a la teoria de les arts
Dos hemisferis de la vida: Theoria, praxis
Reconstrucció d’una possible teoria de la bellesa
2. Edat Medieval. L’àmbit de l’escriptura: text i imatge
El saber en la Edat Medieval
La difícil percepció de la bellesa
Progrés tècnic a la Baixa Edat Medieval
3. Els orígens del món modern. Noves formes de comunicació: el
llibre imprès i la difusió del saber
Context: La cultura del Renaixement
El saber en el Renaixement i les arts
4. L’època del barroc. Ciència i art: distintes figures de l’enginy
Orígens de la ciència moderna en el segle XVI i XVII
Europa en el segle XVII
Les arts en l’època del Barroc
5. La Il·lustració: la consciència de la Història
Les formes de coneixement e la Il·lustració
Les ciències
La consciència de la Història
La ciència de l’estètica al s. XVIII
Les arts i l’arquitectura
El naixement de la consciència de l’alteritat cultural i la imatge
expansiva del món i de les cultures
6. El segle XIX: formació de les ideologies socials a l’era industrial
El coneixement científic al s. XIX
La ciència de la història i les ciències humanes
La revolució tècnica
- El procés de la industrialització
- La tècnica com a instrument de la ciència
L’art
- El Romanticisme: l’art com a religió
- Estètica de fi de segle
7. El segle XX: l’època de les avantguardes artístiques i de les crisis
bèl·liques
El despertar del segle i les primeres formacions d’avantguarda,
1900-1914
La Gran Guerra 1914-1918 i la primera postguerra
La Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial. La immediata postguerra
Nous desenvolupaments de l’art, de l’estètica i de la teoria de les arts
L’arquitectura i l’urbanisme
8. Des de la segona meitat del segle XX cap al present.
L’arquitectura i l’urbanisme a partir de la recuperació econòmica
Des del final de la guerra freda fins al present
Cap a una construcció crítica del present
Bibliografia i fonts documentals
Fonts per a la reconstrucció d’una teoria de l’art a l’Antiguitat
l’Antiguitat:
- Textos filosòfics i científics:
- Academicisme francès: El classicisme com a racionalisme: Blondel. El classicisme com a
naturalisme: Perrault:
Perrault, Ch., Parallèle des Anciens et des Modernes, 1692.
Aristòtil, Poètica.
- La literatura barroca espanyola com a font per a la ideologia de l’art: Cervantes, Calderón,
Quevedo, Gracián:
Plató, Hipíes Major; La República; El Timeu; Fedre; El Banquet; Les Lleis.
Cervantes, M. de, Don Quijote de la Mancha, 1605-1615.
- Descripcions i textos històrics. Vides d’artistes.
Gracián, B., Arte de ingenio, tratado de la Agudeza, 1642.
- Tractats per als oficis: Els deu llibres de l’Arquitectura de Vitruvi:
- Escrits científics i filosòfics:
Vitruvi Polió, M., De Architectura, s. I dC.
Descartes, R., Les passions de l’âme, 1649.
Fonts medievals per a comprendre la ideologia de les formes diverses de saber;
Descartes, R., Discours de la méthode, 1637.
fonts del món dels oficis:
Bacon, F., Novum Organum, 1620.
- Llibres sagrats com a testimoni de la ideologia i com a font de la iconografia.
Fonts bibliogràfiques de la Il•lustració:
- Textos teològics, filosòfics i morals:
Boullée, É.-L., Architecture. Essai sur l’art, 1793.
Abelard, P., Historia calamitatum, ca. 1132.
Burke, E., A Philosophical Enquiry into the Origin of our Ideas of the Sublime and Beautiful, 1757.
Agustí, Aurelius Augustinus, Confessiones, 397-398 dC.
Boeci, A. M. S., De Consolatio Philosophiae, s. VI dC.
Pseudo-Dionís Areopagita, De divinis nominibus, s. VI dC.
Tomàs d’Aquino, Summa theologiae, I-II, qq. 22-48, 1265-1274.
- Llibres i textos científics: bestiaris, tractats, cartografia.
- El llibre de Villard de Honnecourt; estatuts de gremis i oficis tardomedievals.
Diderot, D., Salons, 1759-1771.
Hume, D., An Enquiry Concerning the Human Understanding, 1748.
Kant, I., Kritik der Urtheilskraft, 1790.
Laugier, M.-A., Essai sur l’architecture, 1753.
Lessing, G.E., Laokoon, oder über die Grezen der malerei und Poesie, 1766.
Piranesi, G. B., Scriti di storia e teoria dell’arte (Camargo: Sugarco, 1988).
Fonts per a una teoria de l’art del Renaixement:
- La teoria de les arts al segle XV: Alberti, Filarete, Di Giorgio i les edicions vitruvianes:
Alberti, L. B., De pictura, 1435.
Rousseau, J. J., Les rêveries du promeneur solitaire, 1782.
Voltaire, F.-M. A., Romans et contes, 1775.
Winckelmann, J.J., Geschichte der Kunst des Altertums, 1764.
Alberti, L. B., De Re Aedificatoria, 1485.
Averlino, A. (Filarete), Trattato d’architettura, 1457-1464.
- La pintura: Leonardo i el Parangó:
Leonardo da Vinci, Trattato della pittura, 1498.
- La tractadística clàssica a la Itàlia del XVI: Serli, Vignola, Palladio. Extensió de la teoria
clàssica a tot Europa: traduccions de Vitruvi i tractats:
Fonts bibliogràfiques del segle XIX
XIX:
Cerdà, I., Teoría general de la urbanización, 1867.
Darwin, Ch., Journal and Remarks (The Voyage of the Beagle), 1839.
Hölderlin, F., Hiperion, oder der Eremit in Griedhenland, 1797.
Flaubert, G., Correspondance, 1887-1893.
Palladio, A., I quattro libri dell’architettura, 1570.
Goethe, J. W., Faust, 1832.
Serlio, S., Regole generali di architettura, 1537.
Goethe, J. W., Italienische Reise, 1828.
- Les rimes de Miguel Ángel:
Goethe, J. W., Briefe, 1765-1832.
Buonarotti, M., Rime, 1623.
Hegel, G.W.F., Vorlesungen über die Ästhetik, 1842.
- Les primeres biografies: Vasari:
Kleist, H. von, Über das Marionettentheater, 1810.
Vasari, G., Le Vite de’ piú eccellenti Pittori, Scultori e Architettori, 1550.
Morris, W., News from Nowhere, 1890.
- Altres fonts per a la cultura del Renaixement. Textos neoplatònics: Pico i Ficino; utopies:
Moro; els assaigs de Montaigne:
Nietzsche, F., Die Geburt der Tragödie, 1872.
Bruno, G., De l’infinito universo e mondi, 1584.
Ficino, M., De Divino Furore, 1457.
Machiavelli, N., Il Principe, 1513.
Montaigne, M. de, Journal de voyage de Michel de Montaigne en Italie, par la Suisse et
l’Allemagne en 1580 et 1581, [Publicació pòstuma].
Ruskin, J., The Seven Lamps of Architecture, 1849.
Ruskin, J., The Stones of Venice, 1877.
Schopenhauer, A., Die Welt as Wille und Vorstellung, 1918.
Wilde, O., The Critic as a Artist, 1890.
Wilde, O., The Decay of Liying, 1889.
Moro, T., Utopia, 1515.
Wölfflin, H., Renaissance und Barock, 1888.
Fonts de la teoria de l’art al Barroc:
Barroc
Worringer, W., Abstraktion und Einfuhlung, 1908.
- Els acadèmics italians: Lomazzo, Zuccari, Bellori:
Fonts bibliogràfiques del segle XX:
Bellori, G.P., L’idea del pittore, dello scultore e dell’architetto scelta dalle bellezze naturali
superiore alla Natura, 1664.
Adorno, T. W., Ästhetische Theorie, [Publicació pòstuma].
Bachelard, G., La poétique de l’espace, 1957.
Barthes, R., Le degré zéro de l’écriture suivi de Nouveaux essais critiques, 1953.
Benjamin, W., Das Kunstwerk im Zeitalter seiner technischen Reproduzierbarkeit, 1936.
Benjamin, W., Das Passagen-Werk, [Publicació inacabada].
Braudel, F., La Méditerranée et le Monde Méditerranéen à l’Epoque de Philippe II, 1949.
Breton, A., Manifeste du surréalisme, 1924.
Canetti, E., Das Gewissen der Worte, 1974.
Cassirer, E., Philosophie der symbolischen Formen, 1923-1929.
Duby, G., L’histoire continue, 1991.
Eco, U., Apocalittici e integrati, 1964.
Eliot, T. S., The Use of Poetry and the Use of Criticism, 1939.
Foucault, M., Histoire de la folie à l’âge classique, 1961.
Foucault, M., Les mots et les choses, 1966.
Freud, S., Totem und Tabu, 1913.
Giedion, S., Space, Time & Architecture: the growth of a new tradition, 1941.
Giedion, S., The Eternal Present, 1964.
Geddes, P., Cities in Evolution, 1915.
Gombrich, E., Art and Illusion. A Study in the Psychology of Pictorial Representation, 1960.
Hall, E. T., The Hidden Dimension, 1966.
Heidegger, M., Die Frage nach der Technik, 1949
Heidegger, M., Bauen Wohnen Denken,1951.
Kandinsky, W., Über das Geistige der Kunst, 1911
Kandinsky, W. et altri, Der Blaue Reiter, 1911.
Le Corbusier, Vers une Architecture, 1923.
Le Corbusier, Quand les cathédrales étaient blanches. Voyage au pays des timides, 1938.
Le Corbusier, La Charte d’Athènes, 1943.
Le Corbusier, Le Modulor, 1945.
Leroi-Gourhan, A., Évolution et Techniques, 1945-1973.
Lévi-Strauss, C., Tristes Tropiques, 1955.
Loos, A., Ornament und Verbrechen, 1908.
Merleau-Ponty, M., Phénoménologie de la perception, 1945.
Assignatura de la fase
comú.
Universitat Politècnica de
Catalunya UPC
Departament de Teoria i
Història de l’Arquitectura i
Tècniques de Comunicació.
Panofsky, E., Idea. Ein Beitrag zur Begriffsgeschichte der älteren Kunstheorie, 1924.
Especialització en Teoria, història i cultura del
MBArch : Màster Universitari en Estudis Avançats en
Arquitectura - Barcelona.
Panofsky, E., Die Perpektive als “Simbolische Form”, 1927.
5 ECTS
ETSAB
Av. Diagonal, 649, Edifici A.
08028
Barcelona.
Mumford, L., Technics and Civilization, 1934.
Mumford, L., The City in History: Its Origins, Its Transformations, and Its Prospects,1961.
Norberg-Schulz, Ch., Existence, Space and Architecture, 1975.
Ortega y Gasset, J., Meditación de la técnica, 1965.
Panofsky, E., Studies in Iconology, 1939.
Rowe, C. y Koetter, F., Collage City, 1978.
Saussure, F. de, Cours de linguistique générale, 1972.
Més informació:
http://www.etsab.upc.edu
http://thatc.upc.edu
Sontag, S., Against Interpretation, 1961.
Taut, B., Die Stadtkrone, 1919.
Wittkower, R. y Wittkower, M., Born under Saturn: The Character and Conduct of Artists,
1963.
thtac ETSAB
Tel. 93 401 64 20
ARQUITECTURA,
CIUTAT I PROJECTE
___
Manuel Guàrdia
La Ringstrasse de Viena (ca. 1888).
L’assignatura prendrà una aproximació històrica de llarga
durada i abordarà els marcs socials del projecte. Es proposa oferir un sistema de referències que permeti examinar
sense apriorismes les relacions canviants entre ciutat i
arquitectura. També es posaran en evidència els aspectes
més rellevants i les variables crítiques que incideixen en
l’elaboració del projecte. Amb aquest objectiu s’abordaran,
en primer lloc, les bases conceptuals d’una aproximació
històrica de llarga durada. En segon lloc s’estudiaran
ciutats i episodis canònics de l’arquitectura occidental.
Finalment, es plantejaran les relaciones entre el Moviment
Modern i l’urbanisme, i les transformacions urbanes del
capitalisme tardà.
París, 1600-1870. Arquitectura i Estat.
El temps de la ciutat i el temps del projecte: la llarga durada i
altres qüestions conceptuals.
Memòria i patrimoni urbà.
El temps de les estructures i el temps de les ruptures.
De la sociologia de l’art a les conceptualitzacions de Pierre
Bourdieu.
Singularitats i ‘orígens’ de la ciutat europea.
La polis grega: el naixement d’allò que és públic i el naixement del llenguatge clàssic.
La ciutat posterior a l’any mil: el naixement de la ciutat
europea.
La formació de la ciutat baixmedieval i l’arquitectura gòtica.
La formació de la ciutat baixmedieval.
Barcelona: estructura urbana i recepció de l’arquitectura
gòtica.
Florència, 1300-1500: de la ciutat medieval a la ciutat del
Renaixement.
Florència i l’Humanisme Cívic.
Brunelleschi, Alberti i la Florència del Quattrocento.
Roma, 1500-1700.
De Bramante a Sixte V.
Roma barroca.
De les places reials al canvi del discurs urbà.
Les reformes i les arquitectures del Segon Imperi.
Londres, 1700-1900. Del gust de les elits a l’eclosió industrial.
D’Inigo Jones al Londres Georgià.
El Londres Victorià.
Fin-de-Siècle: ciutat i arquitectura.
Viena, 1850-1914. El Ring: entre Camillo Sitte i Otto Wagner.
Barcelona entre Cerdà i el Modernisme.
Del cas d’Atenes a les propostes de Giovannoni.
Orientalisme i modernització de la ciutat islàmica.
La ciutat americana: Chicago,1850-1930.
La ciutat americana.
Les arquitectures de l’“Escola de Chicago”.
Urbanisme i Moviment Modern.
La Nova Frankfurt, 1924-1933. Martin Elsaesser i Ernst May
Brasilia, 1955-2000. Lucio Costa i Oscar Niemeyer.
Los Angeles: 1900-1970. R. Schindler, R. Neutra, i les ‘Case
Study Houses’.
Transformacions urbanes del capitalisme tardà.
Espai públic, espais de seguretat, espais del consum.
Entre l’economia simbòlica i el metabolisme material: el
repte ecològic.
Bibliografia general
AA.VV., Prendre la ville: esquisse d’une histoire de l’urbanisme d’état. Paris:
Anthropos, 1977
Banham, R., Los Angeles: The Architecture of Four Ecologies, 1971 (tr.cast.: Los
Ángeles: La arquitectura de cuatro ecologías. Barcelona: Puente, 2016)
Barker, T. C., Robbins, M., A History of London Transport. Vol. 1. The Nineteenth
Century. London: George Allen & Unwin, 1963
Baron, H., In search of Florentine civic humanism: essays on the transition from
Medieval to Modern thought, 1988 (tr.cast.: En busca del Humanismo Cívico Florentino. Ensayos sobre el cambio del pensamiento medieval al moderno. México:
Fondo de Cultura Económica, 1993)
Benevolo, L., Le origini dell’urbanistica moderna, 1963 (tr.cast.: Orígenes del
urbanismo moderno, Madrid: Celeste, 1994)
Bianca, S., Urban form in the Arab world. Past and present. London: Thames&Hudson, 2000
Bois, G., La crisi del feudalisme a Europa a la fi de l’edat mitjana. Barcelona:
L’Avenç, 1988
Burke, P., The Italian Renaissance: Culture and Society in Italy, 1986 (tr.cast.: El
Renacimiento italiano. Cultura y sociedad en Italia. Madrid: Alianza, 1993)
Burke, P., The Fabrication of Louis XIV, 1992 (tr.cast.: La fabricación de Luis XIV.
Madrid: Nerea, 1995)
Chartier, R., “Histoire intellectuelle et histoire des mentalités. Trajectoires et
questions”, 1983 (tr.cast.: “Historia Intelectual e Historia de las Mentalidades. Trayectorias y preguntas”. En: El mundo como representación: estudios sobre historia
cultural. Barcelona: Gedisa, 2002)
Choay, F., L’urbanisme: utopies et réalités: une anhologie, 1965 (tr.cast.: El urbanismo: Utopías y realidades. Barcelona: Lumen, 1970)
larga duración”, p. 359-386)
Lepetit, B., “L’évolution de la notion de ville d’après les tableaux et descriptions
géographiques de la France (1650-1850)”, Urbi, núm. 2 (1979)
Loyer, F. Paris au XIXe siècle: L’immeuble et la rue, Paris: Hazan, 1987
Morachiello, P. i Teyssot, G., ed., Le macchine imperfette: arquitettura, programma,
istituzioni nel XIX. Roma: Officina, 1980
Mumford, L., The City in History. Its Origins, Its Transformations and Its Prospects, 1961 (tr.cast.: La ciudad en la Historia. Sus orígenes y transformaciones.
Buenos Aires: Infinito, 1968)
Olsen, D. J., The City As a Work of Art: London, Paris, Vienna. New Haven: Yale
University Press, 1986
Olsen, D. J., The Growth of Victorian London. London: Penguin, 1976
Pinon, P. i Des Cars, J., Paris-Haussmann. Paris: Picard, Arsenal, 1991, esp. p. 196203
Pinon, P., Paris et ses reseaux. Paris: Archives historiques de la ville de Paris, 1991
Raymond, A., “Islamic city, Arab city: Orientalists Myths and recent views”, British
Journal of Middle Eastern Studies, vol. 21, núm. 1 (1994), p. 3-18
Rosenau, H., The Ideal City: Its Architectural Evolution, 1974 (tr.cast.: La ciudad
ideal: su evolución arquitectónica en Europa. Madrid: Alianza Forma, 1986)
Schorske, C.E., Fin-de-Siècle Vienna: Politics and Culture, 1979 (tr.cast.: Viena Finde-Siècle: Política y cultura. Barcelona: Gustavo Gili, 1981)
Service, A., The Architects of London. London: The Architectural Press, 1979
Sica, P., Storia dell’urbanistica, 1976-1980 (tr.cast.: Historia del urbanismo: 4 vols.
Madrid: Instituto de Estudios de Administración Local, 1981)
Smets, M., Charles Buls: les principes de l’art urbain. Liège: Mardaga, 1995
Ciucci, G., Dal Co, F., Elia, M.M. i Tafuri, M., La città americana dalla guerra civile
al New Deal, 1973 (tr.cast.: La ciudad americana de la guerra civil al New Deal.
Barcelona: Gustavo Gili, 1975)
Sorkin, M., ed., Variations on a theme park: the new American city and the end of
public space, 1992 (tr.cast.: Variaciones sobre un parque temático: la nueva ciudad
americana y el final del espacio público. Barcelona: Gustavo Gili, 2004)
Davis, M., City of quartz: excavating the future in Los Angeles, 1990 (tr.cast.:
Ciudad de cuarzo: Arqueología del futuro en Los Ángeles, [Madrid]: Lengua de
Trapo, 2003)
Summerson, J., Georgian London. Middlesex: Penguin, 1978
Dyos, H. J., Victorian Suburb: A Study of the Growth of Camberwell, Leicester:
Leicester University Press, 1961
Featherstone, Mike, Consumer culture and postmodernism, 1991 (tr.cast.: Cultura
de consumo y posmodernismo. Buenos Aires: Amorrortu, 2000)
Summerson, J., The Architecture of Victorian London. Charlottesville: University
Press of Virginia, 1976
Sutcliffe, A., The Autumn of Central Paris: the Defeat of Town Planning, 18501970, 1970 (tr.cast.: Ocaso y fracaso del centro de París. Barcelona: Gustavo Gili,
1973)
Garin, E., “La città ideale”, Scienza e Vita nel Rinascimento Italiano. Bari, Laterza,
1965, p. 33-56
Veyne, P. “L’histoire conceptualisante”. A: Le Goff, J. i Nora, P., ed., Faire de l’histoire: 1, Nouveaux problèmes, 1974 (tr.cast.: “Una historia conceptualizante”. A:
Le Goff, J. i Nora, P., ed., Hacer la historia: Nuevos problemas. Barcelona: Laia, 1985)
Giovannoni, G., Vecchie città ed edilizia nuova, 1932 (Reedició a Milano: CittàStudi, 1995)
Weber, M., Die Stadt, 1921 (tr.cast.: La ciudad. Madrid: La Piqueta, 1987)
Hall, P., Cities of tomorrow: an intellectual history of urban planning and design
in the twentieth century, 1988 (tr.cast.: Ciudades del mañana: Historia del urbanismo en el siglo XX. Barcelona: Ediciones del Serbal, 1996)
Harvey, D., The condition of postmodernity: an enquiry into the origins of cultural change, 1990 (tr.cast.: La condición de la postmodernidad: investigación sobre
los orígenes del cambio cultural. Buenos Aires: Amorrortu, 1998)
Heers, Jacques, La ville au Moyen Age en Occident: paysages, pouvoirs et conflits,
1990 (tr.it.: La città nel medioevo in Occidente: paesaggi, poteri e conflitti. Milano:
Jaca Book, 1995)
Herrmann, W., The Theory of Claude Perrault, 1973 (tr.fran.: La théorie de Claude Perrault. Liège: Pierre Mardaga, 1980)
Jacobs, J., The death and life of great American cities, 1962 (tr.cast.: Muerte y vida
de las grandes ciudades. Madrid: Península, 1973)
Le Corbusier, La Charte d’Athènes (1943) (tr.cast.: Principios de urbanismo. La
Carta de Atenas. Barcelona: Ariel, 1971)
Assignatura de la fase
comú.
Universitat Politècnica de
Catalunya UPC
Especialització en Teoria, història i cultura del
MBArch : Màster Universitari en Estudis Avançats en
Arquitectura - Barcelona.
Departament de Teoria i
Història de l’Arquitectura i
Tècniques de Comunicació.
5 ECTS
ETSAB
Av. Diagonal, 649, Edifici A.
08028
Barcelona.
Més informació:
http://www.etsab.upc.edu
http://thatc.upc.edu
LeGates, R.T. i Stout, F., ed., The City Reader. New York: Routledge, 2003
Le Goff, J., ed., La nouvelle histoire, 1971 (tr.cast.: La Nueva Historia. Bilbao:
Mensajero, 1988, veus: “La historia de las estructuras”, p. 196-221 / “La historia y la
thtac ETSAB
Tel. 93 401 64 20
ARQUITECTURA,
MEDI AMBIENT
I TECNOLOGIA
___
Ramon Graus
Màquina adaptada per Rondelet (1787) per a fer els assaigs de
resistència de la pedra del Panthéon, París. Traité théorique et
pratique de l’art de bâtir (1802).
El curs explora diversos moments en els que la tècnica ha
exercit un paper nuclear en el desenvolupament de l’arquitectura de la modernitat. L’aproximació plantejada al curs pretén
obrir la mirada de la història de l’arquitectura cap els camps
i les metodologies de la història de la tecnologia, la història
cultural, i el debat sobre la “construcció social” dels sistemes
tecnològics.
I. L’esquinçament entre art i tècnica
Convertir la construcció en una ciència.
Enginyers-arquitectes en el marc professional del segle XIX.
Transferència tecnològica en l’anomenada “construcció catalana”.
II. Tècnica i industrialització
Nous materials i canvi tecnològic: Ferro a l’enginyeria del segle XIX.
¿Nous materials, nova arquitectura? Ferro a l’arquitectura del segle XIX.
¿Contribució del mur cortina a un nou vernacle? Imatges i reflexos de
la modernitat.
III. Tècnica i crisi
Arquitectures en la cruïlla del New Deal.
Sostenibilitat: aproximacions des de la història cultural, I.
Sostenibilitat: aproximacions des de la història cultural, II.
“Failure teaches success”.
IV. Davant la tècnica: maneres de fer història de
l’arquitectura
Tradicions historiogràfiques de la història de la tecnologia: edats tecnològiques, sistemes tecnològics, invenció i innovació.
De la història social de la ciència i de la tècnica fins a la Social Construction of Technology (SCOT).
Possibilitats d’una història de la construcció dins de la història de l’arquitectura: entre la història de la tecnologia i la New Cultural History.
Bibliografia general
Bijker, W.E., Hughes, T.P. i Pinch, T., ed., The Social Construction of Technological Systems : New Directions in the
Sociology and History of Technology. Cambridge, MA: The
MIT Press, 1987.
Bijker, W.E. i Law, J., ed., Shaping Technology / Building
Society: Studies in Sociotechnical Change. Cambridge, MA:
The MIT Press, 1992.
Billington, D.P., The Tower and the Bridge: the New Art of
Structural Engineering, 1983 (tr.cast.: La torre y el puente :
El nuevo arte de la ingeniería estructural. [Madrid]: Cinter
Divulgación Científica, 2013).
Burke, P., Varieties of Cultural History, 1997 (tr.cast.: Formas de historia cultural. Madrid: Alianza, 2011).
Burke, P., What is Cultural History?, 2004 (tr.cast.: ¿Qué es
la historia cultural?. Barcelona: Paidós, 2010).
Caradonna, J.L., Sustainability : A history. New York:
Oxford University Press, 2014.
Edgerton, D., “Innovation, technology, or history: What is
the historiography of technology about?” Technology and
Culture, 2010, vol. 51, núm. 3, p. 680-697.
Grober, U., Die Entdeckung der Nachhalttigkeit: Kulturgeschichte eines Begriffs, 2010. (tr.ing.: Sustainability : A
cultural history. Totnes: Green Books, 2012).
MacKenzie, D. i Wajcman, J., ed., The Social Shaping of
Technology. 2 ed. Maidenhead: Open University Press,
McGraw-Hill, 1999.
Mallgrave, H.F., Modern Architectural Theory: A Historical Survey, 1673-1968. New York: Cambridge University
Press, 2005.
Mallgrave, H.F. i Goodman, D., An Introduction to Architectural Theory : 1968 to the Present. Chichester: Wiley-Blackwell, 2011.
Nègre, V. i Lambert, G., “L’histoire des techniques: Une
perspective pour la recherche architecturale?”, Les cahiers
de la recherche architecturale et urbaine, 2012, núm. 26-27,
p. 76-85.
Petroski, H., To engineer is human: the role of failure in
successful design, 1985 (tr.cast.: La ingeniería es humana:
La importancia del fallo en el éxito del diseño. [Madrid]:
Cinter Divulgación Científica, 2007).
Picon, A., “Construction sociale et histoire des techniques”,
Annales: histoire, sciences sociales, 1995, vol. 50, núm. 3, p.
531-535.
Picon, A., “Construction History : Between Technological
and Cultural History”, Construction History, 2006, vol. 21,
p. 5-19.
Assignatura de la fase
comú.
Universitat Politècnica de
Catalunya UPC
Especialització en Teoria, història i cultura del
MBArch : Màster Universitari en Estudis Avançats en
Arquitectura - Barcelona.
Departament de Teoria i
Història de l’Arquitectura i
Tècniques de Comunicació.
5 ECTS
ETSAB
Av. Diagonal, 649, Edifici A.
08028
Barcelona.
Més informació:
http://www.etsab.upc.edu
http://thatc.upc.edu
thtac ETSAB
Tel. 93 401 64 20
HISTORIOGRAFIA DE L’ART
I L’ARQUITECTURA
___
Antonio Pizza
Carolina B. García
Sala de lectura de la biblioteca d’Aby Warburg a Hamburg
(ca. 1926-1929).
El curs es proposa examinar les relacions existents entre un
objecte analitzat (en aquest cas, l’“obra d’art i d’arquitectura”)
i les metodologies que han estat emprades per a portar a
terme la seva descripció, explicació i interpretació.
Es procedirà a una historització de les diverses modalitats
assajades en el curs del temps, a partir de la fundació (segle
XVIII) d’allò que avui coneixem com a disciplines canòniques,
és a dir: la “història de l’art i de l’arquitectura”.
Tanmateix, es privilegiarà el seu caràcter de “construcció
cultural”, ja que també elles són una forma de pensament
profundament vinculada no solament amb la història del moment sinó també amb el món contemporani de la filosofia, de
la literatura, de la teoria estètica.
Presentació.
Qüestions historiogràfiques.
La fundació de la “Història de l’Art”: J.J. Winckelmann versus G.E.
Lessing.
El naixement de la “Crítica d’Art”, des de la literatura: D. Diderot.
“Truth to nature”: J. Ruskin sobre J.M.W. Turner.
L’art (i la seva “crítica”) a la gran ciutat: Ch. Baudelaire (I).
El París de Ch. Baudelaire (II).
W. Benjamin sobre Baudelaire i la “ciutat capital del segle XIX”.
Formalistes post-kantians: K. Fiedler, A. von Hildebrand.
El “pur-visualisme”: H. Wölfflin.
Einfühlung / Abstraktion: W. Worringer i la cultura expressionista.
J. Burckhardt. El positivisme de G. Semper, entre art i arquitectura.
L’Escola de Viena: A. Riegl i el Kunstwollen.
La “ciència sense nom” de A. Warburg.
Iconologia i iconografia segons E. Panofsky.
Bibliografia general
Baxandall, M., Patterns of Intention. Yale University Press,
1985 (tr.it.: Forme dell’intenzione. Sulla spiegazione storica
delle opere d’arte. Torino: Einaudi, 2000)
Bazin, G., Histoire de l’histoire de l’art. De Vasari à nos
jours. Paris: Albin Michel, 1986
Bozal, V. (ed.), Historia de las ideas estéticas y de las teorías
artísticas contemporáneas. Vol. I, II. Madrid: Visor, 1996
Didi-Huberman, G., Devant les temps. Histoire de l’art et
anachronisme des images. Paris: Les Éditions de Minuit,
2000 (tr.cast.: Ante el tiempo. Buenos Aires: Adriana Hidalgo ed., 2005)
Kultermann, U., Historia de la Historia del Arte. El camino
de una ciencia. Madrid: Akal, 1996
Mallgrave, H.F., Modern Architectural Theory. A Historical Survey, 1673-1968. New York: Cambridge University
Press, 2005
Minor, V.H., Art History’s History. Englewood Cliffs: Prentice-Hall, 1994
Ordine, N., L’utilità dell’inutile. Manifesto. Milano: Bompiani, 2013 (tr.cast.: La utilidad de lo inútil. Barcelona: El
Acantilado, 2013)
Pizza, A., La construcción del pasado. Reflexiones sobre
Historia, Arte y Arquitectura. Madrid: Celeste, 2000
Podro, M., The critical historians of Art. New Haven; London: Yale University Press, 1982, 1988
Revel, J. (dir.), Jeux d’échelles. la micro-analyse à l’expérience. Paris: Editions du Seuil, 1996
Assignatura optativa de la
fase d’especialització.
Universitat Politècnica de
Catalunya UPC
Especialització en Teoria, història i cultura del
MBArch : Màster Universitari en Estudis Avançats en
Arquitectura - Barcelona.
Departament de Teoria i
Història de l’Arquitectura i
Tècniques de Comunicació.
5 ECTS
ETSAB
Av. Diagonal, 649, Edifici A.
08028
Barcelona.
Més informació:
http://www.etsab.upc.edu
http://thatc.upc.edu
thtac ETSAB
Tel. 93 401 64 20
TEORIA DE LES ARTS I DE
L’ARQUITECTURA
___
Maurici Pla
Pau Pedragosa
Hans Scharoun: Berliner Philharmonie, Berlín, 1960-1963
(Fotografia: Marta Llorente).
L’assignatura Teoria de les arts i de l’arquitectura es
proposa l’estudi i l’anàlisi de les idees i els discursos
desenvolupats històricament al voltant de la pràctica de
l’arquitectura i de la producció artística.
El curs traça un recorregut, una narració de la nostra
cultura moderna occidental, relligant les teories més
destacades dels segles XX i XXI.
Es posa un èmfasi especial en el discurs teòric de l’arquitectura (Maurici Pla) i en el filosòfic (Pau Pedragosa), en
el marc de la seva relació amb el conjunt de les ciències
humanes i el seu potencial per a la descripció i la comprensió dels fenòmens arquitectònics i artístics.
Es desenvoluparan els continguts següents:
-Les teories modernes de l’arquitectura. Girs en el sentit
i en la manera d’esdevenir de les idees sobre la producció
arquitectònica.
-Les teories filosòfiques de la modernitat. La seva importància per a la comprensió de la cultura material (art,
tècnica i arquitectura).
-Aproximació a les diverses disciplines que afronten el
coneixement de l’espai habitat.
-Aproximació a les formes de coneixement actuals en
relació a l’arquitectura.
Bibliografia general
De Micheli, M., Le avanguardie artistiche del Novecento,
1959 (tr.cast.: Las vanguardias artísticas del siglo XX. Madrid: Alianza, 1986).
Harries, K., The Ethical Function of Architecture. Cambridge: The MIT Press, 1997.
Hofmann, W., Grundlagen der modernen Kunst: Eine
Einführung in ihre symbolischen Formen, 1966 (tr.cast.:
Los fundamentos del arte moderno: una introducción a sus
formas simbólicas. Barcelona: Península, 1987).
Mallgrave, H.F., Modern Architectural Theory: A Historical Survey, 1673-1968. New York: Cambridge University
Press, 2005.
Vésely, D., Architecture in the Age of Divided Representation: The Question of Creativity in the Shadow of Production. Cambridge: The MIT Press, 2004.
Heidegger, M., Die Zeit des Weltbildes, 1938 (tr.cast.: “La
época de la imagen del mundo”. A: Caminos de bosque.
Madrid: Alianza, 2001).
Heidegger, M., Bauen, Wohnen, Denken, 1951 (tr.cast.:
“Construir, habitar, pensar”. A: Conferencias y artículos.
Barcelona: Ediciones del Serbal, 2001, p. 107-119).
Heidegger, M., Die Frage nach dem Technik, 1953 (tr.cast.:
“La pregunta por la técnica”. A: Conferencias y artículos.
Barcelona: Ediciones del Serbal, 2001, p. 9-32).
Husserl, E., Die Krisis der europäischen Wissenschaften und
die transzendentale Phänomenologie. Eine Einleitung in
die phänomenologische Philosophie, 1936. (tr.cast.: La crisis
de las ciencias europeas y la fenomenología trascendental:
Una introducción a la filosofía fenomenológica. Barcelona:
Crítica, 1991).
Krauss, R.E., The Originality of the Avant-Garde and Other
Modernist Myths. Cambridge, MA: The MIT Press, 1985.
(tr.cast.: La originalidad de la Vanguardia y otros mitos modernos. [2a ed.] Alianza. Madrid, 2002).
Bibliografía complementaria
Arendt, H., The Human Condition, 1958 (tr.cast.: La condición humana. Barcelona: Paidós, 1993)
Menke, Ch., Die Souveränität der Kunst: Ästhetische Erfahrung nach Adorno und Derrida, 1988 (tr.cast.: La soberanía del arte. La experiencia estética después de Adorno y
Derrida. Madrid: Visor, 1997).
Cacciari, M., Architecture and Nihilism: On the Philosophy of Modern Architecture. New Haven: Yale University
Press, 1993
Sloterdijk, P., Sphären 1. Blasen (tr.cast.: Esferas I. Burbujas.
Madrid: Siruela, 2003).
Cassirer, E., An Essay on Man: An Introduction to a Philosophy of Human Culture, 1944 (tr.cast.: Antropología Filosófica: Introducción a una filosofía de la cultura. México:
Fondo de Cultura Económico, 1945)
Deleuze, G., L’image-mouvement. Cinéma 1, 1983 (tr.cast.:
La imagen-movimiento. Estudios sobre cine 1. Barcelona:
Paidós, 1984)
Deleuze, G., L’image-temps. Cinéma 2, 1985 (tr.cast.: La
imagen-tiempo. Estudios sobre cine 2. Barcelona: Paidós,
1986)
Eco, U., La struttura assente. La ricerca semiotica e il metodo strutturale, 1968 (tr.cast.: La estructura ausente. Introducción a la semiótica. Barcelona: Lumen, 1981)
Flusser, V., Für eine Philosophie der Fotografie, 1983 (tr.
cast.: Una filosofía de la fotografía. Madrid: Síntesis, 2001)
Flusser, V., The shape of things: a philosophy of design,
1999 (tr.cast.: Filosofía del diseño: la forma de las cosas.
Madrid: Síntesis, 2002)
Heidegger, M., Sein und Zeit, 1927 (tr.cast.: El ser y el tiempo. México, Fondo de Cultura Económica, 1951. Traducció
de José Gaos / Ser y tiempo. Madrid: Trotta, 2003. Traducció de Jorge Eduardo Rivera)
Sloterdijk, P., Sphären 2. Globen (tr.cast.: Esferas II. Globos.
Madrid: Siruela, 2004).
Sloterdijk, P., Sphären 3. Schäume (tr.cast.: Esferas III. Espuma. Madrid: Siruela, 2006).
Tafuri, M., Progetto e utopia. Bari: Laterza, 1973.
Valéry, P., Théorie poétique et esthétique. Œuvres, I. Paris:
Gallimard, 1957 (tr.cast.: Teoría poética y estética. Madrid:
Visor, 1994).
Assignatura optativa de la
fase d’especialització.
Universitat Politècnica de
Catalunya UPC
Especialització en Teoria, història i cultura del
MBArch : Màster Universitari en Estudis Avançats en
Arquitectura - Barcelona.
Departament de Teoria i
Història de l’Arquitectura i
Tècniques de Comunicació.
5 ECTS
ETSAB
Av. Diagonal, 649, Edifici A.
08028
Barcelona.
Més informació:
http://www.etsab.upc.edu
http://thatc.upc.edu
thtac ETSAB
Tel. 93 401 64 20
CRÍTICA DE
L’ARQUITECTURA:
PRODUCCIÓ,
REPRODUCCIÓ
I DEBAT
___
Jordi Oliveras
Carmen Rodríguez
Exposició “6 revistes dels seixanta” preparada dins l’assignatura,
Biblioteca ETSAB, curs 2014-2015.
El seminari revisarà la influència dels mitjans de masses
en la construcció de la cultura, la crítica i la teoria de l’arquitectura moderna i contemporània. El punt de sortida
és la constatació de la seva acció condicionant en la definició dels continguts que expressen en cada moment,
en el seu caràcter selectiu pel que fa a allò que transmeten i en la seva capacitat de dirigir les trajectòries dels
diferents debats ideològics. Des de les revistes i llibres
impresos a l’espai virtual dinàmic, des de les institucions
culturals dedicades a la difusió i debat de l’arquitectura
fins a la dispersa blogosfera, els canvis han estat tant
ràpids i globals que no és possible romandre’n al marge.
Bibliografia general
Coley, C. i Pauly, D., ed., Quand l’architecture internationale s’exposait. 1922-1932. Actes du colloque “Nancy 1926, le printemps
du mouvement moderne”. Lyon: Fage, 2010
Colomina, B., Privacy and Publicity: Modern Architecture as Mass
Media. Cambridge, MA: The MIT Press, 1994 (tr.cast.: Privacidad
y publicidad: la arquitectura moderna como medio de comunicación de masas. Murcia: CENDEAC, COAMU, Observatorio del
Diseño y la Arquitectura de la Región de Murcia, 2010)
Colomina, B., La publicité du privé: De Loos a Le Corbusier.
Orléans: HYP, 1998
De Kerckhove, D., The Architecture of Intelligence. Basel: Birkhäuser, 2001
Jannière, H., Politiques éditoriales et architecture moderne:
l’émergence des nouvelles revues en France et en Italie. Paris:
Arguments, 2002
Kolarevic, B., ed., Architecture in the Digital Age: Design and
Manufacturing. New York: Spon, 2003
Leach, N., ed., Designing for a Digital World. Chichester: Wiley-Academy, 2002
Mitchell, W.J., City of Bits: Space, Place and the Infobahn. Cambridge, MA: The MIT Press, 1995
Sornin, A., Jannière, H. i Vanlaethem, F., ed., Revues d’architecture
dans les années 1960 et 1970. Montréal: CCA-Institut de recherche en histoire de l’architecture, 2008
Spiller, N., Digital architecture now: a global survey of emerging
talent. London: Thames & Hudson, 2008
Varnelis, K., ed., Networked Publics. Cambridge, MA: The MIT
Press, 2008.
Articles
Rodríguez, C., “Míster Marshall viene a casa. La escenografía de la modernidad americana en el tiempo del desarrollismo español”. En: Actas Congreso La arquitectura norteamericana, motor y espejo de la arquitectura española en el
arranque de la modernidad (1940-1965). Pamplona: Escuela
Técnica Superior de Arquitectura de la Universidad de Navarra, 2006, p. 205-216. [http://hdl.handle.net/2117/9426]
Rodríguez, C., “Arquitectura en el limbo. Los medios de
masas y la difusión de la cultura moderna”. En: IV Jornadas Internacionales sobre Investigación en Arquitectura y
Urbanismo. Valencia: Universidad Politécnica de Valencia,
2011, p. 1-14. [http://hdl.handle.net/2117/12721]
Rodríguez, C., “Dos revistas en la encrucijada. Relato de una
polifonía crítica en torno a “Arquitectura” y “Cuadernos de
Arquitectura” (1959-1961)”. Actas Congreso Internacional
Historia de la Arquitectura Española. Las revistas de arquitectura (1900-1975): crónicas, manifiestos, propaganda.
Pamplona: Escuela Técnica Superior de Arquitectura de la
Universidad de Navarra, 2012, p. 775-784.
Assignatura optativa de la
fase d’especialització.
Universitat Politècnica de
Catalunya UPC
Especialització en Teoria, història i cultura del
MBArch : Màster Universitari en Estudis Avançats en
Arquitectura - Barcelona.
Departament de Teoria i
Història de l’Arquitectura i
Tècniques de Comunicació.
5 ECTS
ETSAB
Av. Diagonal, 649, Edifici A.
08028
Barcelona.
Més informació:
http://www.etsab.upc.edu
http://thatc.upc.edu
thtac ETSAB
Tel. 93 401 64 20
HISTÒRIA DE L’ART
I DE L’ARQUITECTURA
___
Fernando Alvarez Prozorovich
Frank Lloyd Wright i aprenents de la Taliesin Fellowship, 1946.
L’arquitectura en la crisi del progrés (1930-1989).
El curs s’estructura en quinze sessions, en règim de seminari,
amb una primera part introductòria i una segona de comentaris
i debats sobre textos que s’acordaran a classe. Les dues primeres
sessions giraran entorn a la historiografia del segle XX, i el seu
objectiu és introduir als estudiants dins d’una selecció d’escrits
produïts per autors fonamentals per a la renovació de la història
en el segle XX (Nietzsche, Bloch, Febvre, Braudel, Duby, Le
Goff, Carr, Collingwood, Kubler) i que ha format part del nostre
bagatge quotidià.
Suggerim el llistat següent, que serà comentat a classe:
A les lliçons següents treballarem sobre alguns casos de la
història de l’arquitectura, en especial la que es produeix després
del crash de 1929, en el marc general d’allò que Jacques Le Goff
denomina “la crisi del progrés”: “L’edifici d’oficines més bell
del món: el concurs del Chicago Tribune”, “Broadacre: contra
la ciutat de la crisi”, “La Casa Resor: el pont de l’exili”, “Chandigarh, l’ombra dels monuments”. Les nostres intervencions
cercaran de reconstruir i interpretar el sentit d’aquestes obres,
les circumstàncies de la seva aparició i l’entramat d’interpretacions que es succeeixen historiogràficament. Finalment, ens
centrarem en alguns estudis de cas amb l’objectiu de comentar
qüestions metodològiques i intercanviar experiències, amb la
mirada posada al desenvolupament de les tesines.
- Max Bill, Secció suïssa a la Triennale de Milano (Milano,
1936).
Les intervencions dels estudiants es centraran sobre obres del
Moviment Modern posterior a la segona guerra mundial, tot
procurant de relacionar-les amb textos, altres produccions culturals i els seus contextos. Al final del curs, els estudiants lliuraran un comentari amb una extensió d’entre 3 y 4 mil paraules.
- J. Sakakura, Pavelló del Japó, Exposició de París (1937).
- Le Corbusier: Casa de vacances a Les Mathes (Océan,
França, 1935).
- Eric Friberger: Cases prefabricades en fusta (Goteborg,
1937).
- Marcel Breuer-A&E Roth, Dues cases unifamiliars a Doldertal (Zürich, 1935-36).
- Richard Neutra, Escola Experimental, (Los Angeles, 1934-5).
- Alvar Aalto, Centre Cívic (Rovaniemi, 1963).
- Alvar Aalto, Ajuntament d’Alajärvi (1966-69).
- Le Corbusier, Centre de Càlcul Olivetti (Milano-Rho, 1962).
- Vilanova Artigas, Facultat d’arquitectura (São Paulo, 196169).
- Frank Lloyd Wright, Casa Paul Hanna (Honeycomb house),
1936.
- Frank Lloyd Wright, Price Tower (Bartlesville, Oklahoma,
1952-56).
- Van Tijen y Brinckmann-var der Vlugt, Bergpolder (Rotterdam, 1933-4).
- V. Meyerjold, M. Barjin, S. Vajtángov, Projecte del teatre
Meyerjold (Moscú, 1930-32).
- M. Guinzburg, G. Gassenpflug, S. Lisagor, Projecte Palau dels
Soviets (Moscú, 1932).
Bibliografia general
AA.VV. (Reed, P.; Kaizen, W., ed.), The show to end all
shows: Frank Lloyd Wright and the Museum of Modern
Art, 1940. New York: Museum of Modern Art, 2004
Nietzsche, F.; “Sobre la utilidad y los perjuicios de la historia para la vida”, (II Intempestiva) (1874) Consideraciones
intempestivas. Madrid: Biblioteca Nueva, 1999
AA.VV. (Reisley, R., ed.), Usonia, New York: building a community with Frank Lloyd Wright. Princeton: Princeton
Architectural Press, 2001
Kopp, A., Quand le moderne n’etait pas un style mais une
cause. Paris: Ecole N. S. de Beaux-Arts, 1988
Álvarez Prozorovich, F., Historia del arte y de la arquitectura moderna (1930-1989): La arquitectura en la crisis del
progreso. Barcelona: IDP/UPC, 2015
Blake, P. (ed.), Marcel Breuer: Sun and Shadow. The philosophy of an architect. New York: Dodd, Mead & Company,
1955
Pastor, J.M.F., TVA: Planificación del valle del Tennessee.
Buenos Aires: Contempora, 1961
Roth, A., The new architecture. Zürich: Les Editions d’Architecture, 1947
Wright, F. Ll., The essential Frank Lloyd Wright: critical
writings on architecture / Bruce Pfeiffer (ed.). Princeton:
Princeton University Press, 2008
Brooks Pfeiffer, B.; Wojtowicz, R. (ed.), Frank Lloyd Wright
& Lewis Mumford: Thirty Years of Correspondence. New
York: Princeton Architectural, 2001
Bloch, M., Introducción a la historia. México, Madrid,
Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica, 1988 (1ª edición,1949)
Buck-Morss, S., Mundo soñado y catástrofe. La desaparición de la utopía de masas en el este y el oeste. Madrid: La
balsa de la Medusa, 2004 (1ª edición, 2000)
Carr, E.H., ¿Qué es la historia?. Barcelona: Seix Barral, 1978
(1ª edición, 1961)
Ciucci, G., “La ciudad en la ideología agraria y Frank Lloyd
Wright. Orígenes y desarrollo de Broadacre” en Ciucci,
G.; Dal Co, F.; Elia, M.M.; Tafuri, M., La ciudad americana.
Barcelona: Gustavo Gili, 1975
Duby, G., Diálogo sobre la Historia. Conversaciones con
Guy Ladreau. Madrid: Alianza, 1988 (1ªed, 1980)
Febvre, L., Combates por la historia. Barcelona: Ariel, 1986
(1ª edición, 1953)
Hitchcock, H.-R.; Johnson, P., El estilo internacional. Arquitectura desde 1922. Murcia: COAAT, 1984 (1ªedición,
1932)
Kubler, G., La configuración del tiempo. Madrid: Nerea,
1988 (1ª edición,1962)
Lehmann, F.; Rosari, A., Wright e l’Italia = Wright and Italy:
1910-1960. Milano: Unicopli, 1999
Mock, E.; Built in USA 1932-1944. Nueva York: The Museum of Modern Art, 1944
Neutra, R., Realismo biológico. Un nuevo renacimiento
humanístico en arquitectura. Buenos Aires: Nueva Visión,
1958
Assignatura optativa de la
fase d’especialització.
Universitat Politècnica de
Catalunya UPC
Especialització en Teoria, història i cultura del
MBArch : Màster Universitari en Estudis Avançats en
Arquitectura - Barcelona.
Departament de Teoria i
Història de l’Arquitectura i
Tècniques de Comunicació.
5 ECTS
ETSAB
Av. Diagonal, 649, Edifici A.
08028
Barcelona.
Més informació:
http://www.etsab.upc.edu
http://thatc.upc.edu
thtac ETSAB
Tel. 93 401 64 20
HISTÒRIA, ARQUITECTURA
I CIUTAT
___
José Ángel Sanz
Detall de Ichnographiam Campi Marti antiquae urbis de Giovanni
Battista Piranesi, 1762.
Teoria i crítica després de la II Guerra: Rowe després de
Rowe (1920-1999).
El curs tracta d’examinar críticament el llegat de Colin
Rowe, un dels crítics més influents a l’arquitectura i a la
docència durant la segona meitat del segle XX, principalment als països de parla anglesa, tot i que no només en
aquests.
0. Presentació del curs.
1.”Manierisme i arquitectura moderna”—Robert Maxwell
(2012).
2. “La Tourette”—Vidler (2014).
3. “Caràcter i composició” i “Introducció als Five”—Peter
Eisenman (2014).
Amb aquest objectiu rellegirem els seus textos més
rellevants al llarg de tota la seva trajectòria, tot tenint
en compte les lectures més suggeridores que s’han fet
d’ells després de la seva mort: Robert Maxwell, Anthony
Vidler, Peter Eisenman, Robert Krier, Rem Koolhaas,
O.M. Ungers, Alan Colquhoun, Bernhard Hoesli, Bernard
Tschumi i Robert Slutzky, tots ells arquitectes, excepte el
darrer que és pintor.
4. “Transparència literal y fenomenal” I—Slutzky (20022012).
La característica comú a tots ells és que foren col•legues, deixebles o persones molt pròximes a Rowe en
algun moment de la seva vida, però que a partir d’un moment divergiren, és a dir, que no pertanyen als “babaus”,
expressió de Koolhaas, per a caracteritzar a alguns
dels seus seguidors a Cornell. Contràriament, als seus
textos tots tenen quelcom interessant a dir i ens mostren
a un Rowe polièdric, complex, problemàtic, difícil, però
extraordinàriament fecund.
8. Rowe—Hoesli (1982).
El curs reculls les qüestions que centralitzen les preocupacions temàtiques tant teòriques com crítiques de Colin
Rowe que són al mateix temps moltes de les que caracteritzen a l’arquitectura a la segona meitat del segle XX.
5. “Transparència literal y fenomenal II”—Colquhoun (2010).
6. “La crisi de l’objecte i dificultats de textura” (Ciutat collage)
& Dennis (Hotel Barroc y Hotel Rococó)—Tschumi (2014).
7. “Ciutat de col•lisió i la política del “bricolatge””(Ciutat
collage)—Krier (2010).
9. Aureli (2010) & Ungers (2010)—Rowe .
10. Aureli (2010) & Koolhaas (2010)—Rowe.
11. “L’arquitectura de les bones intencions” I (1994).
12. “L’arquitectura de les bones intencions” II (1994).
Bibliografia general
Rowe, C., The Mathematics of the Ideal Villa and Other
Essays, 1976 (tr.cast.: Manierismo y arquitectura moderna y
otros ensayos. [3a ed.] Barcelona: Gustavo Gili, 1999).
Rowe, C., Koetter, F., Collage City, 1978 (tr.cast.: Ciudad
collage. [2a ed.] Barcelona: Gustavo Gili, 1998).
Rowe, C., The Architecture of Good Intentions, 1994 (tr.
cat. de Josep Giner: L’arquitectura de les bones intencions,
1994).
Petit, E., ed., Reckoning with Colin Rowe: Ten Architects
Take Position. New York: Routledge, 2015.
Assignatura optativa de la
fase d’especialització.
Universitat Politècnica de
Catalunya UPC
Especialització en Teoria, història i cultura del
MBArch : Màster Universitari en Estudis Avançats en
Arquitectura - Barcelona.
Departament de Teoria i
Història de l’Arquitectura i
Tècniques de Comunicació.
5 ECTS
ETSAB
Av. Diagonal, 649, Edifici A.
08028
Barcelona.
Més informació:
http://www.etsab.upc.edu
http://thatc.upc.edu
thtac ETSAB
Tel. 93 401 64 20
ARQUITECTURA I CULTURA
___
Marta Llorente
Pedro Azara
Cúpula de l’església de Sant Salvador de Khora (s. XI-XII, XIV),
actual Kariye Müsezi, Istanbul. Fotografia: Marta Llorente.
El text literari i l’espai habitat:
Formes de la memòria textual.
Marta Llorente.
La literatura, la memòria escrita, recull l’experiència de
l’espai habitat. Abans de l’escriptura, la paraula va ser
guardada en l’àmbit d’una memòria oral que encara
permet sentir el seu poder als primers textos escrits.
Però la paraula pronunciada desapareix del món si no
crea l’estratègia per establir una forma de representació
escrita: una tècnica de escriptura. L’escriptura és una
forma de registre del llenguatge, una forma de representació, que des del seu origen té cura d’una multitud de
funcions. Amb el pas del temps, el text, ja sigui inscrit o
escrit, va transformant el seu sentit en la multiplicitat de
lectures que atrapa. Es converteix molts cops en l’única
font que permet comprendre el sentit de l’experiència del
fet d’habitar, ja sigui l’espai propi o l’espai compartit per
la comunitat. Aquest curs planteja algunes lectures de
textos, antics i contemporanis, que permeten reconstruir
aquesta forma de memòria de l’espai. El contingut del
curs consisteix en la reconstrucció d’alguns paisatges de
la memòria d’habitar. L’objectiu és reconèixer les estructures i les formes que adopta el text en aquelles lectures
que permeten establir una determinada reconstrucció de
la memòria.
3. La ciutat maleïda, la ciutat com a utopia i paradís.
L’emancipació del mite i la creació de la literatura moderna
El curs s’estructura en exposicions teòriques acompanyades de lectures de textos compartides.
A l’assignatura s’estudien alguns mites, escrits o il•lustrats,
de les principals cultures antigues mediterrànies que es refereixin a déus i herois constructors, als seus gestos i a les
seves gestes, amb l’objectiu d’intuir l’“imaginari arquitectònic”, la imatge de l’arquitecte i de la seva obra subjacents,
i valorar si aquestes imatges es relacionen amb el nostre
propi possible imaginari.
1. Abans de l’escriptura. Després de l’escriptura.
El naixement de l’escriptura i de la ciutat.
Hi haurà un final per a l’escriptura?
Perquè escriure encara?
2. Epigrames i inscripcions. Pedres, paraules i primers
poemes sobre la ciutat
Escriptura, relat i memòria
4. Nostàlgia i crítica de la ciutat a l’època de la industrialització. Venècia, París, Nova York.
Teoria dels gèneres. La creació de la novel•la, simfonia urbana. La
poesia urbana contemporània.
5. Nous relats, noves cròniques, nous paisatges de la desolació.
Fragmentació de la unitat narrativa. Crítica de la idea de gènere.
Mite i arquitectura.
Pedro Azara.
Es comentaran algunes figures de cultures politeistes (Enki
a Mesopotàmia, Ptah a Egipto, Apol·lo a Grècia) i monoteistes (Tomàs al cristianisme), a partir de textos i d’imatges.
Bibliografia general: El text literari i l’espai habitat: Formes
de la memòria textual.
Abrams, M.H., Natural supernaturalism: tradition and revolution in
Romantic literature, 1971 (tr.cast.: El Romanticismo: Tradición y revolución. Madrid: Visor, 1992)
Auerbach, E., Mimesis: Dargestelle Wirklichkait in der Abendländischen Literatur, 1942 (tr.cast.: Mimesis: La representación de la realidad
en la literatura occidental. México: F.C.E., 1950)
Bakhtine, M., Esthétique et théorie du roman. Paris: Gallimard, 1978
Béguin, A., L’âme romantique et le rêve: Essai sur le romantisme allemand et la poésie française, 1939 (tr.cast.: El alma romántica y el sueño.
México: F.C.E., 1993)
Bourdieu, P., Les règles de l’art: genèse et structure du champ littéraire,
1992 (tr.cast.: Las reglas del arte. Génesis y estructura del campo literario. Barcelona: Anagrama, 1995)
Borges, J. L., “Prólogos con un prólogo de prólogos”, 1975, “Textos cautivos”, 1936-1949 i “Biblioteca personal”, 1985. En: Obras Completas, vol.
IV. Barcelona: Emecé, 1996
Bloom, H., The Western canon: the books and school of the ages, 1994
(tr.cast.: El canon occidental: La escuela y los libros de todas las épocas.
Barcelona: Anagrama, 2005)
Calatrava, J. i Nerdinger, W., ed., Arquitectura escrita. Madrid: Círculo
de Bellas Artes, 2010.
Calvino, I., Perché leggere i classici, 1991 (tr.cast.: Porqué leer los clásicos. Barcelona: Siruela, 2009
Canetti, E., Das Gewissen der Worte, 1974 (tr.cast.: La conciencia de las
palabras. México: F.C.E., 1992)
Cercas, J., El punto ciego. Las conferencias de Weidenfeld 2015. Barcelona: Random House, 2016
Chartier, R., ed., Histoire de la lecture dans le monde occidental, 1997
(tr.cast.: Historia de la lectura en el mundo Occidental. Madrid: Taurus,
1998)
Delumeau, J., Une histoire du paradis, vol. I: Le jardin des délices, 1992;
vol. II: Mille ans de bonheur, 1995; vol. III: Que reste-t-il du paradis ?,
2000 (tr.cast.: Historia del paraíso. Madrid: Taurus, 2005)
Duch, Ll., “III. La ciudad: el espacio y el tiempo humanos”. A: Antropología de la ciudad. Barcelona: Herder, 2015
Eliot, T. S., The Use of Poetry and the Use of Criticism, 1939 (tr.cast.:
Función de la poesía y function de la crítica. Barcelona: Tusquets, 1999)
Eliot, T. S., On Poetry and Poets, 1957 (tr.cast.: Sobre Poesía y poetas.
Barcelona: Icaria, 1992)
Ferrater, G., Sobre el llenguatge. (ed. póstuma) Barcelona: Quaderns
Crema, 1981
Forster, E. M., Aspects of the Novel, 1927 (tr.cast.: Aspectos de la novela.
Barcelona: Debate, 1993)
Gelb, I. J., A Study of Writing, 1952 (tr.cast.: Historia de la escritura.
Barcelona: Alianza, 1993)
Gil de Biedma, J., El pie de la letra. Ensayos 1955-1979. Barcelona:
Crítica, 1980
Gnisci, A., ed., Introduzione alla letteratura comparata, 1999 (tr.cast.:
Introducción a la literatura comparada. Barcelona: Crítica, 2002)
Gordimer, N., Writing and Venid. The Charles Eliot Norton Lectures,
1994 (tr.cast.: Escribir y ser. Barcelona: Península, 1997)
Hall, Edward T., The hidden dimension, 1966 (tr.cast.: La dimensión
oculta. Enfoque antropológico del uso del espacio. Madrid: Instituto de
estudios de administración local, 1976)
Hall, P., Cities of tomorrow: an intellectual history of urban planning
and design in the twentieth century, 1988 (tr.cast.: Ciudades del mañana. Historia del urbanismo en el siglo XX. Barcelona: Ediciones del
Serval, 1996)
Haarmann, H., Universalgeschichte der Schrift, 1991 (tr.cast.: Historia
Universal de la escritura. Madrid: Gredos, 2001)
Hurtado, A., ed., Memorias del Pueblo, Madrid: La Esfera de los libros,
2004; Barcelona: RBA, 2005.
Jakobson, R., Huit questions de poétique, 1977 (tr.cast.: Lingüística,
poética y tiempo. Barcelona: Crítica, 1981)
Lázaro Carreter, F., Estudios de lingüística. Barcelona: Crítica, 2000
Le Corbusier, Quand les cathédrales étaient blanches, 1936 (tr.cast.:
Cuando las catedrales eran blancas. Barcelona: Apóstrofe, 1999)
Lewis, C. S., The Allegory of Love, 1958 (tr.cast.: La alegoría del amor.
Buenos Aires: Ed. Universitaria, 1969)
Lewis, C. S., An experiment in Criticism, 1961 (tr.cat.: Un experiment
de crítica literaria. Barcelona: Quaderns Crema, 1998)
Llorente, M., La ciudad: huellas en el espacio habitado. Barcelona:
Acantilado, 2015
Llorente, M., “La ciudad de la palabra literaria. La ciudad representada:
espacio habitado y literatura urbana”. A: Topología del espacio urbano.
Palabras, imágenes y experiencias que definen la ciudad. Madrid: Abada, 2014
Llorente, M., “El espacio de la mujer. Tres figuras históricas: la maldita, la cautiva, la soñadora”. A: AAVV, Oculto pero invisible: voces
femeninas, Barcelona: Residència d’Investigadors CSIC, Generalitat de
Catalunya, 2006
Llorente, M., “Ciutat, literatura i arquitectura. Sis moments de l’espai
urbà traçats per la paraula literaria”. A: Carreras, C. i Moreno, S., ed.,
Llegint pedres, escrivint ciutats. Unes visions literàries de la ciutat.
Lleida: Pagès Editors, 2009
Llorente, M., “Eros y arquitectura: la atmósfera espacial, construcciones
de la memoria y del deseo”. A: Acebrón, J. i Solà, P., ed., Jardines secretos.
Estudio entorno al sueño erótico, Lleida: Edicions de la Universitat de
Lleida, 2009, pp 307-323.
Foucault, M., De lenguaje y literatura. Barcelona: Paidós, 1996
Lopate, P., ed., Writing New York: A Literary Anthology. New Tork: The
Library of America, 2008
Fraser, R., Blood of Spain: an oral history of the Spanish Civil War, 1979
(tr.cast.: Recuérdalo tú y recuérdalo a otros. Historia oral de la guerra
civil española. Barcelona: Crítica, 2007)
Lotman, Y. M., Struktura khudozhestvennogo teksta, 1970 (tr.cast.:
Estructura del texto artístico. Madrid: Istmo, 1988
García Calvo, A., Del lenguaje. Zamora: Editorial Lucina, 1979
Nabokov, V., Lectures on Literature, 1980 (tr.cast.: Curso de literatura
europea. Barcelona: Círculo de Lectores, 2001
García Lorca, F., Escribe a su familia desde Nueva York y La Habana,
1929-30. Madrid: Ministerio de Cultura, 1978
Nelken, M., Las escritoras españolas. Madrid: Horas y horas, 2010
García Lorca, F., Poeta en Nueva York, 1929-30. Madrid: Cátedra, 1987
Martin Gaite, C., Tirando del hilo. Madrid: Punto de lectura, 2007
Ong, W. J., Orality and Literacy. The Technologizing of the Word, 1982
(tr.cast.: Oralidad y escritura. Tecnologías de la palabra. México: FCE,
1996)
Paz, O., El arco y la lira. México: F.C.E., 1956
Valverde, J. M., El barroco. Barcelona: Montesinos, 1980
Valverde, J. M., Breve historia y antología de la estética. Barcelona: Ariel,
1987
Paz, O., Sombras de obras. Barcelona: Seix Barral, 1983
Paz, O., Los signos en rotación. Barcelona: Alianza, 1971
Vigotsky, L. S., Myshlenie i rech, 1934 (tr.cast.: Pensamiento y lenguaje.
Comentarios críticos de Jean Piaget. Buenos Aires: Fausto, 1993)
Paz, O., Sor Juana Inés de la Cruz o las trampas de la fe. Barcelona: Seix
Barral, 1982
Wolf, V., A room of one’s own, 1929 (tr.cast.: Una habitación propia.
Barcelona: Seix Barral, 1980)
Piaget, J., Six études de Psychologie, 1964 (tr.cast.: Seis estudios de psicología. Barcelona: Planeta, 1985)
Zumthor, Paul, La mesure du monde: représentation de l’espace au Moyen Age, 1993 (tr.cast.: La medida del mundo: Representación del espacio
en la Edad Media. Madrid: Cátedra, 1994)
Proust, M., Contre Sainte-Beuve. Souvenirs d’une matinée, 1909 (tr.cat.:
Contra Sainte-Beuve. Records d’una matinada. Barcelona: Tusquets,
2005)
Proust, M., Les plaisirs et les jours. Pastiches et mélanges, 1924 (tr.cast.:
Los placeres y los días: Parodias y miscelánea. Madrid: Alianza, 1975)
Proust, M., Sur la lecture, 1906 (tr.cast.: Sobre la lectura. Valencia:
Pre-textos, 1989)
Quignard, P., Petits traités. Paris: Gallimard, 1990
Rexroth, Kenneth, Classics revisited, 1968 (tr.cast.: Cita con los clásicos.
Logroño: Pepitas de Calabaza, 2014)
Riquer, M. de, Vidas y amores de los trovadores y sus damas. Barcelona:
Acantilado, 2004
Sapir, E., Language: An Introducction to the Study of Speech, 1921 (tr.
cast.: El Lenguaje. México: F.C.E., 1954)
Sarduy, S., Barroco. Buenos Aires: Editorial Sudamericana, 1974
Saussure, F. de, Cours de linguistique général, 1916 (tr.cast.: Curso de
lingüística general. Madrid: Alianza, 1987)
Sciascia, L., Morte dell’inquisitore, 1967. Bari: Laterza, 1978
Sebald, W. G., Unheimliche Heimat, 1995 (tr.cast.: Pútrida patria. Barcelona: Anagrama, 2005,)
Sebald, W. G., Luftkrieg und literatur, 1999 (tr.cast.: Sobre la historia
natural de la destrucción. Barcelona: Anagrama, 2003)
Sebald, W. G., Campo Santo, 2003 (tr.cast.: Campo Santo. Barcelona:
Anagrama, 2007
Steiner, G., Grammars of creation: originating in the Gifford Lectures
for 1990, 1990 (tr.cast.: Gramáticas de la creación. Barcelona: Siruela,
2005)
Sontag, S., On photography, 1977 (tr.cast.: Sobre la fotografía. Barcelona:
Edhasa, 1996
Sontag, S., Against interpretation, 1966 (tr.cast.: Contra la interpretación. Madrid: Alfaguara, 1996)
Sontag, S., Regarding the pain of others, 2003 (tr.cast.: Ante el dolor de
los demás. Madrid: Alfaguara, 2004)
Todorov, T., Qu’est-ce que le structuralisme? Poétique, 1977. (tr.cast.:
Poética estructuralista. Madrid: Losada, 2004)
Trías, E., Drama e identidad. Barcelona: Destino, 1993
Unamuno, M. de, Cómo se hace una novela, 1926. Madrid: Alianza,
1966
Valverde, J. M., “La conciencia del lenguaje”, 1980. A: Vida y muerte
de las ideas. Pequeña historia del pensamiento occidental, Barcelona:
Planeta, 1980; A: Historia de las mentalidades. Barcelona: Trotta, 2000
Valverde, J. M., La literatura. Barcelona: Montesinos, 1983
Bibliografia general: Mite i arquitectura.
Azara, P., Castillos en el aire: Mito y arquitectura en Occidente. Barcelona: Gustavo Gili, 2005
Azara, P., La reconstrucción del Edén: Mito y arquitectura en Oriente.
Barcelona: Gustavo Gili, 2010
Azara, P., Cuando los arquitectos eran dioses. Madrid: Fundación Arquia,
Los libros de la Catarata, 2015
Bottéro, J. i Kramer, S.N.: Lorsque les dieux faisaient l’homme. Mythologie mésopotamienne. Paris: Gallimard, 1989. (tr.cast.: Cuando los dioses
hacían de hombres: mitología mesopotámica. Madrid: Akal, 2004)
Detienne, M.: Apollon le couteau à la main: une approche expérimentale
du polythéisme grec. Paris: Gallimard, 1998 (tr.cast.: Apolo con el cuchillo en la mano: una aproximación experimental al politeísmo griego.
Madrid: Akal, 2001)
Frontisi-Ducroux, F.: Dédale: Mythologie de l’artisan en Grèce ancienne.
Paris: La Découverte, 2000
Scheid, J. i Svenbro, J.: Le Métier de Zeus: mythe du tissage et du tissu
dans le monde gréco-romain. Paris: Errance, 2003
Assignatura optativa de la
fase d’especialització.
Universitat Politècnica de
Catalunya UPC
Especialització en Teoria, història i cultura del
MBArch : Màster Universitari en Estudis Avançats en
Arquitectura - Barcelona.
Departament de Teoria i
Història de l’Arquitectura i
Tècniques de Comunicació.
5 ECTS
ETSAB
Av. Diagonal, 649, Edifici A.
08028
Barcelona.
Més informació:
http://www.etsab.upc.edu
http://thatc.upc.edu
thtac ETSAB
Tel. 93 401 64 20
ARQUITECTURA, CIÈNCIA,
TÈCNICA
___
Ramon Graus
Pau Pedragosa
Ramon Faura
Maribel Rosselló
El polígon residencial de Trinitat Nova de Barcelona, 1953-1963.
Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona.
Segle XX: temes de tècnica i arquitectura.
R. Graus, P. Pedragosa, R. Faura.
L’arquitectura i la construcció de l’habitatge als segles XIX i
XX: Barcelona com a estudi de cas. M.Rosselló.
Com a idea i com a ofici, la tècnica va jugar un paper nuclear en el naixement i en la formulació de l’arquitectura
del Moviment Modern i el seu desenvolupament posterior. Durant el curs, es tractarà de desvetllar allò que la
tècnica té de representació i de fet real. A partir d’una
aproximació historiogràfica, s’oferiran els instruments
adequats per a una interpretació històrica de la tècnica
que estigui plenament embrancada dins el debat arquitectònic del segle XX.
El teixit residencial defineix i estructura la ciutat contemporània i constitueix el seu element més representatiu.
L’assignatura que presentem aborda des d’una aproximació
històrica, prenent Barcelona com a estudi de cas, l’anàlisi
de l’habitatge des de diferents nivells, a manera d’estrats,
des de l’anàlisi de la conformació de la ciutat a partir de la
interrelació amb les grans operacions d’habitatge, fins a
l’estudi dels valors que s’associen a l’habitatge. Un recorregut que alhora recull els recursos formals i tècnics que el
defineixen.
Qüestions historiogràfiques.
La tècnica a les històries del Moviment Modern.
Poètiques de la construcció I.
Racionalisme estructural francès.
Tectònica alemanya.
Maquinismes.
Arquitectura, habitatge i tecnocràcia.
Bases del taylorisme i del fordisme.
Racionalització a les Siedlungen alemanyes.
Le Corbusier taylorista.
Ciència, tècnica i mite.
Heidegger: “Construir, habitar, pensar” (1951),
“La pregunta per la tècnica” (1953) .
Habitatge massiu a la França de postguerra .
Poètiques de la construcció II
Le Corbusier i el gir cap a l’arcaisme
Brutalismes i realismes
Megaestructures
Límits del high tech
Light Construction
El teixit residencial en la conformació de la ciutat contemporània.
De la ciutat existent al creixement expansiu.
La configuració de les xarxes tècniques.
Aigua, sanejament, gas i electricitat.
L’edifici d’habitatges: cap a la racionalització constructiva.
De la casa artesana a la casa de veïns.
Tècniques per a la valoració de la façana.
El bloc aïllat com a alternativa.
De la paret de càrrega a l’estructura reticulada.
Habitatge.
De l’espai narratiu a l’espai de la intimitat.
Organització dels espais.
Tècniques i recursos per als interiors.
Mecanització i tecnificació dels espais de consum.
Racionalització i sistematització dels espais per a la higiene.
Bibliografia general
Bibliografia general
Banham, R., “1960—Stocktaking” (1960). A: M. Banham et al., ed., A
Critic Writes: Essays by Reyner Banham. Berkeley, CA: University of
California Press, 1999, p. 49-63
Blasco, B., ed., La casa: evolución del espacio doméstico en España. Madrid:
El Viso, 2006
Banham, R., The New Brutalism: Ethic or Aesthetic?, 1966 (tr.cast.: El
brutalismo en arquitectura: ¿Ética o Estética?. Barcelona: Gustavo Gili,
1967)
Banham, R., The Architecture of the Well-Tempered Environment,
1969 (tr.cast.: La Arquitectura del entorno bien climatizado. Buenos
Aires: Infinito, 1975)
Banham, R., Megastructure: Urban futures of the recent past, 1976 (tr.
cast.: Megaestructuras: Futuro urbano del pasado reciente. Barcelona:
Gustavo Gili, 2001)
Colquhoun, A., “Aspectos simbólicos y literales de la tecnología” (1962).
A: Arquitectura moderna y cambio histórico: Ensayos, 1962-1976.
Barcelona: Gustavo Gili, 1978, p. 28-33
Delemontey, Y., “Le béton assemblé: Formes et figures de la préfabrication en France, 1947-1952”, Histoire urbaine, 2007, núm. 20, p. 15-38
Frampton, K., Studies in tectonic culture: the poetics of construction in
nineteenth and twentieth century architecture, 1995. (tr.cast.: Estudios
sobre cultura tectónica: Poéticas de la construcción en la arquitectura
de los siglos XIX y XX. Tres Cantos: Akal, 1999)
Busquets, J., Barcelona: Evolución urbanística de una capital compacta.
Madrid: Mapfre, 1992
Di Biagi, P.; Marchigiani, E.; Marin, A., ed., Trieste ‘900: Edilizia sociale,
urbanística, architettura. Un secolo dalla fondazione dell’Ater. Trieste:
Silvana, 2002
Ferrer, A., Els polígons de Barcelona: l’habitatge massiu i la formació de
l’àrea metropolitana. Barcelona: Edicions UPC, 1996
Guàrdia, M., Monclús, J.F., Oyón, J.L., Atlas histórico de ciudades europeas: Península ibérica. Barcelona: Centro de Cultura Contemporània de
Barcelona, Salvat, 1994
Guàrdia, M., ed., La revolució de l’aigua a Barcelona: de la ciutat preindustrial a la metròpoli moderna: 1867-1967. Barcelona: Museu d’Història de
Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2011
Rosselló, M., ed.: El teixit residencial en la formació de la metròpolis moderna: el cas de Barcelona (1840-1936). Barcelona: Universitat Politècnica
de Catalunya, Iniciativa Digital Politècnica, 2013-2015 [Vol.1 http://hdl.
handle.net/2117/20599, Vol.2 http://hdl.handle.net/2099.3/36862, Vol.3
http://hdl.handle.net/2099.3/36867]
Rybczynski, W., La casa: historia de una idea. Madrid: Nerea, 1989
Gargiani, R. y Rosellini, A., Le Corbusier: Béton Brut and Ineffable
Space, 1940-1965: Surface, Materials and Psychophysiology of Vision.
Lausanne: EPFL Press, Routledge, 2011
Heidegger, M., Bauen, Wohnen, Denken, 1951 (tr.cast.: “Construir,
habitar, pensar”. A: Conferencias y artículos. Barcelona: Ediciones del
Serbal, 2001, p. 107-119)
Heidegger, M., Die Frage nach dem Technik, 1953 (tr.cast.: “La pregunta
por la técnica”. A: Conferencias y artículos. Barcelona: Ediciones del
Serbal, 2001, p. 9-32)
Sambricio, C., ed., Un siglo de vivienda social: 1903-2003. Hondarribia:
Nerea, 2003
Sambricio, C., Madrid, vivienda y urbanismo: 1900-1960. Madrid: Akal,
2004
Sagarra, F., ed., De les cases barates als grans polígons: el Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona entre 1929 i 1979. Barcelona: Ajuntament
de Barcelona, Patronat Municipal de l’Habitatge, 2003
Lucan, J., “La costruzione è il mezzo; l’architettura, il risultato = Construction Is the Means; Architecture, the End”, Lotus International,
1993, núm. 79, p. 60-69
Mengin, C., Guerre du toit et modernité architecturale: loger l’employé
sous la république de Weimar. Paris: Publications de la Sorbonne, 2007
Mitchell, W.J., “Antitectonics: The Poetics of Virtuality”. A: J. Beckmann, ed., The Virtual Dimension: Architecture, Representation,
and Crash Culture. New York: Princeton Architectural Press, 1998, p.
205-217
Pedragosa, P., Habitar, construir, pensar en el mundo tecnológico. Investigaciones fenomenológicas, 2011, vol. 3, p. 361-378
Picon, A., “Architecture, science, technology, and the virtual realm”.
A: A. Picon i A. Ponte, ed., Architecture and the sciences: exchanging
metaphors. New York: Princeton Architectural Press, 2003, p. 292-313
Picon, A., “Architecture and the virtual: Towards a new materiality”.
Praxis: journal of writing + building, 2004, núm. 6, p. 114-121
Riley, T., Light construction. New York: The Museum of Modern Art,
1995
Sbriglio, J., ed., Le Corbusier et la question du brutalisme. Marseille:
Parenthèses, 2013
Solà-Morales, I. de, “High tech: funcionalismo o retórica” (1991). A:
Diferencias: Topografía de la arquitectura contemporánea. Barcelona:
Gustavo Gili, 2003, p. 129-146
Tournikiotis, P., The Historiography of Modern Architecture, 1999
(tr.cast.: La historiografía de la arquitectura moderna. Madrid: Mairea,
Celeste, 2001)
Assignatura optativa de la
fase d’especialització.
Universitat Politècnica de
Catalunya UPC
Especialització en Teoria, història i cultura del
MBArch : Màster Universitari en Estudis Avançats en
Arquitectura - Barcelona.
Departament de Teoria i
Història de l’Arquitectura i
Tècniques de Comunicació.
5 ECTS (2,5 ECTS cada bloc)
ETSAB
Av. Diagonal, 649, Edifici A.
08028
Barcelona.
Més informació:
http://www.etsab.upc.edu
http://thatc.upc.edu
thtac ETSAB
Tel. 93 401 64 20