NOM DE L`ASSIGNATURA: CONÈIXER, COMPRENDRE I GAUDIR

Anuncio
Universitat Permanent
Universidad Permanente
NOM DE L'ASSIGNATURA:
PROFESORAT:
CONÈIXER, COMPRENDRE I GAUDIR ACTIVAMENT DEL
PATRIMONI: OCI, TURISME I PATRIMONI CULTURAL.
Elisa Rico Cánovas ...............................................................([email protected])
CURS ACADÉMIC:
EDICIÓ:
LLOC D’IMPARTICIÓ:
DIES DE IMPARTICIÓ:
HORARI DE IMPARTICIÓ:
DATES:
2013-14
1
CAMPUS, Aulario III, A2
M-J
De 17.00 a 20.00 h.
ABRIL: 1-3-8-10-15
MAIG: 6-8-13-15-20-22-27-29
JUNY: 3
OBJETIUS:
Aquesta assignatura tracta el concepte i l'ús turístic del patrimoni cultural en el context de les
necessitats d'oci i recreació de les societats contemporànies. L'assignatura se centrarà en el
concepte de patrimoni cultural des de la perspectiva turística des dels orígens dels primers
moviments turístics en segles anteriors fins al desenvolupament de modalitats específiques de
turisme basades en la visita a llocs d'interès patrimonial, donant lloc al turisme cultural, com un
dels tipus de turisme de major creixement en les últimes dècades. Així, al llarg de les sessions
teòriques en les quals s'estructura l'assignatura, l'alumne s'aproximarà al concepte de patrimoni
cultural com una construcció social i als primers viatges que podríem definir com a turístics a partir
del segle XVIII, fins a arribar a aprofundir en el concepte de turisme en el segle XXI, en com ha
canviat el fenomen turístic en relació al patrimoni cultural per a donar lloc al turisme cultural com a
modalitat turística actualment consolidada. Així es mostraran destinacions turístiques rellevants en
l'escala internacional que han basat el seu atractiu en el patrimoni cultural. Aquests continguts
teòrics s'abordaran sempre des de la perspectiva dels visitants, dels turistes, per a conèixer quins
són les formes més innovadores per a la comunicació i la presentació del patrimoni cultural al
públic en qualssevol que siguen les seues manifestacions (museus, centres d'interpretació,
monuments, centres històrics, jaciments arqueològics…).
A més de les sessions teòriques, aquesta assignatura es desenvoluparà en termes de taller de
treball, unes classes pràctiques en les quals s'aplicaran els continguts apresos amb anterioritat en
les quals l'alumne participarà de manera activa en la lectura de textos, comentari dels mateixos, i
fins i tot mitjançant l'aportació d'experiències personals sobre viatges de contingut patrimonial amb
la finalitat de comprovar com difereixen les motivacions i comportaments dels turistes en aquests
llocs patrimonials, on davant el mateix lloc d'interès, uns visitants lligen i uns altres miren.
Els objectius plantejats pel responsable docent passen per l'acostament de l'alumne al turisme
cultural en el segle XXI des del seu paper com a visitant en llocs d'interès turístic cultural, a més
del reconeixement d'activitats i experiències turístiques noves que difereixen del discurs habitual.
METODOLOGIA:
Com s'ha esmentat en l'apartat anterior, l'assignatura es desenvoluparà a partir de sessions
teòriques en l'aula assignada així com tallers de treball i grups de discussió a partir dels quals
fomentar l'actitud crítica dels alumnes sobre el grau de comprensió del patrimoni cultural en funció
del seu paper de visitant. A més, aquesta assignatura requereix diverses eixides de camp pels
continguts que integra i per l'interès que mostra l'alumnat en l'observació in situ dels aspectes més
destacats comentats en l'aula sobre la relació entre patrimoni cultural, turisme i oci en el segle
XXI.
Per aquest motiu, es visitaran casos especials de gestió turística del patrimoni on la interpretació
constitueix el marc de treball a l'hora de presentar els recursos culturals al públic visitant. La
selecció de les visites es farà en funció dels interessos i experiències prèvies de l'alumnat
1
(Alacant, Villena, Lorca, la Vila Joiosa, Cartagena, Elx o Alcoi). Aquestes eixides tècniques, tenen
com a objectiu que l'alumne adquirisca el paper de turista en diversos recursos patrimonials per a
observar des d'aqueixa perspectiva el grau d'aplicació, comunicació, comprensió i efectivitat de la
interpretació del patrimoni en la seua gestió. Totes les eixides seran notificades a la secretaria de
la UPUA als efectes oportuns.
SISTEMA D'AVALUACIÓ:
L'avaluació es realitzarà en funció de l'assistència de l'alumne a classe i del grau de participació
en els grups de treball i en les pròpies sessions teòriques de l'aula.
PROGRAMA DE L'ASSIGNATURA:
El programa de l'assignatura s'estructura en els següents blocs temàtics:
- Introducció: concepte de patrimoni cultural, turisme i oci. Evolució i característiques en el segle
XXI.
- Els primers viatges…quan viatjar era alguna cosa destinat a uns pocs.
- Transformació del turisme en el segle XX. No tot és sol i platja…aparició de noves formes de
turisme.
- La mirada turística s'amplia: nous recursos patrimonials. El turisme negre i el turisme industrial.
- Turisme cultural i turistes culturals: qui són, què fan, què esperen de la visita. I quan
finalitza…hem comprès alguna cosa?
- Uns lligen i uns altres miren: noves formes per a la presentació i comunicació del patrimoni
cultural al visitant.
- Com explicar coses sobre el patrimoni cultural: la interpretació.
Taller: disseny d'una proposta d'oci i turisme basada en una aproximació personal al patrimoni
cultural
BIBLIOGRAFIA BÀSICA RECOMANADA:
-
Blaya, N. (2004): La interpretación del patrimonio como herramienta para la conversión del
recurso patrimonial en producto turístico cultural. Reflexiones y propuestas. Documentos
de Interpretación, www.interpretaciondelpatrimonio.com.
-
Beckmann, E. (2003): Los ves aquí y allá, esos “interactivos” están por todas partes ¿pero
funcionan?, Boletín de Interpretación nº 8, Asociación para la Interpretación del Patrimonio,
www.interpretaciondelpatrimonio.com
-
Espinosa, A. (2002): La accesibilidad física e intelectual de todo tipo de público al
patrimonio cultural I y II, Boletín de Interpretación nº 6-7, Asociación para la Interpretación
del Patrimonio, www.interpretaciondelpatrimonio.com
-
2002: “Accesibilidad e interpretación del patrimonio cultural en las ciudades monumentales
y en la enseñanza universitaria. Experiencias recientes desarrolladas por el Ayuntamiento
de Villajoyosa y por la Universidad de Alicante”, Congreso Internacional sobre Desarrollo
Turístico Integral de las Ciudades Monumentales, Granada, 19-22 febrero.
-
2006: La accesibilidad al patrimonio cultural: cinco tópicos, cinco estrategias,
www.polibea.com/turismo, marzo.
2
-
Espinosa, A.; Bonmatí, C. (2008): “Nueva museología e interpretación del patrimonio”.
Ponencia presentada en las VII Jornadas de Interpretación del Patrimonio
tituladas
“Interpretación del patrimonio y museografía”, organizadas por la Asociación para la
Interpretación del Patrimonio y la Universidad de Alicante, celebradas en el MARQ
(Alicante) 6 y 7 de marzo. Sin publicar.
-
Espinosa,
A.;
Guijarro,
D.
(2005):
La
accesibilidad
al
patrimonio
cultural,
www.interpretaciondelpatrimonio.com, documento resumen de la ponencia impartida por
ambos autores en el Curso Básico de Accesibilidad al Medio Físico, celebrado en la
Universidad de Alicante.
-
Gestión de la saturación turística en sitios de interés natural y cultural. Guía práctica.
Organización Mundial del Turismo, 2004, Madrid.
-
González-Ruibal, A. (2006): Experiencia, narración, personas: elementos para una
arqueología comprensible. Complutum, 2006. Vol. 17: 235-246.
-
Ham, S. (2005): Audiencias cautivas y no-cautivas. Boletín de Interpretación del
Patrimonio,
nº
13,
Asociación
para
la
Interpretación
del
Patrimonio,
www.interpretaciondelpatrimonio.org
-
Morales, J. (2004): La interpretación en su acepción de comunicación atractiva in situ,
Portal Iberoamericano de Gestión Cultural, Boletín GC, junio.
-
1998: Guía práctica para la Interpretación del Patrimonio. El arte de acercar el legado
natural y cultural al público visitante, Consejería de Cultura, Junta de Andalucía.
-
1998b: La interpretación del patrimonio natural y cultural: todo un camino por recorrer,
Separata del Boletín del Instituto Andaluz de Patrimonio Histórico, Junta de Andalucía,
Consejería de Cultura, IAPH.
-
Morales, J.; Pastor, G. (2002): ¿Sólo para el público general?, Boletín de Interpretación, nº
7, Asociación para la Interpretación del Patrimonio, www.interpretaciondelpatrimonio.com
-
Pinto Cebrián, M. A. (2001): La presentación ante los grupos o como le ponemos el
cascabel al gato, Boletín de Interpretación, nº 4, AIP, www.interpretaciondelpatrimonio.com
-
Ramos, F. (2001): Nuevas tecnologías para la interpretación, Boletín de Interpretación, nº
4, AIP, www.interpretaciondelpatrimonio.com
-
Santacana, J. (2005): Museos y centros de interpretación del patrimonio histórico, en
Museografía didáctica, Joan Santacana Mestre y Núria Serrat Antolí (coords.), Ed. Ariel.
-
2008: La IP en el diseño de exposiciones de patrimonio natural y cultural. Ponencia
presentada en las VII Jornadas de Interpretación del Patrimonio tituladas “Interpretación
del patrimonio y museografía”, organizadas por la Asociación para la Interpretación del
Patrimonio y la Universidad de Alicante, celebradas en el MARQ (Alicante), 6 y 7 de marzo.
Sin publicar.
-
Sivan, R. (2008): La interpretación como herramienta esencial para la puesta en valor del
patrimonio. Ponencia inaugural presentada en las VII Jornadas de Interpretación del
3
Patrimonio
tituladas “Interpretación del patrimonio y museografía”, organizadas por la
Asociación para la Interpretación del Patrimonio y la Universidad de Alicante, celebradas
en el MARQ (Alicante), 6 y 7 de marzo. Sin publicar.
(2006): Uso y abuso de medios interpretativos en los itinerarios culturales, en Itinerarios
-
culturales y rutas turístico-culturales, nº 60, Monográfico. Boletín del Instituto Andaluz del
Patrimonio Histórico, pp.142-145.
(1998): “Dialogar con el pasado. Comunicar con el legado”. Reflexiones sobre la
-
presentación del patrimonio in situ. Boletín de Patrimonio Histórico, nº 25, pp.148-149.
(1996): El futuro del pasado. El producto turístico y la conservación de los bienes
-
culturales. Cuaderno VII: Difusión del Patrimonio Histórico; IAPH, Junta de Andalucía.
Tilden, F. (1957): La interpretación de nuestro patrimonio, Asociación para la Interpretación
-
del Patrimonio. Publicado por la AIP de común acuerdo con the University of North
Carolina Press, Chapel Hill, North Carolina, Estados Unidos.
Vander Stoep, G. (2003): La interpretación es un instrumento para la gestión, Boletín de
-
Interpretación, nº 8, AIP, www.interpretaciondelpatrimonio.com.
Verdecchia, A. (2003): Qué quieren los visitantes y cómo podemos averiguarlo, Boletín de
-
Interpretación
nº
9,
Asociación
para
la
Interpretación
del
Patrimonio,
www.interpretaciondelpatrimonio.com
BIBLIOGRAFIA GENERAL.:
-
AA. VV. (2004): Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana. Alicante.
Salvador Aldana Fernández, Dir., Consell Valenciá de Cultura, Generalitat Valenciana.
-
AA. VV. (2007): El patrimonio cultural de Alicante: avance de un catálogo. El patrimonio
inmueble. LQNT, Revista de Patrimonio Cultural de Alicante. Monográfico nº 3, Pablo
Rosser Limiñana (Coord.) Excmo. Ayuntamiento de Alicante, Patronato Municipal de
Cultura, COPHIAM, Concejalía de Hacienda, Departamento Técnico de Edificación.
-
Álvarez Sousa, A. (1994): El ocio turístico en las sociedades industriales avanzadas, Bosch
Turismo, 357 pp.
-
Asworth, G.J.; Tunbridge, J.E. (1990): The tourist-historic city, Belhaven Press, Londres.
-
Ballart, J. (1997): El patrimonio histórico y arqueológico: valor y uso, Barcelona, Ariel
Patrimonio, 268 pp.
-
1999: “El valor del patrimoni històric avui”, Segones Jornades de Patrimoni i Societat,
Asociació d’Estudis Científics i Culturals, Argentona, pp. 23-28.
-
2004: Un nuevo público para unos nuevos museos. Debate e investigación. En Boletín de
Patrimonio Histórico, nº 48, IAPH
-
Ballart; J.; Juan, J. (2001): Gestión del patrimonio cultural, Ariel Patrimonio, Barcelona.
-
Calabuig, J.; García. X. (2004): Turismo en la ciudad de Tarragona. Entre la
complementariedad para el sol y playa y la consolidación del turismo cultural. En Casos
de turismo cultural. De la planificación estratégica a la gestión del producto. Josep Font
Sentías (coord..), Ariel Turismo, Barcelona.
-
De la Calle Vaquero, M. (2001): La ciudad histórica como destino turístico, Colección Ariel
Patrimonio, Ed. Ariel, pp. 302.
4
-
2003: Los nuevos tipos de museo a comienzos del siglo XXI y la interpretación del
patrimonio
cultural
(I),
Boletín
de
Interpretación,
nº
9,
AIP,
www.interpretaciondelpatrimonio.com
-
Donaire, J. A. (2008): Turismo cultural. Entre la experiencia y el ritual. Edicions Vitella,
301 pp.
-
Espinosa (2004): Los nuevos tipos de museo a comienzos del siglo XXI y la interpretación
del
patrimonio
cultural
(II);
Boletín
de
Interpretación,
nº
10,
AIP,
www.interpretaciondelpatrimonio.com.
-
Hernández Hernández, F. (2001): Manual de museología, pp 318. Ed. Síntesis,
Biblioteconomía y Documentación.
-
2002: El patrimonio cultural. La memoria recuperada, Ed. Trea, Gijón.
-
Ley del Patrimonio Cultural Valenciano, 11 de junio de 1998.
-
McCannell, D. (2003): El turista. Una nueva teoría de la clase ociosa. Editorial Melusina,
291 pp.
-
Pérez-Juez Gil, A. (2006): Gestión del patrimonio arqueológico. El yacimiento como
recurso turístico, Ed. Ariel, Barcelona. Pp. 311.
-
Querol, Mª A.; Martínez Díaz, B.(1996): La gestión del patrimonio arqueológico en
España, Alianza Universidad Textos, Alianza Universidad, Madrid, pp. 443.
-
Richards, G. (2002): Tendencias en el desarrollo de la demanda cultural europea, I
Congreso Internacional del Turismo Cultural, Salamanca, 5 y 6 de noviembre.
-
Santana Talavera, A. (2003)a: Mirar y leer: autenticidad y patrimonio cultural para el
consumo turístico. Cultura y Turismo, Antonio Miguel Nogués. Coord., Consejería de
Cultura de la Junta de Andalucía, Signatura Demos, Sevilla.
-
2003b: Patrimonios culturales y turistas: unos leen lo que otros miran, PASOS, Revista de
Turismo y Patrimonio Cultural, vol. 1, nº 1, pp. 1-12, www.pasosonline.org
-
Urry, J. (1990): The tourist gaze. Leisure and travel in contemporary societies. Sage, 176
pp.
5
Descargar