vS40 - Sistema de Información de Promoción y Educación para la

número
40
ANÁLISIS PSICOSOCIAL DEL CONSUMO DE TABACO ❖ EL TABAQUISME: UNA PANDÈMIA EN CREIXEMENT
CONTINU ❖ PATOLOGÍA RELACIONADA CON EL TABAQUISMO ❖ PREVENCIÓ I DISMINUCIÓ DEL CONSUM
DE TABAC A LA COMUNITAT VALENCIANA ❖ PUBLICIDAD, TABACO Y ADOLESCENCIA: EL INICIO DEL FIN
u
q
i
s
a
m
b
e
a
T Es considera que el consum
de tabac és l’única causa aïllada,
coneguda i evitable de malaltia
i mort prematures
Las Autoridades Sanitarias advierten que
el tabaco perjudica seriamente la salud
fil directeTabaquisme
CARTES
viure
EDITA
Generalitat Valenciana. Conselleria de Sanitat.
Direcció General de Salut Pública
A
La secció Fil Directe vol obrir les seues pàgines als lectors de VIURE EN SALUT. Volem conèixer la teua opinió.
L'extensió serà com a màxim de 50 línies mecanografiades a dos espais. Aniran firmades i amb el número de DNI.
VIURE EN SALUT es reserva el dret de publicació així com el d'ajustar-ne l'extensió en l'espai disponible.
DIRECCIÓ
Unitat d’Educació per a la Salut
REDACCIÓ
ÚLTIMS NÚMEROS PUBLICATS:
Javier Parra
ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC
Servei de Gestió Administrativa
COL·LABORADORS
Benjamín Brotons. Francisco Carrión.
Eugenio de la Cruz. Juan Manuel Falomir.
Julio Marín. Marta Maya.
DISSENY I MAQUETACIÓ
Javier Parra
FOTOGRAFIA
Javier Parra
IMPRESSIÓ I FOTOCOMPOSICIÓ
Publitrade
DEPÒSIT LEGAL
V-1063-1988
PORTADA I CONTRAPORTADA
Javier Parra
vS 39:
vS 37:
vS 38:
1948-1998 cinquanta
anys de l’OMS
Gent major
Vigilància i control de
productes químics
V IURE EN S ALUT es tramet de forma gratuïta a tots els
col·legis, ajuntaments i centres sanitaris de la Comunitat
Valenciana. També es tramet a les associacions, entitats o
persones que ens envien la butlleta de subscripció o ens ho
sol·licitaran per carta o telefònicament.
Qualsevol anomalia observada en la recepció, així com els
canvis de domicili, agrairíem que se'ns comunicara per tal de
ser oportunament corregides.
La Conselleria de Sanitat, entitat editora de VIURE EN SALUT, no
s'identifica necessàriament amb les opinions expressades pels
redactors i col·laboradors d'aquesta publicació.
Viure en Salut autoritza la reproducció dels seus textos, sempre que se'n cite la procedència. Alhora, prega que li trameten dos exemplars de la publicació on s'incloguen els seus
continguts.
Per a donar-vos la vostra opinió sobre la revista; per a
expressar el vostre acord o desacord amb els articles d'opinió
que apareguen en la revista; per a aportar suggeriments, plantejar dubtes o peticions, etc. us convidem a utilitzar-la sovint
per a fer una revista cada vegada més vostra. Esperem les
vostres col·laboracions.
Adreceu-vos a:
Direcció General de Salut Pública
ES
v
B U T L L E T A
S 34:
Vacunacions
S 35:
IV Congrés Nacional
sobre la SIDA
D E
T
v
v
S 36:
Setmana de la Salut
G
A
OT
S U B S C R I P C I Ó
G R A T U Ï T A
Unitat d’Educació per a la Salut
Cognoms i Noms: ______________________________________________________________
Rodríguez Fornos, 4
46010 VALÈNCIA
Domicili: ____________________________________________________________________
96 386 66 66
Localitat: ______________________________ Telèfon: ______________________________
ProvÍncia: __________________________________ C.P: ____________________________
Data de naixement: ________________ Professió:
________________________________
TRAMETRE A:
Direcció General de Salut Pública
Unitat d’Educació per a la Salut
Rodríguez Fornos, 4-46010 VALÈNCIA
2
vS 40
editorial
Tabaquisme
S U M A R I
TABAQUISME
vS 4 0
fil directe
2........................................Cartes a Viure.
editorial
3 ...........................................................
informe
H
a passat una dècada des que es publicà al març de 1988, el Reial Decret sobre
limitacions en la venda i ús del tabac per a protecció de la salut de la població, i
sis anys des de l'edició d'un monogràfic sobre el tabac des d'aquesta mateixa
revista. A pesar del temps transcorregut el consum de tabac continua sent un
dels principals factors de risc per a la salut de la població i continua també sent l'única
causa aïllada, coneguda i evitable de malaltia i mort prematura.
Des que després de la publicació del Reial Decret s'iniciaren o formalitzaren en totes les
comunitats autònomes activitats i intervencions dirigides a informar i sensibilitzar la
població sobre el caràcter nociu d'aquest hàbit, l'actitud de fumadors i no fumadors,
segons s'ha detectat en els diferents i nombrosos estudis realitzats des dels últims anys, ha
sofrit canvis importants.
Aquests canvis han aportat major complexitat al problema i a la seua possible solució. A
nivell individual es tradueix en la dificultat que molts fumadors troben per a deixar l'hàbit, a pesar del seu interés. Açò es pot explicar en part, per l'addicció que genera la nicotina present en el tabac, i que se situa com una droga els efectes addictius de la qual s'ha
demostrat en estudis realitzats en els últims deu anys que són comparables als de l'heroïna
i la cocaïna.
4 .................Análisis psicosocial del consumo
de tabaco. JUAN MANUEL FALOMIR.
Els orígens del tabac.
A nivell social, hi ha la contradicció entre els missatges emesos per totes les institucions
vinculades a la salut, enfront de les encara poderoses campanyes publicitàries de les companyies tabaqueres, que, a pesar de les restriccions legislatives continuen trobant fórmules
per difondre l'ús del tabac, dirigint-se a aquells col·lectius més sensibles als seus missatges:
els jóvens i les dones.
Hem de destacar l'important protagonisme del tabaquisme passiu i les seues conseqüències, cada vegada més demostrades, sobretot en la població infantil i anciana, i encara no
suficientment assumit per la societat a pesar d'una legislació dirigida fonamentalment a
respectar el dret dels no fumadors a espais lliures de fum.
14 ...........Prevenció i disminució del consum de
tabac a la Comunitat Valenciana.
Deixar de fumar.
reportatge
8 .....................El tabaquisme: una pandèmia
en creixement continu.
informe tècnic
11.....................Patología relacionada con el
tabaquismo. FRANCISCO CARRIÓN.
MARTA MAYA. BENJAMÍN BROTONS.
JULIO MARÍN.
Components del tabac.
experiències
16 .............Publicidad, tabaco y adolescencia:
A pesar de les dificultats, les intervencions des de les Administracions Sanitàries han aconseguit certa disminució del consum i que aquest es diferencie qualitativament del que
trobàvem en anys anteriors. En aquest sentit s'ha observat un augment en el consum de
cigarrets amb baixos continguts en nicotina i quitrà, així com un augment en la intenció
d'abandó de l'hàbit tabàquic en un futur mediat.
La Generalitat Valenciana a través de la Conselleria de Sanitat, desenvolupa des de 1988
esforços dirigits a informar i sensibilitzar la població. En els últims anys, davant de la
demanda d'una població fumadora amb necessitats concretes respecte a la seua dependència, s'han incrementat les intervencions per a aportar els mecanismes que faciliten el procés, tant individual com col·lectiu, de l'abandó de l'hàbit. Però l'eficàcia depén fonamentalment d'activitats educatives, de reflexió i debat, que afronten de manera clara i crítica
els mecanismes que fan del consum de tabac un hàbit molt més difícil d'eliminar del que
quasi tots desitgen.
el inico del fin. EUGENIO DE LA CRUZ.
agenda
18................Cursos. Congressos. Seminaris.
recursos
19 .................................Materials temàtics.
Conscients de la vigència i importància d'aquest factor de risc per a la salut es decidí des
d'aquesta Direcció General de Salud abordar de nou el tema del tabaquisme.
Lamentablement no ha sigut possible incloure totes les aportacions que els nostres professionals i lectors han suggerit. La falta d'espai ha sigut l'única causa.
Agraïm l'interés demostrat i esperem que aquest monogràfic siga un punt de partida perquè molts professionals, sanitaris i no sanitaris, comencen a generar dins del seu entorn
actituds dirigides a combatre aquest nociu hàbit, i per a altres professionals servisca de
suport en la continuïtat d'una posició ja dissenyada, positiva i compromesa cap a una
societat amb menor consum de tabac.
Francisco J. Bueno Cañigral.
Director general de Salud Pública.
vS 40
3
ÍNDICE
informeTabaquisme
Análisis psicosocial del
consumo de tabaco
JUAN M. FALOMIR
Millones de personas
continúan fumando pese a
ser conscientes de los
peligros que supone para la
salud el consumo de
tabaco. Un análisis
psicosocial de este
consumo permitirá añadir
nuevos elementos que
mejoren el impacto de las
campañas antitabaco.
unto con el descubrimiento de
América, uno de los descubrimientos
realizados por Cristóbal Colón con
mayor repercusión en nuestra sociedad ha sido el del tabaco. No obstante, la actitud de los países Europeos respecto a la
utilización del tabaco ha estado marcada desde
un principio por una cierta ambivalencia. Si bien
en un primer momento el tabaco gozó de gran
aceptación y valoración social, debido al reconocimiento de sus propiedades medicinales y lúdicas, ya en el siglo XVII su consumo estaba prohibido en ciertas regiones, castigado incluso con la
muerte en algunos países y condenado por la
iglesia. Debido en gran medida al beneficio económico que procura el control de la producción,
distribución y venta del tabaco, a partir del siglo
XVIII el consumo de tabaco vivió en Europa un
periodo de expansión y de consolidación social.
Esta aceptación social ha durado más o menos
hasta mediados del siglo XX, momento en el que
algunos descubrimientos científicos sobre el daño
que fumar ocasiona a la salud han hecho resurgir
de nuevo la ambivalencia en la actitud de la
sociedad hacia el consumo de tabaco.
J
Los descubrimientos científicos:
¿tabaco o salud?
La primera noticia sobre la posible relación
entre el consumo de tabaco y el daño para la
salud del fumador data de 1938. Las autoridades sanitarias sin embargo no reaccionaron
hasta la publicación de algunos estudios realizados en la década de los años 50 que mostraban
una posible relación entre el consumo de tabaco
y el riesgo de contraer cáncer de pulmón. A partir de este momento las publicaciones científicas
se sucedieron confirmando una y otra vez la asociación entre estos dos factores. No obstante, la
prueba de la relación causa-efecto entre ellos ha
sido siempre un handicap en este tipo de investigaciones, y no ha sido hasta finales de esta década que parece haber sido confirmada. Esta producción científica ha acompañado su denuncia
del tabaquismo con la difusión de estimaciones
sobre las tasas de morbilidad y mortalidad atribuibles al consumo de tabaco. Por ejemplo, se
considera que el número de muertes anuales en
los países económicamente desarrollados causadas por el tabaco se eleva actualmente a 2 millo-
Els orígens del tabac
El tabac (Nicotiana tabacum) és una planta solanàcia de procedència americana. Els límits del
seu origen són Mèxic pel nord, Bolívia pel sud i
Veneçuela per l'est. El descobriment d'Amèrica
per part de Cristòfor Colom va portar com a
conseqüència el primer contacte dels espanyols, i
4
nes, y las previsiones para el futuro estiman que
en el año 2020 este número se elevará a 10
millones.
No obstante, las consecuencias negativas del consumo de tabaco no sólo se reducen a aspectos
relacionados con la salud del fumador. En primer
lugar, se ha observado que el consumo de tabaco
también acarrea consecuencias negativas para la
salud de los no-fumadores o “fumadores pasivos”, debido a la inhalación involuntaria del
humo del tabaco de los fumadores. En segundo
lugar, se considera que el consumo de tabaco
tiene consecuencias para el bolsillo de todos los
ciudadanos, debido a los gastos sociales directos
(por ejemplo la hospitalización) e indirectos (por
ejemplo, absentismo laboral) que los fumadores
ocasionan a la sociedad. No obstante, este argumento es bastante criticado actualmente en función de otros datos que indican que, debido a la
menor esperanza de vida de un fumador, en la
edad más cara de la vida, la vejez, un fumador
ocasiona menos gastos sociales que un no-fumador. Finalmente, otra consecuencia negativa del
consumo de tabaco consiste en que la nicotina
del tabaco es considerada una droga, que crea
una dependencia en el fumador y que lo define
como un drogodependiente (alrededor de un
90% de los fumadores fuma diariamente, y un
55% de ellos pueden ser considerados dependientes de la nicotina).
En definitiva, estas consecuencias negativas del
consumo de tabaco han motivado a la sociedad
en general, y en particular a los responsables de
la salud pública, a implantar una serie de medidas que permitan neutralizarlas. Por ejemplo, el
departamento de Salud de los Estados Unidos
declaraba ya en 1964 que el peligro era suficientemente importante como para adoptar medidas
correctivas.
La lucha contra el consumo de tabaco
Las medidas adoptadas para luchar contra las
consecuencias negativas del consumo de tabaco
han sido principalmente de dos tipos: la implantación de medidas legales y el desarrollo de campañas de intervención.
La “legitimación” de la lucha antitabaco. La res-
per extensió de la resta del continent europeu,
amb el tabac. Van causar estupefacció entre els
descobridors les cerimònies en què els indis encenien fogueres i aspiraven el fum que desprenien
unes grans fulles que hi cremaven. També consumien fulles triturades en canyes curtes i grans
pipes, amb noms que sonaven als oïts dels descobridors com "tabac"; les fulles cremades els eren
oferides com a do als estrangers, i els indis les
anomenaven "cohiba", "cokhiva" o "coviva".
També observaren com els indis fumaven pel nas
curiosos cilindres formats o fabricats amb fulles
enrotllades.
A la tornada, els espanyols a més de les novetats
d'altres terres, introduïren el coneixement del
tabac, les seues llavors i les formes de conreu. Els
investigadors atribueixen a l'espanyol Hernández
de Oviedo, governador de l'illa de Santo
Domingo, l'arribada de les primeres fulles de
vS 40
ÍNDICE
informe
Tabaquisme
ponsabilización de las instituciones en la lucha
contra el consumo de tabaco se ve reflejada y
legitimada en la implantación de medidas legales. Antes de 1960, es decir, antes de que los
hallazgos científicos hubiesen realmente obtenido cierto eco, algunos países (por ejemplo,
Noruega, Nueva Zelanda, Italia, Escocia o algunos Estados de EE.UU.) ya habían introducido
la prohibición de venta de tabaco a los menores
y la prohibición de su consumo en lugares públicos para prevenir el riesgo de incendio. En 1965
se instauró en Estados Unidos, y por primera vez
en el mundo, la obligación de incluir en los
paquetes de cigarrillos y en la publicidad advertencias del riesgo que conlleva el consumo de
tabaco, y en 1967 se reguló lo que se conoce
como la “contra-publicidad”, es decir, por cada
5 anuncios favorables al tabaco que se emitían
en una emisora, ésta debía proporcionar otro
anti-tabaco completamente gratuito. A partir de
los años 70, varios estados europeos, incluida
España, empezaron a introducir medidas sobre
la regulación de la publicidad, el etiquetado del
tabaco, las concentraciones máximas permitidas
de alquitrán y nicotina, o el establecimiento de
limitaciones en los espacios públicos (por ejemplo en las aeronaves comerciales).
En estas iniciativas legales el consumo de tabaco
aparece como incompatible con una sociedad
basada en la salud y en la calidad de la vida, y el
tabaco es declarado una sustancia nociva para la
salud de la persona. Además, se dispone que “en
caso de conflicto prevalecerá siempre el derecho
a la salud de los no fumadores sobre el derecho
de los fumadores a consumir labores de tabaco
en todos aquellos lugares o circunstancias en que
pueda afectar al derecho a la salud de los primeros” (vid. R.D. 192/1988). En definitiva, la introducción de este tipo de medidas sitúan abiertamente el consumo de tabaco, y con él al propio
fumador, en un contexto de ilegitimidad social.
Las campañas de intervención. La lucha en contra el consumo de tabaco ha buscado tres objetivos: disuadir a los jóvenes de empezar a fumar,
motivar a los fumadores a que lo dejen y extender
en la opinión pública una actitud desfavorable
hacia el tabaquismo. Estos objetivos han sido perseguidos mediante la implantación por parte de
las instituciones responsables de la salud pública
de campañas informativas o de programas preventivos en las escuelas. Desde un principio estas
intervenciones consideraban que se fuma debido
al desconocimiento de las consecuencias negativas
que ello conlleva y, por consiguiente, su acción se
dirigía a aumentar el conocimiento que se tiene de
éstas (“modelo de las creencias sobre la salud”).
Para alcanzar sus objetivos –convencer a la gente
de la vulnerabilidad y severidad asociadas a una
determinada enfermedad y de las ventajas que
conlleva no fumar– estas intervenciones se apoyaban generalmente en los principios de la persua-
tabac al continent europeu el 1510, i a
Hernández de Toledo la introducció el 1559 de
les primeres llavors de tabac. Encara que també
hi ha teories d'investigadors francesos que atribueixen al francés A. Thévet de l'Orde Des
Cordeliers la introducció del cultiu de tabac a
Europa cultivant-la a Angulema després de rebre
llavors des del Brasil el 1557. En un principi, a la
planta americana se li va donar el nom d'"herbe
angoumoise". Rodrigo de Xeres va ser un altre
vS 40
sión y de la activación del miedo, y utilizaban la
publicidad, las conferencias o las vídeo difusiones
como principales medios para transmisión la
información sobre las consecuencias negativas
para la salud de fumar. Cabe señalar que pese a
que las primeras evaluaciones realizadas han confirmado su insuficiencia a la hora de conseguir
sus objetivos principales, este tipo de prácticas
sigue siendo el más utilizado en la actuales campañas antitabaco.
Con el fin de mejorar este tipo de programas,
desde la psicología social se ha venido realizando
un aporte teórico y práctico que puede considerarse substancial y eficaz. Desde esta perspectiva
se considera que el consumo de tabaco está determinado por factores psicosociales (influencia
social, modelado social, etc.) y, por consiguiente,
una mejora de la eficacia de las campañas de prevención puede observarse en aquellos programas
que introduzcan elementos que permiten contrarrestar el efecto de estos factores. Este el caso, por
ejemplo, de los programas que centran la atención de los jóvenes sobre las consecuencias negativas a corto más que a largo plazo, mejoran la
resistencia de los jóvenes a las presiones que reciben para fumar (de sus compañeros, de la publicidad, etc.), reducen la creencia que el consumo de
tabaco está ampliamente difundido o aceptado en
la sociedad (y particularmente en los jóvenes), o
cambian el significado hedonista que el fumador
atribuye a fumar (por ejemplo reforzando desde
su inicio la experiencia desagradable asociada a
los primeros cigarrillos que se fuman)1.
Una evaluación adecuada del impacto obtenido
por estas prácticas antitabaco es, si no imposible,
sin duda difícil y compleja, debido en buena
medida a las limitaciones metodológicas que ello
supone. No obstante, cuando se observa el estado actual del consumo de tabaco en los países
occidentales puede concluirse que estas campañas han obtenido cierto impacto, pero que éste
sigue siendo relativo e insuficiente. Veamos algunos datos indicativos de ello.
Situación actual del tabaquismo
La situación actual del tabaquismo en los países
industrializados puede analizarse en función del
conocimiento que se tiene sobre las consecuencias negativas del consumo de tabaco, de la
representación social que se tiene de él, de la actitud hacia él y de su prevalencia.
Conocimiento de los efectos que produce el tabaco. Numerosas encuestas muestran que el nivel de
conocimiento de las consecuencias negativas de
fumar es cada vez mayor. La mayoría de la pobla-
Véase, por ejemplo, la revisión realizada por Chassin, L., Presson, C.C. y
Sherman, S.J. (1990). Social psychological contributions to the understanding
and prevention of adolescent cigarette smoking. Personality and Social
Psychology Bulletin, 16, 1, 133-151.
1
dels divulgadors del coneixement del tabac: es va
portar d'Amèrica llavors que va sembrar al seu
"cigarral" d'Espanya.
El nom de "cigarral"
es donava als horts de
les cases pairals que
eren envaïdes durant
l'estiu per les cigales o
llagostes d'Àfrica. Per
similitud, és provable
ción sabe que fumar es nocivo para la salud,
aumenta el riesgo de contraer cáncer de pulmón,
produce adicción, que la exposición pasiva al
humo del cigarrillo puede perjudicar la salud, y
que dejar de fumar mejora la salud. Respecto al
impacto en los propios fumadores, y pese a que la
aceptación que tienen de estas consecuencias
negativas suele ser menor que la de los no-fumadores, los estudios indican que su nivel de conocimiento es bastante elevado. Por ejemplo, se ha
observado que los fumadores son capaces de
aportar un mayor número de razones para no
fumar que para fumar. En definitiva, se considera
que las campañas antitabaco han sido bastante
eficaces a la hora de informar sobre el riesgo de
fumar para la salud, hasta el punto incluso de que
su necesidad actual se ve cuestionada.
Representación social del consumo de tabaco.
Otro modo de evaluar el impacto de las campañas antitabaco consiste en analizar la imagen o
representación social que existe actualmente del
consumo de tabaco. Si bien en un principio el
consumo de tabaco ha estado considerado como
un signo de madurez y masculinidad, y aún
actualmente tales aspectos parecen observarse en
los jóvenes que empiezan a fumar, las campañas
antitabaco han conseguido crear un Zeitgeist o
espíritu del tiempo en contra del tabaco. El consumo de tabaco es considerado actualmente un
comportamiento patológico que requiere una
intervención medica, y está incluido dentro de la
psiquiatría como especialidad médica, siendo
considerado como un “desorden de dependencia” o “desorden mental”. En esta línea, algunos
estudios muestran que el consumo de tabaco es
percibido como un comportamiento “psicopatológico”, en la medida en que se percibe a aquellos que empiezan a fumar como gente insegura y
con problemas psicológicos, y al fumador diario
como una persona insegura, enferma, hiperactiva
y nerviosa. Además, se ha observado que esta
percepción negativa aparece tanto en la mayoría
de los no-fumadores como en la mayoría de los
propios fumadores.
No obstante, algunos datos indican que este resultado aparece matizado en los jóvenes. En efecto,
resultaría paradójico que una imagen negativa del
fumador contribuyera a que los adolescentes continúen iniciándose al consumo de tabaco. Una explicación de ello puede encontrarse en el diferente significado que presenta el consumo de tabaco en
función del estilo de consumo y de la edad del
fumador. Los factores biológicos y psicológicos que
caracterizan la imagen negativa del fumador son
principalmente asociados al “abuso” de drogas, y
no necesariamente a su “uso”. De hecho, si bien se
ha observado que el inicio al consumo de tabaco
suele estar asociado a factores sociales como la
influencia de los compañeros, la extroversión y la
sociabilidad, el mantenimiento y el aumento del
consumo está más bien asociado a tendencias
que el nom del cigarret puga provenir del cultiu
del tabac als antics "cigarrales". En els primers
moments de la importació del tabac, la planta
va trobar grans dificultats per al conreu per les
grans diferències climatològiques de les terres
de la corona espanyola.
Els grans senyors caste-
Litografia del Segle XIX. Fàbrica de Tabacs "El
Intrépido". Cuba.
llans obtingueren fracassos rotunds en els seus
intents de conreu, ja que les fortes gelades feien
sucumbir les plantacions. Amb el transcurs del
temps s'anaren trobant els llocs d'explotació més
idonis, que pràcticament subsisteixen en l'actualitat: Andalusia (Granada i Almeria), Càceres,
Múrcia, les Balears i Catalunya principalment.
La nova i meravellosa planta es va convertir en
divertiment de grans senyor en la cort i les ¨
5
ÍNDICE
informeTabaquisme
depresivas y a un empeoramiento de las relaciones
sociales (más adelante se volverá sobre ello).
En definitiva, en la segunda mitad de este siglo
las prácticas antitabaco han conseguido transformar en negativa la imagen positiva que se tenía
anteriormente del consumo de tabaco y del
fumador, y lo han conseguido incluso en los propios fumadores. No obstante, en los jóvenes la
imagen del consumo de tabaco y del fumador
parece más bien ambivalente, y el inicio al uso
del tabaco estaría más bien asociado a una imagen positiva del fumador.
Actitud del fumador. Respecto a la actitud que
tiene el fumador hacia el consumo de tabaco,
los resultados son poco claros y muestran también cierta ambivalencia. Si bien en algunos
estudios se observa que los fumadores, respecto
a los no-fumadores, dan una mayor importancia a los aspectos positivos del consumo de
tabaco (el placer o la relajación) que a los negativos (la adicción), o ven menos desfavorable la
relación entre “pros” y “contras”, en otros
estudios se observan resultados contrarios. Esta
ambivalencia se observa también en la evolución que sigue la actitud de los jóvenes que, si
bien en edades tempranas (a partir de 10 años)
muestran en su mayoría una actitud negativa
hacia el tabaco, ésta disminuye a medida que su
edad se acerca a la edad en la que se empieza a
fumar.
Los resultados son menos confusos cuando se consideran aspectos más normativos de la actitud respecto al consumo de tabaco. Por ejemplo, se ha
observado que los fumadores consideran que la
discriminación hacia los fumadores, hacia ellos
mismos, está bastante legitimada, dan más importancia al respeto de los no-fumadores que al respeto de los fumadores o a la libertad de fumar, a la
salud del no-fumador que a la reducción de la tensión o a la relajación que se obtiene fumando,
aceptan ampliamente la imposibilidad de fumar en
los lugares cerrados, y sólo una minoría de ellos
indica que nunca pide permiso a los no-fumadores
para fumar en estos sitios. En definitiva, la mayor
parte de los fumadores parece reproducir la actual
norma antitabaco, que se compagina con una cierta actitud favorable a fumar.
Prevalencia del consumo de tabaco. Distintos
estudios muestran que, en general, las campañas
antitabaco han obtenido un cierto impacto y que
el número de fumadores ha disminuido a lo largo
de los últimos 30 años. Por ejemplo, el porcentaje de ex-fumadores en España se estima entre un
10% y un 15% de la población mayor de 16
años y en la Comunidad Valenciana alrededor de
un 9,5%. No obstante, esta disminución ha sido
más pronunciada durante los años 70 y principios de los 80, pero tiende a estabilizarse a partir
de los años 80 y apenas desciende durante los
¨ batalles. Durant molt de temps, el tabac va ser
de consum exclusiu de les classes més privilegiades: el seu preu molt elevat ho condicionava. La
moda del tabac va irrompre amb força inusitada,
i s'hi buscà la droga que tot ho guaria. Se li atribuïren al tabac caràcters màgics i extraordinàries
característiques terapèutiques: asma, gota i migranya pretenien del tabac el remei màgic. Es va
popularitzar el suc concentrat de tabac i els emplastres amb fulles verdes. I les curacions pareixia
6
años 90. Resultados similares se observan también en países como Francia, y en datos relativos
a otros países como Alemania o Suiza se observa
que el porcentaje de fumadores incluso ha llegado a aumentar.
Esta estabilidad tiene dos causas. Por un lado, a
nivel mundial se observa en los últimos años que
el número de jóvenes que se inicia al consumo de
cigarrillos está de nuevo en aumento, tras haber
alcanzado su meseta en los años setenta y haber
permanecido estables durante los años ochenta.
Por otro lado, son pocos los fumadores que
dejan de fumar. En primer lugar, diferentes
encuestas realizadas en diversos países europeos
indican que la gran mayoría de los fumadores,
alrededor de un 75% de los fumadores, no tiene
actualmente la intención de dejar de fumar. En
segundo lugar, dejar de fumar supone un gran
esfuerzo: se sabe que la dificultad percibida o
incapacidad en dejar de fumar disminuye la
intención que se tiene de hacerlo y, cuando finalmente un fumador decide intentarlo, no siempre
se consigue. De hecho, está ampliamente aceptado que en general un fumador suele realizar
varios intentos infructuosos antes de dejar de
fumar definitivamente.
En resumen, si bien las prácticas antitabaco parecen haber alcanzado a finales de este siglo uno de
sus principales objetivos, que la gente conozca
las consecuencias negativas del consumo de tabaco y tenga una actitud bastante negativa hacia
éste, los datos consultados no permiten indicar
que los otros dos principales objetivos –que los
jóvenes no empiecen a fumar y que el fumador
deje de fumar– hayan sido alcanzados. Lo que es
todavía menos esperanzador es que las tendencias tampoco sugieren una mejora de ello. En
consecuencia, diferentes estudios concluyen que
el impacto obtenido por estas campañas en el
conocimiento y en las creencias sobre el consumo
de tabaco no se corresponde con un impacto a
nivel del comportamiento.
Esta limitación sugiere que este tipo de campañas
antitabaco, pese a la mejora que se ha ido introduciendo desde las campañas iniciales, siguen
descuidado aspectos importantes del consumo de
tabaco. Una prevención más eficaz necesita pues
incorporar otros elementos de análisis que permitan salir del “callejón sin salida” al que parece
abocado un análisis centrado exclusivamente en
las consecuencias negativas de fumar para la
salud. A este respecto, la Psicología Social sigue
aportando nuevos elementos que permiten mejorar la comprensión de los determinantes del consumo de tabaco. A continuación se van a describir algunos aspectos ligados a la identidad del
individuo, o al concepto que tiene de sí mismo,
que pueden constituir elementos importantes en
la comprensión del comportamiento y en la
mejora de los programas preventivos.
que es produïen. Per les seues extraordinàries capacitats terapèutiques, el tabac era conegut com
"Herba Sancta" i "Herba Panacea". El seu nom científic, Nicotiana tabacum, és relativament proper. Jean Nicot de Villemain, ambaixador francés en la cort de
Lisboa durant el període 15301600, va enviar el 1559 tabac a
Catalina de Mèdici per alleujar-li
Aspectos identitarios asociados al
consumo de tabaco
Toda una serie de características del consumo de
tabaco coinciden a la hora de explicarlo en función del significado que este aporta para la identidad del individuo, es decir, para la adquisición
y para el mantenimiento de una determinada
identidad. El papel que juegan los procesos identitarios asociados al consumo de tabaco pueden
ser analizados en función del significado que este
comportamiento tiene para la persona que
empieza a fumar y del significado que tiene para
el fumador ya consolidado. Veamos más en detalle estos dos aspectos.
Aspectos identitarios asociados al inicio al consumo de tabaco. El tabaco debe ser considerado
como un objeto de iniciación social que contribuye a la adquisición de una identidad personal y
social. Por un lado, en los jóvenes el consumo de
tabaco parece estar asociado a una imagen social
del fumador que, junto con aspectos negativos,
presenta características positivas (como alguien
sociable, autónomo o independiente, activo o
asertivo). Por ejemplo, se ha observado que la
descripción que se da de la fotografía de un
varón es más positiva si tiene un cigarrillo en la
mano que si, a partir de un trucaje experimental,
no lo tiene. Más importante todavía, este aspecto
positivo de la imagen del fumador determina el
inicio al consumo de tabaco: la probabilidad de
empezar a fumar es mayor en aquellos jóvenes
que perciben una mayor semejanza entre la imagen que tienen de sí mismos y la imagen que atribuyen a los fumadores. Una explicación que se
da de este resultado indica que los jóvenes empiezan a fumar con el fin de adquirir una identidad
particular, la de fumador, que les aporte ciertas
características positivas.
Por otro lado, el consumo de tabaco también
cumple una función importante a la hora de iniciar socialmente al adolescente, es decir, a la
hora de facilitarle la aproximación y aceptación
de los “otros” que son importantes para él. Un
buen número de estudios apoya esta idea. Se ha
observado que el inicio al consumo de tabaco es
un comportamiento esencialmente social que se
hace en grupo, y que está relacionado positivamente con el número de amigos, de compañeros
o de padres que fuman. Además, el consumo de
tabaco no es sólo el resultado de la influencia de
los demás en el joven, sino que es en sí mismo un
estimulante para la formación del grupo, es
decir, sirve como criterio para escoger y relacionarse con los compañeros y amigos.
En definitiva, pese a que fumar esté visto negativamente, en los jóvenes empezar a fumar tendría
un significado positivo para la identidad en la
medida en que permite integrarse socialmente al
mismo tiempo que se desafía a los padres y a la
sociedad, se muestra cierta autonomía e indepen-
les migranyes. Com a recompensa, la cort de
Catalina de Mèdici va influir perquè els botànics
denominaren la planta del tabac
amb el nom de Nicotiana tabacum. Durant molt de temps, el
tabac continuà emprant-se com a
teràpia de tota mena de mals. Els
metges mateixos d'aquella època
eren fidels defensors dels tractaments amb tabac.
Del llibre "Historia medicinal de las cosas que se traen de
Nuestras Indias Occidentales" per Nicolás Monardes (1574).
Durant el regnat d'Isabel I d'Anglaterra (la reina
verge), Sir Walter Raleigh va colonitzar Amèrica
del Nord i, en honor a la seua reina, anomenà
Virgínia una part d'aquelles terres americanes. Va
ser de Virgínia d'on Sir Walter Raleigh va dur a
Anglaterra el tabac, i se'n va imposar l'ús en la
cort en poc de temps. A partir de 1565, començà a
popularitzar-se l'ús del tabac als ports anglesos, un
hàbit que no hi era totalment desconegut, ja que
tenien clares referències dels plaers del tabac i de
vS 40
ÍNDICE
informe
Tabaquisme
dencia y se forma parte de un determinado grupo
de amigos. Empezar a fumar sería un modo de
afirmar o alcanzar una imagen ideal de sí mismo
en un periodo, la adolescencia, en el que adquiere una especial importancia la construcción de la
identidad.
A la vista de ello, la pregunta que se plantea
desde un punto de vista de la prevención es ¿en
qué medida la divulgación o el conocimiento de
las consecuencias negativas del consumo de tabaco pueden competir con la existencia de estos
factores identitarios a la hora de determinar el
inicio al consumo de tabaco? o, en la medida en
que las primeras ya han mostrado su relativa ineficacia, ¿en qué medida una campaña que intente
cambiar el significado que el consumo de tabaco
aporta para la identidad del adolescente puede
constituir una estrategia complementaria a la
hora de mejorar la eficacia de una campaña preventiva? Algunos datos permiten avanzar una
respuesta afirmativa a estas preguntas. Por ejemplo, algunos programas de prevención que introducen un cambio en la percepción que los adolescentes tienen del beneficio que fumar aporta para
su identidad2, o que enseñan a los jóvenes vías de
afirmar la identidad o la autoestima3, constituyen
vías alternativas de prevención prometedoras.
Aspectos identitarios asociados al mantenimiento del consumo de tabaco. Una vez
establecido en el repertorio comportamental del
individuo, el consumo de tabaco continúa
presentando un claro significado social, ligado al
mantenimiento de una identidad. En efecto, se
sabe que las conductas repetidas (hábitos),
además de contribuir al establecimiento de una
actitud favorable al consumo de tabaco basada
principalmente en la función hedonista (el placer)
y utilitaria (por ejemplo, en la relajación que
produce) del consumo de tabaco, también
influyen en el concepto que tiene de sí mismo
una persona, y el concepto que de ella tienen los
demás. El hecho de fumar sirve pues como
criterio de categorización entre fumadores y nofumadores, y constituye en sí mismo un factor
determinante de la identidad de fumador.
Respecto a las campañas de prevención, una
primera consecuencia de la existencia de una
identidad de fumador consiste en que el consumo
de tabaco, tanto su mantenimiento como su
extinción, está determinado por ella. Es decir, si
una persona se siente intensamente fumadora, es
más difícil que pueda plantearse dejar de fumar
e, inversamente, cuanto menos intenso sea el
sentimiento de ser fumador mayor será la
probabilidad de que esta persona intente dejar de
fumar 4 . A este respecto, si una campaña
antitabaco intensifica en el fumador la
percepción o el sentimiento de ser fumador, por
ejemplo resaltando la categorización social entre
fumadores y no-fumadores, corre el riesgo de
obtener resultados contrarios a los buscados, e
impedir que un fumador decida dejar de fumar.
En este caso, resaltar la identidad de fumador
lleva a un fumador a comportarse como
miembros de la categoría de fumadores y, en
consecuencia, a no plantearse dejar de fumar.
Una segunda consecuencia de los factores identitarios asociados al consumo de tabaco viene
caracterizada por la presencia de una motivación
defensiva en el fumador –motivación a mantener
un significado social positivo del consumo de
tabaco y de la identidad de fumador. Esta motivación puede tomar no obstante dos vías con consecuencias opuestas para la eficacia de una campaña. Por un lado, y en función del significado
actual que tienen el consumo de tabaco y la identidad de fumador, esta motivación puede llevar al
fumador a intentar dejar de fumar. En efecto, la
mayor “legitimidad” de la posición en contra del
consumo de tabaco, la implantación de programas y campañas antitabaco, la falta de justificación que el fumador encuentra en muchos casos
para continuar fumando, la representación social
negativa del consumo de tabaco, y con ella la
imagen negativa que existe del fumador, definen
la presencia de una amenaza para la identidad del
fumador. Una posible vía de defender la identidad
personal consiste pues en dejar de fumar, y así
podría explicarse que un cierto porcentaje de
fumadores haya dejado de fumar.
Por otro lado, la motivación defensiva también
puede bloquear en el fumador la intención de dejar
de fumar. De hecho, el fumador es el blanco de
fuertes campañas en contra del consumo de tabaco
y en contra de él mismo, que tienden, cada vez
más, a hacer explícita su imagen negativa (por
ejemplo, en mensajes publicitarios tales como “Yo
❤ a los no-fumadores”, o “Besa un no-fumador,
notarás la diferencia”), y a defender al no-fumador
o a considerarlo como el modelo social. Cabe plantearse en qué medida la presencia y utilización por
parte de las campañas antitabaco de este tipo de
amenazas, o la simple presencia implícita de éstas
en el marco de una campaña antitabaco, puede
estimular a un fumador a dejar de fumar. La falta
de intención de dejar de fumar por parte del fumador puede por tanto ser un resultado de la motivación a defender su identidad de fumador frente a
las campañas antitabaco que resaltan explícita o
implícitamente alguno o varios de los aspectos que
caracterizan la amenaza para su identidad.
2
Leventhal, H., Fleming, R. y Glyn, K. (1988). A cognitive-developmental approach to smoking intervention. En S. Mas, C.D. Spielberger, P. Defares y I.G.
Sarason (Eds.), Topics in health psychology. New York: Wiley.
Botvin, G. J. (1987). Prevention research. En Drug and drug abuse research:
second triennial report to Congress (DHHS Publication No. ADM 87-1486).
Washington, DC: U.S. Government Printing Office.
3
les seues accions terapèutiques de boca de mariners
espanyols, portuguesos, francesos i holandesos.
Les formes de fumar han sigut variades. En els
primers moments, es mastegava el tabac (costum
que encara persisteix en alguns països asiàtics),
s'aspirava fum en les fogueres on es cremava o
s'introduïa pel nas en grans pipes en forma d'Y.
L'ús de la pipa comuna apareix molt probablement a Anglaterra vora 1586, després de la con-
Como conclusión se puede extraer que las campañas antitabaco se encuentran frente a una
paradoja: millones de individuos continúan
haciendo algo aún sabiendo que presenta consecuencias negativas para su salud. Por consiguiente, los esfuerzos antitabaco necesitan todavía
nuevos elementos que permitan mejorar su
impacto. Un modo de mejorar las campañas antitabaco consiste en considerar el consumo de
tabaco, más que un simple comportamiento con
consecuencias para la salud, como un determinante directo de la adquisición y mantenimiento
de la identidad de un individuo, incluyéndolo en
el seno de una categoría social definida: la de
fumadores. El no resaltar la identidad de fumador, o no identificar a éste como tal, así como el
tener una mayor consideración y respeto de éste,
puede presentar resultados sorprendentes.
Juan M. Falomir Pichastor.
Psicólogo. Universidad de Ginebra.
Un análisis más detallado de algunos argumentos desarrollados en este
texto puede encontrarse en la tesis doctoral titulada “Influencia Social
en el Consumo de Tabaco : Amenaza de la Identidad y Elaboración
del Conflicto”, y leída por el autor en la Facultad de Psicología de la
Universidad de Valencia, 1997.
Falomir, J. M., y Mugny, G. (1999, en prensa). Influence sociale et résistance
au changement chez les fumeurs. Publicación prevista para marzo de 1999 en
la revista “Alcoologie”.
5
4
Falomir, J. M. y Ivernizzi, F. (1998, en prensa). The role of social influence and
smoker’s identity in resistance to smoking cessation. Publicación prevista para
diciembre de 1998 en el “Swiss Journal of Psychology”.
questa de Virgínia. Durant la Guerra dels Trenta
Anys, els holandesos estengueren l'hàbit del consum de tabac a Itàlia i
Alemanya. En el segle
XVIII sorgeix la moda
per excel·lència del
consum del tabac: el
rapé. Era tabac en
pols molt fina per ensumar. El rapé s'obte-
Falomir, J. M., Mugny, G. y Pérez, J.A. (1996). Social influence and threat to
identity. Does the fight against tobacco use require a ban on smoking?
International Review of Social Psychology, 8(2), 95-107.
6
nia d'una mòlta molt fina de les fulles i tiges del
tabac. Podríem considerar el cigarret com la
forma de fumar més
recent. Pareix que hi
ha evidències molt importants pel que fa al
fet que el cigarret enrotllat amb paper siga
una invenció espanyola. A finals del segle
Gravat que mostra la manipulació de les fulles del tabac.
vS 40
A este respecto cabe plantearse ¿cuándo una
campaña antitabaco que introduzca cierto grado
de amenaza motivará al fumador a adquirir una
identidad social más positiva, dejando así de
fumar, y cuándo le motivará a defender la actual
identidad de fumador, preservando así su comportamiento? Se sabe que en estos casos una
amenaza para la identidad tiene una mayor probabilidad de transformarse en intención de dejar
de fumar cuando el fumador está inmerso en una
relación social (por ejemplo con una fuente de
influencia concreta) que le permite sentirse libre
y autónomo para tomar una decisión determinada. Por ejemplo, se ha observado que un mensaje
antitabaco escrito por un grupo de expertos tiene
una mayor probabilidad de aumentar la intención de dejar de fumar del fumador que lo lee
cuando está escrito en un estilo flexible (cuando
da al fumador la completa libertad para decidir
qué hacer), cuando el propio fumador puede afirmar su autonomía frente a las prescripciones del
grupo de expertos (por ejemplo, cuando el fumador puede fumar mientras lee la información en
contra del tabaco), o cuando el mismo mensaje
antitabaco proviene de una fuente de estatus
social igual o inferior al del fumador que no
introduce ninguna presión en éste (por ejemplo,
un simple ciudadano o un grupo de estudiantes
de bachillerato)5-6.
XVI hi ha ja documents que demostren que ja
s'enrotllava el cigarret de paper. I és que podem
considerar els espanyols com a inventors de l'anomenat paper de fumar. A partir del segle XVII es
vulgaritza gradualment el consum del cigarret. A
finals del segle XIX comença la seua industrialització, i en els principis del segle XX s'expandeix
universalment l'elaboració industrial del cigarret ■
Viure en Salut
7
ÍNDICE
reportatgeTabaquisme
El tabaquisme:
una pandèmia en
creixement continu
El consum de tabac en el
món assoleix en els nostres
dies les proporcions d'una
epidèmia mundial, amb
escassos signes de
reducció. L'aparent èxit
aconseguit en alguns
països industrialitzats en
controlar-lo ha quedat
anul·lat per l'increment que
experimenta en països en
vies de desenvolupament.
ada 10 segons una persona mor en el
món a conseqüència del consum de
tabac. En el període 1990-95, segons
les estimacions de l'OMS, el tabac i
els seus productes derivats han causat al voltant de 3 milions de morts anuals, i la
quantitat de morts continua incrementant-se
regularment any rere any. Si no hi ha un canvi de
les tendències, les morts anuals produïdes pel
tabac s'elevaran fins als 10 milions –amb un
70% d'aquestes morts en països en vies de desenvolupament– cap a l'any 2030, en el moment en
què els jóvens fumadors de hui arriben a l'edat
adulta. Aquestes estimacions suposen que el
tabac matarà, de les persones que viuen hui en
dia, un total de 500 milions.
C
Consum de tabac
La mitjana de cigarrets consumits diàriament
pels fumadors pareix que depén sobretot de factors econòmics. Així, en general, els fumadors
dels països en vies de desenvolupament fumen
menys cigarrets que els dels països desenvolupats, i dins d'aquests últims en els països amb
economies de mercat establides es fumen 24 cigarrets per dia com a mitjana, enfront dels 18 dels
països exsocialistes d'Europa.
Prevalença del tabaquisme
Segons les estimacions de l'OMS, al món hi ha
al voltant 1.100 milions de persones fumadores,
aproximadament un terç de la població mundial
major de 15 anys, dels quals 800 milions (72%)
pertanyen a països en vies de desenvolupament.
Només a la Xina hi ha al voltant de 300 milions
de fumadors (90% d'hòmens i 10% de dones),
quasi el mateix nombre que en la suma dels països desenvolupats. Per sexes, globalment, la
majoria dels fumadors són hòmens (700 milions,
el 64%), però el percentatge de dones fumadores
varia molt segons s'observe en els països en vies
de desenvolupament o en els països desenvolupats: en els primers les dones representen a
penes entre l'1 i el 8% de la gent fumadora,
mentre que en els països desenvolupats al voltant d'un terç de la gent fumadora regular són
dones.
Sobre la població mundial total s'estima que el
47% dels hòmens i el 12% de les dones fumen.
Per àrees econòmiques, en els països desenvolupats n'hi ha un 42% d'hòmens i un 24% de
dones, mentre que en els països en vies de
desenvolupament les dades disponibles mostren
que fumen el 48% dels hòmens i el 7% de les
dones. La prevalença d'hòmens fumadors varia
de forma substancial si s'estudia segons la divisió regional de l'OMS, des de menys del 30%
de la Regió Africana fins al 60% de la Regió
del Pacífic Oest. En aquesta última regió l'altíssima prevalença es deu al gran percentatge
d'hòmens fumadors a la Xina (61%), el país
més poblat de la regió. Entre els països desenvolupats els patrons de prevalença d'hòmens
fumadors tampoc no són uniformes: en els països amb economies de mercat establides la prevalença és del 37%, en comparació amb un
60% en els països exsocialistes del centre i de
l'est d'Europa. Com ja s'ha dit abans, la prevalença del tabaquisme entre les dones mostra
xifres molt dispars depenent de les àrees econòmiques, però també varia segons regions
geogràfiques: el consum de tabac entre dones és
8
major en els països exsocialistes del centre i est
d'Europa (28%), en els països amb economies
de mercat establides (23%), i en els països llatinoamericans i del Carib (21%). En la majoria
de la resta dels països menys del 15% de les
dones fuma.
Per regions, la mitjana de cigarrets consumits per
dia va des d'un mínim de 10 en la Regió Africana
a un màxim de 18 en la Regió de les Amèriques i
en la Regió Europea. No obstant això, els països
en vies de desenvolupament no poden conformar-se amb la dada, en principi positiva, que els
seus fumadors fumen molts menys cigarrets per
dia que en els països desenvolupats. En molts
països en vies de desenvolupament el consum de
tabac només s'hi ha estés en anys recents i, ja que
la tolerància a la nicotina augmenta a poc a poc,
els fumadors necessitaran incrementar el seu consum de tabac amb el transcurs del temps. A
aquest factor temporal convé afegir que, si no
s'estableixen mesures de control efectives que
reduïsquen la demanda de tabac, quan el resultat
del desenvolupament econòmic augmenten els
ingressos disponibles en aquests països, la
tendència a incrementar el consum diari de tabac
es veurà accelerada.
Evolució en el temps
Davant la dificultat de disposar de dades fiables
sobre la prevalença de l'hàbit tabàquic i la quantitat de cigarrets consumits per part dels fumadors, els estudis estadístics sobre tabaquisme i
consum mundial de tabac usen el concepte de
consum de cigarrets per adult major de 15 anys,
taxa en la qual no es té en compte el nombre de
fumadors ni la quantitat de tabac fumat per cada
un d'ells, sinó una sèrie de magnituds molt més
accessibles i comparables per a la major part de
països. La taxa es calcula segons la fórmula
següent: Consum de cigarrets per adult major de 15
anys = (Producció + Importació - Exportació) /
Població major de 15 anys. Els cigarrets són una
font important d'ingressos per a les companyies
fabricants de tabac i, així mateix, en nombrosos
països les vendes de cigarrets manufacturats
estan subjectes a impostos. Així, fabricants de
tabac i governs estan interessats a controlar
minuciosament la producció, la venda, la importació i l'exportació de cigarrets manufacturats,
cosa que fa fàcil i fiable l'obtenció d'aquesta
vS 40
ÍNDICE
Tabaquisme
dada. Respecte a l'altra magnitud usada en el càlcul de la taxa, la població major de quinze anys,
pot considerar-se com una dada obtenible i fiable
per a quasi tots els països.
volupats i en vies de desenvolupament, la mitjana
de cigarrets consumits en els països desenvolupats (2.590 en 1990-1992) continua substancialment més alta que la dels països en vies de desenvolupament (1.410 en 1990-1992).
re po rtatg e
dels noranta són, per aquest ordre: Polònia,
Grècia, Hongria, el Japó i la República de Corea.
En tots aquests països el consum en aqueixes
dates era superior a 3.000 cigarrets, que arriba a
3.500 en el cas de Polònia i Grècia.
La taxa de consum de cigarrets per adult major
Si s'observa l'evolució de la taxa durant aquest
de 15 anys és un important indicador del conMortalitat associada
Després de diverses dècades d'investigació episegle, en els països desenvolupats la mitjana en
sum total de tabac i subministra una bona indidemiològica, fumar cigarrets s'ha identificat
el consum augmentà de forma continuada des
cació global de quant se'n consumeix en un
com la principal causa de mortalitat prevenible
d'aproximadament 600 cigarrets per càpita en
moment determinat, i per inferència del volum
en els països desenvolupats. Les estimacions de
1920 a més de 3.000 cigarrets per any a meitat
relatiu de la futura càrrega de malaltia i mort
l'OMS per a l'any 1995, eleven les morts prodels anys setanta. Des d'aleshores la taxa ha disque causarà el tabac. No obstant això, ja que
duïdes per tabac en tot
aquesta taxa de consum
el món a 3 milions,
de cigarrets per càpita
El tabaquisme en el món
aproximadament un
es basa exclusivament
Font: OMS
6% de totes les morts
en dades de producció i
¨Percentatge de fumadors segons sexe i regions de l’OMS
¢ ª
produïdes en aquell
venda té la limitació de
any.
no subministrar inforPaïsos en vies de desenvolupament 48% 7%
mació sobre quines perPaïsos desenvolupats 42% 24%
Les dades de mitjan
sones fumen cigarrets
Total mundial 47% 12%
anys vuitanta confirmen
en un moment determique, entre els fumadors
nat, i per tant no pot
46% ¢
26%ª
de 35 a 69 anys, la taxa
oferir dades sobre el
de mortalitat és tres
comportament dels fu35% ¢
Regió Africana
vegades superior a la
madors o de subgrups
22%ª
Regió del Mediterrani Est
dels no fumadors.
de població respecte al
35% ¢
60% ¢
Regió del sud-est asiàtic
Aquest augment del risc
tabaquisme.
4%ª
8%ª
de mortalitat entre els
Regió de les Amèriques
44% ¢
29%¢
fumadors és substanEn els últims 20 anys,
Regió Europea
4%ª
4%ª
cialment més alt que en
el consum de cigarrets
Regió del Pacífic Oest
estimacions anteriors i
per adult ha mostrat un
suggereix que com a
comportament desigual
mínim el 50% dels
segons regions: ha confumadors regulars que
tinuat quasi igual en la
començaren a fumar en
Regió Europea; dismi¨Estimacions del nombre de morts degudes al tabac en 1995
l'adolescència poden
nuït en la Regió de les
arribar a morir a causa
Amèriques i ha pujat en
Hòmens
Dones
Total
del tabac.
la resta de regions, amb
Països desenvolupats
1.440.000
475.000
1.915.000
major rapidesa en la
Com ja s'ha dit, el conRegió del Pacífic Oest.
Economies de mercat establides
840.000
375.000
1.215.000
sum mitjà de cigarrets
Països exsocialistes de l’Europa Central i de l’Est
600.000
100.000
700.000
en els països desenvoluPer àrees econòmiques,
pats augmentà de forma
en els països desenvoluPaïsos en vies de desenvolupament
1.095.000
115.000
1.210.000
constant des dels anys
pats el consum de cigaXina
400.000
40.000
440.000
vint fins arribar a un
rrets ha disminuït des de
màxim a mitjan dels
principis del vuitanta,
Resta d’Àsia i Nord d’Àfrica
500.000
40.000
540.000
anys setanta. Simètriperò globalment aquesta
Àfrica subsahariana
90.000
5.000
95.000
cament a aquest augdisminució s'ha vist
ment, la mortalitat per
compensada per un
Llatinoamèrica i Carib
105.000
30.000
135.000
causes relacionades
increment similar (1,4%
amb el tabac s'increanual) en els països
TOTAL MUNDIAL
2.535.000
590.000
3.125.000
mentava, amb un
menys desenvolupats.
"retard" de 30 a 40
Com a resultat, el conanys, aproximadament,
sum global de cigarrets
des del començament de l'hàbit fins a la mort
minuït aproximadament un 16%. L'increment
ha continuat estable, aproximadament, en 1.650
produïda per aquest. Cap a l'any 1955 el tabaque s'ha produït en el consum de cigarrets en els
cigarrets per adult i any des de 1980-82 a 1990quisme causava al voltant de 500.000 morts per
països en vies de desenvolupament entre 1970 i
92. Però l'aparent estabilitat en el consum global
any en els països desenvolupats, la majoria entre
1980 és un reflex fidel de l'increment que es
de cigarrets per adult i any és el resultat de la
hòmens. Des d'aleshores les morts atribuïbles en
donà en els països desenvolupats a partir dels
compensació entre la disminució del consum en
aquests països al tabac han augmentat espectacuanys vint. D'aquesta manera, la diferència entre
els països desenvolupats i l'augment en els països
larment, i, a mitjan anys noranta com a mínim
països desenvolupats i països en vies de desenen vies de desenvolupament. L'increment en el
dos milions de persones (quasi un milió i mig
volupament s'està acurtant i, si continua aquesconsum ha estat més ràpid a la Xina, la nació
d'hòmens i mig milió de dones) morien anualta tendència, el consum per adult en països en
més poblada del món, on s'estima que el consum
ment a causa del tabac).
vies de desenvolupament sobrepassarà el dels
de cigarrets per adult i any s'ha incrementat en
països desenvolupats poc després del tombant
un 260% en el període 1970-1992. Vist en terSense cap dubte, el nombre de morts causades
de segle.
mes absoluts, que el consum global de cigarrets
pel tabac en els països en vies de desenvolupaper adult haja continuat estable durant les dècament creixerà en els pròxims anys substancialPer països, s'ha produït un canvi espectacular en
des dels setanta i els vuitanta significa que el
ment a causa de l'increment massiu del consum
el grup de països amb major consum: a principi
nombre absolut de cigarrets consumits en el món
de cigarrets que s'està produint en aquestos païdels setanta el consum més alt tenia lloc al
ha seguint pujant durant els últims trenta anys, ja
sos durant les últimes dècades. Així, s'espera
Canadà, Suïssa, EE UU, Austràlia i el Regne
que des dels anys setanta la població mundial
que en termes absoluts, el major increment en la
Unit. En 1970-72 el consum en tots aquests païglobal ha continuat augmentant.
mortalitat i morbilitat produïdes pel tabac es
sos era aproximadament de 3.000 cigarrets per
produïsca en l'Índia i la Xina, països on el conadult, però des d'aleshores ha anat caent. Els
A pesar de les tendències oposades en l'evolució
sum de tabac ha crescut més espectacularment.
països amb major consum de tabac a principi
d'aquesta taxa que es donen en els països desen-
vS 40
9
ÍNDICE
reportatgeTabaquisme
Només a la Xina, on hi ha prop de 300 milions
que disminueix en l'oest de la regió.
països desenvolupats, al nostre país el percentatde fumadors amb un consum de cigarrets per
ge més alt de fumadors hòmens es dóna en el
càpita de 1.900, probablement al voltant de 50
Dins de la Regió Europea, en els antics països
grup d'edat que va de 25 a 44 anys (64%), i dismilions de xinesos que ara tenen menys de 20
socialistes les conseqüències de l'ús del tabac
minueix a partir d'aqueixa edat perquè augmenanys moriran per causa del tabac. Les estimasón, particularment, devastadores. Mentre que,
ta el nombre d'exfumadors. Contràriament,
cions globals de l'OMS assenyalen que quan els
amb les taxes de mortalitat de 1990, en l'àmbit
entre les dones els percentatges més alts apareijóvens fumadors de hui en dia arriben a l'edat
de la Unió Europea 1 de cada 10 hòmens que
xen en les edats més primerenques, entre els 16 i
adulta o anciana (cap a la dècada dels vint o
arriben a l'edat de 35 anys moriran a causa del
24 anys (49%) i entre 25 i 44 anys (33%).
primers trenta del segle pròxim) el tabaquisme
tabac abans de complir 70 anys, en la part est
L'hàbit tabàquic és moltíssim menys comú entre
causarà al voltant de 10 milions de morts
de la regió la proporció augmenta a 1 de cada
dones de més de 45 anys, amb només un 5,2%
anuals en tot el món, 7 milions de les quals
5. Com a imatge gràfica de l'abast de la gravede dones entre 45 i 64 anys fumadores (enfront
seran en països en vies de desenvolupament, si
tat de les conseqüències de l'extensió de l'epidèd'un 53,7% de fumadores hòmens del mateix
no és que un gran nomgrup d'edat), sense que
bre de fumadors actuals
aquesta prevalença tan
Evolució de la prevalença del consum de tabac a Espanya
dels països en vies de
baixa responga a un
Font: Enquesta Nacional de Salut. Anys: 1987, 1993 i 1995
desenvolupament deigran nombre d'exfuma70%
Hòmens
Dones
Total
xen de fumar en els
dores en edats avança68%
66%
pròxims anys, o que els
des. Aquest menor conperills del consum del
sum de tabac entre les
tabac en aquestos païdones nascudes abans
55%
sos siguen menors que
de 1940 s'observa de
50%
els que s'observen en els
manera més accentuada
49%
48%
48%
47%
països industrialitzats.
en el medi rural que en
La principal incertesa
l'urbà, segons un estudi
38%
sobre aquestes predicpatrocinat pel Ministeri
37%
36%
cions no és, si ens
de Sanitat i Consum de
30%
30%
basem en les tendències
l'any 1989. Com ja
27%
26%
actuals, si aquestes s'as'ha comentat, i a di25%
23%
compliran, sinó, exactaferència d'altres països
ment, quan la mortalidesenvolupats (Gran
tat anual atribuïble al
Bretanya o Dinamarca)
tabac arribarà als 10
la incorporació massiva
milions. Donades les
de la dona al consum
actuals tendències,
de tabac és un fenomen
només a través d'acrecent al nostre país i
cions globals i naciocompartit amb altres
ENS-1987
ENS-1993
ENS-1995
ENS-1987
ENS-1993
ENS-1995
nals concertades per a
països del sud d'Eureforçar les mesures de
ropa.
Fumadors
No fumadors
Exfumadors
control del tabac es pot
prevenir aquesta ameLes dades de l'Enquesta
naça per a la salut
de Salut de la Comumia de tabaquisme, basta citar que les projecpública.
nitat Valenciana de 1991 assenyalen com a
cions elaborades per a aquests països recullen
característica més destacable la tendència creiRegió Europea
que en l'any 2020 la seua població masculina
xent en la prevalença del tabaquisme, sobretot
Dins de la Regió Europea els patrons de tabatindrà el risc de mort més alt en el món entre
en els grups d'edat més jóvens i en les dones, i
quisme i els seus efectes sanitaris associats prehòmens adults, fins i tot més alt que el de l'Àfrieleven la prevalença de l'hàbit tabàquic en la
senten uns perfils molt diversos i canviants. La
ca subsahariana.
nostra comunitat a un 49% de la població
prevalença del tabaquisme entre adults varia des
major de 16 anys, amb una gran diferència per
de més d'un 40% a la Federació Russa, fins a
Segons les successives Enquestes Nacionals de
sexes: 64% d'hòmens i 35% de dones. Tots els
prop d'un 25% o menys a Bèlgica, Croàcia,
Salut d'Espanya, la prevalença del tabaquisme a
comentaris que s'han efectuat respecte a l'oriFinlàndia, San Marino i Suècia. Si aquesta preEspanya ha disminuït des d'un 40% en 1978
gen d'aquesta diferència de prevalença per sexes
valença s'estudia per sexes, hi ha una diferència
fins a un 37% en 1995. No obstant s'ha de tenir
en el cas d'Espanya són vàlids també per a la
considerable segons les zones geogràfiques: la
en compte que en aquest mateix període mentre
Comunitat Valenciana. Només un 3,4% de
prevalença entre hòmens és particularment alta
que el percentatge d'hòmens fumadors dismidones majors de 65 anys són fumadores, davant
(≥50%) en alguns països exsocialistes, mentre
nuïa des d'un 65% fins a un 47%, la prevalença
d'un 42,3% d'hòmens. No obstant això, en les
que abaixa considerablement (≤30%) en els païentre dones augmentava des d'un 17% a un
edats més jóvens les diferències entre els percensos nòrdics. Les taxes més altes de tabaquisme
27%. El consum per càpita de cigarrets a
tatges de fumadors i fumadores són mínimes: en
entre dones es donen a Dinamarca i Hongria
Espanya ha augmentat des dels anys setanta, i
el grup d'edat de 16 a 24 anys fumen un 68,5%
(37%), mentre que una altra sèrie de països
passa a ser de 2.190 en aquests anys a 2.670 en
d'hòmens i un 65,5% de dones.
com Albània, tenen una prevalença de tabaquisels anys noranta.
me entre dones inferior al 10%. En altres països
L'OMS, en diversos estudis publicats, estima
desenvolupats, particularment el sud d'Europa,
L'explotació de les Enquestes Nacionals de Salut
que en 1995 van morir a Espanya 46.000
l'hàbit de fumar només s'ha fet comú entre les
dels anys 1993 i 1995 no permet l'anàlisi per
hòmes a causa del tabac, davant de 7.200 en
dones molt més recentment, i només està realgrups d'edat i sexe de manera simultània, per
1955. En aquest mateix període de temps la
ment estés entre les dones jóvens. Per exemple,
això és necessari utilitzar les dades correspotaxa de mortalitat per càncer de pulmó entre els
en el nostre país, en l'any 1994 la prevalença
nents a 1987 que assenyalen que a Espanya, la
hòmens s'ha multiplicat per set, mentre que s'ha
del tabaquisme entre les dones majors de 65
proporció de fumadors entre la població major
mantingut estable entre les dones. Aquests
anys era tan sols d'un 2%, i d'un 5% entre les
de 16 anys és d'un 38%, amb una gran diferènmateixos estudis estimen que el tabac deu haver
dones de 46 a 65 anys. No obstant això, un
cia entre hòmens i dones (55% i 23%, respectiproduït a Espanya la mort d'1.250.000 hòmens
45% de les dones entre 16 i 24 anys eren fumavament).
en els últims cinquanta anys, amb quasi
dores.
700.000 de les morts ocorregudes abans dels 70
Per edats, encara que els hòmens fumen més que
anys.
Evolutivament, el percentatge de fumadors
les dones en tots els grups d'edat, les diferències
pareix que s'incrementa en els països de
es redueixen molt per a les edats més jóvens. De
l'Europa Central i part est de la regió, mentre
manera similar a la distribució que presenten els
Viure en Salut
10
vS 40
ÍNDICE
info rm e tèc nic
Tabaquisme
Patología relacionada
con el tabaquismo
FRANCISCO CARRIÓN, MARTA MAYA, BENJAMÍN BROTONS, JULIO MARÍN.
Tras varias décadas de
estudios epidemiológicos
las nocivas consecuencias
para la salud del consumo
de tabaco están bien
establecidas: el tabaco es
responsable directo de un
7% del total de muertes en
el mundo. Sin embargo, los
fumadores activos sólo
representan una faceta del
problema, la exposición
involuntaria al humo
tambien puede provocar
importantes efectos
adversos para la salud.
Grabado holandés del S. XVII, en el que se muestran las consecuencias del consumo de tabaco.
os navegantes que acompañaron a
Cristóbal Colón en el descubrimiento
de América fueron los primeros europeos que vieron a seres humanos
fumando tabaco, e introdujeron en
Europa las primeras hojas y semillas de tabaco
junto a otras especies vegetales1. La utilización
por escasas minorías en aquella época evitó que
su utilización generara importantes problemas
de salud pública, pero a lo largo del siglo XX
su uso se ha diseminado por todo el planeta,
hasta llegar a ser parte de la vida de mucha
gente, de manera que el consumo per cápita de
tabaco en EE.UU. aumentó desde los 54 cigarrillos al año en 1990, hasta generar un pico de
4.345 cigarrillos al año en 1963, y el perfil ha
sido similar en otros países desarrollados como
España2.
L
Las consecuencias del tabaquismo personal, aunque bien reconocidas, sólo son una parte del problema, ya que la exposición involuntaria al humo
del tabaco también puede provocar importantes
efectos adversos para la salud, sobre todo en el
caso de los niños.
Tabaquismo activo
Las 4.000 sustancias tóxicas presentes en el humo
del tabaco pasan una triple factura al fumador, a su
entorno familiar, y al ecosistema, desde una perspectiva ecológica. Fumar cigarrillos se asocia con
un incremento global de la morbilidad y mortalidad, de forma que el número de muertes anuales
debidas al tabaquismo en los países desarrollados
es, como mínimo, de dos millones, y entre los años
1950-2000 el tabaco será responsable de 60 millones de muertes en estas naciones, con un incremento del riesgo proporcional al número de cigarrillos
diarios consumidos y a la duración del hábito3. Sólo
Granjel LS. La medicina española renacentista. Salamanca, Universidad de
Salamanca, 1980.
1
US Department of Agriculture. Tobacco situation and outlook report, publication
TS-199. Washington DC, US Department of Agriculture Economic Research
Service, June 1987.
2
Components
del tabac
Tots els efectes atribuïbles al consum de tabac
procedeixen dels seus components i les peculiaritats de les respostes de cada organisme. El coneixement detallat dels principals compostos del
tabac i els seus mecanismes d'actuació permeten
una millor comprensió dels processos produïts i
la possible intervenció sobre aquests.
Els components més coneguts i de major poder
de toxicitat són els que s'enumeren a continuació:
vS 40
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Nicotina
Monòxid de carboni.(CO)
Òxid nitrós (N20).
Àcid cianhídric.
Acroleïnes.
Fenols.
Àcid fòrmic.
Formaldehid.
Quitrans.
La nicotina
És el component actiu més important; es troba
en la planta del tabac com a sal d'àcids orgànics.
Va ser aïllada el 1828 per Posselt i Reismann.
Els primers estudis farmacològics s'iniciaren el
1843, posteriorment Langley i Dickinson els de-
3
Peto R, López AD, Boreham J, Thun M, Health C Jr. Mortality from smoking in
developed countries, 1950-2000. Oxford, Oxford University Press, 1994.
senvoluparen davant dels efectes que observaren
sobre els ganglis autònoms. És un dels pocs alcaloides naturals no oxigenats, incolor, oleaginós,
volàtil i intensament alcalí. Proporciona l'olor
caracterítica al tabac i a pesar de ser incolor, en
contacte amb l'aire adquireix un color marró. La
nicotina, a més de ser el component del tabac
responsable de l'addicció és un alcaloide altament tòxic.
Realment perillosa en estat pur, s'estima que la
nicotina, entre 40 a 60 mg, pot produir la mort
per via intravenosa en l'home entre els 5 i 30 minuts següents a l'administració. L'estimulació
brusca que es genera en les glàndules suprarenals
després de l'administració d'1 a 4 mg de nicotina
provoca sensació urent en la boca, picor de faringe, sialorrea, sensació de calor, excitació, maldecap, sensació vertiginosa i confusió mental.
La nicotina, després de la combustió, no pateix
alteració molecular, és absorbida per les mucoses
que entren en contacte amb el fum com ara l'orofaríngia, laríngia i traquiobronquial en un
90% de la seua concentració. Si el fum no s'engul i només està en la mucosa bucal, l'absorció és
al voltant del 10%. Després de l'absorció, des de
les mucoses passa per via sanguínia a tot l'organisme i arriba al cervell als 7 o 10 segons de la
inhalació. La nicotina es metabolitza en el fetge i
s'elimina pel renyó en proporció directa a la seua
concentració en sang i a l'acidesa en orina. ¨
11
ÍNDICE
informe tècnicTabaquisme
en España el tabaco causa cada año más de 40.000
muertes evitables, el 13% del total de las que se
producen, por enfermedades coronarias (10.821
muertes), cáncer de pulmón (8.337 muertes), enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC)
(7.473 muertes) y accidente cerebrovascular agudo
(6.636 muertes)4.
Tabaquismo y cáncer. El tabaquismo ocasiona en
Europa 217.000 muertes por cáncer cada año
(191.000 en varones y 26.000 en mujeres), en
particular por cáncer de pulmón5. El tabaco es
responsable directo del 85% de los casos de cáncer de pulmón, y en los hombres fumadores el
riesgo de padecerlo es 5-20 veces superior que en
los no fumadores, aunque por fortuna existe una
reducción de riesgo después de cinco años de
abstinencia, que llega a equipararse al de un no
fumador después de 15-20 años de abandonar el
hábito.
En la actualidad se han descrito 43 sustancias con
capacidad carcinogenética en el humo del cigarrillo, que pueden producen alteraciones en los oncogenes o en los genes supresores tumorales, y ser
causa de cáncer de pulmón, cavidad oral, laringe,
vejiga y pelvis renal. Esto se debe a que los carcinógenos del humo de los cigarrillos, además de ser
inhalados, se disuelven en la saliva, llegan al intestino y pasan a través del hígado a la circulación
sistémica. En este sentido, se han encontrado 3
tipos de genes alterados en el cáncer de pulmón:
ras, Rb y p53; ras es un oncogen, y Rb y p53 son
genes supresores. El cáncer de células pequeñas se
asocia a un 30% de mutaciones del oncogen ras, y
las mutaciones de los genes supresores Rb y p53
aparecen en todos los casos6-7.
Tabaquismo y EPOC. El tabaquismo es el factor
de riesgo aislado más importante para la EPOC,
que produce un aumento de síntomas respiratorios y mortalidad anticipada. En Europa se producen 93.000 muertes cada año por esta enfermedad. En este sentido, en el pulmón de los
fumadores se ha encontrado diversos cambios
González Enriquez J, Rodríguez Artalejo F, Martín Moreno J, Banegas
Banegas JR, Villar Alvarez F. Muertes atribuibles al consumo de tabaco en
españa. Med Clin (Barc) 1989; 92: 15-18.
estructurales, como destrucción de los alveolos
peribronquiales y pérdida del lecho vascular periférico, sobre todo en arterias de menos de 300
µm de diámetro, probablemente porque el tabaco
produce cambios inflamatorios, con acúmulo de
neutrófilos y macrófagos en las vías aéreas, que
liberan proteasas y radicales libres; además cada
aspiración del cigarrillo contiene 1.017 moléculas oxidantes, de las que 1.014 son radicales
libres de oxígeno, que contribuyen a inactivar a
las antiproteasas5.
El 15% de los fumadores padecerá esta enfermedad, que supone el 35% de las consultas neumológicas y un gasto anual de 160.000 millones de
pesetas. Sin embargo, la eliminación del tabaquismo es la medida terapeútica más importante,
porque logra que la caida anual del FEV1 se
aproxime a la de los no fumadores, aunque a
menudo resulta difícil de conseguir8.
Tabaquismo y enfermedad cardiovascular. El 34%
de los fallecimientos de causa cardiovascular que
acontecen en hombres de 35-69 años y el 11%
entre las mujeres son atribuibles al tabaquismo, lo
que representa un problema de importante magnitud, porque las enfermedades cardiovasculares
producen más del 40% de todos los decesos que
suceden en los países desarrollados. De hecho, los
fumadores presentan un 70% más de mortalidad
por enfermedades coronarias que los no fumadores, de manera que el riesgo aumenta proporcionalmente a la intensidad del consumo de tabaco9.
Además, el tabaquismo es un importante agente
causal de accidentes cerebrovasculares agudos,
enfermedad arterial periférica y ulcus péptico, así
como responsable de cambios estéticos en las personas, como mal aliento, mal olor, tinción dental
y un aumento de las arrugas faciales10-11. Como
consecuencia de todo ello, en los países de la
región europea de la OMS el tabaco es el causante
de alrededor de 800.000 muertes cada año, y si no
cambian los actuales hábitos de fumar, es posible
que en el año 2025 casi 2.000.000 de europeos
mueran a causa del tabaco12.
Tabaquismo pasivo
El tabaquismo pasivo representa la exposición de
los no fumadores a los productos de la combustión del tabaco en espacios cerrados, lo cual
supone la inhalación de una cantidad de humo
que llega a ser la tercera causa evitable de muerte
en países desarrollados, después del tabaquismo
activo y el alcoholismo13.
El humo de los cigarrillos es inhalado en un 25%
por el fumador en la corriente principal, mientras
que el 75% restante, procedente de la combustión pasiva entre las caladas, también pasa a la
atmósfera en la corriente secundaria o lateral.
Ambas han mostrado la presencia de productos
perjudiciales para la salud, como CO, nicotina y
diversos compuestos con capacidad carcinogenética, pero la concentración de determinadas sustancias tóxicas es muy superior en la corriente
secundaria, que es la que perjudica al fumador
pasivo14.
Tabaquismo pasivo y embarazo. Las enfermedades causadas por el tabaquismo pasivo en la
infancia pueden ser consecuencia de la exposición antes o después del nacimiento, pero resulta
difícil evaluar la trascendencia de cada tipo de
exposición, porque la mayoría de mujeres que
fuman durante el embarazo lo siguen haciendo
en los años siguientes. En cualquier caso no deja
de ser sorprendente el elevado porcentaje de
mujeres embarazadas que fuman, un tercio en
EE.UU. a principios de la década pasada, y el
20% de las gestantes suecas. En un estudio publicado recientemente en España, la prevalencia de
tabaquismo al comienzo del embarazo era del
58%, y sólo una tercera parte de las mujeres
abandonaba el consumo de tabaco durante la
gestación15.
En un trabajo de J.S. Jordanov16, la concentración del principal metabolito de la nicotina (cotinina) en el líquido amniótico era ocho veces más
elevada en gestantes fumadoras que en las no
fumadoras, y dos veces y media superior en las
fumadoras pasivas que en las gestantes que no
4
Russell MAH, Wilson C, Taylor C, Baker CD. Effect of general practitioners
advice against smoking. Br Med J 1979; 2:231-235.
8
Pardell H, Saltó E, Salleras Ll. Manual de diagnóstico y tratamiento del tabaquismo. Madrid, Panamericana, 1996;45-71.
9
Sobradillo Peña V, Barrenechea Benguria JI. Patología relacionada con el
tabaco. En: Jiménez Ruiz CA, ed. Aproximación al tabaquismo en España. Un
estudio multifactorial. Barcelona, Pharmacia & Upjohn, SA, 1997: 67-80.
5
Mitsudomi T, Viallet J, Mulshine JL, Linnoda RI, Minna JID, Gazdar AF.
Mutations of ras genes distinguish a subset of non-small cell lung cancer cell
lines from small-cell lung cancer cell lines. Oncogene 1991; 6; 1353-1362.
6
Slebos RJ, Kibbelaar RE, Dalesio O. K-ras oncogene activation as a prognostic
marker in adenocarcinoma of the lung. N Engl J Med 1990; 323: 561-565.
7
Sherman ChB. Health effects of cigarette smoking. Clin Chest Med 1991; 12:
643-658.
10
Ribera M, Ferrándiz C. Las arrugas del fumador. Med Clin (Barc) 1994; 102:
333-334.
11
Informe de la I Conferencia Europea sobre Política del tabaco. Se puede
lograr. Una Europa libre de tabaco. Madrid, M. de Sanidad y Consumo, 1990.
12
¨ Com més acidesa el procés d'eliminació de la
nicotina és més ràpid. La cotinina és una
substància que es produeix en metabolitzar-se la
nicotina i la seua determinació en orina permet
conéixer la quantitat de nicotina en sang.
seguir amb un mecanisme de succió, entre altres.
La nicotina actua de manera conjunta sobre el
sistema simpàtic i el sistema parasimpàtic.
Estimula el sistema nerviós vegetatiu produint la
constricció generalitzada dels vasos, l'augment
de la contracció del cor, l'estímul de la respiració, entre molts altres efectes. El temps d'actuació en l'organisme és d'una hora per cigarret. Per
tant, la necessitat d'encendre cigarrets en un
temps menor està associada a altres factors, com
ho és l'hàbit de tenir alguna cosa entre les mans,
Cal tenir en compte:
• Una orina àcida facilita l'eliminació de nicotina per l'organisme.
• L'estrés augmenta l'acidesa d'orina i, per tant,
és un factor més que acurta el temps d'apetència entre cigarrets.
• L'absorció de nicotina quan s'engul el fum és
del 90%, si no, és del 10%.
• La supressió brusca en el consum de tabac pot
produir síndromes d'abstinència a causa de
La legislació espanyola, seguint directrius europees, regula els continguts de nicotina i per met
un màxim d'1,3 mg de nicotina per cigarret.
13
Hernández Hernández JR, Terciado Valls J. Tabaquismo pasivo. Rev Clin Esp
1994; 194: 492-497.
14
Carrión Valero F, Jiménez Ruiz CA. El tabaquismo pasivo en la infancia. Arch
Bronconeumol (en prensa).
15
Ruiz Pardo MJ, Nerín I. Tabaco y embarazo. Prev Tabaquismo SEPAR 1996;
5:10-13.
Jordanov JS. Cotinine concentrations in amniotic fluid and urine of smoking,
passive smoking and non-smoking pregnant women at terms and in the urine of
their neonate on 1st day of life. Eur J Pediatr 1990; 149: 734-737.
16
l'acumulació de nicotina en centres hipotalàmics i diencefàlics.
• Si s'abandona l'hàbit al tabac, la nicotina desapareix de l'orina als 3 o 4 dies.
Quitrans
12
El quitrà és una substància untuosa, de color
fosc, olor forta i sabor amarg, molt nociu per a
la salut i un dels principals components sòlids del
cigarret. El caràcter nociu es deu al seu contingut
en substàncies carcinògenes, substàncies cocarcinògenes i substàncies irritants.
El quitrà es deu fonamentalment al paper del cigarret i, en menor mesura, a la combustió del
tabac tenint en compte que la quantitat que
conté està en funció de la maduració de la fulla
del tabac. El nombre elevat de substàncies carcinogèniques i cocarcinogèniques predisposa a la
transformació de cèl·lules normals en cèl·lules
patològiques atacades fàcilment pels virus amb
propietat cancerígena.
Cal tenir en compte:
• El component principal del tabac està format
pels hidrocarburs aromàtics policíclics o quitrans.
• Un fumador de 20 cigarrets diaris pot inhalar
al voltant de 0,32 miriagrams de benzo-A-piré,
considerada una quantitat elevada, amb capacitat per a afavorir un possible procés de
transformació cel·lular.
vS 40
ÍNDICE
info rm e tèc nic
Tabaquisme
fuman activa ni pasivamente, y se ha comprobado que las concentraciones fetales de cotinina
representan hasta el 90% de los valores maternos
durante el embarazo.
Al conjunto de alteraciones que ocurren en el
feto de las gestantes fumadoras se le llama síndrome de tabaco fetal, e incluye diversas consecuencias:
•Disminución del peso al nacer, de 150-300 g.,
de manera que el 21-39% de los recién nacidos
de bajo peso pueden atribuirse al consumo de
tabaco. En la patogenia de esta alteración se
han implicado diversos mecanismos, como la
reducción del flujo útero-placentario, provocada por el aumento de los niveles de catecolaminas y de las resistencias de los vasos de la placenta, debido a la capacidad de la nicotina de
inhibir la síntesis de prostaciclinas.
•Mutaciones del ADN en diferentes tipos celulares, por la transferencia maternal de los carcinógenos del humo del tabaco a los tejidos fetales.
•Aumento en la frecuencia de abortos espontáneos, partos prematuros, placenta previa, hemorragias, rotura precoz de membranas, y finalmente de la mortalidad perinatal en el 28%.
Desde una perspectiva más optimista es de destacar que si la mujer deja de fumar al quedar
embarazada, el riesgo de desarrollar toda esta
patología se reduce significativamente, de manera que si todas las mujeres dejaran de fumar
durante el embarazo, el número de muertes fetales y de lactantes disminuiría en un 10%, lo que
representaría evitar una pérdida anual de casi
5.000 fetos y niños recién nacidos en Inglaterra y
Gales17.
Tabaquismo pasivo e infancia. El tracto respiratorio de los niños, al ser estructural e inmunológicamente inmaduro, es vulnerable a cualquier
agresión como la que provoca el humo del tabaco, que puede afectar a su crecimiento y función
pulmonar futuras. Entre sus principales consecuencias, destacamos las siguientes:
Tabaquismo pasivo y enfermedad respiratoria
en la infancia. Los hijos de madres fumadoras
muestran una mayor frecuencia de manifestacio-
nes respiratorias como la tos o infecciones del
tracto respiratorio inferior, y la edad de presentación del primer episodio respiratorio está relacionada con la cantidad de tabaco consumida
por la madre. Una reciente revisión de D.P.
Strachan y D.G. Cook18, que ha evaluado la relación entre tabaquismo de los padres y enfermedad aguda del tracto respiratorio inferior en
niños preescolares (menores de 4 años), encuentra un riesgo aumentado entre los hijos de fumadores, con odds ratio 1,72 para el tabaquismo
materno, mientras que en el caso de niños escolares, un estudio prospectivo de 4.800 niños19
encontró una asociación entre la frecuencia de
síntomas neumológicos y el número de cigarrillos consumidos por los padres, con un riesgo
relativo de presentar sibilantes de 1,6 cuando
fumaban 20 cigarrillos al día.
Tabaquismo pasivo y síndrome de muerte súbita del lactante. El síndrome de muerte súbita del
lactante (SMSL) se define como la muerte
repentina de un lactante, que permanece sin
explicar por los datos clínicos o de necropsia, y
representa la causa aislada de muerte más frecuente en el periodo postneonatal en los países
desarrollados20. En estudios epidemiológicos se
han identificado diversos factores de riesgo,
pero el tabaquismo materno ha sido considerado como una de las causas evitables más importantes porque dobla el riesgo de SMSL. En este
sentido, en una reciente revisión H.R. Anderson
y D.G. Cook21 han obtenido un riesgo aumentado, con odds ratio 2,08 para el tabaquismo
materno prenatal, y 1,94 para el tabaquismo
materno postnatal.
Tabaquismo pasivo en adultos. Los adultos no
fumadores que están expuestos al humo del tabaco ambiental en sus casas o lugares de trabajo,
inhalan una parte de este humo, que les produce
molestias, enfermedades, y mortalidad anticipada
en algunos casos. Sin embargo, la verdadera
magnitud de este problema no es conocida por la
opinión general ni por los profesionales sanitarios, que consumen tabaco en elevada proporción, incluso en lugares compartidos con no
fumadores.
Strachan DP, Cook DG. Parental smoking and lower respiratory illness in
infancy and early childhood. Thorax 1997; 52: 905-914.
18
20
Royal College of Physicians. Smoking and the young. London, Royal College
of Physicians, 1992.
Els continguts en quitrans es poden dividir en
baix, mitjà i alt, en funció dels continguts reals
que tenen les diferents fulles de tabac existents en
la naturalesa. Els baixos oscil·len entre 0 i 10
mg, els mitjans entre 11 i 28 mg i els alts, a partir dels 28 mg.
La reducció dels continguts de quitrà en els cigarrets és un dels mètodes de lluita davant d'algunes de les complicacions del tabac. Des de
1988 aquests continguts de quitrà, igual que
els de nicotina, estan regulats per la legislació
espanyola. Des de l'1 de gener de 1993 el
màxim de quitrà permés per cigarret és de 15
mg, que passa a ser de 12 mg a partir de l'1 de
gener de 1998.
vS 40
Por otro lado, desde una perspectiva puramente
económica, J. Rovira Forns y M. Escribano
Riego24 calcularon que una reducción del 10%
del consumo de tabaco en España en el año
1981, habría evitado un total de 26.505,6 millones de pesetas en costes sociales (13.653,4 millones de pesetas en costes directos: asistencia, productos farmaceúticos, producción de tabaco y
pérdidas materiales, y 12.852,3 millones de pesetas en costes indirectos, derivados de la pérdida
de la capacidad de producción potencial por
absentismo laboral o mortalidad anticipada).
En definitiva, todo el esfuerzo que se emplee para
ayudar a los fumadores a abandonar su hábito, y
limitar la incorporación de jóvenes al consumo
de tabaco debe ser estimulado, y los recursos que
se empleen para ello serán de gran utilidad,
incluso en términos económicos. Sólo así es posible reducir la magnitud de esta epidemia, y sus
consecuencias futuras.
Francisco Carrión Valero.
Marta Maya Martínez.
Benjamín Brotons Brotons*.
Julio Marín Pardo.
Servicio de Neumología. Hospital Clínico Universitario y
*Hospital Arnau de Vilanova. Valencia.
22
Miller GH. The impact of passive smoking: cancer deaths among nonsmoking
women. Cancer Detect Prev 1990; 14: 497-503.
Janerich DT, Thompson D, Varela LR, Greenwald P, Chorost S, Tucci C,
Zaman MB, Melamed MR, Kiely M, McKneally M. Lung cancer and exposure to
tobacco smoke in the household. N Engl J Med 1990; 323: 632-636.
23
Somerville SM, Rona RJ, Chinn S. Passive Smoking and respiratory conditions
in primary school children. J Epidemiol Community Health 1988; 42: 105-110.
19
17
En este sentido, un estudio de GH Miller22 sobre
906 mujeres no fumadoras fallecidas, las que
habían estado expuestas al humo del tabaco en su
trabajo por compartir su espacio con fumadores,
presentó un 35,3% más muertes por cáncer que
las no expuestas, mientras que Janerich et al23
estudiaron a 191 pacientes con cáncer de pulmón
primario que nunca habían fumado, y el mismo
número de personas sin cáncer de pulmón que
tampoco habían fumado, y encontraron que el
17% de los casos de cáncer de pulmón en no
fumadores puede ser atribuido a la exposición
doméstica al humo del tabaco, durante la infancia
y adolescencia. En el mismo sentido, se ha estimado que el aumento de riesgo de padecer un carcinoma de pulmón en un no fumador, por el hecho
de estar casado/a con un fumador/a es del 25%.
Gibson AA. Current epidemiology of SIDS. Clin Pathol 1992; 45: 7-10.
Anderson HR, Cook DG. Passive smoking and sudden infant death syndrome:
review of the epidemiological evidence. Thorax 1997; 52: 1003-1009.
21
Monòxid de carboni
Gas incolor molt tòxic que es produeix en cremar
el tabac i el paper que enrotlla el cigarret. El
monòxid de carboni (CO) passa a la sang a través de l'alvèol pulmonar depenent de la seua concentració en l'aire inspirat i es combina amb l'hemoglobina responsable del transport de l'oxigen
per l'organisme. El CO té una major afinitat que
l'oxigen per l'hemoglobina, de tal manera que el
desplaça i forma la carboxihemoglobina dificultant, per tant, el transport d'oxigen als teixits.
En la sang d'una persona que no fuma pot trobar-se un 2% de carboxihemoglobina, mentre
que en el fumador crònic pot oscil·lar entre el 8 i
el 14%, considerant-se tòxic un nivell del 18%.
24
Rovira Forns J, Escribano Riego M. Estimación del impacto económico a largo
plazo de una reducción del consumo de tabaco. Madrid, M. de Sanidad y
Consumo, 1989.
Els efectes del CO es deuen, fonamentalment, a
l'asfíxia dels teixits per falta d'oxigen.
Cal tenir en compte:
• L'afinitat de l'hemoglobina pel monòxic de
carboni és aproximadament 245 vegades més
elevada que per l'oxigen.
• La carboxihemoglobina provoca un augment
del nombre d'hematies per compensar el dèficit d'oxigen.
• Els nivells de carboxihemoglobina es troben
elevats en els fumados passius producte de la
inhalació en llocs tancats.
sos després de la combustió del tabac amb capacitat irritant. A l'àcid cianhídric i als seus derivats se'ls atribueixen propietats que deprimeixen
els mecanismes enzimàtics cel·lulars.
A les anomenades genèricament substàncies irritants corresponen els fenols, l'àcid fòrmic, el formaldehid i les acroleïnes, amb acció directa sobre
la motilitat dels cilis de les cèl·lules bronquials.
El dany que provoca als cilis dificulta la depuració del sistema broncopulmonar de partícules i
microorganismes, i afavoreix les infeccions i la
creació de bronquitis crònica i emfisema pulmonar ■
Altres substàncies
L'òxid nitrós i l'àcid cianhídric són gasos despre-
Viure en Salut
13
ÍNDICE
informeTabaquisme
Prevenció i disminució
del consum de tabac a
la Comunitat Valenciana
La Conselleria de Sanitat
porta a terme el Programa
de Prevenció i Disminució
del Consum de Tabac, que
integra accions educatives,
legislatives i assistencials,
la finalitat última de les
quals és racionalitzar i
coordinar les accions
encaminades a controlar el
problema del tabaquisme a
la Comunitat Valenciana.
l consum de tabac, fonamentalment en
forma de cigarrets, es troba incorporat
de forma generalitzada entre els hàbits
de conducta de la nostra societat des
dels anys trenta, coincidint amb l'expansió de la fabricació industrial del cigarret i la
seua transformació en una indústria rendible.
Paral·lelament a la generalització del consum de
tabac comencen a aparéixer les primeres proves
sobre el seu caràcter nociu. L'estudi epidemiològic
de Doll i Hill en els anys cinquanta, en el qual s'evidencia la relació entre el consum de tabac i l'excés de mortalitat, marca el principi d'una extensa
llista de nous informes en els quals s'ha relacionat
el tabac com a factor de risc d'una gran quantitat
de problemes de salut. El tabaquisme s'ha convertit en els països industrialitzats en el factor de risc
al qual més morts se li poden atribuir per si
mateix; i es tracta, a més a més, d'una mortalitat
prematura. Açò junt a l'elevat cost sanitari i
social, i unit al fet que és un factor de risc susceptible de prevenció ha convertit "la reducció de la
prevalença de consum del tabac" en un dels
objectius prioritaris de les polítiques de salut de
qualsevol país del nostre entorn socioeconòmic.
E
L'Oficina Regional Europea de l'OMS ha inclòs
la reducció de l'hàbit de fumar, i el no-consum
de tabac entre els objectius de l'estratègia "Salut
per a Tots". Ambdós objectius pretenen un
mateix fi: promoure els estils de vida que poten-
Deixar de fumar
Deixar de fumar és el resultat d'un procés que sol
començar amb una ampliació dels coneixements
disponibles individualment sobre les conseqüències negatives de l'hàbit de fumar i com a conseqüència s'hi conformen noves actituds que poden
acabar amb un canvi de conducta. Durant el
temps que s'inverteix aquest procés s'estableix una
14
especial relació dialèctica entre el fumador i el seu
hàbit, que li permet anar descomponent i aprofundint els mecanismes que més endavant possibilitaran la desautomatització de l'acció d'encendre un
cigarret. les característiques d'aquesta relació depenen de la intensitat i la interacció resultants de
diferents factors: interns (fisiològics i psicològics),
com ara la dependència nicotínica, el tipus de personalitat, la por a la malaltia, la millora de la qualitat de vida i l'estalvi econòmic, i externs (sociològics, polítics, econòmics i comercials) com ara
cien la salut i contrarestar els que la perjudiquen.
La Conselleria de Sanitat participa de la preocupació dels països i regions desenvolupats per disminuir el nombre de fumadors i protegir la
població no fumadora. Des de la publicació del
Reial Decret 192/1988 s'han anat incrementant
les activitats encaminades a disminuir el consum
de tabac en tots els àmbits socials de l'Estat i de
la Comunitat Valenciana (escola, centres de
salut, centres hospitalaris, associacions, etc.). Des
de 1988, la Conselleria de Sanitat canalitza
aquestes actuacions a través del Programa per a
la Disminució del Consum de Tabac, coordinat
per la Unitat d'Educació per a la Salut de l'Àrea
de Promoció de la Salut de la Direcció General
de Salut Pública.
Objectius
Quatre objectius generals defineixen l'estratègia
global del programa:
•Disminuir la prevalença de consumidors de tabac.
•Protegir la població no fumadora.
•Disminuir el consum mitjà de substàncies tòxiques derivades de la combustió del tabac per
persona i dia en fumadors que no puguen o no
vulguen abandonar l'hàbit.
•Cridar l'atenció de la població sobre el problema del tabaquisme amb la celebració del dia
mundial sense tabac.
l'accés a l'educació per a la salut, la protecció
d'una legislació antitabac, el preu (impostos), etc.
La persona que vol deixar de fumar s'enfronta a
dos tipus de dificultats: la dependència comportamental i la dependència física. La dependència
comportamental està determinada per les condicions socioculturals que han fet que el consum del
tabac siga un hàbit adquirit i practicat per un alt
percentatge de la població i, per tant, amb una
arrelada acceptació social (cada vegada menor).
A mesura que es van instaurant els patrons de
consum en el fumador, aquest ha anat aprenent a
associar el fet de fumar a diferents sensacions (relaxament, estimulació…) i situacions (relacions
socials, parlar per telèfon…). D'aquesta manera
es va personalitzant la dependència del tabac. La
repetició constant dels moviments imprescindibles en el ritual d'encendre i fumar un cigarret
fins automatitzar-lo, fan que amb el temps escape
completament al control de la persona que fuma.
Una part de la imatge que molts fumadors tenen
vS 40
ÍNDICE
informe
Tabaquisme
Actuacions estratègiques
Totes les activitats del programa s'estructuren en
quatre tipus d'actuacions que s'adequen segons a
qui estiguen dirigides: xiquets i jóvens o adults.
Tots aquests aspectes queden recollits en la legislació espanyola en els reials decrets 192/1998 i
510/1992, i complementats amb altres accions
legislatives.
Activitats informatives. Estan dirigides a augmen-
Activitats d'atenció terapèutica. Estan encamina-
tar els coneixements veraços sobre els efectes del
tabac, la seua influència sobre la salut i reforçar
els ja establits, afavorint la comprensió de la naturalesa i la magnitud del problema del tabaquisme.
L'objectiu és, doncs, afavorir actituds positives
cap al no-consum de tabac com a resultat del seu
reconeixement com un factor que perjudica la
salut, tant en la població que no és fumadora com
en aquella que ja ho és, facilitant en alguns fumadors l'inici del procés de l'abandó del tabac.
des a la realització d'activitats individuals o de
grup per a l'abandó de l'hàbit tabàquic en la
població fumadora.
Activitats educatives. L'educació per a la salut
pretén incidir sobre els comportaments relacionats amb la salut i engloba necessàriament objectius cognitius, afectius i psicomotors, tenint en
compte característiques específiques com ara:
edat, sexe, existència o no de problemes de salut,
etc. En aquest sentit, s'aplica tant per a prevenir
el consum de tabac, evitant més incorporacions,
com per a promoure'n l'abandó o la disminució
del consum.
Activitats legislatives. Els objectius del programa
en aquest àmbit són la difusió dels continguts de
la legislació vigent i la valoració de la seua aplicació. Les mesures legislatives aporten el marc
fonamental que permet a l'administració sanitària la protecció de la salut de la població, tant
individual com col·lectiva.
El comité d'experts del programa "Tabac o
Salut" de l'OMS recomana que les accions legislatives mampreses pels diferents governs estiguen
emmarcades en els objectius següents:
•Regulació en la publicitat sobre el tabac, tendint a la prohibició total d'aquesta publicitat.
•Impressió obligatòria de missatges informatius
en els paquets de cigarrets i en els anuncis de
tabac sobre el perill per a la salut del consum de
tabac i dels valors mitjans d'emissió de nicotina,
quitrà i monòxid de carboni.
•Control de la venda de tabac a xiquets i adolescents.
•Restriccions al consum en llocs públics i de treball.
•Regulació de les quantitats màximes autoritzades de nicotina i quitrà per cigarret. A Espanya,
des del 31 de desembre de 1992, la quantitat de
quitrà i nicotina no ha de ser superior a 15 mg i
1,3 mg respectivament. Des del 31 de desembre
de 1997 el contingut màxim de quitrà s’ha
reduït a 12 mg.
•Adopció d'una política tributària amb relació a
la venda de tabac segons els objectius de promoció d'estils de vida saludables.
d'ells mateixos està associada al consum de tabac,
que ocupa un lloc important en la seua identitat.
L'abandonament del consum de tabac necessita,
per tant, una presa de consciència de l'automatisme de l'hàbit i una desconnexió de les circumstàncies en les quals es fuma i dels "plaers" a
què eventualment s'associa. L'altre tipus de dificultats a què s'enfronta el futur exfumador és la
dependència física, deguda als efectes farmacològics produïts per la nicotina. La nicotina té propietats psicoactives -dosis altes inicialment exci-
vS 40
El nombre de fumadors dissonants, és a dir, d'aquells que no estan d'acord amb la seua condició
de fumador, està augmentant progressivament en
el nostre àmbit. Segons les dades de l'Enquesta
de Salut de la Comunitat Valenciana de 1991, el
30,9% dels fumadors habituals han intentat deixar de fumar.
El consell terapèutic primari (Atenció
Terapèutica Mínima) es converteix en una eina
potent per al suport als fumadors dissonants i
com a generador de noves dissonàncies. Aquesta
intervenció mínima es basa en la informació sistemàtica de la conveniència de l'abandó del tabac
per part dels professionals sanitaris als usuaris.
Àmbits d'actuació
El programa estructura les seues activitats en
quatre grans camps: l'educatiu, l'assistencial, el
legislatiu i la població general.
Àmbit educatiu. L'escola és l'àmbit d'actuació
més idoni per a la responsabilització de la pròpia
salut i l'aproximació a aquells estils de vida més
sans en una població, l'escolar, amb gran capacitat d'aprenentatge i interiorització d'hàbits.
La labor que es porta a terme en aquest camp s'integra en les actuacions del Programa d'Educació
per a la Salut a l'Escola i està orientada sobretot
als centres docents. Junt a l'edició de fullets informatius, cartells, concursos per a escolars, conferències, material de suport al personal docent,
etc., disposa de dues Aules de Tabac, plantejades
de forma itinerant. Només durant 1997 foren visitades per 19.648 escolars de l'últim cicle
d'Educació General Bàsica en 61 municipis.
Des de fa quatre anys els escolars participen de
manera activa en el "Dia Mundial sense Tabac"
a través d'un concurs escolar de dibuix convocat
per la Conselleria de Sanitat.
Àmbit assistencial. El sistema sanitari ha d'oferir
una imatge coherent entre els missatges de salut
que presenta i els comportaments del personal
sanitari dins d'ell. Per tant, els centres sanitaris
han de ser espais lliures de fum on els professionals sanitaris s'abstinguen de fumar.
àmbit el programa el componen tots els professionals sanitaris, però especialment l'equip
d'Atenció Primària.
En aquesta àrea, la Conselleria de Sanitat centra
els seus esforços a acostar el consell i la informació mèdica a la població fumadora a través dels
centres d'Atenció Primària amb la incorporació
de l'Atenció Terapèutica Mínima en la pràctica
diària del col·lectiu mèdic i d'infermeria. En
aquest apartat s'inclouen la difusió de la informació entre els professionals, així com la inclusió
de programes de formació sobre el control de
tabaquisme en els plans de formació continuada.
Un dels objectius és conscienciar aquest col·lectiu
del seu paper com a model a seguir pels pacients
i aconseguir la seua intervenció activa en la distribució de material de suport a l'usuari en forma
de guies per deixar de fumar.
Àmbit legislatiu. El marc referencial de les activitats a realitzar en aquest terreny s'inicien en les
actuacions legislatives que limiten la inducció al
consum de tabac per la publicitat (directa i indirecta) i protegeixen el dret dels no fumadors a
ambients lliures de fum. A Espanya, la mesura més
important reguladora dels espais lliures de fum és
el Reial Decret 192/88, i pel que fa a la publicitat
del tabac i les seues limitacions, la Resolució de 10
de maig de 1988, de la Direcció General de
Mitjans de Comunicació Social. La Generalitat
Valenciana aplica tota la normativa estatal sobre
zones restrictives per als fumadors, controls en els
continguts màxims dels components del tabac,
protecció dels col·lectius jóvens, etc. Aquesta
adhesió quedà plasmada en la legislació autonòmica a través de l'Ordre de 20 de juny de 1988.
Àmbit comunitari. Les actuacions del programa
de disminució del consum de tabac en l'àmbit
valencià pretenen sensibilitzar i despertar l'atenció dels ciutadans sobre els greus problemes de
salut originats pel consum de tabac, generant un
estat d'opinió i una imatge social en què la
norma siga no fumar, i permetre que tant les
accions educatives com legislatives que es duen a
terme en altres àmbits troben un ambient social
afavoridor de la seua màxima efectivitat.
Les activitats adreçades a la població general
inclouen també la celebració del "Dia Mundial
sense Tabac" i la promoció de l'adhesió a l'abstenció del consum de tabac per part de les institucions i col·lectius més representatius de l'entramat social (mitjans de comunicació,
organitzacions no governamentals, empreses,
partits polítics…).
Viure en Salut
El col·lectiu encarregat de dur a terme en aquest
ten, mantingudes bloquegen la transmissió nerviosa- i amb capacitat per generar tolerància.
Aquesta característica du a la necessitat d'incrementar al doble o al triple la quantitat de cigarrets consumits en l'inici de l'hàbit, si bé el nivell
de tolerància descendeix ràpidament amb la interrupció del consum. Per això, després del descens
nocturn, l'efecte del primer cigarret del dia és
major. Si es disminueix o s'interromp la dosi de
nicotina, la qual depén no sols del nombre de cigarrets, sinó també del ritme i la intensitat de les
pipades, i també del tipus de tabac, el fumador
pot experimentar molèsties generalitzades durant
els tres o quatre primers dies, que poden arribar
fins i tot a interferir l'activitat normal.
Els símptomes que se solen trobar en els processos
d'abstinència de nicotina varien segons la persona.
Poden aparéixer un o més dels símptomes següents:
• desig intens de fumar
• irritabilitat/ansietat
•
•
•
•
•
dificultat de concentració
insomni o somnolència
maldecap
trastorns gastrointestinals
augment de l'apetit
Tots aquests símptomes van desapareixent amb
la consolidació de l'abandonament de l'hàbit de
fumar ■
Viure en Salut
15
ÍNDICE
experiènciesTabaquisme
Publicidad, tabaco
y adolescencia:
el inicio del fin
EUGENIO DE LA CRUZ
Existen una serie de factores complejos e
interrelacionados que predisponen a los jóvenes a fumar:
el alto nivel de aceptación social del hábito del tabaco, la
exposición y vulnerabilidad a la publicidad, la imitación de
los padres y de otros adultos, etc. Con esta premisa, el
estudio que se presenta, becado por el IVESP, constata
que la educación sanitaria es una herramienta eficaz para
contrarrestar estos factores y, en consecuencia, frenar el
inicio del consumo de tabaco en la adolescencia.
o se necesita ser un especialista en
la materia para comprender que la
misión de la publicidad en el tabaco
es la de seducirnos primero, conquistarnos después y luego dejar a
la nicotina que selle el maridaje con la joven víctima por tiempo indefinido (For/ever), como
dice cierto eslogan de una conocida marca de
cigarrillos.
N
De la misma forma siendo un poco observador y repasando mentalmente los anuncios
publicitarios de los últimos 6-7 años vemos
que los personajes y las escenas de las vallas
publicitarias y revistas han sufrido un sustancial cambio de dirección; marcas típicamente de adultos y “de hombres” en otros
casos, han dejado este estilo que solo abarca
un rango de la potencial población fumadora y al igual que otras se suman al carro de
las “marcas de enganche”, por ejemplo:
Ducados se anunciaba hace unos años con
un caballo español y sendos domadores ratificando el españolismo, en la actualidad nos
vende el “sabor latino” con disco incluido
(DUCA-2) y escenas de parejas sexis y cada
vez con menor edad; igual pasa con Camel,
que sin abandonar la aventura (acordemonos del hombre guapo, atleta, solitario y
explorador) en la actualidad hace actuar a
su camellito (logotipo de la marca) en circunstancias donde el hábito de fumar se
requiere con mas insistencia: en la mesilla
de noche al lado del despertador, viendo la
tele, esperando el autobús, en un coche tras
una supuesta aventurilla juvenil, etcétera.
Podríamos hablar de la ropa joven Winston
o de otros innumerables artículos promocio-
16
nales (mecheros, gorras, camisetas, etc.) o
del patrocinio de una gran cantidad de competiciones deportivas, las cuales subrayan
cual es el objetivo actual de este cambio:
iniciar al joven en el mundillo del tabaco.
La publicidad del tabaco la vemos a todas horas,
en muchas ocasiones la oímos y cada vez la tocamos más, incluso la llevamos puesta.
También deberíamos hablar de las ventajas inmediatas del tabaco, o sea, de los premios por
fumar: coches, maletas, viajes, cazadoras, botas,
relojes, etcétera, muchas marcas sortean o regalan de forma inmediata estos productos al comprar su marca. No es serio y las autoridades –a
quien corresponda– deberían tomar cartas en el
asunto ya que no es razonable cambiar enfisemas
por mochilas para escalar montañas, posiblemente no van a poder subirlas; ni otitis por walkman,
sería muy molesto escuchar música en estas condiciones, ni cáncer de pulmón por coches, ya que
para poder disfrutar de la vida se necesita sobre
todo salud.
Los adolescentes y preadolescentes por su especial situación en cuanto a composición de valores internos, búsqueda incesante de estilos de
vida y proceso de adultización en general, son
un campo abonado para caer en las firmes y
estudiadas imágenes de la publicidad, que
dicho sea de paso no tiene otra misión que la
de vender un producto y para eso tiene que
hacer que se consuma. Cientos de millones de
ecus (50.000 millones) se han invertido este
año en publicidad sobre tabaco en toda
Europa, también se calcula que van a morir
prematuramente en el mismo continente
1.000.000 de personas por causas relacionadas
directamente con él.
Disminuir el consumo en adolescentes
Los factores determinantes en el inicio del consumo de tabaco son diversos: la accesibilidad del
producto, determinantes sociales, personales,
escolares, familiares, psicológicos, presión de
grupo y la publicidad. De todos ellos, la publicidad es la que se encarga del reclutamiento masivo por un lado y por otro de mantener la convicción de seguir fumando al vendernos estilos de
vida atractivos: parecer moderno, adulto, sofisticado, único, diferente, aventurero, simpático,
provocadora, independiente, etcétera.
Conociendo estas premisas se realizó un estudio
sobre adolescentes de 13 a 15 años escolarizados
en centros docentes públicos y privados del Área
de Salud de Elche. La muestra abarca a 1.302
alumnos matriculados en 1˚ y 2˚ de ESO. Para la
consecución de los objetivos se diseña un estudio
vS 40
ÍNDICE
Tabaquisme
de enfoque casi experimental (comparación controlada):
Actividades realizadas
1ª
2ª
3ª
Grupo Estudio
01
X
03
Grupo Control
02
4ª
04
05
01: Pretest Grupo Estudio (GE): Datos básicos.
X: Educación Sanitaria sólo a GE.
03: Postest GE: Cambios y comprensión tras X.
02: Pretest Grupo Control (CO): Datos básicos.
04 y 05: Cuestionario al año de la intervención a GE y GC.
experiències
los cambios producidos tras la sesión.
Para finalizar los estudiantes planean un anuncio
o campaña publicitaria, que entregan para ser
seleccionadas las mejores. Los últimos 10 minutos se dedican a observar un vídeo desenfadado
sobre la presión de grupo y con esto termina la
educación sanitaria.
Resultados parciales del estudio
Del total de los adolescentes que participaron
635 pertenecían a 1˚ de ESO y 667 a 2˚ de ESO.
A 707 se les realizó educación sanitaria y 595
formaron el grupo control. Al año solo pudie-
El desarrollo de la
Resultados parciales del estudio
acción educativa se realizó durante dos horas
en las aulas de audiovisuales de los colegios
Test previo
Test posterior
con la participación de
20-25 alumnos por
¿Si te molestara el humo del tabaco lo dirías?
sesión, en total 30
Grupo con educación sanitaria
Creo que sí
62,8%
74,3%
sesiones. Se utilizó
Creo que no
37,2%
25,7%
diverso material que
incluye: diapositivas,
Grupo sin educación sanitaria
Creo que sí
69,4%
vídeos, pizarra, cuestioCreo que no
30,6%
narios y material de
experimentación. El
¿Serás fumador cuando seas mayor?
método consistió en
Grupo con educación sanitaria
Creo que sí
8,0%
3,7%
realizar un cuestionario
inicial para recoger el
Creo que no
92,0%
96,3%
ambiente de tabaco que
Grupo sin educación sanitaria
Creo que sí
7,4%
rodea al niño y sus conCreo que no
92,6%
sideraciones respecto al
hecho de fumar. Pos¿Qué harías si te ofrecieran tabaco?
teriormente se proyecta
un vídeo realizado ad
Grupo con educación sanitaria
Decir no quiero
o aconsejar que
hoc explicando un poco
no se fume
77,3%
85,6%
de la historia del tabaProbarlo / no sabe 22,7%
14,4%
co, componentes, trastornos más habituales y
Grupo sin educación sanitaria
Decir no quiero
su fisiopatología, así
o aconsejar que
no se fume
81,2%
como las estrategias
expansionistas de las
Probarlo / no sabe 18,8%
grandes compañías de
tabaco y casos de
¿Cuál es la finalidad de la publicidad del tabaco?
pacientes reales recreanGrupo con educación sanitaria
Convencernos de
do las imágenes menos
que fumemos
dramáticas. SeguidaInformar de
mente se muestran diapremios, peligros
positivas con los anuno nuevas marcas
cios publicitarios más
Grupo sin educación sanitaria
Convencernos de
recientes y se les explica
que fumemos
cómo intentan seducirInformar de
nos, el porqué de su
premios, peligros
composición y cómo sin
o nuevas marcas
darnos cuenta tratan de
engancharnos; al final
de la sesión son los
niños los que solos busron participar 639 alumnos ya que el cambio de
can el motivo de cómo nos quieren “engatuciclo los dispersó. Entendieron “mucho o bassar”.
tante” el contenido de las explicaciones el
89,8% (nº 618). Mejoraron “mucho o bastanDe nuevo se proyecta un vídeo donde se confirte” sus conocimientos el 81,8% (nº 571) y
ma por expertos lo anteriormente explicado. Se
entendieron “bastante o mucho” cuáles son los
procede a otro pase de diapositivas incluyendo
objetivos de la publicidad en el tabaco el
noticias recientes (recortes de periódicos) referen87,1% (nº 608).
tes a los perjuicios del consumo de tabaco. En el
último tramo de la intervención se realiza un
El 69,9% (nº 910) del total de los adolescentes vive
juego participativo donde se demuestra el ahorro
en un ambiente familiar de tabaco (tabla adjunta).
que produce el no fumar determinada marca
Tienen hermanos mayores el 59,9% (nº 780) de los
según un tiempo determinado y la traducción en
cuales fuma el 46,5% (nº 360). Un 31% (nº 400)
ilusiones propias de la edad. Acto seguido se reade los alumnos tiene un tutor escolar fumador.
liza un postest para evaluar de forma inmediata
vS 40
Miembro de la familia que fuma
%
nº de casos
Sólo el padre
38,6%
351
Sólo la madre
18,2%
166
El padre y la madre
38,2%
347
5,0%
46
Sólo el hermano
Ante la circunstancia de que les ofrecieran tabaco
el 26,5% (nº 343) lo probarían o no sabrían que
hacer. De igual forma, ante el hecho de que les
moleste el humo del tabaco de otra persona, el
63,9% (nº 824) se lo harían saber al fumador
(ver cuadro adjunto).
El 19,4% de los
encuestados fuma,
siendo mujeres el
21,8% (nº 147) y el
16,8% de los hombres
(nº 109), p=0,02. Por
otra parte el 58,6% de
las mujeres piensan que
de mayores serán
fumadoras o dudan,
mientras que esto ocurre en el 42,9% de los
hombres, p=0,0001.
1 año después
61,4% (m1,4%)
38,6%
62,5% (m7,0%)
37,5%
Los datos hallados, en
el pretest/postest y al
año de la intervención,
a las preguntas: ¿Serás
fumador cuando seas
mayor?, ¿Qué harías si
te ofrecieran tabaco? y
¿Cuál es la finalidad de
la publicidad en el tabaco? quedan expuestas
en el cuadro adjunto.
11,0% (i3,0%)
89,0%
13,0% (i5,6%)
87,0%
73,7% (m3,6%)
Consideraciones
finales
26,3%
En resumen, observamos que el estudio realizado pone de mani62,5%
fiesto que la educación
sanitaria “cara a cara”
es un excelente método
para frenar el inicio del
83,7% (m3,6%)
consumo de tabaco en
la adolescencia, y que
una sesión educativa
16,3%
bien planificada y enfocada a la publicidad
48,8%
mejora las posibilidades de que los escolares
cambien de posiciona51,2%
miento y consigan una
actitud de rechazo
hacia el tabaco, así
como que mantengan,
en cierta medida, esta actitud en el tiempo; si bien
como es obvio se necesitan refuerzos continuados
y complementarios para inculcar de forma sostenida una actitud crítica frente al tabaquismo que
sólo una sesión no permite conseguir. Por otro
lado, el mejorar sus conocimientos y enseñarles
las estrategias publicitarias produce un talante
precavido ante esta forma de captación, lo que les
va a servir para mantenerse cautelosos.
70,4% (m10,8%)
Eugenio de la Cruz Amorós.
Pediatra. Consultorio Torrellano-L’Altet.
Área 19 (Alicante).
17
ÍNDICE
agendaTabaquisme
De 9.30 a 13.30 y de 15.00 a 19.00 horas.
Número de alumnos:
Centro de Formación Empresarial
Lluís Vives. Paterna (Valencia)
Duración:
25.
Información:
100 horas.
Preinscripción:
Fechas:
Hasta tres semanas antes del inicio del
seminario.
Secretaria de las Jornadas e inscripciones:
Instituto de Biomecánica de Valencia.
Apdo de Correos 199 (46980) Paterna.
Telf: 96 136 60 32
Fax: 96 136 60 33
cursos
congressos
seminaris
conferències
Salud, con conocimientos básicos de
informática documental.
Del 14 de Septiembre al 2 de octubre
y del 13 al 19 de octubre de 1998.
CURSOS A REALIZAR EN EL
INSTITUTO VALENCIANO DE
SALUD PÚBLICA (I.V.E.S.P.)
Dirigido a:
Información:
Secretaría del IVESP
C/Juan de Garay 21, 46017-VALENCIA
Telf. 96-386 93 69 Fax: 96-386 93 70
http://wwwivesp.san.gva.es/ivesp
Criterios de selección:
Preinscripción:
La selección se efectuará por orden de
recepción de las solicitudes entre
aquellos cuyo currículum y perfil
laboral se adecúen a los contenidos de
los seminarios.
Hasta el 1 de Septiembre de 1998.
Matrícula:
Criterios de selección:
Gratuita.
Currículum vitae y perfil laboral.
Ponente:
Matrícula:
Centro Cochrane España.
Horario:
Tardes de 16.00 a 21.00 horas.
Número de alumnos:
25
Cuota de inscripción:
5.000 ptas.
Preinscripción:
Hasta el 1 de octubre de 1998.
CURSO DE ACTUALIZACIÓN EN
LA INFECCIÓN POR VIH
63.200 ptas.
Coordinador:
Manuel Arranz. Documentalista del
IVESP.
¨ESPECIALISTA EN ERGONOMÍA
Y PSICOSOCIOLOGÍA APLICADA
Postgraduados universitarios, licenciados o diplomados, que posean un certificado expedido por una entidad formativa autorizada; indicando que se
ha superado el programa obligatorio y
común para el desempeño de las funciones de Técnico de Prevención de
Riesgos Laborales de Nivel Superior.
¨DIPLOMA DE PROMOCIÓN DE LA
SALUD
Fecha:
Del 7 al 11 de septiembre de 1998.
Organiza:
Dirigido a:
Universidad de Verano de Teruel.
Licenciados y/o Diplomados Universitarios Profesionales de: Atención
Primaria de Salud, Salud Pública,
Ayuntamientos, trabajadores Sociales
y/o cualquier otro profesional con responsabilidades en la planificación,
formación o desarrollo de actividades
y programas con impacto en salud.
Lugar:
Teruel.
Información:
Centro de Estudios Universitarios.
Ciudad Escolar s/n.
44003-Teruel.
Telf.: 978 60 00 04
Fax: 978 61 09 17
Duración:
Fechas:
IX ESCUELA DE VERANO DE
SALUD PUBLICA
Duración:
Del 26 de octubre al 30 de octubre, y
del 23 al 27 de noviembre de 1998.
Fecha:
250 horas.
Número de alumnos:
Del 21 al 25 de septiembre de 1998.
Fechas:
30.
Lugar:
De enero a junio de 1999.
Preinscripción:
Lazareto de Maó. Menorca.
Horario:
Hasta el 2 de octubre de 1998.
Cuotas de inscripción:
Tardes de 16.00 a 20.00 horas.
Las prácticas tendrán horario de
mañana y/o tarde.
Criterios de selección:
Número de alumnos:
Matrícula:
20.
48.210 ptas.
Preinscripción:
Coordinadora:
Antes del 30 de julio:
Un curso: 35.000 ptas; dos cursos:
50.000 ptas; Encuentro: 10.000 ptas.
Después del 30 de julio:
Un curso: 45.000 ptas;dos cursos:
60.000 ptas.
Hasta el 30 de julio de 1998.
Criterios de selección:
Mª Angeles Latorre. Profesora de
Participación Comunitaria del IVESP.
30 horas.
Currículum vitae y perfil laboral,
según baremo a disposición del interesado en la Secretaría del IVESP
MEDICINA TRANSFUSIONAL EN
EL AÑO 2000
Fechas:
Matrícula:
Del 28 de septiembre al 2 de octubre
de 1998.
148.250 Ptas.
Fecha:
Directores:
Del 21 al 25 de septiembre de 1998.
Horario:
Dr. D. Francisco J. Bueno Cañigral.
Director General de Salud Pública.
Conselleria de Sanitat
Dr. D. Pedro Cortina Greus. Catedrático de Medicina Preventiva y Salud
Pública. Departament de Medicina
Preventiva i Salut Pública, Bromatologia, Toxicologia i Medicina Legal.
Universitat de València.
Organiza:
¨VIGILANCIA EPIDEMIOLÓGICA
DE LOS RIESGOS LABORALES.
MÉTODOS DE PREVENCIÓN PRIMARIA
Dirigido a:
Licenciados y diplomados universitarios interesados en la vigilancia epidemiológica de los riesgos laborales, con
conocimientos médicos en epidemiología, estadística y capacidad de lectura de artículos en inglés.
Duración:
De 9.00 a 13.30 y de 15.00 a 17.00
horas.
Número de alumnos:
20
Preinscripción:
Hasta el 4 de septiembre de 1998.
Criterios de selección:
Según currículum en las áreas de epidemiología y vigilancia de riesgos
laborales.
Matrícula:
17.840 ptas.
¨METODOLOGÍA COCHRANE
SOBRE REVISIONES
SISTEMÁTICAS
Coordinadora:
Vicenta Escribà Agüir. Profesora de
Salud Laboral. IVESP.
¨DIPLOMA DE DOCUMENTACIÓN
EN CIENCIAS DE LA SALUD
Dirigido a:
Licenciados y diplomados con conocimientos de epidemiología y estadística, con interés en los problemas y técnicas metodológicas aplicadas en los
estudios epidemiológicos.
100 horas.
Puestos de trabajo desempeñados y
experiencia profesional.
Universidad Internacional Menéndez
Pelayo.
Lugar:
Valencia.
Escuela de Verano de Salud Pública.
Viajes Magón.
Avda. Anselm Clavé, 28
07703 – Maó (Menorca)
Telf. 9711 35 17 00
Fax: 971 35 11 46
E-mail: [email protected]
VI CURSO DE ACTUALIZACIÓN
PARA PERSONAL DE ENFERMERÍA: LA ENFERMERÍA ANTE
LA OSTEOPOROSIS
Directores:
Vicente Vicente García. Departamento de Medicina Interna.
Universidad de Murcia.
Nieves Puig Alcaraz. Centro de
Transfusión de la Comunidad
Valenciana.
Fecha:
JORNADAS SOBRE TECNOLOGÍA
DE LA REHABILITACIÓN
Lugar:
Del 1 al 2 de octubre de 1998.
Organiza:
Fundación Hispana de Osteoporosis y
Enfermedades Metabólicas Óseas.
Dirección de Enfermería del Hospital
Universitario del Aire.
Madrid.
Coordinador:
Fecha:
Dr. Emilio González Parra.
Del 15 al 16 de octubre de 1998.
Información:
Organiza:
Secretaría técnica FHOEMO.
C/ Gil de Santiváñes, 6,2º dcha.
28001-Madrid.
Telf / Fax.: 91 578 35 10
e-mail: [email protected]
Dirigido a:
Fechas:
Licenciados y diplomados, que desarrollen su actividad en el ámbito de la
15 y 16 de octubre de 1998.
Instituto de Migraciones y Servicios
Sociales (IMSERSO). Instituto de
Biomecánica de Valencia (IBV).
Horario:
Lugar:
18
Información y secretaría:
vS 40
ÍNDICE
Tabaquisme
recursos
Fumes? Per
què?
Guia d’ajuda
per a deixar
de fumar
L’Aula del
Tabac
Embaràs
i tabac
Editat per: Direcció General de Salut Pública. Conselleria
de Sanitat.
Editat per: Conselleria de Sanitat. Direcció General de
Salut Pública.
Editat per: Conselleria de Sanitat. Direcció General de
Salut Pública.
Material publicat per la Conselleria de Sanitat per a la prevenció del tabaquisme. En el primer fullet s'aborden les principals conseqüències que el consum de tabac té per a la salut.
Amb la Guia s'ofereixen consells i estratègies que es poden
seguir per aconseguir abandonar el consum de tabac.
Si voleu més informació dirigiu-vos a la Unitat d’Educació
per a la Salut de la Direcció General de Salut Pública.
En aquest tríptic s'adverteix de manera resumida de les conseqüències més importants que té el consum de tabac durant
l'embaràs.
Si voleu més informació dirigiu-vos a la Unitat d’Educació
per a la Salut de la Direcció General de Salut Pública.
Aquest fullet presenta l'Aula del Tabac. Aquesta constitueix
un recurs didàctic que la Conselleria de Sanitat posa a disposició dels centres docents dins de la seua política de prevenció per a la disminució del consum de tabac. L'Aula del
Tabac està formada per un conjunt de mòduls que ofereixen
la possibilitat de conéixer que és el tabac, d'on ve, quins són
els efectes nocius per a la salut i els avantatges d'una vida
sense tabac.
Si voleu més informació dirigiu-vos a la Unitat d’Educació
per a la Salut de la Direcció General de Salut Pública.
Guía para la
disminución del
consumo del
tabaco
Informe sobre
Tabac per a
Centres Docents
Senyals de
“No fumeu”
Editat per: Conselleria de Sanitat. Direcció General de
Salut Pública.
Editat per: Conselleria de Sanitat. Direcció General de
Salut Pública.
Editat per: Conselleria de Sanitat. Direcció General de
Salut Pública.
Integrada en les actuacions del Programa d'Educació per a la
Salut en l'Escola i orientada als centres docents, aquesta
publicació recull de manera general informació relacionada
amb el consum del tabac i les seues conseqüències per a la
salut. Tracta els temes següents: principals components del
fum del tabac; malalties i dades de la mortalitat relacionades
amb el seu consum; principals aspectes del programa de disminució del consum de tabac a la Comunitat Valenciana;
dades sobre el consum de tabac a la Comunitat Valenciana i
un annex sobre legislació.
Si voleu més informació dirigiu-vos a la Unitat d’Educació
per a la Salut de la Direcció General de Salut Pública.
El Programa de Disminució de Consum de Tabac pretén
racionalitzar i coordinar totes les accions encaminades a
controlar el problema del tabaquisme a la Comunitat
Valenciana. En aquesta guia es recullen detalladament tots
els aspectes que es desenvolupen en l'aplicació del programa:
objectius, actuacions estratègiques i àmbits d'actuació. A
més dedica apartats en els quals es presenten dades sobre
consum de tabac i de les quatre primeres causes de mort que
s'hi relacionen, legislació aplicable, i principals components
del tabac i les seues conseqüències per a la salut humana.
Si voleu més informació dirigiu-vos a la Unitat d’Educació
per a la Salut de la Direcció General de Salut Pública.
Senyals autoadhesius per a indicar les zones en què segons el
Reial Decret 192/88 no està permés fumar.
Si voleu més informació dirigiu-vos a la Unitat d’Educació
per a la Salut de la Direcció General de Salut Pública.
Smoking,
drinking and drug
taking in the
European Region
Pàgina
Web.
OMS
Tobacco or health:
A global status
report
Editat per: Oficina Regional de l'OMS per a Europa
Editat per: OMS. Ginebra
http://www.who.ch/psa/toh.htm
Elaborat amb les dades disponibles en el període 1994-95
per a la Regió Europea de l'OMS, aquest informe subministra una visió general sobre tendències en el consum de tabac,
alcohol i drogues. En l'apartat dedicat al tabaquisme es presenten dades sobre consum de tabac i mortalitat associada:
prevalença, consum de cigarrets, subgrups de població i
tabaquisme, etc. També es recull una visió sobre les diverses
polítiques de control del consum: publicitat, advertències
sanitàries, espais "lliures de fum", etc.
Aquesta publicació està disponible per a consultar-la a la
Biblioteca de l'Institut Valencià de Salut Pública (IVESP).
Aquest llibre reuneix dades relatives al tabaquisme en 190
països. Es presenta com una font general de dades econòmiques, socials, legals i sanitàries, i s'hi descriuen entre altres
aspectes: prevalença els tabaquisme en diferents àrees i
poblacions, consum de tabac, aspectes sobre la indústria del
tabac, efectes sanitaris i mesures de control sobre el tabaquisme. Tota aquesta informació està detallada per a cada
un dels estats membres de l'OMS, dels quals es presenten
característiques demogràfiques, situació econòmica, producció i consum de tabac, i mortalitat associada al tabaquisme.
Aquesta publicació està disponible per a consulta a la
Biblioteca de l'Institut Valencià de Salut Pública (IVESP).
Sota el lema "Tabac o Salut" l'OMS engloba totes aquelles
activitats que tenen com a objectiu la promoció d'estils vida
lliures de tabac. En la pàgina web que l'OMS dedica a
"Tabac o Salut" es poden trobar resums dels continguts de
les diverses publicacions que l'organització dedica al tabaquisme. També ofereix la possibilitat d'accedir a altres pàgines web relacionades amb el tema: The International
Tobacco Control Network, National Cancer Institute
(INCA) de Brasil, Centers for Disease Control ( CDC ) de
EE.UU., etc.
vS 40
19
vS 41
Pròxim número:
Accidents
de
trànsit