aquest document pdf - SE

25è SALÓ DEL LLIBRE INFANTIL I JUVENIL
Del 27 d’abril al 10 de maig de 2009
Autors i autores del Saló
Jordi Folck
Va néixer a Reus l’any 1961. Es va traslladar a
Barcelona per cursar estudis de ciències de la
informació, branques de periodisme i publicitat. En
enllestir els seus estudis, i després d’un llag període
de col·laboració amb la Cadena Ser i el Diari de
Tarragona crea la seva pròpia agència de Publicitat,
posteriorment absorbida per Columna Edicions.
Director creatiu de Veus Públiques, empresa del grup Enciclopèdia
Catalana, abandona el món de la publicitat per dedicar-se plenament
a l’escriptura i a la fotografia. Té dotze novel·les publicades que li han
suposat guanyar sis premis literaris, i dues exposicions itinerants de
fotografies en blanc i negre sobre Praga i Casablanca. Paral·lelament,
i després d’estudiar dos anys d’interpretació, ha intervingut com actor
en tres sèries de TV3 i en nombrosos espots publicitaris.
http://www.jordifolck.net/
Imma Pla
Visc a Barcelona, i m’agrada dibuixar les històries que
m’expliquen i les que em passen pel cap. Però també
m’agradaria passar una temporada al desert. De dia,
dibuixaria palmeres i totes les formes de les dunes; i, de nit,
comptaria les estrelles.
Extret de la presentació de Petit Papu
La seva obra ha rebut nombrosos reconeixements, entre ells, el premi Apel·les
Mestres (1992), el Premi Internacional d’Il·lustradors de l’any UNICEF (1992), la
menció d’honor al Premi Gràfic de la Fira del llibre infantil de Bolonia (1992), el
Premi Nacional de Il·lustració del Ministeri de Cultura al millor llibre de
Literatura Infantil Il·lustrat (1994), el Premi Nacional d’Il·lustració Fundació
Santa Maria convocat per l’editorial SM pel llibre Los pájaros aprenden idiomas
(2007).
http://www.imapla.net/
Bon profit! Mic i Mica
http://www.alfaguaraij.cat/upload/ficheros/495.pdf
En Mic i la Mica dibuixen
http://www.alfaguaraij.cat/upload/ficheros/496.pdf
Mercè Arànega
Mercè Arànega. Nascuda a Badalona, va cursar estudis
de disseny gràfic i tècniques del gravat. Professionalment,
doncs, va iniciar-se en el camp de la pintura plàstica, amb
exposición dels seus quadres, il·lustracions de contes i
classes de plàstica i educació artística en escoles i a la
Llotja de Barcelona, així com també cursos per a mestres,
seminaris i altres activitats relacionades amb la seva
esecialitat.
Ha format part de diversos jurats de premis de literatura infantil.
Va iniciar-se en el món del llibre il·lustrant contes infantils i, més tard, ha anat
creant els seus propis textos, amb personatges com la Granota Lola o la
Gallina Mina que formen part ja de sengles col·leccions adreçades als més
menuts, als quals visita sovint a les escoles per engrescar-los a fer contes i
encomanar-los les ganes de llegir.
Pinta quadres, fa exposicions, ha portat un taller de plàstica, ha donat classes
d'il·lustració a l'escola d'arts aplicades i oficis artístics Llotja de Barcelona, ha
fet cursets per mestres i cursos de post-grau de dinamització lectora, també
imparteix
conferències
i
xerrades
a
diverses
entitats.
Li agrada molt visitar les escoles i biblioteques per explicar als nens i a les
nenes com es fa un conte, i encomanar-los les ganes de llegir.
Però allò a què dedica més temps és a il·lustrar i escriure contes, i d'això n'ha
fet la seva professió.
http://www.mercearanega.com/catala.htm
Josep Francesc Delgado
Concep el fet d'escriure com una manera de compartir
vivències, idees, emocions... i assegura que no hi ha res concret
que l'inspiri a l'hora d'escriure tot i que aclareix que
determinades situacions o experiències incideixen més en la
producció literària.
http://www.escriptors.cat/autors/delgadojf/pagina.php?id_sec=1426
Obra
http://www.escriptors.cat/autors/delgadojf/obra.php
Propostes de lectura:
Ull de vellut: http://www.edu365.cat/vadellibres/llibre/30/index.html
Si puges al Sagarmatha i Nima, el xerpa de Namtxe
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/sagarmata/index.htm
http://usuarios.lycos.es/guieslectura/index.htm
Quadern Virtual. Lectures i converses amb Josep Francesc Delgado
NOEMÍ VILLAMUZA
Noemí Villamuza va néixer a Palència l’any
1971. Era desembre, feia molt fred i no tenia
gaires ganes de sortir. Van haver de
convencer-la amb cançons i amb la promesa
d’una gorra de llana.
Quan era nena li agradava dibuixar, sobre tot
personatges amb més de deu dits a cada mà.
Així la gent podia fer diverses coses a la vegada i tot el món acabaria la seva
feina més aviat i hi hauria més temps per dedicar-lo als jocs.
Noemí va estudiar Belles Arts a Salamanca i es dedica professionalment a la
il·lustració des de fa deu o onze anys. Il·lustrar no és el mateix que dibuixar: és
una forma especial d’explicar coses utilitzant imatges.
En l’actualitat la il·lustradora viu i treballa a
Barcelona. Des de que va començar la
seva carrera professional ha pogut
guanyar-se la vida amb línies que dibuixa i
ha fer ja bastants llibres, pels quals ha
rebut felicitacions i premis.
Noemí continua sent una nena que dibuixa nens. Els seus nens semblen
extrets d’un manual de botànica: són éssers formosos, silenciosos, plens de
gràcia i misteri. A ella li diverteix que la gent li digui que fa uns dibuixos molt
delicats, quan no fa una altra cosa que omplir papers de línies brutes. El seu
llapis és un insecte d’aparença primitiva que furga el paper insistentment com si
aquest fos els seu principal aliment.
Traducció de la biografia escrita per Herrín Hidalgo per
promocionar Libro de nanas
CRISTINA SARDÀ
Tothom té una nena a la familia, una
cosina, una neboda...,que li agrada
dibuixar. Jo sóc una d'aquestes nenes,
que de petita es passava el dia amb els
retoladors i el cap esclafat contra
l'escriptori (el meu oftalmòleg i la botiga
d'ulleres del barri n'estan agraïts), copiant
dibuixos dels còmics i les fotocòpies de
“Bola de Drac” que corrien per les escoles
d'aquella època.
La mania del dibuix va anar creixent amb el temps, per contra del que esperava
el meu pare, que encara tenia fe en convertir-me en una enginyera de profit
(aquesta àrdua tasca ha passat al meu germà. Un petó Xavi, jejeje...). A
aquestes alçades la família ja ha perdut tota esperança.
Així doncs, vaig començar la meva formació com a dibuixant i la meva aparició
estel·lar en el món de la il·lustració professional. Aquí en teniu els detalls...
FORMACIÓ ARTÍSTICA
Curs de Còmic (dibuix realista, dibuix humorístic, dibuix manga,
guió) Escola Joso de Còmic, 1995-1997
Belles Arts, Universitat de Barcelona, 1999-2001
Curs d'Il·lustració infantil. Escola de la Dona, 2001-2004
Taller de dibuix d'Storyboard. Escola de la Dona, 2002
Taller de Iniciació al tractament d'imatges per ordinador
(Photoshop i Coreldraw), 2002-2004
Curs d'iniciació al dibuix animat. Escola 9zeros, 2006
PUBLICACIONS
Per a conte il·lustrat
La vaca Plis Plau
Per a llibre de text
Quaderns d'ortografia catalana per a la ESO núms. 5, 6 i 7. Hermes
Editora - Castellnou edicions, maig 2005
“Un món de sons” Educació musical 1er cicle inicial. Editorial Claret, setembre 2007
h
ttp://www.cristinasarda.com/
MONTSE TOBELLA
Nom: MONTSE TOBELLA SOLER
Neix: 1957, Barcelona
Lloc de residència: BARCELONA
He crescut entre llapis i colors que m’han permès dibuixar des de sempre. Del
meu pare, pintor i serigrafista, i de la meva mare, enquadernadora i
restauradora, em va néixer la passió pel dibuix i l’amor
als llibres, amb una necessitat interior d’expressar-me
jugant amb el traç, junt amb un diàleg de formes i colors,
i deixant-me dur per la intuïció de les belles històries dels
autors o bé alguna vegada també escrites per mi
mateixa.
He passat per diverses escoles: Massana, Arts i Oficis,
Belles
Arts,
Arteràpia...
També he rebut algun premi, i tinc uns quants llibres
publicats
a
l’estranger.
Ara, després de bastants anys de dedicar-m’hi, el dibuix
continua sent la feina que més m’agrada, i cada nou
treball és com un repte on poso tota l’atenció necessària
i que els lectors, petits o grans, es mereixen.
DAVID NEL·LO
Nom: DAVID NEL·LO COLOM
Neix: 1959, Barcelona
Lloc de residència: BARCELONA
"Quan vaig començar a escriure no em vaig plantejar mai per què volia escriure per a
lectors joves. Em va sortir així. Més tard vaig tenir ganes d’escriure també per a
adults. I ho vaig fer. Però després vaig pensar que la gent gran està molt bé, però que
de vegades no entén certes coses, els falta una mica d’imaginació. Aleshores vaig
tornar a escriure per a joves. El que em fa més il·lusió de tot és que alguns cops se
m’ha apropat un nen o una nena i m’ha dit que un dels meus llibres era el que li havia
agradat més del món. Un elogi així no et dóna diners però et deixa borratxo de
satisfacció. Les persones grans no acostumen a fer gaires elogis; potser els fa
vergonya, o potser són una mica avars amb els seus elogis. Deuen tenir por de
gastar-los."
http://ca.wikipedia.org/wiki/David_Nel%C2%B7lo_i_Colom
http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/FitxaAutors.asp?idregistre=8850
EULÀLIA CANAL
«Un petó de mandarina», d'Eulàlia Canal i Iglésias, premi Barcanova de
literatura infantil i juvenil
http://www.icatfm.cat/picatfm/accessible/item.jsp?seccio=icatfm&item=wcc_noticia&idi
nt=430
RESUM
Des del primer dia que en Tavi veu la Vanina, asseguda
al seu davant amb els cabells voleiant-li, en queda
enamorat. La Vanina és una nova alumna vinguda d’un
país llunyà, i que té una història força trista al seu darrere.
Una història que parla de guerres entre països veïns.
En Tavi intenta apropar-se a la noia però hi ha un altre
noi, en Ricki, molt ben plantat i simpàtic, que s’hi
interposa. A més, en Ricki té uns amics poc
recomanables, el Tifus, el Rufus i l’Ulldevidre, un parell
d’anys més grans, que li fan costat.
Així les coses, en Tavi ho té força complicat per atansarse a la Vanina. Ho intenta tot: demana consell al seu
germà gran, compra un llibre per regalar-li, i fins i tot es baralla amb en Ricki,
motiu pel qual serà expulsat de l’escola una setmana. En Tavi té la sensació
de ser un covard, un inútil. Durant aquest dies de càstig, el seu pare està de
viatge i el noi ha de cuidar els gats que viuen a la terrassa de casa.
Un capvespre, des de la terrassa en Tavi veu la Vanina, lluny, ballant al terrat
de casa seva. Amb l’ajut d’un dels gats, anomenat Sebastià, que li farà
d’emissari, li envia uns missatges a través de les teulades.
En tornar a l’escola, en Tavi sembla que ha canviat i pren una decisió que
servirà per ajudar la Vanina, alhora que unirà el grup en una empresa comuna.
Decideixen participar en el concurs de cançons per la pau que organitza una
ONG. En Rufus, en Tifus i l’Ulldevidre també volen participar en el concurs.
La història té un final feliç. La Vanina torna al seu país, acabat el
conflicte bèl·lic, i en Tavi i els seus amics han crescut com a persones.
ina
L’AUTORA
Eulàlia Canal va néixer a Granollers l’any 1963, és llicenciada en Psicologia i
exerceix la professió a la seva ciutat natal. El seu primer llibre publicat va ser
Andana Blanca, un llibre de poemes guardonat amb el premi Òmnium Cultural
l’any 1998. Des de llavors ha publicat diversos llibres de contes com Qui
enviava petons a l’Estrella (premi ciutat d’Eivissa de narrativa infantil 2005), el
darrer dels quals ha estat Les set dents de la Palangana, dins la sèrie taronja
de la col·lecció “Sopa de Llibres”.
Amb Un petó de mandarina va guanyar el Premi Barcanova de Literatura
Infantil i Juvenil l‘any 2006.
LACRÍTICA HADIT:
Primer amor cítric
Escrit per Andreu Sotorra
al suplement cultural del diari Avui
Aquesta novel·la té diverses virtuts. Una de les més destacables és que la seva
autora, Eulàlia Canal (Granollers, 1963), no es reprimeix a utilitzar el recurs de
la prosa poètica i no permet que l'anècdota de la seva història sigui més
important que la forma. Potser això mateix és el que va fer que el jurat de l'últim
Premi Barcanova la situés en primer lloc. I cal remarcar-ho perquè, en l'àmbit
que ens ocupa, no sempre és així. Malament rai si penséssim que segons
quines imatges simbòliques o poètiques no
poden ser enteses pels lectors als quals va
adreçada la novel·la Un petó de mandarina.
Caure en aquesta trampa ha portat a tenir en la
bibliografia dels últims anys una colla de relats
sense suc ni bruc que potser sí que compleixen
la quota exigible des de l'àrea comercial, però
no des de la literària.
Un petó de mandarina, el primer amor entre
infants té regust cítric, agredolç, vaja, i no només pel títol. El protagonista no
sap com fer arribar els seus sentiments a una nouvinguda de l'escola, que ell
veu entre núvols de màgia i un cert enlluernament. Gràcies a aquesta senzilla
trama —d'altra banda tan pròpia de la novel·la rosa—, l'autora va dibuixant la
relació entre els companys de classe i va descobrint què hi ha darrere de la
petita enamorada, que és una refugiada d'una guerra sense definir, amb la por
de tenir el pare al front.
Les altres virtuts del relat són el procés de superació del protagonista des de la
timidesa a la seguretat pel que es vol obtenir. I també la capacitat innata de
lideratge, més per mèrits propis que no pas per fatxenderia.
El llenguatge utilitzat ajuda a enriquir el contingut de fons. I és precisament
gràcies a aquest llenguatge que la il·lustradora Sara Ruano s'ha centrat en una
sèrie de làmines que representen, en diversos primers plans, els personatges
principals. La característica de cada làmina és que farceix amb una mena de
trencadís gaudinià cadascuna de les imatges, cosa que els dóna una pàtina
entre irreal, fantasiosa i fins i tot de retrat de tela clàssica. De fet, la il·lustradora
interpreta així, en imatges, els tres pilars que aguanten el cos de la novel·la,
aconseguint una feliç conjunció entre text i il·lustracions.
Biblioteca Central Tecla Sal3