Decret 79/2005 - Diari Oficial de la Comunitat Valenciana

12884
19 04 2005
DISPOSICIONS ADDICIONALS
DOGV - Núm. 4.988
DISPOSICIONES ADICIONALES
Primera. Incidència en els plans generals o modificacions de planejament en tramitació
Els plans generals o les modificacions d’aquests que afecten
l’àmbit d’actuació i que es troben en tramitació amb anterioritat a
l’aprovació d’aquest Pla d’acció territorial, hauran d’ajustar-s’hi
amb caràcter previ a l’aprovació d’aquest, sempre que no hagen
sigut objecte d’exposició pública.
Primera. Incidencia en los Planes Generales o modificaciones de
planeamiento en tramitación
Los Planes Generales o sus modificaciones que afecten al ámbito de actuación y que se encuentren en tramitación con anterioridad
a la aprobación de este Plan de Acción Territorial, deberán ajustarse a éste con carácter previo a su aprobación, siempre y cuando no
hayan sido objeto de exposición pública.
Segona. Modificacions del traçat o de la solució tècnica adoptada
Segunda. Modificaciones del trazado o de la solución técnica adoptada
Durante la redacción de los proyectos de construcción de los
distintos tramos de la infraestructura se podrán plantear alternativas
al trazado o a la solución técnica inicialmente prevista (túnel, falso
túnel, acueducto, sifón, etc.), siempre y cuando la nueva propuesta
se realice con la finalidad de minorar posibles afecciones ambientales y no suponga un incremento significativo en el coste de la obra,
derivado de un aumento sustancial de la longitud del trazado o de
un proceso constructivo más complejo. Si la alternativa al trazado
propuesta se sale del ámbito inicial del corredor, su aprobación se
ajustará a lo dispuesto en el artículo 8 de esta normativa.
Durant la redacció dels projectes de construcció dels distints
trams de la infraestructura es podran plantejar alternatives al traçat
o a la solució tècnica inicialment prevista (túnel, fals túnel, aqüeducte, sifó, etc.), sempre que la nova proposta es realitze amb la
finalitat de minorar possibles afeccions ambientals i no comporte
un increment significatiu en el cost de l’obra, derivat d’un augment
substancial de la longitud del traçat o d’un procés constructiu més
complex. Si l’alternativa al traçat proposada se n’ix de l’àmbit inicial del corredor, l’aprovació s’haurà d’ajustar al que disposa l’article 8 d’aquesta normativa.
Conselleria de Territori i Habitatge
Conselleria de Territorio y Vivienda
DECRET 79/2005, de 15 d’abril, del Consell de la
Generalitat, de declaració del Paisatge Protegit de la
Desembocadura del Millars. [2005/X4085]
DECRETO 79/2005, de 15 de abril, del Consell de la
Generalitat, de declaración del Paisaje Protegido de la
Desembocadura del Millars. [2005/X4085]
El riu Millars és el curs fluvial més important de la província de
Castelló, tant en cabal com en longitud. El seu naixement se situa
sobre els 1.600 metres d’altitud, a la província de Terol. Ja a la
Comunitat Valenciana, discorre per les comarques de l’Alt Millars i
la Plana Baixa, i capta aigües vessants del massís de Penyagolosa i
de les serres d’Espadà i de Pina. Desemboca a la mar Mediterrània,
entre els termes municipals d’Almassora i Burriana, i constitueix en
el tram final el límit intercomarcal entre la Plana Baixa i la Plana
Alta.
Es tracta d’un riu amb règim típicament mediterrani, sotmés per
tant a fluctuacions intenses de cabal entre les temporades seques i
plujoses. Al llarg de la comarca de l’Alt Millars, el riu discorre fortament encaixat entre les estructures geològiques mesozoiques. A
partir de Fanzara suavitza el pendent i comença a obrir-se cap a la
planura litoral. La desembocadura està formada per un con
al·luvial, tancat superficialment per un cordó de graves, trencat
només pels efectes dels temporals de llevant sobre la línia de costa.
El río Millars es el curso fluvial más importante de la Provincia
de Castellón, tanto en caudal como en longitud. Su nacimiento se
sitúa sobre los 1.600 metros de altitud, en la Provincia de Teruel.
Ya en la Comunidad Valenciana, discurre por las comarcas de Alt
Millars y la Plana Baixa, captando aguas vertientes del macizo de
Penyagolosa y de las Sierras de Espadán y de Pina. Desemboca en
el mar Mediterráneo, entre los términos municipales de Almazora y
Burriana, constituyendo en su tramo final el límite intercomarcal
entre la Plana Baixa y la Plana Alta.
Se trata de un río con régimen típicamente mediterráneo, sometido por tanto a fluctuaciones intensas de caudal entre las temporadas secas y lluviosas. A lo largo de la comarca de Alt Millars, el río
discurre fuertemente encajado entre las estructuras geológicas
mesozoicas. A partir de Fanzara suaviza su pendiente y comienza a
abrirse hacia la planicie litoral. La desembocadura está formada por
un cono aluvial, cerrado superficialmente por un cordón de gravas,
roto sólo por los efectos de los temporales de levante sobre la línea
de costa.
Entre los términos municipales de Villarreal y Almazora el río
discurre encajado entre materiales geológicos recientes. Este tramo,
incluido en el Paisaje Protegido, muestra un notable valor paisajístico y ecológico como ambiente de ribera bien conservado en
muchos lugares, en un contexto territorial densamente poblado e
intervenido por el hombre. Se trata de un ambiente apreciado por
los habitantes de la zona como lugar tradicional de esparcimiento y
desahogo, enriquecido por parajes de uso público de profundo significado social para los municipios.
En el tramo final del río, entre la población de Almazora y la
desembocadura en el mar, el curso fluvial adquiere una notable
importancia ecológica por la formación de lagunas poco profundas,
ricas en vegetación acuática y subacuática y en comunidades helofíticas, junto con especies y comunidades más típicas de las riberas
y cauces fluviales. Estas últimas, conforme se acercan a la costa,
van convirtiéndose en juncales y prados húmedos y en comunidades psammófilas.
La presencia más o menos permanente de agua ha permitido la
existencia de una fauna con una elevada diversidad de especies,
algunas de ellas de gran interés para la conservación. Abundantes y
variadas son las comunidades de aves: anátidas, ardeidas, láridos,
Entre els termes municipals de Vila-real i Almassora el riu discorre encaixat entre materials geològics recents. Aquest tram,
inclòs en el paisatge protegit, mostra un notable valor paisatgístic i
ecològic com a ambient de ribera ben conservat en molts llocs, en
un context territorial densament poblat i intervingut per l’home. Es
tracta d’un ambient apreciat pels habitants de la zona com a lloc
tradicional d’esplai i esbargiment, enriquit per paratges d’ús públic
de profund significat social per als municipis.
Al tram final del riu, entre la població d’Almassora i la desembocadura al mar, el curs fluvial adquireix una notable importància
ecològica per la formació de llacunes poc profundes, riques en
vegetació aquàtica i subaquàtica i en comunitats helofítiques, juntament amb espècies i comunitats més típiques de les riberes i llits
fluvials. Aquestes últimes, a mesura que s’acosten a la costa, es
converteixen en jonqueres i prats humits i en comunitats psammòfiles.
La presència més o menys permanent d’aigua ha permés
l’existència d’una fauna amb una elevada diversitat d’espècies,
algunes d’aquestes de gran interés per a la conservació. Abundants
i variades són les comunitats d’aus: anàtids, ardeids, làrids, limíco-
DOGV - Núm. 4.988
19 04 2005
les i passeriformes palustres estan presents en els diversos ambients
generats pels gradients de salinitat provocats per l’entrada ocasional d’aigua marina.
Per aquestes raons, aquest tram final del riu està inclòs, amb la
denominació Desembocadura del Millars, en el Catàleg de Zones
Humides de la Comunitat Valenciana, aprovat per Acord de 10 de
setembre de 2002, del Consell de la Generalitat.
No obstant això, les primeres mesures de protecció sobre la
desembocadura del Millars daten de molt abans. Ja en 1985 la Conselleria d’Agricultura i Pesca hi va prohibir la caça per l’interés
ecològic de la zona humida, fet que va ser referendat per la declaració de refugi de caça el 12 de novembre de 1996, efectuada per la
llavors Conselleria de Medi Ambient.
Des del 9 de maig de 2000, la zona humida de l’esmentada
desembocadura està declarada, per Acord del Consell de la Generalitat, com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (zona ZEPA),
d’acord amb la Directiva 79/409/CEE, de 2 d’abril de 1979, del
Consell, relativa a la conservació de les aus silvestres. La zona, així
mateix, va ser inclosa, per Acord de 10 de juliol de 2001, del Consell de la Generalitat, entre els llocs d’interés comunitari (LIC) de
la Comunitat Valenciana, per raó de la Directiva 92/43/CEE, de 21
de maig de 1992, del Consell, relativa a la conservació dels hàbitats
naturals i de la fauna i flora silvestres.
L’abundància d’aigua a la zona potser va determinar la ubicació
de diversos assentaments humans històrics, que avui formen part
del patrimoni arqueològic. Entre altres, poden citar-se el Torrelló
de Boverot, que s’adscriu al bronze ibèric (Almassora), el poblat de
Vinarragell, d’adscripció ibericomedieval (Burriana), el Castell
d’Almançor, també medieval (Almassora), o l’assentament eneolític de Vil·la Filomena (Vila-real).
Més recents, encara que d’elevat valor patrimonial i religiós,
són les ermites de la Mare de Déu de Gràcia (Vila-real) i de Santa
Quitèria (Almassora), ambdues molt apreciades per la població
local. Aquests edificis religiosos són nucli d’importants espais d’ús
públic. A Vila-real es tracta de l’àrea coneguda com el Termet o la
Mare de Déu de Gràcia, dotada d’equipaments públics com a àrees
de protecció natural, itineraris d’educació ambiental, aula de la
natura, alberg juvenil, equipaments hostalers, piscina i espais lliures d’ús públic. En el cas d’Almassora, l’ermita de Santa Quitèria
és el centre d’un complex que inclou espais riberencs d’ús públic,
aula de la natura i dotacions hostaleres.
D’altra banda, el riu, per la seua elevada capacitat d’evacuació
de cabals en cas d’avingudes, garanteix la seguretat de les poblacions per les quals discorre, en reduir considerablement el risc
d’inundació.
En l’actual conformació del riu i de la seua desembocadura té
molt a veure l’acció humana a través de la història, que ha configurat ambients nous i diversos. Juntament a aquest efecte positiu
s’observen distints impactes ambientals negatius que han de controlar-se, com els abocaments de residus sòlids, el pasturatge excessiu
i els abocaments líquids amb eutrofització de les aigües, entre
altres. Tot això en el context territorial de la Plana, caracteritzat per
la seua intensa dinàmica agrícola, urbana i industrial.
El règim del paisatge protegit ha d’atendre aquesta realitat territorial i, en conseqüència, no es configura en forma estàtica, sinó
que estableix les bases per a un mecanisme de gestió activa basat
en una atenció especial als processos econòmics, socials i territorials que són responsables de l’evolució del sistema i de la seua
adaptació a les noves realitats històriques.
La Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’Espais
Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, inclou la figura de
paisatge protegit com especialment indicada per a la conservació i
la gestió racional d’ambients significatius per la relació harmoniosa
entre l’activitat humana i l’ambient físic.
El règim de gestió de l’espai protegit propugna l’ús sostenible
dels recursos naturals, i s’inclou en aquest concepte una important
funció social derivada de l’estudi, l’ensenyament i el gaudi ordenat
dels seus valors ambientals i culturals.
Per tot això, complits els tràmits procedimentals prevists en
l’article 49 bis de la Llei de Govern Valencià, a proposta del conse-
12885
limícolas y paseriformes palustres están presentes en los diversos
ambientes generados por los gradientes de salinidad provocados
por la entrada ocasional de agua marina.
Por estas razones, dicho tramo final del río está incluido, con la
denominación Desembocadura del Millars, en el Catálogo de Zonas
Húmedas de la Comunidad Valenciana, aprobado por Acuerdo de
10 de septiembre de 2002, del Consell de la Generalitat.
No obstante, las primeras medidas de protección sobre la
desembocadura del Millars datan de mucho antes. Ya en 1985, la
Conselleria de Agricultura y Pesca prohibió la caza en la misma
por el interés ecológico de la zona húmeda, lo que fue refrendado
por la declaración de Refugio de Caza el 12 de noviembre de 1996,
efectuada por la entonces Conselleria de Medio Ambiente.
Desde el 9 de mayo de 2000, el humedal de la citada desembocadura está declarado, por Acuerdo del Consell de la Generalitat, como
Zona de Especial Protección para las Aves (zona ZEPA), de acuerdo
con la Directiva 79/409/CEE, de 2 de abril de 1979, del Consejo,
relativa a la Conservación de las Aves Silvestres. La zona, asimismo,
fue incluida, por Acuerdo de 10 de julio de 2001, del Consell de la
Generalitat, entre los Lugares de Interés Comunitario (LIC) de la
Comunidad Valenciana, en virtud de la Directiva 92/43/CEE, de 21
de mayo de 1992, del Consejo, relativa a la Conservación de los
Hábitats Naturales y de la Fauna y Flora Silvestres.
La abundancia de agua en la zona quizá determinó la ubicación
de varios asentamientos humanos históricos, que hoy forman parte
del patrimonio arqueológico. Entre otros, pueden citarse el Torrelló
de Boverot, de adscripción bronze-ibérica (Almazora), el poblado
de Vinarragell, de adscripción ibérico-medieval (Burriana), el Castell de Almançor, también medieval (Almazora), o el asentamiento
eneolítico de Villa Filomena (Villarreal).
Más recientes, aunque de elevado valor patrimonial y religioso,
son las ermitas de la Virgen de Gracia (Villarreal) y de Santa Quiteria (Almazora), ambas muy apreciadas por la población local.
Estos edificios religiosos son el núcleo de importantes espacios de
uso público. En Villarreal se trata del área conocida como El Termet-Virgen de Gracia, dotada de equipamientos públicos como
áreas de protección natural, itinerarios de educación ambiental, aula
de la naturaleza, albergue juvenil, equipamientos hosteleros, piscina y espacios libres de uso público. En el caso de Almazora, la
ermita de Santa Quiteria es el centro de un complejo que incluye
espacios ribereños de uso público, aula de la naturaleza y dotaciones hosteleras.
Por otra parte, el río, dada su elevada capacidad de evacuación
de caudales en caso de avenidas, garantiza la seguridad de las
poblaciones por las que discurre, al reducir considerablemente el
riesgo de inundación.
En la actual conformación del río y de su desembocadura tiene
mucho que ver la acción humana a través de la historia, que ha configurado ambientes nuevos y diversos. Junto a este efecto positivo
se aprecian distintos impactos ambientales negativos que deben
controlarse, tales como los vertidos de residuos sólidos, el pastoreo
excesivo y los vertidos líquidos con eutrofización de las aguas,
entre otros. Todo ello en el contexto territorial de la Plana, caracterizado por su intensa dinámica agrícola, urbana e industrial.
El régimen del Paisaje Protegido debe atender a esta realidad
territorial y, en consecuencia, no se configura en forma estática,
sino que sienta las bases para un mecanismo de gestión activa basado en una atención especial a los procesos económicos, sociales y
territoriales que son responsables de la evolución del sistema y de
su adaptación a las nuevas realidades históricas.
La Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunidad Valenciana, contempla la
figura de Paisaje Protegido como especialmente indicada para la conservación y la gestión racional de ambientes significativos por la
relación armoniosa entre la actividad humana y el ambiente físico.
El régimen de gestión del espacio protegido propugna el uso
sostenible de los recursos naturales, incluyendo en este concepto
una importante función social derivada del estudio, la enseñanza y
el disfrute ordenado de sus valores ambientales y culturales.
Por todo ello, cumplidos los trámites procedimentales previstos
en el artículo 49 bis de la Ley de Gobierno Valenciano, a propuesta
12886
19 04 2005
ller de Territori i Habitatge, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i després de la deliberació del
Consell de la Generalitat, en la reunió del dia 15 d’abril de 2005,
DECRETE
DOGV - Núm. 4.988
del conseller de Territorio y Vivienda, conforme con el Consejo
Jurídico Consultivo de la Comunidad Valenciana y previa deliberación del Consell de la Generalitat, en la reunión del día 15 de abril
de 2005,
DECRETO
Article 1. Objecte
De conformitat amb el que estableix l’article 13 de la Llei
11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’Espais Naturals
Protegits de la Comunitat Valenciana, es declara el Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars, i s’estableix per a aquest un
règim especial de protecció per raó de la llei esmentada.
Artículo 1. Objeto
De conformidad con lo establecido en el artículo 13 de la Ley
11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat, de Espacios Naturales
Protegidos de la Comunidad Valenciana, se declara el Paisaje Protegido de la Desembocadura del Millars, estableciéndose para el mismo
un régimen especial de protección en virtud de la citada Ley.
Article 2. Àmbit territorial
1. El Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars comprén una extensió de 424,65 hectàrees dels termes municipals
d’Almassora, Burriana i Vila-real; els seus límits són els següents:
Artículo 2. Ámbito territorial
1. El Paisaje Protegido de la Desembocadura del Millars comprende una extensión de 424,65 hectáreas de los términos municipales de Almazora, Burriana y Villarreal, siendo sus límites los
siguientes:
a) Tramo fluvial inferior:
El límite del Paisaje Protegido coincide con el límite de la zona
húmeda Desembocadura del Millars, así denominada en el Catálogo
de Zonas Húmedas de la Comunidad Valenciana, aprobado por
Acuerdo de 10 de septiembre de 2002, del Consell de la Generalitat.
b) Tramo fluvial superior:
Continuando la delimitación anterior en sentido aguas arriba del
Millars, el límite del espacio protegido continúa en la forma
siguiente:
– En el término municipal de Almazora, dicha delimitación coincide con el límite del suelo no urbanizable protegido (protección de
cauces y protección especial adosado al anterior), definido en el
vigente planeamiento urbanístico del municipio, hasta alcanzar la
autopista A-7, desde donde continúa por el límite de dominio público
hidráulico y posteriormente engloba la zona de protección especial de
suelo no urbanizable. Dentro de dicho término municipal, el eje de
Betxí-Borriol constituye el límite del Paisaje Protegido por el oeste.
– En el término municipal de Villarreal, el límite del espacio
protegido coincide con el linde del suelo no urbanizable de protección medioambiental y sistemas generales y equipamientos diversos, definido en la zona por el vigente planeamiento urbanístico del
municipio hasta alcanzar la autopista A-7, desde donde continúa
por el límite de dominio público hidráulico hasta alcanzar una acequia que retoma hasta llegar al eje de Betxí-Borriol. Dentro de
dicho término municipal, el eje de Betxí-Borriol constituye el límite del Paisaje Protegido por el oeste.
2. La delimitación gráfica del Paisaje Protegido figura como
anexo de este decreto.
a) Tram fluvial inferior:
El límit del paisatge protegit coincideix amb el límit de la zona
humida Desembocadura del Millars, així denominada en el Catàleg
de Zones Humides de la Comunitat Valenciana, aprovat per Acord
de 10 de setembre de 2002, del Consell de la Generalitat.
b) Tram fluvial superior:
Si seguim la delimitació anterior en sentit aigües amunt del
Millars, el límit de l’espai protegit continua de la forma següent:
– Al terme municipal d’Almassora, aquesta delimitació coincideix amb el límit del sòl no urbanitzable protegit (protecció de llits
i protecció especial adossat a l’anterior), definit en el vigent planejament urbanístic del municipi, fins a arribar a l’autopista A-7, des
d’on continua pel límit de domini públic hidràulic i posteriorment
engloba la zona de protecció especial de sòl no urbanitzable. Dins
d’aquest terme municipal, l’eix de Betxí/Borriol constitueix el límit
del paisatge protegit per l’oest.
– Al terme municipal de Vila-real el límit de l’espai protegit
coincideix amb el límit del sòl no urbanitzable de protecció
ambiental i sistemes generals i equipaments diversos, definit a la
zona pel vigent planejament urbanístic del municipi fins a arribar a
l’autopista A-7, des d’on continua pel límit de domini públic
hidràulic fins a arribar a una séquia que reprén fins a arribar a l’eix
de Betxí/Borriol. Dins d’aquest terme municipal, l’eix de
Betxí/Borriol constitueix el límit del paisatge protegit per l’oest.
2. La delimitació gràfica del paisatge protegit figura com a
annex d’aquest decret.
Article 3. Règim de protecció
El règim de protecció del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars, que serà desenvolupat pel Pla Rector d’Ús i Gestió
de l’Espai Protegit, està dirigit a les següents finalitats:
a) Conservar, regenerar, si és el cas, i incrementar el valor
ecològic i paisatgístic dels hàbitats naturals i seminaturals de la
zona humida, llit fluvial i ribera.
b) Conservar i millorar els paisatges harmònics generats per la
interacció històrica entre el medi natural i l’activitat humana.
c) Protegir i conservar el patrimoni cultural constituït pels elements arqueològics, arquitectònics i etnològics presents a la zona,
de conformitat amb les disposicions contingudes en la Llei 4/1998,
d’11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià.
d) Promoure la gestió racional i l’ús sostenible dels citats recursos ambientals i culturals, en el marc d’una estratègia de desenvolupament sostenible.
e) Fomentar específicament l’ús social de l’espai protegit per
mitjà de l’estudi, l’ensenyament i el gaudi ordenat dels valors
ambientals, paisatgístics i culturals, i promou, així mateix, el turisme sostenible en relació amb aquests.
Artículo 3. Régimen de protección
El régimen de protección del Paisaje Protegido de la Desembocadura del Millars, que será desarrollado por el Plan Rector de Uso
y Gestión del Espacio Protegido, está dirigido a las siguientes finalidades:
a) Conservar, regenerar, en su caso, e incrementar el valor ecológico y paisajístico de los hábitats naturales y seminaturales de
humedal, cauce fluvial y ribera.
b) Conservar y mejorar los paisajes armónicos generados por la
interacción histórica entre el medio natural y la actividad humana.
c) Proteger y conservar el patrimonio cultural constituido por
los elementos arqueológicos, arquitectónicos y etnológicos presentes en la zona, de conformidad con las disposiciones contenidas en
la Ley 4/1998, de 11 de junio, de la Generalitat, del Patrimonio
Cultural Valenciano.
d) Promover la gestión racional y el uso sostenible de los citados recursos ambientales y culturales, en el marco de una estrategia
de desarrollo sostenible.
e) Fomentar específicamente el uso social del espacio protegido
mediante el estudio, la enseñanza y el disfrute ordenado de los
valores ambientales, paisajísticos y culturales, promoviendo, asimismo, el turismo sostenible en relación con los mismos.
DOGV - Núm. 4.988
19 04 2005
f) Integrar l’exercici dels usos econòmics i socials del sòl, tant
els presents en l’actualitat com aquells que puguen derivar-se de les
finalitats de l’espai protegit, amb els objectius de conservació del
medi ambient i del paisatge, i que permeten la seua evolució futura
atenent els canvis en la realitat econòmica, social i territorial dels
municipis. Estan en aquest cas l’activitat agrícola, l’edificació residencial existent i les construccions, equipaments i serveis relacionats amb l’ús públic del medi.
g) Integrar, de la mateixa manera, els usos i aprofitaments dels
recursos naturals renovables i no renovables, amb especial atenció
al recurs hídric.
h) Aconseguir i mantenir un adequat nivell de quantitat i qualitat de les aigües superficials, per evitar qualsevol actuació que puga
ser causa de la seua degradació.
i) Corregir progressivament els impactes negatius existents
sobre els hàbitats i el paisatge, per mitjà de la regeneració
d’ambients degradats i la intervenció sobre els processos naturals i
artificials susceptibles de provocar-los.
j) Fomentar la participació pública i privada en la gestió de
l’espai protegit.
k) Promoure la coordinació i la concurrència d’iniciatives entre
la Generalitat, les administracions local i estatal, les institucions de
la Unió Europea i el sector privat, en les matèries relatives a la gestió del paisatge protegit.
12887
f) Integrar el ejercicio de los usos económicos y sociales del
suelo, tanto los presentes en la actualidad como aquellos que puedan derivarse de las finalidades del espacio protegido, con los objetivos de conservación del medio ambiente y del paisaje, permitiendo su evolución futura atendiendo a los cambios en la realidad económica, social y territorial de los municipios. Están en este caso la
actividad agrícola, la edificación residencial existente y las construcciones, equipamientos y servicios relacionados con el uso
público del medio.
g) Integrar, de la misma manera, los usos y aprovechamientos
de los recursos naturales renovables y no renovables, con especial
atención al recurso hídrico.
h) Conseguir y mantener un adecuado nivel de cantidad y calidad de las aguas superficiales, evitando cualquier actuación que
pueda ser causa de su degradación.
i) Corregir progresivamente los impactos negativos existentes
sobre los hábitats y el paisaje, mediante la regeneración de ambientes degradados y la intervención sobre los procesos naturales y artificiales susceptibles de provocarlos.
j) Fomentar la participación pública y privada en la gestión del
espacio protegido.
k) Promover la coordinación y la concurrencia de iniciativas
entre la Generalitat, las Administraciones local y estatal, las instituciones de la Unión Europea y el sector privado, en las materias
relativas a la gestión del Paisaje Protegido.
Article 4. Règim de gestió
La gestió del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars
correspon a la conselleria competent per raó de la matèria, sense
perjudici que aquesta gestió puga delegar-se totalment o parcial als
ajuntaments dels municipis afectats territorialment per l’espai protegit, d’acord amb el que estableix l’article 48 de la Llei 11/1994,
de 27 de desembre, de la Generalitat, d’Espais Naturals Protegits de
la Comunitat Valenciana.
Artículo 4. Régimen de gestión
La gestión del Paisaje Protegido de la Desembocadura del
Millars corresponde a la Conselleria competente por razón de la
materia, sin perjuicio de que dicha gestión pueda delegarse total o
parcialmente en los Ayuntamientos de los municipios afectados
territorialmente por el espacio protegido, conforme a lo establecido
por el artículo 48 de la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la
Generalitat, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunidad
Valenciana.
Article 5. Pla Rector d’Ús i Gestió
1. La conselleria competent per raó de la matèria elaborarà i tramitarà un Pla Rector d’Ús i Gestió del Paisatge Protegit de la
Desembocadura del Millars, el qual, en desenvolupament del règim
de protecció establit per aquest decret, serà el marc dins del qual
s’executaran les activitats directament relacionades amb la gestió
de l’espai protegit.
2. L’abast, el contingut, els efectes i la tramitació d’aquest Pla
Rector s’hauran d’ajustar al que estableixen, amb caràcter genèric,
els articles 37 a 41 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la
Generalitat, d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Artículo 5. Plan Rector de Uso y Gestión
1. La Conselleria competente por razón de la materia elaborará
y tramitará un Plan Rector de Uso y Gestión del Paisaje Protegido
de la Desembocadura del Millars, el cual, en desarrollo del régimen
de protección establecido por este decreto, será el marco dentro del
que se ejecutarán las actividades directamente relacionadas con la
gestión del espacio protegido.
2. El alcance, contenido, efectos y tramitación de dicho Plan
Rector se ajustarán a lo establecido, con carácter genérico, por los
artículos 37 a 41 de la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la
Generalitat, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunidad
Valenciana.
Article 6. Consell de Participació
1. Es crea el Consell de Participació del Paisatge Protegit de la
Desembocadura del Millars, com a òrgan col·legiat col·laborador i
assessor de la conselleria competent per raó de la matèria en la gestió de l’espai protegit.
2. Les funcions del Consell de Participació són les establides,
amb caràcter genèric, per l’article 50 de la Llei 11/1994, de 27 de
desembre, de la Generalitat, d’Espais Naturals Protegits de la
Comunitat Valenciana. Per raó d’aquestes funcions, el Consell de
Participació constitueix un òrgan consultiu, assessor i representatiu,
i és, així mateix, una via per a canalitzar les iniciatives de les distintes administracions i agents, públics i privats, relacionats amb la
gestió del paisatge protegit en els àmbits administratiu, econòmic,
social i cultural.
3. El Consell de Participació del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars es composa de 16 membres, els quals s’allisten a continuació:
a) El president nat del Consell de Participació.
b) El president del Consell de Participació.
c) Un representant per cadascun dels ajuntaments els municipis
dels quals estiguen afectats territorialment pel paisatge protegit.
Artículo 6. Consejo de Participación
1. Se crea el Consejo de Participación del Paisaje Protegido de
la Desembocadura del Millars, como órgano colegiado colaborador
y asesor de la Conselleria competente por razón de la materia en la
gestión del espacio protegido.
2. Las funciones del Consejo de Participación son las establecidas, con carácter genérico, por el artículo 50 de la Ley 11/1994, de
27 de diciembre, de la Generalitat, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunidad Valenciana. En razón de dichas funciones, el
Consejo de Participación constituye un órgano consultivo, asesor y
representativo, siendo, asimismo, un cauce para canalizar las iniciativas de las distintas Administraciones y agentes, públicos y privados, relacionados con la gestión del Paisaje Protegido en los ámbitos administrativo, económico, social y cultural.
3. El Consejo de Participación del Paisaje Protegido de la
Desembocadura del Millars se compone de 16 miembros, los cuales
se relacionan a continuación:
a) El Presidente nato del Consejo de Participación.
b) El Presidente del Consejo de Participación.
c) Un representante por cada uno de los Ayuntamientos cuyos
municipios estén afectados territorialmente por el Paisaje Protegido.
12888
19 04 2005
DOGV - Núm. 4.988
d) Un representant de la Diputació Provincial de Castelló.
e) Un representant de la Conselleria de Territori i Habitatge.
f) Un representant de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació.
g) Un representant de la Conselleria de Cultura, Educació i
Esport.
h) Un representant de la Conselleria d’Infraestructures i Transport.
i) Un representant de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
j) Un representant del Servei Provincial de Costes a Castelló.
Demarcació de Costes a València.
k) Un representant dels propietaris privats de terrenys inclosos
en l’àmbit del paisatge protegit.
l) Un representant de les entitats locals de regs vinculades a
l’àrea.
m) Dos representants de les associacions vinculades a la conservació i l’estudi de la natura o el patrimoni cultural.
4. President nat del Consell de Participació:
De conformitat amb el Decret 264/2004, de 3 de desembre, del
Consell de la Generalitat, pel qual es modifica la composició de les
Juntes Rectores dels Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana, el
conseller competent en matèria de medi ambient, serà president nat
del Consell de Participació. Quan assistisca a les reunions exercirà
la presidència de la sessió amb veu i vot, fins i tot diriment, i tindrà
tots els drets i les obligacions que puguen correspondre a qualsevol
membre del Consell.
5. El president del Consell de Participació.
a) El president del Consell de Participació serà nomenat pel
conseller competent en medi ambient, i el nomenament podrà
recaure en un dels membres del Consell.
b) En absència del president nat, les funcions d’aquest durant
las sessions seran assumides pel president.
6. El secretari del Consell de Participació, que serà nomenat pel
conseller competent en matèria de medi ambient, podrà ser un
membre del Consell de Participació, o siga una persona al servei de
les administracions autonòmica o local.
7. El funcionament intern del Consell de Participació es regirà
per un reglament de funcionament que aprovarà el mateix Consell,
la proposta del qual serà redactada pel secretari d’aquest. Fins a la
aprovació del reglament expressat, el funcionament del Consell es
regirà d’acord amb la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim
Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
8. Per a la correcta execució de les seues funcions, el Consell de
Participació podrà organitzar-se en les comissions que calguen.
Amb caràcter permanent o temporal, aquestes comissions podran
exercir per delegació del Consell, al qual donaran compte de les
seues activitats, determinades funcions d’informe, proposta, assessorament i seguiment sobre matèries concretes de la gestió del paisatge protegit.
d) Un representante de la Diputación Provincial de Castellón.
e) Un representante de la Conselleria de Territorio y Vivienda.
f) Un representante de la Conselleria de Agricultura, Pesca y
Alimentación.
g) Un representante de la Conselleria de Cultura, Educación y
Deporte.
h) Un representante de la Conselleria de Infraestructuras y
Transporte.
i) Un representante de la Confederación Hidrográfica del Júcar.
j) Un representante del Servicio Provincial de Costas en Castellón. Demarcación de Costas en Valencia.
k) Un representante de los propietarios privados de terrenos
incluidos en el ámbito del Paisaje Protegido.
l) Un representante de las entidades locales de riegos vinculadas al área.
m) Dos representantes de las asociaciones vinculadas a la conservación y estudio de la naturaleza o el patrimonio cultural.
4. Presidente nato del Consejo de Participación:
De conformidad con el Decreto 264/2004, de 3 de diciembre,
del Consell de la Generalitat, por el que se modifica la composición
de las Juntas Rectoras de los Parques Naturales de la Comunidad
Valenciana, el conseller competente en materia de medio ambiente
será presidente nato del Consejo de Participación. Cuando asista a
sus reuniones ostentará la Presidencia de la sesión con voz y voto,
incluso dirimente, teniendo todos los derechos y obligaciones que
puedan corresponder a cualquier miembro del Consejo.
5. El presidente del Consejo de Participación.
a) El presidente del Consejo de Participación será nombrado
por el conseller competente sobre medio ambiente, pudiendo recaer
el nombramiento en uno de los miembros del Consejo.
b) En ausencia del presidente nato, las funciones de éste durante las sesiones serán asumidas por el Presidente.
6. El secretario del Consejo de Participación, que será nombrado por el conseller competente en materia de medio ambiente,
podrá ser un miembro del Consejo de Participación, o bien una persona al servicio de las Administraciones Autonómica o Local.
7. El funcionamiento interno del Consejo de Participación se
regirá por un Reglamento de funcionamiento que aprobará el
mismo Consejo, cuya propuesta será redactada por el Secretario del
mismo. Hasta la aprobación del expresado Reglamento, el funcionamiento del Consejo se regirá de acuerdo con la Ley 30/1992, de
26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones
Públicas y del Procedimiento Administrativo Común.
8. Para el correcto desempeño de sus cometidos, el Consejo de
Participación podrá organizarse en las Comisiones que fueran necesarias. Con carácter permanente o temporal, dichas Comisiones
podrán ejercer por delegación del Consejo, al que darán cuenta de
sus actividades, determinadas funciones de informe, propuesta, asesoramiento y seguimiento sobre materias concretas de la gestión
del Paisaje Protegido.
Article 7. Finançament del paisatge protegit
Per a la gestió del Paisatge Protegit de la Desembocadura del
Millars, el Consell de la Generalitat habilitarà els crèdits oportuns,
sense perjudici de les aportacions materials de què puguen disposar
els ajuntaments implicats i altres administracions o entitats, tant
públiques com privades, interessades a col·laborar en aquesta gestió.
Artículo 7. Financiación del Paisaje Protegido
Para la gestión del Paisaje Protegido de la Desembocadura del
Millars, el Consell de la Generalitat habilitará los créditos oportunos, sin perjuicio de las aportaciones materiales que puedan disponer los Ayuntamientos implicados y otras Administraciones o entidades, tanto públicas como privadas, interesadas en colaborar en
dicha gestión.
Article 8. Règim d’infraccions i sancions
El règim jurídic sancionador en l’àmbit del Paisatge Protegit de
la Desembocadura del Millars serà el que estableixen els articles
del 52 al 60 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Artículo 8. Régimen de infracciones y sanciones
El régimen jurídico sancionador en el ámbito del Paisaje Protegido de la Desembocadura del Millars será el establecido por los artículos 52 a 60 de la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat,
de Espacios Naturales Protegidos de la Comunidad Valenciana.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Es faculta el conseller de Territori i Habitatge perquè, en el
marc de les seues competències, dicte les disposicions necessàries
per a l’execució i el desenvolupament del present decret.
DISPOSICIONES FINALES
Primera
Se faculta al conseller de Territorio y Vivienda para que, en el
marco de sus competencias, dicte las disposiciones necesarias para
la ejecución y el desarrollo del presente decreto.
DOGV - Núm. 4.988
19 04 2005
12889
Segona
Aquest decret entrarà en vigor el mateix dia de la publicació en
el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Segunda
Este decreto entrará en vigor el mismo día de su publicación en
el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Tercera
D’acord amb l’article 41, apartat 4, de la Llei 11/1994, de 27 de
desembre, de la Generalitat, d’Espais Naturals Protegits de la
Comunitat Valenciana, el Pla rector d’Ús i Gestió s’aprovarà en el
termini màxim de dos anys des de l’entrada en vigor del present
decret.
Tercera
De acuerdo con el artículo 41, apartado 4, de la Ley 11/1994,
de 27 de diciembre, de la Generalitat, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunidad Valenciana, el Plan Rector de Uso y Gestión se aprobará en el plazo máximo de dos años desde la entrada
en vigor del presente decreto.
Valencia, 15 de abril de 2005
València, 15 d’abril de 2005
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Territori i Habitatge,
RAFAEL BLASCO CASTANY
El presidente de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Territorio y Vivienda,
RAFAEL BLASCO CASTANY
19 04 2005
0K
40
88,0
89,0
Quad
ra
í
78,4
82,7
80,9
d'Alma
87,8
la
87,8
As
da
nd
o
54,0
mb
la
la
82,3
72,6
76,2
de
71,6
Mu
80,8
lons
Dob
dels
ra
Llop
rete
dels
í
Cam
lí
Mo
l
A-7
í
Millars
Llop
Kv
Kv
lí
Mo
400
mí
Camí
Cas
l
Ond
58,3
54.3
de
Fundació Flors
63,9
Pesc
adors
57,1
l'E
CV-20
rm
1
Melilla
73,8
Ma
dri
ga
l
K.439
ita
52,9
69,3
Kv
52.7
a
dels
uello
66
62,2
4426000
Senda
76,0
73,6
73,4
46.2
64,1
67,4
2
54,2
47,7
65,9
46,7
46.2
67,0
b
3
58,4
Se
rià
el Corral Roig
Todagrés
Bellot
la Bòvila
64,8
68,7
74,0
Cam
63,4
de
45.5
ny
56,6
lcam
61,7
p
47,6
52,4
í
Mira
56,1
58,1
tils
51,8
59,0
Bello
59,0
Institut de F.P.
Miralcamp
57,6
t
42.1
44,9
fàbrica de paper
Camí
Camí
45,6
Vila-real
42.8
Villarreal
85.9
48,0
el Poble Sec
52,8
54,9
58,5
62,6
56,9
743000
744000
K.440
Camí
Betxí
745000
746000
ANEXO
DELIMITACIÓN DEL PAISAJE PROTEGIDO DE
LA DESEMBOCADURA DEL MIJARES
Hoja 1
Escala:
250
0
250
500
750
1000
1250
1500 Meters
40.8
magatzems de taronja
53,3
els Evangelistes
747000
748000
Leyenda
Límite propuesto
Núcleos urbanos
Límite municipal
Vías de comunicación
Curvas de nivel
Caminos
4425000
69,7
Rà
4425000
de
l
Camí
lju
de
Assegador
í
d'And
l'A
Cam
55.7
dri
Ma
l
rià
nd
d'A
de
ny
Se
eal
63,2
79,9
da
al
mí
de
Ca
Vila-r
a
69,9
57,5
Molí Bisb
de
68,6
r
73,5
Cuq
a
58.0
62,3
ets
g
telló
Pou del Pilar
rn
se
de
Camí del
Fo
As
73,8
Pantanet de
Santa Quitèria
Vell
ga
Ca
400
4427000
ls
Vell
72,7
4426000
Ermita de San
a
61,6
68,4
Camí
73,3
del
Riu
On
Torre Selmo
72,2
Pescadors
Kv
53.0
Vora
s
4427000
Ond
lar
M a d r i g a l
77,6
79,3
bla
67,8
75,3
o
ad
m
de
cementeri
65,8
Camí
Ra
í
e l
77,4
Kv
ra
m
rs
67,0
62,2
ls
Vo
58,7
Ca
illa
Mil
68,3
a
de
e
Santa Quitèria
u
club de tenis
77,9
Miralcamp
M
telló
K.438
73,8
íd
u
74,2
Zirconio
76,1
66
Camí
Ri
ita
í
la Revolta de Roca
a
m
57.4
rm
m
81,9
da
M a d r i g a l
66
Riu
l'E
Ca
Cas
73,0
78,8
79,1
Quitèria
61.6
de 57,4
Vo
ra
Vell
de
e l
mí
de
79,5
l
Sen
Ca
69,0
72,3
75,9 Cam
í
83,7
85,0
ràdio
80,6
-real
Onda
de
Séquia Major
81,8
75,8
Vila
88,5
Ca
62,3
Castelló de la Plana 8 km
77,6
de
s d'Onda
65,8
Ri
Vell
bla
57,8
Santa
65,7
de
84,9
88,1
de
am
Camí del
Mig
mí
Camí
aR
62,6
Ca
81,0
Vor
67,6
Vila-real 1.5 km
A-7
83,8
í de
.
67,8
el Termet
de
m
Kv
4428000
la Ganya
Assut de Vila-real
77,9
bla
66,0
67,5
71,4
49,8
400
Mig
Ermita de la Mare
de Déu de Gràcia
47,8
Riu
Molí
Paquero
Cam
del
58,0
ra
79,5
lco
Ca
65,5
Santa Quitèria
71,6
l'A
Riu
83,5
92,4
Rambla
Kv
Camí
72,6
K.437
84,3
83,1
86,9
60,9
m
88,4
Finca dels Pobres
400
78,9
75,5
Madrigal
ràdio
71,2
75,0
81,9
ra
76,1
el
sub.
63,2
37,2
70,3
70,5
72,5
Onda
a
ros
70,3
72,4
83,5
77,6
Vo
Muse
Ra
Vora
e
ra
68,2
Riu
94,7
Vo
71,6
74,6
la Florida
Castelló
73,1
75,5
de
í
Finca dels Pelleros
64,6d
41,6
71,3
í
rs
76,1
76,7
í
46,7
m
93,0
Cam
Cam
47,0
72,4
77,9
Sega
82,0
Riu Milla
Camí
66,3
44,5
73,0
72,2
Ca
4428000
dors
78,1
94,5
90,2
o
45,6
de
73,4
73,3
Car
87,5
Riu
96,5
K.436
76,6
61,6
ra
Fond
A n i m e t e s
61,5
l e s
63,2
67,8
lco
sub.
77,7
78,1
66,0
62,2
l'A
80,8
71,3
76,6
84,0
89,0
ra
46,3
74,4
78,0
mí
68,6
de
92,4
Ca
mí
it
92,0
Vo
la Llum de Tol
Riu
64,4
Ca
Ple
87,7
de
63,1
67,2
70,6
62,2
Camí
76,5
da
ra
mí
94,7
00,6
ros
51,6
80,4
80,8
Viu
Vo
Ca
se
68,6
69,1
67,2
74,2
84,9
da
65,4
67,6
69,2
82,8
del
92,0
95,2
Sen
64,3
89,8
94,1
el Torrelló
B e n a d r e s s a
68,2
A7
de
r
do
ga
se
Fo
87,5
49,6
63,8
71,0
de
Ra
63,1
65,8
57,1
lla
65,5
ra
rera
el Boverot
70,7
56,0
62,8
64,2
82,5
85,0
Sen
77,8
a
Ped
Vora
84,4
92,4
Rat
65,4
67,8
lco
88,8
94,3
97,5
la
63,3
71,0
76,5
76,4
í de
67,7
K.435
76,6
62,8
Cam
65,8
66,5
71,9
75,5
77,9
Pla
67,6
67,8
72,6
4429000
í
67,8
72,9
78,0
l'A
m
Rambl
Ca
96,8
100,6
78,1
77,4
del
de
93,2
72,4
77,4
79,9
89,7
100,6
s
86,9
86,5
95,9
la
78,3
79,5
65,3
%
103,2
72,4
75,3
79,9
í
81,3
66,9
res
78,6
79,4
Cam
mí
67,8
1 km
Ca
73,9
Llad
0
10
ta
Co
tlla
67,2
71,1
71,9
76,9
de
Ra
a
93,5
ig
70,6
73,0
Benadressa
mí
78,8
78,6
ud
nm
102,3
79,1
80,4
98,0
lar
Ca
tlla
78,0
70,6
75,4
78,6
Vi
98,3
d'E
3
Camí de la Ra
77,0
80,2
83,9
Boverot
í
K.434
67,7
Castelló de la Plana
Cam
82,2
63,5
93,6
74,1
72,2
80,4
73,5
el Pla de Museros
80,6
96,1
71,6
77,9
75,2
81,7
82,2
101,6
103,4
400 Kv.
72,3
ssora
86,2
103,3
106,1
73,0
dels
Ratlla
82,8
91,6
96,4
75,8
72,4
76,0
da
la
78,9
ora
75,0
73,1
72,4
83,8
86,1
98,5
l'Alc
75,4
82,0
85,8
de
66,5
bla
102,5
107,6
104,1
4429000
78,3
Vila-real 7,7 km
83,5
82,5
76,4
4430000
Ram
4430000
Cam
92,8
Mas de Villaescusa
a
189
75,8
74,8
77,1
82,1
98,2
-real
102,5
CV75,8
83,9
85,4
78,5
75,3
Mas de Petit
la
Vila
106,6
78,4
81,0
96,0
101,1
114,1
81,9
A-7
100
Cota
nal
Ca
jar de Baix
86,2
88,0
91,2
98,2
79,2
78,4
76,7
3.5 km
Vora
91,2
96,8
104,4
78,6
77,0
78,9
77,2
69,3
102,3
de
Pou de Pere Pasqual
78,8
78,5
81,7
85,8
95,9
101,7
108,3
113,8
17,4
87,1
87,3
Castelló de la Plana
6
81,6
92,9
71,3
100,8
CV-189
ra
76,6
94,3
116,2
104,7
83,0
85,4
de
Quad
111,4
80,9
85,2
Mas de Donyana
92,1
81,3
Sen
97,3
83,1
81,7
83,3
88,1
78,0
de
82,6
82,0
82,4
89,4
v
l'Alcora 17 km
0K
de
del
93,0
40
84,9
4431000
95,5
82,9
86,4
Benadressa
98,0
Mas de Pessudo
93,2
7,2
82,2
85,1
100,4
77,6
87,1
83,5
85,4
96,6
83,1
84,7
B e n a d r e s s a
ra
Malvestit
del
98,9
73,0
748000
84,9
87,9
93,0
93,1
138 Kv.
N
747000
v
la
75,0
115,4
116,2
746000
95,6
de
na
Ca
nal
Ca
mb
100,4
nc
74,3
í
745000
rra
m
96,1
75,7
Ra
Ba
Ca
120,2
123,6
4431000
744000
Co
743000
5,8
DOGV - Núm. 4.988
Quad
12890
19 04 2005
de
lco
Camí Rea
47.2
ra
47.7
cia
ia
lèn
Va
Se
a
jor
n
go
d'Almassora
%
i
Da
o
qu
ia
de
Se
er
rc
Te
%
Kv
%
181
0
or
ia Maj
Séqu
66
ia
Ma
a
r
66
ia
u
Pa
nta
Sa
mí
Ma
Kv
la
17,8
17,5
Sé
qu
16,5
de
lau
Pa
de
ia
qu
Sé
a
nd
Ta
la
de
o
a
an
Su
bir
les
Nu
de
ia
de
Ca
er
rc
Te
qu
u
mí
21,9
18,4
18,7
Ca
rn
ència - Vinaròs
iss
ers
21,9
Sé
No
na
olí
l M
rin
18,3
ia de
18,7
Ca
dre
ye
Molí de Matella
21,8
e
l C
%
21,1
26,2
22,3
19.3
r
de
24,7
C a r i n y e n a
í de
í de
ls
d
Cam
mí
K. 3
Séqu
mí
24,8
23,4
Ca
24,8
Cam
Ca
bir
Su
qu
Ca
Sé
ia
qu
23.8
Almassora 4,5 ekm
la
ny
Sé
25.4
de
Se
rs
rnis
se
ao
an
de
ia
les
Nu
Séquia
la
de
arr
oD
art
Qu
%
v
r
25.1
les Solades
22,4
22.9
de Pa
lau
a
Ma
nd
Se
er
m
Ta
de
ny
Jus
21.7
la S
ny
de
Se
er
rc
Te
%
s
o
Ca
T a ní dedla a
24,4
Burriana 3,5 km
o
Riu
4423000
de
la
Burriana 3 km
26,7
Vora
ers
els Vintens
27.0
3
K. 60
í de
23,1
20,6
24,6
les
Penyetes
Ca
mí
de
ls
%
747000
748000
749000
750000
ANEXO
DELIMITACIÓN DEL PAISAJE PROTEGIDO DE
LA DESEMBOCADURA DEL MIJARES
Hoja 2
Escala:
250
0
250
500
750
1000
1250 Meters
Vo
Carniss
de
26.8
26.8
27.2
í de
rs
dels
Mitjà
Vila-real 3 km
31,6
Ca
24.2
u
Nules 8,5 km
Cam
Milla
26.1
No
a
Cam
23.2
Riu
u
olí
0K
No
22.1
re
22
olí
24.7
ed
Séq
lM
lM
san
de
26.1
27.8
el Barranc de Pitoto
de
26.5
ia
de
Baix
qu
ia
28.7
lC
jor
Sé
K.4
el Xop de Nius
de
Ma
a)
24.9
mí
uia
nd
fàbrica de
ceràmica
27.0
Ca
28,3
Nules 7.5 km
mí
ia
bir
Ta
re
2
32,8
Ca
qu
ny
28.1
26.3
Vila-real 1,5 km
ana
(o de la
ed
C a r i n y e n a
1
Juss
Sé
N
a
an
lC
lte
29.4
Su
27.4
K.61
Estació de Vila-real 4 km
Baix
de
ana
y
en
ed
rS
rce
Te
ny
qu
s
ule
de
Molí de la
Roqueta
27,9
d'Alm
asso
ny
de
Se
rre
r
ny
de
Se
n
go
Se
art
Qu
29.4
qu
29.0
28.8
S a
24.4
27.5
no
Sé
33.4
27.7
K. 56
Panyet dels
Arbones
era
Molí del Pont del Corrent
30,8
30,8
CV
-
ia
ed
rS
rce
lla
mí
40
ste
28.8
Ca
Vo
o
rr
de
Alqueria de la Monja
33,1
de
art
Da
Se
Cant
Camí
Qu
30.7
185
Porcelanosa
31.3
er
la
4424000
Sé
r
40
CV-
35,3
31.0
Camí de
21.9
lC
a
Sé
31.0
K. 57
N-3
de
Juss
%
%
%
Ma
Ma
ia
la
32.2
37,2
4423000
ta
28.6
34.8
41.9
l
de
de
4424000
mí
jor
Ca
dre
N- 3
Almassora 4.5 km
37,3
fàbriques de
ceràmica
ço
tra
31.1
e
lC
Instal·lacions
esportives
37.0
N-340
En
30.8
32.1
de
39.9
4425000
31.4
mí
K.58
K.5
Pont del Secanet
Ca
34.7
72
28.4
i
S o l a d e s
32.5
38.4
fàbriques de ceràmica
-18
ta
33.3
Riu
rd
25.1
Molí de
Tatxes
ra
Jo
Molí de
Vernís
28.3
Vo
nt
Mar
24.4
de
ne
Sa
la
25.8
mí
Bo
34.9
de
23.0
í de
Ca
42.7
K.62
í
et
re
na
m
l e s
og
lR
Ced
de
de
mí
el Muntanyar
ta
del
Ca
de
mí
35.5
31.2
atà
24.5
Alqueria
de Marín
tra
Ca
En
35.8
Ca
41,2
la Molineta
30.9
CV
r
31.4
32.5
33.9
lB
la Molineta
iu
a R
Ma
el Quartó
l'Estació
38.0
Vor
la
Ma
na
de
uia
í de
32.0
de
29.3
Partidors Reals
38.0
43,3
Cam
28.6
Cam
32.7
35.0
ia del Molí
K.59
mí
40.8
jor
depuradora
rria
ta
32.3
Bu
ne
la Llavanera
29.5
Séqu
de
Bo
23.9
29.6
33.0
Kv
37.2
na
sora
ia
2
39.6
de
rd
Te
Jo
lmas
qu
í
20
eny
Sed
nt
í d'A
33.1
33.6
on
Sa
Seg
de
Sé
s Evangelistes
36.4
Ca
39.7
m
35.5
Cam
mí
Riu
40.8
Camí
36.9
45.0
qu
y
ra
Ca
85.9
24.8
27.5
Molí del
Batà
40.4
Villarreal
32.2
Vo
42.8
-1
31.4
K.63
Séquia Major
ar
31.9
Ma
en
26.7
33.0
ia
ed
Salv
l'Estret
e
44,9
rs
25.2
Ca
fàbrica de paper
i lla
37.5
%
rS
de
la Vila-roja
uM
íd
me
Pont
28.4
m
Pri
ulla
34.9
Ca
41.9
í de
l
31.8
qu
Sé
45.5
42.1
Cam
33.0
%
40.8
K.60
ass
CV
39.3
35.3
Se
ca
rro
la
de
í
Ca
m
ny
Ri
y
eG
lló
Fe
ita
rril
Tra
rm
Sede
n
de
ste
45.0
Camí d'Almassora
45,6
ot
tera
ina
-V
Ca
qu
Sé ia Major de
qu
ia
d'A
lm
de
as
so
Bu
ra
rria
na
ss
ve
l'E
46.2
31,5
cia
CV-1872
a
lon
rce
Ba
-%
qu
Ca
d
mí
4426000
de
52.0
44.1
Santa
Àgueda
46,7
Azuvi
Carre
ròs
al
mí
Sé
42.3
er
25.0
35.4
37.0
ia
Molí Bisb
Ca
la Maiorasga
Vila-real
la Bòvila
Séq
lèn
cia
39.2
-
Casa de les
Reixes Sé
K.64
28.6
31.8
Assut de Burriana
Camí de Vora Riu
Prim
l'Arboleda
qu
ia
Alm de C
as aste
so
ra lló
%
Camí del
Sé
45.8
46.2
36.4
39.0
la Foia
48.2
46.4
Kv
43.0
45.0
54.3
0
44.6
Kv
46.2
4425000
22
45.0
Sé
48.7
K.65
45.9
K.61
Fundació Flors
Vila-real
lèn
de
te
lars
55.7
26.0
Molí de la Breva
Almassora
33.5
Séqu
l
ga
dri
Mil
46.0
40
N-3
y
da
Riu
52.7
47,7
39.2
polígon industrial el Millars
%
a
35.4
58.0
la
400 Kv
31.4
33.4
43.8
47.0
Pamesa
58,3
4426000
Ca
el Ramonet
Molí Nou
Séquia Major
telló
Pou del Pilar
66
29,8
31.8
ra
Séquia Major
61,6
Ma
de
l'Alco
Assut d'Almassora-Castelló
Pont de Santa Quitèria
43.8
Cas
57,5
N-225 1 km
38.6
%
49.7
de
On
62,3
mí
Almassora 1 km
Almassora 0,5 km
4427000
Pantanet de
Santa Quitèria
Vell
Vo
Mig
Ermita de Santa Quitèria
Camí
36,4
45,1
46.5
Vila-real 2,2 km
%
de
del
Ca
52.7
fàbrica d'esmalts
Riu
a
62,2
39,4
54,7
Castelló de la Plana 3,5 km
Castelló de la Plana 3,5 km
K.62
Cam
í
l
Cam
mí
53.0
Vora
s
28,7
41,6
51,3
da
la Viu
la de
Ond
a
de
lar
Pont de la
Mallorquina
K.66
53,1
ra
mb
Mil
67,0
47,3
í Rea
l
l'A
bla
rs
57.4
u
36,8
jor
de
Ram
í
Ri
Riu
55.4
Santa Quitèria
m
i lla
de 57,4
Vo
ra
Ca
M
4427000
mí
Ra
u
mí
46,1
51,0
%
58,7
61.6
Ri
Ca
32,0
Ma
Ca
Ca
69,0
ll
rre
da
bla
62,3
adre
qu
m
33,8
F
Sé
Ra
tlla
%
ra
Ra
s
Quitèria
Santa
65,7
Séquia Major
la
dre
ars
e
s
67,6
Vo
54,8
55,8
Hostalasso
67,8
e
Viu
dels
íd
íd
Camí
la
Camí del
Mig
de
35,0
28 2
30,4
Lla
46,8
m
m
ls
bla
Ca
48,7
de
am
a
aR
62,6
Ca
nd
Vor
Se
.
31,5
31,9
ra
bla
ra
Kv
65,8
í
Pou del Centenari
38,8
de
57,8
66,0
36,1
Va
lco
m
400
Mig
í de
46,1
54,2
Camí Real
l'A
Cam
del
Cam
%
de
Ra
1,6
41,9
28,0
29,1
29,7
CV- 18
í
65,5
Santa Quitèria
38,8
33,2
35,6
4428000
m
Rambla
Kv
752000
31,5
48,0
51,5
57,6
37,3
42,3
R a m o n e t
e l
Ca
400
amí
K.63
sos
60,9
68,2
44,3
Va
57,2
ràdio
37,2
46,7
tlla
CC
Lladres
sub.
63,2
34,5
FF
52,9
38,1
K.67
%
ros
dels
Hostalas
70,3
751000
41,8
49,4
dels
Muse
da
m 51,2
íd
e
la
Ra
40
Camí
e
N
41,6
ora
4428000
64,6d
Camí
í
46,7
Ca
52,9
N- 3
ra
Real
lco
Cam
47,0
750000
44,2
Sen
54,6
en
l'A
61,6
66,3
ia M
749000
58,2
63,2
67,8
Séqu
748000
66,0
%
747000
12891
ra
DOGV - Núm. 4.988
751000
752000
Leyenda
Límite propuesto
Núcleos urbanos
Límite municipal
Vías de comunicación
Curvas de nivel
Caminos
19 04 2005
mer
8.6
Cam
la
CV
-18
72
de
3,4
ra
18.0
de
Molí de Beltran
inàs
Cam
às
min
8.6
el Marjalet
3.1
Alqueria de les Ferreres
11.6
7.0
dels
qu
de
Carniss
ia
lM
No
ers
olí
3.6
Pau
u
í de
Vora
Cam
í de
la S
ta.
Cam
8.4
12.0
Riu
Milla
rs
13.6
8.2
7,4
ssa
Ca
rre
te
ra
de
Ca
pa
Cam
í de
la M
ar
6,2
Escullera del Maso
Ermita
9,5
Ermita de
Sant Joan
7,2
3.8
í de
Vora
5,9
Riu
Riu
11,6
Riu
de
de
mí
4,7
Mil
lars
8,2
4,7
4,4
rs
10,7
5,4
mí
Milla
rra
Ca
Se
el
Ri
u
10,8
Ca
16,1
7,3
Pla
la
d3,5e
Torre
3,6
mí
de
Vo
ra
4,8
nta
Sa
de
mí
Ca
lP
ala
cie
de
ers
iss
l
Pa
lac
iet
l'Alter
-18
9,9
4,6
3,1
5,5
CV
12,0
4422000
50
de
Alqueries de
Sta. Bàrbara
Riu
rn
3,3
a
Ca
rra
mí
Vor
Se
12,8
ls
3,3
4,9
Ca
8,7
de
mí
í
Ca
Cam
B à r b a r a
S a n t a
17,8
7,1
t
rs
ou
de
lla
mí
11,3
Mi
lí N
Ca
11,8
Riu
Pa
u
o
l M
4422000
Cam
Riu
Co
Ca
14,5
15,0
Ca
Vora
16,5
18,4
de
í de
la
Camí de la Santa
Pau
rs
se
rnis
Ca
í de
ls
rra
Cam
Se
4423000
e
Cam
12,2
17,0
17,5
mí
4,8
Santa
14,6
Bàrbara
15,6
3,0
13,2
15,4
8,2
9,4
13,1
T o r r e
l a
4423000
íd
12.6
16.2
18,3
Torre
la
el Bosc
10.8
m
18.8
5,1
pa
5,4
7,5
5.2
ia de
r
de Ca
tera
6,8
Mar
de
Pla
el
6.3
Riu
13.1
Ca
Séqu
Ma
la
9,0
15.2
6.0
la
de
9.3
15.6
V i n a r r a g e l l
18,7
rre
8,9
Camí
la Vila Moncarro
4.6
Vinarragell
19.3
Ca
11.7
4.2
21.2
22.9
4,1
la
13.2
Murg
a
onad
de
Vora Riu
12.2
18.5
8.4
21.7
les Palmeretes
7,2
ar
tera
Camí de
Riu
la M
13.0
nàs
21.6
í de
5,0
2,8
es
Ca
lera
Mu
14.5
de
15.6
rs
Cam
sc
16.9
Camí
Sé
22.1
lant
7,2
16.2
21.3
24.2
Col
rre
Vora
el Xopar
Ca
í de
19.3
Riu
Cami
ana
Juss
ia
Séqu
Cam
de
16.7
Vora
4,3
Alqueria de Collantes
4424000
í de
3,1
5,3
5,0
de
Sant
22.7
el d'Ortega
ta
7,8
Muscl
ton
i
14.0
An
Riu
Cam
Milla
ra de
la Cas
sole
12.5
de la
Mar
era
Vo
Camí
A n t o n i
inàs
de
S a n t
24.4
23.2
Riu
u
Molí del Pont del Corrent
Pavos
9.1
18.1
Panyet dels
Arbones
era
24.9
de
3,0
Cam
mí
4424000
4,9
Ca
Cant
26.1
mí
ans
Torre
iu
a R
la
26.5
Ca
í
Catal
3,9
4,9
el Partidor del Mig
Carrete
11.8
Molí de Matella
afel
Pa i Vi
27.5
No
felí
Ben
5,0
20.9
21.9
olí
í de
Pla de la
Vor
Camí de
B
Camí de Ben
afelí
17.7
Ermita de
Sant Antoni
25.1
lM
de l'O
m
#
3,8
Ermita de
Sant Josep
Molí de
Tatxes
de
Camí
6,2
s
11.5
28.3
K.5
ia
Ca
Bena
de
mí
8.6
25.8
Pont del Secanet
qu
#
24.4
24.5
Sé
Cam
l'Ereta
min
Molí de
Vernís
talan
Camí
lera
Camí de Benafelí
16.4
21.0
la Molineta
a)
4,2
Platja del
í de
29.3
Musc
às
Mar
í Ca
6,0
21.6
23.0
í de
#
4425000
28.6
Partidors Reals
nd
inàs
8.0
Ca
ia
l
Sé
ia del Molí
Cam
4425000
de
3,9
Catalans
qu
29.5
Ta
Cam
B a t à
Molí del
Batà
tà
Ba
#
#
8,1
24.8
27.5
la Llavanera
la Molineta
s
#
#
4,6
ra
cle
de
Cam
e l
8.5
16.4
a
n
#
5,9
Pal
la
de
9.3
13.3
31.4
Séqu
756000
8,0
Mu
18.8
inàs
N
755000
8.4
a
Caminàs
Alqueria Blanca
32.2
31.9
754000
Cam
la Vila-roja
4426000
753000
de Sant A
752000
9
4426000
751000
DOGV - Núm. 4.988
#
12892
Ca
mí
5,3
11,6
de
12,7
la
Ma
9,3
Forn de Huite
r
4,4
m
Pa
í
ue
t
de
la
Co
ss
a
12,7
de
Ca
Sa
nta
10,3
Ca
mí
11,3
10,4
les
m
8,4
í
d'E
txe
mí
de
Sa
nta
Pa
u
Ca
Ca
va
rria
4421000
4421000
5,4
7,4
Peguntes
10,6
Mas Quemado
5,8
11,7
Ca
mí
de
la
Co
ss
7,2
a
8,5
5,5
6,1
ia
lí N
qu
ou
Sé
6,7
m
í
d'E
rria
les
va
ro
txe
ue
s
Fig
clé
de
d'U
ra
er
8,6
Ca
te
an
1
rre
rre
To
Ca
gr
let
an
rja
lM
Ma
Séquia del
l
de
la
de
Ull
Mo
mí
de
Ca
4,3
2
a
9,1
de
í
m
ra
el
Ra
jolí
de
Ca
5,6
te
Fig
4420000
rre
3
4420000
Ca
la
Co
ss
7,8
ue
ro
í
del
qu
ia
Ermita de Sant Gregori
lM
ngra
de
Ma
Sé
qu
ia
de
la
No
ner
olí
8,6
Gregori
l'Ermita de Sant
6,0
Sé
del
let
a
rja
Ull
ng
Ma
lafa
u
8,8
To
rre
d'U
clé
s
lí
ny
Pa
el R
el Calamó
ajo
de
Cam
la
les
Se
de
Riu
Se c
5,7
de
ny
8,2
Se
Sé
d
qu
751000
752000
753000
754000
ANEXO
DELIMITACIÓN DEL PAISAJE PROTEGIDO DE
LA DESEMBOCADURA DEL MIJARES
Hoja 3
Escala:
250
0
250
500
750
1000
1250 Meters
755000
756000
Leyenda
Límite propuesto
Núcleos urbanos
Límite municipal
Vías de comunicación
Curvas de nivel
Caminos