Tiempo de diálogo 24 22 noviembre 2015 «Las religiones están más vivas que nunca» Joan Hernàndez, director del Grupo de Trabajo Estable de las Religiones Juan Pablo Torrents-Faura Joan Hernàndez es director del Grupo de Trabajo Estable de las Religiones (GTER) miembro del ISOR (Instituto de Sociología de las Religiones) de la UAB y coordinador del Centro Interreligioso del Ayuntamiento de Barcelona y de los cursos sobre Diversidad Religiosa de la Dirección General de Asuntos Religiosos de la Generalitat de Cataluña. En Ràdio Estel comenzará, el próximo 23 de noviembre, a codirigir un programa sobre interculturalidad religiosa: Temps de diàleg. ¿Cómo comienza en el mundo asociativo interreligioso? En el año 1989, entré a formar parte como investigador en el ISOR. Elaboramos el primer mapa sobre los centros de culto de la ciudad de Barcelona. En aquella época, después de los Juegos Olímpicos de 1992, constituimos el Centro Interreligioso de Barcelona, actual Oficina de Asuntos Religiosos. Otro acontecimiento marcó la historia del diálogo interreligioso en nuestra tierra: la celebración del IV Parlamento de las Religiones en el Mundo, en 2004, donde pasé a ser uno de los codirectores. ¿Cuándo empieza su vinculación en el GTER? Estábamos celebrando el Parlamento de las Religiones en el Mundo y conocía bien las comunidades religiosas. Por petición suya me pidieron convocar una reunión donde estuviesen presentes los responsables de las distintas tradiciones religiosas. Creían, y creen, que las religiones deben tener la responsabilidad de decidir cómo se quieren relacionar entre ellas; las religiones se encarnan en las personas, y compartir vivencia y experiencia es un conocimiento fundamental. ¿Qué actuaciones han llevado a cabo desde que es director del GTER? Las actuaciones siempre han sido en relación con los momentos vividos y con las necesidades de la sociedad. Hemos introducido el tema interreligioso en la agenda de los políticos a escala internacional organizando los encuentros interreligiosos iberoamericanos, dentro de la Cumbre de Jefes de Estado y de Gobierno. Hemos creado la primera app interreligiosa para móvil, que se llama GTER, donde se recogen las actividades que realizan las diferentes confesiones religiosas en Cataluña. ¿Cómo ha cambiado el panorama de la religión en Cataluña desde los años setenta hasta ahora? La sociología de los años 50 pronosticaba que, en las sociedades modernas, el hecho religioso perdería relevancia social. Este pronóstico no solo fue erróneo sino que, además, las religiones están más vivas que nunca; la modernidad ha venido acompañada por un aumento de la pluralidad religiosa. En ¿A qué nos referimos cuando decimos…? Léxico propio que nos acerca a las religiones Trimurti (hinduismo) Significa triple forma (fijada). Tríada divina del hinduismo constituida por los dioses Brahma, Visnú y Siva, que simbolizan, respectivamente, los principios de creación, de conservación y de destrucción. Suele representarse con un cuerpo de tres cabezas: el central es Brahma; la de la derecha es Visnú; y la de la izquierda es Siva. Culto (cristianismo) Proviene del latín cultus, «que tiene cultura». Designa a una parte de las observancias religiosas o un oficio dominical en el protestantismo. El culto es un tiempo que los protestantes viven en comunidad donde se canta, se reza, se lee la Biblia y se predica sobre distintos aspectos del Antiguo Testamento y el Nuevo Testamento. Cataluña, el número de centros de culto ha pasado de 7.958 en 2013 a 8.061 en dos años, donde la Iglesia católica sigue siendo la confesión con un mayor número de centros de culto; podemos decir, actualmente, que existe un buen clima de convivencia religiosa. Explíquenos el nuevo programa que codirigirá en Ràdio Estel. Hemos preparado una serie de programas donde descubrir los espacios de sabiduría que ofrecen las religiones presentes en nuestra tierra de una forma cercana y libre de tópicos y estereotipos. Por eso nos hemos centrado en diferentes apartados. Por un lado, extraeremos esta sabiduría en forma de entrevista con la presentación de temas significativos como son la sostenibilidad y las religiones, el diálogo interreligioso y el islam, el judaísmo, el protestantismo… Además habrá una sección con la posibilidad de conocer personajes que se han manifestado como creyentes e incluiremos un léxico propio de las religiones. Qibla (islam). Proviene del verbo aqbala, un verbo reflexivo, que significa llegar a un lugar o dirigirse a él. Qibla es la dirección final a un destino. Se dirigen a la Meca, un lugar histórico del islam y, al mismo tiempo, es el centro de gravedad de todos los corazones de los creyentes. Para los musulmanes este lugar los acoge y, a la vez, los dirige. Además, es un orden coránica para dirigirse a ella como oración y como peregrinación. PERSONAJES HISTÓRICOS Mahatma Gandhi Mahatma Gandhi (1869-1948) fue un abogado, pensador y político hinduista indio. Recibió de Rabindranath Tagore el nombre honorífico de Mahatma. Desde 1918 se puso abiertamente al frente del movimiento nacionalista indio. Instauró métodos de lucha social nuevos como la huelga de hambre y en sus programas rechazaba la lucha armada y predicaba la ahimsa (no-violencia) como medio para resistir al dominio británico. Defendía y promovía ampliamente la total fidelidad a los dictados de la conciencia, llegando incluso a la desobediencia civil si fuese necesario; además, luchó por el regreso a las viejas tradiciones hinduistas. Durante sus años en Suráfrica, Gandhi se inspiró en la Bhagavad-guita y en los libros de Tolstoi, particularmente en El Reino de Dios está en Vosotros. TIEMPO DE DIÁLOGO, de lunes a viernes, a las 22 h en Ràdio Estel. Un programa dirigido por el GTER y con el apoyo de la Dirección General de Asuntos Religiosos de la Generalitat de Cataluña Temps de diàleg 24 22 novembre 2015 «Les religions estan més vives que mai» Joan Hernàndez, director del Grup de Treball Estable de les Religions Juan Pablo Torrents-Faura A què ens referim quan diem...? En Joan Hernàndez és director del Grup de Treball Estable de les Religions (GTER), membre de l’ISOR (Institut de Sociologia de les Religions) de la UAB i coordinador del Centre Interreligiós de l’Ajuntament de Barcelona i dels cursos sobre Diversitat Religiosa de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya. A Ràdio Estel començarà, el proper 23 de novembre, a codirigir un programa sobre interculturalitat religiosa: Temps de diàleg. Com comença en el món associatiu interreligiós? L’any 1989, vaig entrar a formar part com a investigador a l’ISOR. Vam fer el primer mapa sobre els centres de culte de la ciutat de Barcelona. En aquella època, després dels Jocs Olímpics del 1992, vam constituir el Centre Interreligiós de Barcelona, actual Oficina d’Afers Religiosos. Un altre esdeveniment va marcar la història del diàleg interreligiós a casa nostra: la celebració del IV Parlament de les Religions al Món, el 2004, on vaig passar a ser-ne un dels del codirectors. Quan comença la seva vinculació al GTER? Estàvem celebrant el Parlament de les Religions del Món i coneixia bé les comunitats religioses. Per petició seva em van demanar convocar una reunió on fossin presents els responsables de les diferents tradicions religioses. Creien, i creuen, que les religions han de tenir la responsabilitat de decidir com es volen relacionar entre elles; les religions s’encarnen en les persones, i compartir vivència i experiència és un coneixement fonamental. Quines actuacions han portat a terme des que és director del GTER? Les actuacions sempre han estat en relació amb els moments viscuts i amb les necessitats de la societat. Hem introduït el tema interreligiós a l’agenda dels polítics a escala internacional organitzant les trobades interreligioses iberoamericanes, dins de la Cimera de Caps d’Estat i de Govern. Hem creat la primera app interreligiosa per a mòbil, que es diu GTER, on es recullen les activitats que fan les diferents confessions religioses a Catalunya. Com ha canviat el panorama de la religió a Catalunya des dels anys setanta fins ara? La sociologia dels anys 50 pronosticava que, en les societats modernes, el fet religiós perdria rellevància social. Aquest pronòstic no només va ser erroni sinó que, a més, les religions estan més vives que mai; la modernitat ha vingut acompanyada per un augment de la pluralitat religiosa. A Catalunya, el nombre de centres de culte ha passat Lèxic propi que ens apropa a les religions Trimurti (hinduisme) Significa triple forma (fixada). Tríada divina de l’hinduisme constituïda pels déus Brahma, Víxnu i Xiva, que simbolitzen, respectivament, els principis de creació, de conservació i de destrucció. Sol representar-se amb un cos de tres caps: el central és Brahma; la de la dreta és Víxnu; i la de l’esquerra és Xiva. Culte (cristianisme) Prové del llatí cultus, «que té cultura». Designa una part de les observances religioses o un ofici dominical en el protestantisme. El culte és un temps que els protestants viuen en comunitat on es canta, es prega, es llegeix la Bíblia i es predica sobre diferents aspectes de l’Antic Testament i el Nou Testament. de 7.958 centres el 2013 a 8.061 en dos anys, on l’Església catòlica continua sent la confessió amb un major nombre de centres de culte; podem dir, actualment, que hi ha un bon clima de convivència religiosa. Expliqui’ns el nou programa que codirigirà a Ràdio Estel. Hem preparat un seguit de programes on descobrir els espais de saviesa que ofereixen les religions presents a casa nostra d’una forma propera i lliure de tòpics i estereotips. Per això ens hem centrat en diferents apartats. Per un costat extraurem aquesta saviesa en forma d’entrevista amb la presentació de temes cabdals com són la sostenibilitat i les religions, el diàleg interreligiós i l’islam, el judaisme, el protestantisme... A més hi haurà una secció amb la possibilitat de conèixer personatges que s’han manifestat com a creients i inclourem un lèxic propi de les religions. Qibla (islam) Prové del verb aqbala, un veb reflexiu, que vol dir arribar a un lloc o dirigir-s’hi. Qibla és la direcció final a una destinació. Es dirigeixen a la Meca, un lloc històric de l’islam i, al mateix, és el centre de gravetat de tots els cors dels creients. Per als musulmans aquest lloc els acull i, alhora, els dirigeix. A més, és una ordre alcorànica per dirigir-s’hi com a oració i com a peregrinació. PERSONATGES HISTÒRICS Mahatma Gandhi Mahatma Gandhi (1869-1948) va ser un advocat, pensador i polític hinduista indi. Va rebre de Rabindranath Tagore, el nom honorífic de Mahatma. Des del 1918 es va posar obertament al capdavant del moviment nacionalista indi. Va instaurar mètodes de lluita social nous com la vaga de fam i en els seus programes rebutjava la lluita armada i realitzava una predicació de la ahimsa (no-violència) com a mitjà per resistir al domini britànic. Defensava i promovia àmpliament la total fidelitat als dictats de la consciència, arribant fins i tot a la desobediència civil si fos necessari; a més, va bregar pel retorn a les velles tradicions hinduistes. Durant els seus anys a Sud-àfrica, Gandhi es va inspirar en la Bhagavad-guita i en els llibres de Tolstoi, particularment en El Regne de Déu està en Vosaltres. TEMPS DE DIÀLEG, de dilluns a divendres, a les 22 h a Ràdio Estel. Un programa dirigit pel GTER i amb el suport de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya