Oracles de Renaixença (II) Estimo l`Església?

FOTONOTÍCIA
ANY III
쐽
10 DE DESEMBRE DE 2006
쐽
NÚM. 50
FER ESGLÉSIA
Oracles de Renaixença (II)
É
s la manca de vitalitat de la nostra Església el que ens fa
desitjar noves «renaixences». El pas primer i necessari
serà, evitant tot tipus de dissimulació i engany, reconèixer la nostra realitat tal com és. Si els nostres ulls estan sans de
debò, no hem de tenir por a la veritat, perquè veuran els defectes com a possibilitat de creixement i descobriran les virtuts
com a dons i regals de l’Esperit.
Els oracles del 3r Isaïes ens forneixen tres imatges expressives de sengles facetes d’un poble mancat de vida: caminar com
a cecs, les fulles marcides dutes pel vent i la ciutat despoblada.
No és que el poble cec no camini, sinó que «avança a palpentes» (Is 59,10). No veure gens o no veure amb claredat ens
fa donar passos insegurs, ens fa ensopegar de quan en quan,
patir algun cop i sortir-ne amb alguna ferida, haver de girar
en rodó i tornar al punt de partida, temptejar camins, anar amb
por, seguir lentament. Acceptem que mai en aquesta història
caminarem amb la més nítida claror. Però, no ens cal a la nostra Església molta més llum?; no és de veres que els nostres
plans i accions semblen de vegades intents successius i frustrats? O més aviat és que cerquem llum on no pot haver-n’hi i
no mirem on n’hi ha?
Les fulles un dia tingueren la seva primavera i el seu estiu.
Els primers cops de fred les han marcides i una ventada se les
ha endut. Perquè la fidelitat i la justícia del poble no era tan pura com per a poder fer front a la crisi d’un hivern de la història
(cf. Is 64,5). A la nostra Església molts, marcida la seva fe, han
estat enduts per fortes ventades vers altres indrets, lluny de la
vida i de l’escalf d’aquell arbre, que mira de viure de la mateixa saba.
E
l fet de que una ciutat estigui plena de gent, no vol dir que
hi hagi vida: pot semblar fins i tot un desert (cf. Is 64,9).
Perquè hi ha vida on hi ha humanitat plena, perdó i amor
de Déu, germanor i comunió, joia compartida i esperança. Activitat i moviment a l’Església no és necessàriament signe de Vida.
Les crítiques sistemàtiques d’uns contra altres, la sospita constant, l’amargor de l’acusació i la malfiança continua, buiden la
ciutat, maten i fan d’ella un desert de solitud.
Elegia d’esperança:
No sabem, Senyor, què o qui ens ha portat aquí.
Més enllà de tot error,
de tota rancúnia i de qualsevol ignorància,
voldríem recollir amb els nostres llavis
els gemecs de tots els germans,
que, estimant-la, pateixen amb l’Església.
Escolta la nostra pregària agosarada i humil:
concedeix-nos una esquerda de llum,
un petit alè de vida i alguns germans
que vulguin omplir del teu amor
els buits de totes les solituds.
Amén.
† Agustí Cortés Soriano
Bisbe de Sant Feliu de Llobregat
Jornada sobre Pastoral Penitenciària a Catalunya
왘 El dia 7 del passat mes d’octubre tingué lloc la trobada de Pastoral
Penitenciària a Catalunya a l’Escola Anna Mogas de Granollers. Par ticiparen responsables, voluntaris i col·laboradors de les diòcesis catalanes. La trobada fou organitzada pels secretariats diocesans de Pastoral
Penitenciària dels bisbats de Catalunya i la diòcesi de Terrassa. Es treballaren dues ponències, una sobre «Pastoral de la justícia i llibertat i drets
humans», a càrrec de Mn. Ramon Prat i Pons, director de l’IREL de Lleida,
i l'altra sobre «Els drets humans i el Reglament penitenciari», a càrrec de
Josep Gil, jurista i criminòleg del Centre Penitenciari de Quatre Camins.
Presidí la trobada Mons. Josep Àngel Saiz Meneses, bisbe de Terrassa,
el qual obrí la Jornada i celebrà l’Eucaristia per als participants.
GLOSSA
Estimo l’Església?
L
’Església té com a fonament l’Esperit Sant. Per això és santa i roman al llarg dels temps, malgrat
les contradiccions internes i els atacs externs. Però també està constituïda per
homes i dones pecadors. Per això és
plena de defectes.
Però no seria just quedar-nos només
en els defectes. Cal prendre també
consciència dels grans beneficis que
en rebem. Gràcies a l’Església coneixem Jesús, el Salvador, el Mestre i el
Cep a través del qual ens arriba la saba vivificant que ens permet viure
amb esperança i trobar sentit a la nostra vida. També ens ha mostrat Maria
i les persones santes i ens impulsa a
imitar les seves virtuts.
També ens arriben a través de l’Església la fe i tots els sagraments que són
una Llum i una Força que dóna sentit a
cada situació que anem vivint i que ens
prepara per a la resurrecció final. També
ens ha descobert —sense l’Església la
Humanitat ho ignoraria!— que Déu no
és un jutge sempre disposat a castigar,
sinó un Pare que ens estima i vetlla per
nosaltres. Per la mateixa raó ens ensenya a perdonar —fa molta falta!— ja
que Déu és Aquell que no es cansa mai
de fer-ho a favor nostre. A través de
l’Església hem rebut les Escriptures,
que són una font inexhaurible de saviesa divina que no trobem enlloc més. Ens
impulsen a estimar, especialment els
més desvalguts, els predilectes del Senyor. I també a construir el Regne de
Déu on tots puguem conviure en pau.
Malgrat els seus defectes, l’Església
ens ha aportat molt, tant a nivell personal, com també a la Humanitat sencera. Què seria de nosaltres i de tota la
Humanitat sense l’Església...? Seria injust ignorar-ho.
És evident que si estimem l’Església
ens hem d’esforçar perquè es vagi purificant. Però aquest esforç l’hem de fer
sense automarginar-nos i sense autosuficiències perquè nosaltres som els
primers que som imperfectes. Com a
creients, tenim el dret i el deure de criticar tots —tots!— els aspectes que
considerem negatius. Però no oblidem
que la millor crítica és la pròpia vida:
intentar de viure com un autèntic fill o
filla de l’Església que anhelem.
P. Lluís Armengol i Bernils, SJ
Director de l’Escola Activa
de Pares del Clot
Campanya de Nadal de Càritas
왘 La Campanya institucional de Càritas per als dos
propers anys vol incidir sobre el fet que els drets humans són per a tots, però no tots tenen accés a les
mateixes oportunitats, i que drets com l’habitatge, l’educació, la salut o la igualtat entre homes i dones encara estan molt lluny de ser una realitat per a tothom.
El lema «Els drets humans són universals. Les oportunitats ho haurien de ser», serà el fil conductor de les
accions de sensibilització i denúncia que promourem
des de Càritas. En aquest Nadal se centraran en el dret a l’habitatge i,
per Corpus, en el dret a l’educació».
Pàgina 2
10 de desembre de 2006
DIUMENGE II D’ADVENT
Lectura del llibre de Baruc (Ba 5,19)
Jerusalem, treu-te el vestit de dol i d’aflicció, i engalana’t per sempre amb
la glòria de Déu. Vesteix-te amb el mantell de la bondat de Déu, posa’t al
front per diadema la glòria de l’Etern. Déu farà que sota el cel es vegi pertot arreu la teva resplendor i tindràs per sempre aquest nom, que Déu t’imposarà: Possessió-pacífica-del-bé i Glòria-del-culte-a-Déu. Alça’t, Jerusalem, guaita des del cim cap a l’orient i veuràs com, per ordre del Sant, es
reuneixen els teus fills de llevant i de ponent; canten d’alegria recordant
l’obra de Déu. Quan van sortir de tu, caminaven escortats d’enemics, però
ara Déu te’ls retorna portats gloriosament com
en un tron reial. Déu ordena que s’abaixin els
turons més alts i les muntanyes perpètues, que
s’omplin les fondalades i s’anivelli la terra, perquè Israel camini segur sota la glòria de Déu.
Fins els boscos i tots els arbres aromàtics faran
ombra a Israel per manament de Déu. Déu conduirà Israel, ple d’alegria, a la llum de la seva
glòria, amb aquella bondat i aquell amor que li
són propis.
Salm responsorial (125)
R. És magnífic el que el Senyor fa a favor
nostre, amb quin goig ho celebrem!
Quan el Senyor renovà la vida de Sió / ho
crèiem un somni; / la nostra boca s’omplí d’alegria, / de crits i de rialles. R.
Els altres pobles es deien: «És magnífic / el
que el Senyor fa a favor d’ells». / És magnífic
el que el Senyor fa a favor nostre, / amb quin
goig ho celebrem! R.
Renoveu la nostra vida, Senyor, / com l’aigua
renova l’estepa del Nègueb. / Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls, / criden de goig a la
sega. R.
Sortien a sembrar tot plorant, / emportant-se la
llavor; / i tornaran cantant d’alegria, duent a coll
les seves garbes. R.
Salmo responsorial (125)
R. El Señor ha estado grande con nosotros,
y estamos alegres.
Cuando el Señor cambió la suerte de Sión, / nos
parecía soñar: / la boca se nos llenaba de risas, /
la lengua de cantares. R.
Hasta los gentiles decían: / «El Señor ha estado
grande con ellos.» / El Señor ha estado grande
con nosotros, / y estamos alegres. R.
Que el Señor cambie nuestra suerte, / como los
torrentes del Négueb. / Los que sembraban con
lágrimas / cosechan entre cantares. R.
Un Sant Joan Baptista adolescent. Magistral pintura
de Velázquez. Art Institute, de Chicago (EUA)
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 1,46.8-11)
Germans, sempre que prego per vosaltres, la meva oració és plena de goig
pensant en tot el que heu contribuït a la causa de l’evangeli des del primer
dia fins avui. Estic segur d’una cosa: Déu, que ha començat en vosaltres un
bon treball, acabarà de dur-lo a terme fins al dia de Jesucrist.
Déu és testimoni de com us enyoro, a tots vosaltres, per l’amor entranyable que us té Jesucrist. I el que jo demano en la pregària és que el vostre amor
s’enriqueixi més i més, fins a vessar, ple de coneixement i de finor d’esperit, perquè sapigueu apreciar els valors autèntics i arribeu purs i sense entrebancs al dia de Crist, carregats d’aquells fruits de justícia que donem per
Jesucrist, a glòria i lloança de Déu.
Evangeli segons sant Lluc (Lc 3,16)
L’any quinzè del regnat de l’emperador Tiberi, mentre Ponç Pilat era procurador romà de la Judea, Herodes era tetrarca de Galilea, Felip, el seu
germà, ho era d’Iturea i de la regió de Traconítida i Lisànies ho era d’Abilena, durant el pontificat d’Anàs i Caifàs, Joan, fill de Zacaries, rebé la paraula de Déu al desert, i anà per tota la comarca del Jordà predicant un baptisme de conversió per obtenir el perdó dels pecats.
Complia el que hi ha escrit al llibre del profeta Isaïes: «Una veu crida en
el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí. S’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una
plana, i el terreny escabrós serà una vall, i tothom veurà la salvació de Déu».
Al ir, iba llorando, / llevando la semilla; / al
volver, vuelve cantando, / trayendo sus gavillas. R.
Lectura de la carta del apóstol san Pablo a los Filipenses (Fl 1,46.8-11)
Hermanos: Siempre que rezo por todos vosotros, lo hago con gran alegría.
Porque habéis sido colaboradores míos en la obra del Evangelio, desde el
primer día hasta hoy. Ésta es mi convicción: que el que ha inaugurado entre
vosotros una empresa buena la llevará adelante hasta el día de Cristo Jesús.
Testigo me es Dios de lo entrañablemente que os echo de menos, en Cristo Jesús. Y ésta es mi oración: que vuestro amor siga creciendo más y más
en penetración y en sensibilidad para apreciar los valores. Así llegaréis al día
de Cristo limpios e irreprochables, cargados de frutos de justicia, por medio de Cristo Jesús, a gloria y alabanza de Dios.
Evangelio según san Lucas (Lc 3,16)
En el año quince del reinado del emperador Tiberio, siendo Poncio Pilato gobernador de Judea, y Herodes virrey de Galilea, y su hermano Felipe
virrey de Iturea y Traconítide, y Lisanio virrey de Abilene, bajo el sumo
sacerdocio de Anás y Caifás, vino la palabra de Dios sobre Juan, hijo de Zacarías, en el desierto.
Y recorrió toda la comarca del Jordán, predicando un bautismo de conversión para perdón de los pecados, como está escrito en el libro de los oráculos del profeta Isaías: «Una voz grita en el desierto: Preparad el camino
del Señor, allanad sus senderos; elévense los valles, desciendan los montes
y colinas; que lo torcido se enderece, lo escabroso se iguale. Y todos verán
la salvación de Dios.»
COMENTARI
LECTURES DE LA
MISSA DIÀRIA
쮿 Dilluns (쏔 Terrassa) (litúrgia
hores: 2a setm.): Is 35,1-10 /
Sl 84 / Lc 5,17-26 쮿 dimarts:
Is 40,1-11 / Sl 95 / Mt 18,1214 쮿 dimecres: Is 40,25-31 /
Sl 102 / Mt 11,28-30 쏔 dijous: Is 41,13-20 / Sl 144 / Mt
11,11-15 쮿 divendres: Is 48,
17-19 / Sl 1 / Mt 11,16-19
쮿 dissabte: Sir 48,1-4.9-11 / Sl
79 / Mt 17,10-13 쮿 diumenge
vinent, III d’Advent (lit. hores: 3a
setm.): So 3,14-18a / Is 12,26 / Fl 4,4-7 / Lc 3,10-18.
Lectura del libro de Baruc (Ba 5,19)
Jerusalén, despójate de tu vestido de luto y aflicción y vístete las galas
perpetuas de la gloria que Dios te da; envuélvete en el manto de la justicia
de Dios y ponte en la cabeza la diadema de la gloria del Eterno, porque Dios
mostrará tu esplendor a cuantos viven bajo el cielo. Dios te dará un nombre
para siempre: «Paz en la justicia» y «Gloria en la piedad». Ponte en pie, Jerusalén, sube a la altura, mira hacia el oriente y contempla a tus hijos, reunidos de oriente a occidente a la voz del Santo, gozosos invocando a Dios.
A pie se marcharon, conducidos por el enemigo, pero Dios te los traerá con
gloria, como llevados en carroza real.
Dios ha mandado abajarse a todos los montes elevados y a las colinas encumbradas, ha
mandado llenarse a los barrancos hasta allanar
el suelo, para que Israel camine con seguridad,
guiado por la gloria de Dios. Ha mandado al
boscaje y a los árboles aromáticos hacer sombra a Israel. Porque Dios guiará a Israel con
alegría a la luz de su gloria, con su justicia y
su misericordia.
Convertir-se
L
’evangelista Lluc fa un paral·lelisme entre la vinguda i el ministeri de
Joan Baptista i el de Jesús. Joan Baptista va ser el precursor de Jesús. Lluc descriu la vocació de Joan, emmarcant-la en
la història del món pagà i del poble d’Israel (1-2) i dóna a la seva predicació un
abast universal (6). Segons Lluc, la història té un sentit sagrat. La vocació de Joan
en rebre la Paraula de Déu al desert té
com a perspectiva una gran missió: crida a una conversió radical i a rebre el perdó dels pecats. Amb aquest fi, Joan Baptista instaura un baptisme ritual que manifesta la iniciativa de Déu en la salvació.
El Baptista ve, segons la cita d’Isaïes
(40,3-5), a preparar el camí del Senyor
predicant la conversió i exigint fruits que
siguin proves d’aquesta conversió (8-9).
L’Advent torna a situar-nos davant
l’immens horitzó de salvació de tota la
humanitat, a la qual Déu ha enviat el seu
Fill. Però cal rebre’l! El Baptista demana que li preparem el camí: «Obriu una
ruta al Senyor, prepareu-li el camí!» Enmig de la vida difícil i sovint desconcertada, Joan Baptista convidava a canviar
el cor i a trobar el camí de Déu, quins
passos calia fer perquè la vida de tothom
estigués regida per l’amor i la generositat de Déu i no pas per la duresa i el tancament. La conversió ens obre al verita-
ble amor i el posa en pràctica. L’ésser
humà és cridat a posar-se al servei de la
fraternitat universal segons l’Evangeli de
Jesús. L’oracle d’Isaïes, citat per Joan
Baptista («i tothom veurà la salvació de
Déu», v. 6), es realitzarà a través de nous
precursors que vulguin preparar els camins del Senyor, com va fer-ho Joan
Baptista. La Paraula de Déu no escull
com a mitjà ordinari els poders d’aquest
món, ni tan sols els eclesiàstics, sinó els
homes i les dones de fe que, com Joan
Baptista, preguen en la solitud i l’aridesa
del desert, o sigui, des de la independència de tot poder humà.
Ignasi Ricart
10 de desembre de 2006
Pàgina 3
E N T R E V I S TA
JESÚS, VIDA I CAMÍ
Lluc, l’historiador
L
’única data absoluta de què es disposa sobre l’inici de l’activitat pública de Jesús és la que senyala
el començament de l’activitat de Joan Baptista a la regió del Jordà: «L’any quinzè del regnat de Tiberi Cèsar
(Lluc 3,1). En aquest text (3,1-2), l’evangelista —a
l’estil dels historiadors de l’època— posa en connexió aquesta data relativa al màxim mandatari de l’imperi amb altres autoritats polítiques menors i dependents d’aquell: Ponç Pilat, governador romà de la
província de Judea (26-36 dC), Herodes Antipes, tetrarca de Galilea (4 aC-39 dC); Filip, tretarca d’Iturea
i Traconítida (4 aC-34 dC); Lisànies, tretarca d’Abilene (14 dC?-37 dC). També s’esmenten les màximes
autoritats religioses jueves, Annàs i Caifàs, gendre d’aquell, que ocuparen el càrrec de gran sacerdot els anys,
respectivament, 6-15 i 18-36 dC. Englobant totes
aquestes dades ens movem en un període comprès entre els anys 26 i 34 dC.
A quin any de l’era cristiana correspon l’any quinzè
de Tiberi? L’any 28 dC sembla ser el preferible i encaixa, a més, amb la referència a la primera Pasqua
que Jesús celebra a Jerusalem, segons l’Evangeli de
Joan (2,13).
Aquesta Pasqua va caure en dimarts dia 30 de març
(o potser dimecres 28 d’abril) de l’any 28 dC.
En Lc 3,23 l’evangelista comenta que «Jesús va començar el seu ministeri quan tenia uns trenta anys». Si va
néixer l’any 7/6 aC, això voldria dir que l’any 27/28 dC,
a l’inici del seu ministeri, Jesús hauria tingut entre trenta-tres i trenta-cinc anys.
Armand Puig i Tàrrech
(Jesús. Un perfil biogràfic. Edicions Proa, pàg. 205 i s.)
EN PAREJA
«Triunfar... con lo que
nos queda»
I
tzhak Perlman es un célebre violinista. A los cuatro años enfermó
de poliomielitis. Le cuesta andar. Debutó a los 19 años en Nueva
York. Fue director de las orquestas filarmónicas de Nueva York,
Chicago, Filadelfia y Los Ángeles. Colaboró en la película La lista de
Schlinder. Este año 2006 ha dado un concierto en Barcelona para apoyar la integración de las personas con alguna minusvalía, con el lema:
«La música... no hace diferencias».
En 1995 interpretó un concierto para violín de Beethoven, en
Nueva York. Perlman atravesó el escenario con dificultad. Llegó a su
silla. Desató las abrazaderas de sus piernas. Recogió una y extendió
la otra hacia adelante. Colocó el violín bajo su barbilla. Iba a dar la
señal al director de la orquesta, cuando vio que una cuerda de su violín estaba rota. Los presentes adivinaron lo trabajoso y molesto que
sería para él tener que levantarse, retirarse, reparar el instrumento y
regresar. Sin embargo, Perlman no se movió de la silla. Cerró los
ojos unos instantes. Después, hizo señal al director que podía empezar e interpretó todo el concierto... ¡con sólo tres cuerdas! Había
recompuesto en su interior la digitación, los cambios de cuerda, los
saltos y las combinaciones... ¡Al final, una ovación ensordecedora!
Perlman levantó el arco de su violín pidiendo silencio y, con una sonrisa, dijo:
—«Ya ven ustedes… Algunas veces, la tarea del artista —y de toda persona— es la de averiguar… ¡cuánta música podemos hacer...
con aquello que nos queda!»
—¡Cuántas personas han sido capaces de ir adelante, de superar lo
insuperable, con voluntad y esfuerzo, con sufrimiento y lágrimas…
—Y es que: ¡Cuánto podemos hacer con... lo que nos queda!
J. M. Alimbau
SANTORAL
10. c Diumenge II d’Advent. Santa
Eulàlia (o Eulària) de Mèrida, vg. i mr.
(s. III); Mare de Déu de Loreto (1294), patrona de l’aviació; santa Júlia, vg. i mr.;
sant Melquíades, papa (africà, 311-314) i
mr.; sant Gregori III, papa (siríac, 731741); sant Trobat, mr.; beat Jeroni de
Sant’Angelo in Vado, prev. mínim.
11. Dilluns. Sant Damas I, papa (hispànic, 366-384), venerat a Argelaguer;
sant Pau de Narbona, bisbe; sant Sabí,
bisbe; sant Daniel Estilita, monjo siríac;
santa Ida, vg.; santa Maria Meravelles de
Jesús, vg.
12. Dimarts. Santa Joana Francesca de
Chantal (1572-1641), rel. viuda, fund. saleses a Annecy (1610); Mare de Déu de
Guadalupe (Mèxic); sant Sinesi, mr.; beat Jaume de Viterbo, bisbe (agustinià);
beat Joan Marinonio, prev. teatí.
13. Dimecres. Santa Llúcia (s. III-IV), vg.
i mr. a Siracusa (Sicília); santa Otília,
vg. benedictina (s. VIII); sant Aubert, bisbe.
14. Dijous. Sant Joan de la Creu
(† 1591), prev. carmelità (reformador de
l’orde) i doctor de l’Església; sants Just
i Abundi, mrs. a Baeza; sant Diòscor,
noi mr.; sant Nicasi, bisbe i mr.
15. Divendres. Sant Valerià, bisbe;
sant Urber, prev. a Osca; santa Cristiana
(Nina), esclava mr.; santa Sílvia, verge;
beat Bonaventura de Pistoia, prev. servita.
16. Dissabte. Sant Josep Manyanet
(1833-1901), prev. d’Urgell, nat a Tremp,
fund. Fills i Filles de la Sgda. Família (SF,
1870); sants Ananies, Azaries i Misael,
joves companys de Daniel; santa Albina,
vg. i mr.; santa Adelaida (o Alícia) de Borgonya (s. X); beata Maria dels Àngels, vg.
carmelitana.
El respeto, después
de la palabra amor
a palabra respeto es, quizá, la
segunda más importante del
diccionario de la pareja (la primera es el amor, claro está), y así lo
expresa el escritor Josep Maria Gironella: «El amor y el respeto son
las dos muletas indispensables para conseguir que la pareja humana soporte la convivencia». Con
todo, mantener el amoroso respeto a lo largo de toda una vida no es
tarea fácil. Hay que aplicarse.
La comunicación fluida juega
aquí un papel muy importante,
porque ya sabemos que «el matrimonio es, por ejemplo, cincuenta años de conversación», según
oportuna cita de Julián Marías.
También el erudito académico
Martí de Riquer pregunta a las parejas que quieren casarse «si tienen tema de conversación para
cincuenta años».
Por algo será que todos coinciden en que la comunicación verbal
entre cónyuges es fundamental. De
hecho, es la queja que oigo más
veces en la consulta: la incomunicación de la pareja.
En la relación se producen situaciones inesperadas con las que
hay que contar, como pueden ser
los problemas de salud de uno de
los cónyuges o un quebranto económico que desestabilice los ingresos de la pareja.
También hay que contar con
los enemigos de la auténtica intimidad. Algo así como: juntos, pero no revueltos.
La excesiva intimidad, auténticamente intrusiva en la vida del
otro, puede ser peligrosa. Y no
sólo en el ámbito mental del consorte, violando su íntima personalidad, sino también con una descarada intromisión en el espacio
físico privativo del otro.
L
Dr. Paulino Castells
En pareja (nueva edición),
Planeta, Booket, 2006
왘 BERNABÉ DALMAU
Per viure
l’Advent
L
’Advent és el temps litúrgic
de preparació del Nadal, però
so-brepassa la preparació immediata a la solemnitat, perquè ens
recorda la situació permanent del
cristià que espera la vinguda
del Senyor. Per tant, l’Advent és,
en certa manera, com un paradigma de tota la vida cristiana. Per
precisar-nos-ho, el P. Bernabé
Dalmau, monjo de Montserrat,
acaba de treure un llibre que, amb
el títol Viure l’Advent (Centre de
Pastoral Litúrgica, col. «Emaús»,
73), pretén alternar les explicacions litúrgiques amb els eixos
bíblics que en fonamenten l’espiritualitat, i al mateix temps fa incursions en l’art, la pietat popular
i el folklore.
Com es pot viure un Advent
autèntic en la societat actual?
Evidentment, cal prestar atenció
per superar la inclinació al consumisme que en aquestes dates
pot ofegar la solidaritat amb els
necessitats i l’esperit de la litúrgia. La millor manera d’obtenirho és fixar-se en la riquesa doctrinal que ens ofereix la litúrgia
mateixa i assimilar-la a través d’una pregària personal, però oberta al sentit comunitari de la vida
cristiana.
Així, doncs, cal anar contracorrent?
Sí, però sense crispacions i oferint sempre els aspectes positius
que ens dóna la celebració del
Nadal. L’encarnació de Jesucrist
és el gran regal amb què Déu Pare mostra el seu amor immens a la
Humanitat. Per tant, tots els gestos
de delicadesa envers els nostres
familiars i envers els més necessitats han de prolongar la generositat de Déu tan ben expressada, ja
en l’Evangeli, per l’ofrena dels
pastors i dels mags.
Aleshores, com ens pot ajudar
a viure l’Advent, aquest llibre?
El llibre vol ser un comentari extens al Prefaci II d’Advent, que
ens parla de l’acció de gràcies
per la vinguda del Crist, de la
joia de la preparació del Nadal i
del paper que en la primera vinguda del Senyor tingueren els
oracles dels profetes, el testimoniatge de Joan Baptista i la mort
de Maria, la Mare Verge. Així, de
la mà de la litúrgia mateixa, ens
obrim a la dimensió teologal del
compromís cristià.
Òscar Bardají i Martín
Pàgina 4
10 de desembre de 2006
AGENDA
ESGLÉSIA DIOCESANA
왘 CRÒNICA
Comiat de Mn. Josep Casas. Va ser
el passat diumenge 19 de novembre
a l’església de la Mare de Déu de
Montserrat de Clariana, al fins aquell
moment rector de les parròquies de
Sant Marçal, la Gornal i Clariana.
L’eucaristia va ser presidida pel vicari general, Mn. Jaume Berdoy i
acompanyada per la coral de l’Arboç. Després, uns dos-cents feligresos acompanyaren el mossèn en un
dinar de germanor oferint-li diversos
records en agraïment.
왘 PUBLICACIONS I WEB
Material de treball de l’objectiu
diocesà. Al portal web del Bisbat hi
trobareu el material que s’ha preparat per a treballar en els diferents
grups i moviments l’objectiu diocesà
clicant el cartell de l’objectiu diocesà, a la dreta. És un material que
posa l’accent sobre la dimensió de la
coresponsabilitat. www.bisbatsant
feliu.org
왘 CULTURA
Nou CD de nadales de l’Escolania
de Montserrat. En la festivitat de
santa Cecília, patrona de la música,
va sortir al carrer el CD «El Nostre
Nadal», el darrer treball de l’Escolania de Montserrat, que inclou 18
cançons nadalenques harmonitzades
Jornades de formació i animació pastoral Llobregat. Es van celebrar els
passats dies 13-16 de novembre a l’auditori del col·legi Verge de la Salut de
Sant Feliu de Llobregat. A les quatre sessions hi va haver una assistència
mitjana d’unes cent persones.
per a veus blanques i orquestra, i que
ha estat dirigit per Joaquim Piqué
i Calvo. Inclou el poema musical
del mateix nom que va composar el
mestre Francesc Civil i Castellví
(1895-1990) especialment per a l’Escolania, i que va dedicar al aleshores
director, P. Ireneu Segarra.
Missa i concert de Nadal. Diumenge 17 desembre a les 12 h, a càrrec
de l’agrupació musical Sant Josep
Obrer. Plaça Galicia, s/n, de Sant
Boi de Llobregat. Tel. 93 640 18 40.
Festival de nadales. Dissabte dia
16, a les 17 h, a l’església parroquial
de Sant Antoni Maria Claret. Organitza el «Centre Juvenil Claret».
Participen grups d’infants d’entre 7
i 14 anys. És oberta la participació
però cal inscriure’s abans.
Pessebre vivent parlat a les Gunyoles del Penedès. 30a edició. Els
dies 17, 24, 25 i 26 de desembre i 1,
7 i 14 de gener, de 18.00 a 19.30 h.
L’organitza i promou la societat la
Torre en col·laboració amb la parròquia sant Salvador de les Gunyoles.
Informació, tel. 93 897 01 98 o bé
www.pessebre.net
Amics de l’orgue de Sitges. El proper diumenge dia 17, a les 18 h, a la
parròquia de Sant Bartomeu i Santa
Tecla (Sitges), concert de Nadal, a
càrrec de l’Agrupació Polifònica de
Vilafranca. Interpretaran fragments
del Messies de G. F. Häendel i nadales. Entrada: aportació econòmica
voluntària.
Concert Amics de l’Orgue a Collbató. Dissabte, 16 de desembre, a les
21 h, concert de Nadal amb la Coral
de la Passió (Esparreguera), Coral La
Falguera (Collbató) i Coral l’Amarant (Bigues i Riells).
Recés de joves. Organitzat per
la JARC del Penedès i Joves
Cristians del Garraf, el dia 29
d’octubre va tenir lloc a la residència Mare Ràfols de Vilafranca. Hi van participar una
quinzena de joves, a partir de
20 anys, que desenvolupen alguna responsabilitat pastoral en
el camp de la pastoral de joventut (catequistes de confirmació,
animadors de grups de postconfirmació, iniciadors...) en les
parròquies i moviments de la
zona del Penedès i el Garraf. El
tema del recés va ser «Pertinença i Corresponsabilitat», seguint
l’objectiu de la diòcesi de Sant
Feliu per a aquest curs.
CONSTRUIR IGLESIA
Oráculos de «Renaixença» (II)
E
s la ausencia de vitalidad de nuestra Iglesia
lo que nos hace desear nuevos «renacimientos». El paso primero y necesario será, evitando
todo tipo de disimulo y engaño, reconocer nuestra realidad tal y como es. Si nuestros ojos están
realmente sanos, no debemos tener miedo a la
verdad, porque verán los defectos como posibilidad de crecimiento y descubrirán las virtudes como dones y regalos del Espíritu.
Los oráculos del III Isaías nos proporcionan
tres imágenes expresivas de sendas facetas de
un pueblo falto de vida: andar como ciegos, las
hojas marchitas llevadas por el viento y la ciudad despoblada.
No es que el pueblo ciego no ande, sino que
«avanza a tientas» (Is 59,10). No ver nada o no
ver con claridad nos hace dar pasos inseguros,
nos hace tropezar de vez en cuando, sufrir algún golpe y acabar con alguna herida, girar en
redondo y volver atrás, tantear caminos, ir con
miedo, seguir lentamente. Aceptamos que nunca en esta historia andaremos bajo la más nítida claridad. Pero, no necesitamos en nuestra
Iglesia mucha más luz?; no es verdad que nuestros planes y acciones parecen a veces intentos
sucesivos y frustrados? O más bien es que buscamos luz dónde no puede haber y no miramos
donde realmente hay?
Las hojas un día tuvieron su primavera y su
verano. Los primeros golpes de frío las han marchitado y un vendaval se las ha llevado. Porque
la fidelidad y la justicia del pueblo no era tan
pura como para poder hacer frente a la crisis de
un invierno de la historia (cfr. Is 64,5).
En nuestra Iglesia muchos, marchitada su
fe, han sido llevados por fuertes vientos hacia otros lugares, lejos de la vida y del empuje de aquel árbol que intenta vivir de la misma savia.
El hecho de que una ciudad esté llena de gente, no quiere decir que en ella haya vida: puede
parecer incluso un desierto (cfr. Is 64,9).
Porque hay vida dónde hay humanidad plena,
perdón y amor de Dios, hermandad y comunión, alegría compartida y esperanza. Actividad
y movimiento en la Iglesia no es necesaria-
mente signo de Vida. Las críticas sistemáticas
de unos contra otros, la sospecha constante, la
amargura de la acusación y la desconfianza
continua, vacían la ciudad, matan y hacen de
ella un desierto de soledad.
Elegía de esperanza:
No sabemos, Señor,
qué o quién nos ha traído aquí.
Más allá de todo error,
de todo rencor y de cualquier ignorancia,
querríamos recoger con nuestros labios
los gemidos de todos los hermanos,
que, amándola, sufren con la Iglesia.
Escucha nuestra plegaria atrevida y humilde:
concédenos una grieta de luz,
un pequeño aliento de vida
y algunos hermanos,
que quieran llenar de tu amor
los vacíos de todas las soledades.
Amén.
† Agustí Cortés Soriano
Obispo de Sant Feliu de Llobregat
Director: Josep Torrente i Bruna - Edició: Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació, Pl. de la Vila 11, 1r, 08980 Sant Feliu de Llobregat; Tel. 936 327 630; Fax 936 327 631; A/e: [email protected] - Web: www.bisbatsantfeliu.org
Dip. legal B. 3028-1958 - Realització: ALTÉS arts gràfiques, s.l.