Las religiones están más vivas que nunca

Anuncio
Tiempo de diálogo
24
22 noviembre 2015
«Las religiones están más vivas que nunca»
Joan Hernàndez, director del Grupo de Trabajo Estable de las Religiones
Juan Pablo Torrents-Faura
Joan Hernàndez es director del Grupo de Trabajo Estable de las Religiones
(GTER) miembro del ISOR (Instituto de
Sociología de las Religiones) de la UAB
y coordinador del Centro Interreligioso
del Ayuntamiento de Barcelona y de los
cursos sobre Diversidad Religiosa de la
Dirección General de Asuntos Religiosos de la Generalitat de Cataluña. En
Ràdio Estel comenzará, el próximo 23
de noviembre, a codirigir un programa sobre interculturalidad religiosa:
Temps de diàleg.
¿Cómo comienza en el mundo
asociativo interreligioso?
En el año 1989, entré a formar parte
como investigador en el ISOR. Elaboramos el primer mapa sobre los centros
de culto de la ciudad de Barcelona. En
aquella época, después de los Juegos
Olímpicos de 1992, constituimos el Centro Interreligioso de Barcelona, actual
Oficina de Asuntos Religiosos. Otro
acontecimiento marcó la historia del
diálogo interreligioso en nuestra tierra:
la celebración del IV Parlamento de las
Religiones en el Mundo, en 2004, donde pasé a ser uno de los codirectores.
¿Cuándo empieza su vinculación
en el GTER?
Estábamos celebrando el Parlamento de las Religiones en el Mundo y conocía bien las comunidades religiosas. Por
petición suya me pidieron convocar una
reunión donde estuviesen presentes los
responsables de las distintas tradiciones
religiosas. Creían, y creen, que las religiones deben tener la responsabilidad
de decidir cómo se quieren relacionar
entre ellas; las religiones se encarnan
en las personas, y compartir vivencia y
experiencia es un conocimiento fundamental.
¿Qué actuaciones han llevado
a cabo desde que es director del
GTER?
Las actuaciones siempre han sido
en relación con los momentos vividos
y con las necesidades de la sociedad.
Hemos introducido el tema interreligioso en la agenda de los políticos a
escala internacional organizando los
encuentros interreligiosos iberoamericanos, dentro de la Cumbre de Jefes de
Estado y de Gobierno. Hemos creado la
primera app interreligiosa para móvil,
que se llama GTER, donde se recogen
las actividades que realizan las diferentes confesiones religiosas en Cataluña.
¿Cómo ha cambiado el panorama de la religión en Cataluña desde
los años setenta hasta ahora?
La sociología de los años 50 pronosticaba que, en las sociedades modernas,
el hecho religioso perdería relevancia
social. Este pronóstico no solo fue erróneo sino que, además, las religiones
están más vivas que nunca; la modernidad ha venido acompañada por un
aumento de la pluralidad religiosa. En
¿A qué nos
referimos cuando
decimos…?
Léxico propio que nos
acerca a las religiones
Trimurti (hinduismo) Significa
triple forma (fijada). Tríada divina
del hinduismo constituida por los
dioses Brahma, Visnú y Siva, que
simbolizan, respectivamente, los
principios de creación, de conservación y de destrucción. Suele
representarse con un cuerpo de
tres cabezas: el central es Brahma;
la de la derecha es Visnú; y la de
la izquierda es Siva.
Culto (cristianismo) Proviene
del latín cultus, «que tiene cultura». Designa a una parte de las
observancias religiosas o un oficio
dominical en el protestantismo.
El culto es un tiempo que los
protestantes viven en comunidad
donde se canta, se reza, se lee la
Biblia y se predica sobre distintos
aspectos del Antiguo Testamento
y el Nuevo Testamento.
Cataluña, el número de centros de culto
ha pasado de 7.958 en 2013 a 8.061
en dos años, donde la Iglesia católica
sigue siendo la confesión con un mayor
número de centros de culto; podemos
decir, actualmente, que existe un buen
clima de convivencia religiosa.
Explíquenos el nuevo programa
que codirigirá en Ràdio Estel.
Hemos preparado una serie de programas donde descubrir los espacios
de sabiduría que ofrecen las religiones
presentes en nuestra tierra de una
forma cercana y libre de tópicos y estereotipos. Por eso nos hemos centrado
en diferentes apartados.
Por un lado, extraeremos esta sabiduría en forma de entrevista con la presentación de temas significativos como
son la sostenibilidad y las religiones,
el diálogo interreligioso y el islam, el
judaísmo, el protestantismo… Además
habrá una sección con la posibilidad de
conocer personajes que se han manifestado como creyentes e incluiremos un
léxico propio de las religiones.
Qibla (islam). Proviene del
verbo aqbala, un verbo reflexivo,
que significa llegar a un lugar o
dirigirse a él. Qibla es la dirección
final a un destino. Se dirigen a la
Meca, un lugar histórico del islam
y, al mismo tiempo, es el centro
de gravedad de todos los corazones de los creyentes. Para los
musulmanes este lugar los acoge
y, a la vez, los dirige. Además, es
un orden coránica para dirigirse
a ella como oración y como peregrinación.
PERSONAJES HISTÓRICOS
Mahatma Gandhi
Mahatma Gandhi (1869-1948) fue un abogado, pensador y político hinduista indio. Recibió de Rabindranath
Tagore el nombre honorífico de Mahatma.
Desde 1918 se puso abiertamente al frente del movimiento nacionalista indio. Instauró métodos de lucha social
nuevos como la huelga de hambre y en sus programas rechazaba la lucha armada y predicaba la ahimsa (no-violencia)
como medio para resistir al dominio británico. Defendía y
promovía ampliamente la total fidelidad a los dictados de
la conciencia, llegando incluso a la desobediencia civil si
fuese necesario; además, luchó por el regreso a las viejas
tradiciones hinduistas. Durante sus años en Suráfrica, Gandhi se inspiró en la Bhagavad-guita y en los libros de Tolstoi,
particularmente en El Reino de Dios está en Vosotros.
TIEMPO DE DIÁLOGO, de lunes a viernes, a las 22 h en Ràdio Estel. Un programa dirigido por el GTER y con el apoyo de la Dirección
General de Asuntos Religiosos de la Generalitat de Cataluña
Temps de diàleg
24
22 novembre 2015
«Les religions estan més vives que mai»
Joan Hernàndez, director del Grup de Treball Estable de les Religions
Juan Pablo Torrents-Faura
A què ens
referim quan
diem...?
En Joan Hernàndez és director del
Grup de Treball Estable de les Religions
(GTER), membre de l’ISOR (Institut de
Sociologia de les Religions) de la UAB
i coordinador del Centre Interreligiós
de l’Ajuntament de Barcelona i dels
cursos sobre Diversitat Religiosa de
la Direcció General d’Afers Religiosos
de la Generalitat de Catalunya. A Ràdio Estel començarà, el proper 23 de
novembre, a codirigir un programa
sobre interculturalitat religiosa: Temps
de diàleg.
Com comença en el món associatiu interreligiós?
L’any 1989, vaig entrar a formar part
com a investigador a l’ISOR. Vam fer el
primer mapa sobre els centres de culte
de la ciutat de Barcelona. En aquella
època, després dels Jocs Olímpics del
1992, vam constituir el Centre Interreligiós de Barcelona, actual Oficina
d’Afers Religiosos. Un altre esdeveniment va marcar la història del diàleg
interreligiós a casa nostra: la celebració del IV Parlament de les Religions al
Món, el 2004, on vaig passar a ser-ne
un dels del codirectors.
Quan comença la seva vinculació al GTER?
Estàvem celebrant el Parlament de
les Religions del Món i coneixia bé les
comunitats religioses. Per petició seva
em van demanar convocar una reunió
on fossin presents els responsables
de les diferents tradicions religioses.
Creien, i creuen, que les religions han
de tenir la responsabilitat de decidir
com es volen relacionar entre elles; les
religions s’encarnen en les persones, i
compartir vivència i experiència és un
coneixement fonamental.
Quines actuacions han portat
a terme des que és director del
GTER?
Les actuacions sempre han estat en
relació amb els moments viscuts i amb
les necessitats de la societat. Hem introduït el tema interreligiós a l’agenda
dels polítics a escala internacional organitzant les trobades interreligioses
iberoamericanes, dins de la Cimera de
Caps d’Estat i de Govern. Hem creat la
primera app interreligiosa per a mòbil,
que es diu GTER, on es recullen les activitats que fan les diferents confessions
religioses a Catalunya.
Com ha canviat el panorama de
la religió a Catalunya des dels anys
setanta fins ara?
La sociologia dels anys 50 pronosticava que, en les societats modernes, el
fet religiós perdria rellevància social.
Aquest pronòstic no només va ser erroni sinó que, a més, les religions estan
més vives que mai; la modernitat ha
vingut acompanyada per un augment
de la pluralitat religiosa. A Catalunya,
el nombre de centres de culte ha passat
Lèxic propi que ens
apropa a les religions
Trimurti (hinduisme) Significa triple forma (fixada).
Tríada divina de l’hinduisme
constituïda pels déus Brahma,
Víxnu i Xiva, que simbolitzen,
respectivament, els principis de
creació, de conservació i de destrucció. Sol representar-se amb
un cos de tres caps: el central és
Brahma; la de la dreta és Víxnu;
i la de l’esquerra és Xiva.
Culte (cristianisme) Prové del
llatí cultus, «que té cultura». Designa una part de les observances religioses o un ofici dominical en el protestantisme. El culte
és un temps que els protestants
viuen en comunitat on es canta,
es prega, es llegeix la Bíblia i es
predica sobre diferents aspectes
de l’Antic Testament i el Nou
Testament.
de 7.958 centres el 2013 a 8.061 en dos
anys, on l’Església catòlica continua
sent la confessió amb un major nombre de centres de culte; podem dir,
actualment, que hi ha un bon clima
de convivència religiosa.
Expliqui’ns el nou programa que
codirigirà a Ràdio Estel.
Hem preparat un seguit de programes on descobrir els espais de saviesa
que ofereixen les religions presents
a casa nostra d’una forma propera i
lliure de tòpics i estereotips. Per això
ens hem centrat en diferents apartats.
Per un costat extraurem aquesta
saviesa en forma d’entrevista amb la
presentació de temes cabdals com són
la sostenibilitat i les religions, el diàleg
interreligiós i l’islam, el judaisme, el
protestantisme... A més hi haurà una
secció amb la possibilitat de conèixer
personatges que s’han manifestat com
a creients i inclourem un lèxic propi de
les religions.
Qibla (islam) Prové del verb
aqbala, un veb reflexiu, que vol
dir arribar a un lloc o dirigir-s’hi.
Qibla és la direcció final a una
destinació. Es dirigeixen a la Meca, un lloc històric de l’islam i, al
mateix, és el centre de gravetat
de tots els cors dels creients.
Per als musulmans aquest lloc
els acull i, alhora, els dirigeix. A
més, és una ordre alcorànica per
dirigir-s’hi com a oració i com a
peregrinació.
PERSONATGES HISTÒRICS
Mahatma Gandhi
Mahatma Gandhi (1869-1948) va ser un advocat, pensador i polític hinduista indi. Va rebre de Rabindranath
Tagore, el nom honorífic de Mahatma.
Des del 1918 es va posar obertament al capdavant
del moviment nacionalista indi. Va instaurar mètodes
de lluita social nous com la vaga de fam i en els seus
programes rebutjava la lluita armada i realitzava una
predicació de la ahimsa (no-violència) com a mitjà per
resistir al domini britànic. Defensava i promovia àmpliament la total fidelitat als dictats de la consciència,
arribant fins i tot a la desobediència civil si fos necessari;
a més, va bregar pel retorn a les velles tradicions hinduistes. Durant els seus anys a Sud-àfrica, Gandhi es va
inspirar en la Bhagavad-guita i en els llibres de Tolstoi,
particularment en El Regne de Déu està en Vosaltres.
TEMPS DE DIÀLEG, de dilluns a divendres, a les 22 h a Ràdio Estel. Un programa dirigit pel GTER i amb el suport de la Direcció
General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya
Descargar