San Pietro in Montoro

SAN PIETRO IN MONTORIO
Bramante.SXVI
Situació de l'obra en el temps i context històric.
El Templet és obra de Bramante construit al 1502. Està al turó del Janicle, dins del claustre de l'antic
convent, a Roma.
Italia al segle XVI
Després de la presa de Milà pels francesos i del perÃ−ode de Savonarola a Florència, la capitalitat
artÃ−stica passa a la Roma dels Papes: Juli II i Lleó X.
Roma és la ciutat on hi ha les obres més importants del perÃ−ode.
El saqueig de Roma marca la fi del Renaixement. Inicia turbulències polÃ−tiques i religioses marcada per la
Reforma protestant i la greu crisi polÃ−tica que comporta LA CONTRAREFORMA catòlica.
Comportà el trencament definitiu de la unitat del cristianisme occidental.
Estil
El Renaixement és l'art sorgit a Ità lia el s.XV estès per tota Europa el s.XVI i amb un retorn dels criteris
estètics de l'antiguitat clà ssica grega i romana, en l'exaltació de la naturalesa com a model i en el nou
sentit de l'home, aportat per la filosofia humanista.
-Forma part del Cinquecento. Destaca el paper d'alguns artistas que sobresurten per damunt del conjunt. El
concepte del geni, de l'homecapaç de crear obres d'art sense ajustar-se a cà nons i normes.
Bramante és considerat com el creador de l'Alt Renaixement pel Templet i per la BasÃ−lica de Sant Pere
del Vaticà .
Anà lisi formal
El Templet és un edifici petit, de cos central i planta circular en dos ordres, que aixeca una perspectiva i un
podi perimetral.
1er PIS:
Damunt seu s'alça un perÃ−bol amb seze columnes monolÃ−tiques de granit d'ordre dòric toscà , i una
cel·la als murs de la qual hi ha practicades fornÃ−cules separades per pilastres , on hi havia les estatues dels
evangelistes i capelletes rectangulars.
La sèrie de columnes suporta un entaulamen dòric corregir ornat amb mètopes i trÃ−glifs coronats per
una balustrada ( columna estrangulada) feta de columnes delicades.
2on PIS:
L'edifici està cobert amb una cúpula semiesfèrica construida amb materials lleugers, però massisa, sobre
1
un elevat tambor amb nÃ−nxols i fornÃ−cules separats també per pilastres i rematada per una llanterna
cega. La cúpula sobre el tambor formaria el segon pis.
Els nervis de la cupula són 16, alineats amb les pilastres del 2on pis i amb les columnas del 1er, tanquen i
frenen l'impuls vertical de la construcció, que troba una harmònica relació amb la circularitat de la
superficie.
El templet conjuga harmònicament els elements arquitravats i els elemts coberts en un art que adopta el
llenguatge per obtenir solucions apropiades per a la seva època. Propasa un nou tipus d'exteriors
arquitectònics, disposats en profunditat i allunyats de la disposició plana del primer Renaixement.
Proporció igual entre alçà ria ( 9 m ) i amplada ( dià metre 9m e interior 4'5m). Accés exterior
condueix a la cripata on es pot veure el forat on havia estat aixecada la creu del suplici de Sant Pere.
En el seu projecte se situava en el centre d'un claustre circular, vorejat de columnas, per obtenir una
perspectiva total del templet des de qualsevol punt de vista.
El claustre circular resta com un pati quadrat amb arcades encegades per murs.
Decoració
Es limita a la decoració de les mètopes, a les escultures dels Evangelistas a la balustrada i a l'escut
herà ldic.
Il·luminació
Lateral a través de 4 finestres a les 2 alçades. La cripta s'il·lumina amb una claraboya al centre de la
capella.
Exteriorment, la incidència de la llum sobre els dos ordres amb fornÃ−cules, Caselles i provoca jocs de llum
i ombra que s'allunya del planisme del Quattrocento. Fa un tractamen escultòric del mur. ( fa que no sigui
clar ).
Concepció de l'espai
às simètric i unità ria. L'edifici com un relació radial de totes les formes i espais des del centre cap a
fora. En la seva situació actual, no pot ser observat a distà ncia perqué no es veu tot vencer.
Significa
Va ser un encà rrec dels Reis Catòlics d `Espanya, van fer dedicar a Sant Pere i edificar en el mateix lloc on
es creia que havia esta crucificat.
Concilia els ideals humanÃ−stics i cristians.
Al Renaixement, l'edifici circular representava la ciutat ideal de Plató.
Per primera vegada un entaulament desposa en les seves mètopes una iconografÃ−a litúrgica cristiana.
El Templet vol exaltar la figura de P3ere com a pontÃ−fex romà on havia confirmat el rang “universal” de la
ciutat, Jerusalem.
2
L'ordre dòric és considerat el més apropiat sÃ−mbol de fortaleza.
Els tres cossos podien significar:
• La cripta ( catacumbes )
• L'esglèsa militant
• La cúpula ( esglèsia triumfant )
Funció
L'edifici és un monument commermoratiu i votiu per exaltar la figura de Pere com a pontÃ−fex romà .
às un manimest humanista en expresar significats cosmològics de carácter platonitzant.
3