cartas cortas - Servei de Biblioteques

26 ABRIL DE 1924
<**m
i.—.
...
••
LA MONTANA
•—li
•
i i—••••li
•
••—
Por ti, bendita luminaria, en mi espíritu rena<cz la esperanza; y en mi cuerpo, las suaves
radiaciones de tus ojos, penetran confortantes
reanimandole para la postrera etapa hàcia reinos
de ventura.
Sigro feliz la huella de tus pasos, henchido
el corazón de fe sincera; y solo anhelo que, al
despuntar la aurora de otro dia, tu amorosa
profecia se haya cumplido.
PEREGRINO
CARTAS CORTAS
«Caminasamb pas acompassat, ja mai t'he vist
alleugerar les cames i marques amb més exactitut els
passes que un rel-lotje el seu tic-tac. El teu posat es
serio i molt entenimentat, quasi massa si es te en compte la teva curta edat. Llàstima que jo no sigui solter,
jove, guapo i no tingui llivertat, que tot d'una em decidia venir-me a declarar; ja't ben prometo Carmelita,
que si no fossin els meus anys, cada dia te acompanyaria descals, de campdenmas fins a casa la modista,
exposat a rebrer un desengany.—Estel».
«Estel: Si es cierto que me ama tan locamente
como lo demuestra en una «carta corta» que me dedico
días pasados, no se yo a que atribuir su proceder de
escribir cartas a otras tantas sefioritas que deberían
serle indiferentes? No le basta mi sincero y puro amor?
pues entonces <;de qué calibre serà su corazón?—
Tu Nena*.
'Mir-a, Mir-eta, Mir-eta, Mir-ó, que maca i
bofoneta es la Concepció. Quan veieu una .donzella
de cara alegre com el sol de Juny, cabells policroms i
olorosos com el pa del dia i ulls assesins com dos glavis, penseu: aquesta es la Concepció. No fa falta oir
les matraques ni el tritritlleig de les campanes repicant
a Glòria per a fer-se càrrec de que ha arribat la setmana Santa i la Pasqua; n'hi ha prou amb veurer la
Concepció ornada amb la clàsica mantellina i amb
aquella cara de Pasqües, tan riallera, tan mona que
de gust me la cruspiria.—Un lleminer».
«Espanta-pàjaros: No te avergüenzas aún, cobarde,
nombre ruín y de mal as entrafias, de corazón perverso
y de ideas macabras? Solo cabé en tí el ultraje, el insulto a una honradísima dama. Y aun tienes valor cfnico para decir a ella eres autor de tanta. infàmia? Màs
no temas, Maria de las Neus, aquí està D. Juanúispuesto a defender» tu honra ultrajada y decir a «Espanta-ocells» que es un loco, un canalla, ya que quertendo adular a una dama la insulta y maltrata.—Don
Juan».
t Espanta-ocells: Escorta ximple. Te agradaria que
jo em f.... de ta germana de la manera que tu ho fas
de la raspa del Bar de Plassa? Ndcal resposta, la teva
conducta serà la contesta.—Un de la paella».
Diputació de Girona — Servei de Biblioteques
-
4
•
- , . —
. .
„— , —
i|
" • • • —
••'
—
«Convensut de l'ineficàcia de totes les drogues i
demés potingues que proporciona la fracassada farmacopea, en gràcia de la veritat i com un deurer dé la
meva sagrada professió, recomano que, si voleu aumentar considerablement l'alegria del viurer, allargant
la duració d'una vida vigorosa i feliç assegurant el
benestar, la tranquilitat, la salut, l'energia, el bon
humor, l'ànim juvenil, la força, en una paraula: disfrutar d'una vida alegre i per demés ditxosa, feu-vos
donar una mirada per la Maria Puigmitjà.—Dr. Xocolata».
«A un que no s'hi veu, dic, que ho va veure. (?) Lo
que vostè, no va veure ni sap rés. Tot lo mentat en la
seva lletra, publicada la setmana passada en Pessigolles, es una pura farsa, per no dir invenció, que no
mereix altre contestació a tan mal ferrada pata. Al
mateix temps, tenim que assabentar als Ires Bonifacis, ^ue la seva lletra, després d'ésser una exageració,
està plena d'equivocacions i falta a la veritat; lo qual
dóna probes evidents, de lo bonifacis que sou. A Sant
Baudili hi trobareu lloc, i sinó feu-se retratar per un
que hi entengui.—Quatre companyes».
Oh, angelicals germanetes,—que en «Cooperació»
treballeu,—digueme: icom vos ho feu,—que sigueu
tant bufonetes?—Vostre trio en conjunt,—és objecte
de ma fita,—primer per la serietat gran,—que escau
tan bé a la Lolita.—La segona, es la Conçol,—qui dona al seu tipet tal posat,—que, creutne, nena, has ben
lograt,—que per tu, fassi el mussol.—La Magda, ja
n'es més tendre,—te un cor jove i sempre riu,—quan
la trovo em fà corpendre,—i ploro com el nóm que's
diu.—Del seu salero en conjunt,—en fàn les tres gran
gala,—quan el jovent un a un,—passa davant la «Pesca Salada» .-*Xicu Fontdelcmill».
«Sr. Flirt: Lo que's a nosaltres ens va enganyar.
Vàrem complir al peu de la lletra el prec que'ns dirigí,
des de Pinzellades, que diu: Aneu^hi\ noies d'Olot,
aneu-hi totes el dilluns al Roser del Triai, que
podeu fer-hi sort i colocar-vos, car els nostres
madurs jovençants, cansats de romandre com concos, volen donar el cop de cap d'una vegada. Però
lo que's nosaltres, tot quan hi vàrem pescar fou an
bon brenar i encar perquè ens el pagarem de la butxaca. Els concos d'Olot, senyor Flirt, no hi creuen amb
les costelles, diuen hi ha massa ós. Cregui, doncs,
que era un espectacle trist, veurer aquell gran nucli
de concos que tot, xino xano, retornaren aQtot sense
sapiguer-se donar compte de nosaltres, que, .per conco
que fos, a algun d'ells el fariem viurer com un Pavo
Real.—Tres nenes que compten amb un abril més*.
*Encantadoras mujercitas Olotenses: Nosotros
que tenemos por lema: «Mujeres, Toros y Manzanilla»
hoy que por primera vez vamos a ser seriós. Os supllcamos perdón, por no vaciar (como de costumbre)
nuestra canastilla repleta de flores para vosotras. Perdón pues ddiciosas-mufiequitas, que«l Bsuoto<«s g*ave para la afioién. Y am va el estaque: .íPodría'decirjios. la coraisioo organizadora de 1 as- corrlfas; del próxi-