Luca Giordano (1634-1705Tancred i Clorinda 2,23 x 0,94 m Aula

Luca Giordano (1634-1705Tancred i Clorinda
2,23 x 0,94 m
Aula Magna. Universitat de Barcelona. Edifici Històric
Dipòsit del Museu del Prado, núm. P-5264
Aquesta obra del napolità Luca Giordano probablement formava part d’una
sèrie de pintures basada en el poema renaixentista La Gerusalemme liberata,
l’obra més famosa de Torquato Tasso (1544-1595). Aquest poema èpic
s’estructura en vint cants i el seu tema és el setge de Jerusalem per part dels
cristians durant la Primera Croada (1095). L’objectiu principal de l’obra, en
consonància amb les tesis de la Contrareforma catòlica, és la defensa de la fe
cristiana davant de l’amenaça del perill turc. La font principal d’aquesta història
és el poema Historia Belli Sacri del cronista medieval Guillem de Tiro, però
també té en compte altres fonts èpiques, com per exemple la Ilíada d’Homer o
l’Eneida de Virgili.
Aquesta pintura de Luca Giordano es basa en el Cant I de La Gerusalemme
liberata, que narra com Tancred, després d’haver lluitat victoriosament contra
els perses, calma la set en una font, on troba Clorinda, una atractiva guerrera
persa, de la qual s’enamora perdudament, fet que desencadenarà una tragèdia.
L’estructura formal de la pintura de Luca Giordano s’organitza en tres plans
paral·lels formats successivament per Clorinda, Tancred i el petit Eros, que
llança la sageta que enllaçarà amorosament el cor dels dos protagonistes.
Giordano, conegut com a Luca fa presto, per la rapidesa amb què treballava,
va adquirir un estil que fusionava la manera dels venecians i la dels romans,
combinant la magnificència de Paolo Veronese amb la «gran manera» de
Pietro da Cortona. L’any 1692 va arribar a Espanya, on durant una dècada va
treballar intensivament a El Escorial, al Palacio del Buen Retiro i a Toledo.
D’aquesta obra es diu que és una obra de qualitat mediocre i amb la probable
intervenció de col·laboradors. Es podria datar entorn de 1695, és a dir, l’època
en què Luca Giordano treballa a El Escorial.
(IS)
Bibliografia
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
ALCOLEA BLANCH, Santiago, «Otto bozetti di Luca Giordano per gli afreschi
perduti del Casón del Buen Retiro», Seicento napoletano: Arte, costume e
ambiente, Roberto Pane (ed.), Milà, Edizioni di Comunità, 1984, p. 273-289.
ANDRÉS, Gregorio de, «Correspondencia epistolar entre Carlos II y el prior del
monasterio de El Escorial P. Alonso de Talavera sobre las pinturas al fresco de
Lucas Jordán (1692-1694)», Documentos para la historia del monasterio de San
Lorenzo el Real de El Escorial, El Escorial, Imprenta del Real Monasterio, 1965,
t. VIII, p. 209-289.
ARES ESPADA, S. L., Il Soggiorno spagnolo di Luca Giordano, tesi doctoral
inèdita, Bolonya, Università di Bologna, 1954-1955.
CARR, Dawson W., Luca Giordano at the Escorial: The Frescoes for Charles II,
3 vols., Nova York, New York University Press, 1987.
FERRARI, Oreste, i SCAVIZZI, Giuseppe, Luca Giordano. L'opera completa, 2
vols., Nàpols, Electa, 2000.
FERRARI, Oreste, i SCAVIZZI, Giuseppe, Luca Giordano. Nuove ricerche e inediti,
Nàpols, Electa, 2003.
FRANCKE, Angelika, Luca Giordano. Die Fresken in Spanien in Auftrag Karls II,
tesi doctoral inèdita, Munster, 1993.
GUTIÉRREZ PASTOR, Ismael, i ARRANZ OTERO, José Luis, «La decoración de
San Antonio de los Portugueses (1660-1702)», Anuario del Departamento de
Historia y Teoría del Arte (uam), vol. XI, 1999, p. 211-249.
JORDÁN DE URRÍES Y DE LA COLINA, Javier, «Luca Giordano en el Palacio Real
de Aranjuez», Reales Sitios, any XLI, n. 159, 2004, p. 60-73.
LÓPEZ TORRIJOS, Rosa, Lucas Jordán en el Casón del Buen Retiro. La Alegoría
del Toisón de Oro, Madrid, Ministeri de Cultura, 1985.
Luca Giordano y España, cat. exp., Madrid, Patrimoni Nacional, 2002.
MENA MARQUÉS, Manuela B., Dibujos italianos del siglo XVII, «Museo del
Prado. Catálogo de dibujos», Madrid, Museu del Prado, Ministeri de Cultura,
1983, t. vi.
MENA MARQUÉS, Manuela B., «El napolitano Lucas Jordán en el Escorial», Los
frescos italianos de El Escorial, Mario di Giampaolo (coord.), Madrid, Electa,
1993, p. 203-214.
RODRÍGUEZ RICO, Carmen, «Aportaciones y precisiones sobre obras de Luca
Giordano», Goya, n. 285, 2001, p. 339-355.
SANCHO, José Luis, «Ianus Rex. `Otra cara' de Carlos II y del Palacio Real de
Aranjuez: Morelli y Giordano en el despacho antiguo del rey», Reales Sitios,
any XXXIX, n. 154, 2002, p. 34-45.
ÚBEDA DE LOS COBOS, Andrés, «Luca Giordano y Carlos II», Cortes del barroco.
De Bernini y Velázquez a Luca Giordano, cat. exp., Madrid, seacex, Patrimoni
Nacional, 2003.